Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57317 | Festa Major d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dodena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8. | Malgrat el patró d'Òdena és Sant Pere Apòstol, des d'antic la festa major es celebra a l'entorn de la festivitat d'un dels co-patrons, Sant Pere Màrtir. Possiblement el fet de celebrar la Festa Major a l'abril, en compte de fer-ho al juny, té una explicació simplement econòmica i d'ajust del calendari de treball del camp. Hem de pensar que al juny comença una de les feines més grosses per als pagesos: el segar. A finals de mes l'activitat era frenètica i els pagesos tenien unes setmanes de molt treball que començaven amb la sega i acabaven al juliol amb el batre a les eres. És lògic pensar que no estaven per massa festa. Així Sant Pere Màrtir ha mantingut el protagonisme de ser el titular de la Festa Major; i disposa d'una programació ja tradicional i arrelada al calendari festiu que es basa en diversos actes omnipresents: concurs de colles sardanistes, gran premi ciclista, la porronada, la proclamació del pubillatge i el ball de crespelles i els partits de futbol. | 08143-244 | Plaça Major, 2 | Sant Pere Màrtir. Com a tall d'exemple, al segle XVIII, quan es van inaugurar les obres de construcció d'un nou temple parroquial a dalt el castell d'Òdena, que substituïa un d'anterior amb basament romànics, es van programar un conjunt d'actes festius i litúrgics centrats en les festivitats dels copatrons, Sant Sebastià al gener i Sant Pere Màrtir a l'abril, en el decurs de la festa major, que ja aleshores es celebrava en aquesta data. El 23 de gener de 1736 es va dir la primera missa a la nova parroquial i el 29 d'abril, durant la Festa Major, es va beneir la totalitat del temple. Es van fer tres dies de festa, amb música d'orgue i solemnes sermons. 'Tots tres dias hi hagué foch, çó és Carretillas, Rodas Cuets Voladors, Trons y tot en abundancia ab molts ciris a l'altar'. Tot i que l'any 1996 es va incorporar una programació d'actes festius a l'entorn del 29 de juny, Sant Pere Apòstol, en honor del patró de la localitat, s'han mantingut les festes dels co-patrons Sant Sebastià i Sant Pere Màrtir. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La Porronada es va crear el 1990 com a substitut del castell de focs que tancava la Festa Major, , ja que la nul·la afluència de públic d'aquell any a l'acte va fer decidir a la regidoria de festes que calia cercar quelcom més atractiu, més econòmic i que al mateix temps servís per a fer el tancament de la festa. Es va pensar que havia de ser un acte gastronòmic, molt popular, que impliqués directament la gent en aportar-hi quelcom. Així, es va convidar als diferents vinaters del poble que duguessin una garrafa de vi o mistela d'elaboració pròpia. Aquests vins i misteles es van servir amb porrons amb el nom de la casa que els havia elaborat. També es va fer una crida a través de les entitats perquè animessin al públic en general a cuinar plats i postres que es disposarien en taules per ser tastats per tothom. La mateixa crida també es va adreçar als bars i restaurants. Així s'ha mantingut aquest acte fins ara uns anys amb més o menys participació que els altres, però en general ha obtingut una bona acollida. Després, alguns anys s'ha complementat altre cop el tancament de la festa amb castell de focs o amb una tirada de trons. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57318 | Festes del Roser de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-roser-de-lespelt | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'Festa del Roser de l'Espelt', Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 45, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena | Les Festes del Roser de l'Espelt, són la festa grossa i més important d'aquest poble. La programació abasta des de la tradicional Missa fins actes festiu si lúdics en general, a l'entorn generalment del Centre de l'Espelt. | 08143-245 | Plaça Major, 2 | La devoció a Catalunya per la Mare de Déu del Roser es centra fonamentalment al mes de maig, tot i que litúrgicament també la trobem a l'octubre. Aquest festa no té res a veure amb la Festa del Rosari de l'Aurora, tradició també celebrada al mes de maig on els fidels canten el Sant Rosari de bon matí en processó. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57319 | Explotació de les pedreres i cuita del guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/explotacio-de-les-pedreres-i-cuita-del-guix | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena. | La tècnica artesanal ja ha desaparegut | Un cop arrencada la pedra de la guixera, cada explotació disposava d'un o diversos forns de coure. Segons Josep-Vicenç Mestre 'generalment oberts en un pendent del terreny per facilitar l'excavació d'una gran cavitat circular, recoberta de paret de totxo, semblant a un pou, i que feia uns quatre metres d'alçada; la boca superior coincidia amb un replà natural del terreny. A la part baixa del forn, s'hi deixava una boca, un portal, per poder carregar i descarregar la pedra i alimentar el foc de la cocció. Dins de cada forn inicialment es construïa una volta feta amb pedra de guix plana, similar a les barraques de vinya rodones. Posteriorment, un cop situada la clau de la volta s'abocaven els 'bolos' -pedra de guix grossa i irregular-, que es cobrien amb una capa de llenya estellada. El següents nivells es cobrien amb capes de pedra més petita, 'matxaca' i llenya estellada fins arribar al nivell superior del forn, culminat amb capes de 'ripio' i grava de guix. A cada fornada, amb un foc seguit durant 11 o 12 hores, es feien servir de 110 a 120 fogots de llenya de pi, que s'introduïen per la boca del forn fent-los cremar uniformement. La utilització dels fogots (feixos fets amb la brancada dels pins) permetia mantenir els boscos de la zona absolutament nets i els pins sempre ben esporgats, reduint notablement el risc d'incendi. Quan cremava la segona estellada es deixava d'introduir fogots. Els obrers de les guixeres eren experts per determinar, únicament pel soroll del foc a l'interior del forn, i el color del fum, quan la pedra de guix ja estava totalment cuita'. | 08143-246 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57320 | Camins oberts per l'amor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-oberts-per-lamor | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena | 'Des de temps immemorials, des de l'aparició de la vida damunt la Terra, conten que l'home habità un gran turó de guix que s'aixecava com un gran Hèrcules, al bell mig d'una fèrtil i bonica fondalada. Segles després es construí, a la part més alta del turó una inexpugnable fortalesa, un recinte emmurallat, per a defensa contra els atacs del moro. El governava el senyor d'Òdena, senyor feudal que rebia el nom d'aquest castell. Era un baró conegut arreu de tota Catalunya per les seves malifetes i guerrer sanguinari de la zona. Desitjava desposar-se amb una donzella, filla del veí senyor de Jorba i molt admirada per la seva extraordinària bellesa. Sol·licità la ma de la somniada donzella amb l'aportació d'un significatiu i abundós dot però veié rebutjada la seva ofrena pel noble senyor de Jorba, que qualificà a qui voli ésser el seu gendre d'home poc senyoriu i de bàrbars costums. L'enamorat, amb el cor trencat i per donar fer de la gran riquesa que posseïa una de les branques més sòlides de la Catalunya feudal, ordenà als seus vassalls que construïssin, amb rajoles d'or massís, el camí que enllaçava ambdós castells. Un cop finalitzada la sumptuosa obra d'enginyeria, que era digna d'admiració, el senyor d'Òdena, emprengué camí de nou al veí castell de Jorba per a reiterar les bones intencions d'amor etern a la seva estimada i d'amistat envers el seu futur sogre, ja ofertes temps abans. El pare de la donzella, el senyor de Jorba, alliçonat per l'actitud del pretendent que havia posat fins i tot or, al trajecte que la seva filla recorreria fins al veí castell d'Òdena, no deixant que el seus delicats peus trepitgessin ni tan sols la pols origen del mateix home, concedí la mà de la noia al senyor d'Òdena, unint els dos respectius senyorius que il·luminaren el cor de Catalunya durant molts segles després'. | 08143-247 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 57321 | El senyor d'Òdena en mans del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-senyor-dodena-en-mans-del-diable | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena | Una llegenda conta que el senyor d'Òdena, reflex de la maldat personificada, autor d'incomptables destrosses al clero, infractor de nombrosos acords amb la reialesa i atemptador a la vida dels seus propis vassalls, jugà una vegada més amb foc: 'L'agent del mal, el Diable, coneixent la flaca de l'avarícia que el poderós senyor posseïa, se li oferí com un mosso, ja entrat en anys, disposat a fer tota la feina que li encarregués. A canvi, sol·licità del noble senyor, la seva ànima, tal i com ho féu Faust a Mefistòfil. El senyor d'Òdena, veient al vell xaruc, xacrós i feble, volgué treure profit de la situació i creient la partida guanyada, encarregà a l'ancià els treballs més durs que no haurien pogut fer ni els feinaters més formidables de tot el senyoriu de la Conca d'Òdena. El Diable, amb llestesa, anava complint totes i cadascuna de les feines que li encarregava el cada vegada més amoïnat senyor d'Òdena, que ja treia foc pels queixals, veient la seva ànima definitivament en mans de l'home que ell cregué beneit i decrèpit temps abans. Cansat de l'astúcia del Diable, el senyor, volgué desfer-se d'aquest malèfic poder i decidit a trencar el pacte, li manà un treball que judicà impossible: l'assecament del llac d'Aigualada (Aqua lata). El Diable, reaccionà i volgué també donar l'últim cop de gràcia: furiosament, a cops de magall, tirà a terra en poca estona una de les muntanyes que formaven l'embassament; l'aigua s'escorregué ràpida, deixant una gran conca que fou habitada més tard, pels veïns d'Òdena. I encara avui, en dies de molt vent, alguns avis diuen que se sent gemegar, entre les ruïnes del castell, l'ànima vagant del desventurat senyor d'Òdena'. | 08143-248 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 57322 | Poema Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-odena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992): 'Biobibliografia del Dr. Josep Romeu i Figueras', Anuari Igualadí 1987, Gràfiques Anoia, SL, Igualada, pp. 321-346. ROMEU i FIGUERAS, Josep (1993) Tots els poemes. Columna, Barcelon | Òdena Només, prop dels murs, l'atzavara, i vinyes en l'aspre coster. O bé terra grisa que empara aigua fonda, i boscos també. al cim, l'alta torre domina secrets d'una estesa ruïna. Lleus pluges subtils han solcat amb dits antics pedres sagrades, i un vent insistent i obstinat cisella les velles arcades. Oculta en el temps que consum, ai, l'Ombra que sotja en la llum! L'autor és l'escriptor i erudit odenenc, Josep Romeu i Figueras. Malgrat té un origen literari, s'ha transmès oralment des de fa molts anys sense que la gent conegui amb certesa la seva procedència. | 08143-249 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 57323 | Poema Òdena terra de guix i ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-odena-terra-de-guix-i-ciment | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Breu homenatge a un home, un gran artista del nostre segle, que va treballar i estimar al nostre poble: Ferdinandus Serra i Sala', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 15, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.9. | Òdena, terra de guix i ciment esvoranc de les pedreres a la vora del torrent Canyes de cançons lleugeres que s'encomanen al vent i fimbregen juganeres (*) la seva verdor lluent sota les clarors primeres El temple dalt un pujol alça la testa tot sol com un guaita que vigila A la nit abasta estels i somnia dolls d'anhels mentre veu créixer la vila. (*) cimbregen joganeres a l'original | 08143-250 | Plaça Major, 2 | L'autor és el poeta, Salvador Perarnau, que va escriure aquest poema el març 1936. Malgrat té un origen literari, s'ha transmès oralment des de fa molts anys sense que la gent conegui amb certesa la seva procedència. En una entrevista personal efectuada per Josep-Vicenç Mestre i Casanova a Ferdinandus Serra i Sala a casa seva a Barcelona, l'artista esgrafiador va recitar aquest poema tot recordant la guerra civil a Òdena i el treball de restauració que estava efectuant a l'església parroquial de Sant Pere Apòstol del castell d'Òdena que malauradament no va veure la llum perquè l'edifici i tot el patrimoni que hi havia a l'interior fou cremat per un grup d'incontrolats l'agost de 1936; la restauració estava a punt de finalitzar i estava previst ser inaugurada l'abril de 1937. Publicat per primera vegada al llibre 'Història del Castell d'Òdena' de Josep-Vicenç Mestre i Casanova, l'any 1988. Antoni Amargós i Altisent va localitzar en una carpeta vella a redós d'un contenidor del mercat de Santa Caterina de Barcelona, una aquarel·la amb el sonet escrit a ma pel propi autor. Possiblement el dibuix és del propi Ferdinandus Serra. Aquest poema s'ha musicat l'estiu de 2013 per Ramon Casanova Miranda. La peça ha estat interpretada per primera vegada pel Grup de Taverna d'Òdena, a l'Espelt el 13 de juliol de 2013. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57324 | El Peladits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peladits | AMADES, Joan (1957): 'Los ogros infantiles', Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 13, p. 265. | És una llegenda gairebé desconeguda | El Peladits és un estrany personatge que els nostres avantpassats feien servir per espantar als infants quan no volien rentar-se. És un personatge propi d'Òdena i, segons algunes persones velles, s'amaga a les contrades properes a la muntanya de Montserrat. El seu nom, Peladits, expressa el seu 'modus operandi', com és i com actua. I a l'entorn de la llar de foc, aquelles nits fredes d'hivern, els avis explicaven als més menuts qui és aquest sinistre individu. Recordo que aquesta història, mig llegenda, mig veritat, me la van explicar, curiosament a la vora del foc també, ara fa ja més de dues dècades. El mateix Amades afirma que el Peladits és un personatge alt i prim com un pi, negre com el carbó i molt pelut, tant que sembla un os. Udola com els llops i dona salts i fa cabrioles tant altes que colpeja el cap amb el sostre i fa tremolar tota la casa. Porta a l'espatlla un enorme cove ple de ferramentes del seu ofici. El Peladits fica els infants que no es renten dins d'un cubell d'aigua bullint, una vegada i una altra, una vegada i una altra... refregant-los amb pedra tosca per fer-los ben nets. A continuació els pentina amb els ganxos de la romana i amb espines d'esbarzer, fins que queden ben fins i polits. Per cobrar la seva feina s'emporta els dinerets de la guardiola dels infants. Quan acaba la seva feina està tant content que no deixa de saltar i cridar, grunyint de tal manera que fa més por quan està content que quan treballa. I el pitjor de tot és que promet tornar cada dia per rentar als infants que no ho fan tots sols. El Peladits és el rei dels polls, que són com un exèrcit de petits soldats que obeeixen les seves ordres. Els polls s'uneixen entre ells, formant una llarga cadena, que el Peladits lliga al coll dels infants que no es deixen pentinar. Tirant d'ella, els arrossega fins a la platja més propera i els llença al mar; així no poden tornar a veure mai més a la seva família, als seus pares, avis i germanets. Si de nit, quan el cel està ben estrellat ens hi fixem, veurem el Camí de Sant Jaume. Diuen que les estrelles que la formen són una munió de petits polls que arrosseguen fins al mar als infants que no es volen deixar rentar ni pentinar. I tots ells són infants d'Òdena! | 08143-251 | Plaça Major, 2 | A l'entorn dels anys 80 del segle XX Josep-Vicenç Mestre va recollir oralment diverses tradicions vinculades a Òdena i que s'han confirmat amb algunes referències escrites, com és en aquest cas. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57325 | Poema Aquesta nit, Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-aquesta-nit-odena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç: 'Per a aquest Nadal, VIIIè. Pessebre Vivent d'Òdena!', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 25, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.21-22. | Poema de benvinguda i d'obertura del pessebre que avui en dia és un referent: Aquesta nit, Òdena tu reculls la tendresa que el Nadal exhala. Els pastors d'ahir s'han tornat obrers, els àngels passegen amb gent menestrala i fan el pessebre al mig dels carrers; carrers fets sobre la roca viva del guix, carrers que eren un poble sencer i que recorden antigues lluites en defensa de la nostra terra. Avui, ja solitaris, oblidats, recollint més de mil anys de la nostra història, tornen a renéixer, obrint els cors i les llars del poble d'Òdena, a tots els nostres visitants com a símbol de Pau i Amistat. Han cobert de molsa l'odi i la quimera, hi ha estels pintats al cel del raval i, aquest Nadal, Òdena, us ofereix, amb il·lusió, el seu treball. | 08143-252 | Plaça Major, 2 | L'any 1982, el grup cultural Aldena, després de quatre anys d'haver organitzat el pessebre vivent a la Plaça Major, va desplaçar aquest esdeveniment al poble antic, al poble vell al recinte del castell d'Òdena. Van composar aquest poema. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57326 | Ball de Bastons d'Òdena i de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-dodena-i-de-lespelt | VALLVERDÚ ROM, Àngel; ROVIRA i FERRÉ, Robert (2005) Les músiques del ball de bastons i el seu context. Cossetània Edicions, Valls | No es balla | Quan parlem del ball de bastons d'Òdena i degut a les fonts on s'ha trobat la documentació, no queda clar si únicament és un ball basat en una melodia que es va ballar solament un dia determinat a Òdena, que sigui una melodia pròpia d'Òdena però que es correspongui no a un ball de bastons sinó a un ball de cascavells o que realment sigui un ball de bastons d'Òdena i sigui la única constància que en tenim. La melodia en la qual es basa suposo que és una variació d'un tema conegut com a 'Catitomba' o 'Capitomba' propi del Solsonès i la Noguera. | 08143-253 | Plaça Major, 2 | Es tracta d'una melodia pròpia dels segles XVIII-XIX identificada com el 'Baile del paloteo' d'Òdena. Al Diccionari de la dansa... s'assenyala l'existència del ball de bastons a l'Espelt, poble d'on era originari un dels grallers del ball de bastons d'Igualada, en Jaume Pelfort. També al mencionat Diccionari de la dansa... s'esmenta que a Òdena hi hagué ball de bastons però no es concreta cap data; en aquest cas si que es disposa però d'una partitura, transcrita per algun professor de conservatori a partir d'una audició d'una gralla mig to baixa, que apareix al número 10, d'abril de 1953, de la Revista de la Excelentísima Diputación de Barcelona. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57327 | Ball de Crespelles o de Garlandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-crespelles-o-de-garlandes | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991): 'Ball de Crespelles d'Òdena', Programa de la Festa Major d'Òdena 1991, Ajuntament d'Òdena, Òdena | La Confraria del Ball de Crespelles d'Òdena ha recuperat la música original i ha fet una adaptació coreogràfica a partir d'algunes referències documentals. Des d'aleshores a l'entorn de dos centenar de balladors participen de forma activa ballant a plaça cada 1 de maig, en el decurs de la Festa Major d'Òdena. | 08143-254 | Plaça Major, 2 | Des d'una data inicial per confirmar la Confraria del Roser organitzava la ballada de Crespelles o Garlandes davant l'església del castell, a la Plaça Major. De ben segur que inicialment el ball de crespelles a Òdena es ballava el primer o segon diumenge del mes de maig, coincidint amb la festivitat del Roser. El folklorista Joan Amades parla que es ballava el 23 d'abril tot i que és més certa la seva celebració el dia 29 del mateix mes coincidint amb la festivitat de Sant Pere Màrtir. La Confraria del Roser feia pastar una gran quantitat de garlandes o crespelles, que no eren res més que tortells o coques en forma de corona amb un forat enmig, i la vora i la superfície rugosa, ondulada o estrellada; eren de pasta adobada, molt esponjosa, feta de farina, ous, saïm o llard de porc i sucre. Després de la funció litúrgica, la Confraria, regida pel rector de la parròquia i dos priors i dues priores, posaven a subhasta els tortells. En aquesta venda pública, el millor postor imposava el preu de la resta de garlandes. Així la resta de fadrins obsequiaven a les joves donzelles que havien de fer primer una passada per la Plaça de l'Església i havien de ballar amb tants homes com crespelles havien rebut. Durant el ball la noia portava la garlanda penjada o passada per dins del braç. La festivitat del Roser també era diada significativa a l'Espelt, a l'entorn de l'església de Santa Magdalena de l'Espelt -Santa Maria abans del segle XIV-, erigida en parròquia independent de la d'Òdena des de l'any 1877. De fet avui en dia el poble de l'Espelt celebra la seva festa gran a l'entorn del Roser. El ball de crespelles era també part molt important dels actes festius del poble. Malauradament però, el ball de crespelles original amb el seu caràcter popular i tradicional s'havia perdut i en les darreres centúries i ja no es ballava a plaça; podem afirmat que al segle XIX aquesta antiga tradició havia desaparegut totalment de tots els nuclis d'Òdena. A finals del segle XX, l'Agrupació Folklòrica d'Igualada va incorporar el ball al seu repertori, seguint una creació coreogràfica d'Albert Sans amb figurins de Maria Carbonell. El 4 de maig de 2008 es va recuperar aquest ball popular gràcies a la Confraria del Ball de Crespelles d'Òdena que ha recuperat la música original i ha fet una adaptació coreogràfica a partir d'algunes referències documentals. Des d'aleshores a l'entorn de dos centenar de balladors participen de forma activa ballant a plaça. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57328 | Cant de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cant-de-primavera | No es canta | Han florit les nostres prades, quin perfum s'escampa arreu! Puja al cel un cant de festa, cada ocell festeja amb sa veu. Resplandent el sol triomfa, venç la boira i la fredor. Va vestida de pomera de puríssima blancor. Les violes es desclouen dins, dins l'esclat d'aquest matí, treu florida la ginesta, farigola i romaní. Quin repic de campanetes, al recer dels bells jardins!, quin lluir la primavera, la blancor dels seus jacints! Els carrers tot just es lleven, un bell cant els treu la son, xics i grans fan caramelles i s'engalanen tots els balcons. Quines dolces melodies! Quins alegres himnes d'amor! Tot l'Espelt és una festa per la Pasqua del Crist Redemptor! | 08143-255 | Plaça Major, 2 | Aquesta és una cançó que s'interpretava a les Caramelles del poble de l'Espelt, a partir d'una adaptació d'una peça atribuïda tradicionalment a W.A. Mozart. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57329 | Donzella que em fa penar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/donzella-que-em-fa-penar | No es canta | N'és l'Espelt el més bonic dels pobles, N'hi ha una donzella que a mi em fa penar Dic adéu vila, dic adéu nina, tu n'ets la causa si me'n tinc que anar Jo en vaig i en vinc de la vora, vora de l'aigua Jo en vaig i en vinc de la vora del riu Vostres cabells, vostres ulls i orelles, Pits i mamelles hem lligat Dic adéu vila, dic adéu nina, tu n'ets la causa si me'n tinc que anar Jo en vaig i en vinc de la vora, vora de l'aigua Jo en vaig i en vinc de la vora del riu Quatre vegades, en ço demanada Quatre vegades me'n ço dit que no Quatre vegades, quatre carabasses, Déu me'n conservi la bona llavor Dic adéu vila, dic adéu nina, tu n'ets la causa si me'n tinc que anar Jo en vaig i en vinc de la vora, vora de l'aigua Jo en vaig i en vinc de la vora del riu I en arribar dalt del pla de la sala Miro endarrere i em poso a plorar Dic adéu vila, dic adéu nina, tu n'ets la causa si me'n tinc que anar Jo en vaig i en vinc de la vora, vora de l'aigua Jo en vaig i en vinc de la vora del riu | 08143-256 | Plaça Major, 2 | Cançó que s'interpretava a les Caramelles de l'Espelt. El seu origen és desconegut. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57330 | Entre els blats espigats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-els-blats-espigats | Entre els blats espigats, apleguem poms de roselles, entre els blats espigats, apleguem poms virolats. Fem esment, correu aneu, de malmetre cap espiga, fem esments, correu aneu, de mirar on es posa el peu. Entre els blats espigats, apleguem poms de roselles, entre els blats espigats, apleguem poms virolats. Cada espiga que es malmet, és un tros de pa que es roba, cada espiga que es malmet, pa que es roba d'un pobret. Entre els blats espigats, apleguem poms de roselles, entre els blats espigats, apleguem poms virolats. Cadascú el que sigui seu, les roselles són ben nostres, cadascú el que sigui seu, les espigues són de Déu. Entre els blats espigats, apleguem poms de roselles, entre els blats espigats, apleguem poms virolats. | 08143-257 | Plaça Major, 2 | Es cantava ja a les Caramelles d'Òdena des d'abans de la guerra civil. En l'actualitat és una cançó que s'interpreta cada any en aquesta festa i que forma part del repertori habitual. Fou recopilada l'any 1997 gràcies a una interpretació que recordava el sr. Aguilera. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 57331 | Goigs de Sant Bernabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bernabe | No es canten | Goigs en alabança del gloriós Apòstol Sant Bernabé. Venerat a l'ermita del Raval d'Òdena, bisbat de Vic, reconstruïda l'Any Marià 1954. De la Fe sou fonament; del Raval sou protector: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. Sou de Xipre, i bon jueu de la tribu de Levi destinada per servir en honor del nostre Déu. El senyor Omnipotent us ompli del seu amor: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. De Josep el nom portàreu a la pica baptismal; per voler celestial en Bernabé el canviàreu: és senyal ben evident que sereu Consolador: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. En paraules éreu dolç, entre tots el més amable, virtuós, sincer, afable, i guanyeu el cor a molts; sou model per a la gent i mirall encantador: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. A Jerusalem marxàreu quan Jesús hi predicava i la Bona Nova us dava del Messias que esperàveu: ja que tan feliç moment fou per vós de tanta honor: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. Elegit per Jesucrist per seguir-lo en sa carrera, oïu sa veu encisera i amb fervor ja mai no vist, el segui encontinent com a Mestre i Salvador: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. Entre els deixebles admès de Jesucrist, Bernabé, predicàreu vós també la Fe santa que heu après, i amb un gran desprendiment, sou dels pobres el millor: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. Com, quan Saule persegueix amb furor els Cristians i lligats de peus i mans als Rabins els condueix, defenseu en tot moment el ramat del Bon Pastor: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. De Damasc a Antioquia convertit Sant Pau vingué; vau fer vós, Sant Bernabé, a l'Apòstol companyia: pren la Fe gran increment amb tan bon predicador: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. Que conservin la Doctrina als deixebles comaneu mentre els mars vós travesseu: Seleucia, Salamina i altres pobles que, amatent, convertireu de l'error: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. L'Evangeli copiàreu de l'apòstol Sant Mateu; de company Sant Marc us féu quan a Xipre us entornàreu. El dimoni guerra encén contra vós, son destructor: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. Vostre curs fou acabat pel martiri a Salamina, quan el Sanedrí destina que moriu apedregat; vostre goig té un fonament: sou del Mestre imitador. Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. Feliç Òdena us admira i us venera en el Raval, esperant que de tot mal serà lliure, quan sospira, les mans al Cel estenent, car sou vós Consolador: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. Tornada Predicant amb zel ardent neix i creix Fe i l'amor: Sigueu nostre intercessor, Bernabé, de Déu servent. La traducció al 'català modern' és de Mn. Ignasi Colomer, la música de J. Ferran Mata i el dibuix de P. Puig. Impremta Bellpuig-Isart. Igualada. Foli | 08143-258 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 57332 | Himne del Centre d'Esports Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-del-centre-desports-odena | La lletra de l'Himnes del CE Òdena: Un grup de pagesos modestos va fundar la penya dels frescos, del Centre Fraternal i Instructiu, casal d'aquell jovent tant altiu. Portant mocadors a la testa Tradició, futbol, quina gresca, i aquest que fou un grup jove i fort és ara el nostre Centre d'Esport. És un club amb tradició, jugadors i afició, de la conca el millor. Òdena, Òdena, Òdena si senyor. De verd la samarra creuada dins del guix d'una terra honrada per sempre dins del cor els portem colors d'un club que ferm defensem Del Pla, Samuntà i Manyoses Sant Ramon, sant Pere, Casetes som d'Òdena, d'arreu catalans Espelt, Raval, tots junts, tots germans. És un club amb tradició, jugadors i afició, de la conca el millor. Òdena, Òdena, Òdena si senyor. | 08143-259 | Plaça Major, 2 | La música de l'Himne del Centre d'Esports Òdena és de Ramon Casanova Miranda i la lletra de Josep-Vicenç Mestre i Casanova. Fou gravat en un estudi de Lleida i la música interpretada per Xavi Torras (saxos i clarinets), Ramon Casanova (trombons), Guifredo (trompetes); el tècnic d'estudi fou Victor Alba. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Ramon Casanova Miranda (música) i Josep-Vicenç Mestre i Casanova (lletra) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57333 | Himne de l'escola Castell d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-lescola-castell-dodena | Som i serem l'escola de tothom. Eduquem a tots els odenencs, un llarg camí que hem realitzat plegats des de fa molts i molts anys Som odenencs i això ens fa diferents. Una terra de guix i ciment, cantem units i cridem ben fort Visca l'escola de tots! Vam començar dalt del castell, damunt del guix vam construir l'antiga escola. La vida era diferent I estudiar no era tan fàcil com pensem. Som i serem l'escola de tothom. Eduquem a tots els odenencs, un llarg camí que hem realitzat plegats des de fa molts i molts anys Som odenencs i això ens fa diferents. Una terra de guix i ciment, cantem units i cridem ben fort Visca l'escola de tots! I dins del Centre Fraternal i prop del vell Ajuntament eren les aules. Tots els infants baixen al pla i amb molt d'esforç superen les dificultats. Som i serem l'escola de tothom. Eduquem a tots els odenencs, un llarg camí que hem realitzat plegats des de fa molts i molts anys Som odenencs i això ens fa diferents. Una terra de guix i ciment, cantem units i cridem ben fort Visca l'escola de tots! La gran noticia va arribar, per fi podem inaugurar la nova escola Un gran futur per endavant, No hem d'oblidar qui som, que fem, cap a on anem. Som i serem l'escola de tothom. Eduquem a tots els odenencs, un llarg camí que hem realitzat plegats des de fa molts i molts anys Som odenencs i això ens fa diferents. Una terra de guix i ciment, cantem units i cridem ben fort Visca l'escola de tots! Visca!!! | 08143-260 | Plaça Major, 2 | La música i lletra de l'Himne de l'Escola Castell d'Òdena és de Ramon Casanova Miranda. Fou composat amb motiu del 25è aniversari del nou edifici escolar (1985-2010). Fou gravat la primavera de 2010 i es va presentar en el decurs de la Festa de la Primavera de l'escola d'aquell mateix any. Es va gravar a l'estudi Akord's. Van interpretar la música Xavi Torras (saxos i clarinet), Joan Miquel Giró (trompetes), Albert Torras (bateria), Pol Sánchez (guitarres, baix i masterització d'estudi) i Ramon Casanova (trombons). El van cantar els alumnes de 5è del curs 2009-2010. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Ramon Casanova Miranda | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57334 | La Primavera ha arribat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-primavera-ha-arribat | La primavera ha arribat, i la Pasqua ja és aquí, avui venim a saludar, amb nostres cants tot el veïnat. D'Òdena (de l'Espelt) som el jovent que amb el nostre cor content les Caramelles entonem, amb la més ferma il·lusió. Amb els nostre cor content, d'Òdena (de l'Espelt) som el jovent. Les Caramelles, rejoveneixen els cors, Pasqua Florida, és missatgera d'amor. Les Caramelles, són esclat de joventut, cantem tots les Caramelles, fadrins i donzelles, amics i companys, cantem la Pasqua Florida, cantem l'alegria per molts i molts anys, Per molts i molts anys! | 08143-261 | Plaça Major, 2 | L'autor de la música d'aquesta cançó de Caramelles és Josep Mª Oriol Murt i de la lletra, Mercè Llanas d'Oriol. No es disposa de la corresponent partitura. S'interpretava indistintament a les Caramelles de l'Espelt i d'Òdena només variant els versos que identifiquen cada nucli. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Josep Mª Oriol Murt Música) i Mercè Llanas d'Oriol (lletra) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57335 | Canço l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-lespelt | No es canta | No]vament les Caramelles [can]tarem arreu, arreu, [amb]les guarnides cistelles [da]vant dels balcons veureu. [I]un estol de mainada [que]festeja el jorn joliu, saluda amb sa cantada, la Pasqua que somriu. [Les] barretines vermelles El ressò dels nostres cants, [...]s els carrers de l'Espelt [de] pau i de joia s'ompliran. [Per] molts anys nostres cantades [...pogueu] contents escoltar [...]el Crist la nova albada [...ostre] entorn festejar. [Per] molts anys nostres cantades [...pogueu] contents escoltar [...]el Crist la nova albada [...ostre] entorn festejar. [No]vament les Caramelles [can]tarem arreu, arreu, [amb]les guarnides cistelles [da]vant dels balcons veureu. [No]vament les Caramelles [can]tarem arreu, arreu, [amb]les guarnides cistelles [da]vant dels balcons veureu. [No]vament les Caramelles [can]tarem arreu, arreu, [amb]les guarnides cistelles [da]vant dels balcons veureu. | 08143-262 | Plaça Major, 2 | Cançó que s'interpretava a les Caramelles de l'Espelt. El seu origen és desconegut. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57336 | Nit de Joia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nit-de-joia | Ja que avui és nit de joia, nit de goig de les més belles, saludem Pasqua Florida, 'bo' i cantant les Caramelles. Per les serres i les planes, per les viles i ciutats, els cantaires de la terra, van per tot adelerats. Amb cistelles ben folcades, que s'estimen de debò, i a la gaia primavera, van cantant cançons d'amor. Donzelles nines boniques, flors d'un jorn primaveral, el jovent que avui us canta, plens de ditja sens igual. Si les cançons vos agraden, Bé prou que ho celebrarem. Plens de goig per festejar-vos, l'any que ve ja tornarem. Plens de goig per festejar-vos, l'any que ve ja tornarem. | 08143-263 | Plaça Major, 2 | Recopilada oralment de la Maria de ca la Cèlia pel grup de joves que van reiniciar la tradició de cantar Caramelles l'any 1977. Aquesta cançó ja s'interpretava a les Caramelles d'Òdena de finals del segle XIX i inicis del segle XX. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 57337 | Pasqua encisera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-encisera | Ja tornes Pasqua encisera, tan bella, gaia i gentil. Ets el cant de primavera que sol entonar a l'abril. Flama viva d'esperança que abrandes nostres cançons. Omples de llum sense recança tots els nostres horitzons. Si la terra tota canta, si en el cel brillen estels, la veu de l'Església Santa fa brillar nostres anhels. L'Al·leluia que s'inspira en la glòria del Senyor, ja és la més constant guspira de nostra eterna cançó. Cantem tots junts i amb fermança, amb esperit i noble unció, amb tota fe i esperança, al jorn de Resurrecció. Nostre càntic mil·lenari de la història és el millor com cada any és l'emissari de la Pasqua del Senyor. | 08143-264 | Plaça Major, 2 | Cançó de Caramelles d'Òdena recuperada a la dècada dels setanta del segle XX. Va deixar d'estar present al repertori als anys 90, tot i que es conserva a la memòria popular. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 57338 | Sardana Aina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-aina | La sardana 'Aina' està dedicada a la petita Aina Casanova Jovell. La va composar Xevi Capdevila. | 08143-265 | Ajuntament d'Òdena. Plaça Major 2 | S'ha interpretat en diverses ocasions a la localitat, especialment al tradicional Concurs de Colles Sardanistes que es celebra cada any l'1 de maig. Es va estrenar el setembre de 2003. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Xevi Capdevila i Sanglas | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57339 | Sardana Ja en tenim vint-i-cinc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-ja-en-tenim-vint-i-cinc | 'Ja en tenim vint-i-cinc' és una sardana del músic odenenc Ramon Casanova Miranda. | 08143-266 | C/ Oliveres 11. 08711 Òdena | Fou dedicada a totes les persones que van fer possible que la colla sardanista 'Montserratins' d'Igualada celebrés el seu vint-i-cinquè aniversari. Fou estrenada el 25 d'Abril de 1999 a Igualada, interpretada per la cobla-orquestra Nocturna. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Ramon Casanova Miranda | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57340 | Sardana Jussavissaint Xic (Josep-Vicenç Xic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-jussavissaint-xic-josep-vicenc-xic | Entre les seves notes hi ha referències al Ball de Crespelles d'Òdena i a l'Himne de Morella (població d'on prové part de la família del titular de la sardana). El seu tiratge és 37-77-54. | 08143-267 | Ajuntament d'Òdena. Plaça Major 2 | 'Jussavissaint Xic' és una sardana composada per Xavi Capdevila i Sanglas. Està dedicada a l'odenenc Josep-Vicenç Mestre Nogué, Hereu d'Òdena 2007-2008 i Hereu de la Catalunya Central 2008. Fou interpretada per primera vegada en el decurs del 80è Aplec d'Igualada el 8 de juny de 2008 per la cobla Lluïsos. A Òdena, al 5è Aplec de Sardanes d'Òdena, el 20 de setembre de 2008 fou la sardana de conjunt, interpretada per les cobles Lluïsos, Sant Jordi i Marinada. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Xavi Capdevila i Sanglas | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57341 | Sardana Joves Odenencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-joves-odenencs | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Òdena. Amb motiu del 25è Concurs de Colles Sardanistes. Òdena: Ajuntament d'Òdena, 1996. | 'Joves Odenencs' és una sardana composada pel músic odenenc Carles A. Casanova Miranda. Fou dedicada a la colla sardanista homònima, de la qual l'autor en formava part com a ballador. | 08143-268 | C/ Oliveres, 13. 08711 Òdena | L'any 1984 en el decurs del tretzè concurs de colles sardanistes d'Òdena es van presentar dues colles sardanistes locals, Joves i Petits Odenencs. L'any següent una tercera, Esclat Odenenc. Finalment el 1988 una nova colla local es va incorporar a l'escenari sardanista de Catalunya, Llavor Odenenca. Simultàniament i només de forma puntual també es va incorporar 'Espurna Odenenca'. Amb el pas dels anys aquestes colles van anar desapareixent i en el decurs del mateix concurs de colles que les va veure néixer, el d'Òdena, fou el darrer escenari on va participar la colla 'Joves Odenencs' l'any 1993. La sardana es va estrenar a inicis dels anys noranta en el decurs del concurs de colles sardanistes d'Òdena. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Carles A. Casanova Miranda | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57342 | Sardana Meritxell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-meritxell | 'Meritxell' és una sardana composada pel músic odenenc Ramon Casanova Miranda. Li va dedicar a la seva parella, Meritxell López González, amb motiu del seu divuitè aniversari. | 08143-269 | C/ Oliveres 11. 08711 Òdena | S'ha interpretat en diverses ocasions al concurs de colles sardanistes d'Òdena, concurs en el qual es va interpretar per primera vegada l'1 de maig de 1995. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Ramon Casanova Miranda | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57343 | Sardana Montserrat Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-montserrat-planell | La sardana 'Montse Planell' està dedicada a una jove sardanista de les colles sardanistes d'Òdena. | 08143-270 | Ajuntament d'Òdena. Plaça Major, 2 | La va composar l'any 1989 el mestre vallenc Albert Sanahuja. S'ha interpretat en diverses ocasions a la localitat, especialment al tradicional Concurs de Colles Sardanistes que es celebra cada any l'1 de maig. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Albert Sanahuja | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57344 | Òdena Sardanista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/odena-sardanista | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Òdena. Amb motiu del 25è Concurs de Colles Sardanistes. Òdena: Ajuntament d'Òdena, 1996. | 'Òdena Sardanista' és una sardana composada pel director de cobla, instrumentista i compositor, Tomàs Gil Membrado. La va dedicar als organitzadors del concurs de collers sardanistes d'Òdena i com consta a la mateixa partitura 'a tots els sardanistes d'aquest interessant poble'. El seu tiratge és 33-81-60. | 08143-271 | Ajuntament d'Òdena. Plaça Major, 2 | Fou estrenada en el decurs del citat concurs de colles sardanistes l'any 1975. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Tomàs Gil Membrado | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57345 | Som de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/som-de-lespelt | No es canta | Cantem tots plegats amb alegria perquè ja ha arribat Pasqua Florida i la primavera ja ens convida a estimar-nos amb amor Anem escampant la nostra joia, la joia que viu als nostres cors i les nostres caramelles com aquell que 'ofen' un pom de flors Som de l'Espelt, Som de l'Espelt Som de l'Espelt Sortiu veïns a escoltar el que us diu tot el jovent, venim a felicitar i a cantar dolces cançons Sortiu veïns a escoltar, el que us diu tot el jovent, que visquem tots junts amb pau, salut i unió ja que el nostre poble és el millor Som de l'Espelt (o Visca l'Espelt!) | 08143-272 | Plaça Major, 2 | Aquesta cançó, amb música de Josep Mª Oriol Murt i lletra de Mercè Llanas d'Oriol, s'interpretava tradicionalment a les Caramelles de l'Espelt. Fou recopilada i es va tornar a interpretar en públic pel Grup de Taverna d'Òdena a les Nits d'Estiu a l'Espelt, el juliol de l'any 2013. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Josep Mª Oriol Murt (música) i Mercè Llanas d'Oriol (lletra) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57346 | Botges de sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botges-de-sant-joan | Només es conserva en cercles molt reduïts. | Els avis afirmaven que des de molts menuts era costum aquella nit anar als boscos propers i collir el que es coneixia com a botja de Sant Joan. Calia posar-la sota el nit on en el decurs de l'any s'assecava poc a poc; aquest ritus afavoria la protecció enfront tot tipus de malaltia. La planta que els avis identificaven com a botja de sant Joan no l'hem localitzada com a cap espècie que es catalogui ni científicament ni popularment com a tal. Es tracta d'una mena de card que es comú trobar-lo en aquestes contrades en fenassars i a peu dels camins i que floreix en aquesta època de l'any; l'identifiquem amb una de les espècies del gènere de les carlines o de les centàurees. Sembla que per la zona de Cervera també és costum sortir a collir la nit de Sant Joan l'herba coneguda com espernallac (Santolina chamaecyparissus, L.) per cercar la bonaventura. L'espernallac també es coneix popularment com camamilla groga, l'herba de Sant Joan, botja de Sant Joan o flor de Sant Joan. Té propietats digestives i es pren en infusió. Facilita la menstruació i disminueix els dolors que provoca en algunes dones. Hi ha qui li atribueix propietats per guarir infeccions en general. També s'afirma que elimina els cucs intestinals. En altres zones de Catalunya es parla de la camamilla collida aquesta nit augmenta la virtut remeiera i ajuda a esquivar i protegir-se dels llamps. De fet és una planta que cal recollir-la a l'estiu, quan està florida, i s'ha d'assecar en un lloc fosc. Qui sap si la planta identificada com botja de Sant Joan per la tradició oral a Òdena no sigui el card citat pels avis, sinó alguna altra planta amb el mateix nom però que disposa de moltes més propietats com l'espernallac. | 08143-273 | Plaça Major, 2 | A l'entorn dels anys 80 del segle XX Josep-Vicenç Mestre va recollir oralment diverses tradicions vinculades a la nit de Sant Joan a Òdena. La majoria eren comunes a molts indrets i poblacions de Catalunya i no presentaven cap tret diferencial característic d'Òdena. Únicament destacava per la seva singularitat l'ús que es feia la nit de sant Joan amb la botja homònima. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57347 | El Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas-1 | ALSIUS, Salvador (1998) Hem perdut l'oremus, petita enciclopèdia de la cultura catòlica. La Campana, Barcelona GONZÁLEZ CALDITO, Daniel (2009) 'El salpàs de Santa Margarida de Montbui. Un document inèdit de Mn. Amadeu Amenós', Revista d'Igualada, 32, Associació Revista d'Igualada, Igualada | Ja no es porta a terme | El salpàs era una cerimònia amb la qual el capellà, acompanyat d'un parell d'escolans, passava per les masies del terme per tal de beneir-les. Generalment en una de les pedres del costat de la porta principal s'hi tirava una cullerada d'una barreja de sal i aigua beneïda que quedava enganxada. De fet si observem detalladament en moltes de les cases pairals encara s'observa una de les pedres desgastades a la part central per l'efecte corrosiu de la sal. Aquesta cerimònia es va mantenir viva a Òdena fins la dècada dels anys 70 del segle XX, quan es visitaven encara les masies del terme, tot i que aleshores ja havia desaparegut el costum de fer-la dins del poble. Es tracta d'un ritus propi de la Setmana Santa que pretén marcar la casa amb l'espargiment de la sal beneïda per protegir-la i evitar que el Mal hi entri. Hi ha autors que afirmen que el salpàs és una remembrança del senyal de l'anyell de Pasqua que Moisès va fer pintar a les cases dels israelites perquè passés de llarg l'àngel exterminador o de la pintada amb sang que van fer els jueus a les portes de les seves cases per alliberar-se de les plagues d'Egipte. De fet, el capellà, en el moment de llençar la sal beneïda deia una oració que deia aproximadament: 'Escolta'ns Senyor. Així com guardares de l'àngel feridor les cases dels hebreus pintades les seves portes amb la sang de l'anyell, digna't enviar-nos el teu sant àngel des de cel, perquè guardi, custodiï, visiti i defensi totes les persones que viuen en aquesta casa'. Salvador Alsius, defineix aquesta manifestació religiosa, d'una manera genèrica, com la 'benedicció de les cases amb aigua i sal durant el temps pasqual. Estem davant una de les moltes pràctiques litúrgiques relacionades amb la Setmana Santa, com per exemple, les processons i els armats'. | 08143-274 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 94 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57348 | Fogueres a sant Pere de les Botges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fogueres-a-sant-pere-de-les-botges | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1994): 'Col·leccionable Esglésies romàniques de l'Anoia', La Veu de l'Anoia, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i La Veu de l'Anoia, Igualada | Ja no es porten a terme | Era tradicional la nit de Sant Pere encendre grans fogueres al pla de cal Caire, a redós de l'antiga capella romànica de Sant Pere, fogueres que es veien des de tota la conca d'Òdena. Cal recordar que aquesta plana està situada en un dels extrems superiors de la conca i des d'on es pot gaudir d'unes vistes excepcionals. La citada capella es coneix popularment com Sant Pere de les Cadenes o Sant Pere de les Botges, possiblement fent referència en aquest segon qualificatiu, a l'abundància a la zona d'aquesta planta, que pot tractar-se de diverses espècies, segons les versions. Així, trobem que l'espernallac, es denomina en ocasions a la zona com l'herba de Sant Joan, botja de Sant Joan o flor de Sant Joan. També es coneix com a botja, la botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum) o el mateix espígol (Lavandula angustifolia). Qualsevol de les tres plantes podrien haver donat nom a la capella de Sant Pere de les Botges en trobar-se en abundància en aquest extrem del terme odenenc; i un darrer element a tenir present: qualsevol de les tres plantes, un cop seques, són altament inflamables i generen grans flamerades. | 08143-275 | Plaça Major, 2 | En un recull de costum i tradicions orals efectuat als anys 80 del segle XX per Josep-Vicenç Mestre, els avis d'Òdena li van explicar aquesta tradició. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57349 | Monòlit de mossèn Josep Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-mossen-josep-forn | DALMAU I JOVER, Antoni (1987) Mn. Josep Forn i Talló (1886-1936): auster, senzill i noble. Priors del Sant Crist d'Igualada, Igualada JORBA i SOLER, Antoni (1982) Agonia d'una Ciutat. Impremta Codorniu, Igualada MASSANA, Josep (1949): 'Mossèn Josep Forn i la seva poesia', Miscellanea Aqualatensia I, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 82-85. TERMENS i GRAELLS, Miquel (1991) Revolució i guerra civil a Igualada (1936-1939). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XX | L'erosió l'està malmetent | Un monòlit de pedra recorda l'assassinat del capellà igualadí, mossèn Josep Forn i Talló. Hi ha inscrit el següent text: + DIE XVIII MENSIS AUGUSTI ANNI DOMINI MCMXXXVI PERSECUTORES ECCLESIAE HIC OCCIDERUNT JOSEPHUM FORN TALLÓ VIRUM ILLUSTREM AEQUALATENSEM SACERDOTEM SCRIPTOREM POETAM IN PACE VIVAT CUM SANCTIS | 08143-276 | Camí de Massana a les Casetes | Va néixer a Igualada el 10 de marc de 1886. Estudia la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic i fou ordenat sacerdot el 21 de setembre del 1919. El van adscriure inicialment a la parròquia de Barcelona, mes tard fou nomenat vicari de Copons, capellà de Raïmat i beneficiat a Santa Maria d'Igualada. Fou assassinat el 18 d'agost de 1936 prop de can Sabater. Estava amagat a la propera masia de can Jantorres, propietat d'uns familiars seus on s'hi estava des del mes de juliol de 1936, un cop esclatà la guerra civil. Un grup de milicians d'Igualada el van trobar a la casa mentre estava impartint classe de gramàtica a uns fills de la casa. S'explica que en emportar-se'l un familiar el va voler acompanyar i ell li va dir, conscient del que li podia passar: 'Quedeu-vos; val més que em deixeu'. Fou enterrat al cementiri d´Odena. Bon poeta, era un gran coneixedor del llatí, i enamorat de la Litúrgia havia traduït al català els himnes i els salms del Missal. | 41.6298700,1.6215900 | 385183 | 4609600 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57349-foto-08143-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57349-foto-08143-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57350 | Collet de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-sant-pere-martir | ENRICH, J.; ENRICH, J. (1974): 'Sepulturas medievales en el Collet de Sant Pere Màrtir', Informació Arqueológica, 15, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona, Barcelona, p. 71-75. ENRICH, J. (1992): 'Necròpoli i construcció del Collet de Sant Pere Màrtir'. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia, Enciclopèdia Catalana,Barcelona, p. 449-450. ENRICH HOJA, Jordi.; SALES CARBONELL, Jordina.; ENRICH HOJA, Joan. (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. GIBERT REBULL, Jordi (2011). L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). SALES CARBONELL, Jordina (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | XI-XII | La vegetació ha envaït les estructures | El jaciment arqueològic està integrat per una petita necròpolis rural d'època medieval i els vestigis d'una construcció rectangular. Les tombes eren tres enterraments en cista (o caixa rectangular de lloses) orientades de nord a sud i disposades en paral·lel, les quals desaparegueren a l'ampliar el camí. Les tres sepultures, d'inhumació, pertanyien a tres adults. Una de les sepultures contenia les restes d'un esquelet sencer acompanyat de dos cranis més a la capçalera, una altra estava escapçada per les feines mecàniques d'ampliació del camí i la tercera, en bon estat de conservació, presentava l'esquelet d'un adult. Cap de les inhumacions aportà cap tipus de material ceràmic ni arqueològic. Segons el propietari dels terrenys hi havia altres inhumacions que s'havien ja destruït quan es portà a terme la intervenció arqueològica. Uns trenta metres de la necròpolis i a la part alta d'una petita serra, es van localitzar també les restes d'una construcció de planta rectangular irregular amb murs de gairebé un metre i mig d'amplada i porta orientada a migdia. Els murs d'aquesta estança, que conserven una alçada mitjana de poc més d'un metre, recolzen directament sobre el terreny natural i estan construïts amb pedres no gaire ben escairades, de mides diverses i posades en sec, sense morter, formant filades més o menys horitzontals. El nivell arqueològic d'habitació, de molt poc potència estratigràfica, presentava a l'angle nord-est restes de la llar, amb cendres i carbons antre els quals van aparèixer fragments d'atuell domèstic de ceràmica grisa altmedieval i dues pedres sorrenques treballades, una de les quals presentava reproduccions gràfiques d'elements geomètrics força esquemàtics. Fora de context i encastat en un marge, a uns 150 metres, es va trobar el peu de pedra d'una premsa. La seva ubicació al capdamunt d'un turó, en posició dominant ha fet pensar en una construcció defensiva, encara que no podem descartar la seva funcionalitat com a lloc d'hàbitat, més si tenim en compte la troballa d'un peu de premsa. | 08143-277 | Camí de Rubió (Camí de Can Sabaté), PK 3,750 | La necròpolis es va localitzar amb motiu dels treballs de manteniment i adequació del camí que mena cap a la serra de Rubió. L'abril del 1974 es va dur a terme una campanya d'excavació d'urgència sota la direcció de Jordi i Joan Enrich Hoja, que va afectar les tres sepultures, va constatar la presència de restes òssies humanes desarticulades i disperses per l'entorn més immediat i va permetre també identificar el perímetre d'una estructura situada a tocar de la necròpolis, on es va practicar una petita cala informativa sense gaires resultats, tret d'alguns fragments de ceràmica grisa medieval. Uns anys més tard, el 1980, es fa efectuar una segona intervenció centrada en l'objectiu d'esgotar l'estratigrafia de l'habitatge de planta rectangular. El material arqueològic recuperat permetia atorgar a aquesta estructura una datació més tardana de la proposada anteriorment, entorn dels segles XI-XII. En la redacció de la carta arqueològica de l'any 1984 s'especifica que el lloc està molt degradat pel pas continu de motos de muntanya, i en la revisió del 1991, l'equip redactor destaca la desolació del paratge després de la greu afectació causada pels incendis d'aquell any. | 41.6518300,1.6235700 | 385387 | 4612036 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57350-foto-08143-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57350-foto-08143-277-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57351 | Vinya del Talleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-talleret | ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. GIBERT REBULL, Jordi (2011). L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI- XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1991): 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió', Estrat revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 61-82. SALES I CARBONELL, Jordina.; PEDRAZA I JORDANA, Lluís (1993): 'La necròpolis isolada de la vinya del Tallaret (Òdena, Anoia)', Estrat revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 6, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 115-129. SALES CARBONELL, Jordina (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | Al lloc anomenat Vinya del Tallaret dins la propietat de Can Roig trobem aquesta petita necròpolis integrada per 4 sepultures de cista de planta rectangular amb les parets formades per lloses disposades verticalment, que per la seva tipologia podrien ubicar-se cronològicament en els segles XI i XII i una cinquena amb les parets laterals fetes amb pedres superposades en forma de mur, d'aparença més antiga, la qual cosa podria situar-la en un moment tardoromà, més si tenim en compte que molt a prop es van localitzar restes d'estructures amb materials corresponents a aquest període. Totes cinc estan orientades d'est a oest i mantenen entre elles una certa distància que podria fer pensar que, en origen, potser haurien mostrat alguna mena de senyalització en superfície que en permetés el reconeixement. El deficient estat de conservació no permet donar-ne les seves dimensions. Sobre el capçal d'una de les tombes es va localitzar un monòlit que podria ser considerada com una estela funerària de tipus anepigràfic. L'aparició de restes òssies humanes cap al sector nord-oest del jaciment, sense vinculació aparent a cap estructura funerària, fan pensar que hagués pogut haver alguna altra sepultura més, no sabem si en fossa excavada al terra o en caixa de lloses. A la part baixa del turó es van identificar dues parets molt deteriorades, de cronologia incerta, a prop de les quals es van localitzar, dispersos en superfície, fragments informes d'àmfora africana i un parell de bocins de ceràmica romana baix imperial (un fons decorat de Terra Sigil·lada Africana D -probablement una Hayes 44 A- i un tros de carena de ceràmica comuna d'importació oriental feta a mà o a torn lent amb una nansa horitzontal aplicada, juntament amb una moneda d'època constantiniana. També es van recollir alguns bocins de ceràmica grisa medieval, principalment formes globulars de vores arrodonides i decoració de línies rectes i paral·leles incises. Durant la neteja efectuada el juliol del 1991, a part d'algunes restes òssies, només es trobaren 3 fragments informes de ceràmica a torn grisa medieval, però d'aparença antiga (segles VIII-IX). | 08143-278 | Camí de Cal Roig (Camí de Castellfollit del Boix), PK 5,390 | El jaciment va ser descobert el 17 d'octubre del 1982 per membres de la Secció Arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Dos anys més tard, durant la redacció de la Carta Arqueològica, es van recollir restes antropològiques fora de context, cosa que va fer pensar en la possibilitat que la necròpolis fos més extensa del que es preveia. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 1991, es va efectuar una petita actuació promoguda pel CECI i dirigida per Lluís Pedraza, amb la intenció de sanejar i delimitar el jaciment i dibuixar les estructures descobertes. | 41.6349100,1.6396200 | 386694 | 4610136 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Romà|Visigot|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 83|87|84 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57352 | Cal Morera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-ii | Destruït | En una petita elevació, enmig d'una abundant vegetació arbustiva, es van identificar restes de murs de pedra seca, amb filades disposades de manera irregular que conformen una estructura de planta indeterminada i difícil funcionalitat, que podria ser d'hàbitat o defensiva. A prop, es van recollir en superfície uns quants fragments informes de ceràmica a torn grisa medieval, sobretot recipients de perfil obert i globular amb decoracions incises a base de simples línies rectilínies i horitzontals, de boca circular amb vores sortides de llavi arrodonit que cronològicament se situen entre els segles XII i XIII. Per l'estructura del turonet o elevació, es pot pensar que podria ser artificial i amagar les restes d'una torre o una altra construcció en runes. També s'hi han apreciat alguns fragments ceràmics del tipus 'dolium' o grans recipients. A uns 200-300 metres a l'oest d'aquest lloc, s'han trobat restes d'ossos humans en un terraplè sense reconèixer cap tipus de caixa de lloses, però sí els elements mínims per identificar una petita necròpolis. | 08143-279 | Camí de Cal Morera, pk 0,450 | El jaciment va ser descobert el 14 de setembre del 1980 per membres de la Secció Arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). En el decurs de la visita al lloc per incorporar-lo a la Carta Arqueològica del municipi, es van localitzar i recollir alguns trossos de ceràmica medieval, que es van dipositar als magatzems de la Secció d'Arqueologia del CECI, i es van identificar les restes d'una edificació que, tenint en compte la fragilitat