Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55043 | Plat de premsa de can Castellví-can Ximet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plat-de-premsa-de-can-castellvi-can-ximet | <p>Plat de premsa esculpit sobre una roca masissa calcària (70 cm d'alçada). El seu diàmetre és de 1,20 m. Enmig de la peça hi ha un encaix, segurament era de biga horitzontal. La plataforma de la premsa està rebaixada respecte a una vora (de 25 cm) que circunda tota la premsa. Sembla que estigui caiguda en el vessant boscós del peu de la cinglera. S'ha de relacionar amb els jaciments propers de l'Abric de la Font de l'Ametlló i la Font de l'Ametlló.</p> | 08145-23 | Cinglera N del Fondo de la Seguera. Entremig del camí de Can Ximet a Can Castellví | 41.3055400,1.7004500 | 391211 | 4573490 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55043-230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55043-231.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55044 | Abric de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-can-castellvi | <p>RIPOLL PERELLÓ, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona. Institut de Prehistoria i Arqueologia, Barcelona. VIÑAS VALLVERDÚ, R. SARRIA BOSCOVICH, E. ALONSO TEJADA, A. (1983). La pintura rupestre en Catalunya. R. Viñas, E. Sarria i A. Alonso. Barcelona. VIÑAS, R. PALLARÉS, R. (1987). Un posible santuario preromano en el Abrigo de Can Castellví, Olèrdola (Barcelona), dins I Congreso de Religiones Prehistóricas y Protohistóricas: Salamanca- Cáceres. 'Abric de Can Castellví' (1994). dins Corpus de pintures rupestres. Àrea Central i Meridional. Barcelona: Generalitat de Catalunta. Departament de Cultura. Vol. II, fasc. 5.</p> | <p>Les pintures rupestres se situen en un abric que fa 8 metres de longitud, 2 metres de fondària i 1 metre d'alçada. La part dreta del fris presenta un queixal retallat que sembla correspondre a una escala retallada en la cinglera, que puja fins a l'abric. A la dreta, a l'extrem, hi ha una pica per recollir l'aigua de les filtracions i en el sostre, dues perforacions per a bigues. A l'esquerra de la plataforma es distingeix una conducció o canal. Les pintures ocupen una franja d'uns 2,5 metres per 0,8 metres i se situen al sector dret. El conjunt pictòric està format per un total de 26 figures, majoritàriament de traç simple i puntejat. Algunes de les figures corresponen a quadrúpedes indeterminats. A la part superior de la cinglera, a sobre de la balma hi ha una sitja circular retallada a la roca, amb una profunditat de 2 metres i una boca d'1 metre de diàmetre. A dintre hi ha una part del que devia ser la tapadora de la sitja, una roca retallada amb un encaix circular. Des de l'interior s'obren vàries galeries cap a diferents punts de la cinglera.També s'observen diferents encaixos a les parets de 10-15 cm, de funcionalitat incerta, però segurament relacionat amb la balma i el període medieval.</p> | 08145-24 | A prop de la masia del mateix nom, a la cinglera N del Fondo de la Seguera. | 41.3057300,1.6999500 | 391169 | 4573512 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55044-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55044-240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55044-20190930121043.jpg | Legal | Neolític|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Pintures rupestres localitzades a principis dels anys 70 per un grup de col·laboradors del Museu de Vilanova i la Geltrú. Durant els treballs de documentació portats a terme per R. Viñas, es localitzaren unes restes. Les pintures de Can Castellví van ser incloses a la llista del Patrimoni Mundial, per la UNESCO, el desembre de 1998. | 78|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 55045 | Fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-la-seguera | <p>El fondo de la Seguera divideix dues vessants que conformen una petita vall. Les cingleres que formen les roques calcàries d'aquestes muntanyes han estat ocupades per l'home des de èpoques remotes, tal com mostren els jaciments arqueològics trobats a la zona. L'ampli ventall d'elements estructurals i materials documentats al Fondal de la Seguera, ens indica que ha estat ocupada abastament des de períodes prehistòrics fins l'època medieval / moderna. També és un àrea rica en fons naturals. Les masies que es troben a la zona, els camps de conreu (bàsicament vinya), amb les cabanes de pedra defineixen un espai destacable per la quantitat d'elements patrimonials que es troben (fitxats en aquest inventari). Per aquesta raó, creiem que és aconsellable destacar el conjunt d'aquest àrea com una unitat per la seva riquesa i per ser una unitat geogràfica molt ben delimitada. Si actualment ja és recorreguda per camins GR i PR, també per rutes local (Aigua i Vi), els elements del patrimoni que conté poden enriquir aquestes i futures iniciatives de difusió de la vall en el context del municipi.</p> | 08145-25 | Al SE del municipi | 41.3138500,1.7144300 | 392395 | 4574395 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55045-250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55045-251.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-04-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55046 | Abric de la font de l'Ametlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-font-de-lametllo | <p>VIRELLA BLODA, J. (1980). Habitacions troglodítiques. Miscel·lania Penedesenca. IEP nº 3</p> | <p>Es tracta d'un conjunt d'abrics situats a la cinglera nord del fondal de la Seguera, en un espai de 100 m. de llargada. De sud-oest a nord-est es poden identificar tres sectors amb penya calcària treballada i afloraments i espais acondicionats amb diversos tipus d'estructures: sector 1.- En la part més alta de la cinglera s'observen línies contínues d'encaixos, que en la part més al nord-est es combinen amb alguns encaixos solts de bigues i un parament de pedra seca. Uns 4 m. enfront també es pot identificar un pany de mur amb 'opus spicatum' que es recolza en un gran bloc després del cingle, es forma una mena de passadís natural que de ben segur fou aprofitat pel seu acondicionament. Es podria interpretar aquest sector com un espai d'habitació corresponent a una casa amb soterrani, d'uns 10 m. de llargada, al qual s'hi accediria segurament per dalt de la cinglera. Dels diversos paraments identificats es conserven vàries filades. Sector 2.- Uns 30 m. més endavant, també a peu de cingle, s'observa un seguit de retalls dubtosos i altres possibles encaixos, fins que s'hi arriba a un sector clarament acondicionat: hi ha un doble encaix linial a manera d'un sostre de doble vessant amb la línia inferior horitzontal i la superior obliqua, sota es disposen dues franges d'encaixos quadrangulars (de bigues), d'uns 8-9 m. de llargada. Es tracta de l'encaix d'algun tipus de supraestructura aèria (sostre) corresponent a un espai d'habitació (cobert, casa?). Sector 3.- A l'extrem nord-est, s'han documentat dues estructures més: una sitja retallada frontalment en la penya i a dos metres de distància un replà artificial excavat, on encara s'observen amb prou claredat les marques del treball sobre la pedra calcària (escarpa, cisell).</p> | 08145-26 | Al NO de la masia de Can Ximet, al SE i molt a prop de la Font de l'Ametlló, | 41.3054600,1.7040400 | 391511 | 4573477 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55046-foto-08145-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55046-foto-08145-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55046-20190930114310.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55047 | La Bolangera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bolangera | <p>AMADES, J. (1983). Costumari Català. El Curs de l'any. Vol.V. Editorial Hereus de Joan Amades. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>A l'arxiu J. Bial i Serra (n. 119) -al Centre de Cultura Tradicional i Popular-, han estat localitzades les partitures musicals del ball de la Bolangera, a més de les descripcions de com es ballava el ball, que va deixar de ballar-se des de fa anys. Es tracta de dues partitures d'uns balls que es diferencien per la música i possiblement, per alguna petita diferència a l'hora d'executar-lo. Un és el ball de la Bolangera d'Olèrdola i un altre el del ball de la Bolangera de Moja. La transcripció de l'arxiu descrivint el ball és el fragment que redactem a continuació: 'el ball comença amb una sardana, després de la qual els ballarins restem en rodona, deixats anar de mans. El primer ballador fa un giravolt amb la seva parella, agafada graciosament per la mà. Situats els dos dins del rotllo, la balladora enpren una volta per dins, mentre el ballador va a trobar la balladora de la seva parella immediata i li fa donar un giravolt senser. En acabar de fer-la voltar, s'escau al seu costat la seva balladora i li fa donar un giravolt sencer. Fet aquest giravolt, la parella es troba al lloc que li pertany en el cercle i s'hi queda. De seguida surten altres dues parelles a repetir la mateixa figura que la primera, un cop estan llestes, tornen a lloc i en surten dues més, i així van sortint totes fins que no en resten més que dues o tres; llavors en compte de sortir elles soles, ho fan totes les altres que ja han ballat. Un cop totes les parelles han giravoltat, es formen dos cercles concèntrics, l'interior format per les balladores i l'exterior pels ballaires, i volten en direcció oposada, fins que cada ballaire troba el seu company. Tornen a començar a agafar-se i acaben fent un ball rodó o sardana igual que la que han fet en començar'.