Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65468 | Pou de neu de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-cantonigros | XVII-XIX | Pou de neu de planta circular, situat enmig d'una fageda, a tocar del camí dels Enamorats. Es troba a uns 970 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 3 m de diàmetre i uns 3 m de fondària màxima aparent. El seu interior conserva bona part del revestiment de pedra seca. Durant l'any 2016, el pou va ser objecte de tasques de sanejament de l'entorn i millora de l'accés, per part dels joves participants al camp de treball de l'Esquirol. | 08254-39 | Cantonigròs | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 42.0414100,2.4175200 | 451792 | 4654538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Podria tractar-se també un pou de glaç que actualment no conservi la coberta. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65469 | Casa Vella del Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-cuni | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. Es troba assentada, pel sector oest, al pendent del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, de pedra treballada, amb llinda esculturada amb un escut amb dos conills i l'any '1682'. Les obertures són de disposició irregular, la majoria emmarcades amb pedra treballada. Al costat del portal, hi ha una finestra amb l'any '1731' inscrit, dues de petites i una altra amb l'ampit motllurat; a les golfes, quatre finestretes quadrades. Les mides aproximades de l'edificació són 19 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-40 | El Cuní (Sant Martí Sescorts) | 42.0015200,2.3198500 | 443673 | 4650169 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65469-foto-08254-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65469-foto-08254-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65469-foto-08254-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 65470 | Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-2 | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 107-108 i 223. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del Molí Nou, situades més amunt del Campàs, sota la pedrera, en el camí a les Fontiques. Es conserven vestigis del pou de descàrrega i d'un mur. A la riera, s'hi observen un gran nombre de forats quadrats excavats al sòl. | 08254-41 | L'Esquirol | El Molí Nou formava part de les propietats de la Matavera; hi comunicava per un camí de bast, únic practicable pel bestiar gros. Va ser abandonat abans del segle XX; però els aiguats de l'any 1940 van provocar la seva destrucció. Tenia una notable resclosa de fusta que amidava uns 2 m, per embassament directe de la riera, i anteriorment, el rec per una roda hidràulica. Els grans forats en la riera testimonien l'existència de dos sistemes de molí. Hi ha senyals de bagants, comportes, portella o cadireta, a terra en la roca (PARÉS, 2001:223). | 42.0368500,2.3812100 | 448783 | 4654053 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65470-foto-08254-41-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||
| 65471 | Casal de l'Hora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-lhora | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A l'edifici original se li adossen cossos annexos, fruit de les diverses ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps: la façana principal presenta un annex, de factura contemporània, un altre annex la façana i la oest. Les mides aproximades de l'edificació són 11 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, de tàpia i de totxo, arrebossats i pintats. | 08254-42 | Sant Martí Sescorts | 42.0364700,2.2956300 | 441699 | 4654065 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65471-foto-08254-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65471-foto-08254-42-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Presenta reformes de factura contemporània que afecten la seva morfologia exterior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65472 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a tres vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. S'hi accedeix a través d'un portal rectangular, de pedra treballada, que duu l'any '1856' inscrit. A la façana principal s'hi obre un cos de porxos, format per quatre pilars amb el capitell motllurat i cinc arcs carpanells a cadascun dels tres estatges. La planta baixa presenta dos portals rectangulars; el primer pis, tres portals rectangulars, un d'ells amb la llinda datada amb l'any '1780'; i les golfes, dues arcades tapiades. A la façana oest hi ha tres finestres i un portal a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres finestres més a les golfes, una d'elles amb l'any '1659' inscrit. Les mides aproximades de l'edificació són 17 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-43 | Sant Martí Sescorts | 42.0030000,2.3129400 | 443102 | 4650338 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65472-foto-08254-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65472-foto-08254-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65472-foto-08254-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 65473 | Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiats | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XVI-XVIII | Aiats és una gran masia formada per diversos volums, fruit de les diferents etapes constructives al llarg dels segles. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal, que es troba descentrat del cos de l'edificació, és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són fetes amb carreus ben escairats. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una finestra amb la llinda decorada i, sota l'ampit, hi ha una espitllera tapiada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres. Al costat esquerre de l'edifici principal, s'hi adossa un cos de factura contemporània, cobert pel vessant més llarg de la teulada. A migdia s'hi adossa una altre cos, cobert a una sola vessant, sobre el que s'hi assenta un balcó que sobresurt de l'edifici principal. Hi ha una cabana amb quadra i corrals molt interessant. | 08254-44 | Sant Julià de Cabrera | Les primeres referències documentals de la masia són de l'any 1195, on és citat com a mas Ysiats. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553; aleshores habitava al mas un tal Joan Axats. Aquest casal dona nom al cingle d'Aiats. | 42.0585200,2.4178500 | 451832 | 4656438 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M9. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65474 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-2 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de la Sala es troba poca distància al sud-oest de la masia homònima, a tocar del torrent. Es tracta d'una mina d'aigua que es troba a l'entorn de la masia la Creu i la Granja, al costat del torrent, del que capta l'aigua. Està bastida amb pedra i totxo lligat amb morter de calç, i tancada per un petit porticó metàl·lic. | 08254-45 | La Sala (Sant Martí Sescorts) | 42.0283300,2.3161400 | 443389 | 4653148 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65474-foto-08254-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65474-foto-08254-45-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 65475 | Molí de les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-palanques | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del molí de les Palanques que es troben a poca distància al sud-est de la masia homònima, a tocar del torrent. Es conserven bona part dels seus murs de façana i de la mina. Al davant del molí s'observa una petita cascadeta. Les restes es troben en un indret cobert per la vegetació, i de difícil accés, fet que impedeix la seva documentació acurada. | 08254-46 | Les Palanques (l'Esquirol) | 42.0235600,2.3478300 | 446009 | 4652598 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65476 | El Puig de Collell o de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-collell-o-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex independent. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserva part de l'antic esquerdejat. | 08254-47 | Sant Julià de Cabrera | La referència més antiga de la masia és del segle XII. | 42.0638900,2.3967800 | 450093 | 4657046 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M86.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65477 | Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265. | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular i a la llinda hi ha inscrit: '27 mars 1734'. Al primer pis, sobre el portal, hi ha un balcó i tres finestres rectangulars. A la part dreta, a nivell del primer pis, hi ha una gran galeria porxada, amb tres arcs rebaixats, amb l'any '1776' inscrit, i columnes de pedra amb capitell; al segon pis, hi ha unes balconades de fusta. A la part nord, hi ha una petita finestra i un contrafort, al peu de l'angle nord-est. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada. Hi ha una cabana davant l'era; és de planta rectangular, coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Presenta un portal d'arc de mig punt, sobre el que hi ha una finestra rectangular amb llinda de fusta, amb l'any 1854 inscrit. | 08254-48 | Sant Julià de Cabrera | Les referències documentals més antigues de la masia corresponen al segle XII, quan el vescomte de Cabrera tenia una farga al mas. La documentació antiga esmenta Caselles d'Amunt, pel que es dedueix que també havia d'existir un Caselles d'Avall. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553, quan hi habitava un tal Joan Caselles. Segons les dades constructives de l'edificació, el mas fou objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVIII. | 42.0519400,2.4128200 | 451411 | 4655710 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65477-foto-08254-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65477-foto-08254-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65477-foto-08254-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals, POUM 2008: M73. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65478 | Bornaqueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bornaqueres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada al sud-est. Presenta dos portals rectangulars, un construït amb pedra i l'altre amb totxo. Les obertures són de disposició irregular, de fusta i totxo. Les façanes són construïdes amb pedra lligada amb morter i tàpia. Se li adossen diversos cossos annexos, de factura contemporània, que desvirtuen les característiques patrimonials de l'antiga casa. | 08254-49 | Sant Martí Sescorts | 42.0409000,2.2966900 | 441791 | 4654557 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65478-foto-08254-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65478-foto-08254-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65478-foto-08254-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M48. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65479 | Molí Vell de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-la-bertrana | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del molí vell de la Bertrana, situades a la dreta del mateix gorg del Molí. Es troba en un indret molt enverdissat, on s'hi observa la mina, que conserva bona part de l'arc exterior. Encastades a la roca del gorg, hi ha restes de murs de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-50 | L'Esquirol | Aquest molí és probablement un dels més antics de les Gorgues. Estava situat sota el cingle de l'Hort, que pren el nom dels horts que existiren en uns planics a la dreta de la riera, per al servei dels moliners de la Bertrana. Bastant més amunt, al llit de les Gorgues, veiem senyals d'una resclosa per desviar l'aigua, i se segueix bé el traçat del canal de conducció, i en el seu curs s'hi troba una petita comporta per desaiguar-lo. Això vol dir, senzillament, que s'ha utilitzat fins a uns temps bastant recents, per al regatge ja esmentat dels horts, ja que és impossible que subsistís tan sencer de l'època del molí vell. Continua el rec ben identificable fins el que fou el cup-bassa de l'arcaic molí (PARÉS, 1976:177). | 42.0201100,2.3680800 | 447682 | 4652202 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65479-foto-08254-50-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||
| 65480 | Font dels Manlleus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-manlleus | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 105. | XX | La font dels Manlleus es troba al costat d'un torrent afluent del de Filaborres, a prop de la Matavera, al peu del camí que uneix l'Esquirol i la Serra de Corcó. És construïda amb pedres treballades lligades amb morter de calç, i alimenta un abeurador i un safareig d'obra. | 08254-51 | La Matavera (l'Esquirol) | 42.0405700,2.3826500 | 448905 | 4654465 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65480-foto-08254-51-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat per filat elèctric, amb presència de bestiar. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65481 | Font de Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comajoan | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX-XX | Es tracta d'una mina d'aigua que es troba a l'entorn de la masia la Creu i la Granja, al costat del torrent, del que capta l'aigua. Està bastida amb pedra i totxo lligat amb morter de calç, i tancada per un petit porticó de fusta. | 08254-52 | La Creu (Sant Julià de Cabrera) | 42.0523100,2.4207700 | 452069 | 4655746 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65481-foto-08254-52-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65482 | Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comermena | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de grans dimensions, amb barri tancat. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana principal es troba orientada a migdia. Sobre el portal d'entrada, s'hi obren uns porxos a la primera planta. A l'extrem dret de llevant, hi ha un portal adovellat d'arc rebaixat, que dóna accés a la lliça. Aquesta, que es troba tancada per cossos d'una planta, presenta a l'extrem sud-est, una torre coberta a dues vessants. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i tàpia, arrebossats. Hi ha diversos cossos annexos, fruit de les diverses etapes constructives de la masia al llarg del temps. | 08254-53 | Sant Martí Sescorts | Al segle XVI, mitjançant el matrimoni de l'hereu de Masgrau amb la pubilla del mas Comermena, s'annexionaren els patrimonis dels dos masos: Santa Margarida de Vilaseca, Ferrerons, Algüell i el mas Roví (Sant Martí Sescorts); la Frontera, el Molí de la Frontera (Calldetenes); can Soca (Sant Martí de Riudeperes); el Pont de Malafogassa (Sant Sadorní d'Ososmort) i la Torre d'Olost (Olost). Al segle XIX, el mas fou objecte d'obres de reforma i remodelació, quan era propietari Francisco Torra i Comarmena. | 42.0368800,2.3064200 | 442592 | 4654104 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65482-foto-08254-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65482-foto-08254-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65482-foto-08254-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals, POUM 2008: M45. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65483 | Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVII | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, la de ponent més allargada que l'altra, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, descentrat del cos de l'edificació. Les finestres són de distribució regular, de pedra treballada. La façana de tramuntana presenta finestres i un portal, que correspon al primer pis, formant una eixida davant la porta. En aquest indret en destaca el coll de pou. A la façana de migdia hi ha un cos de galeries sostingudes per pilars. A la part de llevant cal remarcar una llinda decorada, que coincideix amb l'anagrama del mas l'Avenc, també al Collsacabra. Un mur envolta la casa, amb tres portals que donen a la lliça. Al costat, hi ha la masoveria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. | 08254-54 | Sant Martí Sescorts | Tot i que no es troba registrada en els fogatges del segle XVI, probablement ja existia amb un altre nom. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVII i XVIII, segons consta a les dates constructives presents a l'edifici. | 42.0161800,2.3130800 | 443125 | 4651801 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65483-foto-08254-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65483-foto-08254-54-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M22. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65484 | El Benifet o Bonifet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-benifet-o-bonifet | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 124 i 193. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. A la façana principal, a la planta baixa, hi ha el portal d'entrada, rectangular i emmarcat amb totxo, i una finestra oberta en un portal tapiat de pedra; al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra, amb l'ampit motllurat i llinda datada amb l'any '1671'. Al sector de migdia se li adossa, a través d'un terrat que dona al primer pis, un cos annex de planta baixa, de totxana. A la façana nord, se li adossa un cos annex, que consta de planta i un porxo, al que s'hi uneix pel sector est, un petit annex de totxana de planta baixa; al primer pis hi ha dues finestres. La façana est, que es troba en part adossada al pendent natural del terreny, presenta dues finestres al primer pis. A la façana sud hi ha un portal, al primer pis, d'accés al terrat. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-55 | L'Esquirol | Masia construïda al segle XVII, relacionada amb l'antiga parròquia de Santa Maria de Corcó. Podria ser la última rectoria de la Bertrana, abans de la construcció de l'actual Rectoria Vella. El nom original 'el Benifet' deriva de la residència d'un beneficiat eclesiàstic, que és el nom amb el que es menciona l'any 1640 al Diari de Joan de la Guàrdia. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0252100,2.3547300 | 446581 | 4652777 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65484-foto-08254-55-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65485 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. La façana presenta un gros portal adovellat, amb la dovella central decorada, molt deteriorada. Les finestres són de disposició regular, emmarcades amb pedra treballada. A la part esquerra del portal hi ha unes escales, que donen accés a una petita eixida, amb galeries sostingudes per pilars, a nivell del primer pis. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i encara es conserva part de l'antic esquerdejat. A tocar de la casa hi ha una gran cabana, de planta quadrangular, que consta de planta pis i entresolat. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta tres portals: un d'arc rebaixat de pedra sense polir, un d'arc de mig punt de pedra treballada i l'últim, que sembla de factura contemporània, d'arc rebaixat amb dovelles. Al costat del primer portal hi ha unes escales que donen accés al primer pis, on hi ha una obertura rectangular. | 08254-56 | Sant Julià de Cabrera | La referència documental més antiga del Collell és del segle XII. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553, quan habitava el mas un tal Jaume Collell. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVIII, segons consta als anys inscrit al balcó (1765) i al pilar del porxo (1756). Havia tingut oratori particular. | 42.0593700,2.3934400 | 449813 | 4656546 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M103.Es troba desdoblat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA.: 22678 i 35427). | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65486 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot | BUSQUETS, F. [et.al.] (2010) Travessant el Collsacabra: el camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau: història, ar¬queologia i patrimoni. Olot: Ajuntament d'Olot. CROSAS CASADESÚS, J. (2009) 'Mapa del camí ral de Vic a Olot'. Els Cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 195. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors. SERRA i CLOTA, A. (2006) 'El camí ral de Vic a Olot. Forma constructiva del Camí Ral'. Puigsacalm, any XXIIIè. Sant Esteve d'en Bas: GECA, p. 16. SERRA i CLOTA, A. (2009) 'Els camins medievals al Collsacabra I'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 20-23. SERRA i CLOTA, A. (2009) 'Els camins medievals al Collsacabra II'. Els cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 10-15. SERRA i CLOTA, A. (2010) 'Els camins medievals al Collsacabra III'. Els cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 8-11. | V-XXI | Es tracta de l'antic camí que unia les viles de Vic i d'Olot travessant el Collsacabra. Els seus orígens són molt antics, d'època romana o anteriors. És un eix entre capitals de comarca que no arriba als 45 km. Segons diversos investigadors, com Assumpta Serra (vegeu bibliografia), formava part del traçat de la 'Strata Francisca', el camí de França, documentat ja des del segle X. El camí surt de les Masies de Roda i entra al terme municipal de l'Esquirol a les proximitats del Colom Gros, i segueix cap al nord, deixant a mà esquerra Sant Martí Sescorts. Continua paral·lel a la carretera C-153 fins al pont de la Teuleria, on s'enfila al collet de la Creu de Casserres, passa per l'hostal de les Palanques i el pont homònim, i creua el poble de l'Esquirol. El camí entra a Cantonigròs pel carrer Pompeu Fabra fins a esdevenir carrer Major, creua la riera de les Gorgues, i passa al costat de la Rotllada en direcció a Comajoan, ja en terme de Rupit i Pruit. | 08254-57 | Extrem sud-est del terme. | Els seus orígens són molt antics, d'època romana o anteriors. Formava part del traçat de la 'Strata Francisca', el camí de França, documentat ja des del segle X. | 42.0336000,2.3783300 | 448542 | 4653694 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65486-foto-08254-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65486-foto-08254-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65486-foto-08254-57-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al terme municipal de l'Esquirol el camí ral de Vic a Olot coincideix amb el camí de Sant Jaume.El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre. A Catalunya la ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat per arribar a Alcarràs (Lleida), on el Camí entra a l'Aragó. | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65487 | El Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cos | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de composició asimètrica, de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. Se li adossen dos cossos annexos antics, de característiques similars a l'edifici original. A la façana oest hi ha un gran cos annex modern, construït amb pedra, que és utilitzat com a habitatge. | 08254-58 | Cantonigròs | Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0291200,2.4084400 | 451031 | 4653179 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65487-foto-08254-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65487-foto-08254-58-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No s'ha pogut accedir al recinte de la casa, pel que les fotografies són des de l'exterior de la propietat, i la seva descripció s'ha realitzat en base a la bibliografia existent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65488 | El Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cuni | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana principal, que es troba orientada a migdia, presenta un cos de porxos de gran profunditat, format per arcs carpanells, a la planta i al primer pis, i per arcs escarsers al segon; units per quatre pilars. El portal és de pedra treballada, d'arc escarser adovellat, amb la dovella central amb l'any '1783' inscrit; dóna accés a una nau, coberta amb volta de d'arc escarser, que comunica amb les corts i amb el portal, també de pedra treballada i d'arc escarser adovellat, que accedeix al primer pis. Al primer pis, s'hi obre un portal central rectangular i quatre finestres, de pedra treballada; i al segon, una finestra a cada arcada. A la façana oest, a la que se li adossa una capella, s'hi obren a la planta baixa, tres finestres amb forjat; al primer pis, quatre finestres amb ampit motllurat i tres més petites, de distribució asimètrica; i a les golfes, quatre finestres més. La façana nord presenta un pati sobre un terraplè, a peu del primer pis, i un portal. A la façana est hi ha tres finestres, a la planta; un balcó i tres finestres amb ampit, al primer pis, i quatre finestres iguals, al segon. Les mides aproximades de l'edifici són 21 m de llargada per 14 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant vistos els elements de ressalt. | 08254-59 | Sant Martí Sescorts | 42.0011600,2.3189400 | 443597 | 4650129 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65488-foto-08254-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65488-foto-08254-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65488-foto-08254-59-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 65489 | El Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dot | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc rebaixat adovellat. Les finestres són de composició regular, emmarcades amb pedra treballada. Sobre el portal hi ha un finestral, amb espitlleres sota l'ampit i motllures gotitzants. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta un cos annex, a la façana principal, de mitja façana cap a ponent, que segueix la mateixa vessant de la coberta; i dos cossos annexos més, a les façanes nord i oest. Al davant de la casa, es troba la lliça tancada, a la que s'hi accedeix a través dos grans portals, de pedra treballada; un a llevant i l'altre a ponent. | 08254-60 | Sant Martí Sescorts | Es troba registrat en el fogatge de la parròquia de Sant Martí Sescorts de l'any 1553, quan hi habitava Pere Dot. El mas va ser reformat durant els segles XVIII i XIX, segons consta a les dates constructives que presenta: l'any '1727' a l'arc de la eixida al porxo, l'any '1716-17' al coll de pou, i l'any '1863' a la construcció del sector de llevant. | 42.0275200,2.3411700 | 445461 | 4653042 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65489-foto-08254-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65489-foto-08254-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65489-foto-08254-60-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65490 | El Farigoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-farigoler | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 242. | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal, que es troba desplaçat respecte la línia del carener, és rectangular de pedra treballada, amb la llinda escripturada i datada amb l'any '1753'. Les finestres són de disposició simètrica, majoritàriament de pedra treballada. La resta de façanes són pràcticament cegues. Les mides aproximades de l'edifici són 8 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. La masia presenta diversos cossos annexos al voltant de totes les façanes, a excepció de la principal. | 08254-61 | Cantonigròs | La referència documental més antiga de la masia és del segle XII. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com casa de pagès. | 42.0520800,2.3970900 | 450109 | 4655734 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65490-foto-08254-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65490-foto-08254-61-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65491 | El Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-feu | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 215. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p 231-215. | XV-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta planta baixa, planta pis i golfes. Pel sector de tramuntana es troba adossada al pendent natural del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. El portal d'entrada és rodó, format per grans dovelles de pedra regulars. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. A la planta baixa, s'obre una finestra lateral esculturada i un portal quadrat amb llinda de roure; al primer pis, tres finestres; i a les golfes, quatre més de petites dimensions. A la façana de migdia, a la planta baixa, hi ha una finestra i, al primer pis, dues més. A la façana nord, al primer pis, hi ha un portal i dues finestres. A la façana oest, corresponent a l'habitatge dels masovers, unes escales donen accés al primer pis, on hi ha un portal rectangular i tres finestres. El sector de migdia presenta una terrassa al primer pis i dos portals a la planta baixa. La façana sud presenta un cos de corts adossat, a la planta baixa i, al primer pis, dos balcons ampitadors amb arc escarser i dues finestres, també amb arc escarser. A les golfes, s'hi obren dues arcades de porxo i dues finestretes. | 08254-62 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XII. En la documentació del segle XIV s'esmenta 'Feu d'Amunt' i 'Feu d'Avall', tot i que actualment es desconeix quin dels dos és. Es conserva un inventari del mas de l'any 1542, que descriu detalladament com era. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0548200,2.3657500 | 447518 | 4656057 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65491-foto-08254-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65491-foto-08254-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65491-foto-08254-62-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65492 | El Gosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gosc | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A la façana se li adossa un cos annex, quedant el portal antic, de pedra, un metres endins. Aquesta façana presenta un portal rectangular d'obra amb tres balcons al primer pis, i uns porxos d'arc rebaixat al segon. Sobre el balcó central de la façana, hi ha lauda, amb la següent inscripció: 'CASA NOVA DEL GOSCH DE JOAN 1914'. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-63 | Sant Martí Sescorts | No es troba registrada al fogatge de l'any 1553. Probablement fou construïda al segle XVIII, segons l'any '1729' inscrit al portal interior de pedra. | 42.0286300,2.3358600 | 445022 | 4653168 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65492-foto-08254-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65492-foto-08254-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M31. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65493 | El Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guell | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. L'edifici original es troba molt modificat per les reformes de les que ha estat objecte al llarg del temps. Presenta un cos amb un porxo lateral, de factura contemporània, adossat a la façana principal; i un altre cos adossat a la façana est, per on s'accedeix a l'habitatge, a través d'unes escales d'obra que comuniquen amb el portal, al primer pis. A la façana original, la de migdia, només es conserva el portal rectangular, de pedra treballada, amb llinda escripturada actualment il·legible, que prové probablement d'una altra construcció. A la façana oest, a la que se li adossa un cos annex a la planta, s'obren quatre finestres al primer pis. A la façana nord, a la que se li adossa també un cos annex a la planta, s'obren dues finestres al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 15 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-64 | Sant Martí Sescorts | 42.0172000,2.3270700 | 444284 | 4651905 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65493-foto-08254-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65493-foto-08254-64-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M17. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65494 | El Jonquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jonquer | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 284. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es troba assentada al pendent natural del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que actualment es troba orientada a llevant. El carener està desplaçat del centre de la planta, pel que el traçat de la coberta que desguassa a nord és molt gran. Els ràfecs de les façanes nord i est són de llosa. Presenta cossos annexos, de factura contemporània, adossats a la façana est, amb funció de corts als baixos i de terrassa a la planta. S'accedeix a la façana est a través d'un pont a la façana nord. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic arrebossat. | 08254-65 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XIII. Es troba registrada en els fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. En una columna de pedra de la galeria interior hi ha inscrit 'Iunquer 1718'. Consta en el 'Nomenclator de la Província de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0182500,2.3890300 | 449415 | 4651983 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65495 | El Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llac | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb la dovella central datada amb l'any '1637'. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. A la planta baixa, s'obre una finestra lateral rectangular i un portal de factura contemporània; al primer pis, una finestra sobre el portal, amb la llinda esculturada i datada amb l'any '1651', una altra finestra esculturada i amb ampit motllurat i un finestral modern; a les golfes, dues finestretes i un porxo d'arc escarser. A la façana est, hi ha diverses obertures a la planta, i cinc finestres al primer pis; a la façana nord, una finestra a la planta, una balconada i dues finestres al pis i tres finestres petites a les golfes; i a la façana est, dues finestres i un portal. A la façana est se li adossa un cos annex d'una planta, amb coberta de terrassa Les mides aproximades de l'edifici són 15 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-66 | Sant Martí Sescorts | 42.0224700,2.3090000 | 442793 | 4652502 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65495-foto-08254-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65495-foto-08254-66-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 65496 | El Llancís o Llancís del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llancis-o-llancis-del-vilar | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 200. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, amb barbacana. Les finestres són de disposició irregular, majoritàriament de pedra treballada. A la planta baixa, s'obren tres finestres amb llinda de roure; i al primer pis, dues finestres més. A la façana est hi ha tres finestres a la planta. A la façana oest hi ha un antic portal amb llinda de roure, reconvertit posteriorment en finestra, i dues finestres a la planta; i dues finestres petites al primer pis. A la façana nord, se li adossa un cos annex de planta rectangular, cobert a dues vessants. Les mides aproximades de la casa són 12 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-67 | L'Esquirol | La masia es menciona en el Diari de Joan de la Guàrdia del segle XVII. Consta al 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0558800,2.3505900 | 446264 | 4656185 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65496-foto-08254-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65496-foto-08254-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65496-foto-08254-67-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65497 | El Perai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-perai | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL, A.; SIMON, A. (1986) Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII: segons el 'Diari' de Joan Guàrdia, pagès de l'Esquirol, i altres testimonis d'Osona. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, p. 123-129. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 219. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 52-53. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 19-21. TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) 'Parròquia antigua de Corcó: Corcó-Esquirol'. Setmanari Català, Any IV: nº 18. Manresa, p. 275-277. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de composició regular, de pedra treballada. El portal és rectangular, de pedra, amb la llinda datada amb l'any '1742' i una finestra al damunt. La façana de llevant presenta un altre portal i tres finestrals d'arc còncau; i la façana nord, petites finestres. A migdia s'hi adossa, a nivell del primer i del segon pis, un cos annex de porxos d'arc de mig punt. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. | 08254-68 | C/ de Quatre Camins, s/n, 08511, l'Esquirol. | Les referències documentals més antigues de la casa, coneguda originàriament com el mas l'Esquirol, són de l'any 1351. La família Esquirol, força hisendada, era també propietària del Simon i d'altres terres. L'any 1401, Bernat Esquirol era lloctinent de Jaume sa Parra, batlle del Cabrerès. Pels volts de l'any 1420, Joan Esquirol i el seu fill Pere, amb motiu del trasllat de la seva residència a Olot, van vendre el mas l'Esquirol a Francesc Comperó, àlies Perai, de Rupit, que el va adaptar com a hostal. El nucli urbà de l'Esquirol es va formar al segle XV a l'entorn d'aquest antic hostal, molt freqüentat pels traginers que recorrien el camí ral de Vic a Olot. Els propietaris del Perai, hostalers fins al segle XVIII, eren gent adinerada que prestava diners a censal a gent de la rodalia. | 42.0366400,2.3714900 | 447978 | 4654035 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65497-foto-08254-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65497-foto-08254-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65497-foto-08254-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M19. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65498 | Sender de Gran Recorregut GR-151 o Camins del Bisbe i Abat Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-151-o-camins-del-bisbe-i-abat-oliba | EL CAMÍ OLIBA: www.caminsoliba.cat FEDERACIÓ ENTITATS EXCURSIONISTES CATALUNYA: http://senders.feec.cat/ | XX | El GR-151 és un sender de gran recorregut, de 241,55 quilòmetres dividits en 18 etapes, que uneix les comarques del Bages, Osona i el Ripollès. El GR-151 travessa el terme municipal de l'Esquirol en les seves etapes 10 i 11. Té una variant, el GR-151.1. L'etapa 10, de 16,41 quilòmetres, uneix Tavertet amb el poble de l'Esquirol. Transcorre al llarg de les cingleres del Collsacabra i s'enfila fagedes amunt fins al poble de Cantonigròs. La baixada fins a l'Esquirol transcorre seguint el curs de la Gorga. L'etapa 11, de 11,66 quilòmetres, uneix el poble de l'Esquirol amb Sant Pere de Torelló. Transcorre primer pel cantó solell amb boscos de roure i alzina i després, més aviat abrigada en la obaga per zones de vegetació més propensa a la ribera. | 08254-69 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0352000,2.3815100 | 448806 | 4653869 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65498-foto-08254-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65498-foto-08254-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Els Camins del Bisbe i Abat Oliba és una ruta d'art romànic que uneix la comarca del Bages, d'Osona i del Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65499 | El Prat de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a tramuntana. En destaca la gran xemeneia rodona de la taulada. Presenta dos portals: el més antic, actualment tapiat, és rectangular de pedra treballada amb la llinda datada amb l'any '1682', l'altre és d'arc escarser. Les finestres són de composició asimètrica, majoritàriament emmarcades amb pedra treballada. A la façana est, hi ha una finestra esculpida; i a la façana sud, una galeria de factura contemporània. Les mides aproximades de l'edifici són 17 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. La masia presenta diversos cossos al voltant, entre els que destaca la cabana, amb ràfec molt sortint i un gran arc. | 08254-70 | Sant Julià de Cabrera | Les referències més antigues de la masia són del segle XII, tot i que el seu aspecte actual correspon a les reformes de les que va ser objecte al segle XVII. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com casa de pagès. | 42.0717500,2.3968800 | 450107 | 4657919 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65499-foto-08254-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65499-foto-08254-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65499-foto-08254-70-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65500 | Les Perxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-perxes | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 242. | XVIII | Masia de planta rectangular, formada per dos cossos: un d'ells que consta de planta baixa i pis, i l'altre de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al nord-est. Les obertures són de distribució regular, emmarcades amb pedra treballada. Les mides aproximades de l'edifici són 8 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i la façana es troba arrebossada. A l'altre costat del camí hi ha una cabana d'era, amb arc elevat de pedra picada. | 08254-71 | Cantonigròs | El seu nom podria procedir de les 'perxades' d'avellaners que hi hauria al seu entorn. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a masia. | 42.0530500,2.3940100 | 449855 | 4655844 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65500-foto-08254-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65500-foto-08254-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65500-foto-08254-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M120. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65501 | Font de la Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-masallera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de la Masallera es troba poca distància a l'oest de la masia homònima, a tocar de la riera de Sant Julià. Es tracta d'una mina d'aigua, que capta l'aigua de la riera, bastida amb pedra lligada amb morter de calç. | 08254-72 | La Masallera (Sant Julià de Cabrera) | 42.0673200,2.3955500 | 449994 | 4657427 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65501-foto-08254-72-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65502 | El Simó Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-simo-gros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ANGLADA i BAYÉS, M. (1986) 'Sant Hilari del Simon'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 575-576. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192-193. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 77-78. | XVII | La casa ha estat objecte d'obres de reforma i remodelació integral, que li han fet perdre els seus antics valors patrimonials. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és emmarcat amb llinda de roure i brancals de pedra treballada, i duu una rajola que indica 'Cuartel Oeste'. La façana principal presenta un cos annex adossat, que deixa un petit espai al sector oest pel portal. Es tracta d'unes corts, de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. Té un gran portal, amb la llinda de roure, i una finestra petita. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La casa del Simon Gros es troba bastida sobre l'antiga església de Sant Hilari, les restes de la qual es troben al seu interior. La major part de les seves estructures s'han conservat, llevat de l'absis, que fou suprimit. Es conserva una nau gairebé quadrada, de 3,65 per 3,95 m, que ha perdut la volta original. La porta d'entrada, coberta amb un arc de mig punt, s'obre al cantó de ponent. Malauradament, la casa ha estat objecte d'obres de reforma i remodelació integral, que li han fet perdre els seus antics valors patrimonials. | 08254-73 | L'Esquirol | La casa del Simon Gros es troba bastida sobre l'antiga església de Sant Hilari, les restes de la qual es troben al seu interior. Des del punt de vista històric, és la més antigament documentada de totes les capelles del terme. Les primeres referències documentals de l'església són dels anys 1124 i 1177, on consta Sinfré de Sant Hilari. L'any 1189 es confirma plenament la seva existència, quan Bertran de Vilar li deixa una lliura de cera en el seu testament. Era una petita capella rural que es trobava dins l'antic terme del castell de Cabrera, amb un culte molt reduït (l'any 1623 consta que ja no en tenia). Finalment, el seu edifici va ser reaprofitat com a habitatge del mas Simon Gros, que el va embolcallar amb les seves dependències. Fins fa una anys es desconeixia la seva existència. Antigament, el mas Simon era propietat de la família Esquirol, que el van vendre l'any 1423 a en Francesc del Perai, i va quedar vinculat fins avui dia a la seva propietat. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0200500,2.3487900 | 446085 | 4652207 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65502-foto-08254-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65502-foto-08254-73-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No s'ha pogut accedir al recinte de la casa, pel que les fotografies són des de l'exterior de la propietat, i la seva descripció s'ha realitzat en base a la bibliografia existent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||
| 65503 | El Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sitjar-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 198 i 242. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta cossos annexos independents: la pallissa, el corral (amb l'any '1690' inscrit a la llinda d'una de les finestres) i l'antic mas Camp-ça-font. | 08254-74 | L'Esquirol | El nom de la masia prové de les sitges per guardar el blat. A tocar de la casa hi ha la petita pagesia del mas Camp-ça-font, que es troba esmentada en documents del segle XIV. | 42.0342800,2.3488700 | 446104 | 4653787 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65503-foto-08254-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65503-foto-08254-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65503-foto-08254-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M89. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65504 | El Torrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana presenta un cos de porxos de quatre metres de profunditat, amb un pilar central. S'hi obren, a la planta, dos portals rectangulars amb llinda de roure i, al primer pis, un portal central i dues finestretes. A la façana est se li adossa un cos annex i la façana nord, a la que se li adossen diversos cossos annexos més, presenta un portal a la planta baixa i tres finestres a les golfes. Les mides aproximades de l'edifici són 16 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats. | 08254-75 | Sant Martí Sescorts | 42.0084400,2.3224800 | 443897 | 4650935 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65504-foto-08254-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65504-foto-08254-75-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||||
| 65505 | Freixe del Perai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-del-perai | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a tocar de la masia del Perai. Destaca per les seves grans dimensions i per la seva capçada arrodonida i molt ramificada. | 08254-76 | El Perai. L'Esquirol | 42.0366500,2.3716600 | 447992 | 4654036 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65505-foto-08254-76-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||||||
| 65506 | Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). Novena a Maria Santíssima de Vilanova, dita també de Las Escalas, que se venera en la Parroquia de S. Martí Sescorts del Bisbat de Vich. Vic: Impr. J. Trullas, 1850. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. | XVI | Capella d'una nau, de planta rectangular. Estilísticament presenta unes característiques que la situen a cavall del gòtic tardà i el renaixement. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat en direcció nord sud, amb l'accés a migdia. Interiorment, està dividida en tres trams coberts amb volta de creueria amb un rosetó al centre; les nerviacions descansen sobre columnes amb capitells motllurats. El portal és de mig punt adovellat. La dovella clau es troba decorada amb un baix relleu que representa la Verge amb l'Infant; a cada costat, hi ha unes roses de relleu més alt, i a la part baixa, un àngel alat del coll del qual penja una corda i una creu. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-77 | Sant Martí Sescorts | Santa Maria de Vilanova o de les Escales és una capella del segle XVI, que presenta unes característiques estilístiques que la situen a cavall del gòtic tardà i el renaixement. La rectoria va ser construïda al segle XVII al costat de la capella. Hi vivien els rectors de Sant Martí Sescorts, de la que Santa Maria de Vilanova era sufragània, motiu pel qual, a la pràctica, la capella va fer funcions de parròquia. Aquesta funció la va tenir fins que la rectoria va ser incendiada i destruïda l'any 1936, durant la Guerra Civil. Fins a la dècada dels anys 80 del segle passat, es conservava el portal de la façana de ponent; era rectangular, de pedra, amb una llinda monolítica datada amb l'any '1686' i decorada amb un relleu baix al centre que representava una creu llatina travessada per sagetes, i la inscripció: 'PAV VICES'. La capella va ser objecte d'obres d'ampliació l'any 1909, amb la capella del Santíssim. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65507 | Sant Roc de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roc-de-cantonigros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 47-49. SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 110-120. TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) 'Parròquia antigua de Corcó: Capellas antiguas'. Setmanari Català, Any IV: nº 47. Manresa, p. 742-743. | XIX-XX | Església parroquial de planta basilical. Consta d'una gran nau central i la capella fonda, a la dreta de la nau. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-oest. Està construïda a base de murs de càrrega, realitzats amb mamposteria de pedra i morter de calç, arrebossats. La façana presenta un atri sostingut per pilars de pedra. La nau central és coronada per un campanar d'espadanya. Al darrera de la capella fonda s'eleva un campanar, de secció quadrada, bastit de pedra, amb finestres d'arc de mig punt, coronat per una terrassa. Aquest sector del temple es troba annexionat a la rectoria. A l'interior del temple, l'absis és peraltat i decorat amb pilastres estriades i capitells corintis; s'hi eleva una cúpula sostinguda per petxines. Conserva alguns retaules. La làmpada de damunt l'altar va ser dissenyada i construïda per Ramon Crosas i Capdevila als anys 60. | 08254-78 | C/ Major, 1, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | L'església parroquial de Cantonigròs te el seu origen en un petit temple votiu dedicat a Sant Roc, construït l'any 1854, amb motiu de la greu epidèmia de còlera que va assolar la comarca. L'any 1861 va ser objecte d'obres per tal d'ampliar-lo. L'any 1877, degut al creixement del nucli urbà de Cantonigròs, es va convertir en ajuda de la parròquia de Santa Maria de Corcó, i va aconseguir sacerdot propi. Finalment, l'any 1945 va establir-se com a parròquia independent. La seva construcció tardana es relaciona amb la formació de Cantonigròs, entre els segles XVIII i XX. Entre els anys 1944 i 1968 es va organitzar, sota els auspicis de la parròquia el 'concurs parroquial de poesia de Sant Roc' i 'festa literària del Collsacabra', el certamen literari en llengua catalana més important del moment. | 42.0403200,2.4051500 | 450767 | 4654424 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65507-foto-08254-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65507-foto-08254-78-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65508 | Molí d'Arquerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-darquerons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 96-99 i 225. | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Al primer pis s'hi accedeix per unes escales exteriors, formant una petita eixida davant del portal; aquest és rectangular, amb la llinda esculpida amb el nom de Maria i, segons els propietaris, procedeix de l'antic hospital de Malleu. A la part de llevant, damunt del primer pis, s'hi obren unes galeries; i a la planta baixa, hi ha dos portals que donen accés a l'espai on antigament hi havia les moles. Els murs són de pedra lligada amb morter de cal, amb pedres cantoneres treballades. | 08254-79 | Arquerons (l'Esquirol) | La història del molí d'Arquerons va lligada a la del mas homònim, que es troba registrat en els fogatges de la parròquia del terme de Corcó de l'any 1553, quan hi vivia Pere Archerons. | 42.0324500,2.3737800 | 448164 | 4653569 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65508-foto-08254-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65508-foto-08254-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65508-foto-08254-79-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65509 | Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferrerons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Al davant hi ha una petita lliça tancada, formada per diversos cossos annexos amb un portal, que es troba a la part de llevant de l'edificació. El portal de lliça duu la següent inscripció: 'Francisco Torra Comermena i Güell, 1831'. La façana presenta una portal rectangular de pedra treballada, a la planta, i un altre portal, al primer pis, que dóna als cos de porxos, adossats en diagonal a la façana. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-80 | Sant Martí Sescorts | Aquesta masia pertany al gran patrimoni dels Comermena de Sescorts, units amb els Masgrau de Savassona al segle XVI. El mas va ser objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVIII, tal i com consta en la data constructiva dels porxos. | 42.0419600,2.3289900 | 444465 | 4654653 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65509-foto-08254-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65509-foto-08254-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M53. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65510 | Grieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grieres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de composició asimètrica, rectangulars, algunes de pedra treballada. En destaca la finestra gòtica, de pedra, que es troba al primer pis de la façana. Presenta un arc conopial amb decoracions simètriques, que representen dibuixos geomètrics i dues roses sota els arcs còncaus. A l'intradós de l'arc, també hi ha dues roses. A la part esquerra de la imposta de l'arc per la part exterior, les roses es repeteixen. La llum de la finestra no obeeix a l'esveltesa de l'arc. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta diversos cossos annexos independents, de cronologia posterior, que alteren la fisonomia original de la masia. | 08254-81 | Sant Martí Sescorts | No es coneixen referències documentals del mas la Griera. La finestra conopial sembla procedir d'un altre indret tant per les seves dimensions com pel detall de les decoracions, ja que unes roses es troben a l'intradós de l'arc i les altres a la part externa de la finestra. | 42.0276100,2.3193300 | 443653 | 4653066 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65510-foto-08254-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65510-foto-08254-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M35.L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya contempla únicament la finestra conopial, però hom considera oportú inventariar el conjunt de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65511 | Herbera de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/herbera-de-la-creu | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Els tancaments de fusta del pis superior es troben malmesos. | Cabana de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un gran portal d'arc de mig punt i els murs laterals, dos contraforts, un a cada costat. A ponent hi ha uns graons de pedra que menen al primer pis. Les façanes de llevant i de tramuntana són cegues. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i, tant el terra del pis com els cavalls que sostenen la teulada, són de fusta. | 08254-82 | La Creu (Sant Julià de Cabrera) | La història de la cabana de la Creu, com la del mas homònim, va unida a la de Caselles, que es troba registrat en el fogatge de l'any 1553 de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera. | 42.0503900,2.4160300 | 451675 | 4655536 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65511-foto-08254-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65511-foto-08254-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65511-foto-08254-82-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65512 | Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palou-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 198. | XX | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de disposició simètrica, de pedra treballada, amb els emmarcaments d'estuc. A la façana principal hi ha un portal central d'arc escarser, amb l'any '1907' inscrit a la dovella central, i dues finestres laterals; al primer pis, tres balcons amb peanya i barana de ferro; i al segon pis, un balcó central i dues finestres laterals. A la façana de tramuntana, a la planta, hi ha un portal amb llinda de fusta i dues finestretes; al primer pis, quatre finestres i al segon pis, quatre més. A la façana est, que presenta un cos annex, s'obren tres finestres al primer pis i tres al segon pis. A la façana sud s'obren sis espieres a la planta baixa; al primer pis, una doble balconada amb dues finestres laterals i dos balcons més als extrems; al segon, una porxada amb sis arcs. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i els elements de ressalt. | 08254-83 | L'Esquirol | Les primeres referències documentals on s'esmenta un Palou o Palau són del segle XIII, tot i que actualment es desconeix si es tracta d'aquest mas o d'un altre, o de l'anterior a l'actual. | 42.0347600,2.3501000 | 446206 | 4653840 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65512-foto-08254-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65512-foto-08254-83-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65513 | Jovanteny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jovanteny | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada. Sobre el portal hi ha una finestra conopial, decorada amb relleus que representen uns rostres. La façana de migdia, a nivell del primer pis, presenta unes galeries. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Davant del portal, es troba la lliça voltada de dependències agrícoles, de factura contemporània. | 08254-84 | Sant Martí Sescorts | Les notícies més antigues de la masia són les seves dates constructives, corresponents al segle XVII (1645). | 42.0388900,2.3168200 | 443455 | 4654320 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65513-foto-08254-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65513-foto-08254-84-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En els documents consultats, el nom de la masia es troba escrit de diferents formes: Jovanteny, Jovateny o Juvanteny. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65514 | La Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabreta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. La façana té dos petits portals rectangulars, de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, també de pedra treballada. S'hi obren dues al costat exterior de cada un dels portals, amb reixa de ferro forjat; la finestra esquerre es troba decorada amb un antic anagrama en relleu. Hi ha dues més al primer pis, amb espitlleres. La façana de tramuntana presenta una finestra conopial. A la façana de llevant hi ha portals tapiats i reconvertits en finestres. Els murs són de pedra sense polir lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. | 08254-85 | Sant Julià de Cabrera | La Cabreta és una de les masoveries del mas Caselles, que es troba registrat en el fogatge de l'any 1553 de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera. Les seves característiques arquitectòniques semblen correspondre al segle XVII, tot i els seus orígens podrien ser anteriors. | 42.0497600,2.4149700 | 451587 | 4655467 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65514-foto-08254-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65514-foto-08254-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65514-foto-08254-85-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65515 | La Cambreria o Cabanya de les Ententes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cambreria-o-cabanya-de-les-ententes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques (la dreta és més allargada) i forma un ampli voladís sostingut per pilars de totxo i un gros cavall de fusta. El carener és perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. L'antic portal era d'arc de mig punt i de gran alçada; actualment es troba parcialment tapiat i té una biga que li fa de llinda. Sobre el portal hi ha una finestra de fusta. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-86 | Les Ententes (l'Esquirol) | El nom de la casa prové del fet que, fins a les primeres dècades del segle XX, hi vivien els cambrers que servien als amos del mas de les Ententes. | 42.0293500,2.3813600 | 448789 | 4653220 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65515-foto-08254-86-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M109.Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | ||||||||
| 65516 | Fàbrica de ca l'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ca-lhoms | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p.16 i 17. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XIX | Antiga fàbrica de planta rectangular, que consta d'una sola planta i teulada compartimentada a varies vessants. La façana principal presenta un portal rectangular, amb porta de forja, cobert per un porxo d'entrada. Les obertures són rectangulars, emmarcades amb pedra, i es distribueixen formant eixos simètrics. El parament dels murs és de maçoneria. | 08254-87 | Ctra. de Tavertet nº4, 08511, l'Esquirol. | A principis del segle XIX, l'Esquirol va participar en els processos de mecanització de producció de la indústria tèxtil, per la influència de les zones industrials properes, la plana de Vic i Olot. L'any 1839 ja hi havia tres 'empresaris' del sector: en Gurt, en Raimon Puntí i en Narcís Cauvaren. Aquestes petites manufactures tèxtils permetien als seus treballadors complementar la font d'ingressos familiars bàsics provinents de l'agricultura. A principis del segle XX, a l'Esquirol es va consolidar aquesta indústria tèxtil, gràcies a la introducció de l'electricitat a les fàbriques de can Quel, ca l'Homs i can Bonet. | 42.0361500,2.3662700 | 447546 | 4653984 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65516-foto-08254-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 | |||||||||
| 65517 | La Coma de Codinach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-de-codinach | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un cos annex de totxana, de factura contemporània, adossat al sector oest. El portal és rectangular, amb llinda de roure motllurada i emmarcaments de totxo. S'hi obren dues finestres a la façana principal, i una altra al sector oest. Al sector est hi ha un portal d'accés a les corts i, sobre el portal, hi ha un balcó ampitador amb barana de ferro i tres finestres. A la façana est, se li adossa un cobert de totxana adossat per la planta, on hi ha un portal i, al primer pis, hi ha un altre. A la façana nord, s'hi obre un portal i una finestra al cos de totxana i quatre finestres al cos original; al primer pis, dues finestres més. A la façana oest, al sector nord hi ha un petit porxo i una finestra al primer pis, i al cos de totxana, dues finestres a la planta. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-88 | Sant Martí Sescorts | Masia relacionada amb el mas el Codinac. | 42.0396900,2.3022400 | 442249 | 4654418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65517-foto-08254-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65517-foto-08254-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65517-foto-08254-88-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc