Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65569 | Serra de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-cabrera | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 11 i 12.</p> | <p>La serra de Cabrera és una plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal. Es troba a llevant de la plana de Vic, al límit de la Garrotxa i d'Osona. És una serralada d'una gran horitzontalitat en el seu cimal. Es tracta d'un conjunt de serres i puigs de formes i característiques definides, com la de Cabrera pròpiament dita, separada per l'Osca en dos planells, que són el pla del Prat i el pla de Cabrera. El coll de Cabrera i el coll del Bac són els dos accidents més notables. La muntanya de Cabrera, amb una alçada de 1.308 metres, és el pic més alt d'aquesta serra. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 295093001). Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera, i de la plana de Vic. És una regió d'alta pluviositat on hi abunden els prats i una vegetació humida, amb roures, faigs, boixos, bedolls, freixes, etc.</p> | 08254-140 | Sant Julià de Cabrera | 42.0747100,2.4069700 | 450944 | 4658241 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al cim de la muntanya de Cabrera hi ha el santuari de la Mare de Déu i els vestigis de l'antic castell medieval. El Pla de Cabrera és un element inclòs al Catàleg de béns a protegir POUM 2007, N2. Bé d'interès local. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65570 | Festival internacional de música de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica-de-cantonigros | BOFILL, A. [et al.] (2007) Festival Internacional de Música de Cantonigròs: 1983-2007. Barcelona: Festival Internacional de Música de Cantonigròs. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS: http://www.fimc.es/inici.htm | XX-XXI | El Festival Internacional de Música de Cantonigròs és un certamen basat en la competició i exhibició de música coral mixta, veus iguals femenines, cors infantils i danses populars, on participen grups de música coral i grups de danses populars d'arreu del món. Es celebra al mes de juliol, durant quatre dies. És organitzat per l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs, i actualment forma part de l'European Festivals Association. Durant els dies del certamen, hi participen més de 400 voluntaris, i unes 800 famílies d'una trentena de pobles de l'entorn de Cantonigròs, ofereixen les seves cases per hostatjar els participants. El Festival es celebra des de l'any 1983 al 2011 a Cantonigròs, i des de l'any 2012, al Teatre l'Atlàntida de Vic. | 08254-141 | Cantonigròs | L'any 1996 el Festival Internacional de Música de Cantonigròs va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, l'any 2000 amb el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, i l'any 2003 amb el Premi Nacional de Cultura Popular. | 42.0372600,2.3992100 | 450273 | 4654088 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Judit Jordana, responsable de premsa i comunicació de l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65571 | Font de l'Osca o dels Avets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-losca-o-dels-avets | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font dels Avets es troba al Pla del Prat, a l'esquerra del camí, sota uns boixos. Es tracta d'una font poc arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, amb una aixeta i un bassiol. Hi raja un petit fil d'aigua. | 08254-142 | Sant Julià de Cabrera | 42.0793100,2.4030200 | 450621 | 4658754 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 65572 | Font de l'Illa o de les Albes o falsa font de l'Escudella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lilla-o-de-les-albes-o-falsa-font-de-lescudella | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | 1915 | La font de l'Illa, o de les Albes o falsa font de l'Escudella, es troba a una esplanada ombrívola situada a peu del sender de la Gorga, que s'inicia a pocs metres a migdia de la zona esportiva municipal. És una font arranjada, construïda amb un mur de totxo, on hi ha inscrit l'any 1915, integrat dins d'un marge de pedres lligades amb morter. Consta d'un petit forat per on raja un minúscul fil d'aigua i de tres brocs, dos d'ells inutilitzats, amb un petit rètol a sobre amb la indicació 'aigua per rentar'; i un tercer broc, de cop, amb un altre rètol que indica 'aigua potable'. | 08254-143 | L'Esquirol | 42.0280700,2.3700000 | 447848 | 4653085 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65572-foto-08254-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65572-foto-08254-143-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 65573 | Pont del Molí de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 188-189. | XV-XVIII | Ha estat recentment restaurat. | El pont del Molí de la Bertrana, d'origen medieval, està format per dos arcs en forma de llom d'ase, i construït amb pedra lligada amb morter. Salvava la riera de la Gorga al seu pas per l'antic camí ral de l'Esquirol a Sant Bartomeu Sesgorgues. Actualment, el pont no travessa la riera, ja que després de les inundacions de l'any 1940, aquesta va agafar un nou traçat. | 08254-144 | l'Esquirol | 42.0212200,2.3663600 | 447541 | 4652326 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El pont ha estat, recentment, objecte d'obres de rehabilitació i restauració per part de l'ajuntament de l'Esquirol i la Diputació de Barcelona (Àrea de Territori i Sostenibilitat). | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65574 | Molí de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-bertrana | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 186. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes del molí de la Bertrana, del que es conserven bona part dels seus murs de façana i la mina, i senyals del cup. A la riera s'hi observen els forats quadrats dels pals de sustentació, amb els seus puntals, de la resclosa-bassa del molí. Palesen una robusta construcció i un notable embassament; era un barratge de fusta molt alt, ja que es diu que assolia els 2,5 m (PARÉS, 1976: 186). | 08254-145 | L'Esquirol | Tot i la seva indubtable importància i renom per la contrada, únicament tenia un joc de moles, potser perquè la hisenda de la Bertrana, propietària també del molí de l'Eixerit, en tenia prou amb la capacitat dels dos (PARÉS, 1976: 186). Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores encara restava habitat com a pagesia. L'últim moliner havia marxat l'any 1925. Els fatídics aiguats també van destruir la gran resclosa, que encara s'utilitzava per a regar les extenses hortes, situades a la riba dreta de la riera, sota el molí. | 42.0203500,2.3681800 | 447691 | 4652229 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65575 | Alzina de la Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-parra | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit. És un arbre monumental. | 08254-146 | La Parra (l'Esquirol) | 42.0478700,2.3689000 | 447773 | 4655284 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65575-foto-08254-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 65576 | Pontet de la Comellassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-de-la-comellassa | XVIII-XX | Petit pont que salva el torrent de la Comellassa al seu pas per l'antic camí que segueix el traçat del sender GR-151. És construït amb dos murs de pedra lligada amb morter de calç i grans lloses, cobertes pel terra del camí. | 08254-147 | L'Esquirol | 42.0328100,2.3877900 | 449324 | 4653600 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65576-foto-08254-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65576-foto-08254-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 65577 | Pontet de la Comellassa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-de-la-comellassa-ii | XVIII-XX | Petit pont que salva el torrent de la Comellassa al seu pas per l'antic camí que segueix el traçat del sender GR-151, a poca distància de l'altre pont. És construït amb dos murs de pedra lligada amb morter de calç i grans lloses, cobertes pel terra del camí. | 08254-148 | L'Esquirol | 42.0339500,2.3883100 | 449368 | 4653727 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65577-foto-08254-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65577-foto-08254-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 65578 | Font de les Senallades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-senallades | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 19. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 221. | XX | La font de les Senallades es troba a tocar del sender de la Gorga, a poca distància del seu inici, molt a prop del nucli urbà de l'Esquirol. És una petita font arranjada, situada a un clot, al que s'accedeix per quatre esglaons de pedra. L'aigua raja per un broc de ferro i cau a un pedrís, formant un petit biot. | 08254-149 | L'Esquirol | En la part baixa hi ha uns petits planells a la riba de la Gorga, que s'havien agençat com a hortets i es regaven amb l'aigua de la font (PARÉS 1976: 221). | 42.0262900,2.3668200 | 447583 | 4652889 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65578-foto-08254-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65578-foto-08254-149-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 65579 | El gorg de la Gorga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-la-gorga | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 29. BORBONET i MACIÀ, A. (1994) 'Llegendes del Collsacabra'. Els Cingles de Collsacabra, nº 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 210, 221 i 272. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 13. VERDAGUER, J. (1913-1925). Rondalles. Barcelona: I·lustració Catalana. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 52-54. VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 14-15. | XX | Segons la llegenda, fa molt de temps, dos pagesos de les cases del Campàs i les Ententes volien mesurar el gorg que suposaven era el més fons de tota la riera de les Gorgues. Van agafar tots els llibants que tenien a les dues cases, i van lligar una rella a un cap i la van baixar gorg avall. Com van acabar tots els llibants i encara no havien arribat al fons del gorg, van decidir anar a buscar-ne més a les masies del voltant. Quan es disposaven a tirar-los a l'aigua, van sentir una veu que, sortint del fons del gorg, deia: 'Tira Ententes, tira Campàs, que amb tantes altres no hi arribaràs'. Els dos pagesos van fugir molt espantats. Van tornar a l'endemà i van trobar, sobre una roca, les cordes i la rella ben plegades i seques. Mai ningú ha tornat a provar la fondària del gorg de la Gorga. S'atribueixen dos indrets diferents a la llegenda. Un d'ells és l'Olla d'en Bertrana, sota la font de les Senallades, a l'Esquirol, i l'altre és l'Olla d'en Serra, sobre el saltant de la Foradada, a Cantonigròs. | 08254-150 | L'Olla d'en Bertrana (l'Esquirol) / l'Olla d'en Serra (Cantonigròs) | 42.0257700,2.3670500 | 447602 | 4652831 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65579-foto-08254-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'Olla d'en Bertrana és un gran pou natural en el mateix llit de la riera de les Gorgues, sota la font de les Senallades. Abans dels aiguats de l'any 1940, que van omplir-la de terres i pedra, tenia una fondària d'uns 15 o 20 m.L'Olla d'en Serra també és un gran pou natural en el llit de la riera de les Gorgues, a molt poca distància i per sobre de la Foradada. És més petita que la de la Bertrana, però probablement més fonda. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 65580 | Bandolers al Molí Vell de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-al-moli-vell-de-la-bertrana | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 27-28. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. | XVIII | Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, referit a l'antic Molí Vell de la Bertrana. Fa molts i molts anys, uns bandolers van entrar a robar a la nit al molí. El moliner els va dir que tenia els diners guardats a un amagatall a les roques, a l'altra banda de la riera de les Gorgues, i que els acompanyava. Quan estaven travessant la riera, el moliner, que era l'únic que duia un llum d'oli, va llançar-lo i s'escapolí. Els lladres van caure a l'aigua i van ser arrossegats per la corrent. Al cap d'un cert temps, per venjança, van calar foc al molí. L'amo de la Bertrana va fer construir un altre molí a la confluència de les Gorgues amb el torrent de Riupregon. Tot i que es desconeix si aquesta història és verídica, a les restes dels murs del Molí Vell es veuen indicis d'incendi. | 08254-151 | Molí Vell de la Bertrana (L'Esquirol) | 42.0201100,2.3680800 | 447682 | 4652202 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 65581 | Riera de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-les-gorgues | VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 28-29. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 6-17. | La riera de les Gorgues és un afluent del riu Ter, és de cabal constant. Neix al peu dels cingles d'Aiats, entre els termes de Pruit i de l'Esquirol, amb el nom de torrent de la Rotllada, a uns 970 m d'alçada. Rep les aigües del torrent de Sant Julià i segueix en direcció nord-est - sud-oest. El seu recorregut, d'uns quinze quilòmetres i fort desnivell, transcorre sobre roques calcàries, margues i gresos de l'Eocè, formant grans salts i profunds engorjats, com la Foradada, la Barra de Ferro o el gorg de Saborell, d'una espectacular bellesa natural. Les seves aigües desemboquen al riu Ter, a uns 380 m d'alçada, a poca distància del monestir de Sant Pere de Casserres. | 08254-152 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0372400,2.3874000 | 449295 | 4654092 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65581-foto-08254-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65581-foto-08254-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 65582 | Barra de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-de-ferro | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 87-88. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | La Barra de Ferro és un espectacular indret natural format per un alterós cingle. Al centre es despenja la riera de la Bertrana, des d'una alçària de 80 m, creant un salt d'aigua de gran bellesa, que cau a la riera de les Gorgues. | 08254-153 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts | El seu nom prové d'una antiga barra de ferro al cim del penyal que s'unia, mitjançant una gruixuda corda, amb una altra situada en el cingle de l'altre costat de la vall. Era utilitzada per a transbordar feixina, carbó, troncs, etc., procedents del sector de Sant Bartomeu Sesgorgues. | 42.0171700,2.3537200 | 446491 | 4651885 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 65583 | Cascada i gorg del Tornall o dels Dimonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cascada-i-gorg-del-tornall-o-dels-dimonis | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177 i 184 VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 90. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | El Tornall es troba a la riera de les Gorgues, a la confluència amb el torrent del Viver, en una clotada on la riera forma un ample revolt. Es tracta d'una majestuosa cascada i d'un gran gorg, envoltats en una fondalada de roques cobertes per la vegetació. És un dels indrets més fascinants de les Gorgues, per la seva gran bellesa. | 08254-154 | Les Gorgues, l'Esquirol. | 42.0172900,2.3671600 | 447604 | 4651890 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 65584 | Torrent de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-bala | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274. SANGLAS I PUIGFERRER, J. (2000) 'Torrents de Tavertet II: la riera de Balà'. Els Cingles de Collsacabra, nº 43. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 13-16. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 18-21. | El torrent de Balà o de la Creu de Balà és de règim estacional. Neix a Cantonigròs, a l'entorn de la font del Faig, i recull les aigües dels verals i camps del Collsesviles, segueix cap al sud-oest i entra al terme municipal de Tavertet, on aboca les seves aigües a l'embassament de Sau en el Salt de Tirabous. El torrent, mentre va davallant, va canviant de nom: de Balà, de Baumadestral, de la Corbera, o de la Guilla, i del Noguer en el seu últim tram. En destaca també el salt de Balà, al final del pas del torrent per Cantonigròs. | 08254-155 | Cantonigròs | 42.0264500,2.4009100 | 450405 | 4652887 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65584-foto-08254-155-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 65585 | Sarau i gatzara a ca la Rotllada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarau-i-gatzara-a-ca-la-rotllada | VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 16-17. | XIX | L'hereu de l'hostal de ca la Rotllada es va casar, quan ja era molt gran, amb una noia molt jove i bonica. Ell era afeccionat a la cacera i passava molt temps fora de casa i, mentrestant, la seva muller s'avorria. Per distreure's, la noia organitzava saraus els dies de festa i, com que era tan atractiva, més d'un fadrí la treia a ballar. Uns veïns malintencionats van avisar al marit d'aquestes festes i, per a que poder ser testimoni directe del que passava, al següent dia de sarau l'home es va amagar en un sarrió. Quan un dels fadrins va treure a ballar a la jove, un grup de nois fent rotllana al voltant del sarrió van cantar: 'Tu que t'estàs en el sarrió, mira que mira el que jo et deia. Tu que t'estàs en el sarrió ara veuràs el que et deia jo'. Aleshores, en Rotllada va sortir del sarrió i, gens enfadat, va aplaudir la seva dona i la va treure a ballar. Des d'aquell dia, l'hereu va ser l'organitzador dels saraus, que es van fer populars en tota la rodalia. | 08254-156 | La Rotllada (Sant Julià de Cabrera) | 42.0487200,2.4138500 | 451493 | 4655352 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 65586 | El gos d'en Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gos-den-comermena | VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 16-17. | XX | Segons aquesta llegenda, l'amo d'en Comermena s'estimava molt els seus gossos, especialment a un d'ells. En més d'una ocasió, el seu gos preferit s'havia clavat espines a les potes, i en Comermena, per a que no li tornés a passar, va decidir encarregar-li unes espardenyes. Ben aviat aquest fet va ser conegut per tots els veïns de la rodalia i, fins i tot, un torellonenc li va compondre la següent poesia: 'Cobles noves s'han dictades, tot cantant us les diré; tretes són d'en Comermena i de son gos perdiguer'. De perdius i de llebretes bé n'és un caçador. Ja n'agafa l'escopeta i dret se'n va a Torelló. Quan a Torelló arriba el gos mostra al corder: -Un favor que us demano, que n'és cosa que convé: per al gos unes espardenyes sien fetes ben aviat. Ai del gos d'en Comermena, com anirà ben calçat! -Espardenyes per a un gos jo no en faria mai; en ser el temps de la calor el faria anar a cavall, estaria reposat. Ai del gos d'en Comermena, bé en serà ben regalat. -Les espardenyes són fetes. -Ara me'n fareu el preu. -Valen quatre pessetes, una per cada peu. Com que és home de grans prendes, un xinxó d'or li ha donat. Ai del gos d'en Comermena bé en serà ben regalat. | 08254-157 | Comermena (Sant Martí Sescorts) | 42.0368800,2.3064200 | 442592 | 4654104 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 65587 | Salt del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-cabrit | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142 i 176. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 73. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.4 i 5. | El Salt del Cabrit és un dels més populars del sector de les Gorgues. L'aigua de la riera de Sant Martí es despenja de forma espectacular des d'una alçària d'uns trenta metres i cau a les aigües de les Gorgues. La clotada del Salt del Cabrit es troba encerclada per grans muralles roqueres. | 08254-158 | Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts. | 42.0118100,2.3379300 | 445179 | 4651299 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65587-foto-08254-158-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Era antigament conegut com el 'salt gros de la Gorga'. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 65588 | Sant Pere Pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-pescador | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 66 i 74. | XIX | Només es conserven els fonaments. | Es tracta de les restes de l'ermita de Sant Pere que es troben en un istme, just en la confluència de la riera de Sant Martí, la de les Gorgues i el torrent de les Paganes. Només es conserven els fonaments de la capella, construïda amb pedres lligades amb morter de calç. La construcció és de planta rectangular, aproximadament de 8 m de llarg per 5 m d'ample. L'altar es trobava orientat a llevant i el portal a ponent. | 08254-159 | Sant Martí Sescorts | L'any 1876, un grup de pescadors de canya de Manlleu va construir un pedró dedicat a Sant Pere en el Serrat de la Creu, dins la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. A finals del segle XIX, la Societat de Pescadors de Manlleu (constituïda l'any 1891) va construir la capella per tal de poder retre devoció al seu patró en el lloc on pescaven. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la capella va ser incendiada i no es va reconstruir mai més. Finalment, la construcció del pantà de Sau l'any 1962, va provocar la seva lenta destrucció, per la força de l'aigua. | 42.0101500,2.3404000 | 445382 | 4651114 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65588-foto-08254-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65588-foto-08254-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65589 | Màgica a l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magica-a-lesquirol | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 57-58. | XIX | Antigament, existia la creença que hi havia persones que tenien poder per a fer aparèixer imatges, sentir fresses i representar fets inversemblants. Aquest poder el tenien els qui posseïen el llibre màgic de 'les set sivelles' o la 'llanterna màgica', dominaven els llibres i tenien poder econòmic; normalment eren capellans o grans propietaris. Segons una història ocorreguda a l'Esquirol, hi havia unes noies de pagès que treballaven a una fàbrica del poble. Cada dia al vespre, quan marxaven cap a casa, sentien un fantasma al seu darrere. Les noies, molt amoïnades, van demanar ajuda al germà d'una d'elles, que es va disfressar de dona i va agafar una escopeta carregada. En sentir al fantasma, el noi va disparar. Al dia següent, van saber que havia mort un pare missioner de Vic, que era el que els hi feia la 'màgica' des de la ciutat. | 08254-160 | L'Esquirol | 42.0371000,2.3725000 | 448062 | 4654086 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 65590 | Les Antentes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-antentes | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1978) Apunts sobre El llibre de 'Las Antentas': del mas de 'Les Ententes' de Sant Maria de Corcó. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 226. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Presenta cossos annexos de planta baixa. La masia està formada per una part antiga, situada a llevant, i una posterior, a ponent. La zona més antiga es troba envoltada per cossos annexos que tanquen la lliça. Presenta un portal rectangular, amb l'any '1685' i finestres amb espitlleres; a migdia hi ha una finestra esculpida i datada amb l'any '1686'. Els murs són de pedra lligada amb morter, d'obra vista, i els elements de ressalt de pedra treballada. L'altra zona, de construcció posterior, presenta grans obertures d'arc de mig punt als baixos i d'arc rebaixat als pisos. Els murs són de pedra lligada amb morter, i els carreus sense polir. Dins del casal hi ha la masoveria del masover gros. L'entrada per darrera a la masoveria forma un porxo i un petit pati. | 08254-161 | L'Esquirol | La primera referència documental de la masia és de l'any 976, i consta en un gran nombre de documents, al llarg de tots els segles, sense interrupció. Es troba registrada en el fogatge de la parròquia i terme de Corcó de l'any 1553, aleshores habitat per un tal Jaume Antences. El mas fou va ser objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVII, tal com mostren les diverses dates constructives. La part més moderna va ser construïda l'any 1950. A l'actualitat, encara hi viuen els descendents de la família primigènia. | 42.0290200,2.3807500 | 448738 | 4653184 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65590-foto-08254-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65590-foto-08254-161-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M109. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65592 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100. | XVIII | Durant la visita es va observar que la font havia estat utilitzada per a netejar maquinària amb abocament de gasoil. | La font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a les proximitats de la masia del Vilar, a l'entorn del Gorg dels Dimonis. És una font d'obra, coberta per una ampla volta, per on hi passa el límit del terme de Tavertet. A l'exterior, sobre la llinda de la portella de la font, hi ha inscrit 'MDCCHSXXII' (any 1700), amb una creu al mig. | 08254-163 | El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) | 42.0150400,2.3669000 | 447580 | 4651640 | 1700 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65592-foto-08254-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65592-foto-08254-163-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65593 | Font del Molí de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | La font del Molí de la Bertrana es troba a l'interior de les restes del conjunt del molí, a recer d'una petita balma, protegida per un mur de pedres lligades amb morter. L'aigua d'escorrentiu s'escola per la roca natural i va a parar a una pica de pedra, de la que sobresurt un broc de ferro, per on cau un minúscul fil d'aigua cap a un pedrís. | 08254-164 | Molí de la Bertrana (l'Esquirol) | 42.0203300,2.3682000 | 447692 | 4652227 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns del POUM (2007) l'anomena 'Font del molí de l'Eixerit', tot i trobar-se al Molí de la Bertrana. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 65594 | Molí de l'Eixerit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-leixerit | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 186. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes del molí de la Bertrana, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, el pou de pressió i la mina. A la riera, s'hi observen els forats quadrats dels pals de sustentació de la resclosa-bassa del molí. Tot l'aparellatge de rodets hidràulics, les moles farineres i les de blanqueig, està al fons del gorg, sota el canal de descàrrega de la mina (PARÉS, 1976: 186). | 08254-165 | L'Esquirol | Pertanyia al mas Bertrana, propietària també del molí homònim. Havia estat un dels molins més importants de les Gorgues. Estava proveït de dos grups de moles, un sobre l'altre, servits pel mateix cup, i a més un trull de blanqueig o escairat del blat. Era juntament amb el molí del Rodó, a Rupit, els dos únics d'aquesta especialitat en tot el Collsacabra (PARÉS, 1976:186). Els aiguats de l'any 1940 van provocar la seva destrucció. | 42.0195200,2.3667400 | 447571 | 4652137 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A tocar del molí hi ha un petit salt d'aigua, de gran bellesa natural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 65595 | Fita de la font de Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-font-de-vilar | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100. | XVIII | La inscripció es troba molt erosionada. | La fita de la font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a tocar de la font del Vilar, a les proximitats de la masia homònima. Es tracta de la següent inscripció, realitzada directament sobre la roca natural del terreny: 'TERME DE TAVERTET', una creu i uns números gairebé il·legibles per efecte de l'erosió. | 08254-166 | El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) | Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de l'Esquirol foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. | 