Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54886 | Palau de Biure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-de-biure | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), 135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Jaciment I011766. Mas Palau.</p> | XIII-XVIII | La masia fou restaurada l'any 1979 sota la direcció de l'arquitecte Antoni Sabaté (Pobla de Claramunt). | <p>La masia de Palau és una gran construcció fruit de diferents etapes edificatives; hi destaca la torre de finals de l'època medieval o del segle XVI, amb obertures gòtic-renaixentistes i espitlleres, coberta a quatre vessants i amb tres plantes, que avui ocupa la part central de l'edifici i que fa les funcions d'escala de comunicació vertical a les diferents plantes de la masia. Adossada a la torre de planta quadrada es construí una gran casa de planta rectangular, orientada a migdia, amb el carener perpendicular a la façana i ràfec amb quatre filades de teules girades i rajols plans. L'excel·lent restauració efectuada l'any 1979 va afectar a tot el conjunt de la masia destacant els espais més nobles situats a la primera planta: la sala, amb una gran xemeneia, que conserva el paviment original de cairons de 20x20 cm i que ocupa una gran part del cos central de la masia, i les habitacions i alcoves que flanquegen la sala. El segon pis de la masia fou adaptat com a habitatge.</p> | 08144-52 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però les restes de ceràmica del segle VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067670,1.9036818 | 409214 | 4651109 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p40100122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010031.jpg | Inexistent | Carolingi|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins l'alta Edat Mitjana' l'any 1997 es va dur a terme una prospecció davant de les expectatives arqueològiques que ofereix el topònim del mas. El resultat de la prospecció fou la recollida de fragments de ceràmica als camps de conreu que volten el mas, fragments que donen una cronologia de fundació entorn els segles VII-IX. Es conserven 20 fragments de ceràmica que corresponen a quatre formes globulars procedents de nivells arqueològics destruïts durant l'excavació d'una bassa a uns 100 metres del mas actual.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 90|93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54887 | Masoveria de Palau de Biure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-palau-de-biure | <p>BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.23-26</p> | XIV-XVII | <p>La masoveria de Palau, bastida davant de la pallissa i la masia, al sud de la casa principal, és un edifici de dues plantes coberta amb dues vessants i el carener paral·lel a la façana amb el ràfec de dues fileres de teula girada i maó pla. Presenta poques obertures, la major part amb llindes de pedra sorrenca i restes dels seus enlluïts. Les cantonades són de carreus ben tallats. Annex a l'edifici, a migdia, s'aixeca una torre de dos pisos coberta amb teulada a dues vessants damunt de cavalls i llates i el carener a ponent. Aquesta construcció conserva les obertures amb llindes als murs de migdia i llevant, de mides reduïdes i recolzades damunt d'ampits, i espitlleres per facilitar la defensa. Únicament sobresurt un finestral al segon pis; a tramuntana i migdia, prop de la coberta, s'obren un seguit d'arcades formant una galeria d'arc de mig punt damunt de pilastres. El parament és de pedra picada i conserva restes d'enlluïts.</p> | 08144-53 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del s. XII, però les restes de ceràmica del s. VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del s. XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del s. XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0065119,1.9036604 | 409212 | 4651080 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54887-p4010052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54887-p4010044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54887-p4010042.jpg | Inexistent | Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La torre sembla una construcció baix medieval, un exemple de masoveria fortificada vinculada a la masia. Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins l'alta Edat Mitjana' l'any 1997 es va dur a terme una prospecció davant de les expectatives arqueològiques que ofereix el topònim del mas. El resultat de la prospecció fou la recollida de fragments de ceràmica als camps de conreu que volten el mas, fragments que donen una cronologia de fundació entorn els segles VII-IX. Es conserven 20 fragments de ceràmica que corresponen a quatre formes globulars procedents de nivells arqueològics destruïts durant l'excavació d'una bassa a uns 100 metres del mas actual.L'edifici es troba en terme municipal de Sagàs, just el límit entre aquest municipi i Olvan passa pel mig de l'era, entre la masoveria i la casa pairal. | 95|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54888 | Mare de Déu de la Pietat de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-pietat-de-palau | <p>GAVIN (1985). Inventari d'Esglésies. Berguedà, p.103</p> | XIX | <p>Situada a la part nord-est de la masia de Palau, aprofitant l'angle del pati, la capella devia servir únicament per les funcions religioses de caire familiar. És un senzill edifici de planta rectangular amb la porta de llinda plana monolítica i orientada a sud-est; coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec d'una única filada de teula girada i maó pla. El mur de la façana sud-oest, la que dóna al pati-terrassa de la casa a nivell de planta primera, té acabat arrebossat i pintat, excepte les cantoneres que tenen la pedra vista. Damunt de la porta hi ha un medalló rectangular amb la data 1854 i a la part superior, l'anagrama marià envoltat de dues rosetes. L'interior conserva les pintures originals a la coberta, feta amb volta catalana i llanternons.</p> | 08144-54 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però restes de ceràmica dels segles VII-IX testimonien una ocupació molt més antiga. La primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les grans masies de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes. No sabem per quina raó, enmig dels tràngols de les guerres carlines de meitat del segle XIX es devia posar de moda entre els propietaris de les grans cases pairals de la comarca (per exemple Ferreres, Trasserra o Cal Ramonet en el cas d'Olvan), sol·licitar al bisbat de Solsona la concessió de capelles particulars pel mas, per celebrar-hi en família els actes més significatius de la vida cristiana: bateigs, primeres comunions, casaments i funcions funeràries.</p> | 42.0069823,1.9038052 | 409225 | 4651132 | 1854 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010017.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La capella és advocada a la Mare de Déu de la Pietat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54889 | Pallissa de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-palau | XVIII | <p>Al costat de ponent de la masia de Palau, s'aixeca una pallissa de grans dimensions. De planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta a dues vessants damunt de cavalls i llates de fusta, i el carener perpendicular a la façana. El ràfec és d'una sola filera de maó pla. Obrada amb paredat comú de pedra sorrenca, excepte a les cantonades on hi ha carreus ben treballats. La seva característica més notable és el gran finestral central d'arc de mig punt que arrenca des del primer pis, fet amb pedra sorrenca picada llevat de la part superior, que és feta amb maons.</p> | 08144-55 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però les restes de ceràmica del segle VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067830,1.9033814 | 409190 | 4651111 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010038.jpg | Inexistent | Carolingi|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | A planta baixa s'observen les empremtes d'una porta que fou paredada i convertida en finestra, i un guarda-rodes a la cantonada sud-oest de l'edifici.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 90|92|93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54897 | Dipòsit del poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-poblat-medieval-de-sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134-135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | XI-XII | <p>Forat excavat a la roca de forma circular i de 80 cm de diàmetre, situat al costat mateix de les restes de l'antic poble medieval de Llavaneres o Minoves. Per la forma i la situació sembla que es pot identificar amb un cup o cista per a conservar cereals o gra; és molt probable però que es tracti d'una tina de vi, on es posaria a fermentar el most resultant del premsat del raïm al tinardó existent uns metres més amunt.</p> | 08144-63 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església se'n té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia. Les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement a d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0774509,1.8855789 | 407818 | 4658976 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54897-p1310341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54897-p1310343.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54898 | Poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-medieval-de-sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1.</span></span></span></span></span></p> <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134-135.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> | XI-XII | El conjunt arqueològic ha estat objecte d'espolis en diversos moments. | <p>Aquestes restes estan situades aigües amunt de la riera de Sant Martí, antigament de Llavaneres, sobre un turonet situat al cantó esquerre de la riera. Si poden veure diferents elements, com restes de murs que semblen correspondre a habitatges, indicis d'una torre, un cub excavat a la roca, etc. A l'extrem superior hi ha les restes de l'església de Sant Martí. Com que no s'hi ha realitzat excavacions es fa difícil concretar el segle de l'època medieval i l'ús de les diferents construccions.</p> | 08144-64 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església es té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia. Les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0768362,1.8849502 | 407765 | 4658909 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310379.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54899 | Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994),p.134-135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> | XI-XII | El conjunt arqueològic està en perill ha estat objecte d'espoli. | <p>Restes de l'església de Sant Martí formades pels fonaments i les primeres filades del carreus dels murs que insinuen un edifici de petites dimensions format per una sola nau rectangular, de la qual no se'n veu l'absis, atès que la vegetació i l'acumulació d'aparell enrunat ho fan impossible. En queden dretes unes poques filades del mur fetes amb un aparell de blocs de pedra rectangulars o quadrats, de mides regulars, escantonats a cops de martell i sense polir.</p> | 08144-65 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església se'n té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia, i les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement a d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0779033,1.8857874 | 407836 | 4659026 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310425.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Seria molt interessar iniciar una campanya d'excavació en tot el conjunt del poblat medieval de Minoves.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54900 | Montsent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montsent | XV-XX | Part de la casa es va cremar arran dels incendis del juliol de 1994. | <p>Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada migdia. És fruit d'un seguit d'ampliacions adossades a un cos central; destaca la de ponent, amb una interessant eixida amb balconada de fusta al primer i segon pis. En el pilar de la balconada de fusta hi ha una imposta de fusta que té les dates 1876 i 1955 incises. La gran majoria de les obertures tenen els emmarcaments de maó. La masia fou construïda sobre una gran superfície de pedra, que li fa de fonaments i alhora d'era. Dels paraments de l'edifici ressalta el carreuat de part dels murs que conformen l'angle nord-est, amb unes peces força regulars, col·locats a trenca-junt; les façanes de llevant i tramuntana semblen correspondre a les restes més antigues segurament d'origen baix medieval. Al voltant de la casa hi ha vàries estructures, algunes annexes al volum principal i altres situades a pocs metres, en conjunt de cronologies diverses, bàsicament modernes i contemporànies.</p> | 08144-66 | Montsent | <p>Tot i que a primera vista, la construcció actual no denota la seva antiguitat, cal tenir present que el topònim és esmentat com un dels límits de la parròquia de Santa Maria d'Olvan en l'acta de consagració de l'any 899 ja que el topònim 'Montesanto' evolucionà fonèticament fins a convertir-se en l'actual Montsent. La família de Minoves fou durant segles la propietària del mas fins que a finals del s. XIX el comprà la família Rosal, amos de la colònia veïna, que hi construïren un corral per explotació pecuària. Des que ells ho vengueren, ha passat per diferents propietaris que n'han descuidat la conservació. La casa és el resultat de diverses fases constructives que han suposat modificacions i ampliacions a partir d'una estructura originària que podria correspondre a l'època baix medieval, i a la qual s'anirien afegint cossos i estructures, o transformant parts existents, durant època moderna i contemporània. </p> | 42.0854500,1.8919500 | 408356 | 4659858 | 08144 | Olvan | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230039.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54901 | Resclosa de la fàbrica de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-cal-rosal | <p>VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>BUSQUETS (2002.): Cal Rosal, L'Erol/ Suplement nº 1.</p> | XIX | <p>Resclosa de pedra i ciment construïda en diferents etapes formant un mur de contenció per tal de desviar les aigües del riu Llobregat i conduir-les cap al canal industrial situat al marge dret del riu, en el terme municipal de Berga. El canal, fet amb pedra, porta l'aigua a la turbina de la fàbrica. A l'entrada del canal hi ha la caseta amb la maquinària per fer funcionar el bagant.</p> | 08144-67 | Cal Rosal | <p>La resclosa de la fàbrica de filats i teixits de cotó de cal Rosal és una obra d'infraestructura bàsica per al funcionament de la fàbrica. Els germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal van obtenir permís per a la construcció de la resclosa i el canal l'any 1859 i les obres van ser dirigides per l'enginyer Josep M. Folch Brosa. L'obra inicial, restaurada, ampliada i millorada al llarg del s. XIX i XX permet obtenir un salt brut de 16,6 m, i l'aprofitament de prop de 4000 l/seg. d'aigua del riu.</p> | 42.0815146,1.8765056 | 407073 | 4659437 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130044.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La resclosa, tot i que ha estat modificada i millorada en diferents etapes, manté l'emplaçament original de la vella resclosa construïda als anys setanta del s. XIX. El seu estat de conservació es bo perquè, al tractar-se d'una obra d'infraestructura hidràulica, bàsica per al funcionament de la central hidroelèctrica de cal Rosal, es manté en bon estat de conservació.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54902 | Antic traçat del tren de cal Rosal (Olvan) fins a Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-tren-de-cal-rosal-olvan-fins-a-pedret | <p>SALMERON, C. (1987): Els ferrocarrils catalans, Ed. Terminus</p> | XIX-XX | <p>L'antic traçat té unes característiques pròpies dels ferrocarrils de via estreta construïts a finals del s. XIX. Amb un ample de via d'un metre, l'amplada total del camí, inclosa la via, les sorres i l'espai de vorals, és d'entre 2 i 3 metres segons el tram. En el traçat fins a Pedret, però fora del terme municipal d'Olvan, hi destaca que encara es conserven en bon estat tres túnels excavats a la roca: són els túnels de Vilarrassa I, amb 77 m de longitud, Vilarrassa II de 185 metres de longitud i una corba de 100 metres de radi, i finalment el túnel de la Peirota de 80 metres. Una altra infraestructura destacable és el pont de dos arcs i 14 metres de llum construït entre el segon i el tercer túnel.</p> | 08144-68 | Cal Rosal a Pedret | <p>L'antic ferrocarril de Manresa a Berga es va projectar a finals del s. XIX i va arribar a la colònia Rosal l'any 1887. En aquest punt es construí una estació i s'aturaren les obres que havien de continuar fins a Berga. Una societat diferent impulsà la construcció d'una línia ferroviària des de l'Estació d'Olvan fins a Guardiola de Berguedà resseguint la vall del riu; es tractava d'un ferrocarril miner que finalment arribà a Guardiola de Berguedà el 1904. El tram d'Olvan a Pedret correspon a aquesta segona etapa de construcció: 1887-1904. La línia ferroviària es va clausurar el 1972 a causa de la construcció de l'embassament de la Baells. Al cap d'un any el tram de l'estació d'Olvan fins a Sallent fou, també, clausurat. La companyia ferroviària arrencà les vies i les travesses i des d'aleshores. Aquest camí s'ha fet servir per anar a Pedret i a aquest sector del Llobregat sense haver de passar per Berga; actualment no és accessible amb vehicle i és un ruta molt emprada per practicar diferents tipus d'esport o fer un passeig.</p> | 42.0845284,1.8789591 | 407280 | 4659770 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130082.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Actualment aquest camí és una via verda molt freqüentada, anomenada Ruta verda del Llobregat. A més d'aquest tram de l'antic traçat del ferrocarril, també s'identifica gran part de la resta del recorregut entre Cal Rosal i Gironella.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54903 | Fuives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fuives | <p>EL VILATÀ núm.142, nov-1997, p.24-27.</p> | XIII-XVIII | <p>Masia formada per dues construccions d'estructura clàssica, ambdues cobertes a dues vessants i amb els careners paral·lels a la façana de migdia; el cos més gran corresponia a l'habitatge de la família propietària i l'altre a masoveria. Fruit de diferents ampliacions i usos, s'han modificat notablement els usos i les dimensions dels espais interiors, molt especialment en els últims anys en que la masia s'ha especialitzat en la cria del ruc català. L'actual entrada de la masia és a llevant on hi ha un cobert amb una gran portalada d'arc de mig punt i una eixida amb arcs de mig punt d'obra que amplia el que inicialment fou la masoveria, una construcció de notable alçada (planta baixa, tres pisos i golfes).</p> | 08144-69 | Fuives | <p>La primera notícia documental del mas Fuives és de mitjans del s. XIV: el 10 de maig de 1348 l'amo del mas era Nicolau Fuyves i, com a tal, és esmentat en un capbreu del monestir de Sant Pere de La Portella. Al s. XV els Fuives tenien una casa a la sagrera d'Olvan i al llarg de tot el s. XVI i fins a mitjans del s. XVII es pot reconstruir l'arbre genealògic de la família. Després es traslladaren a Berga i van vendre les terres a la família de Martín que en són els actuals propietaris.</p> | 42.0709430,1.8923198 | 408366 | 4658246 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-p3130118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-p3130116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-foto-08144-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-foto-08144-69-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els masovers de Fuives s'han especialitzat en la reproducció dels rucs de raça autòctona catalana.Autoria de les imatges: Imatges 1 i 2: Sara Simon, 2021; Imatges 3 i 4: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54904 | Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVII-XIX | <p>Masia ampliada en diferents etapes la qual cosa fa que conservi, fragmentada, la part original amb l'afegitó de diferents cossos als sectors de llevant, ponent i migdia. El cos central de la masia s'estructura a partir d'una planta baixa i dues superiors, amb el carener paral·lel a la façana i cobert a dues vessants. Les ampliacions posteriors van alterar l'estructura de diferents espais i van provocar el tancament de múltiples finestres originals que s'obrien a la façana de ponent. Aquesta façana encara conserva la porta principal, formada per un arc de mig punt adovellat que dóna pas a un vestíbul dividit en dues crugies i cobert amb volta de llunetes i maó pla. Aquest espai coincideix, a la primera planta, amb la sala principal de la masia. L'escala, oberta a l'extrem de llevant, és de pedra picada i coberta amb la mateixa volta que el vestíbul. La sala, molt modificada, encara conserva el perímetre original, l'edicle del rellotge i una capella emmarcada per motllures i pilastres a l'estil neoclàssic i també el paviment de cairons quadrats de 20x 20 cm. A la segona planta s'hi troben un seguit de dependències diverses i força tardanes (habitacions, graners, etc.). La façana de migdia és la que ha conservat millor l'estructura primitiva de la masia, amb la porta de llinda plana monolítica i tres finestres a la planta primera, la central amb festejador. El ràfec de la teulada és format per una única línia de teula girada i maó pla, mentre que la façana de ponent el ràfec és de doble filada de teula girada i maó pla. Adossat a aquest cos central es conserva un cos a migdia amb un estil constructiu més simple i en el qual destaquen les galeries d'arc rebaixat de maons dels pisos superiors, amb habitacions i alcoves emmotllurades amb guix, molt tardanes (principis del s. XX). A tramuntana es construí una altra ampliació de la masia que correspon a la masoveria, coneguda amb el nom de 'Cal Xic'; conserva finestres i portals de llindes planes de pedra picada del s. XVIII. Pel sector nord-oest de la masia s'aixeca una altra ampliació de la casa principal comunicada amb ella; la planta baixa es coberta amb volta de canó seguit que sosté les estances de la planta principal. La galeria de llevant fou paredada després de la Guerra Civil amb obra vista i té el ràfec amb dues filades de teula girada i maó.