API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
98859	Plaça de l’Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lajuntament-0	<p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç, p. 72.</span></span></span></p> <p><span><span><span>QUEROL, Carles (2001). <em>Viatge iconogràfic al segle XX</em>. Sant Sadurní d’Anoia. Ramon Nadal, editor, p. 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p>	XV-XXI		<p><span><span><span>Situada al centre del municipi, enmig de l'eix històric del carrer del Dr. Escayola i el carrer de l'Hospital. La plaça és completament oberta i diàfana a la part que toca a aquells carrers, i és parcialment tancada per edificis al sector sud, que donen al carrer Sant Antoni. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici de la Casa de la Vila té una presència urbana molt destacada, així com la casa Josep Mestres (al núm. 8 de la plaça), entre altres edificis d’arquitectura eclèctica i modernista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De planta rectangular, la plaça és arbrada amb dues línies d’arbres paral·leles que ressegueixen els edificis de la part oriental d’aquest espai neuràlgic de la vila, a on es donen cita multitud d’esdeveniments, entre ells els mercats ambulants setmanals. </span></span></span></p>	08240-7	Plaça de l’Ajuntament.	<p><span><span><span>La primera referència d’aquest espai central de Sant Sadurní és aportada per l’historiador local Ramon Bosch de Noya, que afirma que es tracta del mateix espai que l’anomenada <em>plaça de I’Om,</em> que tindria el seu origen en I'existència d'un gran om enmig de la plaça que li donaria el nom.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1673 s'aixecà la Casa del Comú en la qual tingueren lloc les primeres reunions de prohoms o caps de casa. Ja al segle XIX la trobem documentada com a <em>plaza de la Constitución </em>(1863) i <em>plaça de la Constitució</em> (1869). Durant la Primera República, se I ‘anomenà <em>plaza de la República Democrática Federal </em>(1873), i <em>plaça de</em> <em>la República, </em>durant la segona (1930).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El període de dictadura franquista fou la <em>plaza del Generalísimo Franco. </em>Finalment, l’arribada de la democràcia comportaria el canvi de nom definitiu que ha arribat als nostres dies: <em>plaça de I'Ajuntament.</em> </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1905 es va aixecar enmig de la plaça un monument dedicat a Marc Mir i Capella (1851-1903), en reconeixement al seu lideratge contra la fil·loxera. Aquest va ser enderrocat durant els dies de fervor revolucionari, el juliol de 1936, com mostra de rebuig al caciquisme tradicional (QUEROL, 2001).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta placa, tots els dijous i dissabtes s'hi celebra el mercat setmanal, que podria estar documentat ja l’any 1869, o des del segle XV segons alguns estudiosos (ROIG; BALLESTA, 1995).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’enderrocament l’any 1945 de dos edificis que tancaven la plaça pel costat del carrer Sant Antoni (ca la Tiues), ara obert a la plaça, va deixar a la vista dos cossos més de la Casa de la Vila, que eren tapats per aquest edifici. Aquesta és la raó per la qual la torre del rellotge de l’actual edifici de l’Ajuntament, més alta i sobresortint de la resta, presenta un aspecte descentrat respecte a la plaça. Hi havia el projecte de continuar ampliant la plaça enderrocant la resta de cases que tancaven la plaça pel costat del carrer Sant Antoni, però no es va arribar a fer (POUM, 2010).</span></span></span></p>	41.4242200,1.7865500	398603	4586562		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98859-p1100883.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98859-p1100889.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98859-p1100902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98859-p1100903.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social	Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Coneguda també popularment com a Plaça de la Vila.	94\|98\|85	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
98860	Goigs a Sant Benet d’Espiells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-benet-despiells	<p><span><span><span>ARAGONÈS, Josep Maria (1986). Notícia històrica de l’església de Sant Benet d’Espiells. El vot de poble de Sant Benet d’Espiells. Festa de Sant Benet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris . El Cep i la Nansa Vilanova i la Geltrú, pp. 350 - 352.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Els goigs són textos poètics d’arrel popular que s’interpreten en comunitat en honor a Crist, la Mare de Déu o dels sants d’advocació local. Aquesta manifestació té una llarga tradició dins la cultura religiosa i acostumen a cantar-se en cerimònies destacades com les festes majors, les processons o els aplecs. El propòsit és expressar agraïment pels favors rebuts o bé formular peticions relacionades amb la salut i el benestar (tant físic com espiritual).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa a Sant Benet, venerat a l’església d’Espiells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Algunes estrofes d’aquesta peça són:</span></span></span></p> <p>'<span><span><span>Pel fervor del teu mestratge</span></span></span></p> <p><span><span><span>rep Europa aires novells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sant Benet, sigues guiatge</span></span></span></p> <p><span><span><span>del vilatge d'Espiells.</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Tens bressol de llar augusta,</span></span></span></p> <p><span><span><span>i al teu volt hi ha béns i honor,</span></span></span></p> <p><span><span><span>però ets branc d'aquella fusta</span></span></span></p> <p><span><span><span>que al desert troba el vigor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del teu rocós paratge</span></span></span></p> <p><span><span><span>reverdeixen bancals vells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>...</span></span></span></p> <p><span><span><span>El somriure de l'Anoia</span></span></span></p> <p><span><span><span>captivà els benedictins,</span></span></span></p> <p><span><span><span>i Espiells rebé la joia</span></span></span></p> <p><span><span><span>dels conreus esmaragdins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcia alada del paisatge,</span></span></span></p> <p><span><span><span>un cloquer guaita els planells'</span></span></span><span><span><span>...</span></span></span></p>	08240-8		<p><span><span><span>Segons Josep M. Aragonés i Rebolllar, que era vicari episcopal del Penedès l’any 1986, la celebració del mil·lenari de l’església d’Espiells, documentada per primera vegada l’any 986, va fer que es plantegés la composició i edició d’uns Goigs per ser cantats a l’església durant la festa de Sant Benet, el dia 11 de juliol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per acord del poble, es va encarregar la composició a l’amic del vicari i poeta, Enric Balaguer i Mestres; el seu germà, Joan M. Aragonès i Rebollar va compondre la música, i un altre amic i company d’estudis es va encarregar del dibuix de l’orla. Aquest últim era monjo de Montserrat i es deia Oriol M. Diví.</span></span></span></p>	41.4392700,1.8116800	400726	4588203	1986	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98860-goig-s-benet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98860-goig-s-benet-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2025-05-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Enric Balaguer i Mestres		119\|98	62	4.4	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
98861	Casa del carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mossen-cinto-verdaguer-11	<p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 45. </span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres amb coberta de teula àrab en dues vessants, i carener perpendicular a la façana. És d'una sola crugia, amb planta baixa, pis i soterrani. La façana és asimètrica, presenta sòcol de plaques de pedra quadrada a la base, hi ha dos portals de factura moderna, de mides diferents, són d'arc de mig punt, i estan recoberts amb plaques de pedra imitant dovelles. L’entrada petita té enmig de l’arc la data inscrita de '1935', mentre que la gran té un escut heràldic relacionat amb una marca de cava (Gibasch).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior l’únic element rellevant és un senzill balcó. Destaquen els relleus en forma de ventall en el coronament i sobre els portals, que queden descentrats en relació a les noves portes. El capcer presenta relleu amb formes motllurades concèntriques rectangulars.</span></span></span></p>	08240-9	c. Mossèn Cinto Verdaguer, 11	<p><span><span><span>L’any 1935, data que consta en un dels portals d’entrada, el Raval ja és una zona consolidada i la vila comença a créixer cap els eixamples de la zona nord. D'aquest moment seria l'estructura de planta baixa i pis, i els relleus que decoren la façana i el coronament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1993 la casa es transforma en cava. La reforma consistí en cobrir el pati interior i eixamplar els soterranis per instal·lar-hi les caves. És el moment també en que es reformà el seu aspecte exterior obrint un portal nou i eixamplant l'existent, segons el projecte de Jordi Esteve Llopart (POUM, 2010).</span></span></span></p>	41.4242100,1.7828000	398290	4586565	1935	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98861-casa-c-mossen-cinto-verdaguer-111.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98861-casa-c-mossen-cinto-verdaguer-112.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98861-casa-c-mossen-cinto-verdaguer-113.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2025-04-22 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Josep Ros i Ros (arquitecte), Jordi Esteve Llopart (reforma i ampliació).	La decoració descrita de la façana no apareix en el projecte original de l’arquitecte Josep Ros i Ros, en canvi, sí que havia previst un coronament i un balcó més elaborats.	119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
98878	Rectoria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-27	<p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç, p. 87.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (1994). “ La parròquia i església de Sant Sadurní d'Anoia, olim Subirats, des dels seus orígens fins al moment actual', a <em>Miscel·lània Penedesenca 199</em>4, vol. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 6.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres amb coberta de teula àrab en dues vessants i carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana és de composició simètrica, amb dos eixos principals verticals, un sòcol de peces de pedra a la base cobreix la façana horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer eix vertical té el portal d’entrada emmarcat amb peces de pedra motllurades, i a sobre hi la inscripció “RECTORIA” entre motius vegetals decoratius. Al primer pis hi ha un balcó de llosana de pedra i barana de ferro forjat amb barrots llisos i algunes brèndoles torxades (en forma d’espirall), el centre presenta decoració geomètrica de laminats de cinta, i els extrems dels passamans estan decorats amb poms. Les obertures es tanquen amb gelosies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre eix de simetria, a l'esquerra, ve definit per una finestra a la planta baixa emmarcat en peces de pedra motllurades, sobre hi la inscripció “1925” ornamentada amb motius vegetals acabats amb volutes. Destaca el reixat de la finestra, de forja de ferro complexa i amb elements decoratius de laminats de cinta. L’obertura i el balcó d’aquest eix és igual que el descrit anteriorment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta superior de l’edifici disposa una galeria horitzontal de referències gotitzants, amb quatre pilars que sustenten una cornisa amb ràfec de biguetes i llates de fusta. També destaca la decoració de peces de pedra rectangulars disposades verticalment en els límits de la finca, a manera d’orla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està profusament decorada amb esgrafiats d’estil noucentista: orles amb motius geomètrics al voltant de les obertures, garlanda floral sota de la galeria, i rellotge de sol enmig de la façana. Per últim, cal citar el baix relleu ubicat sobre el rellotge de sol, protegit amb cornisa trencaaigües representa dos angelets sustentant un escut amb una creu; i la placa ceràmica a la planta baixa que recorda que en la plaça es celebra cada any la festa de la Fil·loxera, una de les més populars de la vila.</span></span></span></p>	08240-10	Plaça Dr. Salvans, 1	<p><span><span><span>Entre 1924 i 1925, la parròquia de Sant Sadurní d’Anoia li va fer un doble encàrrec a l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi: el condicionament i la nova construcció d’una nova façana per a l’església parroquial de la vila, i la construcció d’una nova rectoria. El projecte presenta algunes diferències respecte a allò que finalment es construiria, de forma que la galeria superior amb columnes, l’orla de pedra que emmarca l’edifici i els esgrafiats quedarien més simplificats. El resultat és una mostra de l’arquitectura noucentista basada en el renaixement i el barroc autòcton (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Folguera i Grassi (1891-1960), va realitzar diferents obres el centre històric de la vila, així com el projecte d’ampliació del cementiri (CUBELES, 1991). Les obres fetes a Sant Sadurní formen part de la primera fase del seu exercici professional. Executà les seves obres seguint el corrent noucentista, tot i que al final derivà cap a una estètica racionalista. Formà part del GATCPAC (POUM, 2010). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els esgrafiats d’estil noucentista foren fets pel pintor Jaume Busquets i Mollera.</span></span></span></p>	41.4248900,1.7895900	398858	4586633	1924	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98878-p1100681.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98878-p1100701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98878-p1100705.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2025-04-22 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Francesc Folguera i Grassi (arquitecte); Jaume Busquets i Mollera (pintor)		106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
98879	Rellotge de sol de la Rectoria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-3	<p><span><span><span>DD.AA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: un patrimoni per descobrir</em>. Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, a <em>El Cep i la Nansa</em> Vilanova i la Geltrú, p. 266.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 6.</span></span></span></p>	XX	Restaurat l’any 2003.	<p><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant (ja que la façana on es situa no és perfectament orientada a sud), ubicat a la façana de migdia de la rectoria. Es tracta d’un rellotge d’estructura circular integrat en la decoració artística d’estil noucentista de la façana. Està fet amb la tècnica de l’esgrafiat i és bicromat. El gnòmon està orientat al sud-oest, però el rellotge no té indicades les línies horàries ni els números, ja que la funció és bàsicament decorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La decoració del rellotge és de tipus vegetal i floral, destaquen dos angelets, el de l’esquerra està bufant un corn i el de la dreta un cargol de mar. A sota, hi ha la inscripció del lema: '<em>Jo sense sol / tu sense fe / no valem res', </em>dins d’una banda dividida en dues parts per una flor de cinc pètals.</span></span></span></p>	08240-11	Plaça Dr. Salvans, 1	<p><span><span><span>La rectoria fou aixecada a partir de la reforma d’un edifici anterior, durant els anys 1924-1927, coincidint amb la reforma de l’església, a la que es troba adossada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra fou dirigida per l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi, i els esgrafiats d’estil noucentista foren elaborats pel pintor Jaume Busquets i Mollera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2003 la façana fou restaurada. </span></span></span></p>	41.4248900,1.7895900	398858	4586633	1926	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98879-p1100702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98879-p1100703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98879-p1100704.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BCIL	2025-04-22 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Busquets i Mollera (pintor)		106\|98	47	1.3	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
98880	Edifici del carrer de l'Hospital, 4 (Farmàcia)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-lhospital-4-farmacia	<p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 31. </span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres, distribuïda en quatre cossos a la façana, amb planta baixa, dos pisos i terrat. Cadascun dels 4 cossos presenta un eix simètric vertical amb un portal d’arc rebaixat emmarcat amb peces de pedra, excepte en un dels cossos, on hi ha un finestral amb reixat de forja complexa decorada. </span></span></span><span><span><span>Les obertures tenen proporcions verticals i disminueixen la mida a mesura que es puja en cada planta, al igual que les lloses dels balcons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers pisos presenten balcons amb llosana de pedra motllurades i baranes de forja. Tants les llosanes com les baranes són diferents entre els dos cossos de l’esquerra i els dos de la dreta. Les baranes dels dos cossos de l’esquerra són molt ornamentades, mentre que les baranes dels cossos de la dreta presenten barrots llisos i helicoïdals, sobre llosanes més estretes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les diferències entre cossos es donen també pel fet que els dos de l’esquerra no deixen parament entre el primer i segon pis, sinó que allà on acaba l’obertura emmarcada del primer pis, es disposa el balcó del segon pis. Les baranes de forja són diferents de les de sota, menys exuberants pel que fa a la decoració, realitzada amb laminats en cinta amb formes geomètriques i poms daurats a les cantonades del passamans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos cossos de la dreta sí deixen espais entre els balcons del primer pis i el segon, per això les obertures del primer nivell són més baixes. En aquest cas les baranes segueixen el mateix model que les de sota, amb l’única diferència dels poms daurats a les cantonades del passamans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És destacable la divisió vertical entre cossos de muntants de pedra disposats a manera de falses pilastres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cornises del tancament de façana a la part superior també són diferents entre parelles de cossos (esquerra i dreta). Per sobre, la façana es corona amb un capcer senzill rectangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest edifici, l’arquitecte Miquel Madurell i Rius entraria en plantejaments noucentistes. Hi ha referències a l’arquitectura del Renaixement català (manca de parament intermedi entre balcons) i del Barroc (disposició general de l’edifici) (CUBELES, 1991).</span></span></span></p>	08240-12	c. de l'Hospital, 4	<p><span><span><span>Narcís Viader Escayola li va demanar el mes de gener de 1914 a l’arquitecte Miquel Madurell i Rius el projecte per a un nou edifici. En aquest projecte, l'arquitecte supera el seu repertori modernista per abordar l'estètica noucentista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'arquitecte Miquel Madurell i Rius obtingué el títol el 1891. Entre els seus projectes destaquen l'actual seu del Parlament Balear i diverses obres a Barcelona, com el Banco Hispano- Americano, que li va merèixer una menció honorífica en el concurs anual d'arquitectura el 1912. Nomenat arquitecte municipal de Sant Sadurní el 1904, és l'autor d'algunes de les obres més representatives del modernisme de la vila. La seva feina comprèn edificis públics com les Escoles Noves i l'Ateneu. Tot i la seva vessant modernista, en aquesta obra aplica una estètica més sòbria, més pròxima al noucentisme. Havia treballat ja per Viader el 1911 (POUM, 2010), (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva banda, Narcís Viader i Escayola ja provenia d’una nissaga de farmacèutics que exercien a Sant Sadurní des de 1826 en una farmàcia del carrer de l’Església 3, que havia estat propietat també d'una altre nissaga de farmacèutics, els Millet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1914, els Viader traslladen la seva farmàcia a aquest nou edifici, des de la seva ubicació original al carrer de l'Església.</span></span></span></p>	41.4242800,1.7869200	398634	4586568	1914	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98880-p1100797.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98880-p1100798.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98880-p1100800.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98880-p1100802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98880-p1100804.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2025-04-22 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Miquel Madurell i Rius (arquitecte)		106\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
98897	Casa del carrer de l'Hospital, 19	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lhospital-19	<p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç, p. 76.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIMENO, Francisca (1973). <em>Patrimoni de Can Guineu de Sant Sadurní d'Anoia.</em> Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 32. </span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres amb coberta de teula àrab en dues vessants i carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. </span></span></span><span><span><span>La façana, asimètrica, presenta un sòcol de plaques de granit que la cobreix horitzontalment a la part de contacte amb el terra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa consta de dues entrades, un portal probablement per accedir a un antic espai de comerç, i l’altre amb una porta de fusta d’estètica modernista per accedir al pis. Sobre el portal d'accés, destaca un balcó de molt poca volada de llosana, amb barana de ferro forjat amb barrots llisos i helicoïdals. Al costat hi ha una finestra simple. A la planta superior de la façana, que corresponen a les golfes, destaquen dos ulls de bou ovalats. El remat superior es fa amb una cornisa de tancament de façana.</span></span></span></p>	08240-13	c. de l’Hospital, 19	<p><span><span><span>A finals del segle XIX, el carrer Hospital vivia un període de remodelació aprofitant el bon moment econòmic que havia proporcionat el comerç del vi. En aquest moment la part posterior del carrer encara estava protegida per un pany de la muralla que tancava la vila. Aquesta casa es va construir sobre els terrenys de la família Mir, que s'estenien a banda i banda de la casa pairal, llindant amb la fassina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Mir era, després del Marquès de Monistrol, la propietària més important del terme. Posseïen, a més, molins paperers i fariners. La família havia acumulat propietats al carrer Hospital comprant habitatges deshabitats a causa de les epidèmies del segle XVII. Part d'aquests terrenys es convertirien, uns en espais de producció i d'altres en espais destinats a cases de lloguer, segons els interessos econòmics de cada moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte actual de la casa correspon a una reforma feta l'any 1892, que Marc Mir encarrega a Ramon M. Riudor. El 1909 es copia el mateix model a la casa del costat. Els detalls modernistes de les portes podrien correspondre a aquest moment (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La reforma d’aquesta casa suposa la primera obra de l’arquitecte Ramon Maria Riudor i Capella (1867-1938). Exercí com arquitecte municipal de Tiana i fou arquitecte de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. A Sant Sadurní va fer el mateix any, la casa Formosa Ragué (CUBELES, 1991).</span></span></span></p>	41.4244100,1.7874800	398681	4586582	1892	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98897-p1100807.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98897-p1100806.jpg	Legal	Eclecticisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2025-04-22 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Ramon Maria Riudor (arquitecte)		102\|119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
98899	Casa Madurell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-madurell	<p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia' , a Fires i Festes, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMEU, Antoni (1996). <em>Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904).</em> Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 5.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres de tres crugies, amb planta baixa, dos pisos i golfes. Disposa també d'un pati posterior que dona al carrer del Campanar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el context del carrer on s’ubica, destaca per la seves grans dimensions, fet que li dona una gran presència urbana. La simetria en la composició de la façana és perfecta, les tres crugies reprodueixen el mateix disseny. La planta baixa presenta portals d’arc rebaixat, tots tres emmarcades en pedra i amb portes de fustes nobles. A les parts baixes destaquen els guarda-rodes de forma cilíndrica i cònica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis tres portes s’obren a una gran balconada de llosana de pedra i barana de ferro forjat complexa. La part inferior de la barana presenta decoració de laminats de cinta, reproduint formes geomètriques, també hi ha decoració sota del passamans i en dos parts centrals, en forma de flor. Les obertures estan emmarcades en pedra amb perfils exteriors motllurats. Destaca la decoració pictòrica d’aquest pis, que sembla imitar marbres de colors, es poden veure sobre les obertures a manera de llinda, o entre les portes de la balconada reprodueix un medalló i unes espases que al·ludeixen a honors concedits. </span></span></span><span><span><span>Sobre les portes es disposen cartel·les clàssiques que sustenten una cornisa motllurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon pis, els balcons són individuals per cadascuna de les tres obertures, igualment emmarcades en pedra, però amb les baranes de forja més simples. Els espais buits de la façana continuen amb la decoració pictòrica de color blanc i blau sobre el revestiment ocre. Una cornisa motllurada divideix l’últim tram de façana, on s’ubiquen tres finestres o ulls de bou de forma ovalada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per sobre, la façana es tanca amb un ràfec motllurat de peces de morter prefabricades amb detalls decoratius molt elaborats.</span></span></span></p>	08240-14	c. de l’Església, 12	<p><span><span><span>Josep Madurell Vinyals (1832-1909), propietari de la finca Prunamala, es traslladà a Sant Sadurní l'any 1859. Exercí d'alcalde en diverses ocasions (de 1863 a 1867, i novament el 1868), essent el primer alcalde escollit per sufragi universal, i posteriorment entre 1875 i 1877 per designació directa del governador. Fou també nomenat president del Casino Sadurninenc (1883). Durant la construcció del ferrocarril, i per les mesures d'ordre que adoptà, se li concedí l'ordre d'Isabel la Catòlica (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arquitecte Carles Gauran i Casals era de Barcelona. A Sant Sadurní li van encarregar el parcel·lari municipal, en el qual va treballar durant 3 anys, i projectà la reforma de la parròquia del poble i el projecte de la plaça nova (1963). Era molt apreciat a la vila i va rebre diversos encàrrecs privats de diferents propietaris, com la casa Madurell (1864) o el disseny de les propietats de Jaume Mir i Molins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cadastre consta una reforma realitzada l’any 1940.</span></span></span></p>	41.4246000,1.7884300	398761	4586602	1864	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98899-p1100760.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98899-p1100759.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98899-p1100763.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Carles Gauran i Casals (arquitecte)		102\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
98900	El Gegant i la Geganta de Sant Sadurní	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gegant-i-la-geganta-de-sant-sadurni		XX		<p><span><span><span>Es tracta d'una parella de gegants que representen els Reis Catòlics, Ferran i Isabel. Construïts en cartró pedra, tots dos amiden 3,35 m i pesen uns 40 kg. Tot i els canvis de vestits que s’han produïts històricament, sempre han anat vestit de reis i coronats amb peces daurades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Gegant, amb barba, presenta com atribut característic un pergamí enrotllat que porta a la mà, la Geganta un ram de flors, en una mà i un mocador de puntes a l’altra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Gegants surten al municipi tres vegades a l'any, coincidint amb la Festa Major, la Festa de la Fil·loxera i per la Festa de Barris.</span></span></span></p>	08240-15	Plaça de l'Ajuntament, 1	<p><span><span><span>Construïts per Domènech Umbert al taller <em>El Ingenio </em>de Barcelona, l’any 1941, formen part del reguitzell de peces del catàleg del popular taller, realitzats d’un motlle, i que després es diferenciaven gràcies als vestits, les barbes o les corones. Cap a l'any 1945 els van fer uns vestits nous, de reis que s’abillen amb les capes i les corones. També els van batejar amb els noms de Ferran i Isabel (els Reis Catòlics), tot i que popularment han estat sempre més coneguts com el Gegant i la Geganta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Històricament els Gegants participaven en cercaviles locals per Corpus, Fires i Festes (setembre) i Festa Major (novembre), i els portaven treballadors municipals o gent contractada per a l'ocasió. </span></span></span><span><span><span>L'any 1982 van participar en la cerimònia inaugural de Mundial de futbol. La primera colla de geganters es va constitueix en aquell moment. A partir de llavors els Gegants van participar en trobades i actuacions fora de Sant Sadurní.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Gegants han canviat les seves robes els anys 1984 i 2017, mantenint sempre vestits reials. L’any 2016, coincidint amb el 75é seu aniversari, es va actuar sobre les estructures de les peces, ja molt degradades, per afavorir la comoditat dels seus balladors. L’any 2022 les cares dels Gegants van ser retocades al Taller de Juanma Avilés.</span></span></span></p>	41.4241400,1.7868000	398624	4586553	1941	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98900-gegants.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98900-p1100946.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98900-p1100947.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98900-p1100948.jpg	Física	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Domènech Umbert		119\|98	52	2.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99065	Goigs a Sant Domènec de Guzmán	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-domenec-de-guzman	<p>LLORAC, Salvador (2017). 'Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris', a <em>El Cep i la Nansa,</em> Vilanova i la Geltrú, p. 351.</p>	XX		<p><span><span><span>Els goigs són textos poètics d’arrel popular que s’interpreten en comunitat en honor a Crist, la Mare de Déu o dels sants d’advocació local. Aquesta manifestació té una llarga tradició dins la cultura religiosa i acostumen a cantar-se en cerimònies destacades com les festes majors, les processons o els aplecs. El propòsit és expressar agraïment pels favors rebuts o bé formular peticions relacionades amb la salut i el benestar (tant físic com espiritual).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa a Sant Domènec de Guzmán, patró de Monistrol d’Anoia. Es conserva una impressió datada l’any 1959, amb un text de Jaume Rosell i Roig, música de Mn. Josep Maideu i Auguet (prevere), i xilografia de Ricard Vives i Sabaté.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Algunes estrofes d’aquesta peça són:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sou l'estel que ens acomboia</span></span></span></p> <p><span><span><span>pel camí santificant,</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>des de Monistrol de Noia,</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Sant Domènec de Guzman</em>.</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Monistrol de Noia us canta</span></span></span></p> <p><span><span><span>des de temps de l'antigor;</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vós que de l'Església Santa</span></span></span></p> <p><span><span><span>sou preclara resplendor,</span></span></span></p> <p><span><span><span>de la fe expandiu la joia</span></span></span></p> <p><span><span><span>sota el cel pur i esclatant.</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Aquest tros de terra ufana,</span></span></span></p> <p><span><span><span>fruita, vinyes i sembrat,</span></span></span></p> <p><span><span><span>pagesia catalana</span></span></span></p> <p><span><span><span>i al recer del Montserrat,</span></span></span></p> <p><span><span><span>amb el seny que el cor enjoia</span></span></span></p> <p><span><span><span>feu regnar Crist triomfant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>...</span></span></span></p>	08240-16	Església de Santa Maria de Monistrol		41.4476300,1.7857600	398574	4589162	1959	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99065-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Rosell i Roig (text)	Patró de Monistrol de Sant Sadurní d'Anoia.	119	62	4.4	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99120	Casa Josep Mestres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-mestres	<p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMEU, ANTONI (1996). Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a Fires i Festes, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 24.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>La casa Josep Mestres és un edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos, terrat i torratxa, provinent de la reforma d'un edifici anterior (ROSSELLÓ, 1978). La composició de la façana recorda els palaus renaixentistes (POUM, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana presenta eixos de simetria perfectes, on s’alineen els portals de la planta baixa amb les obertures del primer i segon pis, que redueixen la mida a mesura que puja en alçada. Aquesta reducció de mida també es dona en els carreus, essent més grans i encoixinats a la planta baixa, i més petits i amb relleu el primer pis, on s’alternen unes línies diagonals amb un tipus de decoració diferent de la resta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa, un sòcol horitzontal a nivell de terra amb revestiment llis, cobreix l’edifici. El portal principal central, que dona accés a l'habitatge, és d’arc de mig punt amb vàries arquivoltes. Destaca la seva forja de fossa, feta amb motius geomètrics i la tarja en ventall de la part superior. </span></span></span><span><span><span>A banda i banda s’obren una finestra i un portal amb arcs carpanells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pis principal consta de tres balcons, més gran el del mig que els laterals, que presenten llosana de pedra i baranes de forja profusament decorades amb poms decoratius als extrems del passamans. El deteriorament d’una àrea de l’arrebossat de la façana en aquest pis, deixa veure que el material de sota és maó. Sobre les portes balconeres </span></span></span><span><span><span>hi ha trencaaigües amb decoració floral enmig de la llinda. I per sobre, peces caironades amb motius geomètrics. La peça central és més gran i es reprodueixen les lletres 'J i M' (Josep Mestres).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon pis ve definit per una galeria amb nou obertures d’arc carpanell, que emmarquen columnes amb petits capitells decorats amb motius florals i un altre arc carpanell interior. Sobre cada finestra hi ha un ull de bou decorat amb cercles concèntrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Remata l'edifici una cornisa sustentada per cartel·les motllurades. La façana es tanca a nivell de terrat amb una balustrada de terra cuita, i enmig un capcer disposat per albergar alguna peça decorativa o un rellotge solar (actualment es presenta buida). Al terrat hi ha una torratxa de planta rectangular amb el perfil imitant merlets.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici, amb gran presència urbana com a element que defineix la plaça de l’Ajuntament, presenta referències neogòtiques (galeria superior), o elements vuitcentistes com la balustrada (ROSSELLÓ, 1978).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’immoble també té entrada pel carrer Sant Pere, per on s’accedeix al jardí i a les caves.</span></span></span></p>	08240-17	Plaça de l'Ajuntament, 8	<p><span><span><span>Les obres de la casa Josep Mestres foren encarregades per Rosa Mas i Rovira, vídua d'Antoni Mestres Mir. El seu fill, Josep Mestres (1856-1927), intervingué en la política local, essent escollit regidor en diverses ocasions, nomenat interventor de l’Ajuntament l’any 1891 i primer tinent d’alcalde entre 1895-1897 (ROMEU, 1996).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Mestres són una de les grans famílies propietàries de terres. Des del segle XIV es dedicaven a l'elaboració de vi i a la dècada dels anys 20 del segle XX, iniciaren la producció de cava (POUM).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa fou dissenyada pel mestre d’obres Josep Déu Busquets, que obtingué el títol entre 1870 1871. Treballà sobretot a Barcelona i participà activament en el Centre de Mestres d'obres, del qual fou escollit secretari segon (1910). L’any 1883, la senyora Rosa Mas, vídua de Mestres li encarregà la reforma de la casa. (CUBELES. 1991)</span></span></span></p>	41.4242900,1.7865200	398601	4586570	1883	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99120-p1100892.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99120-p1100895.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99120-p1100897.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99120-p1100899.jpg	Legal	Eclecticisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-11-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Josep Déu Busquets		102\|116\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99121	Col·lecció d'art municipal de Sant Sadurní d'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-municipal-de-sant-sadurni-danoia	<p><span><span><span>PUIG, Cristina A. (2023). Fons d’Art Municipal. Publicacions de l’Arxiu Municipal. Ajuntament de Sant Sadurní.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Fons d’art de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia generat a partir de la seva pròpia política d’adquisicions i de donacions de ciutadans, col·leccionistes i artistes. La col·lecció es troba dispersa en diferents edificis municipals i, en el cas les escultures, en diferents carrers i places de la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La col·lecció està formada per obres d’art de diferents autors, disciplines i suports: pintura a l’oli, pintura a l’oli i acrílic sobre paper, dibuix a llapis, collage, gravats, tapissos i escultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les obres d’autors sadurninencs com Jaume Guix (Sant Sadurní d’Anoia 1880-1942); Maria Assumpció Raventós (Sant Sadurní d’Anoia, 1930), Laura Sibill, (1940); Francesc Guilera (Sant Sadurní d’Anoia, 1951); Josep M. Cuscó (Sant Sadurní d’Anoia, 1897 - Vilafranca del Penedès, 2020); Josep Lluís Creixell (Sant Sadurní d’Anoia, 1963), Xavier Raventós (Sant Sadurní d’Anoia, 1956-2021). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar l’anomenada galeria de ciutadans il·lustres, retrats fets a la dècada de 1930 per:</span></span></span></p> <p><span><span><span>- L'artista Lluís Martí Gras / Eleazar (Barcelona 1887-1961), que pintà el retrat de Manuel Raventos Domènech, propietari de Codorniu i impulsor dels Homenatges a la Vellesa; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Cristòfol Montserrat (Vilanova i la Geltrú, 1869 – Barcelona 1935), que va fer el retrat de Josep Rovira i Santacana, un dels benefactors que ajudà a la creació de l’hospital de la vila; </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Victor Esteban Ripaux (1891-1989), que va retratar Marc Mir Capella, el qual va ser alcalde i un dels grans propietaris agrícoles de Sant Sadurní, que juntament a Manuel Raventós encapçalà la lluita contra la fil·loxera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- </span></span></span><span><span><span>El pintor Francesc Masriera i Manobens (Barcelona, 1842-1902), que va de fer els retrats d’Amàlia Soler i el de Josep Ferrer i Sallés, els llegats dels quals van permetre la construcció de l’Hospital Ferrer i Sallés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres artistes presents a la col·lecció, que supera el centenar d’obres, són Oriol Sàbat (Barcelona 1967), August Rossell (Barcelona, 1951), Narcís Banchs (Gelida, 1939); Lluís Roura (Sant Martí de Campmajor, 1943), Josep M. Subirachs (Barcelona, 1924-2014); Antoni Xaus (Barcelona, 1932-2013), Elcazar (Siles, 1954).</span></span></span></p>	08240-18	C. Escoles, s/n.		41.4251900,1.7863100	398585	4586670		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99121-058.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99121-p1100932.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Cultural	Inexistent	2025-11-20 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	53	2.3	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99122	Goigs a Sant Sadurní	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sadurni	<p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). 'Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris', a <em>El Cep i la Nansa</em>, Vilanova i la Geltrú, pp. 350 - 352.</span></span></span></p>	XIX- XX		<p><span><span><span>Els goigs són textos poètics d’arrel popular que s’interpreten en comunitat en honor a Crist, la Mare de Déu o dels sants d’advocació local. Aquesta manifestació té una llarga tradició dins la cultura religiosa i acostumen a cantar-se en cerimònies destacades com les festes majors, les processons o els aplecs. El propòsit és expressar agraïment pels favors rebuts o bé formular peticions relacionades amb la salut i el benestar (tant físic com espiritual).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa a Sant Sadurní, patró del municipi. Es recopilen tres edicions, una existent com a mínim de 1956, amb lletra de Jaume Rosell i Roig, música de Mn. Amadeu Ollé i gravat de Joan Pascual Garriga. Una segona edició a càrrec d’Antoni Sàbat Aguilera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Algunes estrofes d’aquesta peça són:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per cantar, com homenatge,</span></span></span></p> <p><span><span><span>vostres goigs gran paladí,</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>venerem la vostra imatge,</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Gloriós Sant Sadurní!</em></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>De la vila de Tolosa</span></span></span></p> <p><span><span><span>fóreu bisbe consagrat</span></span></span></p> <p><span><span><span>i on patireu mort afrosa,</span></span></span></p> <p><span><span><span>pels carrers arrossegat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consternats per tal ultratge</span></span></span></p> <p><span><span><span>i els turments que vau sofrir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>...</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'Avernó besa el riu Noia</span></span></span></p> <p><span><span><span>i entremig creix ufanós</span></span></span></p> <p><span><span><span>el conreu, com una toia,</span></span></span></p> <p><span><span><span>el Déu òscul amorós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sant Patró sou del paratge,</span></span></span></p> <p><span><span><span>sou l'estel d'aquest jardí.</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Si hem cantat com homenatge</span></span></span></p> <p><span><span><span>vostres goigs, gran paladí,</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>venerem la vostra imatge,</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Gloriós Sant Sadurní</em>.</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Una tercera versió, datada l’any 1969, es basa en un text anònim revisat per Ricard Vives i Sabaté, autor del dibuix. La música és de Mn. J. Maideu i Auguet. Ricard Vives la va tornar a editar en una estampació l’any 1974 amb motiu d’una exposició dels seus goigs realitzada a la biblioteca de la Caixa de Pensions per a la Vellessa i d’Estalvis de Sant Sadurní d’Anoia els dies 17, 18, 19 de març de 1974. </span></span></span><span><span><span>Algunes estrofes d’aquesta altra peça són:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Nostre poble amb fe viva</span></span></span></p> <p><span><span><span>us prega del fons del cor:</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Sant Sadurní, bisbe i màrtir,</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>siau-nos bon protector.</em></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>A Corint fou on nasquéreu</span></span></span></p> <p><span><span><span>entre la gentilitat,</span></span></span></p> <p><span><span><span>mes de la cristiandat</span></span></span></p> <p><span><span><span>santa ensenyança rebèreu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'excels apòstol sant Pere</span></span></span></p> <p><span><span><span>us fou ínclit preceptor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>...</span></span></span></p> <p><span><span><span>Us té per prelat Tolosa,</span></span></span></p> <p><span><span><span>mes vós amb ardorós zel,</span></span></span></p> <p><span><span><span>cercant Déu amb viu anhel</span></span></span></p> <p><span><span><span>seguiu via més sortosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Puix recorreu Catalunya</span></span></span></p> <p><span><span><span>amb admirable fervor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>...</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sant Sadurní d'Anoia</span></span></span></p> <p><span><span><span>us demana amb viva amor:</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Sant Sadurní, bisbe i màrtir,</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>siau-nos bon protector.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Salvador Llorac recull una quarta edició, que descriu impresa d’un gravat en fusta, acuradament elaborat amb els atributs clàssics i florons als costats, imprès a la impremta Torres de la plaça del Bonsuccés núm. 2. No té data però, per les característiques de l’orla i la tipografia, es data al voltant de 1885 (LLORAC, 2017).</span></span></span></p>	08240-19	Plaça Dr. Salvans, 2		41.4247400,1.7896900	398866	4586616	1885, 1956, 1969	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99122-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99122-5.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Rosell i Roig i anònim		98	62	4.4	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99123	Goigs del gloriós Sant Venat Màrtir	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-venat-martir	<p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). 'Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris', a <em>El Cep i la Nansa,</em> Vilanova i la Geltrú, p. 351.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Els goigs són textos poètics d’arrel popular que s’interpreten en comunitat en honor a Crist, la Mare de Déu o dels sants d’advocació local. Aquesta manifestació té una llarga tradició dins la cultura religiosa i acostumen a cantar-se en cerimònies destacades com les festes majors, les processons o els aplecs. El propòsit és expressar agraïment pels favors rebuts o bé formular peticions relacionades amb la salut i el benestar (tant físic com espiritual).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa el màrtir Sant Venat, copatró del municipi. </span></span></span><span><span><span>Algunes estrofes d’aquesta peça són:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Puig en lo Cel disfrutant</span></span></span></p> <p><span><span><span>estau de la eterna vida:</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Socorréu al que vos crida</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>ó Venáto mártir sant</em>.</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Fóreu de llinátge noble</span></span></span></p> <p><span><span><span>de Cerdenya natural,</span></span></span></p> <p><span><span><span>y fóu vostra virtut tal</span></span></span></p> <p><span><span><span>que admiraba á tot lo poble,</span></span></span></p> <p><span><span><span>umplia al infern de espant</span></span></span></p> <p><span><span><span>vostra fé tan decidida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>...</span></span></span></p> <p><span><span><span>De vostras Reliquias part</span></span></span></p> <p><span><span><span>á Montserrat enriquí,</span></span></span></p> <p><span><span><span>y de allá Sant Sadurní</span></span></span></p> <p><span><span><span>una lográ per resguart,</span></span></span></p> <p><span><span><span>la que ab fervor venerant</span></span></span></p> <p><span><span><span>alcansam favors sens mida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>...</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inferior, dins l’orla i en lletra més petita, hi ha la història del sant i la data que va arribar la relíquia a Sant Sadurní, signat amb les inicials P.P.P.</span></span></span></p>	08240-20	Plaça Dr. Salvans, 2	<p><span><span><span>L’any 1660, arriben les relíquies de Sant Venat, des del monestir de Montserrat, procedents de la població de Càller (Cagliari) de l’illa de Sardenya i és declarat copatró de Sant Sadurní, celebrant la seva festa el 30 de novembre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per les característiques de l’orla i la tipografia emprada, Salvador Llorac data aquesta edició dels goigs vers l’any 1885 (LLORAC, 2017). </span></span></span></p>	41.4247400,1.7896900	398866	4586616	ca. 1885	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2025-05-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)				62	4.4		3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99132	Casa Formosa Ragué	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-formosa-rague	<p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a Fires i Festes, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 14.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici de pisos amb cantonada en xamfrà entre en carrer Diputació i el carrer Marc Mir. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat. Està enjardinat per dos dels seus costats. L’edifici està centrat en un xamfrà, aquesta estreta façana queda emmarcada per muntants de pedra encoixinats, rematats amb palmeretes decoratives quan arriba al segon pis. La façana es corona amb un gran capcer esgraonat decorat amb motius geomètrics i vegetals. El capcer originàriament projectat era més senzill amb un únic esglaó per banda i rematat amb un pinacle, on havien d’aparèixer les inicials de la propietària (CF, Concepció Formosa) (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal d’entrada més important és el de la façana del carrer Diputació, que dona accés a una entrada amb una doble escala, i té a sobre un relleu amb les inicials CF (Concepció Formosa). La façana del carrer Marc Mir té una segona porta d’accés, més senzilla i petita, oberta a la dècada de 1930 eixamplant el que havia estat una finestra (POUM, 2010). </span></span></span><span><span><span>Les façanes que donen als carrers es resolen pràcticament amb el mateix model compositiu i decoratiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del carrer Diputació és perfectament simètrica, a la planta baixa hi ha el portal centrat i dos finestrals laterals amb trencaaigües i ampit, gelosies de fusta i reixat de fossa alternada amb barrots helicoïdals. </span></span></span><span><span><span>El primer pis presenta gran balconada sustentada per mènsules decorades, i rematades amb unes peces quadrades al nivell de la llosana decorades amb flors. Les obertures estan decorades com les finestres de la planta baixa, a excepció de la porta central, més ampla i dividida per una columna. La barana de la balconada és de forja de fossa, amb les franges superior i inferior decorades amb motius geomètrics. </span></span></span><span><span><span>Al segon pis, els balcons són individuals. Des de les seves llindes es disposen les cartel·les decorades amb motius vegetals (entre elles hi ha petits respiralls esfèrics), que juntament als permòdols sustenten una potent cornisa, a sobre de la qual hi ha la balustrada que tanca el terrat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva banda, la façana del carrer Marc Mir es diferencia perquè els balcons de les dues plantes són individuals, i perquè la simetria de la composició en planta baixa es va trencar amb la transformació d'una de les finestres laterals en porta d'accés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una de les façanes oposades que s'obre al jardí devia tenir una galeria en planta segona, però es va tancar amb finestres l'any 1935 en una reforma feta amb finestres que no segueixen els models tradicionals, trencant l'harmonia del conjunt (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que hi ha elements propis de l’eclecticisme, como l'encoixinat de la pedra, les cartel·les i els permòdols, la presència del capcer i de la decoració naturalista introdueixen al llenguatge modernista. (ROSSELLÓ, 1978), (CUBELES, 1991).</span></span></span></p>	08240-21	c. Diputació, 1	<p><span><span><span>Inicialment, els terrenys es trobaven dividits entre la família Mir i Miquel Ferrer, qui el 1875 va tramitar la sol·licitud per urbanitzar part de la seva finca. Paral·lelament, la Diputació transformava el camí que portava a l’estació en un tram viari que enllaçaria la localitat amb l’eix Barcelona-Tarragona. L’any 1883 es construí el pont que travessava la riera de Lavernó. Així es creava la sortida del poble pel consolidat carrer Diputació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta nova zona va esdevenir l’espai on es van instal·lar, en gran part, artesans i constructors afavorits pel creixement econòmic i demogràfic del poble (POUM 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ramon Maria Riudor i Capella (1867-1938), titulat en arquitectura l’any 1890, va exercir com a arquitecte municipal a Tiana i va tenir una vinculació amb l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Abans d’assumir l’encàrrec de Concepció Formosa, ja havia intervingut a Sant Sadurní per a Marc Mir, reformant una façana al carrer de l’Hospital. L’habitatge Formosa Ragué representa una de les primeres obres destacades de la seva trajectòria professional (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra va ser sol·licitada per Concepció Formosa, vídua de Pere Mir i Capella, en qualitat d’usufructuària de la seva filla, Ana Mir i Formosa. Tant la família Mir com els Formosa pertanyien al grup de grans propietaris de terres de la vila (POUM 2010).</span></span></span></p>	41.4239500,1.7884300	398760	4586530	1892	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99132-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99132-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99132-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-11-24 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Ramon Maria Riudor (arquitecte)		102\|105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99133	Arxiu Municipal de Sant Sadurní d'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-sadurni-danoia	<p><span><span><span>Casa de la Vila (2021). “L’arxiu municipal enllesteix el seu trasllat”, a <em>Casa de la vila</em>, núm 88. Departament de Comunicació de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, p. 4.</span></span></span></p>	XXI		<p><span><span><span>Sant Sadurní d'Anoia compta amb un arxiu municipal que té per objectiu gestionar, organitzar, custodiar i difondre el patrimoni documental del municipi. El seu fons conserva tota la documentació generada per l'Ajuntament i altres fons privats cedits per particulars, entitats i empreses. </span></span></span><span><span><span>L’abast cronològic dels documents va dels segles XVIII fins al XXI. </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons de l'Ajuntament de Sant Sadurní:</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentació referent a l'Administració municipal de l'Ajuntament en l'exercici de les seves funcions, des de 1752 fins a l'actualitat, tot i que fragmentada. La sèrie cronològica continuada de documentació és des de finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons patrimonials familiars:</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l'Arxiu conserva fons familiars:</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Fons Ramon Bosch de Noya, que comprèn de 1580 al 1992, tot i que amb poca documentació dels segles XVI i XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons de Can Llopart de les Alzines, gairebé 500 documents que tenen un abast cronològic que va des de finals del segle XV fins el segle XX i són de tipologia diversa: escriptures, testaments, capítols matrimonials, pagaments, compra venda de propietats, cartes, dietaris, llibretes o pergamins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons familiar Rossell-Raventós consta de documents recollits per la família que tenen valor informatiu i històric pel municipi i inclou documentació de diferents entitats que per la seva naturalesa conformen un fons propi dins l’organització de l’arxiu municipal. D'una banda la Cooperativa de Vivendes Vilarnau, entitat que va néixer l’any 1967 promoguda per un grup de veïns i veïnes de la vila davant la problemàtica de la manca d’habitatges, que va permetre la creació dels habitatges que conformarien l’actual barri Vilarnau. I d’altra banda, la Cooperativa Escolar Vilarnau, entitat nascuda l’any 1966 per la voluntat d’un grup de famílies que buscaven alternatives al model educatiu de l’època i van fundar l’Escola Vilarnau, que va funcionar fins l’any 2001. Una part de la documentació va quedar custodiada per un dels socis fundadors, Joan Rosell Mata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons Josep Guilera i Miquel agrupa documents de caràcter privat de l'activitat personal, acadèmica, professional i política de Josep Guilera, de 'Cal Fresques', des de mitjans de la dècada dels anys 20 del segle passat fins al 2011, quan va morir, així com una part de documentació, més antiga, que correspon al seu pare, Salvador Guilera. També s'inclouen diverses col·leccions de publicacions i materials informatius i de difusió relacionats amb les activitats i la història de Sant Sadurní. </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons Institucionals:</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'arxiu hi trobem el fons de l'Hospital Fundació Ferrer i Sallès (1883-s.XX), antic hospital del municipi, on es conserva documentació diversa d'aquesta institució com: escriptures, factures, memòries, expedients, plànols, inventaris o actes entre altra documentació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons de particulars, entitats i empreses: </strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Agrupen documents de caràcter privat generats o rebuts per persones físiques o jurídiques concretes amb motiu de la seva activitat privada, professional, associativa o empresarial. Actualment s'ha ingressat el fons Guilera i l'Associació de la Fil·loxera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Col·leccions: </strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Són documents que no tenen un vincle originari, sinó que han estat agrupats per part d'una entitat, persona o institució. <span>Destaca l'arxiu fotogràfic</span>, on s'apleguen fotografies de diferents procedències, especialment les aportades pels ciutadans, i que comprenen des de finals del segle XIX fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Hemeroteca auxiliar:</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Publicacions del segle XIX-XX, algunes digitalitzades.</span></span></span></p>	08240-22	c. Escoles s/n	<p><span><span><span>L’Arxiu Municipal com a servei municipal havia estat dividit en diferents edificis municipals. Des de 2021 compta amb unes instal·lacions modernes. L’arxiu té una superfície de 250 m2, amb 2.190 m. lineals de prestatgeria mòbil, dels quals la major part corresponen al dipòsit on es custodia la documentació municipal. També consta d’un espai habilitat per a suports especials (fotografies, cartells, plànols...), diversos espais de treball, recepció, i dues sales de consulta per els usuaris.</span></span></span></p>	41.4251900,1.7863100	398585	4586670	2021	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99133-p1100921.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99133-p1100925.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-08-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	56	3.2	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99134	Barraca de pedra seca del bosc de la Torre de la Pubilla (n. 7)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-bosc-de-la-torre-de-la-pubilla-n-7		XIX	La paret exterior de ponent està parcialment esllavissada.	<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta circular aïllada d'uns 2 m. de diàmetre aproximadament. Actualment, es troba envoltada per la vegetació de l’entorn i amb una de les parets esllavissada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa cúpula, habitual en aquestes edificacions que es forma per l'acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió. Els muntants de la porta (0,83 m d’alçada) estan fets amb pedres més o menys escairades de mides irregulars, i a la part superior de l’obertura hi ha una llinda plana (0,8 m), amb la inscripció d’una data gairebé il·legible, sobretot els dos últim dígits (1863?, 1865?).</span></span></span></p>	08240-23	Camí del bosc de la Torre de la Pubilla.	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament amb l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p>	41.4121400,1.7921200	399050	4585214	1863?, 1865?	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99134-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99134-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99134-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-05-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda	Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 29062. Autor: Jaume Rovira Colomer (Centre d'Estudis de Subirats). Data de registre: 28/12/2023.La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99135	Barraca de pedra seca del Serral d’en Fontanals (n.1)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-serral-den-fontanals-n1		XIX-XX		<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta circular, amb forma troncocònica i adossada a un marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa cúpula, habitual en aquestes edificacions aconseguida per l'acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió. Conserva una porta de fusta tancada. Els muntants de la porta estan fets amb pedres més o menys escairades de mides irregulars, i a la part superior de l’obertura hi ha una llinda plana. Al sostre s’han plantat els tradicionals lliris blaus.</span></span></span></p>	08240-24	Camí de la Serra (les Serres).	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament amb l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p>	41.4282500,1.7667700	396957	4587032		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99135-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99135-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda	Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 7950. Autor: Joan Gost/Drav Verd. Data de registre: 03/11/2012.IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Número d’inventari IPEC 950486 03-11-2012. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2018 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99136	Barraca de pedra seca de Les Serres (n.2)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-serres-n2		XIX-XX	La cara nord està parcialment enderrocada.	<p><span><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta circular exempta amb uns 2,30 m. aproximadament de diàmetre interior i una paret a la part dreta de l’entrada adossada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa cúpula, habitual en aquestes edificacions per l'acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió. Els muntants de la porta (0,80 m d’alçada) estan fets amb pedres més o menys escairades de mides irregulars, i a la part superior de l’obertura hi ha una llinda plana (0,64 m). La cara nord està parcialment enderrocada.</span> <span>El sostre s’han plantat els tradicionals lliris blaus.</span></span></span></span></p>	08240-25	Camí del Pouet (Les Serres).	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament amb l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p>	41.4290200,1.7598400	396379	4587126		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99136-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99136-3-cara-n.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda	Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 4830. Autor: Joan Gost/Drac Verd. Data de registre: 07/05/2011.IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Número d’inventari IPEC 944945 07-05-2011. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99137	Barraca de pedra seca de Les Serres (n.3)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-serres-n3		XIX-XX		<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta circular exempta d'uns 2,3 m. de diàmetre i uns 2.10 m d'alçada aproximadament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa cúpula, habitual en aquestes edificacions per l'acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió. Els muntants de la porta, de 1,15 m. d’alçada, estan fets amb pedres més o menys escairades de mides irregulars, i a la part superior de l’obertura hi ha una llinda plana (0,7 m). </span></span></span></p>	08240-26	Les Serres	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament amb l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p>	41.4310300,1.7600700	396401	4587349		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99137-2-cara-n.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99137-3-cara-e.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-04-22 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	d	Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 4829. Autor: Joan Gost/Drac Verd. Data de registre: 07/05/2011.IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Número d’inventari IPEC 944944 07-05-2011. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2018 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99138	Barraca de pedra seca de Les Serres (n.4)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-serres-n4		XIX-XX	Manifesta un petit enderroc.	<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta circular exempta d'un 2,15 m. de diàmetre aproximadament i adossada a un marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa cúpula, habitual en aquestes edificacions per l'acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió. Els muntants de la porta, de 1,05 m d’alçada, estan fets amb pedres més o menys escairades de mides irregulars, i a la part superior de l’obertura hi ha una llinda plana (0,8 m). La base de la paret de fons és de terra, d'uns 40 cm. </span></span></span></p>	08240-27	Les Serres	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament amb l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p>	41.4305100,1.7658300	396882	4587285		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99138-1-vista-general.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99138-2-cara-s.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99138-3-llinda.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-04-22 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda	Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 4827. Autor: Joan Gost/Drac Verd. Data de registre: 07/05/2011.IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Número d’inventari IPEC 944942 07-05-2011. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2018 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99139	Barraca de pedra seca de Les Serres (n.5)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-serres-n5		XIX-XX	Mostra un petit enderroc i pedres disgregades al sostre, també molta vegetació.	<p><span><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta irregular amb la paret de fons recta i les parets laterals curvilínies). És una construcció exempta de dimensions modestes amb 1,50 m. d’alçada aproximadament que actualment està envaïda per la vegetació de l’entorn. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa cúpula, habitual en aquestes edificacions per l'acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’obertura de la porta és esbiaixada i els murs són gruixuts per les proporcions que presenta (60-70 cm de gruix). Té una petita finestreta quadrada en una de les parets.</span></span></span></span></p>	08240-28	Les Serres	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament amb l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p>	41.4316400,1.7640300	396733	4587412		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99139-1-vista-general-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99139-2-cara-s.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99139-3-coronament-superior.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-04-22 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda	Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 4828. Autor: Joan Gost/Drac Verd. Data de registre: 07/05/2011.IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Número d’inventari IPEC 944943 07-05-2011. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2018 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99140	Barraca de pedra seca de Les Serres (n.6)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-serres-n6		XIX-XX	La barraca ha estat restaurada. Els blocs de pedra s'han repicat i netejat i s’han fet modificacions recentment.	<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta circular exempta d'uns 2 m. de diàmetre aproximadament. Envoltada per la vegetació de l’entorn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa cúpula, habitual en aquestes edificacions per l'acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió. Els muntants de la porta estan fets amb pedres molt ben escairades de mides irregulars, la porta és excepcionalment gran amb 1,60 m d'alçada i a la llinda és grans proporcions.</span></span></span></p>	08240-29	Les Serres	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament amb l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p>	41.4328300,1.7614400	396519	4587547		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99140-1-vista-general.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99140-2-acces.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99140-29-cara-w.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-04-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda	Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 4831. Autor: Joan Gost/Drac Verd. Data de registre: 07/05/2011.IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Número d’inventari IPEC 944946 07-05-2011. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99141	Barraca de pedra seca de les Boïgues (n.9)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-boigues-n9		XX		<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta circular exempta d'uns 2,2 m. de diàmetre aproximadament. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa cúpula, habitual en aquestes edificacions per l'acostament de filades de pedra seca sense cap mena de material d'unió. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els muntants de la porta, de 1,10 m. d’alçada, estan fets amb pedres més o menys escairades de mides irregulars que han estat retocades per ficar un perfil metàl·lic. A la part superior de l’obertura hi ha una llinda plana de 0,8 m. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part de posterior el nivell de terra és superior i cobreix uns centímetres les línies de pedra.</span></span></span></p>	08240-30	Les Boïgues (Monistrol d’Anoia).	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament amb l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p>	41.4585400,1.7819900	398276	4590377		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99141-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99141-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99141-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-04-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda	Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 4832. Autor: Joan Gost/Drac Verd. Data de registre: 07/05/2011.IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Número d’inventari IPEC 944947 07-05-2011. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99142	Col·lecció d'objectes etnogràfics de Sant Sadurní d'Anoia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-etnografics-de-sant-sadurni-danoia	<p><span><span><span>CABAÑAS, Núria (2023). Inventari de la col·lecció d’objectes de Can Mas de la Riera. Memòria tècnica. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p>		Moltes peces estan visiblement deteriorades	<p><span><span><span>La col·lecció d’objectes etnològics compta amb 279 peces inventariades, de cronologia i usos diversos, cedits a la dècada de 1990 per diferents famílies del municipi de Sant Sadurní d’Anoia. </span></span></span></p> <p>La major part de les peces es poden considerar etnogràfiques i inclouen, per exemple,<span><span><span> elements tradicionals de la cavalleria, objectes de cuina, peces ceràmiques, eines del camp i del celler, pesos i mesures, llums diversos, baguls, mobles, símbols religiosos, entre d'altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha algunes màquines i eines que remeten a la tècnologia industrial, i excepcionalment la temàtica de ciències naturals es testimoniada amb una col·lecció de fòssils de bivalves i gasteròpodes.</span></span></span></p>	08240-31	c. Escoles, s/n.	<p><span><span><span>L’any 1981 Can Mas de la Riera fou adquirit per l’Ajuntament de Sant Sadurní quan els antics propietaris van signar un document de traspàs. Des de l’any 2000 diversos grups culturals i musicals del municipi fan ús dels espais del mas, convertint l’edifici en un equipament municipal amb diferents usos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una de les sales de la planta baixa del cos originari de Can Mas de la Riera s’hi emmagatzemaven un conjunt d’objectes. Des de l'inici, hi hagué la voluntat de fer un registre de la col·lecció conservant tota la informació sobre la procedència de l’objecte i el donant. Es va començar un registre manual amb una fitxa i número únic per a cada objecte. Malgrat aquest intent, molts dels objectes van perdre la identificació al llarg del temps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2023, l’empresa Web Cultura SCP va inventariar la col·lecció amb el programa per documentació de col·leccions museològiques dels ajuntaments de la província de Barcelona proporcionat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. </span></span></span><span><span><span>Una vegada documentats, fotografiats i etiquetats els objectes, es van embalar, a excepció del mobiliari gran. Els objectes de mida petita a més de l'embalatge de protecció també es van dipositar en capses de cartó per tal de facilitar-ne l'emmagatzematge (CABAÑAS, 2023).</span></span></span></p>	41.4251900,1.7863100	398585	4586670		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99142-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99142-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99142-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2025-11-20 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La col·lecció va estar dipositada fins l’any 2024 a Can Mas de la Riera (masia de propietat municipal), raó per la qual la col·lecció també es coneix com a col·lecció de Can Mas de la Riera. El fons ha estat traslladat provisionalment a unes dependències municipals al carrer Sant Pere, 36. Està gestionat per l'Arxiu Municipal.	119\|98	53	2.3	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99143	Can Guineu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guineu	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIMENO, Francisca (1973). Patrimoni de Can Guineu de Sant Sadurní d'Anoia. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMEU, ANTONI (1996). Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d'Anoia .</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 3.</span></span></span></p>	XVIII-XIX	Presenta diferents patologies derivades del pas del temps sense ús.	<p><span><span><span><span><span>Edifici monumental producte de la rehabilitació d'un edifici anterior l'any 1851. Està format per un soterrani, una planta baixa i un pis, una torre, un pati interior i un claustre amb galeria baixa i alta. L’accés principal a la casa es realitza mitjançant una escalinata d’estil imperial. L’edifici té sortida a dos carrers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del carrer Sant Antoni s’accedeix al jardí a través d’una porta de ferro forjat emmarcada per muntants de pedra. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>A la part inferior es conserven els antics guarda-rodes, de forma cilíndrica i cònica. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Aquesta entrada donava pas a l’era, l’estable i el galliner. Al costat del mur perimetral, una de les façanes de la casa que dona al jardí presenta un doble portal d’entrada amb arcs rebaixats (un d’ells actualment tapiat), i una balconera al primer pis amb dues sortides. Aquestes obertures estan emmarcades per relleus que representen columnes i capitells clàssics, amb llindes a manera d’entaulament d’inspiració també clàssica. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana que dona al jardí es distingeix per un porxo amb columnes de ferro colat i un balcó corregut al primer pis, amb barana de ferro forjat i decoració d’estil clàssic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per contra, la façana que dona al carrer de l’Hospital, molt més austera, està decorada amb falsos pilars i plaques. Aquesta façana es compon de cinc eixos verticals organitzats per la seqüència d'obertures: una finestra emmarcada en planta baixa, un balcó amb barana de forja al primer pis, i una petita finestra a les golfes. Totes les obertures es troben emmarcades en maó, revestides o no. El portal d’entrada principal, d’arc rebaixat, s’ubica a l'eix central d'aquest costat de l’edifici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cal remarcar el contrast entre l’austeritat d’aquesta façana i la riquesa formal del claustre central o del porxo amb columnes de ferro colat. L’arquitectura oscil·la entre espais propis d’un estil monacal, com el claustre, i elements més oberts i lluminosos com el porxo, la galeria i el jardí, que evoquen una certa arquitectura colonial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior conserva diverses sales amb guixeries policromades, empaperats decoratius, pintures murals i ornamentació de diferents estils. (ROSSELLÓ, 1978).</span></span></span></span></span></p>	08240-32	c. de l'Hospital, 20-22	<p><span><span><span>La casa original, pertanyent des de 1703 a la família Mir, va ser reconstruïda l'any 1851 aplicant les característiques de l'eclecticisme arquitectònic. Es diu que es van prendre com a models els patis de les cases d'Andalusia, que els Mir havien visitat poc abans de fer les obres. La reforma la va a portar a terme Pere Mir i Viladoms. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Mir era, després del Marquès de Monistrol, la propietària més important del terme. Els seus membres tingueren una forta influència en la vida política, econòmica i social de la vila fins a principis del segle XX. Jaume Mir i el seu fill Marc Mir i Capella foren nomenats alcaldes el 1853 i el 1881 respectivament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2018 l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia va adquirir l’immoble als seus últims propietaris: Codorniu SA, Freixenet SA i Juvé i Camps, SAU. L’any 2022, es va portar a terme una consulta popular sobre possibles opcions d'usos per a l'edifici. El resultat de la consulta va ser que tingués usos artístics, socials i culturals.</span></span></span></p>	41.4242536,1.7876789	398698	4586564	1851 (remodelació)	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99143-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99143-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99143-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99143-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99143-5.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	BCIL	2025-11-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			102\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99144	Fassina de Can Guineu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fassina-de-can-guineu	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIMENO, Francisca (1973). Patrimoni de Can Guineu de Sant Sadurní d'Anoia. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, a <em>El Cep i la Nansa,</em> Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 4.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Conjunt d’edificacions d’una extensió aproximada de 1.200 m² situat entre el carrer de l’Hospital i el carrer de Sant Pere, davant de la casa pairal de Can Guineu, de la nissaga dels Mir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de dues plantes ben diferenciades, a la planta superior, amb accés pel carrer Hospital, hi havia la popularment coneguda <em>fassina</em> que dona nom al conjunt. És una nau oberta sustentada per arcs de mig punt de pedra escairada, que suporten arcs diafragma coberts amb teulada a dues vessants, amb bigues de fusta i enllatat modern. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fent angle recta s’adossa un edifici amb tres arcades de mig punt, que feia d'accés als porxos on havia els cups de vi. Tanmateix, avui dia una marquesina moderna amb sostre a una vessant s’adossa a l’edifici tancant el pati interior, que era la zona de descàrrega de raïm per portar-ho a les premses mecàniques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona inferior hi ha l'antic celler, amb accés al carrer Sant Pere, a un nivell per sota el carrer Hospital. L'accés es fa per una coberta de maons de volta escarsera que comunica amb un portal de mig punt. </span></span></span><span><span><span>L’anomenat celler gran presenta també tres arcs de mig punt en diafragma, que arrenquen del terra. Està cobert amb bigues de fusta, llates i teulada a dues vessants. Un portal de mig punt porta al carrer Sant Pere. El celler és la nau més gran del conjunt, al costat té la sala coneguda com la cava, on hi havia cinc cups de cairons envernissats, i on encara es poden observar els canals penjants per on passava el líquid d’una part de la fassina a d’altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una escala oberta modernament dona accés a l’exposició del CAVA CENTRE (Centre d’Interpretació del Cava), i l’oficina de turisme, on es pot veure emplaçada en el seu lloc original una de les premses d'aquest recinte fabril.</span></span></span></p>	08240-33	c. de l'Hospital, 23	<p><span><span><span>La fassina va ser construïda a final de la Guerra del Francès (LLORAC, 2017) per Pere Mir i Porta. Va fer muntar una màquina destil·ladora molt complexa inventada per Joan Jordana i Elías amb un alambí amb capacitat per a uns 500 litres de vi. Es tractava d’una màquina de tecnologia punta, més tard substituïda per una altre d’un fabricant francès d’aiguardents, Marcos Brives, que era més rendible. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La destil·lació va ser objecte del negoci fins a la meitat del segle XIX, quan es va desmantellar la maquinaria per destil·lar i es va passar a elaborar vi per al mercat local i l'exportació. A més també es va fer producció l'oli d'oliva a petita escala. Als anys cinquanta del segle XX va finalitzar la seva activitat vitivinícola entre d'altres raons, perquè l'últim descendent va morir l'any 1952.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2003, l'Ajuntament va comprar aquest conjunt patrimonial que engloba les construccions agrícoles de la finca, i que actualment és la seu del CAVA CENTRE i de l’oficina de turisme municipal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Mir i Porta, conegut com <em>el Guine </em>(1762-1834), va ser un emprenedor destacat, propietari de moltes terres i masoveries. Tenia dos molins paperers, un de fariner, i un de bataner (draper). Es considera un dels pioners de la industrialització al Penedès.</span></span></span></p>	41.4247000,1.7875600	398688	4586614	Dècada 1810	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99144-p1110983.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99144-p1110987.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99144-p1110990.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99144-p1120001.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic/Cultural	BCIL	2025-11-24 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99145	Església parroquial de Sant Sadurní	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-sadurni	<p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, a <em>El Cep i la Nansa</em>, Vilanova i la Geltrú, p. 232.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 7.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VVAA (2006). Parròquia de Sant Sadurní, 300 anys d’Història. 1705-2005. Parròquia de Sant Sadurní. Institució Cultural 'La Llar'.</span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span>L'església de Sant Sadurní està situada al nucli històric més antic de la vila. L’edifici és de planta de creu llatina amb tres naus i creuer amb cúpula semiesfèrica. L’absis, orientat a l’est, és de planta rectangular amb dues capelles laterals. La coberta és de teula àrab, amb el carener de la nau perpendicular a la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar es situa a la banda dreta de la nau principal, concebut com a un edifici exempt de planta vuitavada de 19 m. d’alçada i estil gotitzant. Està fet amb carreus de pedra ben escairats (<em>opus quadratum</em>), tot i que de diferents mides. Al pis superior té vuit finestres amb arcada apuntada. Destaquen vuit gàrgoles d’obra nova, que van substituir les originals (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres que s’han succeït al llarg de la història, queden reflectides en la manca d'unitat arquitectònica del conjunt. No obstant això, les obres de remodelació de la façana al segle XX (moment en el qual també es va construir la rectoria adossada) acaben conformant un conjunt unitari que singularitza la plaça. L’arquitecte Francesc Folguera va resoldre la nova façana amb l’addició d’una galeria porxada, amb arcs de mig punt sobre columnes clàssiques. A la part exterior de la porxada s’inscriu la frase <em>“Remea corpore corde mane” “surt amb el cos, queda’t amb el cor”.</em> La façana remata amb un frontis amb capcer triangular, on destaca l’esgrafiat de la imatge de Crist i la data en números romans del final de l’obra (ANNO DM-NI MCMXXVI). Com el mateix autor reconeixia, per a la nova façana de l’església s’hi havia inspirat en els trets de les esglésies florentines del Renaixement i en l’obra de Brunelleschi. L’esgrafiat trenca la fredor acadèmica dels monuments clàssics. (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior del temple, el programa decoratiu és continuista, està profusament decorat amb esgrafiats. El pintor Tomàs Busquets va realitzar el conjunt de pintures murals policromes, on es reprodueixen temàtiques com el Sant Sopar o l’apoteosi de la Verge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’altar major, a la part alta de l’absis, destaca una composició centrada en la Mare de Déu, entronitzada i amb el seu fill Jesús. Per sobre hi ha una sèrie d’angelets i a la part esquerra de l’observador es representen personatges de l’Antic Testament (el profeta Isaïes, el rei David, Abraham i Judà). A la banda dreta es representa Sant Francesc d’Assís, el Papa Pius IX (probablement), Sant Raimon de Penyafort i un altre religiós (probablement un mercedari), (VVAA, 2006)</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre mural destacat es troba a la capella del Santíssim, representa l’escena de Sant Sopar, amb la peculiaritat que no apareix el deixeble Judes. La part central és ocupada per Jesucrist, destacat per les seves robes i el nimbe diferenciat de la resta. La composició queda equilibrada, els deixebles es reparteixen en dos grups a banda i banda. A la part superior, separada per una inscripció “<em>Pacem Relinquo Vobis Pacem Meam Do Vobis”, </em>els esgrafitas representen la vinya i el vi, (VVAA, 2006). </span></span></span></p>	08240-34	Plaça Dr. Salvans, 2	<p><span><span><span>El territori de Sant Sadurní d’Anoia va formar part del castell termenat de Subirats, on es van anar creant diverses parròquies. L’església es mencionada per primera vegada al testament de Guisla de Santmartí, senyora del castell i dona de Mir Geribert (príncep d’Olèrdola). Es pot deduir que vers l’any 1078, l’església estava en construcció. Probablement era una església d’estil romànic llombard (LLORAC, 2017). No es coneix l’acta de consagració. Però alguns autors assenyalen l’any 1101 com a data probable de consagració de la primitiva capella romànica (IPAC).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segle XII, varis documents esmenten indirectament l’església. Segons l’historiador Salvador Llorac, és possible que la ràtzia almoràvit del 1107-1108 que va devastar el Penedès, també tingués afectació a l’església original, que es devia reconstruir ens anys posteriors, amb volta de canó de mig punt (LLORAC, 2017). </span></span></span>Hi apareix documentada des del 1129, i després al llarg dels segles XII i XIII se sap que està en construcció (IPAC).</p> <p><span><span><span>Del segle XIII existeix un document que cita al rector de la parròquia, Pere Bibiona de Sant Sadurní del castell de Subirats (1264). Es coneixen diverses visites pastorals al segle XIV, on es cita per exemple, que l’any 1314 el campanar amenaçava ruïna. De seguida arribaria un període de decadència produït per l’episodi internacional de la pesta negra de 1348.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1503, el bisbe Pere Garcia de Barcelona, va unir la parròquia de Santa Maria de Monistrol d’Anoia, a Sant Sadurní d’Anoia. Cap al 1633 es tornaria a segregar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XVI l’església de Sant Sadurní devia estar molt degradada, ja que el bisbe de Barcelona donà llicència al rector Jaume Romeu per reformar-la (1567). És probable que fos aleshores quan la primitiva església romànica s’enderrocà i es va començar a construir una nova església amb el seu campanar de torre vuitavada amb finestres d’arcades ogivals i gàrgoles, que és l'únic element que encara es conserva en l'actualitat d'aquella època. Seria el tercer campanar que ha tingut l’església, que s’hauria acabat l’any 1606, data que consta al dintell de la porta d’entrada, tot i que es llegeix amb dificultat pel seu estat de degradació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1669 van arribar les relíquies de Sant Sadurní i de Sant Venat (patró i copatró de la Vila). Entre aquesta data i l’any 1705 es va construir una nova església seguint el model de l’església de Sitges (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el rectorat de Lluís Fontanilles (1816-1823) es va fer la portada neoclàssica de l’església i el cor nou. També s’adquirí l’orgue, que s’estrenà el 1819.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el període del rector Josep Vinyals (1846-1874) es tragueren les campanes, que foren refoses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1849 es va pintar l’alta major i 10 anys desprès es van realitzen obres de millora segons el projecte de Pau Jambrú, de la “<em>Real Acadèmia de Nobles Artes de Sant Fernando”. </em>Les obres van continuar durant el rectorat de Mossèn Ullastre gràcies als diners llegats per l’anterior rector i els procedents d’una subscripció popular (gràcies a un any de bona collita de raïm i bons preus del vi), que van aconseguir cobrir el pressupost de l’obra. Es van adquirir campanes noves, la grossa anomenada Antònia i la petita Anna. El 1883 s’hi afegí el transsepte amb el cimbori, donant-li la forma de planta de creu llatina que ha arribat als nostres dies, amb cert regust barroc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1873, durant la tercera guerra Carlina (1872-76), la part superior del campanar fou fortificada, es feren espitlleres per armes de foc i s’hi posà un petit canó, formant un acabat amb merlets.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1925 i 1927 L'arquitecte </span></span></span><span><span><span>Francesc Folguera va fer la reforma de l’església amb la construcció de la rectoria i la nova façana, configurant la fesomia actual. </span></span></span><span><span><span>La parròquia de Sant Sadurní li va fer el doble encàrrec de la nova façana per l’església parroquial i de la nova construcció de la rectoria. L’any 1925 la parròquia demanava ajuda econòmica per a la construcció de les obres, enllestides cap al 1926 pel contractista J. Moliner. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquell any també s’havia reparat la teulada (gràcies al llegat de Josep Ferrer), i el mes de maig es va desmuntar l’antiga porta de l’església, s’ampliaria la nau fins a la nova façana, creant un tram nou on hi cabrien sis bancs més. Per decidir la decoració de la façana l’arquitecte compta amb el seu amic, el Doctor Manuel Trens, prevere, professor d’arqueologia i director del Museu episcopal de Barcelona. L’encàrrec decoratiu recau en el pintor Tomàs Busquets, que va limitar el programa decoratiu a causa de les mancances econòmiques. (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També es van suprimir els merlets del campanar. Un nou orgue es va inaugurar l’any 1929.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els fets violents relacionats amb la guerra van comportar que el juliol de 1936 es saquegés l’església i la rectoria. Es van cremar, destruir i robar diferents objectes artístics de culte, i una part de l’arxiu parroquial. Durant la Guerra Civil, l'edifici va ser utilitzat com a mercat. Un cop finalitzada la guerra, l'església es va restaurar i posteriorment es va aixecar la institució cultural 'La Llar', entre l’església i la rectoria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2003 van acabar les obres de restauració del campanar, i es van col·locar gàrgoles noves que imitaven a les antigues (retirades l’any 1994 degut al seu dolent estat de conservació). (LLORAC, 2017).</span></span></span></p>	41.4246900,1.7897900	398875	4586610		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99145-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99145-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99145-5_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99145-p1120024.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99145-p1120034.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Barroc\|Contemporani\|Noucentisme\|Historicista\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2025-05-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Francesc Folguera i Grassi, de la reforma del s. XX		93\|94\|96\|98\|106\|116\|85	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99146	Casa Formosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-formosa	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 3.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casal de notable presència urbana situat al centre històric. L’edifici es compon de tres crugies, amb planta baixa i dos pisos superiors, i presenta una coberta de teula àrab amb el carener paral·lel al carrer. La façana s’organitza en tres eixos verticals simètrics, un per cada crugia, i els extrems estan emmarcats per un revestiment que imita muntants de carreu disposats verticalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa està decorada amb esgrafiats que reprodueixen un encoixinat de carreus. Disposa de tres portals amb muntants i llindes de pedra profusament ornamentades amb motius geomètrics. A la part superior, sense cap espai intermedi, s’hi adossen les mènsules que sostenen els balcons del primer pis, caracteritzats per balustrades de terracota, llosanes de pedra i motllures decoratives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon pis presenta, als extrems de la façana, dues finestres coronelles d’inspiració medieval, amb arcs de mig punt, dividides per columnetes amb capitells de decoració clàssica. Al centre de la façana, aquest tipus d’obertura es repeteix en una versió triple, que dóna accés a un petit balconet. Just sota aquest, es pot llegir la inscripció “Casa Formosa”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar els esgrafiats que cobreixen tota la façana dels pisos, d’una estètica plenament noucentista. Als espais sense obertures, s’hi representen les figures de Sant Jordi i Sant Martí de Tours, mentre que la resta de la decoració alterna motius geomètrics i vegetals. Aquests elements decoratius no formen part del projecte original de Folguera (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es corona amb un ampli ràfec amb mènsules que sostenen plafons de pedra decorada amb motius florals, i es remata amb una línia horitzontal de peces ornades amb un motiu vegetal repetitiu.</span></span></span></p>	08240-35	c. del Doctor Escayola, 9	<p><span><span><span>Es desconeix l'origen de la casa. L’any 1881, Pere Carbó i Font va encarregar una actuació sobre la façana per ennoblir-la, obrint balcons on hi havia finestres i ressituant els dos portals. El 1928, Josefa Formosa encarrega una nova reforma amb l'objectiu d'engrandir la casa apujant la teulada i aixecant el sostre dels cossos laterals del primer pis. En aquell moment, la casa passa de tenir dues a tres crugies, fet que portar a pensar que hi va haver un ampliació entre les dues reformes. (POUM 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Folguera i Grassi (1891-1960), va realitzar diferents obres al centre històric de la vila, així com el projecte d’ampliació del cementiri (CUBELES, 1991). Les obres fetes a Sant Sadurní formen part de la primera fase del seu exercici professional. Executà les seves obres seguint el corrent noucentista, tot i que al final derivà cap a una estètica racionalista. Va formà part del GATCPAC (POUM, 2010).</span></span></span></p>	41.4240900,1.7858200	398542	4586548	1928 (reforma de la façana actual)	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99146-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99146-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99146-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99146-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99146-5.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2025-11-24 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Francesc Folguera i Grassi (arquitecte)		106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99147	Cal Mota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mota	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMEU, Antoni (1996). Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia : Institut d'Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d'Anoia .</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 9.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Es tracta d’un edifici de gran valor patrimonial, molt representatiu de l’arquitectura de Sant Sadurní d’Anoia, i ric en elements tant arquitectònics com decoratius. Destaca per la seva forta presència urbana, malgrat estar ubicat entre mitgeres, en una parcel·la que fa cantonada. L’edificació es desenvolupa en soterrani, planta baixa, dos pisos i terrat, coronat per una notable torratxa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una composició basada en dos eixos verticals. El primer inclou el portal d’accés, resolt amb un arc de mig punt que dona pas a un vestíbul profusament decorat, amb pintura mural de temàtica paisatgística al sostre. El segon eix acull una doble finestra amb arc rebaixat, emmarcada per elements decoratius que imiten columnes clàssiques. Aquests dos eixos es troben delimitats per muntants revestits amb aplacats de marbre, igual que les balustrades dels balcons de la primera planta. El balcó situat damunt del portal és més estret que el de l’altre eix, però manté la proporció respecte a les finestres inferiors, contribuint a l’harmonia general de la composició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La segona planta s’articula a partir d’agrupacions de tres finestres estretes, d’arc deprimit i emmarcades en marbre, amb baranes de ferro forjat. Aquestes obertures, que evoquen un cert estil medievalitzant, es disposen sota una sèrie de mènsules que donen suport a una cornisa ampla i ben treballada. Per damunt, un muret amb decoració en relleu delimita el terrat i remata visualment la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral manté la coherència amb l’estètica general de l’edifici, amb finestres similars a les de la principal, també emmarcades en marbre. Es diferencia però, per la decoració en fals encoixinat, inspirada en els repertoris renaixentistes, mentre que la façana principal llueix un estucat de caràcter neomoresc. Aquesta combinació d’elements d’orígens diversos és característica del llenguatge eclèctic propi del període en què fou construït l’edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més destacat del conjunt és, sens dubte, la torratxa de planta quadrada, que corona l’edifici. Està coberta per una cúpula de ceràmica vidriada de colors i presenta una rica composició d’obertures: finestres d’ull de bou i parelles de finestrals allargats d’arc de mig punt, tots ells amb un alt nivell de detall ornamental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part posterior, l’edifici s’obre a un jardí mitjançant una elegant galeria amb columnes de ferro colat, que aporta lleugeresa i un punt de sofisticació a l’estructura.</span></span></span></p>	08240-36	c. del Raval, 23	<p><span><span><span>L’autorització per iniciar les obres fou gestionada per dos germans, Josep i Salvador Rovira Santacana, membres d’una família de propietaris locals, vinculats a la masia coneguda com cal Mota, d’on prové el sobrenom familiar. Josep Rovira (1841-1930) i hereu del patrimoni familiar, mantingué una estreta relació amb els cercles més influents de Sant Sadurní d'Anoia, en particular amb un grup selecte conegut popularment com 'Els set savis de Grècia', que es reunia a la residència de can Guineu. Salvador Rovira (1846-14917), el seu germà petit, orientà la seva activitat cap al món comercial i traslladà la seva residència a Barcelona. Amb aspiracions polítiques, es presentà com a candidat en diverses eleccions amb postulats conservadors, però no aconseguí èxit electoral, malgrat el suport dels grans terratinents locals. Tots dos germans van impulsar conjuntament el projecte de construcció de l’edifici (POUM 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’encarregat del disseny de l’obra fou Enric Figueras Ribas, mestre d’obres des de 1873. Va treballar especialment a la ciutat de Barcelona. A banda de dirigir construccions, desenvolupà funcions similars a les d’un arquitecte, i es responsabilitzà d’edificis rellevants com la casa Olegario Burés (1883), la Casa de les Aigües —actual seu del districte d’Horta-Guinardó (1890)—, el Foment Republicà de Sants (1894), i altres habitatges particulars com la casa Realp-Llevat (1899), la de Baltasar de Bacardit (1901), la de Caterina Pons i Henriette Cros (1903), o la casa Salvador Vendrell (1904). Guanyà una plaça a l’Ajuntament de Barcelona i, l’any 1903, ja exercia responsabilitats en la gestió de la pavimentació urbana. Es creu que va morir cap al febrer de 1910.</span></span></span></p>	41.4239400,1.7844400	398426	4586533	1893	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99147-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99147-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99147-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99147-4.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-11-24 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Enric Figueras Ribas (arquitecte)		102\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99148	Casa Lluís Mestres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lluis-mestres	<p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMEU, ANTONI (1996). Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 10.</span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de tres crugies, amb planta baixa, dos pisos i terrat. La façana presenta una composició perfectament simètrica, amb els portals i finestres de la planta baixa alineats amb les obertures del primer i segon pis, que disminueixen de mida a mesura que augmenta l’alçada. El revestiment simula carreus encoixinats: lleugerament buixardats a la planta baixa i amb textura rugosa a la resta de l’edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’hi troben tres portals: un de central, amb arc rebaixat, que dona accés als habitatges, i dos laterals, amb llinda horitzontal, destinats a locals comercials. Destaca especialment l’ebenisteria de la porta principal, elaborada amb motius florals en fusta i ferro forjat. Per damunt, una mènsula ornamental mostra les inicials superposades 'L' i 'M', corresponents al nom del propietari original, Lluís Mestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les formes sinuoses són presents en tots els elements arquitectònics. En destaquen la balconada i els balcons, amb llosanes de pedra i baranes de ferro forjat decorades amb motius vegetals. També són rellevants les motllures d’arc rebaixat de les obertures, profusament ornamentades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, el balcó central trenca l’eix horitzontal de la composició, aportant dinamisme al conjunt de la façana. Al voltant dels fronts, una orla llisa d’aplacats connecta amb la part superior de l’edifici, creant un efecte de “segona pell” superposada. Al centre del coronament superior, sobresurt un capcer ondulat i decorat. El terrat està delimitat per una barana de ferro forjat, corbada i embellida amb motius florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part posterior de la casa s’obre a un jardí mitjançant una galeria tancada, sostinguda per columnes de ferro.</span></span></span></p>	08240-37	c. del Raval, 25	<p><span><span><span><span><span>Lluís Mestres i Domènech va néixer a Sant Sadurní l’any 1861, no va viure sempre a la vila, el seu pare, Simó Mestre i Mir, va ser alcalde durant un breu període l’any 1873.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909, en el context de recuperació econòmica després de la crisi de la fil·loxera, inicià la construcció de la casa, es tracta de la reforma d’una casa existent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arquitecte fou Santiago Güell i Grau </span></span>(Vilafranca del Penedès, 1869 – Barcelona, 1955)<span><span>, va projectar quasi tota la seva obra en l’àmbit del Penedès </span></span>entre finals del segle XIX i principis del XX. Es va titular en arquitectura a Barcelona el 1892 i va exercir com a arquitecte municipal de Vilafranca del Penedès i a Sant Sadurní d’Anoia. La seva trajectòria professional va abastar diversos estils arquitectònics. Inicialment, les seves obres mostraven influències de l'eclecticisme i l'historicisme. Posteriorment, va incorporar elements modernistes, caracteritzats per formes ondulants i decoració floral.</span></span></span></p>	41.4239500,1.7843000	398415	4586534	1909-12	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99148-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99148-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99148-3.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-08-26 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Santiago Güell i Grau (arquitecte)		105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99149	Casa Maria Sàbat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-sabat	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia : recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç, p.72.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 11.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici modernista entre mitgeres, d’una sola crugia, amb planta baixa, dos pisos i terrat. Destaca en la fesomia del carrer Raval per la seva ubicació en un punt d’inflexió de la trama urbana, on el carrer s’eixampla o s’estreny, segons com es miri. Per aquest motiu presenta dues façanes, organitzades de manera simètrica entorn de la cantonada, que actua com a eix compositiu. Aquesta cantonada culmina amb un pinacle policromat i decorat amb motius florals, que reforça el seu protagonisme visual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’hi obren dos portals amb arcs escarsers que donen accés a un local comercial. Aquests portals estan emmarcats per motllures que es tanquen amb impostes ornamentades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, una balconada unifica visualment les dues façanes. Destaquen la llosa de pedra i la barana de ferro forjat, corbada i decorada amb motius florals. A cada façana s’hi obre una porta que dona accés al balcó, emmarcada per motllures ornamentals que es prolonguen fins al segon pis. Aquest segon pis simula un balcó d’ampit, ricament decorat, amb tres finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les formes sinuoses són una constant en tot l’edifici: a les baranes, a les motllures que emmarquen les obertures i als relleus decoratius sota les finestres. També destaca la cromaticitat de l’edifici, amb un arrebossat general de color fúcsia i detalls ornamentals en verd o fúcsia, que reforcen la unitat estètica del conjunt.</span></span></span></p>	08240-38	c. del Raval, 16	<p><span><span><span><span><span>Francesc Rigol i Tubella, va encarregar-li la casa a l’arquitecte Miquel Madurell, que la va projectar entre els anys 1903-1904. Es dedicava al comerç de vi i anisats juntament al seu germà Modest, que més tard començarà a elaborar cava (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1891, Miquel Madurell i Rius finalitzà la seva formació com a arquitecte. Al llarg de la seva carrera, desenvolupà una activitat professional notable tant a les Illes Balears com a Barcelona. Entre els seus treballs més destacats hi ha l’edifici que actualment acull el Parlament Balear, així com diversos projectes rellevants a la capital catalana, entre els quals sobresurt la seu del Banco Hispano-Americano, premiat en el certamen anual d’arquitectura de l’any 1912. Des del 1904 assumí el càrrec d’arquitecte municipal a Sant Sadurní d’Anoia, on deixà una empremta significativa en el paisatge urbà. Madurell és considerat una figura clau en el desenvolupament del modernisme local. Entre les seves intervencions més emblemàtiques al municipi s’hi troben dos edificis públics: les Escoles Noves i l’Ateneu. (POUM, 2010), (CUBELES, 1991).</span></span></span></p>	41.4240600,1.7844700	398429	4586546	1903-1904	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99149-p1110867.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99149-p1110869.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99149-p1110871.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-17 00:00:00		Miquel Madurell i Rius (arquitecte)	També és coneguda com a casa Rigol.	105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99150	Casa Massana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-massana	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMEU, Antoni (1996). Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 13.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de tres crugies, amb soterrani, planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. La composició de la façana es basa en una retícula perfectament definida, que transmet una sensació de regularitat i equilibri. Tres eixos verticals de simetria alineen totes les obertures, les quals disminueixen de mida a mesura que s’enfila l’edifici. A la mènsula central de la planta baixa hi figura la inscripció “P M” (Pere Massana), acompanyada de la data del projecte: '1884'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana presenta un contrast notable entre la planta baixa, revestida amb plaques, i la resta de l’edifici, arrebossat amb un acabat fi a partir del primer pis. </span></span></span><span><span><span>Una balconada al primer pis, sustentada per mènsules, unifica les tres obertures. Al segon pis, en canvi, els balcons es disposen de manera individual, i a les golfes s’incorporen finestres coronelles formades per dos arcs. </span></span></span><span><span><span>La composició remata amb un coronament en forma de balustrada que tanca el terrat. A la part posterior, la casa compta amb un pati.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici fa ús d’un llenguatge eclèctic, destacant pel joc de falses pilastres, faixes horitzontals, motllures ornamentals i finestres superiors d’inspiració medievalitzant.</span></span></span></p>	08240-39	c. Sant Antoni, 23-25	<p><span><span><span>L’any 1884 es demana la llicència per fer la reforma de la façana de l'edifici original. La Diputació de Barcelona li concedeix a canvi d'endarrerir la façana per tal de disposar més amplitud en aquell tram de la carretera de Sant Boi a la Llacuna, que travessa Sant Sadurní pels carrers Raval, Sant Antoni i Diputació (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Massana, propietari de Can Llopart de la Costa a Subirats, va ser un dels pioners en l’elaboració dels vins escumosos. Li va encarregar la reforma de la façana de la casa al mestre d’obres Venceslau Güell. Aquest s'havia </span></span></span><span><span><span>matriculat a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona a la dècada de 1860. Havia obtingut els títols d'agrimensor i de mestre d'obres (1864). Se sap que va estar actiu a Barcelona entre 1871 i 1918.</span></span></span></p>	41.4237700,1.7867800	398622	4586511	1884	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99150-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99150-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99150-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-04-24 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Venceslau Güell i Puigrobí (mestre d'obres)	També és anomenada Can Llopart.	102\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99151	Cal Gual	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gual	<p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 15.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Habitatge entre mitgeres, estructurat en planta baixa, pis i terrat. Disposa de jardins o patis a ambdós extrems, de manera que l’accés principal, des del carrer Diputació, es fa creuant el jardí anterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels elements més singulars de la construcció és la doble escala de traçat corbat que condueix al primer pis, amb baranes de ferro colat. Aquesta estructura genera un espai porxat a la planta baixa, actualment utilitzat com a accés a l'aparcament. En aquest nivell inferior destaquen també dues obertures circulars tipus ull de bou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del primer pis presenta una composició simètrica, amb una porta d’accés central flanquejada per dues finestres. Cal remarcar el treball d’ebenisteria d’estil modernista, així com les balustrades que actuen com a ampits de les finestres. Les obertures estan emmarcades per perfils motllurats de línies simples, i la porta d’accés compta amb una petita teuladeta sustentada per mènsules ornamentades amb figures humanes i decoració floral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior del frontis es resol amb una cornisa motllurada que dona pas a una balustrada decorativa, la qual delimita el terrat.</span></span></span></p>	08240-40	c. Diputació, 4	<p><span><span><span>Aquest habitatge és un dels primers que es van aixecar al carrer Diputació, a partir d’un projecte originalment concebut per al carrer Raval l’any 1880, finalment adaptat a aquesta nova ubicació. En un context marcat pel final de la Tercera Guerra Carlina, i en plena etapa de creixement econòmic, la vila reprèn l’expansió urbana més enllà del perímetre de les antigues muralles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Parés i Marrugat li encarregà la casa al mestre d’obres Josep Torres i Ferran. Aquest havia aconseguit el títol l'any 1872, i va treballar a Barcelona </span></span></span><span><span><span>entre 1876 i 1906. A Sant Sadurní d'Anoia va treballar per a Josep Parés (POUM, 2010). El projecte d’obres preveia una solució diferent per la barana de l’escala i pel coronament de la casa.</span></span></span></p>	41.4235900,1.7884700	398763	4586490	1880	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99151-p1100970.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99151-p1100971.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99151-p1100972.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-04-24 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Josep Torres Ferran (mestre d'obres)		102\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99152	Cal Calixtus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calixtus	<p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 16.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>La finca comprèn l’edifici principal i el jardí, tot plegat delimitat per un baluard format per pilars i reixes de ferro colat. L’edificació consta de planta baixa, primer pis i terrat, amb una destacada torratxa mirador a la part superior, coberta per una volta decorada amb escates de ceràmica vidrada. L’accés a l’habitatge es realitza a través del porxo situat al jardí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Situada en una cantonada, la casa presenta una façana alineada amb el carrer Diputació. Les façanes sud-est i sud-oest es caracteritzen per una galeria contínua sostinguda per columnes de ferro colat, el mateix material utilitzat en les reixes perimetrals. La cantonada metàl·lica de la galeria de la primera planta, que dona al carrer Diputació, es va tancar posteriorment amb una vidriera de colors, decorada amb formes sinuoses d’inspiració vegetal, molt en sintonia amb l’estètica modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici s’emmarca dins de l’arquitectura eclèctica, amb elements distintius com l’encoixinat de la planta baixa, les pilastres del primer pis, els trencaaigües motllurats sobre les obertures i el frontó que corona el balcó. Portes i finestres s’organitzen seguint eixos de simetria perfectes. Al segon pis, es recorre a permòdols i cartel·les d’inspiració historicista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per damunt de la cornisa motllurada, la terrassa es delimita mitjançant una sèrie de balustrades alternades amb murets decorats amb relleus de formes poligonals i coronats amb motius de palmetes. </span></span></span></p>	08240-41	c. Diputació, 26	<p><span><span><span>El carrer Diputació neix amb l’arribada del ferrocarril, l'any 1865. Era el camí que portava a l’estació, i que es va transformar en carretera quan s’obrí el tram que va de la carretera de l’Ordal a Sant Quintí de Mediona (1883). Esdevé així en el tercer eixample de Sant Sadurní, i una via principal d’entrada i sortida del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Narcís Aran Vidal va obtenir el títol de mestre d'obres el 1883 i treballà sobretot a Barcelona, amb realitzacions com l'església dels Sants Just i Pastor (1889) o la casa Puig, al carrer Muntaner 73, l'any 1891. Va escriure un 'Tratado completo de carpinteria' (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom de la casa ve de la marca comercial d’un escumós “Calixtus”. Les caves Calixtus van ser creades per Salvador Oliver i Santacana (1882-1978), l’any 1917, una de les primeres caves nascudes a Sant Sadurní d’Anoia. La família Oliver eren propietaris agrícoles, dedicats al conreu de la vinya. El nom ve derivat de la memòria de l’avi del fundador, anomenat Calixt. La família va adquirir l’edifici.</span></span></span></p>	41.4231500,1.7892400	398826	4586440	1885	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99152-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99152-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99152-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99152-4.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-11-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Narcís Aran Vidal (mestre d'obres)		102\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99153	Hospital Fundació Ferrer i Sallés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-fundacio-ferrer-i-salles	<p><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, Raquel (coord.) (1990). Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Memòria 1985-1989. Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 17.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici aïllat, envoltat de jardí que fa cantonada amb el carrer de Cèsar Martinell i amb el d'en Ferrer i Sallés. El perímetre de la finca està tancat amb mur de maçoneria i el portal principal de reixa de ferro entre pilars es troba a la cantonada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des d'aquesta porta s'accedeix, a través d'un jardí, a una torre central de planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatres vessants. Aquesta torre està flanquejada per dues ales laterals de planta baixa, pis i golfes, obertes a tres vessants on s’obren finestres tipus mansarda. Aquest primer edifici té un parament de pedra irregular i morter. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Per darrera de la torre central s’hi adossa un altre cos, perpendicular, i amb el parament arrebossat. En conjunt es conforma una planta en forma de “T”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures, tants finestres com portes, es caracteritzen per les llindes esglaonades, en unes façanes de composició simètrica fornades per ràfec de biguetes de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Una connexió, mitjançant una passera elevada acristalada, arriba a l'edifici més modern del casal d’avis.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-42	Plaça d'en Manuel Raventós, 7	<p><span><span><span>Josep Ferrer i Sallés, propietari i fill de la Torre Ramona (Subirats), va deixar la seva herència a la vila de Sant Sadurní amb l'objectiu de reconstruir l'església parroquial i construir i mantenir un hospital per malalts pobres. A tal efecte es va constituir la Fundació Ferrer Sallés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Mossèn Ullastre va promoure el projecte de l'Hospital per malalts pobres. Va aconseguir la donació d’un terreny i el mes de gener de 1884 es van iniciar les obres, d'acord amb el projecte de l'arquitecte barceloní Ubald lranzo Eiras.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Ubald lranzo havia obtingut el títol d'arquitecte a Barcelona, el 1879. Va ser cap de secció de l'Oficina d'Urbanització i Obres de l’Ajuntament de Barcelona i va formar part de la Comissió Tècnica de l’Eixample. Va col·laborar amb l'arquitecte Pere Falqués en la realització de l'edifici de la tinença d'alcaldia del carrer Bruc de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al cap d'uns anys, però, la construcció encara no estava enllestida. La capella mai no es va acabar i l'únic cos edificat aleshores, contigu a la façana nord, va ser ocupat per les germanes carmelites, que s'havien instal·lat definitivament a Sant Sadurní l'any 1884. En aquest edifici impartien l’ensenyament primari ì, alhora, es dedicaven a l'assistència social i sanitària. Anys endavant va ser adaptat i utilitzat com a habitatges de tipus social fins a ben entrada la dècada dels setanta del nostre segle.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1914 es va adossar a la façana sud de l'església un edifici d'una planta, destinat a l'Escola Professional i Domèstica, de la qual també es van responsabilitzar les monges. Aquest nou cos va ser enderrocat el 1982, amb motiu de la construcció, per part de l'Ajuntament, de la Casa dels Avis (LACUESTA, 1990).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cap al 1928 es va iniciar la construcció del nou i definitiu edifici de l'hospital, situat a pocs metres del vell, ara l’encarregat seria l'arquitecte Ygnacio Brugueras. En aquest projecte també hi intervingué, tres anys després, Josep Ros i Ros per dissenyar l'accés, les escales i la tanca. El responsable de l'ampliació de 1956 fou Moliner, i la rampa construïda el 2002 fou projectada per Ramón Fusté Sitges (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p>	41.4232700,1.7906000	398940	4586452	1884, 1928-1932, 1956	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99153-p1110114.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99153-p1110120.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99153-p1110127.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99153-p1110128.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BCIL	2025-05-17 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Ubald lranzo Eiras (arquitecte), Ygnacio Brugueras (arquitecte), Josep Ros i Ros (arquitecte)		116\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99154	Casa Miró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miro-1	<p><span><span><span>LACUESTA, Raquel (2009). Catedrals del vi: arquitectura i paisatge. Angle: Fundació Caixa Manresa. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 18.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici en forma de L, articulat a partir d'un cos central octogonal. Cadascuna de les dues ales laterals presenta una estructura de planta baixa i pis amb una torre sobresortint en alçada a les cantonades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La rotonda central, que fa de vestíbul, està coberta per una cúpula que s'alça fins el primer pis on unes lluernes permeten l'entrada de llum. Les columnes, de tipus toscà, s’utilitzen tant a la porxada de la rotonda com a les divisòries decoratives entre les finestres d’arc de mig punt localitzades en diferents cossos de la residència. </span></span></span><span><span><span>Les torres de les ales laterals presenten finestres d’arc de mig punt reixades, a la planta baixa; balcó simple de barrots i mènsules metàl·liques al primer pis; i triple finestra d’arc de mig punt amb ampits al pis superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La finca està tancada perimetralment amb reixa metàl·lica disposada entre pilars, que es coronen amb boles ornamentals o grans peces escultòriques de gerres amb raïm, en els pilars més grans del portal d'entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons (LACUESTA, 2009) s’hi fa patent la influència de l’arquitectura classicista del Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, avui el Museu d’Arqueologia de Catalunya.</span></span></span></p>	08240-43	Plaça d'en Manuel Raventós, 10	<p><span><span><span>El Xampany Noya, va estar entre els 10 primeres escumosos elaborats a Sant Sadurní, fundat per Joan Miró i Baiges (1886-1970) i Maria Assumpció Galofré Soler (1888-1969). Ambdós eren de Vilarodona i van arribar entre 1909 i 1912 per fer-se càrrec del cafè bar del Noya, a la plaça de l’Ajuntament. En el soterrani del cafè van engegar un negoci de gasoses i sifons, i després de xampany. L’any 1918 es creava l’empresa cavista i més tard vam comprar un magatzem que era dels propietaris de Cal Guineu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Maria Galofré era amic de l’arquitecte Cèsar Martinell, que va projectar un garatge i la residència, les caves i un magatzem. Segons Maria Lluïsa Miró la construcció es va fer entre 1927 i 1929. El constructor va ser Pere Santet, de Sant Sadurní. Primer construirien les caves i després la residència, en la qual Martinell va acabar deixant la direcció de l’obra a un tècnic del seu despatx. La Guerra Civil va aturar la construcció, i no va ser acabada fins l’any 1945, amb un canvi respecte al projecte, ja que no es va aixecar la torre central que havia de presidir la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la mort prematura de Joan Miró i Berger (1984), nét del fundador, el seu pare va associar-se amb Josep Berral, creant l’empresa Berral i Miró, que no va durar molt, i s’abandonà la producció de cava. Iniciat el segle XXI, les caves van ser llogades i van recuperar la producció de cava, de la mà de Pere Varias.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Miró van vendre el magatzem i el garatge ubicats a la part oposada als edificis actuals, que acabarien enderrocats per fer-hi pisos (LACUESTA, 2009).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cèsar Martinell i Brunet (Valls, 1888 - Barcelona 1973) fou un arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. A més d'arquitecte, va ser un gran investigador, divulgador i historiador de l'art. Martinell va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, conegudes com “les catedrals del vi”.</span></span></span></p>	41.4228679,1.7902457	398910	4586408	1929	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99154-p1110093.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99154-p1110094.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99154-p1110103.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Cèsar Martinell i Brunet (arquitecte)		106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99155	Edifici Caixa de Pensions	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-caixa-de-pensions-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMORÓS I CUNILLERA, INDA (1995). 'L'obra dels homenatges a la vellesa de la Caixa de Pensions i el museu dels homenatges de Sant Sadurní', a </span></span></span></span></span></span><em>Miscel·lània penedesenca</em>, 1995, vol. 19, p. 9-38.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 19.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>L'edifici està concebut com un projecte de façana lineal que ocupa tota la llargada del carrer Francesc Moragas, tot i que també presenta entrades pels carrers Hospital i Sant Antoni. La imatge de l'edifici respon als criteris marcats per la institució, ja que la mateixa estètica es troba en altres edificis contemporanis de la Caixa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'una construcció formada per tres cossos, cadascun d'ells destinat a un ús: el central a vestíbul i escala; el de l'esquerra a museu i biblioteca; i el de la dreta a oficines i habitatge. Cada cos té teulada a quatre vessants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El cos central presenta una entrada porxada amb dos columnes clàssiques i terrassa superior amb balustrada, sobre un segon pis, més elevat que els cossos dels costats, destaca un ràfec de mènsules de pedra i cornisa motllurada. Enmig d’aquest frontis, entre dues finestres, hi ha l’escut de la Caixa en relleu. Els altres dos cossos laterals destaquen per presentar al pis superior galeries amb finestres agrupades de dos en dos o de tres en tres amb arc de mig punt, a la manera gòtica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot l’edifici juga amb aplacats que simulen carreus col·locats en cadena cantonera. Totes les obertures estan enreixades. La decoració barreja elements classicistes, com les columnes i els frontons, i elements de regust gòtic com les finestres de les golfes, o noucentistes com els gerros que culmines terrasses i cornises. Els finestrals poden ser molturats i alguns presenten balustrada sense volada. Només es van dissenyar balcons en un dels cossos, el dedicat a habitatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’entrada des del carrer Sant Antoni, repeteix la fórmula de l’ús de columnes clàssiques, a les que s’afegeix també l’entaulament de la mateixa estètica. </span></span></span></span></span></span></p>	08240-44	c. Francesc Moragas, 1	<p><span><span><span><span><span><span>La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, va sol·licitar la construcció de l’edifici l’any 1931, al carrer Vilaró, nom del director de l’entitat en aquell moment (avui carrer Francesc Moragas). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El projecte de la Caixa no es limitava a fer oficines, sinó que oferia una biblioteca i un museu, inaugurats la dècada dels cinquanta. El museu es va dedicar a l'Homenatge a la Vellesa, festa molt vinculada a Sant Sadurní ja que es va originar en aquesta ciutat l'any 1915 amb el patrocini de la Caixa, per després estendre’s a altres poblacions (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’arquitecte triat va ser Agustí Domingo Verdaguer, en actiu a Barcelona durant la primera meitat del segle XX, que havia obtingut el títol professional l’any 1906. Va exercir com a arquitecte en cap dels serveis municipals de Cementiris, Sanitat i Beneficència de l’Ajuntament de Barcelona. El de Sant Sadurní no seria l’únic encàrrec de la Caixa, entre les seves obres més destacades hi ha l’edifici de la Caixa de Pensions de Vic (1928). També la Casa Vehils Vidal de Barcelona (1936), així com el conjunt d’habitatges coneguts com les Cases Barates del passatge de l’Esperança, a Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4242500,1.7880700	398730	4586563	1931	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99155-1-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99155-2-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99155-3-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99155-4.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Agustí Domingo Verdaguer (arquitecte)	Al cadastre consta una reforma total realitzada l'any 1995.	116\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99156	Índex / Capella de l'Antic Hospital	https://patrimonicultural.diba.cat/element/index-capella-de-lantic-hospital	<p><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, Raquel (coord.) (1990). Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Memòria 1985-1989. lnstitut d'Edicions de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 20.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>L'edifici està format per la capella i del cos annex adossat a la façana nord. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La capella és d'una nau de planta rectangular amb una capçalera poligonal. Originalment tenia una coberta d'encavallades de fusta a dues vessants, però posteriorment, amb la restauració, es va afegir una estructura sobreaixecada pel cantó nord, formant un volum nou de solera i coberta amb planxes de coure que incorpora un lluernari. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La capella té tres nivells d'alçada lliure. Les parets són de paredat comú, amb impostes motllurades a l'interior i arcades (actualment cegues) fetes de totxo vist que ressalten els diferents nivells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal està reculada respecte a la línia del carrer. S'hi accedeix a l'interior a través d'unes escales de marbre que donen accés al portal d’arc de mig punt. Al primer i segon pis de la nau també s’observa un grup de tres arcs rebaixats amb tancament de marbre. Finalment, per sobre del segon pis, hi ha un òcul que tanca la composició de la façana també amb marbre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'absis mostra exteriorment al nivell del segon i tercer pis, tres finestrals en forma d'arc apuntat i doble arquivolta, a més de dos grans contraforts que recorren l'absis en tota la seva alçada. Per la banda interior, els contraforts es corresponen amb pilastres de totxo vist.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'edifici annex a la capella és un cos quadrat de tres plantes i terrat pla, aixecat sobre un sòcol en pendent que salva el desnivell del carrer. Està construït amb els mateixos materials i textures que la capella (LACUESTA, 1990).</span></span></span></span></span></span></p>	08240-45	c. de Pompeu Fabra, 34	<p><span><span><span><span><span><span>Aquesta capella havia de donar servei a l’hospital aixecat per la Fundació Ferrer i Sallés, creada a partir de la donació de Josep Ferrer i Sallés. En les seves disposicions testamentàries, Ferrer va fer hereva dels seus béns a la vila de Sant Sadurní amb l'objectiu de reconstruir l'església parroquial i construir i mantenir un hospital per malalts pobres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Mossèn Ullastre va promoure el projecte de l'Hospital per malalts pobres. Va aconseguir la donació d’un terreny i el mes de gener de 1884 es van iniciar les obres, d'acord amb el projecte de l'arquitecte barceloní Ubald lranzo Eiras.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest arquitecte </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>havia obtingut el títol a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, l'any 1879. Va ser cap de secció de l'Oficina d'Urbanització i Obres de l’Ajuntament de Barcelona i va formar part de la Comissió Tècnica de l’Eixample. Va col·laborar amb l'arquitecte Pere Falqués en la realització de l'edifici de la tinença d'alcaldia del carrer Bruc de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al cap d'uns anys, però, la construcció encara no s'havia enllestit. La capella mai no es va acabar i l'únic cos edificat aleshores, contigu a la façana nord, va ser ocupat per les germanes carmelites, que s'havien instal·lat definitivament a Sant Sadurní l'any 1884. En aquest edifici impartien l’ensenyament primari ì, alhora, es dedicaven a l'assistència social i sanitària. Anys més tard, va ser adaptat i utilitzat com a habitatges de tipus social fins ben entrada la dècada dels setanta del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1914 es va adossar a la façana sud de l'església un edifici d'una planta, destinat a l'Escola Professional i Domèstica, de la qual també es van responsabilitzar les monges. Aquest nou cos va ser enderrocat el 1982, amb motiu de la construcció, per part de l'Ajuntament, de la Casa dels Avis (LACUESTA, 1990).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La capella ha tingut diferents usos: magatzem municipal, centre d'ensenyament i d'assistència social (el cos annex que havia de ser hospital) i, més endavant, caserna i edifici d'habitatges. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’any 1987 es van fer obres de restauració, a càrrec dels arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria, promogudes per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i la Diputació de Barcelona, per crear un centre d’ensenyament artístic.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4239100,1.7906000	398941	4586523	1987 (obres de rehabilitació)	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99156-p1110135.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99156-p1110141.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	BCIL	2025-05-17 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jordi Garcés i Enric Sòria (arquitectes, rehabilitació)	L'edifici adopta el nom del servei municipal de joventut de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Índex.	98	46	1.2	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99157	Magatzems Santacana Roig / Cal Blay	https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzems-santacana-roig-cal-blay	<p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 21.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>És un edifici de planta triangular construït entre dos carrers i amb paret mitgera per la banda sud. S'adaptat al solar on es va aixecar, amb un vèrtex tallat on es forma un xamfrà, on hi ha l’única entrada. Es tracta d’un portal rectangular, que remarca un fals tram d’arc escarser. Està profusament decorat amb trencaaigües de grans proporcions guarnit amb motius florals i la part central decorada amb garlandes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta decoració es repeteix al capcer superior de forma semicircular, més petit que el trencaaigües i cornat per una palmeta. Entremig, es pot llegir la data pintada i encerclada “1905”. De les cantonades arrodonides del xamfrà, s’enlairen dos pinacles coronats per grans boles ornamentades amb molt detall.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes laterals estan dividides per franges verticals que acaben en pinacles, coincideixen amb els trams de volta catalana, sota les bigues de gelosia que hi ha a l’interior. Aquestes façanes </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>presenten un gran finestral per cada banda rematat amb arc escarser i decorat amb les mateixes motllures que l’obertura del xamfrà.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-46	c. Josep Rovira, 27	<p><span><span><span><span><span><span>Els germans Rovira Santacana, coneguts amb el sobrenom dels Mota, pel nom d’una masia històrica del municipi, eren uns dels grans propietaris de la vila. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Josep Rovira Santacana (1841-1930), hereu de cal Mota, es mogué en l'entorn del grup de Sant Sadurní anomenat 'Els set savis de Grècia', format pels grans propietaris de Sant Sadurní que es reunien en les tertúlies de can Guineu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Van construir aquest magatzem l’any 1912 (tot i que al xamfrà hi hagi pintat l’any 1905).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El magatzem va pertànyer després a les caves Santacana Roig, que més tard crearien la marca Montesquiu.</span></span></span></p>	41.4227500,1.7842400	398408	4586401	1912	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99157-p1110810.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99157-p1110762.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99157-p1110763.jpg	Legal	Eclecticisme\|Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2025-11-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Domènec Boada i Piera (arquitecte)		102\|105\|106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99158	Antigues escoles públiques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-publiques-0	<p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç, p.72</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 22.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span>Edifici exempt que ocupa la major part d’una illa de cases a l’extrem oest de la plaça, fet que li atorga una gran presència urbana. Té forma d’U invertida i consta de planta, planta primera i terrat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal és la que dóna a la plaça, amb cinc cossos simètrics. El cos central, més alt, presenta un coronament rectangular amb la inscripció “ESCUELAS PÚBLICAS” i un escut en baixrelleu coronat sobre quatre barres. El coronament està decorat amb quatre permòdols amb motius florals a la part superior i dos falsos pilars motllurats els costats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’entrada principal de l’edifici, al cos central, s’obre a la planta baixa amb dues portes emmarcades amb trencaaigües amb forma d’arc rebaixat rematats amb motius florals als extrems. A la part superior de cada porta s’adossen peces decoratives a manera de baix relleu, representant una flor (margarida). Aquesta peça arriba a la faixa que divideix les dues plantes. </span></span></span></span><span><span><span><span>La primera planta presenta dues finestres ampitadores, amb la mateixa decoració floral i les mateixes motllures en el trencaaigües, coronades amb respiralls igualment decorats. Els límits d’aquest cos central amb els laterals venen determinats per falses pilastres encoixinades, coronades per impostes que emulen sustentar capitells clàssics que presenten decoració, igualment floral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els cossos laterals intermitjos destaquen per les finestres geminades. Mantenen els elements decoratius descrits fins ara i la diferència respecte al cos central és que a la part superior el coronament es buit i tancat amb baranes metàl·liques. Per la seva banda, els </span></span></span></span><span><span><span><span>cossos dels extrems, a diferència dels anteriors, tenen finestres també geminades, però de tres obertures per unitat; i el capcer és ple, amb peces decoratives geomètriques. D’aquests cossos surten les ales laterals d’un únic pis, on també hi ha portes d'accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Darrera la façana principal, i entre les ales laterals, hi ha un pati, actualment compartit entre aquest edifici i un altre de nova construcció dedicat a arxiu municipal de Sant Sadurní d’Anoia. Tots dos edificis han quedat relligats amb la utilització d’un sòcol comú i el pati central funciona com a zona compartida del complex.</span></span></span></span></p>	08240-47	Plaça del primer Homenatge la Vellesa	<p><span><span><span>Abans d’existir aquest edifici, les escoles s’ubicaven a una casa propietat de Manuel Raventós. L’any 1874 la professora Francesca Moragas va presentar una queixa a l’Ajuntament pel mal estat de l’edifici que servia d’escola i casa del professorat. Essent alcalde Marc Mir i Capella, l’Ajuntament va comprar uns terrenys de la seva propietat per fer les Escoles Noves. Sembla que no seria fins a 1887 que es va decidir l’emplaçament de les escoles a la plaça Nova. Mentre l’escola s’instal·lava provisionalment a la casa de la plaça Nova n. 6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1889 l’Ajuntament va presentar el projecte per fer-la, just quan començava l’època més crítica de l’atac de la fil·loxera a Sant Sadurní. L’any 1902 va sortir el concurs per construir l’edifici, que guanyaria el contractista Rafel Isart i Garriga. El segon dia de la festa major, el 30 de novembre, es va fer l’acte de la col·locació de la primera pedra, amb l’assistència de les autoritats. L’arquitecte contractat pel projecte era Miquel Madurell. El Sr. Mañas va regalar la pedra per a les obres, que es van desenvolupar amb normalitat. L’any 1905 la construcció de les escoles estava acabada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Miquel Madurell i Rius obtingué el títol d'arquitecte el 1891. Entre els seus projectes destaquen l'actual seu del parlament balear i diverses obres a Barcelona, com el Banco Hispano- Americano, que li va merèixer una menció honorífica en el concurs anual d'arquitectura de 1912. Nomenat arquitecte municipal de Sant Sadurní l'any 1904, és l'autor de les obres més representatives del modernisme de la vila, al marge de les de Puig i Cadafalch. (POUM, 2010), (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que l’edifici se li atribueix a aquesta autor, s’especula amb la possibilitat que el seu pare, Miquel Madurell i Rius, participés en l’obra o fins i tot, que fos concebuda per ell (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 2014-2017 l’edifici va ser rehabilitat íntegrament, amb un projecte dels arquitectes Oriol Cusidó i Irene Marzo (T9 arquitectes) i, des de 2017, acull la biblioteca municipal Ramon Bosch de Noya.</span></span></span></p>	41.4252000,1.7857900	398541	4586671	1902-1904	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99158-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99158-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99158-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99158-4.jpg	Legal	Eclecticisme\|Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	BCIL	2025-11-24 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Miquel Madurell i Rius (arquitecte)		102\|105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99159	Ateneu Agrícola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-agricola	<p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, a <em>El Cep i la Nansa,</em> Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia' , a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 23.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de planta baixa, pis i terrat, entre mitgeres i alineat al carrer amb una única i extensa façana de gran presència urbana. </span></span></span><span><span><span>El frontis presenta una composició simètrica on destaca l’eix horitzontal que marca la gran balconera de la primera planta, que recorre tot l’edifici amb una balustrada clàssica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos central de la façana és més alt que la resta i queda emmarcat per un revestiment que simula muntants de pedra. Aquest cos culmina amb un gran capcer esglaonat amb pinacles de decoració naturalista. Enmig es pot llegir la paraula “Ateneo”, i destaca el símbol de la senyera en el pinacle més alt. En aquest cos s'obre una finestra tripartida amb un trencaaigües profusament decorat amb motius florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos cossos laterals rematen el coronament amb unes balustrades que contrasten amb el remat la de la balconera central perquè aquestes estan decorades amb formes circulars que s’encadenen, amb pinacles intermitjos que neixen de mènsules profusament decorades. Totes les obertures estan emmarcades i decorades, sempre amb ornamentació vegetal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta vàries portes d’entrada, actualment només una està operativa. La façana està arrebossada i decorada amb formes que representen carreus disposats a trencajunts.</span></span></span></p>	08240-48	c. Josep Rovira, 14	<p><span><span><span>L’any 1877 es va redactar el reglament de la societat anomenada “Casino de la Fraternidad” per part d’una comissió de menestrals, comerciants i treballadors diversos. Tenia el domicili al carrer Raval 33, i al carrer Montserrat 1. L’any 1866 es re-funda i legalitzada com a societat d’esbarjo amb el nom de “Casino Alianza de la Fraternidad”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1908 la junta directiva va exposar la possibilitat de tenir un local de propietat. El 16 de febrer es canvia el nom de l’entitat, que passa a dir-se “Ateneu de la Fraternidad”, el nom “Ateneu” tenia connotacions més amplies en aspectes culturals. L’1 de març comencen les obres de l’edifici, que durarien un any gràcies a l’esforç de molts veïns de la vila, i el mes de novembre l’entitat es dota d’un nou reglament. L’any 1911 es torna a canviar el nom, serà “Ateneo Agrícola”, amb nous estatuts que defineixen l’entitat com a societat instructiva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’Ateneu, s’impartien conferències, hi havia cinema, es feien balls, i hi havia pista per patinar. L’any 1919 es van arrendar nous terrenys i es va crear el camp d’esports. També es va fundar el Club Esportiu Noia, secció de futbol; i el Coro la Pàtria (1900), que s’integra a l’Ateneu, que aniria ampliant la sala d’espectacles per tenir més lloc pels nous socis. L’any 1934 es va aixecar un nou pis en un dels laterals de l’edifici, desvirtuant la composició arquitectònica original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1939, acabada la Guerra Civil, l’Ateneu es clausurat. L’entitat és espoliada. La biblioteca, que tenia documentació des de 1878, a més de llibres, revistes, fotografies i mapes, desapareix. A l'edifici s’instal·la fins 1945 el benemèrit Auxili Social amb l’objectiu de donar de menjar als nens i nenes en el context de la postguerra. </span></span></span><span><span><span>L’any 1947 passa a dir-se “Hogar del Productor de Educación y Descanso” fins que el 1970 canvia el seu nom a “Ateneo Agrícola Noya”. </span></span></span><span><span><span>Després de moltes tensions polítiques, l’ateneu és cedit a l’Ajuntament l’any 1963, que no tornaria a mans del seus socis fins l'any 1982.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1891, Miquel Madurell i Rius finalitzà la seva formació com a arquitecte. Al llarg de la seva carrera, desenvolupà una activitat professional notable tant a les Illes Balears com a Barcelona. Entre els seus treballs més destacats hi ha l’edifici que actualment acull el Parlament Balear, així com diversos projectes rellevants a la capital catalana, entre els quals sobresurt la seu del Banco Hispano-Americano, premiat en el certamen anual d’arquitectura de l’any 1912. Des del 1904 assumí el càrrec d’arquitecte municipal a Sant Sadurní d’Anoia, on deixà una empremta significativa en el paisatge urbà. Madurell és considerat una figura clau en el desenvolupament del modernisme local. Entre les seves intervencions més emblemàtiques al municipi s’hi troben dos edificis públics: les Escoles Noves i l’Ateneu. (POUM, 2010), (CUBELES, 1991).</span></span></span></p>	41.4231400,1.7842100	398406	4586445	1908	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99159-p1110741.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99159-p1110742.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99159-p1110747.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99159-p1110750.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic/Cultural	BCIL	2025-11-24 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Miquel Madurell i Rius (arquitecte)		119\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99160	Celler d'Espiells (Juve & Camps)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-despiells-juve-camps	<p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 25.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>El conjunt del celler d’Espiells s’articula entorn a una gran plaça pavimentada d’uns 6.000 m². Dins del seu perímetre s’aixequen diferents edificis: una nau magatzem, una torre mirador, les oficines, el propi celler i petites dependències auxiliars. Totes les construccions estan construïdes íntegrament en maó vist, en un entorn delimitat per vinyes. Entre 1989 i 1993 l’arquitecte Josep Juvé i Raventós, membre de la família va rebre l’encàrrec de projectar el conjunt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'edifici del celler, de planta rectangular i grans dimensions, té una alçada de 7 m. i coberta de teula àrab a dues aigües, sostinguda per una sèrie regular d’arcades cada 6,5 m. El seu accés principal s’obre a una plaça a través d’una galeria encapçalat per un trencadís ceràmic de color taronja, i tancada amb grans portes corredisses de vidre. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El volum destinat a oficines es configura amb una planta quadrada i també està cobert a dues aigües. L’edifici s’articula a partir d’una estructura de pilars de formigó, i dues de les seves façanes, tancades amb grans vidrieres, es troben endarrerides respecte al pla de la coberta, formant un petit porxo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El cos dedicat a magatzems destaca per la seva estructura monumental, formada per amples arcades de 18m. de llum. Aquestes es reforcen amb dues parets arquejades paral·leles que delimiten un passadís de distribució central. La façana orientada a la plaça es compon d’una cadència rítmica d’obertures i contraforts, creant un joc visual de ple i buit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per últim, la torre mirador, de forma prismàtica i coberta a dues aigües, presenta una sèrie d’obertures per poder fer la funció de mirador des de diferents nivells.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-49	Espiells	<p><span><span><span><span><span><span>La família Juvé ja tenia una llarga tradició vitivinícola quan, el 1921, Joan Juvé i Teresa Camps llencen la seva marca de cava. Les següents generacions han fet créixer l'empresa comprant noves finques per disposar del seu propi raïm. Als anys 50, van comprar la finca d'Espiells on s'ubica el celler.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4437700,1.8134700	400882	4588701	1989-1993	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99160-3-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99160-p1110441.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99160-p1120797.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Nuria Jolis i Josep Juvé		98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99161	Caves Freixenet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-freixenet	<p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 26.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>L’edifici principal es compon de dues naus paral·leles d’un sòl pis i tres pisos soterrats (les caves pròpiament dites), tenen teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Aquestes naus estan adossades a quatre cossos laterals, disposats perpendicularment, units de dos en dos, que presenten teula àrab a quatre vessants i consten de planta baixa, dos pisos i golfes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El conjunt, concebut de forma unitària, aïllada, i contundentment volumètric, està tancat perimetralment per una barana de brèndoles de ferro alternades per pilars, ornamentats amb les característiques boles i les gerres ceràmiques pròpies del llenguatge noucentista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La superfície de davant de la façana que rep els visitants (en una de les naus), està enjardinada. S’accedeix a una porxada tancada per una balustrada, amb teuladeta a una vessant sustentada per parelles de pilars de maons. Sobre aquesta porxada hi ha un vistós coronament mixtilini amb un frontó de rajoles ceràmiques policromades, que anuncien la marca de les caves amb guarniments de raïms i copes d’escumós, i decoració de boles als extrems.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes principals dels cossos laterals estan composats per una planta baixa amb portals d’entrada de mig punt dovellat, un balcó amb barrots de ferro forjat amb obertura decorada amb dovelles, al primer pis; i una galeria entre pilars, al segon pis. El conjunt es remata amb un gran ràfec de biguetes de fusta. El límits d’aquestes façanes es marquen amb aplacats de </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>cadena cantonera.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La resta de façanes laterals es caracteritza per la simetria</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>amb finestrals de llinda, òculs ovalats i balcons. Totes les façanes estan estucades, i destaca el gran sòcol a la façana de llevant, fet de maçoneria poligonal. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat d’aquest edifici, l’empresa va créixer amb la construcció de nous edificis al seu entorn.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-50	c. Joan Sala, 2	<p><span><span><span><span><span><span>Les caves Freixenet es funden vers l'any 1920, sobre la base de l'activitat que ja desenvolupava el celler de can Sala. Un cop superada la crisi de la fil·loxera, com altres productors de la vila, Pere Ferrer Bosch i el seu sogre, Joan Sala i Tubella, van fer els primers assajos de vi escumós, i van fundar les caves Freixenet. Ferrer era cabaler de la finca la Freixeneda, d'on sortiria en nom de la marca, i havia fet estudis d'enologia. Joan Sala aportà la seva experiència al capdavant del celler de Can Sala. Va ser també alcalde de Sant Sadurní entre 1914 i 1923, i una altra vegada el 1930.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les caves Freixenet s'ubicaren en unes noves instal·lacions construïdes als terrenys veïns de l'estació per aprofitar les possibilitats que presentava el ferrocarril. El procés s'inicià el 1924 amb un primer projecte encarregat a Josep Ros i Ros. Diferents projectes i ampliacions van allargar les obres fins l’any 1929. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 1951) va esdevenir arquitecte municipal, de molt municipis. A Sant Sadurní d'Anoia va estar entre (1932-1944). La seva obra, tret de l'eclecticisme inicial d'algunes obres, sempre es va moure a cavall entre el modernisme, el noucentisme i l'art deco.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4208200,1.7939900	399220	4586176	1924-1929	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99161-1-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99161-2-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99161-3-5.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2025-08-26 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Josep Ros i Ros (arquitecte)		105\|106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99162	Capella de Sant Benet d'Espiells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-benet-despiells	<p><span><span><span>CRUANYES Joan; CLAVER, Llibert; ADELL, Joan-Albert<span><span><span><span><span> (1992).<em> </em></span></span></span></span></span><em>Catalunya Romànica</em>. El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOSCH, J.M.; VALLÈS, J. (1987). La Miranda d'Espiells. Memòria de l'excavació arqueològica de l'any 1987 a una necròpolis de turó aïllat (Sant Sadurní d'Anoia). Mem. Núm. 204.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C.; GIBERT, J.(2006-2007). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Conca mitjana del riu Anoia. 15 abril-31 desembre 2006 i 22 gener - 31 maig 2007. Mem. Núm. 8035.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, a <em>El Cep i la Nansa</em>, Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG, F. Xavier (2022). Sant Benet d’Espiells. Publicacions de l’Arxiu Municipal. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p>	XI, XII, XII, XVI, XVII, XIX	Es va restaurar als anys 60 del segle XX.	<p><span><span><span>La capella és d'una sola nau, orientada de sud-est a nord-oest, i està coberta amb una teulada de teula àrab, amb el carener disposat perpendicularment a la façana principal. La nau presenta una volta de canó, on encara es conserven les empremtes de les cintres d’encanyissat emprades en la seva construcció. Els murs laterals s'estructuren a partir de dos arcs formers de mig punt en cada banda, construïts amb carreus disposats en filades uniformes i regulars en contrast amb la resta dels murs, fets amb un aparell de reble irregular. Al mur de migdia s'obre una finestra de doble esqueixada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal té una composició asimètrica ja que la porta d'accés està descentrada a l'esquerra. La porta és d'arc de mig punt i està formada per grans dovelles sobre una imposta. Es protegeix per un guardapols. A la paret sobre la porta, hi ha una finestra d’espitllera rectangular que sí està centrada a la façana. Remata amb un ràfec de teules i una pedra coronada amb una creu gravada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'absis original no es conserva, possiblement perquè va ser parcialment o totalment destruït quan es va annexar la casa que actualment ocupa el seu lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar és una torre de planta quadrada amb finestres geminades, sobre les quals hi ha una obertura triangular a totes les cares excepte a la nord. Està coronada per una estructura piramidal que descansa sobre una cornisa. Per reforçar la seva estructura, al segle XIX es van afegir dos arcs de maó, visibles a la zona del presbiteri (ROIG, 2022).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior es conserva una capella lateral dels segles XVI o XVII dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquesta capella, de planta quadrada i coberta amb una teulada d'una sola aigua, destaca per la seva volta de tercelet, formada per cinc nervadures enllaçades per una motllura. La nervadura central presenta una iconografia de difícil interpretació, mentre que les més petites mostren decoració floral i figures d'àngels. Tot d’un gust de gòtic tarda i barroc.</span></span></span></p>	08240-51	Espiells	<p><span><span><span>La primera menció documental d’Espiells apareix al cartulari de Sant Cugat del Vallès. L’any 986, el rei carolingi Lotari confirmava a aquest monestir una sèrie de propietats on es menciona <em>Spicellos</em>. Segons diversos estudiosos, el nom d’Espiells, documentat amb diferents variants, prové del topònim <em>especula</em>, que significa ‘lloc de guaita’ o ‘talaia’. Aquesta hipòtesi és versemblant, ja que el jaciment es troba sobre un turó que actua com a mirador natural de la Vall de l’Anoia. No s’han trobat restes de torres de guaita de pedra, per la qual cosa es creu que n'hi podria haver hagut una de fusta (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els monjos benedictins de Sant Cugat del Vallès van liderar el repoblament d’aquest indret des de l’any 917, quan els germans Ermenard i Udalard, marquesos responsables de la Marca, van concedir terres dins del castell de Subirats (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església és esmentada per primera vegada l’any 1063 en un document que informa de la construcció d’una torre al costat de la capella, avui desapareguda. És probable que fossin aquests monjos qui van erigir la capella dedicada a Sant Benet de Nursia, fundador de l’orde benedictina. El document, de caràcter jurídic, recull una permuta entre l’abadia de Sant Cugat i un matrimoni de pagesos aloers, Umbert i Dalmizana. Això confirma l’existència d’una capella preromànica construïda pels primers pobladors. A partir del segle XI, el temple hauria estat reformat seguint l’estil romànic llombard (ROIG, 2022).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Espiells va sobreviure a diverses ràtzies sarraïnes, com les d’al-Mansur a finals del segle X i la del seu successor Abd al-Malik l’any 1108. Hi ha constància de la seva reconstrucció després d’aquests atacs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segle XII, Espiells ja era una parròquia. Un document del 5 de setembre de 1166 esmenta el <em>cimiterio Sancti Benedicti</em>, que podria referir-se a la necròpoli documentada a la miranda, la zona més elevada d’Espiells (BOSCH I VALLÈS, 1988). No obstant això, també podria referir-se a la sagrera entorn de l’església, fet que encara genera debat per manca d’informació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i la dificultat per establir amb precisió les diferents etapes constructives i reformes del temple, sembla probable que durant els segles XII i XIII s’hi incorporessin els arcs formers paral·lels a la nau, es reforcessin o ampliessin els murs perimetrals, es construís la volta de canó i s’aixequés el campanar (ROIG, 2022).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la crisi baix medieval provocada per la pesta negra, l’església va acabar esdevenint sufragània de Monistrol d’Anoia. El segle XVI, el temple es trobava en un estat de gran decadència i s’hi va fer una reconstrucció en què es van incorporar elements del gòtic tardà i barroc, com la capella afegida al nord-est de la nau i la modificació del campanar (ROIG, 2022).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els segles XVIII i XIX es va enderrocar l’absis romànic original per ampliar la casa que encara avui ocupa el seu lloc, coneguda com la de l’Ermità o Can Xiquet, i es va aixecar un mur vertical en el seu lloc. També es va reforçar la volta de canó amb dos arcs de maó, actualment visibles (ROIG, 2022).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La possessió senyorial d’Espiells va pertànyer al monestir de Sant Cugat fins a l’abolició de les senyories, l’any 1837 (LLORAC, 2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil espanyola (1936), l’església de Sant Benet va ser saquejada. El retaule de Sant Benet va ser cremat i les campanes, despenjades i desaparegudes. En època franquista, es van construir annexos, corrals i magatzems que van alterar la imatge romànica original del temple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins a la dècada de 1960 que, gràcies a la iniciativa dels veïns d’Espiells i del rector Joan Escala, amb el suport de la Diputació de Barcelona, es van dur a terme obres de conservació. Aquestes van consistir en eliminar l’arrebossat de les parets, reforçar l’arc former de la capella i restaurar les finestres del campanar. Posteriorment, durant les dècades de 1970 i 1980, es van enderrocar els annexos i es van recuperar els murs perimetrals, fins a aconseguir la imatge actual del temple (ROIG, 2022).</span></span></span></p>	41.4392700,1.8116300	400722	4588204		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99162-p1110416.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99162-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99162-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99162-4.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2025-11-24 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Es tracta de l’edifici més antic conservat a Sant Sadurní d’Anoia.	92\|93\|94\|98\|85	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99163	Cal Mir	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mir-1	<p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 28.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt aïllat d’edificis propis d’un mas. El cos de l’edifici pairal presenta planta quasi quadrangular. Consta de planta baixa, i dos pisos. La façana no és simètrica. Presenta dos cossos delimitats per unes faixes verticals d’aplacats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El bloc principal té l’entrada amb un portal d’arc rebaixat i al costat un gran finestral reixat amb la mateixa forma. Al primer pis destaca la balconera de llosana motllurada i barana de ferro forjat. Al segon pis només hi ha un balcó individual sense volada, i al lloc on tocaria una altra obertura hi ha un rellotge de sol de 1931.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El bloc de l’esquerra, més estret, mostra dues obertures al segon pis, fets d’arcs rebaixats amb barana. A la part baixa s’hi adossa una porxada de fàbrica de maó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La decoració de la façana es redueix als emmarcaments de les obertures i al coronament de boles típic del noucentisme.</span></span></span></span></span></span></p>	08240-52	Disseminat de Cal Mir, les Casetes d'en Mir.	<p><span><span><span><span><span><span>La informació oral recollida dels propietaris actuals de la casa, documenta l’any de construcció de la masia el 1714. Per un dibuix d’un avantpassat (veure imatges) es coneix la fesomia de la masia abans de ser reformada l’any 1931, que li va donar l'aspecte actual i és es va fer el nou rellotge de sol.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4245000,1.7739400	397550	4586608	1714	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99163-1-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99163-2-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99163-p1120859.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-17 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98\|119\|94	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99164	Can Ferrer del Mas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrer-del-mas	<p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia' , a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 29.</span></span></span></p>	XIX-XX	El perímetre principal presenta un estat d'abandonament.	<p><span><span><span>Es tracta d’una construcció “revival” radical dins de l’eclecticisme de la vila, un conjunt d’estil neomoresc o neoàrab, de dimensions considerables. L'edifici està fet, en gran part, de maó, a vegades amb solucions molt locals, com les voltes de maó pla atirantades. Encara conserva l’arrebossat i la pintura blanca (ROSSELLÓ, 1978). </span></span></span><span><span><span>L’edifici en general manté una imatge de palau imponent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca perimetral presenta una sèrie de torres decoratives de planta circular ornamentades amb merlets a l'entrada principal (façana oest). Estan ubicades als dos accessos principals del recinte. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes dues entrades presenten un arc de ferradura de grans dimensions, lleugerament ogivals. Cal esmentar que diverses de les estructures del conjunt estan enderrocades o semi enderrocades. El conjunt és vorejat per espais de jardí i tenia un espai de bosc privat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels espais més rellevants és el claustre, format per arcs de ferradura, unes ales de 5 arcs i els altres de 6, organitzats en dos plantes. Sembla ser que a la planta baixa del claustre encara es conserven diverses tines de vi, ja que havia funcionat com a celler (ROSSELLÓ, 1978).</span></span></span></p>	08240-53	Pla dels Pins	<p><span><span><span>La construcció es va fer sobre una antiga masia, que rebia el nom de Can Ferrer del Mas, hi havia un pou amb la data de 1657, data que també s’inscriu en una pica bugadera conservada. </span></span></span><span><span><span>No es disposa de notícies històriques respecte a la construcció de Can Ferrer del Mas, sembla que tradicionalment, se li ha atribuït la propietat a l’aventurer i espia Domènec Badia i Leblich, conegut també com <em>Ali-Bey.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>S’observa una sèrie de modificacions significatives. Dins de l’edifici apareixen les dates de 1888 (reixa forjada), 1924 (font) i 1925 (capella annexa sense culte). Segons (ROSSELLÓ, 1978) ”l’edifici <em>encara que dins de l'arquitectura de l'eclecticisme, presenta algunes contradiccions, degudes possiblement a ampliacions posteriors, com el porxo lateral. D'altra banda, els dubtes sorgeixen també de la seva cronologia en relació amb la figura d'Ali Bey (l'aventurer i espia Domènec Badia i Leblich) la vida del qual transcorre entre 1766 i 1818, període possiblement massa avançat en relació amb les formes de Can Ferrer del Mas. De confirmar-se, però, aquesta relació, es tractaria realment d'un fenomen avançat dins la història de l'arquitectura neomoresca, no tan sols en l'àmbit nacional, sinó internacional</em>”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2010, l’Ajuntament de Sant Sadurní va reconstruir la façana històrica i la torratxa. Per a l'execució dels treballs, es va determinar l’enderrocament de diverses de les estructures. Es tractava de la primera fase dels treballs de rehabilitació. </span></span></span></p>	41.4347800,1.7827500	398302	4587739		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99164-53-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99164-53-4.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	BCIL	2025-05-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99165	Casa del carrer Hospital 14 - 18	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-hospital-14-18		XIX, XX		<p><span><span><span>L’edifici, d’arquitectura urbana tradicional, presenta la teulada amb el carener paral·lel al carrer Hospital, s’estructura en tres nivells: planta baixa i 2 pisos. La composició es presenta equilibrada, amb eixos de simetria a les dues bandes, coincidint amb els portals més antics de la planta baixa, que són d’arcs rebaixats, destinades a local comercial i portals d’entrada. Una d’aquestes obertures ha estat modificada amb vidrieres modernes, mentre que una gran porta de fusta conserva el seu caràcter original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer pis destaca per la gran balconada amb baranes de ferro en fosa, reforçant la sensació d’horitzontalitat. Les tres obertures que s’obren en aquest nivell estan emmarcades i tenen llindes rectes, algunes estan tapiades o modificades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, els balcons són individuals, amb lloses de pedra més estretes que la de la balconada, les obertures segueixen la distribució i emmarcament del nivell inferior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana culmina amb cornisa de maons revestits. Allà on el revestiment ha caigut es pot observar el maó i la pedra originals</span></span></span></p>	08240-54	c. de l'Hospital, 14-18		41.4243300,1.7872800	398664	4586573		08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99165-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99165-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99165-p1100820.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99165-p1100821.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-05-22 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Desconeguda		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99166	Cases bessones del carrer de l'Hospital	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-bessones-del-carrer-de-lhospital	<p><span><span><span><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 33.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues cases bessones entre mitgeres. Són construccions populars que fan cantonada i estan separades pel carrer Narcís Viader. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Estan configurades per una planta baixa, dos pisos i terrat. Tenen entrada pels carrers Hospital i Església, i també al carrer Narcís Viader. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pel que fa a les façanes principals de totes dues cases, a la planta baixa hi ha portals que donen accés a locals comercials. A la primera planta destaca el balcó de llosana semicircular i barana de ferro forjat bombada, decorada amb motius florals. A la planta segona hi ha tres finestres iguals i per sobre un capcer amb motllures sinuoses de regust modernista. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les façanes laterals de les dues cases presenten molts canvis d’obertures respecte al projecte original, essent diferents en cadascuna. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Actualment les façanes de les dues cases, de composició senzilla, es diferencien pels revestiments i les motllures de les obertures diferents a les originals. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08240-55	c. de l'Hospital, 25, i c. de l'Església, 1	<p><span><span><span><span><span><span>L’any 1910 Narcís Viader cedeix a l'Ajuntament una part dels seus terrenys al carrer Hospital per tal d'obrir un nou carrer que prolongui el carrer Vilaró (actual Francesc Moragues), i així permetre la circulació des del carrer Sant Pere cap a Diputació. Aquest carrer rebrà el nom de Viader. Un any més tard, Viader que es propietari dels solars dels dos costats del nou carrer, aconsegueix que l’Ajuntament modifiqui el traçat per tal pugui construir a banda i banda. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1911, l'Ajuntament decideix canviar el traçat del carrer Viader per tal de facilitar a Viader la construcció d’aquestes cases a ambdós costats de la nova via, després de comprar fa propietat del costat. Per aquesta raó el carrer Francesc Moragues i el carrer Narcís Viader no estan alineats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Narcís Viader i Escayola pertanyuia a una nissaga de farmacèutics que van exercir a Sant Sadurní des de 1826, quan arribaren a Sant Sadurní i compraren la farmàcia del carrer de l’Església 3, a la nissaga de farmacèutics Millet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1891, Miquel Madurell i Rius finalitzà la seva formació com a arquitecte. Al llarg de la seva carrera, desenvolupà una activitat professional notable tant a les Illes Balears com a Barcelona. Entre els seus treballs més destacats hi ha l’edifici que actualment acull el Parlament Balear, així com diversos projectes rellevants a la capital catalana, entre els quals sobresurt la seu del Banco Hispano-Americano, premiat en el certamen anual d’arquitectura de l’any 1912. Des del 1904 assumí el càrrec d’arquitecte municipal a Sant Sadurní d’Anoia, on deixà una empremta significativa en el paisatge urbà. Madurell és considerat una figura clau en el desenvolupament del modernisme local. Entre les seves intervencions més emblemàtiques al municipi s’hi troben dos edificis públics: les Escoles Noves i l’Ateneu. (POUM, 2010), (CUBELES, 1991).</span></span></span></p>	41.4245100,1.7879200	398718	4586592	1911	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99166-1-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99166-p1100793.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99166-p1110629.jpg	Legal	Modernisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2025-05-23 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Miquel Madurell i Rius (arquitecte)		105\|119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17
99167	Casa del carrer de l'Església 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-2	<p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 34.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Casa situada a la cantonada del carrer Església amb el carrer Francesc Moragas. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana principal, que dona al carrer Església, es basa en un eix simètric. A la planta baixa, hi ha un sòcol de plaques d'obra, i el portal d’entrada a un local comercial. E</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l primer pis destaca pel balcó amb llosana de pedra motllurada i barana de ferro en fosa. La porta queda inscrita en un plànol interior de la façana, amb llindes motllurades de formes sinuoses. Al segon pis, el balcó és semblant però més reduït. Aquesta façana es remata amb una cornisa motllurada que dona lloc a una balustrada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana lateral, molt més llarga, es caracteritza per la composició simètrica, presentant en els dos extrems balcons sense volada als dos pisos, mentre que la resta d’obertures es decoren de la mateixa manera que les comentades anteriorment. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa d'aquesta façana s’obre la porta d’accés als pisos, en forma de portal amb la llinda motllurada igual a les anteriorment descrites, i tres finestrals enreixats.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la part posterior, la casa s'obre a un petit jardí. Aquest immoble també té entrada pel carrer Francesc Moragas, 6.</p>	08240-56	c. de l'Església, 2	<p><span><span><span><span><span><span>Aprofitant la demanda del permís de construcció, l'Ajuntament aconseguí la cessió d'uns terrenys per tal d'eixamplar la travessa entre els carrers Hospital i Sant Antoni, permetent el pas de carruatges i l’accés a la via més moderna de la població: el carrer Diputació i la carretera cap a Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’arquitecte de l’immoble fou Santiago Güell, uns dels més actius a Sant Sadurní i a la comarca del Penedès. Va obtenir el títol d'arquitecte el 1892. Tot i que ja hi havia treballat amb anterioritat, la seva presència a Sant Sadurní s'intensifica en ser nomenat arquitecte municipal entre 1895 i 1904, i posteriorment entre 1910 i 1918. Marcat per un estil eclèctic al començament, més endavant adoptaria algunes formes modernistes en la decoració.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4244600,1.7881000	398733	4586587	1900	08240	Sant Sadurní d'Anoia	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99167-img7733.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99167-img7740.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99167-img7743.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2025-08-21 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Santiago Guëll i Grau	A la fitxa del POUM consta una adreça no actualitzada: c. de l'Església 1.	119\|98	45	1.1	1762	3	Patrimoni cultural	2026-01-23 08:17

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús