Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65878 | Bonells (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bonells-jaciment | CASTANY, Josep et altri (1990). El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de recerques del Berguedà. CORTÈS Jordi, SERRA Roser (1996). La comarca del Lluçanès. Estudi d'un espai. Rafael Dalmau Editor. SÁNCHEZ, Eduard (1987). 'L'assentament ibèric rural de can Bonells, a la riera de Merlès'. L'Erol, núm. 19, 1987. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -VI/-IV | El jaciment fou seccionat per extreure-hi grava. | El jaciment ibèric de can Bonells es troba situat a l'extrem oest d'un camp, a la riba est de la riera de Merlès, prop de les masies de cal Font i can Bonells. Es tracta d'un petit assentament rural de 150 metres de llarg i 7 d'amplada màxima que originàriament va gaudir d'una major extensió, ja que fou seccionat longitudinalment en aquests darrers anys. S'hi distingeixen dues etapes cronològiques: I. Fase datada a finals del segle V i a la primera meitat del segle IV. II. Fase ibèrica de datació indeterminada, presumiblement d'època ibèrica plena. La fase I és la més interessant, ja que el conjunt arquitectònic exhumat correspon a una pagesia ibèrica, on hi viurien com a màxim un parell de famílies, amb un conjunt d'estables i magatzems que s'articulen a l'entorn d'una habitació destinada a habitacle. Aquesta es presenta semiexcavada a la gravera natural amb l'entrada a ponent, la llar de foc central i rodona (excavada), la raconera per un molí, una i una sitja de magatzem on es trobaren el 90% dels materials. Aquests materials consistien principalment en ceràmiques oxidades amb pintura blanca i roja, urnes d'orelletes, gerres de coll de cigne, ceràmica feta a mà i una fíbula de bronze datable al segle V. L'element cronològic més precís són dos fragments de ceràmica àtica de vernís negre amb palmetes impreses (de finals del segle V o primeries del segle IV aC) trobats al nivell d'ocupació. La fase II ha estat localitzada parcialment i molt destruïda a causa de l'acció del conreu. Es tracta d'una ocupació que remodela el conjunt antic i supera els seus límits anteriors. Només s'ha pogut identificar un nivell de destrucció, la caiguda dels murs de tàpia, i l'existència d'un possible forn i d'una llar de foc quadrada. La cronologia d'aquesta etapa final es pot deduir per la presència de ceràmica grisa de tipus 'costa catalana', molt difosa a partir del segle III. En un moment incert, encara en època antiga, el jaciment fou parcialment arrasat per l'extracció de pedra, fet que ha motivat que la part més ben conservada hagi estat l'habitacle de la primera fase, situat en la cota més baixa. Recentment fou seccionat longitudinalment a causa de l'extracció de graves. | 08255-122 | Sector nord-est del terme municipal | El jaciment fou descobert per un veí de Puig-Reig (Martí Vilarrasa), el qual realitzà una prospecció superficial en un indret on s'havien extret graves, i donà avís al Servei d'Arqueologia de la presència de tres sitges seccionades verticalment en un tall produït en un camp. El jaciment fou excavat totalment per Eduard Sánchez entre el 1986 (campanya de prospeccions) i els anys 1987, 1988 i 1989 (campanyes d'excavació). Un cop finalitzada l'excavació, els arqueòlegs van consolidar les estructures, però un temps després van tornar a créixer matolls i desplaçaren algunes pedres de les estructures. Per tal de protegir el jaciment, que des de la intervenció de 1989 havia anat patint els efectes erosius del pas del temps i de la meteorologia, l'any 1995 l'arqueòleg David Olivares realitzà el cobriment de les restes conservades. | 42.0184600,1.9909200 | 416454 | 4652318 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65878-foto-08255-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65878-foto-08255-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65878-foto-08255-122-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera i la segona imatge han estat extretes del llibre 'El Berguedà de la Prehistòria a l'Antiguitat'. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65879 | Palau del Roc (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-del-roc-jaciment | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | IX-XII | Jaciment erosionat. | El jaciment del Palau del Roc, on a finals dels anys 90 del segle XX es va reedificar la casa de Palau del Roc, cremada durant els focs de l'any 1994, fou l'emplaçament d'un mas tradicional. Ocupa un punt dominant en la vessant de ponent de la riera de Merlès. El topònim delata un establiment alt-medieval significatiu del qual només resten nombrosos forats i retalls de la roca, entre els que sembla haver-hi tombes i sitges. Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'alta Edat Mitjana', la prospecció efectuada va aportar restes de ceràmica cuita neutra i parets fines, dos dels quals tenen decoració espatulada, a més d'altres oxidants. El conjunt permet afirmar la hipòtesi de que el lloc ja era ocupat a inicis del segle IX dC. | 08255-123 | Sector central del terme municipal | La prospecció arqueològica fou duta a terme per Ramon Martí durant els mesos d'octubre a desembre de 1997. | 42.0128600,1.9813900 | 415658 | 4651706 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65879-foto-08255-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65879-foto-08255-123-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65880 | Necropolis de Santa Maria de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria-de-pinos | AADD (1984). Catalunya Romànica. Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana, S.A. | La necròpolis de Santa Maria de Pinós es troba situada a l'esplanada estesa a la cara nord de l'església de Santa Maria de Pinós. Es tracta d'un conjunt de tombes antropomorfes que foren localitzades casualment en ocasió d'uns treballs de neteja i que tornaren a ser colgades immediatament sense que abans se'n pogués fer cap estudi. Aquesta necròpolis figura situada en el mapa del Servei de l'Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geogràfico, full 331-M781: x 12,4 - y 48,1 (31 TDG 124481). | 08255-124 | Sector sud del terme municipal | 41.9800700,1.9415300 | 412312 | 4648105 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La informació la van facilitar els masovers de la propera masia de Ginebret i es troba recollida a la Catalunya Romànica. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65881 | Pla de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-monges | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | -V/-III | S'ha edificat una granja porcina a la zona del jaciment. | El jaciment del Pla de les Monges es troba situat al cap d'un serrat a l'oest de la masia de la Cortada. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures. L'excavació va determinar l'escassa potencia estratigràfica del subsòl en general, entre 5 i 20 centímetres, on en moltes zones la roca natural ja aflorava directament. Prop del marge del cingle es van documentar petites restes de murs i materials ceràmic ibèric en el sediment adossat. Cal assenyalar l'alt grau d'arrasament del paratge i de les mateixes estructures que només conservaven part de l'última filada de blocs de pedra. L'anàlisi del material ceràmic (àmfora de boca plana, ceràmica comuna i campaniana A) permet situar la cronologia en el període ibèric ple, en una fase entorn al segle III aC. D'altra banda, la tècnica constructiva dels murs (disposició plana i origen local de les pedres i lligat amb fang) denota característiques pròpies dels murs ibèrics en aquesta fase cronològica. La qualitat de les restes documentades no permet caracteritzar tipològicament el jaciment però si que li suposa una relació amb el de can Bonells, que tindrien una funció vinculada al control de la riera de Merlès a partir del segle V-IV quan la vall sembla que ja estaria plenament iberitzada. | 08255-125 | Sector oest del terme municipal | A la zona del Pla de les Monges no es tenia constància de cap jaciment arqueològic. La intervenció arqueològica al Pla de les Monges es va dur a terme el febrer de 2004 i va estar determinada per la construcció d'una instal·lació porcina de tres naus industrials a la finca de la Cortada que afectava una superfície total de 6.000 m2. Donada la presència de ceràmica comuna ibèrica en la superfície del terreny afectat per les obres i la proximitat amb el jaciment ibèric amb can Bonells, el Servei d'Arqueologia va proposar la realització de l'esmentada intervenció arqueològica per tal de verificar la possible existència de vestigis arqueològics a la zona. | 42.0089600,1.9750100 | 415124 | 4651279 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65881-foto-08255-125-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 80|81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65882 | Montclús Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montclus-vell | Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el març de 2007. | IX-X | Jaciment erosionat. | El jaciment de Montclús vell es troba situat al costat de l'actual casa reedificada de Montclús, a la riba oest de la riera de Merlès, sobre una plataforma rocosa de superfície plana que no sopera els 100 m2. L'any 2003 es va dur a terme una única campanya d'excavació arqueològica en el jaciment de Montclús, derivada d'un projecte previ executat a la comarca del Berguedà i que estudià l'evolució del poblament altmedieval en aquests territoris, durant cinc campanyes de prospeccions en les que es van documentar més d'un centenar de mostres ceràmiques. D'entre elles, les ceràmiques de Montclús vell es tractaven d'un cas excepcional i mereixien especial atenció; és per aquest motiu que s'efectuà una excavació arqueològica per tal de resoldre dubtes entorn a aquest jaciment. Els materials recollits en superfície durant la prospecció indiquen un establiment ocupat en un moment imprecís dels segles VIII i XI i que, certament, va tenir una durada molt curta sense cap recuperació posterior. L'excavació en extensió va permetre documentar dos àmbits (un habitatge i un espai destinat a la manipulació d'aliments), una estructura annexa i vuit forats de pal amb una estratigrafia ben documentada. L'àmbit 1 seria un espai rectangular bastit amb tres murs de pedra lligats en sec que delimiten l'espai per l'oest, pel sud i pel nord. L'alineació dels forats de pal permet restituir, aproximadament, el tancament d'aquest espai per la banda est, configurant un habitatge bastit amb murs de pedra i una coberta de fusta recolzada en uns pals situats en els forats que s'han documentat, fet que queda confirmat per la total absència de teules. L'àmbit 2 seria també un espai rectangular, més petit que l'anterior, i amb quatre murs lligats en sec i amb una coberta de fusta. Es documentaren dos forats e pal i les restes d'una estructura de pedres amb un forat al mig, objectes de ferro de dos fragments d'una mola de molí manual i un element lític esfèric. Pel què fa a la ceràmica, és abundant la de cuita reductora i oxireductora en tots dos àmbits, i entre aquests, hi predominen les formes de perfil en esse. | 08255-126 | Sector nord del terme municipal | La notícia més antiga del lloc es remunta a l'any 893 -citat en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès- quan rep la qualificació de 'villare' ('ipso villare qui dicitur Monte Cluso). | 42.0474600,2.0024500 | 417446 | 4655527 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65882-foto-08255-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65882-foto-08255-126-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65883 | Pont de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-merles | AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XIV-XV | El pont medieval de Santa Maria de Merlès es troba situat a uns 500 metres a l'est del nucli de Santa Maria de Merlès; el pont comunica dos nuclis propers, el de Santa Maria i el de Sant Martí de Merlès i salva el pas de la riera de Merlès. Es tracta d'un estret pont d'uns 34 metres de pas,1'17 metres d'amplada i 9 metres d'alçada, amb baixes baranes de 0'44 metres d'alçada. El pont està construït amb maçoneria de pedra i està format per tres arcs de mig punt: un a cada lateral i un de central de majors dimensions sota el qual hi passa la riera. Presenta una curvatura apuntada en forma d'esquena d'ase i dos petits contraforts esglaonats a la base on s'inicien els arcs. El paviment del pont és fet amb còdols de riu i a la banda oest, sobre la barana, hi ha una inscripció de dos lletres no desxifrada i la data de 1851, època en que es van modificar les baranes. | 08255-127 | Sector central del terme municipal | Es tracta d'un pont medieval del segle XIV o XV. Al segle XIX es varen modificar les baranes, tal com ho indica una inscripció. El pont servia per comunicar d'una forma recta i directe les dues parròquies, la de Santa Maria de Merlès que pertany al bisbat de Solsona i la de Sant Martí de Merlès del bisbat de Vic. Una de les llegendes de la Pedra Dreta de Lluçà es relaciona amb el Pont de Merlès ja que, segons aquesta, el pont fou construït pel dimoni portant les pedres de vora el castell de Lluçà. | 42.0003100,1.9810900 | 415616 | 4650313 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65883-foto-08255-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65883-foto-08255-127-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La seva amplada de pas no permetia el pas de carruatges. Al vèrtex superior del pont hi ha dos encaixos picats a la barana, un a cada banda.La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65884 | Pont de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-fabrica | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de la fàbrica es troba situat a uns 50 metres de la Fàbrica salvant el pas de la riera de Merlès. El pont permet l'accés a la fàbrica i també a les masies de cal Fargues i cal Fuster. Es tracta d'un pont d'uns 22 metres de llarg, 4'60 metres d'alçada i uns 4 metres d'amplada de pas. Està construït amb pilars de