Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65519 | La Dogueria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dogueria | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 229. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant, tot i que és probable que originàriament no fos la principal. El cos més antic està molt modificat, amb motiu de les diverses reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps. Les façanes est i oest tenen cossos annexos de cronologia posterior. Les obertures no presenten disposició regular, a excepció de les de la façana de migdia. La façana sud presenta un porxo amb un pilar de carreus central i barana de fusta i dos cossos annexes laterals que sobresurten. Al porxo del primer pis hi ha un portal datat amb l'any '1754'. A la façana principal actual hi ha un portal, al primer pis, al que s'accedeix per una escala. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-90 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XII. L'origen del seu nom podria relacionar-se amb que antigament hi hagués existit una producció de 'dogues' (costellam) de les bótes i barrils. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0289200,2.3860700 | 449179 | 4653169 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65519-foto-08254-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65519-foto-08254-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65519-foto-08254-90-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65520 | La Garolera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garolera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos adossats a les façanes, excepte a la principal. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada de gres. A la façana principal hi ha un portal rectangular, amb la llinda esculturada i datada amb l'any '1722', una finestra i un portal d'accés al cos de porxos adossat a la façana oest; al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat i, a les golfes, tres finestres més. A la façana oest hi ha, a la planta baixa del cos de porxos, dos portals i a la planta, el porxo amb dos pilars de totxo. A la façana nord, al sector oest, hi ha un cos de totxana i un portal als baixos, sota una terrassa a nivell del primer pis i presenta un portal i tres finestres; al sector est, hi ha un cos annex adossat a la planta, quatre finestres al primer pis i una finestreta sota el carener. A la façana est hi ha un cos annex a la planta baixa i una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven l'antic arrebossat, a excepció de la façana nord, que està arrebossada amb ciment pòrtland. | 08254-91 | L'Esquirol | Masia anomenada antigament l'Era d'en Grau o la Garaulera. Les referències documentals més antigues són de l'any 1480. Va ser cremada l'any 1656 per soldats francesos. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. | 42.0516700,2.3604700 | 447078 | 4655711 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65520-foto-08254-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65521 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia-3 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT i GAROLERA, J. (1995) 'Els masos de la Guàrdia i la Vall cap el 1650'. Història, Política, Societat i Cultura als Països Catalans, vol. 4: Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 213. PLADEVALL, A.; SIMON, A. (1986) Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII: segons el 'Diari' de Joan Guàrdia, pagès de l'Esquirol, i altres testimonis d'Osona. Barcelona: Curial Edicions Catalanes. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 189. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Forma un barri clos, tancat per cossos annexos que l'envolten, al que s'accedeix per una gran edificació porxada amb portal d'arc rebaixat. Adossada a l'edificació hi ha una cabana, que consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures de la casa són de pedra treballada, amb els carreus vistos, i formen eixos de composició en totes les façanes. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, desplaçat de l'eix de simetria. Les mides aproximades de l'edifici són 10 m de llargada per 5 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats, amb pedres cantoneres. | 08254-92 | L'Esquirol | El topònim Guàrdia es troba esmentat per primer cop l'any 952 en un lot de documents del monestir de Sant Benet de Bages, que es refereixen a una vila anomenada Azeredo, situada a l'indret de l'actual poble de l'Esquirol. No hi ha dubte que prové d'una guàrdia o petita torre de vigilància; hi ha uns catorze indrets anomenats Guàrdia o Guardiola documentats a Osona, des del segle X. La Guàrdia era un dels masos més destacats, com ho demostra que un dels fills fos reconegut com a cavaller, l'any 1240. Probablement al puig Saguàrdia, situat a poca distància al nord de l'actual casa, es va construir el mas primitiu, documentat l'any 1337. Segons consta, l'any 1351 hi havia dos masos Guàrdia, l'anomenat simplement la Guàrdia i el de la Guàrdia Deçà, un dels quals podria correspondre al mas primitiu. Al segle XVII, l'hereu de la casa va escriure el Diari de Joan de la Guàrdia, que és un valuós testimoni per conèixer com era la vida pagesa en aquella època i la Guerra dels Segadors (1640-1659), en l'àmbit del Cabrerès-Collsacabra i la comarca d'Osona. La Guàrdia es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres y Sant Martí Çescorts. La construcció del mas actual, reedificat entre els anys 1656 i 1698, arran de les destruccions descrites al Diari, és probablement la tercera construcció del mas. | 42.0402500,2.3651200 | 447454 | 4654440 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65521-foto-08254-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65521-foto-08254-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65521-foto-08254-92-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65522 | La Guilassa o l'Aguilassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guilassa-o-laguilassa | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. Està adossada al pendent natural del terreny pel sector est. A la façana principal, que pel desnivell del terreny dóna a peu de planta, hi ha un portal rectangular, que presenta escrit 'Cuartel Nte.' en una rajola. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb totxo. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-93 | L'Esquirol | Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès. | 42.0494000,2.3633300 | 447313 | 4655457 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65522-foto-08254-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65522-foto-08254-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65522-foto-08254-93-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65523 | La Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masallera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 245. | XVIII-XIX | Masia planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa ha estat objecte d'obres de reforma i ampliació, de factura contemporània, que afecten la seva morfologia exterior i els seus antics valors arquitectònics. El portal és rodó amb grans dovelles, i es troba descentrat. Les finestres són de pedra treballada; les de la façana principal presenten un eix de composició i la resta de façanes no presenten disposició regular. A la façana nord hi ha un portal central, que duu l'any '1881' inscrit, amb escala de pedra. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt. | 08254-94 | Sant Julià de Cabrera | La referència més antiga de la masia és del segle XIII. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. | 42.0674900,2.3969700 | 450111 | 4657446 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65523-foto-08254-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M78. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65524 | La Matavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-matavera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 189. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. Totes les finestres de l'edifici són de pedra treballada; a la façana principal, es disposen segons tres eixos verticals de composició i, a la resta de façanes, són distribuïdes irregularment. En destaquen dues finestres, a les façanes nord i oest, amb una columna de cantonada. A la façana principal, damunt el balcó central, hi ha un escut de factura contemporània. La casa té un oratori intern, dedicat a la Sagrada Família. Hi ha un cos annex a la façana oest, que sembla de la mateixa època que el cos original. A la façana sud, que presenta diversos cossos annexos moderns, hi ha una escala que portava a l'antiga masoveria. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres de pedra picada. | 08254-95 | l'Esquirol | El seu nom prové de la unió dels llinatges Mata i Vera. L'any 1205, segons consta en els capítols matrimonials entre Maria de la Matavera i Arnau de les Ententes, ella lliura com a dot tots els seus bous, ovelles i ases. Podria correspondre al mas Mateu, citat al Capbreu de Corcó del segle XIV. La casa que es conserva actualment es troba en un indret més enlairat que la més antiga, la Matavera Vella, en estat ruïnós. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860. | 42.0407500,2.3854200 | 449134 | 4654483 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65524-foto-08254-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65524-foto-08254-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M122. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65525 | La Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parra | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 213. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 89. | XVIII | Gran masia pairal de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana es troba orientada a ponent. El portal es troba descentrat del cos de la casa. Les finestres són de pedra treballada, de disposició regular. Presenta cossos annexos de planta baixa. Al sector de ponent, sobresurt una petita capella annexionada al mas, coberta a una sola vessant i l'absis de planta semicircular; presenta un portal orientat a migdia, amb la llinda datada (1850), i al damunt un petit òcul. És dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia. Al sector nord, a nivell del primer i segon pis, sobresurten unes galeries sostingudes per pilars. Sota les galeries, a planta baixa, hi ha un gros portal d'arc rebaixat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. A pocs metres de la casa, encara es conserva l'estructura de l'antiga capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es va convertir en la cabana o caseta del pastor. És construïda amb pedra treballada rectangular lligada amb morter de calç. | 08254-96 | L'Esquirol | Les referències més antigues de la masia són del segle XII. Va ser residència de cavallers i donzelles entre els segles XII i XV. Segons consta a la documentació, al segle XVI el mas tenia una capella dedicada a Sant Sebastià, i la seva conservació anava a càrrec dels seus propietaris. Va deixar de tenir culte abans de l'any 1878. Al segle XIX la masia va ser objecte d'obres de reforma i ampliació. L'any 1850 es va construir la capella, que segons la bibliografia és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia. | 42.0481500,2.3700100 | 447865 | 4655314 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65525-foto-08254-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65525-foto-08254-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65525-foto-08254-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M101. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65526 | La Rotllada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rotllada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. PLA, J. (1966) Un senyor de Barcelona. Barcelona: Ed. Destino, p. 84. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 22-23. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta té tres cossos, la part central amb el ràfec paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia, i els extrems a una única vessant i amb el ràfec perpendicular. Presenta tres portals rectangulars, emmarcats amb pedra treballada. El portal central duu la següent inscripció: 'LLVGARI + CARNE/ 17 IHS 23'. El portal esquerra està decorat amb un baix relleu que representa les eines d'un ferrer: un mall, una enclusa, unes tenalles, una ferradura i un martell de ferrar. Les finestres són de disposició asimètrica, de pedra treballada. En destaca una que duu inscrit l'any '1690'. Els murs són de pedra lligada amb morter, arrebossats i pintats, deixant visibles els carreus de pedra que emmarquen les obertures i els escaires. | 08254-97 | Sant Julià de Cabrera | L'Hostal del Trenc va ser molt freqüentat pels traginers que recorrien el camí ral de Vic a Olot. No es troba registrat en els fogatges del segle XVI, pel que és probable que els seus orígens siguin posteriors. El baix relleu del portal esquerra fa referència a l'ofici que es va dur a terme antigament al mas. És l'hostal més reconegut de tot el camí ral i que es troba just a la meitat, entre Vic i Olot. Segons Josep Pla, en el seu llibre un senyor de Barcelona, parar a ca la Rotllada era obligat pel descans i per menjar. | 42.0487200,2.4138500 | 451493 | 4655352 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65526-foto-08254-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65526-foto-08254-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65526-foto-08254-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M57.Hostal dit també del Trenc fins l'any 1968. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65527 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-13 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | La teulada presenta varies teules en mal estat. | Masia de planta rectangular, que consta de planta, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Està assentada parcialment al desnivell natural del terreny. Presenta una lliça al voltant de la qual es distribueixen, pel sector oest, un cobert i pel sector est, un habitatge adossat a la masia original. Les obertures són de distribució asimètrica, emmarcades amb pedra de gres treballada. La façana principal presenta un cos de porxos amb dos pilars centrals, a la planta baixa hi ha un portal rectangular amb una data inscrita, actualment il·legible, i dues finestres laterals amb forjat a les corts; al primer pis, al porxo, hi ha una barana de fusta i un portal datat; i a les golfes, dues finestretes. A la façana oest hi ha un portal rectangular, amb llinda de roure, cinc finestres al primer pis i, a les golfes, una finestra i un balcó. A la façana nord s'obren diverses obertures, dues de les quals datades amb els anys '1762' i '1792'. Les mides aproximades de l'edifici són 20 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-98 | Sant Martí Sescorts | 42.0298800,2.3168400 | 443449 | 4653320 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65527-foto-08254-98-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65528 | La Serra de Corcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-corco | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 217. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Els ràfecs de la façana principal són de llosa. Presenta un cos de porxos adossat a la façana est i un gran annex de pedra basta adossat a la planta de la façana principal, que segueix cap a la façana oest. El portal d'entrada, centrat a la façana, duu la llinda datada amb l'any '1744'. Les obertures són de pedra treballada, i únicament les de la façana principal són de disposició simètrica, amb llambordes sobre les finestres per a la pluja. A la façana nord, que és gairebé cega, hi ha una cisterna, sobre la qual hi ha una terrassa parcialment coberta. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista, amb pedres cantoneres. Presenta grans cossos annexos independents i una antiga cabana. | 08254-99 | L'Esquirol | La referència més antiga de la masia és del segle XII. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès i amb el nom de la Serra. | 42.0441500,2.3926200 | 449733 | 4654857 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65528-foto-08254-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65528-foto-08254-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65528-foto-08254-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M124. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65529 | Bedollar de les Fontiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bedollar-de-les-fontiques | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Bosc de bedolls situat a la riba de la riera de les Gorgues, a la zona pròxima al nucli urbà de l'Esquirol. Durant la primavera i l'estiu, el bedoll es distingeix de la resta d'arbres pel color platejat de les seves branques i el verd intens de les seves fulles. A la tardor es pot observar la increïble varietat de tonalitats que va adquirint el seu fullatge amb el pas dels dies. | 08254-100 | L'Esquirol | 42.0367700,2.3804500 | 448720 | 4654044 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65529-foto-08254-100-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65530 | La Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tuta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVII | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Presenta una galeria de fusta. El portal és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. La part de darrera de la casa és molt antiga i manté una canalera de pedra rústica. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista, amb pedres cantoneres. A pocs metres a llevant de la casa, hi ha una cabana antiga amb un gran arc. | 08254-101 | Sant Julià de Cabrera | Les referències més antigues de la casa són del segle XII, on s'anomena mas Cases. | 42.0624600,2.4058000 | 450838 | 4656882 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65530-foto-08254-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M6. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65531 | Frontal de Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-santa-margarida-de-vila-seca | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31.</p> | XII | <p>Es tracta d'un frontal d'altar romànic, pintat al tremp sobre fusta de roure, realitzat a la segona meitat del segle XII. Originàriament es trobava al convent de Santa Margarida de Vila-seca. Estilísticament, correspon al període del romànic català final i, probablement, és obra d'un taller vigatà. El fontal és presidit per l'escena central, on es troba representada la Mare de Déu amb el Fill, a l'interior d'una màndorla subjectada per quatre àngels. Als laterals hi ha diverses escenes de la vida i llegenda de santa Margarida: és feta presonera pels soldats del general Olimbri quan es troba pasturant un ramat d'ovelles. El general li proposa matrimoni. A baix, és flagel·lada pels botxins i portada a la presó. Al compartiment superior dret, és turmentada: un drac se la menja però ella surt de la panxa i el drac mor dividit en dos; després una altre dimoni rep de la santa un cap esclafat. A baix, el botxí, després de torturar-la en presència del general, la degolla amb el ganivet just en el moment que l'Esperit Sant apareix per rebre la seva ànima. La composició es troba tancada amb una sanefa de motius geomètrics, que ressegueix tot el perímetre del frontal.</p> | 08254-102 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>Originàriament, aquest frontal d'altar estava a l'església del convent de religioses de Santa Margarida de Vilaseca, i fou portat a Vic segurament en el segle XIV en traslladar-se les monges a un nou convent. L'any 1868 es va exhibir en una exposició arqueologicoartística realitzada als claustres del convent de Sant Domènec de Vic. La seva presència va significar l'inici de la revaloració de la pintura romànica catalana.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65532 | Pintures murals de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-marti-sescorts | <p>BRACONS i CLAPÉS, J. (1986) 'Pintures de l'absis de Sant Martí Sescorts'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 570-565. ANTHONY, E.W. (1951) Romanesque frescoes. Princeton: Princeton University Press, p. 176. BARRAL, X. (2001) Les pintures murals catalanes, fascicle V. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 97-98. MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 46-47. PAGÈS i PARETAS, M. (2013) 'Les pintures murals romàniques de Sant Martí Sescorts'. Miscel·lània litúrgica catalana (separata), vol. 21. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 81-113. PIJOAN, J.; GUDIOL, J. (1948) Les pintures murals romàniques de Catalunya. Barcelona: editorial Alpha.</p> | XII | <p>Les pintures murals de l'absis de l'església de Sant Martí Sescorts, realitzades durant el primer quart del segle XII, són obra del pintor conegut amb el nom de Mestre de Cardona. La tècnica emprada és la de pintura al tremp sobre arrebossat, posteriorment traslladat a llenç. Únicament es conserven cinc fragments, que es troben actualment al Museu Episcopal de Vic. Estilísticament, constitueixen un estadi intermedi entre les primeres pintures romàniques osonenques i gironines. Es tracta d'un tipus de romànic decoratiu, florejat i marcat per la línia. Els dos fragments més significatius i més ben conservats, que pertanyen a la banda inferior de l'absis, narren escenes del llibre del Gènesi: Adam i Eva després del pecat original recriminats per Déu i l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís. Dos fragments més, més petits que els anteriors, presenten escenes de la vida de Sant Martí de Tours: en una d'elles parteix la capa per donar-ne la meitat a un pobre i en l'altre, la resurrecció del catecumen mort abans de rebre el baptisme. El darrer fragment conservat és ornamental, amb figures humanes i animals inclosos en cercles. Es té constància, per una fotografia presa just abans del seu arrencament, de l'existència d'un sisè fragment: el pecat original.</p> | 08254-103 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>Les pintures murals de l'atri de l'església de Sant Vicenç de Cardona, les de Sant Salvador de Polinyà, i les de Santa Maria de Barberà, es relacionen estilísticament amb l'autor de les pintures murals de l'absis de Sant Martí Sescorts, conegut amb el nom de Mestre de Cardona.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de Cardona | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65533 | Retaule de Sant Martí de Tours | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-de-tours | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 94-95.</p> | XV | <p>Es tracta d'un retaule dedicat a Sant Martí de Tours, realitzat a la primera meitat del segle XV, per l'autor conegut com a Mestre de les Figures Anèmiques. Originàriament es trobava a l'església de Sant Martí Sescorts. És pintat al tremp sobre fusta i s'hi representen escenes de la seva vida i martiri del sant. En destaca l'episodi del festí dels soldats de la ciutat de Poitiers, organitzat pels habitants de la ciutat de Tours, per tal de recuperar el cos mort del seu bisbe. La composició de les escenes carregada de personatges és característic del gòtic internacional, però els fons arquitectònics plans en relació a l'espai, mostren la duració de l'estil ítalo-gòtic.</p> | 08254-104 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El nom de l'autor del retaule de Sant Martí, Mestre de les Figures Anèmiques, va ser donat per l'especialista d'art Chandler Post, per definir l'aspecte facial dels personatges representats als retaules d'aquest pintor. Es desconeix el seu nom real i la seva procedència, però es tracta d'un pintor local molt allunyat dels grans mestres del gòtic. La seva obra és contemporània de la de Lluís Borrassà, del que va rebre influència, caracteritzada per un estil d'arrel popular. El retaule de Sant Martí Sescorts va ser un dels primers que va entrar a formar part dels fons del Museu Episcopal de Vic, a finals del segle XIX. Provenia de la col·lecció de Santiago Rusiñol.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65533-alella.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de les Figures Anèmiques | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65534 | Biquideres o Viquideres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biquideres-o-viquideres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, de pedra i totxo. Presenta diversos cossos annexos independents. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats. | 08254-105 | Sant Martí Sescorts | 42.0581600,2.3376200 | 445193 | 4656446 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65534-foto-08254-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65534-foto-08254-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M63. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65535 | Agullola de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta | <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> | 08254-106 | Sant Julià de Cabrera | <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> | 42.0621400,2.4094900 | 451143 | 4656844 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65536 | El Colom Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colom-gros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. MILÀ i FONTANALS (1853) Romancerillo catalán. Edició de Joan Antoni Paloma, Romancer català (1980). Barcelona: Ed. 62-La Caixa, p.25-26. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 13. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La façana presenta adossat un cos de porxos en planta baixa i terrassa en planta pis. | 08254-107 | Sant Martí Sescorts | La casa del Colom Gros es relaciona amb el famós militar Bac de Roda, que va lluitar en la Guerra de Successió, com a cap dels Miquelets. Segons una cançó tradicional catalana, recollida per Manuel Milà i Fontanals (vegeu bibliografia), els soldats borbònics van anar a buscar-lo al Colom Gros per a detenir-lo, però allà no el van trobar. Bac de Roda va ser condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de l'any 1713. | 41.9965300,2.3298800 | 444499 | 4649608 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65536-foto-08254-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65536-foto-08254-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M10.Segons una història oral recollida per Xavier Roviró, l'hereu del Colom va aconseguir acabar amb el 'dret de cuixa' que tenien els frares de Sant Pere de Casserres (ROVIRÓ, X. 2014:13). | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65537 | Les Corts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-corts | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Masia que consta de planta baixa i un pis, formada per dos cossos units que formen una planta en L. Les cobertes són de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc rebaixat, de pedra treballada. Les finestres són petites, de disposició regular, també de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic esquerdejat. | 08254-108 | Sant Martí Sescorts | 42.0281100,2.3318700 | 444691 | 4653113 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65537-foto-08254-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65537-foto-08254-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M32. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65538 | L'Igle, Higle o Ycla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ligle-higle-o-ycla | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 126. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. Es troba dins del recinte clos de la Bertrana. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos annexos independents. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-109 | La Bertrana (l'Esquirol) | L'Ygle vell es troba per primer cop citat en documents de l'any 1177. L'any 1191 s'esmenta un Arnaldus Ycla de Corcone. El mas primigeni devia deshabitar-se l'any 1476 i devia desaparèixer a finals del segle XVI, es trobava al mateix lloc que avui ocupa la cabana de la Bertrana. El nou Higle es troba dins del recinte clos del casal. | 42.0274800,2.3576800 | 446827 | 4653027 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65538-foto-08254-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65538-foto-08254-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M83. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65539 | Castell de Barrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-barres | <p>ORRIOLS, G. (1986). 'El castell de Barrés'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 561-563. PLADEVALL, A. (1973) 'El castell de Barrès'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 766-768. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.26-27. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya).</p> | XII-XIV | Es troba completament cobert per la vegetació. | <p>Es tracta de les restes del castell de Barrès, d'època medieval, situat al cim del Puig Barrès. Segons la bibliografia consultada, es conserven els vestigis de la base d'una torre i d'un mur, però actualment l'indret es troba completament cobert per la vegetació, fet que impedeix la seva documentació. Tot i així, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl. Durant la visita a la zona es van documentar diversos fragments de teula antiga al cim del puig.</p> | 08254-110 | L'Esquirol | <p>La referència documental més antiga del castell és de l'any 1106. Era una fortalesa secundària dintre del terme del castell de Cabrera, que va acabar formant part de les propietats dels vescomtes de Cabrera, per la compra que en va fer el vescomte Guerau Ponç (1145-1180) al comte Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any 1150. L'any 1302 va ser destruït pel veguer d'Osona i el Bages, amb motiu dels conflictes entre el rei Jaume II i el comte d'Empúries Ponç Hug IV, casat amb la vescomtessa de Cabrera. L'any 1313 Ramon d'Empúries va demanar permís al rei per reconstruir el castell, però es desconeix si es va dur a terme.</p> | 42.0336900,2.3606600 | 447079 | 4653714 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El castell de Barrés consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. Hom només el considera jaciment arqueològic perquè actualment no es poden distingir les seves característiques arquitectòniques. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 65540 | Castell de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cabrera | <p>FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 577. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1973) 'El castell del Cabrera'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 769-786. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). VIGUÉ, J. [et al.]. (1984) 'El castell de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-560.</p> | XI-XV | Es conserven molts pocs vestigis del castell. | <p>Es tracta de les restes del castell de Cabrera, d'època medieval, del que es conserven els vestigis de la base d'una torre i de diversos murs i d'una cisterna. La torre és de planta circular, d'uns 3,5 metres de diàmetre, construïda amb aparell regular de carreuons escairats lligats amb morter de calç. La cisterna està tapada per una pedra i construïda amb volta de canó. Tanmateix, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl.</p> | 08254-111 | Sant Julià de Cabrera | <p>La referència documental més antiga d'aquesta fortificació és de l'any 940. Era un castell termenat que defensava el territori de l'actual terme de l'Esquirol. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés. El domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que surt esmentat en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d'Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. A principis dels segle XX, l'arquitecte Josep M. Pericas va realitzar una petita excavació a una cisterna. L'any 1972 va ser excavada la base de la torre rodona i els fonaments del mur que tancava l'accés al castell per la part de l'Osca. Més tard, una nova prospecció va permetre trobar-hi una punta de sageta i restes de ceràmica medieval, i també es va descobrir un vell camí, en part tallat a la roca, que permetia un accés estratègit al castell (PLADEVALL, 1993: 34).</p> | 42.0760400,2.4072500 | 450968 | 4658389 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El castell de Cabrera consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 65541 | Grau dels Casalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-dels-casalets | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | X-XVIII | Les llaçades del camí estan molt malmeses. | Es tracta dels vestigis d'un antic camí que es troba a la carena dels Casalets. Entronca amb el camí ramader de la serra del Feu. És un camí amb ferm de terra i pedres petites, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. Les llaçades superiors s'identifiquen bé però estan molt malmeses i les inferiors es troben, en bona part, cobertes per la vegetació. No s'ha documentat material ceràmic associat al camí que permeti establir la seva datació, i només una intervenció arqueològica permetria la obtenció de dades més precises. | 08254-112 | Sant Julià de Cabrera | Va ser descobert l'any 2002 per Jaume Font Garolera, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, que va informar de la seva existència al Servei d'Arqueologia. Segons Jaume Font, per coherència territorial, s'ha de lligar amb el camí carener que arrenca del pont de Can Corema (molt a prop dels vestigis de l'església de Sant Genís). | 42.0614900,2.3781600 | 448550 | 4656790 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jaume Font Garolera. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65542 | Dolmen de Puigsespedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-puigsespedres | Butlletí del Centre Excursionista de Vic. [Vic] vol. II (1920), 17-18. BATISTA, R. (1963) 'Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic'. Corpus de Sepulcros Megalíticos, vol. II. Barcelona: Instituto de Prehistoria y Arqueología. El Butlletí: L'Esquirol, Cantonigròs, Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera (2011- 2012), nº 1 i 5. L'Esquirol: ajuntament de l'Esquirol. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT COT, J.O. (2003) Informe-Memòria de la prospecció de Puig-Rodó (Moià, Bages), Roca d'en Toni (Vilassar de Mar, Maresme), Puig Ses Lloses (Folgueroles, Osona), Puig Ses Pedres (Santa Maria de Corcó, Osona), Pedra Arca (Llinars del Vallès, Vallès Oriental), i la Cabana del Moro (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 68-69. | XXII aC | Hi ha lloses força degradades i desplaçades respecte de la seva posició original. | El dolmen de Puig Ses Pedres es troba dalt d'un turó, abans conegut per l'Arca, en posició molt dominant, dins de les propietats del mas Arquerons. És un megàlit tipològicament dubtós, ja que tant podria correspondre a un sepulcre amb el corredor desplaçat tipus 'P', com a una arca amb vestíbul-pou. Es troba força malmès i no es conserva la capçalera. És una cambra trapezoïdal de 2,8 m de llarg per 1,75 i 2,45 m d'amplada, i de 1,6 m alçada. Presenta un corredor d'entrada a la part sud, de 1,25 m d'amplada per 2 m de llargada. Està construït amb grans lloses de pedra sorrenca, que es troben força degradades i algunes desplaçades respecte de la seva posició original. A llevant, hi ha un gran clot cobert parcialment per pedres, que es obra d'un acte furtiu. L'estat del conjunt no és massa bo, en comparació amb la planta que va aixecar Batista al segon volum del Corpus de Sepulcros Megalíticos (vegeu bibliografia). A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica, que va permetre documentar un gran nombre d'elements en diversos materials: - Restes humanes: un fragment de volta craniana, diversos fragments de mandíbula inferior d'adult, 13 dents, 3 premolars i diversos fragments indeterminats. - Sílex: un ganivet amb retoc bilateral, un altre sense retoc i diversos fragments de ganivets, puntes i ascles. - Ós: un botó prismàtic perforat en 'V'. - Pectem i pedra: diverses denes de collarets perforades. - Ceràmica: diversos fragments sense decoració ni forma. Segons R. Batista (vegeu bibliografia), també alguns fragments de vores i carenes i un fragment decorat, amb representació solar, actualment es desconeix la seva ubicació. - Coure: un fragment de plaqueta. Per la relació de materials arqueològics recollits, es pot situar cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. | 08254-113 | L' Esquirol | Antigament era conegut com a dolmen d'Arquerons. A principis del segle XX, va ser objecte d'una excavació arqueològica per part de M. Pallarès i membres del Centre Excursionista de Vic, que va permetre documentar restes humanes, estris d'ós i de sílex, fragments ceràmics i peces d'aram, d'estany i de plom. Durant els anys 2011 i 2012 es van dur a terme una nova intervenció arqueològica, impulsada per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament i sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Joel Casanova, per tal de deixar al descobert tant el perímetre del túmul com el paviment original de la cambra funerària i el vestíbul que hi conduïa. S'hi van trobar unes petites restes òssies humanes i algun fragment de petxina utilitzada com a guarniment mortuori. | 42.0332600,2.3791900 | 448613 | 4653655 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65542-foto-08254-113-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu Arqueològic de Catalunya i al Museu Episcopal de Vic hi ha materials arqueològics procedents del dolmen de Puig Ses Pedres. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65543 | Sant Genís de la Gorga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-la-gorga | PLADEVALL, A [et. al.] (1986) 'Sant Genís de la Gorga'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 578-579. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 220. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 76-77. TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) 'Parròquia antigua de Corcó: Capellas antiguas'. Setmanari Català, Any IV: nº 45. Manresa: , p. 709-714 (45). | XIII | Només es conserven els vestigis. | Es tracta de les restes de l'església romànica de Sant Genís de la Gorga, que es trobava vora el camí ral de Vic a Olot, a l'indret del coll Sagorga, pròxima a les ruïnes de cal Corema. Només es conserven una part dels murs, a una alçada màxima d'1 m, que no permeten identificar la planta. L'aparell és a base de lloses allargassades, simplement trencades. Només una intervenció arqueològica al lloc permetria la obtenció de més dades. | 08254-114 | L'Esquirol | Les primeres referències documentals de l'església de Sant Genís de la Gorga són de l'any 1239, al llegat testamentari de Dalmau de Castelló. Es trobava dins l'antic terme del castell de Cabrera i era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Corcó. Al segle XVII ja només funcionava com a capella rural, tal com consta en la visita del bisbe l'any 1687. Finalment es va abandonar al segle XVIII per la pèrdua del culte, amb motiu del trasllat de l'església de Santa Maria de Corcó al nucli de l'Esquirol. L'any 1730 es va aterrar i es van aprofitar les seves pedres per a la nova església del poble. | 42.0386100,2.3733900 | 448137 | 4654253 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65543-foto-08254-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65543-foto-08254-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65543-foto-08254-114-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65544 | Serrat de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-bala | ANFRUNS, J.; ROCA, A.; PAGÈS, E. (1989) 'Apèndix. Determinació del nombre d'individus, edat i sexe de les restes humanes incinerades provinents de l'urna I, del jaciment arqueològic del Serrat de Bala. Cantonigròs'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989). Barcelona, p. 238-239. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1988) Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, nº 4, p. 6-7. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1989) 'El Serrat de Bala. Una necròpolis d'incineració a Cantonigròs, Osona'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989), p. 224-237. Barcelona. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | X-VIII aC | Ja no es conserva. | Es tracta d'una necròpolis d'incineració del Bronze Final III, probablement de la segona meitat del segle VIII aC. Va ser descoberta casualment l'any 1987 per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre realitzava tasques de jardineria en una finca privada. El jaciment estava gairebé destruït i únicament es conservaven tres fosses excavades al sòl natural, una d'elles quasi sencera i les altres dues molt malmeses. La que es conservava millor era de planta ovalada, amidava 1,05 m per 0,55 m, i presentava un valuosíssim aixovar. Al seu interior, s'hi encabia una urna cinerària que contenia restes òssies humanes incinerades, probablement corresponents a un sol individu. Les altres dues fosses només conservaven fragments de vasos i plats, i no contenien restes òssies. Els vasos ceràmics recollits presenten forma bitroncocònica amb decoracions incises formant acanalats i motius d'oves. En quant al lot de metalls, està format per braçalets de secció plano-convexa, agulles de cap rectangular decorades, agulles d'ull romboïdal, anells, penjolls, etc. Els materials documentats permeten deduir l'existència d'una una activitat econòmica important, molt possiblement ramadera, com també en l'existència d'una estructura social jerarquitzada. Aquesta necròpolis confirma, a un nivell general, la relació del món dels camps d'urnes del nord-est de la península Ibèrica amb els seus homònims del nord dels Pirineus, amb l'existència d'unes importants xarxes d'intercanvi i/o comerç amb les àrees centreeuropees. | 08254-115 | C/ de Sant Bartomeu 33, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | Va ser objecte de dues excavació arqueològica d'urgència; una al mes de juliol de l'any 1987 i l'altre al mes de maig de l'any 1988. | 42.0331800,2.4005400 | 450380 | 4653634 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65545 | Serrat de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-cases | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GUDIOL RICART, J. (1920). Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic: Biblioteca Episcopal, p.9. | V-I a.C. | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'un antic poblat, localitzat a principis del segle XX per la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic. Es documenten un gran nombre de restes de murs de pedra seca, que ocupen una extensió d'uns 40 m. Segons Josep Gudiol i Ricart, aquest jaciment s'engloba dins del conjunt de poblats ibèrics (GUDIOL, 1920: 9). L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència de materials arqueològics associats, fet que impedeix establir una identificació cronològica clara. Només una prospecció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades. | 08254-116 | Sant Bartomeu Sesgorgues | 42.0151000,2.3598400 | 446996 | 4651651 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65545-foto-08254-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65545-foto-08254-116-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies corresponen a l'entorn de Sant Bartomeu, no al lloc concret del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65546 | Soleia del Serrat de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soleia-del-serrat-de-bala | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | XII-VII aC | Ja no es conserva. | Es tracta de la troballa de ceràmica del Bronze final, per part de Francesc Puntí i Homs , veí de Cantonigròs, en el decurs d'unes obres en un camí veïnal. En el tall en secció provocat per les obres, es van recollir un gran nombre de fragments de ceràmica feta a mà, majoritàriament llisa, amb presència de vores aprimades o amb bisell. Els materials es van classificar cronològicament en el Bronze final. L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria obtenir més dades. Tanmateix, no es pot descartar una possible relació d'aquest jaciment amb la necròpolis del Serrat de Balà, ja que es troben a molt poca distància. | 08254-117 | Cantonigròs | 42.0303200,2.4016700 | 450471 | 4653316 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65546-foto-08254-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65546-foto-08254-117-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65547 | Materials arqueològics de Puig Ses Pedres al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-puig-ses-pedres-al-museu-darqueologia-de-catalunya | XXII aC | Els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres, a principis del segle XX, per parts de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, va permetre recollir un gran nombre de materials, que situen cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. La relació de materials que es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya és la següent: - Dents (nº registre: MAC BCN-16234). - Fragment (nº registre: MAC BCN-16235). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16936). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16937). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16938). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16939). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16940). - Botó (nº registre: MAC BCN-16941). - Fragment de penjoll (nº registre: MAC BCN-16943). - Fragment de ceràmica (nº registre: MAC BCN-16944). - Fragment de nansa (nº registre: MAC BCN-16945). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16946). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16947). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16948). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16949). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16950). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16951). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16952). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16953). - Frontal humà (nº registre: MAC BCN-16954). - Molars (nº registre: MAC BCN-45213). - Molar humà (nº registre: MAC BCN-45214). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-45215). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45216). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45217). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45218). - Penjoll (nº registre: MAC BCN-16942). | 08254-118 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, nº 39 - 41, 08038, Barcelona. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 78 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65548 | El Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campas | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un barri tancat, al que s'accedeix per un portal d'arc rebaixat, de pedra. La casa és troba assentada directament a la roca, i aprofita el desnivell natural del terreny. Disposa de diversos cossos annexos, fruit de les diferents etapes constructives. Al sector de migdia hi ha una arcada que condueix a les corts. A nivell del primer pis, hi ha uns porxos sostinguts per pilars de pedra. La part baixa presenta un gran contrafort; i les restes d'un portal amb llinda de fusta. | 08254-119 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV. Era un dels masos més influents de la contrada. Es troba registrat en el fogatge de l'any 1553, on consta un tal Pere Campas. Va ser cremat durant la Guerra dels Segadors i reformat al segle XVIII, tal com indiquen les dates constructives. | 42.0356200,2.3789400 | 448594 | 4653918 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65548-foto-08254-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65548-foto-08254-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65548-foto-08254-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al catàleg masies i cases rurals, POUM 2008: M106. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65549 | Fàbrica de can Quel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-quel | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p. 16-17. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XIX | En estat d'abandó. | És un edifici aïllat de planta rectangular, de notables dimensions. Consta de planta baixa, i dos pisos i té la coberta a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són rectangulars, força grans, i es distribueixen formant eixos simètrics. Entorn de les façanes laterals també s'observen diversos cossos adossats, alguns dels quals afegits o reformats amb posterioritat. El parament dels murs és de maçoneria, arrebossat, on destaquen els afegitons decoratius de totxo de les cantonades. A la banda nord-est, hi ha la xemeneia principal de la instal·lació. Xemeneia de gran alçada, de planta circular, construïda amb obra de fàbrica sense revestir. | 08254-120 | Crta. de Tavertet, s/n, 08511, l'Esquirol. | A principis del segle XIX, l'Esquirol va participar en els processos de mecanització de producció de la indústria tèxtil, per la influència de les zones industrials properes, la plana de Vic i Olot. L'any 1839 ja hi havia tres 'empresaris' del sector: en Gurt, en Raimon Puntí i en Narcís Cauvaren. Aquestes petites manufactures tèxtils permetien als seus treballadors complementar la font d'ingressos familiars bàsics provinents de l'agricultura. A principis del segle XX, a l'Esquirol es va consolidar aquesta indústria tèxtil, gràcies a la introducció de l'electricitat a les fàbriques de can Quel, ca l'Homs i can Bonet. | 42.0371000,2.3725000 | 448062 | 4654086 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65549-foto-08254-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65549-foto-08254-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65550 | Font de la Falzia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-falzia | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 18. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. | XIX-XX | Si no es retiren les terres del lloc on es troba la font, pot acabar colgada sota el fang. | La font de la Falzia es troba en un indret amagat al costat de la riera de la Gorga, molt a prop de la masia del Campàs. Es tracta d'una font mínimament arranjada, a la part inferior d'un marge rocós, amb una senzilla aixeta de coure. L'aigua d'escorrentiu forma un petit toll en el terra. | 08254-121 | El Campàs (l'Esquirol) | 42.0362400,2.3806100 | 448733 | 4653985 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65550-foto-08254-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65550-foto-08254-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65550-foto-08254-121-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65551 | Font de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 14. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 94. | XVIII | La font de la Foradada es troba a l'interior de les restes d'un antic molí fariner situat al costat de la riera de la Gorga, a l'entorn del salt de la Foradada. Es tracta d'una font natural, de règim estacional, que raja per una petita obertura a la roca i cau a un pedrís. És un lloc molt freqüentat pels excursionistes. | 08254-122 | Cantonigròs | 42.0410500,2.3950400 | 449931 | 4654511 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65552 | Font del Campàs o de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-campas-o-de-santa-maria | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XVIII | La font del Campàs es troba a un camp de conreu situat a migdia de la masia homònima, a tocar del marge del sender GR-151, en el pla inferior. És una font ben arranjada, d'obra, a l'interior d'un petit cobert amb volta, construït amb pedres lligades amb morter de calç. De la font hi raja un petit rajolí d'aigua que cau a una pica de pedra, a nivell del sòl. Als dos costats dels murs del cobert, hi ha uns bancs d'obra coronats amb rajols ceràmics. | 08254-123 | El Campàs (l'Esquirol) | 42.0348000,2.3794400 | 448635 | 4653826 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65552-foto-08254-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65552-foto-08254-123-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65553 | Font de les Fontiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fontiques | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 13. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 95. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. | XIX-XX | La font de les Fontiques es troba a tocar del marge del sender GR-151, a les proximitats del salt del Frare. És una font mínimament arranjada situada en un marge rocós. Hi raja un fil d'aigua que cau a un petit pedrís, on s'acumula l'aigua. És una de les fonts més populars de l'Esquirol. | 08254-124 | L'Esquirol | Segons la tradició, l'aigua de la font de les Fontiques tenia propietats terapèutiques, especialment per tractar problemes intestinals i el tifus. Va ser objecte d'un projecte per a embotellar-la i comercialitzar-la, però finalment no es va dur a terme. | 42.0349100,2.3853900 | 449127 | 4653835 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65553-foto-08254-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65553-foto-08254-124-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65554 | Avets del pla del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-pla-del-prat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | L'avetosa del pla del Prat creix al vessant més obac del cim i en contacte amb la fageda, a uns 1.290 m d'altitud. Es tracta d'un bosc d'avets format per exemplars d'Abies alba. Van ser plantats a principis del segle XX per Manuel Crosas i molts d'ells van ser talats a la dècada dels anys 50 del segle passat, però van tornar a brotar. Des d'aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes del pla de Cabrera. | 08254-125 | Sant Julià de Cabrera | Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. També era aprofitada per a l'extracció de fusta. | 42.0794400,2.4000200 | 450373 | 4658771 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65555 | Goigs de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94 i 107-112. SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). Barcelona: Imp. la Bona Parla. | XIX | Ja no es canten. | Els goigs coneguts més antics de la Mare de Déu de Cabrera són de l'any 1819, fets a la impremta de Domingo Feyner de Vic. Tenen la forma clàssica o la lletra dels set goigs de la Mare de Déu, amb tres estrofes específiques que fan referència al santuari. Se'n coneixen unes divuit edicions de goigs del santuari de Cabrera, però hi manquen moltes de les edicions modernes i, probablement, també de les més antigues. L'any 1915, Mn. Fortià Solà, en fer la seva monografia sobre la història de Cabrera i seguint un costum seu, va fer uns nous goigs, que van reemplaçar els antics. Comencen així: 'Flor gentil esbadellada / al bes de la primavera: / siant la nostra advocada / Mare de Déu de Cabrera'... | 08254-126 | Santuari de la Mare de Déu de Cabrera | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies dels goigs extretes del llibre: PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65556 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 13-15. | La Foradada és un indret natural d'extraordinària bellesa. La riera de les Gorgues forma un salt d'aigua que cau aproximadament uns 30 m d'alçada a un profund gorg encerclat d'estimballs. A un dels costats del salt hi ha un mur roquer que presenta un gran forat, que dona nom al lloc. Quan la llum el travessa, es crea un escenari fascinant. | 08254-127 | Les Gorgues, Cantonigròs. | 42.0407500,2.3948400 | 449914 | 4654478 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65556-foto-08254-127-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia 1 cortesia d'Enric Planas. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65557 | Molí de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-foradada | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes de l'antic molí de la Foradada, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, del canal de descàrrega i del cup. A la llera de la riera, s'observen uns forats que podrien correspondre a una antiga passera o presa, possiblement relacionada amb el molí. Prenia l'aigua directament de la riera per un portell i una resclosa, i no necessitava cap bassa. | 08254-128 | Cantonigròs | Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores restava abandonat. Tot i així, van quedar abundants restes, atesa la seva situació molt amunt de la riera, al no portar l'allau d'aigua que va assolir més avall, als voltants de l'Esquirol. | 42.0410500,2.3950400 | 449931 | 4654511 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65558 | Font del Rajolí o de la Gossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rajoli-o-de-la-gossa | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Rajolí o de la Gossa es troba al costat del torrent de Balà, a tocar del marge del camí vell de Cantonigròs a Tavertet, a l'entorn del Pla d'Ardura. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit muret construït amb lloses de pedra. L'aigua raja abundosament per un broc metàl·lic i cau a un pedrís. | 08254-129 | Cantonigròs | 42.0407000,2.4183400 | 451859 | 4654459 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65558-foto-08254-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65558-foto-08254-129-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65559 | Pont de la Gorga o del Raval del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gorga-o-del-raval-del-pont | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 220. | XV | Pont de dos arcs desiguals, situat a l'inici del carrer del Pont de l'Esquirol, que salva la riera de les Gorgues al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, amb baranes i tallamar. | 08254-130 | C/ del Pont, s/n, 08511, l'Esquirol. | Les primeres referències documentals del pont són unes deixes per construir-lo a partir de l'any 1352. | 42.0362300,2.3723900 | 448052 | 4653989 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65561 | Salt del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-frare | Es tracta d'una enorme llastra de pedra, que forma una muralla roquera de gran alçada. Es situa a la riba de migdia de la riera de les Gorgues, a tocar del marge del sender GR-151, a les proximitats de les Fontiques. El lloc es troba protegit amb unes baranes de fusta. | 08254-132 | L'Esquirol | 42.0351900,2.3842700 | 449035 | 4653867 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65561-foto-08254-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65562 | Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SOLÀ i MORETA, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera: monografia històrica (2a ed.). Barcelona: Impr.i Llib. La Bona Parla. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p.10-11. | XVII-XVIII | Capella d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Interiorment, la nau està coberta amb volta de canó amb l'imposta de l'arc marcada amb motllures; als peus s'aixeca el reracor. El portal és de mig punt adovellat, datat amb l'any '1611', i duu la següent inscripció: 'AL ZELOS SACERDOT RND DOMENEC GARRIGA I SERRA FIDEL CUSTODI D'AQUEST SANTUARI/ V DE JUNY DE MCMLXVI'. Presenta quatre graons d'accés. Sobre el portal hi ha un òcul amb reixes de ferro i un símbol marià. Al costat de tramunta hi ha un campanar torre, amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Està cobert per una teulada en forma de punxa de ceràmica vidriada. En aquest sector els murs presenten contraforts. A la façana de migdia de li adossa la rectoria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-133 | Sant Julià de Cabrera | L'origen del santuari de la Mare de Déu de Cabrera, cal buscar-lo en el castell de Cabrera, entre finals del segle IX o inicis del següent. El fet de que surti esmentat dues vegades en deixes testamentàries del 1247 i del 1311 un altar o devoció a Sant Miquel, patró típic dels castells, a la primitiva capella de Cabrera, podria fer pensar que la capella original, estava dedicada a Sant Miquel i que, més tard, la primitiva advocació fou suplantada per la gran devoció a la Mare de Déu, típica dels segles XII i XIII (PLADEVALL, 1993: 33). Segons la documentació antiga, als segles XII i XIII, era la capella pròpia dels castlans de Cabrera, però també un lloc de devoció de tota la contrada, regida per un rector. Després de la seva destrucció causada pels terratrèmols del segle XV, i la posterior restauració, va deixar de ser la capella del castell per a convertir-se en el santuari popular. El santuari actual es va erigir entre els anys 1611 i 1641, en substitució de l'antiga capella de Cabrera. Les parròquies de l'àmbit devocional de la Mare de Déu de Cabrera eren Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó, Sant Andreu de Pruit, amb la seva sufragània de Sant Llorenç Dosmunt, Sant Pere de Falgars i Sant Cristòfol de Tavertet. El santuari custodiava una imatge de marbre del segle XIII, destruïda durant la Guerra Civil. | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65563 | Creu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cabrera | XX | La creu de Cabrera es troba a pocs metres al nord-oest del santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Està formada per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de columna, sobre la que es sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-134 | Sant Julià de Cabrera | 42.0739200,2.4071100 | 450955 | 4658154 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65564 | Fageda del pla del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-pla-del-prat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | La fageda del pla del Prat està formada per un gran nombre d'exemplars de faig (Fagus sylvatica). Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides, formant una densa i extensa massa forestal. | 08254-135 | Sant Julià de Cabrera | La fusta del faig tradicionalment ha estat apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, per a fer carbó. | 42.0790800,2.3999300 | 450365 | 4658731 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65565 | Grau Nou o de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-nou-o-de-les-escales | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 239 I 251. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 12 i 101. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 24-25. | XX | El camí del Grau Nou o de les Escales uneix el coll del Bram amb el pla de Cabrera. És un camí espectacular pel seu traçat i per la vista de la cinglera. És format per una graonada oberta en l'aresta de la penya, molt aèria, que supera en un curt tram els 114 m de desnivell. es troba protegit per baranes. | 08254-136 | Sant Julià de Cabrera | El camí del Grau Nou o de les Escales va ser construït l'any 1952 a cops de pic i barrinades. Va ser obert a instàncies de Mn. Domènec Garriga, per a poder arribar a Cabrera en períodes de grans nevades que provocaven l'aïllament del santuari, ja que el camí antic o de les Marrades quedava colgat per la neu. El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. | 42.0716200,2.4083200 | 451053 | 4657898 | 1952 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65566 | Homenatge a la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-mare-de-deu-de-cabrera | XX | Es tracta d'un monument en homenatge a la Mare de Déu de Cabrera. Es troba a poca distància al nord del santuari, a tocar de les restes del castell. És una taula construïda amb una base en forma cilíndrica de pedra lligada amb morter, i la part superior de pedra, en forma rodona. Sobre la taula hi ha inscrites referències geogràfiques que il·lustren sobre la majestuosa panoràmica de 360 graus: Montserrat, la Mola, els Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Puigmal, el puig de Bassegoda, el Canigó, l'Albera, el golf de Roses, el Montseny, etc. La base presenta un rètol amb la inscripció: 'ELS CAMINADORS DELS DIMARTS I ELS DIJOUS D'OSONA A LA MARE DE DÉU DE CABRERA ÉSSENT CAPELLÀ CUSTODI JOSEP CRUELLS I RODELLAS'. | 08254-137 | Sant Julià de Cabrera | 42.0759900,2.4072400 | 450967 | 4658383 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65566-foto-08254-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65566-foto-08254-137-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65567 | Freixes del pla de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-del-pla-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta de diversos exemplars de freixes (Fraxinus excelsior) situats al pla de Cabrera, davant del santuari i en direcció al castell. Són individus que destaquen per les seves grans dimensions i les capçades arrodonides i molt ramificades. | 08254-138 | Sant Julià de Cabrera | 42.0735300,2.4073900 | 450978 | 4658110 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65568 | Rectoria de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | XVII-XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Es troba unit al santuari de la Mare de Déu de Cabrera per la banda de ponent. L'edifici està assentat sobre el desnivell natural del terreny, pel que el portal es troba a nivell del primer pis. Aquest és adovellat, i es situa a l'extrem esquerra de la façana. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada. A la planta baixa s'obren finestres protegides amb reixes i, al primer pis, finestres amb l'ampit motllurat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb alguns sectors arrebossats. | 08254-139 | Sant Julià de Cabrera | El santuari de Santa Maria de Cabrera es va erigir entre els anys 1611 i 1641. La casa dels ermitans o rectoria, posteriorment convertida en hostal, va ser reformada al segle XVII i ampliada al segle XVIII. | 42.0733100,2.4076500 | 450999 | 4658086 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65569 | Serra de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-cabrera | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 11 i 12.</p> | <p>La serra de Cabrera és una plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal. Es troba a llevant de la plana de Vic, al límit de la Garrotxa i d'Osona. És una serralada d'una gran horitzontalitat en el seu cimal. Es tracta d'un conjunt de serres i puigs de formes i característiques definides, com la de Cabrera pròpiament dita, separada per l'Osca en dos planells, que són el pla del Prat i el pla de Cabrera. El coll de Cabrera i el coll del Bac són els dos accidents més notables. La muntanya de Cabrera, amb una alçada de 1.308 metres, és el pic més alt d'aquesta serra. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 295093001). Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera, i de la plana de Vic. És una regió d'alta pluviositat on hi abunden els prats i una vegetació humida, amb roures, faigs, boixos, bedolls, freixes, etc.</p> | 08254-140 | Sant Julià de Cabrera | 42.0747100,2.4069700 | 450944 | 4658241 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al cim de la muntanya de Cabrera hi ha el santuari de la Mare de Déu i els vestigis de l'antic castell medieval. El Pla de Cabrera és un element inclòs al Catàleg de béns a protegir POUM 2007, N2. Bé d'interès local. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/