Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65827 | Cal Sicull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sicull | XIX | Recentment ha estat restaurada. La teulada s'ha fet nova i algunes parts s'han modificat: s'han tret els coberts annexos i alguns panys de paret s'han reformat amb obra. | Cal Sicull es troba situada al cap d'un petit serrat, a la banda sud de la riera de Merlès, prop del camí forestal que condueix cap a la masia de la Molina. És una casa de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossada, amb cantonades diferenciades i formada per planta baixa, un pis i golfes. La façana principal, orientada al sud, està formada per un portal central a la planta baixa flanquejat per dues finestres, emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. Al primer pis es repeteix la mateixa disposició d'obertures: una finestra balconera al centre i dues finestres flanquejant-la, també totes elles emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. A les golfes, sota carener, hi ha una finestra tapiada emmarcada amb maó. A la façana oest hi ha un accés reformat a la planta baixa i dues finestres al primer pis emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. La major part de la façana nord ha estat reformada amb obra i conserva part de la planta baixa construïda amb pedra. La façana est també presenta una part que ha estat reformada amb obra. Conserva una finestra al primer pis emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta. | 08255-71 | Sector oest del terme municipal | 41.9902500,1.9576900 | 413665 | 4649219 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65827-foto-08255-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65827-foto-08255-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta del treball de masies de l'ajuntament de Merlès, fet per Montse Rocadembosch. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65828 | El Pati | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pati | XVIII | El Pati està situat en una esplanada envoltada de camps dins la vall de Merlès, a la riba est de la riera a l'altura de la resclosa del molí d'Escrigues. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i un volum adossat a l'oest d'obra vista construït modernament. El volum principal està bastit amb murs de maçoneria de pedra, arrebossat a la façana est, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb una inscripció a la llinda formada per un motiu geomètric coronat amb una creu. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est, totalment arrebossada, conté dues finestres a nivell de primer pis i dues més a les golfes, entre les que destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. La façana nord es troba a escassos dos metres d'una gran estructura d'obra vista. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una finestra reformada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Finalment la façana oest queda dominada completament pel volum adossat d'obra vista, construït recentment. | 08255-72 | Sector central del terme municipal | 42.0108300,1.9849400 | 415949 | 4651477 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65828-foto-08255-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65828-foto-08255-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65828-foto-08255-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65829 | Cal Peiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peiro-0 | XVIII | Cal Peiró està situada en el marge est de la riera de Merlès, pocs metres al sud-oest de cal Mestre i al sud-est de can Peuplà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada originalment per un volum principal de planta baixa i primer pis que ha estat ampliat modernament amb el nivell de golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i les cantonades estan delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta, a nivell de planta baixa, una port emmarcada amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i dues portes reformades, una de les quals conserva una llinda de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i dues finestres reformades. El nivell de golfes és reformat completament. La façana sud-est conté dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la data de 1741 i una creu intercalada a la llinda, i un accés reformat amb unes escales. La façana nord-est té totes les obertures reformades exceptuant una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-oest conté una espitllera i una finestra reformada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. | 08255-73 | Sector central del terme municipal | 42.0118200,1.9863100 | 416064 | 4651586 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65829-foto-08255-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65829-foto-08255-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65829-foto-08255-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65830 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-4 | XVII | Cal Mestre es troba situada a la riba est de la riera de Merlès al nord-est de cal Peiró prop del camí que condueix de la resclosa del molí d'Escrigues a l'hostal de Sant Cristofol. És un petit edifici d'estreta planta rectangular, formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. La casa presenta els murs arrebossats i pintats de blanc amb un sòcol de pedra. Els elements més interessants es conserven a la façana principal, orientada al sud-est. En aquesta s'hi obre un portal que conserva la part superior dels brancals bisellats i la llinda de pedra també bisellada amb la data inscrita de 1690. El portal està flanquejat per dues finestres que sols conserven la llinda de pedra. La resta d'obertures: tres al primer pis i cinc a la façana nord-oest o bé han estat reformades o bé obertes de nou. | 08255-74 | Sector central del terme municipal | 42.0123900,1.9871900 | 416137 | 4651648 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65830-foto-08255-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65830-foto-08255-74-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65831 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-7 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVIII | La Casanova es troba situada prop del camí que comunica la resclosa del molí d'Escrigues amb l'hostal de Sant Cristòfol, al nord-est de cal Mestre. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, un pis i golfes i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades. Al volum principal s'hi adossen dos cossos, un a la façana sud i l'altre al vèrtex sud-est, els dos amb teulada de doble vessant i amb diferent alçada. La façana principal, orientada al sud, queda tancada per un cos que sobresurt perpendicularment, a la dreta de la façana, on s'hi obren diverses obertures, un mur, una porta de lliça amb barbacana de doble vessant i diverses estructures agropecuàries, formant un pati. A la planta baixa hi ha un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dos balcons, emmarcats amb brancals i llinda de pedra bisellada, que comparteixen base i barana. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A la façana est s'obren dues finestres emmarcades amb pedra brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals de pedra a les golfes. Adossat a la façana nord hi ha un pou o cisterna recoberta amb pedra i amb teulada d'una vessant sostinguda per pilars de pedra, formant un porxo, al qual s'accedeix a través d'una escala. En aquest porxo també hi ha una porta d'accés a l'interior emmarcada amb pedra bisellada. A les golfes s'obren dues finestres reformades. A la façana oest i a nivell de primer pis s'hi obren tres finestres, dues de reformades i una emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes s'hi obre una finestra reformada. Davant d'aquesta façana hi ha una gran estructura agropecuària, construïda amb pedra i obra i teulada de doble vessant. | 08255-75 | Sector central del terme municipal | La Casanova es troba documentada a finals del segle XIV o principis del XV formant part d'una batllia de la cambreria de l'Estany amb el nom de Batllia del mas Casanova, al castell de Merlès, que englobava peces de terra que tenien els hereus del masos Casanova, Amat, Trui, Bonells, Quers, Soler i Fàbrega. Torna a aparèixer documentada al segle XVI, en el fogatge de 1553, amb el nom de mas Casanova. L'edifici actual fou construït probablement als segle XVIII amb importants ampliacions i reformes posteriors. | 42.0134100,1.9905200 | 416414 | 4651758 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65831-foto-08255-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65831-foto-08255-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65831-foto-08255-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65832 | La Casavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casavella | XVIII | La Casavella està situada en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès, pocs metres al sud del torrent de la font del Pau i a l'oest de la gravera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta, una porta reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i una de reformada. A les golfes hi ha dues finestres reformades. La façana est té un cobert adossat bastit amb murs i pilars d'obra vista. Dins del cobert, en la façana del volum principal s'observen únicament dues obertures tapiades, emmarcades amb pedra bisellada, a nivell de primer pis. A la façana nord hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó i na altra amb pedra bisellada i ampit de pedra, i una finestra reformada a les golfes. La façana oest té adossada a nivell de planta baixa una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra. A la resta de la façana hi ha només una estructura d'obra que sobresurt al mig de la façana a nivell de primer pis. | 08255-76 | Sector central del terme municipal | 42.0157700,1.9890500 | 416296 | 4652021 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65832-foto-08255-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65832-foto-08255-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65832-foto-08255-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65833 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-1 | XVII | Cal Font està situada en un punt lleugerament elevat en la vall de la riera de Merlès, al nord de la Casavella i al sud de l'hostal de Sant Cristòfol. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres volums de planta rectangular dedicats a l'habitatge adossats en 'L' formant un pati tancat a la part interior, que queda també delimitat per una estructura d'obra adossada i un mur de pedra amb un accés orientat a l'est. Els dos volums situats al nord compten amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes i el situat al sud, només amb els de planta baixa i primer pis. Tots tres volums estan bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, canviant l'orientació en el volum situat més a l'est, de manera que les tres teulades desaigüen al pati interior. La façana principal, orientada a l'est, mostra els tres volums diferenciats. A l'esquerra hi ha el volum més baix, amb un cobert d'obra vista adossat perpendicularment a l'extrem esquerre. Conté un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1696 inscrita a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. En el volum adossat a la seva dreta hi ha un portal parcialment tapiat deixant una petita obertura emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1663 inscrita a la llinda, i una finestra reformada a les golfes. El tercer volum s'adossa perpendicularment al segon tapant-ne una part de la façana, i conté, en la seva façana est, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra reformada a les golfes. La façana nord mostra dues parts diferenciades que correspon a dos volums diferents. A l'esquerra hi ha una única obertura, que és l'accés a una cisterna quadrada bastida amb maó que s'adossa a la façana fins al nivell de primer pis. En la meitat dreta hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta al primer pis i una finestra de la mateixa tipologia a les golfes. La façana oest conté obertures únicament al nivell de primer pis, amb tres finestres emmarcades amb maó i un amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud del volum més baix conté dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. Pel que fa al volum situat més a l'est, l'únic que té el carener orientat d'oest a est, queda separat en la seva façana sud en dues parts. La meitat esquerra, adossada al segon volum, queda pràcticament oberta amb grans obertures a la planta baixa, primer pis i golfes, formant amples eixides als dos nivells superiors. La meitat dreta conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1765 a la llinda, una finestra reformada a les golfes i un rellotge de sol pintat al mur entre els nivells de planta baixa i primer pis, amb la data inscrita de 1855. Completen el conjunt dues estructures adossades al sud tancant el pati per aquesta part i el mur que tanca per l'est, amb un accés emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta, i amb un pujador de cavalls situat a la dreta del portal. | 08255-77 | Sector central del terme municipal | 42.0168700,1.9892700 | 416315 | 4652143 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65833-foto-08255-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65833-foto-08255-77-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65834 | Bonells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bonells-0 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII-XVIII | La vegetació cobreix parcialment la façana nord. | Bonells està situada en una zona de camps dins la vall de la riera de Merlès, al sud-est de l'hostal de Sant Cristòfol. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats dedicats a l'habitatge i diverses estructures adossades al voltant. El volum original i més antic està situat en el punt més elevat i compta amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i és de planta trapezoïdal ja que dues de les cantonades no fan angle recte sinó que tallen en diagonal. El volum modern, en canvi és de planta rectangular, està bastit amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i només compta amb el nivell de planta baixa i primer pis. La façana principal, orientada al sud-est, té un pati tancat al davant, delimitat per diverses estructures i volums, i amb l'accés principal orientat al nord-est. A nivell de planta baixa hi ha dues grans arcades d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una obertura emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1755 inscrita a la llinda que actualment dóna accés a un gran porxo adossat a la part dreta de la façana, bastit amb obra vista. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est té una estructura derruïda just al davant. Conté únicament dues obertures emmarcades amb pedra treballada, una a nivell de primer pis i l'altra a les golfes. A la part esquerra hi ha adossat el cos que forma un porxo davant la façana principal i més a l'esquerra hi ha la porta de lliça que dóna accés a tot el conjunt, emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord-oest, parcialment coberta d'heura, presenta a nivell de planta baixa un portal tapiat emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i nua altra de petites dimensions emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta de la façana hi ha diverses estructures adossades, algunes de les quals en mal estat de conservació, entre les que destaca la cisterna de planta quadrada. La façana sud-oest té una única finestra, emmarcada amb monòlits de pedra treballada, a nivell de golfes. Just al davant hi ha adossat l'altre volum dedicat a l'habitatge, que compta amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, i que està envoltat per estructures d'ús agropecuari. A l'est del conjunt es conserva l'era enrajolada, de planta pràcticament circular i delimitada per blocs de pedra treballada. | 08255-78 | Sector nord-est del terme municipal | Bonells es troba documentada a finals del segle XIV o principis del XV formant part de la batllia del mas Casanova, al castell de Merlès, de la cambreria de l'Estany. També apareix documentada al segle XVI, en el fogatge de 1553, amb el nom de 'mas den Bonells'. L'edifici actual fou construit probablement als segles XVI o XVII amb importants ampliacions i reformes al llarg del segle XVIII. | 42.0185100,1.9960900 | 416882 | 4652319 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65834-foto-08255-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65834-foto-08255-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65834-foto-08255-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65835 | Borralleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borralleras | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVI | Borralleras es troba situada a l'extrem nord del terme municipal, a la riba est de la riera de Merlès, prop de ca l'Andaló. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions, algunes d'elles integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg del temps. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, un portal d'arc de mig punt adovellat, una petita finestra quadrada emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i una obertura de garatge moderna a la dreta. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres emmarcades amb pedra bisellada. La finestra balconera que es troba situada sobre el portal adovellat té la data de 17+31 a la llinda. A la banda dreta s'observa una finestra tapiada amb obra. Les golfes presenta quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals està tapiada. A la façana est hi ha annexat un volum allargat reformat que corresponia a les antigues corts. A la part lliure de la façana del volum principal hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis i una finestra de menors dimensions emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord, totalment arrebossada, presenta dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra, quatre obertures reformades o de nova obertura i un balcó tapiat. La façana oest també es troba arrebossada i presenta a la planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i sis finestres reformades disposades irregularment | 08255-79 | Sector nord-est del terme municipal | Borralleras es troba documentada l'any 1325 depenent de la batllia de Lluçà. Tenia adscrits els masos Serra de Prats, Roca, Garona, Espluga de Lluçà i Barbarins de Torroella. A la primera meitat del segle XVI fou adquirit per l'hereu Costa o Riambau. A finals del segle XVI (1589) Joan Costa fa una donació i entrega de camps i béns del mas Borralleras a la seva filla Angelina Costa. | 42.0226100,2.0016300 | 417346 | 4652769 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65835-foto-08255-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65835-foto-08255-79-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65836 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-3 | XVIII | Torrents està situada a l'extrem nord del terme municipal, al nord de la masia de Vilalta. És una casa formada per dos volums independents units per una barbacana. El volum situat al nord és de planta rectangular, teulada de doble vessant, construït amb murs de maçoneria de pedra totalment arrebossats. La façana oest presenta un portal d'accés flanquejat per dues finestres, un portal d'arc rebaixat i una finestra quadrangular a la planta baixa. Al primer pis s'hi obre una única finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana sud presenta dos portals, un dels quals emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, una finestra moderna i una finestra emmarcada amb brancals de pedra a la planta baixa. Al primer pis s'obren quatre finestres; dues d'aquestes finestres estan emmarcades amb pedra, una amb brancals i llinda de pedra bisellada i l'altra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. La façana est correspon a un cos ampliat amb maó. S'hi obre sols una porta a nivell de primer pis sense accés. La façana nord presenta una forma de queixal per l'annexió d'un cos a la banda dreta. A la façana s'hi obren quatre petites finestres. El volum situat al sud és més llarg. Té teulada de doble vessant i està construït amb pedra i reformat amb obra. Presenta les obertures, de dimensions reduïdes, emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. | 08255-80 | Sector nord del terme municipal | 42.0392600,1.9857200 | 416051 | 4654633 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65836-foto-08255-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65836-foto-08255-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65836-foto-08255-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65837 | La Pinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pinya | XVIII | La Pinya està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, al nord-oest de la masia de Vilalta. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra totalment arrebossada, i queden a la vista algunes de les cantonades diferenciades amb pedra. Diversos cossos adossats i ampliacions han desfigurat l'estructura original. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un cos d'ample de façana ampliat modernament que sobresurt endavant. La façana original ha quedat a l'interior i està formada per un portal d'arc de mig punt de pedra i un portal a la dreta emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta. Segons fonts orals hi havia una data inscrita en la part antiga que corresponia al segle XVIII (1707 o 1777) i que actualment es troba tapada. A la façana sud-oest hi ha un cos d'obra que sobresurt perpendicularment i conserva una finestra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra. La façana nord-oest correspon a una ampliació amb totxo vell i tapia on s'hi observen diverses obertures modernes. També la façana nord-est correspon a una ampliació d'un cos modern d'ample de façana construït amb obra, de teulada d'una vessant i amb diverses obertures modernes. | 08255-81 | Sector nord del terme municipal | El topònim de la Pinya apareix documentat en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès de l'any 893: '..et usque ad ipsum rivulum qui dicurrit ad ipsa Pinga'. | 42.0352000,1.9774000 | 415357 | 4654190 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65837-foto-08255-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65837-foto-08255-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65838 | Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalta-0 | AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVII-XVIII | Vilalta està situada en un punt lleugerament elevat sobre la riera de Merlès, al nord-oest del molí de Vilalta. Es tracta d'un casal de grans dimensions format per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis, i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra gran, amb algunes parts amb filades de carreus regulars, i parcialment arrebossats. Les cantonades hi ha grans carreus treballats. La teulada és de quatre vessants, integrant tots els volums adossats sota una única teulada. La façana principal, orientada a l'est, té un gran volum adossat a la meitat esquerra que sobresurt formant un petit pati al davant, al fons del qual hi ha la capella de la Trinitat de Vilalta. A la meitat dreta de la façana hi ha un gran portal de pedra motllurada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb monòlits treballats en el cos adossat a la dreta. Al primer pis, una finestra i un balcó emmarcats amb pedra motllurada, i a les golfes, una espitllera entre carreus i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats. En el cos que sobresurt a l'esquerra (amb façana orientada al nord) hi ha tota la planta baixa oberta, permetent el pas a l'altre costat de la masia, és cobert amb volta d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats i dos balcons emmarcats amb pedra motllurada, un amb la data de 1755 inscrita. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats, una a mode d'espitllera i l'altra, més gran, amb decoració geomètrica a la llinda imitant una cortina. En la façana est d'aquest volum adossat, només visible des de fora del conjunt de la masia, hi ha tres espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i quatre finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i la resta reformades. La façana nord té adossat al centre un cos; a la planta baixa no té obertures i al primer pis forma un porxo delimitat amb una barana de pedra motllurada i sustentat amb tres robustos pilars bisellats, motllurats al capitell i a la base. A la resta de la façana hi ha una espitllera a l'extrem dret de la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats a les golfes, i decorada amb un arc conopial a la llinda i un motiu geomètric hexagonal a sobre. La façana oest té un petit cos adossat a l'extrem dret formant un queixal. A nivell de planta baixa hi ha sis obertures, dues espitlleres fetes amb pedra treballada, dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats, una finestra amb monòlits treballats i una espitllera emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra motllurada (inclòs l'ampit), dues mostren un motllurat especialment ric, una finestra d'arc conopial emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits treballats amb una fina motllura ubicada al cos adossat de la dreta. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits bisellats, la del centre té decoració geomètrica a la llinda i la de la dreta, decoració simple d'arc conopial; i una finestra emmarcada amb monòlits treballats i decoració simple d'arc conopial a la llinda ubicada al cos adossat a la dreta. La façana sud té un pati tancat al davant amb estructures agropecuàries que tapen el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dos grans balcons emmarcats amb pedra motllurada i una eixida central, amb barana de ferro treballat i sustentada amb un robust pilar central de pedra bisellada, a la cara exterior del qual hi ha picat a la pedra un rellotge de sol amb la data inscrita de 1773. A les golfes es repeteix la disposició amb una altra eixida, tot i que més baixa i amb el pilar central més curt. A la dreta del volum principal hi ha adossat el cos que sobresurt de la façana principal. Aquesta façana presenta tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb monòlits bisellats, i dues més a les golfes, una de les quals emmarcada amb pedra motllurada profusament i ampit motllurat. | 08255-82 | Sector nord del terme municipal | El lloc de Vilalta és documentat des de l'Edat Mitjana com una de les possessions dels senyors de la Portella. La masia de Vilalta és una gran construcció documentada ja al segle XI. Apareix documentada també al segle XV (1439) quan Joan Vilalta de Merlès adquireix directament del cavaller Jaume Tagamenent de la casa i finca de la Vall de Vilaramó, amb dret sobre esl seus habitants. També apareix en el fogatge de 1553, tot i que l'edificació actual correspon bàsicament a una construcció dels segles XVII i XVIII. Prop de la casa fou construïda la capella familiar advocada a la Santíssima Trinitat. Vilalta també tenia un molí a tocar de la riera de Merlès. | 42.0265000,1.9882700 | 416245 | 4653214 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65838-foto-08255-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65838-foto-08255-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65838-foto-08255-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra entre les que destaca la capella de la Trinitat i la masoveria, reformada recentment. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65839 | Molí de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vilalta | AADD (1990). Borredà. Els llibres de l'àmbit, núm. 5. Àmbit de Recerques del Berguedà. AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. SERRA, Rosa i SELLES, Carme. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1997. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVII-XIX | El desús de l'edifici comporta un deteriorament progressiu. Algunes elements dels coronaments de maó d'algunes obertures s'han desprès del seu lloc. | El molí de Vilalta es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès prop de la cruïlla de Sant Cristòfol i al costat de l'hostal de Vilalta. Es tracta d'un gran edifici de planta rectangular format per dos nivell de soterrani i tres plantes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Presenta una disposició regular de les obertures les quals estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de soterrani inferior, el carcabà i sortida d'aigües del molí amb una obertura de volta de canó emmarcada amb pedra treballada. Sobre el carcabà, i encara a nivell de soterrani, hi ha una sala on s'hi ubicava un molí escairador. Aquesta presenta una petita finestra emmarcada amb maó. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestrals (el de l'extrem dret tapiat) i dues portes d'accés. La porta de l'esquerra és la única obertura emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i presenta la data de 1886 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha sis finestrals (el de l'extrem dret tapiat) i al segons pis, que estava destinat a l'habitatge, s'hi obren sis finestres balconeres, la de l'extrem dret també tapiada. La façana est presenta a nivell de soterrani una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La resta de la façana presenta dues obertures per planta; les del pis superior són finestres balconeres. La façana nord presenta a nivell de segon pis set finestres de menor dimensions, una de les quals està tapiada. Als nivells inferiors s'hi adossa una estructura. La part inferior d'aquesta estructura està construïda amb maçoneria de pedra i corresponia a l'antic molí fariner; presenta a la part inferior un carcabà i un portal emmarcat amb pedra bisellada. La part superior construïda amb obra és una reconstrucció ja que aquesta part es va cremar. S'adossa a aquesta estructura la bassa del molí, construïda amb un mur de maçoneria de grans carreus, que també engloba la part posterior de l'hostal de Vilalta. La façana oest dóna al pati davant de l'hostal de Vilalta. Té l'accés a nivell de primer pis a través d'una porta coronada amb arc rebaixat. Al costat esquerra de la porta hi ha una finestra també coronada amb arc rebaixat. Al nivell de segon pis hi ha dues finestres balconeres, la de l'esquerra tapiada. | 08255-83 | Sector nord del terme municipal | L'antic molí de Vilalta probablement correspondria al segle XVII. L'any 1718 el molí de Vilalta consta en el capbreu del baró de la Portella com a molí fariner i draper (antigament una farga) situats en un mateix casal, confessant tres moles, un casal, una resclosa i un rec. El cens anual era d'un capó pel molí fariner i 11 lliures pel molí draper, cens que s'havia de pagar per Nadal. El molí es va ampliar al segle XIX en convertir-se en serradora. Fins a mitjans del segle XX el molí encara va continuar funcionant. | 42.0232500,1.9910800 | 416474 | 4652850 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65839-foto-08255-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65839-foto-08255-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65839-foto-08255-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Conserva la sala de màquines amb la maquinària del molí (descrita en una fitxa individualitzada, núm. 107). | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65840 | Hostal de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-vilalta | XVIII | L'arrebossat de la tàpia es troba escrostonat, s'observen esquerdes i el desús de l'habitatge provoca un deteriorament progressiu. | L'hostal de Vilalta es troba situat al costat del molí de Vilalta, a la riba oest de la riera de Merlès. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construït amb murs de maçoneria de pedra a la planta baixa i tapia al primer pis i golfes. Presenta cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, queda tancada per un pati delimitat per el molí de Vilalta, un mur de maçoneria de pedra en el qual s'hi adossaven corts i diverses estructures agropecuàries. S'accedeix al pati a través d'una entrada a l'oest. La façana presenta, a la planta baixa, dos portals emmarcats amb brancals i llinda de pedra bisellada i tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis s'hi obren cinc finestres, tres d'elles emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. Dues de les finestres conserven l'ampit de pedra motllurat. A les golfes s'hi obren quatre obertures, dues d'elles amb barana de fusta. La façana oest presenta dues finestres a nivell de primer pis, la de la dreta, actualment tapiada, estava emmarcada amb pedra. A les golfes s'hi obren dues finestres. La façana nord presenta diverses obertures disposades irregularment: dues a la planta baixa, tres al primer pis i dues a les golfes. També presenta un desaigua de pedra i una estructura de maó adossada. Davant aquesta façana hi ha la bassa del molí de Vilalta delimitada amb murs de maçoneria de pedra de grans carreus. La façana est presenta una finestra per planta, la del primer pis emmarcada amb pedra treballada. | 08255-84 | Sector nord del terme municipal | L'hostal de Vilalta, situat al peu del camí ral i prop d'un encreuament important de camins, havia fet d'hostal de traginers i transeünts fins a la Guerra Civil. Oferien allotjament, feien menjars i també venien diferents productes com bacallà, oli, xocolata i sucre. A partir d'aquest moment ja no va funcionar més com hostal. | 42.0234000,1.9908600 | 416456 | 4652867 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65840-foto-08255-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65840-foto-08255-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65840-foto-08255-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí ral passava a tocar de la façana oest de l'hostal. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65841 | Cal Ferrer de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-vilalta | XVIII | Cal Ferrer de Vilalta està situada a l'oest de la riera de Merlès poc més amunt de l'hostal de Sant Cristòfol, a l'extrem nord del conjunt format per cal Tracanet i el molí i l'hostal de Vilalta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions de planta baixa, primer pis i golfes bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en totes les façanes excepte la principal, i les cantonades delimitades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al sud, té un petit cobert adossat modernament a la part esquerra. A nivell de planta baixa conté una finestra emmarcada amb maó, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i un altre portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, aquest una mica més estret, donava accés a una sala coberta amb volta on hi havia pròpiament la ferreria. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb maó i la llinda reformada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb maó i la llinda reformada als extrems i una galeria central, emmarcada amb pedra treballada i un ample arc rebaixat. La resta de façanes estan completament arrebossades ocultant també els emmarcaments de les obertures. La façana est conté dues finestres al primer pis i una a les golfes, la nord tres finestres al primer pis i l'oest, una finestra al primer pis. | 08255-85 | Sector nord del terme municipal | 42.0239500,1.9911800 | 416483 | 4652928 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65841-foto-08255-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65841-foto-08255-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65841-foto-08255-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65842 | Cal Tracanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tracanet | XVIII | Cal Tracanet està situada uns metres a l'oest de la riera de Merlès poc més amunt del pont de Vilalta, a tocar del molí de Vilalta i la seva bassa. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i dos volums de menor alçada adossats al sud. Els tres volums estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els tres volums formaven dos habitatges separats, anomenats cal Tracanet i ca la Rosa. La façana principal, orientada a l'est, conté en el volum principal una porta i una petita finestra emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. En el volum adossat a la seva esquerra hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i s'hi adossa perpendicularment el tercer volum, amb una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada orientada a l'est. La façana nord d'aquest tercer volum conté un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana nord del volum principal consta d'un pis menys a causa del desnivell. Conté a nivell de primer pis una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta i dues finestres emmarcades amb brancals de maó, una amb llinda de fusta i l'altra de pedra. A les golfes hi ha un balcó emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta. La façana oest es troba situada a pocs metres de la bassa del molí de Vilalta, tot i que en un nivell lleugerament inferior, i té un pis menys a causa del desnivell. En el volum principal hi ha una finestra reformada al primer pis i dos balcons reformats a les golfes. En el volum adossat a la seva dreta hi ha únicament una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud del volum principal, que sobresurt per sobre el volum adossat de menor alçada, es troba parcialment arrebossada i conté dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, una a nivell de golfes i l'altra just sota teulada. La façana sud del volum més baix conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i la del volum adossat a l'est, una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis. | 08255-86 | Sector nord del terme municipal | 42.0235000,1.9912600 | 416489 | 4652878 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65842-foto-08255-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65842-foto-08255-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65842-foto-08255-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65843 | Cuasacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuasacs | XVIII | No conserva la teulada i parts dels murs de càrrega es troben derruïts. Ja es trobava en aquest estat abans de l'important incendi de 1994. | Cuasacs és una masia situada en un punt elevat sobre la carena anomenada de la Mussolera, a l'extrem oest de la vall de la riera de Merlès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions parcialment aterrada, formada per un volum principal de planta pràcticament quadrada i una estructura de grans dimensions situada uns metres a l'oest del volum principal. L'edifici, de planta baixa, primer pis i probablement també golfes (la part superior està completament derruïda), està bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes de les obertures. La teulada, actualment inexistent, era de doble vessant. La façana principal, orientada al sud-est, té un gran esvoranc a la part central del mur de càrrega. Únicament conserva una obertura, a l'extrem inferior esquerre, emmarcada amb monòlits de pedra treballada i reformada amb maó. La façana nord-est també conserva únicament una obertura, a nivell de primer pis. La façana nord-oest té una cantonada diferenciada integrada al mur denotant una ampliació. A la part esquerra hi ha un forat al mur de càrrega i a la dreta, dues petites obertures a nivell de planta baixa. La façana sud-oest conserva únicament una obertura, emmarcada amb monòlits de pedra treballada i reformada amb maó, a nivell de primer pis. A uns metres al sud-oest hi ha els vestigis d'una estructura de maçoneria de pedra de grans dimensions on probablement es trobaven la pallissa i les corts de la masia. Originalment tenia dos nivells i era de dimensions més grans que el volum dedicat a l'habitatge. | 08255-87 | Sector oest del terme municipal | 42.0202800,1.9791300 | 415480 | 4652532 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65843-foto-08255-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65843-foto-08255-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65843-foto-08255-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65844 | Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallares | XVII-XIX | Edifici en estat de ruïna. | Pallarès està situat a l'extrem occidental del límit municipal a la riba oest de la riera de Merlès. Es tracta d'un edifici en estat de ruïna, de planta rectangular, sense teulada (que era de dues vessants amb aigües a les façanes principal i posterior), construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i tapia amb alguns panys de paret reformats amb obra i parcialment arrebossats. Presenta una estructura de planta baixa i dos pisos i cantonades diferenciades de grans carreus de pedra treballada. La façana principal, orientada al nord-est, queda delimitada per un pati tancat amb un mur i diverses estructures derruïdes de pedra. Presenta un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa. A la dovella central de l'arc hi ha la data inscrita de 1687. A l'esquerra del portal hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i amb ampit de pedra motllurat. A les golfes, seguint la vertical del portal, s'hi observa una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra. A la part dreta de la façana hi ha una part tapada per heura. La façana nord-oest, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur, fruit d'una ampliació de l'edifici. S'hi obren dues finestres a nivell de primer pis, emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra motllurat. La part superior esquerra es troba reformat amb obra. La façana sud-oest es troba parcialment enrunada. Es tracta d'un cos que correspon a una ampliació del segle XIX. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra i una finestra, a l'esquerra del portal, emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra motllurat, i al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La part dreta de la façana es troba enrunada. S'hi conserva un pilar bisellat amb motllures a la part del capitell i la data inscrita de 1801. La façana sud es troba totalment enrunada. Només a la part dreta de la planta baixa es conserva una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra amb una reixa de ferro. | 08255-88 | Sector oest del terme municipal | Modernament la masia es va cremar en els incendis que van afectar el municipi de Santa Maria de Merlès de l'any 1994. | 42.0001900,1.9697100 | 414674 | 4650311 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65844-foto-08255-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65844-foto-08255-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65844-foto-08255-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior es pot observar una cisterna circular de pedra adossada a l'estructura de l'antiga masia i que quedà integrada a l'interior quan es van fer les ampliacions de la masia al segle XIX. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65845 | Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-3 | XVIII | El Molí Nou està situat a la riba oest de la riera de Merlès, a pocs metres d'aquesta i al nord-est del Palau del Roc. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per un volum de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes sota teulada bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1784 junt amb una creu i l'anagrama IHS inscrits a la llinda, a més de tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues de les quals a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha tres finestres, dues emmarcades amb pedra treballada i una amb pedra bisellada, i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana sud presenta una porta emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, i dues obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una eixida a l'extrem dret, amb sortida també a la façana est i sustentada amb dos pilars de pedra. La façana est té quatre finestres emmarcades amb pedra treballada, dues a la planta baixa i dues al primer pis, a més de l'eixida del primer pis, oberta també a l'est. La façana nord té un porxo adossat a nivell de planta baixa, sustentat amb tres pilars de pedra. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1761 junt amb una creu intercalada a la llinda, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'est del molí, en un nivell inferior, hi ha el carcabà en una zona on la riera passa engorjada entre grans roques. Precisament en una d'aquestes roques hi ha picat un canal d'un metre d'ample que conduïa l'aigua que sortia pel carcabà fins el curs central de la riera. | 08255-89 | Sector central del terme municipal | El Molí Nou no era un molí fariner sinó que va funcionar com a molí bataner fins a finals del segle XIX. Era conegut popularment com 'el molí de les baietes' ja que s'hi nocaven baietes. | 42.0159500,1.9846700 | 415933 | 4652046 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65845-foto-08255-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65845-foto-08255-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65845-foto-08255-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65846 | Palau del Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-del-roc | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVIII | L'important incendi de 1994 va afectar la masia cremant-ne la teulada i l'interior. Posteriorment es va reformar la masia conservant els murs de càrrega, que van resistir a les flames. | El Palau del Roc està situat sota el pla de Palau, en una costa molt rocosa i lleugerament elevada a l'oest de la riera de Merlès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, amb el tram superior de la façana principal i posterior arrebossat. La teulada, refeta després de l'incendi de 1994, és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, està dominada pel portal principal, emmarcat amb pedra bisellada. També a la planta baixa hi ha tres espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, una de les quals parcialment reformada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de la dreta de les quals amb la inscripció 'SEBREZ AÑO 1743' junt amb una creu a l'extrem superior i un motiu geomètric a la part inferior. La façana est conté dues finestres reformades a la planta baixa emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. La façana nord, situada a pocs centímetres del cingle rocós que hi ha darrera la masia, té la meitat dreta completament arrebossada. A nivell de planta baixa conté una finestra reformada amb llinda de fusta i al primer pis una finestra reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta , i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest té un cobert de grans dimensions adossat a la meitat esquerra aprofitant el cingle rocós com a mur posterior. Està sustentat amb un pilar de pedra treballada i conserva, en l'extrem més allunyat de la casa, el brancal d'una port de lliça, actualment inexistent. Pròpiament a la façana hi ha una finestra i una porta reformades a la planta baixa amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una font, ubicada dins l'antic forn de pa, que ja no conserva la volta. Al primer pis hi ha tres finestres reformades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Completa el conjunt un estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra situada uns metres al sud del volum principal, tot i que en un nivell inferior. | 08255-90 | Sector central del terme municipal | Palau del Roc es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553 sota el nom de Palau. Al segle XVII figura com a masia pertanyent a la jurisdicció dels barons de la Portella. L'edificació actual és del segle XVIII. Recentment es va cremar en els focs de 1994. | 42.0128500,1.9816000 | 415675 | 4651705 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65846-foto-08255-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65846-foto-08255-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65846-foto-08255-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una cadena al mig del camí restringeix l'accés a la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65847 | Masoveria d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-descrigues | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. VILARMAU, Josep M. (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVIII | La Masoveria d'Escrigues està situada al nord del nucli de Santa Maria de Merlès, poc metres al sud-est de la masia que li dóna nom, tot i que a l'altre costat de la carretera BV-4406. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes La façana principal, orientada a l'est, té un pati tancat al davant, delimitat per estructures i murs de maçoneria de pedra. A la planta baixa hi ha dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, una de les quals tapiada, i una porta emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una gran eixida que ocupa bona part de la façana, decorada amb barana de pedra motllurada i sustentada amb un robust pilar central de pedra treballada, de secció hexagonal i motllurat al capitell i la base. A les golfes es repeteix l'eixida, tot i que en aquest cas, el pilar central no és tan robust i és de secció quadrada. La façana sud té un cos adossat a la dreta, bastit amb murs i pilars de maçoneria de pedra, en un dels quals hi ha la data de 1734 inscrita. Pròpiament a la façana, on s'observa una cantonada integrada denotant una ampliació, hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, i cinc finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana oest té diversos cossos adossats a l'esquerra i un de planta circular, la cisterna, que sobresurt enmig de la façana, amb un accés emmarcat amb pedra treballada al primer pis. A la planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a més de l'accés a la cisterna, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals a mode d'espitllera. A l'esquerra de la façana hi ha adossats diversos cossos que tanquen un petit pati davant la façana nord de l'edifici. Destaca l'accés a aquest pati, un gran portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1741 junt amb una creu intercalada a la llinda. La façana nord té un pati al davant delimitat per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra. A la planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Dins del pati que hi ha davant la façana també s'observa el queixal que forma l'edifici deixant un petit pany de mur encarat a l'oest on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1733 junt amb una creu intercalada a la llinda al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. | 08255-91 | Sector central del terme municipal | La masoveria d'Escrigues era la casa pairal d'Escrigues fins que es construí un nou edifici i passà a la denominació de masoveria. Escrigues es troba documentada des de l'any 1242, i tenia adscrit el mas Puigferrat del qual en feren donació a la Mitra de Vic. A principis del segle XV l'hereu d'Escrigues era batlle de la Pabordia de Berga i Berguedà pel monestir de Ripoll. Apareix també en el fogatge de 1553. Va adquirir gran importància a partir de 1823 quan en prengué possessió Valentí Vilarmau, pagès d'Artés i avantpassat del conegut folklorista Josep Maria Vilarmau. | 42.0044600,1.9792300 | 415468 | 4650775 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65847-foto-08255-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65847-foto-08255-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65847-foto-08255-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fou la casa natal del folklorista Josep Maria Vilarmau. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65848 | Molí d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-descrigues | MESTRE, Pere. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVII | Es desús de l'edifici provoca un deteriorament progressiu. | El molí d'Escrigues es troba situat a la riba oest de la riera de Merlès, bastit sobre una gran esplanada rocosa a tocar de la riera, prop de la masoveria d'Escrigues. Es tracta d'un molí format per diversos cossos adossats i estructures de diferent alçada, nivell de teulada i vessants, ampliades al llarg dels anys que li confereixen una planta irregular. La part més antiga del molí està construïda amb maçoneria de pedra treballada i ben alineada, en algunes parts formant filades regulars. Presenta cantonades diferenciades integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg dels anys. La façana principal, orientada al nord, presenta el portal principal d'accés, emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la data inscrita de 1783 i dibuix d'un cor amb una creu, al mig de la data. A l'esquerra en s'hi adossa un cos de teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment, el qual presenta dues finestres obertures emmarcades amb pedra a la seva banda est. A la façana est, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i una petita finestra quadrangular a la dreta. Al nivell de primer pis s'hi obren tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra i un accés a un balcó on hi ha adossada la comuna d'obra. La façana sud correspon a una ampliació del segle XIX. A nivell de soterrani hi ha el carcabà que presenta un arc de mig punt adovellat i l'interior amb volta de canó. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data inscrita de 1882. Seguint la vertical, a nivell de primer pis hi ha dues finestres, una de petites dimensions desplaçada a la dreta i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data inscrita de 1887. A nivell de golfes, sota teulada, hi ha una finestra de menors dimensions, també emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la banda nord hi ha la bassa del molí reconstruïda recentment amb formigó a causa de les filtracions d'aigua cap a l'interior del molí. | 08255-92 | Sector central del terme municipal | El molí d'Escrigues està documentat a partir del segle XVII i es va reedificar al segle XVIII (1763) tot i que probablement és més antic. Hi ha força ampliacions del segle XVIII i XIX i es va mantenir actiu com a molí fariner fins abans de la Guerra Civil espanyola. Era propietat emfitèutica del mas Escrigues (actual masoveria d'Escrigues) i pagava censos al senyor de la Portella, senyor jurisdiccional del lloc. L'any 1730, Joan Escrigues, va rebre la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica. | 42.0046900,1.9810400 | 415618 | 4650799 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65848-foto-08255-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65848-foto-08255-92-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Conserva la sala de màquines amb la maquinària del molí (descrita en una fitxa individualitzada, núm. 217).La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65849 | Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escrigues | AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. VILARMAU, Josep M. (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XX | Escrigues està situada al nord del nucli de Santa Maria de Merlès, dins la vall de la riera de Merlès i en el costat oest d'aquesta. Es tracta d'un casal de grans dimensions format per un volum de planta quadrada de planta baixa, primer i segon pis, i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular sense arrebossar, tot i que la tipologia del parament denota que van ser bastits amb la intenció de ser arrebossats posteriorment. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada és de quatre vessants, amb una torre de planta quadrada que sobresurt al centre. La façana principal, orientada al sud, presenta com la resta de l'edifici una disposició d'obertures pràcticament simètrica. A la planta baixa hi ha dos grans portals d'arc rebaixat emmarcats amb pedra bisellada amb inscripcions a la clau: '1905' en un i 'J.V.R.' en l'altre. A cada extrem hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Tant al primer pis com al segon hi ha la mateixa disposició d'obertures, amb dos balcons emmarcats amb pedra bisellada als extrems i una galeria central de tres arcs rebaixats emmarcats amb pedra treballada. Al segon pis hi ha una finestra central emmarcada amb maó i quatre finestres dobles emmarcades amb maó. La façana oest presenta dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa, quatre balcons emmarcats amb pedra bisellada al primer pis, un dels quals sense base, la mateixa disposició al segon pis (quatre balcons) i quatre finestres dobles emmarcades amb maó a les golfes. La façana nord té un cos adossat amb quatre finestres emmarcades amb pedra treballada que forma una terrassa a nivell de primer pis. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i tres accessos a la terrassa, dos emmarcats amb pedra bisellada i el restant amb pedra treballada. Al segon pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i nua finestra emmarcada amb pedra treballada, i a les golfes, dues finestres dobles emmarcades amb maó. La façana est presenta a la planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra treballada, al primer pis quatre balcons emmarcats amb pedra bisellada, dos dels quals sense base, quatre balcons més al segon pis, un dels quals sense base, i quatre finestres dobles emmarcades amb maó a les golfes. Del centre de la teulada en sobresurt una torre de planta quadrada amb dues finestres per costat. | 08255-93 | Sector central del terme municipal | A principis dels segle XX, el 1905, el pare de Josep Maria Vilarmau, en Joan Roca i Raurell, va construir una nova casa a pocs metres de la vella pairalia, i li posaren el nom d'Escrigues. Aquest edifici era conegut originalment com la Torre d'Escrigues ja que té un marcat caire senyorial. D'aquesta manera la primitiva masia d'Escrigues, la gran pairalia, va passar a anomenar-se la masoveria d'Escrigues. | 42.0054500,1.9784600 | 415405 | 4650886 | 1905 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65849-foto-08255-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65849-foto-08255-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat cedida per Laura Casanova. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65850 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-4 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XVIII | La rectoria Vella està situada en el nucli de Santa Maria de Merlès, ben a prop de l'església parroquial, tot i que a l'altre costat de la carretera, just al sud del cementiri. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats dedicats a l'habitatge de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest té un pati al davant delimitat al sud per un mur de maçoneria de pedra i al nord per una estructura adossada. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i just a la seva dreta una estructura circular que sobresurt que correspon a la cisterna. Al primer pis hi ha un balcó reformat, una finestra emmarcada amb pedra motllurada profusament i l'ampit motllurat i un accés emmarcat amb pedra bisellada que permet al pas al volum adossat a l'esquerra. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. L'estructura que sobresurt a l'esquerra, una pallissa de dos nivells, té la data inscrita de 1748 en un carreu. La façana nord mostra les diferents parts de l'edifici, amb la pallissa a l'extrem dret, i els dos volums dedicats a l'habitatge a l'esquerra, separats per una cantonada diferenciada. A la façana nord de la pallissa hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1749 junt amb una creu intercalada a la llinda. Al volum central hi ha una finestra reformada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda a les golfes. El volum de l'esquerra presenta una porta emmarcada amb pedra motllurada a la que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. En la llinda d'aquesta porta hi ha la data de 1752 junt amb l'anagrama IHS. La façana est presenta quatre petites obertures a nivell de planta baixa, cinc finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada (una amb decoració d'arc conopial a la llinda) i una altra amb pedra motllurada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes. Destaca especialment la finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis, ja que el motllurat que l'envolta, especialment treballat, forma dos pinacles a l'extrem inferior i un arc conopial al superior. En l'espai interior que deixa l'arc conopial hi ha esculpit un motiu floral. La façana sud també mostra els dos volums diferenciats. El de la dreta forma una eixida al primer pis, quedant a la planta baixa únicament una porta emmarcada amb pedra bisellada. Al volum de l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra motllurada i decoració d'arc conopial a la llinda al primer pis. | 08255-94 | Sector central del terme municipal | La rectoria Vella es troba documentada al segle XVI, en el fogatge de 1553, amb el nom de la rectoria. L'edifici actual fou construit probablement al segle XVI o XVII amb importants ampliacions i reformes al llarg dels segle XVIII. | 42.0010700,1.9773200 | 415305 | 4650401 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65850-foto-08255-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65850-foto-08255-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65850-foto-08255-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65851 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-2 | XVIII | Ca l'Ermità està adossat a la façana oest de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una petita casa de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos, amb teulada d'una vessant ja que allarga la de l'església. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada amb la inscripció gravada a la llinda on hi posa: JOAN OBRADORS RECTOR / 17 + 24. Al primer pis s'hi obre un finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes hi ha una finestra balconera emmarcada amb maó i una finestra a l'esquerra que combina en el seu emmarcament pedra i maó. A la façana oest, arrebossada, s'hi obre una gran finestra a nivell de primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat, així com tres finestres de menors dimensions, reformades. També en sobresurt un desaigua de pedra. A la part del darrere de ca l'Ermità s'erigeix el campanar barroc de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. | 08255-95 | Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | Ca l'Ermità era la rectoria moderna, bastida al segle XVIII, de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès reedificada també al segle XVIII. | 42.0012400,1.9779400 | 415357 | 4650419 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65851-foto-08255-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65851-foto-08255-95-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65852 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-2 | XX | Les antigues escoles es troben situades al costat de llevant de l'actual rectoria de l'església de Santa Maria de Merlès. És un edifici de planta rectangular format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions i emmarcaments de les obertures amb brancals de maó i coronament de maó a plec de llibre. La façana principal, orientada al sud, presenta dues portes d'accés i sis finestres, una d'elles reformada d'una antiga porta, a la planta baixa. Al primer pis s'obre una gran finestra balconera al centra i dues finestres que la flanquegen. La façana est presenta tres obertures: una finestra a la planta baixa, una finestra al primer pis i un òcul sota el carener. La façana nord presenta un gran portal d'arc rebaixat a la planta baixa i dues finestres al primer pis. | 08255-96 | Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | Les antigues escoles també foren seu de l'ajuntament vell. Actualment estan habilitades com a un local social i per tant com a equipament municipal. | 42.0011900,1.9782400 | 415381 | 4650413 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65852-foto-08255-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65852-foto-08255-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65853 | Puigdesala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdesala | XVIII | Puigdesala està situat en un punt elevat de la vall de Merlès, al nord de la masia d'Esmerats. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats de diferent alçada de teulada, i de planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest està dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha esculpit un sol amb l'anagrama IHS i la representació dels claus del calvari a l'interior, i amb la inscripció 'INRI' i '1787' just a sota. També a la planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. A la part dreta hi ha una porta de garatge reformada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. La façana sud-est només té obertures a nivell de primer pis, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i nu balcó reformat, també emmarcat amb pedra bisellada. La façana nord-est té un cos adossat a la meitat esquerra que forma una terrassa a nivell de primer pis. A la planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i al primer pis una porta reformada emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa i tres finestres, també reformades, emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord-oest presenta una porta reformada emmarcada amb pedra bisellada a la que s'accedeix a través d'unes escales, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis. | 08255-97 | Sector oest del terme municipal | 41.9989400,1.9690700 | 414619 | 4650173 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65853-foto-08255-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65853-foto-08255-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65853-foto-08255-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65854 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-6 | XIX-XX | Els interiors es troben malmesos i els vidres trencats. | El Pujol es troba situat en un punt elevat al nord-est de la masia de la Tor vella. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades i emmarcaments de les obertures amb maó. Dues línies de maó, una a 1 metre del terra i una altra al primer pis, ressegueixen el perímetre de la casa. La façana principal, orientada al nord-est, presenta a la planta baixa una porta d'accés al centre, flanquejada per dues finestres. Al primer pis i seguint la mateixa disposició d'obertures s'obren una finestra balconera central flanquejada per dues finestres apaïsades. Sota el carener hi ha una obertura de forma triangular emmarcada també amb maó. La façana nord-oest presenta dues finestres geminades a nivell de planta baixa i a la façana sud-oest s'hi obren dos portals i dues finestres a nivell de planta baixa. Al primer pis s'obre una obertura amb forma de rombe. A la façana sud-est hi ha dues finestres geminades a la planta baixa i una estructura d'obra adossada a la part dreta. Al voltant de la casa, a uns metres davant de la façana nord-oest i davant la façana nord-est, hi havia hagut diverses estructures suposadament d'ús agropecuàri. Actualment les de la façana nord-oest no se'n conserva res i les de davant la façana nord-est es troben en estat de ruïna. Si que es conserva una bassa de forma triangular delimitada amb murs de maçoneria de pedra de 1'60 metres d'alçada. | 08255-98 | Sector oest del terme municipal | 42.0056200,1.9482200 | 412901 | 4650935 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65854-foto-08255-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65854-foto-08255-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65855 | Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cererols-0 | XIX | Cererols està situada en una esplanada rocosa protegida del vent del nord a la vall de la riera de Merlès, al sud-oest de la To Nova. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa i primer pis i diferents amplades, bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta dos parts diferenciades a caus dels dos volums adossats. En el volum est, més ample, hi ha dues portes a la planta baixa, una amb emmarcada amb pedra treballada amb la llinda reformada, i l'altra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres, dues emmarcades amb maó i una de reformada. En el volum oest hi ha únicament una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. La façana est té únicament tres petites obertures emmarcades amb pedra treballada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. La façana nord té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha una porta d'arc rebaixat emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb maó. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb maó. La façana oest té adossada a nivell de planta baixa dues estructures, una construïda amb obra i l'altra de menors dimensions, la cisterna, amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb maó. Davant la façana principal hi ha una estructura amb murs de maçoneria de pedra i obertures emmarcades amb maó, i al voltant es troben altres estructures, tot i que la majoria són construïdes modernament. | 08255-99 | Sector oest del terme municipal | 41.9943100,1.9335400 | 411670 | 4649695 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65855-foto-08255-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65855-foto-08255-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65856 | La Tor Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-nova | XIX-XX | La Tor Nova està situada en un punt elevat a l'extrem oest del terme municipal, pocs metres al nord-oest de la Tor Vella i l'església de la Trinitat de la Tor. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una disposició de les obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó amb una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i a les golfes una galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. La façana sud-est presenta una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb maó i un accés reformat des del que s'accedeix a l'antiga comuna al primer pis, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La façana nord-est té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha una porta d'arc rebaixat emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb maó. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb maó. La façana nord-oest té adossada a nivell de planta baixa dues estructures, una construïda amb obra i l'altra de menors dimensions, la cisterna, amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb maó. Davant la façana principal hi ha una estructura amb murs de maçoneria de pedra i obertures emmarcades amb maó, i al voltant es troben altres estructures, tot i que la majoria són construïdes modernament. | 08255-100 | Sector oest del terme municipal | 42.0004600,1.9431200 | 412472 | 4650368 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65856-foto-08255-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65856-foto-08255-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65857 | La Tor Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-vella | AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVII | La Tor vella, també coneguda com la To, la Torre de Merlès o can Tobella, està situada en un punt elevat de la vall de Merlès prop de la carretera que condueix al santuari de Santa Maria de la Guàrdia. És un edifici força reformat, ampliat en alçada, de planta rectangular construït amb murs de maçoneria de petits carreus disposats, en alguns panys, en filades regulars i cantonades diferenciades de carreus més grans. Té teulada de doble vessant amb aigües laterals i està formada per planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal central emmarcat amb brancals de pedra i arc deprimit convex, flanquejat per dues petites finestres, la de l'esquerra emmarcada amb monòlits de pedra. Dues estructures adossades, una a cada banda del portal, sobresurten perpendicularment. La de l'esquerra està construïda amb maçoneria de pedra i teulada d'una vessant i la de la dreta amb pilars d'obra i coberta d'uralita. Tant al primer pis com al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, la de l'esquerra del segon pis modificada. La façana sud presenta a la planta baixa una espitllera d'un sol bloc. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una porta reformada amb escales d'accés d'obra. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana oest presenta una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa, dues finestres al primer pis, un emmarcada amb pedra treballada i l'altra reformada i dues finestres al segon pis emmarcades amb pedra treballada. A la façana nord s'hi obre una espitllera emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i dues finestres reformades al primer pis. Uns metres a llevant de la casa hi ha les restes d'una antiga construcció enderrocada que conserva algunes de les seves gruixudes parets de grans blocs de pedra; i just a la vessant d'aquesta esplanada es troba, mig tapada per la bardissa l'església de la Trinitat de la Tor. | 08255-101 | Sector oest del terme municipal | El casal de la Tor de Merlès es troba documentat a la Baixa Edat Mitjana amb el cavaller Pere de la Torre, el qual el 1219 tenia importants propietats a la vall de Merlès. L'any 1353 el rector de Merlès, Berenguer Sa Cortada, compra entre altres terres i drets, unes terres de Pere de Torre i al seu fill, senyors del casal de la Torre de Merlès. L'any 1393 el 'donzell senyor de la Casa de la Torr' era 'Pericho de Merlès' per donació a ell feta 'per los honrats de P. ça Torr e Narnau ça Torr, donzells'. Durant el segle XIV els senyors de la Tor de Merlès s'enfrontaren obertament amb els senyors del castell de Pinós. El casal de la Tor vella, casa forta, té un orígens medievals però al segle XVII fou reformada i s'habilità com a una masia de reduïdes dimensions. | 41.9999500,1.9434600 | 412499 | 4650311 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65857-foto-08255-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65857-foto-08255-101-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El topònim és molt significatiu ja que indica l'existència d'una fortificació, una torre, probablement del castell de Merlès. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65858 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-5 | XVII | Les Cases està situada en un punt elevat al nord de la riera de Merlès i de la carretera BV-4406 i a l'oest de Colomeres. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal dedicat a l'habitatge de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures al voltant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant les diverses ampliacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, té un pati tancat al davant, delimitat per estructures agropecuàries i amb l'accés principal orientat al nord i format per brancals de pedra treballada amb guarda-rodes a l'extrem inferior i coronat amb un arc rebaixat de maó. Pròpiament a la façana hi ha, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb brancals de pedra bisellada i coronada amb d'arc rebaixat de maó, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció mig esborrada a la llinda 'Jaume Casas 1659', a més d'una finestra petita emmarcada amb maó i una altra finestra emmarcada amb pedra bisellada. A les golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altre amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. La façana nord té adossada una estructura d'obra de dos nivells que forma un porxo a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i al primer pis, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals s'ha reconvertit en porta. A les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb pedra treballada i una reformada. La façana est, on hi ha una cantonada integrada que denota una ampliació, presenta una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada a la planta baixa, un balcó emmarcat amb pedra motllurada i dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra treballada, al primer pis, i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb pedra treballada, llinda de fusta i ampit motllurat, i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana sud presenta a nivell de planta baixa una porta d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues obertures reformades. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data de 1813 inscrita a la llinda, i dos balcons emmarcats amb pedra motllurada, el de l'esquerra dels quals amb la data de 1862, junt amb una creu i diversos motius geomètrics inscrits a la llinda. A les golfes el parament és d'obra vista, amb un pilar central de pedra. Actualment hi ha dues petites portes en aquesta part d'obra vista, encara que originalment tot el nivell de golfes quedava obert. A més de les estructures adossades a l'oest de l'edifici hi ha una pallissa de grans dimensions uns metres al nord de la masia, sobre una gran roca. | 08255-102 | Sector oest del terme municipal | 41.9948800,1.9578400 | 413683 | 4649733 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65858-foto-08255-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65858-foto-08255-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65859 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-5 | XVIII | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | Cal Ferrer es troba situat a un quilòmetre al sud del nucli de Santa Maria de Merlès, a la riba est de la riera de Merlès. Es tracta d'un edifici de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la planta baixa un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Aquest portal era l'antic accés principal a l'habitatge. A la banda dreta del portal hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal modern. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, la de l'esquerra reconvertida en porta d'accés al primer pis, a la qual s'accedeix a partir d'unes escales d'obra. A les golfes s'hi obren dues obertures de menors dimensions. Annexat a la part esquerra de la façana hi ha un cos d'obra que forma una petita terrassa, en el qual hi ha el fornal i les eines de ferrer. La façana sud-oest presenta a nivell de planta baixa una espitllera i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis s'hi obre una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb maó. A l'extrem esquerre s'hi adossa un contrafort. La façana nord-oest presenta dues finestres a nivell de primer pis, la de l'esquerra emmarcada amb maó i dues obertures a les nivell de golfes. La façana nord-est hi ha adossat un cos d'obra que constituïa un habitatge independent, així com diverses estructures agropecuàries. | 08255-103 | Sector central del terme municipal | 41.9932600,1.9725800 | 414902 | 4649538 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65859-foto-08255-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65859-foto-08255-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65859-foto-08255-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'edifici de cal Ferrer englobava dos habitatges separats: cal Ferrer i cal Escloper, actualment es troben unificats en un de sol. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65860 | Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribera-0 | XVIII | Cal Ribera està situat prop de la riera de Merlès, formant un petit nucli amb cal Ferrer i Puigferrat. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, tot i que en algunes parts hi apareix directament la tàpia, que han estat arrebossats deixant els emmarcaments de les obertures vistos. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, té un cos adossat al davant que forma un porxo a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha una porta reformada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1770 inscrita a la llinda i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb un quadrat en relleu a la llinda en el que hi ha una creu i una inscripció molt erosionada. Al primer pis hi ha una finestra reformada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una reconvertida en balcó i l'altra amb ampit motllurat; i a les golfes tres obertures reformades. La façana nord conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra reformada a les golfes. La façana oest té un pis menys a causa del marge rocós en el que es troba adossat la masia. Únicament hi ha tres finestres reformades, totes situades a nivell de primer pis. La façana sud té una estructura adossada a nivell de planta baixa. En aquesta façana només hi ha una obertura emmarcada amb maó a nivell de primer pis. Pocs metres davant la façana principal, hi ha un pou de planta rectangular bastit amb maó vist. | 08255-104 | Sector central del terme municipal | 41.9937800,1.9731300 | 414948 | 4649596 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65860-foto-08255-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65860-foto-08255-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65860-foto-08255-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65861 | Molí del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mas | MESTRE, Pere. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVIII | Algunes parts de l'edifici amenacen ruïna i la vegetació cobreix bona part de l'exterior més proper, dificultant l'accés al molí. | El Molí del Mas està situat en un punt enclotat en el marge oest de la riera de Merlès, a pocs metres d'aquesta i a l'altre costat de la masia que li dóna nom. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes (algun dels quals en estat de ruïna), amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats parcialment i carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una porta reformada. Al primer pis hi ha una finestra reformada i sobresurt una estructura amb teulada de doble vessant just sobre el portal principal de l'edifici. La façana sud té únicament tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i quatre finestres reformades al primer pis. La façana nord té un cos adossat amb teulada d'una sola vessant on hi ha un accés lateral emmarcat amb pedra bisellada i els dos carreus que es conserven d'un antic matacà just a sobre. A la part visible de la façana hi ha una espitllera a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, amb la peculiaritat que la llinda, formada per un sol monòlit forma un arc de mig punt. La resta de la façana nord i la façana est són actualment inaccessibles per la gran quantitat de bardissa que envolta l'edifici. | 08255-105 | Sector central del terme municipal | El Molí del Mas probablement correspon a una edificació de mitjans del segle XVIII i fou ampliat al segle XIX. L'any 1754, Josep d'Oriola i Cortada, va rebre la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica. El molí va deixar de funcionar passada la Guerra Civil. Fins als anys 70 del segle XX el molí s'havia adaptat com a habitatge. | 41.9909800,1.9720400 | 414854 | 4649286 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65861-foto-08255-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65861-foto-08255-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65861-foto-08255-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La maquinària del molí es conserva al seu interior tot i que no s'hi ha pogut accedir ja que l'edifici amenaça ruïna.La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65862 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-12 | XIX-XX | La Torre es troba situada a la riba oest de la riera de Merlès prop de cal Paleta i l'antiga Serradora. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i presenta les cantonades i les obertures emmarcades amb maó. Dues línies de maó horitzontals i dues línies de maó verticals delimiten els nivells de pisos i les crugies. Les línies horitzontals ressegueixen també la part superior de les finestres provocant un ressalt. Tota la casa presenta una disposició simètrica de les obertures, les quals estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. La façana principal orientada al sud-oest presenta un portal d'accés central i dues finestres que el flanquegen a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres. A la façana nord-oest hi ha dues finestres a la planta baixa i dues finestres al primer pis. A sota el carener s'hi obre una finestra de menors dimensions també emmarcada amb maó. La façana nord-est presenta tres finestres a la planta baixa, dues finestres al primer pis i una estructura adossada que sobresurt perpendicularment, totalment arrebossada. A la façana sud-est s'obren dues finestres per planta i una petita finestra sota carener. | 08255-106 | Sector central del terme municipal | 41.9891700,1.9693100 | 414626 | 4649088 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65862-foto-08255-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65862-foto-08255-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65864 | Cal Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paleta-0 | XIX-XX | Cal Paleta està situada uns metres a l'oest de la riera de Merlès, just al sud de la Torre i ben a prop de les altres estructures que formaven la Serradora. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions separada en dos habitatges de planta baixa i primer pis, un anomenat cal Paleta i l'altre ca la Ramona. Està bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb les cantonades delimitades amb maó i amb totes les obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta amb arc de descàrrega de maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest mostra els dos habitatges separats amb una distribució simètrica respecte l'eix central. En els dos habitatges hi ha una porta i una finestra a la planta baixa, i dues finestres al primer pis. La façana nord, pràcticament coberta d'heura en tota la seva extensió, té únicament una porta tapiada a la planta baixa i una finestra al primer pis. La façana oest, orientada cap a la riera de Merlès, presenta una distribució exacte respecte la façana principal, amb dues portes i dues finestres a la planta baixa i quatre finestres al primer pis, quedant repartides de forma simètrica i separades en dos habitatges. Del centre de la façana en sobresurt un petit cobert que conté l'antic forn de pa, amb la volta d'obra i la boca formada per dos monòlits de pedra treballada. La façana sud queda dominada per un llarg cobert adossat, bastit amb amples pilars de maçoneria de pedra amb maó a les cantonades. A l'extrem del cobert, hi ha diversos pilars més que actualment no sustenten cap teulada. | 08255-108 | Sector central del terme municipal | 41.9888100,1.9688700 | 414589 | 4649048 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65864-foto-08255-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65864-foto-08255-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65865 | Salavert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salavert | XVIII | Salavert es troba situada al nord-est de Puigdesala i Esmerats, a l'oest del nucli de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per diversos cossos adossats amb diferent nivell i vessants de teulada. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades, totalment arrebossada. La façana principal, orientada al sud, està formada per tres cossos adossats i queda tancada per un mur amb estructures agropecuàries i una porta de lliça coberta amb barbacana de doble vessant, formant un petit pati al davant. A la banda esquerra de la façana hi ha un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis, sobre el portal, s'obre un finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit motllurat, i dues finestres reformades. A la part central hi ha un cos que s'ha reformat (una possible antiga pallissa) quedant a la vista els antics pilars. S'ha tapiat amb mur part de les grans obertures i s'hi ha obert dues finestres. La part de la dreta, que forma part del cos adossat a la façana est, s'hi obre una porta i una finestra. La façana oest queda dominada per un cos adossat modern, amb teulada d'una sola vessant. A la façana nord s'obren dues petites obertures a nivell de planta baixa, cinc finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra i ampit de pedra i tres finestres a les golfes, dues d'elles emmarcades amb monòlits i ampit de pedra. A la façana est s'hi adossa un cos d'alçada inferior amb teulada a doble vessant on s'hi obren dues finestres a nivell de primer pis. | 08255-109 | Sector oest del terme municipal | 42.0032800,1.9630600 | 414127 | 4650660 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65865-foto-08255-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65865-foto-08255-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65865-foto-08255-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65866 | Puigferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigferrat-0 | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVII-XVIII | El desús de l'habitatge i el poc manteniment provoca un deteriorament progressiu. Presenta la teulada vella de bigues i llates de fusta i algunes parts s'han esfondrat. | Puigferrat està situada prop del camí que condueix a Puigdesala i Salavert, enfront de cal Ferrer. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades, algunes d'elles integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg dels anys. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada al qual s'accedeix a través de dos graons. A l'esquerra hi ha un altre portal, aquest d'arc rebaixat i emmarcat amb maó. També hi ha una finestra tapiada amb una data molt erosionada a la llinda de la qual només es distingeixen els dos últims dígits: - - 89. A la dreta del portal s'hi obre una finestra emmarcada amb maó. Cal ressaltar un carreu situat a la banda esquerra de la llinda del portal principal el qual es troba decorat amb un dibuix geomètric format per tres cercles concèntrics; a l'interior hi ha un cercle amb diversos raigs (semblant a un sol) i una roda interior amb sis radis. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. Les finestres central i esquerra tenen ampit de pedra. A la banda esquerra de la façana s'hi adossa perpendicularment un cos construït amb obra. A la façana nord-est hi ha la pallissa que té accessos i obertures també en la façana principal. Està construïda parcialment amb pedra i obra i es troba en mal estat de conservació i part de la teulada s'ha esfondrat. La façana nord-oest presenta una estructura de pedra adossada a la planta baixa i una finestra a l'extrem dret emmarcada amb maó. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb maó, un accés a un balcó que dóna a una comuna i una finestra emmarcada amb brancals de pedra i llinda de pedra en la qual hi ha la decoració de tres petits rostres esculpits en baix relleu disposats triangularment. A la façana sud-oest no té obertures i forma part d'un cos adossat construït amb maçoneria de pedra i obra vista, que s'allarga en direcció sud-est, sobresortint de la façana principal. | 08255-110 | Sector central del terme municipal | Puigferrat es troba documentat a mitjans segle XIII, adscrit al mas Escrigues que en feu donació a la Mitra de Vic. En aquesta masia visqueren diverses generacions de campaners, tal com ho demostra una de les campanes de l'església parroquial obrada per Juan Puigferrat a finals del segle XVII. | 41.9933600,1.9715800 | 414819 | 4649550 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65866-foto-08255-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65866-foto-08255-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65866-foto-08255-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65867 | Esmerats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esmerats | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVIII | Restaurada. | Esmerats es troba situada al nord-oest de la masia de Puigferrat, prop del camí que condueix a Puigdesala i Salavert. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per dos volums adossats de diferent nivell de teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, i diversos cossos adossats. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades, algunes d'elles integrades als murs fruit les ampliacions al llarg dels anys. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta en el volum més antic situat a la part esquerra, un portal d'accés, dues finestres al primer pis i dues a les golfes. Aquest volum es troba en fase de restauració. El volum més modern és el que correspon a la part dreta de la façana, té una major alçada i està format per dos cossos diferenciats per una cantonada diferenciada integrada al mur. Aquesta part presenta un portal d'accés emmarcat amb pedra bisellada amb un arc de descàrrega de maó a sobre i una finestra moderna al a dreta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat i una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb maó i coronament de maó a plec de llibre. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord correspon al volum antic, presenta una cisterna semicircular adossada amb un accés a la part superior i coberta amb una teulada moderna d'una vessant. També hi ha dues finestres al nivell de primer pis i una a les golfes. La façana est té una forma en L. A la part del volum antic hi ha dues obertures a la planta baixa, tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i dues finestres a les golfes. A la part del volum més modern hi ha una obertura a la planta baixa, una porta emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada a nivell de primer pis que s'accedeix a través d'una escala moderna, i una finestra a les golfes. A l'esquerra de la façana s'adossa un cos que sobresurt perpendicularment amb teulada de doble vessant on s'hi obren dues finestres emmarcades amb obra al nord i una a l'est. Al capdavall d'aquest cos encara s'hi adossa una altra estructura, un cobert, amb teulada d'una vessant. La façana sud té diverses estructures agropecuàries al davant deixant un estret pas enmig. La façana presenta, a la planta baixa, una ampla arcada d'arc de mig punt tapiada; una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda d'arc rebaixat de maó i dues finestres reformades. Al primer pis s'hi obren tres finestres balconeres emmarcades amb maó, una de les quals tapiada; una finestra moderna i una galeria de tres arcades d'arc rebaixat emmarcades amb maó. A les golfes es repeteix la disposició de les obertures: tres finestres emmarcades amb maó i una galeria de tres arcs rebaixats emmarcats amb maó. Sota teulada encara s'hi obre una altra finestra emmarcada amb maó. | 08255-111 | Sector central del terme municipal | La masia d'Esmerats es troba documentada al 1303 quan tenia adscrit el mas Moixons de Sant Pau de Pinós. Apareix també a finals del segle XV, en el fogatge de 1497 dins la parròquia de Santa Maria de Merlès, i amb el nom d'Asmalars. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 amb el nom de Asmarachs de Merlès. L'edifici actual fou construit probablement al segle XVIII amb ampliacions i reformes al llarg dels segles següents. | 41.9951800,1.9680700 | 414531 | 4649756 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65867-foto-08255-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65867-foto-08255-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65867-foto-08255-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65868 | Camadoca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camadoca | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). | XVII-XVIII | Camadoca es troba situada a uns 100 metres al sud de del nucli urbà de Santa Maria de Merlès, a la riba oest de la riera de Merlès, prop del pont Medieval. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i carener partit amb diferent altura. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i cantonades diferenciades, algunes integrades als murs fruit de les ampliacions al llarg del temps. A la façana principal encara s'observen les traces de la primitiva estructura de la casa, més petita i formada només per planta baixa i un pis. La façana principal, orientada al nord, presenta a la planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb petites dovelles. A la dreta del portal hi ha una porta i una finestra emmarcats amb maó, i a l'esquerra una porta d'accés reformada. Al primer pis, i sobre el portal central, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada reconvertida en finestra balconera i a cada costat una finestra emmarcada amb maó. A nivell de golfes s'hi obre una finestra emmarcada amb maó. La façana est presenta dues petites finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i dues finestres, de majors dimensions, al primer pis, també emmarcades amb maó. La façana sud presenta un cos adossat al llarg de tota la façana, de menor alçada i teulada de doble vessant on s'hi obren diverses finestres, algunes amb llinda de fusta. Més endavant també hi ha una estructura d'obra (un cobert) amb teulada de doble vessant, i al costat hi havia l'antiga era enrajolada i delimitada amb línies de grans blocs de pedra amb la part superior arrodonida. En ella s'hi havia trobat una gran pedra amb un encaix al centre, una possible base de paller. La façana oest presenta diversos cossos de pedra i obra adossats d'ús agropecuari i de diferent nivell de teulada. Sota teulada s'hi obre una finestra. | 08255-112 | Sector central del terme municipal | Camadoca es troba documentada l'any 1370 depenent de la batllia de Lluçà. També pagava censos a la batllia de Pinós ja que es troba documentada en un capbreu de 1434 de béns del monestir de Lluçà formant part de la batllia de Pinós. Havia estat un hostal (els hostalers que el regentaven van fundar més tard l'hostal de Sant Cristofol) i també més recentment una barberia. L'edifici actual és probablement del segle XVII amb moltes reformes posteriors. | 41.9997300,1.9778700 | 415349 | 4650252 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65868-foto-08255-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65868-foto-08255-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65868-foto-08255-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65869 | Masoveria de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-cortada | XIX | La masoveria de la Cortada es troba situada a uns metres al nord de la masia de la Cortada, formant part del conjunt arquitectònic que es troba tancat per un mur de pedra i diverses estructures agropecuàries deixant un gran pati o era al davant. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a la planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada flanquejant-lo. Tant el primer com el segon pis presenten la mateixa tipologia i disposició d'obertures que segueixen la disposició vertical d'obertures que la planta baixa. D'aquesta manera, al centre hi ha una finestra balconera central i dues finestres flanquejant-la, que es repeteix al segon pis. Totes les finestres estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. A la façana sud s'hi accedeix a través d'un mur amb un portal d'arc rebaixat que uneix la masoveria amb la masia de la Cortada, on hi ha la data inscrita de 1869 a la clau de l'arc. La façana presenta una porta a nivell de planta baixa, emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. La façana est presenta diversos cossos i estructures agropecuàries adossades a la planta baixa, així com un cos d'obra que sobresurt al primer pis que forma un balcó. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada i al segon pis s'hi obren tres finestres també emmarcades amb pedra treballada. A la façana nord hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra al primer pis. | 08255-113 | Sector central del terme municipal | 42.0082400,1.9791000 | 415462 | 4651195 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65869-foto-08255-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65869-foto-08255-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65870 | Rectoria de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-0 | XVII | La rectoria de Sant Martí de Merlès es troba adossada a l'oest de l'església que li dóna nom, dins la vall de la riera de Merlès i al marge est d'aquesta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats i carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada amb la llinda reformada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i una galeria construïda modernament. La façana oest té un nivell més a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici, i s'hi observen trams dels murs de càrrega on ha caigut l'arrebossat i altres on hi ha la tàpia vista. A nivell de soterrani hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada i dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i al primer pis, un balcó reformat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la part esquerra de la façana l'edifici fa un queixal on s'observen cinc obertures, dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra reformada i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes. La façana nord està dominada per un cos que sobresurt a la part dreta formant una eixida a nivell de primer pis. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra treballada, dues finestres reformades, i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a l'eixida, sustentada amb dos esvelts pilars de pedra bisellada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Finalment, la façana est queda adossada completament a l'església de Sant Martí de Merlès. | 08255-114 | Sector central del terme municipal | 42.0011800,1.9829300 | 415770 | 4650408 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65870-foto-08255-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65870-foto-08255-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65871 | Molí de Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-pedros | XVII | Degut a la seva situació, en un racó ombrívol i fresc, i al seu desús, el molí es va tapant progressivament amb la densa vegetació que l'envolta. | El Molí de Pedrós, conegut actualment com a molí de la casa Cremada, està situat en una fondalada molt pronunciada i completament coberta de vegetació a l'est de la casa Cremada. Es tracta d'una molí de petites dimensions ja que a diferència del que és habitual, no compta amb cap habitatge annexat. Està adossat a un marge molt pronunciat quedant la bassa del molí en l'extrem superior del desnivell, en una zona plana, i el molí uns 15 metres més avall, en un racó de difícil accés i amb un pendent molt pronunciat. El molí està format per dos nivells, un superior, format per la sala de màquines i un inferior, el carcabà. A la sala de màquines es conserven dues moles, està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i té unes dimensions pràcticament quadrades (l'interior fa uns 5 metres per 4'80 metres). Està coberta amb volta de canó de maçoneria de pedra i coronada amb lloses, tot i que el gran creixement dels boixos sobre la teulada de l'edifici està malmetent la coberta L'accés principal a la sala de màquines està emmarcat amb pedra bisellada i amb una inscripció a la llinda on es llegeix 'Sagimon Padros ha retornat lo molí 1768'. També hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Sota aquesta finestra, en un nivell inferior hi ha el carcabà format per un conducte rectangular que comunica l'exterior amb el punt on sortia l'aigua ja utilitzada, sota la sala de màquines del molí. La bassa del molí, situada uns 17 metres més amunt que el carcabà, és de grans dimensions. Conserva part dels murs de maçoneria de pedra que la delimitaven, destacant la cantonada per on es desviava l'aigua cap al molí, de forma circular i bastida amb carreus treballats disposats regularment. | 08255-115 | Sector sud del terme municipal | 41.9606000,1.9722000 | 414827 | 4645913 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65871-foto-08255-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65871-foto-08255-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65872 | Torre de Ginebret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-ginebret | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007.</p> | XII | Els murs de la torre es van desfer i les pedres es van extreure i traslladar de municipi. | <p>Les restes de la Torre Ginebret es troben situades a la baga de Ginebret, al costat de la pista forestal que comunica, amb força desnivell, des de l'església de Santa Maria de Pinós a la riera de Merlès. Les restes es troben a la banda est del a pista, abans que aquesta faci un revolt pronunciat a l'esquerra, sobre el cap d'un serrat. Actualment les restes consisteixen en diversos carreus treballats a les vessants del turó i l'arrencada d'alguns dels murs que constituïen la planta de la torre, molt fets malbé, formant un petit monticle. La Torre Ginebret fins fa uns anys conservava l'angle nord-occidental i una part de l'angle sud-occidental en una altura considerable que superava els 4 metres. En el pany de paret que conservava s'hi podien veure una renglera de forats que distaven entre ells uns 50 centímetres; aquests forats estaven destinats a sostenir les bigues de fusta d'un segon pis. Al nivell de planta baixa hi havia un seguit d'espitlleres. L'edifici estava construït amb murs de maçoneria de pedra de carreus grossos i ben escairats.</p> | 08255-116 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Tot i que sovint s'ha identificat amb el castell dels barons de Pinós, els últims treballs apunten a la hipòtesi de que les restes de la fortalesa propera a Santa Maria de Pinós correspon a una torre fortificada o 'domus' senyorial que deuria ser el centre d'un important alou que protegia el camí d'Osona a Cardona en aquest sector del Baix Berguedà.</p> | 41.9855000,1.9316800 | 411504 | 4648718 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65872-foto-08255-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65872-foto-08255-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65872-foto-08255-116-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del llibre 'Catalunya Romànica. Berguedà'. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 65873 | Pla de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-palau | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -VII/XV | Jaciment força erosionat. | El jaciment de Pla de Palau es troba situat a l'extrem d'un serrat, acinglerat per la vessant de llevant i planer pel costat de ponent, sobre el mas Palau del Roc, a la riba de ponent de la riera de Merlès. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures conservades. Arqueològicament el jaciment ha estat identificat per la presència d'abundant ceràmica oxidada ibèrica i per un conjunt d'estructures arquitectòniques indeterminades que s'observen sota la capa vegetal. No es té més coneixement d'aquest jaciment però es creu que les seves restes arquitectòniques poden correspondre a un assentament medieval i la terrissa que es recull superficialment podria ser testimoni d'un precedent ibèric anterior. | 08255-117 | Sector oest del terme municipal | Estació arqueològica descoberta per M. Vilarrasa, veí de Puig-Reig. | 42.0141900,1.9804200 | 415579 | 4651855 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65873-foto-08255-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65873-foto-08255-117-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Des d'aquest punt es domina la vall de Merlès i es troba proper al jaciment ibèric de Bonells, aquest, situat a la banda de llevant de la riera de Merlès. | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65874 | Dolmen de Camprodon (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-camprodon-jaciment | CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -XIX/-VII | El domen fou parcialment destruït per construir un camí de carro. | El dolmen de Camprodon es trobava situat uns 300 metres a llevant de l'església de Sant Pau de Pinós. Es tracta d'un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o dolmen que estava format per un tarter o túmul de 6 metres de diàmetre que cobria un sepulcre que fou parcialment destruït per construir un camí de carro. La cambra estava delimitada amb dues lloses, una de 1'40 metres de llarg per 0'60 metres d'alt i 0'18 metres de gruix i una altra de perpendicular de 1'98 metres de llarg, 0'60 metres d'ampla i 0'14 metres de gruix. Entre els fragments ceràmics recuperats es poden reconstruir dos vasos llisos fets a mà. Les restes antropològiques consisteixen en dos cranis, quatre maxil·lars inferiors i alguns ossos llargs. | 08255-118 | Sector sud del terme municipal | El jaciment fou excavat per Mn. Isidre Grifell, per encàrrec de Mn. Serra Vilaró. | 41.9717200,1.9589400 | 413743 | 4647160 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65874-foto-08255-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65874-foto-08255-118-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les restes ceràmiques es conserven al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.La segona imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79|76 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65875 | Poblat de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-sant-pau-de-pinos | CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -X/-VII | Jaciment força erosionat. | El poblat de Sant Pau de Pinós es troba situat en una zona aturonada coberta de bosc d'alzina i de pi, a uns 400 metres a llevant de l'església de Sant Pau de Pinós. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures peribles, que fou excavat l'any 1918 per Mn. Serra Vilaró el qual l'anomenà 'poblat de Merlès'. De tot el jaciment, força més extens, es va excavar bàsicament una casa de planta més o menys quadrangular (3'30 metres de costat) que proporcionà tres nivells estratigràfics dels quals l'inferior contenia una gran quantitat de terrissa feta a mà, de la qual es poden distingir dos grups principals: A/ Ceràmica amb superfícies cuidades i llustroses. Correspon a la terrissa més genuïna dels pobles dels Camps d'Urnes. Les formes solen ser gerres bitrocòniques amb peu diferenciat i anul·lar, i tasses de petites dimensions amb nansa vertical. També en són característics els plats-tapadora troncocònics amb una nansa horitzontal. S'hi troben tres tipus de decoracions associades: 1. Acanalats poc profunds, horitzontals i oblicus. 2. Línies d'incisions en espina de peix 3. Impressions fetes amb fil metàl·lic enrotllat. B/ Ceràmica de superfície grollera. Es tracta de la ceràmica indígena evolucionada dels models d'inicis de l'Edat del Bronze i que, en aquest moment, queda relegada, sobretot, a les gerres de mida gran i mitjana destinades a emmagatzement. Són de forma ovoide, amb el fons pla i una vora fortment exvasada sovint amb el llavi bisellat. La decoració d'aquestes terrisses és molt repetitiva i es caracteritza pel seu 'barroquisme' que sovint s'estén a tota la superfície de la peça. Aquest element junt amb la decoració realitzada amb la tècnica d'impressions amb petxina de càrdium (exòtica en les cultures del Bronze final català), ha fet que s'hagi considerat el jaciment de Merlès com a propi d'una cultura diferenciada de les altres manifestacions catalanes de la mateixa època. Altres decoracions que s'hi troben associades són els cordons aplicats, les empremtes digitals, les incisions en zig-zag i les decoracions pentinades. Els treballs de 1918 van poder ésser comprovats en una campanya realitzada per Miquel Cura i Jordi Rovira l'any 1973. Els resultats de la campanya no van aportar res de nou pel que fa als materials exhumats però l'excavació va demostrar l'existència d'un mur continu on s'hi adossaven diferents àmbits habitacionals, amb una estructura de poblat similar a les conegudes als poblats lleidatans de la mateixa època. Malauradament les restes arquitectòniques estaven molt degradades. | 08255-119 | Sector sud del terme municipal | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una campanya d'excavació en l'indret conegut com el poblat de Merlès. L'any 1973 es va realitzar una altra campanya d'excavacions realitzada per Miquel Cura i Jordi Rovira. La datació del poblat de Merlès ha estat durant molts anys molt controvertida. L'esmentada revisió feta per Cura i Rovira indicava una franja cronològica entre el segle IX i començaments del VII a.C. Altres hipòtesis modernes apunten una datació més centrada a mitjans segle VII a.C. a causa de la poca terrissa amb decoració d'acanalats, l'absència absoluta de decoracions de Mailhac (presents en contextos propers com en la balma de les Heures -Perafita) i la troballa de decoracions amb impressions de cordeta metàl·lica pròpia de les darreres etapes del Bronze Final. També la decoració d'impressions amb petxina de càrdium sempre ha estat localitzada en contexts protoibèrics o molt tardans. | 41.9726000,1.9600800 | 413839 | 4647257 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65875-foto-08255-119-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65876 | Sant Pau de Pinós (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-pinos-jaciment | SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -III/V | El desús de l'edifici provoca un deteriorament progressiu. | Es tracta d'un jaciment descobert per Mn. Serra Vilaró l'any 1918, durant l'excavació al proper poblat de Sant Pau de Pinós de l'edat del Bronze anomenat el poblat de Merlès. En una publicació de l'any 1928, dedicada a la ceràmica d'aquest poblat, afirma que a la parròquia de Sant Pau de Pinós, en concret en el subsòl de la rectoria, hi ha 'ruïnes romanes'. Posteriorment J. Badia comunicà que també va descobrir restes romanes (ceràmica i tegulae) en aquest mateix indret. S'ha confirmat la presència de fragments de tegula en algun mur de la rectoria i potser d'altres fragments en l'entorn més immediat. | 08255-120 | Sector sud del terme municipal | L'existència del jaciment és coneguda arrel d'una publicació de Mn. Joan Serra i Vilaró. Posteriorment, J. Badia, arqueòleg de Navàs, també hi ha trobat restes d'època romana. | 41.9707200,1.9557900 | 413481 | 4647053 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65876-foto-08255-120-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65877 | Costa de la Cavalleria (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-la-cavalleria-jaciment | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -VII/-I | Jaciment destruït | El jaciment de la Costa de la Cavalleria es troba situat a la carretera BV-4401, a l'oest de la masia de la Costa de Cavalleria i prop d'un revolt que fa la carretera. Durant la construcció del a carretera que des de Navàs condueix a Prats de Lluçanès, va seccionar-se un cap de roca en la qual van aparèixer fragments de ceràmica oxidada ibèrica de cronologia difícil de precisar. En una prospecció posterior a la zona no es va trobar cap indici de restes conservades. | 08255-121 | Sector sud del terme municipal | 41.9802500,1.9655300 | 414301 | 4648101 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65877-foto-08255-121-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La informació d'aquesta troballa va ser facilitada per Miquel Cura. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc