Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55095 | Can Torres / L'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-lolivera | <p>GIRÓ I ROMEU, P. (1953-1956). Quaderns de camp. Vol. 4, 16 i 25 d'octubre de 1955. Inèdit.</p> | Destruït. | <p>Àrea ocupada bàsicament per vinya i per la casa coneguda amb el nom de Can Torres de la Fontallada. Segons consta a la Carta Arqueològica, 'Actualment, s'ha perdut el topònim 'L'Olivera', que referenciava la partida de terra on es localitzaren les restes. Per aquest motiu, no s'ha pogut identificar amb precisió el terreny de les troballes'.</p> | 08145-75 | Explotació agropecuària al voltant de la masia de Can Torres de la Fontallada. | <p>L'any 1955 es localitzaren les restes d'una sepultura, la qual fou excavada en la part no afectada per les remocions agrícoles, per Pere Giró. Es documentaren: una llosa semiquadrada, irregular, de 1,30 m x 1,02 m x 0,10 m; pedres 'enderrocades', segurament suports laterals de la llosa de la coberta; fragments de ceràmica a mà, de cocció oxidant i reductora, dels que destaquen un fragment de nansa i un fragment informe de molta gruixària decorat amb cordons digitats horitzontals - verticals. No aparegueren restes humanes. El fons de la sepultura reposava directament sobre el substrat natural.</p> | 41.3365710,1.7401565 | 394585 | 4576886 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55095-75.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55096 | Can Torres de la Font-Tallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-de-la-font-tallada | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Masia de tipus basilical amb diferents annexes que arranquen de la façana principal, formant una figura poligonal que es tanca i deixa com a punt central un pati interior. Un dels cossos adossat té una galeria d'arcades.</p> | 08145-76 | A pocs metres al SW del barri de Can Torres | <p>El lloc ocupat per l'actual masia, centrava l'antiga quadra de la Font Tallada, esmentada ja en un document de l'any 1001. Està situada prop de les ruïnes del castell de la Barquera.</p> | 41.3369500,1.7414300 | 394692 | 4576927 | 1742 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55097 | El Castellot de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-de-la-barquera | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XI | En estat ruïnós. | <p>Restes d'una fortificació situades dalt d'un monticle conegut com la Serra del Castellot. Es troba totalment arruïnat, en resten només alguns fragments de mur molt deteriorats. El promontori sobre el que es troba assentat va quedar arrasat fa uns anys per un incendi forestal. Per les restes conservades, es reconeix la planta rectangular de la construcció. Al costat de ponent hi havia una torre de planta circular, de la qual avui dia no es veu res. Per les seves característiques podria tractar-se d'una fortificació dels segles XI o XII.</p> | 08145-77 | Al S del barri de Can Torres i de la Riera de Sant Marçal i al N de la Penya del Papiol | <p>Aquesta fortalesa podria correspondre a la torre que s'aixecava dins l'antiga quadra de Fontallada. La torre és documentada l'any 1001, quan Lunes i la seva esposa permutaren amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou situat al lloc anomenat Fontallada, en el qual hi havia una torre, per unes torres properes a Santa Digna. La quadra de Fontallada va pertànyer a Santes Creus, segurament des del segle XII. </p> | 41.3327957,1.7382002 | 394415 | 4576470 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55097-77.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55097-770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55097-771.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||
| 55098 | Església de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-molanta | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Edifici de tres naus amb capçalera rectangular. La façana és d'estil barroc popular, amb el portal allindat i coronament ondulat. Enmig de la façana hi ha un ull de bou. El campanar, bastit sobre la nau lateral dreta, és de planta quadrada i coberta de pavelló. A l'interior, la volta de la nau central és de canó i les de les naus laterals d'aresta.</p> | 08145-78 | A la barriada de Cal Sadurní, al costat del Camp de futbol | <p>El lloc del Palau Molanta s'esmenta l'any 965 en el testament del comte Mir, el qual es deixà a l'església de Barcelona. Se suposa que l'església és la que s'esmenta en la dotació de Sant Miquel d'Olèrdola de l'any 992. A l'església de Sant Pere Molanta, als confins d'Olèrdola, s'hi realitzà el 1010 el testament sagramental d'Aldabert, fill del vescomte Guitard de Barcelona i senyor de Moja i del castell d'Albinyana. La quadra de Sant de Pere Molanta fou donada el 1229 a l'abat del monestir de Santes Creus. En el fogatjament del 1376, l'abat del monestir tenia al lloc esmentat 10 focs. L'antiga església del lloc, que havia sofert moltes modificacions a través dels anys, fou enderrocada abans del 1774, i al mateix lloc s'hi construí l'actual església parroquial.</p> | 41.3418440,1.7439906 | 394914 | 4577467 | 1774 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55098-780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55098-78.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55098-781.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 55099 | Necròpolis de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-pere-molanta | X-XII | El jaciment està destruït en la seva totalitat. | <p>Sarcògag 1: Cos de pedra calcària de planta rectangular buidat interiorment en forma antropomorfa. Les seves mesures màximes són: 2,6 m de llargada x 0,60 m d'amplada x 0,42 d'alçada. Té una llosa de coberta (trencada en dues meitats) de mides 1,44 m x 0,68 m x 0,12. Aquesta llosa té uns rebaixos als extrems i part dels lateral, d'encaix. L'extrem inferior del sarcòfag és trencat. El sarcòfag 2 està buidat en forma de banyera, de planta rectangular i també de pedra calcària. Les seves mesures són: 2,35 m de llargada x 0,80 m d'amplada x 0,43 d'alçada. Els extrems del sarcòfag estan malmesos. Té una llosa de coberta trencada, el fragment té unes dimensions de 1,20 m x 0,75 m.</p> | 08145-79 | Al costat de la façana meridional de l'església de Sant Pere Molanta (barri de Cal Sadurní). | <p>L'any 1966, amb motiu d'unes obres realitzades en el recinte del costat de l'església, es localitzaren els dos sarcòfags descrits i abundants restes humanes. L'excavació d'un d'ells (a càrrec del Sr. Pere Sadurní) proporcionà restes de varis inhumats (diferents cranis). Es creu que és una necròpolis medieval, la qual hauria perdurat com a cementiri fins l'època moderna (en aquest sentit cal remarcar la reutilització d'un dels sarcòfags com a ossari). Per la tipologia dels sarcòfags els sarcòfags es poden datar entre els segles X i XII.</p> | 41.3420775,1.7439852 | 394915 | 4577493 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-foto-08145-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-foto-08145-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-79.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-791.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. Actualment, els sarcòfags i les corresponents lloses de coberta es conserven en la Placeta del Padró, a l'aire lliure. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55100 | Vil·la Maimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maimona | <p>SADURNÍ, P. (1985). Ca l'Adelaida. Font- Tallada n. 126, agost. Sant Pere Molanta (Olèrdola)</p> | III-I aC | No hi ha constància que s'hagi excavat mai, però el fet que es trobi en una zona de conreus i el material que aflora en superficie són indicatius que segurament el jaciment ha estat malmès degut a les tasques agrícoles al llarg de la història. | <p>És un sector explotat agrícolament. Les restes materials superficials que encara es troben avui dia determinen la presència d'una probable vil·la romana. Els materials recollits són molt característics: fragments de tègula (gran quantitat), fragments d'ímbrex, fragments de bases i vores de dòlia (de gran capacitat), un fragment de coll d'àmfora romana, alguns bocins de ceràmica ibèrica.</p> | 08145-80 | A tocar del casc urbà, al S de Sant Pere Molanta | <p>El volum 4 dels quaderns de camp d'en Pere Giró (1953 -56, 15 de gener de 1956), (inèdit). Només s'esmenten 'troballes romanes' i 'troballa de sepultures', sense cap més matís.</p> | 41.3464900,1.7388400 | 394491 | 4577989 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55100-80.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com el Sarral. Aquest material està ubicat al Museu de Vilafranca i a la Col·lecció particular del senyor Pere Sadurní (Cal Sadurní / Sant Pere Molanta). Aquest últim, com a propietari de l'àrea conreada que afecta al jaciment, ha anat recollint diverses restes materials que han aflorat durant els treballs agrícoles que s'han efectuat des dels anys 50. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 55101 | Barri del Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-ferran | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>Nucli petit format per vàries masies de planta basilical. Algunes d'elles daten del segle XVIII i estan plenes de detalls arquitectònics i artístics molt destacats, com uns capitells que podrien ser d'èpoques molt més antigues o simbols, escuts i dates motllurats sobre les dovelles dels arcs d'entrada a les cases. Alguna de les cases inclòs té adossada una petita capella. Per tots aquests motius, aquestes construccions tenen un valor important en conjunt.</p> | 08145-81 | Al N de Sant Pere Molanta | 41.3529077,1.7396152 | 394566 | 4578701 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55101-81.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55101-810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55101-811.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55102 | Cal Torrents de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-de-ferran | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Masia de planta basilical construida amb carreus de pedra tallada, grans i regulars. Balcons al primer pis i portal adovellat. Baluard, jardí i dependències agrícoles.</p> | 08145-82 | Barriada de Ferran, Sant Pere Molanta | 41.3532143,1.7394548 | 394553 | 4578734 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55102-82.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55102-820.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | . Es creu que els carreus d'aquesta edificació provenen d'una edifició romana, una torre coneguda com 'modla Torrota'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55103 | La Torrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrota-0 | <p>ALMAGRO BASCH, M. SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS ROCA, J (1945). Carta Arqueológica de españa. Barcelona. Consejo Superior de Investigaciones Científicas / Instituto Diego Velázquez. ALVAREZ, L. (1883). 'El Panadés en la época romana', El Labriego, Vilafranca del Penedès, any VIII, n. 17, 16/9/1883. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65. GIRÓ ROMEU, P. (1950). 'Identificación de algunas vías romanas en el Penedès'. Dins Actas y Comunicaciones de la primera asamblea intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d'Òdena. Martorell. RAURET, A.Mª. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | Els carreus conservats es troben en bon estat general. L'edifici romà no ha estat localitzat. | <p>L'indret que hom anomena 'la Torrota' és un terreny de conreu de situació imprecisa, al N de la carretera N-340, coincidint aproximadament a 1 km en línia recta a partir del barri de Ferran, on segons P. Giró (seguint fonts orals) es documenta l'emplaçament d'una torre romana probablement de planta circular. El seu estat ruïnós fou aprofitat pel propietari de Can Torrents (en una data incerta), el qual l'acabà d'enderrocar i n'aprofità els carreus per a la construcció de l'actual masia. Hom destaca el característic aparell romà (opus quadratum, carreus paral·lepípedes) de la façana posterior de l'esmentat edifici, de totes maneres força desdibuixat per arrebossats i remodelacions modernes, que han uniformitzat l'obra en conjunt.</p> | 08145-83 | No localitzat l'emplaçament original | <p>Pel que fa a la funcionalitat de la torre romana, els diferents autors han polemitzat sobre si es tracta d'un monument sepulcral o bé una torre talaia.</p> | 41.3534400,1.7387400 | 394494 | 4578761 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55103-83.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El jaciment també es coneix com Can Torrents o Caseriu de Ferran. Davant la imprecisió de les referències i la dificultat per a la localització de l'indret on s'emplaçava l'esmentada torre, hem cregut oportú documentar no només el terreny al·ludit com a jaciment sinó les que es suposen que són les restes de l'edifici en qüestió (actual Masia de Cal Torrents). | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 55104 | Jaciment de la font de l'Ametlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-de-lametllo | <p>GRIVÉ, M. (1930). Una sitja. Quaderns mensuals d'Acció. Vol. II. Vilafranca del Penedès</p> | Les restes es troben enrunades i/o cobertes de vegetació. | <p>L'àrea de les troballes es localitza entorn de la Font de l'Ametlló, concretament a la banda sud de la surgència. En aquest conjunt arqueològic s'han identificat diversos elements i estructures des de l'any 1930: Una sitja fou localitzada i excavada per M. Grivé, el qual publicà els resultats dels treballs el gener de 1930. Estava totalment emmascarada per la vegetació. La boca és rectangular, d'1 m x 0,50 m. El reompliment presentava el següent sediment i disposició estratigràfica: 20 cm de terra vegetal, un nivell de pedres, i un nivell inferior d'uns 30 cm, on es recolliren ossos (serp comú, au de mida petita, rata, conill, un eriçó i d'altres d'ovicaprins), una bola o bala de coure, un fragment de cristall de roca, ceràmica grisa monocroma medieval i fragments de vidre (verdós i molt prim). Trets morfològics de la sitja: diàmetre de 2 m, fons pla, forma de campana i uns 2,10 m. d'alçada. La boca presenta el típic encaix per a una llosa de pedra. El juny de 1938 Pere Giró i Romeu efectuà una prospecció per la zona i realitzà una cala al costat d'una roca caiguda prop de la font, sense resultats positius. No obstant això cita la troballa d'algun fragment de terrissa pel vessant, sense especificar el tipus de ceràmica de què es tracta. Una altra de les estructures importants identificades en aquest sector són les restes d'una 'guàrdia' o torre de guaita. Només es coneixen dos documents que ens referencien aquesta construcció: un full de sortida de l'Institut d'Estudis Penedesencs (1983) i una fotografia de l'arxiu Joan Virella (Xavier Virella / IEP) , en la qual s'observa part dels paraments, en estat força ruinós però que aleshores encara conservava una alçada considerable, amb la vista del conjunt monumental d'Olèrdola al fons.</p> | 08145-84 | A la cinglera N del Fondo de la Seguera. A uns 300 m. al Nord-est de Can Ximet | <p>Si es té en compte el context general d'aquestes troballes i els elements descrits en les fitxes associades, es pot concloure que ens trobem davant un conjunt amb elements defensius (una torre de guaita), estructures possiblement pertanyents a un lloc/centre de producció i explotació agrícola (sitja, base de premsa) i amb probables traces d'habitació humana (restes ceràmiques en superfície, banqueta). Pel que fa a la cronologia cal ajustar-la a l'entorn de l'època medieval amb possible perduracions fins l'etapa moderna, com també es verifica en d'altres jaciments similars d'aquesta zona; en definitiva aquest jaciment ve a completar l'ampli ventall d'elements estructurals i materials documentats al Fondal de la Seguera, ocupada abastament des de períodes prehistòrics fins l'època medieval / moderna.</p> | 41.3061300,1.7049000 | 391584 | 4573550 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55104-20190930134343.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55105 | Pou Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-nou-0 | El jaciment està exhaurit només en part. | <p>El jaciment es localitza sobre un solar avui convertit en una gran superfície comercial i un terreny contigu que no ha estat excavat. No s'observen restes materials en superfície.</p> | 08145-85 | N-340, a l'alçada del quilòmetre 302 | <p>El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va realitzar dues campanyes d'excavació d'urgència. La primera campanya va ser del 21 al 31 de maig de 1987 i la segona del 15 de juny al 19 de juliol del mateix any. Ambdues sota la direcció de Josep Mestres Mercadé. S'excavaren dues sitges en el talús que delimita el solar industrial amb els terrenys agrícoles (conreu de vinya), i tres més que hi havia en els solars en construcció. En una d'aquestes s'hi trobà un enterrament d'inhumació de l'Edat del Bronze. Sitges del talús: 1.- sitja de secció ovoide i fons pla lleugerament còncau. Es trobà seccionada en una quarta part per les obres de construcció. Al fons s'hi trobà una pedra de molí. (Mides, diàmetre 1,40 m, alçada 1,10 m). 2.- sitja de secció ovoide, seccionada en una sisena part. (Mides, diàmetre 1 m, alçada 0,60 m). Sitges del solar: 1.- sitja en que només es conservà el fons lleugerament còncau. Reomplerta de cendres, argiles i una pedra de molí barquiforme al fons. (Mides, diàmetre 1 m, alçada conservada 0,20 m). 2.- sitja de fons cònic també seccionada. Es diferencien dos nivells: restes d'ovicàprid i pedra de molí al fons, i cendres barrejades amb argila cremada en el nivell superior. (Mides, diàmetre 1 m, alçada 0,40 m). 3.- sitja ovoide de fons pla seccionada. Es defineixen tres nivells: el superior, amb argiles i restes de tres inhumats (dos adults i un infantil); una capa de 6 o 7 cm de gruix amb cendres; el nivell inferior, format per argiles sense pedres i amb restes faunístiques d'un cérvol esquarterat (possiblement fruit d'una ofrena ). (Mides, diàmetre 1 m, alçada conservada 0,50 m). El material extret de l'excavació és escadusser: ceràmica a mà amb fons rugosos i polits, bases planes, vores excavades i decoracions de cordons. També cal afegir tres petxines foradades, segurament fruit d'una ofrena, que junt amb la majoria del material aparegueren en la sitja tres del solar, on s'hi trobaren les inhumacions. Les campanyes arqueològiques portades a terme els anys 1993 i 1995 van descobrir una sèrie d'estructures (sitges), que aporten informació de dos moments cronològics: la primera meitat del IV mil·lenni aC., moment en el què cal situar les estructures resultants de les primeres ocupacions agrícoles del neolític antic epicardial i les posteriors del neolític antic evolucionat. L'altre moment cronològic es situa entre els segles VIII i el VII aC., les estructures d'aquest moment són de transició entre el bronze final i la primera edat de ferro, just als inicis de les primeres colonitzacions de la Mediterrània Oriental. En ambdós períodes l'establiment es caracteritzaria pel desenvolupament de les tasques agrícoles d'emmagatzematge en sitges obertes al subsòl natural i, en el cas de les estructures de la primera edat del ferro, es pot documentar l'activitat ramadera a partir de la utilització de la fossa com a bassa de la recollida d'aigua per al ramat.</p> | 41.3557500,1.7383300 | 394463 | 4579018 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55105-85.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a jaciment del Polígon industrial de Sant Pere Molanta. | 79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55106 | Premsa del Polígon de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-poligon-de-sant-pere | XX | <p>Premsa de cadells destinada a treure el most de la brisa per fer vi. Presenta molt elements restaurats i substituïts per peces noves. La gàbia és rodona de fusta i ferro. L'eix de ferro central amb els pilons circulars amuntegats dins la gàbia i el sistema de cadells (de ferro) per a fer descendre els pilons dins la gàbia, on hi hauria la brisa, estan en perfecte estat. El plat de premsa és de ferro i s'assenta sobre una base de maons i pedra feta expressament per mostrar la premsa. Una inscripció a la part superior de ferro diu: 'La Vilafranquina con real privilegio. Eudaldo Sabater e hijo, constructores 318. Vilafranca del Penedès.'</p> | 08145-86 | Polígon industrial de Sant Pere Molanta | 41.3561761,1.7327069 | 393994 | 4579072 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55106-20200708150238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55106-20200708150256.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2021-02-17 00:00:00 | Tríade scp | Eudaldo Sabater e hijos | La premsa és donació de Josep Martí Soler. Així està escrit en una placa que hi ha al costat i que a més diu: 'com a testimoni de garatge Martí, primera empresa instal·lada en aquest polígon'. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55107 | Porroig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porroig | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de planta basilical construïda al segle XVIII, però ampliada i reformada al segle XIX. Costa d'un cos central vorejat a banda i banda per dues galeries d'onze pòrtics. La façana principal és neoclàssica, amb falses pilastres i frontó. La façana posterior és modernista, amb coronament ondulat i esgrafiats amb motius vinícoles. És tancada per un baluard, i té una glorieta amb estructura de ferro. Davant de la façana principal hi ha una dependència agrícola, un hort i una bassa, tot enjardinat i tancat.</p> | 08145-87 | Al NW del municipi, a l'altra banda de l'autopista | 41.3584423,1.7236256 | 393238 | 4579334 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55107-87.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55107-870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55107-871.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|99|105|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55108 | Jaciment de l'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lhostal-nou | <p>ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65. GORGES, J.G. (1979). Les Villas hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologiques. Publications du Centre Pierre Paris, n. 4. París. RAURET, A.Mª. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona, Barcelona.</p> | No s'aprecien restes materials en superfície i mai s'ha excavat a la zona. | <p>Aquest espai s'ha interpretat arqueològicament com l'emplaçament d'una probable vil·la romano-republicana. Es localitzaren restes romanes superficials, com tègules, dolia i alguns fragments de sigil·lata indeterminada. També s'han documentat 2 fragments de molí ibèrics i ceràmica informe de mateix període.</p> | 08145-88 | Zona enjardinada i parking davant de la masia de l'Hostal Nou | <p>La referència del jaciment apareix al 'Catálogo Arqueológico del Penedès'. Museo de Vilafranca, fitxa 74 (archivo P. Giró) i Giró, P. Quaderns de camp, vol. 4, 1953-1956 (25 de març 1956), inèdit.</p> | 41.3558980,1.7279802 | 393598 | 4579047 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55108-88.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55108-880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55108-881.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55109 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou-3 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Masia a quatre vents bastida l'any 1722, restaurada modernament per donar-li l'ús que té a l'actualitat. Té les finestres empedrades i l'entrada amb un arc de dovelles. Al davant, té afegida una terrassa amb balustrada.</p> | 08145-89 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 11 | 41.3557139,1.7280465 | 393603 | 4579026 | 1722 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55109-88.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55109-20190806120405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55109-20190806115823.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55110 | Barraca de la ruta del Vi I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-ruta-del-vi-i | XVIII-XX | <p>Barraca de pedra seca de planta circular. La coberta és exteriorment plana i interiorment el sostre és de falsa volta (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). A la part exterior hi ha un petit mur aixecat que segueix l'estructura circular només en mitja barraca. Mides: 2,5 m d'alçada per 3 m de diàmetre.</p> | 08145-90 | A uns 500 m al S de la Penya del Papiol | 41.3184312,1.7416520 | 394681 | 4574870 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55110-90.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55110-20191029132744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55110-20191029132733.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El tram de l'anomenada ruta del vi comprès entre la urbanització de Can Trabal i el nucli de Viladellops es troben una sèrie de barraques com la que hem descrit en aquesta fitxa. Mencionem expressament aquest fet que ens sembla destacat. Podria formar part dels elements d'interès que aquesta ruta traça al municipi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55111 | Barraca de la ruta del Vi II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-ruta-del-vi-ii | XVIII-XX | Els laterals estan parcialment enderrocats. | <p>Barraca ubicada enmig d'una pineda que la tapa totalment. Aixecada en pedra seca, és de planta circular. El sostre és de falsa volta (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Mides: 2,3 m d'alçada per 3 m de diàmetre.</p> | 08145-91 | A 125 m al N del camí de Can Trabal a Viladellops. Marge E d'un camí perpendicular. | 41.3170475,1.7440374 | 394879 | 4574714 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55111-91.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55111-910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55111-911.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El tram de l'anomenada ruta del vi comprès entre la urbanització de Can Trabal i el nucli de Viladellops es troben una sèrie de barraques com la que hem descrit en aquesta fitxa. Mencionem expressament aquest fet que ens sembla destacat. Podria formar part dels elements d'interès que aquesta ruta traça al municipi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55112 | Casa Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-batlle | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>La Casa Batlle és un edifici cantoner d'estil modernista. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a quatre vessants amb una torratxa quadrangular que sobressurt al centre. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte les obertures de la planta baixa que són d'arc escarser. Els finestrals dels pisos tenen sortida a balcons sostinguts amb revoltons i mènsules esglaonades ceràmiques, i estan delimitats amb baranes de forja. El balcó del pis de l'eix secundari és corregut i es prolonga per la façana lateral. D'aquesta façana en destaca una tribuna que sobressurt respecte la coberta i que està sostinguda amb mènsules ceràmiques com els balcons. Sobre les obertures hi ha garlandes decoratives en relleu, que a nivell del segon pis es troben enllaçades entre sí i que, juntament amb els elements ceràmics, ressalten sobre el l'arrebossat que revesteix el mur. El ràfec està acabat amb un fris de rajoles policromades i una imbricació de rajols ceràmics.</p> | 08145-92 | C. de la germandat, 1, Moja | <p>La casa va ser aixecada entre 1915-1920 per un 'americano'.</p> | 41.3259641,1.6912747 | 390477 | 4575769 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55112-92.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55112-920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55112-921.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55113 | Els Tres Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-pins | <p>Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d'entre 15 i 20metres d'alçària; capçada densa d'uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol. Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l'escola. Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.</p> | 08145-93 | Al S del nucli de Moja, al costat del camp de futbol | <p>Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l'escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat. Avui però, els pins han esdevingut un referent local.</p> | 41.3218567,1.6926399 | 390584 | 4575312 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55113-930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55113-931.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp, Lluis Rius i Font OPC | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55114 | Torre de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-moja | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau, vol.III. Barcelona. CRUAÑES, E. (1980), Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | X | Si bé l'exterior sembla conservar-se bé, a l'interior es troben moltes deficències estructurals. | <p>Torre de defensa de planta circular. Té un diàmetre intern de 5,15 cm i un gruix de les parets, al nivell de la porta, de 1,85 m. L'alçada total de l'edifici és de 14 m des del sòl exterior fins al terrat. L'interior resta dividit en dos grans compartiments. La porta, orientada a l'oest, fa 80 cm d'ample per 130 cm d'alt. És acabada per un arc de mig punt, format per 9 dovelles i uns muntants monolítics de pedra escairada. Les parets són fetes de pedres poc treballades, però col·locades en filades i unides amb morter de calç. Els murs eren arrebossats a l'exterior.</p> | 08145-94 | Al centre del nucli de Moja | <p>El lloc de Moja s'esmenta ja l'any 981, en la venda de terra i vinya, feta per Banzi i altres homes a Guislamany. En el testament d'Aldabert, fill de vescomte de Barcelona, del 1010, es donà l'alou de Moja al monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquest fet comportà que el germà d'Aldabert, Geribert de Subirats, no acceptés la donació de la torre de Moja al monestir. Això motivà la intervenció del comte de Barcelona, el qual l'any 1013 va reconèixer que la torre pertanyia al monestir de Sant Cugat, com també el seu terme i les seves pertinences. Sant Cugat va augmentar gradualment les propietats a Moja. El 1109 el comte Ramon Berenguer III va donar al monestir vallesà i la ferreria que tenia a Moja. El monestir cedí la custòdia del lloc a diferents famílies. Així, el 1114 l'abat de Sant Cugat establí a Bernat i a Sicars els feus d'Arnau, pare de l'esmentat Bernat, i els encomanà la batllia de Moja amb la torre que havien de reconstruir. La torre potser havia estat destruïda en les ràtzies almoràvits del començament del segle XII. Pocs anys després, el 1187, Sant Cugat encomanà a Guerau de Mogà la fortalesa i la batllia de la quadra de Moja. Al segle XVII, el domini útil de la quadra de Moja, el tenia la família Copons, Ramon de Copons i de Grimau, senyor de la torre de Moja, que va rebre l'any 1702 el títol de marquès de Moja. En època recent, s'hi construïren dos pisos embigats, s'hi arreglà la teula i s'hi feren uns merlets de totxo. Ha estat restaurada darrerament gràcies a la subvenció concedida del Fons FEDER de la Unió Europea, consistent en la restauració i l’acondiciament de l’espai interior i l’acabat de la coberta de la torre.</p> | 41.3262830,1.6903049 | 390396 | 4575806 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55114-94.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55114-940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55114-941.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 91|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||
| 55115 | Capella de Sant Cugat de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-cugat-de-moja | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XIII | <p>L'edifici es d'una nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per un arc toral de mig punt i amb un absis semicircular situat a llevant. A l'arrencada de l'arc presbiteral s'afegiren dues capelles rectangulars, obertes amb arcs apuntats força amples. L'exterior de l'absis té ornamentació d'estil llombard i s'obren tres finestres de doble esqueixada. La porta és d'arc de mig punt i adovellada, en una de les dovelles apareix rebaixat en la pedra el dibuix d'una forca amb una creu a cada costat. El campanar, situat sobre el creuer, és de planta quadrangular i d'un sol pis. Hi ha una finestra geminada a cada costat. Aquestes se sostenen al mig per una columna cilíndrica amb base i capitell. Els capitells són guarnits de motius vegetals. Corona el campanar una teulada llisa piramidal. Tot el conjunt és fet de pedra molt ben treballada i muntada. La coberta de l'edifici és de dos vessants de teula àrab. A l'interior de l'església destacar un sarcòfag d'uns 60 cm de llargada amb coberta de dos vessants que està situat a la paret del costat nord. La seva única ornamentació són unes dobles arcuacions ogivals sobreposades, en la seva part davantera, cosa que fa pensar que correspon a l'època gòtica (es desconeix la seva dedicació). Les mènsules sobre les quals es recolza tenen esculpits dos rostres matussers i primitius. També destaca una petita pica baptismal troncocònica de pedra polida, situada a la part sud dels peus de la capella.</p> | 08145-95 | Al nucli urbà de Moja, al costat de l'església parroquial moderna de Moja | <p>Originalment dedicada a l'advocació de Sant Cugat, l'església està documentada des de l'any 1098, any en què el papa Urbà II la confirmà al monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1109 una butlla del papa Calixt II també l'esmenta. Al segle XV ja consta que tenia com a copatró Sant Jaume. L'església es va mantenir sense gaires modificacions des que s'acabà, al segle XIII; amb l'afegiment de dues capelles a l'arrencada de l'arc presbiteral, fins ben entrat el segle XIX, quan a causa de la seva precària conservació i les seves reduïdes dimensions es construí la nova església al costat. Al final del segle XIX es procedí a restaurar l'antiga església romànica.</p> | 41.3258979,1.6910389 | 390457 | 4575762 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55115-foto-08145-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55115-95.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55115-950.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55116 | Pujolet de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujolet-de-moja | <p>GIRÓ, P (1957). Quaderns de camp. Vol. 5 (inèdit)</p> | <p>Les terres de conreu on hi ha el jaciment, antics camps de vinya, són terrenys que queden entre el Pont de Moja i el camí vell de Moja, just en un punt que delimita els termes de Vilafranca i Olèrdola. Aquest punt va ser afectat per la variant de la N-340, per això es van fer dues campanyes d'excavació al 1993 i al 1995. Aquestes campanyes van treure a la lluny estructures del Neolític (sitges, enterraments i fons de cabana). De l'estudi d'aquestes estructures es constaten dos moments cronològics: la primera meitat del IV mil·lenni a.c. La majoria d'estructures ens situen en les primeres ocupacions del Neolític Antic Evolucionat Postcardial. L'altre moment es dona just als inicis de les primeres colonitzacions de la Mediterrània Oriental, entre el Bronze final i la primera edat del ferro.</p> | 08145-96 | Camps de conreu al costat de la via dels ferrocarrils de RENFE, al costat de la carretera BV-2119 | <p>En aquest indret en Pere Giró, l'abril de 1957: 1 destral polimentada, de basalt, de secció ovalada (10 x 4 cm.), 1 destral polimentada. El jaciment del Pujolet de Moja s'afegeix a la nombrosa llista d'indrets arqueològics ubicats a la plana de la Depressió Prelitoral, on es documenten les traces de les implantacions pageses més antigues de Catalunya. Són ocupacions de caràcter esporàdic i cíclic en relació amb els camps de conreu que hi haurien per la rodalia, i també amb els llocs d'hàbitat situats segurament en les serres que envolten la plana.</p> | 41.3339500,1.6960500 | 390890 | 4576650 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55116-foto-08145-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55116-foto-08145-96-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Moja 447-6-1 (278-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. Aquests terrenys seran afectats pel pas del TGV | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55117 | Carrerada de can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-lleo | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | L'estat de la carrerada és bo, excepte al tram del Clot de Moja, on la variant i el polígon industrial l'han desdibuixat. | <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. La carrerada sencera va des de Coll Blanc fins a Font-rubí, per cal Castellví, Vilafranca, can Lleó, cal sogas i la Mussarra. El tram que passa pel municipi el travessa de la següent manera: procedent del S del municipi, la carrerada entra pel carrer principal de la urbanització de Dalmar. Passa pel costat de la piscina i pren la pista enquitranada que porta a Moja. En arribar al fort revolt que hi ha davant de cal Castellví, segueix el camí que surt a mà dreta, per damunt de la casa, i que ens portarà dalt la carena, a l'indret on hi ha una bassa. Cal seguir cap a l'esquerra pel camí senyalitzat com a ruta de l'Aigua, que es troba margenat en algun tram i que discorre en d'altres per sobre rocallisos. Seguint la serra Llarga arribarem molt a prop de l'abocador de runes on girarem a l'esquerra per anar a trobar la carretera que ens portarà a Moja. El carrer d'entrada al nucli encara conserva precisament el nom de Carrerada. El camí surt del municipi a través del polígon industrial del Clot de Moja, on queda tallada per les naus industrials.</p> | 08145-97 | Travessa la part de ponent del municipi de SE a NW | 41.3053383,1.6972518 | 390943 | 4573472 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55118 | Creu de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-moja | <p>Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Creu de pedra de la Santa Missió. La base és esglaonada de planta octogonal. El sòcol, el fust i el capitell també són de secció octogonal. Coronant la columna hi ha la creu pròpiament dita de tipus llatí amb l'extrem dels braços tallats amb la forma de la flor de lis. A la base de la creu hi ha una inscripció: 'Record de la Santa Missió 1950'</p> | 08145-98 | A l'entrada al poble de Moja per la carretera BV-2119 | 41.3268255,1.6909120 | 390448 | 4575866 | 1950 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55118-980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55118-981.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55119 | Església de Sant Jaume de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-jaume-de-moja | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | Restaurada i reinaugurada l'any 1999. | <p>Edifici de tres naus de tres tramades separades per arcs de mig punt, columnes cilíndriques i capitells bizantins. L'absis és de planta semicircular i hi destaquen uns pintures murals pintades per Agustí Ferrer i Punós (1884 - 1960) dedicades a Sant Jaume, Sant Cugat i Sant Jordi. També hi ha un pantocràtor i els quatre evangelistes a la volta de l'absis. El tractament de les pintures és clarament figurativa i realista. La façana, inacabada, presenta una decoració d'arcs cecs, una rosassa i un portal amb arquivoltes i decoració de petxines (símbol dels peregrins). El campanar és prismàtic amb cúpula poligonal. Hi ha una barreja d'elements de diversos estils, fet habitual al final del segle XIX.</p> | 08145-99 | Al nucli urbà de Moja, al costat de la capella romànica de Sant Cugat de Moja | <p>Va ser construïda a finals del segle XIX al costat de l'antiga església de Sant Cugat de Moja, amb la que comunica a través d'una porta lateral.</p> | 41.3259724,1.6907846 | 390436 | 4575771 | 1876 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55119-foto-08145-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55119-foto-08145-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55119-foto-08145-99-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55119-99.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55119-990.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Jeroni Granell | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||
| 55120 | Pous ibèrics de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-iberics-de-moja | <p>Amics de l'Art Vell (1935). Memòria de l'obra realitzada des de la seva fundació, 1929 - 1935. Barcelona. GIRÓ, P: Notas de Arqueologia de Catalunya y Baleares-III. Olèrdola. Ampurias, vols XXVI-XXVII (1964-65) RAURET, A.Mª. El proceso de la primitiva población del Penedès. Memoria presentada para la obtención del grado de licenciado. UB. Barcelona.</p> | L'estat de conservació és desconeix. | <p>A la plaça de l'església, on actualment s'emplacen les escoles, el pati de ca l'Anton Vidal, l'edifici de cal Ferret de la Plaça i part de l'espai públic, és on (segons referències orals) es documenta la notícia d'aquest jaciment. El jaciment és conegut tan sols per la notícia original apareguda a la 'Memòria dels Amics de l'Art Vell' (1929 - 1935), en la que s'esmenta que els senyors Bosch Gimpera i Feliu Elias es traslladaren a la localitat de Moja, l'any 1930, i estudiaren uns 'suposats pous ibèrics'. No s'informa de més detalls respecte de les estructures ni de la seva localització concreta. Solament a través de referències orals hem pogut localitzar el jaciment en el sector urbà abans descrit, encara que no s'ha determinat cap més dada referent al tipus d'estructures localitzades. Només hi ha referència que en fer-se les obres de clavegueram a principis dels anys 80 es trobaren alguns 'forats' que foren tapats, així com que probablement encara hi ha estructures soterrades en els terrenys de Cal Ferret de la Plaça, del mateix tipus (sense confirmar).</p> | 08145-100 | Sector de la Plaça de l'església, en la població de Moja | <p>Notícies històriques: Catálogo Arqueológico del Panadés: Museu de Vilafranca, s/n (arxiu Giró). Entrevista amb Francesc Solé, de Moja (28/03/1990), el qual ha recollit diversos testimonis d'anciants del poble que sabien de la troballa dels anys 30, i alhora ens ha confirmat l'indret de les troballes amb més precisió.</p> | 41.3258932,1.6904855 | 390411 | 4575762 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55120-100.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55121 | Fons d'imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>La vinculació del servei arquitectònic de la Diputació de Barcelona amb el Conjunt Històric d'Olèrdola des de començament del segle XX, ha fet que aquesta institució acumulés un fons interessant d'imatges, la majoria del conjunt històric, que mostren l'evolució en els canvis arquitectònics que hi ha hagut a causa sobretot de les seves actuacions.També destaquen una sèries d'imatges de l'església del Sant Sepulcre. En conjunt, es tracta d'una vuitantena d'imatges i algunes fitxes amb dibuixos i plantes de l'església romànica de Sant Miquel.</p> | 08145-101 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (Diputació de Barcelona), C. Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55122 | Caves Hill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-hill | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici d'estil modernista de planta baixa i primer pis. A la seva façana destaquen les finestres decorades amb maons disposats esglaonadament, la decoració amb ceràmica verda i el ràfec també de maons que hi ha sota de la cornisa. A l'interior, es conserva la cava tal i com va ser construïda l'any 1918. A l'antic celler, avui sala de degustació, es conserva una premsa de 1925 de fusta i cargol central de ferro feta per Jaume Figueras de Vilafranca. Una sala coneguda com el celler de l'avi, que té a la porta la data de 1887, conté bótes de fusta que ja no es fan servir, de 1500 i 225 litres de capacitat.</p> | 08145-102 | carrer Bonavista / carrer Llarg, al sud de Moja, al límit del nucli urbà. | <p>L'origen de la família Hill es remunta al 1660, any en el que el primer mister Hill es va establir a la comarca, on va néixer la seva vocació vinícola. Els seus descendents van fer l'any 1887 la casa modernista. El 1924, Josep Hill s'inicia en l'elaboració i criança de vins de taula i escumosos. Tot i que el nom de la casa i la marca s'han mantingut, els propietaris actuals no són ja d'aquesta família.</p> | 41.3230380,1.6894030 | 390315 | 4575447 | 1887 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-foto-08145-102-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-1020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-1021.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 55123 | Capitells de can Cerdà de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-de-can-cerda-de-ferran | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX: El Penedès, l'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XII-XIII | Es troben deteriorats. | <p>A la masia de Can Cerdà del barri de Ferran s'hi conserven dos capitells col·locats en el portal d'accés. Tenen forma troncopiramidal invertida i presenten decoració figurada a les dues cares avui dia visibles. Un d'ells mostra la representació d'una arquitectura figurada mitjançant tres arcades, a l'arcuació central hi ha un personatge masculí que apareix lligat a la construcció a través de dues cordes. Sosté un objecte pràcticament cilíndric, que té un broc, en actitud d'introduir-se'l a la boca; sembla tractar-se d'un carretell. Al capitell oposat hi ha dos animals fantàstics alats, concretament grius. Tots dos recolzen les potes a la base del capitell i estan disposats contraposadament. Potser conflueixen en un sol cap d'au, com sovint succeeix; el fort desgast d'aquesta zona no permet d'esbrinar-ho. A la part central de la zona superior de les dues cares hi ha representat un floró. Els estudiosos del romànic català han arribat a la conclusió que l'artífex d'aquests capitells realitzà un treball força detallista. Malgrat tot, la qualitat dels capitells és mediocre, pecant les figures d'una certa rigidesa i pesantor. Formalment es poden relacionar amb les escultures de Sant Sebastià dels Gorgs, ja que les similituds estilístiques són destacables. La datació més avinent dels capitells es situaria sobre el final del segle XII i principi del XIII.</p> | 08145-103 | Al N de Sant Pere Molanta | 41.3527503,1.7393299 | 394542 | 4578683 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55123-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55123-1030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55123-1031.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55124 | Font de les Cases de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-cases-de-la-vall | La vegetació que és abundant tendeix a embrossar tota la zona sinó hi ha un bon manteniment. | <p>La font ha estat 'redescoberta' recenment per un grup de voluntaris que l'han netejat de la vegetació que l'havia tapat completament. Aquesta font es va començar a perdre quan les anomenades Cases de la Vall van ser enderrocades. Es tracta d'un paratge on s'aprecia de manera evident la concentració de la humitat i neix la vegetació típica de les fonts. En el moment de la sortida de camp, no s'ha pogut determinar amb exactitud el lloc per on raja la font, ja que aquesta no rajava. Hi ha una bassa amb les parets exteriors de pedra -molt embrossada-, i un canal per on surt l'aigua. També es poden veure unes escales que servien per accedir-hi.</p> | 08145-104 | Al límit oest del Fondo de la Seguera | 41.3024700,1.6950300 | 390752 | 4573156 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55124-foto-08145-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Miquel d'Olèrdola 447-6-2 (278-130). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55125 | Forn de calç de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-castellvi | S'aprecien signes evidents d'enrunament. | <p>Edifici de forma de piràmide troncada. Són dos cossos units, que per la banda de darrera recolzen directament sobre la roca de la muntanya natural. Cada cos té una boca de forn i la seva xemeneia. La de l'esquerra és més gran que la de la dreta, el primer té un alçat de 3 metres i una ample de 3 metres. Les parets de l'edifici estan fetes exteriorment de blocs de pedra i les voltes i les cantonades són de maó. A l'interior tot està cobert de maons. Davant del forn, hi ha un altre edifici amb una sèrie de divisions interiors. Les diferents depèndencies no són regulars i tenen portes d'accés per les dues bandes de l'edifici. Aquest edifici està fet de pedra, igual que el forn.</p> | 08145-105 | Extrem oest del Fondo de la Seguera | 41.3024697,1.6969058 | 390909 | 4573154 | XVIII-XIX | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-1050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-1051.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55126 | Ajuntament d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolerdola | XX | <p>Edifici aïllat de planta baixa i primer pis. Està format per dos volums adossats de forma perpendicular, amb la coberta a dos vessants. Les obertures són d'arc escarser, algunes de les quals estan emmarcades amb una motllura. Les façanes són de paredat, la principal està arrebossada. El ràfec està acabat amb una cornisa motllurada.</p> | 08145-106 | Al nucli de Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210894,1.7216483 | 393011 | 4575190 | 1912 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55126-1060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55126-1061.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55127 | Església parroquial de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-miquel-dolerdola | XIX | <p>Església d'una sola nau amb absis de planta semicircular. La façana principal és coronada amb un campanar octogonal amb coberta de pavelló. El portal d'entrada està fet per arquivoltes ogivals, un timpà frontal amb mosaic amb la inscripció 1889-1984 i la figura de Sant Miquel. La coberta és a dues vessants.</p> | 08145-107 | El nucli de Sant Miquel d'Olèrdola. | <p>L'església actual de Sant Miquel es va edificar a final del segle XIX per substituir la que fins aquell moment era església parroquial, la capella romànica del Conjunt monumental.</p> | 41.3205220,1.7229947 | 393122 | 4575125 | 1885-89 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55127-foto-08145-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55127-foto-08145-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55127-107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55127-1070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55127-1071.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55128 | Trobada del castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-del-castell-dolerdola | XX | <p>La trobada de castell d'Olèrdola es celebra cada any a l'entorn del castell d'Olèrdola. Des de 1980, aquest aplec popular que congrega al lloc més emblemàtic del municipi, amb veïns de tots els nuclis d'Olèrdola i d'altres punts dels municipis del voltant. S'acostuma a celebrar un dels primers caps de setmana de juny i està ple d'activitats populars infantils, juvenils i per adults. Exhibicions, concursos, visites guiades o activitats relacionades amb el recinte històric, dinars i berenars populars són els elements bàsics d'una festa popular consolidada al municipi.</p> | 08145-108 | Muntanya d'Olèrdola, al Conjunt històric | 41.3019800,1.7091607 | 391934 | 4573084 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55129 | Parc Natural d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-dolerdola | Malauradament els incendis forestals han castigat durament l'àrea del parc. L'últim episodi important es va produir l'any 1994. | <p>El Parc Comarcal d'Olèrdola té una superfície total de 608,23 Ha. Es troba situat als darrers contraforts del massís de Garraf, al sector comprès entre la riera de Vilafranca i el puig de l'Àliga, a la partió entre les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf. Les alineacions morfològiques tenen una clara orientació NE-SO, i presenten, sobretot a la zona NE de l'àrea, altiplans amb àmplies superfícies cultivables, al voltant de Sant Miquel d'Olèrdola i de Viladellops. Les elevacions del terreny oscil·len entre els 100 m. sobre el nivell del mar a la depressió de Canyelles i els 468 del puig de l'Àliga. El relleu està totalment definit per l'erosió càrstica, molt més moderada en aquesta zona que no pas l'elevada carstificació del Garraf meridional. El territori considerat forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf; podem considerar que es tracta d'una prolongació del massís, amb certes particularitats notables. Els materials dominants que afloren a la superfície difereixen ostensiblement dels que poden trobar-se a Garraf, si bé la majoria dels d'Olèrdola estan constituïts per dues grans unitats: una de calcària, del miocè superior, i un altra unitat margosa de la mateixa època. També són importants els diversos afloraments de pedres calcàries del barremià i de les margues i les pedres calcàries de l'albià en el cretaci. Així mateix, poden trobar-se posteriors sedimentacions detrítiques del quaternari, molt ben aprofitades per l'agricultura. A la resta de materials que no afloren a la superfície, es disposa una seqüència molt similar a la del massís de Garraf. La vegetació de la zona es veu molt afectada pel règim de pluges (pobre als limits del parc) i, per tant, les espècies que hi creixen espontàniament han d'afrontar un període de sequera estival que pot arribar a ser molt dur. Per aquesta raó, les plantes que hi viuen presenten adaptacions per tal d'evitar pèrdues excessives d'aigua. Durant aquesta època seca i amb un clima mediterrani, el creixement és lent, especialment el dels arbres i, per tant, la producció de fusta és baixa. La vegetació climax o potencial del parc estaria dominada per l'alzinar mediterrani Quercetum ilicis galloprovinciale, un bosc que ocuparia totes les muntanyes de direcció nord i els fons de vall. Les activitats agrícoles i ramaderes al llarg dels segles i els incendis forestals d'aquestes últimes dècades han transformat el paisatge vegetal potencial a un altre. La màquia de garric, llentiscle i margalló Querco-Lentiscetum també seria potencialement estesa al llarg del parc. La degradació de l'alzinar i la màquia ha portat a l'aparició de la garriga, que és una comunitat arbustiva baixa i molt impenetrable, degut a la presència del garric (Quercus coccifera). Actualment, els escassos boscos que es troben a la zona són bàsicament pinedes secundàries de pi blanc (Pinus halepensis). Cal dir que ni tan sols són veritables boscos sinó simples formacions arbòries recobridores de brolles també secundàries. Els incendis i les pastures d'aquestes zones ha portat a l'aparició de la brolla.</p> | 08145-109 | Als municipis de Canyelles i Olèrdola, corresponents a les comarques de Garraf i Alt Penedès. | 41.3074203,1.7056983 | 391654 | 4573692 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp, Lluís Rius i Font OPC | El Parc Comarcal d'Olèrdola està emparat legalment pel Pla especial promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1992. Forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Una modificació del Pla especial l'any 1997 proposa com a objectiu l'establiment d'un règim de protecció, conservació i millora del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola, compatible amb l'aprofitament sostenible dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants, així com l'ordenació de l'ús públic per al lleure i el foment del coneixement i el respecte del patrimoni arqueològic i arquitectònic, el medi físic i el paisatge. L'àmbit geogràfic del present Pla Especial constitueix un espai lliure de gran extensió, en el qual s'estableixen les zones i les xarxes que tot seguit s'indiquen, per tal de definir els tractaments específics més ajustats a llurs finalitats concretes de protecció, conservació i millora: Zona d'Interès Paisatgístic, Zona Agrícola, Xarxa Bàsica de Vies i Camins, Xarxa Bàsica d'equipaments. La gestió del parc és del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55130 | Pedrera del conjunt monumental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-conjunt-monumental | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II-I aC. | <p>Ubicada al terç interior de la plataforma emmurallada, s'hi troba la pedrera que obriren els romans per tal de fornir-se de blocs de pedra per bastir la muralla i la talaia. Encara es poden observar diferents blocs de pedra que ens permeten hipotetitzar sobre la tècnica emprada en l'explotació de la pedra. Els blocs ortòedrics estan delimitats per les quatre cares laterals. Per això devien haver practicat trinxeres al seu entorn. Un cop en aquest estat els devien desprendre de la base amb l'ajut de tascons de fusta o ferro.</p> | 08145-110 | Muntanya d'Olèrdola | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. </p> | 41.3030894,1.7094898 | 391964 | 4573207 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55130-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55130-1100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55130-1101.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 49 | 1.5 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 55131 | Ball del Soci Casat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-soci-casat | XX | <p>Aquest ball es ballava en diferents nuclis d'Olèrdola fins els anys 40, però als nostres dies només ha arribat el que es celebra actualment durant la festa major de Sant Miquel, organitzat pels socis de la Societat d'aquest poble. El ball, que posseeix una partitura musical original dedicada especialment a aquesta dansa, consisteix en formar dues rotllanes (sempre en parelles) concèntriques. La rotllana gran i la petita ballen simultàniament en direcció contrària, mentre que una parella central marca el ritme del ball. La parella central està formada per un soci d'honor o el president de la festa i la seva acompanyant.</p> | 08145-111 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55132 | Fons documental de l'Arxiu Municipal d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-dolerdola | XVIII-XXI | <p>Arxiu pels documents propis que genera l'Ajuntament, com ara els llibres municipals d'actes. Els documents més antics es remunten excepcionalment al segle XVIII, la majoria del XIX ençà, ja que l'arxiu va ser destruït en diferents ocasions. Actualment, la intervenció de l'arxiu històric comarcal, fa que aquest estigui ordenat seguint els criteris vigents en matèria d'arxius, fet que resulta molt útil per la recerca d'informació concreta.</p> | 08145-112 | A l'edifici de l'Ajuntament d'Olèrdola (Sant Miquel d'Olèrdola). | 41.3211400,1.7215600 | 393004 | 4575196 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55134 | Cal Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sadurni-0 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII-XX | <p>Masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII com una masia de planta basilical. A principi del segle XX va ser reformada per incorporar elements d'estil eclèctic decorant les obertures. El volum principal és de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla, emmarcades amb pedra a la planta baixa i arrebossades als pisos. Els finestrals del pis tenen una motllura superior a mode de guardapols, així com sortida a sengles balcons de baranes forjades. A les golfes hi ha una galeria triforada emmarcada amb una motllura, des d'on arrenca una motllura dentada i el coronament. Part del frontis està tapat per un cos perpendicular longitudinal, del qual en destaca una galeria amb pòrtics d'arc de mig punt decorada amb rajola policromada, aom també una garita a la part posterior. Aquesta part de la casa, l'antic celler i la quadra, està transformada avui dia en el que s'anomena aula de la vinya i el vi, una iniciativa privada que pretén educar als seus visitants en aspectes de la cultura vitivinícola de la comarca del Penedès. </p> | 08145-114 | Al veïnat de nom homònim, al costat de l'església de Sant Pere Molanta i de la carretera BV-2415 | 41.3415974,1.7442662 | 394937 | 4577440 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55134-114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55134-1140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55134-1141.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Eclecticisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|102|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55135 | Festa Major de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-molanta | XX-XXI | <p>La Festa Major de Sant Pere Molanta es celebra el 15-16 d'agost en honor de Sant Roc. A la Festa Major es donen cita alguns elements folklòrics de les festes populars de Catalunya. No obstant això, no es pot parlar de què siguin elements amb un arrelament històric i tradicional, sinó que són grups folklòrics nascuts als últims anys, que recorden molt els balls tradicionals fortament arrelats a la capital del Penedès, Vilafranca. El Gegants de Sant Pere (la Griselda i en Pere Molanta) són de l'any 2000, el Ball de les Panderetes (fundat l'any 1994), el Grup de Diables de Sant Pere (1999), el petit Drac (1999), el ball de pastorets (1994), els caps-grossos (1994) i els grallers de Font-Tallada (1997). Hi ha pregó de festes, ball de gralles, cercavila, correfoc. Els actes culturals, religiosos i balls completen el programa de la festa.</p> | 08145-115 | Sant Pere Molanta | 41.3482300,1.7388700 | 394496 | 4578182 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55136 | Festa Major de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-moja | XX-XXI | <p>La Festa Major de Moja es celebra el 25 de juliol, dia de Sant Jaume. Aquesta festa encara conserva la capta en carro i les matinades. Com a balls folklòrics cal destacar el grup de diables i el Drac, una figura del bestiari que ha passat dels 20 anys de vida. La resta d'activitats de festa son els actes religiosos, els balls, el pregó, una tamborinada i la cercavila.</p> | 08145-116 | Moja | 41.3257500,1.6928800 | 390611 | 4575743 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55136-foto-08145-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55137 | Festa Major de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel-dolerdola | XX-XXI | <p>Es celebra el segon diumenge d'octubre, en honor de Sant Miquel. Destaca la cercavila amb un ball propi, el diables de Sant Miquel. La resta d'actes es resumeixen en esdeveniments religiosos, balls, el pregó, etc.</p> | 08145-117 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3206700,1.7212300 | 392975 | 4575144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55137-foto-08145-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55138 | Llegenda del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p>Hi ha una llegenda que es coneguda arreu del Penedès -en versions diferents-. Tracta dels 'passadissos o galeries secretes' que unien el castell d'Olèrdola amb les platges de Vilanova i Sitges. Les dues versions que hem trobat són de Joan Amades (versió 1) i de Pere Sadurní i Vallès (versió 2). Versió 1: 'El castell d'Olèrdola es troba dalt d'un turó situat entre Vilafranca del Penedès i Canyelles, enmig del recinte emmurallat que, segons la tradició havia pertanyut a la destruïda ciutat del mateix nom. Hi ha una llarga mina que va a sortir a les coves de Sitges, prop de la mar i tocant al terme de Vilanova, coves llegendàries habitades per éssers encantats. Quan els moros estaven ensenyorits del castell on es creien invencibles, els cristians, passant per aquesta mina, es van presentar improvisadament dintre del castell i el clos de les muralles, els atacaren per sorpresa dintre llur casa i els van fer rendir. Prop de les muralles hi ha una capelleta on, segons la tradició, oïa missa el mal caçador.' Versió 2: 'Antigament, dalt del turó de la muntanya, s'hi assentava una fortalesa emmurallada tota ella. Llarga mina (sic) amb coves habitades per éssers encantats donava a les platges de Sitges. Els cristians quedaren uns mesos assetjats i decidiren de tenir una trobada amb els moros, i aquests es pensaven que seria la seva rendició definitiva. Els cristians, a l'hora de dinar, mentre tractaven, obsequiaren els seus enemics amb peix fresc del mateix dia. Com és de suposar, no solament no es rendiren sinó que més tard, guanyaren la guerra'.</p> | 08145-118 | Castell d'Olèrdola | 41.3018779,1.7091965 | 391937 | 4573073 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-01-07 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55139 | Fons d'imatges de l'Arxiu del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-del-museu-de-les-cultures-del-vi-de-catalunya | XIX-XX | <p>Aquest fons el conformen una sèrie de fotografies que destaquen no pas per ser un nombre important (són una vintena), sinó perquè segurament són les més antigues que es conserven d'Olèrdola. Destaquen algunes imatges de l'església de Sant Miquel, les restes del castell i la muralla de l'any 1890, obra de Pere Alegret, impressor i historiador vilafranquí. El Conjunt històric d'Olèrdola és sense dubte el tema més freqüent: església de Sant Miquel (fotos de 1910 i 1920), el castell (1920), l'església romànica de Moja (fotos de 1920 i de 1945). També hi ha vàries sobre el dia de la Província, amb diferents autoritats visitant el castell (1971). La Masia de la Muntanyeta (1920) i un home assegut a Can Ximet (1945), tanquen aquest recull.</p> | 08145-119 | Pl. Jaume I, 1, Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Cal tenir en compte que l'arxiu fotogràfic del Museu de Vilafranca es troba en un procés d'inventari que permetrà catalogar-lo amb criteris arxivístics actuals, per això, és possible que a mida que avanci aquest inventari puguin aparèixer noves imatges encara no catalogades. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55140 | Premsa de vi de Sant Pere Molanta al Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-sant-pere-molanta-al-vinseum | XVIII | <p>Premsa per extreure el most del raïm. És vertical d'un cargol descendent de fusta, amb els dos muntants laterals de pedra. La pastera és quadrangular de pedra, amb un rebaix intern per encaixar-hi la gàbia també quadrangular de costelles verticals. Aquesta té quatre travessers de fusta, horitzontals, que tanquen la gàbia. De la pastera en surt una canal excavada a la pedra, que recull el most i l'aboca pel broc a la cassola de forma oval, igualment excavada a la pedra. Els dos muntants laterals són de pedra calcària. A la cara externa del travesser hi trobem instal·lat el cargol descendent amb una peça cúbica a la part inferior (tot d'una peça) on s'introdueix la barra que fa girar el cargol. Aquest exerceix la pressió sobre un estret travesser de fusta, que es desplaça verticalment a partir d'uns encaixos oberts a la cara interna dels muntants. Sota d'aquesta peça hi trobem la tapa rectangular de fusta que tanca la caixa de costelles.</p> | 08145-120 | Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Pl. Jaume I, 1. Vilafranca del Penedès | <p>L'emplaçament original de la premsa era la rectoria de Sant Pere Molanta. Sembla que la premsa es va utilitzar fins l'any 1945. L'any 1953 va ingressar al Museu de Vilafranca.</p> | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 1797 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55141 | Centre d'Interpretació d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-dinterpretacio-dolerdola | XX | <p>Adossat a la cara interior de la muralla romana, on s'hi ubicava l'antiga masia rectoria que va ser enderrocada l'any 1967, hi ha l'actual centre d'interpretació d'Olèrdola. Es tracta d'un edifici eclèctic, de planta quadrada, dos pisos i murs de pedra. La sala oberta al públic es troba al primer pis. Els plafons explicatius s'estructuren en tres blocs temàtics que ajuden al visitant a comprendre perquè, quan i com l'home ha ocupat Olèrdola i ha transformat el seu entorn. Es posa una èmfasi especial en mostrar les claus estratègiques que han afavorit aquesta ocupació al llarg de 4.000 anys. La sala també alberga una vitrina que concentra algunes peces materials que serveixen per il·lustrar tots els moments d'ocupació que s'han donat a Olèrdola. Per últim, una maqueta ajuda a la interpretació del Conjunt històric.</p> | 08145-121 | Muntanya d'Olèrdola | 41.3040732,1.7094706 | 391964 | 4573316 | 1971 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55141-foto-08145-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55141-121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55141-1210.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Camil Pallàs | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55142 | Col·lecció de peces arqueològiques del conjunt monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-peces-arqueologiques-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona.</p> | <p>La col·lecció de peces arqueològiques exposada al Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental d'Olèrdola és només una petita part del conjunt de peces que han aparegut a Olèrdola i que es conserva a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta d'algunes de les peces més significatives que il·lustren i complementen l'evolució històrica i apropen al visitant del Conjunt Monumental a la quotidianitat dels homes i dones que visqueren a Olèrdola durant els períodes en què aquest territori va estar ocupat. D'entre les peces destaquen les eines per treballar el camp, la pedra, el cuir, per filar, teixir i cosir, per moldre el gra, per escriure; atuells de ceràmica per cuinar, servir, menjar, guardar i transportar aliments; objectes fets en os o metall per l'ornament personal, armes o monedes. En tant que elements artístics i escultòrics, destaquen dues peces, probablement procedents de l'església romànica de Sant Miquel. Es tracta d'un fragment de l'ara de l'altar i un petit capitell de marbre.</p> | 08145-122 | Al Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental d'Olèrdola | 41.3040600,1.7094600 | 391963 | 4573315 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55142-20190807155526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55142-20190807155605.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 79|80|81|83|85|91|92|76 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55143 | Casa del c. Santa Margarida, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-santa-margarida-21 | XX | <p>Edifici d'inspiració noucentista que ha estat notablement reformat a finals del segle XX. Consta de planta baixa i primer pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. En destaquen les finestres d'arc mixtilini del pis, la forma esgraonada de les quals és resseguida per una motllura superior de diferent tonalitat. Les línies geomètriques de la casa també són remarcables al coronament del frontis, amb un capcer esgraonat que arrenca d'una imbricació amb fileres de rajols amb voladís, pintada de la mateixa tonalitat que la motllura de les finestres. </p> | 08145-123 | Al C. Sta. Margarida, 21 Moja | 41.3252400,1.6891500 | 390298 | 4575692 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55143-20190808124055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55143-20190808124112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55143-20190808124148.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55144 | Pedrera de mas Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-mas-romeu | <p>Enric Aragones i Valls ( 1992) La primera cartografia geològica subvencionada per una institucion catalana ( 1869-1870). Treb. Mus. Geo. Barcelona, 2:13-44 G.Pilleri, J. Biosca, L.Via ( 1989) The tertiary serenia of catalonia. Brain Anatomy Institute. Ostermundingen ( Bern)- Switzerland. G.Pilleri, J. Biosca, L.Via ( 1990) Els sirenis fòssils del Penedès. Olerdulae, any XV Num. 1,2,3,4. Gener-Desembre ( separata) Rius Font, Lluís ( 2007) Un viatge submarí per l'Alt Penedès. Amics dels. Parcs Naturals. núm.10, febrer 2007. Edita: Àrea d'Espais Naturals, Diputació de Barcelona. Descripció. Rius Font , Lluís ( 2008) Un Viatge submarí per l Alt Penedès ( part II). Quaderns de patrimoni del Garraf, núm.8. Consell Comarcal del Garraf.</p> | XIX | <p>Pedrera de pedra corresponent a sediments marins del miocè inferior i propera a la masia de Mas Romeu Vell , situada a la vessant sud est de la mateixa. La pedrera ha estat explotada antigament, encara avui podem veure les restes del front de pedrera. En aquesta explotació procedeixen les úniques restes penedesenques senceres, d'un mateix individu de sireni miocènic, batejat com a Metaxytherium catalaunicum, dipositat a l'antic museu de Vilafranca del Penedès, avui VINSEUM.</p> | 08145-124 | Mas Romeu | <p>La referència que tenim d'aquesta pedrera és bibliogràfica, ja en el 1881 va ser descrita pel geòleg Maureta ,J. Thos i Codina en el seu treball Descripción física, geológica y minera de la província e Barcelona, on s'esmenta: 'un fragment de roca que conserva el seu propietari, on hi ha implantat varis ossos y molars bastant desgastats i borrosos'. De fet, aquest tros de roca, va ser trobat en el 1869-1870 l'enginyer francès Jacint de Moluin i Temblec, com a responsable per a realitzar el mapa cartogràfic de la província de Barcelona, a escala 1:1000, impulsat i promogut per la Diputació de Barcelona. Aquesta peça és la història de tot un periple fins al seu dipòsit definitiu, al Museu de Vilafranca del Penedès, setanta-cinc anys de la seva troballa. Els treball d'extracció es van realitzar amb tota normalitat, fins que, el mateix propietari de la masia es va oposar al seu trasllat definitiu, restant com a dipòsit a la mateixa masia, temps després, aquesta bloc de pedra fou transportada al carrer de la Quadra de Vilafranca del Penedès, fins que en el 1944, el canonge Lluís Via, vinculat al Museu del Seminari Conciliar de Barcelona, en feu la restauració i es diposità definitivament al Museu de Vilafranca del Penedès.</p> | 41.3265700,1.7240600 | 393222 | 4575796 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55144-foto-08145-124-1.jpg | Inexistent | Cenozoic|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font , Oficina de Patrimoni Cultural | 123|125 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55145 | Sireni de Mas Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sireni-de-mas-romeu | <p>G.Pilleri, J. Biosca, L.Via ( 1989) The tertiary serenia of catalonia. Brain Anatomy Institute. Ostermundingen ( Bern)- Switzerland. G.Pilleri, J. Biosca, L.Via ( 1990) Els sirenis fòssils del Penedès. Olerdulae, any XV Num. 1,2,3,4. Gener-Desembre (separata) Via Boada y Santafe Llopis( 1985) Sirenios actuales y fósiles, Mundo Científico núm. 44,pp142-146 Via L.(1950) Un mostruo marino en Vilafranca. Acción Católica, n.33( extraord) p.8 Vilafranca del Penedès</p> | <p>Nova espècie de sireni de la família dels dugons actuals. Es tracta d'un mateix individu de Metaxytherium catalaunicum amb: crani, mandíbula, atlas, axis, una cervical i fragments de costelles, trobat a la pedrera de Mas Romeu Vell ( Olèrdola), després de tot un periple de circumstàncies va ser dipositat al Museu Comarcal de Vilafranca de Penedès en el 1950, avui Museu de les Cultures de Vi amb el núm. de registre1210, gràcies a la gestions que va fer el mossèn Lluís Via i Boada, aleshores vinculat al museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona.</p> | 08145-125 | VINSEUM, Plaça Jaume I, 1 08720 Vilafranca del Penedès, Barcelona | <p>Aquesta resta va ser especialment important perquè va permetre la determinació a nivell genèric d'altres elements aïllades i fragmentaries en d'altres indrets de la conca penedesenca com: Banyeres del Penedès, La Bisbal del Penedès, Moja, Sant Pere de Ribes, Santa Margarida i els Monjos, Santa Oliva del Penedès i Subirats.</p> | 41.3211300,1.7215200 | 393000 | 4575195 | 08145 | Olèrdola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55145-foto-08145-125-2.jpg | Física | Neògen | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Rius i Font , Oficina de Patrimoni Cultural | 125 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/