Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65727 | El penitent de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-les-gorgues | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 26. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 278. | XIX | Es tracta de la història, transmesa per tradició oral, del penitent de les Gorgues, un home amb aspecte d'anacoreta que va viure tot sol a l'entorn de la riera de les Gorgues, a finals del segle XIX. Ningú el coneixia, però es deia anys abans havia comès moltes malifetes i, un cop penedit, havia escollit aquest lloc per a fer-hi penitència pels seus pecats. Vivia a una balma anomenada la Cova del Penitent, actualment submergida sota les aigües del pantà de Sau, i també a la balma dels Sàlics. | 08254-298 | Les Gorgues | 42.0157900,2.3581200 | 446854 | 4651729 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65728 | La Creu de Managès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-manages | <p>BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 21-22.</p> | XIX | <p>Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, al lloc conegut com la Creu de Managès, a finals del segle XIX. En aquest indret es produïen estranyes aparicions d'un fantasma i s'hi sentien les lamentacions d'ànimes en pena. Una nit, un mosso de la masia veïna de Novelles, de forma secreta, es va presentar al lloc amb una escopeta que li havia deixat el masover de la casa. Es va amagar darrera d'uns arbustos i, quan va aparèixer el suposat fantasma, cobert amb un llençol, el va disparar i va quedar estès a terra. El mosso va tornar d'amagat a la masia, va comentar els fets amb el masover, i van acordar de no explicar-ho a ningú. A l'endemà va córrer la veu que havien mort la por de Managès, i que el qui hi havia amagat sota el llençol era l'amo de Novelles. Es fer en dit lloc una creu en record de l'esdeveniment, que es troba al costat del lloc per on passava el camí cap al mas de Managès. És una creu gravada a la roca del terreny, d'aproximadament 1m. Generalment l'aflorament rocós queda cobert per vegetació i la creu no es visible.</p> | 08254-299 | Cantonigròs | 42.0263000,2.4133000 | 451431 | 4652863 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-p1010049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-foto-08254-299-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-25 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65729 | Les bruixes de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-lesquirol | CROSAS CASADESÚS, J. (1996) 'Un judici de bruixes a la Catalunya del Barroc: L'Esquirol (1619-1621)'. Revista de l'Alguer, Vol. 7, Núm. 7. L'Alguer: Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda, p. 11-25. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 55, 56 i 232. | XVII | Al segle XVII, a l'Esquirol hi vivien quatre dones acusades de bruixes: eren l'Anissa, la Perolera, la seva filla Àngela i la Ferrera vella. Se'ls atribuïa la pràctica d'infanticidis, donar golls i tractes amb el dimoni, entre molts altres actes. Es diu que un dia un home, en Cosme Tarragó, va dir a en Joan Reixac, hostaler de l'Esquirol, que havia anant a missa a la capella de Sant Genís i l'havia vista plena de bruixes. En Joan ho va explicar als jurats del terme, que les van acusar de bruixeria i van iniciar un llarg procés a la Cúria del Veguer de Vic. | 08254-300 | l'Esquirol | El procés contra les quatre dones de l'Esquirol acusades de bruixeria, que es guarda a l'Arxiu de la Vegueria de Vic, es va fer entre els anys 1619 i 1620 i va acabar amb la declaració d'innocència. El cas va derivar de l'ocultació del naixement d'un nen a un marit gelós que creia que no era fill seu. La mare va demanar l'ajuda a aquestes dones, que l'amagaren a prop de les masies del Campas i d'Arquerons. El procés s'insereix en una onada d'histèria col·lectiva de persecució de bruixes que es va donar a Catalunya entre els anys 1618 i 1622. | 42.0386100,2.3733900 | 448137 | 4654253 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65730 | Trobament miraculós de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobament-miraculos-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 88-89. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 54. | XVII | Segons la llegenda, la marededéu de Cabrera havia estat trobada per una cabra, en una petita balma del cingle, penjada d'un esquei, a poca distància del santuari. En anar a veure a la cabra, el seu pastor es va adonar de la troballa que aquesta havia fet. Entre els segles XV i XVII, es va estendre la mentalitat que les marededéus notables havien d'haver estat trobades i tenir un origen mític, fet que explica la proliferació de les llegendes dels seus trobaments als santuaris d'arreu de Catalunya. | 08254-301 | Mare de Déu de Cabrera (Sant Julià de Cabrera) | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65731 | Miracle de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miracle-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. | XX | Segons la llegenda, a Cabrera hi havia un ruc descontrolat que, quan el deixaven anar fugia corrents i s'enduia tot el que trobava, agafant-ho amb les dents. Un dia, el ruc es va trobar amb una nena i se la va emportar però, de sobte, quan era a tocar del cingle, en sentir les eugues del prat de baix, es va posar a bramar i la va deixar anar cingle avall. El seu pobre pare quan anava a recollir, amb una cistella, el cos de la nena, perquè se l'esperava trobar a trossos per la forta caiguda, la va trobar, miraculosament viva i plorant perquè havia perdut una sabata. Temptant a la sort, la nena li va dir 'si em pagueu, m'hi torno a tirar!', però aquest cop no es va produir el miracle i la nena es va matar. | 08254-302 | Mare de Déu de Cabrera (Sant Julià de Cabrera) | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65732 | Esquirol 'trenca-vagues' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquirol-trenca-vagues | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 94-95. | XX | El mot esquirol com a sinònim de 'trenca-vagues' deriva del poble de l'Esquirol. Es va originar l'any 1855 durant la vaga i la gran manifestació que va tenir lloc a Barcelona el dia 4 de juny, per defensar el dret d'associació dels treballadors. Gent del poble va acudir a treballar a les fàbriques tèxtils de Manlleu que estaven en vaga. Ràpidament, es va escampar per la comarca l'ús del mot d'esquirol proferit en to hostil, i després a Barcelona, des d'on va passar també al castellà. Aquest nom s'ha fet universal. Si es té present la misèria que a mitjan segle XIX hi havia pels pobles sense indústries com l'Esquirol, és molt lògic comprendre que la gent del poble es prestés a treballar en el lloc dels vaguistes. | 08254-303 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65733 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-2 | XX | La font dels Enamorats es troba a l'inici del camí vell de Tavertet a Cantonigròs. Es tracta d'una font, de factura contemporània, construïda amb un mur de pedres treballades lligades amb ciment. L'aigua raja per un broc de cop i cau a un desaigua. Al mur, sobre el broc, hi ha un petit espai amb forma de fornícula, on hi ha escrit amb pintura 'font dels enamorats'. | 08254-304 | Cantonigròs | 42.0416400,2.4171400 | 451760 | 4654564 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65733-foto-08254-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65733-foto-08254-304-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65734 | Escultura de Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-bernat | XX | Es tracta d'una petita escultura de pedra que representa a Sant Bernat. Es troba dins d'una estructura de pedra, en forma de fornícula, sustentada per una columna. Presenta una rajola on hi ha escrit: 'Sant Bernat patró dels excursionistes. 1966'. | 08254-305 | Cantonigròs | 42.0401300,2.4050700 | 450760 | 4654403 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65734-foto-08254-305-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65735 | Creu de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cantonigros | XVIII-XX | És una creu de terme situada a l'entorn de l'església de Sant Roc, a prop del cementiri. Està formada per un pedestal de pedra, que acaba en forma de capitell, coronat per una petita creu de forja. A la base del pedestal hi ha unes inscripcions que actualment són il·legibles. Es troba integrada dins del conjunt d'una font urbana, de factura contemporània, emmarcada en un mur format per quatre columnes construïdes amb carreus de pedra. | 08254-306 | Cantonigròs | 42.0401900,2.4064000 | 450870 | 4654409 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65735-foto-08254-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65735-foto-08254-306-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65736 | Homenatge al Concurs de Poesia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-concurs-de-poesia | XX | Es tracta d'un monument commemoratiu dels cinquanta anys de l'inici del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Es troba a tocar de les antigues escoles parroquials. Està format per un gran monòlit de pedra, mínimament treballada, que presenta unes formes sinuoses, amb una placa metàl·lica, on hi ha gravat: 'Cincuantenari del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i festa literària del Collsacabra (1944-1968). El poble de Cantonigròs en vol fer memòria. 7 d'agost de 1994'. | 08254-307 | Cantonigròs | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, i va aplegar a destacades personalitats de l'època. | 42.0401500,2.4061100 | 450846 | 4654405 | 1996 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65736-foto-08254-307-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65737 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-3 | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 138. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 196. | XX | El Pedró dedicat a la Verge dels Dolors es troba davant de la seva capella, a la banda nord. El pedronet és de pedra, d'uns 3 m d'alçada, i la imatge de la Verge Dolorosa és dins d'una capelleta protegida per una reixa. | 08254-308 | L'Esquirol | L'antic pedró de la Verge dels Dolors el va construir l'any 1895 el propietari de la Bertrana, a l'indret on es suposava que hi havia erigida la primitiva església de Corcó. | 42.0211300,2.3636600 | 447317 | 4652318 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65737-foto-08254-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65737-foto-08254-308-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65738 | Font del Rebot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rebot | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 230. | XX | Es troba en un entorn molt enverdissat. | La font del Rebot es troba en l'entorn de la masia les Alzines, al costat del torrent. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un petit orifici i cau a un petit bassiol, fet de maons. És l'origen del rec de la font del Rebot | 08254-309 | L'Esquirol | Antigament era una font molt abundosa i s'hi abeurava el bestiar. A la seva vora hi havia uns safareigs, actualment desapareguts. La font tocava a l'antic camí ral de Tresserres al Pontarró i l'Esquirol. | 42.0219400,2.3827300 | 448897 | 4652396 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65738-foto-08254-309-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65739 | Font Nova del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-del-padro | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font Nova del Padró es troba al parc del costat de la capella del Pedró. Es tracta d'una font urbana, construïda amb un mur de pedres. L'aigua raja per un broc de cop, situat en un petit espai del mur, amb forma de fornícula, i cau a una pica. | 08254-310 | Parc de la capella del Pedró. Passeig del Pedró s/n, 08569, l'Esquirol. | 42.0211600,2.3635400 | 447307 | 4652322 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65739-foto-08254-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65739-foto-08254-310-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65740 | Font del Pedró o del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pedro-o-del-bac | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Pedró o del Bac es troba a una zona boscosa pròxima al Pedró. S'hi accedeix a través d'un sender que es pren a poca distància al nord del Pedró, i baixa en direcció a la riera de les Gorgues. És una font gairebé sense arranjar. L'aigua raja per un broc metàl·lic, col·locat a l'orifici d'una roca, i cau a un rec que la retorna al torrent. Es troba en un indret de gran bellesa natural. | 08254-311 | El Pedró (l'Esquirol) | 42.0207700,2.3647100 | 447404 | 4652277 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65740-foto-08254-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65740-foto-08254-311-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65741 | Font del Gorg de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gorg-de-lilla | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XX | Es tracta d'una font, de factura contemporània, situada al bell mig del Gorg de l'Illa. La font brolla per sota del nivell de l'aigua de la riera de les Gorgues, pel que està sempre submergida. A l'exterior s'hi observa una petita estructura per al motor i la bomba. | 08254-312 | Riera de les Gorgues | 42.0270300,2.3716900 | 447987 | 4652968 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65741-foto-08254-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65741-foto-08254-312-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65742 | Font de l'Escudella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescudella | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XX | La font de l'Escudella es troba a la riera de les Gorgues, sota un gran esquei inclinat. És una font poc arranjada, que raja per un orifici que surt d'un petit muret de pedra, completament cobert per molsa. L'aigua cau a una roca, que està treballada a mode de pica rectangular. L'engorjat de la riera és impressionant. | 08254-313 | Riera de les Gorgues | 42.0261900,2.3715800 | 447977 | 4652875 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65742-foto-08254-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65742-foto-08254-313-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65743 | A l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-lesquirol-no-shi-entra-ni-per-terra-ni-per-mar-ni-per-aire-shi-entra-trepitjant-pedra | FONT i GAROLERA, J. (2013) 'Territori, paisatge i guerra a través de la mirada d'un pagès del segle XVII. Una relectura geogràfica del diari d'en Joan de la Guàrdia'. Ausa, vol. XXVI, núm. 172. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 334. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 35. | XX | El refrany geogràfic 'a l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra', fa referència a la característica del terreny, on aflora la roca arreu. També s'aplica a Cantonigròs i a Rupit. | 08254-314 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65744 | Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga | CAPDEVILA, Ll. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, J. (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona. ROVIRÓ, X. (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda. La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi. Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se. L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor. | 08254-315 | Terme municipal de l'Esquirol | Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga. Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure. L'any 1927, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV. Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos. L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat. Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65745 | Aplec de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-cabrera | PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | XV-XXI | L'Aplec de Cabrera es celebra anualment el dia de la Santíssima Trinitat, el diumenge després de Pentecosta. És organitzat per l'ajuntament de l'Esquirol. Es duen a terme diferents activitats com la Solemne Eucaristia, i el tradicional concurs de pomells de flors boscanes. Es troba documentat des de finals del segle XV. | 08254-316 | Santuari de la Mare de Déu de Cabrera | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65745-foto-08254-316-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65746 | Sortiu a Peu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortiu-a-peu | CROSAS, A. (2004) 'Sortiu a Peu d'Alícia Casadesús. Una nova escultura pública a l'Esquirol'. Els Cingles de Collsacabra, nº 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20-21. | XX | L'escultura 'Sortiu a Peu' és obra de Alícia Casadesús. És de format mitjà i està realitzada en un bloc de pedra amb una pica tallada a la part superior, que conté terra de sílex. Es tracta d'un homenatge al grup de música folk català, nascut al poble, 'Els Esquirols'. L'obra, que porta el nom d'una de les seves cançons, presenta una placa a nivell del terra, on es llegeix l'estrofa de la cançó: 'I aquest camí que feu a peu, el vostre anhel el faci pla, i les petjades que deixareu siguin històries que en el camí escriviu'. | 08254-317 | Plça. dels Esquirols s/n, 08511 l'Esquirol. | 42.0346500,2.3689200 | 447764 | 4653816 | 2004 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65746-foto-08254-317-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Alícia Casadesús | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65747 | El Cabrerès de Fortià Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabreres-de-fortia-sola | SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona. | XX | El llibre 'El Cabrerès', escrit per mossèn Fortià Solà, era de lectura obligada per als nens de l'Escola Parroquial de Cantonigròs, des de la seva inauguració, l'any 1933, fins al seu tancament, l'any 1971. Conté lliçons d'història, geografia, toponímia, lingüística, i cançons i poemes del Cabrerès. Tanmateix, aquesta obra és cabdal per conèixer la història de Cantonigròs perquè inclou la traducció del llatí de les clàusules principals del contracte entre Toni Prat (Toni Gros) i Jaume Ententes, de la compra del tros de terra que va servir per fer la primera casa de Cantonigròs, l'any 1565. El document original va ser destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), juntament amb tots els que formaven part de l'arxiu parroquial de Cantonigròs. | 08254-318 | Escoles parroquials de Cantonigròs. C/ Montcau, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | 42.0400700,2.4059600 | 450834 | 4654396 | 1933 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fortià Solà i Moreta | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65748 | Cooperativa l'Activitat Obrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-lactivitat-obrera | CASANOVAS i PRAT, J. (1998) El Cooperativisme a Osona. Vic: Eumo. COOPERATIVA L'ACTIVITAT OBRERA (2010) Fem una mica d'història recordant... L'Esquirol: Societat Cooperativa l'Activitat Obrera. CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | Edifici entre mitgeres, de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, amb el carener central paral·lel a les façanes principals, que es troben situades a la Plaça Major. El ràfec crea una línia d'ombra molt interessant a la façana. Les obertures són rectangulars i verticals. A la planta pis hi ha un balcó corregut i en el segon pis hi ha finestres-balcó. La disposició de la façana és regular i simètrica. | 08254-319 | Plça. Major, nº 83, 08511 (l'Esquirol). | La Cooperativa de l'Activitat Obrera va néixer l'any 1918, impulsada per Ricard Tubau. Els seus orígens es troben en el corrent cooperativista, dins del socialisme de principis de segle XX. Era el centre que aglutinava el sector obrer del poble i feia també d'aprovisionament de queviures. La seva gran expansió en nombre de socis i en volum econòmic la van convertir, ràpidament, en una de les més importants de la comarca. La Cooperativa local buscava satisfer les necessitats comercials a partir de l'autogestió. El fet d'estar afiliada a la Federació Comarcal permetia comprar grans quantitats de productes i oferir millors preus que la competència local. L'any 1921 la Cooperativa va crear una Mútua de Socors a la que es podien adherir tots el seus socis. Una de les curiositats de la Cooperativa era la utilització de la seva pròpia moneda. Els socis podien vendre i cobrar el seus productes amb aquesta moneda. En un principi es trobava a l'edifici del carrer Major nº 16 però, degut al seu gran creixement, l'any 1922, es va traslladar a un nou edifici, que és el que encara ocupa a l'actualitat. La seva època més activa va ser entre els anys 1930 i 1936, quan el seu protagonisme dins la dinàmica social i política del poble va ser molt notable. A la 'Cope', com se la coneixia popularment, també es feien representacions de teatre, es projectaven pel·lícules de cinema, i es feia ràdio. Des de l'any 1939 fins el 1979, la Cooperativa, que es coneixia també pel nom de 'la Falange', va passar a mans de l'administració. Entre els anys 1978-1979, un grup d'antics socis i fills de socis van treballar per a que els locals de la Cooperativa tornessin a ser dels Cooperativistes. L'any 1979 es va constituir la Societat Cooperativa l'Activitat Obrera, com a continuació de l'antiga. Des de llavors, els locals van quedar constituïts de la següent manera: a la planta baixa, la botiga, a la planta primera, el cafè-bar i a la planta segona, el teatre. | 42.0362700,2.3683800 | 447720 | 4653996 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65748-foto-08254-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65748-foto-08254-319-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65749 | Bell Cabrerès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-cabreres | XX | La sardana 'Bell Cabrerès' és l'obra més famosa de Jaume Pons i Jufré, que la va compondre l'any 1985. Tal i com indica el seu nom, està dedicada al paisatge i la gent del Cabrerès. La lletra és tal i com segueix: Bell Cabrerès terra ben catalana, l'amor hi neix com flor pura i galana. Camps i serrats, muntanyes encrespades, Bell Cabrerès com un conte de fades... Pugem muntanya amunt muntanya de Cabrera i quan serem al cim veurem fins la frontera. Tot és meravellós, tot és un pomell de flors, veurem ací i allà gairebé fins l'Empordà: i tot cantant..., Oh Verge et donem gràcies perquè siguem dignes d'aquests paratges... Bell Cabrerès... | 08254-320 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 1985 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jaume Pons i Jufré | Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes.Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'.És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65750 | Trinxeres del Puigsaguàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-puigsaguardia | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puigsaguàrdia, en un punt estratègic per al control de la carretera. Les trinxeres tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm. El seu traçat és sinuós, per tal d'adaptar-se a l'orografia i per incrementar la seguretat davant les detonacions. Actualment es troben molt erosionades i colgades de terra per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, fet que dificulta la seva documentació. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. | 08254-321 | Puigsaguàrdia (l'Esquirol) | 42.0443600,2.3647800 | 447429 | 4654897 | 1936-39 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65750-foto-08254-321-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Exèrcit republicà | Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||
| 65751 | Creu del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-capella-0 | XX | Consta d'una base de pedra i una creu de metall. Té una inscripció. | 08254-322 | Al camí de Cantonigròs al Cos, al Pla d'Ardura | És originària dels anys 30 | 42.0379200,2.4136400 | 451468 | 4654153 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65752 | Alzina del Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-feu | Alzina d'aspecte monumental, que destaca per les seves dimensions considerables. Del tronc en surten una bona colla de branques de mides i morfologies diverses. | 08254-323 | El Feu (l'Esquirol) | 42.0551900,2.3686600 | 447759 | 4656097 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||||
| 65753 | Sardanes de Jaume Pons i Jufré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-pons-i-jufre | XX | Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes. Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'. És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. Va compondre dotze sardanes dedicades a diferents indrets i persones del terme de l'Esquirol, on li van dedicar el nom d'un carrer. Són les següents: Poble enyorat' (1966), A la Verge de Cabrera (1979), A la Verge del Pedró (1982), Maria del Carme (1982), L'Eudald de l'Esquirol (1984), Recordant el Manel (1984), Bell Cabrerès (1985), En Pepito de la Fonda (1989), Juli (1990), L' Osca de Cabrera (1991) i Pujant per les Marrades (1991). | 08254-324 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jaume Pons i Jufré | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65754 | Invocació a la Verge de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/invocacio-a-la-verge-de-lalzina | BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 131-134. SOLÀ i MORETA, F. (1977) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 125-128. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra. Barcelona: ed. Proa, p. 34. | XX | Es tracta de l'himne que porta per títol 'Invocació a la Verge de l'Alzina', amb lletra de Jaume Mas, i musicada per Martí Tera. Va ser realitzat l'any 1945, amb motiu de la construcció del nou pedró de la Mare de Déu de l'Alzina, a les Planes de Cantonigròs. La lletra és tal i com segueix: Verge Santa de l'Alzina Reina de Cantonigròs, preserveu-nos Mare el cos de tota cosa roïna, infoneu-nos l'esperit de vostre gràcia divina, freneu nostre cos, Regina sigueu sol de nostra nit Com féu amb el diví infant acolliu sobre el pit vostre aquest tros de terra nostra que estimem tots tant i tant. I quan a l'etern repòs la nostra ànima s'envoli, sigueu Vos qui ens consoli Reina de Cantonigròs. | 08254-325 | Les Planes (Cantonigròs) | L'any 1904, amb motiu del cinquantenari de la programació del dogma de la Immaculada a les Planes de Cantonigròs, es va instal·lar una petita capella sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Alzina, al tronc d'una monumental alzina. Francesc Alibés, de les Planes, en va ser el patrocinador. El 16 d'agost d'aquell mateix any, va ser beneït el pedró i la seva imatge pel mossèn Josep Puigcercós. Durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser tallada l'alzina i destruït el pedró. L'any 1945 es va construir un nou pedró, i al seu voltant es van col·locar dos bancs de pedra i s'hi van plantar quatre alzines. Cada any, el dia 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, tenia lloc un aplec on es resava el rosari, es cantava l'himne a la Mare de Déu de l'Alzina i es feia un piscolabis. | 42.0430100,2.4142400 | 451521 | 4654718 | 1945 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65754-foto-08254-325-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lletra de Jaume Mas i música de Martí Tera. | Fotografia facilitada per Anna Maria Crosas Barcia. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||
| 65755 | Himne de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-lalzina | BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 131-134. SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 125-128. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra. Barcelona: ed. Proa, p. 34. | XIX | Ja no es canta. | Es tracta de l'himne a la monumental alzina que hi havia a les Planes de Cantonigròs. Va ser escrit pel doctor Marian Serra i Esturi amb anterioritat a la instal·lació de l'antiga capelleta de la Mare de Déu de l'Alzina al seu tronc, l'any 1904, i musicat per Lluís Jordà. La lletra és tal i com segueix: Cantem l'himne de l'Alzina amb un cant fort i serè, amb l'accent a l'esperança, amb la força de la fe. Fem-ne un símbol del bell arbre que havem vist tots reverdir, fem-ne un símbol de la Pàtria que volem veure florir, tota rica, tota plena, per mai més, mai més morir. És la Pàtria com un arbre; té per rels el temps passat, té per soca dret i força, per brancatge llibertat; sang per sava, de les venes li daríem de bon grat. Com un arbre és nostra vida; si és la fe la seva rel puja forta socalada feta a tot, a sol i a gel; la brancada tota estesa va esplaiant-se cap al cel. Siguem sempre com l'Alzina revinguts, valents i grans; siguin branques sempre obertes nostres braços de germans; siguin rels fondes, ben fondes nostres cors de catalans. | 08254-326 | Les Planes (Cantonigròs) | Durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser tallada l'alzina i destruït el pedró. | 42.0430100,2.4142400 | 451521 | 4654718 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lletra de Marian Serra i Esturi i música de Lluís Jordà. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65756 | Trinxeres de Barrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-barres | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puig Barrés, en un punt privilegiat per al control de la carretera. Es troben en part erosionades per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, però el seu estat permet resseguir perfectament el seu traçat. Tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm i s'adapten perfectament a l'orografia. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. | 08254-327 | Puig de Barrès (l'Esquirol) | 42.0330300,2.3601900 | 447040 | 4653642 | 1936-39 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65756-foto-08254-327-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Exèrcit republicà | Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||
| 65757 | Castell de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-merles | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1990). Els castells catalans. Volum V. Rafael Dalmau Editor. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | IX-XII | Castell en estat de ruïna només conserva la paret nord. | <p>El castell de Merlès es troba situat sobre una allargada plataforma rocosa que forma una zona acinglerada a l'oest de la masia del Riambau, a la riba est de la riera de Merlès dominant la vall. Les restes conservades del castell es limiten a la part del mur nord, al centre del qual hi ha un finestral espitllerat. Aquest mur, que s'allarga fins a 6'80 metres, amb un gruix de 70 centímetres, assoleix uns 5 metres d'alçada en el punt més alt. El mur està construït amb un aparell de carreus ben escantonats i de mides mitjanes disposats en dues filades que constitueixen la cara interna i externa del parament. Els carreus estan disposats en filades horitzontals a trencajunt,i es lliguen amb un morter de color gris molt compacte compost de sorra molt fina barrejada amb calç i additament de grava. Al peu de la roca del castell i al sector sud de l'emplaçament hi ha les restes de murs medievals. També s'han trobat diversos vestigis, forats rodons, encaixos, etc. que podrien correspondre a infrastructures per a sostenir construccions de fusta. Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central de Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'alta Edat Mitjana', la prospecció efectuada aportà restes ceràmiques de cronologia del segle IX o anterior.</p> | 08255-1 | Sector central del terme municipal | <p>El castell de Merlès és documentat l'any 893 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès, quan el bisbe Ingobert, després de descriure el terme, diu: 'Cedeixo la parròquia (de Merlès) a la casa de Santa Maria, com les aigües vessen a la vall amb el castell de Merlès tal com en temps antic fou construït amb totes les viles i vilars que hi ha dins el seu terme'. Aquesta notícia permet afirmar que el castell de Merlès és anterior a la repoblació del comte Guifré, si bé no es pot precisar si la seva construcció es deu a la repoblació que a partir del 798 inicià el comte Borrell de Cerdanya per encàrrec de Lluís el Piadós, o bé es tracta d'un castell del baix imperi romà o d'època hispano-visigòtica. Cal tenir en compte que per aquest lloc hi passava la via romana que anava de la Segarra a Cardona i seguia cap a vall del Llobregat, on es trobava amb la que baixava de Berga en direcció cap a Osona, la qual documenta la mateixa acta de consagració. El terme del castell comprenia les dues vessants de la vall de l'actual riera de Merlès, antigament anomenada Adzet o Addest, i inicialment estava adscrit al territori berguedà i més tard al comtat de Berga. A mitjan del segle X, abans del 955, el terme es dividí en dos, essent la frontera la riera de Merlès. La part de llevant passava al comtat d'Osona-Manresa i la part de ponent restava la comtat de Berga, i així el terme del castell quedà dividit en dos comtats. El domini eminent del castell era a mans dels comtes de Barcelona per la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa, mentre que la part de Berga corresponia als comtes de Cerdanya. Aquesta dualitat de dominis es refongué a principi del segle XII, quan el patrimoni dels comtes de Cerdanya s'incorporà al dels comtes de Barcelona. El domini feudal del castell de Merlès anà unit sempre al de Lluçà i formà part de la baronia de Lluçà. La família de vicaris comtals del castell de Merlès es cognominà Lluçà, mentre que la família Merlès fou la família castlana. L'any 1256, Elisenda de Lluçà, única filla de Ramon de Lluçà, es casà amb Bernat de Portella; d'aquesta manera el domini del castell passà a mans de la família de la Portella o Saportella. Després d'un segle de domini, els béns de la família passaren a Pere de Fenollet, vescomte d'Illa. L'any 1369, Pere Galceran de Pinós comprà la baronia i la tornà a vendre a Ramon de Peguera. Posteriorment per herència passà a la família Pinós-Fenollet. L'any 1474 consta que la baronia de Lluçà fou incorporada a la corona però el 1579 la família Pinós comprà al rei la baronia i jurisdicció de Lluçà. Després de ser venuda a la família Agulló, aquesta el 1611 la va vendre al rei, incorporant-se definitivament a la corona.</p> | 41.9987600,1.9842900 | 415879 | 4650137 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65757-foto-08255-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65757-foto-08255-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65757-foto-08255-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||
| 65758 | La Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cortada-0 | <p>CAMPS, Joaquim de, CATALÀ, Francesc (1979). Les cases pairals catalanes. Destino. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | XVII | El desús en el que es troba la masia provoca un deteriorament progressiu. | <p>La Cortada està situada en un punt elevat en la vall de la riera de Merlès i al nord del nucli de Santa Maria de Merlès, uns metres al nord-oest d'Escrigues i al sud del Palau del Roc. Es tracta d'un casal de grans dimensions format per diversos volums adossats de planta baixa, primer i segon pis, i golfes, amb una torre de planta quadrada i alçada superior adossada a la cantonada sud-oest. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra parcialment arrebossats en el volum principal i amb filades de carreus treballats a bona part de la torre quadrada, especialment a la part superior. Tot el conjunt té les cantonades delimitades amb carreus treballats i la teulada, reformada modernament amb bigues de portland, és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum principal, i de quatre vessants en la torre quadrada. Completen el conjunt diverses estructures que envolten el casal tancant un pati al nord, oest i sud de l'edifici, però que s'estén especialment davant la façana principal, on hi ha l'era parcialment enrajolada. La façana principal, orientada a l'oest té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb un escut just sobre la clau de l'arc. Al segon pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, totes amb ampit de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha adossat un mur de pedra que uneix la masia amb la masoveria deixant un accés entre els dos edificis, d'arc rebaixat i emmarcat amb pedra treballada, i amb la data de 1869 inscrita. La façana nord presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i diverses estructures bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra adossades. Al primer pis hi ha cinc finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, dues amb pedra treballada i dues de reformades. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i a les golfes tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La part esquerra de la façana forma un queixal on hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, i un porxo a nivell de primer pis, sustentat amb un pilar de pedra quadrat sobre el que reposa una columna també de pedra. La façana est és la única de l'edifici que no queda tancada dins un pati. Està dominada per un robust contrafort que s'estén de banda a banda en tot el nivell de planta baixa. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i tres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb la data de 1860 inscrita. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada i amb la base, molt malmesa, també de pedra, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i dos matacans, un a cada cantonada. Aquests matacans circulars estan bastits amb cinc filades de grans carreus treballats col·locats a trencajunt, amb una base circular de tres nivells que s'eixamplen progressivament. Les poques obertures que contenen són de dimensions molt reduïdes i consisteixen en un petit forat entre carreus. Els dos matacans queden coronats amb la mateixa teulada de l'edifici. La façana sud mostra els diferents volums que formen la masia. A l'extrem esquerre hi ha un cos adossat amb els murs arrebossats amb una única obertura de forma apaïsada a nivell de planta baixa. Adossada a la seva dreta hi ha la torre de planta quadrada que presenta una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada als nivells de primer, segon, tercer i quart pis, la inferior de les quals, al primer pis, amb ampit motllurat.</p> | 08255-2 | Sector central del terme municipal | <p>La Cortada es troba documentada l'any 1093, quan era tinguda en indivís amb la Pabordia de Berga del monestir de Ripoll. Apareix també documentada en els fogatges de 1497 i 1553. És la casa pairal dels Oriola-Cortada, comtes de la vall de Merlès. Els Cortada, residents a Vic, foren homes actius en totes les guerres de l'època moderna. Durant la Guerra de Successió, eren actius en el bàndol de l'arxiduc Carles d'Àustria. L'any 1714 la pubilla de la Cortada es casà amb Josep d'Oriola i de Guanter, de la casa pairal de can Rama a Ripoll; s'adjuntaren així dos grans patrimonis. El descendent d'aquest matrimoni fou alcalde de Vic i mestrat de Ronda, cavaller de l'ordre de Carles III i cap polític liberal. Isabel II atorgà a la família el títol de comte de la Vall de Merlès, ostentat actualment per Alfonso Oriola-Cortada. L'edifici actual fou bastit probablement al llarg dels segles XVII i XVIII sobre els vestigis de l'edifici medieval.</p> | 42.0080600,1.9790900 | 415461 | 4651175 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65758-foto-08255-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65758-foto-08255-2-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la seva dreta hi ha adossat el volum principal que queda dominat per una imponent eixida que ocupa gran part de la façana. A nivell de planta baixa hi ha dues grans arcades rebaixades emmarcades amb pedra treballada que actualment estan tapiades. En una hi ha una porta emmarcada amb maó i en l'altre una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis, sobre una motllura que ressegueix tota la façana separant els nivells de planta baixa i primer pis, hi ha una gran eixida, delimitada als extrems amb pilars de pedra treballada i al centre per un pilar, també de pedra treballada. El pilar està format per diversos trams separats amb motllures. Al tram inferior hi ha una decoració que imita petits carreus i al superior el pilar és bisellat, amb vuit petites esferes esculpides als extrems superior i inferior de les quatre cantonades rebaixades. A l'interior de l'eixida hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la finestra de l'extrem dret, amb la inscripció 'DON JOAN BAPTISTA DE CORTADA CORONEL DE INFANTARIA & .... 1726'. Al segon pis es repeteix la disposició, amb una gran eixida ubicada sota teulada, tot i que en aquest cas és delimitada als extrems per cantonades diferenciades amb carreus treballats. El pilar central, continuació del primer pis, té en aquest cas quatre trams diferenciats, amb l'inferior decorat imitant petits carreus i els tres superiors, de diferents longituds, bisellats i separats per motllures. L'eixida queda tancada per una barana de fusta motllurada. A l'extrem dret de la façana, en l'espai que queda entre l'eixida central i l'extrem de l'edifici, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, un balcó emmarcat amb pedra motllurada i la base, molt malmesa, de pedra al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al segon pis. Al voltant de l'edifici hi ha un pati tancat amb diverses estructures d'ús agropecuari. En destaca la pallissa, a l'extrem oest del conjunt i amb la data de 1833 inscrita, l'era parcialment enrajolada, que conserva alguns dels carreus treballats que la delimitaven, un dels quals amb la data de 1833, i la gran porta que dóna accés al pati, situada al nord i que conserva els guarda-rodes de pedra treballada a la part inferior, un dels quals amb la data inscrita de 1863. | 94 | 46 | 1.2 | 1772 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 65759 | Costa de la Cavalleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-la-cavalleria | <p>AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | XIV-XVII | La gran estructura agropecuària d'obra que s'allarga uns metres davant la façana principal i adossada a la torre medieval així com les adossades a l'oest trenquen tota l'harmonia del conjunt arquitectònic. | <p>La Costa de la Cavalleria es troba situada a tocar d'una llarga recta de la carretera que porta des de Navàs a Prats de Lluçanès, al nord-est del nucli de Sant Pau de Pinós i al sud-oest de la Serra de Degollats. Es tracta d'una robusta masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb algunes parts ben alineades amb carreus col·locats a trencajunt formant filades regulars, i cantonades diferenciades de grans carreus. La façana principal, orientada a l'est, queda tancada amb un pati voltat d'estructures agropecuàries, una torre i una porta de lliça. La façana presenta a la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i dues petites obertures entre carreus a l'esquerra. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra d'aquesta finestra hi ha una finestra de monòlits de pedra tapiada. A nivell de golfes s'hi obren tres finestres de menors dimensions, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una emmarcada amb pedra treballada. A la part dreta de la façana principal i separada per uns dos metres s'hi aixeca una massissa torre quadrada d'època medieval. Està construïda amb maçoneria de grans carreus col·locats a trencajunt i coberta amb teulada de quatre vents. A la part inferior s'hi accedeix per una porta oberta a mitjans del segle XX; en aquest espai hi ha una habitació coberta per una volta amb un forat on es tiraven els aliments als presoners. A sobre la porta s'hi obre una espitllera esqueixada on entrava la llum a l'interior de la presó. A la part superior hi ha tres finestres alineades verticalment emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra motllurada, cada una amb un motllurat diferent. La façana est de la torre té dues finestres bisellades emmarcades verticalment. La façana nord té una finestra bisellada a la part superior i la façana oest, encarada a la masia s'hi obre una espitllera i una finestra bisellada a la part superior. La façana sud de la masia presenta diverses obertures disposades irregularment. A la planta baixa hi ha tres petites obertures i una obertura apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis s'hi obren tres petites finestres d'obertura moderna, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i tres finestres més grans emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampits de pedra motllurat. La finestra central presenta una decoració geomètrica a la llinda amb un motiu floral esculpit al mig. La finestra de la dreta té a la llinda la data següent: IHS 1675. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana oest té adossada a nivell de planta baixa una estructura d'obra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra, i també una estructura d'obra adossada. A nivell de golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una finestra reformada a la part dreta. La façana nord presenta un accés reformat a nivell de golfes al qual s'accedeix a partir d'una escala. També presenta tres finestres reformades o de moderna obertura, i les restes d'una tina de vi exterior, actualment plena de brutícia.</p> | 08255-3 | Sector sud del terme municipal | <p>La Costa de la Cavalleria, es troba documentada l'any 1308 amb el nom de Masdous. Sota aquest nom també apareix documentada en el capbreu de 1434 de béns del monestir de Lluçà, dins la batllia de Sant Andreu de Llanars. Apareix en el fogatge de 1553, encara sota la denominació Mas Dons.. L'edifici actual fou bastit probablement al llarg del segle XVII sobre els vestigis de l'edifici medieval, del que probablement es conserva la torre.</p> | 41.9809100,1.9753500 | 415115 | 4648164 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65759-foto-08255-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65759-foto-08255-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65759-foto-08255-3-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||
| 65760 | Serra de Degollats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-degollats | <p>AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. MASRAMON, Ramon (1981). 'Origen del nom Degollats'. Estel. Novembre de 1981. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | XVII | S'ha restaurat recentment. | <p>La Serra de Degollats està situada en un punt elevat just al límit sud de la carena que separa la vall de Merlès de l'altiplà en el que es troba el municipi de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un casal de grans dimensions format per un volum de planta pràcticament quadrada de planta baixa i dos pisos bastit amb murs de maçoneria de pedra gran amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de quatre vessants i hi ha dos matacans a les cantonades sud-oest i nord-est. Completen el conjunt diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra situades al davant de la masia, tancant una lliça davant les façanes sud i est de l'edifici. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un imponent portal d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha un relleu ovalat decorat en la part exterior amb elements geomètrics que simbolitzen rajos solars, i a la part interior amb l'anagrama IHS, amb una creu a sobre i els claus que simbolitzen la Crucifixió a sota. També a la planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb pedra bisellada i una finestra apaïsada emmarcada únicament amb dos monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra de gran dimensions emmarcada amb pedra motllurada just a sobre del portal adovellat, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat. Al segon pis es repeteix la disposició de tres obertures per planta, amb tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem superior esquerre de la façana, fent cantonada amb la façana oest, hi ha adossat un matacà, bastit amb una base circular de 4 nivells que s'eixamplen progressivament, sobre els quals hi ha cinc filades d'amples carreus treballats deixant petites obertures entre ells. La coberta és amb volta de forn. La façana est té adossada una petita estructura que correspon a l'antic forn a l'extrem dret de la planta baixa. També a la planta baixa hi ha dues espitlleres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una tercera de tapiada, i al segon pis, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada més. A l'extrem superior dret de la façana, fent cantonada amb la façana nord, hi ha adossat un altre matacà, bastit amb una base circular de 3 nivells que s'eixamplen progressivament, sobre els quals hi ha quatre filades d'amples carreus treballats deixant petites obertures entre ells. La coberta en aquest matacà és cònica. La façana nord té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia, i té adossat a l'esquerra un mur que separa l'esplanada elevada que hi ha al nord de la masia de la lliça, situada en un nivell inferior. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1670 inscrita a la llinda, un finestra apaïsada emmarcada amb pedra treballada i una estructura quadrada adossada que conté la cisterna. Al segon pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest conté tres espitlleres emmarcades entre carreus treballats a nivell de planta baixa, i quatre obertures tant al primer pis com al segon pis. Al primer pis hi ha una obertura apaïsada reformada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dos balcons, un emmarcat amb pedra treballada i l'altra bisellada; i al segon pis quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada.</p> | 08255-4 | Sector est del terme municipal | <p>La Serra de Degollats es troba documentada com a topònim des de l'any 955. La primer menció a l'edifici és de l'any 979 '..in apenditio de chastrum Merles, in terminio de villa vocitata Decollatus..'. Ja l'any 1095 apareix com a Serra de Degolads en una donació de l'alou a Sant Pere de la Portella. En segles medievals depengué del monestir de Lluçà, adscrita en la batllia de Sant Andreu de Llanars tal com es recull en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de 1434. Apareix també en el fogatge de 1553. L'edifici actual fou bastit al segle XVII sobre els vestigis de l'edifici medieval.</p> | 41.9894900,1.9888400 | 416244 | 4649104 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65760-foto-08255-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65760-foto-08255-4-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Serra de Degollats, documentada al segle X com a villa Decollatus, provindria del llatí 'decollo' que significa degollar o de 'decollatos', degollats.Popularment es creia que el nom d'aquesta masia provenia dels fets de 1714, quan un grup de pradencs massacraren una companyia del felipista Bracamonte com a revenja, després que aquests haguessin incendiat la vila de Prats de Lluçanès, però l'origen del topònim és indubtablement anterior. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 65761 | La Guaita de Pregones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guaita-de-pregones | <p>AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | XVIII | La masia va ser restaurada l'any 1979 | <p>La Guaita de Pregones està situada enmig d'una zona boscosa al nord del serrat de la Llobeta, a l'oest del nucli de Sant Pau de Pinós. És un casal de grans dimensions format per un volum principal de planta rectangular amb un cos adossat al sud, amb una torre al costat i diverses estructures adossades al voltant. Tant la torre, de planta baixa i tres pisos, com el volum principal, de planta baixa, primer i segon pis, són de murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats a les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada del volum principal és de doble vessant, el cos ampliat al sud i que actualment forma la façana principal té la teulada d'una vessant, i la torre a quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un cos adossat que forma una galeria al primer i al segon pis i un porxo a nivell de planta baixa. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits bisellats i tres grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, la de la dreta queda situada entre el volum principal i la torre, unint així les dues parts. Dins les arcades, a planta baixa, hi ha un porxo al fons del qual queda l'antiga façana de l'edifici. En aquesta part hi ha una finestra emmarcada amb monòlits bisellats i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1769 junt amb una creu a la llinda. El primer pis presenta una finestra emmarcada amb pedra bisellada, amb la data de 1776 junt amb una creu intercalada a la llinda, i una galeria emmarcada amb cantonades diferenciades a banda i banda, sustentada amb un pilar central de pedra bisellada i barana de pedra motllurada. Al segon pis es repeteix la disposició del primer, difereix que a la galeria el pilar central és de secció quadrada, i la barana és moderna. La façana oest forma un petit queixal amb la part dreta sobresortint lleugerament i amb una espitllera emmarcada amb monòlits bisellats a la planta baixa. A la resta de la façana hi ha dues espitlleres, una finestra i una gran obertura sustentada amb dues columnes de pedra a la planta baixa, totes són emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb monòlits, i al segon pis, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una amb pedra treballada. La façana nord té el parament bastit amb filades regulars de carreus treballats en la part inferior. Pel que fa a les obertures, hi ha dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits bisellats a la planta baixa, una finestra al primer pis i una altra al segon, ambdues emmarcades amb pedra. La façana est té una cantonada integrada al mur i, com la façana oest, forma un petit queixal. En aquesta façana hi ha una finestra i una porta a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres al segon pis (una de les quals amb la data de 1974 inscrita), totes emmarcades amb pedra bisellada. Pocs metres a l'est del volum principal hi ha la torre de planta quadrada, unida al volum principal a través d'una passarel·la construïda modernament. La façana sud té una finestra emmarcada amb pedra bisellada al segon pis i un matacà de planta rectangular bastit amb grans carreus treballats, i amb una finestra d'arc rebaixat just al darrera. A la façana est hi ha una finestra al primer pis i dues espitlleres al segon, totes emmarcades amb pedra bisellada; també al segon pis trobem una finestra apaïsada feta amb monòlits bisellats junt amb dos pedres que sobresurten de la façana indicant l'antic emplaçament d'un matacà al tercer pis. La façana nord té cinc espitlleres fetes amb monòlits bisellats, dues al primer pis, dues més al segon i una al tercer pis. Finalment la façana oest, encarada cap al volum principal, té un accés emmarcat amb pedra treballada a planta baixa i un al primer pis, dues espitlleres emmarcades amb monòlits bisellats al segon pis i un matacà de planta rectangular fet amb grans carreus treballats amb una finestra emmarcada amb pedra treballada just darrera al tercer pis.</p> | 08255-5 | Sector sud del terme municipal | <p>La Guaita de Pregones es troba documentada des de 1187. Apareix en el fogatge de 1553, amb el cap de casa anomenada Caterina Pregones, viuda. L'edifici actual fou bastit al segle XVIII sobre els vestigis de l'edifici medieval, dels que probablement es conserva la torre.</p> | 41.9705800,1.9461000 | 412678 | 4647047 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65761-foto-08255-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65761-foto-08255-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65761-foto-08255-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'est del conjunt hi ha diverses estructures reformades modernament. A l'entrada de la masia hi ha una inscripció on es llegeix les dates de 1187 (primeres notícies documentals de la masia) i 1776-1779 (construcció de l'edifici actual), i uns versos que diuen: 'Guaita de Pregones Feudal en el pregon del Bosc s'alça segles del Vell Esperit Pairal fet d'Amor i d'Esperança' | 98|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 65762 | Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-merles | AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVIII | L'església de Santa Maria es troba situada a la plaça del nucli urbà de Santa Maria de Merlès. És una església de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta i amb capelles als laterals, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i absis carrat orientat al nord. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt flanquejat per dues falses pilastres que aguanten un entaulament llis i un timpà triangular amb la data inscrita de 1725 a l'interior. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra i al costat hi ha un rellotge de sol. Sota el carener hi ha un rellotge d'esfera. A la façana est s'hi adossa l'actual rectoria construïda durant el segle XX, i a la façana oest s'hi adossa ca l'Ermità, l'antiga rectoria del segle XVIII. De la part nord de ca l'Ermità s'erigeix el campanar barroc de torre, format per planta quadrada, construït amb maçoneria de pedra, cantonades diferenciades i coronat amb una balustrada de pedra. Presenta 8 ulls, dos per costat i s'hi conserven dues campanes. A la part oest del campanar s'hi obren 2 finestres emmarcades amb pedra i un òcul modern. Continua la façana de l'església estenent-se en direcció nord, on hi ha una obertura moderna coronada amb arc de mig punt i un òcul emmarcat amb pedra amb la data inscrita de 1890. | 08255-6 | Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès | L'església parroquial de Santa Maria de Merlès fou consagrada l'any 893. La seva demarcació comprenia les dues vessants de la vall de la riera de Merlès, i es trobava dins l'ampli terme del castell de Merlès, pertanyent al bisbat d'Urgell. A mitjans del segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells. El sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d'Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic. El fet que l'església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d'Urgell degué provocar la creació d'una nova església en el terme pertanyent al bisbat d'Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l'església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X. L'església de Santa Maria fou reedificada al segle XVIII a pocs metres de l'antiga església que es podria haver trobat a la zona on hi ha el cementiri. Aquesta nova església que substituïa l'anterior és d'estil barroc; un edifici d'una sola nau amb capelles laterals, amb la porta que s'obre a migdia i el campanar de torre quadrada. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65762-foto-08255-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65763 | Sant Martí de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-merles | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XI-XVII | L'església de Sant Martí de Merlès es troba situada a llevant de la riera de Merlès enfront del nucli de Santa Maria de Merlès. L'edifici actual és el resultat d'un conjunt de transformacions que ha sofert el temple al llarg dels anys. És una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i orientada a llevant, adossada a la casa rectoral. De la construcció romànica es conserva la forma rectangular, la seva orientació primitiva i l'accés al mur de migjorn, bé que amb el portal d'arc de mig punt flanquejat amb falses pilastres i coronat amb un entaulament a mode de guardapols, construït al segle XVII. Al mur de migjorn encara és visible l'aparell fet amb blocs de pedra quadrats i ben treballats, disposats a trencajunt i formant filades uniformes. El campanar que arrenca de la façana nord, és de curta torre quadrangular massissa, amb dues obertures d'arc de mig punt per costat i coronat amb teulada de quatre vessants. Les reformes del segle XVII modificaren sensiblement l'estructura primitiva de l'església romànica: es va canviar l'absis semicircular per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, la sagristia i la casa rectoral, adossada a l'oest. A la zona est s'estén el cementiri tancat amb un mur de pedra on s'hi ubicava un antic comunidor, del qual en resten alguns vestigis dempeus. | 08255-7 | Sector central del terme municipal | L'església de Sant Martí de Merlès es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès. A mitjan segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells. El sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d'Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic. El fet que l'església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d'Urgell degué provocar la creació d'una nova església en el terme pertanyent al bisbat d'Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l'església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X. L'església de Sant Martí apareix aixecada l'any 976, quan Bonfill donà a l'església de Sant Per de Vic el seu alou situat dins el comtat d'Osona, al terme del castell de Merlès, corresponent diverses afrontacions a terra de Sant Martí. L'any 988 és esmentada com a 'domus Sancti Martini'. Les funcions parroquials es constaten entre el 1025 i el 1050 en una llista de parròquies del bisbat de Vic. Vers l'any 1068 el primitiu temple devia ésser substituït per una altra construcció més sòlida que l'anterior, romànica, a deduir del conjunt de donacions que hi ha documentades aquests anys. Ja al segle XIV es troba unida a Sant Martí de Merlès la parròquia de Sant Pau de Pinós i la capella de Santa Maria de Pinós que se'n desvincularen a partir de l'any 1878, en obtenir Sant Pau novament les funcions parroquials. L'edifici romànic sofrí al llarg de la història diverses transformacions i reformes. Al segle XVII es va canviar l'absis semicircular per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, i més tard la sagristia, la capella del santíssim i la casa rectoral. L'any 1778 s'instal·là un retaule major i un altre al 1795 a la capella lateral. L'any 1822 s'instal·la el del Roser. A més del patró de Sant Martí, l'església tingué des del segle XVI almenys un altre altar dedicat a Sant Miquel amb benefici propi i sacerdot. Hi ha la tradició que diu que aquest Sant Miquel fou portat allí quan s'ensorrà la capella que hi havia vora el castell, dedicada a aquest sant. Al 1749 el benefici encara existia, però hi havia problemes per a trobar el sacerdot. Des d'aquesta data, el benefici de Sant Miquel deixa d'aparèixer esmentat en les visites pastorals. | 42.0011800,1.9831400 | 415787 | 4650407 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65763-foto-08255-7-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'església de Sant Martí de Merlès es celebra missa tres vegades a l'any: el dia de Tots Sants, el dia de Sant Isidre i el dia de Sant Martí. Esporàdicament s'hi celebren bateigs i enterraments. | 92|94|96|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65764 | Santa Maria de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-pinos | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XI -XII | L'església de Santa Maria de Pinós, també coneguda com l'església de la Mare de Déu de Ginebret, es troba situada a llevant de la masia de Ginebret. És un edifici modificat parcialment on encara queda palesa la seva genuïna estructura romànica, corresponent a una església d'una única nau coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals, rematada amb un absis semicircular orientat a llevant, cobert amb una volta de quart d'esfera. Exteriorment l'absis presenta una ornamentació típica de l'arquitectura llombarda: un fris d'arcuacions cegues separades en grups de tres per bandes llombardes. Al mig hi ha una petita finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt adovellada que es troba actualment tapiada. A la façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt i encara s'hi poden entreveure els vestigis del portal primitiu. A la part dreta hi ha adossat un cos que correspon a la sagristia on s'hi obre una finestra d'ample bisellat, a mode d'espitllera esqueixada. Actualment la porta principal d'entrada és a ponent. El portal emmarcat amb pedra treballada té la inscripció a la llinda R.T 1865 amb un símbol enmig. Precedeix el portal una amplia porxada coberta amb teulada de doble vessant, construïda amb parament de pedra i reformes d'obra, i amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. En un d'aquests carreus hi ha la data de 1803. A la façana oest també s'hi obre un òcul i es troba coronada per un campanar de torre amb quatre ulls parcialment tapats. A la façana nord s'obre una petita finestra a la banda esquerra. L'edifici està construït amb carreuons de mides mitjanes, que han estat disposats en filades horitzontals i lligats amb un morter, força compacte, compost de sorra i calç. | 08255-8 | Sector sud del terme municipal | L'església de Santa Maria de Pinós es trobava dins el terme del castell de Merlès, a la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa i dins el bisbat de Vic. Ràpidament es convertí en un centre de devoció de la zona, essent també un santuari votiu. Encara que inicialment depengué de la parròquia de Sant Pau de Pinós, durant un temps fou dependent de Sant Martí de Merlès per tornar-ho a ésser de Sant Pau més tard. Segons el seu estil de construcció és una edificació del segle XI i es troba documentada per primera vegada l'any 1085, en una permuta de terres a 'Santa maria de Pinosetis'. Altres notícies històriques que parlen de la capella apareixen l'any 1170, quan el senyor del terme Guillem de Lluçà llegà tres sous per al temple. A partir d'aquesta data la devoció a Santa Maria de Pinós anà en augment, traduint-se en deixes piadoses dels habitants de la contrada. Des dels seus inicis degué quedar vinculada a la parròquia de Sant Pau de Pinós, però quan aquesta quedà unida a la parròquia de Sant Martí de Merlès seguí les mateixes vicissituds que Sant Pau, si bé eren els obrers de Sant Pau els qui tenien cura de l'edifici i dels ornaments. A partir de 1778 tornà a quedar vinculada únicament a Sant Pau de Pinós ja que recuperà les funcions parroquials. Aquest edifici fou renovat diverses vegades, sobretot l'any 1803, que hom hi construí un pòrtic. L'any 1865 l'església fou arrebossada, hom reféu la teulada i el paviment i hi fou construït un altar senzill. Una notícia de 1883 ens diu que Santa Maria era cuidada per una mestressa diferent cada any, escollida entre les dones de les cinc cases de la parròquia. En aquest moment s'hi celebraven quatre funcions l'any, una de les quals era tradicionalment el dia 8 de setembre. | 41.9800100,1.9413800 | 412300 | 4648099 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65764-foto-08255-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65764-foto-08255-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65764-foto-08255-8-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65765 | Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-pinos | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XII-XVII | L'església de Sant Pau de Pinós es troba situada prop de la carretera que porta de Prats de Lluçanès a Navàs, just en el punt on la carretera comença el desnivell cap a la vall del Llobregat. L'església tot i conservar alguns elements de la construcció romànica ha estat molt transformada a causa d'un conjunt de reformes sofertes al llarg de la seva història, les quals l'han desfigurat notablement. L'església és de planta rectangular té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. Entre alguns dels elements més interessants que han pervingut de l'edifici primitiu hi ha un tros de la nau i l'absis. Aquest, situat a llevant, és semicircular i exhibeix un mur llis i auster, sense cap ornamentació. El seu aparell és de carreus grossos ben treballats i disposats ordenadament, a trencajunt, amb filades regulars. Al centre i a poca altura hi ha col·locada una finestra de doble esqueixada amb coronament d'arc de mig punt. A la façana sud s'aixeca adossat el campanar de torre, de planta quadrada, on s'hi obren quatre ulls (un per costat). Les cantonades i la part superior que està formada per carreus ben treballats, es troba coronada per una coberta piramidal. En el campanar s'hi obren dues finestres alineades verticalment, emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. En la superior hi ha la data inscrita de 18+56. La façana s'allarga en direcció a llevant, on s'hi obren dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra, fins a unir-se amb l'antiga rectoria. La façana oest presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada on hi ha la data inscrita de 1618, dues petites finestres d'arc rebaixat emmarcades amb maó i un òcul sota teulada. | 08255-9 | Sector sud del terme municipal | L'església de Sant Pau de Pinós es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès, a la part corresponent al comtat d'Osona-Manresa i del bisbat de Vic. Aviat adquirí funcions parroquials, que perdé per esdevenir sufragània, tot recuperant posteriorment la condició de parròquia fins a l'actualitat. El lloc de Pinós apareix documentat l'any 893 en l'acta de consagració de Santa Maria de Merlès; en la descripció del terme parroquial diu que aquest passa per la serra que ve de Pinós (Pinoso). L'església de Sant Pau de Pinós apareix esmentada l'any 959 en la donació que féu l'ardiaca Ausemon a Sant Pere de Vic, d'un alou situat al comtat de Manresa, al castell de Gaià; els béns afrontaven amb una vinya de Sant Pau que únicament pot correspondre a Sant Pau de Pinós, que és l'única església propera amb aquesta advocació. En una data compresa entre 1025 i 1050 apareix la parròquia en unes llistes del bisbat de Vic amb tot el nom: Sancti Pauli de Pinos. L'església conservava la condició de parròquia abans de l'any 1154, però posteriorment la perdé, entre aquesta data i el 1331, quan el bisbe Galceran Sacosta de Vic visità les parròquies d'aquesta zona. Segurament quedà vinculada com a sufragània a Sant Martí de Merlès. En aquesta situació es trobava quan el bisbe de Vic Pasqual la visità. Arran d'una reestructuració parroquial, l'any 1878, l'església fou erigida en parròquia independent a la qual fou adscrita l'església de Santa Maria de Pinós o de Ginebret i la de Sant Amanç de Pedrós, aquesta un xic més tard. | 41.9706300,1.9558400 | 413485 | 4647043 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65765-foto-08255-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65765-foto-08255-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65765-foto-08255-9-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'estructura de l'església es troba ofegada per veïnes construccions modernes que dificulten poder admirar-la adequadament. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65766 | Santa Margarida de Tortafè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-tortafe | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XII | Edifici esfondrat. | L'església de Santa Margarida de Tortafè es troba situada a uns 450 metres al nord, nord-oest de la masia de la Riera de Tortafè, a llevant d'un petit turó i a 25 metres de la pista forestal que comunica la masia de la Vall de Vilaramó amb Puigreig. De l'església romànica, que actualment es troba esfondrada, només se'n conserva, com a part més important, la capçalera. Es tractava d'una construcció d'una sola nau de 6,65 metres de llarg per 3'50 metres d'ample, rematada per un absis semicircular orientat a llevant. Les restes de la capçalera permeten creure que es tractava d'un edifici del segle XII construït amb grossos blocs de pedra quadrats, ben treballats i disposats en filades ordenades i regulars a trencajunt. La nau, feta amb murs força robusts (1,10 metres de gruix), era més ample que l'absis i per tant hi havia una gradació de murs. Al centre de l'absis hi havia una finestra de doble esqueixada, el qual es troba decorat exteriorment amb unes bandes llombardes que possiblement delimitaven grups de tres o quatre arcuacions cegues que coronaven la part superior. A l'absis també hi són visibles els forats de la bastida que hom utilitzà per la seva construcció. | 08255-10 | Sector sud-oest del terme municipal | Aquesta església es devia trobar o bé en l'antic terme del castell de Merlès o bé en el de Gaià, si bé dins el comtat d'Osona-Manresa i dins el bisbat de Vic. Segurament que durant els anys que tingué culte no passà a ser més que una capella rural ja que no apareix documentada. Per tant possiblement no fou mai ni una parròquia ni una sufragània, ja que no es troba en cap de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI-XII ni en les del XIV-XV i no degué passar de capella rural de les masies de la Vall de Vilaramó o de la masia de la Riera de Tortafè, on consta que hi hagué un mas amb aquest nom documentat al segle XIV. La seva existència no degué ser massa perllongada i probablement a causa de la despoblació del territori quedà abandonada i aviat degué ser una ruïna ja que l'any 1686 el bisbe Pasqual de Vic visità la zona i deixà constància no sols de les parròquies i sufragànies sinó de totes les capelles que tenien culte i l'església de Santa Maria de Tortafè no consta com a existent en cap de les parròquies veïnes, senyal que segurament ja es trobava en ruïna. | 41.9628700,1.9195000 | 410463 | 4646218 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65766-foto-08255-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65766-foto-08255-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65766-foto-08255-10-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de l'església hi ha unes ruïnes, possibles vestigis d'unes cases o poblat que alguns autors han situat de l'Alta Edat Mitjana. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65767 | Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-terradelles | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XII-XVII | L'edifici actual està ben conservat ja que fou restaurat l'any 1982 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Les obres de restauració que foren dirigides per l'arquitecte Antoni González i Moreno-Navarro van consistir en escatar el guix que recobria els paraments interiors, consolidar la coberta i reparar la teulada. També es va readaptar el portal i es va dignificar el temple per al culte. | L'església de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a l'extrem sud del terme municipal, uns metres a l'est del mas Terradelles. Es tracta d'una església romànica d'una sola nau, de 10 x 3'35 m, coberta amb volta de canó d'arc de mig punt lleugerament apuntada, i amb un absis semicircular al costat de llevant. L'absis és cobert amb quart d'esfera i les seves dimensions són considerables ja que gairebé presenta la mateixa amplària que la nau de l'església. Està construït amb murs de maçoneria de pedres, en part, disposades en filades regulars. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt monolític i ornamentada amb relleus, a mode d'arquivoltes, amb decoracions de trena de corda en el seu arc. Al mur de ponent hi ha la porta d'entrada, restaurada, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada amb la data de 16 + 72 inscrita a la llinda. A l'interior s'han conservat, superposades, les restes de la primitiva porta romànica i les de la porta barroca. Sobre la porta hi ha una finestra coronada per dos arcs de mig punt, l'interior monolític i l'exterior adovellat. Corona la teulada un campanar d'espadanya de dos ulls, construït amb tres murets de pedra, coronat amb una coberta de fusta i teula àrab de doble vessant, que conté una campana provinent de Sant Miquel nou. La vella coberta de fusta, molt deteriorada, es va substituir per una d'idèntica de nova construcció. | 08255-11 | Sector sud del terme municipal | L'església de Sant Miquel de Terradelles es trobava dins l'antic terme del castell de Gaià, al comtat de Manresa i al de Vic. Les primeres notícies sobre l'església de Sant Miquel daten de l'any 1011, referides a l'existència d'un nucli de població i a la construcció de l'església, la qual fou substituïda al segle XII per l'actual. Abans del 1152 era parròquia independent i fou considerada com a filial de Gaià (Bages). Entre 1152 i el 1331, quan la visità el bisbe Galceran Sacosta, li foren concedides funcions parroquials i absorbí l'antiga parròquia de Sant Amanç de Pedrós. Al segle XIV, a causa de la disminució de la població, perdé el caràcter de parròquia i passà a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Al segle XVII i com a conseqüència de l'augment de població l'església fou modificada l'estructura de l'edifici: s'obrí la porta al mur de ponent (1672), es cobrí el campanar d'espadanya i s'enguixà l'interior. Durant l'any 1838 es realitzà una nova i molt important reforma funcional de l'interior, possiblement a conseqüència de les recomanacions fetes durant alguna visita pastoral. L'espai interior de l'absis es transformà en sagristia mitjançant la construcció d'un envà que separava aquest espai de la resta de la capella. Aquest envà va ser decorat amb senzilles pintures al tremp, així com el retaule de l'altar nou. A l'interior de la sagristia es va instal·lar un rentamans. Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l'oest de l'església romànica, les obres de les quals acabaren l'any 1887. Des d'aleshores l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada i s'utilitzà, fins a la dècada dels 70 del segle XX, com a magatzem del mas Terradelles. Cap a l'estiu de 1970, la parròquia va endegar unes primeres obres de neteja, i el novembre de 1979, es va refer la teulada de la nau i es va enderrocar l'envà que delimitava la sagristia. El mateix any la parròquia va sol·licitar a la Diputació de Barcelona la col·laboració per a una intervenció més completa en les obres de reparació i consolidació. L'any 1982 es van realitzar les obres de restauració per part del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Les obres foren dirigides per l'arquitecte Antoni González. | 41.9275100,1.9759900 | 415097 | 4642235 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65767-foto-08255-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Per la festa Major i un cop al mes es diu missa a Sant Miquel de Terradelles, tot i que es combina amb Sant Miquel de Terradelles nou. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65768 | Església nova de Sant Miquel de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-miquel-de-terradelles | GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. | XIX | L'església nova de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a 300 metres a l'oest de l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'església i la rectoria adossada. L'església és de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals, absis carrat i coronada amb un campanar d'espadanya de dos ulls que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-oest, està formada per un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, on hi ha la data inscrita de 1887. Sobre el portal s'hi obre un òcul i damunt seu hi ha un rellotge de sol. Adossada a la façana nord-oest, hi ha la rectoria. La façana principal es troba orientada al sud-oest, igual que l'església. Està construïda de maçoneria de pedra irregular i formada per planta baixa, un pis i golfes. Presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb un arc de descàrrega de maó a sobre. Flanquejant el portal hi ha dues finestres. Al primer pis s'hi obren tres finestres i una a les golfes; totes elles emmarcades amb maó. A la dreta sobresortint perpendicularment hi ha la pallissa, de planta baixa i un pis, construïda amb obra. A la part posterior de la rectoria hi ha un cos sobresortint amb teulada d'una vessant i tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha diverses obertures emmarcades amb maó. | 08255-12 | Sector sud del terme municipal | Amb motiu de la reforma parroquial consegüent al Concordat de 1854, es pensà erigir de nou la parròquia de Sant Miquel de Terradelles. Van decidir erigir una església parroquial nova i una casa rectoral a uns 300 metres a l'oest de l'església romànica, les obres de les quals acabaren l'any 1887. Des d'aleshores l'església romànica de Sant Miquel de Terradelles fou abandonada. | 41.9284800,1.9719700 | 414765 | 4642346 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65768-foto-08255-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65768-foto-08255-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Un cop al mes es diu missa a Sant Miquel de Terradelles, tot i que es combina amb Sant Miquel de Terradelles vell. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65769 | Sant Amanç de Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-de-pedros | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. MASRAMON, Ramon (1982). 'Sant Amanç de Pedrós'. Estel. Gener de 1982. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XII-XVIII | S'observen grans esquerdes als murs i hi ha risc que s'esfondri la teulada a causa de les nul·les reparacions i poc manteniment de l'edifici. La coberta del campanar d'espadanya ja ha caigut i creix vegetació (heura) al murs. | L'església de Sant Amanç de Pedrós es troba situada prop del mas Pedrós, a 250 metres al nord de la masia de Pedrós. L'església és una construcció del segle XII, bastida sobre la primitiva església documentada al segle X. És una construcció molt refeta d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera, encarat a llevant. Un simple ressalt, interposat entre la nau i l'absis, fa la degradació entre ambdós cossos de l'edifici. La teulada és de doble vessant i els murs són de maçoneria de pedra irregular amb algunes zones de filades regulars i amb altres parts amb formes molt irregulars. Els murs interiors han estat rebaixats amb dos arcs de descàrrega, acabats amb arcs de mig punt, oberts en cadascun dels murs laterals. El temple rep llum a través de tres finestres: dues finestres quadrangulars a l'absis, una de les quals està tapiada; una finestra esqueixada coronada amb una arquivolta que emmarca un arc de mig punt, a la part dreta de la façana sud, i un òcul monolític de pedra motllurada a la part de ponent amb una data al damunt que hi posa 1791. La porta, molt senzilla, s'obre a la banda esquerra de la façana sud. És una porta d'arc de mig punt emmarcada amb dovelles. Els murs exteriors es mostren totalment nus i orfes d'ornamentacions, llevat d'una cornisa encastada a la part superior del mur de tramuntana, on també hi ha un contrafort al centre de la façana. Només les obertures - finestres i porta - trenquen la monotonia d'aquest edifici, concebut, des del primer moment, amb una gran simplicitat estructural i constructiva. El campanar que corona la façana de ponent és d'espadanya amb dos ulls, que posteriorment ha estat desfigurat. Al darrere de l'absis hi ha un petit cementiri tancat amb un mur de pedra força fet malbé. L'edifici, per bé que sembla respondre a una reedificació efectuada al segle XII, sembla evidenciar diverses remodelacions que han alterat profundament la seva genuïna estructura romànica. L'edifici planteja molts interrogants. | 08255-13 | Sector sud del terme municipal | L'església de Sant Amanç de Pedrós es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, dins el comtat d'Osona-Manresa i pertanyent al bisbat de Vic. L'església molt aviat devia adquirir la categoria de parròquia, que perdé posteriorment. Al llarg de la història fou sufragània de diverses parròquies. El lloc de Pedrós i l'església de Sant Amanç es comencen a documentar des del 982. L'església apareix citada el 1016 en la donació que féu Folc a Giaclavara de béns situats al castell d'Oristà, en el terme de Sant Amanç, en el lloc dit Pedrós. L'aparició d'un terme de l'església pot fer pensar que ja devia ésser parròquia, fet que es comprova poc temps després, ja que en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre 1025 i el 1050 apareix la parròquia de Pedroso, fet que és corroborat en un document de 1069 que cita la parròquia de Sant Amanç 'en lo riu que en diuen Pedrós'. Les funcions de parroquials les perdé després del 1154, que apareix per darrera vegada com a parròquia. L'any 1331 quan el bisbe Galceran Sacosta de Vic visità la zona, Sant Amanç de Pedrós no fou visitada i en canvi ho fou la de Sant Miquel de Terradelles que anteriorment constava com a sufragània de Santa Maria de Gaià. En aquest moment és probable que Sant Amanç de Pedrós es convertís en sufragània de Sant Miquel de Terradelles, però únicament es té constància que l'any 1686, quan el bisbe de Vic Pasqual visità la zona, tant Amanç de Pedrós com Sant Miquel de Terradelles eren sufragànies de Santa Maria de Gaià. Finalment l'any 1878 en virtut d'una reforma parroquial Sant Amanç passà a vincular-se a la nova parròquia de Sant Pau de Pinós, situació que conserva en l'actualitat. Al 1931 es celebrava a Sant Amanç una missa el dia del Sant i altres diades, a petició dels fidels. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 la capella quedà malmesa, i ja no recuperà mai més el culte. Fins fa poc servia de pallissa del mas Pedrós. | 41.9557800,1.9689600 | 414552 | 4645381 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65769-foto-08255-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65769-foto-08255-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65769-foto-08255-13-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la façana de ponent hi havia un petit cobert adossat, actualment en ruïna. | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65770 | La Trinitat de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-trinitat-de-la-tor | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. MASRAMON, Ramon (1981). 'La trinitat de la Tor'. Estel. Octubre de 1981. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya Romànica, 1. Artestudi Edicions. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XIII | La teulada està esfondrada, s'observen grans esquerdes a l'absis i la vegetació ha crescut arreu. | L'església de la Trinitat de la Tor es troba situada a uns 40 metres a llevant de la masia de la Tor vella, en la vessant del turó, prop d'un important desnivell. Es tracta d'una església romànica, formada per una única nau, que és rematada a llevant per un absis semicircular cobert amb quart d'esfera que, atesa a la poca alçada de la nau, arriba a ser tant alt com aquesta. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats disposats en filades regulars. Antigament la nau estava coberta amb volta de canó feta amb pedra però actualment la teulada està esfondrada i les restes que en queden denoten que últimament l'edifici havia estat aixoplugat amb un embigat. La part exterior de l'absis està ornamentat amb una motllura a la part superior. Al centre de l'absis s'hi obria una finestra de doble esqueixada, pràcticament derruïda ja que el mur exterior de l'absis es troba parcialment escrostonat, amb les filades de pedra despreses de la paret. A la façana sud s'hi obre una fina finestra a mode d'espitllera de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt, i a la façana oest, hi ha la porta principal d'accés, d'arc de mig punt adovellada. A l'interior de l'absis, una cornisa marca l'arrencada de la volta de quart d'esfera. | 08255-14 | Sector oest del terme municipal | L'església de la Trinitat de la Tor és propera a la casa de la Tor vella o Torre de Merlès, un casal del qual procedia una important família de la Baixa Edat Mitjana. De l'església no hi ha cap notícia documental devia ésser una església sufragània o petita capella vinculada a l'església parroquial de Santa Maria de Merlès i inscrita dins el terme del castell de Merlès. Al 1905 ja es trobava abandonada. | 42.0000600,1.9441100 | 412553 | 4650322 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65770-foto-08255-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65770-foto-08255-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65770-foto-08255-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65771 | Capella de Sant Segimon de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-segimon-de-teulats | GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. | XIX | Presenta la teulada i interiors esfondrats amb runa i vegetació. | Sant Segimon de Teulats es troba adossada a la façana sud de la masia de Teulats. Es tracta d'una petita església de planta rectangular, actualment sense teulada, i construïda amb murs de maçoneria de pedra, cantonades diferenciades i arrebossat escrostonat. L'interior, amb coronament de volta, també es troba esfondrat. La façana principal d'accés, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dues falses pilastres. Sobre el portal hi ha un requadre amb la inscripció següent: SEGIMON TEULATS / 1888 P(re)B(e)RE, i corona aquesta inscripció un timpà triangular. Més amunt s'hi obre un òcul de pedra. A la façana oest de l'església hi ha un contrafort adossat i una escala amb baranes de ferro que condueix a un nivell superior. A la façana est s'hi adossen altres cossos que formen part de la masia. | 08255-15 | Sector est del terme municipal | La capella de Sant Segimon va ser construïda a finals del segle XIX, ta com ho indica una inscricpió sobre el portal principal. | 42.0016200,2.0015900 | 417316 | 4650438 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65771-foto-08255-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65771-foto-08255-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65772 | Capella de la Trinitat de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-trinitat-de-vilalta | AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. | XVI | La Trinitat de Vilalta es troba situada a la banda nord de la masia de Vilalta, just al costat de l'accés principal que condueix dins la lliça, tancada amb un mur de pedra. La capella és de planta rectangular, amb absis carrat i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull que conserva una campana. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana principal, orientada al sud-oest, hi ha adossat un ampli porxo de teulada de doble vessant, tancat per un baix mur frontal amb una columna de pedra i una paret lateral amb un porta d'accés emmarcada amb pedra. La façana presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb un guardapols motllurat que el ressegueix. A la clau de l'arc hi ha la data de 1552 esculpida en baix relleu i amb un gran motiu figuratiu al centre també esculpit en baix relleu que representa la Santíssima Trinitat. A la dreta del portal, pràcticament adossat a ell, hi ha una escala de cargol de fusta que condueix a un primer pis. A la part superior de la façana, sobre el porxo, s'hi obre un òcul i més amunt una finestra apaïsada. A la zona de l'absis, orientat al nord-est, hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra, sota el carener. A la façana sud-est s'hi adossa un petit cos que sobresurt perpendicularment de teulada d'una vessant. | 08255-16 | Sector nord del terme municipal | A la capella de la Trinitat de Vilalta es celebra una missa a l'any, el dia de l'aplec de Vilalta (el diumenge abans de Corpus). Aquest dia es canten els goigs de la Santíssima Trinitat. Anys enrere es celebraven dues misses més durant l'any però actualment ja no es fan. L'edificació de la capella és del segle XVI. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65772-foto-08255-16-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65773 | Capella de Santa Magdalena de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-magdalena-de-la-cortada | AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. GAVIN, Josep M (1985). Inventari d'esglésies. Berguedà. Edita Arxiu Gavín. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVI -XIX | La vegetació cobreix part del mur nord i de l'oest, a més de la teulada. | La capella de Santa Magdalena de la Cortada està situada a tocar de la carretera BV-4406, en una zona plana envoltada de camps prop de la riera de Merlès, a mig camí entre les masies de la Cortada i d'Escrigues. Es tracta d'una capella de petites dimensions formada per un únic volum de planta pràcticament quadrada i coronat amb una teulada de quatre vessants, que es sustenta sobre una barbacana motllurada de pedra que forma tres graons. Està bastida amb filades regulars de carreus grans treballats col·locats a trencajunt. La façana principal, orientada al sud, està dominada per l'únic accés a la capella, una porta emmarcada amb pedra motllurada, molt treballada, que forma un guardapols sobre la porta. Als extrems laterals d'aquest guardapols hi ha esculpits motius figuratius animals. Just sobre la porta, en un carreu, s'hi llegeix la inscripció: JOAN CORTADA 1552 RENOBAT 1896'. Just sobre la inscripció, una motllura creua horitzontalment la façana separant-la en dues parts. A l'extrem superior, sobre la barbacana, s'hi conserven dos carreus col·locats verticalment, testimoni del campanar que hi havia hagut. A la resta de façanes hi ha una única obertura, concretament a la façana est. Es tracta d'una finestra rectangular de doble esqueixada emmarcada amb pedra treballada. Davant la façana principal hi ha un petit espai quadrat delimitat amb un baix mur de pedres treballades, al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. | 08255-17 | Sector central del terme municipal | La capella de Santa Magdalena fou bastida l'any 1552 i renovada l'any 1896, tal com ho indica una inscripció sobre el portal principal. | 42.0061900,1.9796900 | 415508 | 4650967 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65773-foto-08255-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65773-foto-08255-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65773-foto-08255-17-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65774 | Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-2 | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVII-XVIII | El mas Terradelles està situat a l'extrem sud del terme municipal, en una apèndix que queda envoltat per municipis de la comarca del Bages. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un pati tancat al davant, delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari adossades, i que té l'accés principal davant la façana est de l'edifici. La façana està dominada per un cos ampliat que forma dues eixides a nivell de primer pis i golfes, ambdues sustentades per un pilar central amb simples motllures a l'extrem superior, essent el pilar més estret al nivell superior. A nivell de planta baixa, on el cos ampliat forma un espai cobert amb volta d'obra vista, hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, que correspon al volum original de l'edifici. De la part dreta de la façana en sobresurt un cos que conté una porta emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1775 inscrita a la llinda. La façana oest té adossat a la part dreta el pati tancat que també s'estén davant la façana principal, amb un accés de lliça emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i també té dues petites estructures adossades que sobresurten al centre i a l'esquerra. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una finestra emmarcada amb maó i una obertura d'arc de mig punt a l'extrem dret que correspon al cos adossat al sud, amb la data de 1760 inscrita. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb maó, i a les golfes dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra simplement amb pedra bisellada. La façana nord conté, a nivell de planta baixa, dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, la de l'extrem esquerra emmarcada amb un sol monòlit. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada tapiada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una petita galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó, sustentades per un pilar central de pedra motllurat a l'extrem superior. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó. La façana est té un cos adossat a la part esquerra que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a més d'altres obertures reformades. A la meitat dreta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres més a les golfes, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada. | 08255-18 | Sector sud del terme municipal | Terradelles surt esmentada en el fogatge de 1497 i 1553 dins la parròquia i terme de Cornet. L' edificació actual data d'època moderna, entre els segles XVII i XVIII. | 41.9273600,1.9757000 | 415073 | 4642218 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65774-foto-08255-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Popularment es coneix la masia amb el nom de Sant Miquel. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65775 | Coll de Pitxell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-pitxell | XVIII | Coll de Pitxell està situada en un petit coll de la carena on es troben les esglésies de Sant Miquel de Terradelles, al sud-est, i Sant Jordi de Lloberes, al nord-oest. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats, un de planta baixa i primer pis i l'altre amb golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats, tot i que en algunes parts l'arrebossat les tapa. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, té al davant una lliça tancada per diverses estructures agropecuàries, un mur de maçoneria de pedra i un gran portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta amb la data inscrita de 1739. A la façana del cos original hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus treballats i una finestra reformada a la planta baixa, i un balcó i una finestra al primer pis. El cos adossat a l'esquerra, de major alçada i dimensions, està bastit parcialment amb obra i forma dos grans eixides, una a nivell de primer pis i l'altra a les golfes. La façana sud-oest està dominada completament pel volum de major alçada que conté tres finestres i un balcó al primer pis i quatre finestres a les golfes. La façana nord-oest presenta en el cos de menor alçada tres finestres a nivell de primer pis i en l'altre, un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra tant al primer pis com a les golfes. Finalment la façana nord-est està dominada per diverses estructures adossades d'ús agropecuari, i no conté cap obertura. | 08255-19 | Sector sud del terme municipal | L'actual edifici de Coll de Pitxell va ser bastit al segle XVIII al peu del camí ral i ramader que provenia de Sant Miquel de Terradelles. Antigament fou i hostal i casa de parada d'aquests camins. | 41.9304800,1.9689300 | 414516 | 4642572 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65775-foto-08255-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65775-foto-08255-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65775-foto-08255-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65776 | Tina dels camps d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dels-camps-descrigues | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Es troba parcialment plena de fems. | La tina de glans dels camps d'Escrigues es troba situada al sud-oest de la Rectoria Vella i a l'oest de Camadoca, en una plataforma rocosa envoltada de camps. Es tracta d'un forat circular picat a la roca d'un diàmetre de 190 centímetres. Actualment es troba coberta de fems, com bona part de la roca sobre la que està picada, deixant només a la superfície una profunditat vista inferior al mig metre. En les parets laterals de la tina s'observen diversos forats picats formant una línia horitzontal uns 20 centímetres per sota del nivell de la roca. | 08255-20 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9996000,1.9756300 | 415163 | 4650239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65776-foto-08255-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65776-foto-08255-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/