Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57264 | Lledonar de can Magí de Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledonar-de-can-magi-de-vilades | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AJUNTAMENT D'ÒDENA (2007): Arbres d'interès local. Ajuntament d'Òdena, Òdena | Lledoner, Celtis australis, de 6,5 m d'alçada i 10 m de diàmetre de capçada. El tronc de 3,4 m de diàmetre, es ramifica a 1,4 m de terra en tres branques. | 08143-191 | Can Magí de Viladés | L'edat aproximada és d'entre cent cinquanta i dos-cents cinquanta anys, segons els veïns de Can Magí de Viladés. L'arbre va sobreviure al gran incendi que va cremar gran part del municipi l'estiu de 1986, i gràcies a la cura dels propietaris, les nevades més fortes dels darrers anys no li han provocat gaires danys. També s'ocupen d'una poda sistemàtica i molt ben realitzada. Antigament les branques s'utilitzaven per fer forques i altres eines del camp. | 41.6411800,1.6614300 | 388521 | 4610803 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57264-foto-08143-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57264-foto-08143-191-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 57265 | Roure de can Ventallols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-ventallols | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | Roure valencià, Quercus faginea, d'uns 10 metres d'alçada, capçada d'uns 9 m de diàmetre,força irregular. Dues besses que es ramifiquen a uns 2 m d'alçada. | 08143-192 | Can Ventallols | 41.6163100,1.6689700 | 389106 | 4608033 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57265-foto-08143-192-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 57266 | Alzina de les dos branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-dos-branques | Alzina, Quercus ilex, de mida notable que destaca per les dues branques principals que surten gairebé arran de terra. | 08143-193 | Camí de l'Espelt a can Déu i l'Ajut | 41.6074100,1.5844000 | 382044 | 4607157 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57266-foto-08143-193-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 57267 | Alzina de l'antiga presa romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lantiga-presa-romana | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | Alzina, Quercus ilex, de mida excepcional a la qual acompanyen altres exemplars notables. El tronc principal es ramifica a uns dos metres d'alçada formant una capçada una mica irregular. | 08143-194 | Torrent de can Magí de les Alzines | 41.6010300,1.6013000 | 383441 | 4606425 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57267-foto-08143-194-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 57268 | Alzina dels Cups de l'Enrich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-cups-de-lenrich | Alzina, Quercus ilex, de mida excepcional, d'uns 12 m d'alçada. Calçada densa | 08143-195 | Cups de l'Enrich | 41.6331400,1.6368900 | 386463 | 4609943 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57268-foto-08143-195-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 57269 | Alzina de can Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-pons | Alzina, Quercus ilex. Arbre que destaca d'un grup al costat del cami d'entrada a Can Pons | 08143-196 | Camí de can Pons | 41.5996800,1.6054200 | 383782 | 4606270 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57269-foto-08143-196-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 57270 | Roure de can Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-vicenc | Roure valencià, Quercus faginea. | 08143-197 | Carrer de la Guixera, 45 | Arbre que proporcionava ombra a l'era de can Vicenç, a l'estiu quan es portaven a terme els treballs de batre els cereals. | 41.6081200,1.6414200 | 386797 | 4607159 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57270-foto-08143-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57270-foto-08143-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 57271 | Teix de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | Teix, Taxus baccata, de gran port , ultrapassa l'alçada de la Capella de la Mercè, edifici adjacent. Te un perímetre de tronc d'uns 2 m a una alçada de 1,50 m, que es ramifica profusament. | 08143-198 | Can Macià | 41.5979400,1.6565900 | 388043 | 4606009 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57271-foto-08143-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57271-foto-08143-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 57272 | Ampliació de l'Ajuntament d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ampliacio-de-lajuntament-dodena | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Ampliació i remodelació de l'edifici de l'Ajuntament d'Òdena segons projecte de l'arquitecte Jordi Carner Costa. S'ha mantingut la façana de l'antic edifici consistorial de l'any 1929, remodelant-se la distribució interior en aquest espai. Per tal d'ampliar les dependències es va enderrocar l'antic edifici de les 'Escuelas Nacionales' i es va suprimir la plaça situada davant que restava protegida per una barana de pedra construïda amb pedres procedents del castell, entre les quals destacaven làpides del cementiri. L'ampliació segueix paràmetres funcionals i presideix la Plaça Major amb un gran mur, llis i sense cap tipus d'obertures. L'edifici actual s'estructura en tres plantes. A la planta baixa, que no ocupa la totalitat de la planta de l'edifici i a la qual s'accedeix des de la Plaça Major, s'ubiquen el Saló de Sessions i l'arxiu municipal. A les dues plantes restants hi ha habilitats els diversos despatxos de serveis i d'administració local. | 08143-199 | Ajuntament d'Òdena. Plaça Major, 2 | Efectuada l'any 2007 | 41.6065600,1.6421500 | 386855 | 4606985 | 2007 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57272-foto-08143-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57272-foto-08143-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Jordi Carner Costa | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 57273 | Moreres del carrer Rosari o carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moreres-del-carrer-rosari-o-carrer-nou | Malgrat estar molt ben cuidades, el pas del temps és el seu principal problemàtica. | Morera, Morus alba. Situades a redós de la barana que separa el carrer Nou o Rosari del carrer de Sota els Balsos, | 08143-200 | Carrer Rosari | Es van plantar aquestes moreres a inicis del segle XX, algunes de les quals s'han anat substituint per moreres més joves. Va ser un període en el qual es va fomentar una activitat complementària a l'agricultura: la sericicultura o cria de cucs de seda per a l'elaboració del preuat fil de seda. Per tal d'alimentar-los fàcilment s'utilitzaven les fulles de les moreres. La seda s'utilitzava a inicis del segle XX per exemple per elaborar les cintes que adornaven els barrets de les senyores de l'època. Per tal d'alimentar-los fàcilment s'utilitzaven les fulles de les moreres. La seda s'utilitzava a inicis del segle XX per exemple per elaborar les cintes que adornaven els barrets de les senyores de l'època'. | 41.6061100,1.6409600 | 386755 | 4606936 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57273-foto-08143-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57273-foto-08143-200-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 57274 | Morera del castell d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-del-castell-dodena | Morera, Morus alba. És un exemplar aïllat del mateix moment i utilitat que les moreres plantada al Carrer Nou. | 08143-201 | Camí d'accés al castell d'Òdena | Forma part del conjunt de moreres que es van plantar per a la producció de cucs de seda, al mateix moment que es van plantar al carrer Rosari o carrer Nou. | 41.6058700,1.6389500 | 386587 | 4606912 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57274-foto-08143-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57274-foto-08143-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 57275 | Oliveres del Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-vicens | L'olivera. Olea europaea. Feixes d'oliveres a la zona de llevant del turó on es conserven les restes del castell d'Òdena. | 08143-202 | Turó del castell d'Òdena | 41.6054700,1.6396700 | 386646 | 4606867 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57275-foto-08143-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57275-foto-08143-202-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 57276 | Ametllers de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-can-macia | L'ametller. Prunus dulcis o Amygdalus communis. A ambdues bandes de la recta final del camí d'accés a can Macià hi ha una plantació d'ametllers que a més del seu ús productiu permetia donar solemnitat a l'entrada a la finca. | 08143-203 | Can Macià | Els trobem com a arbes adults i antics ja a les fotografies d'inicis del segle XX. | 41.5979100,1.6533500 | 387773 | 4606010 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57276-foto-08143-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57276-foto-08143-203-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 57277 | Pins blancs de la font de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-blancs-de-la-font-de-can-macia | Pi blanc, Pinus halepensis. Diversos exemplars es localitzen a l'entron de la font de can Macià. | 08143-204 | Font de can Macià | La font de can Macià va ser canalitzada i reformada per Joan Vives i Gibert l'any 1909. Aquests pins blancs corresponen a aquest període. | 41.5968400,1.6587300 | 388220 | 4605884 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57277-foto-08143-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57277-foto-08143-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 57278 | Plàtans de la font de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-de-can-macia | El plàtan. Platanus x hispanica, també referit com a Platanus hybrida, Platanus orientalis x occidentalis o Platanus acerifolia. Aquests arbres s'aixequen a l'entorn de la font de Can Macià, font d'aigua canalitzada que va ser reformada l'any 1909 i devien ser plantats en fer les obres en aquesta data. La vegetació natural está constituida per roures, Quercus pubescens, i Alzines, Quercus ilex, grans. En direcció al Pantà es constitueix una petita omeda amb una vintena de oms, Ulmus minor. | 08143-205 | Font de can Macià | La font de can Macià va ser canalitzada i reformada per Joan Vives i Gibert l'any 1909. Aquests plàtans corresponen a aquest període. | 41.5968400,1.6587300 | 388220 | 4605884 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57278-foto-08143-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57278-foto-08143-205-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 57279 | Rellotge de sol de can Casteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-casteller | XX | Vertical. Circular de ceràmica. Números romans, senyala les hores de les 8 del matí a les 4 de la tarda. Lema: QUAN EL SOL RIU D'ALEGRIA, JO DIC LES HORES DEL DIA. Possiblement es tracta d'una peça elaborada pel ceramista Josep Plaxats de Castellfollit del Boix. | 08143-206 | Can Casteller | 41.5828200,1.6567300 | 388029 | 4604330 | 2002 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57279-foto-08143-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57279-foto-08143-206-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 57280 | Pedrera de guix o guixera del castell d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix-o-guixera-del-castell-dodena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'El Castell d'Òdena objecte d'especulació: Procés de degradació del recinte medieval', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 19, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.12-13 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | No hi ha cap programa de recuperació i rehabilitació. Perill. | Avui en dia aquesta pedrera del castell d'Òdena presenta grans talls de roca al límit de la propietat de l'empresa explotadora. Conserva les instal·lacions pre-industrials i industrials del procés de transformació de la pedra en guix cuit. | 08143-207 | Castell d'Òdena | Per arrencar la pedra de guix, en tractar-se d'una pedra compacta, calia fer-ho amb dinamita. Per això el primer procés era fer diversos forats al cingle amb una barrina curta, coneguda també com pistolet. Un home aguantava la barrina i un altre la colpejava amb un mall; després del cop el que l'aguantava feia girar una mica la barrina, per donar un altre cop a continuació. Així, mica a mica, la punta de la barrina anava fent un forat cilíndric. Un cop assolida la profunditat necessaria a l'interior del forat es dipositava la dinamita que es feia explotar. En el moment que es tiraven les 'barrinades' sonava una trompeta per avisar a tothom que hi havia perill. Generalment el resultat eren grans roques de guix que els treballadors de la pedrera havien de fer més petites a cop de mall, amb l'ajut dels tascons, fins assolir les dimensions correctes per poder-les portar als forns propers i coure les pedres. Després el guix ja cuit es convertia en pols per utilitzar-lo en la construcció. Aquestes instal·lacions van començar a funcionar després de la guerra civil, a la dècada dels ansy quaranta, quan el turó del castell fou explotat en gran part per obtenir el guix. El 8 de juliol de 1942, es va materialitzar la venda de la finca de la Tossa del turó de la qual n'era propietari el bisbat de Vic, a favor de Ramon Casanovas Piqué. El setembre de 1943 va començar l'explotació de la guixera del turó d'Òdena. Aquesta activitat, que va continuar al llarg de la segona meitat del segle XX, va provocar l'escapçament d'una bona part de la superfície de l'antic poble. | 41.6050300,1.6382400 | 386526 | 4606820 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57280-foto-08143-207-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57281 | Pedrera de guix o guixera de sota el cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix-o-guixera-de-sota-el-cementiri | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XIX | No hi ha cap programa de recuperació i rehabilitació. Perill. | Pedrera de guix a cel obert explotada i exhaurida a la meitat del segle XIX. Un dels límits de la pedrera és una paret del cementiri municipal d'Òdena, construït l'any 1884. No conserva cap instal·lació complementària del procés d'extracció i transformació del guix. | 08143-208 | Sota el cementiri municipal | 41.6084600,1.6411400 | 386774 | 4607197 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57281-foto-08143-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57281-foto-08143-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57282 | Pedrera de guix o guixera 'La Productora' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix-o-guixera-la-productora | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XIX-XX | No hi ha cap programa de recuperació i rehabilitació. Perill. | Pedreres expltades des de data indeterminada i que es van mantenir actives fins a la meitat del segle XX. En un dels estrems es va aturar l'explotació per la seva perillositat i proximitat a la riera d'Òdena, configurant un indret avui conegut com les balmes, plena de cavitats, algunes naturals i d'altres provocades per la pròpia explotació minera. Es conserven dos bateries de forns de coure el guix que s'extreia d'aquesta pedrera. | 08143-209 | Les Balmes o la Productora | 41.6075200,1.6395300 | 386638 | 4607095 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57282-foto-08143-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57282-foto-08143-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57283 | Pedrera de guix o guixera darrera can Nasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix-o-guixera-darrera-can-nasi | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XIX-XX | No hi ha cap programa de recuperació i rehabilitació. Perill. | Pedrera totalment explotada i de la qual només es conserven alguns testimonis dels antics forns. Un gran tall a la muntanya és testimoni de les capes de guix que foren extretes. L'espai que fou un turó de guix avui és un gran camp amb usos agrícoles. | 08143-210 | C-37z | 41.6120400,1.6458700 | 387174 | 4607588 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57283-foto-08143-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57283-foto-08143-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57284 | Pedrera de guix o guixera del camí de can Masarnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix-o-guixera-del-cami-de-can-masarnau | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XIX-XX | No hi ha cap programa de recuperació i rehabilitació. Perill. | Antiga pedrera avui abandonada que encara conserva capes de guixos en les parets dels diversos turons de la zona. | 08143-211 | Camí de can Masarnau | Antiga pedrera de guix, la qual va ser explotada fins que no fou rentable. | 41.5940200,1.6138000 | 384470 | 4605630 