</p> | 08144-70 | Casa Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. El pergamí més antic que es conserva a la masia està datat el 14 de febrer de 1331 i és una donació de terres feta pels marquesos de la Portella a Guillem de Minoves i al seu fill Jaume. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a finals s. XIX.</p> | 42.0637589,1.8762588 | 407027 | 4657466 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250073.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les diferents ampliacions de la masia de Minoves no van tenir en compte l'orientació original de la masia i tampoc van saber resoldre l'organització de les cobertes per la qual cosa l'annex de ponent té una teulada a dues vessant que aboca les aigües sobre la paret mitgera que l'uneix amb el cos central, provocant greus problemes d'humitat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54905 | Pica de cal masover de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-cal-masover-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVII | la part inferior es troba en procés de degradacó. | <p>A la planta baixa del cos de migdia de la masia de Minoves es conserva una pica de pedra sorrenca d'un únic bloc i buidada en el seu interior. Les seves mides són 1 m de llargada, 50 cm de fondària i 70 cm d'alçada. Sembla correspondre a un treball efectuat 'in situ' ja que es recolza directament sobre el paviment de roca natural i s'integra a l'interior del mur de la mateixa casa, que també és, en part, de pedra natural. De funció desconeguda, sembla que aquesta pica fou destinada a contenir líquids.</p> | 08144-71 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És als segles XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves que es construeix de nova planta al segle XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638306,1.8763017 | 407030 | 4657474 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 54906 | Llindes de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | Una de les llindes és d'una obertura exterior, la inscripció està deteriorada. | <p>Al mas de Minoves es conserven algunes llindes esculpides les quals es reparteixen entre portes i finestres del cos afegit a ponent. De totes les conservades en destaquem tres: - la primera és a la porta oriental de la sala principal de la masia que dóna a una habitació annexa, es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca rectangular i amb les inicials de Crist Salvador (IHS) i la data 1761 incisa i repartida entre les inicials esmentades; cal remarcar que la lletra 'H' porta sobre una creu llatina. -la segona llinda es conserva a la porta situada al sector occidental de la mateixa estança; es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca i que conserva incisa la inscripció 'AVE MARIA' dividida en dues filades i en posició central (no en coneixem la data). - finalment, la darrera llinda és situada a la porta del balcó i es composa d'un bloc de pedra sorrenca que porta incises les inicials de Crist Salvador, amb una creu a sobre i envoltades per la data 1760 (17 IHS 69 o 60).</p> | 08144-72 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al segle XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638900,1.8765100 | 407048 | 4657480 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250063.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | L'última llinda es conserva força deteriora i els motius incisos són de difícil lectura; cal tenir present que la llinda formava part d'una finestra la qual, amb posterioritat, fou convertida en balcó. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54911 | Font de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XIX | La font es va veure afectada per les obres de construcció de la carretera C-16. | <p>La font de Minoves, estava situada a uns 100 m de la masia, s'abastia de l'aflorament d'un aqüífer subterrani que proporcionava aigua a la masia i als seus entorns; una part de l'aigua de la font es recull en una bassa construïda al s. XIX i que alimenta diferents abeuradors per al bestiar. Es tractava d'una zona molt humida amb una interessant vegetació de roures, alzines i pins; l'arbre més interessant, un roure canadenc de considerable alçada. El paratge, que fa anys era un punt de trobada i d'aplecs per la gent de la rodalia, es va veure afectat a causa del nou traçat de la carretera C-16 o Eix del Llobregat.</p> | 08144-77 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0647400,1.8757000 | 406982 | 4657576 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54911-foto-08144-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54911-foto-08144-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El paratge ha quedat afectat el projecte de construcció de la nova carretera C-16 al seu pas pel terme municipal d'Olvan i més concretament pels accessos a cal Rosal, comportant la pèrdua de la font.Autoria de les imatges: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54914 | Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-1 | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII-XX | <p>La masoveria de Sant Martí ha estat molt reformada al llarg del temps i reconstruïda fa pocs anys amb materials moderns, ja que va patir els efectes dels incendis de l'estiu de 1994; consta de planta baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia; de l'antic edifici es conserva un cos adossat a llevant avui reformat, de llindes i cantoneres de pedra picada i paraments de reble. La masoveria de Sant Martí de Minoves es va construir en un punt enlairat proper a la riera de Minoves; per poder-se abastir d'aigua, a finals del s. XIX es va instal·lar una bomba de la qual es conserva, en mal estat, la politja, el torn, els engranatges, una part del cable i la maneta que xuclava l'aigua d'una font propera però a un nivell molt més baix.</p> | 08144-80 | Llavareres | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0738419,1.8821704 | 407530 | 4658579 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280382.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54915 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-3 | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | <p>La Casanova és una de les masoveries de Minoves; de construcció senzilla, de planta rectangular consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, on es distribueixen, juntament amb la façana de migdia, la major part d'obertures. Els seus paraments estan arrebossats i en pocs llocs es pot veure la fàbrica; només resten vistos els carreus ben tallats i escantonats d'algunes cantoneres i llindes, junt amb maó massís en part de les cantoneres del frontis sud. La teulada és de teules damunt de cavalls de llates i fusta. Actualment compta amb un petit porxo annexat a la façana de migdia, resultat d'obres contemporànies de reforma.</p> | 08144-81 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0647266,1.8788391 | 407242 | 4657571 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54916 | Creu de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-minoves | XX | Actualment està desmuntada arran de les obres de la construcció de la carretera. | <p>Es tracta d'una creu commemorativa que recorda el lloc on fou assassinat el propietari de la masia de Minoves l'any 1936. És una creu que reprodueix el model de creu de malta obrada amb pedra ben tallada i picada a cops de punxó i estructurada en vàries peces: una base de 97,5 cm de llarg x 45 cm d'alt; un cos més petit acabat en forma d'imposta bisellada de 88 cm de llarg i 45 cm d'alt que serveix de pedestal a la creu. La creu, completament quadrada, mesura 85 x 85 cm., mentre que la part central, també quadrada fa 40x 40 cm. Al sòcol hi ha una inscripció amb el nom del difunt i la frase: '<em>En memoria de Antonio Valldeperas Casanovas, propietario de la finca Minoves, caido por Dios y por España el 9 de agosto de 1936. RIP</em>'.</p> | 08144-82 | Minoves | <p>La creu fou alçada entre 1939 i 1940 acabada la Guerra Civil i tres anys després de la mort del propietari del mas Minoves.</p> <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0638900,1.8765100 | 407048 | 4657480 | 1939-40 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54916-foto-08144-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La creu es va veure afectada per les obres de construcció de la nova carretera comarcal C-16 al seu pas per Olvan i més concretament a cal Rosal. Actualment, es conserva desmuntada a l'espera de col·locar-la en un nou emplaçament. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54917 | Creu de Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-tapies | XX | <p>Creu de pedra picada i treballada a cops de punxó que consta d'un sòcol cúbic de 52x30 cm, un cos superior de 38 x 33 cm on hi ha la inscripció del difunt, i un de superior de 27 x 22 cm formant un sòcol esglaonat que sosté la creu de 127 x 74,5 cm d'ampla. La secció del pal de la creu és de 16 cm. La inscripció indica: '<em>En este lugar murió vilmente asesinado Juan Faura Badia. El primero de febrero de 1939. EPD</em>.'</p> | 08144-83 | Montsenc | <p>Aquesta creu és una de les tres que es col·locaren al municipi d'Olvan en record de persones del poble assassinades durant la Guerra Civil de 1936-39. Aquesta és en memòria de la mort de Joan Faura Badia que vivia al carrer de la Xauxa i que trobà la mort en el lloc on hi ha la creu.</p> | 42.0762600,1.8751900 | 406957 | 4658855 | 1939 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54917-p2270046.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54918 | Forn de teules del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-pla-del-gol | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1,p.4-17.</p> | XIX | <p>Restes de l'estructura d'una teuleria o forn construït a base de pedres unides amb morter i maons de la qual només en queden les restes de la planta baixa formada per aparell de grossos carreus mal tallats i units a trenca junt amb fragments de teules i lloses. La volta del forn, pràcticament desapareguda, és plena de vegetació. Al costat, i aprofitant el desnivell del terreny, es pot endevinar l'antic emplaçament de la casa del teuler, de la qual només es conserven els fonaments.</p> | 08144-84 | Cal Rosal | <p>La construcció de les grans colònies tèxtils a la segona meitat del s. XIX a la comarca del Berguedà, ocasionà una gran demanda de material ceràmic, el que propicià l'obertura de nombroses bòbiles en els llocs on la terra era adequada per la fabricació de materials constructius (maons, teules, cairons, etc.). Aquestes són les restes d'una d'aquelles teuleries construïda a finals del s. XIX per abastir la demanda dels molts edificis que es construïen a cal Rosal; deixà de funcionar cap als anys 50 del s. XX.</p> | 42.0708195,1.8718871 | 406676 | 4658255 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54918-p1170060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54918-p1170063.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54919 | Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-gol | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1, p.4-17.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Masoveria molt modificada que només conserva una façana original de les que corresponien a l'antiga construcció documentada almenys des del segle XVIII. És un edifici d'estructura rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessant i amb el carener orientat de nord-esta a sud-oest. Actualment, l'accés principal és per la façana nord-est, directe a la planta primera degut a que la construcció està bastida en un terreny en desnivell. Avui dia, l'edifici es troba envoltat de construccions que en els últims anys s'han aixecat a la colònia Rosal.</p> | 08144-85 | Cal Rosal | <p>Casa que dóna nom al raval o barri del Pla del Gol, antiga masoveria del mas Minoves. Cal tenir en compte que el nom primitiu d'aquest indret era Pla del Gual, ja que per aquí es travessava la riera de Llavaneres o de Sant Martí.</p> | 42.0711819,1.8711305 | 406613 | 4658296 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54919-p1170004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54919-p1170053.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54920 | Grup San Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-san-ramon | XX | <p>Conjunt de 87 habitatges formats per cases unifamiliars entre mitgeres, construïdes en el lloc anomenat Pla de la Saleta. El conjunt d'habitatges forma set carrers de diferents formes i mides i una plaça que es van construir adaptant-se al desnivell del terreny. Els habitatges responen a dues tipologies: planta baixa, pis i hort, que són les majoritàries, i el model de planta baixa i pati. Tot i que es tracta d'habitatges de considerables dimensions i amb una bona orientació que els proporciona sol, la seva edificació es va fer amb materials de poca qualitat, especialment pel que fa a les teulades, per la qual cosa va caldre refer-les totes entre 1970 i 1980.</p> | 08144-86 | Cal Rosal (Carretera de Berga) | <p>El grup d'habitatges de Sant Ramon es va construir entre l'any 1946 i 1950 per iniciativa de l'empresa 'Téxtil Colonia Rosal, SA', propietària de la colònia Rosal al terme municipal d'Olvan i ocupant l'espai que antigament corresponia a camp de futbol de la colònia. Responen al model d'habitatge obrer tipus 'ciutat-jardí' i es van construir per allotjar les famílies dels obrers que treballaven a la fàbrica. L'empresa es va acollir als avantatges que oferia l''Obra Sindical del Hogar' i les primeres claus foren entregades pel Governador Civil de Barcelona l'any 1949.</p> | 42.0697244,1.8707553 | 406581 | 4658134 | 1946-49 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150144.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 120|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54921 | Grup Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-sant-josep | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1,p.4-17.</p> | XX | <p>Exemple singular d'habitatges obrers plurifamiliars, format per 56 pisos agrupats en una construcció formada per tres quadrilàters enganxats que formen tres patis interiors partits o separats per un corredor central i galeries per accedir a cada habitatge. Els wàters i dutxes es van construir els anys cinquanta del s. XX i fins aleshores funcionaven les comunes a l'exterior dels pisos.</p> | 08144-87 | Cal Rosal (Carretera de Berga) | <p>Els propietaris de la colònia Rosal es van acollir a la llei de 'Casas Barates' de l'any 1921 i l'any 1922 van iniciar la construcció del grup d'habitatges obrers coneguts amb el nom de 'Pisos nous', nom que posteriorment es canvià per Grup Sant Josep; els terrenys que s'ocuparen foren adquirits a la família de la masia Lledó d'Obiols.</p> | 42.0695174,1.8696713 | 406490 | 4658113 | 1921 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150149.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Quan els habitatges no disposaven d'aigua corrent els veïns s'abastien d'aigua a partir de les fonts instal·lades en l'espai interior dels quadrilàters, unes fonts que es convertien en lloc de reunió dels veïns i on s'omplien càntirs i galledes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54922 | Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapies | XVII-XVIII | <p>Tàpies és una masoveria de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessants, amb teules damunt de cavalls i llates de fusta, i amb el carener paral·lel a la façana principal, sense ràfec però si amb voladís. Les obertures són a les façanes de migdia i llevant amb línies de pedra i fusta. La porta principal és de llinda plana de biga de fusta i situada a migdia; l'aparell és de pedra picada a les cantoneres i a les llindes, mentre que la fàbrica és de pedra i rebliment de carreus mal tallats, units a contra junt. En aquesta modesta masoveria hi destaca la teulada en voladís que, a la banda de migdia, ha estat sobrealçada amb maons i obra vista. La base de la masia és del s. XVI i les ampliacions del s. XVIII.</p> | 08144-88 | Montsent | <p>Tàpies és una masoveria que, des dels segles XVI- XVII, es troba vinculada a la gran propietat de Minoves.</p> | 42.0760956,1.8747354 | 406919 | 4658838 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270072.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 95|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54923 | Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosal | <p>BALCELLS, A.; SERRA, R. (2019): Les colònies industrials de la conca del Llobregat. 150 anys d'història. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> <p>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1, p. 50-53.</p> <p>BUSQUETS, J. (2005): 'Cal Rosal', a l'Erol , Suplement núm. 86-87, p.4-17.</p> <p>SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</p> <p>VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.</p> <p>https://patrimoniindustrial.cat/cas-estudi/invarquit</p> | XIX-XXI | <p>El nucli de Cal Rosal que forma part del municipi d'Olvan, durant molts anys, va ser anomenat com a Barri de l'Estació d'Olvan per haver-se desenvolupat a l'entorn de l'estació del ferrocarril de Manresa a Berga; actualment, la denominació ha quedat en desús. Cal Rosal és format per habitatges construïts pels propietaris de la fàbrica i colònia de cal Rosal (Grup Sant Josep i Sant Ramon) i per habitatges unifamiliars i plurifamiliars construïts per la iniciativa privada. Aquets formen un carrer allargassat al costat esquerre de la carretera de C-16z amb diverses tipologies pròpies del segle XX. Es tracta de construccions realitzades per mestres d'obra i arquitectes locals que no difereixen a les dels carrers dels pobles de la comarca.</p> | 08144-89 | Cal Rosal | <p>L'any 1881 es constituí la companyia ferroviària 'Ferrocarril Económico Manresa a Berga' i l'any 1887 el tren arribà al terme municipal d'Olvan on es construí l'estació final de trajecte, vora l'indret on des de mitjans segle XIX s'havia fundat la colònia Rosal. Els terrenys on es construí l'estació eren propietat de la família Minoves i justament al peu d'aquesta estació es començà a construir el tram ferroviari que havia d'arribar fins a Guardiola de Berguedà. La construcció de l'estació explica el naixement del barri i la seva evolució posterior; també hi contribuí el fet que la carretera de Manresa a Berga travessava el barri de l'Estació. Des de finals del segle XIX l'indret es convertí en un nucli de serveis a l'entorn de l'estació, impulsat a partir dels anys vint del segle XX amb el condicionament de la carretera que va permetre la circulació de camions. En aquest indret es construïren molts habitatges, no solament els destinats als treballadors de la colònia Rosal sinó també els que bastiren diferents particulars que establiren el seu negoci a redós de l'estació i al peu de la carretera, a partir de 1921 (forn de pa, botigues, cafè, fonda, serradora, etc.). El barri de l'Estació trencà d'aquesta manera amb la fesomia de colònia tèxtil, creant un segon nucli de població dins el municipi d'Olvan. Pròpiament Cal Rosal és un nucli més ampli que es troba ubicat a cavall de la confluència de tres municipis, Olvan, Avià i Berga.</p> | 42.0712600,1.8697600 | 406500 | 4658306 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170040.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Durant diverses dècades el nucli era anomenat com a Barri de l'Estació d'Olvan; actualment, aquesta denominació no és pràcticament utilitzada, tant el nucli com la zona circumdant s'usa el nom Cal Rosal. Antigament també s'utilitzava el nom 'del riu' per designar el nucli del barri de l'Estació o Cal Rosal, sobretot per part de la població de la zona del nucli Olvan i el seu entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54924 | Can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llop | XX | L'aspecte exterior de la casa és força descuidat; l'interior es troba en bon estat de conservació. | <p>Antiga masia reconstruïda al s. XX a partir dels models de torre senyorial noucentista seguint el tipus dels habitatges d'estiueig i segones residencies que la burgesia industrial i comercial es construïa als pobles d'estiueig de la costa o de les zones de muntanya; fins i tot té paral·lelismes amb els habitatges que els propietaris de les colònies tèxtils es construeixen al Berguedà.</p> | 08144-90 | Can Llop | <p>Sembla que 'Els Casals' era el nom de l'antiga masia les terres de la qual es troben repartides entre el terme municipal de Gironella i Olvan. A finals del s. XVI la masia i les terres dels Casals foren adquirides pels Cantallops, família d'apotecaris berguedans, de la qual n'ha derivat el nom actual, can Llop. Fou una de les cases influents del terme municipal i els amos foren, repetides vegades, batlles de Gironella. L'any 1881 va morir la pubilla Margarida Cantallops i els seus successors van vendre la propietat a la família Güell de Cervera, propietària de la fàbrica de galetes 'La Polar'. Aquests la revengueren l'any 1960 a la família Viladomiu que construí, prop de la casa, una fàbrica de filats i de teixits de cotó com ampliació de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou (Gironella). Després de la fallida de l'empresa 'Viladomiu SA' als anys vuitanta del s. XX, la propietat quedà en mans dels treballadors que la van vendre als actuals propietaris.</p> | 42.0441299,1.8906569 | 408190 | 4655271 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p1170175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p2200099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p2200111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p1170112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p1170179.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54925 | Mare de Déu de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-can-llop | <p>GAVIN (1985). Inventari d'Esglésies. Berguedà, p.103</p> | XX | Actualment és una cambra de desembaràs. | <p>Capella de planta rectangular (5,20x3,40m i 2,60 m d'alçada) avui sense culte, l'espai de la qual es fa servir actualment de cambra de mal endreços de la casa de Can Llop. Construïda a l'interior de la casa, s'hi entra per una porta situada a la façana de tramuntana, amb arc de mig punt i adornada amb vitralls de diferents colors. Una finestra també d'arc de mig punt il·lumina l'espai interior que conserva restes de decoració; dos capitells situats a cada banda de la nau sostenen un arc amb la següent inscripció: 'Regina pacis ora pro novis' i, a la paret lateral esquerra, hi ha pintat un crismó.</p> | 08144-91 | Can Llop | <p>L'església de la Mare de Déu de la Pau de Can Llop es va construir a principis dels anys cinquanta del s. XX; el bisbat de Solsona n'autoritzà la construcció i li donà la categoria de capella particular l'any 1953 quan n'eren els amos la família Güell de Cervera.</p> | 42.0440800,1.8906600 | 408190 | 4655266 | 1953 | 08144 | Olvan | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54925-0002.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Fotografia: Imatge escanejada del llibre de Josep M. Gavin (1985): Inventari d'Esglésies. Berguedà, p.103. | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54926 | Campament de l'antic 'Frente de Juventudes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campament-de-lantic-frente-de-juventudes | XX | El campament, tot i que fa anys que està abandonat, d'una manera esporàdica és utilitzat per fer acampades per diferents grups de la comarca. | <p>Conjunt de construccions destinades a serveis, organitzat en dues arees ben diferenciades i separades per la carretera que va a Valladaura; en la primera zona, més propera a la riera, s'hi van construir mejadors coberts amb teulada soportada per set encavallades de fusta i pilars. La cuina es va construir a la riba dreta de la riera i per tal de facilitar l'accés, es va construir un senzill pont de formigó cobert amb teulada d'uralita amb dues vessants. La segona àrea està formada per el campament propiament dit i s'ubica a llevant de la carretera i encara s'hi poden observar l'esplanada per la instal·lar-hi les tendes al voltant d'un gran espai central com a nucli de les activitats col·lectives. En un extrem i en posició dominant s'alça una capella construïda amb fusta i obra vista, amb una teulada d'una sola vessant; està situada sobre una mena de podi de maons i s'hi accedeix mitjançant una escalinata de 19 graons. A les parets de llevant i ponent de la capella hi ha dues finestretes en forma de creu llatina.</p> | 08144-92 | El Ballaró | <p>L'any 1960, i seguint la política governativa de formació del jovent en l'ideari del 'Movimiento' l'OJE ('Organización Juvenil Española') va llogar un tros de la propietat del Ballaró per construir-hi un campament ben equipat de serveis que només servia a l'estiu per fer-hi tandes d'acampada i mentalització. De campaments d'aquets n'hi havia repartits per tot l'Estat i aquest concretament portava el nom de 'Nuestra Señora de Queralt'. Deixà d'utilitzar-se després de la mort del General Franco, però l'any 1992, en ocasió de les Olimpíades de Barcelona, s'hi assentà un grup d'ideologia nazi, cosa que provocà un gran rebombori i la vinguda de nombrosos periodistes que era el que volien els nouvinguts per fer-se propaganda.</p> | 42.0567100,1.9139600 | 410136 | 4656643 | 1950 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070484.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070512.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Al sud-oest de la capella del campament hi ha una lauda de ciment romboidal (2,5x 2,5 m) amb l'emblema del 'Frente de Juventudes' pintat (espasa creuada amb un trabuc i al centre una trompeta i un cercle).Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54927 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-0 | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XVII-XXI | <p>Es tracta d'una masia d'estructura clàssica, de planta rectangular amb baixos, dues plantes i golfes, la teulada és coberta a dues vessants amb teula àrab damunt de cavalls i llates i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. El ràfec de la teulada és d'una única filada de teula girada i maó pla que es perllonga en tot el perímetre de la casa. No s'hi observen gaires fases constructives, la qual cosa fa que sigui una construcció força unitària, per bé que s'hi que mostra algunes traces d'ampliacions o modificacions antigues, a part de les actuacions més recents. De les quatre façanes, la que sembla més alterada és la de ponent ja que porta afegits construccions i obertures modernes, però conserva la disposició original de finestres en diversos nivells i la balconada al pis principal que coincideix amb l'espai de la porta. És una clàssica masia de tres cossos, el de ponent i central cobert, a la planta baixa, amb volta de pedra, i la de llevant, amb volta de llunetes i maó pla, característica del s. XIX. La façana de llevant, destaquen les tres finestres sota teulada i una porta oberta al nivell del primer pis, atès que la masia es construeix aprofitant el desnivell del terreny, fet que li facilita disposar de diversos nivells d'accés. Majoritàriament, l'acabat de les obertures que no són de recent formació, tenen muntants de carreus i llinda plana monolítica, i a més, a les finestres ampit motllurat, predomina el treball dels angle interiors tallats al biaix. Conserva l'escala interior de planta baixa a primera, de graons de pedra en forma de ventall.</p> | 08144-93 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010239.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54928 | Divesos elements petris treballats de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/divesos-elements-petris-treballats-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XVIII | <p>Al costat del mas es conserven una sèrie d'elements de pedra que servien de recipients relacionats amb diferents activitats agrícoles. - El primer d'ells és un bloc de pedra sorrenca en el qual hi ha buidat un petit recipient rectangular d'escassa profunditat i amb un sobreeixidor per poder basar líquids; la funció concreta de l'objecte ens és desconeguda però sembla que es pot relacionar amb la producció d'oli o de vi, ja que es troba situat prop de l'antiga tina (120 cm de llarg, 75 cm d'ampla i 42 d'alt). - El segon element és una pica de pedra sorrenca, picada i treballada, situada al porxo de la masoveria de la Riba; és formada per un únic bloc buidat, de planta rectangular, d'escassa profunditat i amb un forat circular per sobreeixir els líquids; situat fora del context original no podem precisar quina era la seva funció original.</p> | 08144-94 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans s. XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans s. XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54928-p4010123.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La cronologia dels dos elements ens és desconeguda però pot ser del s. XVIII.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54929 | Tina de vi de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XIX | La tina es va netejar i condicionar al reformar-se la masia l'any 1999. | <p>La masia de la Riba tenia adossada, al costat de ponent, una tina o cup de vi que s'ha conservat íntegre. Es tracta d'un interessant recipient de forma circular d'un diàmetre de 2,15 m i una profunditat de 2,60 m, revestida tota ella, en la seva part interior, per peces de rajola ceràmica vidriada de color marronós de 40 x 40 cm i forma ovalada, per tal d'adaptar-se a l'espai circular; la part inferior de la tina té forma de cubeta per facilitar la sortida del líquid, i buidar la tina per un broc lleugerament inclinat que es troba situat a la part inferior, conegut amb el nom de boixa. Actualment la tina ha quedat incorporada a la sala d'estar de la masia com a element decoratiu, després de les obres de reforma efectuades l'any 1999, està protegida per un gruixut vidre que en facilita la visió i al mateix temps, en garanteix la seguretat.</p> | 08144-95 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54929-p4010126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54929-p4010130.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54932 | Valldaura Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura-vell | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII. El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIII-XX | Valldaura Vell ha estat reformada moltes vegades, últimament entre 1984 i 1994 per tal d'adapar-la a casa de colònies, servei que continua fent. | <p>Valldaura Vell, antic monestir de monges cistercenques reconvertit posteriorment en masia, és un interessant edifici d'estructura rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, teulada a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent. Aquest edifici té un cos afegit per la banda de ponent format per galeries o eixides amb arcs rebaixats a la zona de migdia i llindes de fusta a ponent, substituïdes, arran de reformes recents, per bigues de ciment. L'estructura original encara es pot entreveure, malgrat els afegits, estava composta d'una nau rectangular i un pis suportat per pilars de carreus ben tallats i escairats, i encavallades de fusta. A la façana de migdia es conserven dues arcades apuntades, les quals probablement haurien servit per comunicar amb un àmbit avui perdut. La porta, oberta a la façana de ponent, és d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra sorrenca. L'aparell és de carreus ben tallats i disposats en filades horitzontals que es pot relacionar amb la tipologia de carreuat de l'estructura de l'església.</p> | 08144-98 | Santa Maria de Valldaura | <p><span lang='CA'><span><span>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Santa Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Santa Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Avui dia conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'. </span></span></span>l 1872 Ramon Valldaura decidí construir una casa nova, Valldaura Nou ampliada el 1906 amb la construcció de les eixides a la façana de migdia, a un quilòmetre de la vella masia i antic monestir, deixant aquest com a masoveria. Després d'estar uns anys deshabitat, l'any 1984 responsables de la parròquia de Valldaura de Manresa d'acord amb l'actual propietari, començaren a fer obres en el vell monestir per adaptar-lo a casa de colònies. Actualment funciona com a Escola Terapèutica i Educativa.</p> | 42.0801171,1.9421340 | 412499 | 4659213 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100277.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Valldaura Vell, Valldaura Nou, l'església de Santa Maria i el cementiri formen un conjunt arquitectònic de notable interès situat en una frondosa vall que és documentada des del segle XIII. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54933 | Llindes i blocs monolítics de Valldaura Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-blocs-monolitics-de-valldaura-vell | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII.El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XVIII | <p>A la casa de Valldaura Vell es conserven un seguit de llindes i blocs monolítics col·locats en diferents finestres i llocs de la masia. - Pel que fa a les llindes, la primera es troba situada en una finestra de la façana de migdia i es tracta d'un bloc rectangular de pedra sorrenca amb la part inferior bisellada i amb motius incisos que formen dues rosetes posades a banda i banda de la data 1784 i damunt d'una creu llatina incisa i en posició cèntrica que arrenca de la part inferior, formant una mena de motiu decoratiu d'arcs de mig punt invertits. - A la planta primera i a l'eixida hi ha dues llindes, una de 1783 (amb motius decoratius i una creu llatina central) i una amb motius florals. - Pel que fa als blocs monolítics es troben a la eixida de la masia i en un dels coberts annexos a la masia; contenen senzilles decoracions de creus incises.</p> | 08144-99 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Sta. Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Sta. Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. <span lang='CA'><span><span>El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Actualment es conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'.</span></span></span> El 1872 Ramon Valldaura decidí construir una casa nova, Valldaura Nou ampliada el 1906 amb la construcció de les eixides a la façana de migdia, a un quilòmetre de la vella masia i antic monestir, deixant aquest com a masoveria. Després d'estar uns anys eshabitat, l'any 1984 respsonsables de la parròquia de Valldaura de Manresa d'acord amb l'actual propietari, hi començaren a fer obres en el vell monestir per adaptar-lo a casa de colònies, servei que està fent actualment.</p> | 42.0801011,1.9421340 | 412499 | 4659211 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-p31000992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-foto-08144-99-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-foto-08144-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-img-20210408-wa0009.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: imatge 1: Sara Simon, 2021; imatge 2 i 3: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002; imatge 4: Amalgama7, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54935 | Santa Maria de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-valldaura | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII. El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIII | Restaurada, per iniciativa del propietari, entre 1984-1994 | <p>Església de planta rectangular, sense absis i amb el presbiteri quadrat; coberta amb teulada a dues vessants suportada amb cavalls i llates de fusta, i reforçada per mitjà de dos arcs diafragmàtics apuntats, dels quals arrenquen un seguit de permòdols que suporten la coberta. Els arcs divideixen l'espai en tres crugies i externament són reforçats amb contraforts de planta quadrada. Quatre finestres de doble esqueixada i arc de mig punt il·luminen l'interior, tres són situades a migdia i l'altra al mig de la façana principal i decorada amb una pinya, l'emblema de la família Pinós, sobre la porta a la façana de ponent. La porta es formada per un arc de mig punt adovellat i amb guardapols bisellat sostingut per dues mènsules amb motius figuratius i geomètrics. Un campanar de cadireta de dos ulls corona la façana. El paviment de cairons és de la reforma de 1984-94. L'aparell de l'edifici es un carreuat molt simple amb peces tallades i escairades col·locades en filades horitzontals i unides amb morter de calç.</p> | 08144-101 | Santa Maria de Valldaura | <p><span><span><span>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Santa Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Santa Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Actualment es conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'. Santa Maria de Valldaura és l'església del monestir que, per notícies documentals, l'any 1563 encara conservava una part de claustre tot i que molt malmès.</span></span></span></p> | 42.0802604,1.9422681 | 412511 | 4659229 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100093.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Al tall del terreny, en el costat del mur de tramuntana, es poden veure els testimoni de restes de les estructures de l'antic monestir.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54936 | Blancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blancs | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Casa habitada fins als anys setanta del segle XX. L'edifici es veié molt afectat arran dels incendis de juliol del 1994. Actualment es troba en procés de rehabilitació, fet que ha permès recuperar l'estructura que es conservava dempeus. Les façanes de ponent i la de tramuntana són les que han perdurat més íntegres, s'hi poden observar les cantoneres, el conjunt dels panys dels murs i algunes obertures fetes amb carreus ben escairats de pedra sorrenca o llindes de bigues de fusta.</p> | 08144-102 | La Tor | <p>La masia de Blancs és documentada des del s. XIV quan l'any 1348 n'era propietari Ramon de Blancs i, com a tal, capbreva el mas com una de les possessions del monestir de Sant Pere de la Portella. Ha estat habitat fins a mitjans del s. XX, però se'n coneixen poques notícies.</p> | 42.0790400,1.9178200 | 410487 | 4659119 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803070.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Es troba ubicada al nord de la masia de la Tor, en una zona elevada amb bona visibilitat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54937 | La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-1 | XVII-XVII-XXI | <p>Masia coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a migdia. Actualment està en procés de rehabilitació. Les obertures de la façana principal es distribueixen en tres eixos, al central, a planta baixa la porta d'accés i en els dos nivells superiors, obertures formant senzills balcons, flanquejades per finestres a banda i banda. A l a planta primera recentment s'ha obert un gran finestral al costat del balcó central, d'arc rebaixat que ocupa l'espai que corresponia a l'antiga pica. Les portes i finestres que es conserven originals, mostres les llindes de pedra i alguna de fusta. Destaquen les pedres cantoneres escairades i polides. Del conjunt dels murs, el parament de la part inferior de la casa, especialment el del sector de migdia i de ponent sembla correspondre a la masia més antiga sobre la qual es bastí l'actual construcció de finals del s. XVII o mitjans s. XVIII. A la façana de tramuntana hi ha un portal de dovelles de pedra, tapiat en època posterior i avui reconvertit en finestra.</p> | 08144-103 | La Tor | <p>El nom de la masia desorienta una mica ja que Tor, normalment, és un topònim relacionat amb el topònim 'torre' i aquesta casa ni per la seva situació geogràfica ni per la seva estructura no sembla que hagi de correspondre a cap de les antigues torres de defensa d'època medieval. Amb tot, la masia és documentada, almenys, des de l'època baix medieval i més concretament des del segle XV. Joan Jaume de la Tor, era l'any 1445, un dels cònsols de l'exterior de la Vila de Gironella. Sembla que al segle XVI compraren aquesta propietat als Fuives, amos d'una altra casa de pagès veïna.</p> | 42.0770000,1.9184600 | 410537 | 4658891 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p12801342.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54938 | Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinosa | <p><span><span><span>BUSQUETS I CASTELLA, J.: (2008): 'Un cartulari d’Olvan del segle XII', a <em>L'Erol</em>, número 96, p. 33-36.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia construïda, almenys en tres etapes. És formada per una masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants, amb la façana original orientada a migdia i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Al cos més antic s'hi afegí, posteriorment, un cos rectangular al costat de llevant que s'amplià també i que donà com a resultat un edifici rectangular i cobert a dues vessants. Avui, la porta d'accés és al mur de tramuntana, aixoplugada per un petit porxo. A l'interior de la masia es conserva una antiga cisterna incorporada avui a l'espai d'habitatge que és a la primera planta de la masia.</p> | 08144-104 | La Tor | <p>La masia de l'Alzinosa no es troba documentada, almenys amb aquest nom, tot i que, de ben segur, la seva història es remunta als segles medievals i que va canviar de nom al s. XVIII o XIX.</p> | 42.0694100,1.9088000 | 409727 | 4658059 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280029.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Segons recull Josep Busquets (BUSQUETS: 2008,36), en el conegut com Cartulari de Santa Maria d’Olvan del segle XII conservat a la biblioteca del Monestir de Montserrat, consta que el 1267 “Raimunda de l’Oldinosa, com que tenia un gran deute amb l’església i el capellà d’Olvan i no podia pagar-lo, els donava espontàniament tota aquella terra que tenia dins el seu mas anomenada Coma de Santa Maria i que afrontava amb l’honor de Pere Vidal de la Torra, amb el torrent que baixava de la Torra inferior i amb un serrat.” Busquets es refereix a la possibilitat que “Oldinosa” podria correspondre a l’Alzinosa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54939 | Sindicat d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-dolvan | XX | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 300 m2 cobert per bigues de fusta i revoltons i amb teula a dues vessants. Tot i que es tracta d'un edifici auster i que respon a l'esperit pràctic d'un magatzem, presenta tres ossos o departaments simètrics, el central ressaltat, a la façana, per un frontó circular. La façana és arrebossada i pintada de color blanc i els emmarcaments de les portes, motllures i frontó són fets amb maó vermellós.</p> | 08144-105 | Plaça Nova d'Olvan | <p>L'edifici del Sindicat, que era una cooperativa que tenia per nom oficial de 'Unión Obrera d'Olvan' és va construir el 1911 aprofitant part de l'espai de l'antic cementiri de l'església parroquial. El Reglament fou redactat el 28 de maig de l'any 1911 i aprovat el 26 d'agost del mateix any pel governador civil M. Portela. La majoria dels socis eren obrers tèxtils que hi feien aportacions d'entre 250 i 500 pessetes i que allà podien comprar els queviures a preus inferiors als del mercat. Durant a Guerra Civil (1936-39) l'Ajuntament d'Olvan hi instal·là la secció d'Abastaments per controlar la distribució d'aliments. Acabada la Guerra Civil va servir per allotjar-hi homes i material de l'exèrcit franquista, la qual cosa provocà un notable deteriorament de l'edifici, fent-se'n càrrec l'Ajuntament que l'ha fet servir per diferents usos en profit del poble.</p> | 42.0574263,1.9055697 | 409443 | 4656732 | 1911 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54939-pb010050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54939-pb010299.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | A l'edifici es prepara el popular àpat que es serveix en motiu de la Festa de Sant Sebastià.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54940 | Arxiu municipal d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dolvan | <p>Arxiu Municipal. Olvan (1997). Tríptic editat per l'Àrea de Cultura i l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu municipal d'Olvan es conserva a l'edifici de l'Ajuntament, en dos dipòsits diferents. Consta de 2.726 unitats de descripció en caixes de documentació classificades per diferents temes des de mitjans del s. XIX fins a l'actualitat. L'arxiu està organitzat per temes segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya: 1. Acció i òrgans de govern, 2. Organització i gestió administrativa, 3. Personal, 4. Patrimoni, 5. Recursos econòmics i financers, 6. Urbanisme, obres i mobilitat, 7. Sostenibilitat i medi ambient, 8. Ordenació i promoció de l'activitat econòmica, 9. Població i eleccions, 10. Serveis culturals, de l'esport i el lleure, 11. Serveis per a l'educació, 12. Serveis per al benestar i la salut, i 13. Seguretat i protecció de la ciutadania. </p> <p>A més del fons del propi Ajuntament, l'Arxiu compta amb fons públics no municipals, concretament del Jutjat de Pau d'Olvan, i també, fons privats corresponents a la Cambra agrària local / Germandat de Llauradors i ramaders / Sindicat agrícola, Delegació Local de FET y de las JONS, Parròquia, Particulars i Grup Menor de Colonització.</p> | 08144-106 | Edifici de l'Ajuntament d'Olvan | <p>L'Arxiu municipal d'Olvan conserva de manera força continua els fons documentals generats pel mateix Ajuntament des de la mitjans del s. XIX fins a l'actualitat. Durant la Guerra Civil (1936-1939) una part de l'arxiu es va perdre.</p> <p>Com a documents destacats es poden esmentar les eleccions municipals a partir de 1835 (corresponent al document més antic de l'Arxiu), les quintes a partir de 1844, l'amillarament de 1853 i les actes del Ple a partir de 1872.</p> | 42.0569300,1.9073900 | 409593 | 4656675 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54940-p4190506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54940-p4190507.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | L'any 1997 l'arxiu municipal d'Olvan fou condicionat, ordenat i inventariat gràcies al fet que l'Ajuntament d'Olvan es va acollir al programa de col·laboració impulsat per la Diputació de Barcelona i l'Oficina de Patrimoni Cultural.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54941 | Pont medieval d'Orniu o pont vell d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-medieval-dorniu-o-pont-vell-dorniu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>A.CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona</p> <p>J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol.</p> <p>J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | XIII-XV | Manca restaurar l'estrep del marge dret que és situat al terme municipal d'Avià. | <p>Les restes el pont medieval d'Orniu es situen a uns 50 metres aigües avall del pont actual. Només es conserven parts dels dos estreps, el de la riba esquerre i el de la riba dreta, dels quals el de la riba esquerre fou estudiat i restaurat per SPAL entre el 2001 i el 2002. L'estudi va permetre identificar aquestes restes com les d'un pont força monumental compost de quatre arcades de les quals la central era de considerables dimensions per tal de salvar el curs del Llobregat en aquest punt, mentre que les altres tres eren menors, formant la característica forma d'esquena d'ase. El pont tenia un tallamars o trencaaigües triangular aigües amunt de la riba esquerre, del qual avui dia només se'n pot veure la seva empremta retallada a la roca natural. Hom imagina un pont de característiques semblants a les del pont de Pedret. L'estudi va permetre deduir que aquest pont estava construït damunt d'un pont anterior del qual se'n conservaven únicament les primeres filades de la base dels pilars formades per carreus allargassats disposats horitzontalment formant filades força regulars i units amb morter de calç. La part que s'ha restaurat i consolidat conserva una arcada apuntada i els arrencaments d'una altra obrada amb grans carreus rectangulars de pedra sorrenca units amb morter de calç; el paviment i el nivell de baranes no es conserven ja que la construcció, un cop destruïda, fou reaprofitada per a bastir corrals i fins i tot una casa. L'estrep que es troba a la riba dreta, situat al terme municipal d'Avià, es conserva molt cobert de vegetació; tot i això, encara s'hi pot veure l'arrencada de l'arc central amb els encaixos per col·locar-hi la cintra, així com un segon arc, avui dia, cobert de vegetació i runa.</p> | 08144-107 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>Per la tipologia constructiva el pont presenta forces similituds amb el pont gòtic de Pedret, dels s. XIII-XV, i per tant, podem considerar el pont d'Orniu com una construcció civil de la Baixa Edat Mitjana.</p> | 42.0674068,1.8687163 | 406408 | 4657880 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150203.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 93|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54942 | Pont d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorniu-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>A. CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona, www.olvan.diba.es/Pont</p> <p>J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol.</p> <p>J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | XVIII | <p>L'actual pont d'Orniu, juntament amb el pont de la carretera C-16z, constitueixen els únics passos que creuen el Llobregat en aquest indret de cal Rosal. Construït al sector meridional de cal Rosal és una senzilla construcció d'una única arcada apuntada i molt rebaixada i amb la característica forma d'esquena d'ase. Tot ell és obrat amb pedra sorrenca, tallada i escairada, unida amb morter de calç i amb alguna reparació moderna per tal d'adequar-lo al trànsit rodat d'automòbils.</p> | 08144-108 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>La construcció d'aquest pont està directament relacionada amb la destrucció del pont vell que va produir-se durant la Guerra de Successió (1702-1714); la zona quedà desproveïda d'aquest pas tant important per la qual cosa fou necessari impulsar la construcció d'un pont nou, poc després de la fi d'aquella guerra, probablement a mitjans segle XVIII.</p> | 42.0679563,1.8683571 | 406379 | 4657941 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150182.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 96|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54943 | Forats del pont d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-del-pont-dorniu | <p>A. CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona, www.olvan.diba.es/Pont J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol. J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | X-XI | La situació d'aquest element a la riba del riu Llobregat afavoreix la seva erosió i degradació. | <p>Els forats estan situats a pocs metres del pont nou d'Orniu. Es tracta d'una sèrie d'orificis circulars retallats a la roca natural que presenten la característica que estan situats alineats formant una única filada horitzontal, amb un diàmetre de 25-30 cm aproximadament; es troben tant a la riba dreta com a l'esquerra del riu. És difícil interpretar l'origen i la funció d'aquests forats excavats a la roca però tant pel lloc que ocupen, un punt on el cabal del riu s'estreny, així com per la seva posició, podria tractar-se de diversos encaixos a la roca natural per encabir-hi bigues o estructures de fusta similars a una possible passera.</p> | 08144-109 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>Els orígens d'aquests forats semblen anteriors a l'antic pont de pedra que es va construir al s. XII i que fou substituït per un de nou al s. XIV. Com que la construcció d'un pont de pedra sempre venia impulsada després de la destrucció d'un pont o passera anterior, moltes vegades, perdut a causa dels aiguats. Si tenim en compte la memòria del SPAL 2000-2001 el lloc on s'edificà a la Baixa Edat Mitjana un pont gòtic ja hi havia una construcció anterior, probablement del s. XII; per tant, la suposada passarel·la de fusta fou un dels primers passos que es crearen per creuar el Llobregat en època alt Medieval.</p> | 42.0680519,1.8684160 | 406385 | 4657951 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150177.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Creiem que aquets forats corresponen als encaixos d'una passera, en el cas que fos una resclosa els orificis estarien foradats al sòl del curs fluvial formant una alineació. En aquest cas la hipòtesi d'una passera es reforça pel fet que en aquest indret s'han construït dos ponts medievals i dos de moderns (carretera C-1411 i C-16).Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54944 | Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura-nou | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular, amb baixos, dos pisos i golfes; coberta a dues vessants, el carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, on destaca una portalada de grans dimensions d'arc rebaixat formada per dovelles de pedra sorrenca, que dóna pas al vestíbul cobert amb volta catalana de llunetes i maó pla. És una masia clàssica de tres cossos, un de central (vestíbul a la planta baixa, sala principal al primer pis) i dos annexos on es distribueixen els antics estables a la planta baixa i les habitacions al primer pis. Les dues plantes superiors estan cobertes amb forjats de cavalls i llates sobre les quals reposa el terra format per cairons de 20 x 20 cm. Destaquen les obertures dobles de rajols de la façana principal, la sud, i una eixida afegida el 1906 al sector de migdia i tramuntana per iniciativa de Joan Valldaura, el seu propietari, que ocupa tota l'amplada de la façana: consta de cinc arcades a la planta baixa i primer pis de les quals la central és d'arc escarser, mentre que les altres són d'arc de mig punt. Corona l'eixida un terrat obrat tot ell amb rajoles. Les cantonades i les llindes són de pedra sorrenca picada, mentre que els paraments són de reble que comptava amb un acabat enlluït a base d'estucat blanc, actualment eliminat tot deixant la pedra vista.</p> | 08144-110 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del segle XX ja que en el porxo hi ha la data de 1906. Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant aquest edifici com a segona residència i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0777122,1.9444675 | 412689 | 4658943 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100285.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia de Valldaura Nou conserva la sala principal amb la capella, cambres i habitacions; les que miren a migdia estan dotades amb sala i alcova decorada amb pintures de motius geomètrics fets amb plantilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54945 | Cuina de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIX | S'utilitza ocasionalment. | <p>Situada en un espai del sector nord-oest de la masia, a la primera planta i prop de la sala, consta d'una campana de fum semicircular envoltada de per un banc escó amb respatller amb envans de tapia, fusta i calç, amb finestres i portes per tal de poder tancar l'espai i retenir l'escalfor de la llar. Dins d'aquesta dependència es conserven diferents objectes típics de les cuines antigues com galledes i pales per la cendra, clemàstecs, la manxa, els trespeus i l'olla.</p> | 08144-111 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del s. XX ja que el porxo hi ha la data de 1906. Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant l'edifici i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0778100,1.9442700 | 412673 | 4658955 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54945-p3100177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54945-p3100179.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54946 | Llindes i pedres de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-pedres-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIX-XX | <p>- Una llinda es troba a la finestra de llevant de la façana principal; es tracta d'un bloc rectangular de pedra sorrenca en el qual hi ha una colla d'elements decoratius incisos: dues rosetes ubicades a cada extrem de la llinda emmarcant una creu llatina al centre, la qual arrenca de la part inferior formant un fris decoratiu d'arcs de mig punt invertits. - Un dels elements escultòrics està ubicat damunt la clau de volta de la porta principal d'accés a la casa i es tracta d'un medalló oval que té incís, en el seu interior, la data de 1873, emmarcada per una motllura, que ens permet conèixer la data de construcció. - Els dos elements escultòrics situats a les columnes de l'arcada central del porxo de migdia són fets l'any 1906. Són dos blocs de pedra sorrenca un dels quals, el de ponent, porta incisa la inscripció 'Joan Valldaura' emmarcada per un medalló rectangular d'extrems acabats en punta; l'altre medalló, de llevant, porta la data de 1906 envoltada amb el mateix motiu que l'anterior.</p> | 08144-112 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del s. XX ja que en el porxo hi ha la data de 1906.Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant aquest edifici com a segona residència i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0778100,1.9442700 | 412673 | 4658955 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100239.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La llinda presenta unes característiques tipològiques i estil molt similars a les de les llindes de la masia veïna de Valldaura Vell. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54947 | Cairons de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cairons-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | <p>Els paviments de la casa de Valldaura Nou estan resolts a partir de cairons ceràmics de 20 x 20 cm, alguns dels quals estan decorats amb formes de ventalls, línies incises diagonals, verticals, horitzontals i obliqües. De tots en destaca el que es conserva al paviment de la galeria de tramuntana en el qual hi ha incises les lletres de 'Amu Joan Valldaura any 1911', entre altres cairons amb altres grafies.</p> | 08144-113 | Valldaura | <p>La masia de Valldaura Nou es comença a construir a finals del s. XIX i és a començaments del s. XX quan s'acaben les obres de lluïment. Per la documentació que s'ha conservat a Valldaura sabem que com en moltes altres cases de pagès importants, tenien bòbila pròpia i quan els calia fer obres llogaven a teulers de la comarca (Gironella, Casserres) perquè els fessin les peces que necessitaven, això els sortia més econòmic i s'estalviaven el transport i el risc que es trenqués molt del material circulant per camins de bast. Sabem que, a començament del segle XX aquesta bòbila de Valldaura va funcionar en diverses ocasions fent obra per la casa i, fins i tot, que venien a cases veïnes. Els teulers cobraven la seva feina als següents preus: 1000 teules, 8 duros; 1000 totxos o cairons grossos, 9,5 duros, 1000 maons a 5 duros, etc.</p> | 42.0777321,1.9444245 | 412685 | 4658946 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-img-20210407-wa0020.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Joan Valldaura Ricart va encomanar la pavimentació de la masia amb cairons i deixà testimoni de la data de l'obra.Autoria de les fotografies: Imatges 1, 2, 3 i 4: Sara Simon, 2021; Imatge 5: Amalgama7. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54951 | Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVII-XIX | <p>Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes, sota teulada. La casa fou ampliada al s. XIX pel sector de llevant conservant l'estructura original. La façana té una porta d'accés d'arc de mig punt adovellada i unes petites obertures, a banda i banda, per il·luminar els corrals. La planta pis s'il·lumina amb tres finestres amb ampit motllurat i llindes planes monolítiques, de pedra ben tallada i polida, en dues de les quals hi ha inscripcions incises. D'una banda, la finestra central, amb una inscripció de difícil lectura, s'identifiquen diversitat de lletres però no es pot completar el text, i d'altra banda, la finestra de llevant, que hi consta 'ME FECIT PETRUS ROCA 1868', corresponent al període de construcció del cos ampliat per llevant. Com que la masia es va construir aprofitant el desnivell del terreny, l'extrem d'est presenta un nivell més, quedant un espai destinat al bestiar per sota de la cota de la planta baixa, amb accés des de la façana de llevant. A la façana posterior, la de tramuntana, es pot observar la cisterna i la comuna. A la façana de llevant i sota teulada hi ha dos elegants arcs de mig punt amb balconada, així com finestres de llindes de pedra tallada en diversos dels seus nivells.</p> <p>Al costat nord-oest de la casa hi ha una pallissa i annexes amb una amplia era, conserva part del clos amb una porta d'accés per l'extrem de tramuntana; a la dovella de la clau d'aquest portal hi consta inscrit l'any 1846.</p> <p> </p> | 08144-117 | Camí de la Tor | <p>La primera notícia documental de la masia, aleshores anomenada Francs, és de mitjans s. XIV; concretament s'esmenta en el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348. Boix era l'amo del mas a mitjans del s. XV i Francesc Reixac ho era a mitjans del segle segons documents notarials de l'arxiu parroquial de Gironella.</p> | 42.0851200,1.9216600 | 410813 | 4659790 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280261.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54952 | Goigs de Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-mare-de-deu-de-valldaura | XIX-XX | <p>De la Mare de Déu de Valldaura es coneixen les edicions dels goigs següents: - Any 1871, a la impremta de Joan Soldevila de Berga. La imatge que s'hi representa no s'assembla gens a la de les fotografies de la Mare de Déu de Valldaura que es coneixen. En una exposició gràfica feta pel Centre Excursionista de Catalunya l'octubre de 1961 sobre l'art romànic del Berguedà s'edità un programa, en la darrera pàgina del qual hi ha una reproducció d'aquests goigs. La lletra sembla que vol imitar la dels goigs de la Mare de Déu del Roser. - L'any 1957 en la Col·lecció de Goigs Santa Eulàlia s'editaren uns goigs de Valldaura que porten el núm. 13. Hi consta 'amb llicència eclesiàstica' i amb 100 dies d'indulgència concedits pel bisbe de Solsona Vicente Enrique Tarancón. En el revers d'aquests goigs s'hi troben notes històriques fetes per Joan Font i Rius. Tant la lletra com la música són obra de Mn. Adjutori Vilalta i no s'assemblen gens als d l'any 1871. - L'any 1958 es va fer una segona edició dels goigs anteriors amb una orla diferent i amb un peu d'impremta que diu 'P. Daví impressor- Vich'. Dels dos models, el de l'any 1957 i de 1958, n'hem vist de pintats a mà. - L'any 1988 es féu una altra edició del goigs a llaor de Sta. Maria de Valldaura amb una iconografia diferent i tres estrofes noves escrites per Mn. Josep Feu i Sala i, al peu, porten la inscripció 'ANY MARIÀ 1988. IMON SA, Manresa'. Al revers hi ha unes notes històriques, la primera feta per Mn. Antoni Pladevall, i la segona per Mn, Joan Cortès. - L'any 1994 es va fer una segona edició dels goigs de 1988, amb l'ornamentació amb tinta vermella i amb el peu '2a edició 1994. IMONSA-MANRESA'. N'hem vist una última edició de l'any 2002 feta per gràfiques Molins de Berga.</p> | 08144-118 | Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (C/. Mm. Huc 15, 08600-Berga) | 42.0802604,1.9422620 | 412510 | 4659229 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54952-p2260211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54952-foto-08144-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Aquesta informació està treta de: Les edicions fins a 1988 es conserven en l'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà; les dues últimes en la col·lecció de Josep Busquets. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 54955 | Pou-cisterna de Palau de Biure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-cisterna-de-palau-de-biure | XVIII | <p>Al sector de tramuntana de la masia de Palau i sobre un terrat que dóna accés a la capella particular, s'hi troba el brocal del pou compost per una base octogonal obrada amb pedra sorrenca tallada i polida sobre el qual hi ha l'estructura de ferro que aguanta la politja i que es caracteritza per l'interessant treball de ferro forjat format per volutes i coronat per una au i elements florals. Sota la base del pou hi ha la cisterna que emmagatzema aigua per a la masia. </p> | 08144-121 | Les Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XIII com una de les grans propietats de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permet reconstruir el llinatge de la família que des del segle XV ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067700,1.9037000 | 409216 | 4651109 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010024.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54957 | Cal Ramonet de Pursals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-de-pursals | <p>BUSQUETS, J. (2002). Els masos de Pursals (inèdit)</p> <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el caraner perpendicular a la façana principal orientada a migdia, sector que es va ampliar amb una eixida l'any 1841, segons consta en el pilar, i que, per tant, va fer créixer les dimensions de la masia i el ràfec de la teulada. A la façana de tramuntana es conserva un pou aixoplugat per una teulada. L'accés actual de la masia és per la façana de llevant, on hi ha unes llindes encastades a la paret que porta gravada la data 1652, que potser corresponia a una porta o finestra, cosa que no es veu per l'arrebossat que ho cobreix. Dins la casa hi ha una habitació dedicada a oratori, concedit a mitjans s. XX, sota l'advocació de la Sagrada Família.</p> | 08144-123 | Pursals | <p>L'any 1036 el monestir de Sant Pere de la Portella comprava dues peces de terra i una vinya del mas de 'Porsals'. En el capbreu de la Portella de l'any 1348 s'hi esmenten, en diferents apartats, les terres que limiten en Pursals però no hi consta que aquest mas pertanyés a la jurisdicció senyorial del monestir. A la documentació que es conserva a la casa hi ha un pergamí del 7 de març de l'any 1374 que es una compra-venda de la propietat i de presentació d'homenatge de Ramon Vicens, el nou propietari, a Pere Galceran de Pinós, senyor de les Baronies de la Portella. Després de passar per diferents amos, els actuals propietaris continuen anomenant-se Pursals.</p> | 42.0389986,1.9011390 | 409050 | 4654690 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210472.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | En un dels coberts de la casa és conserva un cup per tenir vi fet amb ceràmica vidrada.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/