</p> | 08145-27 | <p>En els darrers anys s'ha tornat a ballar.</p> | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55047-foto-08145-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55048 | Molí d'en Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-coll | <p>Història del Molí d'en Coll realitzat per David Arenas Gómez per al TREC de 2on de Batxillerat de l'IES Alt Penedès. https://molidencoll.wordpress.com/</p> <p> </p> | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes d'un molí d'orígen medieval. S'hi conserva part de l'estructura exterior i interior; es poden veure restes dels quatre pisos en què s'estructurava. L'espai del soterrani és de planta rectangular, quasi bé tota te les parets excavades a la roca, un dels costats està excavat a la roca a manera d'absis. A les parets s'observen diferents encaixos. El sostre es tancaria amb l'ajuda de grans arcades (3 m des de terra al centre de l'arc) de mig punt fets de dovelles, només es conserva una d'elles, la resta estan desmuntades o enrunades i cobreixen el terra d'aquesta primera estança. A la zona absidiada s'hi observa al terra un forat que estava cobert per una llosa de pedra. Aquesta tancava l'entrada a un espai cobert amb volta de mamposteria ara enrunada, segurament serviria pel pas de l'aigua que procedia de la riera ('sala de màquines'). Per sobre del soterrani hi ha una estança amb la paret del fons semiexcavada a la roca i completada fins al sostre amb carreus irregulars, la resta de parets estan fetes de blocs de pedra escairats que tenen forma de volta des del terra. La volta es aguantada per dos arcs de carreus que a manera de dovelles es disposen també des de terra, un d'ells ha estat expoliat. En una de les parets s'observa una finestra d'espitllera en part tapiada. Part de la planta està enrunada, tindria unes dimensions de 6,5 m x 9,2 m. El pis que ve a continuació, a nivell del terra actual, està dividit en dos àmbits rectangulars, la paret més llarga amida 9,5 m, les parets d'aquests àmbits són de mamposteria. El sostre d'aquesta estança ha desaparegut. A partir d'aquí només s'observa part de l'alçat dels murs que configurarien el quart pis, es veuen els forats on s'hi encaixaven les bigues. A la part exterior, a la cantonada nord hi ha un carreu amb la data de 1740. És difícil saber si aquesta és la data d'edificació del molí o d'una reforma, ja que aquesta part es troba en millor estat que la resta de l'edifici i no hi ha carreus sinó plaques de pedra molt ben treballades. Al costat sud hi ha un canal excavat que devia portar l'aigua fins al molí. Al sector NW hi ha un annex on s'observen restes de mur que juntament amb la roca excavada conformen un tancat actualment envaït per la vegetació. A la part superior del canal, a l'oest, hi ha també restes de mur que configuren un espai poligonal d'estructura irregular de 8 m de llarg per 5 d'ample.</p> | 08145-28 | A la riera de la Doveria, entre la planta de triatge de residus i la masia de Cal Maiol | <p>Ens ha semblat molt interessant l'apartat d'història del molí que ha fet David Arenas Gómez i el reproduïm aquí.</p> <p>'</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Els primers documents sobre aquest molí daten de l’any 1348 on un tal Guillem Carbonell, d’ofici pellisser i de Vilafranca, en el seu testament fa una deixa a Elisenda, muller de Pere Burdic, d’una terra situada a “…prop del molí de Jaume de Coll…” Aquest Jaume Coll era fill del Cavaller vilafranquí Bernat Coll. Els Coll del segle XIV tenien un important prestigi social i patrimonial. A partir d’aquí comença la història d’aquest molí en el qual successivament s’hi instal·len altres moliners. El següent en habitar-lo i que en tinguem referència és Antoni Cirera el qual ja surt esmentat a principis del Segle XV, concretament al 1407. Un document ja parla de que “…a prop de la Pedrera, hi ha el molí de Jaume de Coll, ara d’Antoni Cirera…” En va ser el moliner fins l’any 1413 i a més a més en el seu testament aclareix un altre ofici que era el de ballester.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El proper que se’n va fer càrrec i que tinguem constància va ser el moliner dels monjos del qual no tenim el nom però sabem que hi va viure del 1476 al 1487, any en el que el molí passa a mans de Pere Oller de Viladellops que el va arrendar al preu de 8 lliures i 2 sous.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Més endavant ja trobem documents del 1513 en el qual el càrrec de moliner l’ocupa Joan Pallarès que estava casat amb la Joana Oller i que era filla de l’anterior moliner, en Pere Oller de Viladellops. Joan Pallarès havia estat moliner del Catllar i ara vivia al Molí d’en Coll. En uns capítols llegim la donació de Joan Pallarès a la seva filla Càndia de l’heretat del Molí d’en Coll.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La següent fotografia és d’un document notarial de l’any 1519 que ens parla de “…Joan Pallarès moliner del terme del Catllar, ara habitant en lo molí d’en Coll…”</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment del 1525 fins el 1541 el molí passa a mans de Jaume Palau, conjuntament amb la seva muller Càndia Pallarès, filla de l’anterior moliner Joan Pallarès.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El següent habitant del molí del qual se’n té constància és Miquel Mestre, que el va habitar durant un any (1543-1544). Aquest posseïa dues terres situades a la quadra de Moja, a prop del molí i el qual constituïa el límit a la part est on el rec del molí feia de llindar amb les altres terres. Aquestes terres les posseïa per l’establiment que li feu Jaume Palau, la seva muller i el fill d’aquest l’any 1543. Referent a aquest període existeix un document de l’any 1544 i que a continuació reproduïm i en el qual es confirma aquesta informació: “…Miquel mestre, habitant al molí del Coll…”</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Més tard, l’any 1570 Francesc Soler i la seva filla Montserrat, familiars del moliner dels Monjos Antoni Soler, fan un inventari dels béns mobles que tenen en el molí i els voltants. Ens diu que hi ha una petita fortificació, és a dir un baluard, un cup, una cambra que mira el baluard i una altra cambra. Aquests espais citats serien els corresponents a l’habitatge del moliner. L’inventari continua anomenant parts del mecanisme: una mola no gaire bona, perforada, un riscle i finalment un torn. Molt probablement hi havia altres parts del molí que no apareixen en l’inventari.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment arriben al molí els Raventós, els quals hi romandran durant més d’un segle (1598-1714), és a dir seran els que més temps viuran en el molí traspassant-se’l de generació en generació. Al final d’aquest període, segons els documents consultats el</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>moliner Bernat Ràfols de Castellet signa uns pactes amb el del Molí d’en Coll, Francesc Raventós per ajudar-se mútuament amb les feines dels molins. Mitjançant aquests pactes, Francesc Raventós arrenda per tres anys a Bernat la casa i heretat del Molí d’en Coll amb totes les terres i possessions i a canvi el Bernat tindrà l’obligació de netejar les seixanta passes que hi ha entre la riera i el Molí d’en Coll perquè hi pugui passar l’aigua. A més a més Francesc Raventós es reserva una cambra a la dita heretat. Francesc li recorda a Bernat que “…has de moldre segons costum i de bon moliner com fins ara tenien els parroquians del terme…”</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>L’any 1599 en el Llibre Verd de Vilafranca es descriuen els límits del terme de Vilafranca començant per la casa del Molí d’en Coll i acabant al mateix lloc. Aquesta imatge és un fragment d’aquest document.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Malauradament hi ha un període que s’allarga fins a 1810 del qual no hem trobat documentació. En aquest any apareix com a moliner Ramon Martorell que escriu un inventari del molí amb els següents elements: una entrada, un estable amb un parell de bous i una burra, una cuina, un rebost amb vi i vinagre, un cup a fora, un celler amb vuit botes, portadores amb deu gallines, una sala, la cambra del darrere, el rebost de dalt, una botiga on hi ha sègol, blat, ordi, mestall, faves i civada.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A partir de 1860, els Plans van ser els masovers del Molí d’en Coll. La família formada per Antoni Plans Genestós, la seva dona Antònia Casajoana Fabré i els seus sis fills, que s’hi van instal·lar aquell any. Aquests són els avantpassats del senyor Josep Bosch Planas, que és l’historiador amb el que m’he posat en contacte per a fer aquest estudi sobre el Molí d’en Coll.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>Aquest molí, malgrat estar documentat en actes notarials com les que hem esmentat prèviament, no va ser localitzat fins l’any 2000 quan el vilafranquí Manuel Córdoba el va descobrir. Des d’aleshores ja consta en l’inventari patrimonial del municipi d’Olèrdola.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>Si ens fixem en un dels carreus del mur de llevant hi ha una data escrita a la roca, on ens indica l’any 1744 que va ser quan es van dur a terme les darreres reformes en aquest molí per engrandir la capacitat i construir la casa del moliner just damunt del magatzem i de la qual encara es poden observar restes de parets interiors, els forats de les bigues o frontisses rovellades d’antigues portes.'</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Història del Molí d'en Coll realitzat per David Arenas Gómez per al TREC de 2on de Batxillerat de l'IES Alt Penedès. https://molidencoll.wordpress.com/</p> | 41.3267900,1.7102700 | 392068 | 4575837 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55048-wp20161112001-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55048-20191030141232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55048-20191030141750.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-07 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55049 | Jaciment de cal Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-maiol | <p>En aquest sector s'observen unes balmes obertes de encarades a nord-oest. Al peu d'aquestes s'extenen els camps de conreus hortícola i vitícola i algun sector amb vegetació de ribera. L'any 1961 aquest àrea fou explorada per Pere Giró, que no va obtenir resultats positius de les cavitats que va estudiar. A la part baixa, però, localitzà un taller de sílex en superfície amb materials molt escadussers, dels que destaca un gratador. En l'actualitat no s'observen materials lítics en superfície.</p> | 08145-29 | A 200 / 300 m. al SE de la masia de Cal Maiol | 41.3209400,1.7114700 | 392159 | 4575186 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55049-29.jpg | Legal | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 77|78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55050 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-6 | <p>VIRELLA, X. (1974). Secció de Cultura (grup d'investigacions arqueològiques). Circular per als socis. Agrupació excursionista Talaia. Vilanovai la Geltrú.</p> | Les restes materials són escasses. | <p>Les restes materials recollits en superfície són escasses en l'actualitat. Tan sols hem pogut constatar alguns fragments de tègula i de dòlia. No obstant això, sumant les troballes recollides ara i en el passat, es pot fer un estudi tipològic: 1. El conjunt de materials més nombrós és el de la ceràmica sigil·lata: fragment de vora de plat decorat amb motius florals i d'altres d'informes amb cercles de producció hispànica; un fragment informe decorat amb una figura humana incompleta i cercles concèntrics, també d'hispànica; base de peu anul·lar segurament de producció sudgàl·lica. 2. Ceràmica comuna romana amb una base de peu anul·lar i varis fragments informes, a més de comptar amb alguns fragments de ceràmica de cuina romana del tipus de 'vora fumada'. 3. Fragments de dòlia. 4. Dos fragments, un de la part del broquet i l'altra de la cassoleta, que podrien correspondre a una pipa romana. La pasta és de color groc clar i molt ben depurada, sense presentar cap decoració. Aquestes troballes són l'indici que en aquest espai podia haver estat ubicat algun nucli agropecuari, vil·la o pagus, entre el segle I d.c. i el IV, tot i que no s'ha trobat cap resta de construcció a part de les tègules.</p> | 08145-30 | 800 m. al SO del nucli de Sant Miquel, al costat S de la nau de la granja de Les Planes | 41.3146500,1.7146500 | 392415 | 4574484 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55050-30.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El jaciment fou localitzat per en Xavier Virella, membre de l'Agrupació Excursionista Talaia, el mes de maig de l'any 1974. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55051 | Can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellvi | XVII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per quatre cases adossades de forma paral·lela i una capella. Són edificis entre mitgeres i de planta rectangular dels quals sobressurt el de l'esquerra, que presenta un tractament diferenciat a la resta. Aquesta té les obertures disposades formant eixos, de majors dimensions i emmarcades amb pedra. La segueixen tres cases amb portals d'arc escarser adovellat, un d'ells inscrit amb l'any '1789'. La darrera casa, que té el portal tapiat, presenta un finestral de tradició renaixentista amb guardapols motllurat. Entre aquesta casa i l'anterior s'hi adossa un pou. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica, excepte a la primera casa, que té una senzilla cornisa ceràmica. En un costat del conjunt hi ha diversos cossos annexes d'ús productiu, construïts aprofitant el desnivell del terreny. Al costat oposat, perpendicular al conjunt, hi ha la capella i un paller.</p> | 08145-31 | A l'extrem oest del Fondo de la Seguera | 41.3047300,1.6971200 | 390931 | 4573404 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-311.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55052 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font natural ubicada en un paratge ombrívol que tapa una petita balma natural excavada a la roca. L'aigua raja a través d'un broc de ferro que quasi toca a terra. L'àrea de la font és petita, però és interessant des del punt de vista natural, ja que hi ha arbres de vegetació de ribera que poden créixer gràcies a l'humitat que aporta la font.</p> | 08145-32 | 200 m al SE de la masia de Can Ximet | 41.3035700,1.7008000 | 391237 | 4573271 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-322.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55053 | Font de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-0 | <p>Seguint el camí que surt de la BV-2443, apareix un grup de plataners que determina l'àrea de la font. El broc modern està ubicat en un piló fet d'obra. Hi ha una placa ceràmica amb el nom. Des de la font, un canalet de ciment cobert per una estructura metàl·lica va a parar a una bassa de parets de totxo arrebossada. Té forma rodona, d'aproximadament dos metres de radi.</p> | 08145-33 | A 500 m. al nord-est de la masia de Segarrulls, a la BV-2443 | 41.3073900,1.7113100 | 392123 | 4573682 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55053-330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55053-331.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55054 | Carrerada de can Castellví a Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-castellvi-a-sant-sadurni | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | Avui dia una part de la carrerada discorre sobre una carretera de trànsit rodat elevat. | <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquesta carrerada comença a la masia de Cal Castellví i segueix el camí antic de Vilafranca. A la dreta queda la carena de la cinglera del Fondo de la Seguera, on es troba les balmes de Can Ximet i la font de l'Ametlló. A l'arribar a unes granges, el camí es decanta a l'esquerra i davalla per travessar la riera de l'Adobaria abans d'enfilar-se fins a la masia de Cal Maiol. Antigament el camí passava per la dreta de la masia, però a causa de la construcció de la carretera C-15, avui cal passar per sobre un pont. A l'altre costat de la carretera, la carrerada segueix la pista enquitranada fins a Sant Pere de Molanta, població que creua pel mig. Al barri de Ferran, la carrerada travessa la N-340 i, fregant el polígon industrial, surt del municipi d'Olèrdola en direcció Sant Cugat Sesgarrigues.</p> | 08145-34 | Travessa el municipi de sud-oest a nord-est | 41.3056100,1.6968300 | 390908 | 4573503 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55054-340.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55055 | Taller dels Forats de la Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dels-forats-de-la-fita | <p>VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació excursionista la Talaia. Vilanova i la Geltrú. VIRELLA, X. (1974). Resum d'un any d'activitat del Grup d'Investigacions arqueològiques Talaia. Semanario de información local. Villanueva y la Geltrú.</p> | Cobert de vegetació | <p>El taller ocupa la vessant que dona a la carretera C-15, al costat del camí que porta a Viladellops (el primer venint de Vilanova). El vessant té vegetació molt jove, ja que es cremar l'any 1994. Els materials trobats en el passat (a l'actualitat és difícil veure res en superfície) estaven dispersos a la vessant, sota la fita geogràfica i unes balmes i cavitats naturals obertes en el substrat calcari que són en la part més alta d'aquest final de fondalada. Les prospeccions efectuades per membres del Grup d'Investigacions Arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia l'any 1973 donaren com a resultat, els següents materials: un perforador-tallant retocat de sílex; 1 fragment de làmina de sílex, de 2 cm de llargada, de secció trapezoidal; Percutors; 1 pedra d'esmolar de sorrenca vermella; fragments de sílex sense retocar. El conjunt lític, prou escadusser quant a materials significatius, es pot datar a l'entorn del neolític</p> | 08145-35 | A peu de la carretera C-15, just després d'haver passat el trencall del camí que porta a Viladellops | 41.3016700,1.7282300 | 393530 | 4573026 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55055-35.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55056 | Camí de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-casa-nova | Terreny molt remogut | <p>Les restes superficials foren documentades per en Josep Mestres i Mercadé, al llarg d'unes prospeccions realitzades pels volts de finals del 60, principis dels 70. Les ceràmiques d'època ibèrica, afloraven en la part alta del marge dret (nordest) del camí que des de Moja, en direcció a la via del tren i a l'autopista A-7, enllaça amb la Casa Nova. L'àrea de dispersió dels materials (avui dia molt escadussers) es localitza concretament al peu d'una torre d'electricitat de segon ordre, per la superfície del camp de conreu.</p> | 08145-36 | Al camí que uneix Moja amb la Casa Nova | 41.3267600,1.6857500 | 390016 | 4575865 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55056-36.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55057 | Pedrera de la vessant de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-vessant-de-les-fosses | <p>Àrea que en el passat havia estat utilitzat per extreure la roca calcària. Hi ha diferents estructures relacionades amb la pedrera, en una zona que passa dels dos cent metres quadrats, tot i que és difícil determinar-lo exactament perquè la vegetació ocupa gran part de l'àrea, camuflant alguna de les seves parts. Hi ha una cabana de pedra seca de planta circular tapada en part per la vegetació. A la part superior de les parets retallades es pot observar una cisterna per recollir l'aigua de pluja. La boca d'accés està feta de maó. Una pedra amb un encaix per posar un altre a sobre devia servir de tapa. Les mides són 2 m de llarga x 1,10 m d'ampla, la profunditat és d'1,5 m. Una petita canalització que baixa de la part més alta servia per omplir el dipòsit o cisterna. Al voltant d'aquestes estructures s'observen gran quantitat de llocs on s'havia extret material calcari.</p> | 08145-37 | A la vessant que dona a la C-15, a l'àrea coneguda com les Foses | 41.3037500,1.7265900 | 393396 | 4573259 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55057-370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55057-371.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55058 | Barraca de les Foses I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-foses-i | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Les seves mides són destacades pel que acostumen a ser aquestes construccions: 5 m de diàmetre la planta circular, 2,84 d'alçada.</p> | 08145-38 | Al costat del camí que hi ha al S de l'esplanada coneguda amb el nom de les Foses | 41.3044700,1.7277300 | 393493 | 4573338 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-38.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-381.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55059 | Barraca del Camí de Viladellops I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-viladellops-i | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són molt irregulars. És de planta circular, amb 2,5 m de diàmetre i 2,3 d'alçada.</p> | 08145-39 | Al camí que hi ha al S de l'explanada coneguda amb el nom de les Foses, direcció Viladellops | 41.3058100,1.7294100 | 393636 | 4573484 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-39.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-391.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55060 | Avenc del Camí de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami-de-viladellops | <p>Avenc que queda a peu de camí. La boca d'entrada de 95 cm x 36 cm. La profunditat fins on arriba la seva visió sense entrar és d'uns 5 m. Segons Espeleoíndex, té una forta inclinació, i a la base té una saleta i una gatera amb una cúpula de 2,5 m d'alçadaUna inscripció a la roca diu: Avenc Janine.</p> | 08145-40 | Al camí que neix de la C-15 venint de direcció Vilanova | 41.3030030,1.7275330 | 393474 | 4573175 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-401.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Avenc Janine | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55061 | Barraca del Camí de Viladellops II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-viladellops-ii | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són molt irregulars. És de planta circular, amb 3,30 m de diàmetre i 2,6 d'alçada. Aquesta construcció ha estat rehabilitada en època moderna amb materials moderns (ciment i totxos).</p> | 08145-41 | 400 m abans de l'entrada al nucli de Viladellops per l'entrada S. | 41.3050600,1.7319500 | 393847 | 4573398 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55061-410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55061-411.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55062 | Balma dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-masets | <p>VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú. VIRELLA, X. (1974). Resum d'un any d'activitat del grup d'investigacions arqueològiques Talaia. Villanueva y la Geltrú (semanario de información local).</p> | Terreny molt remogut. | <p>Es tracta d'una cavitat alta i poc profunda, envoltada de bosc i en l'actualitat pràcticament esgotada arqueològicament. L'entrada s'obre a sud; fa uns 4 m d'alçada i 5,20 m de profunditat (al fons el substrat calcari forma una mena de brancal) i 4 m d'amplada en la boca. Aflora el substrat rocós pel sòl i la part frontal de la cavitat. L'excavació del poc presentava per part dels membres del grup d'investigacions arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia l'any 1973, va donar com a resultat la recuperació de: ascles i fragments de sílex sense retocar; un gratador de sílex, de mida petita; fragments informes de ceràmica comuna ibèrica, a torn; 1 moneda de coure amb la llegenda: Barcino Civitas 1612. Es tracta d'una cavitat utilitzada molt esporàdicament com a refugi i que ha deixat un registre arqueològic prou escadusser.</p> | 08145-42 | Prop del llit del torrent de les Jonqueres a Viladellops. A uns 275 m del nucli de l'Altrabanda' | 41.3032800,1.7350900 | 394107 | 4573196 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-42.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-421.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 77|78|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55063 | Cova del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pi | <p>BELLMUNT, J. (1955). Crónica de la Sección de Arqueología. Boletín de la Biblioteca-Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú. BELLMUNT, J. (1962). Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-II. Olérdola. Ampurias, v. XXIV. PINTA RODRÍGUEZ, J. (1983). Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Olèrdola. Exploracions, Espeleoclub de Gràcia n. 7. Barcelona. RAURET, A.Mª.(1963). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú.</p> | <p>L'entrada de la cavitat s'obre al S/SW i té unes mides de 3m d'amplada en la part principal, l'alçada màxima no sobrepassa el 1,5 m (0,30 m en la part més profunda) i de profunditat té uns 6 m Davant la cova hi ha una petita plataforma de rocallís, molt emmascarada per la vegetació, d'uns 2-3 m d'amplada. Des d'ella es domina una visual estratègica: a l'est terrenys fèrtils de conreu al fons de la fondalada, al S el curs del torrent (en aquest sector amb el traçat de dos meandres força pronunciats), l'entorn és de bosc i matollar, molt degradats a causa de l'incendi forestal que es va produir l'any 1994. A l'interior de la cova és probable que es conservi part del sediment intacte en la part més profunda de la cavitat (0,5 m de potència en un petit sector), la resta de l'espai està exhaurida per la intervenció efectuada l'any 1955. S'han documentat: 2 contes discoïdals de pedra calcària de 8 i 10 mm de diàmetre respectivament, 1 nucli de sílex, 1 ascla de sílex, 7 fragments d'un vas de ceràmica a torn, d'època íbero-romana, una peça dentària humana, un molar d'equus. En principi, sense que es puguin extreure conclusions definitives es poden distingir dos moments cronològics: una primera utilització de la cavitat en època neolítica / calcolítica (peces d'ornament i indústria lítica) i una segona fase durant el període ibèric / romà. Els diversos elements en conjunt fan pensar en una utilització esporàdica i de caràcter sepulcral (amb presència de restes antropològiques). Cal destacar que a la part superior de la cinglera, a sobre de la cova, encara es poden distingir fragments de sílex (ascles deshidratades).</p> | 08145-43 | A la vessant N del torrent de les Jonqueres a Viladellops. Quasi dalt de la cinglera | 41.3028600,1.7324000 | 393881 | 4573153 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-431.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | La cova fou descoberta per Jaume Vives el novembre de 1955. El mes següent fou excavada per Joan Bellmunt, delegat d'excavacions arqueològiques de Vilanova. | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55064 | Jaciment de Sant Joan de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-joan-de-viladellops | <p>GRIVÉ M. S.F. (1935). Arxiu Ibèric (1). XV Vilafranca (2). Butlletí del Centre excursionista Vilafranquí. Núm. 40, gener-febrer. FERRER, A. i GIRÓ, P. (1943). La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés. Ampurias, vol. V. Barcelona. RAURET, A.Mª.(1963). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. SOLÉ CARALT, J. (1948). Bisbal Histórica. Resumen histórico del Panadés. Tarragona. VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú.</p> | El material localitzat està molt rodat. | <p>El jaciment s'extén pel camp de vinya a tocar a la capella, els camps de la vessant sud, sudest i sudoest aterrassats per l'antic conreu d'oliveres avui abandonat, i fins i tot pel camí que porta a la cinglera i al fondal de Viladellops (torrent de les Jonqueres) on es troben encara materials rodats. L'existència d'una concentració de materials en els camps propers a la capella de Sant Joan de Viladellops, en la part alta del Fondal de Viladellops, i una dispersió força considerable de materials fruit de la dinàmica de dipòsits de vessant. El jaciment s'ubicaria en el sector més elevat, on es troba la capella. Es documenta una ocupació en època romana imperial que abraça un ventall cronològic des del segle II / I a.C fins al I / II d.C. Pel que fa al tipus d'assentament que estaria emplaçat en aquest terreny, segurament es tractava d'una vil·la agrícola pròpia d'aquest període. No es pot deixar de banda la possibilitat d'un assentament anterior (abans del segle I d.C) de caire agrícola però sense estructurar-se com a vil·la.</p> | 08145-44 | Al costat E i SE de la capella de Sant Joan de Viladellops | 41.3047300,1.7356800 | 394159 | 4573357 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55064-44.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55065 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-0 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>A la font s'hi accedeix per unes escales que surten des de davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Històric i que baixen fins a una petita àrea arranjada amb bancs i plàtans. La font està construïda en una caseta d'obra, a la part frontal de la qual hi ha fixada una aixeta metàl·lica. A sobre hi ha una placa ceràmica identificativa. En els últims temps, la font s'alimenta bàsicament de les cisternes d'aigua que es porten que del fluxe d'aigua natural. Sembla que l'aqüífer que dóna aigua a la font està sobreexplotat. Sobre el camí que hi baixa, hi ha el que sembla ser una font més antiga.</p> | 08145-45 | Al recinte del Conjunt Històric d'Olèrdola | 41.3042600,1.7090900 | 391932 | 4573337 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55065-450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55065-20190807155035.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 55066 | Olivera de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-viladellops | Es troba en un extrem d'una vinya i és treballada habitualment. | <p>Es tracta d'un exemplar d'olivera (Olea europaea var. Europaea) centenària. El diàmetre del tronc és d'1,5 m i té una alçada d'entre 5 i 6 m. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. Les branques i fulles són oposades; les fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l'any verdes; cara superior de la fulla d'un verd grisenc; cara inferior, esblanqueïda; flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets.</p> | 08145-46 | 400 m abans de l'entrada al nucli de Viladellops per l'entrada S. | <p>Olivera de la varietat becarut, repartida per 150 hectàrees en el Vallés Occidental, Baix Llobregat i Alt Penedès , també anomenats Bearut, Becaruda, Bequerrut, Boqueruda, Buturuda, Boteruda. Aquesta varietat és poc preuada, de fet hi ha una dita, 'oli de becarut, oli brut', però és molt resistent a les glaçades, especialment les més virolentes dels anys 1956,1962, 1985 i 2001., fet pel qual aquesta varietat pot esdevenir centenària.</p> | 41.3053400,1.7324900 | 393893 | 4573428 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55066-460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55066-46_0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp, Lluis Rius i Font OPC | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55067 | Església de Sant Joan de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-de-viladellops | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | X-XVII | <p>Capella romànica. La nau és rectangular i la porta d'entrada presenta un arc de mig punt, a sobre de la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar de cadireta amb una campana amb la inscripció: Margarita, 1981 Viladellops. A la façana N hi ha una antiga porta paredada de dovelles petites i arc de mig punt, a la S hi ha un cos afegit que fa les funcions de sagristia. Uns contraforts col·locats asimètricament als murs N i S donen solidesa a la construcció. L'aparell del que sembla és la part original és de carreus de pedra calcària, simplement escairats, disposades en filades uniformes i regulars. A l'exterior, una pedra en forma rectangular recuperada dels voltants de la capella, podria ser l'ara que s'hagués utilitzat com altar a l'interior originàriament. Les parets interiors estan arrebossades modernament, no es veu la pedra. De l'interior cal destacar unes restes de pintures als arcs laterals; una talla barroca de Sant Joan; una columna i un capitell que avui dia no fa cap funció arquitectònica i resta de guarniment al costat d'una paret; una pica que podria ser baptismal (molt petita i sustentada per una columneta), un quadre de Sant Isidre i un altre amb els goigs en llaor del Gloriós Sant Joan Baptista -expliquen quan i com va ser restaurada la capella i la vinculació dels marquesos d'Alfarràs amb la capella-, també destaca el document emmarcat, de l'any 1950, pel qual s'autoritza a la capella a fer missa, autorització que avui dia no es fa servir ja que no hi ha culte habitualment. Una peça destacada és el frontal de l'altar del s. XVII (obra de Fancehs Funtanal) dedicat a Sant Joan, la Mare de Déu i Sant Ramon de Penyafort. Les seves dimensions són 97 cm d'alçada i 177 cm de llargada, és policromat.</p> | 08145-47 | Al S del nucli de Viladellops | <p>La primera menció al lloc de Viladellops és de l'any 976, quan els esposos Àlbar i Bonadona llegaren a Sant Cugat del Vallès una sèrie de propietats que afrontaven a migdia amb la 'villa de Lobos'. L'església de Viladellops es documenta poc després. L'any 992 Ènnyec Bonfill i Erovigi, marmessors de Teudiscle, jutge, donaren a l'esmentat cenobi i a Sant Pere de les Puelles l'alou o vila anomenada de Viladellops, amb tot els seus termes i adjacències, terres, vinyes, cases, corts i 'cum ipsa ecclesia que infra est et altaria venerata'. Aquesta darrera referència ha de relacionar-se necessàriament amb la capella de Sant Joan. Segons una visita pastoral de l'any 1414, la capella tenia en aquella època un altar dedicat a santa Cecília. Depenia de la parròquia de Sant Miquel d'Olèrdola i mai no passà d'ésser una simple capella del terme. L'edifici, en la seva forma actual, és el resultat dels processos de reconstrucció que s'efectuaren sobre l'edifici original, especialment al segle XVII, moment en què es construí la sagristia adossada al mur sud, se'n remodelà l'interior, i molt probablement es construí la forma actual de l'edifici, per al qual s'aprofità part del mur nord de l'església original.</p> | 41.3049400,1.7353300 | 394130 | 4573380 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-47.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-471.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El frontal de l'altar va ser robat durant la guerra civil i retornat novament després de la seva finalització. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 55068 | Torre de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-viladellops | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XI | En el moment de fer la revisió del Mapa de Patrimoni, s'hi estaven fent obres de consolidació. Una part de l'estructura es troba enderrocada. | <p>Torre de planta circular. Té al nivell inferior un diàmetre de 3 m i els seus murs fan un gruix de 1,4 m. Només es conserva fins al nivell del pis principal, on hi devia haver la porta. L'aparell és format per carreus de pedra irregulars petits disposats en fileres horitzontals. Al seu costat s'adossa una petita construcció amb coberta a doble vessant que té el seu interior condicionat com a capella (es podria considerar la presó de la torre). La torre està parcialment esberlada i en procés de ruïna.</p> | 08145-48 | Enmig del nucli de Viladellops | <p>La primera menció al lloc de Viladellops és de l'any 976. L'alou de Viladellops fou donat el 992, en parts iguals, al monestir de Sant Cugat del Vallès i al monestir de Sant Pere de les Puelles pel jutge Teudiscle. Més tard fou una possessió de l'orde dels hospitalers. El prior de la comanda de Sant Valentí reclamà el 1297 al lloctinent del veguer de Vilafranca que defensés el lloc, que era de jurisdicció hospitalera, contra Bernat Soler i l'abadessa de les Puelles. Aquest plet fou molt llarg i no fou reconegut fins el 1451, quan la reina Maria dictà sentència. En un acta que aixecà un advocat l'any 1809 en nom dels hospitalers d'aquesta possessió es diu que la torre estava en ruïnes. </p> | 41.3054200,1.7364100 | 394221 | 4573432 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55068-48.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55068-480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55068-481.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||
| 55069 | Font de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-viladellops | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | XIX | <p>Ubicada en la plaça de Viladellops, la font ve canalitzada d'un pou. El broc està situat entre mig d'una llosa enganxada a la paret que està esculpida amb un escut-anagrama. Sota del broc, dues piques de pedra serveixen per contenir l'aigua. A la part superir de la paret on es troba encastada hi ha la data 1877.</p> | 08145-49 | Enmig del nucli de Viladellops | 41.3063900,1.7366500 | 394243 | 4573540 | 1877 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55069-490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55069-491.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55071 | Nucli de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-viladellops | XI-XX | <p>El nucli de Viladellops està format per un conjunt de cases i dependències agrícoles amb un gran casal al centre. Consta d'un únic carrer que acaba en una placeta arbrada amb una font singular. Les construccions de l'entorn, relacionades amb les tasques vitivinícoles i els habitatges que tradicionalment han estat ocupats pels pagesos que treballaven les terres del Marquès d'Alfarràs han configurat un espai original que val la pena destacar.</p> | 08145-51 | Enmig del nucli de Viladellops | 41.3062900,1.7369800 | 394270 | 4573528 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-51.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-511.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55072 | Roure de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-viladellops | <p>Es tracta d'un exemplar de roure de fulla gran, Quércus pétraea, o d'un híbrid entre aquest i un altre espècie de la mateixa família. Arbre d'uns 25-30 metres d'alçada. La capçada és d'un verd intens i els branquillons sense pèls. Les fulles són sense pèls, el limbe d'uns 8 a 12 cm de llargada està lobulat amb els extrems arrodonits i entrants mitjanament profunds. El brancatge és robust i angulós. Aquesta espècie pot viure fins a un mil·lenni.</p> | 08145-52 | Al camí que va des de Viladellops a les cases de 'l'Altrabanda' i la Font de Viladellops | 41.3046500,1.7378800 | 394343 | 4573345 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55072-520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55072-521.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55073 | Villa Concha | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-concha | És molt possible que el jaciment estigui destruït per l'expansió urbanística. | <p>Villa Concha és el nom de l'edifici de caràcter eclèctic que es situa al costat del solar on Pere Giró va trobar unes restes arqueològiques l'any 1950. Les troballes arqueològiques documentades són força escadusseres i es localitzaren en el que en aquell moment eren horts propietat de la citada casa. Avui dia aquest espai ha estat absorbit per l'expansió urbana. L'inventari de restes arqueològiques es redueix a dues monedes romanes de Constantí i alguns fragments de dolium i àmfora.</p> | 08145-53 | Carrer llarg - cantonada c. Antoni Gaudí, davant la Rambla | 41.3244075,1.6905286 | 390412 | 4575598 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55073-53.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55074 | Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cova | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Ubicada en la zona humida del Fondal de Viladellops, l'aigua s'infiltra a través del sòl per anar a sortir al 'sostre' d'una cova natural que es converteix d'aquesta manera en una font. Resulta interessant per aquest fet, ja que raja directament de la terra, sense broc i per diferents punts. Això suposa l'aparició de la vegetació típica de degotalls calcaris. No raja sempre, els anys poc plujosos, la font s'asseca a l'estiu.</p> | 08145-54 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge esquerra | 41.3026425,1.7376746 | 394322 | 4573122 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-541.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Viladellops 447-7-2 (279-130). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: març 2000. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55075 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-1 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | La majòlica està feta malbé i la font està parcialment coberta de vegetació. | <p>Aquesta font brolla d'una paret feta d'obra amb la part superior arrodonida i dos parets laterals que van de més a menys alçada. Adossats a aquestes dues parets hi ha uns bancs de pedra per seure. Una rajola ceràmica amb la figura de Sant Joan Baptista i Crist té escrit el nom de la font.</p> | 08145-55 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge dret | <p>La font de Sant Joan i l'aplec dels habitants de Viladellops que al voltant d'ella s'hi feia era un costum destacable d'aquest nucli d'Olèrdola. Hi ha fotografies de la font dels anys 40 que així ho confirmen. En elles s'aprecia la font lliure de vegetació que la tapi i amb una construcció al seu costat.</p> | 41.3018600,1.7381000 | 394357 | 4573035 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55075-550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55075-551.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 55076 | Fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondal-de-viladellops | <p>El fondal de Viladellops té vàries raons per ser destacat com a tal. En primer lloc és un àrea d'interès natural, ja que el fet que sigui el lloc on van a parar les aigües de manera natural, fa que sigui un reducte on es poden veure espècies vegetals típiques de bosc de ribera, algunes d'elles força desenvolupades. Per la mateixa raó, apareixen fonts naturals i el Torrent de les Jonqueres discorre en algun moment del seu traçat (a l'est) entre una topografia abrupta que l'obliga a circular dibuixant meandres de gran bellesa. Trobem també al Fondal coves naturals excavades en la roca calcària que han estat ocupades per l'home des de la prehistòria. Tot això està concentrat en una extensió de terreny (el Fondal) que no és massa extensa.</p> | 08145-56 | Localitzat al S de Viladellops. Marca la línia de pendent de les aigües que van a parar al Torrent | 41.3015000,1.7384200 | 394383 | 4572995 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55076-20191029103829.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55077 | Casa de Francesc Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesc-tort | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Edifici d'estil modernista construït al nucli de Moja durant el primer terç del segle XX. És una casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la seva façana destaquen les finestres escalonades i el balcó central. La ceràmica vidrada verda apareix decorant les finestres petites rodones de la part superior, a manera de mènsules al costat de les finestres grans i com a elements geomètrics emmarcats en maó. </p> | 08145-57 | C. Sant Jaume, 5, Moja | 41.3257506,1.6911054 | 390463 | 4575746 | 1920 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-57.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-571.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Cal Barber. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55078 | Les Carreteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-carreteres | <p>Zona de bosc i matollar devastada per un incendi forestal. Es localitza en un promontori que s'aixeca en una àrea de terreny abrupte, amb zona de conreu vitícola a les vessants. Hi ha dos sectors diferenciats separats entre si uns 150 m. Les primeres prospeccions en aquesta àrea donaren com a fruit la troballa de material arqueològic divers, sobretot ceràmica ibèrica. A l'actualitat encara es poden veure acumulacions de pedres i fragment ceràmics en abundància. En general, els materials localitzats ens situen el jaciment en algun moment del període Ibèric Ple, a partir del segle IV a.C. o inclús del III a.C., finalitzant-se l'hàbitat de la zona a principis de l'Ibèric Final (abans del segle II a.C).</p> | 08145-58 | A poc més d'1 km a l'est de Viladellops | 41.3054800,1.7517500 | 395505 | 4573421 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55078-58.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55078-580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55078-581.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Les primeres prospeccions d'aquest jaciment les va fer el 'Grup arqueològic' de l'Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú. Els materials localitzats foren donats l'any 1990 per en Xavier Virella al Museu de Vilafranca. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55079 | Torre de l'aigua de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua-de-viladellops | <p>Torre circular de 7 m de diàmetre i 8 m d'alçada. El parament és de pedra irregular. Les quatre portes obertes presenten arcs de mig punt fets amb maons. A la part superior, la cisterna de maó està arrebossada amb ciment. Una pilastra central amb quatre pilars adossats sustenten el pes de la torre. A la part inferior de la pilastra hi ha una plataforma a manera de taula. Sobre els pilars es recolzen unes bigues de ferro que creuen la torre radialment i aguanten la cisterna. El sostre de la torre, es a dir, el sòl de la cisterna està fabricat en maó i s'aprecien perdues d'aigua. Actualment encara fa l'us per la que va ser construïda.</p> | 08145-59 | Al N del nucli de Viladellops, al camí de Viladellops. Punt 6 Ruta del Vi. | 41.3089602,1.7369518 | 394272 | 4573825 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-591.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55080 | Camí de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-penyafel | Molt difícil de precisar, ja que no hem pogut trobar indicis arqueològics. | <p>Petita elevació ocupada per bosc de pi i matollar envoltada per camps de conreu vitícola al costat oest del camí de Penyafel. També hi ha una petita part de vinya a la banda est, en una àrea de planície al sud de Moja. Actualment no es veu cap mena de material arqueològic en superfície. El jaciment fou localitzat per en Pere Giró Romeu l'any 1932 a partir de la troballa de diferents fragments de ceràmica ibèrica.</p> | 08145-60 | A uns 400 m al S del poble de Moja | 41.3157600,1.6865800 | 390067 | 4574642 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55080-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55080-600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55080-601.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55081 | Mirador del Saldonar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-saldonar | XX | S'hi han fet pintades vandàliques i l'entorn és ple de deixalles. | <p>Aquesta construcció de mides reduïdes es troba ubicada en un punt des d'on hi ha una gran panoràmica d'Olèrdola i del Penedès. Feta d'obra moderna la seva planta és quadrada, s'obre als quatre costats amb sengles pòrtics d'arc de mig punt. Les baranes estan fetes amb maons i els passamans de rajola vidrada. Està cobert amb una una cúpula semiesfèrica. Unes escales amb dos graons serveixen per accedir a l'interior.</p> | 08145-61 | Al camí del Cau dels Boixos | 41.3131522,1.7294769 | 393654 | 4574299 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55081-610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55081-611.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55082 | Barraca de la carretera de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-carretera-de-vilafranca | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són irregulars, però destaquen per estar molt ben escairats. És de planta circular, amb unes dimensions que destaquen pel que acostumen a ser aquestes construccions: 3,90 m de diàmetre i 3,20 m d'alçada. La factura de la barraca és impecable.</p> | 08145-62 | Al costat del pàrquing del Conjunt Monumental d'Olèrdola. | <p>La barraca va ser traslladada a l'entorn del Conjunt Monumental en motiu de les obres de la carretera C-15.</p> | 41.3043285,1.7108156 | 392077 | 4573343 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-foto-08145-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-62.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-621.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55083 | Sindicat Agrícola de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-de-moja | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Edifici de tipus industrial, compost de dues naus, una longitudinal i l'altra transversal, separades per atris de totxo. La façana presenta un portal d'arc escarser amb una cornisa en gradació a sobre, damunt de la qual hi ha un gran plafó ceràmic on s'hi llegeix 'Sindicat Agrícola de Moja'. La part superior està definida per set obertures verticals en gradació, sobre les quals hi ha un altre plafó ceràmic on hi consta l'any '1921'. La façana del cos transversal té la mateixa composició que el longitudinal. A l'interior, la coberta està sostinguda per encavallades de fusta. Al soterrani destaquen els arcs parabòlics. El tractament exterior dels murs és arrebossa, amb un sòcol de pedra.</p> | 08145-63 | A l'est de Moja, al costat de la Carrerada | 41.3240800,1.6940600 | 390707 | 4575557 | 1921 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55083-63.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55083-630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55083-631.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Cèsar Martinell | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 55084 | Premsa hidràulica del Sindicat de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-hidraulica-del-sindicat-de-moja | XX | La seva ubicació a l'intempèrie no n'afavoreix la conservació. | <p>Màquina utilitzada per extreure el most del raïm, concretament de la brisa. Està fabricada en ferro, exceptuant la gàbia que és de fusta. El plat de premsa és una vagoneta que es posava i es treia desplaçant-se sobre dos rails. El mecanisme de premsat està basat en l'aplicació del principi de Pascal. El líquid actua com a mitjà de transmissió mecànica. Consisteix essencialment en dos cilindres, un estret i un altre ample que es comuniquen entre si, dotats dels seus respectius èmbols. La idea és que qualsevol força aplicada sobre el pistó estret es manifesta multiplicada en l'ample. Uns contrapesos exteriors servien per tornar la màquina al seu estat original abans de la premsada. Aquesta premsa està dotada d'un manòmetre per mesurar la pressió exercida.</p> | 08145-64 | A l'est de Moja, al costat de la Carrerada | 41.3238656,1.6942052 | 390719 | 4575533 | 1921 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 55085 | Forn de calç de cal Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-marc | XIX-XX | S'hi ha fet una intervenció poc respectuosa amb les característiques de la construcció. | <p>Es tracta d'una estructura de planta circular en part excavada al terra. La paret exterior està feta amb blocs de pedra de mides irregulars. Per l'interior les fileres de maons lligades amb morter de calç cobreixen les pedres. El forn té una estructura esfèrica i per tant la part més ampla es troba a mitja alçada. El fons és pla i el diàmetre és de 4,1 m. Al costat de la porta d'1,5 m destaca una construcció també de pedra de planta quadrada (2m x 2 m) semiderruïda, que possiblement tingués com a funció ser la carbonera. La part superior del forn s'ha tapat amb una estructura octogonal amb murs de formigó i ceràmica, amb una esfera amb culs d'ampolla que la cobreix; intervenció que desvirtura notablement la construcció.</p> | 08145-65 | Al camí de la Penya del Papiol, al SE (pocs metres) de la masia de Can Marc | 41.3244770,1.7481505 | 395234 | 4575534 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55085-653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55085-654.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | La darrera intervenció que s'hi ha fet ha estat per adaptar-la com a espai de culte, tot incorporant elements i materials per aquest propòsit. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 55086 | Carrerada de la Cerdanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-cerdanya-0 | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | Queda tallada per carreteres i en algun tram està coberta de vegetació. | <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una de les carrerades més grans del Penedès i Garraf, anava des de Vilanova a les muntanyes del Berguedà i el Ripollès. La carrerada procedent de la comarca veïna del Garraf, entra a Olèrdola enfilant-se de dret cap al turó de les Tres Partions, on ateny la pista carenera que deixa a l'esquerra el Puig de l'Àliga. En arribar a la urbanització de Daltmar, la carrerada trenca recte avall cap a la urbanització i la casa de la Cogullada i, des d'allà, per una pista amb fites a les vores, baixa fins a la carretera que va des de Vilanova a Vilafranca. La pujada al turó del Xim és dificultosa perquè la carretera va tallar el camí, es fa difícil per la molta vegetació que l'ha embrossat tot. Després de travessar la carretera de Viladellops, la carrerada puja just pel marge dret de la pedrera, a tocar del gran esboranc i, pel carener, fins a la Penya del Papiol. La pista davalla, per Can Marc, fins a la carretera que ve de Sant Pere de Ribes. La carrerada segueix un tros de la carretera, en direcció a Sant Pere Molanta, fins a trobar la cruïlla de l'Arboçar i llavors s'enfila pel llom, enmig la vegetació que ha esborrat absolutament el camí per entrar en el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues.</p> | 08145-66 | Entra pel SE i surt pel NW del municipi | 41.3225580,1.7458693 | 395041 | 4575324 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55086-661.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55086-66_1.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 55087 | Bosc de can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-trabal | Tot i que es troben algunes taques en bon estat, el seu territori potencial està ocupat pels sòls agrícoles o afectat en major o menor mesura per l'explotació forestal. | <p>Al S de la Penya del Papiol hi ha una zona ocupada per vàries hectàrees de màquia formada per una densa massa arbustiva on hi abunden el garric (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentiscus) i algunes lianes dels alzinars com l'esparreguera (Asparagus acutifolius), l'arítjol (Smilax aspera) o la vidiella (Clematis flammula), hi destaquen la presència del margalló (Chamaerops humilis), l'arçot (Rhamnus licyoides), i l'olivera silvestre o ullastre (Olea europaea var. Sylvestris). La màquia va acompanyada d'un estrat arbori de pi blanc (Pinus halepensis) i/o garrofer (Ceratonia siliqua). Aquesta zona és de les poques d'Olèrdola que no s'ha vist afectades en els últims anys per algun incendi forestal.</p> | 08145-67 | Al SW del municipi | 41.3163800,1.7500900 | 395384 | 4574633 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El Margalló (Chamaerops humilis) està protegit per l'ordre del 5-11-84 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya. Això afavoreix la protecció legal d'aquesta comunitat vegetal que resulta d'alt interès ecològic, ja que les espècies que en formen part rebroten després dels incendis i això permet una recuperació ràpida de la coberta vegetal després de patir una pertorbació. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55088 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal | <p>Segons l'encarregat de l'arxiu històric comarcal de Vilafranca, a l'arxiu d'imatge i so hi ha un centenar de fotografies de Sant Miquel d'Olèrdola (conjunt històric) i Moja. La majoria d'elles són del segle XX. Pel que fa a imatges de pel·lícula o vídeo, hi ha diversos talls i seqüències, entre elles el dia de la inauguració del Conjunt històric d'Olèrdola, 1973 -dia de la província-. També hi ha el vídeo que recull l'incendi de la fàbrica Deyco, on va morir el que aleshores era alcalde del municipi, Rossend Muntané (1991).</p> | 08145-68 | Arxiu històric comarcal de l'Alt Penedès. Av.Europa, 6 08720 Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | En el moment de realitzar aquest treball s'està procedint al trasllat de la seu de l'arxiu històric comarcal a un nou emplaçament al barri de la Girada, raó per la qual no s'ha pogut accedir als llistat ni als materials originals concrets. És important ressaltar, que la informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la informació verbal aportada per l'encarregat de l'arxiu. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55089 | Cova de cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-bertranet | <p>La cavitat està localitzada a la vessant E de la Serra del Bertran . La cova / balma 4,40 m d'amplada en la seva entrada i té una profunditat de 4 a 5 m. Està orientada a l'est i en la paret nord hi ha un sector en forma de banyera (1,60 m d'amplada x 0,80 m de fondària). En la banda sud hi ha un sector molt arrasarat que fa d'aixopluc a pobres, rodamons, etc. (el terra és ple de llaunes, matalassos, restes de foc actuals, etc.) L'única referència arqueològica data de l'any 1938 i està documentada als quaderns de camp de Pere Giró. Únicament hi ha una referència a la troballa superficial de sílex (un fragment de sílex vermell que es va perdre entre la bardissa). També es destacava en aquest diari i es pot constatar a l'actualitat la potencialitat del jaciment, on hi ha sectors amb una clara potència sedimentària. L'entorn de la cova està absolutament atapeït per la vegetació natural, la qual cosa dificulta enormement qualsevol prospecció.</p> | 08145-69 | Al costat de la carretera BV-2415 i de la riera, poc després del km 3 | 41.3332100,1.7533200 | 395681 | 4576497 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Arboçar de Dalt 447-7-1 (279-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 55090 | Cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bertranet | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Masia de planta basilical de planta baixa, pis i golfes. Hi ha balcons al primer pis. A la cantonada hi ha un torrelló adossat de planta poligonal. A l'altra banda té adossat una galeria d'arcades de mig punt, construïda el 1824. La masia està tancada per un baluard.</p> | 08145-70 | Al costat de la carretera BV-2415, a uns 500 m al S de la cruïlla amb la de l'Arboçar BV-2416 | 41.3288196,1.7550884 | 395822 | 4576008 | 1719 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55090-foto-08145-70-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55091 | Barraca de la pedrera de cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-de-cal-bertranet | XX | <p>Barraca de planta circular situada en una pedrera. La porta d'accés és amb llinda de pedra ben treballada, amb la inscripció '1903'. Està aixecada en pedra seca amb una tècnica molt depurada (segurament va ser feta pels mateixos obrers que van treballar a la pedrera), segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). </p> | 08145-71 | Al promontori que hi ha al S de la indústria ceràmica Sogas SA. Al límit E del municipi | 41.3357242,1.7524082 | 395609 | 4576777 | 1903 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55091-20191030104933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55091-20191030104957.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55091-20191030105046.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55093 | Vinya del Ticó/ Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-tico-can-torres | Les sitges seccionades del marge estan en procés d'erosió i el material que contenen es va disgregant progressivament. | <p>Al marge d'un camí que mena a una barraca de vinya moderna, entre un àrea de conreus de vinyes, apareix gran quantitat de material arqueològic en superfície. S'observen perfectament les sitges seccionades amb restes d'àmfora ibèrica i itàlica, com a materials més destacats. Pels voltants es troben materials dispersos de ceràmica ibèrica a torn.</p> | 08145-73 | A 125 m al SE del barri de Can Torres (Sant Pere de Molanta) | <p>El maig de 1987 el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va realitzar una excavació d'urgència, la qual va ser dirigida per Josep Mestres Mercadé. En eixamplar-se el camí en l'àrea de conreus aparegué una estructura seccionada en unes 3/4 parts. Es tractava d'una sitja que tenia forma ovoide amb un fons lleugerament còncau. El diàmetre màxim aproximat era d'uns 1,5 m i feia 0,9 m d'alçada. S'identificaren els següents nivells de reompliment: 1.- Terra marronosa clara amb calç. 2.- Estrat inclinat vers l'est amb abocament ceràmic. 3.- Nivell pla amb abocament ceràmic. 4.- Nivell més potent, mateix sediment. Restes de pedres i ceràmica. 5.- Nivell de base, amb terra argilosa alterada per foc. Pel que fa als materials, es va documentar: àmfora ibèrica (element més abundant), àmfora itàlica i un fragment de grisa monocroma (emporitana), aquest darrer a la base de la sitja. El Museu de Vilafranca conserva alguns elements materials recuperats en aquesta àrea.</p> | 41.3352800,1.7427500 | 394800 | 4576740 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55093-73.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-04-30 00:00:00 | Tríade scp | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 55094 | Riera de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-marcal | En alguns trams s'observen molts residus urbans, abocaments de llots i runes. Les aigües no són netes i desprenen males olors. | <p>En els marges dels cursos fluvials de la riera de Sant Marçal o torrent de la Fontallada, s'hi troben una sèrie de comunitats vegetals i espècies que només es donen a les seves lleres (àlbers,oms, alzines,etc). Aquest fet converteix aquests cursos fluvials en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. </p> | 08145-74 | NE del municipi | 41.3341667,1.7447169 | 394963 | 4576614 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-05-15 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a torrent de la Fontallada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/