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57284-foto-08143-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57284-foto-08143-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57285 | Pedrera de guix o guixera de Joan Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix-o-guixera-de-joan-roca | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XIX-XX | No hi ha cap programa de recuperació i rehabilitació. Perill. | Prolongació de la pedrera de guix de sota el cementiri, tot seguint la franja de dipòsits de guixos existent en aquesta zona del terme municipal. Es conserven testimonis de la fàbrica transformadora com diversos forns i les pròpies oficines de l'empresa. | 08143-212 | Camí d'Òdena a can Brunet | 41.6098000,1.6426200 | 386900 | 4607344 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57285-foto-08143-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57285-foto-08143-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57286 | Parc de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Parc de planta trapezoïdal amb façana principal al carrer de la Font i accessos des dels altres tres carrers perimetrals. El parc disposa d'una gran superfície pavimentada central i una zona enjardinada al seu voltant per on es produeixen els diferents accessos al parc. A la banda de tramuntana es troba una gran zona pavimentada amb ciment que funciona com a pista per acollir les diferents activitats. La banda de migjorn està pavimentada amb llamborda ceràmica, disposa de bancs perimetrals, una font de ferro fos i un arbrat més continu i funciona com a lloc habitual de trobada del veïnat. | 08143-213 | Parc de la Font | Segons Josep-Vicenç Mestre, 'Molt a prop de l'antic camí carreter que comunicava el nucli antic d'Òdena amb el Raval d'Aguilera, quan aquest creuava la riera de Sant Miquel i en un dels seus marges, fins a finals del segle XX brollaven dues deus naturals conegudes com les fonts de Sant Miquel, en referència a la riera del mateix nom. Poc a poc es van reduir a una única font envoltada de figueres i vegetació on encara hi anaven els odonencs de finals del segle passat a berenar. També es coneixia com la font de Can Quel tot recordant la proximitat a l'antic cafè i sala de ball que hi havia a l'altre costat de la carretera de Manresa. La Font de Sant Miquel va donar nom fins i tot al mas de la Font, aixecat dins la finca coneguda com lo Forn de la Calç. Malauradament i coincidint amb la urbanització de l'actual barri, la construcció d'un pont sobre la riera i l'abocament de runes i terres, els horts, els pous i la font van desaparèixer definitivament i únicament va quedar el record del nom de la font aplicat aleshores al barri que es va construir a redós de l'antic mas i la riera. Durant la festa major de 1991 es va inaugurar la plaça de la Font i posteriorment l'onze de juny de 2005 es va inaugurar l'actual parc de la Font. Ara el barri de la Font torna a ser un barri amb font, tot i que el ferro fos ha substituït l'antiga deu natural' | 41.6065500,1.6446600 | 387064 | 4606980 | 2005 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57286-foto-08143-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57286-foto-08143-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 57287 | Mirador de la conca d'Òdena des de Puig d'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-conca-dodena-des-de-puig-daguilera | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. AYMAMÍ I DOMINGO, Gener (2011). 'Òdena i el Puig Aguilera. Itinerari per la Conca', Per la comarca de l'Anoia, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p.101-108 MACIÀ, Daniel (1995); 'Ocells del Puig Aguilera', Miscellanea Aqualatensia, vol.VII, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p.149-177 | La vegetació circumdant està constituïda per una frondosa pineda mediterrània de pi blanc amb un estrat arbustiu format per matollars heliòfils de brolles de romaní. La vista panoràmica de tota la conca d'Òdena és excepcional i única. | 08143-214 | Cami al Puig d'Aguilera, entre el PK 73 i 74 de la C-37z | 41.6049000,1.6707200 | 389233 | 4606763 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57287-foto-08143-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57287-foto-08143-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 57288 | Mirador de la conca d'Òdena des de la serra de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-conca-dodena-des-de-la-serra-de-rubio | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | Vegetació arbustiva constituida per matollars baixos(50-80 cm) i clars, en els que domina el romaní i altres plantes de fulla estreta. Vista panoràmica de tot el sud de la conca d'Òdena, amb la zona de les Malloles en primer terme. | 08143-215 | Camí de Castellfollit del Boix | 41.6583500,1.6143900 | 384634 | 4612772 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57288-foto-08143-215-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 57289 | Mirador de la conca d'Òdena des del Pla del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-conca-dodena-des-del-pla-del-pou | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | La vegetació circumdant està constituïda per una pineda mediterrània de pi blanc amb un estrat arbustiu format per matollars heliòfils de brolles de romaní. Visió panoràmica de la conca d'Òdena, amb Jorba i l'Espelt en primer terme. | 08143-216 | Pla del Pou, des del camí dels Frares | 41.6148600,1.5789300 | 381602 | 4607991 | 08143 | Òdena | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 57290 | Plàtans de l'antiga Nacional II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lantiga-nacional-ii | Plàtans, Platanus hybrida, testimonis dels arbres viaris de les vores de carretera. | 08143-217 | N-Iiz | 41.5844200,1.6695400 | 389099 | 4604491 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57290-foto-08143-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57290-foto-08143-217-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 57291 | Mirador de la conca d'Òdena des dels Queixals de can Mercader i la costa de can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-conca-dodena-des-dels-queixals-de-can-mercader-i-la-costa-de-can-vives | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | Cinglera amb vista panoràmica sobre la conca d'Òdena, amb can Lluc, can Bonjoch, Can Senador i Can Santomiu en primer terme. | 08143-218 | Queixals de can Mercader | 41.6207300,1.5976100 | 383169 | 4608617 | 08143 | Òdena | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 57292 | Can Manuel Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manuel-sabater | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Can Manuel Sabater és una masia de planta regular orientada a sud que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb una planta semi soterrada a la façana de llevant, degut al desnivell del terreny. La coberta és a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal i ràfec d'una filada de rajoles. Els murs són de paredat irregular i conserven restes d'un antic arrebossat i les cantoneres de carreus tallats a totes les cantonades. L'accés principal a la casa es produeix per la façana sud des de l'interior del clos, a través d'un portal acabat amb arc escarser. Dues finestres a planta baixa, un balcó i dues finestres a planta primera i tres obertures de la planta sota coberta, distribuïdes simètricament en el parament, composen la façana principal. Sobre la llinda del balcó del primer pis apareix una placa de pedra amb la inscripció: MANUEL:COLOM:AÑO:1886. Les altres tres façanes disposen de finestres construïdes amb llinda i un segon portal d'accés a la façana nord que comunica directament amb l'exterior. Totes les obertures són perfilades amb maó ceràmic. | 08143-219 | Camí de can Sabater | 41.6319900,1.6263400 | 385582 | 4609829 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57292-foto-08143-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57292-foto-08143-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57293 | Can Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llacuna | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | Masia de planta regular que consta de planta baixa, primera planta i golfes. Cossos anexos adjunts al cos de la masia, construits en diferent fases, formant, el conjunt, un únic cos construit de gran volumetria continua. Disposa de tres edificacions auxiliars separades del volum principal: un paller, una granja i un cobert.. Coberta de dues vessants de teula ceràmica. Murs acabats arrebossats, color blanc. | 08143-220 | Camí de can Llacuna | Mas documentat des del s. XV. Altres noms que ha tingut en el decurs de la seva història són: Mas Nicolau (segle XV), Mas Rius (principis segle XVI) i Mas Vilaret (finals segle XVI). El Mas Llacuna es va reedificar a finals del segle XVIII sobre les restes de l'antic Mas Vilaret. Els Llacuna compren el 1685 juntament amb altres vuit persones, totes elles de Vilanova del Camí, el Mas Vilaret per 1.000 lliures a Francesc Martorell i Josep Martorell. Durant el període que viuen a Vilanova del Camí només utilitzaran l'antic celler del Mas Vilaret. Actualment l'edificació realitzada el segle XVIII és una granja de bestiar. Els propietaris van alçar un nou habitatge durant el segle XX. | 41.5788600,1.6597900 | 388277 | 4603887 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57293-foto-08143-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57293-foto-08143-220-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57294 | Can Jorba de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorba-de-les-planes | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | Masia de planta regular que consta de planta baixa, primera planta i golfes. Cossos annexos adjunts al cos de la masia, construïts en diferent fases, formant, el conjunt, un únic cos construït de gran volumetria continua. Coberta de dues vessants de teula ceràmica. Els murs acabats arrebossats, color terrós. | 08143-221 | Camí d'Òdena al Raval d'Aguilera | El 28 de novembre de 1696 la duquessa de Cardona concedeix, per mitjà del seu tresorer de la Conca d'Òdena, Ramon Argullol, llicència a Josep Jorba, pagès, per a poder construir i edificar una casa en el paratge anomenat 'Vinyes Planes' i antigament 'Vinya Vella'. El citat Jorba a canvi de la llicència es veurà obligat a pagar, a partir de 1697, per la festa de Nadal, un cens anual d'un alliura i sis diners. Com a símbol d'entrada farà donació de dos capons. | 41.6110300,1.6565600 | 388063 | 4607462 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57294-foto-08143-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57294-foto-08143-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57294-foto-08143-221-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57295 | Can Pau Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-palomas | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Masia de planta regular que consta de planta baixa, primera planta i golfes. Cossos anexos adjunts al cos de la masia, construits en diferent fases, formant, el conjunt, un únic cos construit. Disposa de dues edificacions auxiliars, ambdues separades del volum principal. Coberta de dues vessants de teula ceràmica i el murs acabats arrebossats, pintats de color blanc. | 08143-222 | C-37z | 41.6108500,1.6454600 | 387138 | 4607457 | 1842 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57295-foto-08143-222-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57296 | Els Cups de n'Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cups-de-nenric | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Conjunt de cases de planta baixa i un primer pis, amb les cobertes de teula de ceràmica àrab, entre les quals destaquen can Pau de l'Antona, can Segarra, can Nasi i can Magí | 08143-223 | Camí de can Roig als Cups de n'Enric | 41.6334700,1.6369500 | 386469 | 4609979 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57296-foto-08143-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57296-foto-08143-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57296-foto-08143-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|94|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57297 | Can Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vicens-0 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991): 'Els alcaldes d'Òdena dels darrers cent anys', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 22, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.19-20. | XIX-XX | Construcció de planta irregular., amb planta baixa, primer pis i sota coberta a dues vessants. Construcció de planta regular, planta baixa, pis i golfes. Coberta a dues vessants. Els murs acabats arrebossats, color blanc. | 08143-224 | Carrer de la Guixera | Josep Serra i Seuba, propietari de mas i habitant del castell d'Òdena fins l'any 1785, obté el 23 de gener de 1796, del duc de Cardona, la llicència de construir edificacions en la partida anomenada la Guixera, situada sota mateix del castell, on hi ha actualment els carrers de la Guixera, del Rosari... | 41.6080100,1.6409600 | 386758 | 4607147 | 1871 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57297-foto-08143-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57297-foto-08143-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 57298 | Can Calvet d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calvet-dodena | XX | Accessos tapiats per evitar perill causat per problemes estructurals. | Construcció de planta regular, planta baixa i primer pis. Coberta a una vessant. Els murs acabats arrebossats, color blanc amb franges vermelles al voltant de les obertures. | 08143-225 | Camí de can Cremat a la urbanització de Puig Rabat | 41.6075500,1.6465600 | 387224 | 4607089 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57298-foto-08143-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57298-foto-08143-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57298-foto-08143-225-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 57299 | Cal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cremat | JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Construcció de planta regular, planta baixa, pis i golfes. Coberta a dues vessants. Els murs acabats arrebossats, color blanc. | 08143-226 | Camí de cal Cremat | Josep Serra i Seuba, propietari de mas i habitant del castell d'Òdena fins l'any 1785, obté el 23 de gener de 1796, del duc de Cardona, la llicència de construir edificacions en la partida anomenada la Guixera, situada sota mateix del castell, on hi ha actualment els carrers de la Guixera, del Rosari... També va establir a la zona anomenada el Forn de la Calç, a l'altre costat del torrent de Sant Miquel, actualment el carrer de la Font. Un dels adquiridors serà Josep Seuba i Prat i edificarà una casa de planta baixa, un primer pis i golfes. La casa limitava amb el camí que anava al castell. Estem parlant de l'actual casa de cal Cremat. Josep Seuba i Prats el 6 de desembre de 1925 va estavlir un cens de 25 pessetes un terreny d'amplada 'solixent amb 100 pams, migdia amb 22 pams, ponent amb 100 pams, i nord amb 28 pams'. Anys després, el 10 d'agost de 1931 un altre terreny de '46 pams d'amplada per 80 pams de fondària per a construir el celler i el cup'. | 41.6075200,1.6457600 | 387157 | 4607087 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57299-foto-08143-226-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57300 | Can Ramon o can Marius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-o-can-marius | XX | Edifici de panta baixa i pis que destaca pels elements deocratius de la façana i alguns detalls a l'interior. | 08143-227 | Carrer Tres Casetes, 1 | 41.6002400,1.5922700 | 382687 | 4606350 | 1927 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57300-foto-08143-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57300-foto-08143-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57300-foto-08143-227-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Mestre d'obres R. Solé | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57301 | Forns de terrissa de Puigbufer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-terrissa-de-puigbufer | XVIII-XX | Immersos en la vegetació. | Forn d'elaboració de terrissa, possiblement maons i fins i tot teules. Situat prop del torrent per aprofitar l'aigua imprescindible per aquesta activitat. Es conserven dues boques d'enfornar amb arcades de totxo. Els forns de coure terrissa estan formats per una estructura de dues parts: una cambra de combustió o fogaina de planta quadrada excavada al subsòl i la cambra de cocció realitzada amb maó vist i que queda a nivell del terreny enlairat. La fogaina havia de coure les peces dipositades sobre la graella amb un tiratge vertical de tipus àrab situada per damunt de la fogaina. Amb el procés de combustió l'aire calent pujava fons els forats de la graella i s'efectuava la cuita A la part superior encara es conserva l'era on s'assecava l'obra i on s'escampava un cop cuita. | 08143-228 | Camí de can Sabater a Rumbà | 41.6454400,1.6155300 | 384706 | 4611337 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57301-foto-08143-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57301-foto-08143-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57301-foto-08143-228-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 57302 | Placa commemorativa portada d'aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-portada-daigues | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2012): 'Històries de la nostra història. Primera font pública a Òdena', L'Accent, la Revista d'Òdena, 65, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.13. | XX | Placa de marbre amb el següent text: 'Por haber cedido generosamente el terreno ocupado por el deposito de aguas, el pueblo de Odena manifiesta de una manera perenne su agradecimiento a Don Jaime Vich y Casanovas. Enero de 1924'. | 08143-229 | Carrer del castell, 1 | L'11 de novembre de 1923, l'Ajuntament d'Òdena va decidir iniciar les obres per portar l'aigua corrent a Òdena des de la riera d'Òdena; encara no estem parlant d'aigua a les cases sinó únicament a una font pública, encara avui existent sota mateix de la torre del castell d'Òdena. Jaume Vich va cedir el terreny per construir el dipòsit de les aigües. Per aquest motiu el poble li va dedicar una placa de marbre que es conserva a la paret de l'edifici que enquibeix el dipòsit:. | 41.6060800,1.6395100 | 386634 | 4606935 | 1924 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57302-foto-08143-229-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57303 | Campana 'Caritat' a l'església de Sant Pere Apòstol d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-caritat-a-lesglesia-de-sant-pere-apostol-dodena | <p>MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2002): 'Les campanes a Òdena' al Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 65, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena VILARRUBIAS I CUADRAS, Daniel (2001): 'Notes històriques sobre la campana d'Òdena' Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 64, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena.</p> | XVIII | <p>És una campana d'uns 95 cms. de boca i de gruix mes aviat prim. Deu pesar uns 550 kgs. I dóna un sol3. Porta per nom CHARITAS, Caritat. La resta d'epigrafia és la següent: ORA PRO NOBIS AVE MARIA GRATIA PLENA SANCTE PETRA. (Amb una catalanització de Petrus). A la banda exterior: JOAN ANDREU MEFE CIT (És el fonedor: 'Joan Andreu em va fer'). És evident que la gramàtica llatina presenta alguna incorrecció com el texte relatiu a Sant Pere. A banda i banda d'un nus, recolzant-se en la franja inferior es situen dues creus damunt d'uns esgraons que simbolitzen el calvari, amb dos números a cada banda, que constaten per duplicat la data de 1698. Sota la cinta amb nus que recorre tot el perímetre de la campana, apareixen unes figures, dues de les quals són representacions de Sant Miquel Arcàngel matant el drac i dues imatges femenines amb uns nom que es troben amb molt mal estat que poden correspondre a Santa Caterina i Santa Irene. A les nances també apareixen decorades amb unes cares humanes, fet excepcional a la comarca com fa notar Daniel Vilarrubias.</p> | 08143-230 | Plaça Major | <p>L'església ja disposava al segle XVIII del campanar que observem a les fotografies. Aquesta afirmació es corrobora amb la datació d'una campana fosa uns anys abans, concretament l'any 1698, i que per les seves dimensions necessitava ubicar-se en un campanar similar al que ja presidia l'església del castell, de característiques sòlides però molt austeres i de construcció de ben segur anterior a 1732. És la campana que encara avui es conserva i que en l'actualitat presideix el campanar actual de l'església parroquial de la Plaça Major. Posteriorment el creixement econòmic del XVIII es reflexa amb l'augment del número de campanes. Concretament tenim constància d'una campana que fou beneïda l'any 1797 pel rector d'aleshores, mossèn Joan Riambau, amb autorització del Bisbe de Vic, Francesc de Veyan i Mola, nascut a Tamarit de Llitera. Una altra campana fou beneïda uns anys després, concretament l'any 1814 pel mateix mossèn amb autorització del mateix Bisbe, segons constava a l'Arxiu Parroquial d'Òdena al llibre de 'Documents del Curat y de la Obra' als folis 41 i 42, manuscrit que fou cremat en el decurs de la guerra civil espanyola. Les tres campanes estaven situades a les obertures de llevant, ponent i sud del campanar. Un cop superada la guerra civil, l'any 1942, les propietats parroquials del recinte del castell van passar a mans particulars i l'edifici de l'església fou enderrocat definitivament amb barrinades. Abans de veure caure la imatge imponent del campanar que presidia tota la contrada, el qual segons els informes de l'època es trobava encara en bones condicions, uns odenencs sensibles a la protecció del patrimoni històric havien recuperat una de les campanes que havia subsistit a la guerra -les altres dues, les corresponents a la datació més moderna van desaparèixer i van ser utilitzades per a la construcció de material bèl·lic-. Aquesta campana recuperada, la de 1698, que és la que observem avui en dia, fou col·locada en un primer moment a la façana de l'antiga Cooperativa que s'havia habilitat com a església provisional i, després, al campanar de l'actual església parroquial, edifici inaugurat el 1955.</p> | 41.6065800,1.6424900 | 386883 | 4606987 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57303-foto-08143-230-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57304 | Rellotge de l'església de Sant Pere Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lesglesia-de-sant-pere-apostol | XX | Rellotge elaborat pe Manufacturas Blasco de Roquetes a Tarragona. | 08143-231 | Plaça Major, 1 | Després de la inauguració de l'església actual de Sant Pere Apòstol, que va tenir lloc l'any l'any 1955, es va instal·lar aquest rellotge. La categoria d'aquesta empresa es constata en diverses instal·lacions de rellotges públics efectuades a la mateixa època per exemple a les Dehesas de Guadix, a la Santa y Apostólica Catedral de Santa Maria de Calahorra i la Santa Iglesia Catedral Basílica de Santa Maria la Mayor de Sigüenza. | 41.6065700,1.6424900 | 386883 | 4606986 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 57308 | Fons documental de l'Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-4 | XVIII-XX | 1.- ARXIU DOCUMENTAL L'Inventari de la documentació de l'arxiu municipal descriu 726 unitats d'instal·lació. Està classificada en les seccions i subseccions següents: Fons 1: Fons municipal 1.- Administració general 1.1 Terme municipal (1853/1993) 1.2 Òrgans de govern (1839/1996) 1.3 Alcaldia (1837/1995) 1.4 Secretaria (1884/1995) 1.5 Serveis jurídics (1907´/1992) 1.6 Personal (1900/1995) 1.7 Correspondència (1839/1995) 2.- Hisenda 2.1 Patrimoni (1799/1994) 2.2 Intervenció (1836/1995) 2.3 Tresoreria (1835/1995) 2.4 Fiscalitat (1737/1994) 2.5 Junta municipal d'associats. Juntes i comissions (1845/1976) 2.6 Pòsit municipal (1956/1990) 3.- Proveïments 3.2 Aigües (1955/1988) 3.3 Fires i mercats (1986/1991) 3.5 Escorxador (1949/1990) 3.6 Delegació local de proveïments (1938/1970) 3.7 Juntes i comissions municipals (1941/1954) 4,. Beneficència i assistència social 4.1 Assistència hospitalària (1985/1987) 4.2 Beneficis de pobres (1941/1971) 4.3 Atenció als refugiats i orfes de guerra (1938/1948) 4.4 Subsidi al combatent (1976/1983) 4.5 Assistència social (1955/1989) 4.6 Actuacions contra l'atur (1980/1989) 4.7 Juntes, comissions municipals (1902/1996) 5.- Sanitat 5.1 Cementiri municipal (1976/1980) 5.2 Epidèmies i contagis (1854/1929) 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1942/1992) 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal. Dispensari (1940/1990) 5.6 Farmàcies (1941/1992) 5.9 Serveis veterinaris (1954/1990) 5.11 Juntes i comissions municipals (1910/1994) 5.12 Control d'abocaments de residus (1975/1990) 6.- Obres i urbanisme 6.2 Planejament i gestió urbanística (1959/1995) 6.3 Obres d'infraestructura (1917/1996) 6.5 Immobles municipals (1942/1992) 6.7 Obres particulars (1935/1993) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1923/1995) 6.9 Promoció de l'habitatge (1944/1946) 6.11 Transport públic de viatgers (1956/1990) 7.- Seguretat pública 7.1 Milícies ciutadanes (1840/1942) 7.3 Passaports, passis de radi (1834/1972) 7.4 Armes (1841/1985) 7.5 Guàrdies jurats (1875/1972) 7.7 Juntes i comissions municipals (1941/1979) 7.8 Permisos de conducció de motocicletes (1961/1963) 8.- Serveis militars 8.2 Quintes (1845/1995) 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1948/1969) 8.4 Juntes municipals de reclutament (1970) 9.- Població 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1930/1991) 9.2 Padró municipal d'habitants (1845/1993) 10.- Eleccions 10.1 Eleccions municipals (1866/1991) 10.3 Eleccions de diputats provincials (1877/1971) 10.4 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1992) 10.5 Eleccions generals (1854/1993) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1987/1989) 10.7 Referèndums i plebiscits (1947/1986) 10.8 Cens electoral (1893/1994) 11.- Instrucció pública 11.1 Guarderia infantil (1976/1992) 11.2 Ensenyament primari (1931/1992) 11.8 Juntes i comissions municipals (1906/1944) 12.- Cultura 12.1 Festes majors (1984/1994) 12.2 Activitats i iniciatives culturals recreatives (1982/1987) 12.4 Monuments historicoartístics (1939/1985) 12.6 Cursos de català (1981/1986) 12.7 Esports (1956/1996) 12.9 Joventut (1981/1991) 12.9 Promoció turística (1996/1970) 13.- Serveis agropecuaris 13.1 Censos agrícoles i ramaders (1865/1990) 13.2 Danys a l'agricultura, plagues del camp (1955/1986) 13.3 Foment forestal (1939/1994) 13.5 Juntes i comissions naturals (1937/1982) 13.6 Prevenció i extinció d'incendis (1962/1989) 13.7 Millora de l'entorn natural (1957/1992) 2.- HEMEROTECA L'arxiu Hemeroteca municipal recull impresos de: -Programes d'actes culturals, festius , esportius, diferents esdeveniments. -Publicacions de premsa municipal. -Òdena, butlletí municipal d'informació. -Batec Odenenc. -L'accent. -Agenda cultural Les fonts d'aquest material han estat : -Les diferents regidories de l'ajuntament. -Les associacions locals. -Donacions de particulars. Els formats del material: -Imprès en paper -Digital en PDF | 08143-235 | Ajuntament d'Òdena | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 57309 | Fons d'imatges de l'Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-municipal-0 | XIX-XXI | L'arxiu fotogràfic municipal recull imatges de: -Actes culturals, festius , esportius, diferents esdeveniments. -Vistes generals del poble. -Edificis públics i privats , masies. -Personatges. -Reportatges sobre diferents aspectes del poble. -Arxiu de la Memòria Oral: Es va entrevistar a 15 testimonis, de 65 a 91 anys, que viuen al municipi: Teresa Casals, Josep Domènech, Joan Ribera, Jaume Cañellas, Marina Torrents, Cinto Cuadras, Antoni Planell, Elena Segura, Josep Tardà, Àngela Servitge, Pedro Santano, Sotero Clavero, Pascual Corella, Dominga Albi i en Ramon Vila. Els 15 protagonistes (nascuts a Òdena o fora del municipi i fins i tot de fora de Catalunya però residents a Òdena) van mostrar de primera mà com es vivia a Òdena en el segle XX, van descriure fets de la vida quotidiana, vivències de la guerra civil, records de la infància i joventut dels anys 30 i 40, el temps d'esbarjo, les feines, el festeig... Aquesta proposta de recuperació de la memòria oral, aquest recull efectuat en vídeo DVD i transcrit que es va presentar a la ciutadania l'abril de 2010, en forma d'opuscle i gravacions, es troba a l'arxiu municipal d'Òdena classificat com arxiu de la memòria oral d'Òdena. Es pot consultar: http://odena.cat/articles-mostra-4217-cat-arxiu_de_memoria_oral_dodena.htm Les fonts d'aquest material han estat : -Fotògrafs contractats per l'ajuntament per cobrir diferents actes. -Fotos realitzades per personal municipal. -Donacions de particulars. Els formats del material: -Fotografia sobre fitxa de cartró amb una breu descripció. 2.784 fitxes -En paper sense fitxa. Pendent d'arxiu. -Contactes. -Negatius -Digital. No comptabilitzat. -Vídeo (WHS, pendent d'arxiu o DVD, pendent d'arxiu. | 08143-236 | Ajuntament d'Òdena | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 57310 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-15 | 'Per dar-vos les bones festes, molt de pressa havem vingut, el dia de Camilleres, com sol ser costum'. Amb aquesta corranda, els odenencs feien entrada a les cases el Diumenge de Pasqua, tot cantant les Caramelles, una festa que malgrat ser una antiga tradició a Òdena ha patit diversos períodes de plena activitat i de llargues dècades d'interrupcions. Les caramelles és una tradició vinculada a la Pasqua Florida, concretament al Diumenge de Pasqua. A Òdena al voltant d'un centenar de caramellaires interpreten unes cançons i balls populars que tradicionalment eren de temàtica religiosa, recordant la resurrecció de Crist, però darrerament incorporen cançons tradicionals dels Països Catalans. Els caramellaires vesteixen amb camisa blanca, pantaló negre, faixa vermella i barretina, els homes i, faldilla de flors, brusa blanca i cinturó vermell, les dones. | 08143-237 | Plaça Major, 2 | En el decurs del segle XX es van veure aturades des de l'any 1937 degut a la guerra civil. Com a curiositat, en un llibre de comptes del Centre Fraternal i Instructiu es conserva detallat un llistat de 69 homes que participaren en les Caramelles d'aquell any i que van pagar 5 ptes. pel mocador, la faixa i la barretina, que per cert eren de lloguer; aquell any es van fer unes entrades de 1.842,75 ptes i es van gastar 1.985 ptes. No fou fins l'any 1957 quan es va recuperar sota la direcció del mestre Joan Montaner. El jovent d'aleshores va tornar a omplir els carrers i places d'Òdena; com a detall curiós es recolliren 3.715,15 ptes, quatre conills, dos colomins i varies dotzenes d'ous. Ja se sap, Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada o Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons. D'aquella diada va sorgir l'Esbart Dansaire d'Òdena que actuà el Diumenge de Pasqua de l'any següent, 1958. Poc després la tradició es va aturar de nou. Fou l'any 1977 que un grup de jovent odenenc va recopilar dels avis d'aleshores, antigues cançons que van cantar i recitar oralment; fins i tot el mestre Josep Mª Oriol va composar-ne algunes per la nova etapa de les Caramelles d'Òdena. Uns anys acompanyats d'unes simples guitarres, d'altres amb els músics d'una cobla en directe, uns anys amb carro, d'altres amb cotxes i gairebé sempre a peu, les Caramelles van retornar a recórrer els carrers de les masies i dels diversos nuclis del municipi. Simultàniament es tornaren a ballar l'Hereu Riera, el ball de Sant Ferriol, el ball de cintes, la Tirotitaina i el ball de bastons. Aquest període va finalitzar l'any 1985. El darrer període, que encara es manté plenament actiu, es va iniciar l'any 1996. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 57311 | Concurs de colles sardanistes d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-colles-sardanistes-dodena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1987): 'Òdena, l'única vila sardanista de la comarca', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal, 10. Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.8. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988): 'Les colles sardanistes d'Òdena campiones de la primera fase prèvia del campionat de Catalunya en categories Infantil i juvenil', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal, 13. Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.7. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1996) La Sardana a Òdena. Amb motiu del 25è Concurs de Colles Sardanistes. Ajuntament d'Òdena, Òdena. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1996) La Sardana a Igualada, Òdena [Inèdit] | Concurs de colles sardanistes en el qual participen colles d'arreu de Catalunya que s'enfronten en una competició de dansa. Es ballen dues sardanes obligades, una de revessa i finalment una de germanor. | 08143-238 | Plaça Major, 2 | L'1 de maig de 1972 es va celebrar per primera vegada a la Plaça Major, el Concurs de Colles Sardanistes d'Òdena, puntuable per a l'11è Campionat de la Catalunya Central. Uns anys després, l'any 1984 en el decurs del tretzè concurs es van presentar dues colles sardanistes locals, Joves i Petits Odenencs. L'any següent una tercera, Esclat Odenenc. Aquest mateix any 1985 l'escenari del concurs va ser per primera vegada el pati del CEIP Castell d'Òdena. El 1988 una nova colla local, Llavor Odenenca. En l'actualitat el concurs es celebra al Parc de la Font. Aquell primer del concurs de l'any 1972 es va comptar amb la presència de la cobla 'La Principal del Bages' i van participar únicament 9 colles. S'ha celebrat de forma ininterrompuda des d'aleshores, sempre coincidint amb la Festa Major d'Òdena, i a les 12 del migdia de l'1 de maig. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 57312 | Festa de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis | La Cavalcada dels Reis d'Òdena està protagonitzada per l'entrada dels Tres Reis de l'Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar, ambientats segons mana la tradició festiva i lúdica a la península. Com a exemple cal fer menció que el rei Baltasar es representa per un savi de color negre, representació que no fou utilitzada per la iconografia fins després del segle XIV. Els acompanyen un seguici d'un centenar de patges (homes i dones) també representant personatges de color negre, súbdits del rei Baltasar; el vestuari consisteix en indumentàries de colors vistosos i lluents, turbants amb plomes de colors, armilles i bruses acolorides i sabates fosques. Un dels trets singulars i destacats de la Cavalcada de Reis d'Òdena és que després de la cercavila pels principals carrers, la rebuda de les autoritats i l'adoració del Nen a l'església parroquial, els patges fan repartiment de les joguines i obsequis personalitzats a les cases de tots els infants del municipi; els patges van a casa dels més menuts i la seva visita es celebra amb una trobada familiar a l'entorn d'una taula que ja és un fet habitual i tradicional. | 08143-239 | Plaça Major, 2 | L'1 de gener de 1956, al denominat 'Centro Local', a la tarda, el Patge Faruk d'Igualada va visitar per primera vegada Òdena per tal de recollir les cartes dels infants odenencs. Els primers anys es continuà realitzant la recollida per la tarda, un cop es sortia de rosari. Anys després l'acte s'organitza al migdia, tradicional horari que es manté avui en dia. La nit del 5 de gener de 1957 va sortir per primera vegada la Cavalcada a Òdena i organitzada des d'Òdena; el tres Reis portaven vestits llogats. La Cavalcada dels Reis de l'Orient a Òdena es celebra de forma ininterrompuda des d'aquell any. Aquella nit del 5 de gener, per primera vegada els tres reis Mags de l'Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar van arribar a Òdena, concretament en avió al aeròdrom. Acompanyats del patge reial, aleshores el patge Faruk i d'una petita comitiva de patges ajudants van fer l'entrada al poble per la carretera de can Macià. També des de la dècada dels setanta al Barri Sant Pere i al Pla de la Masia es porta a terme la tradicional recollida de cartes i la Cavalcada de Reis. Els Reis de l'Orient al llarg d'aquests anys han arribat a dalt de cavalls, amb cotxe (amb Citroën 2 cavalls descapotables o amb els coneguts Dyane 6), amb carrosses tirades per tractors, amb carruatges de cavalls, amb remolcs de motos, amb carrosses i fins i tot algun any a peu perquè nevava. Des de l'any 1999 l'emissari reial el 'Patge Faruk' ha estat substituït pels patges Jafsim (que vol dir guix) i Fahem (que vol dir carbó i que es l'encarregat de portar el llibre blanc i el llibre negre, on apareixen relacionats els infants amb totes les seves actuacions de l'any, que faran que rebin més o menys obsequis). | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 57313 | Fira de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-sebastia | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992): 'Sant Sebastià, festivitat del copatró i de la Fira d'Òdena', Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 33, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena | Fira temàtica i tradicional en la qual hi ha diversos actes i programació d'activitats, en ocasions de temàtica cultural. | 08143-240 | Plaça Major, 2 | La devoció per Sant Sebastià a Òdena va fer aixecar a l'església parroquial de Sant Pere Apòstol del castell d'Òdena, un altar sota la seva advocació, destruït el 1936. També coneixem a partir de les respostes efectuades per Antoni Enrich i Joan Rial al qüestionari de Francisco de Zamora, de l'existència ja al segle XVIII, a la mateixa parroquial i avui també desaparegudes, d'unes relíquies del sant conservades juntament amb d'altres de 'San Julián, San Dámaso, San Cosme, San Damián, San Antonio Abad, Santa Mónica, Santa Polonia, San Juan, San Estevan, San Marzelo, San Dionizio, San Jorge, San Bartholomé, Santo Thomás y otros, como igualmente un Lignum Crucis de bastante tamaño'. Els lligams que el lloc i la capella de Sant Sebastià d'Òdena tenia amb els habitants de l'entorn va provocar que sorgís al seu redós la Fira d'Òdena, celebrada el dia de la seva festivitat, el 20 de gener. Segons Josep-Vicenç Mestre 'Fins a final del segle XIX la Fira d'Òdena es va continuar celebrant a l'entorn de la capella homònima, fins que el 21 de desembre de 1879, l'Ajuntament d'Òdena, presidit per l'alcalde, Mariano Carner, propietari de can Mercader de Brines, aprovà el canvi de situació. El 29 del mateix mes la reconeguda impremta Abadal va editar un pòster, del qual encara es conserva algun exemplar, que va anunciar públicament aquest acord municipal. Així, a partir del gener de 1880 la Fira es va celebrar al poble, a la Plaça de la Constitució, plaça situada dins del recinte del castell d'Òdena, davant mateix de la desapareguda església parroquial de Sant Pere Apòstol. Uns anys després es va traslladar, a l'igual que la població, a la zona més planera, al carrer Nou i a l'era de cal Cargol. Encara es jugava a bitlles, a tirar la barra, a naips, a tirar el dard, al trinquet, tot barrejat amb el garbuix de les parades de dolços i de torrons que donaven a la fira un aspecte força particular. Recordem per exemple com la Fira d'Òdena de 1931 fou certament especial. Els dos centres existents aleshores competien en programació i l'audiència d'odenencs d'ideologies oposades, les dretes i les esquerres, es concentraven a les respectives seus. La premsa n'és un testimoni imparcial: 'La fira del veí poble d'Òdena celebradora el dia 20 del present, sembla que serà enguany molt lluïda. La Societat 'Unió Agrícola' té contractada l'orquestra 'Art Català', i el 'Centre Federal' -es refereix al Centro Fraternal Instructivo-, una de les millors orquestrines de la ciutat comtal -concretament fou la cobla orquestra 'La Principal de Granollers'-. Després d'uns anys de decadència, en els quals únicament es celebrava l'ofici religiós i el tradicional ball, l'any 1984, sota la iniciativa d'una jove comissió de festes, la Fira d'Òdena va passar a denominar-se Fira dels Torrons, recordant com antigament els firaires aprofitaven la diada per vendre els torrons que els havien sobrat de Nadal. Actualment i des de 1996, la fira porta de nou el nom exclusivament de Fira de Sant Sebastià'. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 57314 | Gran Premi Ciclista d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-premi-ciclista-dodena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991) Des de 1950 Gran Premi Ciclista d'Òdena. Etapes, classificacions, anècdotes. Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1999): 'L'àlbum d'Òdena', Col·lecció l'Àlbum de Catalunya: Els Municipis de Catalunya en Cromos, Geographica Mapamundi, Òdena | Cursa ciclista amb molta tradició i molt arrelada al programari festiu de la localitat. És un dels signes d'identitat d'Òdena. | 08143-241 | Plaça Major, 2 | La primera cursa ciclista que tenim constància a Òdena no es disputà fins el 24 d'agost de 1921, la Copa Emili Lloret, amb dues voltes al circuit Òdena-Igualada. Les següents activitats competitives no tenen lloc fins l'1 de gener de 1925 amb una cursa Igualada-Òdena-Igualada ( 3 voltes -33 Km- ). El 23 d'abril de 1933 es celebra la Volta a Carme i a Òdena. Un cop finalitzada la guerra civil, l'activitat i afició al ciclisme augmenta considerablement. El 25 d'octubre de 1942, es va celebrar la cursa local i comarcal al circuït Igualada-Òdena-Igualada (5 voltes -55 Km- . El juliol de 1945 es va córrer de nou una carrera al circuit Igualada-Òdena, resultant guanyador amb una mitjana de 37,730 Km/h, Miquel Poblet, el que seria gran corredor i figura internacional. En aquesta dècada dels quaranta es va popularitzar un curiós enfrontament: una competició entre un atleta i un ciclista al circuit Òdena-Igualada. Aquesta modalitat es va dur a terme 1'1 d'octubre de 1943, l'octubre de 1946 i el novembre de 1946. L'any 1948 es van incrementar les competicions ciclistes a la localitat. El 22 d'agost es va celebrar la Carrera Provincial amb un recorregut de 4 voltes a Òdena (44 Km) i el 26 de desembre la 'Carrera del Pavo', amb equips formats per dos corredors. L'any 1950 es creava a la localitat la Penya Ciclista Ntra. Senyora del Carme. El 20 de gener organitzaren la I Cursa Fira d'Òdena. Dinou corredors van cobrir tres voltes (33 Km) al circuït Òdena-Igualada-Òdena. Finalment el 30 d'abril de 1950 organitzaren el I Gran Premi Ciclista d'Òdena, amb un pressupost de 400 pta. Foren 7 voltes al circuit Òdena-Igualada-Òdena, amb un total de 77 km. En el decurs de les diverses edicions la prova ha estat generalment d'una única etapa, tot i que l'any 1960 es van disputar 2 etapes, el 1961 van ser 3, el 1962 van ser 4, el 1963 van ser 6, el 1964 van ser 8, el 1965 van ser 9, el 1966 van ser 6, el 1967 van ser 5, el 1968 van ser 6, el 1969 van ser 4, el 1971 van ser 4, el 1972 van ser 3, el 1973 van ser 3, el 1974 van ser 5, el 1975 van ser 2, el 1976 van ser 3 i el 1977 van ser 3; entre totes les etapes han destacat contra rellotge individuals i per equips com les grans clàssiques ciclistes. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 57315 | Pessebre Vivent d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-dodena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991): 'Per a aquest Nadal, VIIIè. Pessebre Vivent d'Òdena!', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 25, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.21-22. | El pessebre vivent és una activitat festiva molt arrelada a la població i amb una alta participació i que es desenvolupa a l'entorn de les dates nadalenques, a l'inici de l'hivern. Apareixen personatges de tradició bíblica amb d'altres que formen part del costumari popular català. Intervenen a l'entorn d'un centenar d'actors que adapten el seu vestuari a l'epoca del Naixement de Crist. Segons les edicions ha estat des d'una representació teatral, amb so i llum, en la qual els diversos personatges interpreten una escenificació bíblica, fins a quadres costumistes i etnogràfics en viu i en directe, sense cap tipus de representació. | 08143-242 | Plaça Major, 2 | El Pessebre Vivent d'Òdena es va iniciar el Nadal de 1977, organitzat inicialment per un grup de joves d'Òdena, que després es convertí en el grup cultural Aldena. El primer Pessebre Vivent que es realitzà, despertà un interès i un èxit suficient per crear una base satisfactòria per l'aparició de successives edicions. El ressò del primer Pessebre Vivent d'Òdena ho reflexa aviat la premsa comarcal. Per a la realització d'aquest primer pessebre es feren grups d'organització, disseny i construcció d'escenaris, coordinadora d'espais escènics, disseny i elaboració de vestuari, adequació d'escenaris naturals, publicitat. El Pessebre aparegué en un total de cinc escenes: el naixement de Jesús, l'anunciació als pastors, mercat a Betlem, pou de les samaritanes i casa de pagès. La totalitat dels actors fou de 45 persones, veïns del poble d'Òdena. En la seva segona edició, les instal·lacions es van ampliar notablement amb un total de vuit escenes, igualment, també augmentà fins a un nombre de 75 persones com a actors. L'èxit aconseguit es veié igualment reflexat als diaris i a les televisions comarcals. Es va portar a terme en el marc de la Plaça Major en el decurs de les quatre primeres edicions. Després d'un any de replantejament fou traslladat al recinte del castell d'Òdena, que prèviament s'havia habilitat per aquesta activitat. El Pessebre va contar amb una representació durant tot el circuit, mercès al fil director constituït pel guió musical i el text que en perfecte harmonia conduïa al públic al llarg de la representació. En la 5a edició que es promogué a dalt al castell l'organització veié abordades les seves previsions. El poble vell va acollir el segon període organitzatiu fins la setena edició, any que degut a una forta nevada i posteriors actes vandàlics, l'organització va decidir aturar l'activitat. L'equip organitzador inicial havia assolit el seu màxim objectiu que era, per una banda, iniciar amb el voluntariat la neteja i primera fase de rehabilitació del poble vell, a dalt del castell d'Òdena, i obrir-lo de nou al poble, i per l'altra, despertar la consciència de les autoritats per recuperar aquest patrimoni cultural que es va concretar en la reforma i restauració de la torre de defensa del castell. Posteriorment, una nova entitat, l'Associació Cultural Pessebre Vivent d'Òdena va prendre el relleu i el Nadal de 1991 es va portar a terme la vuitena edició; en aquest segon període es va organitzar el pessebre vivent de forma ininterrompuda fins el Nadal de 1996. Després del parèntesi d'un any, el Nadal de 1998, el pessebre va es va presentar a partir d'un nou concepte escenogràfic, sota el nom del pessebre del foc. Després d'una altra aturada puntual es torna a organitzar de nou des del Nadal del 2007 a l'ombra perenne de la torre del castell d'Òdena. Generació rere generació es torna a donar vida a una de les activitats més aglutinadores de la societat odenenca i que més renom ha donat a la població. Els qui eren infants pastorets avui són Sant Josep o Maria, els qui eren nens del mercat són soldats romans o terrissaires, qui fou la Mare de Déu pot ser avui una iaia filadora... I així amb una voluntat ferrenya, de nou la cistellera, la filadora, la cocció del pa, el terrissaire, l'adober de la pell, el paller, l'extracció del guix, la fusteria, la taverna, el ferrer, el boter, la presó i el mercat es barregen amb les escenes de tradició bíblica com el Palau d'Herodes, l'Anunciació, l'Empadronament, l'Adoració del Reis o el Naixement. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 57316 | Pubillatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pubillatge | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1999): 'L'àlbum d'Òdena', Col·lecció l'Àlbum de Catalunya: Els Municipis de Catalunya en Cromos, Geographica Mapamundi, Òdena | Actualment el pubillatge, segons el defineix Ariadna Ventura, ' vol ser una aposta per la tradició que té com a objectiu la representació dels joves al seu municipi en un context essencialment festiu i sense que hagin d'acudir al vessant polític. Així, les candidates a pubilles o candidats a hereus han de superar proves basades en el coneixement de la cultura i la història catalanes i l'actualitat, i el do de paraula.' Al llarg d'un any ostenten la representació del jovent odenenc en actes oficials, esdeveniments festius i en d'altres proclamacions d'arreu de Catalunya i Andorra. S'identifiquen amb un vestuari propi de la tradició catalana. La pubilla empra elements genèrics i comuns adaptats a cada cas particular, com el vellut negre, faldilla ampla i amb vol, enagos, davantal, mitges, sabates de taló, mantellina de punta, gandalla i mitenes. L'hereu es vesteix amb pantaló de mitja cama de vellut, camisa blanca, armilla, faixa vermella, barretina vermella i espardenyes. La representativitat d'Òdena els permet també la possibilitat de representar sectors de Catalunya, en el cas d'Òdena, de la Catalunya Central i de Catalunya en general, optant als càrrecs de Pubilla i Hereu de Catalunya o de les Comarques Barcelonines. | 08143-243 | Plaça Major, 2 | L'elecció de la pubilla d'Òdena es remunta al període de la Segona República i es va aturar amb la guerra civil espanyola. A la Fira de setembre d'Igualada des de l'any 1955 han estat presents els hereuets i pubilletes infantils tot representant a Òdena i a l'Espelt. De tota manera, la festa del pubillatge, en aquest cas del joves, es va reiniciar a Òdena uns anys després, concretament l'any 1977, quan es va procedir a l'elecció per votació popular de la pubilla d'Òdena 1977-1978 en una festa popular organitzada pel CE Òdena al Centre Unió Agrícola, aleshores denominat Centre Local. Després les proclamacions de pubilles i dames s'efectuaren per designació directa de les entitats i de l'Ajuntament, fins que en les darreres dècades es porten a terme diverses proves de cultura general, de la història de Catalunya, del coneixement del terme i història d'Òdena, a més de les corresponents entrevistes personals a càrrec de representants de les associacions d'Òdena. No fou fins el període 2005-2006 quan per primera vegada Òdena va tenir representació masculina, amb la figura de l'hereu, figura que ha estat acompanyada en alguna edició per la del fadrí. A més de la representativitat local, les pubilles i hereus Òdena dels darrers anys han participat en l'elecció de l'hereu i la pubilla de Catalunya. Destaquen a nivell de representació supracomarcal, el haver assolit la representació comarcal i fins i tot els màxims títols de pubilles i hereus de la Catalunya Central. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/