Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54959 | Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII-XX | <p>Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, i amb la façana principal orientada a migdia. Coberta a dues vessants, amb un voladís de teula girada, té el carener perpendicular a la façana; la masia és totalment arrebossada i pintada. La part més interessant de l'edifici és la façana de migdia amb obertures d'arc rebaixat sobre pilars de totxo que ocupen part dels pisos primer i segon d'aquesta façana; dues finestretes semblants a les del pis primer, però més petites, il·luminen les golfes. La porta d'accés és situada al mig de la façana; al costat de llevant hi ha una gran porta d'arc de mig punt que permet accedir a les antigues quadres avui convertides en garatge. A la façana de llevant s'hi concentren gran quantitat d'obertures, finestres de petites dimensions que il·luminen les estances interiors i l'escala que permet accedir als diferents nivells de la masia. A la façana de tramuntana es conserva l'element més antic de la masia, es tracta d'una porta amb llinda de pedra amb la data 1781, emmarcada per les característiques decoracions d'aquest segle: motius florals a banda i banda de la data, la inscripció JHS entre les xifres 17 i 81, i una creu sobre l'abreviatura de 'Jesucrist Home Salvador'.</p> | 08144-125 | Torrent de Cabots | <p>La masia és documentada des del s. XIV i més concretament s'esmenta en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 amb el nom de 'Roig de Sant Salvador'. La família Armengol-Comas, actuals propietaris de Cal Roig, són també els amos de Campdeparets, important heretat del municipi de la Quar; als anys vint del segle passat, volent acostar-se als avantatges que suposava viure prop del nucli d'Olvan, van comprar la gran casa de cal Roig, prop del poble i de la carretera de Gironella. A principis del s. XX la casa estava formada per diferents habitatges que foren ensorrats i en el seu lloc es bastí l'actual edifici conservant pocs elements de la vella masia. Entre aquests destaquen la porta situada a la façana nord la llinda de la qual està decorada i mostra la data de 1781. També sobre la porta que va del cancell de la casa al garatge s'hi pot veure una llinda de roure que porta gravat el clàssic JHS al mig de la data: 16 JHS ... ; els dos números finals no es poden veure per què han quedat coberts per la construcció d'un tampanell. Els actuals propietaris hi viuen des de 1929.</p> | 42.0537858,1.9008708 | 409049 | 4656333 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-pb150226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060742.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54960 | Forat a la roca de cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-a-la-roca-de-cal-roig | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | <p>A uns 100 m al nord-est de cal Roig, i en una codina sorrenca, s'hi troba un forat excavat a la roca d'uns 210 cm de diàmetre sense que en puguem precisar la fondària ja que, durant una temporada, la família de la casa hi deposità objectes inservibles. Al voltant d'aquest orifici s'hi aixecà una tanca perimetral d'obra d'uns 60 cm d'altura amb l'espai on segurament s'hi encaixava una porta de fusta per tal d'evitar possibles accidents. Actualment no té cap utilitat i a dins, fins i tot, hi creixen alguns arbres. No té, que es vegi, cap sortida inferior que comuniqui amb l'exterior. Curiosament, en aquest cas, i en la part inferior de la roca, s'hi troba una part rebaixada amb nombrosos forats i encaixos laterals. Cap d'aquests connecta amb el cup superior, el que indicaria dues activitats diferents en una mateixa zona: d'una banda, un cup o tina, per a emmagatzematge, i d'altra banda, possiblement un seguit d'encaixos que podrien anar destinats a encaixar-hi algun tipus de premsa que empraria la cubeta i canal de la base (excavats a la roca) per recollir el líquid resultant. </p> | 08144-126 | Torrent de Cabots o de cal Roig | <p>La masia és documentada des del s. XIV i més concretament s'esmenta en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 amb el nom de 'Roig de Sant Salvador'. La família Armengol-Comas, actuals propietaris de Cal Roig, són també els amos de Campadeparets, important heretat del municipi de la Quar; als anys vint del segle passat, volent acostar-se als avantatges que suposava viure prop del nucli d'Olvan, van comprar la gran casa de cal Roig, prop del poble i de la carretera de Gironella. A principis del s. XX la casa estava formada per diferents habitatges que foren ensorrats i en el seu lloc es bastí l'actual edifici conservant pocs elements de la vella masia. Entre aquests destaquen la porta situada a la façana nord la llinda de la qual està decorada i mostra la data de 1781; també sobre la porta que va del cancell de la casa al garatge s'hi pot veure una llinda de roure que porta gravat el clàssic JHS al mig de la data: 16 JHS ... . Els dos números finals no es poden veure per què han quedat coberts per la construcció d'un tampanell. Els actuals propietaris hi viuen des de 1929. Arran dels incendis de l'estiu de 1994 el foc destruí tots els coberts de la masia, que s'han refet de nou.</p> | 42.0540726,1.9006240 | 409028 | 4656364 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060721.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 54966 | Rentamans de la sala del mas de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentamans-de-la-sala-del-mas-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit) BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Encastat a la paret de migdia de la sala del mas de la Riba es conserva un rentamans de pedra aixoplugat dins d'una fornícula d'arc de mig punt adovellada. Tot i que el recipient contenidor de l'aigua sembla relativament nou, és un exemplar de forma d'arqueta que permetia contenir l'aigua que, per mitjà d'una aixeta, cau sobre un recipient de forma quadrada, fet amb pedra sorrenca que, desaigua a l'exterior de la masia. La paret de fons d'aquests rentamans ha estat aplacada, recentment, amb pedra.</p> | 08144-132 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010077.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010078.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54969 | Fuià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fuia | <p>'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i tot el seu abadiat i baronia' de Joan Santamaria.</p> | X-XX | Mostra signes de deteriorament. | <p>Masia de planta rectangular, amb la façana principal orientada a l'est, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Aquesta façana està tancada per una era, que té, al sector de migdia, una portalada d'arc de mig punt feta amb maó. La façana de migdia, ben visible des de la carretera C-16, es caracteritza per tenir, al pis sota coberta on hi ha les golfes, una eixida amb arcs de mig punt. A la façana de ponent, i en el mateix nivell de sota coberta, hi ha un porxo d'arcs de mig punt, amb balconada. La masia presenta l'arrebossat i la pintura força deslluïda. La casa està envoltada de coberts, pallisses i diferents construccions.</p> | 08144-135 | Entrada nord de la variant de Gironella | <p>Tot i que la masia és una construcció del finals del s. XVII o del XVIII, sabem que en l'acta de dotació de l'església d'Olvan de l'any 899 diu que el bisbe Nantigís d'Urgell vingué a consagrar aquesta església perquè li havia demanat un home il·lustre de nom Froià; si d'aquest nom en suprimim la R ens queda Foià, nom d'aquesta masia. El mateix nom el trobem en el testament de Wifred, senyor de la Portella, de l'any 1059 i el continuem trobant en documents posteriors, però el mas ha passat per molts propietaris diferents: el 1348 era Pere de Foià qui es declarava home propi del monestir de la Portella; el segle XVI n'eren amos la família Sala; el XVII, els Canudas; el XVIII ja era una masoveria dels Santamaria de Serrateix; el XIX ho comprà Ramon Alsina, àlies Metre, amo de la colònia del mateix nom a Gironella, posteriorment tornar a canviar de mans.</p> | 42.0455640,1.8778144 | 407129 | 4655444 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200054.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon Vilardaga, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54970 | Ateneu d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-dolvan | XX | <p>Construcció aïllada de planta rectangular format per un cos central d'una sola planta i dos cossos laterals, amb planta baixa i un pis superior. L'edifici és construït amb totxo vist i cobert amb teula àrab. La façana principal, orientada a migdia presenta grans finestrals d'arc de mig punt, parcialment tapiats i segueix els models d'edificis de serveis comunitaris construïts a principis del s. XX. L'edifici encara conserva, reformat, la sala polivalent (teatre i ball) i les dependències de l'antic cafè.</p> | 08144-136 | Carrer Serraseca, s/n | <p>L'any 1922 Antoni Armengol i Capdevila, president de l'Ateneu d'Olvan, tenia el local llogat i funcionava com una sala d'espectacles. Es deuria tractar d'un edifici en mal estat de conservació per què aquest mateix any s'enssorrà per la qual cosa s'inicià un plet entre el propietari del local i l'Ateneu. Finalment fou reconstruït el 1923 i fou aleshores quan la 'Sociedad Ateneo Olvanés' ja en pagava contribució; als anys de la Guerra Civil funcionava com espai d'espectacles públics i un cop acabat el conflicte va canviar de nom. Aleshores el nom oficial, al menys el del teatre, era 'Teatro del Centro Español'.</p> | 42.0579162,1.9046096 | 409364 | 4656787 | 1932 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb150284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010318.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54971 | Font d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dolvan | L'estructura mostra algunes esquerdes. | <p>Font pública coberta per una petita construcció formada per un arc de mig punt fet amb pedra sorrenca que aixopluga la font pròpiament dita. L'aigua procedeix d'una deu natural que a finals del s. XIX fou canalitzada i que s'acumula en un dipòsit. Sobre la font hi ha la següent llegenda, força desdibuixada: 'ANY 1881. LA MILLORA D'AQUESTA FONT SE DEU A LA GENEROSITAT DEL M. IL. SER. DR. RAMON CASALS VICARI GENERAL DE SOLSONA Y RECTOR QUE FOU DE OLVAN'.</p> | 08144-137 | Nucli antic d'Olvan | <p>Fins a començaments del s. XX el poble d'Olvan no va disposar de conduccions d'aigua per al veïnat; fins que s'executà aquesta obra d'infraestructura hidràulica la font d'Olvan proveïa d'aigua als habitants del poble. Tal com explica la llegenda que hi ha gravada, la canalització i conducció fou pagada, l'any 1881, pel que havia estat rector d'Olvan entre 1865-1875.</p> | 42.0567174,1.9082630 | 409664 | 4656650 | 1881 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54971-p3070210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54971-p3070224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54971-p3070222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54974 | Serrat de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-vila | VII-I aC | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part més alta del Serrat de la Vila, sobre la codina de la feina superior, s’han documentat restes conformades per grans blocs de pedra desenganxats de la plataforma més elevada que es creu que podrien correspondre a un hàbitat. A l’indret s’hi han localitzat restes de ceràmica, sobretot fragments informes de diferents vasos junt amb alguns fragments de vores i d’arrencaments de nansa; el conjunt correspon a diverses cronologies que es situen en un ventall ampli que va del bronze final-ferro fins l’època ibèrica i alguns que podrien situar-se al període romà. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-140 | Ferreres | <p>Per les informacions recollides sembla que podria tractar-se d'un jaciment de l'època Ferro-Ibèrica del qual s'ha identificat restes de ceràmica.</p> | 42.0582000,1.8838200 | 407644 | 4656841 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3070333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3070261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3210606.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El turó està format per una superposició d’estrats de pedra sorrenca en forma esglaonada.Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). Els materials consten custodiats a l'espai de reserva del Museu de Berga.A les proximitats d’aquest jaciment consten altres restes materials localitzades d’interès, també custodiades a la Museu de Berga, que s’associaven a un possible jaciment al Serrat Alt de Ferreres, les darreres valoracions per part de la Societat d’Arqueologia tant de les restes com de les característiques de la zona, conclouen que fins al moment, aquelles no es poden associar amb un jaciment al cim de l’esmentat Serrat Alt de Ferreres. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54975 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres-0 | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> | XIV-XVIII | <p>Masia de planta rectangular, coberta a quatre vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. L'actual edifici és una construcció fruit de diferents etapes. Pel sector de tramuntana de la masia es conserven restes del mas medieval, amb una paret de tapia i pedra i també un cos d'edifici amb dues arcades d'arc de mig punt de pedra picada, en la qual està, en part, retallada sobre la roca natural, aprofitant el desnivell del terreny. Ampliant i aprofitant aquest primer cos medieval es construí una masia de tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes; el cos central és cobert amb volta de canó que, a la planta baixa, forma un vestíbul i que, al primer pis, és ocupada per tota la sala de la masia; a banda i banda d'aquest cos central, a la planta baixa hi havia estables i graners i al primer pis les habitacions i alcoves de la masia. La porta d'accés a la masia és formada per una gran obertura feta amb grans dovelles de pedra sorrenca que corresponen a una obra de finals de l'època medieval. Altres portes d'accés, corresponents a l'ampliació dels segles moderns, són també d'arc de mig punt i adovellades, i coincideixen amb les obertures del primers pis, i que formen una eixida d'arcs de mig punt, i les de les golfes, formades per arcs rebaixats. La resta d'obertures de la masia, balcons i finestres, tenen llindes de pedra.</p> | 08144-141 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII, un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120511.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX; l'abundós arxiu familiar està format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54976 | Sales de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sales-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> | XVIII | <p>La masia de Ferreres conserva dos espais singulars: la sala i la galeria de migdia. Ambdós espais conserven l'estructura original i bona part del mobiliari. - La sala, situada sobre la gran porta d'arc de mig punt que constituïa la porta d'entrada original de la masia, ocupa tota l'amplada de la masia (S/N) i s'il·lumina a partir d'un gran finestral que dóna a la façana de migdia. Decoren la sala una gran taula central i diferents peces de mobiliari tals com calaixeres, caixes de núvia i canteranos, i rentamans. - La sala de la galeria, perpendicular a la sala principal, ocupa tota l'amplada de la galeria. És il·luminada per la gran eixida de tres arcs de mig punt, tancats per grans portalades i finestrals de fusta i vidre. De la mateixa manera que la sala principal, té una interessant sanefa amb pintures de paisatges vuitcentistes. Ambdues estances conserven els terra original, amb cairons de 20x20 cm. i les bigues travesseres del sostre.</p> | 08144-142 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del segle XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del segle XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar forces masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120320-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-foto-08144-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120365.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del segle XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp.Autoria de les imatges: Imatge 2: Ramon Viladés (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà); imatges 1, 3, 4 i 5: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54977 | Alcoves de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcoves-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> <p>BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. </p> | XVIII-XIX | <p>La masia de Ferreres conserva, en molt bon estat, tres alcoves originals amb el seu mobiliari. - L'alcova original es troba en una estança situada a tramuntana de la sala principal i és formada per un doble espai, separat per un tampanell amb arc polilobulat de fusta. El llit i les teuletes són de fusta de noguera, amb el capçals decorats ricament amb trebals de marqueteria de motius florals i vegetals, i la imatge de Sant Domènec al capçal superior i la de la Mare de Déu al capçal inferior, patrons del matrimoni format per Domènec Anglerill i Maria Niubó, avis de l'actual propietari. El paviment de l'habitació és del s. XIX fet amb mosaic de diferents colors i motius geomètrics. - Al costat de l'alcova principal hi ha una alcova amb un doble àmbit, separat per un arc polilobulat de guix. El llit és un exemplar de fusta de noguera, amb quatre potes tornejades i un interessant capçal de fusta daurada amb un medalló oval que conté, pintada, la imatge d'una marededéu; hi destaquen els dos 'putis' o 'amorets' que sostenen el medalló i la decoració floral; és un exemplar de llit del tipus 'olotí' de l segon terç del s. XVIII. - La cambra, coneguda amb el nom de 'habitació del capellà' és també una interessant alcova amb arc polilobulat de guix, que conserva diferents mobles corresponents a estances diferents de la casa; hi destaquen els dos bressols (de balancí i de barrots), la cadira, la taula, la calaixera i el rentamans.</p> | 08144-143 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120383.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54979 | Mare de Déu del Roser de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà.(1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà GAVIN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol.17. Berguedà, p.104.</p> | XVIII | <p>La capella de la Mare de Déu del Roser de Ferreres és un senzill edifici de planta rectangular, cobert a dues vessants i amb la façana orientada a migdia. A la façana principal trobem la porta d'accés de llinda plana monolítica, damunt la qual hi ha un òcul format per dos carreus treballats on consta indicada la data 1770 de la construcció de l'edifici, i a sobre una altra petita finestra rectangular. La teulada és coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura.</p> | 08144-145 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0574542,1.8809850 | 407408 | 4656761 | 1770 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120427.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54980 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-1 | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Masia de construcció senzilla, amb planta rectangular, dos pisos i teulada a dues vessants, amb teules damunt de llates i cavalls i carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. Consta d'obertures majoritàriament senzilles, algunes amb llinda de fusta i altres amb llinda de maó de pa; tot i això també trobem una finestra de la façana de llevant de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus amb els angles treballats al biaix i ampit motllurat. L'antiga porta principal avui dóna accés als corrals i conserva un llinda de pedra sorrenca rectangular. La funció inicial d'aquesta porta s'anul·là al construir-se una de nova, situada al primer nivell i accessible a partir d'una escala d'obra exterior; damunt la porta hi ha un plafó amb la data de 1909 i al seu damunt l'anagrama marià amb decoració geomètrica, fruit de la remodelació del s. XX. A la primera planta destaca la cuina-menjador amb una gran campana sostinguda per bigues que aixopluguen el banc escó, amb el seu nivell refractari de cairons de 20x20, els trespeus, els clemàstecs i l'olla. Encara conserva l'edicle amb el forn, foradat a la paret, format per un arc de mig punt de pedra molt ben tallada que dona pas a l'espai circular del forn de pa que es conserva intacte, bé que mig amagat pels afegitons posteriors. A la paret nord de la cuina-menjador es localitza la cuina de carbonet amb la fogaina, les graelles i l'aiguamans format per una fornícula d'arc de mig punt amb els encaixos per les prestatgeries, una pica de pedra i sobreeixidor exterior. A la part de tramuntana i en aquesta mateixa planta, es conserva completament colgada de runa i fems un recipient excavat a la roca natural i amb uns quatre metres de profunditat, que faria les funcions de dipòsit o cup per a líquids (també podria correspondre a una antiga tina).</span></span></span></p> | 08144-146 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de al setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), la masia de les Cases es van vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu es fa difícil trobar documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0465121,1.8990360 | 408887 | 4655527 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210135.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54982 | Forn de pa de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-les-cases | XIX-XX | <p>La masoveria de les Cases conserva, dins la cuina, un forn de pa força antic; la boca d'aquest forn és situada a mitja alçada del mur que tanca la cuina i sobre la llar de foc. La casa també guarda la pastera i totes les pales d'enfornar, ja que fins fa pocs anys, la família Fígols es feia el pa en aquest forn.</p> | 08144-148 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), el mas de les Cases es va vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu és fa difícil trobar més documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0466900,1.8995400 | 408929 | 4655546 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54982-p3210049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54982-p3210045.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54983 | Cuina de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-de-les-cases | XIX | <p>Dins la masoveria de les Cases es conserva íntegrament l'espai de la vella cuina; es tracta d'una sala rectangular amb la llar de foc central coberta amb una gran campana de fusta; a la part del fons hi ha l'obertura del forn per coure el pa. Del foc central hi pengen els clemàstecs i el trespeus aguanta la caldera. Per tal de mantenir l'escalfor de la llar de foc, aquest espai es tancat per un envà que té un banc escó. En aquest espai de la cuina hi ha forces objectes antics: esclops, canti metàl·lic, olles, rentamans, etc.</p> | 08144-149 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), la masia de les Cases es van vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu és fa difícil trobar documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0466900,1.8995400 | 408929 | 4655546 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54983-p3210087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54983-p3210090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54983-p3210065.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54984 | Construccions hidràulliques de l'antic molí de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccions-hidraulliques-de-lantic-moli-de-can-llop | XIX | <p>Les construccions hidràuliques del molí de Can Llop, avui en estat ruïnós, estan formades per les restes de la resclosa, el canal i la bassa. - Es conserven nou forats quadrat de 20x20 cm, disposats en filera on deurien encastar.-hi les bigues d'una resclosa de fusta que retenia l'aigua. Un tros més amunt hi ha 20 forats més, de 15 cm d'ample i no tant regulars en els quals s'hi encastava una altra resclosa més gran que l'anterior i que ocupava tot el llit de la riera. L'existència de dues rescloses es podria explicar si pensem que, a la comarca del Berguedà gairebé tots els molins tenien escairadors de blat de moro, i en alguns casos, aprofitaven les escorrialles d'aigua de la primera resclosa per fer funcionar l'escairador. També és possible que aquest molí tingués dues moles i, per tant, que ambdues pugessin funcionar de manera independent. - També es conserven les restes d'un canal de pedra d'uns 60 cm d'ampla que conduïa l'aigua des de la resclosa més petita fins al casal moliner. - L'aigua derivada a partir de la resclosa més gran era conduïda a una gran bassa, formada per grans carreus de pedra units amb morter de calç, que avui es conserva plena de matolls.</p> | 08144-150 | Can Llop | <p>Sembla que 'Els Casals' era el nom de l'antiga masia les terres de la qual es troben repartides entre el terme municipal de Gironella i Olvan. A finals del s. XVI la masia i les terres dels Casals foren adquirides pels Cantallops, família d'apotecaris berguedans, de la qual n'ha derivat el nom actual, can Llop. Fou una de les cases influents del terme municipal i els amos foren, repetides vegades, batlles de Gironella. L'any 1881 va morir la pubilla Margarida Cantallops i els seus successors van vendre la propietat a la família Güell de Cervera, propietària de la fàbrica de galetes 'La Polar'. Aquests la revengueren l'any 1960 a la família Viladomiu que construí, prop de la casa, una fàbrica de filats i de teixits de cotó, com ampliació de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou (Gironella). Després de la fallida de l'empresa 'Viladomiu SA' als anys vuitanta del s. XX, la propietat quedà en mans dels treballadors que la van vendre als actuals propietaris. El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials, els propietaris de can Llop van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan, de la mateixa manera que ho van fer els amos de Boladeres i de Fuives.</p> | 42.0434996,1.8947588 | 408528 | 4655197 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210287.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54985 | Molí de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-llop | XIX | Està abandonat, la seva estructura es troba en un estat avançat d'enderroc. | <p>Situat uns tres-cents metres aigües avall de la resclosa hi ha el casal moliner de can Llop, es conserva en mal estat en mig de la bardissa i la vegetació de ribera. Tot i estar en estat ruïnós, encara conserva gran part dels murs de la construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants (avui desapareguda). A la part baixa del costat sud-oest, que dona a la riera hi ha el carcabà, avui totalment cobert de fang i brossa. El casal compta amb planta baixa i dos pisos, el primer dels quals aixoplugava les moles, mentre que l'habitatge del moliner era a les dues superiors, la darrera sota coberta. A la porta d'accés hi ha una llinda sorrenca que conserva la inscripció : 'Me ha fet Joan Cantallops al 18 .. '. Al costat del molí hi ha unes dependències que semblen correspondre a una serradora.</p> | 08144-151 | Can Llop | <p>El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera de la Riba d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials que obligaven a moldre en el molí del senyor situat a Gironella, els propietaris van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan.</p> | 42.0429666,1.8910378 | 408220 | 4655142 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170246.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54987 | La Bauma o la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-o-la-balma | XVIII-XX | <p>Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Actualment rehabilitada i reformada en dos habitatges, està conformada per dos volums, ambdós de planta baixa i planta primera sota coberta, tot i que l'alçada de coberta és lleugerament diferent. Els accessos principals són per la façana de ponent. En el volum més nord, hi ha adossat un cos que defineix un porxo a nivell de planta primera. A la façana principal hi destaquen els tres grans arcs de mig punt de la planta baixa, fets amb obra. L'estructura és bastida en murs de paredat comú, majoritàriament format per carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres de blocs de pedra escairats i més o menys polits. Prop de la masia hi ha l'edifici que era destinat a pallissa que té una llinda amb la data 1909 i l'anagrama marià. És una construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants; l'edifici ha estat reformat mantenint la línia de les grans obertures a la façana sud, </p> | 08144-153 | La Bauma | <p>Masoveria de Ferreres d'Olvan, la casa es va construir a finals del s. XVIII i va prendre el nom de la bauma veïna que, segons la tradició oral, fou durant molts anys habitatge. A partir de la construcció de la casa, l'antiga bauma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> | 42.0608100,1.8955200 | 408616 | 4657118 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070238.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54988 | La bauma de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-de-la-bauma | <p>Balma situada prop de la masoveria del mateix nom, és una cavitat excavada sota una gran i massissa de pedra sorrenca que avui es troba força plena de bardissa i vegetació. L'espai interior és força gran, tot i que avui és reomplert de fang que li ha restat capacitat; és orientada a llevant. Delimitant <span lang='CA'><span>la balma, a</span></span> la part frontal de<span lang='CA'><span> l'extrem nord, hi ha un mur de pedra de mides irregulars i alguns carreus desbastats tot unit amb morter de calç, Al costat nord hi ha una fornícula de petites dimensions excavada al tapàs.</span></span></p> | 08144-154 | La Bauma | <p>Aquesta balma donà nom a la masia veïna; la tradició oral li atribueix funcions d'habitatge des de molt antic, tot i això no consten referències documentals conegudes d'aquesta balma com a tal. Situada dins la propietat de Ferreres d'Olvan, la masoveria de la Bauma es va construir a finals del s. XVIII i des d'aleshores la balma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> | 42.0614450,1.8952113 | 408591 | 4657188 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070322.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54989 | Cups de la Bauma o la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-la-bauma-o-la-balma | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de d'elements excavats a la pedra en una codina situada prop del mas de la Bauma i de la bauma que segons la tradició oral fou habitada fins a la construcció de la masia, a finals del s. XVIII. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i una tina, avui parcialment cobertes de terra i vegetació. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,35 m de diàmetre i 0,45 m de profunditat. Pel que fa a la tina és de planta circular, té un diàmetre de 2,00 m i una profunditat de 1,25 m; es calcula que la seva capacitat total és de 3.900 litres (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 226-227).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base dues piques de decantació esglaonades i connectades per un canal també picat a la roca. En el mateix pla de roca hi ha altres encaixos i un altre rebaix de planta circular que segons els germans Coromines podria correspondre a un espai per reservar aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-155 | La Bauma | <p>La Balma és un masoveria de Ferreres d'Olvan, la casa es va construir a finals del s.XVIII i va prendre el nom de la bauma veïna que, segons la tradició oral, fou durant molts anys habitatge. Des de la construcció de la casa l'antiga bauma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de la casa de la Balma correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0609400,1.8951100 | 408582 | 4657133 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54989-p3070275.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54989-p3070278.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'una tina medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 54991 | Creu de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-riba | XX | <p>Creu llatina de ferro alçada al peu del camí que d'Olvan va a la masia de la Riba per recordar la mort violenta del propietari del mas, Miquel Corominas, el 10 de setembre de l'any 1936, durant la Guerra Civil.</p> | 08144-157 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentats des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans s. XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans s. XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> <p>La creu fou col·locada a l'indret on Miquel Corominas fou assassinat el 10 de setembre de 1936.</p> | 42.0605090,1.9207889 | 410707 | 4657058 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54991-pb150352-copia2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54991-pb150352-copia3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Situació aproximada de les coordenades UTM. / Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54992 | La Balma Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-cogulera | <p>La bauma Cogulera, una cavitat excavada sota d'una gran pedra sorrenca, és de grans dimensions, ja que al seu interior s'hi podien allotjar més d'un centenar de persones. Abandonada des de principis del s. XX està coberta de vegetació i fangs. El nom de Cogulera pot derivar de cugula, una planta de la família de les gramínies que creix en erms, vorals de camps i camins i d'una alçada entre 50 i 100 cm.</p> | 08144-158 | La Riba | <p>Per la tradició oral sabem que aquesta balma fou utilitzada com habitatge fins a començaments del s. XX ja que, a part de ser molt espaiosa, el que permetia mantenir a cobert persones i animals domèstics, en el seu interior hi ha unes filtracions d'aigua que, recollida degudament, podia solucionar el proveïment de líquid sense haver de moure's de casa.</p> | 42.0850400,1.9357600 | 411979 | 4659766 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54992-foto-08144-158-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 54993 | Font del Tubang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tubang | <p>Situada en un indret encofurnat, sota la masia de la Riba i vora la riera del mateix nom, hi ha unes grans roques, una de les quals, fa una mica de balma: del seu fons surt una deu d'aigua cristal·lina que, quan la riera baixa crescuda, queda coberta pel seu corrent. Aquest paratge, antigament força popular, és conegut amb el nom de la font del Turang.</p> | 08144-159 | La Riba | 42.0672100,1.9302800 | 411501 | 4657792 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||||
| 54994 | Granja de reproducció de rucs guarans de Fuives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-de-reproduccio-de-rucs-guarans-de-fuives | <p>Dolors Tubau: Els guarans de Fuives, a 'El Vilatà' nº 99, p.54-56.</p> | XX | <p>Fa gairebé trenta anys que Joan Gassó Salvans, un ramader i tractant de bestiar de Berga, va adonar-se que estaven desapareixent els rucs de raça catalana, i per tal d'evitar-ho començà a comprar tots els animals d'aquest gènere que trobava, amb la particularitat que tots els que localitzava eren femelles, ja que el 'Cuerpo de Remonta del Ejército Español' en controlava la reserva de sementals. D'aquest cos militar en sortí l'únic ruc mascle que quedava, el 'Campero'. Des de llavors la granja ha anat prosperant i, en aquest moment, té un ramat força nombrós tant de mascles com de femelles. El guarà o ruc català té unes característiques ben diferents a les de la resta de races: la més significativa és les seves llargues orelles que fan prop de 40 cm i que sempre tenen dretes, gràcies a les seves potents insercions musculars; el pel és rogenc i llarg, a l'hivern, i quasi negre i curt a l'estiu, menys el ventre, morro i voltant dels ulls, que és sempre blanc. D'una important alçada, supera els 1,60 m a la creu, aquests rucs són molt apreciats per la seva resistència i pel fet que necessiten poques atencions. Han servit per millorar les característiques físiques d'altres races i, especialment, per obtenir matxos i mules, amb gran capacitat de treball.</p> | 08144-160 | Fuives | 42.0709669,1.8918425 | 408326 | 4658250 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54994-p8230100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54994-p3130101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54994-p3130094.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | A la granja de Fuives que, a part dels rucs s'hi crien altres animals (vaques i vedells, porcs i aviram), s'hi poden fer visites guiades. Cal dir que l'any 1998 la Generalitat de Catalunya concedí al Sr. Gassó un dels premis 'Medi Ambient' en reconeixement per la defensa i protecció del guarà català.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54995 | Mercat del Bolet de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-del-bolet-de-cal-rosal | XX | <p>La gran tradició boletaire de la comarca del Berguedà i el fet que cal Rosal es troba situat al peu de la C-16z han fet possible el naixement del Mercat del Bolet, que s'inicia a finals d'agost, amb els primers bolets d'estiu, i que finalitza ben entrat el mes de desembre. Al peu mateix de la C-16z i en la plaça deixada en enderrocar l'antiga estació del tren, s'hi apleguen un munt de parades que venen bolets i altres queviures, molt especialment els caps de setmana i festius, però també els dies feiners. El mercat del bolet fa festa senyalada el tercer diumenge d'octubre i aleshores s'ofereix un tast de diferents bolets junt amb bon esmorzar a tothom.</p> | 08144-161 | Cal Rosal | <p>El Mercat del Bolet va començar a funcionar, d'una manera no organitzada, als anys vuitanta del s. XX, quan diferents boletaires oferien els seus</p> | 42.0708992,1.8699504 | 406515 | 4658266 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb010003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La construcció de l'actual traçat de la carretera C-16 suposà la desviació del trànsit que anteriorment passava pel centre de Cal Rosal; aquest fet però no ha suposat la pèrdua del mercat que es manté i continua essent freqüentat per visitants que hi fan parada expressament. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54996 | Festa de Sant Sebastià d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-dolvan | <p>AMADES, Joan: 'Costumari català. El curs de l'any', Salvat Editores, Barcelona 1982, vol. I, p. 557-558. VILADÉS, R. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Festa de Sant Sebastià d'Olvan, Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà (inèdit).</p> | XIX | <p>La festa de Sant Sebastià d'Olvan es manté viva però transformada en l'actualitat. Consisteix en fer un àpat popular un cop finalitzada la missa i la processó en honor de Sant Sebastià per alguns carrers del poble, es canten els goigs i es besa la relíquia del sant. Sempre es celebra el dia del sant patró, el 20 de gener. L'àpat popular, que té lloc a la plaça de l'església i que és preparat per la gent del poble, consisteix en un arròs fet en grans paelles, tastet, pa, vi i postres.</p> | 08144-162 | Plaça de l'Església d'Olvan | <p>No es coneix la data exacta en que va començar aquesta festa de Sant Sebastià i més concretament l'àpat, però la tradició oral li atribueix una data anterior a l'any 1860. El que si és segur és que la instauració de la festa té relació amb una epidèmia que va afectar al poble i d'una prometença que aquest va fer al sant; és a dir si la gent es lliurava de la malaltia epidèmica donarien cada any dinar als pobres el dia de 20 de gener. Fins l'any 1945 el dinar era un autèntic àpat pels pobres, és a dir, només es donava dinar als pobres, un cop el capellà havia beneït les viandes (porc, fesols o una escudella, i de l'any 1940 al 1945, farinetes, degut a la penúria de la postguerra) i aquestes havien estat testades per les autoritats. El menjar es coïa en calderes i es tractava d'una olla de vianda que cada any cuinava unes cases diferents designades pel capellà i les autoritats.</p> | 42.0572400,1.9054900 | 409436 | 4656711 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54996-p1200052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54996-p1200046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54996-p1200028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54996-p1200169.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54997 | Ajuntament d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolvan | XX | <p>Edifici format per tres cossos, tots coberts a dues vessant. El cos central dona accés a l'edifici a partir d'una senzilla escalinata i consta de planta baixa i un pis; en el seu interior hi ha les dependències municipals (secretaria, despatx de l'alcaldia, administració, arxiu, jutjat de pau, dispensari, sala de plens, serveis, etc.), hi destaca especialment la gran sala de plens, amb coberta d'encavallades de fusta, teules i llates. Al cos lateral esquerra hi ha, a la planta baixa, una part de les aules de l'escola municipal i la biblioteca.</p> | 08144-163 | Plaça de l'Ajuntament | <p>L'edifici de l'Ajuntament d'Olvan es va començar a construir l'any 1937 per iniciativa del batlle Miquel Costa i Roca a l'indret que aleshores constituïa el nou eixample d'Olvan, i a redós del qual es van construir les escoles i habitatges que configuraren una plaça tancada. Les obres es van allargar molt en el temps, tant que la inauguració definitiva no es va fer fins l'any 1968 de la mà del batlle Rafael Torrentó i Minoves.</p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-p3220043.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-07-19 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54999 | Els estrets de la riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-estrets-de-la-riera-dolvan | <p>Al peu de la riera d'Olvan i prop de la masoveria de les Cases hi ha el paratge dels Estrets, un paratge riberenc molt concorregut per la gent d'Olvan que aprofitava els tolls d'aigua per banyar-s'hi, i reunir-se per a fer berenars i fontades. Prop d'aquest indret hi ha un gual conegut amb el nom de 'pas dels carros' per què els carruatges travessaven la riera d'Olvan en aquest lloc quan anaven o tornaven de Gironella.</p> | 08144-165 | A la riera d'Olvan | 42.0495300,1.8995000 | 408929 | 4655861 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210336.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55000 | Safareig públic d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-dolvan | XX | L'estructura està malmesa i coberta de força vegetació. | <p>Aquest és l'únic safareig públic del poble d'Olvan; es tracta d'un receptacle de forma rectangular construït amb ciment armat i reforçat amb pilars d'obra. El safareig té, annex, un cobert amb teules i pilars d'obra per aixoplugar-se.</p> | 08144-166 | Darrera la carretera d'Olvan | <p>El safareig d'Olvan es va construir als anys trenta del segle XX aprofitant la portada d'aigües al poble. L'aigua fou canalitzada i conduïa al nucli d'Olvan des de la Font del Rull segons consta en un llibret que va publicar la Junta d'Aigües d'Olvan i que porta per títol 'Memòria de la portada d'Aigües de la Font del Rull'. Dels diners que van sobrar de la portada d'aigües, l'any 1932 es va construir el safareig públic que, en aquest moment ha quedat sense cap utilitat.</p> | 42.0558900,1.9052400 | 409413 | 4656561 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55000-p3070199.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55001 | Fons documental d'Olvan conservat a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dolvan-conservat-a-montserrat | XI-XIII | <p>Llibret en pergamí de 26 fulls de text (17,5 x 12,5 cm) que conté la còpia o transcripció de 29 documents, el primer de l'any 889 (Acta de consagració de l'església de Sta. Maria d'Olvan) i fins a mitjans s. XIII. La transcripció és feta, al menys, per quatre mans diferents, les més antiga del s. XI i les més recents del s. XIII (lletra gòtica).</p> | 08144-167 | Monestir de Montserrat | <p>El conjunt de documents relacionats amb l'església de Santa Maria d'Olvan, coneguts amb el nom de 'Cartolari de Santa Maria d'Olvan' o 'Llibre de la fundació de la rectoria d'Olvan' com figura a la portada de l'original es conserva a la Biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montserrat on hi figura com a: 'Manuscrit 886'. El pare arxiver, Marc Teixonera, l'adquirí a un antiquari de Barcelona a mitjans segle XX i des d'aleshores es conserva, en molt bon estat, a la biblioteca de l'esmentat monestir.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-3.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Està situat fora del municipi | 91|92|93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55002 | Resclosa de la fàbrica de L'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-lametlla-de-casserres | <p>CLUA, J. (1994). 'Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya', tesi Doctoral presentada al departament de geografia Humana de la Universitat de Barcelona (inèdita). CLUA, J. (1995). 'La concessió d'aigües a les fàbriques Monegal i la Plana' a L'Erol núm. 47, p.18-21. CLUA, J. (2001). Les colònies industrials. VALL, P (1999), 'De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de Colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revalorització', Barcelona, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, nº 16.</p> | XIX | <p>La resclosa de la fàbrica de filats de l'Ametlla de Casserres es troba situada al bell mig del riu Llobregat i talla el curs del riu sota mateix de l'església de la colònia. Es tracta d'una gran obra d'enginyeria hidràulica construïda entre 1875-1897 que permet derivar fins a 5000 l/seg. d'aigua al canal i d'aquí a la turbina per generar hidroelectricitat. La resclosa té una alçada notable, gairebé cinc metres, és feta amb grans blocs de pedra procedents de la mateixa llera del riu, escantonats i tallats, i units amb ciment.</p> | 08144-168 | L'Ametlla de Casserres | <p>La fàbrica de l'Ametlla es va començar a construir l'any 1858 aprofitant l'estructura i canalitzacions d'un vell molí de finals del s. XVIII- principis del XIX; s'aprofità la primera resclosa, que ja era de pedra, i quan el propietari de la nova fàbrica, Josep Monegal, va obtenir permís, l'any 1875, per aprofitar més quantitat d'aigua del riu (5985 l/seg.)se'n construeix una de nova, 60 m més avall de la primera. L'administració concedí una nova sol·licitud d'aprofitament l'any 1897 que obligà a modificar l'alçada de la presa, les dimensions del canal d'entrada i de sortida. Aquesta obra és la que es manté en l'actualitat i que continua retenint l'aigua del Llobregat i derivar-la cap el rec que la porta a la turbina de la fàbrica..</p> | 42.0479781,1.8723053 | 406677 | 4655719 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p2270011.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El terme municipal d'Olvan per aquest indret passa pel mig del riu, essent la llera esquerra del municipi d'Olvan i la dreta de Casserres. L'inici del canal, tot el seu recorregut i la fàbrica formen part del municipi de Casserres.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55003 | Resclosa de la fàbrica de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-la-plana | <p>CLUA, J. (1994). 'Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya', tesi Doctoral presentada al departament de geografia Humana de la Universitat de Barcelona (inèdita). CLUA, J. (1995). 'La concessió d'aigües a les fàbriques Monegal i la Plana' a L'Erol núm. 45, p.18-21. CLUA, J. (2001). Les colònies industrials.</p> | XIX | <p>La resclosa de la fàbrica de la Plana, fàbrica desapareguda arran d'un incendi l'any 2000, es troba situada uns 250 metres riu amunt de la colònia Sanglàs o la Plana. És una construcció de pedra i ciment que talla el curs del riu Llobregat amb l'objectiu de derivar les aigües cap el canal o rec que les portava a la turbina de la fàbrica per tal de produir energia elèctrica. D'una alçada que s'acosta als quatre metres, és una obra d'enginyeria hidràulica construïda a finals del s. XIX.</p> | 08144-169 | La Plana | <p>L'administració concedí, l'any 1875, permís d'aprofitament de les aigües del Llobregat a l'empresa de Josep Monegal a partir d'un projecte que contemplava l'aprofitament hidràulic per la fàbrica de l'Ametlla i la de la Plana. Aquesta última era una fàbrica en mans d'una societat anònima en la qual Josep Monegal hi tenia accions. Les obres d'enginyeria van obligar a remodelar i millorar la resclosa i el canal de l'Ametlla de Casserres però també la de la Plana, que de ben segur és d'aquesta època. Un cop finalitzades les obres de construcció de la resclosa i el canal de la Plana, la fàbrica que ja estava construïda es va poder posar en marxa. L'any 1897, amb l'ampliació del cabal, probablement va caldre reforçar la presa i augmentar la profunditat del canal.</p> | 42.0653041,1.8694568 | 406467 | 4657645 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55003-p2280151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55003-p2280153.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55004 | Forats a la roca de la resclosa de l'antic molí fariner d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-de-lantic-moli-fariner-dobiols | <p>BOLÓS, Jordi (1985): 'Canalització propera a Obiols', a Catalunya Romànica .XII.El Berguedà, p. 115-116.</p> | XII | <p>Al peu del riu Llobregat i a l'indret de la Plana es troben uns forats excavats a la roca que formen rengleres paral·leles al curs del riu i que semblen correspondre, junt a una canalització excavada a la roca, a les restes d'un antic molí fariner que es va bastir en aquest indret al s. XII. Es tracta d'uns noranta forats escampats al llarg de 40 metres, separats els uns dels altres uns 15 cm; amb un diàmetre de 16 cm i una profunditat de 15 són propers a una canalització excavada a la roca d'una amplada de 40 cm i una profunditat de fins a 50 cm. Aquesta canalització, que seria el rec fa una ziga-zaga. A la riba dreta, en terme del municipi d'Avià, es pot observar aquesta filera de forats; a la riba esquerra, també s'hi localitzen diversos forats però en menor quantitat.</p> | 08144-170 | La Plana | <p>En un llevador de comtes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) de l'any 1125 s'esmenta l'existència d'un molí fariner d'Obiols que era possessió d' aquest monestir i pel qual cobraven un cens anual de tres gallines. Tot sembla indicar que aquest forats a la roca podrien identificar-se amb el molí esmentat a la documentació ja que el lloc on es troben és proper a l'església preromànica de Sant Vicenç d'Obiols.</p> | 42.0532879,1.8731904 | 406758 | 4656307 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280510.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. Les imatges 4 i 5 corresponen als forats de la riba dreta, del municipi d'Avià. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55005 | Gotsenes (o Gotzeneres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gotsenes-o-gotzeneres | <p>SANTAMARIA; Joan: 'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia', Solsona 1935.</p> | XIII/XIV-XVII | Es troba en procés avançat d'enderroc. | <p>Masia d'estructura clàssica que avui es troba en procés d'enrunament. La vegetació que cobreix les estructures així com l'enderroc del propi edifici dificulta una bona visió de les estructures. Es conserva una alçada destacable dels seus murs fins a nivell de segon forjat. S'observa una planta rectangular formada per més d'un cos, amb un volum principal que sembla el més antic d'origen medieval i altres adossats. Els murs són de carreus, podent ressaltar els de l'estructura principal bastida amb carreus força regulars, disposats a trenca junt. En aquest mateix cos hi podem veure una obertura a nivell de planta primera, que obra al nord, per la façana posterior es correspon amb una finestreta d'arc de mig punt format en un bloc de pedra tallat i polit i un carreu per brancal. D'aquest mateix mur nord, per la cara interior es poden identificar un parell de permòdols de pedra.</p> | 08144-171 | Gotzenes | <p>En el document que recull la dotació del monestir de Sant Pere de la Portella l'any 1003 s'esmenten els seus límits, l'últim del quals és la riera que passa per Frontanyà (topònim del lloc que més tard és coneix com la Portella) i continua cap a Gotzeneres. Al segle XIV la documentació ja esmenta aquest mas com a Gotzenes i aleshores n'era l'amo Pere Arnau de Gotzenes segons consta en el capbreu del monestir de la Portella. Des d'aquesta data, 1348, desapareix el nom de la família i el mas esdevé masoveria que ja queda deshabitada a començaments del s. XX i que, en aquest moment, presenta un estat llastimós d'abandonament. Deshabitada des de començaments del s. XX.</p> | 42.0797200,1.9035800 | 409310 | 4659209 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p8230129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210597.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Prop de la masia hi ha la Bauma de Gotsenes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55006 | Tines de Ferreres d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ferreres-dolvan | <p>COROMINAS; R. I COROMIAS, J. 'Les tines excavades a la roca de les Ferreres d'Olvan', a l'Erol nº 65, p.34-37.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de tres tines o cups circulars alineats i a tocar l'un de l'altre. La tina central és molt més gran que les altres dues, que tenen una capacitat similar. La tina central té un diàmetre de 1,95 m, una alçada de 1,05 m i una capacitat total de 3.100 ml; les mesures de la tina del costat oest són, 1,25 m de diàmetre, 0,90 m d'alçada i 1.100 ml de capacitat; i les de la tina del costat est, 1,15 m de diàmetre, 1,20 m d'alçada i 1.200 ml de capacitat <span lang='CA'><span><span><span><span>(COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 228-229).</span></span></span></span></span> Es troben situades al pendent d'una codina sorrenca i disposades paral·lelament al marge d'aquesta, i sota mateix s'hi excavaren unes piques circulars de decantació on reposaria el líquid abans d'ésser transvasat.</p> | 08144-172 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una concòrdia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del segle XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del segle XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li va permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0580500,1.8863100 | 407850 | 4656821 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310602.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els propietaris de la masia de Ferreres van descobrir ocasionalment les tines amagades en mig de la vegetació; ells mateixos van netejar l'indret i van localitzar fragments de ceràmica que s'han atribuït d'època alt medieval i fragments de 'tegulae' així com un element de ferro i utensilis de pedra granítica que hom ha identificat com a percussors o elements per a la molta de cereals. Totes aquestes troballes es conserven a la casa Ferreres. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55007 | Corrandes i dites d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrandes-i-dites-dolvan | <p>Fitxa d'Etnografia i Folklore. Pobles del Berguedà, Àmbit de Recerques del Berguedà : Fitxa d'Olvan feta per Ramon García (1988).</p> | <p>Corrandes de la literatura oral transmeses de pares a fills i que relacionen els municipis d'Olvan, Gironella i Casserres: 'A Casserres són boniques, i a Gironella garrins, a Olvan són llamineres burladores de fadrins'. 