i poca entitat que presenta, es fa difícil atorgar-li una funcionalitat i cronologia concretes, tot i que per als redactors de la carta, podria tractar-se d'una torre o d'un petit assentament militar. Cal indicar a més a més que, a uns 300 metres a ponent d'aquest lloc, es van recuperar restes òssies humanes disperses i fora de context. Encara que podrien relacionar-se amb una petita necròpolis familiar aïllada, s'ha de dir que en el decurs de la visita del setembre del 2012 per la redacció de l'Inventari del Patrimoni no ha estat possible identificar-ne cap altre fragment. | 41.6227900,1.6185400 | 384916 | 4608818 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57353 | Sepultures entre can Magí de les Alzines i can Sanador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-entre-can-magi-de-les-alzines-i-can-sanador | ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. GIBERT REBULL, Jordi (2011). L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI- XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). SALES CARBONELL, Jordina (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | Algunes de les sepultures s'han perdut | Es tracta de dues sepultures medievals, excavades a la roca sorrenca, de tipus exempt. Una d'elles, rectangular sense capçalera diferenciada i els angles més o menys arrodonits, pertanyia a un adult, mentre l'altra, destinada a un infant, mostrava la capçalera i els peus arrodonits. Ambdues tombes es trobaven isolades, sense cap tipus d'estructura associada ni restes de ceràmica, aixovar funerari o altres elements arqueològics de cap mena al seu entorn. Això fa pensar en una agrupació de tipus familiar, no associada a cap espai de culte a prop seu. Les dues tenien els costats rectilinis i paral·lels, sense apreciar-s'hi cap encaix per a la llosa. L'orientació és E-W. Les característiques formals i per les circumstàncies històriques del lloc han portat a alguns autors a atribuir a aquestes dues sepultures una cronologia entre l'antiguitat tardana i l'etapa anterior a l'organització eclesiàstica i feudal del territori. | 08143-280 | Camí de l'Espelt, pk 1,850 | El jaciment va ser descobert el 1982 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Tot i que existeix una menció textual que fa referència a la troballa en aquest indret d'un sarcòfag en realitat es tractaria de dues sepultures excavades a la roca. Actualment desconeixem si aquestes sepultures han han estat destruïdes o resten colgades de terra, però el que si és cert és que han desaparegut del seu emplaçament. | 41.6018700,1.6030000 | 383584 | 4606516 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | Inexistent | Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57354 | Carretera de les Malloles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-les-malloles | ENRICH I HOJA, Jordi (1992): 'Sepultura de les Malloles', Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia, Enciclopèdia Catalana,Barcelona, p. 450. ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. GIBERT REBULL, Jordi (2011). L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI- XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). SALES CARBONELL, Jordina (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | Bona part del costat de migdia no es conserva. | Tomba de planta trapezial excavada a la roca sense el cap diferenciat i els angles més o menys arrodonits. Pertany a un adult i està orientada d'est a oest, amb el cap a ponent. Mides 1,83 m de llargada, 51 cm d'amplada, 34 cm de fondària, 48 cm la capçalera i 30 cm els peus. Sense restes de l'encaix per a una coberta de lloses. Bona part del seu costat de migdia gairebé no es conserva. La seva orientació és E-W, amb el cap situat a l'oest. Per les característiques tipològiques podria datar-se entre els segles IX i X. Les restes ceràmiques recollides a l'entorn durant la revisió de la carta arqueològica el 1991 fan pensar en un petit lloc d'hàbitat proper del qual no en queda cap tipus de resta constructiva, molt probablement arrasat per les tasques de conreu. | 08143-281 | Carretera BV-1031, Km. 16 | La sepultura va ser localitzada per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). En la revisió de la carta arqueològica del 1991, a part de la sepultura, es va inventariar un petit conjunt de fragments informes de ceràmica comuna romana, dolia i àmfora de la Tarraconense. | 41.6269200,1.6106300 | 384265 | 4609287 | 08143 | Òdena | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57355 | Can Sanador II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanador-ii | Destruït per camps de conreu | El 1984 quan es va confeccionar la Carta Arqueològica es van recollir uns quants fragments de ceràmica d'època ibèrica del tipus comuna bicolor, àmfora de la costa catalana, olles globulars i gerres bitroncocòniques de ceràmica grisa). Entre els arbustos es van localitzar també la base d'una premsa de pedra de difícil adscripció cronològica i un sol fragment informe de Terra Sigil·lada Hispànica. No es van apreciar restes constructives associades al jaciment. En la revisió de la CA del 1991 es van recuperar en tota l'àrea, dispersos entre les feixes i en els marges de pedra, fragments de ceràmica d'època romana (comunes itàliques, àmfora de la Tarraconense, fragments de TSH -una possible forma 4 de Mezquíriz-, material de construcció i d'emmagatzematge). La dispersió de materials responia a moviments de terra posteriors i dels treballs mecànics efectuats per esplanar una zona de bosc per a convertir-la en un camps d'ametllers. | 08143-282 | Camí de Cal Sanador, PK 1,300 | El jaciment va ser descobert el 1972 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Durant la redacció de la Carta Arqueològica, el 1984, es van recollir, en una àrea de dispersió força reduïda, un bon grapat de fragments de ceràmica vinculats a l'època ibèrica que es van dipositar als magatzems de l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia. L'any 1991, en el decurs de la revisió de la Carta Arqueològica, es va constatar que tota aquesta zona havia estat molt alterada. S'havia esplanat el terreny i s'hi havien plantat llargues fileres d'ametllers. No hi havia ni rastre de la premsa i es van localitzar pocs fragments de materials arqueològics antics. L'evidència de la progressiva degradació de l'estació arqueològica s'ha constatat del tot durant la visita de juliol del 2012, ja que només s'han identificat un parell de bocins de ceràmica comuna ibèrica molt rodada entre els marges de pedra de les feixes que delimiten els camps d'ametllers. | 41.6171200,1.5938500 | 382849 | 4608222 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57356 | Turó de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lalzina | Restes molt malmeses | Només s'han localitzat restes molt malmeses d'una sèrie de marges a tocar d'un camp de conreu situat en una terrassa inferior al lloc definit per la Carta Arqueològica. Al confeccionar la Carta Arqueològica s'identificaren uns murs i paviments d'una construcció de doble filada, podent apreciar també en alguns sectors fragments de morter de calç i arena de difícil adscripció cronològica, havent-se recollit fragments de ceràmiques medievals a torn (grises de cuita a base de foc reductor i també algunes de vermelloses de cuita oxidant) fins a ceràmiques amb vernís d'adscripció més tardana. Les decoracions són a base d'incisions de línies rectilínies isolades o paral·leles. Les formes són simples, destacant les globulars amb vores verticals i sobretot sortides. Els llavis són arrodonits, plans o afuats. Al jaciment tampoc hi falten les ceràmiques fines a base de fragments d'escudelles i plats de vernís blanc i decorades en blau i altres colors d'època moderna. | 08143-283 | Camí del Pla de Rubió, PK 1,600 | El jaciment va ser localitzat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). En el decurs de la realització de la Carta Arqueològica del 1984 es van identificar murs, paviments de morter de calç i sorra i un conjunt de ceràmiques grises medievals (amb pastes de diverses qualitats i tonalitats cromàtiques, formes globulars i decoracions a base d'incisions de línies rectes paral·leles). En la revisió del 1991 ja es constatava que s'havien transformat considerablement els límits dels camps de conreu, sense afectar gaire les estructures conservades i no s'esmenta ja la troballa de materials arqueològics associats al període medieval. | 41.6115000,1.5899700 | 382516 | 4607603 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57357 | Els Roviralts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-roviralts | Testimonis molt escassos | <p>Restes d'un fons pla i sencer de dolium (pasta amb desgreixant de quars i pissarra) recollides en un camp de conreu i en vinyes abandonades, situades uns 200 metres al nord del jaciment de la 'Vinya del Tallaret', a la partida dels Roviralts, al peu d'un marge d'un terreny de conreu i a la zona de contacte amb bosc. La vora i la major part de la panxa no es van trobar. En el mateix camp s'ha observat l'existència d'algun fragment sense forma d'àmfora d'aspecte romà. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, es constatà l'existència d'alguns fragments de dolium, però molt dispersats per les tasques de conreu i l'erosió.</p> | 08143-284 | A l'indret de Can Sabaté | <p>El jaciment va ser descobert el 17 d'octubre del 1982 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). En el moment de redactar la carta arqueològica es van identificar fragments informes d'àmfora romana i un fons de dolium in situ; uns anys més tard, el 1991, les feines agrícoles havien desplaçat i dispersat el material. En el moment de redactar l'Inventari del Patrimoni (maig del 2012) és ja molt difícil delimitar la superfície del jaciment.</p> | 41.6345100,1.6369600 | 386471 | 4610095 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-06-16 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57358 | Entre Can Brunet Nou i Can Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-can-brunet-nou-i-can-cinto | ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. GIBERT REBULL, Jordi (2011). L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). SALES CARBONELL, Jordina (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | Molt malmès | Tomba aïllada en caixa de tègula orientada d'est a oest i afectada per l'erosió, el sotabosc i l'acció indiscriminada de furtius. El 1984, durant la redacció de la Carta Arqueològica, l'enterrament ja es trobava en molt mal estat de conservació, per la qual cosa no va ser possible determinar-ne les mides i els trets tipològics de si era un enterrament en caixa rectangular o a doble vessant, tot i que a tocar de les restes de la sepultura, es van localitzar fragments escadussers de teules planes i rodones, ossos esberlats i desplaçats, i petits blocs de pedra alineats. En motiu de la revisió de la CA el 1991 es van recuperar les teules que quedaven de l'enterrament que havia estat espoliat i destruït, que foren dipositades al Museu Comarcal de l'Anoia. En la visita feta per l'Inventari del Patrimoni s'han identificat alguns trossos de tègula i dolium a tocar de l'empremta de la tomba en el terreny. Les teules planes fragmentades que resten al lloc són de mala qualitat i les vores de les mateixes són primes i mal acabades. També s'han pogut apreciar alguns fragments d'imbrices o teules rodones. | 08143-285 | Camí de Can Brunet, PK 0,400 | El jaciment va ser descobert el 21 de novembre del 1982 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Per informació d'algun veí se sap que la sepultura fou remenada durant la Guerra Civil, i que la major part de les restes humanes exhumades es van traslladar a la fossa comuna del cementiri de l'Espelt. El 1991, en el decurs de la revisió de la carta arqueològica, ja no quedava pràcticament res de la sepultura. Tan sols es van poder recollir bocins dispersos de tègula, que van ser dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia. | 41.6337900,1.6466100 | 387274 | 4610002 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57359 | Can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-macia-1 | Ocupat per camps de conreu | Jaciment ubicat en unes vinyes abandonades, que hi ha per sobre d'un petit torrent que està situat uns 300 metres a l'est de can Macià, i en una zona erma amb bosc clar de pins. L'àrea on apareix la ceràmica a nivell superficial està una mica elevada, en un lloc on fa temps que no s'hi ha conreat. Els materials arqueològics d'època romana apareixen dispersos en una superfície força extensa en la qual no s'aprecià cap tipus d'estructura ni materials constructius (opus, tegula...) Tant en el moment de redactar-se la Carta Arqueològica (1984), com en la posterior revisió del 1991, es van recollir una gran quantitat de fragments de ceràmica romana alt imperial especialment sigil·lades sud-gàl·liques i hispàniques i alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica. D'entre la ceràmica ibèrica cal destacar l'abocador lateral inferior d'un gran vas. De les ceràmiques comunes d'època romana cal fer esment de la presència de ceràmiques de parets fines i de sigil·lades, sud-gàl·liques (vora de copa Drag. 24/25 amb decoració a rodet, vora de la forma Drag. 36 amb restes de decoració de fulles, fragment d'una pàtera de la forma Drag. 18, fragment decorat amb un amoret d'extraordinari relleu, fragments de les formes Drag. 33 llisa i Drag. 29 decorada, varis fragments de la forma Drag.15/17 i un fragment decorat amb línia de puntes de fletxa verticals i horitzontals) i hispàniques (fragments de la forma Drag. 15/17, fragments de la forma Drag. 27 i Drag. 37 decorat amb una sanefa vegetal de principis del segle II, un fragment amb un motiu de decoració a base de cercles concèntrics, i diversos fragments amb altres motius típics). També es recolliren diversos fragments de vidres romans de diferents colors blau, blanc i verd. | 08143-286 | Camí de Ca l'Aguilera de la Costa, PK 2,600 | El jaciment va ser descobert l'11 de març del 1984 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Durant la redacció de la Carta Arqueològica, el mateix 1984, ja es va constatar la inexistència d'estructures vinculades al jaciment. | 41.5985400,1.6625900 | 388544 | 4606068 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57360 | Can Brunet Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brunet-nou | JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1991): 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió', Estrat revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 61-82. JÀRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon (1992). Poblamiento y economía en la costa este de la Tarraconense en época tardorromana (siglos IV-VI), vol.II. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). SALAZAR, Natalia (2000). Memòria del seguiment arqueològic efectuat a Can Brunet Nou (Òdena, Anoia). 9-12 de setembre de 2000. | Camps de conreu | Jaciment sense cap tipus d'estructura d'habitatge on en les prospeccions dels anys vuitanta es van recuperar un ampli repertori de fragments ceràmics superficials que abracen un gran ventall cronològic, que abraça les èpoques ibèrica i baiximperial. D'època ibèrica cal destacar diversos fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana, una vora d'un plat de ceràmica ibèrica comuna, un fragment de ceràmica grisa estampillada dels segles IV-III aC o un fragment de ceràmica grisa catalana de parets fines dels segles IV-I aC. D'època baiximperial són una gerra de ceràmica comuna pintada, comunes itàliques, comunes africanes del tipus D -tres vores amb engalba interior i exterior de la forma Hayes 61 B, una base de bol de la forma Hayes 91 amb decoració a la rodeta i un plat decorat de forma indeterminada però decorat amb cercles concèntrics estampats del tipus Hayes 29 de pasta de color taronja, tots situats en una forquilla cronològica mínima que va de l'últim quart del segle IV a la primera meitat del V-, un fragment de Terra Sigil·lada Africana del tipus D grisa estampada de la forma Lamb. 54 de cronologia entre el 325 i el 420 dC, àmfores de filiacions imperials diverses i un parell de fragments escadussers d'un pes de teler o pondus amb una absència absoluta de materials alt imperials, com ara vasos de parets fines, Terra Sigil·lada Sud-gàl·lica o Hispànica. També es van recollir dues monedes de bronze del segle IV corresponents als emperadors romans Constantí II (337-340) i Gracià (367-383) i un fragment de pedra de molí circular de material volcànic. El propietari de la casa de Can Brunet va informar a l'equip que va portar a terme la revisió de la CA el 1991 que quan es va rebaixar el camí varen aparèixer unes taques cendroses amb fragments de ceràmica romana, significatives de que el jaciment no ocupava sols l'espai del camp de conreu, sinó que és possible que arribés fins les actuals edificacions. Per aquest motiu quan l'any 2000 es van portar a terme unes rases de fonamentació d'una dependència agrícola a tocar de l'era de Can Brunet es va portar a terme una petita intervenció arqueològica que no va aportar cap dada significativa nova. | 08143-287 | Camí de Can Brunet, PK 0,200 | El jaciment va ser descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI), el gener del 1983. Durant la redacció de la Carta Arqueològica, el mateix 1984, es van recollir dispersos en superfície una gran quantitat de materials arqueològics que van ser dipositats als magatzems de l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, el 1991, es va constatar, gràcies a una informació oral dels propietaris, que el jaciment antic s'estenia més enllà dels límits de la finca, cap a uns marges de pedra que limiten la pista forestal del camí de Can Brunet. El setembre del 2000 es va dur a terme una excavació d'urgència sota la direcció de Natàlia Salazar Ortiz (la memòria reglamentària de la qual està dipositada al Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) en unes dependències annexes a la finca de Can Brunet Nou. En la visita actual (maig del 2012) s'ha confirmat la presència de fragments ceràmics d'època romana dispersos en una àrea força estesa que ocupa bona part dels coberts i petites edificacions subsidiàries de l'explotació agrària i també els marges del camí d'accés a la finca. És possible que el jaciment abraci altres zones dedicades actualment al conreu de cereals. Tot i això, en cap moment s'han localitzat estructures constructives vinculades a l'estació arqueològica. | 41.6356200,1.6481000 | 387401 | 4610203 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57361 | Les Casetes d'en Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-den-mussons-0 | Camps de conreu | Al peu d'un camí carreter van aparèixer en superfície varis fragments de dolium, en uns camps de conreu d'ametllers. D'entre els fragments destaca un fons pla sencer i també vores i parets. La pasta és de color vermellós, grollera i amb desgreixant de quars. No s'hi va apreciar, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984, cap estructura, així com tampoc cap altre tipus de material arqueològic. | 08143-288 | Carretera BV-1031, Km. 16,500 | El jaciment va ser descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Durant la redacció de la Carta Arqueològica, el mateix 1984, ja es va constatar la inexistència d'estructures vinculades al jaciment i la pobresa de materials arqueològics. En la visita efectuada el setembre del 2012 en motiu de la redacció de l'Inventari del Patrimoni només s'ha pogut constatar l'empitjorament de l'estat de conservació del jaciment pels successius moviments de terra efectuats amb la intenció d'ampliar un camí d'accés al capdamunt del serrat i per l'afegitó de coberts i petites edificacions subsidiàries de l'explotació agrària. | 41.6132000,1.6130300 | 384440 | 4607761 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57362 | A migdia de Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-migdia-de-can-morera | Camps de conreu | Jaciment superficial situat a uns 200 metres aproximadament a migdia de Cal Morera, en un camp de conreu de cereals, al peu d'un camí. Surten alguns fragments de ceràmica en una àrea de dispersió d'uns 40 metres de radi. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984, no s'hi aprecià cap tipus d'estructura ni de material constructiu. S'hi trobaren, però, uns petits fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, sense forma, de pastes grolleres i amb desgreixant de quars; uns fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana, amb pastes monocolors i bicolors; i també una vora plana d'una cassoleta o d'un kalathos, així com un fragment de fons d'una peça de Terra Sigil·lada Hispànica de difícil classificació. | 08143-289 | Camí de Can Morera, PK 1 | El jaciment va ser descobert el 2 de desembre del 1984 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Durant la redacció de la Carta Arqueològica, el mateix 1984, ja es va constatar la inexistència d'estructures vinculades al jaciment. | 41.6185000,1.6224500 | 385234 | 4608337 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57363 | Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riba-0 | BORRÀS I QUADRES, Antoni (1956): 'Nuevas sepulturas romanas', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, juny 1956, Agrupación Fotogràfica de Igualada, Igualada, p. 5-6. BORRÀS I QUADRES, Antoni (1956): 'VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona'. Informes y Memorias, 32, Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas, Madrid, p. 167-169. ENRICH HOJA, Jordi.; SALES CARBONELL, Jordina.; ENRICH HOJA, Joan. (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. FÀBREGAS ESPADALER, Marta (2004). Memòria dels treballs de prospecció arqueològica a la Ronda Sud d'Igualada. Carretera C-37. GIBERT REBULL, Jordi (2011). L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). SALES CARBONELL, Jordina (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336. | Urbanitzat | Arran de la construcció del forn de calç de Can Riba quedaren completament destruïdes les restes de les sepultures en caixa de lloses i tègula (dues tombes d'adults i una d'infantil) que l'any 1956 Borràs i Quadres en feia ressò, fet que impedeix situar cronològicament aquesta probable necròpolis. Durant la visita que s'hi va efectuar amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984, no s'aprecià cap tipus de construcció ni d'enterraments. Cal esmentar únicament la presència, en els talussos de l'antic turó que avui ocupa una zona d'esbarjo, d'alguns fragments dispersos i molt rodats de ceràmiques ibèriques (àmfora de la costa catalana i gerres de pastes bicolors i monocromes), de ceràmiques romanes (comuna de vores enfora, ceràmica amb engalba de color marró grisenc, Terra Sigil·lada Africana inclassificable, dolium i tegula) i de ceràmiques medievals (olles de perfil globular sense cap decoració aparent). Durant la revisió de la Carta, l'any 1991, es pogué comprovar que aquesta zona ha estat objecte de profundes modificacions urbanístiques per la qual cosa és probable que el jaciment es trobi pràcticament destruït. | 08143-290 | Carrer de la Unió | El juny del 1956, el senyor Borràs i Quadres es fa ressò en un petita nota de premsa de l'existència en la finca de Cal Riba d'unes sepultures en caixa de lloses i tègula (dues tombes d'adults i una d'infantil). L'autor esmenta la presència dispersa de restes òssies humanes i classifica tipològicament els enterraments d'època romana, adscripció que no es podrà mai confirmar perquè van ser destruïdes arran de la construcció d'un forn de calç. El 1984, durant la redacció de la Carta Arqueològica, els membres de l'equip no van localitzar cap rastre dels suposats enterraments. Uns anys més tard, en el decurs de la revisió del 1991, la situació del jaciment havia empitjorat ostensiblement per l'obertura de nous carrers, per la construcció d'un centre cívic i social, i per l'esplanació indiscriminada dels terrenys situats al capdamunt de la petita elevació natural de Can Riba, on es va ubicar una pista de petanca i una àrea d'esbarjo. El novembre del 2004 es va efectuar una intervenció arqueològica dirigida per la senyora Marta Fàbregas i Espadaler, de l'empresa Àtics SL, amb motiu de les obres d'ampliació de vials de la ronda sud d'Igualada a la carretera C-37. L'actuació va consistir en una prospecció preventiva inicial i un seguiment dels treballs en superfície, amb resultats negatius. | 41.5799500,1.6389600 | 386542 | 4604035 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 83|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57364 | Can Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mercader | ENRICH, Jorge; ENRICH, Juan (1979-1980): 'Restos romano-imperiales en Cal Mercader (Òdena, Barcelona)', Ampurias, 41-42, Instituto de Prehistoria y Arqueología de la Diputación de Barcelona, Barcelona, p. 397-408. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1991): 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió', Estrat revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 61-82. JÀRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon (1992). Poblamiento y economía en la costa este de la Tarraconense en época tardorromana (siglos IV-VI), vol.II. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). | Camps de conreu | Els anys 70 del segle XX es porta a terme una excavació d'urgència en aquest jaciment ubicat en un petit turó rocós, per aprofitar un llit de roca en desnivell, damunt del qual tan sols es conservaven uns 20 cm de terra, i les feines del camp destruïen constantment les restes. Els materials en superfície eren abundants i apareixien escampats en una àrea no superior als 70 m2. Es van practicar quatre cales de 2 x 2 m i quedà establerta una senzilla estratigrafia composada per una capa d'uns 20 cm de terra afectada pels treballs del camp, terra que cobria uns indicis d'hàbitat (terra atapeïda amb restes carbonoses, ceràmica, ossos d'animals i vidres) que es detectaren damunt de la part plana de la roca, identificats gràcies a les irregularitats de la mateixa que els va conservar. A la resta de la feixa, la roca estava coberta per una capa d'argila estèril. Les cales esmentades pogueren constatar les restes molt deteriorades, damunt d'una plataforma d'uns 20 m2 de superfície, l'absència total d'estructures o construccions, excepte alguns fragments de tegula no identificats necessàriament com a construccions. Els materials no presentaven cap mena d'estratigrafia i les úniques restes d'hàbitat es van identificar damunt la roca, lloc adequat per a la instal·lació d'una cabanya, sense materials d'argamassa i que desapareixeria posteriorment, durant els treballs d'adequació del lloc per al conreu. Els materials recuperats en el decurs de l'excavació tot i no mantenir una estratigrafia degut a les constants tasques de conreu portades a terme al lloc foren amplis i representatius de la cronologia del jaciment. Es recolliren abundants fragments de ceràmica, d'entre els quals cal destacar la ceràmica ibèrica, ceràmica Terra Sigil·lada Sud-gàl·lica (fragments de plat Drag.18, de vasos Drag. 30 i 33, de copa Drag. 27, de pàtera Drag. 15/17 i algun fragment de fons amb restes de la marca de terrisser), ceràmica Terra Sigil·lada Hispànica (en decorades fragments de vas Ritt. 8, de copa Drag. 27, de pàtera Drag. 15/17, d'un vas reconstruït Drag. 44, d'una pàtera reconstruïda Drag. 36, fragments de vasos Drag. 37, vores de les formes Drag. 29 i 29/37, fragments de les formes Drag. 30 i 33, vora d'una gerreta Drag. 32; en llises (formes Drag. 27, Drag. 24/25, Drag. 8, Drag. 35 i Drag. 36. Destaquen uns fragments de fons amb marques de terrisser), ceràmica Terra Sigil·lada Africana A (fragment de la vora d'un plat Drag. 36 amb fulles de barbotina), ceràmica Terra Sigil·lada Africana B (fragments de parets de vasos decorats amb estries a rodet), ceràmica Terra Sigil·lada Africana D (pàtera Hayes 61A), ceràmica comuna (fragments de parets fines amb decoració mammelaria, vores d'àmfora Dressel 20 i Dressel 1A, perfils d'olles de vora enfora, gerres, plats, tapadores, olles de vora ametllada, pàtera de vora de secció triangular). També es recuperaren fragments de dolium, de tegula, dos fragments de llànties i un pondus. Altres materials recuperats en el decurs de l'excavació foren elements metàl·lics (peça d'una sera o pany de bronze; peça circular de bronze i dos claus de ferro, restes de plom), fragments de vidre (nansa i dos fons), també ossos de diversos animals, restes de mol·lusc i pedres de molí circular. Les ceràmiques recuperades en el transcurs de l'excavació abracen una cronologia que va des d'època romana republicana fins el baix Imperi. El jaciment es pot classificar com un hàbitat tipus cabana o barraca, estructura d'hàbitat que no va ser possible localitzar físicament, però de la qual es van identificar empremtes negatives i retall al terreny, que permeten apuntar la existència d'un petit assentament agrícola relacionat amb la vil·la romana de l'Espelt. | 08143-291 | Camí de l'Espelt, PK 1,200 | El jaciment va ser descobert per Joan Orpinell, veí de les Casetes d'en Mussons, que va comunicar la troballa a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Arran d'aquesta informació, i sota la direcció de Jordi i Joan Enrich, es van practicar quatre cales de tempteig de 2 m per 2 m de costat que van evidenciar la inexistència de restes d'estructures constructives però que van permetre recuperar una gran quantitat de materials arqueològics d'època romana que, segons consta en la fitxa corresponent de la Carta Arqueològica, es conserven als magatzems de l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia. El jaciment, que tenint en compte l'adscripció tipològica del material ceràmic recuperat devia tenir el moment de màxima ocupació durant l'alt imperi, s'estenia en una superfície aproximada d'uns 70 m2 en una feixa adaptada aprofitant el desnivell de la roca natural; cal afegir que el 1991, en el decurs de la revisió de la Carta Arqueològica, es va constatar la progressiva degradació de tota aquesta zona, afectada directament per la remoció i esplanació de terres efectuada per mitjans mecànics. En la visita l'abril del 2012 per l'Inventari del Patrimoni es van identificar a prop de la barraca de planta quadrada uns pocs fragments informes de ceràmica comuna romana. | 41.6049800,1.6079200 | 384000 | 4606855 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57365 | Els Vilars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vilars | BENET, Cristina; ROIG, J. (2005). Memòria de la intervenció arqueològica al sistema de proveïment des de la Llosa del Cavall. Tram de Calaf fins a Igualada. Els Prats de Rei, Veciana, Copons, Jorba, Rubió, Òdena i Igualada (Anoia). BOSCH DE DORIA, Marc; PÀMIES GUAL, Dídac (2011). Memòria científica de la intervenció arqueològica a les obres de construcció del projecte d'abastament d'aigua des de l'embassament de la Llosa del Cavall a Igualada. Tram Calaf-Igualada, i als jaciments del Torrent del mas Arnau (Òdena) i de l'eremitori de Cal Garsa (Veciana). Juliol de 2009-Novembre de 2010. MALUQUER DE MOTES, J. [ET ALII] (1982). Catàleg provisional dels poblats de l'època ibèrica al Principat de Catalunya, Universitat de Barcelona. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Barcelona. | Camps de conreu | El jaciment està ubicat en un camp de conreu a ponent de l'Espelt, on hi mena un camí que surt d'aquest barri d'Òdena. En el lloc, tant el 1984 en motiu de la redacció de la Carta Arqueològica, com el 1991 en la seva revisió s'ha apreciat l'existència d'una concentració de ceràmica romana consistent en fragments de dolium, tegula romana, imbrex fragments inclassificables d'àmfora romana i sigil·lades i fragments de pedres de molí de pedra volcànica i de granit. Arran dels moviments de terra posteriors i dels treballs mecànics efectuats per esplanar els camps, tota la zona ha quedat molt modificada i, tot i que són presents fora de context alguns blocs de pedra ben treballats, és pràcticament nul·la la presència de materials arqueològics. Sembla que durant aquests treballs d'esplanació, varen sortir gran quantitat de pedres, cosa que fa pensar que hi hagués algun tipus d'estructura. | 08143-292 | Camí Sant Genís (Camí de Cal Cornet a l'Espelt), PK 1,100 | El jaciment va ser descobert el 1955 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Durant la revisió de la Carta Arqueològica, el 1991, ja es va constatar que el jaciment havia estat profundament alterat per una sèrie de treballs mecànics efectuats per esplanar i ampliar els camps de conreu. En el decurs d'aquesta intervenció incontrolada sembla que es van malmetre estructures i es van dispersar sense cap ordre els blocs de pedra localitzats. Cal dir, també, que entre el 3 i el 14 d'octubre del 2005 es va efectuar un seguiment arqueològic de les obres de construcció del projecte d'abastament d'aigua des de l'embassament de la Llosa del Cavall a Igualada, a càrrec de l'empresa CODEX i dirigit per Cristina Benet. Es van localitzar abundants fragments de ceràmica d'època romana concentrats al nord del camí de Cal Cornet, en el terreny conegut amb el nom dels Vilars. Recentment (entre el juliol del 2009 i el novembre del 2010) i en el marc de l'obertura de noves rases per al proveïment d'aigües en el tram de Calaf a Igualada, que havia d'afectar una part de la zona d'expectativa arqueològica, s'ha dut a terme un control preventiu que ha constatat, un cop més, la presència, ja més escadussera, de material constructiu i ceràmica d'època romana. Els treballs van ser dirigits per Marc Bosch i Dídac Pàmies, de l'empresa Antequem (Arqueologia i Patrimoni Cultural). | 41.6030200,1.5837900 | 381985 | 4606670 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57366 | Turó dels camps de Can Teixidor o Carretera d'Igualada a Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dels-camps-de-can-teixidor-o-carretera-digualada-a-odena | Camps de conreu | El jaciment es localitza a banda i banda de la carretera d'Igualada a Òdena, a l'inici d'una corba i a uns 500 metres abans d'entrar al poble d'Òdena. Pocs anys abans de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984, encara es conservaven en aquest indret les restes d'un forn (relativament modern) que fou destruït per les obres d'ampliació de la carretera. La concentració més forta és al costat dret de la carretera, en uns camps de conreu en una àrea d'uns 200 metres de diàmetre. A prop del lloc hi passa el torrent d'Òdena. És una zona molt argilosa, prop del torrent d'Òdena, on no s'hi ha localitzat cap tipus d'estructura. Cal remarcar l'absència de ceràmica romana. D'entre les ceràmiques aparegudes cal destacar un primer grup compost per ceràmiques ibèriques i púniques (vores de grans gerres de pasta bicolor de perfil globular; fragment d'àmfora de tipus púnic, estriada, de pasta color groc palla; fragments d'olla de ceràmica ibèrica feta a mà decorada -un tros- amb un cordó horitzontal amb incisions; vora plana de ceràmica ibèrica gris monocroma, fragments i nansa d'àmfores ibèriques de pastes bicolors, fragment de gerreta bitroncocònica amb l'arrencada d'una nansa, de parets més gruixudes que la grisa emporitana). L'altre gran grup el formen les ceràmiques grises altmedievals, com la vora d'un plat o tapadora d'entre d'altres. En superfície també es recolliren fragments de grans gerres d'emmagatzematge o dolia. El 1991 l'equip redactor de la revisió de la Carta Arqueològica va constatar com les obres d'accés a l'autovia Igualada-Martorell havien destruït gran part del jaciment, sobretot al sector esquerre on es construí el vial d'accés a l'autovia restant només un petit sector que es situa en el cim d'un petit turó que hi ha a la dreta de la carretera, a on es localitzen gran quantitat de fragments d'oxidada ibèrica, pertanyents, la seva gran majoria, a àmfores del tipus Mañà B-3 i peces globulars. En el vessant oest d'aquest mateix turó s'han recollit alguns fragments informes de gris medieval. L'abril de 2012 l'equip redactor de l'Inventari del Patrimoni encara va poder trobar al lloc representats tots els tipus ceràmics anteriorment relacionats. | 08143-293 | Carretera C-37, Km. 68 | El jaciment va ser descobert el 1971 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Just abans de la redacció de la Carta Arqueològica, el 1984, encara es conservaven les restes d'un forn d'època moderna que va ser destruït poc després a causa de l'ampliació dels vials d'accés a Òdena. La revisió del 1991 va constatar que la urbanització viària motivada per les obres de l'autovia A2 havia mutilat considerablement l'extensió del jaciment, reduint-lo a un petit sector situat al capdamunt del turó que domina els camps de cereals de Can Teixidor. | 41.6016900,1.6363700 | 386365 | 4606452 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/