Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57678 | Font del Raval d'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-daguilera | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | Envoltada de vegetació gairebé no raja mai. | Situada a peu del torrent del Raval d'Aguilera, avui en dia és molt difícil d'accedir des del Raval ja que una torrentada es va emportar el petit camí que travessava el torrent, Aquest era un camí de bast que comunicava el Raval d'Aguilera amb ca n'Aguilera de la Costa. | 08143-605 | Raval d'Aguilera | Conserva les dates de 1848-1948 a l'entorn de l'aixeta. A la part superior també es distingeix la inscripció AMJ 7-8-1983. | 41.6109200,1.6614400 | 388470 | 4607444 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57678-foto-08143-605-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57678-foto-08143-605-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57680 | Toll del torrent de can Magí de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-torrent-de-can-magi-de-les-alzines | Espai d'interès natural en tractar-se d'un indret on malgrat el torrent baixi sense aigua, sempre hi ha un petit toll probablement originat en haver-hi una déu natural. Al seu entorn s'ha creat un entorn vegetal diferenciat, que podem qualificar d'interès botànic. Plàtans i roures configuren les espècies més destacades. | 08143-607 | Torrent de can Magí de les Alzines | 41.6024700,1.5998500 | 383323 | 4606587 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57680-foto-08143-607-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57680-foto-08143-607-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 57681 | Centre Cívic del Pla de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-del-pla-de-la-masia | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1999): 'L'àlbum d'Òdena', Col·lecció l'Àlbum de Catalunya: Els Municipis de Catalunya en Cromos, Geographica Mapamundi, Òdena | XX | Li calen reformes. | A cavall entre el barri de Sant Pere i el Pla de la Masia es troba aquest edifici sòcio-cultural, de construcció moderna i funcional. Destaquen les façanes de totxo vist, dotat de gran lluminositat i articulat a partir d'una escalinata coberta amb una cúpula de vidre, a l'entorn de la qual podem trobar per una banda espais dedicats a reunions i un bar i, per l'altra, una gran sala polivalent. | 08143-608 | C/ Unió, 2 | La primera fase es va inaugurar l'any 1989 i la segona fase l'any 1990. | 41.5798800,1.6395700 | 386593 | 4604026 | 1989 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57681-foto-08143-608-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57681-foto-08143-608-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Albert Larriba | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 57682 | Custòdia de l'església parroquial de Sant Pere Apòstol d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-de-lesglesia-parroquial-de-sant-pere-apostol-dodena | <p>Documents d'ingrés i fitxes del projecte ACCURO. Bisbat de Vic, Patrimoni Cultural. Igualada</p> | XIX-XX | <p>Custòdia de metall sobredaurat. La base consta d'una peanya composta, la part superior de la qual es troba decorada amb uns relleus, culminant al mig en un botó del qual arrenca la canya que es va aixamplant a mesura que puja. A la unió de la canya amb el sol trobem dos anells motllurats. El sol és centrat per l'orifici de l'expositor, cisellat amb una motllura de cordó. Els raigs són conformats en una làmina, essent feixos de reig rectilinis i desiguals. Al damunt dels raigs hi ha aplicats relleus d'àngels.</p> | 08143-609 | Basílica de Santa Maria d'Igualada | <p>El 1996 el bisbat de Vic per tal de garantir la correcta identificació, catalogació i guarda del patrimoni artístic, amb la finalitat de donar seguretat, conservació i difusió de l'art religiós de les petites parròquies, moltes vegades desateses (sense rector resident) i per tant vulnerables (edificis sense vigilància), endegà el projecte Accuro per tal d'aplegar aquest valuós patrimoni històrico-religiós a la seu de l'arxiprestat. Fulgentia és el nom de la instal·lació permanent d'art religiós que, en aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, es va crear a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada, i que va ser inaugurada el dia 1 d'agost de 2008 pel Bisbe de Vic, Romà Casanova. La parròquia de Sant Pere d'Òdena va dipositar aquesta custòdia.</p> | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57682-foto-08143-609-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57682-foto-08143-609-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | La custòdia procedent de la parròquia de Sant Pere d'Òdena no forma part de la part visitable que es troba a la galeria esquerra del trifori de l'església de santa Maria d'Igualada. Resta guardada al magatzem que s'ha situat en espai no visitable, prop de la sagristia. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57683 | Custòdia de l'església parroquial de Santa Magdalena de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-de-lesglesia-parroquial-de-santa-magdalena-de-lespelt | XIX-XX | <p>Custòdia de metall, argent, vidre i bany d'or, típica de finals del vuit-cents. Les seves mides són: 57 cm d'alçada, 25 cm d' amplada, 13,5 cm de gruix , 1,92 kg de pes 19,5 cm d'amplada de la base. La base és iniciada per una peanya alta, seguida per un cos bombat , reductor i de perfil sinuós, decorat amb relleus pseudo-geomètrics i amb gotes en relleu emmarcades. El cos llis superior de la base, que converteix la secció oval en circular, és decorat amb aplics de l'anyell i pàmpols amb blat. Un bocell perlat inicia el peu. La primera meitat del peu culmina amb un nus de relleus vegetals sobre fons micropunxat, el qual acull una grossa esfera flanquejada per 2 àngels en actitud orant. Sobre l'esfera, un pelicà amb les ales esteses i les seves tres cries. El sol és centrat per l'orifici de l'expositor, emmarcat per motllures de cordó inscrit envoltat al seu torn per un cercle de núvols i querubins. Els raigs són conformats en una làmina, essent feixos de reig rectilinis i desiguals. Una creu trífida culmina el sol. La custòdia de la parròquia de Santa Magdalena de l'Espelt consta a l'Inventari General dels Béns Artístics del Bisbat de Vic amb el número BdV 0001026.00 i a l'Inventari de l'església catòlica amb el número IEC 9332.00.</p> | 08143-610 | Basílica de Santa Maria d'Igualada | <p>El 1996 el bisbat de Vic per tal de garantir la correcta identificació, catalogació i guarda del patrimoni artístic, amb la finalitat de donar seguretat, conservació i difusió de l'art religiós de les petites parròquies, moltes vegades desateses (sense rector resident) i per tant vulnerables (edificis sense vigilància), endegà el projecte Accuro per tal d'aplegar aquest valuós patrimoni històrico-religiós a la seu de l'arxiprestat. Fulgentia és el nom de la instal·lació permanent d'art religiós que, en aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, es va crear a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada, i que va ser inaugurada el dia 1 d'agost de 2008 pel Bisbe de Vic, Romà Casanova. La parròquia de Santa Magdalena de l'Espelt va dipositar aquesta custòdia juntament amb un copó.</p> | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57683-foto-08143-610-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57683-foto-08143-610-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57684 | Copó de la parròquia de Santa Magdalena de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copo-de-la-parroquia-de-santa-magdalena-de-lespelt | <p>Documents d'ingrés i fitxes del projecte ACCURO. Bisbat de Vic, Patrimoni Cultural. Igualada</p> | XIX-XX | <p>Copó de fosa, cisellat, punxonat i sobredaurat de petites dimensions. Té una base circular, amb una estreta peanya llisa. Sobre la base hi ha una sanefa vegetal. El peu és balustrat i llis. El vas del copó presenta una decoració a base de tornapuntes perlades entre motius foliacis. La tapa, motllurada, repeteix la decoració de la base i està rematada per una creu d'extrems trilobulats. Les seves mides són: 12,5 cm d'alçada, 5,8 cm d'amplada i 5,8 cm de gruix. El copó de la parròquia de Santa Magdalena de l'Espelt consta a l'Inventari General dels Béns Artístics del Bisbat de Vic amb el número BdV 0003028.00</p> | 08143-611 | Basílica de Santa Maria d'Igualada | <p>El 1996 el bisbat de Vic per tal de garantir la correcta identificació, catalogació i guarda del patrimoni artístic, amb la finalitat de donar seguretat, conservació i difusió de l'art religiós de les petites parròquies, moltes vegades desateses (sense rector resident) i per tant vulnerables (edificis sense vigilància), endegà el projecte Accuro per tal d'aplegar aquest valuós patrimoni històrico-religiós a la seu dels arxiprestats. Fulgentia és el nom de la instal·lació permanent d'art religiós que, en aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, es va crear a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada, i que va ser inaugurada el dia 1 d'agost de 2008 pel Bisbe de Vic, Romà Casanova. La parròquia de Santa Magdalena de l'Espelt va dipositar aquesta copó juntament amb una custòdia.</p> | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57684-foto-08143-611-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57684-foto-08143-611-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57685 | Rellotge de sol de la vil·la romana de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-villa-romana-de-lespelt | FARRÉ OLIVÉ, Eduard (1999): 'Relojes de sol de la Hispania Romana', Arte y Hora, núm. 134, Grupo Duplex, Barcelona, p. 10-17. FARRÉ OLIVÉ, Eduard (1999): 'Rellotges de sol de la Catalunya Romana', Butlletí de la SCG, núm. 33, Societat Catalana de Gnomònica, Barcelona, p. 18-24. | I-III dC | Falta la meitat occidental de l'hemisferi horari | Fragment corresponent a la meitat oriental d'un escafé o hemisferi horari esculpit en un bloc de pedra arenosa al qual li manca l'altra meitat i el gnòmon o estil (varilla metàl·lica que sorgeix de la pedra horitzontalment pel punt d'intersecció de les línies horàries i que té la longitud igual al radi de la superfície esfèrica i per tant el seu extrem lliure coincideix amb el centre de l'esfera). El fragment procedent de les excavacions arqueològiques efectuades a la vil·la romana de l'Espelt correspon a les línies horàries posteriors a migdia. El fragment mesura 19 x 18 x 23 cm i la grandària estimada del rellotge complet devia ser de 30 x 38 x 23 cm. El radi de l'esfera circumscrita al sector horari mesura 13 cm. | 08143-612 | Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia. Carrer Dr. Joan Mercader (Igualada) | El rellotge de sol aparegut en una de les campanyes d'excavació a la Vil·la romana de l'Espelt portades a terme conjuntament pel Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada resta dipositat com la resta de materials a l'Arxiu d'Arqueologia del Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia d'Igualada. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57686 | Barraca i dipòsit d'aigua prop del monòlit de mossèn Josep Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-diposit-daigua-prop-del-monolit-de-mossen-josep-forn | XVIII-XX | Coberta en situació de perill d'esfondrament | Tipologia de la barraca de la fitxa 338 amb el nom de Barraca 59-M36 | 08143-613 | Camps prop de can Sabater | 41.6301600,1.6214700 | 385173 | 4609632 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57686-foto-08143-613-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57686-foto-08143-613-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57686-foto-08143-613-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57687 | Barraca de la vinya del Vicentet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-vicentet | XVIII-XX | Tipologia de la barraca de la fitxa 342 amb el nom de Barraca 72-M43 | 08143-614 | Vinya del Vicentet | 41.6156700,1.6458400 | 387178 | 4607991 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57687-foto-08143-614-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57687-foto-08143-614-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57687-foto-08143-614-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57688 | Barraca de la vinya del Tonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-tonet | XVIII-XX | Tipologia de la barraca de la fitxa 338 amb el nom de Barraca 59-M36 | 08143-615 | Vinya del Tonet | 41.6168300,1.6483600 | 387390 | 4608117 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57688-foto-08143-615-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57688-foto-08143-615-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57688-foto-08143-615-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57689 | Fons d'imatges d'Òdena a l'Arxiu Històric Comarcal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-dodena-a-larxiu-historic-comarcal-digualada | http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XX | El fons es troba digitalitzat | El fons d'imatges de l'Arxiu Històric Comarcal d'Igualada que fan referència a Òdena és força ampli. El conjunt aplega imatges panoràmiques, masies, personatges, esdeveniments (culturals, esportius...), el castell, la primitiva església parroquial, la nova església parroquial, l'aeròdrom. Els números de referència de les esmentades imatges són: 00266, 00570, 00625, 00958, 01042, 01043, 01044, 01045, 01046, 01047, 01048, 01049, 01050, 01051, 01053, 01054, 01055, 01056, 01057, 01058, 01059, 01060, 01061, 01062, 01063, 01064, 01068, 01069, 01072, 01073, 01074, 01075, 01076, 01077, 01078, 01079, 01449, 01553, 01616, 01719, 01749, 01750, 01751, 01754, 01755, 01756, 01757, 01758, 01759, 02113, 02440, 02491, 02668, 03016, 03017, 03018, 03295, 03384, 03584, 03585, 03729, 03730, 03786, 03823, 03879, 04186, 04247, 04248, 04249, 04291, 04292, 04293, 04294, 04561, 04562, 04563, 04564, 04845, 05103, 05104, 05105, 05106, 05107, 05108, 05397, 05475, 05476, 05492, 05809, 05946, 05947, 05948, 05949, 05950, 05951, 05952, 05953, 06318, 06777, 06778, 06809, 06876, 06877, 07156, 07728, 07729, 08305, 08306, 08307, 08308, 08309, 08310, 08311, 08312, 08313, 08314, 08315, 08980, 10943, 11052, 11337, 11338, 11763, 11792, 11793, 11794, 12614, 13068, 13069, 13146, 13147, 13366, 13378, 17016, 17017, 17018, 17019, 17020, 17021, 17022, 17024, 17034. De totes les imatges cal destacar aquelles que fan referència a la primitiva església parroquial, on es pot observar l'arquitectura del temple, així com la imatgeria dels seus altars. | 08143-616 | Arxiu Històric Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57690 | Fons documental d'Òdena a l'Arxiu Històric Comarcal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dodena-a-larxiu-historic-comarcal-digualada | http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XIV-XX | Tres són els fons documentals referits a Òdena que es poden consultar a l'Arxiu Històric Comarcal d'Igualada: 1. Cambra Agrària Local d'Òdena, amb el següent contingut: ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA Estatuts i reglaments interns (1985) Registre de socis (1952-1991) Assemblea plenària o Junta de Govern (1978) Planificació (1953-1970) Gestió administrativa. Entrada i sortida (1970-1993) Circulars i normatives (1970-1990) Eleccions (1978) Recursos d'informació (1963-1978) GESTIÓ ECONÒMICA I PATRIMONIAL Gestió comptable (1968-1993) Tributs i taxes (1981-1987) FOMENT DE LA PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ AGRÀRIES Foment, control i millora de les produccions (1978-1993) Gestió de la informació agronòmica (1979-1988) GESTIÓ DE LA MUTUALITAT I SEGURETAT SOCIAL AGRÀRIA Cotització (1981-1993) Cens d'empreses agropecuàries (1966-1975) Liquidació (1966-1985) Prestació per assistència sanitària (1982-1985) Prestació per vellesa (jubilació) i invalidesa (1968-1992) 2. Ofici i comptaduria d'hipoteques d'Igualada, amb el següent contingut: Ofici d'hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d'Igualada (1782) Índex de finques rústiques. Comprèn els pobles des d'Òdena a Veciana. Llibre 2n (1846-1862) Índex de finques urbanes. Comprèn els pobles d'Òdena a Veciana. Llibre 2n (1846-1862) Suplement al llibre 5è de finques rústiques d'Òdena. Llibre 6è (1862) Translació de domini de finques rústiques d'Òdena. Llibre 2n (1847-1852) Translació de domini de finques rústiques d'Òdena. Llibre 3r (1852-1856) Translació de domini de finques rústiques d'Òdena. Llibre 4rt (1856-1859) Translació de domini de finques rústiques d'Òdena. Llibre 5è (1859-1862) Translació de domini de finques rústiques i urbanes dels pobles d'Òdena i Orpí. Llibre 1r (1845-1847) 3. Arxiu Parroquial d'Òdena dins Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada, amb el següent contingut: Raimon d'Arlombau de Ça Batgosa d'Òdena confessa deure a Pere Rubio d'Aldorrels, tres quarteres de forment en mesura d'Igualada. Prové de API NOT 17 fols 20-21 (1 gener 1315- 1 gener 1320) Esmersos, Codern de las casas de Fabregas de Vilanova, Anrrich, Martí d'Òdena i Poch de Marganell (1641-1642) Cens de Berenguer Cornet, d'una pessa de terra a Òdena (1326) Llicència per celebrar missa a casa Riba d'Òdena (prové del plec herencia de confianza Marti Inglés) Cx 302 (10 desembre1861) Òdena. Còpia d'una venda de Pere Soria a benefici de la capella de Sant Bartomeu (14-10-1402) Conca d'Òdena. Llibre de cort. (1596-1597) Processos. Veure catàleg 2025-2056 (Òdena) (1740-1787) Processos. Veure catàleg 2244- 2272 (Batllia Conca d´Òdena 1713-1789) Òdena. Actes de venda del Pla de Cerarols. El Cugulló (1568) Òdena. Censals de la casa Estalella (1535) Òdena. Compte de censos al compte d'Òdena (1432) Òdena. Diversos papers (1506-1756) Òdena. Liber regestrum Curie... in conche Otine, Ducatus Cardone et... baiulorum (1571-1578) Òdena. Regestrum Curie Conche Otine (...) baiulorum (1554-1558) Òdena. Regestrum Curie reverendi (...) Sancti Petri castri Otine (1593-1594) Òdena. Registro Curia Baronia Conca de Odena (1727) Òdena. Registro Curia conca de Odena (1580-1581) Òdena. Registro de hipotecas del termino de Igualada (1772) | 08143-617 | Arxiu Històric Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | Alguns dels fons que conformen el fons parroquial es troben digitalitzats i es poden consultar com a formant part de l'Arxiu Episcopal de Vic. | 85|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57691 | Fons bibliogràfic d'Òdena a la Biblioteca Central d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-dodena-a-la-biblioteca-central-digualada | XX | Els fons bibliogràfics referits a Òdena que es poden consultar a la Biblioteca Central d'Igualada són: Òdena Libre (1915-1916), núms. 2-10 Òdena. Butlletí municipal d'informació (1987-1995), núms. 0, 12-41 Nosaltres. Butlletí del CP Castell d'Òdena (únicament 3 números) | 08143-618 | Biblioteca Central d'Igualada. Plaça de Cal Font, s/n (Igualada) | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 57 | 3.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 57692 | Fons documental d'Òdena a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dodena-a-larxiu-episcopal-de-vic | www.abev.net | XV-XX | Els fons documentals que fan referència a Òdena dipositats a l'Arxiu Episcopal de Vic corresponen són els arxius parroquials de Santa Magdalena de l'Espelt i Sant Pere d'Òdena. Els continguts de cadascun dels arxius el conformen els següents llibres: PARRÒQUIA DE SANTA MAGDALENA DE L'ESPELT Baptismes (1878-1898) Partides de baptisme i certificats (1918-1935) Baptismes (1932) Baptisme de Marina, Àngela, Anna Pelfort Freixes (1933) Libro 1º de bautismos de la parròquia de Santa Magdalena del Espelt. Años 1878-1890 inclusives (1939) Libro 2º de bautismos de Espelt. Años 1891-1900 (1939) Certificat del llibre de confirmacions (1918) Matrimonis (1878-1921) Matrimonis (1918-1935) Matrimoni d'Agustí Sala Calsina i de Maria Subirana (1932) Matrimoni entre Eliseu Figueres Junyent i Francesca Torrescana Miret (1933) Defuncions (1878-1915) Defuncions (1932) Defuncions (1933) Document episcopal de consagració de l'altar major de l'església de la parròquia de Santa Magdalena de l'Espelt (1970) PARRÒQUIA DE SANT PERE D'ÒDENA Baptismes (1428-1888) Confirmacions (1600-1888) Matrimonis (1566-2000)Defuncions (1600-1956) Visites pastorals (1601-1700) Vària notarial (1701-2000) | 08143-619 | Arxiu Episcopal de Vic. Santa Maria, 1 (Vic) | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | També és pot consultar els fons parroquial digitalitzat dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal d'Igualada. | 98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57693 | Col·lecció arqueològica d'Òdena al Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-dodena-al-museu-de-la-pell-i-comarcal-de-lanoia | La col·lecció de materials d'Òdena dipositats al Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia corresponen a les restes antropològiques i arqueològiques de les diferents prospeccions superficials i excavacions arqueològiques portades a terme en el diferents jaciments arqueològics descrits al Mapa del Patrimoni del municipi d'Òdena en les fitxes 277 a 337, ambdues incloses. La catalogació d'aquests materials al Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia segueix el programari del sistema MuseumPlus. | 08143-620 | Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia. Carrer Joan Mercader, s/n (Igualada) | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Legal | Romà|Edats dels Metalls|Modern|Ibèric|Medieval|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 83|79|94|81|85|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 57694 | Camins històrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-historics | I-XXI | La major part d'aquests camins s'han convertit en carreteres. D'altres es troben en molt mal estat per la manca d'ús i manteniment. | Els camins històrics d'Òdena s'articulen a l'entorn de dos eixos fonamentals: l'antic camí ral que comunicava Barcelona i Lleida (de ponent a llevant) i el camí que comunicava les terres de Tarragona amb l'interior de Catalunya (de sud a nord). La resta de camins comuniquen i enllacen nuclis entre aquestes dues vies principals. El camí que comunicava les terres de Tarragona amb Manresa a l'interior creuava Igualada i arribava a Òdena, des d'on continuava per Viladés (amb una petita variant per can Brunet) i sortia del terme en direcció a Manresa. Va ser una via de comunicació fonamental des de l'antiguitat, que va fomentar l'aparició i desenvolupament de la ciutat d'Igualada, la bona comunicació del castell d'Òdena amb la costa i l'aparició per exemple de centres artesanals a peu de camí com la terrisseria tardo-romana de Viladés, així com petits nuclis poblacionals com les casetes de can Brunet o Ripoll. En l'actualitat una part important d'aquest camí s'ha convertit en carretera C-37 que ha variat en alguns trams el seu trajecte primitiu, fet que ha permès que el camí antic es mantingui en molts trams. El camí ral de Barcelona a Lleida creuava el terme municipal pel sud. Malauradament després de l'expropiació de part del terme municipal d'Òdena efectuada l'any 1925 per la Dictadura del Primo de Ribera l'any 1925 en favor d'Igualada, la major part d'aquesta antiga via de comunicació va estar integrada dins d'Igualada. Des del camí ral sorgien diverses vies secundàries, una primera que anava fins ca n'Aguilera de la Costa, el Raval d'Aguilera i Òdena, amb una variant vers Maians. Un segon que comunicava Igualada amb l'Espelt i continuava vers Rubió. Un altre que comunicava Igualada amb can Sabater. També es localitzen d'altres de transversals com el de Can Brunet, passat per can Sabater fins les Casetes d'en Mussons i d'aquí fins l'Espelt i vers Jorba. En relació a la comunicació est-oest la presència d'obstacles físics com la riera d'Òdena han dificultat des d'antic la comunicació de dos nuclis importants com són Òdena amb l'Espelt. També hi havia diverses vies pecuàries, entre les que cal destacar la que venia de Maçana fins les Casetes d'en Mussons i l'Espelt, camí que s'utilitzava també per anar amb animals a bast i comunicar els diversos masos de la zona i el mateix camí d'Igualada a Manresa que era simultàniament una antiga carrerada | 08143-621 | Òdena | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani|Medieval|Paleolític|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|85|77|83 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57695 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XIX-XX | Fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb Òdena ANC1-547 AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA ANC1-933 ANTONIO CORREA VÉGLISON ANC1-555 CENTRO ESPAÑOL DE MOSCÚ (AGE) ANC1-175 COS DE MOSSOS D'ESQUADRA ANC1-515 DELEGACIÓ PROVINCIAL A BARCELONA DEL MINISTERI D'INDÚSTRIA I ENERGIA ANC1-492 DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ANC1-439 DEPARTAMENT D'INDÚSTRIA I ENERGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ANC1-296 DEPARTAMENT D'INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ANC1-490 DISTRICTE FORESTAL DE BARCELONA ANC1-769 EL REGUER DE TAVÈRNOLES ANC1-297 FEDERACIÓ SINDICAL TÈXTIL RADIUM ANC1-5 GABRIEL CASAS i GALOBARDES ANC1-1 GENERALITAT DE CATALUNYA (SEGONA REPÚBLICA) ANC1-216 GOVERN CIVIL DE BARCELONA ANC1-294 JOVES CRISTIANS DE BARRIS OBRERS I AMBIENTS POPULARS (JOBAC) ANC1-715 JUNTA DE MUSEUS DE CATALUNYA ANC1-886 LLEI 21/2005 DE RESTITUCIÓ A LA GENERALITAT DE CATALUNYA ANC1-167 LLINATGE SENTMENAT, MARQUESOS DE CASTELLDOSRIUS ANC1-428 MONTSERRAT SAGARRA i ZACARINI ANC1-641 PREFECTURA DEL DISTRICTE MINER DE BARCELONA ANC1-691 PREFECTURA PROVINCIAL DE CARRETERES A BARCELONA DEL MINISTERI D'OBRES PÚBLIQUES ANC1-398 REIAL AUDIÈNCIA DE CATALUNYA ACAP20-17 Fons de la Comunitat de Preveres de Vilafranca ACAN10-1 Ajuntament d'Igualada ACAN10-63 Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada ACAN10-41 Parròquia de Santa Maria d'Igualada ACCB310-67 Família Sastre de Piera DAC250-3 Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona AHT330-36 Família Moragas | 08143-622 | Carrer de Jaume I, 33-51 (Sant Cugat del Vallès) | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 57696 | Cisterna sota els molins de vent de la serra de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-sota-els-molins-de-vent-de-la-serra-de-rubio | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | La volta està gairebé esfondrada | Apareix citada a Wikipedra WP 3996. Cisterna utilitzada molt probablement per a recollir l'aigua per utilitzar-la en fer tractament a les vinyes existents en aquest indret. | 08143-623 | Serra de Rubió | 41.6459900,1.6028900 | 383654 | 4611415 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza Jordana | Per tal d'unificar criteris s'ha utilitzat la mateixa denominació de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57697 | Col·lecció municipal de pintures i dibuixos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintures-i-dibuixos | XX | A partir d'un inventari portar a terme per Pere Regordosa tenim referència de la col·lecció de pintures i dibuicos existeent en diverses dependències municipals: Tema: Església parroquial de Sant Pere Apòstol d'Òdena. Va fer una exposició i va lliurar aquesta pintura a l'ajuntament Autor: R. Padró Oli sobre tela Ubicat: Despatx 1 Centre Cívic del Pla d'Òdena Data: Possiblement 1995 Tema: Església parroquial de Sant Pere Apòstol d'Òdena. Donació d'una exposició realitzada Autor: S. Alamillo Collage Ubicat: Despatx tresoreria Ajuntament Data: Desconeguda Tema: Castell d'Òdena al període medieval. Encàrrec de l'ajuntament Autor: Josep Francès Camps, amb indicacions de Josep-Vicenç Mestre, realitzat en ocasió d'una exposició sobre el Castell d'Òdena Oli sobre tela Ubicat: Vestíbul 1 planta Ajuntament Data: 1994 Tema: Parella. Adquirit per l'ajuntament en el marc de l'exposició col·lectiva Galeria Odenenca Ubicat: Recepció Ajuntament Data: Desconeguda Tema: Denúncia social. Adquirit per l'ajuntament en el marc de l'exposició col·lectiva Galeria Odenenca Autor: Lorenzo Borrega Claver. Oli sobre tela Ubicat: Vestíbul planta 2 ajuntament Data: 2003 Tema: Abstracte. Adquirit per l'ajuntament en el marc de l'exposició col·lectiva Galeria Odenenca Acrílic sobre paper Ubicat: Sala reunions regidors Data: Desconeguda Tema: Abstracte. Adquirit per l'ajuntament en el marc de l'exposició col·lectiva Galeria Odenenca Acrílic sobre paper Ubicat: Sala reunions regidors Data: Desconeguda Tema: Església parroquial de Sant Pere Apòstol Autor: Pere Granados Torres Aquarel·la Ubicat: Sala reunions regidors Data: 1990 Tema: Treball al camp. Agermanament Odenas Autora: Françoise Minguet Aquarel·la Ubicat: Despatx alcaldia Ajuntament Data: Desconeguda Tema: Castell d'Òdena. Adquirit per l'ajuntament en el marc de l'exposició col·lectiva Galeria Odenenca Oli sobre tela Data: 1994 Tema: Les parts d'un forn de guix. Elaborat seguint les instruccions de Josep-Vicenç Mestre i Casanova Autor: Josep Francès Camps Puntillat tinta xinesa sobre paper Data: 1994 Tema: Paisatge. Agermanament d'Òdenas Autora: Françoise Minguet Aquarel·la sobre paper Ubicat: Despatx alcaldia Ajuntament Data: Desconeguda Tema: Abstracte. Possiblement adquirit en ocasió de la inauguració del nou ajuntament. Acrílic sobre paper Ubicat: Vestíbul ajuntament Data: Possiblement 2007 1r Premi Concurs de cartells Festa Major Autora: Marina Toledo Muñiz Llapis de colors sobre paper Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona ajuntament Data: 2011 2n Premi Concurs de Cartells Festa Major Autor: Pol Enrich Rigolfas Tèmpera i retolador sobre paper Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona ajuntament Data: 2011 1r Premi Concurs de cartells Festa Major Autora: Aray Ato Tèmpera i retolador sobre paper Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona Ajuntament Data: 2012 2n Premi Concurs de cartells Festa Major Autora: Marina Toledo Muñiz Llapis de colors sobre paper Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona Ajuntament Data: 2012 Premi Concurs de cartells Festa Major Collage sobre paper Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona Ajuntament Data: 2013 Premi Concurs de cartells Festa Major Autora: Tilda Farrés Hernandez Llapis de colors i retolador sobre paper Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona Ajuntament Data: 2013 Dibuix dels patges Jafsin i Fahem inclòs a la carta als patges Festa Reis 2014 Autora: Bet Farrés Cobeta Tècnica mixta Ubicat: Escales vestíbul primera planta a segona ajuntament Data: 2013 | 08143-624 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57697-foto-08143-624-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Menció especila mereixen els guanyadors del Concurs de Pintura Ràpida:Tema: Carrer la Torre d'Òdena. 1r premi I Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Gabriel Junyent EliasAcrílic sobre telaUbicat: Despatx 3 Lectura Centre Cívic del Pla d'ÒdenaData: 25-6-1989Tema: Paisatge d'Òdena. 1r premi II Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Pere Noguera ClaramuntOli sobre telaUbicat: Vestíbul planta baixa AjuntamentData: 1-7-1990Tema: Paisatge d'Òdena. 2n premi II Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Amadeu Satorra CarullaOli sobre telaUbicat: Vestíbul planta baixa AjuntamentData: 1-7-1990Tema: Carrer Maians d'Òdena. 1r premi III Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Pere Noguera ClaramuntOli sobre telaUbicat: Despatx 1 Centre Cívic del Pla d'ÒdenaData: 30-6-199Tema: Òdena. 1r premi III Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Lluís AmatOli sobre telaUbicat: Vestíbul planta baixa AjuntamentData: 30-6-1991Tema: Masia d'Òdena. 1r premi IV Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Descalç MuntOli sobre telaUbicat: Oficines AjuntamentData: 28-6-1992Tema: Carrer la Torre d'Òdena. 2n premi IV Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Pere Noguera ClaramuntOli sobre telaUbicat: Oficines AjuntamentData: 28-6-1992Tema: Castell d'Òdena. 1r premi V Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Jordi Pons CasalsAquarel·laUbicat: Sala reunions regidors ajuntamentData: 20-6-1993Tema: Carrer la Guixera. 2n premi V Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Joan CentellasAquarel·laUbicat: Despatx secretaria alcaldiaData: 20-6-1993Tema: Paisatge d'Òdena. 1r premi VI Concurs de Pintura Ràpida d'ÒdenaAutor: Pere Noguera ClaramuntOli sobre telaUbicat: Oficines AjuntamentData: 26-6-1994 | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57698 | Fites del terme municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-del-terme-municipal | Línia de límits territorials amb Castellfollit del Boix (2006), Departament de Política Territorial i Obres públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. | XX | Alguns dels monòlits es troben molt desgastats per l'erosió i malmesos per actes incívics. Malauradament la majoria de fites no citades han desaparegut | Òdena conserva diverses fites que indiquen de forma física els límits amb els termes de municipis veïns, segons indica la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya Límit amb Castellfollit del Boix: -Fita 5: x: 388806 y: 4611352 Límit amb Rubió: -Fita 6: x: 383466 y: 4609966 Límit amb Jorba: -Fita 1: x: 382504 y: 4605874 Límit amb Igualada: -Fita 2: x: 383540 y: 4605425 -Fita 11: x: 384525 y: 4605828 -Fita 12: x: 384644 y: 4605881 -Fita 13: x: 384782 y: 4605854 -Fita 15: x: 384883 y: 4605905 -Fita 16: x: 384894 y: 4605973 -Fitxa 20: x: 385614 y: 4606505 -Fitxa 21: x: 385722 y: 4606518 -Fita 24: x: 386119 y: 4606312 Les coordenades anteriors segons l'Institut Cartogràfic són UTM ED50 | 08143-625 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57698-foto-08143-625-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57698-foto-08143-625-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57699 | Rellotge de sol de can Jorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jorbet | Rellotge de sol del tipus vertical declinant. Rectangular. Malgrat es destaquen perfectament 10 línies horàries, la inexistència, com a mínim a dia d'avui, de cap xifra, no ens permet afirmar quin marge horari marca. Restaurat recentment, està pintat a la paret de la façana principal de la casa, envoltat d'una guirlanda de ceràmica. | 08143-626 | Can Jorbet | 41.6175800,1.6668800 | 388934 | 4608176 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57699-foto-08143-626-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57699-foto-08143-626-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 57700 | Òdena, vint-i-cinc del XX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/odena-vint-i-cinc-del-xx | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Òdena. Amb motiu del 25è Concurs de Colles Sardanistes. Òdena: Ajuntament d'Òdena, 1996. | XX | És una sardana composada pel músic odenenc Carles A. Casanova Miranda i per Daniel Gasulla. El seu títol fa referència al 25è Concurs de Colles Sardanistes d'Òdena, celebrat al segle XX.. | 08143-627 | Ajuntament d'Òdena. Plaça Major, 2 | Es va estrenar amb motiu d'organitzar-se la vint-i-cinc edició, les noces d'argent del Concurs de Colles Sardanistes d'Òdena l'any 1996. Fou interpretada en aquesta ocasió especial per la cobla 'La Nocturna'. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 1996 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Carles A. Casanova i Miranda i Daniel Gasulla | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 54835 | El Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya', volum IV, Ed. 62 s/a, Barcelona, p.197. 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya'. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | Actualment estan restaurant l'antic arrebossat exterior seguint la tècnica tradicional | <p>Es tracta d'una masia documentada des del segle XIV, amb ampliacions dels segles posteriors. D'estructura clàssica, amb la teulada a dues vessants, consta de planta baixa i dos nivells, un de principal i l'altre sota teulada. A la façana oest s'hi observen vàries fases constructives; un cos central de carreus ben tallats i escairats a la part central. Les ampliacions posteriors corresponen a la característica arquitectura de les masies de l'època moderna amb balcons i finestrals de llinda plana. Els dos nivells superiors són obrats amb tàpia amb restes de l'enlluït original de motius incisos. Els balcons sostinguts per dues mènsules de pedra treballada i llosa de pedra, i les baranes de ferro forjat. A la part superior hi ha finestres del s. XIX. A la façana nord, els balcons tenen les mateixes característiques de la façana oest, que conserva el darrer enlluït exterior. La façana de migdia manté els característics arcs de mig punt a la planta baixa i rebaixats al pis principal; la façana est està amagada pels afegitons posteriors, especialment de la masoveria. La teulada a dos vessants té el carener perpendicular a la façana principal. Interiorment l'edifici té la planta baixa sostinguda per mitjà de voltes de canó amb llunetes de tipus encofrat i la resta de pisos estan sostinguts per forjats de fusta .</p> | 08144-1 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua sent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un interessant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit.</p> | 42.0529100,1.9147500 | 410196 | 4656221 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270194.jpg | Inexistent | Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P.Cascante, C. Sellés, R. Serra. | Sembla que l'edifici fou construït almenys amb tres fases constructives. En diversos llocs del mas Ballaró es conserven alguns elements artístics de ferro forjat que a continuació descrivim: - Un picaporta a l'entrada oest del cos afegit o porxo; es tracta d'un element de forja acuradament treballat amb motius vegetals simples de tendència barroca. Actualment està repintat. - Un segon element es conserva a la porta principal de la casa i correspon a la convencional forma de mà que sosté una bola. - Un tercer element protegeix una finestra de la façana oest i segueix la tipologia de 'llargandaix' amb les branques desaparellades. - També cal destacar un conjunt de frontisses conservades en diverses portes i finestres de la casa, de les quals algunes corresponen al seu lloc i altres semblen reaprofitades. Tots aquests elements semblen obres populars fabricades per ferrers locals. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85|93|94|95|96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54836 | Pallissa del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII-XIX | <p>Pallissa de tres cossos construïda a base de pilars de pedra de secció rectangular reformats a la part superior amb maons i ciment pòrtland. La teulada és a dues vessants, amb la particularitat que la de llevant és molt estreta i la de ponent molt llarga; està obrada per mitjà de teules i llates de secció triangular i quadrada. Els forjats estan compostos per bigues que descansen damunt de grossos cavalls de fusta.</p> | 08144-2 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Tipològicament, la pallissa sembla una construcció del segle XVII i XVIII ja que en un dels pilars es conserva una llinda amb la data de 1695. Sembla però que es tracta d'un element reaprofitat, tot i que l'actual construcció pot correspondre a diferents èpoques posteriors, per la documentació familiar sabem que entre el juliol i el setembre de 1862 es va reconstruir la pallissa i els jornals de paleta, manobre, els materials (teules, pedra, terra, calç, etc.) i transport de materials assoliren la xifra de 1171 rals.</p> | 42.0553392,1.9150221 | 410222 | 4656490 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p4060261.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les parets mestres de la pallissa, especialment la nord, té la base de pedra, amb un portal amb llinda també de pedra i la part superior amb tàpia, alternant-se amb filades de maons ceràmics per reforçar la tramada. La paret nord sembla correspondre a una obra anterior a la pallissa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54837 | Llindes del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Alguna de les inscripcions està deteriorada pel pas del temps. | <p>Conjunt de quatre llindes distribuïdes en diversos llocs de la casa i de la pallissa: - La més antiga està situada en un pilar de la pallissa i porta gravada, en motius incisos, la data de 1695 i un text alfabètic: 'JOA ' BLRO' el qual correspon al nom de l'amo de la casa que en aquella època era Joan (Canudas) Ballaró. - La segona correspon al 1736 i és situada a l'exterior, a llevant de la galeria del pis principal. - La tercera està situada en un banc de pedra a l'esquerra de l'entrada principal del mas; es tracta d'un element reaprofitat i procedent d'un altre espai desconegut de la casa; porta gravada la data de 1776. - La quarta és situada damunt de la porta d'accés a la sala principal, correspon al 1766, i està coronada per una creu llatina. Cal destacar que la llinda s'ha pintat amb una pintura de tonalitat grisenca per homogeneïtzar-la al color de les llindes de les altres entrades que donen accés a la resta d'habitacions.</p> | 08144-3 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella al iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. En diverses èpoques de prosperitat del mas s'hi realitzaren diferents ampliacions de les quals els picapedrers en deixaren constància a les llindes.</p> | 42.0553791,1.9151403 | 410232 | 4656494 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-foto-08144-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p3270148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p4060260.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les diverses llindes conservades corresponen a les diferents fases i ampliacions de la masia. La major part d'elles estan obrades amb blocs de pedra sorrenca característica del país.Autoria de les imatges: imatges 1 i 2: J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra, 2002; imatges 3 i 4: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54838 | Tina de vi del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XIX | El vidriat de les peces ceràmiques està molt malmès. | <p>Tina de vi situada al nord de la masia, construïda amb pedra sorrenca del país força ben tallada. La planta exterior vol ser quadrada i l'interior circular revestida amb peces molt deteriorades de ceràmica vidriada marró. Tot i que la capacitat és difícil de concretar, les mides són força considerables. L'entrada és a la part superior i consta d'una obertura quadrada de 50x50 cm., coberta per mitjà d'una tapa d'obra. L'obertura de sortida de líquids està paredada i s'hi ha adequat una aixeta per disposar d'aigua en cas de necessitat</p> | 08144-4 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del S XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un interessant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Aprofitant un decret de 1845 en el qual s'eximia de pagar contribucions per als terrenys erms que es dediquessin al cultiu de la vinya, molts propietaris rurals decidiren tornar-ne a plantar, i construïren noves tines per poder emmagatzemar el vi dels seus ceps. Aquest fou el cas del Ballaró que, després de passats tres anys de plantar els primers ceps, decidiren emprendre la construcció de la tina descrita.</p> | 42.0555543,1.9153549 | 410249 | 4656513 | 1848 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270174.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | La tina està construïda en part aprofitant un desnivell del terreny. Avui s'utilitza per a emmagatzemar aigua, cosa que ha fet que es pogués conservar.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54850 | Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-1 | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | La casa quedà parcialment afectada pel gran incendi que va patir el Baix Berguedà la setmana del 4 al 9 de juliol del 1994. | <p>Masia senzilla de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Fruit de diferents etapes de construcció, consta d'un cos central, flanquejat per dos afegits laterals. A la planta baixa, l'antiga porta d'accés fou substituïda per una finestra i el nou accés a la masia es situà al cos de ponent, on resten vestigis d'un antic forn de pa. Al sector de llevant, afegit al s. XVIII, hi ha una finestra amb llinda de fusta i les restes d'un rellotge de sol obrat amb morter de calç i esgrafiats. El cos de ponent presenta un aparell molt simple de pedra mal tallada, barrejada amb fragments de teula. Totes les obertures d'aquest sector es van obrar amb maó, element típic de la construcció rural del s. XIX. Els carreus de les cantoneres, més regulars, són de pedra sorrenca i de dimensions més grans que la resta de l'aparell. Els diversos nivells de la masia es construïren amb forjats de fusta i la teulada està coberta amb teules sostingudes per llates i cavalls de secció triangular.</p> | 08144-16 | Sant Salvador d'Olvan (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0652643,1.9180477 | 410487 | 4657588 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210441.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J; Cascante, P; Sellés, C.; Serra, R. | Cal fer notar que a la porta d'entrada de la masia de Sant Salvador s'hi conserva un picaporta de ferro forjat format per una anella decorada amb motius geomètrics (triangles incisos i puntejats), procedent dels models típics de la forja local. El mas Sant Salvador va patir els efectes dels incendis del Baix Berguedà l'any 1994 que van afectar la totalitat del bosc i una part de la casa; en el seu interior es conserven alguns elements senzills com per exemple la campana de la xemeneia de la llar de foc i el banc escó.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54851 | Caldera del mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-del-mas-sant-salvador | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XX | <p>La caldera és una construcció d'obra de planta quadrada de 150 x 150 cm a l'exterior i circular a l'interior emprada com a recipient per a coure aliments pel bestiar. A la part inferior hi ha un orifici quadrat on s'hi col·locava la fusta i el combustible per alimentar el foc. La caldera estava aixoplugada per un teulat format per teules damunt llates de secció quadrangular. És una construcció aïllada per tal d'evitar males olors, bastida a mitjans s. XX.</p> | 08144-17 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0532900,1.8976100 | 408778 | 4656281 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140234.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C; Serra, R. | Aquest element arquitectònic es troba força deteriorat per l'abandonament de la masia a causa de l'incendi de l'any 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54852 | Sant Salvador de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-sant-salvador | <p>GAVIN (1985). Inventari d'esglésies del Bergueda, p.102. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Les estructures es troben molt malmeses i algunes parts amb esfondraments. | <p>Capella de petites dimenssions formada per una sola nau, sense absis, amb una porta de llinda plana monolítica oberta a ponent i que conserva restes d'un porxo, desaparegut arran de l'incendi de 1994; aquesta porta i una finestra, oberta a migdia, d'una sola esqueixada i arc rebaixat, són les úniques obertures de l'esglesiola. L'aparell és compost per simples carreuades de pedra sorrenca irregulars unides amb morter de calç, amb restes d'enlluït de tonalitat grogosa. La capella es cobreix amb una teulada de dues vessants, amb ràfec de filera doble de rajols plans i teula girada, que aixopluga una volta de canó de mig punt enlluïda amb tres capes de pintura, testimoni de les contínues refaccions. El paviment interior es format per cairons ceràmics de 20x20 cm. La sagristia, separada de la nau per un tampanell, està situada darrera el presbiteri. El mur que fa de retaule presenta una senzilla decoració amb el tema de la Transfiguració de Moisés segons el profeta Elies. A l'interior de la capella es conserven alguns ex-vots de fusta pintada.</p> | 08144-18 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0653559,1.9178706 | 410472 | 4657600 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210456.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54853 | Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XVI-XIX | Una part de l'estructura del costat de llevant es va veure afectada per un esfondrament. | <p>Masia documentada des del 1548 amb ampliacions dels segles posteriors XVIII, XIX i de l'any 1930. Es tracta d'una masia clàssica de tres cossos amb teulada a dues vessants, amb ràfecs diferents en funció de les ampliacions: tres fileres de rajols del ràfec més modern i la resta amb teules i llates coincidint amb el cos més antic. El carener és perpendicular a la façana orientada a migdia; compta amb planta baixa i dos pisos, separats per forjats de cavalls sostenint peces ceràmiques de 40 x 40 cm. La planta baixa era destinada a quadres i estables; l'escala d'accés al pis principal és construïda modernament ja que l'original sembla que estava situada a la façana de migdia. Al primer pis era destinat a les dependències domèstiques de la masia: dormitoris, cuina, sala, i l'alcova principal (el dormitori principal, molt espaiós amb sala i alcova; aquesta separada de la resta de l'habitació per mitjà d'un arc barroc del tipus mixtilini, amb restes de pintures murals). La façana de ponent és arrebossada i conserva poques obertures originals, destacant tres finestres amb llinda plana que es corresponen amb sengles finestres més petites sota el ràfec de la teulada. Degut a diferents problemes estructurals del subsòl, la masia fou reforçada amb contraforts i tirants, visibles en aquesta façana de ponent. La façana de tramuntana, també arrebossada, només té dues finestres, la inferior amb motllures simples a l'intradós dels muntants i de la llinda, correspon a la finestra de l'alcova principal. El costat de llevant, molt reformat, amb diversos afegits, especialment per la construcció d'un contrafort i d'un pas volat que a manera de galeria, comunica la masia amb la masoveria, la qual inicialment era aïllada. La façana de migdia correspon a una ampliació del segle XIX quan es decidí construir una galeria composta per dos arcs carpanells de maó vist sostinguts per columnes de pedra i impostes de maó. Aquesta solució es repeteix al pis principal i a sota coberta, destacant que els dos últims arcs de sota teulada són rebaixats. Sembla que aquesta façana tenia, originalment, tres arcades a cada nivell, tot i que el pis superior no és avui visible des de l'exterior ja que la façana s'ha repintat de blanc; amb tot, a l'interior encara és visible l'empremta de les obertures paredades. La façana de migdia té les vessants de la teulada descentrades pel fet que la façana oest és més llarga com a conseqüència de la construcció d'un cos bastit l'any 1930 per Ramon Boladeres.</p> | 08144-19 | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del segle XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548 i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al segle XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins.</p> | 42.0530848,1.9141960 | 410151 | 4656240 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170438.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Destaquem l'arc volat que uneix la masia de Boladeres amb la masoveria fet de maons ceràmics. També és interessant la masoveria de Boladeres, la qual conserva el pou, excepcionalment situat a la masoveria i no a la masia. El pou és de secció circular obrat amb carreus ben tallats i units amb morter de calç i la part superior modificada diverses vegades. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54854 | Molí de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XIX | Actualment es conserven poques restes de les estructures que havien conformat el molí i el casal moliner. | <p>Conjunt del molí hidràulic de Boladeres era format pels components comuns, la peixera, resclosa, canal, bassa i casal moliner. La peixera segurament fou tota obrada amb pedres, de les quals únicament se'n conserven les empremptes i una filada de pedres unides amb morter de calç que té una forma corbada. El canal està retallat a la roca amb unes dimensions de 0'5 m d'alt x 0'5 m d'ample. Conserva els encaixos per a col·locar-hi una comporta de fusta així com una llosa que fa de passarel·la. La bassa està situada just al costat de ponent del lloc on hi havia el molí i, tot i estar inutilitzada, es conserva força bé perquè s'ha reforçat en més d'una ocasió amb ciment pòrtland i encara s'hi pot observar la seva fàbrica més primitiva, composta per pedres unides amb morter de calç. Presenta unes dimensions força considerables i, pel que fa a la profunditat, ens és difícil esbrinar-ho.. L'extrem sud també està modificat per l'afegiment d'un edifici modern que fa de mur de contenció, que s'adossà l'antic obrador i casal moliner. L'aparell del casal moliner estava arrebossat amb ciment i tenia algunes parts de pedra junt amb d'altres de tàpia i maons. L'observació de les fotos antigues permet saber que el casal acollia un molí fariner i un escairador, amb l'arbre, dues moles de diferents mides, el cup i el pou. Tot el conjunt patir les conseqüències de l'incendi de 1994. Més recentment, és veié afectat per una crescuda important de la riera de la Riba.</p> | 08144-20 | Riera de la Riba-Molí de Boladeres | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del s. XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548, i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al s. XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins. El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera de la Riba d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials, els propietaris van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan.</p> | 42.0527263,1.9115235 | 409929 | 4656204 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270116.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Actualment es poden identificar part de restes de la resclosa, el canal i de la bassa. Autoria de les imatges: imatges 1, 2 i 3: Arxiu Carme Sellés (?); imatges 4, 5 i 6: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54861 | Cuina de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-de-boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XIX | <p>Cuina econòmica de ferro colat formada per dos elements: la cuina econòmica pròpiament dita i els fogons de carbonet. Pel que fa al primer element, consta de dues fogaines i el forn, que podien funcionar amb carbó i llenya; la xemeneia és a l'extrem dret. Els fogons de carbonet consten d'una sola fogaina. Continua mantenint el seu ús com a cuina de la masia.</p> | 08144-27 | Riera de la Riba-Boladeres (Boladeres, 08611-Olvan) | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del s. XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548, i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al s. XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins. Aquest tipus de cuina és característics de finals del s. XIX o començaments del s. XX, quan s'introdueixen a les cases i també a les masies substituint els tradicionals focs a terra.</p> | 42.0532800,1.9143200 | 410161 | 4656262 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54861-foto-08144-27-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54866 | Creu commemorativa d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa-dolvan | XX | <p>Creu de formigó armat de 4'5 metres d'alt i 3 metres d'ample aproximadament, encastada al sòl amb un sòcol de formigó. Commemora la Santa Missió de l'any 1958, tal com es llegeix al medalló central que porta la inscripció: 'XXII -X al II- XI del 1958. SANTA MISSIÓ'.</p> | 08144-32 | Serrat del Quirze | <p>Durant els anys 1940 - 1960 era freqüent que les parròquies del Bisbat de Solsona, organitzessin unes jornades intensives de prèdiques i reflexions religioses que s'anomenaven 'Missions'. Consistien en la visita a la parròquia de torn de dos o tres pares predicadors, generalment Jesuïtes, que feien sessions formatives per els diferents sectors de població (infants, matrimonis, persones grans, etc.). L'últim dia, i com a clausura dels actes religiosos, s'organitzaven confessions i comunions per a tots els fidels. Per a commemorar aquestes jornades religioses intensives, posteriorment, s'alçaven monuments commemoratius com el que s'ha descrit. En anys posteriors des d'aquets indret es realitzaven les benediccions del terme.</p> | 42.0598479,1.9059131 | 409474 | 4657000 | 1958 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54866-p2280188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54866-p2280192.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La inscripció és en català, tot i que es va fer l'any 1958, en ple Franquisme.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54867 | Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trasserra | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.vol. 5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135</p> | XVI-XVIII | Algunes parts de les cases mostren algunes patologies i signes de deteriorament. | <p>Masia d'estructura clàssica fruit de diverses ampliacions. Amb la planta rectangular i la façana orientada a tramuntana; presenta una coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Al sector de ponent la masia s'amplia amb la construcció d'un cos al s. XIX que provocà l'obertura d'una nova porta d'accés a aquesta façana, en forma d'arc de mig punt, situada prop de la capella i de la masoveria. Destaca també un volum afegit a la façana sud, que conformà un cos de galeries i eixides en els diversos nivells de planta. </p> | 08144-33 | Camí Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 42.0443291,1.9196140 | 410586 | 4655263 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p2210086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060272.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54868 | Sant Francesc de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-francesc-de-trasserra | <p>J.M. Gavin: Inventari d'esglésies. Berguedà, vol.17, Barcelona 1985, p.104. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Barcelona 1993, p.135</p> | XIX | <p>Capella construïda, l'any 1856, tocant al mur de tramuntana de la masia de Trasserra. De planta rectangular i amb el presbiteri quadrat, es coberta amb volta rebaixada i teules amb doble vessant. La porta d'accés, al mur de ponent, és de llinda plana, sostinguda per dues pilastres que aguanten l'entaulament i el frontó. El campanar és un senzill exemplar d'espadanya. Sobre la porta d'entrada hi ha gravada la inscripció: 'HIC DOMUS DEI EST ET PORTA COELI. AQUÍ TIENES O MORTAL, LA CASA DE SALVACIÓN. ORA PUES A DIOS EN ELLA CON PERENNE DEVOCIÓN' , i la data de la seva construcció, 1856, amb l'anagrama marià envoltat per una decoració floral. Es tracta d'un senzill edifici del Neoclàssic rural.</p> | 08144-34 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència però es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 42.0445044,1.9195389 | 410581 | 4655282 | 1856 | 08144 | Olvan | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54868-p3060199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54868-p3060221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54868-p3060231.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.;Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La capella és dedicada, actualment, a Sant Francesc Xavier, segons indicació de la propietària, tot i que se li coneixen altres advocacions com la de Sant Salvador (Gavin, 1985).Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54869 | Masoveria de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-trasserra | XVII-XIX | <p>Masoveria d'estructura clàssica, planta rectangular i coberta a dues vessant, amb el carener paral·lel a la façana; la façana principal és a ponent i presenta una senzilla porta de llinda plana monolítica, i una renglera de finestres, també de llindes planes, de petites dimensions a la primera planta; la planta baixa i el primer pis semblen correspondre a una obra del s. XVII bastida amb pedra sorrenca amb les cantoneres ben tallades i les pedra força alineades. La planta superior es fruit d'una ampliació, probablement del s. XIX, hi destaca la interessant balconada de fusta aixoplugada pel voladís de la teulada.</p> | 08144-35 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat. Com en altres masies del terme municipal d'Olvan, les grans propietats van bastir masoveries, al costat del mas principal, a finals del s. XVII i al llarg del s. XVIII.</p> | 42.0445880,1.9194451 | 410573 | 4655292 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060281.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.;Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54870 | Creu de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-trasserra | XX | <p>Creu de ferro de 2,30 m d'alçada, formada per dos braços travessers de 0,21 cm i 0,24 cm, rematats amb senzills elements decoratius que es repeteixen a la part superior del pal. La creu no té pedestal, és clavada directament en una roca i compta amb unes pedres de suport a la base.</p> | 08144-36 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Segons informació dels propietaris del mas Trasserra, la creu es va bastir per tal de fer rogatives per protegir les collites en cas de temporals i pedregades.</p> | 42.0461128,1.9189005 | 410530 | 4655461 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54870-p3060333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54870-p3060340.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54871 | Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olvan | XVIII | <p>El nucli urbà d'Olvan es situa prop de l'església parroquial i forma un seguit de carrers força estrets, amb cases entre mitgeres alineades a banda i banda, seguint el que havien estat els tradicionals camins. Les cases més destacades de l'actual nucli corresponen al segle XVIII, tot i que de ben segur que de ben segur tenen els seus orígens als segles medievals. Al llarg del segle XX el poble va ampliar-se en direcció a la carretera de Gironella i a la plaça de l'Ajuntament; a partir dels últims anys del segle XX s'ha urbanitzat una nova zona, cap al Serrat del Quirze.</p> | 08144-37 | Nucli d'Olvan | <p>Com molts pobles de Catalunya, Olvan va prosperar notablement durant el segle XVIII fruit d'un fort creixement demogràfic i econòmic, i es construïren o reconstruïren qui-sap-les cases, a l'espai que des del segle XII és documentat com a sagrera de Santa Maria d'Olvan. Algunes d'aquestes cases s'han restaurat en els últims anys, recuperant part del seu aspecte primitiu.</p> | 42.0568926,1.9050224 | 409397 | 4656673 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150343.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54872 | Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XVIII | <p>Església parroquial dedicada a la Mare de Déu. És un edifici d'una nau central flanquejada per dues de laterals, més reduïdes en amplada i alçada; la nau central és coberta amb volta de canó enguixada i pintada, i rematada per un presbiteri quadrat, a la dreta del qual hi ha la sagristia i a l'esquerra una capella dedicada al Santíssim Sagrament. La façana, orientada a migdia, actualment és de pedra vista; en una data imprecisa, probablement arran de la col·locació de la imatge de la Mare de Déu a l'altar major es van fer obres d'embelliment de l'edifici i s'optà per treure l'arrebossat original de la façana i deixar la pedra vista, ja que les esglésies barroques acostumaven a estar arrebossades i pintades. La porta d'accés és de llinda plana de pedra, coronada amb un frontó trencat per una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. Sobre la porta un gran òcul il·lumina l'interior de la nau. A llevant de l'església s'alça el campanar de planta quadrada; és coronat per una balustrada i té finestres a quatre vents. Segueix el model dels campanars característics de finals del s. XVII i de bona part del s. XVIII construïts arreu de Catalunya que generalitzà fra Josep de la Concepció (Valls 1626-Nules 1690) i que al Berguedà té altres exemples com Santa Maria de Gargallà, Sta. Maria de Borredà, etc. A l'angle nord-oest de l'església hi ha restes de carreus que podrien correspondre a l'edifici medieval.</p> | 08144-38 | Nucli d'Olvan | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 1786 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb0102892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010335.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. El 14 de juliol de 1996 el bisbe de Solsona Antoni Deig va beneir la nova campana de l'església feta per la foneria Barberí d'Olot i la seva fitxa tècnica és: nom: Santa Maria d'Olvan; pes: 350 quilos, diàmetre: 82 cm; material: 80% coure i 20 % estany; nota musical: La.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54873 | Pica baptismal de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventarai del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XX | <p>Al baptisteri es troba a la part posterior esquerre de l'església i està tancat per un reixa de ferro forjat formant cercles i acavat amb elements punxeguts de 1,68 m d'alçada. A l'interior del batisteri s'hi troba la pica batismal de pedra picada que amb la base i tot medeix un metre d'alçada. Aquets elements són posteriors a 1940 ja que els originals es van perdre durant la Guerra Civil (1936-1939).</p> | 08144-39 | Nucli d'Olvan | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Desd'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 1945 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54873-p3070024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54873-p3070025.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54874 | Altar major de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XX | <p>L'altar major de l'església parroquial d'Olvan es va reconstruir durant els anys que seguiren a la Guerra Civil; ocupa tot l'espai del presbiteri, amb pintura i elements escultòrics s'enalteix la imatge de la patrona de la parròquia. La coberta del presbiteri, feta amb llunetes, presenta dues inscripcions que corresponen a l'inici del 'Magnificat'. Sobre la imatge de la Mare de Déu s'hi representa, pintada, la Santíssima Trinitat; la imatge que ocupa la part central del presbiteri és obra de l'imatger Josep Mª Camps Arnau i representa l'Assumpció de la Mare de Déu al cel, envoltada de dotze àngels, 'amorets', en mig de raigs de llum (bronzes daurats) i sostinguda per altres grups d'àngels.</p> | 08144-40 | Plaça de l'Església, 1 | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070017.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Josep Mª Camps i Arnau (Barcelona 1879-1968). | Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra probablement de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. L'actual talla de la Mare de Déu de l'Assumpta es va col·locar a l'altar major a finals dels anys quaranta del s. XX i és obra de l'anomenat imatger Josep M. Camps Arnau (Barcelona 1879-1968). Cal dir que el 14 de juliol de 1996 fou beneïda pel bisbe Antoni Deig de Solsona, una nova campana que es col·locà al campanar feta per la foneria Barberí d'Olot.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54875 | Col·lecció d'elements de culte de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-culte-de-santa-maria-dolvan | XX | <p>Conjunt d'orfebreria religiosa de l'església parroquial de Santa Maria Assumpta d'Olvan, format per dos reliquiaris, un de Sant Sebastià -patró del poble- i l'altre de Sant Isidre - patró dels pagesos-, una custòdia i una Veracreu que es conserven a la sagristia. També el sagrari, un salpasser i un encenser i la seva naveta</p> | 08144-41 | Nucli d'Olvan | <p>La primera església d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. A finals del s. XIII o principis del XIV es desenvolupar un petit nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors de la Portella cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan. Com que els objectes d'orfebreria de l'església, probablement obres del s. XVII i XVIII, foren saquejats i perduts durant la Guerra Civil, després del conflicte va caldre reposar de nou les peces per tal de poder celebrar els oficis religiosos. Tot i que aquestes peces -custodia, reliquiaris i veracreu- només es feien servir en festes religioses assenyalades van ser, d'entre tots, els que van merèixer un treball més acurat. Amb tot són peces molt comuns, daurades i que reprodueixen models generalitzats, propis de la penúria de la postguerra.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p1200095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070067.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54876 | Goigs de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-dolvan | <p>FORNER, Cl. I RAFART, B. (2001): Goigs Marians del bisbat de Solsona, Solsona.</p> | XX | <p>De Santa Maria o de l'Assumpta, patrona d'Olvan, no es coneixen caps goigs antics, només uns que sembla que s'han de datar del període de postguerra. La música és obra de P. Manuel Mola, O. F. M. i la lletra la va escriure Mn. Josep Serra Janer, consta de quatre estrofes i la tornada.</p> | 08144-42 | Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga) | <p>Sembla que els goigs de l'església parroquial d'Olvan es van compondre en ocasió de la col·locació del retaule i la inauguració del nou presbiteri, un cop acabada la Guerra Civil, ja que en els goigs hi consta el 'Nihil obstat', donat per la Comissió Diocesana de Música Sacra el 8 de juny de l'any 1951.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54876-p2260222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54876-p2260223.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54877 | Rectoria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-dolvan | XVIII | <p>La casa rectoral d'Olvan, situada a migdia de l'església, és un edifici que segueix el model de masia d'estructura clàssica, amb tres cossos, el central més alt i coberta a dues vessants, amb la façana principal orientada a migdia. L'edifici, amb la façana arrebossada i pintada, es conserva en molt bon estat, destaquen les llindes de portes i finestres i les pedres cantoneres, ben treballades i polides, així com l'elegant volta catalana amb llunetes de la planta baixa de l'edifici.</p> | 08144-43 | Nucli d'Olvan | <p>Probablement la construcció de la rectoria d'Olvan es realitzà en la mateixa època de les obres de la parroquial, cap a finals del s. XVIII, temps de gran prosperitat al camp català que queda reflectida en una intensa activitat constructiva a tot el terme municipal (ampliació de masies i construcció de masoveries) i en el creixement del mateix nucli urbà d'Olvan.</p> | 42.0570280,1.9052964 | 409420 | 4656688 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010019.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54878 | Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafel | XVIII-XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. És una masia clàssica de tres cossos, amb la façana amb una eixida de dues arcades d'arc rebaixat al primer pis, al segon i a les golfes. La porta d'accés està situada al mig de la façana i és d'arc de mig punt rebaixat. Totes les obertures, portes i finestres, són d'obra vista i els murs de pedra i reble. Les golfes s'il·luminen amb dos òculs.</p> | 08144-44 | Urbanització cal Rafel del poble d'Olvan (Cal Rafel, 08611-Olvan) | <p>No s'ha pogut trobar documentació de la casa ni de la família tot i que sembla procedir d'una branca del mas Minoves. Propietaris de la gran masia de la Tor i de les masoveries de Blancs i ca l'Àngel, probablement es van construir una nova casa, cal Rafel, prop del poble d'Olvan, a començaments del s. XIX. Un fill d'aquesta casa, nascut l'any 1841, i de nom Josep Minoves Pujols, es feu jesuïta i anà de missioner a les Filipines on morí l'any 1892.</p> | 42.0580795,1.9073027 | 409587 | 4656802 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-pb010361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200185.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els amos d'aquesta masia eren un dels grans propietaris del terme municipal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54879 | Coll Cervera, antigament Coll de la Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-cervera-antigament-coll-de-la-cervera | XVIII | <p>Masoveria construïda en diferents etapes al llarg dels segles, actualment adaptada a tres habitatges destinats a segona residència. El cos central, probablement el més antic, té planta quadrada, és cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana; a aquests cos s'hi adossaren dues ampliacions, cadascuna amb una coberta individualitzada. Bona part de la masia és arrebossada llevat dels murs de la planta baixa que conserven la pedra vista. En una llinda situada a la façana de ponent es'hi distingeixen, molt borroses, les dues primeres xifres d'una data del s. XVIII (17..).</p> | 08144-45 | Camí de la Pera | <p>Es coneixen notícies documentals des del s. XVII però probablement els seus orígens són més antics. Pel que en sabem, sempre ha estat una masoveria del mas de la Pera.</p> | 42.0517265,1.9256545 | 411096 | 4656078 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150322.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El nom de la casa apareix escrit de maneres diverses, també és força habitual la utilització del nom Collcervera.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54880 | Pla de les cinc alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-cinc-alzines | <p>A l'indret anomenat el Pla de les cinc alzines s'alçava una alzina de notables dimensions, la base de la qual estava formada per cinc plançons que, en conjunt, formen una soca amb quatre metres de diàmetre. L'alzina fou afectada pels incendis del 4 de juliol de 1994 quan una guspira penetrà per l'esquerda formada en la unió de dos dels seus braços i va cremar completament l'interior de la soca. Durant uns quants anys hi quedava l'esquelet, actualment però únicament es conserva part de la soca. La singularitat de l'alzina va donar nom a tota aquesta contrada. Avui dia és una zona planera de bosc jove que s'ha anat desenvolupant posteriorment als incendis, bàsicament d'alzines amb arbustos i plantes diverses, també hi ha un pla de roca. </p> | 08144-46 | La Pera | <p>L'indret era molt popular i concorregut sobretot per gent d'Olvan però també de contrades properes. Al pla i al voltant de l'alzina la gent s'hi aplegava en motiu d'alguna celebració o fontades. </p> | 42.0610000,1.9339600 | 411797 | 4657099 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p8300133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p8300146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p2210001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: imatge 1: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002; imatges 2, 3, 4: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54881 | La Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> | XVI-XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica, arran de recents obres de reforma i rehabilitació, entre altres altres actuacions s'ha eliminat l'arrebossat que cobria les seves façanes fet que ha permès veure elements arquitectònics que restaven amagats pel revestiment. La masia té coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. En aquesta façana hi ha la portalada d'accés a l'interior, és d'arc de mig punt fet de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntats de carreus també amb bon acabat. Al mateix frontis hi ha diverses altres obertures, unes finestres petites que flanquegen la porta, i a planta primera grans obertures que donen a balcons, totes emmarcades amb carreus a muntants i llindes. Al darrer nivell les obertures mostren altres acabats. A la façana de migdia podem també veure-hi rellotge de sol format per un plafó de peces ceràmiques en el que s'hi indica l'any 2020. A les altres façanes trobem majoritàriament obertures, algunes cegades, amb un acabat també de carreus als muntants i llinda plana monolítica, junt amb altres tipologies, com emmarcament de maó massís.</p> <p>Probablement la primera masia s'amplià amb la construcció d'un pis superior al s. XVIII i, fruit d'aquesta ampliació va caldre reforçar amb imponents contraforts el mur de tramuntana. La casa mostra la traça de diverses fases de constructives. Hi destaca un mur bastit amb carreus de pedra de grans dimensions (50 x 30 cm), tallats i escairats i col·locats en filades horitzontals i a contra junt, units amb morter de calç. Sobre aquest mur i fruit de les diferents ampliacions de la masia és va construir una volta catalana amb llunetes que cobreix l'entrada de la masia. Aquest mur correspon, probablement, a la masia de la Pera del s. XV. La cisterna de la masia és situada adossada a la part posterior, a tramuntana; aquesta recull les aigües de la vessant nord de la teulada, s'hi accedeix des d'una finestra-balcó situada al mur de la masia, i també per una obertura a la part baixa de l'estructura. </p> | 08144-47 | Les Cinc Alzines | <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, hi consta referenciat el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del s. XV (pergamins del mas Ballaró). Des del s. XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0607400,1.9390012 | 412214 | 4657065 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100330.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Edificada sobre la roca, sobre la cuina hi ha un amagatall que durant la Guerra Civil va servir com a refugi. Es va veure afectada pels incendis de l'estiu de 1994, ha estat restaurada.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54884 | Cups de vi de la Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-vi-de-la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XV | <p><span><span><span>A tocar el que havia estat la masoveria del mas de la Pera, que es va cremar en l'incendi de juliol de 1994 i que ha estat reconstruïda per a ús de la família dels propietaris, s'hi troben dos cups excavats a la roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una de les tines està situada a l’extrem nord de la codina, per tant, al sud de la masoveria. L’estructura de la tina excavada a la roca, actualment coberta amb unes fustes, és una cavitat de plana circular de 1,14 m de diàmetre i 0,74 m de profunditat; es calcula que la seva capacitat total és de 750 litres. Aquesta tina consta referenciada com a Tina de la Pera-1 en el llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 218-219). A l'extrem de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, hi ha el rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base una pica de decantació. A la part superior de la de la roca també hi podem veure un rebaix a manera de trencaaigües, i al costat mateix de la tina hi ha unes escales picades a les roca.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La segona de les tines està situada a l’extrem est de la codina, hi trobem les estructures negatives excavades corresponents al follador i una tina, avui molt parcialment cobertes de terra i vegetació; la tina està coberta amb unes fustes. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,20 m de diàmetre i 0,30 m de profunditat. Pel que fa a la tina és de planta circular, té un diàmetre de 2,00 m i una profunditat de 1,60 m; es calcula que la seva capacitat total és de 5.000 litres. Aquesta tina consta referenciada com a Tina de la Pera-2 en el llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 220-221). A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base la pica de decantació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-50 | La Pera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de la casa de la Balma correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. Segons les informacions aportades pels germans Coromines, la tina que identifiquen com a Tina de la Pera -2 correspondria a una tipologia que pot ser de cronologia medieval, per contra la Tina de la Pera-1 la situen a l’època moderna.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, ja hi trobem el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del s. XV (pergamins del mas Ballaró). Des del s. XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0608200,1.9388600 | 412202 | 4657074 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210043.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través del llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017) assenyalada a la bibliografia.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. Les imatges 1 i 2 corresponen a la Tina de la Pera-1 i les imatges 3 i 4 a la Tina de la Pera-2. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54885 | Pedres de la Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-de-la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> | <p>Pedres singulars per la seva forma i dimensions situades a uns 200 metres al sud del mas de la Pera que, probablement, són l'element natural que va servir per donar nom al lloc i al mas. Sembla que podien haver format un únic bloc que, en algun moment i per alguna raó que desconeixem (potser un moviment sísmic?) es partí per la meitat, més o menys, quedant tal com es veu actualment. Durant l'any 2020 un dels grans blocs, el del costat més de llevant, va patir un lleuger desplaçament possiblement degut a unes fortes pluges. </p> | 08144-51 | La Pera | <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, ja hi trobem el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del segle XV (pergamins del mas Ballaró). Des del segle XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0601506,1.9389367 | 412208 | 4656999 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210073.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/