formigó, parets de maçoneria de pedra, dues voltes que presenten quatre filades de maó ceràmic i no té baranes. | 08255-128 | Sector central del terme municipal | El pont de la fàbrica es va construir als anys trenta del segle XX. | 41.9971000,1.9784500 | 415393 | 4649959 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65884-foto-08255-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65884-foto-08255-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65885 | Pont de ferro de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-de-la-fabrica | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El ferro es troba rovellat i el paviment de la rajola en mal estat, en alguns casos descalçat. També ha crescut vegetació sobre el pas del pont. | El pont de ferro de la Fàbrica es troba situat al sud del nucli urbà de Santa Maria de Merlès, salvant el pas de la riera de Merlès, a l'oest de la Fàbrica. Es tracta d'un pont d'uns 18 metres de pas,1'24 metres d'amplada i 9 metres d'alçada, amb baranes, bigues i tirants de ferro, i amb paviment de maó a la part inferior i enrajolat a la part superior o de pas. El pont és sustentat per dos pilars i té una rampa, a la banda oest, d'uns 16 metres que salva el desnivell i permet l'accés al pont i a la Fàbrica, situada a la banda est del pont. | 08255-129 | Sector central del terme municipal | El pont es va construir als anys 40-50 del segle XX per salvar el pas de la riera de Merlès i per tal que els treballadors poguessin accedir a la Fàbrica. | 41.9975900,1.9792000 | 415456 | 4650013 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65885-foto-08255-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65885-foto-08255-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65886 | Pont de la Molina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-molina | XX | El pont de la Molina està situat a l'extrem sud-oest del terme municipal salvant el pas de la riera de Merlès a la zona de la Molina. Es tracta d'un pont de pedra d'uns 22 metres de pas i 1'65 metres d'amplada. Està format per tres ulls de 6 metres d'amplada cadascun amb la volta revestida de maó i dos robustos pilars. El pont està coronat per una baixa barana emmarcada amb maó i una estructura de ferro rovellat. Cada extrem del pont, en forma d'embut, està delimitat amb guarda-rodes de pedra. | 08255-130 | Sector sud-oest del terme municipal | El pont de la Molina es va construir l'any 1931. Fonts orals han explicat que fou un any de molta secada i que a l'estiu no baixava aigua a la riera. L'aigua que necessitaven per fer la pasta per la fabricació del pont l'havien d'anar a buscar a les profunditats d'alguns gorgs, que eren els únics llocs on es conservava una mica d'aigua en tota la riera. Aquell estiu no va ploure fins a la MD de Pinós (setembre). | 41.9892100,1.9674800 | 414474 | 4649094 | 1931 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65886-foto-08255-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65886-foto-08255-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont permetia el pas de carruatges però actualment és difícil passar-hi amb cotxes ja que el seu pas és molt estret. Uns metres al nord hi ha un pas alternatiu que travessa per la llera de la riera però només és apte per cotxes tot terreny i en època que no baixi aigua. Mig pont pertany a Santa Maria de Merlès i mig pont a Puig-Reig ja que la riera marca el límit municipal. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65887 | Pont de la resclosa del molí d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-resclosa-del-moli-descrigues | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de la resclosa del molí d'Escrigues es troba situat prop de la reclosa del molí d'Escrigues, a 1 quilòmetre al nord del nucli de Santa Maria de Merlès. El pont, que salva el pas de la riera de Merlès, té uns 11 metres de pas, uns 3 metres d'alçada sobre el nivell de l'aigua i 3,24 metres d'amplada. Està bastit sobre un planell rocós i està construït amb maçoneria de pedra i ceràmica, cobert una llosa de formigó per reforçar-lo, sense baranes i presenta una única volta rebaixada de maó. A la banda sud del pont hi ha un placa amb l'any 1951. | 08255-131 | Sector central del terme municipal | 42.0093400,1.9824300 | 415739 | 4651314 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65887-foto-08255-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65887-foto-08255-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A banda i banda del pont, sobre el planell rocós s'hi observen diversos encaixos, tant rectangulars com rodons, picats a la roca mare. Són senyals d'antics passos o passarel·les que antigament permetien travessar la