'Si a Casserres són boniques i a Gironella gentils, a Olvan són llagrimoses burladores de fadrins'. 'A Olvan, la tranquil·litat més gran'. 'A Olvan les bruixes hi van i a Gironella s'hi estan' 'A Olvan i a Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra' 'Cal Costa, cal Barbut i Salacruc, tres cases de poc suc'. 'Cal Costa, cal Barbut, Gotzenes i Salacruc, quatre cases de poc suc'.</p> | 08144-173 | <p>Informació proporcionada per Ramon Mª Canudas, Valentí Sans i Ventura Castanyer, a Ramon García l'any 1988 (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà).</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55008 | Cançó de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-valldaura | <p>SERRA VILARÓ, Joan: 'El cançoner del Calic', l'Avenç, Barcelona 1913, p.74</p> | <p>Cançó recollida per Joan Serra Vilaró a l'obra 'El cançoner del Calic' (1913): 'Mentides diuen la gent; veritats no en diuen gaires: diuen que no tinc galans i en tinc la casa enrotllada. De lluny me miro l'amor que de prop no goso gaire. Trenta-vuit o trenta-nou, a la ratlla de quaranta. No n'estimo sinó un que n'és fill de Valldaura n'és petit i eixerit i bonicot de la cara.'</p> | 08144-174 | Valldaura | <p>El cançoner del Calic fou recollit per Mn Joan Serra Vilaró i editat l'any 1913; recull una bona colla de cançons, la majoria avui perdudes, que aquest pastor de Bagà de principis de segle cantava; es tracta d'una colla de cançons aleshores prou vives però que avui gairebé estan del tot perdudes. La que reproduïm fa referència a Valldaura i és l'única que hem identificat relacionada amb el terme municipal d'Olvan. Per ser tant excepcional, la considerem Patrimoni immaterial.</p> | 42.0801171,1.9421125 | 412498 | 4659213 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55009 | Llegenda del castell d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolvan | <p>AMADES, Joan: ''Folklore de Catalunya. Rondallística', Editorial Selecta, Barcelona 1950, p. 1347. BERNADES, E.: 'El castell d'Olvan', dins de 'Llegendes del Berguedà', a l'Erol nº 20, p.20 i 26-27, Berga 1987.</p> | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou recollida per Joan Amades i diu així: 'Els moros se'n volien apoderar i el van tenir voltat durant set mesos lluitant sense no parar mai. La majoria dels defensors havien mort, uns de ferides, altres de cansament i de fam. El senyor del castell estava desanimat i més encara la poca gent que li restava, puix que cada dia els moros eren més i major la seva fúria, mentre que els del castell, anaven perdent gent i forces cada dia. El senyor estava decidit a rendir el castell, i quan va sortir dalt de la muralla per aixecar bandera blanca, va veure dalt del cel una gran creu platejada com d'argent. Va creure que era un avís que el cel li enviava perquè no es donés i seguís lluitant, i així va fer-ho i, com obra de miracle, amb les quatre pedres que tenien els del castell queien sobre els moros com a mosques; aquests van agafar por i van fugir, i el castell restà lliure i salvat. En record d'aquest prodigi el senyor d'Olvan va adoptar pel seu escut una creu platejada damunt d'uns fons de blau cel'.</p> | 08144-175 | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou contada per Josep Casals, de Sant Julià de Cerdanyola, l'any 1925 a Joan Amades.</p> | 42.0570838,1.9053018 | 409420 | 4656693 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55010 | Receptes de cuina de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptes-de-cuina-de-cal-rosal | XX | <p>Conjunt de nou receptes de cuina registrades a l'Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya, recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996: Arròs amb cranc de riu, canelons, truita de trossets de molles de pa fregit, truita amb mel, tripa i peu de xai, gallina estofada amb figues, conill de bosc amb xocolata i vi blanc, granotes a la paella i bunyols de vent.</p> | 08144-176 | Cal Rosal | <p>Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya: Registre ALIM 164 (nº d'accés 3373), ALIM 172 (nº d'accés 3381), ALIM3387 (nº d'accés 3387), ALIM 179 (nª d'accés3388), ALIM 217 (nº d'accés 3425), ALIM 242 (nº d'accés 3448), ALIM 255 (nº d'accés 3460), ALIM 260 (nº d'accés 3465) i ALIM 272 (nº d'accés 3476), recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996 per Juan José Caceres.</p> | 42.0707900,1.8697300 | 406497 | 4658254 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55011 | Gorg del Garrofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-garrofi | <p>La riera d'Olvan forma, just a l'alçada del molí de can Llop, un interessant salt d'uns 10 metres que es coneix amb el nom de el gorg del Garrofí. L'indret és un lloc destacat de la riera, ombrívol i frescal, envoltat de paisatge i bosc de ribera.</p> | 08144-177 | Can Llop | <p>El gorg del Garrofí és situat prop de can Llop i del molí del mateix nom. La informació oral indica que en aquest indret i aprofitant el salt natural de 10 metres, s'hi instal·là una roda de pales per fer electricitat per a la casa de can Llop. Avui no en queda res d'aquest enginy.</p> | 42.0453700,1.8941500 | 408481 | 4655405 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55011-foto-08144-177-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55012 | Font de cal Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-llop | XX | L'entorn està poc cuidat i amb força vegetació que cobreix part de les estructures. | <p>Sota la masia de can Llop i al costat del camí que porta al molí hi ha una font que es coneix amb el mateix nom de la casa i del molí. Un senzill broc de llautó facilita la sortida de l'aigua; al costat de la font hi ha un banc de pedra i unes taules, algunes fetes amb rodes del molí. Prop de la font hi ha els safareigs fets amb grans blocs de pedra buidats.</p> | 08144-178 | Can Llop | <p>Aquesta fou fou canalitzada i arranjada, segons figura en una llinda, l'any 1875 per la família propietària de la finca de can Llop. Anys enrere, aquest paratge estava molt ben cuidat i era tradicional que la gent de Gironella hi anessin a fer 'ouades' després de Pasqua i fontades el dimarts de la Festa Major.</p> | 42.0444200,1.8906300 | 408188 | 4655303 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170139.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55014 | Festa Major d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolvan | XIV-XX | <p>La Festa major d'Olvan es celebra el primer diumenge d'agost i té una durada de cincs dies. Inclou un programa variat d'actes (ball, concert, sardanes, concursos i competicions). Antigament es celebrava el cap de setmana que coincidia amb la Mare de Déu d'Agost, patrona de l'església parroquial d'Olvan.</p> | 08144-180 | Nucli d'Olvan | <p>Tot i que no tenim notícies concretes sobre els orígens de la Festa Major d'Olvan és possible que els seus orígens es situïn, com la resta de festes majors de Catalunya, a la baixa edat mitjana. En el cas d'Olvan és una festa tradicional del calendari festiu que ha anat perdent el seu caràcter religiós i que és organitzada per l'Ajuntament d'Olvan.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Fotografies web d'Olvan (www.olvan.cat), autor Lluís Fernández. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55015 | Festa Major de Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cal-rosal | <p>J. BUSQUETS: Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, l'Erol, Berga, 2002.</p> | XX | <p>La festa Major de Cal Rosal té lloc el primer cap de setmana de juliol i té una durada de cinc dies; els actes festius són variats (balls, concursos, ballets, havaneres, etc.) i s'organitza des de la comissió de festes.</p> | 08144-181 | Cal Rosal | <p>La Festa Major de cal Rosal va néixer a finals del s. XIX i s'organitzà a partir del nucli industrial que formava la colònia, tot i que aquesta creix al peu del Llobregat i en tres termes municipals, el d'Avià, el de Berga i el d'Olvan. En l'actualitat, organitzada per una comissió de festes de cal Rosal, viu una de les seves etapes més esplendoroses.</p> | 42.0707900,1.8697300 | 406497 | 4658254 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55016 | Diada nacional de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-nacional-de-l11-de-setembre | <p>https://www.olvan.cat/turisme/festes-i-fires/diada-11-de-setembre-2020.html</p> <p> </p> | XX | <p>Olvan celebra la diada nacional de Catalunya amb una ofrena floral al monument a Rafael de Casanova, situat a la zona esportiva del nucli d'Olvan, i el cant col·lectiu de l'himne nacional. Al nucli de Cal Rosal també es realitza un acte institucional d'homenatge i ofrena floral, en aquest cas al Monument Diada 11 de setembre.</p> | 08144-182 | 42.0574800,1.9068800 | 409551 | 4656736 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La imatge correspon al cartell oficial dels actes de la Diada de l'any 2020 (Font: https://www.olvan.cat/turisme/festes-i-fires/diada-11-de-setembre-2020.html#prettyPhoto) | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55017 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan-0 | XX | <p>El poble d'Olvan celebra la revetlla de Sant Joan amb una festa que s'inicia al capvespre amb l'arribada de la flama del Canigó. La persona més gran del poble encén la foguera i tot seguit es llegeix el pregó. La festa continua amb una xocolatada i amb la beguda d' herbes remeieres.</p> | 08144-183 | Olvan | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les imatges són de la web d'olvan (www.olvan.diba.es) i l'autor és Lluís Fernández | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55019 | Pou del Mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-sant-salvador | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | Es conserva part de l'estructura però amb signes de deteriorament i molt coberta de vegetació. | <p>El pou es va construir adossat a la façana de tramuntana de la masia; presenta una planta circular amb un diàmetre de 100 cm aproximadament i una profunditat de 5 m. La seva fàbrica és composta per grossos carreus ben tallats i units amb morter de calç. Els elements de sosteniment i suport de la politja han desaparegut. L'accés al pou es realitzava per mitjà d'una petita finestra, avui molt deteriorada, la qual conserva els muntants de pedra sorrenca, l'ampit i els golfos de ferro per tancar-la. Per les característiques i la tipologia es tracta d'una obra de factura moderna, probablement de finals del segle XVII o començaments del XVIII. Actualment l'estructura es troba molt coberta de vegetació, fet que en dificulta la seva visió.</p> | 08144-185 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0653041,1.9180477 | 410487 | 4657593 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55019-p31402470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55019-p31402490.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Aquest element arquitectònic es troba força deteriorat per l'abandonament de la masia a causa de l'incendi de l'any 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55020 | Element petri de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/element-petri-de-la-tor | <p>Es tracta d'un element immoble excavat en una roca propera a la masia de la Tor. Té forma quadrangular i consta d'un petit rec a la part superior; probablement en aquest espai s'hi encastava algun enginy que aprofitava com a paret la mateixa roca. Tot i que es fa difícil interpretar la seva funció, podria tractar-se d'un forn per a fer oli de ginebre, semblant, encara que més rústec, al que s'ha trobat prop de la masia cal Roig.</p> | 08144-186 | La Tor | <p>El nom de la masia desorienta una mica ja que Tor, normalment, és un topònim relacionat amb torra i aquesta casa ni per la seva situació geogràfica ni per la seva estructura no sembla que hagi de correspondre a cap de les antigues torres de defensa d'època medieval. Amb tot, la masia és documentada, al menys, des de l'època baixmedieval i més concretament des del s. XV. Jaume de la Tor era, l'any 1445, un dels cònsols de l'exterior de la Vila de Gironella. Sembla que al segle XVI compraren aquesta propietat als Fuives, amos d'una altra casa de pagès veïna.</p> | 42.0771300,1.9187600 | 410562 | 4658905 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55020-p1280173.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 88291 | Rellotge de sol de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ferreres | <p>https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Mostra algunes parts lleugerament deteriorades. | <p>Rellotge de sol de vareta, situat a la façana principal de l'edifici, és del tipus vertical declinant amb orientació sud-oest. Les línies horaries són de 9 a 6, amb línies llargues fins la vareta per les que marquen les hores i línies més curtes per a les mitges hores. Els nombres són indicats en xifres romanes incises en el suport.</p> <p>El rellotge es mostra a mode de plafó lleugerament sobresortit del pla de la façana; el perfil per sota les xifres és decorat amb formes corbades combinades amb altres menors angulars. </p> | 08144-187 | Masia Ferreres | 42.0571847,1.8813539 | 407438 | 4656730 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120453.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 4873.Sota el rellotge hi ha un plafó amb un sagrat cor.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 88292 | Rellotge de sol de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-maria-dolvan | XX | <p>El rellotge de sol de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan està situat a la façana principal, a la part superior de l'extrem de llevant. Es tracta d'un rellotge de sol de vareta format per un plafó quadrangular, aparentment de material ceràmic. És del tipus vertical declinant amb els nombres en xifres romanes del 6 al 1, únicament amb línies que marquen les hores. Decorativament, a la part superior hi ha el dibuix d'un sol amb cara, al centre de la qual hi ha incertada la vareta, i del qual surten diversos raigs. A la part inferior del sol hi ha una inscripció que indica '*JO SENSE SOL Y TU SENSE FE NO VALEM RE*'. Aquesta frase i les números romans mostren restes de decoració pictòrica de coloració verdosa.</p> | 08144-188 | Plaça de l'Església, 1 | 42.0571985,1.9052852 | 409419 | 4656707 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010076.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 88928 | Resclosa de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-metre | <p>SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.<br /> SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30.<br /> VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.<br /> TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial.</p> | XIX-XX | <p>La resclosa i l'inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l'entrada del canal a la fàbrica, es tracta d'una resclosa de planta lleugerament corbada a l'extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l'entrada d'aigües al canal. A l'inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l'aigua. La part est de la resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de d'Olvan i meitat oest de la resclosa al terme de Casserres. El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport.</p> <p>El tram del canal que es troba dins el terme municipal d'Olvan és d'uns 188 metres, la resta forma part del municipi de Gironella.</p> | 08144-189 | Al costat de la carretera C-16z | <p>L'agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l'establiment d'una fàbrica de filats al mateix indret; el projecte contemplava no modificar l'alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l'amplada d'entrada del canal de 4 metres. La petició fou concedida el 1864. Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal. Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual; la concessió no es donà fins el 1879. Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d'una presa nova de pedra, a més d'augmentar-ne l'alçada i també la del canal.</p> | 42.0404187,1.8785010 | 407178 | 4654872 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170101.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La resclosa i inici del canal de Cal Metre es troba dins el terme municipal d'Olvan, per bé que en una petita franja de territori que forma part del terme municipal a la zona sud-oest, entre els municipis de Casserres i Gironella, prop d'aquesta darrera població on hi ha situada la fàbrica de Cal Metre. Trobant-se situats aproximadament a uns 550 metres al nord del poble de Gironella.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 88938 | Pont vell de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-la-carretera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1.</p> <p>LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | XIX | <p>El pont de la carretera a Cal Rosal, o pont antic de la colònia Rosal, és un pont de tres ulls, compta amb un gran arc rebaixat al centre d'uns 21 m de llum i, simètricament, un altre arc a costat i costat, ambdós de mig punt i d'uns 8 m. A cada extrem de l'obertura central hi ha unes pilastres que sobresurten del pla de l'estructura, reforçant l'obra, i que per la part inferior, vers l'intradós de l'ull central, mostren un acabat arrodonit. El conjunt de l'obra és de fàbrica formada per carreus de pedra ben tallada i polida, especialment als arcs i pilastres, en aquest cas els carreus es troben disposats a trenca junt; a la resta dels murs, el material és més bast. En origen les baranes eren massisses de pedra, actualment només es conserva en el coronament de les pilastres. La llargada del pont és d'uns 50 metres.</p> <p> </p> | 08144-190 | Cal Rosal, pont de la carretera C-16z . | <p>L'any 1858 els germans Anton, Ramon i Agustí Rosal van fundar la fàbrica tèxtil de la colònia Rosal, tot i formar part de Cal Rosal, es troba al territori que és municipi de Berga, just a tocar al límit amb Olvan, a l'altra banda del pont de l'antiga carretera. De fet, la carretera de Manresa a Berga es va acabar de construir el 1864, tot i això, el pont és posterior. Va ser projectat el 1876 per l'enginyer de camins, Victoriano Felip; consta que es va començar a construir el 18 de març de 1877 i que es devia finalitzar uns dos anys més tard (LACUESTA, R. i GONZALEZ, X.: 2008, pàg. 55).</p> | 42.0725035,1.8693349 | 406466 | 4658444 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150017.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El paviment i baranes han estat substituïdes al llarg dels anys. Aquest pont es troba a la partió del límit municipal entre Olvan i Berga, delimitat pel riu Llobregat, formant part dels dos municipis. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/