Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89407 | La palanqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanqueta-0 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La palanqueta és un petit pont, una palanca, que permet superar el curs fluvial de la riera de la Portella, aigües avall del pantà de Fuives, per sota de la Font d’en Pere Casas. La palanca està construïda a partir d’un tauler de formigó suportat, als estreps, sobre el mateix terreny natural i per una pila de secció ovalada construïda a partir de blocs de formigó, situat a la zona aproximadament central. A la ribera esquerra s’accedeix al pas a partir d’unes unes escales de maó, pel costat contrari continua el corriol. Escales i palanca conserven part d’una barana de barrots de ferro de secció circular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La palanca es va construir en el camí que feien servir les persones del nucli d’Olvan i cases de la zona que anaven a treballar a Cal Rosal, bàsicament a la fàbrica dels Rosal. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-243 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El camí el van construir els germans que feien de paletes a la fàbrica de Cal Rosal, segons informació oral transmesa per Rubén Dalmau, net dels constructors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0659333,1.8924567 | 408370 | 4657690 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260819.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 89408 | Elements petris decoratius de Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-petris-decoratius-de-cal-rafel | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt de diverses pedres commemoratives o simbòliques que es troben distribuïdes per l’entorn de Cal Rafel i la seva proximitat, com al centre de la rotonda que hi ha uns metres més amunt, al carrer del Serrat del Quirze. Les peces tenen formes diverses, quadrangulars, rectangulars o de forma totalment irregular, algunes estan col·locades a manera de monòlit commemoratiu, per ser clarament visibles i exposats, i altres de manera menys específica. Totes compten amb inscripcions gravades, incises en la pedra, algunes amb algun element figuratiu dibuixat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Trobem per exemple un carreu que té la inscripció </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> TAULA TÍPICA / A 66 MTS.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >>, la distància està</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> dins una cartel·la en forma de fletxa indicativa de la direcció, i les sigles </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> F.P.C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>>>. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Un monòlit disposat verticalment, a la cara del davant hi ha una creu incisa i la inscripció: </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>DEU VOS GUARD / DECAU EL DIA / CAN RAFEL / ANY...</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>seguit del dibuix d’un arbre també gravat; al cara posterior indica </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>F. PALAU C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> i en un dels blocs de suport de la peça situats a la part posterior, la data gravada</span></span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span><span><<26-V-1966>>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça en forma de llinda plana rectangular hi consta <<QUAN MA ORELLA NO OIRA / QUE US SENTI A VOS OH MARIA QUAN MON>>, al costat, un altre bloc similar a l’anterior amb la inscripció <<VERGE DE LA BONA MORT / DEL CEL DUEU-NOS AL PORT / TINGUEU PIETAT DE MI / EN LA HORA DE MA FI. >> i les inicials <<F. P. C.>>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-244 | 42.0580705,1.9071396 | 409574 | 4656801 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 89409 | Alzina de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans destacables, situat a la banda de ponent de la masia, a l’altra banda de la pista o camí del Boix i a peu de la bifurcació amb un altre camí secundari. El peu surt del pendent inclinat del marge del camí, fet que ha condicionat que el tronc central sigui lleugerament inclinat. La part superior del canó es bifurca en tres branques principals que al seu torn es divideixen en diverses branques, tot formant una capçada d’uns 17 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-245 | 42.0771963,1.9182657 | 410522 | 4658914 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280157.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 89410 | Alzina de Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigcogull | l'aspecte general és bo, tot i que una part del tronc es troba sec, mort, potser es va veure afectada pels incendis del 1994. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, situat en mig d’un camp de conreu que hi ha al sud del turó de Puigcogull. Amb un port molt vertical, té un canó que es recargola molt lleugerament i es bifurca en tres grans branques a partir de les quals es divideix en altres diverses branques, tot formant una capçada d’uns 13 metres de diàmetre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-246 | <p>El municipi d'Olvan es va veure greument afectat pels grans incendis forestals del 1994, l'entorn pròxim a l'alzina es veié molt arrasat pel foc. Un exemplar d'aquestes característiques, i de dimensions considerables com aquest, destaca en un entorn de bosc jove desenvolupat posteriorment als incendis.</p> | 42.0602223,1.9254613 | 411093 | 4657021 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280352.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 89411 | Alzina de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-sant-salvador | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'alzina està situada a pocs metres al llevant de la casa de Sant Salvador, en un petit pla al peu del camí de Campdeparets. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. La part superior del canó es bifurca en dues branques principals però que a la seva vegada es divideix diversitat de branques formant una gran capçada oberta i arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-247 | 42.0648419,1.9188182 | 410550 | 4657541 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140274.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar prou destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan, i també la zona propera a l'alzina, es va veure greument afectat pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 89412 | Font d'en Pere Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-pere-casas | XX | <p><span><span><span>Font situada en un marge del peu del camí de la palanqueta, compta amb una estructura obrada que reforça el pendent del terreny. Concretament hi ha un frontal rectangular delimitat per carreus de pedra tallada i la part central, obrada en maó massís, al mig de la qual hi ha el brollador d’aigua i el tub del sobreeixidor que aboquen l’aigua a un clot situat a la base de l’estructura. A banda i banda un banc amb respatller construït amb lloses de pedra. </span></span></span></p> | 08144-248 | 42.0653656,1.8911975 | 408265 | 4657629 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89412-p3220125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89412-p3220128.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 89413 | Font de la de la zona esportiva de Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-de-la-zona-esportiva-de-cal-rosal | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada en un petit parc o zona d’esbarjo, al sud del nucli de Cal Rosal, entre el camp de futbol i les piscines. Es tracta d’una font formada per una estructura de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l'aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter. L’estructura de la font és coronada amb un carreu de pedra picada on hi ha gravada la data 2003</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-249 | 42.0673563,1.8693612 | 406461 | 4657874 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 89439 | El nom d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-dolvan | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment als reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>Hom afirma que el nom d’Olvan té el seu origen en l’ajuda que el Rei Moro de Berga va demanar al Rei Moro de Vic. Arrel d’aquesta petició, el segon va enviar un gran exèrcit perquè ajudés al primer. En veure’l passar prop d’Olvan, un cabdill cristià de la zona va exclamar: “<em>On van? Ells la pagaran, com més seran més moriran</em>”.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-250 | 42.0570023,1.9070325 | 409563 | 4656683 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor: “cal suposar que de l’expressió “on van?” del cabdill cristià en surt el nom d’Olvan” | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 89440 | El mosso del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mosso-del-pla-del-gol | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, narra la història d’un mosso que havien tingut a la masia del Pla del Gol. Sintèticament la narració conta que, com era comú en moltes masies, aquesta comptava amb un mosso que any rere any hi feia estava en els períodes de més feina. El mosso era una persona molt complidora i treballadora, raó per la qual quan hi feia estada era com un més, fent vida a la casa mateixa, menjant amb la família i dormint en una habitació a la casa, a diferència del que era habitual en aquests casos en que dormien a les pallisses, estables o corts. Un any en arribar el mosso, el Sidro, el masover, va quedar sorprès per l’estat en que es trobava, molt encorbat i demacrat, quan sempre havia estat una persona alta, forta i valenta. El Sidro va demanar-li que li succeïa, el noi va contestar que no n’estava pas de malalt i que el metge només li havia sabut respondre que tot plegat devia ser cosa de bruixeria.</span></span><span><span> Li explicà que feia entorn a mig any que, “quan se n’anava a dormir, semblava com si l’amallonessin; rebia cops a tort i a dret, i duia el cos ple de morats. El més curiós del cas, però, era que per més que intentava tornar-s’hi mai arribava a tocar ningú, i quan aconseguia encendre una espelma comprovava que, es trobés o es trobés, no hi havia ningú amb ell, estava ben sol. I això li passava tan si dormia en una habitació com en una pallissa, i li havia succeït a totes les cases on havia treballat des d’aleshores ençà. Davant l’escepticisme del Sidro, el jove li va ensenyar el pit i l’esquena, i el masover va quedar esgarrifat dels cops que s’hi veien.” Davant d’aquest fet, el mosso va fer-li saber que si ho preferia es busqués un altre mosso. El Sidro “li va dir que no hi patís, que si això era cosa de Bruixes ben aviat s’acabaria, que ell no hi creia pas en aquestes històries.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera nit, els sorolls provinents de l’habitació del mosso van despertar el Sidro, que va adreçar-se a l’habitació, quan per fi va aconseguir que el soroll finalitzés i que el mosso obrís la porta, va poder comprovar que no hi havia ningú però que era com si el mosso hagués rebut una forta pallissa. Els mateixos fets van succeir la nit següent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro preocupat, va fer una proposta al mosso que per tal de poder-lo ajudar i comprovar que succeïa, si ell hi accedia li demanà de poder-se quedar a l’habitació durant la nit. “Quan es varen reiniciar els cops i el jove va començar a cridar novament. El Sidro es va afanyar a encendre una espelma que s’havia procurat per tal d’escatir quin era aquell misteri, però un cop va tenir un xic de llum per albirar-ho va quedar ben esglaiat. A l’habitació no hi havia ningú més que ell i el mosso; ell assegut en una cadira als peus del llit i el mosso estirat damunt del catre. De tant en tant se sentien cops que el masover no podia endevinar d’on sortien i, seguidament, el mosso es recargolava de dolor enmig d’uns crits espaordidors. Malgrat que el Sidro el sacsejava i l’intentava despertar, el noi va continuar dormint fins que, com ja havia passat les dues nits anteriors, al cap d’una estona es va despertar, amallonat novament i sense cap presència física que expliqués el què havia passat.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No podent resoldre la situació, al matí següent el Sidro va consultar amb el mossèn que “li va explicar que ell havia conegut molts casos semblants i que normalment eren fruit d’embruixaments.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro no volent veure patir el mosso, li va demanar que marxés pagant-li el convingut per tota la temporada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“El mosso va marxar aquell mateix dia, després de dinar, i des de l’era el masover li va dir que no s’oblidés de tornar-hi l’any vinent, que l’esperaven per feinejar. Al cap d’uns dies, però, un traginer que venia del Bages i va fer parada al Pla del Gol els va explicar que aquell mosso que havien tingut a la casa durant tants anys havia mort, corsecat, mentre dormia, i que l’amo de la casa on havia passat tot li havia explicat que semblava talment com si l’estomaquessin mentre era al llit.”</span></span></span></span></span></p> | 08144-251 | 42.0711949,1.8711620 | 406616 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 89441 | El serpent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serpent | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>En una balma propera al Pla del Gol hi vivia un Serpent que hom afirmava que tenia més de cent anys. Conten que era tan gran que hom no podia entrar a la balma sense ensopegar-hi, i que era tan vell que duia una llarga cabellera.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-252 | 42.0711894,1.8711883 | 406618 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 89442 | La troballa de la Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-valldaura | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu que: “</span></span></span><span><span><span>La Mare de Déu de Valldaura fou trobada dins d’un pou proper a l’indret de la seva capella.</span></span></span><span><span><span>”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-253 | 42.0803172,1.9422736 | 412511 | 4659235 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor, la llegenda dona poques referència, ni esmena l’autor de la troballa de la Mare de Déu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 89483 | Font d’en Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-felix | XX | <p><span><span><span>Font situada al peu del rec de Cabots, està emplaçada en el vessant esquerre del rec. Recentment, la font i el seu entorn ha estat objecte de millora de l’espai i reformades les estructures. La font pròpiament, està constituïda per un frontal de planta corbada format per peces rectangulars de pedra disposades verticalment, al centre del qual hi ha l’aixeta. A extrem i extrem del frontal hi ha un bloc quadrangular també de pedra, a manera de seient individual. L’entorn és un espai format per diverses feixes, definint un corriol principal condicionat amb baranes i mobiliari, taules i bancs. El lloc es caracteritza per ser un entorn força ombrívol i fresc. A l’extrem més nord, trobem algunes estructures corresponents a la captació d’aigua de la font per l’abastiment d’aigua al poble. </span></span></span></p> | 08144-254 | <p><span><span><span>La Font d'en Fèlix va ser la primera font a partir de la qual es va captar aigua per abastir al nucli d’Olvan, concretament a l’any 1914. En aquell moment, la portada d’aigua va servir per subministrar aigua a la població a través de tres fonts públiques distribuïdes en diferents punts del nucli urbà, la Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill. Aquest servei va suposar una gran millora per la població, en un període en el qual els habitatges no comptaven amb aigua corrent. La disponibilitat d’aigua subministrada a partir de la Font del Fèlix era escassa, fet que va determinar que posteriorment, a l’any 1932, es millorés el servei de captació i subministrament d’aigua a la població a partir de la canalització i abastament al poble des de la Font del Rull; actuació que en períodes posteriors va anar essent millorada i ampliada.</span></span></span></p> | 42.0621124,1.9028895 | 409228 | 4657255 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070361.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El lloc on s'ubica la font és a tocar del nucli urbà, fet que afavoreix que sigui freqüentada per gent del poble. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 89484 | Cal Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicens | XVIII-XIX | L'edifici està en avançat estat d'ensorrament, malgrat conservar-se una alçada de més d'un nivell de planta en gran part dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Vicens es troben en mig d’un pla obert, envoltat de feixes, al peu del camí que puja cap a Valldaura. Les estructures conservades mostren un edifici de planta rectangular, orientat en sentit nord-est a sud-oest, amb la part que sembla que correspondria a la façana principal envers el sud-est. Majoritàriament els murs conservats són de paredat comú format per pedres de tall irregular junt amb carreus desbastats i a les cantoneres carreus escairats i polits; hi ha també alguna resta de mur de tàpia. En algun extrem podem veure materials constructius contemporanis, fruit d’alguna reforma o actuació més recent. Es conserven murs fins aproximadament l’alçada de nivell de planta primera, tot i que en alguna part les restes superen aquesta cota. Les restes estan parcialment cobertes de vegetació, fet que dificulta la visió del conjunt; s’identifica una estructura principal de dos cossos separats per un mur mitger de pedra. I al costat més de ponent, un volum adossat, que podria ser destinat a paller. L’edifici es bastí adossat a un lleuger desnivell del terreny. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-255 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Vicens en la qual hi figura registrat Josep Pujol. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Rosell, consta que tenia la possessió i casa anomenada Cal Vicens. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Cal Vicens consta com a propietat de Raimunda Cruells.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0724050,1.9453053 | 412752 | 4658354 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100292.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 89485 | Monument Diada 11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-diada-11-de-setembre | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a la Diada de l'11 de setembre, es tracta d’un monòlit de forma irregular al frontal del qual hi ha un escut metàl·lic amb la senyera i la inscripció “CAL ROSAL / 11 SETEMBRE 2002” també de peces metàl·liques. A la part posterior del hi ha una placa en la que hi consta el text “Aquesta obra / ha estat realitzada per / JAUME CASALS / ferrer de Cal Rosal, / a l’edat de 95 anys.” Al costat de tramuntana del monòlit hi ha una asta amb la senyera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-256 | 42.0703126,1.8703543 | 406548 | 4658200 | 2002 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260717.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jaume Casals | Tal i com consta a la plaça posterior, l'obra fou realitzada pel que fou conegut com el ferrer de Cal Rosal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 89486 | Monument Rafael Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rafael-casanovas | XX-XXI | <p><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a Rafael Casanovas, format per una base de pedra damunt la qual hi ha un pedestal amb un bloc monolític al davant, en el frontal del qual hi consta la inscripció “ A RAFAEL / CASANOVA I / A TOTS ELS / DEFENSORS / DE / CATALUNYA / 1714-1998 / Olvan / 11-9-1998” i a sota “A.A.P.”; a sobre, un altre bloc de pedra actua de base d’una escultura d’un bust de Rafael Casanova. El bust és de morter o pedra artificial amb pàtina de diverses coloracions. La base del conjunt és de planta quadrada feta en pedres i morter, a la part superior a l’extrem de llevant hi ha diverses pedres unides amb morter que porten cadascuna d’elles referències incises a diversos pics, serres o cims, com Penyes Altes, Montorto, Pedraforca, Puigmal, entre altres, la majoria amb una data gravada. Damunt d’aquestes pedres s’alça un altre element, en aquest cas metàl·lic, format per una barra de secció circular a la part superior de la qual hi ha una placa, un escut amb la senyera i finalitza amb una escultura que recorda fulles d’alzina i roure entre altres elements. A la placa hi ha la inscripció “ANALOGIA ABORIGEN Flora –història / EL ROURE: Arbre de fulla caduca o mercescent. / molt flort i longeo. / L’hivern canvia la seva fesomia. / L’ALZINA: De fusta molt dura i llarga vida. / és símbol de perennitat. / Catalunya ha patit llargs “hiverns.” / també és molt vella. / longànime la seva història / àdhuc segueix sent ELLA. / Anònim / Olvan x Catalunya, setembre del 2000”. Aquest element, junt el pal amb la senyera, situat a la banda oposada, flanquegen el monument central a Rafael Casanova.</span></span></span></p> | 08144-257 | 42.0575546,1.9067922 | 409544 | 4656744 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260841.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 89502 | Fons de material arqueològic d’Olvan al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-dolvan-al-museu-comarcal-de-berga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials provinents del municipi d’Olvan conservats al Museu Comarcal de Berga corresponen a les troballes produïdes en vint indrets diferents del </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>municipi, entre els quals jaciments com el de Sant Martí de Minoves, el Serrat de la Vila o el poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, per esmentar alguns dels més coneguts. Els indrets on s’han produït les troballes són jaciments o punts considerats com a potencials jaciments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El fons inclou materials que pertanyen a un ventall cronològic molt ampli des de l'edat dels metalls fins època contemporània, junt amb fragments de cronologia indeterminada. Entre els tipus de materials custodiats destaca majoritàriament la ceràmica, de tipologies i èpoques diverses, amb un nombre superior de ceràmica medieval grisa; es conserven sobretot fragments informes, però també hi ha fragments de formes com de vores, anses, etc. A més, també hi ha restes òssies humanes i de fauna, de metall, de vidre i materials lítics</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-258 | Museu Comarcal de Berga. Espai de reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. | 42.0570037,1.9070246 | 409562 | 4656683 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-07.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Del conjunt del fons el material provinent del jaciment anomenat poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, és resultat de troballes prèvies a l’excavació arqueològica. El material recuperat arran de les intervencions arqueològiques està pendent de recepció, per trobar-se en fase d’estudi (arran de la intervenció arqueològica es passà a considerar com dos jaciments, o dues àrees amb restes arqueològiques denominades Rocarodona I i Rocarodona II).Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà; la imatge 1 i 2 corresponen a materials localitzats a la codina del jaciment de Sant Martí de Minoves i les imatges 3 i 4 al turó del Serrat de la Vila. | 78|79|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 89568 | Rellotge antic del campanar de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-del-campanar-de-santa-maria-dolvan | XIX-XX | Actualment està en desús, cobert de pols i sense manteniment. | <p><span><span><span>Les restes de l’antic rellotge de l’església parroquial, actualment sense ús, es conserven en un espai de l’interior de la caixa d’escala del campanar, ubicat sobre unes posts de fusta que conformen una mena de bancada<span> que sembla que podria ser la ubicació origina</span>l. Està format per una estructura o esquelet exterior quadrangular, un cub de de ferro forjat fet a partir de barres planes, a l’interior del qual hi ha la maquinària conformada per un sistema d’engranatges, palanques, eixos i pinyons, pesos i contrapesos que feien moure els cilindres i activaven els diferents tipus de senyals horaris. Al costat de l’estructura hi ha un pes i algunes peces soltes; els pesos són de pedra.</span></span></span></p> | 08144-259 | Plaça de l'Església, 1 | 42.0573925,1.9052582 | 409417 | 4656728 | 08144 | Olvan | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89568-p3070168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89568-p3070172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89568-p3070170.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 89569 | Rocarodona I i II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocarodona-i-i-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLADÓ,<em> </em>M. (2016): “<em>Els Jaciments dels Rocarodona: noves dades per a l'estudi de la prehistòria a la vall mitjana del Llobregat”</em>, a L’Erol, núm. 127 (primavera 2016), p. 41-43.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>TRULLÀS, O. (2009): Memòria de la prospecció arqueològica superficial realitzada al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2010): Informe d’afectació d’estructures al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2011): Memòria del cobriment d'estructures arqueològiques de Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques de Rocarodona – Olvan </span></span></span><span lang='CA'><span>[Consultable en línia: </span></span><a href='http://hdl.handle.net/10687/428193'><span><span><span><span>http://hdl.handle.net/10687/428193</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ]</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment de Rocarodona, de fet, està conformat per dues àrees amb restes arqueològiques, que es diferencia com a dos jaciments, els anomenats Rocarodona I i Rocarodona II. Aquests van ser documentats arran de la intervenció arqueològica portada a terme entre el 20 de setembre i el 30 de novembre <span>de 2010</span>, quan s’efectuà el control arqueològic del moviment de terres per a la construcció de vials i rases del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Es van localitzar dues àrees amb restes arqueològiques (sense evidències a nivell superficial). En el decurs dels treballs, es va portar a terme la documentació de les restes i l’excavació d’una part, a fi de poder fer una valoració més acurada d’una possible excavació en extensió. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona I</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment Rocarodona I s’hi identificaren 23 estructures negatives que ocupen entorn mitja hectàrea de terreny. Concretament es van localitzar 12 estructures negatives corresponents a sitges o cubetes d’entorn un metre de diàmetre; dos grups probablement de forats de pal disposats linealment; i dues estructures complexes de funció desconeguda (una de les quals podria interpretar-se com un fons de cabana semi-excavada). Del total d’estructures es va dur a terme l’excavació d’una sitja quasi complerta, de forma troncocònica, excavada al terreny natural; el dipòsit presentava unes mesures d’1 metre de profunditat, 1 metre de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d'1,25 metres. En l’excavació es van recuperar materials, una part dels quals fora de context, com és el cas d’una única peça lítica; també es van recuperar 87 fragments, dels quals 8 són vores i 2 de fons de base plana i 3 nanses, que permeteren situar el jaciment en el bonze inicial-ple (entre inicis fins a mitjans del segons mil·lenni cal. BC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona II</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del jaciment Rocarodona II només se’n coneix una sitja que es va excavar, es tracta d’una estructura retallada al terreny natural, de forma globular irregular i fons pla, que en localitzar-se es trobava seccionada verticalment. Es creu que no seria un element aïllat sinó que podria formar part d’un jaciment de majors dimensions, no conegudes. Les dimensions de la sitja són d’1,2 metres de profunditat, 95 centímetres de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d’1,5 metres. L’excavació de l’estratigrafia que reblia el seu interior, va suposar la identificació d’un estrat, que per les seves característiques es considera un estrat de farciment antròpic intencionat, que es relaciona amb les deixalles habituals d’un espai d’habitat i que permet indicar que pot testimoniar la presència d’un possible hàbitat proper, desconegut fins al moment. En aquest cas es van recuperar un total de 76 fragments ceràmics, sobretot petits fragments informes, 2 vores, 1 base còncava i 1 arrencament de nansa; la majoria són fragments de ceràmica a mà de cocció mixta, únicament 1 fragment presentava decoració corresponent a un cordó llis sota el llavi. Tot i que les característiques del material no va permetre aportar una cronologia molt ajustada, sembla que s’inscriu dins el període prehistòric recent, hipotèticament podria correspondre a l’horitzó cronològic del neolític (LLADÓ: 2016, 42). </span></span></span></span></p> | 08144-260 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciments de Rocarodona van ser identificats arran de les tasques de seguiment d’urbanització del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Inicialment es va portar a terme una primera fase d’estudi de valoració, en aquest cas superficial de les restes visibles i identificables en prospecció sense remoció de terreny que no va permetre identificar restes arqueològiques d’interès potencialment destacable, únicament la identificació de petits fragments ceràmics de cronologia moderna, la situació estructures o d’edificis existents a l’àrea del futur polígon, des de la masia de Rocarodona fins un parell de barraques o altres elements. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Una fase d’intervenció arqueològica de seguiment, excavació (dues campanyes, i cobriment de les restes), que s’han portat a terme en diferents períodes des del 2010 fins al 2016. </span></span></span></span></p> | 42.0516800,1.8916400 | 408282 | 4656108 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1970940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-1-sitja.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació s’ha obtingut a partir de les dades facilitades per la Societat d’Arqueologia del Berguedà, els informes i memòries rebudes fins la data de l’elaboració de la present fitxa, i especialment, a partir de l’article de Meritxell Lladó sobre els jaciments de Rocarodona publicat l’any 2016 a la revista “L’Erol” (LLADÓ: 2016, 41-43). Apuntar que no s’ha realitzat una excavació complerta del jaciment ni tampoc una delimitació total. Actualment, les restes estan cobertes i protegides. Un cop finalitzi l’estudi dels materials, aquests es dipositaran a l’espai de reserva del Museu Comarcal de Berga. Museu Comarcal de Berga, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga.Autoria de les imatges: Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 89571 | Forn d’oli de ginebre de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-castello | XX | La traça del forn està erosionada. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta de les marques incises que conformen les restes d'un forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, en un petit pla de roca amb un pendent molt suau. Les restes negatives del forn estan una mica degradades, però es pot identificar el cercle que constituïa la zona de combustió (d’uns 35 centímetres de diàmetre), del qual en surt un petit canaló pel qual regalimava l’oli, seguint el lleuger pendent, al final del qual trobem un forat rebaixat a la roca, on era recollit el líquid. Al costat mateix del cercle, també en la part la roca té el pendent, s’hi localitza un parell de forats arrodonits i petits, un dels quals té un altre mena de canaló i una altre rebaix a l’extrem, tot de petites dimensions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-261 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest element és un testimoni d'una tipologia d'activitats de caire rural que la tradició oral ha permès documentar i que almenys s'han realitzat al llarg del segle XIX i gran part del XX. Es desconeix però l'origen d'aquesta activitat vinculada a les activitats remeieres, de recol·lecció i manipulació dels fruits silvestres, arbres i plantes medicinals per tal de guarir malalties o altres finalitats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’oli de ginebre correspon a l’extracte de la resina de les <span>soques</span> del ginebre blanc, el qual s’obté a partir de la combustió de les soques d’aquest arbust, que, per tal que es pugui processà, convé recollir en un període concret de l’any i assecar en determinades condicions d’humitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La principal utilitat documentada de l'oli de ginebre és com a desinfectant, especialment emprat en les ferides del bestiar, i per curar mals de queixal i de panxa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656350,1.9312025 | 411575 | 4657617 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270218.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El forn d'oli de ginebre es troba situat uns 12 metres a l’est de la masia de Castelló, en una franja de roca just a l’altra banda del camí. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 89572 | Forn d'obra de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-minoves | XIX-XX | Tot i que l'estructura es conserva força bé, la vegetació creix al seu voltant i cobreix part de les restes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’estructura del forn d’obra es troba bastida adossada a un marge d’un camp de conreu, aprofitant el desnivell del terreny afeixat per accedir als diferents nivells de l’estructur</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>a. <span>Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb dues boques d'accés obertes a la part inferior del conjunt en el costat que orientat a ponent. Es tracta d’un forn que tot i trobar-se molt cobert de vegetació arbustiva que hi ha crescut, sembla que segueix les característiques arquitectòniques més comunes en els forns d’obra tradicionals, conformant una planta rectangular en part excavada al terreny natural. En aquest cas, compta amb dues boques d’accés al forn que es situen a la part inferior de l'estructura des d’on s’alimentava i controlava el foc de la cocció. La part superior corresponia a l’espai on es disposava el material ceràmic, maons, teules, etc., per la seva cocció. L’estructura està bastida amb pedres de dimensions diverses, tot i majoritàriament més aviat grans, desbastades, lligades amb morter de calç, i alguna part amb pedra seca. Les boques d’accés corresponen a unes obertures en arc més o menys de mig punt fet amb maó massís disposat de pla. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-262 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'una estructura que pot situar-se en un context cronològic modern i contemporani, segurament del segle XVIII al XX, coincidint amb ampliacions o remodelacions de la masia de Minoves, o amb la construcció o obres de reforma d’alguna de les seves masoveries. A partir del segle XVIII es documenta un creixement poblacional i d’ocupació del camp català que suposà un augment de construcció de cases de pagès i ampliacions de les existents, que podia comportar la necessitat de disposar de material d’obra, sobretot teules i maons.</span></span></span></span></span></p> | 42.0594908,1.8733769 | 406782 | 4656995 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270244.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions orals indiquen que la teuleria o forn d’obra va servir per coure material d’obra per la masia de Minoves i les seves masoveries.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 89573 | Font i barraca de l’horta del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-barraca-de-lhorta-del-ballaro | XIX-XX | Alguns elements mostren parts deteriorades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font del Ballaró es troba situada a l’alçada de la masia però a l’altra banda de la riera de la Riba, en una zona amb feixes i camps de conreu. Al lloc hi trobem diversos elements, la font, un viver i safareig, i un altre viver més modern, també l’horta i una barraca. L’horta es troba delimitada per un mur de tancament de pedra seca format per grans blocs de pedra, a la part de llevant del qual hi ha un portal d’accés format per brancals de pedra ben escairada i polida, i llinda de biga de fusta damunt la qual un petit teulat fet aprofitant revoltó ceràmic i teula àrab. Dins el tancat de l’horta a la part nord, hi ha la barraca, avui modificada amb materials contemporanis, però conservant part dels murs de pedra, es tracta d’una barraca amb coberta de teula àrab a dos vessants, destinada a guardar material i eines, i aixoplugar-se en cas de mal temps. A l’extrem més nord, al costat de la barraca trobem un brollador de font i un safareig, tot bastit en pedra amb el remat dels murs amb grans lloses planes pel costat de l’horta. A la part del davant de l’horta hi ha un altre dipòsit més recent, a mode de viver, al costat del qual trobem una bonica alzina. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els elements estan envoltats d’altres feixes i camps de conreu. Al fons del vessant on estan situats els elements, discorre la riera de la Riba.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-263 | 42.0567430,1.9136279 | 410109 | 4656647 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89573-p3070525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89573-p3070376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89573-p3070384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89573-p3070395.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89573-p3070396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89573-p3070401.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta de la font del Ballaró de la masia del mateix nom, a la qual abastia d’aigua; actualment continua proporcionant-li aigua. La casa es troba situada a menys de 200 metres en línia recta vers el sud-est. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 89574 | Barraca de la vinya del Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-sastret | XX | La barraca no té teulada i part dels murs estan ensorrats. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Barraca de pedra seca construïda aprofitant un desnivell de roca pel costat de ponent, de mides més aviat petites i d’un sol nivell. Els murs són fets amb grans blocs de pedra irregular; l’obertura de la porta d’accés està situada al costat de llevant, obrint al camp de conreu a l’extrem del qual hi ha l’estructura. La planta tendeix a rectangular tot i que l’angle sud-est és més aviat arrodonit per la part exterior, en part degut a la diversitat i irregularitat dels blocs que conformen el mur. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-264 | 42.0678196,1.9090611 | 409746 | 4657882 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300097.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fonts orals recollides expliquen que la barraca recull el sobrenom de la persona que menava els camps de la zona. La barraca era emprada per guardar l’animal, mula, matxo o altre tipus d’èquid, així com aixoplugar-se o guardar algunes eines. A la vegada el nom també ens testimonia que a la zona hi havia feixes amb vinyes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 89575 | Barraca de marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-0 | Tot i que es conserva força bé, té algun petit despreniment de part de les parets. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Barraca realitzada a partir del rebaix del tapàs, en un marge d’una feina. Conforma un espai de reduïdes dimensions, de planta irregular, tot i que la part principal defineix una planta tendint a semicircular, amb un petit espai allargat al costat de ponent. Compta amb una obertura d’accés, també feta en el mateix tapàs i de forma quadrangular, tot i que no es conserva la fusteria, s’hi pot veure les restes d’alguna frontissa i alguns encaixos on hi aniria col·locada. A l’interior, en el costat de ponent, on hi ha un petit espai allargat, trobem una altra petita obertura, segurament a manera de finestra per ventilar i il·luminar l’interior. A la superfície interior de les parets hi ha algun rebaix i encaixos, i també unes creus incises en el lateral de la porta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-265 | 42.0570338,1.9132797 | 410080 | 4656679 | XX | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070430.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es desconeix la funció originària d’aquesta barraca, tot fa pensar en un espai per desar-hi eines i aixoplugar-se del mal temps. No es pot descartar que hagi tingut altres usos.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 89576 | Font i viver de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-viver-de-les-cases | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font i el viver de la casa de pagès les Cases, està situada al vessant esquerre de la riera d’Olvan, al seu pas pels terrenys de la masia. Entre la riera i un camp de conreu, en un marge de blocs de pedra que fan de suport del terreny, hi ha el brollador de la font, del qual l’aigua cau de manera contínua en un recipient per desaiguar cap al viver. L’estructura del viver és de planta més o menys trapezoïdal, aprofita el terreny natural en dos dels seus costats, tot bastit amb murs de pedres i lligades amb morter. Al davant mateix de la font i el viver hi ha un hort i a continuació vers la riera altres feixes de conreu d’hortalisses i patates. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-266 | 42.0459953,1.8983284 | 408827 | 4655471 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89576-p3210013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89576-p3210014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89576-p3210015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89576-p3210018.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la font passa el camí que era emprat pels masovers per dirigir-se cap a Gironella a peu.La masia compta amb una altra font situada a llevant de la casa, la qual va permetre abastir-la d’aigua corrent.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 89577 | El Batlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-batllo | XVIII-XIX | Les estructures de la masia es troben en procés d'ensorrament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la masia Cal Batlló es troben en un pla obert cap al sud i l’oest, envoltat de prats i camps de conreu i al peu del camí que puja de Valldaura cap a Campdeparets. Les estructures conservades permeten identificar almenys dos volums principals, amb algun annex més petit. L’edifici principal, destinat a casa, és de planta rectangular, orientat amb la part que sembla que correspondria a la façana principal envers el sud, lleugerament al sud-oest. Majoritàriament els murs conservats són de paredat comú format per pedres de tall irregular junt amb carreus desbastats i a les cantoneres carreus escairats i més o menys polits; el gruix dels murs és d’uns 45 cm. aproximadament. L’alçada dels murs conservada en alguns punts assoleix més dels dos metres, corresponent a sobre del forjat de planta baixa; el volum d’enderroc existent cobreix part de les estructures fet que determina que es vegi menys alçat del conservat. També ha crescut vegetació que amaga part de les restes. La casa mostra una estructura de tres cossos paral·lels orientats longitudinalment de nord a sud. El conjunt de l’edifici està bastit adossat al lleuger desnivell del terreny, concretament per la part posterior. A l’angle sud-est s’hi observa un petit volum annex adossat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A tocar del costat nord de la casa hi ha les restes d’una altra estructura, que semblaria correspondre al paller. Aquest també bastit adossat al lleuger desnivell del terreny, els murs també de paredat comú. Part de l’estructura conserva una alçada de dos nivells de planta. El volum de vegetació dificulta l’observació del conjunt. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-267 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Batlló és una casa de pagès vinculada a la finca de Valldaura, al 1924, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, consta Can Batlló, junt amb Valldaura i la masoveria de Valldaura com a propietat de Juan Batllaura. No s’ha pogut confirmar la data aproximada fins la qual hi van viure els darrers masovers però sembla que va ser fins les primeres dècades de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0819903,1.9394236 | 412278 | 4659424 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p3140121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270194.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 89578 | Rocarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocarodona | XVIII-XX | Actualment l'edifici no està en ús, fet que ha facilitat que patís algunes destrosses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Rocarodona és de planta rectangular, consta de dos nivells de planta (probablement en origen dos plantes i unes petites golfes), amb coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest. És bastida amb murs de pedra de paredat comú i amb carreus ben escairats i més o menys polits a les cantoneres; a les seves parets també hi podem veure maó massís. En els murs de façanes s’observa algun angle enmig del pany de mur, indicant una addició al volum original. Tot i que actualment no està habitada, havia estat condicionada amb diversos apartaments de turisme rural, actuació que determinà una modificació total de la seva estructura interior, i en part també de les obertures per tal d’adaptar-la a les necessitats del nou ús. Les obertures són de tipologies diverses, majoritàriament resultat de les modificacions contemporànies, diverses són emmarcades amb maó massís, però també s’hi poden veure obertures de finestres fetes amb carreus de pedra i llinda plana monolítica (algunes cegades contemporàniament, tot conservant-se la traça en els murs). El seu interior estava compartimentat a partir de murs mitgers de càrrega. Dins la planta baixa es conserva, a manera decorativa, la fornícula on hi havia la pica, la boca del forn, una obertura cegada de comunicació en un mur mitger, i una fornícula que semblaria correspondre a l’espai d’uns fogons. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-268 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia de Rocarodona havia estat una de les masoveries de la masia de Ferreres, una de les grans propietats del municipi d’Olvan. Documentalment, consten notícies del segle XVIII, concretament en un capbreu del 1733 fet per Josep Anglarill i Farreres a la comunitat de preveres de Berga, davant del notari públic Josep Altarriba de Berga; es capbrevava els masos Xuricues i Roca Rodona, i diferents peces de terres dels masos Torrenpregon i del mas Casella, segons figura en els regests corresponents a la masia de Ferreres (conservats en còpia a l’AARB). Altres referències posteriors, les trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a aquesta masia. També es relaciona a l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) on consta que la casa formava part de la possessió de la gran masia de Ferreres, junt amb la Casanova, la Balma i Cabots.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arran de la construcció del Polígon d’Activitats Econòmiques de Rocarodona-Olvan, la masia va passar a formar part del Consorci Urbanístic pel desenvolupament del Sector d'Activitats econòmiques de Rocarodona-Olvan.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0492010,1.8866034 | 407861 | 4655839 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300145.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia de Rocarodona ha donat nom al polígon d’activitats econòmiques, tot i que de fa uns anys, està pendent de desenvolupament.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 89579 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-5 | XIX | Es troba en avançat estat d'enderroc, les restes conservades estan cobertes de vegetació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada la Solana es troben a la vessant de la solana, orientada a llevant, del rec de Sant Salvador, i prop del torrent que davalla de la zona de la Tor. Les restes de l’antiga masia mostren una estructura de planta rectangular allargada, bastida adossada al pendent del terreny. Les restes estan cobertes de vegetació i enderroc que en dificulta una correcta visió. Els murs visibles són de carreus desbastats de pedra i grans blocs tallats i més o menys escairats a les cantoneres, també conserva alguna resta de tàpia. Els murs conservats tenen unes alçades molt variables però es conserva únicament restes del primer nivell de planta, tot i que per les mesures d’amplada fan pensar en que podria tenir dos nivells de planta. L’estructura està orientada seguint l’orografia del terreny, quedant oberta vers llevant. Al seu interior es conserven restes de murs mitgers de càrrega, al mur posterior hi ha la boca del forn, del qual es conserva a lloc únicament la meitat de la pedra que defineix un arc lleugerament rebaixat. Al costat més sud hi ha restes d’alguns murs corresponents a algun annex, també al seu entorn proper s’hi poden identificar restes d’altres estructures, segurament destinades al bestiar i/o magatzem. A pocs metres també hi ha un clot que sembla que servia de bassa d’acumulació d’aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-269 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Solana de la Alzinosa, en la qual hi figura registrat Anton Viladomat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0705800,1.9175700 | 410454 | 4658179 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300047.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 89583 | Alzina de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de mides destacables, situat a la banda de nord-est de la masia de la Riba, just a l’altra banda del camí que continua cap a Valldaura on hi ha un revolt tancat. El peu de l’alzina surt d’un aflorament de roca mare en el qual té les arrels ben afermades, característica que la fa més remarcable. El tronc central amb una suau inclinació i de no molta alçada es divideix en tres branques principals i una secundària, que al seu torn es subdivideixen en diverses branques, tot formant una capçada entre uns 13 i 16 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-270 | 42.0684110,1.9305337 | 411523 | 4657925 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89583-p6270227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89583-p6270229.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar a l'entorn de la masia que el fa destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan i també la zona propera a la masia es va veure greument afectada pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55021 | Conjunt Monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | XIX aC-XII | <p>Els edificis i elements arquitectònics que componen el conjunt, s'assenten sobre una plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, de 358 m d'altitud màxima i una superfície dins del recinte emmurallat de 3,5 ha. Els elements més destacats són: una muralla romana de carreus poligonals que presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central. A la part baixa de la plataforma rocosa es troba la cisterna romana excavada a la roca calcària, de forma rectangular i amb capacitat per 350 metres cúbics d'aigua. Al costat s'observen els canals que conduïen l'aigua de la part superior de la muntanya a una bassa de decantació davant de la cisterna. Prop de la cisterna, en direcció SE, hi ha la pedrera des d'on els romans varen fornir els blocs de pedra per bastir la muralla i la talaia. Es poden observar diferents blocs de pedra abandonades a mig extreure. També hi ha localitzada una pedrera situada al peu de la muralla. Sobre la cinglera de llevant s'hi aixequen l'església de Sant Miquel, d'estil romànic, i l'absis de la que va ser la primera església construïda a Olèrdola, preromànica. La primera es caracteritza per l'austera simplicitat i la proporció de línies. Destaquen la porta dovellada i una finestra geminada amb el capitell i columna monolítica. Del primer temple, preromànic, es conserva l'absis de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, i l'arc de ferradura. Al costat de l'església es troba la necròpolis de tombes antropomorfes, que excavades a la roca, presenten la forma estilitzada del cos humà. En el punt culminant de la plataforma es conserven les ruïnes de la torre de guaita romana, de planta rectangular i aixecats amb blocs grans de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum). Aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell, també en estat ruïnós a l'actualitat. Es conserva únicament una sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Una muralla perimetral situada per sobre de la cinglera tanca la plataforma rocosa, es tracta d'una muralla alt-medieval que es conserva de forma molt desigual i s'ha perdut en la major part del seu traçat. Està feta de calcària irregular, de mida mitjana, unida amb abundant morter. A uns 300 m fora de la muralla romana es troba el barri medieval, a on destaquen la capella de Santa Maria i la necròpolis. Les sitges medievals, les restes d'habitatges ibers i medievals excavats a la roca entre altres estructures, i la zona d'excavacions, acaben de configurar aquest espai singular.</p> | 08145-1 | Muntanya d'Olèrdola | <p>Els primers pobladors d'Olèrdola, per ara documentats, arribaren a la muntanya a l'edat del bronze (1800-800 aC). De la presència humana en aquest període se'n té constància gràcies a escasses restes materials (vasos de ceràmica i eines de sílex). Fins a l'inici de l'edat del ferro (s. VIII-VII aC), no va haver a Olèrdola un hàbitat estable i amb una incipient organització protourbana. En aquest moment es bastí la primera muralla, en el mateix indret on es succeiran les muralles posteriors. El poblat degué ocupar la part baixa de la plataforma, proper a la muralla. Entre els segles V/IV i I aC, el poble iber dels cessetans converteix la plataforma rocosa d'Olèrdola en un oppidum (poble emmurallat) amb una extensió considerable i nombrosos habitants. La reutilització de les estructures indicaria una continuïtat del poblat de l'inici del ferro, punt que no ha estat confirmat arqueològicament. D'aquest oppidum es desconeixen les traces generals de la seva forma protourbana, tot i així ha estat possible documentar algunes cases i carrers. Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació militar. El campament romà fou abandonat durant la segona meitat del segle I aC. L'empremta romana ha quedat en les edificacions de la muralla, la torre talaia i la cisterna. Després dels romans, Olèrdola no torna a desenvolupar un paper destacat a la història fins al segle X, quan el comte de Barcelona, Sunyer (911-950), impulsa la construcció d'un castell i una església entorn de l'any 929. Olèrdola restà des d'aquest moment sota el domini de la casa comtal de Barcelona, vinculació trencada únicament durant el període de revolta feudal a mitjan segle XI. Quan Sunyer funda el castrum Olerdula, la funció del nou establiment ve marcada per la defensa, organització i control del territori fronterer. Entorn de l'any 985, Olèrdola podria haver estat arrasada per la ràtzia d'al-Mansur. Segons alguns historiadors, la ciutat fou una de les principals de Catalunya en aquest període. Mir Geribert es va autoproclamar príncep d'Olèrdola (entre 1041 i 1059), aquest noble destaca com a figura dirigent i emblemàtica de la revolta feudal contra els comtes catalans, valedors de l'ordre prefeudal. La revolta feudal finalitzà l'any 1059, en reconèixer Mir Geribert els drets del comtat sobre el vilatge. La incursió almoràvit d'inicis del segle XII (probablement l'any 1103) afectà especialment a Olèrdola. Amb la creixent importància del nucli de Vilafranca i l'avanç de les fronteres cristianes vers al sud, Olèrdola va esdevenir una possessió secundària, perdent la seva importància estratègica i, poc a poc, es va anar despoblant. L'abandó de la ciutat es pot situar entre els segles XII i XIII. Després d'aquest moment, la muntanya d'Olèrdola és ocasionalment ocupada per guarnicions militars o civils en períodes conflictius, com durant la Guerra Civil del segle XV, la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya d'inicis del segle XVIII o durant la Guerra del Francès a l'inici del segle XIX, que aprofitaren les ben conservades muralles. El Conjunt històric d'Olèrdola es troba afectat per tres BCINs diferents atorgats mitjançant les següents declaracions: R-I-55-0024. Ruïnes d'Olèrdola, declarades com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publ. a la Gaceta 4-6-31) i per decret 16-5-63 (publ. al BOE 1-6-1963). R-I-51-0426. Església de Sant Miquel, declarada com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31). R-I-51-0012. Castell d'Olèrdola, en virtut del decret de castells , de 22.4.1949. Inclou el castell i la muralla romana.</p> | 41.3031316,1.7091148 | 391932 | 4573212 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Els diferents elements que configuren el Conjunt estan protegits amb la màxima figura legal (BCIN), però no com a conjunt global sinó establint la següent divisió: Castell d'Olèrdola R-I-51-0012. Muralla d'Olèrdola R-I-55-0012. Ruïnes d'Olèrdola (inclou la cisterna, sitges, fons de cabanes i d'altres restes d'època ibero-romana i medieval) R-I-55-0024 (M-H-A). Església de Sant Miquel d'Olèrdola (inclou l'església, sepulcres antropomòrfics excavats a la roca, Pla dels Albats i fragments de paret corresponents a l'antiga capella de Santa Maria dels Albats (romànica, segle XI). R-I-51-0426. No obstant això, la fitxa de l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat només cita la referència R-I-51-0012. | 76|79|80|81|83|85|91|92|98 | 46 | 1.2 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||
| 55022 | Església de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X-XII | <p>Situats al mateix indret, són dos els temples cristians que han arribat als nostres dies. Del primer temple, d'estil preromànic, es conserva l'absis, l'arc de ferradura que separava l'altar de la nau i part de la paret nord de l'única nau, avui desapareguda. Es tracta d'una església de dimensions reduïdes. La llargada total és d'entre els 12 i 14 m i l'amplada entorn als 5 m. La paret de la nau, de la qual es conserva l'arrencament del mur nord i la paret est, compartida amb la capçalera, és de carreus molt regulars, lligats amb morter a la meitat inferior, mentre que la part superior és d'obra més irregular. L'amplada és de 50 cm. L'absis, de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, està cobert amb una volta de quart d'esfera i per una teulada de lloses a doble vessant. Dues finestres estretes, d'esqueixada senzilla, donen llum a l'interior i s'obren a l'est i al sud (la darrera cegada per l'edifici romànic). L'aparell de l'absis és com el de la nau, però els carreus no són tan ben escairats. L'arc de ferradura és l'element arquitectònic més destacable, és de petites dovelles desiguals disposades radialment i sustentades per dues impostes en cavet. L'església romànica que es bastí a finals del s. X, cavalca sobre el mur sud de la capella antiga. El primer temple romànic tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, però menor altura (26 m de llargada per 8 m d'amplada). La façana principal presenta una porta dovellada característica de l'estil romànic avançat a la Catalunya meridional (inicis del s.XII). Està formada per un arc de mig punt de grans dovelles ben treballades emmarcades per una motllura, la superior a manera de guardapols. L'arc dovellat és sostingut per dues impostes que reposen sobre els muntants decorats amb un doble solc semicircular i assentats sobre bases. Sobre la porta es troba la finestra doblada. Una columna amb capitell, d'una sola peça i utilitzada com a mainell a la dita finestra, és un dels pocs elements escultòrics. La factura és tosca, d'aspecte arcaïtzant i difícil de catalogar estilísticament. A la façana meridional destaca la porta tapiada, és de dovelles petites regulars que formen un arc de mig punt. A la dreta, una altra porta, de factura més tosca i també tapiada. En aquesta façana s'aprecien els forats que serviren per fixar la bastida, més nombrosos sota el cimbori i l'absis. Als dos extrems del mur s'hi situen dues finestres d'una sola esqueixada. Uns grafits (dues creus i un rellotge de sol estilitzat) estan esculpits sobre els carreus de l'angle sud-oest. L'absis és de planta rectangular i sense ornamentació exterior (5,5 x 5 m), segueix un eix lleugerament desviat respecte a la nau. La coberta és de morter de calç amb petites pedres col·locades aleatòriament. Dues finestres permeten l'il·luminació. El cimbori presenta una forma externa octogonal que descansa sobre un basament quadrangular. Els seus murs són de carreus ben escairats, disposats en filades regulars. La coberta és a vuit vessants amb lloses de pedra, ben conservada i lleugerament malmesa per l'espadanya. El campanar d'espadanya va ser aixecat sobre el cimbori. L'estructura, d'una sola paret, és senzilla, i presenta dues obertures, acabades amb un arc de mig punt coronades amb una teulada de doble vessant decorada amb motllures. A l'interior de l'església, l'única nau rectangular està coberta per una volta de canó de mig punt que és sustentada per arcs. Les impostes de les quals arrenquen aquests arcs estan bisellades i els pilars que els aguanten són de carreus regulars i ben ajustats entre ells. L'aparell, de petit carreus, és més regular que el de l'exterior. Els pilars delimiten, lateralment, sis capelles petites. La cúpula del cimbori és de forma semiesfèrica i sostinguda per quatre trompes en cada un dels angles i il·luminada per dues finestres. L'absis i la nau estan separats per un doble arc, el primer amb impostes. A la paret de darrera de l'altar s'observen tres tipus diferents d'obra.</p> | 08145-2 | Sobre la cinglera de llevant de la muntanya d'Olèrdola. | <p>El comte de Barcelona Sunyer va manar construir la primitiva església entorn de l'any 929, que fou consagrada pel bisbe Teodoric el 935 sota l'advocació de Sant Miquel i Sant Pere, tal com consta en l'escriptura de dotació del posterior temple romànic, fent referència a aquest primer (Libri Antiquitatum de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, volum IV, document 277). Un cop aixecat el nou temple romànic, l'absis es va utilitzar com a sagristia, obrint un corredor estret entre les dues capçaleres. L'arc de ferradura restà tapiat possiblement des de l'època medieval fins a la restauració de 1926-28. Hom ha atribuït la destrucció de l'església preromànica a al-Mansur, en alguna de les seves ràtzies per terres catalanes (978-985). Fos per aquesta raó o per la insuficient capacitat del temple, a causa de l'increment de població, el cert és que a finals del segle X es bastí la nova església, que en part, cavalca sobre el mur meridional de l'antiga capella. El temple nou, d'estil romànic, va ser aixecat sota l'impuls del levita Sunifred i consagrada pel bisbe de Barcelona Vives, l'any 992, sota l'advocació, com l'anterior, de Sant Miquel i Sant Pere. Es tenen documentades dues fases d'aquest temple (fi del segle X -construcció- i a finals de segle XII). El primer temple tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, encara que de menor altura. Un entramat de fusta sostenia la coberta de teules o de lloses. La porta s'obria al costat meridional i avui es troba tapiada. D'aquest moment data també la finestra geminada de la façana occidental. És probable que durant la incursió almoràvit de l'any 1.103 per terres catalanes, dirigida per Abd al-Malik, fill d'al-Mansur, l'edifici quedés malmès, procedint-se a reformar-lo. Les obres afectaren l'estructura superior del temple. Se substitueix la teulada antiga per una coberta de canó, el que comportà l'aixecament de l'altura de les parets i el seu reforçament mitjançant arcs torals i formers. La coberta de la nau és a doble vessant de teula. L'any 1.108, el comte Ramon Berenguer III dóna l'església a la catedral de Barcelona. El despoblament de la ciutat d'Olèrdola a partir del segle XII no afectà la continuïtat del culte religiós a l'església, ja que Sant Miquel es va mantenir com a temple parroquial fins a l'any 1885. L'aspecte actual dels dos edificis és fruit de les diferents restauracions portades a terme (1926/1928 i 1953), en les quals es varen eliminar els elements arquitectònics posteriors al segle XII. L'absis d'Olèrdola és un dels més interessants de l'arquitectura preromànica catalana. Pel que fa a l'absis de l'església actual, de planta rectangular, es tracta d'un tipus de construcció més senzilla i barata que els absis semicirculars, fet que explicaria aquesta utilització generalitzada en els indrets on s'havia de construir amb una certa rapidesa. L'església de Sant Miquel està catalogada com a BCIN, va ser declarada com a MHA (Monument Històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31).</p> | 41.3025231,1.7094800 | 391962 | 4573144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-21.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Entorn de l'església es troba la necròpolis alt-medieval. Les sepultures presenten la forma estilitzada del cos humà (forma antropomorfa) i estan excavades a la roca. Les tombes estan orientades amb els peus a l'est (entre 200º i 235º). | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||
| 55023 | Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II a.C / X | <p>En el punt culminant de la plataforma olerdolana es conserven les restes de la torre de guaita romana i del castell medieval. La talaia és de planta rectangular (7 x 5 m) i els murs (1,45 m d'amplada) aixecats amb grans blocs de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum) que folrem la cara interior i exterior. Avui, només queda visible a l'interior (de 5 metres quadrats), ja que els murs externs resten sota la muntanya de runa del seu propi enderroc. Tot aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell. Es conserva una sala rectangular (19 x 7 m, amb una amplada interna de 4 m) que estava coberta per una volta de pedra i morter -molt enrunada-. </p> | 08145-3 | En el punt més alt de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La Via Heràclea, posterior via Augusta, era controlada, al seu pas pel Penedès, per Olèrdola i altres talaies secundàries que formaven una xarxa de torres de vigilància. La torre de control d'Olèrdola també dominava visualment l'àrea de la costa, recolzant-se amb altres torres situades davant el litoral. Pel que fa al període medieval, el territori penedesenc es conformà entorn el segle X sota l'impuls del comtat de Barcelona, el Monestir de Sant Cugat i alguns llinatges nobles (els Santmartí, els Cervelló, els Besora, els Castellet, etc.). Sunyer, comte de Barcelona (911-950) i quart fill de Guifré el Pelós, va enfortir el domini cristià del Penedès, estenent la marca més al sud del Llobregat. Sunyer fou el gran impulsor d'Olèrdola, fent construir un castell, lloc fort o fortificació (un castrum) entorn de l'any 929, tal com consta en el document de dotació de l'església romànica de Sant Miquel. </p> | 41.3016728,1.7091420 | 391932 | 4573050 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-31.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|85|92|80 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 55024 | Muralla romana d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-romana-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II-I aC | <p>D'un extrem a l'altre del penya-segat, la muralla té una llargada de 145 m i una amplada de 2 m. L'altura original màxima conservada és de 4 m. La muralla presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central . L'obra constructiva consta d'una cara exterior de carreus, una cara interior d'encofrat i el reble intern de pedres irregulars i morter. Els carreus de calcària estan ben desbastats, tot i que la disposició dels blocs i de les filades és força heterogènia, més propera al tipus d'aparell poligonal que al quadrangular. Alguns dels carreus estan encoixinats i altres presenten uns pius cilíndrics usats durant la construcció de la muralla per elevar els blocs fins al seu emplaçament definitiu. El tram de llevant està sobreelevat gràcies a la roca tallada verticalment en la seva base que també va servir de pedrera en el moment de l'aixecament del vallum. En alguns punts, l'altura del front de pedrera és de prop de 2 m. De llevant a ponent, el primer tram de muralla inclou dos tipus d'aparell ben diferenciat; a l'extrem de llevant, pedra petita sense escairar unida amb morter de calç i, a la resta, blocs escairats, alguns d'ells disposats en filades de dret i en filades a través, alternat amb altres disposicions. La torre de llevant presenta la planta rectangular i l'obre exterior és de carreus poligonals, alguns d'ells encoixinats. Encara que molt enrunada en una de les seves cares, conserva una altura considerable. En un dels blocs de la cara nord es troba un grafit cisellat a la pedra (VERMELL 1863). Al segon tram s'observen dos tipus diferents d'obra. La part inferior presenta un aparell poligonal força regular, amb alguns blocs encoixinats. La part superior és una obra de pedres mitjanes irregulars unides amb morter de calç. La cara interna d'encofrat és homogènia en aquest tram. Una única porta s'obre a la part central de la muralla, dividint-la em dos trams, el de llevant i el de ponent. L'entrada està flanquejada per torres de planta quadrada i encara avui és el pas obligat per entrar al recinte. L'amplada es situaria entorn els 3,5 m. El tram de ponent presenta més alteracions que el contraposat, en servir de mur posterior a la masia-rectoria enderrocada els anys 60. La torre de flanqueig situada a la dreta de la porta presenta la base de grans carreus molt erosionats, la part mitjana de blocs més petits i, la superior, d'obra irregular coronada amb merlets construïts en època moderna. El tercer llenç fou parcialment reaixecat en construir-se els nous edificis moderns. L'aparell poligonal és trenat per dues finestretes, una conservada de l'antiga masia i l'altra oberta en l'obra nova. La planta de la torre més septentrional presenta una curiosa i infreqüent forma d'esperó. L'aparell és regular i de grans blocs en l'angle frontal i el basament, essent la resta d'obra, més petit. En aquest punt es pot observar l'alternança de files de blocs del dret i files al través. En la part refeta s'hi obren dues finestres modernes. El darrer llenç presenta un aparell poligonal amb blocs grans i mitjans. La part refeta és obra de mida més petita. Una nova finestra reemplaça una antiga porta de la masia.</p> | 08145-4 | A la part est de la plataforma rocosa de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. Els romans aixequen la muralla en la part menys protegida de la plataforma rocosa olerdolana. La construcció de la muralla romana d'Olèrdola respon tant a les necessitats d'establir un punt de control territorial com a l'interès propagandístic i propagador de la civilització romana enfront dels ibers indígenes. </p> | 41.3041400,1.7095300 | 391969 | 4573323 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-foto-08145-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141427.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 45 | 1.1 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 55025 | Pla dels Albats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-albats | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X | <p>Necròpolis ubicada al turonet allargassat situat davant de la muralla olerdolana. Es coneix com el Pla dels Albats (topònim relativament modern). Aquesta denominació procedeix de les nombroses tombes de mida petita i mitjana corresponents a infants i albats (nadons morts abans de rebre els sagraments o de tenir ús de raó) que es troben a la necròpoli de tombes antropomorfes. Hi ha localitzades més de cent tombes. Les sepultures estan excavades a la roca, són de planta rectangular, amb el cap diferenciat de la resta del cos i més estreta a la part dels peus. La majoria presenten un encaix a la mateixa roca per a la tapadora. Les sepultures segueixen l'orientació est-oest. Enmig de la necròpolis es troben les ruïnes d'un edifici que ha estat identificat com les restes de la capella de Santa Maria. Es conserva part de la paret nord, amb una altura propera als 3 metres i el mur de ponent, modernament alterat. </p> | 08145-5 | A la muntanya d'Olèrdola, a uns 300 metres en direcció est des de la muralla romana. | <p>La capella de Santa Maria i la necròpolis han d'associar-se al poblament, més o menys dispers, situat fora de les muralles en època medieval. Estaven ja en funcionament a inicis del segle X. </p> | 41.3050800,1.7132100 | 392278 | 4573423 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-52.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-53.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-52_1.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | La investigació arqueològica és molt incipient en aquest sector, la seva evolució confirmarà la funcionalitat exacte de l'edifici descrit, la seva cronologia i la relació amb les restes d'una altra edificació que s'endevina enmig de la necròpolis. | 91|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||
| 55026 | Cisterna romana del conjunt monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-romana-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | I aC | <p>Es tracta d'un gran aljub tallat a la roca calcària i amb una capacitat per emmagatzemar fins a 350 metres cúbics d'aigua. Les seves mesures són 16,40 x 6,50 x 3,70 metres. A l'interior hi ha una escala, també tallada a la roca, surt de l'angle est i arriba fins a la base. Entorn del dipòsit es poden observar diversos tipus d'encaixos i retalls de la roca, testimonis d'una antiga coberta de fusta. A l'esquerra del dipòsit, continuant el camí central que puja des de la porta d'entrada, es troben els graons d'una escala que formarien part de l'antic camí i que acomplien la funció d'esmorteir la velocitat de l'aigua de pluja en arribar a la bassa de decantació. A ponent de la cisterna hi ha un espai de considerables dimensions en el qual, sobre la roca allisada (amb un fort pendent vers al nord), destaquen elements diversos tallats a la roca i possiblement relacionats amb les tasques de premsat: cubetes circulars (bases de les premses), encaixos per als arbres de la premsa, forats de pal, basses, parets remuntades per murs de pedra i una escala d'obra.</p> | 08145-6 | A la muntanya d'Olèrdola, a la part baixa de la plataforma rocosa, prop de la cinglera de ponent. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La cisterna recollia l'aigua de pluja de la part superior de la muntanya, que canalitzada a través de dos canals que la conduïen fins a una bassa de decantació situada davant de la cisterna. Aquesta bassa feia de filtre, quedant-hi dipositades pedres i fang i passant l'aigua neta, a través d'un sobreeixidor, cap a la gran cisterna. </p> | 41.3034300,1.7087300 | 391901 | 4573246 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-6.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 47 | 1.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 55027 | Bosc de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-castellvi | <p>ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65.</p> | Les restes localitzades estan molt desbastades. | <p>Al N del Fondal de la Seguera es troben una sèrie de fondalades ocupades per les feixes amb vinya. Entre dues d'aquestes fondalades s'aixeca un promontori on el matollar cobreix el rocallís de substrat calcari, molt afectat per l'erosió. En aquesta àrea encara es poden veure diferents tipus de troballes: fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna, bàsicament informes, i alguns fragments d'àmfora itàlica, tots ells molt debastats. També s'observa una acumulació lineal de pedres disposades directament sobre el rocallís.</p> | 08145-7 | Fondo de les Tires, al N de la masia de Can Castellví | <p>La primera referència del jaciment l'aporta en Pere Giró en les seves notes de camp, a on indica la troballa de restes arqueològiques superficials en el promontori del bosc cremat: ceràmica a torn comú ibèrica (informes, nanses i vores d'àmfora i contenidors), fragments d'àmfora romana i restes d'un mur que ell interpreta 'que devia pertànyer a un nucli ibèric'.</p> | 41.3083400,1.6961300 | 390854 | 4573807 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55027-20191030144721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55027-20191030144849.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55028 | Abric del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-cementiri | <p>VIÑAS, R. (1990).'El arte rupestre en Catalunya: Estado de la cuestión sobre las manifestaciones pictóricas', dins Ponencias del coloquio Aragón/litoral mediterráneo: intecambios culturales durante la prehistoria (en homenaje a Juan Maluquer de Motes). Univ. de Zaragoza, Zaragoza.</p> | <p>Balma sense sediment a dalt la petita cinglera amb el sostre intensament fumat. Possibles pintures localitzades al seu interior, segons l'especialista Ramon Viñas, amb possibilitats de ser prehistòriques. Aquestes no han estat localitzades durant el reconeixement que es va fer per elaborar aquest inventari.</p> | 08145-8 | En el vessant calcari del marge esquerre del fondo del cementiri | 41.3163100,1.7176600 | 392669 | 4574664 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55028-80.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55028-81.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55029 | Cova de la Plana Rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-plana-rodona | <p>FERRER, A.i GIRÓ, P. (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedès'. p. 193-194, Ampurias V. GIRÓ, P. (finals dels anys 30), Mapa Arqueológico del Panedés. Inèdit (Arxiu Giró, arxivador 10.3, carpeta 2). GIRÓ, P. (finals dels anys 30), Esborrany d'un article de P. Giró, inèdit (Arxiu Giró, arxivador 10.3). GIRÓ, P. (1970). 'Resum de les estacions penedesenques'. Dins Edició d'Homenatge a P. Giró, A. Massanell i P. Regull, p.16. Vilafranca del Penedès. GRIVÉ, M. (1934). 'Cova de la Plana Rodona (Olèrdola)'. Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí, nº 37, p. 47. Vilafranca del Penedès PINTA RODRIGUEZ, J. (1983). 'Repertori de cavitats d'Interès Arqueològic de la Província de Barcelona'. Exploracions (espeleo Club Gràcia) nº 7. p. 19 Barcelona. RAURET, A.Mª. (1964). El proceso de la primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona, p. 118. Barcelona. SOLÉ CARALT, J. (Bisbal histórico del Panadés. Tarragona: s/d, 2ª ed, p.27. VIRELLA BLODA, J. (1979). 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Dins Miscel·lània Penedesenca nº 1. Institut d'Estudis Penedesencs, p.257. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | Les restes recuperades estaven en mal estat de conservació. | <p>La cova de la Plana Rodona s'obre al nord/nordest, de cara al cementiri de la Plana Rodona, a l'altra banda del torrent i dalt la cinglera. Té dues cambres paral·leles, força baixes, i la principal té una profunditat màxima de 7,50 m.; la boca d'entrada té unes dimensions de de 2,40 m. d'amplada i 1,65 m. d'alçada. A l'interior encara es conserva una acumulació de sediment argilós abocat i segurament remogut.</p> | 08145-9 | Ribera dreta del fondo del cementiri, a uns 300 metres del Fondo de la Seguera | <p>La cavitat fou excavada l'any 1933 per Martí Grivé i alguns dels seus alumnes. La potència del sediment original era molt feble (12-15 cm); les restes arqueològiques aparegueren segons Grivé en 'dos indrets corresponents a dos clots naturals'. Consisteixen en: fragments de ceràmica a mà, grollera i de color fosc, informes. Un fragment de vora d'un gran vas decorat amb ungulacions disposades en tres fileres. Una vora de bol esfèric, sense decorar. Una nansa de tipus mugió. Les restes òssies humanes recuperades estaven en molt mal estat de conservació (falanges, vertebra, i peces dentaries d'un individu adult).</p> | 41.3173700,1.7170400 | 392619 | 4574783 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55029-foto-08145-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55029-9.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55030 | Pintures murals del Sant Sepulcre d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-sant-sepulcre-dolerdola | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. AA.VV. (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.VI. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Anoia. AINAUD DE LASARTE, J. (1954). La iglésia del Sepulcre en Olèrdola. Biblioteca Museo Balaguer. Vilanova i la Geltrú. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIGUÉ, I. (1975). Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular. Artestudi.</p> | XI | Es troben força deteriorades. | <p>A la capella del Sant Sepulcre s'hi localitzen, en els llocs on l'arrebossat modern ha caigut o s'ha tret, diferents fragments de pintura mural. S'hi endevinen figures antropomorfes i altres composicions que fan sospitar que tot l'àmbit interior de l'església havia estat profusament decorat en època medieval. Cal destacar que és probable que hi hagi restes de mural a la cúpula i a l'absis (àmbits espacials importants), sota de l'actual arrebossat modern. Diferents estudiosos de les pintures han arribat a al conclusió que la iconografia és en certa manera atípica: personatges gairebé seriats sota arcades o compartiments policroms; oferents d'una Epifania més que dubtosa, monstres blaus i condemnats: personatges nimbats de grans dimensions, etc. També s'ha apreciat un evident primitivisme pel que fa al seu estil. El conjunt pictòric ha estat qualificat 'd'arcaic' pels diversos autors i caracteritzat pel predomini de la línia sobre el color, per l'us de la línia en les formes geomètriques, que es corresponen amb d'altres conjunts que conformen el caràcter protoromànic marcadament popular. La pintura d'Olèrdola pertany a una manera de fer popular, marginal i lluny dels grans corrents del romànic, es a dir, amb una component autòctona molt destacada.</p> | 08145-10 | Adossada a la casa anomenada del Sepulcre, a 1 km al nord-est del nucli de Sant Miquel | <p>Aquesta església fou seu d'un priorat del Sant Sepulcre. La primera notícia del temple és de l'any 1058, en què Seniol Guillem féu testament i deixà a l'església edificada en honor al Sant Sepulcre del Senyor, prop de la Tallada, una sèrie de vinyes, tones i cases. La primera referència de l'existència d'un priorat del Sant Sepulcre a la Tallada, filial de Santa Anna de Barcelona, es de 1175, any en què era prior Pere de Llavaneres. Es coneix un plet entre l'orde del Sant Sepulcre i Bernat de la Tallada l'any 1180, en el qual s'obligà a aquest últim a restituir els béns al Sant Sepulcre que acostumava a posseir gràcies a la deixa testamentària de Seniol Guillem. La capella i la finca foren venudes el 1287 al monestir de Sant Cugat del Vallès, però més tard van tornar a ser propietat dels monjos dels Sant Sepulcre. Bernat de Vilafranca, mitjançant el testament que féu el 1294, donà a conèixer un altar dedicat a sant Salvador, dins la capella, i li llegà 10 diners. Al segle XV esdevingué una simple capella que fou modificada interiorment al segle XVII i mal restaurada en temps moderns. L'any 1954 s'hi descobriren unes pintures murals de mitjan segle XI que es conserven al mateix lloc.</p> | 41.3267000,1.7281100 | 393561 | 4575805 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025120049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025113743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025114426.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2021-02-17 00:00:00 | Tríade scp | L'església del Sant Sepulcre d'Olèrdola és l'única església romànica de planta circular i dedicada al Sant Sepulcre, que s'ha conservat a les contrades catalanes. El Conjunt de pintura mural que es conserva al Sant Sepulcre va ser donat a conèixer en un estudi de 1954. Avui dia la recerca historiogràfica i l'anàlisi efectuada estan lluny d'haver donat tots els seus fruits. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||
| 55031 | Forn de calç del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-seguera | XVIII-XX | Es troba parcialment enderrocat i cobert de vegetació. | <p>Forn de fer calç excavat a terra, només resten les 2/3 parts del que devia ser el forn original. A la part superior es poden observar encara vàries filades de pedra que van tancant el forat en forma circular. Les parets interiors tenen també forma circular. El diàmetre aproximat seria de 6 m. Està molt malmès, ocupat per la vegetació i amb restes de residus sòlids.</p> | 08145-11 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3132800,1.7183400 | 392721 | 4574327 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-110.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55032 | Font de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanilles | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | XX | <p>Font canalitzada situada a la capçalera del Fondo de la Seguera. L'aigua brolla per una aixeta metàl·lica que està fixada en un mur, sobre del qual hi ha inscrit 'MCMLXV'. A sota hi ha una petita pica quadrangular d'obra, al costat de la qual hi ha una caseta de formigó. Un canal superficial porta l'aigua a una bassa moderna petita. Una placa ceràmica anuncia el nom de la font.</p> | 08145-12 | Al GR 92-3, final del camí que neix al Fondo de la Seguera, al S des del punt 14 ruta de l'aigua | 41.3105500,1.7158100 | 392505 | 4574027 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-121.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55033 | Taller de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-fontanilles | Es troba esgotat. | <p>Aquest taller es troba just al peu dels vessants de tres petites cavitats. Es creu que pel seu estat actual d'esgotament estratigràfic i per la coincidència de topografia, pàtines i rodament de sílex, que el jaciment consisteix en un dipòsit de vessant secundari fruit de l'erosió de sèries estratigràfiques que situarien en els tres abrics avui en dia esgotats. L'erosió, sigui natural o fruit d'una acció antròpica per tal de recollir terra, hauria format el taller. Les restes d'indústria lítica abasten molt fragments de làmina i ascles de talla centrípeda amb retocs simples, osques i rascadores. No es té cap element tipològic-guia encara que pel context de la comarca són conjunts industrials, neolítics avançats / eneolítics. El fet que es tingui la certesa de que són dèbils estratigrafies desmantellades fa ésser prudent a l'hora de marcar el ventall cronològic, ja que no es pot considerar tot el material com un sol conjunt. Hi ha materials del jaciment localitzats al Museu de Vilafranca i al Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | 08145-13 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3132400,1.7184200 | 392728 | 4574323 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55033-13.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55034 | Abrics del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-del-fondo-de-la-seguera | <p>A la vessant N de la muntanya de Segarrulls, just a la part on aquesta mor en l'anomenat camí de la Seguera, el material calcari (miocènic) forma cingleres i perfils molt abruptes. Tres cavitats obertes a la roca, segurament d'origen natural i avui dia sense sediment, configuren un relleu curiós d'aquesta part de la muntanya. Les mides de les boques de les cavitats són: 8, 7 i 2 metres i la profunditat de 4, 2,5 i 0,5 metres respectivament.</p> | 08145-14 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3133100,1.7191700 | 392791 | 4574330 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-141.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneixen com els abrics de Fontanilles. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55035 | Abric de Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-segarrulls | <p>POYO, A. (1958). La Cueva del Fondo de la Seguera o de las Pinturas. Acción Católica. Vilafranca del Pendès. RAURET, A.Mª.(1964). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. RIPOLL, E. i GIRÓ, P. (1960-61). Descubrimiento de Pinturas Rupestres en Segarrulls (Olèrdola, Barcelona). Ampurias XXII-XXIII. Diputació de Barcelona-IPA. Barcelona.</p> | <p>Completament tapat per una abundant vegetació d'heures, margalló i lianes d'alzinar. Al camí que es dirigeix a la Font de Fontanilles, hi ha un queixal al vessant argilós. El jaciment es troba en una raconada ombrívola per la que aparentment passa una línia d'escorrentia de l'aigua, a uns 15 metres per damunt del camí. A aquella alçada i des de la paret rocosa E es pot veure com la raconada té un voladís de 2 m. aproximadament, amb molt sediment que quasi la colmata. Per passar a la banda W només es pot arribar per sota la cornisa de l'abric (d'uns dos metres d'amplada i mig metre d'alçada). Quan s'arriba a una zona que fa angle recte, comença el tram llarg de la banda W (14 m. de llargària). Pere Giró va realitzar dues campanyes d'excavació al final de la dècada del 50. Entre el material exhumat localitzat al Museu Arqueològic de Catalunya (Barcelona) hi ha: fragments informes fetes a mà, de superfícies allisades i algunes amb desgreixant de quars. Les poques restes materials que hi ha localitzades i els apunts de camp de l'arqueòleg Pere Giró, porten a datar el jaciment com del Bronze Final III, però deixant obertes les portes a que també hi hagi una facies del Neolític Antic Evolucionat. El jaciment formaria part d'un patró d'assentament molt repetit a les valls del Fondal de la Seguera. Són dipòsits de vessant d'una acció de buidat de les cavitats al peu de les quals sempre hi havia l'home.</p> | 08145-15 | 70 m dins la confluència de GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | <p>El 15 de març de 1958 mentre que Pere Giró i Romeu explorava el 'Taller de Fontanilles', va resseguir la vessant fins la seva confluència amb el camí de Fontanilles, trobant a poques dotzenes de metres en superfície un fragment de ceràmica a mà, llis i amb desgreixant de quars. Va veure, aleshores, la seva possible procedència d'un abric proper, en el que es realitzaren dues campanyes d'excavacions (maig-juliol 1958 i maig 1959). La font principal per al coneixement dels treballs realitzats són el Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, vol. 5 (1956-58) i vol. 6 (1959-60).</p> | 41.3124600,1.7180100 | 392692 | 4574237 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55035-15.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a Abric sota la roca. | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55036 | Cova de Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-segarrulls | <p>ANÒNIM, Vilafranca del Penedès. Hallazgos arqueológicos. ANÒNIM (1958). Activitats. Butlletí de l'Agrupació Excursionista Catalunya. ANÒNIM (atribuit a Xavier Virella) (1983). 14ª excursió a peu pel Penedès. AYMAMÍ, G. (1989). Itinerari arqueològic per la Vall d'Olèrdola (Alt Penedès). Excursionisme n. 172. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. DE LA PINTA, J. Ll. (1983). Repertori de cavitats d'interès Arqueològic de la Provincia de Barcelona. Exploracions, n. 7. Espeleoclub de Gràcia. Barcelona. FERRER, A. (1968). Les cavitats de Sant Miquel d'Olèrdola (Alt Penedès i Garraf). Espeleòleg Butlletí 'Grup espeleològic Talaia' de l'agrupació Excursionista Atalaia, n. 7. G.E.T de l'Ag. Exc. Atalaia. Vilanova i la Geltrú. GIRÓ, P. (1963). Activitats Arqueològiques I. Pintures rupestres a Olèrdola. Circular para los sres. Socios. Agrupació Excursionista Cataluña. Barcelona. POYO, A. (1958). La cueva del Fondo de la Seguera o de las Pinturas. Acción Católica, Vilafranca del Penedès. RAURET, A.Mª.(1964). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. RIPOLL, E. i GIRÓ, P. (1960-61). Descubrimiento de pinturas rupestres en segarrulls / Olèrdola, Barcelona. Ampurias XXII-XXIII. Diputació de Barcelona - Instituto de Prehistoria y Arqueología. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. VIÑAS, R. SARRIÀ, E. i ALONSO, A. (1983). La Pintura Rupestre en catalunya. Editat pels autors i Llibreria Altaïr. Barcelona. VIÑAS, R. (1990).'El arte rupestre en Catalunya: Estado de la cuestión sobre las manifestaciones pictóricas', dins Ponencias del coloquio Aragón/litoral mediterráneo: intecambios culturales durante la prehistoria (en homenaje a Juan Maluquer de Motes). Univ. de Zaragoza, Zaragoza.</p> | Depenent de les figures de que es tracti, algunes es troben en millor estat que altres. Algunes de es pintures han estat objecte d'actes vandàlics. | <p>Ubicada en una vessant sense bosc amb una configuració calcària miocènica que forma estrats inclinats, la qual cosa facilita que per procesos d'erosió diferencial es formin graons. La cova queda situada sota l'angle SE de la granja de les Planes, situada a la plana de dalt la cinglera. La cova té una forma arrodonida de surgència, formant una boca semicircular, i un passadís. Les seves dimensions són de 1,90 m d'ampla per 1,10 m d'alçada a la boca. La galeria, lleugerament esbiaixa a la dreta de la boca, té un recorregut de 7 m i s'estreta a la meitat acabant en forma de petita sala (a la que va a parar la pendent del sòl, fins formar una petita cubeta a 0,70 m del sòl del passadís). Les parets de l'entrada estan plenes de concavitats i en una d'elles a l'esquerra de la Cova (mirant-la de front) és on estan les representacions dels arquers esquemàtics, puntuacions, digitacions i taques. Aquest últim tipus de representació està extès per totes les parets, inclús sota el sostre fumat del passadís es distingeix algun d'aquests motius, segons va descobrir Ramon Viñas a finals dels anys 70. En total hi ha 22 figures pintades (segons les dades del Corpus d'Art Rupestre elaborat per Anna Alonso i R. Viñas). Segons aquest estudi l'arquer de la part superior esquerra medeix 3,3 cm la figura humana, 6,5 cm l'arc i 5 cm la fletxa. La seva tècnica és de traç simple, color castany vermellós, amb una estructura de traços simples dins un estil esquemàtic. La seva posició és estàtica, amb les cames entreobertes i disparant amb l'arc. El segon arquer amida 5,5 cm la figura humana, 8,5 cm l'arc i 5 cm la fletxa, i les seves característiques tècniques i estilístiques són iguals a l'altre arquer. La descripció del material arqueològic exhumat és, per a les exigències actuals, imprecisa i deficient. Es pot deduir que hi havia ceràmica brunyida del Bronze Final a mà. Respecte a la indústria lítica destaquen els fragments de sílex, una destral polida i un possible gratador nucleiforme. D'altra banda, el quasi centenar de fragments de calota craneal calcinats i cremats, junt amb fragments i estelles de diàfisi també cremats / calcinats, tot plegat de classificació humana, fa indubtable el seu ús funerari.</p> | 08145-16 | Uns 30 m. per damunt del camí del Fondo de la Seguera. A 1 km. aprox. de la C-15 | <p>La primera notícia històrica d'aquest jaciment la proporciona el quadern de camp, vol. 5 (1956-58) de Pere Giró Romeu, que troba les pintures el dia 27 de juliol de 1958, quan era delegat local de la 'Comisaria general de Excavaciones Arqueológicas'. Ell mateix, junt a Joan Bellmunt i Poblet, i el Grup d'exploracions subterrànias del Museu de Vilafranca van portar a terme una excavació.</p> | 41.3142300,1.7150000 | 392443 | 4574437 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-161.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Patrimoni Unesco | UNESCO World Heritage | Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com la Cova de les Pintures. Les pintures de la Cova de Segarrulls van ser incloses a la llista del Patrimoni Mundial, per la UNESCO, el desembre de 1998. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1789 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||
| 55037 | Barraca del Camp del Nis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-nis | En estat semi ruïnós, es troba sense coberta. | <p>Aixecada en pedra seca, és de planta circular. El sostre és de falsa volta (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). La part de la volta ha entrat en procés d'enrunament. Mides: 2 m d'alçada per 2,5 m de diàmetre.</p> | 08145-17 | Camp del Nis, al camí de la Font de l'Ametlló | 41.3062400,1.7037300 | 391487 | 4573564 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-171.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55038 | Font de l'Ametlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lametllo | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font ubicada en una cova excavada en una de les cingleres calcàries que delimita la Vall del Fondo de la Seguera. L'aigua raja per una aixeta moderna col·locada en una part feta d'obra. És un paratge abrupte d'interès natural, cal remarcar l'interès paisatgístic dels camins que arriben a la font. Una placa ceràmica anuncia el seu nom.</p> | 08145-18 | A la cinglera N del Fondo de la Seguera. A uns 300 m. al Nord-est de Can Ximet | 41.3062000,1.7049100 | 391585 | 4573558 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55038-20190930134343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55038-20190930134312.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55039 | Casa del Sepulcre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-sepulcre | <p>TARÍN IGLESIAS, J. (1989). Rius i Taulet. Col. Gent Nostra, n. 70. Editorial Nou Art Thor. Barcelona.</p> | <p>Conjunt format per una casa, l'església del Sant Sepulcre -fitxa 10-, i diferents dependències establertes fora de l'àrea tancada de la casa (una nau per corrals i el safareig). També cal destacar el jardí de la casa a on es poden observar arbres de varies espècies no autoctònes de desenvolupament destacable. Es conserva un molí per extreure l'aigua disposat sobre una torre de planta quadrada de 8-10 metres d'alçada, està fet de maons i presenta obertures a manera de finestres rodones i amb arcs de mig punt. També la porta d'entrada té aquest tipus d'arc, totes les obertures són adovellades amb maons. La façana compta amb tres portes d'accés i 9 obertures entre balcons i finestres, totes disposades simètricament i emmarcades en pedra. A la façana nord de la casa destaca un annex de planta baixa que aprofita la part superior de terrassa. A l'interior, les parets amb arrebossat modern dibuixen uns carreuons ben escairats disposats uniformement, el mateix que hi ha a l'interior de l'església del Sepulcre. A l'entrada de la casa (part que hem pogut veure), s'observen objectes relacionats amb la figura de Francesc de Paula Rius i Taulet. Hi ha un bust esculpit de la seva figura, el seu escut i diferents escrits que commemoren esdeveniments relacionats amb aquest personatge. Fora del perímetre tancat de la casa, just davant, hi ha dos annexes: la nau granja dividida en corrals i el safareig. A la nau destaca un cos enmig de la construcció més elevat i estret amb tres finestres petites, a les bandes hi ha les dues parts de la nau. Destaca la utilització de ceràmica a l'interior pel tipus de construcció i ús que tenia aquest edifici. Al safareig es conserven les piques originals per rentar.</p> | 08145-19 | Adossada a l'església del Sepulcre, a 1 km al nord-est del nucli de Sant Miquel | <p>Aquesta casa va pertànyer a Francesc de Paula Rius i Taulet (1833-1890), que va ocupar l'alcaldia de Barcelona en quatre ocasions distintes al llarg de la seva vida. També va ser diputat a les Corts espanyoles els anys 1875 i 1877. Rius i Taulet va impulsar molts projectes urbanístics de la Barcelona moderna, i el projecte del que va ser l'exposició universal de Barcelona l'any 1888. En agraïment per aquest fet la reina regent li va atorgar el títol de marquès d'Olèrdola. La casa del Sepulcre és on es va retirar quan va caure malalt per passar els seus últims dies.</p> | 41.3268100,1.7280600 | 393557 | 4575817 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55039-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55039-190.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55040 | Masia Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-torreblanca | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Masia d'època renaixentista. És un edifici de planta quadrada, cobert a quatre vessants. Una torre de planta quadrada de construcció nova d'adossa a l'edifici. També s'ha fet una ala lateral, tot plegat per convertir-la en una masia de planta basilical. A la part superior de l'edifici destaca una galeria d'arcs rebaixats sobre columnes poligonals i capitells. Les finestres tenen llindes i àmpits de pedra. La casa està vorejada per un gran jardi i alguns annexes relacionats amb el seu ús actual.</p> | 08145-20 | A 1,5 km al nord del nucli de Sant Miquel d'Olèrdola. A prop de l'església del Sant Sepulcre | 41.3327300,1.7333200 | 394007 | 4576468 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-2.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Arboçar de Dalt 447-7-1 (279-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55041 | Barraca del Fondo de la Seguera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-seguera-ii | <p>Barraca de pedra seca i de planta circular. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). La porta d'entrada té una alçada d'1,60 m i un diàmetre de 2,2 m. La coberta està reforçada exteriorment amb lliris terra i lliris.</p> | 08145-21 | Al camí del Fondo de la Seguera | 41.3077100,1.7074000 | 391796 | 4573722 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-21_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-210_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-211_1.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55042 | Balmes de can Ximet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-can-ximet | <p>RUBIO MORA, A. DEL CASTILLO, V. (1986-87). Nuevas pinturas rupestres en Olèrdola (Penedès, Barcelona), dins I Congreso Internacional de Arte Rupestre: Caspe (nov-1985). Bajo Aragón, Prehistoria. Vol. VII-VIII. 'Abric de Can Ximet' (1994), dins Corpus de pintures rupestres. Àrea Central i Meridional. Barcelona: Generalitat de Catalunta. Departament de Cultura. Vol. II, fasc. 5</p> | S'observen moltes deixalles de l'activitat humana al voltant d'aquesta i d'altres abrics de la cinglera. Cal esperar que la resolució de la Direcció General del Patrimoni Cultural declarant l'escalada ús incompatible amb la preservació del bé ajudi a solucionar aquest problema. Pel que fa a les pintures, es veuen afectades per gran quantitat de matèria orgànica que les recobreix, segons l'estudi tècnic que es va realitzar. | <p>Abric situat en les cingleres de la Vall del Fondo de la Seguera. L'abric fa uns 20 m de longitud, 10 m de fondària i una altura mitjana de 10 m. Al seu interior s'observen una sèrie d'estructures excavades a la roca: escales, forats per a bigues i dos grups de sitges considerades d'època medieval. Les pintures rupestres se situen en l'extrem esquerre de la cavitat, per sobre de les restes de la primera sitja. En altres punts de l'abric s'observen restes de pigment. El conjunt pictòric es compon de 2 figures d'estil esquemàtic i traç simple. Aquestes dues figures són traços que configuren una creu o aspa. En fer la documentació l'any 1987, Elisa Sarria observà, tant en la diàclasi central com a la paret dreta de la gran cavitat, algunes restes de pigment molt deteriorades. Amb posterioritat a la realització d'aquestes documentacions i amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990), fou descoberta una tercera figura, de característiqques similars a les anteriors.</p> | 08145-22 | Al NO de les ruïnes d'Olèrdola i a la dreta de Can Castellví | <p>Descobert el 12 d'octubre de 1984 per Albert Rubio i Victòria del Castillo durant el transcurs d'una visita als conjunts rupestres dels Segarrulls i de Can Castellví.</p> | 41.3050900,1.7014900 | 391297 | 4573439 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55042-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55042-220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55042-221.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | L'accés a l'abric és complicat, des de Can Castellví hi ha un fort pendent a la cinglera. Per accedir-hi des del Fondo de la Seguera, el camí passa per una propietat privada, la qual cosa pot crear problemes. Les pintures de Can Ximet van ser incloses a la llista del Patrimoni Mundial, per la UNESCO, el desembre de 1998. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/