riera en aquest punt.La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65888 | Pont del molí d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-descrigues | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont del molí d'Escrigues està situat al camí que comunica la carretera BV-4406 (punt quilomètric 14) amb Sant Martí de Merlès, salvant el pas de la riera de Merlès en el seu pas pel molí d'Escrigues. Bastit sobre un planell rocós és un pont d'uns 37 metres de pas i 3'20 d'amplada, d'orientació est-oest, amb les parets arrebossades, sense baranes i amb bordó de formigó. El pont d'una alçada d'uns 5 metres està format per quatre ulls d'amplada i alçada variable que van des del 0'4 als 4 metres amb voltes rebaixades de maó. | 08255-132 | Sector central del terme municipal | 42.0050300,1.9815800 | 415663 | 4650836 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65888-foto-08255-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65888-foto-08255-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la banda nord s'observen les restes de pilars que podrien haver constituït els suports d'un antic pont o passarel·la, així com diversos encaixos rodons picats sobre el planell rocós. A la banda sud la riera forma unes gorges solcades a la roca mare.La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65889 | Pont de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-cristofol | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Ha crescut vegetació als murs. | El pont de Sant Cristòfol està situat a la carretera que va de Prats de Lluçanès a Gironella, salvant el pas de la riera de Merlès a l'altura de l'hostal de Sant Cristòfol. És un pont de pas d'uns 33 metres, d'orientació sud est - nord oest, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada, amb les quatre cares carejades, disposats en filades regulars. Les baranes són de metall galvanitzat i presenta un voladís de formigó de 1,20 metres fruit d'una reforma en la seva amplada de pas. El pont d'una alçada d'uns 13 metres està format per dos ulls d'uns 12 metres d'amplada cada un, amb voltes de canó de formigó armat i robusts pilars, frontalment arrodonits, de 7 metres d'alçada. | 08255-133 | Sector nord del terme municipal | El pont de Sant Cristòfol es va construir els anys 30 del segle XX per salvar el pas de la riera Gavarresa. L'any 1943 es va ampliar la seva amplària amb un voladís de formigó. | 42.0205100,1.9887200 | 416275 | 4652548 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65889-foto-08255-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65889-foto-08255-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65890 | Pont del Regatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-regatell | XVIII | El pont del Regatell es troba situat al nord-oest de la masia de Vilalta. El pont salva el pas del torrent del Regatell en el camí que condueix a la masia de Vilalta. Té uns 18 metres de pas, uns 3'40 metres d'alçada i 3,5 metres d'amplada. Està construït amb murs de maçoneria de pedra i reformes amb ciment, sense baranes; presenta dues voltes amb arcades adovellades d'arc de mig punt de 3'5 metres d'amplada. | 08255-134 | Sector nord del terme municipal | 42.0286400,1.9884000 | 416259 | 4653451 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65890-foto-08255-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65890-foto-08255-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65890-foto-08255-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A 10 metres al nord del pont hi ha una resclosa de pedra que servia per conduir i emmagatzemar l'aigua per regar l'horta de Vilalta i els camps propers. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65891 | Resclosa del molí del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-mas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Ha crescut vegetació i molsa a la part frontal de la resclosa a causa de la humitat. | La resclosa del molí del mas es troba situada a la riera de Merlès, a uns 200 metres al nord del molí del mas, prop de cal Ferrer. Es tracta d'una resclosa de formigó d'uns 35 metres de llargada bastida sobre una zona rocosa que conserva, en la seva part frontal, els pals de fusta de l'antiga resclosa. Els pals es troben en mal estat de conservació ja que la fusta s'ha podrit i en molts casos sols en queda el forat integrat al mur. A la banda esquerra en marxa, en direcció sud, el canal que conduïa al molí primer i a la Serradora després. Es conserva en bon estat el primer tram de canal, l'arrencada del qual és de pedra amb reformes amb formigó. Té uns dos metres d'amplada i conserva les comportes de regulació d'entrada d'aigua així com el primer sobreeixidor per desguassar el sobrant d'aigua del canal altra cop cap a la riera. | 08255-135 | Sector central del terme municipal | Inicialment la resclosa era la del molí del mas. Actualment el canal va a parar a la zona de l'antiga Serradora, situada més avall del molí del mas, on utilitzaven l'aigua per produir electricitat. El canal també s'aprofita per regar. | 41.9926500,1.9729600 | 414933 | 4649470 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65891-foto-08255-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65891-foto-08255-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65891-foto-08255-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65892 | Resclosa del molí d'Escrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-descrigues | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVII-XX | La resclosa, part del canal i la bassa es van reformar l'any 2004. | La resclosa del molí d'Escrigues està situada en un petit gir de la riera de Merlès a l'est del Palau del Roc i pocs metres al nord del pont de la resclosa del molí d'Escrigues. Es tracta d'una resclosa llarga, d'uns 65 metres de llarg que s'estén sobre la riera de Merlès amb una orientació pràcticament sud-nord, aprofitant un gir de la riera en una zona on s'eixampla la vall i la riera du una trajectòria de nord a sud. Actualment està bastida completament amb formigó, amb pràcticament una trentena de pilars que sustenten uns trams de mur més estrets que originalment eren ocupats amb pantalles de fusta. S'assenta sobre una de les nombroses plataformes rocoses per les que transcorre la riera i forma un petit embassament que en la seva part més ampla té uns 10 metres i es remunta 400 metres riera amunt. A l'extrem sud de la resclosa hi ha un ample mur de maçoneria de pedra d'uns 15 metres de llarg que tanca l'embassament per aquest costat i que continua cap al sud-est formant l'inici del canal. El canal està delimitat a banda i banda en el seu primer tram amb murs de maçoneria de pedra de 120 centímetres d'alçada i té dues comportes que permeten retornar l'aigua cap a la riera, una a l'altura de la resclosa i l'altra uns 10 metres més avall. Després de seguir poc més de 600 metres el canal, la conducció arriba finalment a la bassa, reformada també modernament amb formigó i adossada al nord-oest del molí d'Escrigues. | 08255-136 | Sector central del terme municipal | 42.0098400,1.9817400 | 415683 | 4651370 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65892-foto-08255-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65892-foto-08255-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65892-foto-08255-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65893 | Resclosa i canal de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Alguns trams del canal es troben plens de bardissa. | La resclosa de la Fàbrica es troba situada a 470 metres al nord de la Fàbrica seguint la riera de Merlès, i a uns 100 metres al nord del pont Medieval. Es tracta d'una resclosa de formigó, formada per tres trams rectes d'uns 20 metres cadascun que desvien l'aigua cap al cantó est on s'inicia el canal. Té una amplada de 0'6 metres i una alçada de 3'20 metres. A l'extrem est hi ha l'entrada del canal tancat amb una comporta on també hi ha una sortida d'aigua per desguassar. El canal segueix durant uns 400 metres en direcció sud fins que arriba a la bassa de la Fàbrica. | 08255-137 | Sector central del terme municipal | 42.0012700,1.9808500 | 415598 | 4650420 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65893-foto-08255-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65893-foto-08255-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del canal es troben diverses comportes per desguassar.La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65894 | La Serradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serradora | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | Algunes parts es conserven en bon estat, altres han estat derruïdes i altres reutilitzades per a usos ramaders. | La Serradora es troba situada al sud-oest del nucli urbà de Santa Maria de Merlès, al costat de la riera de Merlès. Es tracta d'un antic complex fabril format per diverses estructures que es troben en diferent estat de conservació: - Fàbrica, actualment és utilitzada com a granja de porcs, és una edifici rectangular d'uns 13 x 36 metres, d'una sola planta, construït amb maçoneria de pedra amb teulada de doble vessant i amb grans finestrals (vuit per costat) d'arc rebaixat emmarcats amb maó. A la part frontal s'hi obrien dos accessos de la mateixa tipologia, actualment tapiats. - Canal, encara conservat en alguns trams provenia d'una resclosa situada a la riera de Merlès, prop de cal Ferrer, uns 600 metres al nord-est de la fàbrica. Tenia una profunditat de 2 metres i una amplada de 1'13 metres, i proveïa d'aigua la fàbrica per la producció d'electricitat. - Caseta de les comportes, es troba situada al capdavall del canal. És un petit edifici construït amb maó i teulada de doble vessant; regulava l'entrada d'aigua a la fàbrica per la producció d'electricitat. - Caseta de la dinamo es troba adossada a la façana oest de l'edifici de la fàbrica. Era el lloc on es produïa electricitat per la Fàbrica. Està formada per dues estructures: una amb teulada de doble vessant i una estructura més baixa amb teulada d'una vessant amb una obertura rectangular a la part baixa on en sortia l'aigua que desguassava a la riera de Merlès. - Xemeneia, situada davant la façana sud de la Fàbrica, és de planta quadrada d'uns 2'40 x 2'40 metres amb estructura troncopiramidal d'uns 15 metres d'alçada i està construïda amb maó. - Magatzem, situat al sud de la xemeneia, consta de 6 pilars d'obra d'uns 4'5 metres d'alçada, alguns d'ells coberts amb vegetació, i sense teulada. - Caseta Fecsa (E.T FECSA E.M. 8296), situada davant del magatzem era de planta quadrada de 6 x 6 metres. - Xemeneia, situada a 50 metres a l'est de la primera xemeneia, és de planta quadrada d'uns 1'18 x 1'18 metres amb estructura troncopiramidal d'uns 9'20 metres d'alçada i està construïda amb maó. - Magatzem, es trobava situat a uns 90 metres al sud-est de la Fàbrica, adossat a la vivenda de cal Paleta. Actualment es conserven els pilars sense coberta. - Cal Paleta, la Torre, ca la Ramona i el Garatge, era la zona d'habitatge. Els edificis estan construïts amb maçoneria de pedra i les portes, finestres i algunes cantonades estan emmarcats amb maó. | 08255-138 | Sector central del terme municipal | La Serradora, tal com el seu nom indica, havia estat una indústria vinculada a la transformació i tractament de la fusta dels arbres. Gent gran del municipi explica que feien baixar troncs des del pont de Vilalta a cops de riu fins a la Serradora, on s'aprofitaven els troncs de diferent forma: n'extreien la resina, l'escorça, la fusta. Va funcionar fins a la Guerra Civil. Després de la Guerra Civil s'hi instal·là una petita fàbrica tèxtil amb 3 o 4 telers grossos. En ella s'hi havia produït tela de cànem. Al cap d'uns anys la fàbrica tèxtil va tancar. | 41.9892100,1.9674800 | 414474 | 4649094 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65894-foto-08255-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65894-foto-08255-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Santa Maria de Merlès. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65895 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-3 | PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. | XX | Gran quantitat de vidres dels finestrals estan trencats. | La Fàbrica està situada en un punt enclotat a la riba est de la riera de Merlès, sota la casa de cal Fuster, uns centenars de metres al sud del pont medieval. Està formada per dos volums adossats: un correspon a l'estructura fabril i un altre corresponia a l'habitatge de l'encarregat, de major alçada. Els dos volums estan construïts amb murs de maçoneria de pedra i emmarcaments de les obertures amb maó. L'estructura de la fàbrica és volum allargat format per dues parts: una part de planta baixa i una altra part de major alçada, de planta baixa i un pis. Està coronat per teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta tres grans finestrals dividits en petits finestrons de vidres i una porta d'accés, situada a l'extrem esquerre. Sobre els finestrals hi ha una repisa de maó i sota el carener s'obre una finestra apaïsada emmarcada amb maó. A les llargues façanes orientades tant al nord-oest com al sud-est s'hi obren set grans finestrals dividits en petits finestrons de vidre. A la part posterior de la fàbrica, que té un nivell més d'alçada, s'obren tant a la façana nord-oest com en la sud-est sis finestrals geminats d'arc rebaixat emmarcats amb maó a nivell de planta baixa. Aquesta mateixa disposició i tipologia d'obertures es repeteix al primer pis, on també hi ha un balcó. A la façana nord-oest, a més, s'hi adossa un cos que sobresurt perpendicularment on s'hi obren grans finestrals. Uns metres més endavant d'aquesta façana hi ha el pont de ferro que travessa la riera de Merlès. A la façana nord-est s'obren dos grans finestrals a la planta baixa, tres finestres d'arc rebaixat a nivell de primer pis i un òcul emmarcat amb maó, actualment tapiat, sota el carener. Uns metres davant d'aquesta façana hi ha la bassa de forma triangular i el canal que segueix en direcció nord, al costat de la riera de Merlès, uns 400 metres fins a la resclosa de la Fàbrica. El volum de l'habitatge, adossat a la fàbrica a l'extrem nord-est, està format per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. La façana sud-oest presenta un gran accés, una porta i una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa; dos balcons que comparteixen base i barana, emmarcats amb maó al primer pis i una finestra apaïsada a les golfes. La façana sud-est presenta tres finestres emmarcades amb maó a nivell de primer pis. A la façana nord-est hi ha una porta i dues finestres emmarcades amb maó; un balcó al primer pis flaquejat per dues finestres i una finestra apaïsada sota carener. | 08255-139 | Sector central del terme municipal | La Fàbrica es troba documentada a principis del segle XX com a indústria tèxtil que produïa teixits de cotó i gènere de punt. Inicialment era una fàbrica que depenia d'una fàbrica de teixits de Puigreig. L'any 1907 es té constància que hi treballaven un encarregat i 8 obrers (dones) que percebien un salari de 2,25 pessetes i produïen 3.200 unitats anuals. Era una fàbrica que tenia com a força motriu l'aigua que feia funcionar els telers a partir d'una turbina i un generador. Als anys 60 del segle XX la Fàbrica es coneix amb el nom de Filats i Teixits Fuster, S.A. Durant els anys 1967-1968 es fabricaven peces grosses (llençols). Hi havia en aquesta època dues màquines de telar, quatre teixidors, dos carregadors, una filadora, un encarregat, una nuadora i una encarregada de netejar els telers, per torn. Cobraven a preu fet i anaven a tant per peça. L'any 1971 a la Fàbrica hi havia 70 telers i durant els anys 80 es fabricava percal, loneta i terlenca. La Fàbrica va continuar funcionant fins l'any 1991. | 41.9974200,1.9793700 | 415470 | 4649994 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65895-foto-08255-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65895-foto-08255-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Part de la informació històrica ha estat consultada en els papers conservats a la Fàbrica. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65896 | Tina gran de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-gran-de-teulats | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | L'entorn es troba ple de deixalles (vidres, ferros, llaunes, plàstics, etc.) i hi ha crescut vegetació als murs. | La tina gran de glans de Teulats es troba situada sobre una esplanada rocosa a 230 metres al sud-est de la masia de Teulats. Es tracta d'una tina d'estructura circular picada a la roca mare de 2'80 metres de diàmetre interior revestida per un mur perimetral de maçoneria de pedra de 1'50 metres d'altura i 50 centímetres de gruix, i coronat per una renglera de pedres a mode de plec de llibre. La tina presenta un accés a la part est per on s'accedia a l'interior. | 08255-140 | Sector est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0006800,2.0034900 | 417472 | 4650332 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65896-foto-08255-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65896-foto-08255-140-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65897 | Tina petita de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-petita-de-teulats | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | L'interior i l'entorn es troba plena d'escombraries (vidres, plàstics, ferros, etc.). | La tina petita de glans de Teulats es troba situada sobre una esplanada rocosa a 175 metres al sud-est de la masia de Teulats, a uns 70 metres al nord-oest de la tina gran de Teulats. Es tracta d'una estructura circular picada a la roca mare de 1'65 metres de diàmetre interior. Es troba parcialment tapada, plena d'escombraries, i conserva una profunditat vista de 75 centímetres. | 08255-141 | Sector est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0012200,2.0031100 | 417441 | 4650392 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65897-foto-08255-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65897-foto-08255-141-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65898 | Tina gran de Borralleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-gran-de-borralleras | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina es troba completament coberta de terra i vegetació. | La tina de glans gran de Borralleras es troba situada al sud-est de la masia que li dóna nom, en una esplanada erma on hi creix algun garric. Es tracta d'un forat circular molt desdibuixat per la terra i la vegetació d'un diàmetre aproximat proper als 450 centímetres. En els laterals del forat s'observen restes d'un mur de maçoneria de pedra que resseguia la tina, actualment molt malmès. