Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81470 | Oratori Mare de Déu del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-mare-de-deu-del-puig | XX | <p>L'oratori de la Mare de Déu del Puig es troba situat dalt el turó de Puig d'Olena, en una petita esplanada. Es tracta d'una construcció realitzada d'obra de secció quadrada finalitzada amb un cos de secció triangular amb coberta a dues aigües. A l'interior hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu i el nen de fusta amb un rosari damunt un altar de tres graons de fusta</p> | 08239-167 | Puig d'Olena | <p>Aquestes construccions de caràcter religiós i popular podien tenir un patrocini públic o privat. Les motivacions constructives d'aquests elements eren d'índole religiosa i cultural, ja que s'erigien per tal de presidir la vida dels cristians i convidar-los a l'oració.</p> | 41.7323800,2.1785800 | 431687 | 4620389 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81470-foto-08239-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81470-foto-08239-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 81471 | Creu de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-torres | XX | <p>La creu de les Torres es troba situada on és bifurca el camí de la creu de les Torres, antic camí ral. Es tracta d'una creu de formigó d'uns 3 metres d'alçada a tocar del camí.</p> | 08239-168 | Creu de les Torres. A l'est de les Torres | 41.7171000,2.1769100 | 431532 | 4618694 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81471-foto-08239-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Creu que antigament era de fusta però que fou cremada durant la guerra civil. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 81472 | Salt de Roca Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-roca-gironella | <p>El Saltant de Roca Gironella juntament amb la Balma de Roca Gironella formen un paisatge natural i emblemàtic dins la zona dels Cingles de Bertí, al nord de Sant Miquel de Fai. El saltant rep les aigües del torrent del Rossinyol, afluent del Tenes i forma una gran cascada, de 37 m d'alçada, principalment després de pluges</p> | 08239-169 | Balma de Roca Gironella | 41.7236900,2.1922400 | 432814 | 4619414 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81472-foto-08239-169-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Des del propi camí de Sant Miquel del Fai, abans d'arribar a la Caseta de Sant Miquel hi ha una vista panoràmica del Saltant i la Balma. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||||||
| 81473 | Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-negre-1 | <p>El gorg negre és un clot situat al riu Tenes, a la confluència amb aquest i el Torrent de la Font Via. Es tracta d'un gorg de planta més o menys circular envoltat de grans formacions rocoses amb vegetació a l'entorn i un gran saltant d'aigua en períodes plujosos.</p> | 08239-170 | El Tenes - Obaga del Flaquer | 41.7134000,2.1741300 | 431297 | 4618286 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81473-foto-08239-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81473-foto-08239-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Emplaçament: C-1413b cap St. Feliu de Codines, el tercer a mà esquerra. A les Torres seguir el camí a Llobateres. Sota el molí de Baix | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||||||
| 81474 | Barnils de Bertí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barnils-de-berti | <p>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</p> | XVI-XIX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p>Can Barnils de Bertí es troba situat al nord del nucli de Bertí, actualment en una zona boscosa i cobert de vegetació. L'antic mas és una construcció de planta rectangular de planta baixa i primer pis amb la coberta a dues vessants i amb cornisa de lloses planes. La porta d'accés, situada a la façana de migjorn, conserva les brancals de pedra ben escairada amb la llinda de fusta emmarcada per una línia de maons. Davant l'entrada hi hauria el patí tancat o barri del qual encara es conserva una de les parets de tancament. A la zona de ponent es conserva un annex, de planta rectangular, que correspondria a l'estable i corral. El parament dels murs és de pedra irregulars lligada amb argamassa a excepció de les cantonades, construïdes amb pedra ben treballada i escairada col·locada a mode de cadena cantonera. A l'interior, a l'alçada del primer pis es conserva part dels antics arrebossats.</p> | 08239-171 | Solell de Querós. Nord del nucli de Bertí | <p>En els fogatges de 1553 apareix 'En Domenjo qui sta a Barnils' de la parroquia de Bertí.</p> | 41.7243800,2.2288000 | 435856 | 4619463 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81474-foto-08239-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81474-foto-08239-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81474-foto-08239-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 81475 | Sot del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-grau | <p>PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.</p> | XVII-XX | <p>El Sot del Grau és una casa d'origen medieval que fou consolidada en època moderna i contemporània, mantenint l'antiga morfologia. És una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. S'accedeix per unes escales que comuniquen amb la porta d'accés, situada a l'alçada del primer pis. A la planta baixa s'obren dues portes més, una d'arc rebaixat i una segona de secció d'arc pla. Tant a la façana de llevant com de ponent s'obren diverses obertures d'arc pla amb reixa metàl·lica. El parament dels murs és de pedra arrebossada.</p> | 08239-172 | Serrat del Sot del Grau. Sud del nucli de Bertí | <p>Segons la documentació el Sot del Grau era un mas tradicional que amb l'edificació d'un gran nombre de masos entre els segle XVII-XVIII van augmentar el nombre de focs de la parròquia de Bertí.</p> | 41.7145600,2.2355800 | 436410 | 4618367 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81475-foto-08239-172-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Emplaçament: C-1413b cap Centelles. Passat el Km 11 a la dreta. Seguir el camí fins el collet de Can Bola. Agafar el camí de la dreta. Passat el mirador del Sot del Grau el primer a l'esq. | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 81476 | Poua del Solà de Mas Badó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-sola-de-mas-bado | <p>AAVV. (2002): XXIII Ronda Vallesana: Sant Quirze de Safaja: 27 d'octubre de 2002. Unió excursionista de Sabadell 2002. Sabadell. CAPDEVILA, J. (1997): '3segles de comerç amb el glaç. Les poues, una indústria desapareguda.' A TRUC, revista del Moianès. Editat per l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC). Núm. 134-135. DANTÍ, C; CANTARELL, C; CORNELLAS, P. (2007): Pous de glaç al Vallès Oriental. Col·lecció Patrimoni. Consell Comarcal del Vallès Oriental. Granollers PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.</p> | XVIII-XX | <p>La poua del camí d'en Guitert o del Mas Badó, actualment convertida en cisterna, es troba situada al costat esquerre del camí. Es tracta d'una estructura soterrada de planta circular de 8 m de diàmetre exterior. La coberta està realitzada en volta de maons plans amb dues obertures, una d'elles tapada amb una porta metàl·lica i l'altra amb una reixa. Les parets estan construïdes amb pedra i amb maons i argamassa. Actualment, a la banda de llevant hi ha una petita construcció annexa que protegeix els mecanismes actuals de funcionament.</p> | 08239-173 | Camí d'en Guitert. Sant Quirze Safaja | <p>Els pous de glaç eren dipòsits per emmagatzemar el glaç que es feia a les basses o geleres, prop dels rius o torrents, indrets on estava garantides les glaçades hivernals. En molts indrets del territori es documenta l'explotació del gel ja des del segle XIV. No obstant, a la zona del Moianès no s'inicia la seva explotació fins al segle XVI; moment en què l'ús de la neu i del gel en l'àmbit alimentari però sobretot mèdic afavoreixen la seva difusió. Davant aquest fet, es van iniciar la construcció de pous i dipòsits públics prop de les grans ciutat per garantir-ne l'aprovisionament. La zona del Moianès tingué el moment de major rendiment durant els segles XVII, XVIII i XIX, moment en que l'explotació i comercialització del gel representa una nova font d'ingressos. A Sant Quirze Safaja algun dels pous va estar en funcionament fins el primer quart del segle XX, malgrat l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns. Aquests últims pous ja no comercialitzaven amb comerços o hospitals de Barcelona, sinó que eren per ús propi. Els pous de glaç són construccions soterrades o semisoterrades de planta circular i tronc cilíndric amb coberta de volta. Les parets estan construïdes de pedra de paredar revestides amb un arrebossat com a mecanisme d'aïllament. Moltes vegades una de les parets estava adossada a un marge en desnivell, fet que afavoria el canal de desguàs per l'evacuació de l'aigua de desglaç i per realitzar la neteja anual de l'estructura. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. L'emmagatzematge consistia en col·locar una capa vegetal entre les capes de gel i a les parets del pou amb l'objectiu de perdre el mínim de gel. Un cop el pou estava ple es tapada amb una capa de terra per aconseguir l'aïllament i conservar el màxim de temps el gel.</p> | 41.7278500,2.1481800 | 429154 | 4619911 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81476-foto-08239-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81476-foto-08239-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81476-foto-08239-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 81477 | Pont de la Vinyota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vinyota | XX | <p>El pont de la Vinyota es troba situat a la C-1413b direcció Centelles per salvar el torrent de les Saldasses. Pont d'un sol ull d'arc de mig punt construït amb una triple rosca de maons massissos col·locats a mode de sardinell amb el parament interior de la volta també de maons. La resta del pont està construït amb pedra disposada de forma irregular lligada amb ciment. La part superior està remarcada amb una línia de maons massissos. Per damunt hi ha l'asfalt de la carretera C-1413b que condueix cap a Centelles.</p> | 08239-174 | C-1413b | 41.7275500,2.1769900 | 431550 | 4619854 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81477-foto-08239-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81477-foto-08239-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81477-foto-08239-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||||
| 81478 | Turó de les 11 hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-11-hores | <p>El turó de les 11 hores es troba situat als Cingles de Bertí. El cim del turó pertany al municipi de Sant Quirze Safaja però part de la vessant nord, oest i sud pertany al municipi de Bigues i Riells. Al cim del turó hi ha una caixeta metàl·lica amb un llibre on els excursionistes deixen escrits. Hi ha una visió de part dels municipis de Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells i de la zona que ocupa el mas Ullar.</p> | 08239-175 | Cingles de Bertí. Sud-oest del nucli de Bertí | 41.7047500,2.2137000 | 434580 | 4617294 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81478-foto-08239-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81478-foto-08239-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Castell de Bes Emplaçament: Camí de Bertí, el primer a la dreta, el següent a la dreta i continuar pel camí del Ribot. Passat Cal Mestret a la dreta i al següent a l'esquerre. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||||||
| 81479 | Teuleria de les Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-les-torras | XIX-XX | Cobert de vegetació i una part enderrocada | <p>La teuleria de les Torras es troba situada molt a prop del torrent que passa per sota el mas Les Torras, adossat en un marge de la zona boscosa. Es tracta d'una construcció de planta quadrada una part excavada a l'argila i l'altra construïda amb pedra. La part frontal, orientada a tramuntana està construïda amb un mur de pedra i morter amb una boca d'accés d'arc de mig punt que dona accés a la cambra de combustió. La cambra de cocció, situada a la part superior està completament coberta de vegetació i arbres.</p> | 08239-176 | Les Torras. Sud-oest de Sant Quirze Safaja | 41.7192800,2.1748400 | 431362 | 4618938 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81479-foto-08239-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81479-foto-08239-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81479-foto-08239-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 81480 | Creu de Puig descalç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-puig-descalc | <p>ROMA, F (2013): Patrimoni existencial de Sant Quirze Safaja. Patrimoni existencial, 6. Publicat per BUBOK PUBLISHING, S.L. Madrid.</p> | XX | <p>Damunt del turó de Puig Descalç, situat a l'oest del nucli de Bertí, hi ha la creu de Puig Deslaç que recorda l'incendi de 1994. És un monòlit de pedra i ciment d'1 m d'amplada per 1,20 m d'alçada coronat per una llosa plana on el damunt hi ha una placa amb la inscripció: 'Creu del padró de Puig Descalç 854m. En memòria de l'incendi del 4 de juliol de 1994. Josep i Angelina. Can Magre. Bertí' junt amb una creu metàl·lica amb decoració de volutes.</p> | 08239-177 | Turó de Puig Descalç. Oest de Bertí | <p>Un document de 1580 anomena aquest turó Puigtascal.</p> | 41.7181400,2.2242300 | 435470 | 4618773 | 1994 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81480-foto-08239-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81480-foto-08239-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81480-foto-08239-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 81481 | Font de Ballbé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ballbe | XIX-XX | Cobert de vegetació i sense aigua | <p>La font de Ballbé es troba situada en una zona boscosa a la solella de la Xarpolla. Es tracta d'un clot, sense aigua, amb les parets excavades al subsòl i repujades amb maçoneria amb la coberta construïda amb volta de canó de pedra. A la zona inferior de la font hi ha una bassa de planta rectangular de 5 x 4 m construïda amb pedra.</p> | 08239-178 | Solella de la Xarpolla. Oest del nucli de Bertí | 41.7220200,2.2059100 | 433950 | 4619218 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81481-foto-08239-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81481-foto-08239-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81481-foto-08239-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Emplaçament: de Can Sans el camí de St. Miquel del Fai, el cinquè a la dreta, passat el primer a mà esquerra seguir 500m a la zona boscosa de la dreta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 81482 | Teuleria Pregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-pregona | XIX-XX | Parets caigudes i cobert de vegetació | <p>La teuleria de Pregona es troba situada al marge esquerre del camí de Puigcastellar, molt a prop del torrent del Favar i al nord-oest de les Saleres. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, de 4 m per 4 m, una part excavada al subsòl i una altra construïda amb pedra. Presenta dues cambres de foc de planta rectangular excavades amb una part recoberta amb maons amb la boca d'accés d'arc de mig punt amb els maons col·locades a mode de sardinell. Al damunt de la boca situada més a l'oest, s'hi afegir posteriorment una altra cambra de dimensions més reduïdes també construïda amb maons. La zona exterior de les boques està revestida amb un mur de pedra lligada amb morter amb dues boques d'accés d'arc de mig punt realitzat amb maons. Part de la cambra de cocció realitzada amb el mateix mur que revesteix les boques de la cambra de foc.</p> | 08239-179 | El forn. Oest del Sant Quirze Safaja | 41.7283600,2.1393100 | 428417 | 4619975 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81482-foto-08239-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81482-foto-08239-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81482-foto-08239-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 81483 | Pou de Pregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-pregona | XIX-XX | <p>Pou de Pregona es troba situat al peu del camí que porta al mas Pregona. Es tracta d'una estructura de planta circular, de2,5 m de diàmetre, construït amb pedra i argamassa amb l'interior revestit amb rajols sense vidrar. La coberta és en volta de cúpula de pedra. A la banda de ponent, a la zona de la cúpula té una porta, d'1 m d'amplada, realitzada amb maons amb llinda plana de pedra.</p> | 08239-180 | Pregona. Oest del nucli de Sant Quirze Safaja | 41.7266800,2.1419900 | 428638 | 4619786 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81483-foto-08239-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81483-foto-08239-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81483-foto-08239-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||||
| 81484 | Font Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-guineu | XIX- XX | <p>La font Guineu es troba situada a la banda dreta del Sot de Barnils. S'hi accedeix mitjançant un camí estret entre la zona boscosa que finalitza en una petita esplanada. La surgència d'aigua està protegida per una construcció de planta rectangular amb coberta plana adossada a un antic marge.</p> | 08239-181 | Sot de Barnils. Oest del nucli de Bertí | 41.7212900,2.2220700 | 435293 | 4619124 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81484-foto-08239-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81484-foto-08239-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81484-foto-08239-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||||
| 81485 | La casa dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-dels-frares | <p>PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.</p> | XIX | Enderrocat | <p>La Casa dels Frares són les restes d'una edificació situada a la banda esquerre del camí (GR5) direcció Sant Miquel del Fai. Es conserva una petita part del mus que delimita amb el camí, però l'enderrocament i la vegetació no permeten dibuixar-ne la planta. El parament del mur és de pedra irregular lligada amb argamassa amb les cantonades amb pedra més ben treballada.</p> | 08239-182 | Mirada dels Frares. Sud-oest del nucli de Bertí | <p>A la zona de l'antiga parròquia de Bertí, entre els segles XVII i XVIII consta l'edificació alguns masos. Segons el llibre del Compliment pasqual de l'any 1882 apareix la Casa dels Frares.</p> | 41.7067600,2.1977100 | 433252 | 4617530 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81485-foto-08239-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81485-foto-08239-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81485-foto-08239-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 81486 | Font de l'Ullar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lullar | XIX-XX | Sense aigua | <p>La font de l'Ullar es troba situada al nord del mas de l'Ullar, al Sot dels Cellers. La surgència es troba ubicada a l'interior d'una balma que de manera natural s'omplia una petita pica d'obra. Actualment hi ha dues bigues de ferro amb un tub situat a l'interior de la balma per extreure'n l'aigua. Actualment està sense aigua.</p> | 08239-183 | L'Ullar. Sud-oest del nucli de Bertí | 41.7145600,2.2100800 | 434289 | 4618386 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81486-foto-08239-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81486-foto-08239-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81486-foto-08239-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 81487 | Font del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gatell-0 | XX | Molta vegetació | <p>La font del Gatell és troba situada al Torrent del Gatell. Hi ha una caseta d'obra que alberga maquinària per bombar l'aigua que actualment està canalitzada. Al costat d'aquesta caseta hi ha una bassa de planta rectangular construïda amb obra que emmagatzema aigua.</p> | 08239-184 | Pregona. Oest del nucli d Sant Quirze Safaja | 41.7284000,2.1412800 | 428581 | 4619978 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81487-foto-08239-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81487-foto-08239-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 81488 | Jaciment paleontològic El Sireni de l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-el-sireni-de-lespluga | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Conjunt de costelles i vèrtebres de sireni. Aquestes restes òssies presenten una coloració groga ocre que destaca sobre el gris fosc de la roca encaixant, essent la diferència de color deguda a la composició química dels ossos (Hidroxiapatit) i de la roca (calcària) i a les diferents reaccions produïdes per la lixiviació d'aigües mineralitzades. El jaciment es troba en la part superior de la Bauma de l'Espluga. El nivell geològic d'aquest jaciment està format per gresos i calcàries de l'edat Bartonià inferior (38 a 40 milions d'anys, època Eocè superior), i està intercalat entre nivells de materials margosos i lutítics de la Formació Igualada. Un conjunt de restes òssies fòssils de macrovertebrats, amb la seva diferenciació cromàtica i claredat amb què es presenta en un pla d'estratificació, és poc freqüent i permet que se li atribueixi un gran interès museogràfic i didàctic, motiu pel qual considerem important la seva preservació. En aquest conjunt de materials del Bartonià i en les rodalies de Sant Quirze Safaja ha estat registrada abundant fauna invertebrada pteriomorfa (Abad 2001), mol·luscs epibèntics. Es tracta d'un paleoambient marí de plataforma continental.</p> | 08239-185 | Nord de la Bauma de l'Espluga | <p>Les primeres notícies del Sireni de l'Espluga han estat proporcionades en el mes de gener de 2014 pel geòleg Xavier Solé, que troba un conjunt de costelles i vèrtebres de sireni en la realització dels treballs de la cartografia geològica de l'ICGC 1/25.000 de la Fulla de Centelles, i també troba una vèrtebra de sireni en el mateix terme municipal de Sant Quirze Safaja en el Grau Mercader. El 30 de gener de 2014 el Sr. Solé ensenya aquest conjunt de restes a l'arqueòloga dels SSTT i al geòleg del SAP del Departament de Cultura, que decideixen la obertura de fitxa de jaciment paleontològic de l'Inventari del Patrimoni cultural català immoble.</p> | 41.7327500,2.1623000 | 430334 | 4620443 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81488-foto-08239-185-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Informació i fotografies de detall extret íntegrament de la Carta Arqueològica | 124 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 81489 | Jaciment paleontològic Grau Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-grau-mercader | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>El jaciment paleontològic del Grau Mercader s'ha definit a partir de la troballa d'una vèrtebra de sireni per part del geòleg Xavier Solé. El mes de maig del mateix any hi ha l'avís de la troballa d'un crani de sireni a170m. El paleontòleg Sr. Balaguer reconeix les restes fòssils citades interpretant la resta cranial a ambdós costats cercles que són encaixos dentals; el musell, que miraria cap a l'exterior de la roca, s'ha perdut però la roca encaixant conserva part del motllo extern que permet intuir-lo, i l'orbital del crani quedaria cap a sota i és molt possible que es conservi en l'interior de la roca. Al voltant del crani s'han pogut reconèixer diverses restes de costelles i vèrtebres de sirenis. L'edat del nivell geològic del Jaciment paleontològic Grau Mercader és Bartonià superior (Eocè superior, 37,2 a 39 Ma.), i pertany a la Formació Gresos de Centelles, que configuren els ressalts superiors dels Cingles de Bertí, i que es consideren la part marina del complex deltaic de Sant Llorenç del Munt. La Formació Gresos de Centelles està formada per gresos i microconglomerats amb estructures molt marcades d'estratificació encreuada (cross bedding) i limolites que passen a calcàries en la seva part superior. És en gresos fins i limolites que s'han trobat les restes de sirenis. En aquesta formació és molt abundant la presència de fauna invertebrada marina. En aquests nivells també s'identifiquen de mol·luscs bivalves pteriomorfs: Spondylus cisalpinus Brongniart, 1823 i Cubitostrea Plicata.</p> | 08239-186 | Grau Mercader. Cingles de Bertí | <p>La troballa d'una vèrtebra de sireni per part del geòleg Xavier Solé realitzada al mes de gener de 2014 durant els treballs de cartografia geològica de l'ICGC 1/25.000 de la Fulla de Centelles defineix aquest jaciment. El mes de maig del mateix any l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) dóna avís de la troballa d'un crani de sireni precisament a 170 m del punt de la troballa de la vèrtebra. El crani va ser trobat fa aproximadament 20 anys pel Sr. Marc Ricetto, llavors veí de l'Ametlla del Vallès. El 28 de maig de 2014 es va realitzar una visita al jaciment per part del paleontòleg especialista en sirenis i col·laborador de l'ICP Sr. Jordi Balaguer, del Sr. Marc Ricetto, del Sr. Manel Méndez (ICP) i del geòleg del SAP Sr. Albert Vidal</p> | 41.7103000,2.2318900 | 436099 | 4617897 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81489-foto-08239-186-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Informació i fotografies de detall extret íntegrament de la Carta Arqueològica | 124 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 81490 | Poua de Serracarbassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-serracarbassa | <p>AAVV. (2002): XXIII Ronda Vallesana: Sant Quirze de Safaja: 27 d'octubre de 2002. Unió excursionista de Sabadell 2002. Sabadell. CAPDEVILA, J. (1997): '3segles de comerç amb el glaç. Les poues, una indústria desapareguda.' A TRUC, revista del Moianès. Editat per l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC). Núm. 134-135. DANTÍ, C; CANTARELL, C; CORNELLAS, P. (2007): Pous de glaç al Vallès Oriental. Col·lecció Patrimoni. Consell Comarcal del Vallès Oriental. Granollers PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.</p> | XVIII-XIX | <p>La poua de Serracarbassa es troba situada a la zona boscosa de faig prop del camí que porta a Barnils. Es tracta d'una estructura soterrada de grans dimensions de planta circular de 8 m de diàmetre amb la coberta en volta de pedra. Els murs estan construïts amb pedra lligada amb argamassa. A la cúpula és conserven tres boques de planat quadrada per facilitar l'entrada i l'extracció del gel.</p> | 08239-187 | Obaga de Serracarbassa. Nord-est del nucli de Sant Quirze | <p>Els pous de glaç o poues eren dipòsits per emmagatzemar el glaç que es feia a les basses o geleres, prop dels rius o torrents, indrets on estava garantides les glaçades hivernals. En molts indrets del territori es documenta l'explotació del gel ja des del segle XIV. No obstant, a la zona del Moianès no s'inicia la seva explotació fins al segle XVI; moment en què l'ús de la neu i del gel en l'àmbit alimentari però sobretot mèdic afavoreixen la seva difusió. Davant aquest fet, es van iniciar la construcció de pous i dipòsits públics prop de les grans ciutat per garantir-ne l'aprovisionament. La zona del Moianès tingué el moment de major rendiment durant els segles XVII, XVIII i XIX, moment en que l'explotació i comercialització del gel representa una nova font d'ingressos. A Sant Quirze Safaja algun dels pous va estar en funcionament fins el primer quart del segle XX, malgrat l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns. Aquests últims pous ja no comercialitzaven amb comerços o hospitals de Barcelona, sinó que eren per ús propi. Els pous de glaç són construccions soterrades o semisoterrades de planta circular i tronc cilíndric amb coberta de volta. Les parets estan construïdes de pedra de paredar revestides amb un arrebossat com a mecanisme d'aïllament. Moltes vegades una de les parets estava adossada a un marge en desnivell, fet que afavoria el canal de desguàs per l'evacuació de l'aigua de desglaç i per realitzar la neteja anual de l'estructura. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. L'emmagatzematge consistia en col·locar una capa vegetal entre les capes de gel i a les parets del pou amb l'objectiu de perdre el mínim de gel. Un cop el pou estava ple es tapada amb una capa de terra per aconseguir l'aïllament i conservar el màxim de temps el gel.</p> | 41.7453200,2.1787400 | 431714 | 4621826 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81490-foto-08239-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81490-foto-08239-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81490-foto-08239-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Emplaçament: Abans d'arribar a Serracarbassa a l'esq, el següent a la dreta, continuar per la dreta i el següent a l'esq. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 81491 | El Clascar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clascar-1 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | VII - I Ac | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, es desconeix l'estat de conservació | <p>El jaciment es situa a l'entorn del castell o casa del Clascar. Segons informacions proporcionades per Emili Ramon les troballes efectuades a la zona van consistir en objectes de sílex i diversos fragments de ceràmica ibèrica. Durant les prospeccions efectuades els anys 1992 i 2016 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no es va trobar cap indici arqueològic en superfície.</p> | 08239-188 | Camps del Clascar. Zona de Bertí | <p>Entre els anys 1967 i 1968 es va dur a terme actuacions d'aficionats i clandestines.</p> | 41.7169000,2.2296600 | 435920 | 4618631 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81491-foto-08239-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81491-foto-08239-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81491-foto-08239-188-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Informació extreta íntegrament de la Carta Arqueològica | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||
| 81492 | El Traver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-traver-0 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | I-III dC | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, es desconeix l'estat de conservació | <p>El jaciment del Traver es troba situat a la zona del mas Traver de Bertí. Es tractaria d'una possible vil·la romana situada sota la casa del Traver, de la qual no s'ha localitzat cap estructura. Hi ha molt poques dades sobre aquest jaciment. S'hi ha documentat material ceràmic de producció local, així com fragments de 'dolia', 'tegulae', i ceràmica comuna ibèrica, comuna romana, àmfora itàlica i alguns fragments de ceràmiques hispàniques, que situarien la cronologia inicial al segle I dC i la final en època alt-imperial. Durant la prospecció arqueològica realitzada l'any 1992 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no es va trobar cap resta element o fragment ceràmic que permetés afirmar o desmentir la cronologia assignada a aquest jaciment. Durant la prospecció arqueològica realitzada l'any 2016 amb el mateix motiu es va constatar la presència de fragments de ceràmica ibèrica a torn i ceràmica comuna romana.</p> | 08239-189 | Baga del Traver. Zona de Bertí | 41.7117500,2.2275700 | 435741 | 4618061 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81492-foto-08239-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81492-foto-08239-189-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Informació extreta de la Carta Arqueològica | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 81493 | El Traver I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-traver-i | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | III - I aC | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, es desconeix l'estat de conservació | <p>El jaciment del Tarver I es troba situat a llevant de la casa del Traver, a l'altre banda est del Torrent de Cal Mestret. Es tracta d'una zona on apareixen ceràmiques ibèriques de manera esporàdica. La situació en aquesta zona planera de dalt de la cinglera i a prop del poblat ibèric de Puiggraciós, fa pensar en un possible 'vicus' d'època íbero-romana associat a la vil·la del Traver. Durant la prospecció arqueològica realitzada l'any 1992 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va poder constatar la presència de fragments ceràmics al sud de la casa del Traver, prop del camí d'accés que davalla en direcció oest, fet que es confirmà amb la prospecció realitzada l'any 2016.</p> | 08239-190 | Baga del Traver. Zona de Bertí | <p>Segons fonts orals per la zona s'hi van identificar sitges i parets de pedra seca</p> | 41.7108400,2.2297800 | 435924 | 4617959 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81493-foto-08239-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81493-foto-08239-190-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Informació extreta de la Carta Arqueològica | 81|80 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||
| 81494 | Església parroquial de Sant Pere de Bertí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de-berti | <p>AAVV. (2002): XXIII Ronda Vallesana: Sant Quirze de Safaja: 27 d'octubre de 2002. Unió excursionista de Sabadell 2002. Sabadell. AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Vallès Occidental - El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum I- Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Editorial Pòrtic. Sant Boi de Llobregat. DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall. GARCIA-PEY, E. (2007): Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja. Institut cartogràfic de Catalunya. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.</p> | XI- XX | <p>L'església de Sant Pere de Bertí es troba situada dins el Cingles de Bertí, a l'est del nucli de Sant Quirze Safaja. Inicialment fou construïda al segle XI però posteriorment reformada al segle XIII i novament a finals del segle XVI amb la construcció d'una capella, dedicada a la Mare de Déu del Roser a la façana de migjorn, junt amb el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. És un edifici de planta rectangular d'una sola nau amb la coberta en volta de pedra col·locada a mode de plec de llibre i lleugerament apuntada. A la façana de ponent hi ha un petit òcul i el campanar d'espadanya de dos ulls i amb una sola campana. Aquesta fou col·locada pels actuals llogaters de la rectoria l'any 1998 amb el nom de Clara. És una construcció tipus torre amb la coberta a dues aigües que, durant anys va funcionar com a comunidor.</p> | 08239-191 | Nucli de Bertí | <p>La parròquia de Sant Pere de Bertí es troba situada a la zona dels Cingles de Bertí, dins l'antiga demarcació de la baronia i posteriorment comptat de Centelles. No obstant, la zona de Bertí va formar una parròquia independent de la baronia de Centelles fins que entorn l'any 1840 es va fusionar amb el municipi de Sant Quirze Safaja. A partir d'aquest moment, va formar part de la història d'aquest municipi. La parròquia és esmentada per primera vegada l'any 1031 en una donació feta per Gombau de Besora, senyor del castell de Montbui, al monestir de Sant Miquel del Fai. No obstant, des de l'any 978 es coneix a la zona el Castellum Bertini, encara que no se sap amb exactitud la seva situació, malgrat situar-se a l'antiga fortalesa del Clascar. A partir del segle XI la parròquia consta en els llistats parroquials del Bisbat de Vic amb el nom de Bertino. Segons la documentació, l'any 1357 comptava amb tres altars: el de Sant Pere, Sant Jaume i Santa Maria. No obstant, en la visita pastoral de l'any 1686, del bisbe Antoni Pasqual, esmenten dos altars: el de la Puríssima i el de Sant Isidre i, posteriorment, s'hi va afegir l'altar dedicat a Sant Gaietà. Durant la Guerra Civil l'església fou espoliada i malmesa destruint entre altres objectes el retaule barroc. L'antic propietari de la rectoria, Vicenç Mas, va dur a terme algunes obres de neteja i arranjament de la rectoria localitzant fragments ceràmics una destral de pedra polida. Actualment es troben exposats i classificats al cor de l'església.</p> | 41.7203400,2.2299200 | 435945 | 4619013 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81494-foto-08239-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81494-foto-08239-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81494-foto-08239-191-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | El campanar disposava de diverses campanes, totes elles desaparegudes l'any 1936 durant la Guerra Civil. Emplaçament: des de Can Sans agafar el camí del Fai, el tercer a la dreta, continuar pel camí de l'Ullar i el primer a mà esquerra fins a Bertí. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 81495 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-7 | <p>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</p> | XIII-XIX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p>La Rovira és un mas d'origen medieval i consolidat en època moderna. Es troba situat als Cingles de Bertí, al límit amb el nucli de Montmany del Figaró. És un mas de planta rectangular de planta baixa i primer pis amb les obertures emmarcades amb maons. El parament dels murs és de pedra irregular i maons lligat amb argamassa i conserva part de l'arrebossat originals en els murs interiors de la primera planta. En destaca l'era, situada uns metres al nord del mas, amb l'antic enrajolat de tova quadra. L'interior està tot cobert de vegetació.</p> | 08239-192 | Solella de la Rovira. Sud-est de Bertí | <p>Segons els fogatges de 1553 s'anomena a Guillem Rovira pertanyent a la parròquia de Sant Pere de Bertí. Aquest s'ha de diferenciar de Jaume Rovira, que també apareix en el llistat dels fogatges de 1553 però que en aquest cas pertany a la parròquia de Sant Quirze.</p> | 41.7105600,2.2410900 | 436865 | 4617919 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81495-foto-08239-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81495-foto-08239-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81495-foto-08239-192-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Una part de la finca pertany al Figaró i l'altra a Sant Quirze Safaja. Emplaçament: des de Bigues i Riells direcció al cementiri. Un cop passat seguir fins el primer a l'esq, el següent a la dreta. La rotonda recta. A Puiggraciós a la dreta i passada la torre de telegrafia òptica a l'esq. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||
| 81496 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-9 | XVIII-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p>La Casanova és un mas situat a l'extrem est de Sant Pere de Bertí, a la zona coneguda com el Bosc Negre. Es tracta d'un edifici de planta en 'L' format per dos cossos annexos de planta baixa i primer pis. Al cos primigeni, a la façana de migjorn, és conserva part de l'antic forn de pa d'obra i, a la banda oposada s'annexa una petita barraca de pedra seca amb la coberta a una vessant amb bigues de fusta. El parament dels murs és diferent entre ambdós cossos. El cos principal està construït amb pedra irregular lligada amb argila de la zona amb les cantonades de pedra ben escairada. En el cas del segon cos annexa aquest està construït amb pedra irregular, fragments de material constructiu i argamassa.</p> | 08239-193 | Bosc Negre. Nord-est de Bertí | 41.7233700,2.2399900 | 436786 | 4619342 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81496-foto-08239-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81496-foto-08239-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81496-foto-08239-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Emplaçament: des de la Rovira seguir cap a Montmany. Seguir pel camí de l'esq. El següent a l'esq. Passat cal Romaní el primer a l'esq., el següent a l'esq.i el segon a l'esq. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 81497 | La Sabatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sabatera | XVIII-XIX | Completament enderrocat | <p>La Sabatera és un antic mas situat a l'oest de Pregona que dona nom al Serrat de la Sabatera. Actualment no es pot determinar la planta del mas atès que només són visibles restes de pedres de l'enderroca dels murs. A la zona nord de l'antiga edificació són visibles els murs de feixa del mas.</p> | 08239-194 | Serrat de la Sabatera. Oest de Sant Quirze Safaja | 41.7255600,2.1304100 | 427674 | 4619672 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81497-foto-08239-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81497-foto-08239-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81497-foto-08239-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: La Sabatera de Pregona | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 81498 | Coll de Poses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-poses | XIX-XX | <p>El mas del Coll de Poses es troba situat al peu de l'antic Coll de Poses, pas natural i divisió entre els municipis de Sant Quirze i Sant Feliu de Codines. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb la coberta a quatre aigües amb un petit cos de planta quadrada sortint de la part central amb la coberta a dues aigües. Consta de planta baixa, primer pis i golfes i l'interior està compartimentat amb diferents apartaments. El frontis, orientat a migjorn, s'hi obren tres portes d'arc pla i dues finestres, una a cada extrem. A nivell del primer pis hi ha cinc finestres, les tres centrals amb sortida a un balcó corregut amb barana de pedra sustentat per quatre pilars d'obra. A nivell de golfes hi ha vuit obertures agrupades en parelles de dos. El parament és arrebossat i pintat de blanc a excepció d'un sòcol de 60 cm d'alçada pintat de gris i una línia decorativa de tonalitat vermellosa a l'alçada de les golfes. Al costat de ponent es conserva l'antiga masoveria de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis amb dos cossos annexos, un a cada lateral, amb la coberta a una vessant.</p> | 08239-195 | Coll de Poses. Sud de Sant Quirze Safaja | 41.7161995,2.1541849 | 429641 | 4618613 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81498-foto-08239-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81498-foto-08239-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81498-foto-08239-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 81499 | Capella de la Mare de Déu de les Victòries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-les-victories | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.</p> | XX | <p>La capella de les Victòries és un edifici és d'una sola nau de planta rectangular amb la coberta a doble vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. L'absis és de forma triangular de pedra vista amb la imatge de la Mare de Déu a la part central i un altar de pedra. Aquest espai està separat per dos pilars de maons. Darrera d'un d'aquests pilars hi ha una porta que dona lloc a la sagristia. A la banda oposada de l'absis, al costat de la porta d'accés, hi ha el confessionari i unes escales de pedra que condueixen al cor, il·luminat per una filada de finestrals rectangulars. La façana exterior de l'església és de pedra vista a la planta baixa i de fusta a l'alçada del primer pis separat per una voladís d'obra i pintat de blanc que s'allarga per la banda de ponent creant un porxo amb pilars de pedra. Al cantó de llevant sobresurt un campanar tipus espadanya amb un sol ull de pedra vista.</p> | 08239-196 | C. de la Mare de Déu de les Victòries. Urbanització Pla del Badó | <p>El sanatori de Mas Badó, Sanatori de Nostra Senyora de les Victòries, creat l'any 1926 va propiciar la necessitat d'ampliar l'antic oratori del mas. Des de que es va crear el sanatori tingueren permís de sagrari, permís que es va renovar l'any 1945. Més endavant, el sanatori es va convertir el hotel i to i que l'antiga capella continuava oferint culte als feligresos de l'hotel, la distància entre la capella i l'hotel era gran. Per aquesta raó, el propietari, Lluís Badó i Noguera va sol·licitar al Bisbat que es pogués celebrar missa a l'hotel quan hi hagués sacerdots. Aquest permís fou concedir fins l'any 1960 a causa del desacord per part del rector de la parròquia, al·legant que la gent escoltava missa en un espai inadequat. L'octubre de 1960 els amos Badó van decidir edificar una capella amb els plànols signats per l'arquitecte Joan Barangué Tusquets. L'any 1962 es va començar a construir segons el projecte.</p> | 41.7217400,2.1587800 | 430029 | 4619224 | 1962 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81499-foto-08239-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81499-foto-08239-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Joan Barangué Tusquets | La capella es va inaugurar la nit de Nadal. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||
| 81500 | Poua de Cal Carabrut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-cal-carabrut | <p>AAVV. (2002): XXIII Ronda Vallesana: Sant Quirze de Safaja: 27 d'octubre de 2002. Unió excursionista de Sabadell 2002. Sabadell. CAPDEVILA, J. (1997): '3segles de comerç amb el glaç. Les poues, una indústria desapareguda.' A TRUC, revista del Moianès. Editat per l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC). Núm. 134-135. DANTÍ, C; CANTARELL, C; CORNELLAS, P. (2007): Pous de glaç al Vallès Oriental. Col·lecció Patrimoni. Consell Comarcal del Vallès Oriental. Granollers Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja. ROMA, F (2013): Patrimoni existencial de Sant Quirze Safaja. Patrimoni existencial, 6. Publicat per BUBOK PUBLISHING, S.L. Madrid.</p> | XVIII-XX | La coberta tota destruïda | <p>La poua de Cal Carabrut es troba situada uns metres cap al nord del pou gran de Pregona, al costat de la carretera C-59. Es tracta d'una estructura de planta circular, una part excavada al subsòl i una part construïda, de 12 m de diàmetre exterior i de la qual es conserva tota l'estructura a excepció de la coberta. Presenta un accés situat a la banda de migjorn i a mitja estructura d'arc escarser de maons. A la banda de ponent hi ha dues obertures o finestres des d'on es col·locava i es treia el gel. El parament dels murs és de pedra sense lligar i col·locada en filades irregulars. La part excavada de l'estructura també està revestida de pedra per l'interior.</p> | 08239-197 | Pregona | <p>Els pous de glaç eren dipòsits per emmagatzemar el glaç que es feia a les basses o geleres, prop dels rius o torrents, indrets on estava garantides les glaçades hivernals. En molts indrets del territori es documenta l'explotació del gel ja des del segle XIV. No obstant, a la zona del Moianès no s'inicia la seva explotació fins al segle XVI; moment en què l'ús de la neu i del gel en l'àmbit alimentari però sobretot mèdic afavoreixen la seva difusió. Davant aquest fet, es van iniciar la construcció de pous i dipòsits públics prop de les grans ciutat per garantir-ne l'aprovisionament. La zona del Moianès tingué el moment de major rendiment durant els segles XVII, XVIII i XIX, moment en que l'explotació i comercialització del gel representa una nova font d'ingressos. A Sant Quirze Safaja algun dels pous va estar en funcionament fins el primer quart del segle XX, malgrat l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns. Aquests últims pous ja no comercialitzaven amb comerços o hospitals de Barcelona, sinó que eren per ús propi. Els pous de glaç són construccions soterrades o semisoterrades de planta circular i tronc cilíndric amb coberta de volta. Les parets estan construïdes de pedra de paredar revestides amb un arrebossat com a mecanisme d'aïllament. Moltes vegades una de les parets estava adossada a un marge en desnivell, fet que afavoria el canal de desguàs per l'evacuació de l'aigua de desglaç i per realitzar la neteja anual de l'estructura. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. L'emmagatzematge consistia en col·locar una capa vegetal entre les capes de gel i a les parets del pou amb l'objectiu de perdre el mínim de gel. Un cop el pou estava ple es tapada amb una capa de terra per aconseguir l'aïllament i conservar el màxim de temps el gel.</p> | 41.7293700,2.1428400 | 428712 | 4620084 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81500-foto-08239-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81500-foto-08239-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81500-foto-08239-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquesta poua aprofitava l'aigua de la vall i torrent de Pregona. Hi ha constància que l'any 1902 la Companyia Naviera Folch i Albiñana encara s'explotava els dos pous o poues de Pregona o Can Carabrut. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||
| 81501 | Capella del Mas Posas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-mas-posas | <p>PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.</p> | XIX | Restaurada | <p>La Capella de Posas és una construcció annexa a la façana de tramunta del mas Posas. Es tracta d'una edificació de planta rectangular de petites dimensions dedicat a la Mare de Déu del Carme. La coberta exterior és d'una sola pendent mentre que l'interior és de volta de creueria. A l'interior hi destaca l'escultura de la Mare del Déu del Carme ubicada a l'interior d'una fornícula situada darrera l'altar i un petit balcó de fusta, el cor, ubicada a la banda oposada de l'altar des del qual s'hi accedeix per l'interior del mas. El frontis, orientat a llevant, s'hi obre la porta d'accés de llinda de pedra amb l'any 1821 gravat a la part central i deus petites finestres al costat esquerre. A la part superior s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra. La finestra situada a l'extrem dret de la façana ocupa l'espai on hi hauria hagut la porta d'accés a l'antiga sagristia. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa i amb fragments de material constructiu mentre que l'interior està pintat de tonalitat blanca remarcant els nervis i les claus amb tonalitat rosa.</p> | 08239-198 | Mas Poses. Urbanització Pla del Badó | <p>Segons la documentació, al març de 1821 el propietari, Josep Anton Posas va demanar al bisbe de Vic permís per edificar-la i un any després poder-la beneir. El junt de 1822 Mn. Josep Gatillepa, vivari de Sant Quirze Safaja, va ser autoritzat per beneir-la i fixar els dies de celebració. Inicialment la capella estava dedicada a la Mare de Déu del Roser no obstant, a mitjan del segle XIX es va dedicar a La Puríssima i segons un document del Bisbat de Vic de l'any 1899 ja era dedicada a la Mare de Déu del Carme. Durant la guerra civil es va cremar i va desaparèixer un petit cos annex, la sagristia.</p> | 41.7198600,2.1546800 | 429686 | 4619019 | 1821 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81501-foto-08239-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81501-foto-08239-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | A l'interior hi ha una placa on diu que fou construïda l'any 1821. Destruïda al 1936 i reconstruïda - (on es pot determinar l'any) per Lluís Brujas i Badó i Teresa Comas Prat. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||
| 81502 | Posas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/posas | <p>PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja. PLADEVALL, A. ( 1991): Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Editorial Eumo. Castellterçol.</p> | XVIII-XXI | <p>L'actual mas de les Posas, ubicat a la zona del Coll de Posas, està format per diversos cossos annexos i presenta diverses reformes. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carenen perpendicular a la façana principal. Annex a la façana de ponent s'hi adossa la capella de la Mare de Déu del Carme i la casa dels masovers. El frontis, orientat a llevant, està format per tres eixos simètrics. A la planta baixa s'obre la porta d'arc rebaixat i una finestra per banda. A l'alçada del primer i segon fis s'obren tres finestrals amb balconada i sense voladís per planta a excepció del balcó central del primer pis que té voladís. Totes les obertures estan emmarcades i arrebossades amb la mateixa tonalitat que la façana. De l'interior de la casa cal destacar-ne la sala decorada amb pintures d'inicis de segle XX amb cambres al voltant. La façana de migjorn, reformada i amb algunes obertures de nova construcció, conserva la porta d'accés d'arc rebaixat amb la inscripció 1821 gravat a la part central. Damunt el portal hi ha una finestra amb una inscripció de la qual només es pot llegir 17__ POSAS. L'entrada, que conserva el paviment enllosat, dona accés per l'esquerre a la casa dels masovers i a les antigues corts, avui transformades en espais de taller i emmagatzematge. Antigament, al costat dret hi havia una porta que donava accés a la casa dels senyors. La façana dels masovers, manté les obertures originals que combina les llindes de fusta i les de pedra. En destaca un de les finestres del primer pis amb els porticons de fusta i amb inscripció a la llinda de pedra on només es pot identificar l'any 1800. L'interior manté l'estructura original i conserva elements significatius com el forn de pa, el foc a terra i el celler. Davant del mas hi ha l'era, actualment enjardinada i dos annexos a ponent, la pallissa i l'estable. La pallissa és un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües que presenta diverses reformes i ampliacions.</p> | 08239-199 | Posas. Urbanització Pla del Badó | <p>El mas les Posas es troba documentat al segle XI. Al segle XIII es documenta com a propietat del monestir de l'Estany. En els fogatges de 1553 apareix Miquel Posas que està al Solà, hereu o cap de casa del mas Solà o Solà del Boix i originari del mas Posas. Un membre de la família Posas fou Bartomeu Posas militar que juntament amb Joan A. Gonzàlez dirigien les columnes del Moianès, Lluçanès, Pla de Bages i Vallès durant la segona guerra carlista.</p> | 41.7198600,2.1546800 | 429686 | 4619019 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81502-foto-08239-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81502-foto-08239-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81502-foto-08239-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | L'estable actualment es utilitzat per l'associació de caçadors. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 81503 | Pou de la riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-riera | XX | Coberta enderrocada i interior cobert de vegetació | <p>Pou d'aigua situat al marge d'un camp de conreu, a tocar del camí que transcórrer paral·lel al Tenes. Es un pou de planta quadrada i segons les parets conservades tindria la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis, orientat a llevant, hi ha una porta d'arc rebaixat emmarcada per maons i damunt una petita finestra circular també de maons de 40 cm de diàmetre. El pou està construït amb pedra irregular i maons lligat amb argamassa amb les cantonades marcades amb pedra més treballada. L'interior està tot revestit de pedra.</p> | 08239-200 | Camps davant El Torrents | 41.7266800,2.1598400 | 430123 | 4619772 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81503-foto-08239-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81503-foto-08239-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81503-foto-08239-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 81504 | El Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cerda | <p>AAVV. (2002): XXIII Ronda Vallesana: Sant Quirze de Safaja: 27 d'octubre de 2002. Unió excursionista de Sabadell 2002. Sabadell. PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.</p> | XVIII- XX | <p>El mas Cerdà és una finca d'origen medieval reformada en època moderna i contemporània amb diversos annexes adjacents. És un edifici de planta rectangular amb la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, aquestes últimes reformades recentment i convertides en un habitatge. El frontis s'hi obre el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb una finestra a cada banda. A l'alçada del primer pis s'obren tres finestres i un balcó sense voladís. L'obertura situada a l'extrem dret és de nova construcció segons imatges antigues. A nivell de golfes hi ha un espai porxat amb dues obertures d'arc rebaixat edificades a finals del segle XX. De l'interior de l'edifici en destaca l'entrada, coberta amb volta catalana i amb el paviment de grans lloses de pedra. Al costat esquerre es conserva una antiga porta de llinda de pedra amb la inscripció: 'ECCE LOCUS CALENDI ET ELIXANDI 1777'. Al final de l'entrada hi ha dues portes annexes, una que dona accés al primer pis i una altra que dona accés a un soterrani. A la banda de tramuntana s'adossa un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües format per una galeria de quatre arcs rebaixats a la planta baixa i per una galeria tancada separada per pilars amb finestrals a l'alçada del primer pis i, actualment convertit en un habitatge independent al mas. Segons una imatge antiga, aquest espai era una galeria oberta mitjançant arcs rebaixats i el pis inferior eren els antics estables. La façana de migjorn es va refer l'últim quart del segle XX. Hi consten varis finestrals i una porta d'accés que dona pas a una petita terrassa. Davant la cas es conserva la zona del barri amb una la porta d'arc de mig punt adovellat i l'any 1776 inscrit a la dovella central juntament amb un text il·legible atès que es troba una part tapada per l'actual arrebossat.</p> | 08239-201 | Davant la carretera BV-1341. A l'est del nucli de Sant Quirze Safaja | <p>El mas Cerdà es troba documentat amb els fogatges de 1497 escrit com a mas Serdà. L'any 1543 hi vivia Onofre Serdà que va adquirir terres del mas Sarrà. L'últim membre de la família Serdà que hi ha documentat es Felip Serdà l'any 1794. A partir d'aquí, l'any 1843, ja s'hi documenta la família Rodés amb Josep Rodés.</p> | 41.7264500,2.1622000 | 430319 | 4619744 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81504-foto-08239-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81504-foto-08239-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Imatge antiga cedida per Cristina Tarradas. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 81505 | Font les Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-les-torras | XX | Cobert de vegetació i la coberta malmesa | <p>La font Les Torras es troba situada a tocar del Tenes, prop del mas que li dona el nom. Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb dues obertures construïda amb maons i pintat de blanc amb coberta també de maons plans que protegeix la surgència d'aigua. Les dues cavitats estan separades per un mur de maons. Només és manté la surgència d'aigua a l'obertura de la dreta.</p> | 08239-202 | Les Torres. Sud-est de Sant Quirze Safaja | 41.7193100,2.1742900 | 431317 | 4618942 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81505-foto-08239-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81505-foto-08239-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81505-foto-08239-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 81506 | Font Fullosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fullosa | XIX-XX | Cobert de vegetació i les parets de la bassa malmesa | <p>Font Fullosa es troba situada a tocar del torrent de l'Espluga, en una zona boscosa. És una surgència d'aigua amb una petita cavitat de planta quadrada cobert per una estructura de pedra irregular lligada amb argamassa i amb coberta de lloses planes. Al costat esquerre hi ha bassa d'aigua de planta rectangular construïda de pedra irregular, amb alguna paret malmesa per la vegetació.</p> | 08239-203 | Torrent de l'Espluga. Nord-est de Sant Quirze Safaja. | 41.7502500,2.1855900 | 432289 | 4622368 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81506-foto-08239-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81506-foto-08239-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81506-foto-08239-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 81507 | Rescloses del Torrent de l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-del-torrent-de-lespluga | XVIII-XX | Cobertes de vegetació | <p>Conjunt de tres rescloses identificades seguint el torrent de l'Espluga des de Font Fullosa vers el sud. Es tracta de tres mur construïts amb pedra i argamassa situats al llarg del torrent que formaven basses de poca profunditat per poder fer els pans de glaç que posterirment s'emmagatzemaven a les poues.</p> | 08239-204 | Torrent de l'Espluga. Nord-est de Sant Quirze Safaja. | 41.7502800,2.1856200 | 432292 | 4622371 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81507-foto-08239-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81507-foto-08239-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81507-foto-08239-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment són estructures que permeten creuar el torrent d'una banda a l'altra. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 81508 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes-3 | <p>PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.</p> | XIX | <p>La masia Les Clotes es troba situada dins l'actual urbanització que li agafa el nom, ubicada al sud del nucli de Sant Quirze Safaja. És una masia de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Té un patí interior tancat pel barri. Consta de planta baixa i pis. El frontis, orientat a llevant, s'hi obre la porta d'accés d'arc rebaixat emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell i una finestra al costat dret ampliada amb les reformes que es van dur a terme durant la segona meitat del segle XX. A nivell del primer pis s'obren tres finestres emmarcades amb maons. Adossat a la façana, per la banda de migjorn, s'hi adossa un cos de planta rectangular on antigament hi havia les conillers i actualment reformat. Annexa a la façana de tramuntana hi ha un segon cos de planta rectangular amb la coberta a una pendent. Antigament aquest espai era obert pels laterals i utilitzat com a magatzems. A la façana posterior s'hi obren diverses obertures, totes elles existents però ampliades durant les reformes efectuades. Davant conserva la zona de l'era i l'antiga pallissa, avui convertida en un habitatge.</p> | 08239-205 | C. de l'alzina vella, 2. Urbanització Les Clotes. Sud de Sant Quirze Safaja | <p>Les Clotes apareix a la documentació a partir de 1845</p> | 41.7163900,2.1682700 | 430813 | 4618622 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81508-foto-08239-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81508-foto-08239-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81508-foto-08239-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Antiga masoveria de Les Torres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 81509 | Can Brugueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brugueroles | <p>GARCIA-PEY, E. (2007): Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja. Institut cartogràfic de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Can Brugueroles és una antiga reformada situada al nord del nucli urbà de Sant Quirze Safaja. És una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis té una composició simètrica amb el portal d'accés d'arc de mig punt i una finestra a cada costat. A nivell del pis s'obren tres finestres i una central a l'alçada de les golfes. Totes les finestres conserven la llinda de pedra original a excepció d'una. A la resta de façanes hi ha diverses obertures que combina l'arc pla amb l'arc rebaixat emmarcades amb maons col·locats a mode de sardinell. El parament dels murs és de pedra irregular amb les cantonades de pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera.</p> | 08239-206 | Camí del Vilardell. Nord de Sant Quirze Safaja | <p>El nom de Can Brugueroles ve donat pel cognom de la gent que habitava el mas al segle XIX.</p> | 41.7325400,2.1550200 | 429728 | 4620426 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81509-foto-08239-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81509-foto-08239-206-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 81510 | Font de les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-roquetes | XIX-XX | Cobert de vegetació i el safareig no funciona | <p>La font de les Roquetes rep el nom de la masia situada a l'altre costat del torrent de les Roquetes, pertanyent al terme municipal de Sant Martí de Centelles. La font es troba ubicada a la paret sud que delimita el camí del Mas Bosc. Es tracta d'una petita construcció, tipus dipòsit, adossada a la paret del camí d'obra amb la coberta a una pendent construïda amb bigues de formigó i maons amb una obertura al mur de llevant. Al mur de ponent s'hi adossa un safareig d'obra amb un broc metàl·lic i actualment en desús.</p> | 08239-207 | L'obaga negre. Est del nucli de Sant Quirze Safaja | 41.7288800,2.1998700 | 433454 | 4619984 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81510-foto-08239-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81510-foto-08239-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81510-foto-08239-207-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 81511 | Font de la Baumeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baumeta | XX | Cobert de vegetació i sense aigua | <p>La font de la Baumeta es troba situada darrera la Tenda, al nucli de Sant Quirze Safaja. Es una petita bauma amb una construcció rectangular a mode de pica que desguassa directament a la Riera de Sant Quirze. Per travessar la riera i poder accedir a la font es va construir una passarel·la de pedra.</p> | 08239-208 | Carretera de Barcelona, darrera la Tenda | 41.7292100,2.1509400 | 429385 | 4620060 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81511-foto-08239-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81511-foto-08239-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81511-foto-08239-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 81512 | Font del Mas Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-bosc | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p>La font del Mas Bosc es troba situada prop del mas que li dona el nom, a tocar del Torrent del Mas Bosc. La font conserva una antiga bassa de planta rectangular que desguassava directament al torrent construïda amb pedra i arrebossada amb morter amb una aixeta de bronze amb el cap de peix. A costat oest hi ha una creu de ferro damunt una base quadrada de pedra amb la inscripció: '7-8 de 1943. JOSEP ARJEMI FABREGAS'. A pocs metres de l'antiga font, hi ha l'actual font formada per una petita caseta d'obra amb coberta i un broc per on surt l'aigua que cau directament al torrent.</p> | 08239-209 | Baga del Mas Bosc. Est del nucli de Sant Quirze Safaja | 41.7267300,2.2132700 | 434567 | 4619735 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81512-foto-08239-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81512-foto-08239-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81512-foto-08239-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 81513 | Font dels Cabanyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-cabanyals | XX | Ple d vegetació | <p>La font dels Cabanyals es troba situada a la banda oposada de la casa Els Cabanyals, a tocar del torrent el Rossinyol. Actualment hi ha una bassa de maons de planta rectangular amb una canal que desaigua directament al torrent del Rossinyol.</p> | 08239-210 | Camps dels Cabanyals. Est del nucli de Sant Quirze Safaja | 41.7274200,2.1904500 | 432669 | 4619829 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81513-foto-08239-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81513-foto-08239-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81513-foto-08239-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 98851 | Torre de la font del Mingo / Torre de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-font-del-mingo-torre-de-les-aigues | <p><span><span><span>BERMÚDEZ, Xavier (2006). Estudi històrico-arqueològic de la Torre de la Font del Mingo –o Torre de les Aigües- (Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès). </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATALÀ, Pere et al. (1971). Els castells catalans, Vol. III. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. p. 764.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>COSTA, Montserrat (1995). “Fortificació de la vila de Sant Sadurní d’Anoia durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876)”. Miscel·lània penedesenca, vol. 19, pp. 39-56.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 1. </span></span></span></p> | XIX | Restaurada l’any 2008. | <p><span><span><span><span>La Torre de la font del Mingo és de planta octogonal, té uns 11,5 metres d’alçada i uns 5 metres d’amplada. Segons la descripció original del projecte, el mur té un gruix de 5 pams (uns 104 cm), que a la base s'eixampla fins a 7 pams (uns 167 cm). Una cornisa divideix la torre, el bloc principal a la part inferior i un cos que la corona amb una terrassa, amb setze merlets defensius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com es va poder comprovar a l’estudi arqueològic realitzar l’any 2006, l’aparell constructiu present a tot el cos de la torre és de tipus irregular, constituït per blocs de pedra sorrenca grans i mitjans, sense escairar, falcats amb fragments de rajoles i teules i lligats entre si amb morter de calç. Actualment es pot veure el morter aplicat en la restauració dels anys 2000.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la cara externa, la línia de façana només està trencada pels elements de defensa, concretament una línia d’espitlleres a mig cos, emmarcades amb maons. </span></span></span></span><span><span><span><span>Destaca en un dels seus laterals una torreta de guaita o garita amb espitlleres, de planta semicircular coberta amb volta semiesfèrica i parament de maó. A la cara nord la porta original de mig punt emmarcada en maons disposat en sardinell. A aquesta cara se li adossa un mur amb l’obertura d’una porta que actualment serveix d'accés, i que es devia obrir quan la torre ja no tenia funcions defensives. El mateix raonament serviria per explicar l’obertura d’una altra porta a la cara est, de forma rectangular i emmarcada en maó. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’estudi arqueològic, l’edifici original constava de tres plantes sota cobert i un quart nivell a la intempèrie. Cal tenir en compte que quan la torre va perdre la seva funció defensiva es convertí en dipòsit d’aigua de la font que hi ha als seus peus.</span></span></span></span></p> | 08240-1 | c. Mossèn Cinto Verdaguer, 5 | <p><span><span><span>La torre és el darrer testimoni que resta de la segona muralla de la vila. El primer recinte </span></span></span><span><span><span>emmurallat arribava fins a l'extrem del carrer Cavallers, actual carrer del Dr. Escayola, però la vila va continuar creixent fora muralla conformant el Raval i el carrer Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de la torre es contextualitza en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). El naixement de la causa carlina fou conseqüència de la mort l’any 1833, sense descendència masculina, del rei Ferran VII. Hi havia dues possibles alternatives successòries: d’una banda Isabel, filla del monarca; de l’altra Carles Maria Isidre, germà de Ferran. Per decisió del monarca prèvia a la seva mort, hauria de ser Isabel qui el succeís, però a l’hora de prestar jurament a la nova Isabel II, Carles Maria Isidre –conegut pels seus partidaris com a Carles V- s’hi va negar. </span></span></span><span><span><span>Així va començar un conflicte en què els principals períodes bèl·lics es van donar en les anomenades Guerres Carlines: la Primera Guerra Carlina (1833-1840), la Segona Guerra Carlina (1846-1849), i la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tercera etapa bèl·lica per a la causa carlina es va donar amb la proclamació de la Revolució de “la Gloriosa” (1868), que implicà l’expulsió del tron d’Isabel II i la implantació d’un sistema parlamentari democràtic amb sufragi universal masculí. L’anomenat Carles VII, descendent de Carles Maria Isidre i aspirant de torn a la Corona, hi veié l’oportunitat idònia. Tot i que els carlins van concórrer com a partit a les eleccions i obtenir un bon resultat, a la primavera de 1872 van abandonar la lluita democràtica per tornar a declarar la guerra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gener de 1873 els carlins exigeixen el cobrament (les contribucions) als veïns de Sant Sadurní d’Anoia, i el juliol, la ciutat d’Igualada és ocupada pels carlins. Per aquest motiu es reuneixen I‘Ajuntament i la Junta de Defensa i decideixen, davant d'aquests esdeveniments, que cal fer obres de fortificació, urgentment, ja que, per altra banda, I'Estat Major obligava els pobles a fortificar-se. L'Ajuntament explica que no té diners, ja que havia esgotat els recursos en anteriors fortificacions i que el què calia era fer un préstec mitjançant un repartiment entre veïns, els quals seran dividits en diverses classes o categories segons la seva disponibilitat econòmica (COSTA, 1995).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests fet s’emmarquen en el període de vigència de la Primera República espanyola (1873-1874).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les tasques de fortificació de la vila es van dur a terme en tres fases diferents: fins al 3/8/1873, del 3/8/1873 al 9/11/1873 i del 26/12/1873 fins març de 1874. El desenvolupament de les obres generà una quantitat notable de documentació, que es conserva a l’Arxiu Municipal de Sant Sadurní d’Anoia. Aquesta documentació aporta dades molt detallades relatives, especialment, als materials de construcció. Els materials principals foren pedra cana, rajols, calç, bigues de fusta i teules. Per la seva composició es dedueixen els factors que es van prioritzar en l’edificació: consistència, fàcil aprovisionament i rapidesa en la construcció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La vila queda closa per panys de muralla que es construïren seguint per darrere els patis de les cases que donaven els afores, al camp i a les vinyes, tancant fins i tot la sortida d'alguns carrers. A més a més, es reforça la seva protecció amb la construcció d'un bon nombre d'espitlleres, i la construcció de garites, forts o tambors, on hi van col·locar canons (COSTA, 1995).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel març de 1874 els carlins envaeixen la vila, cobren impostos i canvien els responsables de l’Ajuntament. També ordenen enderrocar les fortificacions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel novembre d'aquell mateix any l’exèrcit restitueix I'ajuntament, i es torna a construir allò que havia estat enderrocat en temps del govern carlí a la vila. És en aquest moment que es va construir la torre o fortí que es conserva avui, tal com mostra la documentació que es conserva a l'Arxiu Municipal: </span></span></span></p> <p><span><span><span>(Reg. 332 doc. 6) Ofici del comandant capità d'enginyers Estanislao Duguisa, 5-12-1874: “<em>constituyendo parte del proyecto de defensa de esta población el establecimiento de una torre para fuseleria, con foso y de 5 mt. de diámetro interior, en la meseta del cerro lindante a esta localidad, sobre la derecha del camino que viene de Villafranca, cuyo terreno es propiedad de Francisco Asís Formosa ... pase el oportuno aviso a su dueño</em>”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(doc. 18.16.4) Pressupost del contractista Sr. Turó: '</span></span></span><span><span><span><em>Per construir torre bateria 56 pams d'altura per 12,5 d'ampla que formen 88canes a 93 rals cana, 81 84 rs; per 8 canes 81 cent. paret de 7 pams d'espessor que és la que constitueix el sòcol 145 rals cana 1277 rs; per 17 canes paret de 5 pams d'espessor que és el que forma el massís de la torre a 104 rals cana,1768 rs</em>'.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A</span></span></span>questa torre no seguia l’alineació de la muralla o mur que tancava la vila, sinó que va fer-se com a protecció fora dels murs, en el serral d'en Formosa, propietari que va cedir els terrenys a condició que un cop fos innecessària es retornés els terrenys a la propietat o s'abonés un pagament per l'expropiació (COSTA, 1995).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal remarcar, que va ser dissenyada pels enginyers de l'exèrcit i és l'única de planta octogonal, ja que la resta són de planta circular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop va perdre la seva funció defensiva, es convertí en dipòsit d'aigua per a la font que hi ha als seus peus i que li dóna nom: la font d'en Mingo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja entrat el segle XXI, l’edifici de propietat municipal amenaçava ruïna. L’any 2008, el consistori va aprovar per unanimitat un conveni urbanístic entre l’Ajuntament i la Comunitat Mina i Aigües de La Salut, segons el qual l’empresa que gestiona l’abastament d’aigua potable a Sant Sadurní assumia el cost de l’execució de les obres de restauració de la Torre de les Aigües, que s’elevava a 95.165 €. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de restauració de la Torre de les Aigües, va ser redactat, per Ozcáriz-Lindstrom Arquitectes i preveia: la consolidació de l’estructura; la reconstrucció del terrat; l’obertura d’espitlleres i orificis de capçals de bigues; la restauració de les façanes i dels paraments interiors; la instal·lació de trepa, escales d’accés, portes i reixes; l’adequació de l’entorn, i la seva il·luminació.</span></span></span></p> | 41.4241800,1.7829600 | 398303 | 4586561 | 1874 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98851-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98851-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98851-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98851-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN | 2025-11-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||
| 98852 | Can Xurriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xurriu | <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 35. </span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>Casa entre mitgeres d’una sola crugia amb planta baixa, dos pisos i terrat. La composició de la façana presenta un eix asimètric. Les obertures tenen proporcions verticals i disminueixen la seva dimensió a més alçada de plantes, com també la llosa dels balcons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’entrada a la planta baixa presenta sòcol d’aplacat de rajola de textura rugosa, hi ha un portal d’arc rebaixat emmarcat amb peces ceràmiques i la porta és de fusta. A la part esquerra de la façana, una composició de rajoles policromades decorativa, signada per Esteve Via de Can Fontanals, representa a Sant Ramon Nonat. A sota, en una placa, es pot llegir la inscripció “Samsó llevadores 1824-1999”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una cornisa motllurada separa aquesta planta de la primera, on hi ha un balcó amb llosana també motllurada i una barana de forja simple amb detalls ornamentals treballats en el centre a partir d’una forma floral central. Als extrems del passamà destaquen uns poms esfèrics decoratius. </span></span></span></span><span><span><span><span>L’obertura queda emmarcada per un trencaaigües motllurat acabat per peça ceràmica de color blau marí. El balcó del pis superior, més petit, repeteix el mateix esquema amb la llosana d’obra i les peces ceràmiques decoratives de color blau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per sobre d’aquest pis i entre cornises hi ha una franja horitzontal amb respiralls ornamentals, i per últim el coronament conté una petita part de balustrada a la part central i motllures geomètriques als laterals.</span></span></span></span></p> | 08240-2 | c. Església, 3 | <p><span><span><span><span>Aquesta casa segueix el model de les anomenades cases de comparets, d’origen popular i que mantenen elements de la relació entre residència i treball bàsicament de pagesos i menestrals. S'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. </span></span></span></span>Originalment era la casa número 1 del carrer.</p> <p><span><span><span><span>Probablement can Xurriu està vinculada al mas Xurriu, situat fora del nucli urbà. Segons consta en el cens, a principis del segle XIX, la família residia a la vila mentre les terres eren explotades per un masover. El permís d'obres és signat per Ramon Sendra i Solé (POUM). </span></span></span></span><span><span><span>La placa ceràmica a la façana on es pot llegir “ Samsó, llevadores 1824-1999”, documenta l’existència d’una nissaga familiar dedicada a aquesta professió.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el rètol comentat, la casa dataria de 1824. El 1881, es va reformar engrandint les </span></span></span></span><span><span><span><span>obertures, passant de petites finestres a balcons. També s'aprofita per centrar i engrandir el </span></span></span></span><span><span><span>portal d'entrada (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les dades del cadastre es documenten reformes de l’immoble l’any 1968.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Felicià Sallent i Pujador va ser el mestre d'obres que va dissenyar la casa, treballà sobretot a </span></span></span><span><span><span>Vilafranca del Penedès, on exercí també com a director de camins veïnals. A Sant Sadurní el trobem documentat com a responsable de moltes cases de la segona meitat del XIX.</span></span></span></p> | 41.4245400,1.7880600 | 398730 | 4586595 | 1824 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98852-can-xurriu1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98852-can-xurriu2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98852-can-xurriu3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Felicià Sallent i Pujador (mestre d'obres) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||
| 98853 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-20 | <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç, p.72</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a Fires i Festes, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 12. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici de planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. És de planta rectangular i destaca la seva llargada, que ocupa tot l’extrem d’una illa, vers a la profunditat. La façana es divideix en cinc cossos. L’enderrocament l’any 1945 de dos edificis que tancaven la plaça pel costat del carrer Sant Antoni (ca la Tiues), va deixar a la vista dos cossos més. Aquesta és la raó per la qual la torre del rellotge, més alta i sobresortint de la resta, presenta un aspecte descentrat respecte a la plaça. Hi havia el projecte de continuar ampliant la plaça enderrocant la resta de cases que tancaven l'espai pel costat del carrer Sant Antoni, però no es va arribar a fer (POUM, 2010). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots els cossos presenten eixos de simetria perfectes, on s’alineen els portals i les finestres de la planta baixa amb les obertures del segon i tercer pis, que disminueixen la seva dimensió a més alçada de planta. </span></span></span><span><span><span>El cos central i els dos dels extrems són iguals, es caracteritzen per línies horitzontals d’obertures: finestres o portes d’arc rebaixat al primer pis, i finestres a les dues plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Menció a banda mereix el cos de la torre del rellotge, amb portal d’entrada d’arc de mig punt, al primer pis balconada amb balustrada (solució repetida en un dels dos cossos més moderns), sustentada per quatre cartel·les, i dos fanals de ferro decorats amb motius geomètrics. A l’alçada del segon pis hi ha l’esfera del rellotge, per sobre un cos més estret sustenta una estructura de ferro forjat que conté les campanes horàries. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la decoració, entre el primer i el segon pis es disposen uns esgrafiats de motius florals i cortinatges, reproduïts simètricament al llarg de la façana. A la torre del rellotge, realitzats amb la mateixa tècnica de l’esgrafiat, es pot llegir “Casa Consistorial” sobre l’esfera del rellotge, i a la part més elevada, l’escut de la vila.</span></span></span></p> | 08240-3 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p><span><span><span>Es tracta de l’obra més destacada realitzada a Sant Sadurní de l’arquitecte Ubald Iranzo, entre 1887 i 1900, tot i que és possible que no fos l’únic arquitecte que intervingué (CUBELES, 1991). L’edifici es construeix en substitució de l’antiga Casa dels Comuns, probablement construïda l’any 1673, que a final dels segle XIX estava en runes. Hi ha diverses modificacions i ampliacions del projecte.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera referència de la intervenció d’Ubald Iranzo és el maig de 1887, quan es fa responsable de la reforma del Saló de Sessions, que es devia considerar prioritària. Les obres no devien avançar gaire, ja que el 1888 el consistori convocava un concurs públic per la reforma de l’antiga Casa consistorial. A final de l’any 1891 es van iniciar les obres de l’escala, l’any 1895 s’acabaven les obres de la façana (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1896 es va coronar el campanar amb l’estructura de ferro forjat realitzada per un ferrer del poble, en Joan Forns (POUM 2010). Se sap que després d’estar acabat, es va haver d’elevar 25 cm més segons les indicacions que va fer Ubald Iranzo (CUBELES, 1991). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les fotografies de 1905 mostren una façana encara sense decorar. Posteriorment fou arrebossada i decorada amb els esgrafiats de motius florals i cortinatges. S'hi afegiren també els dos fanals a cada costat del balcó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La modificació de la plaça l’any 1945, que enderrocà un edifici que hi havia a la banda del carrer Sant Antoni dotant-la de més espai, va fer que s’intentés un equilibri estètic amb l'edifici antic, per això s'incorporà al quart cos un balcó amb balustrada, similar al de la torre del rellotge (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arquitecte Ubald Iranzo era barceloní i va obtenir el títol l’any 1879. L’any 1889 era arquitecte municipal de Sant Sadurní. Anys més tard seria el cap de secció de l’Oficina d’Urbanització i Obres de l’Ajuntament de Barcelona. Fou un dels arquitectes més actius de Sant Sadurní a finals del segle XIX (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> | 41.4241093,1.7867790 | 398622 | 4586549 | 1887 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98853-p1100883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98853-p1100886.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98853-p1100887.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2025-11-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Ubald Iranzo i Eiras | Segons l’arquitecte (ROSSELLÓ, 1978), l’edifici comença a intuir algun tret modernista, tot i que es modula de manera clàssica encara. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||
| 98856 | Portal del capdavall de la vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-capdavall-de-la-vila | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D'ANOIA. (2008). “L'arc del pont romà reconstruït i reubicat al seu antic emplaçament”. <em>Casa de la Vila. </em>Butlletí municipal<em> </em>de 01-04-2008, p. 8.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris. El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú, p. 171.</span></span></span></p> <p><span><span><span>QUEROL, Carles (2001). Viatge iconogràfic al segle XX. Sant Sadurní d’Anoia. Ramon Nadal , editor, p. 12.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG, Glòria; BALLESTA, Carme (1995). “Els noms dels carrers de la vila de Sant Sadurní”, a <em>Miscel·lània Penedesenca</em> 1994, vol. 19, pp. 239-280.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI D'ARXIU MUNICIPAL DE SANT SADURNÍ D'ANOIA (2004). Sant Sadurní d’Anoia. Col. Imatges i Records. Viena edicions, Barcelona, p. 23.</span></span></span></p> | XVII | Dovella central amb decoració deteriorada, alguns carreus afectats per la humitat. | <p><span><span><span>Es tracta de l’estructura exempta d’un portal que ha arribat als nostres dies, reimplantada després d’haver estat desmuntada del mateix emplaçament i conservada sense muntar durant vàries dècades. Originalment, el portal era una de les entrades de la vila murada, avui només es pot veure estrictament l’estructura dels muntants i l’arc del que va ser el portal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos contraforts de formigó suporten l’estructura, que consta de dos muntants amb carreus de pedra irregulars i escairats, més grans en la base que en la part superior, on s’assenten les dovelles que formen un arc rebaixat, amb dovelles de mida similar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La imatge actual de l’arc no sembla tenir el mateix radi de curvatura que l’original, a jutjar per la comparança amb imatges antigues del portal. La dovella central destaca per tenir una inscripció, on s’aprecia molt bé la data de 1797 a la part baixa, i és molt més degradada i il·legible la data de la part superior, de 1650. Entre les dues dates hi ha dues figures decoratives en baix relleu, possiblement angelets, enmig dels qual es veu l’escut caironat amb els quatre pals (escut municipal del segle XVII), al seu interior, i envoltades d’una orla que sustenten les mans de les figures.</span></span></span></p> | 08240-4 | c. de l’Església, amb plaça del Pont Romà. | <p><span><span><span>Aquesta portalada presidia originalment l’extrem oest de l’antiga vila, entre el Raval i el carrer de Cavallers (actual carrer Dr. Escayola). L’any 1650 inscrit a l’escut de la dovella central indicaria la cronologia d’aquella primera ubicació. L’altra data inscrita, '1797', indicaria l’any en què el portal fou traslladat per convertir-se en el portal d’accés del capdavall de la vila. (SERVEI D'ARXIU MUNICIPAL DE SANT SADURNÍ D'ANOIA, 2004). La causa del trasllat tindria relació a la urbanització del Raval (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mentre Sant Sadurní estava emmurallada, aquest portal seria un dels punts d’entrada a la vila més destacats. Durant la segona Guerra Carlina, un escamot carlí intentà enderrocar-lo per assaltar la població, sense aconseguir-ho. (QUEROL, 2001)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1965 o 1967 el portal es va desmuntar per permetre la circulació de vehicles (SERVEI D'ARXIU MUNICIPAL DE SANT SADURNÍ D'ANOIA, 2004).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2008 el monument va ser reconstruït, procedint també a la correcció dels radis de la curvatura de l'arc, per l’Ajuntament de Sant Sadurní amb un pressupost de més de 26.000 euros. El monument es va elevar uns 20 cm. sobre la cota original per possibilitar el pas de vehicles grans, i es van col·locar els contraforts actuals per donar-li estabilitat (AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D'ANOIA, 2008).</span></span></span></p> | 41.4254500,1.7897000 | 398868 | 4586695 | 1650 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98856-p1100774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98856-p1100776.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-08-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El portal del capdavall de la vila es coneix popularment com 'Arc de la Plaça del Pont Romà'. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||
| 98857 | Casa del carrer Mn. Fontanilles, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mn-fontanilles-8 | <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 36. </span></span></span></p> | XIX-XX | El revestiment de la façana presenta humitats. | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres d’una sola crugia amb planta baixa, dos pisos i terrat. La composició de la façana presenta dos eixos verticals simètrics. L’eix principal ve determinat pel portal d'entrada i dos balcons, i el secundari per les finestres, de les quals la dels pisos superiors estan cegades. Les obertures tenen proporcions verticals i disminueixen la seva mida a mesura que puja cada planta, al igual que la llosa dels balcons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part baixa de la façana té un sòcol de morter que la cobreix horitzontalment. El portal té dos graons de pedra per accedir-hi, presenta arc rebaixat i està emmarcat, a la dreta destaca un finestral també emmarcat amb reixa de forja de fossa molt vistosa, dividida per obrir-se parcialment. El seu entorn està decorat amb peces de laminats de cinta amb formes geomètriques ornamentals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els balcons dels pisos tenen les obertures emmarcades, llosanes de pedra i baranes de fossa amb motius treballats, entre que les finestres dels costats, emmarcades i cegades. L’arrebossat és comú a tot el frontis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es tanca amb una cornisa motllurada que sustenta un capcer rectangular.</span></span></span></p> | 08240-5 | c. Mn. Fontanilles, 8 | <p><span><span><span>Segons els censos del XIX, la majoria dels habitants del barri de l’Església són pagesos, alguns amb petites propietats, però la majoria rabassaires o jornalers. Moltes d'aquestes cases tenien un pati darrera on hi havia el corral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’immoble és una obra popular amb un disseny interior en el qual, la porta donava accés a un vestíbul on una escala permetia accedir a l’habitatge de la planta superior, mentre la planta baixa es reservava al celler. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1909 es fa una reforma de la façana convertint les finestres en balcons i engrandint la finestra per donar-li més rellevància (POUM,2010).</span></span></span></span></p> | 41.4247500,1.7891100 | 398818 | 4586618 | 1909 (reforma) | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98857-fontanilles1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98857-fontanilles2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98857-fontanilles3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-04-22 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||
| 98858 | Escut de l’antiga Casa del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lantiga-casa-del-comu | <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, a <em>El Cep i la Nansa</em> Vilanova i la Geltrú, p.171.</span></span></span></p> <p><span><span><span>QUEROL, Carles (2001). Viatge iconogràfic al segle XX. Sant Sadurní d’Anoia. Ramon Nadal, editor, p. 14.</span></span></span></p> | XVII | Aspecte degradat, manca un fragment de l’escut i les inscripcions inferiors són borroses. | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un escut en baix relleu fet sobre la dovella central de pedra ubicada originalment a la porta d’entrada de l’antiga Casa del Comú. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té forma rectangular i a la part central hi ha antic escut de la vila, ovalat. A dins s’inscriu un altre escut caironat amb els quatre pals (les barres de la senyera), i la part superior presenta com a timbre o insígnia una corona (coronell). Repartits a esquerra i dreta de la corona es llegeix la data de '1673'. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També s’aprecien les inicials de Jesucrist ('JHS') i una creu damunt, inscripcions que es repeteixen a les bandes de la dovella. A la part inferior, molt borroses, hi ha la les paraules “Jesús i Maria”.</span></span></span></span></span></p> | 08240-6 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p><span><span><span>Sant Sadurní va formar part del municipi de Subirats fins l’any 1764, quan al segle XVII es va decidir construir la Casa del Comú al nucli de Sant Sadurní de Subirats, el portal central es va decorar amb aquesta dovella i escut. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La ubicació d’aquella Casa del Comú era la mateixa de l’actual Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, reformat entre 1887 i 1900 (CUBELES, 1991). L’escut es va conservar i es va decidir col·locar al seu emplaçament actual, a l’entrada de la Casa de la Vila.</span></span></span></p> | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 1673 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98858-p1100836.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-21 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.