Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57213 | Can Santomiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santomiu | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Can Santomiu està configurat per un volum principal constituït per l'antiga masia i un conjunt de cossos annexos adjunts a la casa, bastits en diferents fases, que configuren un únic cos construït. A la banda de tramuntana del volum principal es troba la bassa. Masia de planta regular orientada a migjorn que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal. Les façanes estan construïdes amb mur de paredat irregular i la façana principal apareix revestida amb arrebossat i acabat pintat. La masia disposa de cossos annexos adjunts a la banda de migjorn, tramuntana i a ponent. La façana principal de la masia disposa d'un cos adjunt de planta allargassada que funciona com un porxo a planta baixa i una terrassa associada a l'habitatge a planta primera. El porxo està composat per tres arcs de mig punt a la banda sud i per un arc a ponent. Els arcs estan construïts amb pedra i el forjat és d'embigat i llata de fusta. Sota el porxo es troba una porta llindada d'accés a l'habitatge, amb una placa ceràmica instal·lada en el mur on es llegeix: RATERA LLORENS (acual família propietària) A la banda de tramuntana de la casa s'hi afegeixen altres cossos construïts amb paredat irregular, amb coberta a diferents vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. La complexa geometria del volum resultant sembla correspondre a la successiva superposició de diferents moments constructius amb una intervenció recent que intenta conferir al conjunt una imatge homogènia. | 08143-140 | Camí de can Santomiu | Al Cadastre es cita com can Solé de Potes | 41.6205600,1.6024300 | 383570 | 4608592 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57213-foto-08143-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57213-foto-08143-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57213-foto-08143-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57214 | Cal Guardabosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guardabosc | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | La masia està orientada a migjorn i configura la façana nord de l'esplanada d'accés. Masia de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener perpendicular a la façana principal. La masia està construïda amb paredat irregular, però la façana principal va ser reformada i presenta obertures d'època contemporània i un acabat d'arrebossat pintat. Les altres tres façanes presenten trams arrebossades amb morter de ciment, deixant vist part del paredat i les cantoneres de pedra de la casa. Les obertures de les façanes de llevant i tramuntana són de dimensió generosa, construïdes amb maó ceràmic i protegides amb una reixa de ferro. A la façana de ponent de la masia hi ha un cos adjunt de planta en forma de L, de planta baixa i coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. El cos és construït amb paredat irregular i presenta obertures i trams de mur de distinta tipologia fruit de successives transformacions. Aquest cos té adossat per la banda sud un segon volum de planta regular cobert a una sola vessant i construït amb paredat irregular amb acabat arrebossat i obertures perfilades amb maó, amb una placa amb la data 1897. Adossat a la banda de ponent de la façana principal de la casa hi ha un tercer cos de planta baixa construït amb totxana. El cobert està situat a la banda de llevant del conjunt separat del volum principal; es conserva una placa a la part superior on es llegeix la data de 1904 i els inicials P.S.R. | 08143-141 | Camí de cal Guardabosc | Aquest mas va allotjar durant temps el personal que vetllava per la seguretat dels boscos del municipi, cosa que va determinar el nom de Cal Guardabosc. | 41.6132700,1.6020600 | 383526 | 4607783 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57214-foto-08143-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57214-foto-08143-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57214-foto-08143-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57216 | Can Magí de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magi-de-les-alzines | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | Can Magí de les Alzines està configurat per un volum principal construït sobre un petit turó on es troba l'antiga masia amb un conjunt de cossos annexos adjunts, bastits en diferents fases, constituint un únic cos construït de gran volumetria contínua amb dos patis interiors. Un camí circula per la banda de ponent del turó fins arribar a una esplanada on es troba l'accés principal al conjunt. En aquesta esplanada hi havia dues grans alzines de les quals se'n conserva una. A la banda de migjorn de l'esplanada hi ha l'era i el paller i a la banda de llevant, el femer. A la banda nord del conjunt hi ha un conjunt hidràulic composat per una bassa, una sínia, un safareig i un abeurador. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. L'accés a l'habitatge es produeix a través d'un portal d'arc escarser de pedra amb datació del 1756 a la clau. La masia és construïda amb murs de paredat irregular, però les façanes es van reformar i estan revestides amb arrebossat pintat. La façana principal presenta tres balcons a planta primera i un rellotge de sol. L'edificació que tanca el pati per la banda de ponent allotja els antics corrals del mas. Construcció de planta allargassada de baixa amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga amb quatre portes d'accés des del pati. A l'extrem sud-occidental del conjunt apareix una edificació de planta regular que consta de planta baixa i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. Construcció de factura recent construïda a mitjans del segle XX per funcionar com a graner. Totes les façanes estan arrebossades amb acabat pintat degut a la reforma realitzada en el segle XVIII. | 08143-143 | Camí de can Magí de les Alzines | Masia històrica, coneguda actualment com a Can Magí de les Alzines, va ser confessada en el capbreu de 1403 per Joan Palau i l'any 1535 era en mans d'Antoni Gavarró de l'Espelt. Segons l'autor, el mas va ser establert l'any 1484 a Antoni Gavarró. El mas viurà durant el segle XVI la seva etapa de màxima esplendor i estabilitat econòmica que es traduirà en una inversió feta per l'hereu Antoni Gavarró. L'any 1726, el mas Palau està en mans de Margarida Solans i Riba, vídua de Tiberi Solanes. Havia estat abans d'Emanuel Gavarró i abans de Francesc Gavarró. Amb Jaume Martí Guinglas entrà el nom de Martí a la casa. Jaume Martí es casà amb Margarida Gabarró fila de Josep Gabarró i Guilera. L'hereu Josep Martí Gabarró casà amb Antònia Ninot Ferran. L'hereu Jaume Martí Ninot ( 1880-1930) casà amb Ramona Sala Cazan. El seu fill Josep Martí Sala casà amb Carme Ripoll Pelfort. El seu fill, nascut l'any 1950 és l'actual propietari. Segons Xavier Jorba, a l'habitatge s'hi arribava a través d'una renglera d'alzines disposades a banda i banda del camí. A l'ombra de les arbres caminaven des de l'era fins al portal del baluard de la casa. Segons el propietari, dues d'aquestes alzines eren fenomenals en dimensió. | 41.6054900,1.5990600 | 383262 | 4606923 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57216-foto-08143-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57216-foto-08143-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57216-foto-08143-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57217 | Pallissa de can Magí de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-can-magi-de-les-alzines | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII | Construcció de planta regular de planta baixa amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener centrat. A la cantonada conserva un carreu amb la data 1798. | 08143-144 | Can Magí de les Alzines | 41.6050800,1.5994700 | 383296 | 4606877 | 1798 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57217-foto-08143-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57217-foto-08143-144-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57218 | Cups i cellers de can Magí de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-i-cellers-de-can-magi-de-les-alzines | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | L'edificació que tanca el pati interior del mas per la banda de llevant allotja el cup més primitiu del mas a planta baixa i disposa d'una galeria quatre arcs de mig punt comunicada amb l'habitatge a planta primera. L'antic cup és de planta circular, de gran dimensió amb les parets revestides de rajola ceràmica i terra de tova. Adossat en el mur de tramuntana d'aquest cos hi ha un cobert que protegeix un segon cup més petit de planta quadrada datat l'any 1842. Sota el pati se situa l'antic celler del mas amb accés des de la casa i des del camí de ponent que accedeix al conjunt. El celler és construït amb volta de pedra i conserva les boixes que recullen el suc dels dos cups descrits. el segle XVIII. El conjunt edilici construït a la banda nord allotja altres cups i un segon celler del conjunt. Els edificis configuren un pati obert a llevant. La banda nord del pati queda limitada per una edificació de planta allargassada que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. Aquest cos conserva tres cups a la planta baixa, els quals es van construir durant l'època de màxima esplendor de l'explotació. A mitjans del segle XX, aquesta edificació es va remuntar un pis per funcionar com magatzem de cereal i actualment funciona com espai per assecar l'ametlla. Paral·lel a aquesta edificació i construït en una terrassa inferior, es troba el cos que allotja el celler associat a aquests tres cups, amb accés des del camí de ponent. El celler és un cos de planta allargassada de planta baixa amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. En el mur de migjorn es conserven les botxes dels tres cups. La banda de ponent del pati queda limitada per una edificació de planta regular que consta de planta baixa amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener perpendicular a la façana principal. Gran espai interior amb pilar central d'obra de fàbrica on recolza la coberta d'embigat de fusta i teulada a llata per canal. En una de les cantonades de la planta hi ha un cup quadrangular construït l'any 1882, quan es va replantar la vinya americana. L'edificació del celler, bastit a la terrassa inferior, va ser ampliada cap a ponent amb un tram associat al nou cup, que va ser l'últim construït al mas de Cal Magí de les Alzines. | 08143-145 | Can Magí de les Alzines | 41.6057200,1.5989900 | 383257 | 4606949 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57218-foto-08143-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57218-foto-08143-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57218-foto-08143-145-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57219 | Bassa, bomba de corda o sínia i safareigs de can Magí de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-bomba-de-corda-o-sinia-i-safareigs-de-can-magi-de-les-alzines | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX | Manca de manteniment | A la banda de tramuntana del conjunt hi ha la bassa del mas amb un cos annex adossat de planta regular amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga, que allotja una sínia. La bassa recollia l'aigua de pluja de les vessants topogràfiques veïnes a través de dos canals construïts en pedra. L'aigua, un cop decantada, circulava cap a la sínia on la força d'una mula possibilitava la seva pujada fins a l'exterior on es conserva l'antic safareig i l'abeurador per er ús de l'aigua obtinguda. Els murs de contenció de la bassa i tots els seus elements, la sínia i els canals de recollida d'aigua estan construïts amb pedra, conferint al conjunt una gran homogeneïtat de tipologia i material. A la bassa es conserva una placa on es llegeix: 'JAIME MARTI E HIJO. AÑO 1884'. El mecanisme de bombeig de l'aigua del pou està accionat per un burro o mula que dona voltes a l'entorn d'un eix (en altres tipus d'aquestes bombes giren directament a l'entorn del pou) fent girar una roda horitzontal que engrana en una altra vertical, tot convertint el moviment circular en rotatori. Aquest moviment es desplaça a través d'un eix fins arribar a una segona roda també vertical que es troba damunt del pou, desplaçada de la zona on roda l'animal (en altres bombes d'aquest tipus el pou està al centre i actua com eix del sistema). Al voltant d'aquesta tercera roda vertical hi ha un sistema continu amb una corda o cadena amb uns pistons separats entre ells a una distància d'un metre aproximadament que passa per dins d'un tub que es tant llarg com profund és el pou. Així la corda amb els pistons en arribar a l'aigua, l'impulsa dins del tub fins pujar-la a la superfície. Aquest sistema de bomba de corda disposa d'un edifici separat del pou, on l'animal roda sempre a cobert, a diferència d'altres que tot el conjunt ha està a l'aire lliure. És un tipus de bomba hidràulica coneguda com de corda similar a la bomba coneguda com de 'mecate' o 'bometran', on només varia la forma d'accionar-la que en el nostre cas és aplicant la força d'un animal. Degut a la presència d'un animal que gira a l'entorn d'un eix, en ocasions ha estat identificada com un tipus de sínia. | 08143-146 | Can Magí de les Alzines | 41.6059600,1.5991400 | 383270 | 4606976 | 1884 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57219-foto-08143-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57219-foto-08143-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57219-foto-08143-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57220 | Rellotge de sol de can Magí de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-magi-de-les-alzines | XVIII-XIX | Molt esborrat | Rellotge de sol del tipus vertical declinant. Quadrangular pintat. Malauradament han desaparegut les línies horaries en caure l'arrebossat. Es conserva a la part superior, pintades en blavet, unes lletres corresponent al text: 'Per lo que Bal [no està Mal]...' Possiblement es va instal·lar quan es va fer la reforma del segle XVIII i es va pintar i decorar la façana de la casa. La darrera restauració va ser als anys 40 del segle XX. | 08143-147 | Can Magí de les Alzines | 41.6054800,1.5990700 | 383263 | 4606922 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57220-foto-08143-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57220-foto-08143-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57221 | Monòlit de Gabriel Cañellas i Muns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-gabriel-canellas-i-muns | XX | Monòlit de pedra que recorda un accident que va tenir lloc en aquest indret. Textualment diu: 'En GABRIEL CAÑELLAS Y MUNS morí a l'edat de 61 anys en un accident de carro ocurregut aquí a 30 de març de 1924 A.C.S.' El bloc de pedra té a la part posterior l'impacte de quatre bales, ocasionades en circumstàncies desconegudes. | 08143-148 | C-37z | 41.6242100,1.6586100 | 388257 | 4608923 | 1924 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57221-foto-08143-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57221-foto-08143-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57221-foto-08143-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57222 | Can Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-3 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Can Pons està format per un volum principal orientat a sud, conformat per la masia i un cos adjunt a la casa configurant un únic cos construït de volumetria contínua. La part més primitiva que sembla correspondre a l'antiga masia ocupa la cantonada nordoest del volum principal. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dues vessant de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana nord. Aquesta part de l'edificació conserva l'antiga cantonera de carreus de pedra i dos contraforts a la façana de tramuntana. Les vessants de teulada són de diferent longitud i el ràfec de coberta és construït amb una filada de rajola manual. Aquesta part més primitiva de l'edificació queda envoltada per la banda de migjorn i per la banda de llevant per una construcció de factura posterior. La part d'edifici adjunt al cos primitiu per la banda de migjorn presenta obertures d'arc rebaixat amb guardapols de maó vist que configuren la façana sud del conjunt, on es troba l'accés principal a l'habitatge. La part d'edifici adjunt per la banda de llevant disposa de dos portals a planta baixa tancats amb porta metàl·lica i dues finestres a planta primera d'època contemporània d'acabat més simple. | 08143-149 | Camí de la Font de Masarnau | 41.5993600,1.6052600 | 383768 | 4606235 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57222-foto-08143-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57223 | Can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-1 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Can Martorell està configurat per un volum principal constituït per l'antiga masia, i un conjunt de cossos adjunts, bastits en diferents fases, que configuren un únic cos construït amb un petit pati interior i barri. El conjunt disposa de tres edificacions auxiliars separades del volum principal. Masia de planta irregular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a diferents vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. La masia està construïda amb murs de paredat irregular i ha estat recentment reformada. L'accés a la masia es produeix a través d'un portal d'arc rebaixat perfilat amb maó ceràmic. Des del pati s'accedeix al vestíbul de l'habitatge. El fons del vestíbul comunica amb una estança que antigament allotjava el celler de la casa, la qual queda gairebé soterrada respecte a la cota del pas situat a la banda de ponent de la casa. Aquest espai conserva una botxa que comunica amb el cup, que funciona actualment com a cisterna. El cup i la planta primera de l'habitatge disposen d'un accés independent des del pas superior. | 08143-150 | Camí de la Font de Masarnau | 41.5991500,1.6135300 | 384457 | 4606200 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57223-foto-08143-150-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57224 | Can Pelfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelfort | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Can Pelfort està format per un conjunt d'edificacions situades al voltant d'un pati central de planta allargassada, configurant un nucli bastit sobre un petit cingle. La masia composa la façana nord del pati i disposa d'un conjunt de cossos adjunts a la banda de tramuntana configurant un únic cos construït. La banda de llevant del pati completa el volum principal i està conformada per un seguit de cossos alineats i consecutius construïts en diferents fases destinats a magatzem i corrals, els quals configuren la façana est del conjunt de Cal Pelfort. La part més propera a la masia funciona com ampliació de l'habitatge amb una galeria a planta primera. A la banda de ponent del pati es troben dues edificacions auxiliars separades del volum principal: l'antiga cort de porcs, que actualment funciona com a corral d'ànecs i la pallissa amb l'antiga era. | 08143-151 | Camí de la Font de Masarnau | Segons Josep Pelfort Prat, els Pelfort són presents al terme d'Òdena a partir del segle XVIII i edifiquen el seu mas en terres del Mercader de Brines. La família Pelfort eren els propietaris d'una important adoberia a Igualada anomenada 'Fàbrica Pelfort'. Des del 1772, el mas Pelfort està en mans de la mateixa família. Un fadrí de Cal Pelfort de Fonollosa va instal·lar-se a Òdena i va construir una petita casa, la qual va anar creixent i incorporant els diferents annexos, fins convertir-se en una important explotació vitivinícola del terme. En arribar la fil·loxera el mas es va dedicar a la fabricació de teules i totxanes. Actualment el mas es dedica a l'explotació d'ordi, blat i vinya pel consum de la casa. | 41.5996900,1.6089000 | 384072 | 4606266 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57224-foto-08143-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57224-foto-08143-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57224-foto-08143-151-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57225 | Cups de can Pelfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-can-pelfort | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIIII-XX | Can Pelfort va ser una explotació vitivinícola des del segle XVIII. Cal destacar el conjunt de cups que es conserven en el mas. La banda de ponent del vestíbul comunica amb el menjador, on es conserva l'antic cup del mas deplanta circular, conegut com el Cup del rector. Al fons del vestíbul hi ha l'escala que accedeix a planta primera i una porta que comunica amb el celler, allotjat dins els annexos situats a la banda nord del volum principal. A la banda est del celler es troben els estables, on és visible la roca mare del cingle en el seu paviment. La banda oest del celler comunica amb una petita estança anomenada l'habitació de l'oli, que conserva antigues gerres d'emmagatzematge. Al costat de l'habitació de l'oli hi ha l'estança que allotja el Cup nou, amb accés des de l'exterior del conjunt. La boxa d'aquest cup es conserva en el mur del celler. Entre el Cup nou i el Cup del rector existeix un tercer cup, actualment clausurat. | 08143-152 | Can Pelfort | 41.5996900,1.6089000 | 384072 | 4606266 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57226 | Cups de can Jaume Pelfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-can-jaume-pelfort | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Els cups i el celler i configuren la façana oest del conjunt amb accés directe des del camí. Una part dels coberts és més antiga i l'altre de factura recent, construïda amb obra de fàbrica. En el portal d'un dels cups apareix una biga de fusta amb la inscripció: J.P. 1908. Les instal·lacions conserven dos cups i alguns elements del premsat.. A l'interior de l'habitatge es conserven dues boixes que treien el suc cap el celler, situat a la banda de tramuntana de l'habitatge. | 08143-153 | Can Jaume Pelfort | 41.5994700,1.6112800 | 384270 | 4606239 | 1908 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57226-foto-08143-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57226-foto-08143-153-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57227 | Cups, celler, pallissa i coberts de can Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-celler-pallissa-i-coberts-de-can-cornet | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Instal·lacions molt deteriorades | A la banda de ponent del pati es troba l'edificació del cup i celler. Edificació de planta regular que consta de dos cossos adjunts de planta baixa i coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. Des del pati s'accedeix al cos que allotja el celler i des de la banda oposada s'accedeix al cup, situat a una cota superior. L'accés al portal del cup es produeix a través d'unes escales de pedra. L'edificació és construïda amb paredat irregular amb cantoneres de carreu de pedra tallada i les antigues obertures específiques de la seva funció. A la banda de llevant del pati es troba l'edificació de l'antiga pallissa o cobert del carro. Edificació de planta regular de planta baixa i coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. Des del pati s'accedeix a través d'un portal d'arc rebaixat perfilat amb maó ceràmic i tancat amb porta de fusta. Sobre l'arc hi ha una placa de pedra que indica la data de 1894. | 08143-154 | Can Cornet | 41.6047200,1.5773200 | 381449 | 4606868 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57227-foto-08143-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57227-foto-08143-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57228 | Cal Diabló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diablo | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Masia enderrocada en gran part. | Cal Diabló està configurat pel volum principal i un conjunt d'edificacions auxiliars que constituïen una antiga teuleria. El volum principal està constituït per l'antiga masia i un conjunt de cossos annexos adjunts, formant un únic cos construït. Masia de planta regular orientada a sud que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta. La coberta ha desaparegut, però per les restes conservades, es pot deduir que era de teula ceràmica de tipus aràbiga. Els murs eren bastits amb paredat irregular i conserven restes d'un antic arrebossat. Algun mur de façana conserva una alçada suficient per mostrar les obertures que disposava. L'accés es produïda per un portal d'arc de mig punt que mostra inscrita a la clau la data de 1822. A la banda de migjorn de la casa hi ha restes d'un mur de tancament amb portal de barri construït amb brancals de maó ceràmic i llinda de fusta. El portal donava accés a un pati interior situat davant la façana principal de la masia. | 08143-155 | Camí de la Costa dels Frares | 41.6132000,1.5735100 | 381147 | 4607814 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57228-foto-08143-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57228-foto-08143-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57228-foto-08143-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57229 | Basses i sistema hidràulic de la teuleria de cal Diabló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-i-sistema-hidraulic-de-la-teuleria-de-cal-diablo | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | La vegetació ocupa gran part de les instal·lacions | Cal Diabló conserva un sistema hidràulic que permetia disposar d'aigua pel subministrament industrial a la teuleria, per regar l'hort i pel consum dels habitants del mas. Les edificacions s'adapten a la topografia del lloc i estan bastides sobre una lleugera pendent que baixa de nord a sud. A la part més alta del conjunt es troba la primera bassa. L'aigua arribava a la primera bassa a través de reguerons de canalitzats a l'aire lliure, construïts en pedra. Es produïa una sedimentació i l'aigua neta circulava cap una segona bassa enrajolada, situada a la part més baixa del mas. Adossat a la bassa hi ha el safareig i l'aigua sobrant de la rentada s'utilitzava servia per regar. | 08143-156 | Cal Diabló | 41.6131400,1.5735900 | 381154 | 4607808 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57229-foto-08143-156-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57230 | Pous de cal Diabló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-cal-diablo | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Mantenen la seva estructura exterior però la manca d'ús provoca un deteriorament progressiu | A la banda de llevant del conjunt hi ha una cisterna amb dues boques o pous de recollida d'aigua. Edificació construïda amb paredat irregular i coberta amb teula ceràmica i conserva un antic arrebossat a la part exterior. De ben segur l'aigua que s'obtenia d'aquests pous a més del consum domèstic, gran part es destinava a la teuleria propera. | 08143-157 | Cal Diabló | 41.6133700,1.5740400 | 381192 | 4607833 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57230-foto-08143-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57230-foto-08143-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57230-foto-08143-157-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57231 | Forns de la teuleria de cal Diabló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-la-teuleria-de-cal-diablo | XVIII-XX | Immersos dins la vegetació | Construïts aprofitant el desnivell del terreny, es conserven els antics forns de la teuleria amb les respectives boques d'enfornar. El mur de contenció del terreny on es troben les tres boques d'enfornar està construït amb paredat de pedra seca, amb carreus més o menys escairats en forma de paral·lelepípede, constituint un parament de gran amplada. Les boques estan situades sota un arc apuntat de descàrrega construït amb una rosca de lloses de pedra. Els forns de coure terrissa estan formats per una estructura de dues parts: una cambra de combustió o fogaina de planta quadrada excavada al subsòl i la cambra de cocció realitzada amb maó vist i que queda a nivell del terreny enlairat. La fogaina havia de coure les peces dipositades sobre la graella amb un tiratge vertical de tipus àrab situada per damunt de la fogaina. L'accés a la fogaina i la graella es feia per unes obertures amb volta de maó, situades a nivell del camí. Amb el procés de combustió l'aire calent pujava fons els forats de la graella i s'efectuava la cuita. D'aquest forn en queda l'estructura de la fogaina, part de la graella, les parets exteriors de la cambra de combustió, de dimensions més grans que la fogaina i la coberta que estava per damunt de la graella cobrint la cambra de combustió es troba esfondrada. A prop del forn hi ha les basses i les cisternes, que proveïen d'aigua els forns. | 08143-158 | Cal Diabló | 41.6134700,1.5738600 | 381177 | 4607844 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57231-foto-08143-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57231-foto-08143-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57231-foto-08143-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57232 | Can Déu i Ajut o ca n'Ajut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deu-i-ajut-o-ca-najut | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | El volum principal conté l'antiga masia i un conjunt de cossos annexos adjunts, bastits en diferents fases, constituint un únic cos construït de gran volumetria contínua. A la banda de llevant de la masia hi ha un pati interior o d'accés tancat amb mur de pedra i obert a tramuntana. A la banda de ponent del volum principal es troba la piscina associada a uns annexos de la masia. Masia de planta irregular orientada a llevant amb accés des del pati interior, que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal. Els murs de la façana estan construïts amb paredat irregular i estan revestits amb arrebossat pintat de blanc. Sòcol de pedra vista i cantoneres de carreu de pedra tallada. L'accés a l'habitatge es produeix per la façana principal a través d'un portal d'arc de mig punt de pedra amb una inscripció de l'any 1732. Algunes obertures conserven els antics carreus. Ala façana sud de la masia hi ha un rellotge de sol amb la data de 1984. La façana de ponent i la de tramuntana només presenten algun tram de parament revestit. La resta del parament mostra paredats de diferent tipologia i grans pedres en el basament. En aquests murs es conserva alguna antiga obertura de pedra similar a una espitllera. | 08143-159 | Camí de ca l'Ajut a l'Espelt | Segons Xavier Jorba, el mas de Ca l'Ajut és una heretat que modifica constantment el seu nom pels canvis de propietari. Així també serà anomenat mas Borràs, Balp, Montblanc, o Déunosajut. Segons l'autor, l'any 1398 tenia la seva propietat Bernat Montblanc casat amb Bartomeua, fill d Bernat Montblanc del terme de Jorba. El 1477, Martí Montblanc i el seu pare Pere, vendran tota la heretat a la família Borràs. Bartomeu Borràs en serà propietari. La desgràcia d la pesta, però, recau amb tot el seu pes sobre la família Borràs, la qual desapareix quasi completament víctima de la malaltia. Només Gabriel·la sobreviu. El seu matrimoni amb Pere Déunosajut significarà el canvi del nom del mas. L'hereu Joan, rep l'herència l'any 1550. Aquest per això designarà ben aviat un nou hereu, el seu fill Joan, l'any 1560. A partir del 1600 apareixen com a nous propietaris els Piquer. L'any 1726 pertanyia a Joan Padró i Serrals. | 41.6086200,1.5808600 | 381751 | 4607296 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57232-foto-08143-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57232-foto-08143-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57232-foto-08143-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57233 | Cups i celler de can Déu i Ajut o ca n'Ajut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-i-celler-de-can-deu-i-ajut-o-ca-najut | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Un cos de planta regular de planta baixa amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga allotja el celler del mas i tres cups. El celler té un petit cos annex a la banda est que funcionava com dipòsit de vi de la casa, amb accés des de l'exterior. Una porta situada a l'espai que ocupava l'antiga premsa comunica amb l'anterior cos annex i l'habitatge. | 08143-160 | Can Déu i Ajut o ca n'Ajut | 41.6086900,1.5808200 | 381748 | 4607304 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57233-foto-08143-160-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57234 | Bassa de can Déu i Ajut o ca n'Ajut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-deu-i-ajut-o-ca-najut | XVIII-XX | A la banda nord del volum principal hi ha la bassa del conjunt. Bassa de planta irregular envoltada de vegetació, limitada amb mur de pedra per la banda sud. | 08143-161 | Can Déu i Ajut o ca n'Ajut | 41.6087900,1.5807300 | 381741 | 4607315 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57234-foto-08143-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57234-foto-08143-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57234-foto-08143-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57235 | Font de can Déu i Ajunt o ca n'Ajut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-deu-i-ajunt-o-ca-najut | XIX-XX | La manca d'ús provoca un deteriorament progressiu | Font de clot protegida per una construcció de pedra amb volta semicircular. S'hi accedeix per unes escales fins al toll de l'aigua que brolla directament del marge proper. Una porta limita l'accés. | 08143-162 | Camí de ca l'Ajut a l'Espelt | 41.6098400,1.5823200 | 381875 | 4607429 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57235-foto-08143-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57235-foto-08143-162-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57236 | Casetes de can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-can-valles | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Hi ha edificis habitats en bones condicions i d'altres amb problemàtiques estructurals | Les Casetes de can Vallès està compost per un conjunt d'habitatges independents de propietat diversa, que configuren un petit nucli habitat: Can Gallego, Cal Pubill, Ca la Noia i Can Jaume de l'Estadant. Can Gallego està configurat per la masia i un conjunt de cossos annexos adjunts, bastits en diferents fases, formant un únic cos construït i una edificació auxiliar corresponent a la pallissa de la casa, actualment convertida en habitatge independent. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. Murs de paredat irregular i obertures d'època contemporània perfilades amb maó ceràmic. Cal Pubill està situat a la banda de llevant de Can Gallego i està configurat per la masia i un conjunt de cossos annexos adjunts, formant un únic cos construït. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener perpendicular a la façana principal. Ca la Noia està adossat a la mitgera sud de Can Gallego, actualment convertides en un aparcament a planta baixa i en una terrassa associada a la planta primera de l'habitatge de can Gallego. Can Jaume de l'Estadant està situat a la banda de llevant del conjunt, al costat del camí d'accés i separat del nucli configurat per Can Gallego, Cal Pubil i Ca la Noia. Masia de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. | 08143-163 | Camí de l'Espelt a Sant Pere d'Ardesa | Segons Josep Maria Vives i Vidal, Can Vallès era conegut antigament com el mas de les Pujades. El mas queda situat quasi tocant al camí que, des de l'Espelt portava al castell de Rubió, passant per Can Vives. Segons l'autor, aquest mas és molt antic i sembla que, almenys des de fa sis o set cents anys, està habitat per diverses famílies al mateix temps. L'ha primera notícia la va trobar Vives i Vidal l'any 1403 en el qual el capbreva en Pere Palau; més endavant s'incorporen a la finca unes peces de terra que estaven sota el domini del Duc de Cardona i el Monestir de Montserrat. El 3 d'abril de 1549 les compra en Francesc Vives Coromines del mas de Les Vives de St. Vicenç de Castellet. | 41.6102100,1.5918900 | 382673 | 4607457 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57236-foto-08143-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57236-foto-08143-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57236-foto-08143-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|94|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57237 | Casetes d'en Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-den-vives | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Hi ha edificis habitats en bones condicions i d'altres amb problemàtiques estructurals | El conjunt de les Casetes d'en Vives està configurat per tres cases bastides al costat del camí que porta a Rubió, a tocar del partió del municipi: Ca la Pepa, Can Ton o ca na Angeleta i Can Jaume. Ca la Pepa està configurat per un volum principal i una edificació auxiliar destinada a corrals i el magatzem. El volum principal conté la masia i un conjunt de cossos annexos adjunts, bastits en diferents fases, formant un únic cos construït. Masia de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. Els murs són de paredat irregular revestits amb arrebossat i les obertures són d'època contemporània. A la banda de migjorn del volum principal hi ha un edificació auxiliar de gran volum construïda amb pedra i totxana que allotja els corrals. Can Ton constituït per una masia orientada a sud i un cos annex adjunt a la casa a la banda de tramuntana, configurant un únic cos construït. Masia de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Els murs estan bastits amb paredat irregular vist llevat la façana principal que conserva un antic estuc amb franja ornamental en el perímetre de la façana i al voltant de les finestres. La façana principal presenta obertures d'època contemporània. Can Jaume estava constituït per un volum principal configurat per dues cases adossades de planta baixa i planta primera i un conjunt de cossos annexos adjunts, configurant un únic cos construït. La coberta del conjunt ha desaparegut però, per les restes conservades, es pot deduir que era de teula ceràmica de tipus aràbiga. Els murs eren bastits amb paredat irregular i conserven restes d'un antic arrebossat. | 08143-164 | Camí de Sant Pere d'Ardesa | 41.6177200,1.5892900 | 382470 | 4608295 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57237-foto-08143-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57237-foto-08143-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57237-foto-08143-164-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57238 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-7 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | El volum principal és de planta irregular i tanca el pati d'accés per la banda nord. Masia de planta regular orientada a sud que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener perpendicular a la façana principal. Les façanes de la masia estan arrebossades i pintades de color blanc i les obertures són d'època contemporània. A la façana principal apareix una gran obertura de factura recent per accedir a un garatge familiar situat a la planta baixa de l'immoble. A la banda oest de la masia es troba un cos adjunt, no alineat, de planta allargassada que consta de planta baixa i planta primera amb coberta de teula ceràmica a una sola vessant. Aquest cos disposa d'una galeria a la planta primera composada amb sis obertures d'arc de mig punt, gairebé totes tapiades. Petit annex adjunt a l'extrem oest de planta irregular i coberta a una sola vessant. | 08143-165 | C-37z | Segons Xavier Jorba, Can Valls era conegut en els orígens com Romanyà del Castell. Segons l'autor, el capbreu de 1665 ens informa que els Romanyà, els quals eren propietaris d'una de les cases dins el castell, havien construït a la partida Puig de Guiu un corral am una era per batre els grans. Al llarg del segle XVIII aquest corral es convertirà en l'actual casa de Can Valls. El mas estava en mans de la família Romanyà que posteriorment s'emparentaren amb els Serra. L'any 1665, Paula Romanyà, vídua d'en Bartomeu Serra, es tornarà a casar amb Antoni Valls, d'Enfesta. A partir d'aquest moment, la casa serà coneguda fins avui dia com a Can Valls. | 41.6108100,1.6461200 | 387193 | 4607452 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57238-foto-08143-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57238-foto-08143-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57239 | Les Casetes d'en Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-den-mussons | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | Les Casetes d'en Mussons és un raval constituït bàsicament per dos carrers en direcció est-oest. El carrer Major situat a una cota més baixa i un carrer posterior o de servei en una cota superior. Ambdós coincideixen a la banda de ponent en una zona per on es produeix l'accés al barri, comunicada amb la carretera BV-1031 i el Camí de Ca l'Enric. El veïnat disposa d'un espai públic a la seva banda de llevant on antigament es trobava la bassa del conjunt. A la banda de tramuntana del carrer Major es troben els habitatges. El cos central situat entre els dos carrers allotja els cups, cellers i corrals dels veïns. La banda de migjorn del carrer de servei està ocupada per alguna edificació auxiliar aïllada i un hort tancat amb un muret de pedra. A l'extrem nord del veïnat es troba una zona destinada a horts i a la banda sud del nucli hi ha una illa de planta allargassada on hi són bastides edificacions de factura més recent, les quals amortitzen unes antigues estructures. Totes les cases són habitatges unifamiliars de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Tots els habitatges tenen accés des del carrer Major. Els habitatges han estat reformats en època recent i la majoria presenten revestiments i obertures d'època contemporània. Cadascun dels habitatges és conegut amb un nom concret, els quals s'han modificat al llarg del temps. Els habitatges del carrer Major són Ca n'Agustí, Ca n'Estruch, Can Joan de la Marieta i Ca l'Alegre. Can Pere de la Font i Can Jepet són bastits a l'extrem de llevant del conjunt. | 08143-166 | Carretera BV-1031, Km. 17,050 | Segons Xavier Jorba, l'any 1790, el propietari del mas Puigpessó i del mas Morrocurt, Jaume Mussons, haurà obtingut del duc de Cardona el permís per a edificar cases en un paratge del seu mas, al lloc anomenat l'Olivar o també els Puigs, a canvi del pagament d'un cens anual de 6 diners per cada casa construïda. La situació del futur raval també responia a les necessitats de tenir una via de comunicació al costat, com era el camí d'Igualada a Calaf, i l'existència d'aigua gràcies a la bassa allí existent. El raval tindrà dues etapes de creixement. Una primera fase que abraçarà els últims anys del segle XVIII i principis del XIX, i una segona fase concretada durant l'últim terç del mateix segle XIX. Segons l'autor, els pactes signats entre propietari i comprador, respecte a la urbanització, seran els següents: - Obligació de construir una casa en la peça de terra establerta. - Pagament d'un cens anual a l'hereu de Puigpessó. - Pagar el cens al duc de Cardona per raó de llicència per la construcció de la casa. - Obligació de l'adquiridor del terreny de compartir la paret mitgera. - L'adquiridor podrà utilitzar l'aigua de la bassa. La utilització de l'aigua tenia un cost de 15 sous, ja inclòs en el cens anual. Els habitatges respondran a un model de creixement horitzontal. Tots seran cases de nova planta unifamiliars. L'estructuració interna de les casetes d'en Mussons serà força rudimentària. L'amplada depenia de la llargada de les bigues. Els baixos, en tots els immobles, consistiran en una entrada, una cuina, un celler, una establia i un forn. Un celler petit amb bótes de poca capacitat. L'accés al pis superior es feia per mitjà d'una escala interior, amb la qual s'accedia a tres habitacions que tenien poca il·luminació; aquesta venia de les finestres obertes a façana i de la part de darrere, L'últim pis, sota teulada de llates, de dues aigües, era l'anomenada golfeta, utilitzada en la majoria del casos com a botiga de blat. Les teules amb tortugues per a les canaleres també hi eren presents. | 41.6076700,1.6194000 | 384961 | 4607138 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57239-foto-08143-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57239-foto-08143-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57240 | Mas del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-vent | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Conjunt de quatre habitatges unifamiliars en filera orientats a llevant amb una bassa a l'extrem nord del conjunt. El conjunt consta de tres casetes de planta baixa i planta pis i una caseta de planta baixa, planta primera i unes golfes. Habitatges de planta regular amb coberta a dues vessants de teula ceràmic tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal. Els habitatges han estat molt reformats i mostren revestiments i obertures d'època contemporània. Davant els habitatges es troben unes edificacions auxiliars que funcionen com a coberts. Els veïns del Mas del Vent eren rabassers de Can Sabater. Actualment les quatre cases són conegudes com Ca la Rosa, Cal Cap Blanc, Can Rosario i Can Pasqual. | 08143-167 | Camí de can Sabater a can Jantorras | 41.6353000,1.6273700 | 385674 | 4610195 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57240-foto-08143-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57240-foto-08143-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57240-foto-08143-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57241 | Celler de cal Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-rossinyol | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | A l'extrem de tramuntana hi ha un cos que allotja el celler que conserva una col·lecció de bótes i d'estris relacionats amb l'explotació vitivinícola del mas. | 08143-168 | Cal Rossinyol | 41.6310500,1.6669600 | 388964 | 4609672 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57242 | La Torre dels Senyors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-dels-senyors | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Edifici de planta regular, orientat a llevant, que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a diferents vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. Les façanes estan revestides amb arrebossat pintat de blanc i mostren obertures d'època contemporània. Les obertures de la façana principal presenten una franja ornamental al seu voltant de tonalitat més fosca. | 08143-169 | Camí de la Torre dels Senyors | La Torre del Rossinyol també és coneguda com la Torre dels Senyors. Edifici construït a la primera dècada del segle XX per la família Gil de Peray en terrenys de ca n'Aguilera. | 41.6293100,1.6696500 | 389185 | 4609475 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57242-foto-08143-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57242-foto-08143-169-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57243 | Can Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sole | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Les darreres intervencions ha evitat el seu deteriorament definitiu | Masia de planta regular orientada a sud amb el pati situat davant la façana principal. L'edificació consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. L'accés a la casa es produeix a través d'un portal d'arc de mig punt construït amb pedra. La masia està construïda amb murs de paredat irregular i cantoneres de pedra i conserva alguna de les antigues obertures. A la banda de llevant es troba un cos adjunt de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica. A la banda sud d'aquest cos, hi ha un annex de planta baixa i coberta plana que funciona com a terrat associat a l'habitatge i un petit pati tancat amb muret. A la banda de tramuntana de la masia apareix un cos adossat de planta regular i coberta a una vessant de teula ceràmica i un petit cobert amb coberta de xapa de fibrociment. | 08143-170 | Camí de Cal Vicentó a Cal Bonjoc | 41.6156600,1.6048000 | 383759 | 4608045 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57243-foto-08143-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57243-foto-08143-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57243-foto-08143-170-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57244 | Fàbrica de cola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cola | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | La xemeneia té problemes estrcuturals i la resta d'instal·lacions tenen un estat de conservació molt precari. | Edificació principal de planta regular amb un conjunt de cossos adjunts configurant un únic volum construït. Cos principal a doble alçada i coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana que dóna a la plaça. A la banda de ponent hi ha un cos adjunt de planta regular que consta de planta baixa amb coberta planta que funciona com a terrassa associada a l'edifici principal, la qual està coberta amb una porxada de pilars d'obra de fàbrica i coberta de teula ceràmica. Adjunt al conjunt es troba la bassa, de planta quadrada, limitada amb barana d'obra de fàbrica. A la banda de migjorn hi ha la xemeneia principal de la instal·lació. Xemeneia de gran alçada, de planta quadrangular construïda amb obra de fàbrica sense revestir. L'edifici disposa d'un basament d'argamassa i pedra i la part superior construïda amb peces de maó ceràmic, configurant un parament calat per ventilar correctament l'interior de l'immoble. | 08143-171 | Carrer de can Riba | Ramon Pallarols Casellas i Rosalia Planes Franquesa eren els propietaris dels terrenys del Pla de la Masia. L'any 1932 es reformar i ampliar la casa i l'any 1960 la família va construir un edifici a l'altre banda del vial. La fàbrica de cola fa ser fundada al l'entorn d'inicis del segle XIX anys i va funcionar fins a finals del XX. Era una fàbrica de cola extreta de les carnasses i es destinava a enquadernar. A les calderes es fonien els greixos i després s'estenien al terrat fins a secar. Les adobaries proporcionaven els greixos per fer la cola. El Sr. Cantiner de Vilanova va ser l'últim propietari de la fàbrica. | 41.5791400,1.6396700 | 386600 | 4603944 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57244-foto-08143-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57244-foto-08143-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57244-foto-08143-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57245 | Molí d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-roca | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. PALAU RAFECAS, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya, Arxiu Comarcal de Montblanc, Montblanc. PALAU RAFECAS, Salvador (1994). 800 molins fariners de Catalunya: des de El Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat, Arxiu Comarcal de Montblanc, Montblanc. | XVII-XX | Problemàtica a la teulada i l'interior molt deteriorat. | El Molí d'en Roca està configurat per la masia de planta regular i un conjunt de cossos adjunts, bastits en diferents fases, formant un únic volum construït. La casa consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener perpendicular a façana principal. S'observa un cos central on s'aprecien les cantoneres de pedra on s'afegirien un cos a cada banda, perllongant els vessants de la teulada i eixamplant l'edificació. Del molí només conserva a l'entrada de l'edificació la pedra de la mola, la qual està encastada en el paviment. A l'interior hi ha elements que mostren que l'immoble havia estat utilitzat con a vivenda. L'accés a l'habitatge es produeix a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat amb la data de 1690 inscrita a la clau. Les façanes són de paredat irregular amb finestres d'època contemporània. | 08143-172 | Camí del molí d'en Roca | 41.5985800,1.6363900 | 386361 | 4606106 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57245-foto-08143-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57245-foto-08143-172-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57246 | Refugis de la guerra civil al camp d'aviació de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugis-de-la-guerra-civil-al-camp-daviacio-de-la-republica | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GIRALT RABELL, Jaume: Records de la Guerra Civil (1936-39) i de la postguerra. Ed. Jaume Giralt Rabell. Igualada, 2002. http://guerracivil.mundoforo.com/ MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1982): 'Òdena reivindica l'aeròdrom', La Rambla, la Revista de l'Anoia, 3, Igualada, p.1 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991): 'Breu referència històrica de l'aeròdrom d'Òdena', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 24, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.4. VV.AA: Viure en temps de guerra (Igualada, 1936-1939). Ajuntament d'Igualada. Igualada, juliol 2006 | XX | Immersos en la vegetació i amncats d'intervenció arqueològica | L'aeròdrom actual conegut con Aeròdrom d'Igualada-Òdena, se situa en el Pla de l'Aeròdrom i presenta una planta allargassada d'uns 900 m de longitud en direcció nord-sud, lleugerament girada vers l'oest, amb un conjunt de serveis situats a la banda de llevant. L'aeròdrom actual és construït en el lloc on va existir un camp d'aviació de l'exèrcit republicà durant la guerra civil. En els terrenys que envolten l'aeròdrom es conserven alguns dels elements que formaven part del funcionament de l'antiga instal·lació. També hi ha restes associades a l'antiga instal·lació, al cim del Puig Aguilera. En els terrenys que envolten l'antic camp es conserven les restes de tres refugis mitjans, dos elementals i un refugi principal. Els refugis conservats es troben situats en el lloc corresponent al límit de llevant de la planta de l'antic camp d'aviació. El refugi 1 apareix totalment colgat amb terres del lloc, però es reconeix el contorn del seu accés. El lloc per on s'accedia al refugi 2 apareix cobert de vegetació sobrecrescuda però es visualitza la boca d'accés, construïda amb volta de maó ceràmic. La construcció es troba a l'extrem de llevant del circuit d'Automodelisme de l'aeròdrom. El lloc per on s'accedia al refugi 3 també apareix cobert de vegetació i arbrat sobrecrescut però es conserva íntegre la boca i la volta que cobreix el passadís d'accés al refugi. El passadís està colgat de terra, però queda visible la part superior del seu cobriment, una volta d'arc escarser construïda amb maó de pla. A ca l'Enric del Pla funcionava com a Casa Control i disposava d'un refugi principal. El refugi era construït a 8 metres de profunditat i estava blindat. Actualment funciona com a cisterna i queda situat sota una de les granges de porcs del mas. A cada banda del Camí de Ca l'Enric del Pla, abans d'arribar a la casa, hi ha un refugi. Apareixen totalment colgats, sense poder-ne visualitzar el seu interior. | 08143-173 | Camps propers a l'aeròdrom | Segons Josep-Vicenç Mestre, 'la creació de l'aeròdrom d'Òdena es remunta a la guerra civil, quan per motius militars foren ocupats diversos terrenys per utilitzar-los de camp d'aviació i servir d'enllaç a l'exèrcit republicà, adscrit a la Tercera Regió Militar. El mes de juny de 1938 restaven al càrrec de l'aeròdrom el capità Gregorio Sanahuja Manzanedo i el sergent Pio Ferrer Itarte, tal com consta en la nota-justificació de revista del 'aeródromo de Odena'. Un cop finalitzada la guerra a petició de la 'Jefatura Regional Aérea de Levante' es féu una relació dels propietaris afectats per l'ocupació de l'aeròdrom: 'herederos de Juan Vives Gibert, Agustín Prat Llorens, José Bisbal Jorba, viuda de José Enrich Aribau, José Seuba Prat, Ignacio Figuerola Pons, José Doménech Figueras, José Tardá Mensa, Agustín Puiggrós Casanovas, Francisco Prat Casals, viuda de José Casanovas Martí, herederos de José Morera Alsina, José Llacuna Bujons, José Figueras Mestres, Antonio Doménech Prat, Luís Trullás Puiggrós, vídua d'Isidro Ribera Closa, José Torras Vallés, Carlos Viadiu Bosch, Juan Torres Claret'. El mes de juny de 1939, l'Ajuntament d'Òdena va reclamar els terrenys per ser retornats als seus propietaris i utilitzar-los agrícolament, puntualitzant 'si no interesase al Glorioso Ejército Nacional la utilización del aeródromo, con objeto de dedicarlos de nuevo a tierras de labor, contribuyendo así con el mayor entusiasmo al resurgimiento agrícola español'. En el perímetre del camp d'aviació republicà es varen bastir un conjunt de refugis per protegir al personal en el moment d'un bombardeig. En cas d'atac inesperat, els avions no podien enlairar-se i els aviadors i personal de servei havien de deixar l'avió, abandonar el camp i refugiar-se el més aviat possible. Hi havia tres categories de refugis: elementals, mitjans i principals. El mes d'agost del mateix any el governador militar de Barcelona va autoritzar a l'Ajuntament d'Igualada a retornar als propietaris els terrenys utilitzats. L'Ajuntament d'Òdena va protestar alegant que aquesta potestat corresponia a Òdena, tot i tractar-se del seu terme municipal. Sembla que la problemàtica pel que fa a la jurisdicció sobre l'aeròdrom ja té aquí els seus primers altercats, tot i que sempre apareix citat a la documentació de l'època com aeròdrom d'Òdena. L'any 1959 l'Ajuntament d'Igualada va comprar els terrenys al mateix lloc on havia estat l'aeròdrom republicà per ubicar-hi l'aeròdrom 'General Pere Vives Vich'. El 1961 els dos ajuntaments van establir un conveni de funcionament de les instal·lacions, per qual s'autoritza la construcció del camp de vol dins del terme municipal odenenc, reservant-se el seu ajuntament d'una forma clara i expressa la potestat jurisdiccional sobre tot el territori on s'emplaça l'aeròdrom i les dependències annexes. El 1965 l'Aeroclub Barcelona-Sabadell va formar una nova secció de vol sense motor a l'aeròdrom. Segons publiquen els mitjans de comunicació: 'L'Ajuntament igualadí estudia un projecte d'aeroport. Els terrenys són d'Igualada malgrat s'ubiquin a Òdena'. | 41.5838200,1.6491700 | 387400 | 4604451 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57246-foto-08143-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57246-foto-08143-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57246-foto-08143-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57247 | Refugis antiaeris i torre de control al Puig d'Aguilera del camp d'aviació de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugis-antiaeris-i-torre-de-control-al-puig-daguilera-del-camp-daviacio-de-la-republica | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GIRALT RABELL, Jaume: Records de la Guerra Civil (1936-39) i de la postguerra. Ed. Jaume Giralt Rabell. Igualada, 2002. http://guerracivil.mundoforo.com/ MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1982): 'Òdena reivindica l'aeròdrom', La Rambla, la Revista de l'Anoia, 3, Igualada, p.1 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991): 'Breu referència històrica de l'aeròdrom d'Òdena', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 24, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.4. VV.AA: Viure en temps de guerra (Igualada, 1936-1939). Ajuntament d'Igualada. Igualada, juliol 2006 | XX | Els refugis immersos en la vegetació i la torre de control sense teulada i gairebé enderrocada | Edificació destinada a observació i torre de controal, actualment aïllada i en ruïnes, envoltada de bosc. És una edificació de planta regular que consta de planta baixa i coberta plana. Els murs de façana són d'obra de fàbrica arrebossats amb basament de pedra, ambdós separats per una franja de doble maó de pla. L'edifici mostra dues obertures circulars perfilades amb maó a plec de llibre. Actualment l'edifici està en ruïnes. Es conserven dempeus part dels murs de l'envoltant i la coberta apareix esfondrada. Al seu entorn i escampats pel cim de puig d'Aguilera hi ha diversos refugis antiaeris, actualment inaccessibles, consistent en uns túnels amb dues boques d'accés. | 08143-174 | Cim del Puig d'Aguilera | 41.6049700,1.6707500 | 389235 | 4606771 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57247-foto-08143-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57247-foto-08143-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57248 | Oficines del camp d'aviació de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficines-del-camp-daviacio-de-la-republica | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. http://guerracivil.mundoforo.com/ MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1982): 'Òdena reivindica l'aeròdrom', La Rambla, la Revista de l'Anoia, 3, Igualada, p.1 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991): 'Breu referència històrica de l'aeròdrom d'Òdena', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 24, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.4. | XX | Convertides en granja l'edifici està molt malmés, especialment a l'interior degut a les adaptacions com a explotació porcina. | La caseta de control per accedir al camp d'aviació estava situada a l'edifici avui conegut com la granja del Viñals, edifici situat a peu del camí d'accés a l'Aeròdrom. És un edifici de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. L'espai també estava destinat a enquibir les oficines de l'aeròdorm republicà. | 08143-175 | Camí de l'aeròdrom | 41.5917800,1.6490700 | 387406 | 4605335 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57248-foto-08143-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57248-foto-08143-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57249 | Masia d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-den-roca | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | La Masia d'en Roca estava constituïda per la masia i per un conjunt de cossos adjunts, formant un únic cos construït. Per la banda de migjorn i de ponent, la casa estava envoltada per annexos i per un pati interior amb barri. Restes d'edificació auxiliar separada del volum principal. Masia de planta irregular orientada a sud que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta. La coberta ha desaparegut, però per les restes conservades, es pot deduir que era de teula ceràmica de tipus aràbiga. Els murs eren bastits amb paredat irregular i el barri mostra trams construïts amb obra de fàbrica. Actualment la casa està en estat ruïnós. Es conserven dempeus alguns murs de façana, però la coberta està totalment esfondrada. Es conserva una façana orientada a migjorn amb alçada completa amb obertures de portes i finestres i una inscripció de 1812. La casa conserva un arc de pedra a planta baixa amb una singular inscripció no identificada. | 08143-176 | Camí de can Marquès | Segons Xavier Jorba, la Masia d'en Roca, situada al bell mig de la vall dels Aldorrels, era coneguda durant el segle XV com a Mas Santmiquel. Segons l'autor, l'any 1302 el mas era propietat de Guillem Rubió i de la seva esposa Galda. L'any 1403 estava en mans de Guillem Santmiquel. Els Santmiquel mantenen la propietat durant tot el segle XV. El 1487 entra al mas la família Torelló, a través de Bernat Torelló, nebot de Pere Santmiquel, els quals mantindran la propietat fins a la seva venda perpètua al canonge Francolí, a mitjan segle XVII, a causa dels deutes que va suportant la casa 'censals, dots, males collites, allotjaments, etc' Durant el segle XVIII, la propietat estarà en mans de Miquel Roca de la Pedrissa. El mas serà conegut com a Mas Roca del Pla. | 41.5915200,1.6583900 | 388182 | 4605294 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57249-foto-08143-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57249-foto-08143-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57249-foto-08143-176-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57250 | L'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespelt | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'L'Espelt: Origen i Evolució', Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1996): 'Santa Magdalena de l'Espelt', Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 48, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189 | XVIII-XX | El veïnat de l'Espelt està constituït per un nucli més primitiu de forma arrodonida estructurat per tres carrers: el carrer de Baix, el carrer del Mig i el carrer de Dalt o Major, i la Plaça del Centre. El nucli es va ampliar amb un raval a la banda de tramuntana, configurant el carrer de les Tres Casetes, prolongació del carrer Major. L'antic traçat del camí que venint d'Igualada prosseguia vers el nord cap a la serra de Rubió es conserva com a sender a la sortida nord del veïnat. Altres dos antics camins arribaven des de ponent a la part més antiga d'aquest assentament: el camí que provenia de Jorba i el camí que provindria de Sant Martí de Tous i Santa Coloma de Queralt. A l'extrem nord-occidental del nucli antic de l'Espelt es va construir un eixample d'habitatges unifamiliars. La forma urbana del nucli més primitiu de l'Espelt i la traça i lloc d'arribada dels camins que provenen del territori que l'envolta indica que el castell de l'Espelt podria haver estat situat en aquest punt. L'Espelt mostra edificacions singulars destinades a l'activitat vitivinícola. A la Plaça del centre es troba l'edifici de l'antic 'Centre Unión Odenense', actual 'Centre de l'Espelt'. | 08143-177 | Carretera BV-1038 | El poble de l'Espelt té el seu origen en el castell de l'Espelt, esmentat des del 996. Els inicis del castell de l'Espelt cal centrar-los a inicis del segle X, quan trobem a Sal·la, membre de la família vescomtal del Conflent, endegant un seguit de repoblacions tant de terres com de castells. Coneixem la seva actuació repobladora al castell de Maians, al d'Òdena i més clarament al de l'Espelt, Clariana i la Roqueta. L'any 1014 fou donat per Sesnanda, senyora de Guardiola, a la mitra de Vic. Estigué vinculat al domini de Montbui i el 1318 passà a domini reial, però molt aviat (1322) a la família Cardona, que en conservà la senyoria fins a la fi de l'Antic Règim. També va estar vinculat al Comte de Peralada i diversos castlans. Durant el segle XVIII l'Espelt manté la seva independència civil ja que posseeix batlle separat del d'Òdena, tot i que encara santa Magdalena depèn eclesiàsticament de la parròquia d'Òdena. Ja al segle XIX, en acabar la guerra contra els francesos, aquests deixaren rera seu un rastre amb les seves idees. Seguint criteris d'uniformitat i racionalització, l'Espelt, perd la seva independència civil, agregant-se al municipi d'Òdena. | 41.5984200,1.5930800 | 382751 | 4606147 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57250-foto-08143-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57250-foto-08143-177-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57251 | Aqüeducte de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-lespelt | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MARTÍ I FIGUERAS, Joan (1974) 'L'aqüeducte de l'Espelt', Miscel·lànea Aqualatensia, 2, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p.199-229. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'L'Espelt: Origen i Evolució', Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213. TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189 | XIX | A l'interior la vegatació ha malmès la volta i hi ha trams absolutament inaccessibles per una persona | L'aqüeducte que proporciona aigua a la ciutat d'Igualada s'origina a l'Espelt i finalitza als dipòsits de la Plaça de l'Enxub d'Igualada. Surt a l'exterior per dos lloc, pel pont Xic i pel pont Gran, que supera el torrent de Valldaura. Total del recorregut és de 3.828 metres, incloses diverses ramificacions: Origen - 693 m d'aqüeducte - Pou Santa Magdalena - 1.155 m d'aqüeducte - Pont Xic - 507 m d'aqüeducte - Pont Gran - 1.299 m d'aqüeducte - Dipòsits de l'Enxub. | 08143-178 | De l'Espelt a la Plaça de l'Enxub d'Igualada | L'any 1736 l'abastament d'aigua dels igualadins s'efectua amb pous i cisternes particulars (destaquen dos grans pous, el del convent de Sant Agustí i el dels Caputxins), una font dins de la muralla, una font al costat de la muralla i una altra una font propera L'any 1749 la situació és molt dramàtica (ho diuen dos metges i un cirurgià): 'Las aguas de la villa de Igualada son muy escasas y pesadas, poco útiles para la salud, a más desto son infectas por razón de los aqueductos que pasan y dan dentro la villa, experimentandose algunas veces salir por las fuentes algunas immundicias comunicadas de lugares immundos...' L'any 1756 sembla que la situació millora una mica. Ja es parla de la construcció del pilar d'una font nova aleshores, la que coneixem avui en dia com Font Vella. L'any 1790 Fra Climent de Sant Martí, caputxí, va presentar un estudi, a instàncies del Corregidor de Vilafranca del Penedès, per portar aigua de l'Espelt a les fonts igualadines El projecte que tindria un cost d'entre 20 i 22 mil lliures barcelonines, reunia el cabals de tres fonts d'Òdena: torrent i font de can Masarnau, torrent i font de mas Pons i la font del Poal L'estudi va costat 258 lliures i 16 sous (inclòs el tub de llauna on es va guardar l'estudi). L'Ajuntament va regalar al caputxí: '...una cuita de xocolata que costà 16 lliures, 17 sous, 9 diners; un pot amb 4 lliures de tabac, que costa 15 lliures, 7 sous i 6 diners; mocadors i calçotets, que costaren 3 lliures, 11 sous i 6 diners...' A finals de segle XVIII la situació d'abastament d'aigua a Igualada s'anava agreujant. Finalment el 12 de setembre de 1806 el Real i Suprem Consell de Castella va aprovar el projecte de l'obra de subministrament de les aigües de l'Espelt a Igualada. El 5 de febrer de 1807 comencen les obres. Dirigeix les obres Pere Serra Bosch, arquitecte hidràulic Amb motiu de la Guerra del francès l'any 1808 s'aturen les obres. L'any 1816, després de reorganitzar la Junta d'Obres i trobar finançament, es reprenen les obres. El 7 de novembre de 1816 s'enderroca el Portal de Custiol de les muralles de la ciutat d'Igualada per utilitzar les pedres per la construcció de l'aqüeducte de l'Espelt. L'11 de juliol de 1818, Francesc Llansana de l'Espelt cedeix la seva deu a perpetuïtat a l'Ajuntament d'Igualada per 15 lliures. El 15 de juliol de 1818, Faust Amigó ven la deu que posseeix a l'Espelt a l'Ajuntament d'Igualada a perpetuïtat per 120 lliures. El 25 de juliol de 1821 s'acaben les obres i els igualadins ja poden anar a buscar l'aigua a l'Enxub. No fou fins 11 anys després, l'11 de juny de 1832, quan va arribar a la Font de Neptú. | 41.5902000,1.6014500 | 383434 | 4605223 | 1821 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57251-foto-08143-178-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Pere Serra Bosch | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 57252 | Pont gran de l'aqüeducte de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-gran-de-laqueducte-de-lespelt | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MARTÍ I FIGUERAS, Joan (1974) 'L'aqüeducte de l'Espelt', Miscel·lànea Aqualatensia, 2, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p.199-229. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'L'Espelt: Origen i Evolució', Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213. TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189 | XIX | Greus desperfectes a les dovelles que es troben molt erosionades. | El Pont gran de l'aqüeducte de l'Espelt és de traçat recte i consta d'un arc de mig punt . Els paraments exteriors i la volta són de paredat irregular. La mina d'aigua passa per l'interior del pont. La canalització superior està a cel obert construïda en pedra. | 08143-179 | Damunt del torrent de Valldaura | El terme d'Òdena, proporciona al municipi d'Igualada un cabal de 300 m3 diaris per a les seves fonts públiques, per mitjà d'un aqüeducte, de més de 4 Km amb mines subterrànies i dos ponts des de les fonts de Can Poal i de Can Mas Arnau, fins els dipòsits igualadins de 'l'Enxub' (aljub), al Poble Sec. Aquesta mina va ser feta amb les pedres de l'antiga muralla d'Igualada, segons el projecte de Fra Climent de Sant Martí, llec caputxí, a finals del segle XVIII. Les obres varen ser suspeses en primer terme el 1808 per la guerra del francès, i foren continuades de nou a partir de 1816. A més de l'aixecament del Pont Xic sobre el torrent de l'Espelt, es necessità la construcció del Pont Gran sobre el torrent de Can Mas Arnau o de Valldaura. L'aqüeducte de l'Espelt, acabat el 1821, te una mina subterrània i es pot transitar bo i dret, exceptuant el tercer tram que porta l'aigua d'una deu adjacent sota Cal Cesc. En el segle XVIII la població d'Igualada creix molt i es crea un problema d'aigua, car la població el 1797 era de 6.494 h, que era el resultat de multiplicar per cinc el cens de principis de segle. Per aquesta raó es va decidir construir un aqüeducte que portés més aigua a la ciutat. Segons l'estudi documental es pot establir tres etapes en la conducció de l'aigua: 1) 05/02/1807: inici d'obres de la conducció de l'aigua de la Font del Poal de l'Espelt a Igualada. 17/08/1807: l'arquitecte Pere Serra i Bosch ratifica el pla elaborat el 1791 per Fra Climent de Sant Martí. El 1808 les obres es suspenen a causa de la Guerra de la Independència. 2) 29/03/1816: les obres es reprenen. 25/07/1821: les obres de conducció estan acabades i la gent pot proveir-se d'aigua. 3) 21/01/1822: Pere Serra i Bosch, arquitecte hidràulic, fa els projectes de les 4 fonts per Igualada. Es col·loquen el 21/01/1827. L'any 1832, final d'obra, amb Font de Neptú a la plaça de l'Àngel a Igualada. L'obra completa de la conducció d'aigües de l'Espelt a Igualada va ser portada a terme entre els anys 1807 i 1832, amb la construcció de les corresponents mines, fonts, ponts, etc. La mina te una llargada de 3.828 m i te una amplada total d'uns 0,80 m amb una alçada que varia entre els 1,40 m i 2,20 m. Les parets i la volta són de pedra amb morter de calç i arena, en alguns sectors la volta està tallada a la roca viva o està formada per tres peces de ceràmica. En el decurs del seu recorregut la mina passa per l'interior de dos ponts construïts l'any 1820: el Pont Gran (torrent de Valldaura) i el Pont Xic (torrent de l'Espelt). Sobre l'arc hi ha la inscripció: A SU BENEFICIO HIJO DIDUR [DICITUR] QUE COSTEÓ ESTE PUENTE EL DR. JUAN ABAD PRESBÍTERO BENEFICIADO DE SU IGLESIA PARROQUIAL PROFESOR DE TEOLOGIA DE LA UNIVERSIDAD DE CERVERA EN SENYAL DE GRATITUD LE TRIBUTAESTE OBSEQUIO. AÑO 1820. DOM YGUALADA. L'any 1997 el CECI (Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia) va colocar una làpida commemorativa a Salvador March un dels fundadors de la secció d'Espeleologia de l'entitat que en els seus inicis va realitzar un estudi sobre la construcció i història de l'aqüeducte. | 41.5918400,1.6066100 | 383867 | 4605398 | 1820 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57252-foto-08143-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57252-foto-08143-179-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Pere Serra Bosch | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 57253 | Castell d'Òdena i poble vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dodena-i-poble-vell | <p>Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. ÁLVAREZ MÁRQUEZ, Maria del Carmen (1990) La Baronia de la Conca d'Òdena. Textos i Documents. Fundació Noguera, Barcelona ÁLVAREZ MÁRQUEZ, Maria del Carmen (1978): 'El señorío de los Odena a través de la documentación existente en el archivo ducal de Medinaceli (año 990-fines del siglo XII)', História, Instituciones, Documentos. Publicaciones de la Universidad de Sevilla, Sevilla BENET, A. (1992): 'Òdena. Castell d'Òdena. Història'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. XIX. Barcelona: 443-446. BRAMON, D. (2003): 'El castell d'Òdena citat en una crònica àrab d'un autor anònim JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona JORBA i SERRA, Xavier (2013): 'Òdena al primer terç del segle XVIII', Revista d'Igualada, 44, Associació Revista d'Igualada, Igualada, p.7-19 JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1992): 'Castell d'Òdena', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 443 LACUESTA, R. (1998): Informe sobre l'estat de conservació de Cal Copi, situat a l'antic nucli del castell d'Òdena. SPAL. Diputació de Barcelona.. Barcelona [Inèdit]. LACUESTA, R.; CAIXAL, À. (2010): La recuperació del poble vell d'Òdena. Nou accés a la torre del castell. Opuscle editat per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament d'Òdena. Barcelona. MATEU LLOPIS, F. (1946): 'Dinares de Yahyà al Mu'tali de Ceuta y mancusos barceloneses hallados en Ódena (Igualada, Barcelona)'. Al Andalus, XI, fasc.: 389-394. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'El Castell d'Òdena objecte d'especulació: Procés de degradació del recinte medieval', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 19, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.12-13 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'Dos-cents anys d'Odissea Parroquial (I)', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 20, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.13-14 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'Dos-cents anys d'Odissea Parroquial (II)' Òdena, d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. Història del castell d'Òdena. Del segle XII al XV. Òdena [Inèdit] SABATÉ, Flocel (1999) La gent dels castells. Montcalet, Igualada SOLSONA, E.; ABELLÓ, M. (1990): 'Torre del Castell d'Òdena. Descripció de les obres', Memòria 1985-1989. SPAL. Diputació de Barcelona. Barcelona: 79-80. TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189</p> | XIII-XX | Edificis en ruïna total. Només queden alguns paraments de les cases principals. | <p>Avui, el conjunt del castell ja no forma part de la trama urbana del poble. Del vell recinte, en resten dempeus una torre de defensa poligonal prop de l'entrada, una petita part del perímetre de la muralla, uns quants vestigis constructius dispersos irregularment pel turó de guix, un aciment arqueològic amb estructures visibles d'època ibèrica, l'edifici de can Copi i l'edifici de l'antic ajuntament i escoles públiques. Quant a les antigues edificacions del poble, s'alineen a redós d'un eix principal que s'inicia als peus de la torre albarrana i que arriba en una línia en forma de ziga-zaga a la plaça del Castell. El primer tram rep el nom de carrer de la Torre, i de nord cap a sud, pel costat de ponent, es troben les ruïnes de tres edificacions entre mitgeres: Cal Caballer, Can Copi i Can Palomas. A la banda de llevant es conserva una part de la muralla exterior. En la confluència del carrer de la Torre i el carrer Major resta un pany de muralla, amb l'empremta a la roca d'un antic portal. El carrer dels Horts travessa perpendicularment el carrer Major per la banda est i comunica amb el carrer de les Guixeres, paral·lel al carrer Major. A la banda nord del carrer Major, entre el carrer dels Horts i el carrer del Pou, situat més cap a l'oest, hi ha unes quantes restes disperses de Can Serra Vell, d'una bassa d'aigua i, passat el carrer del Pou, un corral que pertany a la propietat primitiva de Cal Caballer. A la banda sud del carrer Major, d'est cap a oest, hi ha quatre edificacions entre mitgeres, gairebé ensorrades del tot: Can Pons, Cal Margalló, Can Maure i l'edifici de l'Ajuntament i de les antigues escoles públiques del poble. Si tornem enrere cap al carrer dels Horts, que recordem que és perpendicular al carrer Major, trobarem que al seu tram nord s'hi aboquen les façanes posteriors de Can Copi, Can Palomas i Can Serra Vell, a més d'una esplanada que havia servit d'era d'aquestes tres cases. Pel que fa al tram sud del carrer dels Horts, entre el carrer Major i el carrer de les Guixeres, a la banda est resten dempeus algunes parets de Can Seuba i de Can Felip, amb un pati entremig, i a la banda oest, la ja esmentada propietat de Can Pons, que fa cantonada amb el carrer Major, i Ca la Paua (o Paula), que fa xamfrà amb el carrer de les Guixeres. En aquest vial, que originalment havia funcionat també com a pas de ronda del castell, hi trobem les restes absolutament arrasades de la façana de Ca la Paula, un pany de paret de l'edifici de les escoles i, al sud, l'únic tram conservat del pany de muralla de l'antic castell, adaptat en època moderna per estintolar tres cases entre mitgeres: can Paulino (o Can Toni de la Paua), de la qual en restes alguns vestigis constructius, i les ja desaparegudes Cal Guiu i Can Carner. A la plaça del Castell s'alcen les restes de l'edifici de l'antic ajuntament i escoles i on hi havia l'església de Sant Pere, que tancava el costat de ponent de la plaça, va ser incendiada i parcialment destruïda l'agost de 1936 i que fou totalment enderrocada en explotar-se la guixera.</p> | 08143-180 | Castell d'Òdena | <p>Els primers testimonis d'hàbitat al turó d'Òdena poden datar-se des de mitjan segle III fins a mitjan segle I aC, segons que indiquen els tipus de ceràmica antiga recuperada els darrers anys a través de la recollida superficial o en els estrats associats als contextos medievals. La dispersió de la ceràmica permet considerar que tota la muntanya estaria pràcticament ocupada per l'antic establiment ibèric, però desconeixem la magnitud que podrien tenir les estructures arquitectòniques associades. El castell d'Òdena està situat en un turó de guix al bell mig de la conca d'Òdena, dominant la fondalada del riu Anoia i comunicat visualment amb els castells veïns de Claramunt, Montbui, Castellolí, Orpí, Tous, Jorba i el desaparegut de l'Espelt. L'ocupació humana de l'indret cal remuntar-la al període ibèric, que va ocupar el tossal entre els segles III a.C i I a. C. A partir de la romanització el poblament es desplaçà a la plana; sorgiren així les vil·les, antecedents més propers de les nostres masies, una de les quals es situà dins del terme d'Òdena, a l'Espelt. L'arribada dels repobladors cristians va comportar l'acastellament del territori. Va sorgir una nova organització a partir castells termenats, en funció del perilll musulmà i del control aristocràtic del territori. El castell d'Òdena apareix documentat per primera vegada l'any 957, citat com Kastromuro Odena, és a dir, castell murallat d'Òdena. La possessió inicial del castell va correspondre al llinatge dels Òdena, amb possessions arreu de la comarca i en d'altres indrets dels pais. Protagonistes de les violències feudals dels segles XII i XIII, els Òdena van vendre el castell als Cardona; a partir d'aquest moment el senyoriu odenenc canvia en diverses ocasions de propietari, oscilant entre els comtes de Barcelona i la casa de Cardona; els seus successors, els Medinaceli, hi van mantenir el poder fins a la fi dels senyorius feudals al segle XIX. En el marc de la Guerra Civil Catalana, el 20 de juliol de 1463, la Diputació del General de Catalunya va acordar la demolició del castell. La vila va créixer al llarg dels segles XVIII i XIX fins assolir un nombre aproximat de quinze edificis, les ruïnes d'alguns dels quals s'estenen avui pel turó del castell. L'agost de 1936, l'església va ser saquejada i cremada. El 8 de juliol de 1942, es va materialitzar la venda de la finca de la Tossa del turó a favor de Ramon Casanovas Piqué. El setembre de 1943 va començar l'explotació de la guixera del turó d'Òdena. Aquesta activitat, que va continuar al llarg de la segona meitat del segle XX, va provocar l'escapçament d'una bona part de la superfície de l'antic poble. L'expansió urbanística del poble a l'entorn del nou ajuntament i de la nova església, molt a prop de la cruïlla amb les carreteres de Manresa i d'Igualada, i l'explotació intensiva de la guixera van ajudar a incrementar el despoblament del nucli vell.</p> | 41.6059400,1.6392700 | 386614 | 4606920 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57253-foto-08143-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57253-foto-08143-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57253-foto-08143-180-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||
| 57254 | Carrer del Rosari o carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-rosari-o-carrer-nou | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8. | XVIII-XX | Les edificacions del carrer són de planta baixa i planta primera i moltes disposen de planta segona, amb coberta de teula ceràmica tipus aràbiga. Les edificacions corresponen als primers assentaments construïts a peu del castell però durant aquestes últimes dècades han estat molt transformades. Ara bé, algunes de les edificacions mostren sota les diverses capes d'arrebossat, el paredat de pedra de guix que es va utilitzar per bastir els habitatges a l'eixample del poble. | 08143-181 | Carrer del Rosari | Segons Xavier Jorba, al llarg del segle XVIII, degut a l'expansió demogràfica, els propietaris dels grans masos donaran a cens o vendran perpètuament als petits pagesos una minúscula parcel·la de terra per a poder edificar-hi una casa de tipus unifamiliar, amb un pati a la part del darrera, per fer-hi un hort de secà o de regadiu, i a la vegada permetran accedir a les terres dels masos per la via de la rabassa morta. El tipus de fragmentació que tindrà el mas variarà segons la seva localització. Els masos més propers als pobles fragmentaran segons la demanda de terra per construir. Segons Xavier Jorba, Josep Serra propietari del mas i habitant al castell fins l'any 1785, obté el 23 de gener de 1796 del duc de Cardona la llicència per construir edificacions en la partida anomenada la Guixera, situada sota el mateix castell, on hi ha actualment els carrers de la Guixera i del Rosari. Els nous habitants hauran de pagar al duc un cens també de 6 diners anuals, pel permís concedit. La urbanització correspondrà a un model de creixement horitzontal amb cases unifamiliars. Els pactes que signaran propietari i compradors, respecte a la urbanització, seran en termes generals els següents: - Pagar un cens anual. - Obligació de l'adquiridor del terreny de compartir la paret mitgera. El veí haurà de pagar la meitat del cost de la seva construcció. - No poder obrir finestres ni forats a la paret de solixent. - El comprador haurà de pagar anualment el cens de sis diners al duc de Cardona, i qualsevol altra imposició. Els establiments del carrer de La Guixera i del carrer del Rosari es van iniciar a finals del segle XVIII (1798), però no va ser fins finals del segle XIX que es completà la seva urbanització (1882). Segons Josep-Vicenç Mestre 'El carrer del Rosari també es coneix com carrer del Roser i com carrer Nou. Durant la Segona República es denominà Jaume Cortada, mestre que es va destacar pel foment de les idees republicanes i per la defensa de la formació dels pagesos al Centre Fraternal Instructiu. En aquest carrer hi havia a inicis de segle XX una ferreria i una fusteria, a més de tres sales de ball corresponents a diverses entitats (Flor de Maig, 'Centro Católico' i 'La Unión Odenense'). Es van plantar unes moreres per tal d'implantar una activitat complementària a l'agricultura: la sericicultura o cria de cucs de seda per a l'elaboració del preuat fil de seda. Per tal d'alimentar-los fàcilment s'utilitzaven les fulles de les moreres. La seda s'utilitzava a inicis del segle XX per exemple per elaborar les cintes que adornaven els barrets de les senyores de l'època'. | 41.6061600,1.6412800 | 386782 | 4606942 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57254-foto-08143-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57254-foto-08143-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57254-foto-08143-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57255 | Morera de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Manca de manteniment i d'esporgada. | Morera, Morus alba.Té tres branques principals que se separen a 4,5 m de terra i una quarta branca secundària molt ramificada. Dues de les besses arriben als 9,5 m; de capçada espessa i arrodonida. La forma corbada del tronc li dona un aire singular. | 08143-182 | Camí Can Macià a Ca n'Aguilera de la Costa | Arbre fa pocs anys constituït per dues besses que es bifurcaven a uns 40 cm de terra; es va tallar una de les besses perquè feia nosa en pasar pels camins, cosa que li dona aspecte d'arbre desequilibrat. | 41.5962700,1.6617300 | 388469 | 4605817 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57255-foto-08143-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57255-foto-08143-182-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57256 | Pi de cal Pessetero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-cal-pessetero | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Pi blanc, Pinus halepensis,de 6,5m d'alçada i un diàmetre de capçada de 17 m. Té tres branques principals que bifurquen a 4,5 m d'alçada. | 08143-183 | Camí de cal Pessetero | D'una edat superior als cent anys, el pi de Can Mestre Vila (i no can Mestre Vila Vell com alguns autors l'identifiquen) donava ombra a l'era i a la pallissa de la casa que posteriorment es va començar a denominar Cal Pessetero. Amb el moviment migratori dels anys seixanta el pi es va començar a conèixer com 'el Pino Gordo'. Se sap que com a mínim ha estat víctima de dos llamps, un d'ells hi ha deixat una gran cicatriu que arriba fins a terra. En el decurs de l'any 2013 degut a la proximitat amb la línia elèctrica es van esporgar unes branques de forma indiscriminada. | 41.6070700,1.6437000 | 386985 | 4607039 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57256-foto-08143-183-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.També conegut com el 'Pino Gordo' o el pi de can Mestre Vila. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57257 | Alzina de can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sabater | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Desaparegut entre març i abril de 2014. | Alzina, Quercus ilex ssp.ilex, de 7,5 m d'alçada i diàmetre de capçada de 15 m. El tronc és molt gruixut, amb una base ampla que denota les arrels de creixement lateral; a 2 m es bifurca en 3 besses | 08143-184 | Cruïlla del camí de les Maioles i camí de can Sabater | Per la seva proximitat a la desapareguda era de can Sabater, formava part de la zona d'ombra que envoltava la citada era. D'altres alzines veïnes van ser eliminades en desaparèixer l'activitat a l'entorn de l'era de batre. Aquest exemplar es va salvar en estar una mica desplaçar a peu del camí. | 41.6328300,1.6230600 | 385311 | 4609927 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57257-foto-08143-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57257-foto-08143-184-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova. / María del Agua Cortés Elía, Diputació de Barcelona | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.Malauradament un cop acabat aquest inventari, l'alzina va caure per acció del vent i va estar tallada pel risc que suposava, per tant, es tracta d'un elemenmt que ha desaparegut. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57258 | Pi blanc de can Grimau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-can-grimau | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Pi blanc, Pinus halepensis, de 15 m d'alçada i 16 m de diàmetre de capçada. Té dues branques principals que es bifurquen a uns 8 metres d'alçada. L'arbre ha perdut als darrers anys bona part de la capçada a causa de les podes i de les branques trencades per la neu. | 08143-185 | Can Grimau | L'arbre es va plantar al voltant de l'any 1925. Les nevades de 1984, de 2001 i la de 2006 varen trencar diverses branques i van obligar a fer-hi feines de poda. | 41.6024800,1.6068400 | 383905 | 4606579 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57258-foto-08143-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57258-foto-08143-185-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57259 | Pi blanc de can Teixidor o ca n'Hostaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-can-teixidor-o-ca-nhostaler | <p>Pi blanc, Pinus halepensis. És un exemplar d'entre 80 i 100 anys tal i com ho contaten diverses imatges fotogràfiques. Es troba en bones condicions.</p> | 08143-186 | Can Teixidor | 41.6025400,1.6358100 | 386319 | 4606547 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57259-foto-08143-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57260 | Pi blanc de can Marius o can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-can-marius-o-can-ramon | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Pi blanc, Pinus halepensis, de 16,5 m d'alçada i 17,5 m de capçada. Té quatre branques principals una d'elles es bifurca a 3 m de terra i les següents entre els 3 i 4 m. Arbre de capçada densa i arrodonida. | 08143-187 | Can Marius, al carrer Tres Casetes, 1, de l'Espelt | 41.6001700,1.5922700 | 382687 | 4606342 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57260-foto-08143-187-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57261 | Alzina de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torrents | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Alzina, Quercus ilex ssp ilex, de 10,5 m d'alçada i 17,5 m de capçada. El tronc principal es divideix en tres branques a l'alçada de 2,3 m, dues d'aquestes es tornen a bifurcar a 3 m de terra. | 08143-188 | Can Torrents a l'Espelt | 41.6006800,1.5872600 | 382270 | 4606405 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57261-foto-08143-188-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57262 | Alzina de can Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-palomas | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Alzina, Quercus ilex ssp.ilex, de 14 m d'alçada i 19,5 de diàmetre de capçada. El tronc principal molt ample, 3,10 m, que es bifurca a 1,7 m, després dues altres branques es tornen a bifurcar. | 08143-189 | Can Palomas, al cami de l'Espelt a cal Barrap | 41.6006600,1.5959000 | 382990 | 4606392 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57262-foto-08143-189-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57263 | Alzina de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-roig | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Alzina, Quercus ilex ssp.ilex, de 12,5 m d'alçada i 19 m de diàmetre de capçada. El tronc molt ample, de 3,25 m, es ramifica entre 1 i 1,5 metres en quatre branques principals. La nevada de 1984 la va afectar molt, es varen trencar moltes branques i encara avui es noten els espais buits a la capçada. A l'entorn de la csa també es constaten altres exemplars d'alzines molt significatives. | 08143-190 | Can Roig | 41.6283300,1.6372100 | 386481 | 4609408 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57263-foto-08143-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57263-foto-08143-190-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/