Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65928 | Roureda d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-descrigues | Alguns roures estan parcialment coberts d'heura. | La roureda d'Escrigues està situada al marge oest de la riera de Merlès, a mig camí entre la masia que li dóna nom i el molí d'Escrigues. Es tracta d'una roureda de petites dimensions (aproximadament una hectàrea) formada per una cinquantena llarga de roures que queda delimitada al nord pel camí que comunica amb la parròquia de Sant Martí de Merlès, a l'est pel molí d'Escrigues, al sud per una plantació de pollancres i a l'oest per la carretera BV-4406. En aquesta roureda, sense pràcticament sotabosc, s'hi troben diversos roures de grans dimensions que arriben aproximadament als 30 metres d'alçada. Pràcticament una vintena d'aquests roures superen els 2 metres de perímetre a 1 metre d'alçada, destacant un exemplar amb 296 centímetres de perímetre i diversos que superen els 250 centímetres. | 08255-172 | Sector central del terme municipal | Als anys seixanta i setanta, en alguns dies festius, s'organitzaven audicions de sardanes, festivals juvenils i balls en aquesta roureda, amb l'assistència de gent del poble i també de pobles veïns. | 42.0052400,1.9799600 | 415529 | 4650861 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65928-foto-08255-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65928-foto-08255-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65929 | Pi de les Tres Branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-tres-branques | El pi de les tres branques es troba situat en una fondalada d'un bosc de pins a uns 530 metres al nord-est de cal Miquel. Es tracta d'una gran pinassa amb tres branques les quals es bifurquen a mitja alçada. Té un perímetre de 2'76 metres a un metre d'alçada, un altura aproximada d'uns 40 metres i una copa d'uns 25 metres de diàmetre. | 08255-173 | Sector sud del terme municipal | 41.9778400,1.9564100 | 413542 | 4647842 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65929-foto-08255-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65929-foto-08255-173-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65930 | Baga de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baga-de-merles | <p>La baga de Merlès és una gran extensió boscosa que comprèn tota la vessant est de la vall de la riera de Merlès, agafant des de la costa de Borralleras a l'extrem nord fins el sector de la torre de Ginebret, uns quants quilòmetres al sud, passant per diferents zones boscoses entre les que hi ha la baga del Riambau. Recentment s'ha proposat la seva inclusió dins la Xarxa Natura 2000 abarcant també grans zones boscoses al sud de la riera de Merlès arribant fins a l'extrem sud del terme municipal de Santa Maria de Merlès, prop de Sant Miquel de Terradelles. Tota l'àrea afectada en aquesta proposta comprèn grans zones boscoses delimitades per camps de conreu i s'hi troben diversos tipus de bosc, especialment grans pinedes però també deveses i rouredes. La part que es troba en la vall de la riera de Merlès, a la que hem anomenat genèricament baga del Merlès, segueix la riera amb una vessant força constant i una alçada regular, deixant poc espai conreable concentrat a tocar de la riera. Pràcticament no és creuada per cap via de comunicació important i només algunes pistes forestals, una de les quals parcialment asfaltada, la creuen. Es tracta bàsicament d'una pineda, amb alguns roures en punts asolellats prop de la vall i blades en els racons més ombrívols. El sotabosc és variable depenent de l'orientació. Una part d'aquesta baga, a l'extrem sud, va ser afectada per l'important incendi de 1994 i encara és ben visible la zona que va ser afectada, sense pràcticament pins alts i amb multitud de petits arbres i arbustos en el sotabosc. Segons fonts orals, la massa boscosa que hi havia a l'altre vessant de la vall i que van ser totalment devastades pel foc eren més impressionants, amb alzines i roures centenaris repartits al llarg de la vall.</p> | 08255-174 | Sector central del terme municipal | 41.9949900,1.9867600 | 416079 | 4649716 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||||
| 65931 | Riera de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles-1 | <p>La riera de Merlès és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és al Pre-Pirineu, en terme de Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, i té una trajectòria inicial de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà, les Lloses, Borredà, la Quar, Sagàs i Lluçà fins a Santa Maria de Merlès, on agafa una trajectòria de nord-est a sud-oest fins afluir al Llobregat a mig camí entre Puig-reig i Navàs delimitant els termes municipals de Sagàs, Navàs i Puig-reig. És una riera de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites, tot i que en estius secs s'eixuga pel gran cabal que s'extreu per al consum humà. En el seu pas per Santa Maria de Merlès, la riera de Merlès té un trajecte molt llarg, de més de 15 quilòmetres que comença a l'extrem nord, prop de la masia de Montclús, i en acaba al sud-oest de cal Estavirot, just sota el serrat de les Sis Quarteres i relativament a prop del Llobregat. El sector nord de la riera està protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya o PEIN. Aquest mateix espai de protecció resta inclòs en la proposta catala Xarxa Natura 2000. L'espai protegit comprèn el tram entre la resclosa que hi ha sota el pont de Vilalta, a l'alçada de l'hostal de Sant Cristòfol, fins abandonar el terme municipal pel nord a l'alçada de Montclús. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses i ponts. De nord a sud, la riera de Merlès passa pel molí de Vilalta, el molí Nou, el molí d'Escrigues i el molí del Mas, a més de la Fàbrica, la Serradora i la Molina, tres punts on s'aprofitava també la força de l'aigua antigament. Moltes de les rescloses s'han conservat formant nombrosos embassaments al llarg del pas de la riera de Merlès pel municipi de Santa Maria de Merlès. També es troben nombrosos ponts al llarg del recorregut de la riera i diversos guals que permeten creuar-la. La riera de Merlès forma diversos espais d'interès paisatgístic com gorgs i goles, ja que bona part del seu curs transcorre entre grans formacions rocoses. Entre aquest punts destaquen les goles de Vilalta i el gorg Blau, tot i que són nombrosos els racons on la riera passa entre grans roques permetent observar a banda i banda nombroses incisions a la roca, testimoni d'antigues rescloses i passeres. Al seu pas per Santa Maria de Merlès, la riera només rep afluents relativament importants pel seu costat esquerra, com el Regatell que s'uneix a la riera a la zona de Vilalta o el riu de Pinya, que hi aflueix prop del gorg Blau. Pel la riba dreta només arriben petits torrents ja que la vall de la riera queda tancada per la Baga del Riambau i la seva prolongació cap al sud-oest. La riera de Merlès ha patit un retrocés en la conservació d'espècies autòctones. Si bé la qualitat de l'aigua segueix sent molt bona, l'abús de cabal per al consum humà a l'estiu i la introducció d'espècies no autòctones ha minvat la població d'espècies com el cranc de riu, substituït en molts punts pel cranc americà o les bagres i els barbs, espècies autòctones que han vist ocupat el seu espai per espècies introduïdes com el percasol o el black-bass. Tot i així, el fet que la riera estigui seccionada en moltes parts per les diferents rescloses ha permès que encara es conservin espècies autòctones, entre les que destaca l'espècie protegida Unio Aleroni, una petxina d'aigua dolça que sobreviu en alguns punts de la riera i als canals del molí d'Escrigues i del molí de Vilalta.</p> | 08255-175 | Sector nord, central i sud-oest del terme municipal | 41.9883400,1.9683400 | 414544 | 4648996 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65931-foto-08255-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65931-foto-08255-175-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65932 | Gorg Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-blau-0 | El gorg Blau està situat a la riera de Merlès, sota la baga de Ginebret i al sud-oest de Cererols. Es tracta d'un gorg de grans dimensions de forma allargada i irregular seguint el curs de la riera i delimitat completament per grans roques. Per la part superior, una plataforma rocosa tanca el gorg, quedant el nivell de l'aigua uns 5 metres per sota del nivell superior. En aquesta plataforma hi ha nombrosos forats circulars i també quadrats que indicarien l'emplaçament d'una antiga resclosa, presa o canal. Pràcticament no hi ha vegetació envoltant el gorg ja que aquest queda tancat per la roca nua en tot el perímetre exceptuant l'extrem sud, per on continua l'aigua que surt del gorg. | 08255-176 | Sector oest del terme municipal | 41.9897700,1.9433800 | 412479 | 4649180 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65932-foto-08255-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65932-foto-08255-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Recentment s'ha col·locat grava a la sortida del gorg per augmentar-ne el seu volum, ja que s'utilitza per a abastir d'aigua la zona de Pinós. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65933 | Goles de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-vilalta-0 | <p>Les Goles de Vilalta estan situades en el curs de la riera de Merlès, a mig camí entre el molí de Vilalta i la resclosa del molí de Vilalta. Es tracta d'una plataforma rocosa de grans dimensions, molt esquerdada i erosionada i orientada lleugerament al sud amb una gran esquerda a l'extrem oest per on creua la riera de Merlès, engorjada entre parets verticals de roca. El tram de les Goles de Vilalta és d'uns 40 metres de llarg, amb altures de les parets laterals pròximes als 5 metres en l'extrem superior i descendint fins a l'extrem inferior, on les goles acaben. En la major part dels 40 metres l'espai que queda entre les parets que hi ha a banda i banda de la riera no supera els 3 metres, amb algun punt on l'espai és inferior permetent el pas a peu d'un costat a l'altre. Al llarg del tram de les goles s'aprecien a la roca multitud de forats i incisions que haurien servit per sustentar diverses estructures que permetien creuar la riera. N'hi ha de dimensions i formes variables, essent les més comunes les circulars i les quadrades.</p> | 08255-177 | Sector nord del terme municipal | 42.0294200,1.9957600 | 416869 | 4653530 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65933-foto-08255-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65933-foto-08255-177-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65934 | El Roc Foradat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-foradat | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | El Roc foradat es troba situat a la vessant oest del serrat de les arnes, en l'anomenada costa de Borrelleres, al costat del recorregut del sender PR.C-44 de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una roca de 3,5 metres d'alçada amb un forat a la banda sud que té forma rectangular. Segons la llegenda de la bruixa Napa, en aquest roc, la bruixa hi guardava i hi ponien les gallines que criava o robava. | 08255-178 | Sector nord-est del terme municipal | El Roc foradat s'associa a la llegenda de la bruixa Napa, molt coneguda pels vilatans de Prats de Lluçanès. La llegenda diu el següent: 'Vet aquí que una vegada hi havia a Prats de Lluçanès una dona vella que només veure-la tothom deia que era bruixa. Era petita i rabassuda, una mica calba i amb la cara molt arrugada. Tenia les galtes plenes de crostes, potser per la brutícia acumulada, i les dents, posades de qualsevol manera, li sobresortien d'una boca immensa. Sempre se la veia amb els ulls lleganyosos i portava un monyet que es lligava amb una cinta vermella. Anava vestida amb una peça de sargil de color blau, i portava un gipó molt malmès que cordava al davant amb un cordó daurat i vermell, però no duia una brusa sota el gipó i, per tapar la davantera allà on lligava els cordons, utilitzava un pitilló. Vivia en una casa coneguda com a cal Nap, i per aquesta raó va quedar-li el nom de Napa. Ningú sabia de què vivia, però mai havia patit gana i la gent se la mirava malament perquè no treballava i era una incògnita com aconseguia subsistir. Menjava pa i verdures, almenys això era el que deien els seus veïns, i a vegades algunes cases del poble que s'ho podien permetre li donaven carn. Deien que anava molt lleugera i alguns ho atribuïen a un llangardaix que, segons explicaven, portava sempre en un cistell. Es conta que durant la nit s'enlairava pels aires i s'arribava als voltants de cal Costes de Sagàs per filar llana. Criava gallines, moltes de les quals eren robades, i les amagava al Roc Foradat, lloc on normalment li ponien, però a part es deia que també tenia aquestes als Rasos de Peguera, concretament al cogolló d'Estela. Amanyagava la quitxalla atraient-los a casa seva i els donava llavors de carbassa de bon gust, que era per ells una gormanderia molt esperada. Els n'oferia més si es deixaven pentinar i es passava llargues estones resseguint els cabdells dels més menuts. Però tots els que s'havien deixat pentinar acabaven morint-se i, per aquest motiu, la justícia va decidir intervenir-hi. Després de tallar els cabells a una d'aquestes criatures, van descobrir que portava una agulla clavada al cap. Varen anar a buscar la Napa a casa seva, però els va ser difícil agafar-la perquè els esperava al capdamunt de l'escala amb un tallant de trinxar carn. Finalment, entrant per la part del darrera inesperadament, se la van emportar. Es va fer un registre al seu domicili i van quedar esfereïts de les troballes. Hi havia trossos d'una criatura que s'havia trobat llençada en un femer del poble. Concretament es tractava del braç esquerre i el fetge cuit amb sang. Llavors van recordar que, des de feia molt temps, els més vells del poble ja havien advertit que mai tan sovint hi havia hagut desgràcies amb els més petits. La van tancar a la presó del poble posant-li un dogal al coll i lligant-la a una anella de ferro a la paret. Per jutjar-la se la van endur a Barcelona i allí fou condemnada a mort i penjada a la forca.' | 42.0151300,2.0124200 | 418230 | 4651928 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65934-foto-08255-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65934-foto-08255-178-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres a l'est del Roc foradat hi ha una petita balma. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65935 | La cadira d'en Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cadira-den-galceran-0 | CASADES, Pelegrí (1997). Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | La Cadira d'en Galceran està situada en la carena que separa la vall de Merlès de l'altiplà sobre el que es troba el poble de Prats de Lluçanès, a l'oest de la masia del Grau (en terme municipal de Lluçà) i just en el punt més alt de la carena, on hi ha la divisió entre els termes municipals de Santa Maria de Merlès i Lluçà. Es tracta d'una formació rocosa situada en un punt elevat, a l'extrem del qual hi ha rebaixada a la roca la forma d'una cadira, actualment força erosionada. Es creu que el cap de les tropes carlistes Josep Galceran i Escrigas l'utilitzava com a punt de vigia per a controlar els moviments de tropes en la vall de Merlès i l'àrea circumdant durant la primera guerra carlina. Actualment aquest punt ha perdut visibilitat pels arbres que han crescut per la vessant de Santa Maria de Merlès, en l'anomenada costa de Borralleras, però encara és possible divisar una gran àrea al voltant de la vall de Merlès entre el brancam. | 08255-179 | Sector est del terme municipal | En el llibre 'Lo Lluçanès', escrit per l'excursionista Pelegrí Casades a finals del segle XIX (va ser editat per primera vegada l'any 1897) hi ha una petita referència a aquest indret: '...a l'extrem de la planura, hi ha la Cadira del Galceran, bech de roca que afecta talment l'assiento y respatller d'aquell moble. Pren aquest nom del quefe de les tropes carlistes de la guerra dita dels set anys, que acostumava a vigilar desde aquell punt estratègich tota la vall de Marlés, los plans de Sagàs, part del Bergadà, los serrats de la Guardia, de Pinós y Sant Maurici y los montanyams que dominen aquell comarca y'ls pobles d'aquella part de l'alta montanya' | 42.0208700,2.0183500 | 418728 | 4652559 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65935-foto-08255-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65935-foto-08255-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65936 | Balma dels Pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-pobres | No es pot accedir a la balma a causa de l'excés de bardissa. | La balma dels pobres es troba situada a 260 metres al nord de la masia de la Cortada sota una gran esplanada rocosa. Es tracta d'una balma d'uns 70 metres de llargada i fou refugi de pobres i passavolants que passaven pels camins rurals del municipi de Santa Maria de Merlès. Inicialment aquestes persones s'havien hostatjat en un petit edifici proper a la masia de la Cortada, anomenat el recolliment, però els amos van decidir tirar a terra el recolliment i habilitar la balma propera perquè els pobres i passavolants hi poguessin passar la nit. | 08255-180 | Sector central del terme municipal | 42.0108800,1.9788200 | 415442 | 4651489 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65936-foto-08255-180-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No s'ha pogut accedir a la balma i per tant no s'ha pogut confirmar si es conserven estructures arquitectòniques a l'interior. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65937 | Balma de ca l'Andaló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-ca-landalo | La balma de ca l'Andaló està situada uns metres al nord-est de la casa que li dóna nom, en una raconada sota uns camps de conreu. Es tracta d'una balma de grans dimensions amb una orientació oest que permet que no sigui especialment humida. Amida uns 60 metres de llarg, i en els punts més amples supera els 10 metres de profunditat. L'altura arriba als 6 metres en diversos punts del centre, tot i que als laterals l'alçada és menor. Tot l'espai interior de la balma queda delimitat per tanques per al bestiar, ja que la balma s'utilitzava antigament per a tancar-hi ramats d'ovelles. | 08255-181 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0220300,2.0159500 | 418531 | 4652691 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65937-foto-08255-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65937-foto-08255-181-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65938 | Balma d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-descrigues | La balma d'Escrigues està situada al nord-oest de la masia que li dóna nom i a l'oest de la Cortada, en un punt enclotat en el curs del mateix rec de on es troba la font dels Gafets. Es tracta d'una balma de grans dimensions, d'uns 50 metres de llarg, tot i que amb una alçada força baixa, de poc més de 2 metres en els punts més alts i menor en la resta i especialment als laterals. Està parcialment coberta de vegetació i forma una altra balma, molt més petita, just a sobre. Sobre la balma hi ha una plataforma rocosa on convergeixen les finques d'Escrigues i la Cortada que s'aprofita com a petita presa. Té un llarg mur de maçoneria de pedra d'una alçada de mig metre i una llargada d'uns 75 metres que recull l'aigua que baixa pel rec formant una petita presa sobre una esplanada rocosa. | 08255-182 | Sector central del terme municipal | 42.0061100,1.9732100 | 414971 | 4650965 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65938-foto-08255-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65938-foto-08255-182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65939 | Unio Aleroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-aleroni-0 | CARRETERO, Miquel A., ALTABA, Cristian, BASSOLS, Emili, GIRÁLDEZ, Santiago, ROSELL, Carme (2000). 'El plan de recuperación de la náyade Unio Aleroni en la comarca catalana de la Garrotxa. Quercus, núm 170. 2000. COMAS, Eulàlia, MALLARACH, Josep Ma. «La nova població de nàides (Unio Aleroni) a la conca del Llobregat». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 72. 2004. ORDEIX, Marc; CAMPRODON, Jordi; COMAS, Francesc; MOLIST, Mercè; BARNIOL, Florenci (1998). «Dades sobre la presència del mol·lusc bivalve d'aigua dolça Unio elongatulus aleroni (Companyó i Massot, 1845) al Lluçanès». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 66. 1998. | Degut al poc cabal que corre a la riera de Merlès durant els estius, els exemplars d'aquesta espècie es veuen obligats a concentrar-se en els pocs punts que no s'assequen, provocant mortaldats allà on desapareix completament l'aigua. | L'unio aleroni és una espècies de mol·lusc d'aigua dolça que és present en diferents punts de la riera de Merlès al seu pas pel municipi de Santa Maria de Merlès. Aquest mol·lusc era molt comú a bona part d'Europa des de mitjans de l'Era Primària però ha sofert un gran retrocés les últimes dècades reduïnt-se enormement la seva població. La causa d'aquest retrocés és el canvi en la morfologia dels rius, tant per la disminució de la qualitat de l'aigua com per la introducció d'espècies no autòctones que no afavoreixen al procés vital d'aquesta espècie. Es tracta d'una espècies de mol·lusc d'aigua dolça filtradora que s'alimenta de petites partícules de l'aigua del riu. El cicle vital de l'espècie s'inicia entre febrer i agost quan les femelles alliberen unes larves diminutes que parasiten peixos instal·lant-se en les brànquies d'aquests. Al cap d'uns 26 a 30 dies, aquestes larves es desprenen del peix i s'enterren al llit fluvial, on al cap d'uns cinc anys ja es poden reproduir. Les nàiades d'aquesta espècie poden arribar a viure un màxim de 30 anys assolint dimensions notables. Actualment es troben exemplars d'aquesta espècie en alguns punts de la riera i en els canals dels molins d'Escrigues i de Vilalta. L'espècie Unio Aleroni és espècie protegida de fauna salvatge, està protegida per llei per ser una espècie amenaçada i en perill d'extinció, ja que a Catalunya actualment només hi ha constància que es conservi a la conca del Llobregat (a la zona alta del riu, a la riera de Merlès i a les capçaleres de la riera Gavarresa i Lluçanès), a la conca del Ter (al Brugent i al Llèmana), a la conca del Tordera (riera de la Belladona) i a la conca del Fluvià (al riu Ser i al Fluvià). | 08255-183 | Sector central i nord del terme municipal | 42.0021000,1.9805200 | 415571 | 4650512 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65939-foto-08255-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65939-foto-08255-183-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'associació ADDEFFA (Estudi de la Fauna i la Flora Autòctones), amb seu a la masia de Camadoca, té un projecte al voltant d'aquesta espècie. Aquest projecte consisteix en la cria en captivitat de l'Unio Aleroni en diferents basses que hi ha al voltant de la masia i la reintroducció al riu i als canals quan el cabal de la riera ho permet. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65940 | Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bona-1 | La font Bona està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, al sud de la masia de Torrents i a l'est de la Pinya. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la carretera C-154 amb la masia de Torrents. La font es troba just a l'esquerra del camí, abans que aquest creui el rec. La font està formada per un brollador que sobresurt directament de la roca, coberta completament amb molsa i envoltada d'abundant vegetació. Just a sota, hi ha una petita bassa delimitada amb còdols a on es recull l'aigua, abans de seguir per un rec que creua la pista i va a parar al torrent de la Pinya, situat a escassos metres. | 08255-184 | Sector nord del terme municipal | 42.0349800,1.9857800 | 416050 | 4654158 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65940-foto-08255-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65940-foto-08255-184-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65941 | Font de Borralleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-borralleras | La font de Borralleras està situada al nord-est de la masia que li dóna nom, en una raconada molt humida ubicada sobre l'antiga horta de Borralleras. S'accedeix a la font a través d'un corriol estret i descendent que surt de la part posterior de la masia de Borralleras. Al cap d'uns metres s'arriba a un racó especialment fresc i humit, amb un gran avet sota el qual hi ha la font. La font està formada per un dipòsit bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb un brollador metàl·lic cobert de molsa i un sobreeixidor picat a la roca una mica més amunt. També al mur de pedra hi ha una obertura emmarcada amb pedra treballada i una inscripció moderna en la que hi ha la data de 1962. Just al costat de la font hi ha un viver de petites dimensions, de planta rectangular i amb batents a dos dels quatre costats, que s'omple amb l'aigua de la font. Una mica més avall hi ha l'antiga horta delimitada amb murs de maçoneria de pedra i coberta per vegetació ja que es va deixar de cultivar ja fa anys. | 08255-185 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0232900,2.0026600 | 417432 | 4652843 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65941-foto-08255-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65941-foto-08255-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65942 | Font de Camadoca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-camadoca | XX | La font de Camadoca està situada en una fondal sota la carretera BV-4406, just a l'altura de la masia que li dóna nom, tot i que en el costat oposat. S'accedeix a la font des de la carretera BV-4406. Just a l'altura del trencant de Camadoca surt un corriol al costat oposat que descendeix uns metres fins arribar a la font, arribant a aquesta per sobre del dipòsit. La font està formada per un dipòsit d'obra, en el que hi ha un sobreeixidor a la dreta i un brollador metàl·lic, tapat amb un tap de suro que atura l'aigua, a la part inferior central. A la part superior hi ha una inscripció gravada sobre l'arrebossat del dipòsit on es llegeix la data de '20-2-92'. Davant la font hi ha un petit espai cobert per la vegetació i creuat pel petit rec que es forma a partir de la font. | 08255-186 | Sector central del terme municipal | 42.0004500,1.9772000 | 415294 | 4650332 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65942-foto-08255-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65942-foto-08255-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65943 | Font de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-caseta | La font de la Caseta està situada en una esplanada a l'oest de Llofrens i al nord-oest de la Caseta de Llofrens, prop del camí que porta a la casa Cremada. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica les masies de Llofrens i la Caseta de Llofrens amb el sector de Pedrós. La font es troba just a l'esquerra del camí, en un zona de bosc de pins on s'obre una gran clariana i aflora una gran roca a la superfície. Es tracta d'una font de bassal, picada a la roca i delimitada per una estructura de maçoneria de pedra que té una obertura frontal quadrada. Davant aquesta estructura, l'aigua que surt de la font forma una bassa just davant, delimitada per la roca natural i encerclada per diverses alzines. | 08255-187 | Sector sud del terme municipal | 41.9625200,1.9749900 | 415061 | 4646123 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65943-foto-08255-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65943-foto-08255-187-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65944 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-7 | La font de la Teula està situada a tocar d'una pista forestal al nord-est de Santa Maria de Pinós. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la zona elevada propera a l'església de la Mare de Déu de Ginebret amb la riera de Merlès. Baixant per aquesta pista es troba, a mitja vessant i a mà dreta, la font de la Teula. La font està formada per un brollador de plàstic negre que sobresurt directament de la vessant sobre la que es troba la font. Just sota el brollador hi ha un petit bassal que recull l'aigua de la font, i que la condueix cap a una altra bassa, situada a tocar de la pista forestal, on viuen peixos introduïts per l'home. Uns deu metres més amunt seguint la vessant hi ha una altra font, amb dos brolladors que surten del marge, actualment tapats, i una bassa delimitada amb murs de pedra a uns metres, actualment seca. | 08255-188 | Sector sud del terme municipal | 41.9830200,1.9548300 | 413418 | 4648419 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65944-foto-08255-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65944-foto-08255-188-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65945 | Font de la Tor Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tor-vella | La font de la Tor Vella, també anomenada font del Canyer està situada al nord de la masia que li dóna nom, enmig d'una zona de camps. S'accedeix a la font des de la pista que s'inicia al costat oposat de la carretera de la masia que li dóna nom. Seguint aquesta pista s'arriba a uns camps des d'on s'ha de seguir el marge fins arribar a un canyissar. La font està formada per una mur de maçoneria de pedra, reformat recentment, on hi ha una pica de pedra amb una aixeta metàl·lica a sobre. També hi ha una teula que indica el lloc per on sobreeixia l'aigua antigament. A l'esquerra del mur hi ha una petita bassa de forma ovalada, delimitada amb murs d'obra i formigó i envoltada per un espès canyissar. Aquesta bassa, que recull l'aigua de la font, està coberta de joncs i altre vegetació pròpia de llocs humits. | 08255-189 | Sector oest del terme municipal | 42.0034900,1.9442900 | 412573 | 4650703 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65945-foto-08255-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65945-foto-08255-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65946 | Font de l'horta del Pitxell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-pitxell | La font de l'horta del Pitxell està situada en un punt enclotat a l'est de Coll de Pitxell i al sud de Sant Miquel de Terradelles. S'accedeix a la font a través d'un camí descendent que s'inicia a la masia de Coll de Pitxell i baixa entre camps i per un bosc de pins fins la font, situada sota una petita balma. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt de la paret frontal del dipòsit, format amb grans lloses de pedra i ubicat just sota una petita balma aprofitant les parets d'aquesta. | 08255-190 | Sector sud del terme municipal | 41.9305600,1.9713800 | 414719 | 4642578 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65946-foto-08255-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65946-foto-08255-190-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65947 | Font de Puigferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigferrat | La font de Puigferrat està situada pocs metres sota la carretera BV-4406, en un marge sota un gran roure a l'est de la masia que li dóna nom, tot i que en el costat oposat de la carretera. La font està formada per un forat rectangular picat a la roca i delimitat a la part frontal per una llosa. L'aigua s'acumula en el petit bassal i surt a través d'un sobreeixidor foradat a la llosa frontal. Sobre aquesta roca hi creix una figuera i el voltant queda cobert per abundant vegetació. | 08255-191 | Sector central del terme municipal | 41.9925000,1.9713000 | 414795 | 4649455 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65947-foto-08255-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65947-foto-08255-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65948 | Font del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boix-1 | La font del Boix està situada a tocar d'un rec que davalla per la vessant que s'estén des del pla on es troba Santa Maria de Pinós fins la riera de Merlès. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la zona elevada propera a l'església de la Mare de Déu de Ginebret amb la riera de Merlès. Baixant per aquesta pista es troba, a mitja vessant i a mà dreta, un torrent a banda i banda del qual hi ha plantats diversos pollancres. Seguint aquest torrent amunt des de la pista es troba, al cap d'uns metres, la font del Boix. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una gran roca, situada a tocar del torrent. Davant de la roca, un mur de pedra, amb unes escales laterals, formen un petit espai recollit davant la font. El voltant de la font, molt humit, està cobert de vegetació. | 08255-192 | Sector sud del terme municipal | 41.9820100,1.9530700 | 413271 | 4648309 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65948-foto-08255-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65948-foto-08255-192-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65949 | Font del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gavatx | La font del Gavatx està situada a l'extrem nord del terme municipal, a tocar de la riera de Merlès. S'accedeix a la font des de la pista que comunica l'hostal de Sant Cristòfol i la masia de Manyaques, en terme municipal de Lluçà. Seguint la pista es passa la gran bassa construïda recentment fins que s'arriba a un trencant a mà esquerra, on s'ha de girar i seguir uns metres en direcció a la riera. Des d'aquest punt s'ha de seguir un petit corriol que baixa fins la riera i la font, ubicada a uns 30 metres de la riera, en la part exterior d'un meandre d'aquesta. La font està formada per un petit mur del que en sobresurt un ample brollador plàstic, envoltat de molsa i vegetació, i amb alguns joncs al voltant. L'entorn de la font queda ocupat per un bosc de pins que arriba fins a la riera. | 08255-193 | Sector nord del terme municipal | 42.0266500,1.9965300 | 416929 | 4653222 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65949-foto-08255-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65949-foto-08255-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (setembre de 2007) la font no rajava. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65950 | Font del Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-guell | La font del Güell està situada en una zona boscosa per on transcorre el rec de Rocafesa, al nord-oest de Llofrens. La font està ubicada en el mateix rec, sota diversos boixos, i està formada per un ample brollador metàl·lic que sobresurt del marge del mateix rec de Rocafesa. Està situada en un racó molt humit i fresc, envoltat per un bosc de pins, amb el sotabosc ocupat per boixos. | 08255-194 | Sector sud del terme municipal | 41.9643400,1.9702600 | 414671 | 4646330 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65950-foto-08255-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65950-foto-08255-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65951 | Font del Masover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-masover | Ha estat arranjada recentment. | La font del Masover està situada pocs metres a l'est de la masoveria d'Escrigues, en una zona de feixes sobre la qual hi ha una plantació de pollancres. S'accedeix a la font des del molí d'Escrigues, des d'on s'ha de seguir en direcció sud fins trobar una gran bassa al sud del qual hi ha un camp de grans dimensions. A pocs metres de l'extrem superior de la bassa hi ha la font, arreglada recentment. Es tracta d'una font de bassal, amb una cavitat dins la roca natural que es troba tancada a la part frontal per un mur de maçoneria de pedra. Aquest mur té una obertura emmarcada amb pedra treballada que permet l'accés a la font i forma un espai davant la font al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. A pocs metres de la font hi ha una bassa delimitada amb murs de maçoneria de pedra i coberta per joncs i més enllà, una bassa gran construïda modernament. | 08255-195 | Sector central del terme municipal | 42.0045300,1.9800400 | 415535 | 4650782 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65951-foto-08255-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65951-foto-08255-195-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65952 | Font del molí del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-del-mas | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2007. | La font del molí del Mas està situada a tocar de la riera de Merlès, just a l'altura del molí que li dóna nom, però en el costat oposat de la riera. S'accedeix a la font des del pas que creua la riera per a dirigir-se cap al Mas. Un cop creuada la riera s'ha d'agafar un corriol que surt a mà esquerra i seguir-lo, en direcció nord seguint la riera, fins trobar la font. El corriol, força estret, queda delimitat en alguns trams amb un mur de pedra en el costat de la riera. La font està formada per un brollador que sobresurt d'un marge envoltat de boixos. Just a sota, una pedra col·locada de través tanca una petita pica. Davant la font hi ha un espai rectangular, molt fresc i ombrívol, delimitat amb un baix mur de maçoneria de pedra, en el que hi ha una taula formada per una mola de molí i diversos seients de pedra. També és destacable el gran roure que hi ha uns metres al sud de la font i que s'aboca, per sobre del corriol, cap a la riera. Prop d'aquest roure hi ha un pilar bastit amb maçoneria de pedra que indica l'emplaçament d'un antic pont. | 08255-196 | Sector central del terme municipal | 41.9906000,1.9721900 | 414866 | 4649243 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65952-foto-08255-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65952-foto-08255-196-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007 , la font del molí del Mas presentava un índex de nitrats de 7'30, 0'70, 9'90 i 7'30 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65953 | Font del molí d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-descrigues | La font del molí d'Escrigues està situada pocs metres a l'oest de la riera de Merlès, en un marge situat al sud del molí d'Escrigues, sota una gran bassa construïda modernament. S'accedeix a la font des del molí d'Escrigues, des d'on s'ha de seguir en direcció sud fins trobar una gran bassa al sud del qual hi ha un camp de grans dimensions. Just en el marge inferior del camp i de la plataforma sobre la que es troba la bassa hi ha la font, situada a escassos metres de l'aigua de la riera i envoltada de vegetació de ribera. La font està ubicada sota una petita balma envoltada de vegetació abundant d'on surten dos brolladors. El superior, de plàstic, es troba tapat i l'inferior, metàl·lic està recobert de molsa a través de la qual es va filtrant l'aigua. L'aigua que surt de la font és conduïda a través d'un curt rec fins la riera. | 08255-197 | Sector central del terme municipal | 42.0038300,1.9804600 | 415569 | 4650704 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65953-foto-08255-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65953-foto-08255-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65954 | Font del Pati | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pati | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2007. | Tot i que difícilment s'asseca les seves aigües no són potables, per la quantitat de nitrats que contenen. | La font del Pati, també coneguda per alguns veïns com a font dels Bullidors, està situada pocs metres a l'est de la riera de Merlès, en una zona de grans roques propera al pont que hi ha prop de la resclosa del molí d'Escrigues. S'accedeix a la font creuant la riera pel pas que condueix a la masia del Pati. Just després de creuar la riera s'ha de girar a mà dreta i al cap de pocs metres es troba la font, situada just sota on acaben els camps de conreu i comencen les grans roques per on passa engorjada la riera. La font està formada per un petit mur de maçoneria de pedra del que en sobresurt el brollador metàl·lic. L'aigua que surt de la font és recull en una petita bassa situada just al costat i delimitada amb murs de maçoneria de pedra. L'aigua que surt de la bassa és conduïda a través d'un petit rec fins la propera riera de Merlès. | 08255-198 | Sector central del terme municipal | La font va ser recuperada fa pocs anys quan es va trobar sota un important gruix de terra. El fet que cap avi de la zona recordés l'existència d'aquesta font indica la seva antiguitat. | 42.0092200,1.9830500 | 415790 | 4651300 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65954-foto-08255-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65954-foto-08255-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007 , la font del Pati presentava un índex de nitrats de 103'50, 147'00, 103'60 i 182'50 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65955 | Font del Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pau | XX | La font està completament envoltada d'esbarzers. | La font del Pau està situada en un petit rec, anomenat el de la font del Pau, que transcorre a tocar de la gravera, a l'est de la Casavella. S'accedeix a la font des de la pista que comunica les masies de la Casavella, la Casanova o cal Font amb la carretera C-154. Seguint aquesta pista s'arriba a la gravera, just al darrera de la qual queda la font. La font està formada per un dipòsit d'obra, amb porta frontal metàl·lica, sobre una base de formigó i amb grans lloses sobre la coberta. De la base en sobresurt un brollador, actualment tapat, i una aixeta metàl·lica. Completa el conjunt un mur de maçoneria de pedra que tanca un petit espai davant la font. | 08255-199 | Sector central del terme municipal | La font del Pau va ser arranjada aproximadament als anys 70 del segle XX. | 42.0152900,1.9905500 | 416419 | 4651967 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65955-foto-08255-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65955-foto-08255-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65956 | Font del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-riambau | XVIII | La font del Riambau està situada uns metres al sud-est de la masia que li dóna nom, en una raconada humida ubicada sobre l'horta del Riambau. La font està formada per un dipòsit de maçoneria de pedra, amb una obertura a la part superior emmarcada amb monòlits de pedra treballada. De la part inferior del dipòsit en sobresurten dos desaigües de pedra, el de l'esquerra dels quals està tapat. El de la dreta condueix l'aigua fins a una pica de pedra, a partir de la qual l'aigua segueix fins a un viver situat al costat. El viver és de grans dimensions i de planta rectangular tot i que està esbiaixada a la cantonada on es troba la font. Està delimitat completament amb amples murs de maçoneria de pedra coronats amb grans blocs de pedra treballada. En el costat que dóna a la font, hi ha una part del mur que delimita el viver rebaixada formant batents de formigó amb la data inscrita de 1953. | 08255-200 | Sector central del terme municipal | 41.9970900,1.9882000 | 416201 | 4649948 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65956-foto-08255-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65956-foto-08255-200-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65957 | Font del Sàlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-salic | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2007. | La font s'asseca amb facilitat i acostuma superar els límits de potabilitat quan s'ha analitzat la seva agua. | La font del Sàlic està situada a tocar del pantà que forma la riera de Merlès una mica més amunt de l'hostal de Sant Cristòfol. S'accedeix a la font des de la pista que comunica l'hostal de Sant Cristòfol i la masia de Manyaques, en terme municipal de Lluçà. Seguint la pista s'arriba a un punt en que aquesta passa entre el pantà de la riera de Merlès i la gran bassa construïda recentment. Des d'aquest punt s'ha d'agafar un corriol que baixa a l'esquerra fins als peus del pantà, on es troba la font. La font està formada per un petit mur del que en sobresurten dos brolladors, envoltats de molsa i vegetació. L'entorn de la font queda ocupat per vegetació de ribera (sàlics) i de bosc (pins, roures, boixos...). | 08255-201 | Sector nord del terme municipal | 42.0220800,1.9904000 | 416416 | 4652721 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65957-foto-08255-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65957-foto-08255-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007 , la font del Sàlic presentava un índex de nitrats de 82'70, 25'70, 47'60 i 68'60 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que normalment supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65958 | Font del Solerot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-solerot | La font del Solerot està situada en una fondalada a mig camí entre les masies del Solerot i Vallgatina, aquesta en terme municipal d'Oristà S'accedeix a la font a través de la pista que comunica les dues masies. Seguint la pista s'arriba al torrent del Solerot. Just abans de creuar el torrent es troba la font. La font està formada per un brollador que sobresurt directament del marge, delimitat a la part superior per diverses lloses i situat en la fondalada per on creua el torrent. | 08255-202 | Sector sud del terme municipal | La font del Solerot s'havia tapat i fa uns anys es va reobrir amb una excavadora, trobant-se que l'aigua sortia una mica més avall. Per aquesta raó es va canviar l'emplaçament exacte original. | 41.9661700,1.9888100 | 416211 | 4646515 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65958-foto-08255-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65958-foto-08255-202-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, és una font que pràcticament mai s'asseca. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65959 | Font dels Gafets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-gafets | En el moment de la visita (setembre de 2007) la font no rajava, tot i que segons fonts orals, és una font que pràcticament mai s'havia assecat. | La font dels Gafets està situada en un punt enclotat al nord-oest de la masia d'Escrigues, al final d'una petita vall que forma un petit embassament a la seva part més baixa delimitat per grans roques. S'hi accedeix des d'un petit corriol de bosc després de deixar una pista que comunica la masia d'Escrigues amb la zona oest més elevada, al sud del pla de les Monges. La font està formada per un petit bassal picat a la pedra del que en sobresurten dos brolladors. La font està adossada a un marge que delimita una petita esplanada. Sota la font, una llosa permet l'accés als brolladors. | 08255-203 | Sector central del terme municipal | 42.0047700,1.9731700 | 414966 | 4650816 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65959-foto-08255-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65959-foto-08255-203-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65960 | Font de can Peuplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-peupla | La font de can Peuplà està situada pocs metres a l'est de la casa que li dóna nom, en una petita esplanada que s'estén al sud-est de la casa. Es tracta d'una font de bassal, formada per un petit bassal delimitat a la paret posterior per pedra natural picada. Al marge del petit bassal hi creix un roure de grans dimensions. Una part de l'aigua sobrant de la font és conduïda cap a l'hort que hi ha al costat, i la resta continua a través d'un petit rec cap a la fondalada que hi ha a mig camí entre can Peuplà i cal Peiró. El voltant de la font és ocupat per una esplanada ombrívola i humida delimitada amb grans roures. | 08255-204 | Sector central del terme municipal | 42.0123800,1.9853400 | 415984 | 4651649 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65960-foto-08255-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65960-foto-08255-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65961 | Font de l'horta del Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-samso | XVIII | La font de l'horta del Samsó està situada uns metres al sud de cal Samsó, en una zona clariana enclotada sota la carretera BV-4401. S'accedeix a la font des de la casa que li dóna nom, des d'on s'ha d'agafar un petit corriol que baixa entre el bosc fins a sortir en una clariana amb una petita esplanada, on es troba la font. La font està formada per una petita estructura de maçoneria de pedra, bastida amb grans carreus a la paret del fons i tancada en la part frontal per dos grans monòlits de pedra treballada, en el vertical dels quals hi ha la data de 1779 junt amb una creu intercalada inscrita. És precisament a l'interior d'aquesta estructura on neix l'aigua, formant un petit bassal que s'omple constantment. L'aigua sobrant va a parar a una petita bassa situada just al costat de la font, on hi ha joncs i alguns peixos introduïts. Uns metres més enllà de la bassa hi ha un hort que es rega amb l'aigua de la font. | 08255-205 | Sector sud del terme municipal | 41.9706100,1.9616300 | 413965 | 4647034 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65961-foto-08255-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65961-foto-08255-205-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65962 | Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura | XVIII | L'edifici presenta la teulada esfondrada i interiors derruïts. | Cal Valldaura es troba situada uns 900 metres al sud de la masia de les Canals dels Llucs, seguint la pista forestal, prop de la riera de Merlès. És una casa de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra, algunes de mitjanes dimensions, unides amb poc morter, cantonades diferenciades de grans carreus i formada per planta baixa, un pis i golfes. La façana principal, orientada al sud, i força estreta, està formada per un portal emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra balconera i un finestra, ambdues amb llinda de fusta al primer pis, i dues finestres amb llinda de fusta a les golfes. A la façana est s'hi obren dues finestres, una a nivell de primer pis i una altra a les golfes coronades amb llindes de fusta. Uns metres a l'est de l'edifici hi ha les restes d'estructures agropecuàries de maçoneria de pedra i una bassa. A la façana nord hi ha un volum adossat sense teulada a la planta baixa amb dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada; a la part del volum principal s'hi obre una finestra a nivell de golfes també emmarcada amb monòlits de pedra. A la façana oest sols s'observa una finestra tapiada | 08255-206 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9542700,1.9080500 | 409502 | 4645275 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65962-foto-08255-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65962-foto-08255-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65962-foto-08255-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65963 | Barraca de la font del Masover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-del-masover | XVIII | Es troba coberta amb heura. | La barraca de la font del Masover és una barraca circular situada a l'extrem d'un camp a l'est de la masoveria d'Escrigues, prop de la font del Masover. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular i es troba encastada al marge del camp. Presenta un diàmetre interior de 2'40 metres, aproximadament 2 metres d'alçada i un gruix de mur de 60 centímetres. Està cobert amb falsa cúpula o volta de forn. | 08255-207 | Sector central del terme municipal | 42.0044000,1.9800900 | 415539 | 4650768 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65963-foto-08255-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65964 | Comunidor de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-marti | BASTARDES, Albert (1983). Les creus al vent. Editorial Millà. | Li falta la coberta. | El comunidor es troba situat al vèrtex est del recinte interior del cementiri de l'església de Sant Martí de Merlès, el qual es troba tancat amb un mur de pedra. Es tracta de les restes de l'antic comunidor que conserva els quatre robusts pilars de pedra, tres dels quals es troben integrats al mur del cementiri que tanca dues de les façanes del comunidor. Antigament el comunidor estava cobert amb una teulada de quatre vents amb teula, i les dues façanes que quedaven obertes tenien un baix mur amb un accés a l'interior. Avui en dia la teulada no es conserva. | 08255-208 | Sector central del terme municipal | Un comunidor és una petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestes i les pedregades. Així doncs hem de pensar que el comunidor de Sant Martí de Merlès inicialment també estava obert als quatre vents i que en tancar el recinte del cementiri amb un mur de pedra va quedar integrat en un dels seus vèrtex. A principi de segle (1917), uns metres davant del comunidor hi havia una creu de fossar de fusta que tenia com a base una pica baptismal de l'església. | 42.0011600,1.9836200 | 415827 | 4650405 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65964-foto-08255-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65964-foto-08255-208-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha tret del llibre Les creus al vent. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65965 | Forn d'oli de ginebre de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-la-cortada | XIX | Força desgastat a causa de les inclemències meteorològiques i el seu desús. | El forn d'oli de ginebre es troba situat uns 100 metres al nord de la masia de la Cortada sobre una esplanada rocosa a l'est del camí que condueix sobre la balma dels pobres. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, en una pendent rocosa orientada a l'est. El forn està format per una regatera d'uns 1'10 metres, al capdamunt de la qual hi ha una circumferència amb diverses regates interiors que té un diàmetre de 1'26 metres i que constituïa la zona de combustió. A capdavall del regueró hi ha la zona on es recollia l'oli, i que consisteix en un forat circular esbiaixat picat a la roca. | 08255-209 | Sector central del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0092200,1.9786600 | 415427 | 4651304 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65965-foto-08255-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65965-foto-08255-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65966 | Camí ramader II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-ii | AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. AADD (2007). Els camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Mapa. Solc. TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc. | L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. Alguns trams són difícils de seguir. | El camí ramader entra al municipi de Santa Maria de Merlès per la zona de Sant Miquel de Terradelles i es dirigeix cap a Coll de Pitxell que constituïa una casa de parada de pastors i ramats transhumants i també feia d'hostal pels traginers del camí ral. El camí segueix carena amunt fins arribar a Sant Jordi de Lloberes que també era casa de parada, i continua per la carena, es passa pel serrat de Puig Gaiart, el qual es voreja per llevant i s'arriba a la carretera de Prats a Navàs. El camí continua, en direcció nord, per la banda oest de la carretera es puja el serrat dels Rellotges, es torna a creuar la carretera i es dirigeix a cal Samsó passant prop de la font de l'horta de cal Samsó. Des d'aquí i tornant a creuar la carretera es continua en direcció a Camprodon. Abans d'arribar a l'antic hostal de Camprodon es troba la pleta de l'alzina grossa de Camprodon, on els ramats hi podien fer parada. El camí continua en direcció a la Costa de la Cavalleria, passa per darrere la masia i s'enfila cap a la Serra de Degollats, casa de parada de pastors i ramats transhumants. Seguint en direcció nord per la carena es passa per les Canals del Riambau, una mica més endavant per l'oest de la gran masia de Teulats i s'arriba a la pleta de Colldellosa. El camí continua en direcció nord-est i arriba al collet de Sant Sebastià on es creua amb el camí ramader transversal (ruta IV). Segueix pel serrat de les Arnes i continua per la carena, passant pel costat de la cadira del Galceran, on deixa el terme municipal de Santa Maria de Merlès per entrar al de Lluçà, en direcció a la Pedra Dreta. | 08255-210 | Sector sud, est i nord-est del terme municipal | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Santa Maria de Merlès forma part de la ruta II, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí ramader que procedeix del Penedès i Manresa en direcció Castellar de n'Hug passant per Sant Jaume de Frontanyà. És un camí que segueix de forma paral·lela el camí ramader identificat com a ruta I, que també prové del Penedès i es dirigeix a Castellar de n'Hug, i travessen el Lluçanès verticalment de sud a nord. Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9743600,1.9624500 | 414038 | 4647450 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65966-foto-08255-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65966-foto-08255-210-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65967 | Camí ramader IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-iv | AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. AADD (2007). Els camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Mapa. Solc. | Aquest camí ja no es fa servir per conduir ramats transhumants a la muntanya la qual cosa provoca el perill de pèrdua i oblit. Alguns trams són difícils de seguir. | El camí ramader travessa el municipi de Santa Maria de Merlès d'est a oest i entra al terme municipal, provinent de Prats de Lluçanès, per la zona del collet de Sant Sebastià. Un cop es travessa el collet, a la zona sud del serrat de les Arnes, troba una bassa d'abeuratge. El camí segueix vorejant la costa de Borralleras uns centenars de metres en direcció nord passant prop del Roc Foradat i baixa en direcció nord-oest cap a la masia de Borralleras. Des d'aquí el camí continua a l'oest cap al molí de Vilalta, on travessava la riera de Merlès per sobre una palanca, i s'enfilava direcció nord-oest cap a la masia de Vilalta, passant a tocar de la paret nord de la capella de la Trinitat. Aquí el camí es troba tancat amb murs de pedra a banda i banda, per evitar que els ramats es fiquessin dins els camps i horts. Vilalta constituïa una casa de parada de pastors i ramats transhumants, que eren acollits a la lliça de la masia. Des de Vilalta continua el camí en direcció nord, creua el torrent del Regatell pel pont de Vilalta o del Regatell, creua l'actual carretera C-154 i es dirigeix a la masia de la Pinya, zona per on surt del terme municipal de Santa Maria de Merlès i s'entra al de Sagàs. | 08255-211 | Sector est, nord-est i nord del terme municipal | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Santa Maria de Merlès forma part de la ruta IV, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí que procedeix de la Selva i el Vallès Oriental, travessa les Guillaries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) i entra al Lluçanès per la zona de Sant Bartomeu, on es creua amb la ruta III. El camí segueix en direcció a Olost, Santa Creu de Joglars (on es creua amb la ruta I), Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau (on creua amb la ruta II) i segueix cap a la riera de Merlès en direcció a Sagàs i Olvan (AADD: 2000). Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0265900,1.9893600 | 416336 | 4653223 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65967-foto-08255-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65967-foto-08255-211-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65968 | Sender de gran recorregut. GR-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-1-1 | http://www.feec.org | XX | El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-1 creua bona part de l'àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins el Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses. Té un recorregut total de 355 quilòmetres i passa per un total de 10 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Berguedà, Garrotxa, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pla de l'Estany, Ripollès, Solsonès. Està dividit en 26 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 10 i els 24 quilòmetres. L'etapa del GR-1 que transcorre pel municipi de Santa Maria de Merlès correspon a l'etapa 11: etapa que s'inicia a Lluçà i es acaba a Sant Andreu de Sagàs. Té una durada aproximada de 4 hores i un recorregut de 17'200 quilòmetres. Entra al terme municipal de Santa Maria de Merlès prop de la zona de Montclús i segueix la riera en direcció sud passant prop de les goles del molí de Vilalta fins al molí de Vilalta on es desvia en direcció nord passant prop de la masia de Vilalta i cap a la masia de Torrents. A partir d'aquí el camí surt del terme municipal de Santa Maria de Merlès i entra al de Sagàs, on s'uneix amb el GR-4. | 08255-212 | Sector nord del terme municipal | L'any 1978 es va homologar el sender. | 42.0238600,1.9907500 | 416447 | 4652918 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65968-foto-08255-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65968-foto-08255-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia del GR-1 no està editada. Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65969 | Sender de gran recorregut. GR-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-4-0 | http://www.feec.org | XX | El sender de gran recorregut GR-4 procedeix d'un GR europeu. E el sender s'inicia al pont internacional de Puigcerdà, s'enfila per La Molina fins a Coll de Pal i, després, baixa fins La Pobla de Lillet, prop de les Fonts del Llobregat - que pertanyen al municipi de Castellar de n'Hug-, creua aquest riu i puja al Santuari de Falgars, des d'on es dirigeix a Sant Romà de la Clusa i Borredà, al costat mateix de la carretera que va de Berga a Ripoll. Des de Borredà el camí es torna a enfilar fins arribar a La Quar. L'itinerari continua per Sagàs, Sant Pau de Pinós i el monestir de Sant Benet de Bages, per tal de passar per Sant Vicenç de Castellet i pujar a Montserrat. El GR-4 té un recorregut de 158 km i passa per les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Bages. Està dividit en 11 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 8 i els 19 quilòmetres. Les etapes del GR-4 que transcorren pel municipi de Santa Maria de Merlès són la 7 i la 8; l'etapa 7 amb una durada de 4'30 hores i una distància de 17'200 quilòmetres s'inicia a Sagàs i acaba a Sant Pau de Pinós i l'etapa 8, de 3h i 12'130 quilòmetres s'inicia a Sant Pau de Pinós i acaba a Santa Maria de Cornet. Entra al municipi de Santa Maria de Merlès per la zona de la Pinya i segueix en direcció a la Coromina i Pallarès. Des de Pallarès continua en direcció sud cap a la Cortada. Passa per Santa Magdalena de la Cortada, el molí d'Escrigues fins a Sant Martí de Merlès. A partir d'aquí es travessa pel pont medieval fins al nucli de Santa Maria de Merlès i es continua en direcció sud cap a cal Ferrer, el molí del Mas, l'antiga Serradora, sempre pel costat de la riera de Merlès. El camí continua en direcció oest vorejant la baga de Ginebret fins que s'enfila obaga amunt passant pel costat de les restes de la Torre de Ginebret fins a Santa Maria de Pinós. Es continua el camí en sentit est cap al Puig, ca l'Anglada i cal Miquel fins arribar a Sant Pau de Pinós. Des de Sant Pau de Pinós el camí continua en direcció sud-est, es travessa la carretera BV-4401, i es segueix fins la Casa Cremada, Sant Amanç de Pedrós i la gran masia de Pedrós. Des d'aquí es travessa la baga de les Valls i s'enfila amunt cap a Sant Jordi de Lloberes; es continua la carena en sentit sud passant per Coll de Pitxell i Sant Miquel de Terradelles; uns metres més avall el camí surt del terme municipal de Santa Maria de Merlès i s'endinsa al terme de Gaià. | 08255-213 | Sector nord, oest, central, sud-oest i sud del terme municipal | El sender es va homologar l'any 1978. | 41.9710100,1.9562000 | 413515 | 4647084 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65969-foto-08255-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65969-foto-08255-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65970 | Campana gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-1 | XX | Presenta acumulació d'excrements de colom sobre la campana que erosiona la inscripció. | <p>La campana gran es troba situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una campana de 97 centímetres de diàmetre, 95 centímetres d'alçada subjectada amb sis nanses a un jou de fusta modern i un contrapès també de ferro on hi ha la inscripció: 1901. Barcelona. Les nanses de la campana estan decorades amb uns motius de rostres amb barba. La campana presenta un batall de ferro sense ús però toca les hores amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per una franja superior amb motius vegetals a tot el vol. A sota, i emmarcada amb dos grups de tres fines motllures hi ha la inscripció: MARIA ASSUMPTA. A CONCEPTIONE ANTONIA. ANNO MCMI. Just sota les motllures decora una franja de garlandes amb motius vegetals, fruits i florals. A la part central hi ha una llarga inscripció, força erosionada, que diu: ASSUMPTA EST MARIA IN COILUM GAUDENT ANGELI LAUDANTES BENEDICUNT DOMINUM ------ PATRINIS ILLUSTRI DOMNO JOAQUIM DE CARCER ET DE AMAT MARCHIONE DE CASTELLBELL ET DE CASTELLMEYÀ NECNON PERILLUSTRI DOMNA MARIA DE MERCEDE RENOM ET FONT COMTESSA VALLIS DE MARLÉS Flanquegen aquesta inscripció dues imatges La part inferior està formada per dues franges de decoració: una franja amb garlandes i una altra franja amb decoració floral.</p> | 08255-214 | Església de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | 42.0012900,1.9779600 | 415358 | 4650425 | 1901 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65970-foto-08255-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65970-foto-08255-214-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La campana gran toca les hores del rellotge. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65971 | Campana petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-1 | XVII | Presenta el vorell escrostonat. | <p>La campana petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una campana de 65 centímetres de diàmetre i 69 centímetres d'alçada subjectada per sis nanses a un jou de fusta amb un contrapès de pedra subjectat amb tires de ferro forjat. Al jou de fusta hi ha gravada la data de 1879. La campana té batall de ferro sense ús però els quarts són tocats amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per una faixa a la part superior de la campana amb una inscripció que hi posa 'SANTA MARIA ET SANTA BARBARA ORA PRO NOBIS 1696'. Cada lletra de la inscripció està treballada en baix relleu en un requadre de metall. A la part central hi ha una creu amb una peanya de quatre graons formada per petites peces romboïdals de metall, i està flanquejada per dos cors travessats per dues fletxes. Al costat dret de la creu hi ha la inscripció gravada dels mestres de les campanes: Juan Puigferrat Salvador, escrigas obres La part inferior de la campana està decorada per dos grups de fines motllures, de tres i dues línies respectivament, que s'alternen amb espais buits.</p> | 08255-215 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012900,1.9779600 | 415358 | 4650425 | 1696 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65971-foto-08255-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65971-foto-08255-215-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La campana petita toca els quarts del rellotge. | 94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65972 | Canelobre de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobre-de-sant-marti | XIII-XIV | <p>El Canelobre de Sant Martí es troba conservat al Museu Episcopal de Vic, exposat a la sala dedicada a la forja. Es tracta d'un canelobre de ferro forjat, retallat i calat que presenta unes mesures de 27'5 centímetres de diàmetre i 167 centímetres d'altura. El Canelobre prové de l'església de Sant Martí de Merlès.</p> | 08255-216 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El Canelobre procedent de l'església de Sant Martí de Merlès va ingressar al Museu Episcopal l'any 1968. Va ser restaurat pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya l'any 1999.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65972-foto-08255-216-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El número de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 16362. La imatge ha estat cedida pel MEV. | 93 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65974 | Objectes del poblat de Sant Pau de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-poblat-de-sant-pau-de-pinos | <p>CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. SERRA, Joan (1928). Ceràmica de Merlès. Musaeum Archaelogicum Diocesanum.</p> | -X/-VII | <p>Es tracta de la col·lecció d'objectes procedents de l'excavació arqueològica del poblat de Sant Pau de Pinós que realitzà, l'any 1918, Mn. Serra Vilaró. La col·lecció es compon de diversos fragments i vasos ceràmics de diversa decoració. Així es troba ceràmica decorada amb empremtes digitals, ceràmica decorada amb impressions cardials entre les que es distingeixen vasos amb parets totalment decorades i vasos decorats amb zig-zag. Aquestes últims es divideixen en vasos d'un i de dos astràgals. També s'hi troben vasos bicònics, vasos petits (alguns parets llises i alguns decorats) i plats en forma troncocònica. També cal esmentar altres materials que es recolliren en l'excavació com una destral de pedra esmossellada de 14 centímetres de llargària; tres percussors, un d'ells bicònic; una pedra esmolada; un punxó d'os polit (perdut durant el rentat del material); un tros d'anella de bronze, i la pedra inferior de dos molins oblongs.</p> | 08255-218 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65974-foto-08255-218-1.jpg | Física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona no té inventariats els objectes del poblat de Sant Pau de Pinós. Caldria incloure el llistat un cop el Museu tingui fet l'inventari d'aquests objectes. La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65975 | Objectes del sepulcre de Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-sepulcre-de-camprodon | <p>CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà.</p> | -XIX/-VII | <p>Es tracta dels objectes ceràmics procedents de l'excavació arqueològica del sepulcre de Camprodon, feta per Mn. Isidre Grifell per encàrrec de Mn. Serra Vilaró. Entre els fragments ceràmics recuperats es poden reconstruir dos vasos llisos fets a mà.</p> | 08255-219 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | <p>El sepulcre de Camprodon era un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o dolmen que estava format per un tarter o túmul de 6 metres de diàmetre que cobria un sepulcre que fou parcialment destruït per construir un camí de carro. La cambra estava delimitada amb dues lloses, una de 1'40 metres de llarg per 0'60 metres d'alt i 0'18 metres de gruix i una altra de perpendicular de 1'98 metres de llarg, 0'60 metres d'ampla i 0'14 metres de gruix.</p> | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65975-foto-08255-219-1.jpg | Física | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona no té inventariats els objectes del sepulcre de Camprodon. Caldria incloure el llistat un cop el Museu tingui fet l'inventari d'aquests objectes. La imatge ha estat extreta del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65976 | Pica baptismal de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria | XVI-XVII | <p>La pica baptismal es troba ubicada a l'església parroquial de Santa Maria de Merlès. Es tracta d'una pica de pedra de 107 centímetres de diàmetre, 81 centímetres d'altura i 9 centímetres de gruix en la part superior. La pica es recolza sobre un peu de forma hexagonal modern. La base de la pica circular s'uneix a la part superior, troncocònica, amb un bordó de decoració de corda. Aquesta part superior, té una franja de decoració a tot el vol amb diferents motius geomètrics esculpits en baix relleu. La part superior de la pica, a la zona del gruix de la pedra, està decorada en motius d'incisió de ziga-zaga.</p> | 08255-220 | Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès. | 42.0012800,1.9780000 | 415362 | 4650423 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65976-foto-08255-220-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65977 | Sarcòfag | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. VILARÓ, Eva (2001). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 1394.</p> | XII-XIII | Presenta esquerdes en la zona de l'urna i de la tapa algunes força considerables que han comportat la seva fragmentació. | <p>El sarcòfag es troba situat dins el recinte de l'antic cementiri de Sant Miquel de Terradelles (vell). Es tracta d'un sepulcre de pedra de planta i volum rectangular de 104 x 43 x 60 centímetres. Presenta la superfície llisa, sense decoració i força erosionada i desgastada. La coberta és de dues aigües i segueix la mateixa planta que l'urna que també està força deteriorada i fragmentada en tres trossos. El sarcòfag es recolza sobre dos peus de pedra que l'eleven del terra.</p> | 08255-221 | Sector sud del terme municipal | 41.9275700,1.9759100 | 415091 | 4642242 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65977-foto-08255-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65977-foto-08255-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65977-foto-08255-221-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65981 | Arxiu municipal de Santa Maria de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-merles | XIX-XX | L'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de 1863 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Santa Maria de Merlès ocupa 194 unitats d'instal·lació, amb un volum de 25'8 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau, i d'altres municipis. L'arxiu municipal està ubicat a la planta baixa de l'ajuntament i la documentació es troba instal·lada en una sala amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses tancades de cartró. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Administració General (1877-1999) 1.1 Terme Municipal (1877-1925) 1.2 Òrgans de Govern (1902-1996) 1.3 Alcaldia (1957-1995) 1.4 Secretaria (1957-1999) 1.5 Serveis jurídics (1991-1994) 1.6 Personal (1926-1973) 1.7 Correspondència (1878-1998) 2. Hisenda (1863-1999) 2.1 Patrimoni (1931-1974) 2.2 Intervenció (1886-1999) 2.3 Tresoreria (1902-1998) 2.4 Fiscalitat (1863-1996) 2.5 Juntes i comissions (1902-1931) 3. Proveïments (1901-1999) 3.2 Aigües, fonts i safareigs (1901-1946) 3.6 Control de proveïments (1917-1958) 3.9 Servei de correus (1928-1999) 4. Beneficència i assistència social (1939-1981) 4.4 Subsidi al combatent (1939-1981) 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1939-1955) 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1962-1962) 4.8 Cooperació i solidaritat (1962-1962) 5. Sanitat (1901-1997) 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1901-1997) 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1939-1997) 5.9 Inspecció veterinària (1940-1968) 5.11 Juntes i comissions municipals (1929-1929) 6. Obres i urbanisme (1899-1997) 6.2 Planejament i gestió urbanística (1979-1989) 6.3 Obres d'infrastructura (1899-1997) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1926-1993) 6.7 Obres particulars (1960-1995) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963-1996) 7. Seguretat Pública (1870-1996) 7.3 Passaports, passis de radis (1955-1996) 7.5 Guardes jurats (1870-1910) 7.8 Protecció civil. Actuació ciutadana (1983-1993) 8. Serveis militars (1923-1998) 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1942-1998) 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1923-1963) 8.6 Correspondència militar (1950-1993) 9. Població (1875-1997) 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1877-1991) 9.2 Padró municipal d'habitants (1875-1997) 10. Eleccions (1866-1996) 10.1 Eleccions municipals (1866-1995) 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1892-1929) 10.4 Eleccions Parlament de Catalunya (1980-1992) 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1872-1996) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1987-1989) 10.7 Referèndums i plebiscits (1947-1986) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1871-1993) 11. Ensenyament (1870-1968) 11.2 Ensenyament primari (1955-1968) 11.8 Juntes i comissions municipals (1920-1936) 12. Cultura (1915-1995) 12.1 Festa Major. Festes Populars (1954-1995) 12.2 Activitats i iniciatives culturals (1961-1963) 12.7 Esports (1986-1993) 12.9 Promoció turística (1989-1992) 12.10 Juntes i comissions municipals (1915-1927) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1916-1998) 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1916-1998) 13.2 Danys a l'agricultura, plagues, extinció animals perillosos (1990-1990) 13.3 Foment forestal (1925-1996) 13.5 Juntes i comissions municipals (1927-1932) 13.6 Medi ambient (1974-1996) 13.7 Representativitat agropecuària (1998-1998) | 08255-225 | Ajuntament de Santa Maria de Merlès. Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el juliol de 2005. | 42.0009500,1.9783600 | 415391 | 4650386 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65981-foto-08255-225-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/