42.0150400,2.3669000 | 447580 | 4651640 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65595-foto-08254-166-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65596 | Gorg del Saborell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-saborell | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 86. | El gorg del Saborell es troba a la riera de les Gorgues, a poca distància al sud-oest de la Barra de Ferro. És un dels més extensos de tota la riera, i està envoltat de penya-segats. | 08254-167 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | 42.0140700,2.3467800 | 445914 | 4651545 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65596-foto-08254-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 65597 | Salt i gorg del Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-del-codol | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.9. | El Salt del Còdol són una sèrie de ràpids amb molt pendent, que es troben en una gran sotalada en el llit de les Gorgues. Al peu del saltant, al mig de la riera, hi ha una gran roca, que li dona nom a l'indret. | 08254-168 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | 42.0133000,2.3430500 | 445604 | 4651462 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65597-foto-08254-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 65598 | El fill del dimoni a Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fill-del-dimoni-a-vilaporta | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 63-64. | XX | A la casa de Vilaporta hi vivia un noi molt entremaliat, del que tothom fugia. De forma secreta, els seus pares, que eren un matrimoni que no podia tenir fills, l'havien trobat al bosc quan era un nadó i l'havien adoptat. Era un nen molt poc sociable i bèstia. Tothom s'estranyava de que unes persones tan bones tinguessin un fill tan dolent. Un dia, els pares, cansats ja del comportament del seu fill, van a anar a demanar consell al rector. Aquest els hi va preguntar si el nen resava i menjava, al que van contestar que no ho feia pas. El rector els va dir que omplissin una dotzena d'ous amb aigua beneïda i les posessin al voltant del foc. Quan el noi va veure els ous va dir cridant: 'Eh! Quina mena de cosa! A Barcelona un prat, al bosc de Tosca ciutat, a Casserres monestir, mai havia vist a foc, tantes olles a bullir', i va fugir per la xemeneia. Amb aquesta frase es van adonar que era el dimoni, que era molt vell i immortal i havia vist la gran ciutat de Barcelona quan era un prat, el bosc de Tosca a Olot, quan era una ciutat i el monestir de Casserres quan feia funció de monestir. | 08254-169 | Vilaporta (Sant Martí Sescorts) | 42.0489500,2.3452800 | 445819 | 4655418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 65599 | Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaporta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex adossat de planta baixa i pis. Conté una estada i una capella particular. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-170 | l'Esquirol | Vilaporta era una gran hisenda que s'estenia per l'est des de Vallbona i Vilaporta fins a Santa Margarida. | 42.0489500,2.3452800 | 445819 | 4655418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65599-foto-08254-170-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65600 | Capella de Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-vilaporta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Capella que forma part del mas Vilaporta. És d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un element decoratiu de ferro amb una creu. El portal és rectangular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats. | 08254-171 | Vilaporta (l'Esquirol) | La història de la capella està relacionada amb el mas Vilaporta. | 42.0488300,2.3451000 | 445804 | 4655405 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65600-foto-08254-171-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia procedent del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65601 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-5 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.199. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Està adossada parcialment al desnivell natural del terreny. Presenta un cos de porxos adossat a la façana principal del sector est. El portal, situat al centre de la façana, és d'arc de mig punt adovellat, amb dovella central datada amb l'any '1780'. Les obertures són de distribució simètrica, emmarcades amb pedra de gres treballada. Hi ha tres finestres a la planta baixa; al primer pis, una doble balconada amb el pany de paret entre els dos portals de pedra picada i les llindes esculturades, i als laterals dos balcons iguals; al segon pis, cinc finestres quadrades amb ampit motllurat. Al cos de porxos, hi ha una arcada d'accés a les corts, sobre la que s'assenten els dos pilars de totxo centrals. A l'escaire del mur del segon pis hi ha un carreu datat amb l'any '1670'. A la façana oest, s'obren tres finestres a la planta, quatre al primer pis i una sota el carener. La façana est presenta un portal al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 19 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-172 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV, quan es cita com la 'Vall de Llà'. La casa va ser cremada l'any 1653, durant la Guerra del Francès i reconstruïda, poc després pel seu propietari, en Joan de la Guàrdia, segons consta al seu Diari. Va ser novament reconstruïda l'any 1780. L'any 1972 les façanes van ser arrebossades amb morter de calç; anteriorment, era de tàpia vista, tenia ràfecs de ceràmica acolorida i tres curioses finestres octogonals sota teulada. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès i amb el nom de la Serra. | 42.0368400,2.3501100 | 446209 | 4654071 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65601-foto-08254-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65601-foto-08254-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65601-foto-08254-172-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 65602 | Mas de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-vila-seca | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta cossos annexos adossats, de planta baixa, formant una planta en 'U'. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada o de totxo i fusta. Els murs són de pedra lligada amb morter, d'obra vista. Adossada a la casa hi ha la capella de Santa Margarida. | 08254-173 | Sant Martí Sescorts | La primera referència documental de Vila-seca és de l'any 898, quan els esposos Martí i Algereda venen un camp de 'Villasicca' (Vila-seca). A la segona meitat del segle XIII es va establir al mas la comunitat de monges de Santa Margarida, quan Ermessenda Pasqual, la primera prioressa, va comprar l'any 1282 el mas Vila-seca, veí de la capella, al noble Dalmau de Rocasalva i a la seva muller Cília. La documentació no parla de la regla que seguien, però segons la historiografia posterior, eren augustinianes. Al segle XIV la comunitat, degut a l'aïllament del lloc i la seva pobresa, es va traslladar al carrer Sant Pere, extramurs de Vic. La capella de Santa Margarida de Vila-seca va continuar, com el mas, sota la propietat de les monges de Vic, cuidada per un sacerdot que, al extingir-se la comunitat a finals del segle XVI, va perdre el nom de prior. La capella actual va ser reedificada pels volts de l'any 1620, adossada al mas, a un centenar de metres de la primitiva, de la que només se'n coneix el setial, al lloc on ara hi ha un pedronet. L'any 1823 va ser desamortitzada o secularitzada la finca del priorat o mas de Santa Margarida. | 42.0573300,2.3335800 | 444858 | 4656356 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65602-foto-08254-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65602-foto-08254-173-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65603 | Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-vila-seca | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1969) 'Santa Margarida de Vila-seca de Sescorts'. Hoja Diocesana, núm. 453 (agost). PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31. | XVII | La capella de Santa Margarida es troba adossada al mas de Santa Margarida, antigament anomenat Vila-seca. És d'una nau, de planta rectangular, orientat en direcció est a oest. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal. El portal és d'arc de mig punt amb dovelles de pedra, sobre el que hi ha un petit òcul. La façana principal també presenta un campanar d'un ull. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic arrebossat, amb carreus regulars en els angles. | 08254-174 | Mas de Santa Margarida (Sant Martí Sescorts) | Les primeres referències documentals de la capella de Santa Margarida són del segle XIII, però els seu origen pot ser més antic. Era un petit monestir de donades que servien a la santa i cuidaven el culte de la capella; la primera donada que consta és Ermessenda Pasqual l'any 1255. La capella formava part de la parròquia de Sescorts. L'any 1277 es van convertir en comunitat estable o jurídica. La documentació no parla de la regla que seguien, però segons la historiografia posterior, eren augustinianes. La primera prioressa del monestir de Santa Margarida, Ermessenda Pasqual va comprar l'any 1282 el mas Vila-seca, veí de la capella, al noble Dalmau de Rocasalva i a la seva muller Cília. Al segle XIV la comunitat, degut a l'aïllament del lloc i la seva pobresa, es va traslladar al carrer Sant Pere, extramurs de Vic. La capella de Santa Margarida de Vila-seca va continuar, com el mas, sota la propietat de les monges de Vic, cuidada per un sacerdot que, al extingir-se la comunitat a finals del segle XVI, va perdre el nom de prior. La capella actual va ser reedificada pels volts de l'any 1620, adossada al mas, a un centenar de metres de la primitiva, de la que només se'n coneix el setial, al lloc on ara hi ha un pedronet. A la capella es reunia el comú o universitat dels termes de Curull i de la Vola, als quals estava unit Sescorts. L'any 1823 va ser desamortitzada o secularitzada la finca del priorat o mas de Santa Margarida. | 42.0572500,2.3335200 | 444853 | 4656348 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65603-foto-08254-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65603-foto-08254-174-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 65604 | Dovella del portal de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-del-portal-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVI | La dovella clau del portal de migdia de l'església de Vilanova o de les Escales es troba decorada amb un baix relleu que representa la Verge amb l'Infant. La Verge va tocada amb una corona decorada i l'Infant, al qual només se li veu el rostre, té el cabells rinxolats. A cada costat, hi ha unes roses de relleu més alt, i a la part baixa, un àngel alat del coll del qual penja una corda i una creu. | 08254-175 | Santa Maria de les Escales o de Vilanova (Sant Martí Sescorts) | La capella de Vilanova és un edifici del segle XVI d'estil renaixentista amb reminiscències gòtiques. Tot i que era sufragània de Sant Martí Sescorts, des de l'any 1670 fins al 1939 desenvolupà les funcions i celebrà els cultes com si fos una parròquia, perquè els rectors residien a la rectoria al costat de l'església de Vilanova. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65604-foto-08254-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65604-foto-08254-175-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 65605 | Creu de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | XX | La creu de Santa Maria de les Escales o de Vilanova es troba al davant de la capella. Està formada per una base de formigó, de forma cilíndrica, sobre la que es sustenta una gran pedra rodona, que podria correspondre a una antiga roda de molí, reutilitzada posteriorment com a base. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-176 | Santa Maria de les Escales o de Vilanova (Sant Martí Sescorts) | 42.0211300,2.3174500 | 443491 | 4652348 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65605-foto-08254-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65605-foto-08254-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 65606 | Font de Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comermena | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 93. | XX | La font de Comermena es troba a tocar del rec homònim, entre la masia de Comermena i la de Jovateny. És una font poc arranjada, emmarcada en un petit mur de pedra, amb tres orificis per on brolla cap un pedrís, que reté l'aigua i l'envia cap a la riera. | 08254-177 | Comermena (Sant Martí Sescorts) | 42.0355900,2.3130700 | 443142 | 4653956 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65606-foto-08254-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65606-foto-08254-177-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 65607 | Capella de Sant Ferriol o de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ferriol-o-de-la-immaculada-concepcio | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Capella d'una nau, de planta rectangular, de petites dimensions. Estilísticament presenta característiques renaixentistes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat en direcció sud est, amb la façana alineada amb la capçalera Interiorment està dividida en tres trams, coberts amb volta quatripartida. El presbiteri és marcat i presenta un retaule amb la Verge dels Dolors. És decorada, interiorment, amb elements d'estuc. El portal és rectangular, amb decoracions de tríglifs i al damunt un frontó. Al davant hi ha un atri sostingut per pilars i cobert a dues vessants. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya sense campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-178 | Mas Codinac (Sant Martí Sescorts) | La capella va ser construïda al segle XVII per l'hereu del mas Codinac, i dedicada a Sant Ferriol. El mas Codinac era una casa pairal benestant que, tot i que pertany al terme de l'Esquirol, històricament va lligat a la parròquia de Sant Feliu de Torelló. La sagristia és de l'any 1786. Segons la documentació, hi havia un retaule barroc esculpit al segle XVII i decorat al segle següent, amb una imatge de la Immaculada al centre i als costats les imatges dels sants Ferriol i Segimon. | 42.0445600,2.2992300 | 442004 | 4654961 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65607-foto-08254-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65607-foto-08254-178-2.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 65608 | Mas Codinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-codinac | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana original es troba darrera d'un cos de galeries a nivell del primer i del segon pis, amb pilars de carreus de pedra, que sostenen l'estructura de bigam de fusta. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb la dovella central decorada i datada amb l'any '1564'. Les obertures són de disposició regular, i tenen dovelles de pedra amb llinda plana. A la part dreta dels porxos s'hi adossa un cos, de factura contemporània, que desmereix l'antiga estructura. A tramuntana sobresurt una eixida, a nivell de primer pis. Hi ha dos portals que tanquen la lliça, situats a la part dels porxos. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç,arrebossats, deixant a la vista els elements de realç. A pocs metres de la casa hi ha la capella pròpia, dedicada originalment a Sant Ferriol. | 08254-179 | Sant Martí Sescorts | Masia que tot i que pertany al terme de l'Esquirol, històricament va lligada a la parròquia de Sant Feliu de Torelló. Era un mas benestant. Al segle VXII l'hereu, Miquel Codinach, va fer construir una capella dedicada a Sant Ferriol. | 42.0443100,2.2995100 | 442027 | 4654933 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65608-foto-08254-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65608-foto-08254-179-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M49. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65609 | Llafrenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llafrenca | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Al davant de la façana principal hi ha la lliça, a la que s'accedeix per un portal adossat a un cobert. Les obertures, que són de disposició simètrica a la façana principal i asimètrica a la resta, majoritàriament són de pedra de gres treballada. A la façana principal hi ha un portal d'arc escarser i dues finestres que donen a les corts, a la planta baixa; al primer pis, tres finestres, la central motllurada; i al segon pis, tres finestretes. A la façana oest hi ha dues finestres al primer pis i, al sector de tramuntana, un cos annex; és cobert a una vessant, que desguassa a migdia, i presenta unes corts amb arcades interiors a la planta, i uns porxos al primer pis, amb un pilar central i dues arcades d'arc carpanell. Aquest cos està adossat pel sector oest a un cobert. A la façana nord se li adossa un cos de corts a la planta baixa. La façana est presenta quatre finestres al primer i al segon pis. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-180 | Sant Martí Sescorts | 42.0085500,2.3123000 | 443054 | 4650954 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65609-foto-08254-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65609-foto-08254-180-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 65611 | Masoveria de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-coromines | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és central, rectangular, de pedra treballada amb l'any '1758' inscrit a la llinda. Les finestres, de disposició simètrica, són majoritàriament de pedra treballada. A la planta s'obre un finestral de factura contemporània i una finestreta de cort amb forjat; i a les corts, un portal i dues finestres. Al primer pis, una finestra central i dues laterals, amb ampit d'estuc. I a les golfes, una finestreta amb ampit motllurat i un òcul. A la façana oest, a la planta baixa, s'obre un portal i dues finestres que donen a les corts; al primer pis, dues finestres amb els emmarcaments de totxo i llinda de roure. La façana nord té al primer pis, quatre finestres; i a les golfes, tres més. A la façana est hi ha, al cos de corts, dos portals i dues finestres. Presenta diversos cossos annexos: a la façana est se li adossa un cos, amb les corts a la planta baixa i el porxo al pis, la coberta del qual segueix la mateixa vessant que la casa; a aquest cos se li adossen unes altres corts de planta baixa. A tramuntana se li adossa un altre cos de corts de planta baixa, de factura contemporània. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats i pintats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt. | 08254-182 | Coromines (Sant Martí Sescorts) | La història de la masoveria de Coromines va lligada a la del mas homònim, que pertany al terme de Sant Martí Sescorts. | 42.0168600,2.3137000 | 443177 | 4651876 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65611-foto-08254-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65611-foto-08254-182-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 65612 | Font de l'Esclop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesclop | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 271. | XX | La font de l'Esclop es troba a la riera de les Gorgues, a un indret situat més avall de l'Aulina. És una bonica font d'obra amagada en un espectacular paratge natural. | 08254-183 | Molí de l'Alzina (Cantonigròs) | 42.0465700,2.3973300 | 450125 | 4655123 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65612-foto-08254-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65612-foto-08254-183-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 65613 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-10 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora]. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra: itinerari espiritual. Barcelona: ed. Proa. | XVI-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana principal es troba orientada a migdia Al sector oest s'adossa una gran torre de planta quadrada, que consta de quatre pisos i és coberta a quatre vessants. Al sector de llevant, a nivell del primer pis, sobresurt un cos annex que fa de terrassa. Al nord de la casa hi ha una cabana, que presenta un escut amb una cabreta esculpida. Els murs de les edificacions són de pedra lligada amb morter de calç, amb carreus regulars als angles. | 08254-184 | Cantonigròs | Les Planes és un antic mas que ha estat objecte d'obres de reforma i ampliació al llarg del temps, tal com mostren les dates constructives presents a diverses parts de l'edifici: 1568, 1630, 1696, 1802 i 1827. A principis del segle XX va se reformat per l'arquitecte barceloní Raimon Duran i Reynalds, quan la família Alibés el va vendre a la família Perdigó-Espona, i novament després de la Guerra Civil. L'any 1971 el mas va passar a propietat de la família Anglada de Vic. Durant la Guerra Civil (1936-1939) hi van acollir nens refugiats del front republicà, provinents de diferents regions d'Espanya. | 42.0436400,2.4109700 | 451251 | 4654789 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65613-foto-08254-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65613-foto-08254-184-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Per tal d'ampliar coneixements de la història d'aquesta casa, cal consultar el llibre 'Mas Les Planes: història d'una centúria' de Rosa Mª Puigcerver (vegeu bibliografia). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65614 | Escales d'Aiats o Grau de la Serrica o de l'Escaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-daiats-o-grau-de-la-serrica-o-de-lescaleta | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XX | Es tracta del camí que ascendeix de la masia d'Aiats fins al pla homònim. És un fort pujant que remunta els alts estrats roquers de la base i els vessants del serrat, pels quals s'ha de transitar amb precaució. Hi ha un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. | 08254-185 | Aiats (Cantonigròs) | El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. | 42.0620000,2.4223000 | 452203 | 4656821 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 65615 | Molí de l'Aulina o de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laulina-o-de-lalzina | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263-264. | XVI-XVIII | Es tracta d'un antic molí, reconvertit posteriorment en habitatge. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta una llinda amb inscripció: 'VENUT A ARNALT DE PLANAS ES AL MAS PLANAS DE CABRERES PER RESTAÑEDA ES MOLI 1360 EN POSECIO BA PASA 1843 Y DIT PLANAS RESTABLI 1586 EST ANY LO RETIFICA 1858 A LLORENS ALSINA PAGES/ FRANCISCO PLANAS Y ALIBES'. A la part esquerre se li adossa un cos annex, que correspon al primer pis de la casa, cobert a una sola vessant; que es troba unit a la cabana. A la façana de migdia, a nivell del primer pis, sobresurten uns balcons. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-186 | Cantonigròs | El mas Aulina és citat en documents medievals. També era una casa de pagès amb els seus conreus, que és d'on prové el nom del mas (PARÉS, 2001:264). | 42.0475200,2.4083800 | 451040 | 4655222 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65615-foto-08254-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65615-foto-08254-186-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 65616 | Cingles d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-daiats | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ NUET, J.; MORELL, À. (2009) 'Mapa de vegetació de la muntanya d'Aiats'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 2-10. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 14-15.</p> | <p>Els cingles d'Aiats, part integrant de la Serra de Cabrera, són una plataforma tabular i acinglerada, de més de 3 km, que formen part de la Serralada Transversal Catalana. Es troben al límit entre els municipis de l'Esquirol i de Pruit (Osona) i de Joanetes (Garrotxa). Al peu dels cingles s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la masia d' Aiats. Les roques que formen la muntanya són margues blaves a la base de l'Eocè (Bartonià-Priabonià), i unes cingleres superiors de gres de ciment calcari, de la mateixa època, que li donen la forma tabular. El Pla d'Aiats està situat a 1.303 m d'alçada i destaca per la seva gran horitzontalitat.</p> | 08254-187 | Sant Julià de Cabrera | <p>El Pla d'Aiats en una gran part havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates (excel·lentíssimes). El 1942 fou el primer any de sembradura, i per la gran qualitat de les mateixes les destinaven per planter o llavor, més que per al consum (PARÉS, 2001:266).</p> | 42.0635300,2.4221500 | 452191 | 4656991 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 65617 | Mirador del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-daiats | <p>Des del mirador del pla d'Aiats es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vic i les Guilleries en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.</p> | 08254-188 | Aiats (Sant Julià de Cabrera) | 42.0610100,2.4271700 | 452605 | 4656709 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 65618 | La Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. | XVIII-XX | La coberta es troba en molt mal estat de conservació. | Edifici de planta rectangular, construït exteriorment amb murs de pedra lligada amb morter de calç. El forn és cobert amb una teulada, de teula ceràmica aràbiga i embigat de fusta, construïda damunt de pilars fets d'obra cuita. L'arc de la porta i els muntants són de maons cuits. Hi ha una petita escala exterior d'accés al cobert superior, feta de fusta i maons. | 08254-189 | La Cabreta (Sant Julià de Cabrera) | Els forns d'obra, o teuleries, servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. Era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació i reforma de les masies de l'entorn. Els forns d'obra funcionaren de la manera tradicional fins als anys 1930, quan es començaren a posar en funcionament les bòbiles, i amb elles s'industrialitzà aquest procés fins aleshores artesanal i local. L'any dels aiguats (1940) l'aigua va arribar al dotzè graó de la Teuleria. És el que sempre s'explicava per fer referència a la magnitud d'aquell fet inusual al Collsacabra. | 42.0500300,2.4148600 | 451578 | 4655497 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Són necessàries mesures urgents de consolidació, ja que un cop s'esfondri la teulada, que es troba molt malmesa, el procés de ruïna de l'edificació serà molt ràpid. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 65619 | Capella de Santa Maria de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-de-les-planes | BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT i RIUS, J. (1970): La capelleta de la Mare de Déu de les Planes. Treball premiat en el concurs de Poesia de Cantonigròs. Cantonigròs: Concurs de Poesia. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 145-148. | XVIII | Capella d'una sola nau, de petites dimensions, amb absis semicircular i un xic peraltat. Es troba annexionada al mas de les Planes i és dedicada a Santa Maria. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Interiorment està dividida en dos trams i coberta amb volta de creueria; les nerviacions moren a la paret formant un cul de llàntia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Al davant hi ha un atri sostingut per pilars i cobert a dues vessants. La façana de migdia presenta un altre portal, que comunica amb l'antiga biblioteca del mas. A la façana de ponent, s'obren dos òculs. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-190 | Les Planes (Cantonigròs) | L'aspecte actual de la capella és obra de les remodelacions de les que va ser objecte als segles XVIII i XIX, tot i que els seus orígens podrien ser molt més antics. | 42.0437200,2.4111500 | 451266 | 4654798 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65619-foto-08254-190-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 65620 | Espai natural del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra | <p>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: http://mediambient.gencat.cat/ VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p. 2-3.</p> | <p>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</p> | 08254-191 | Collsacabra | 42.0758400,2.4005400 | 450413 | 4658371 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/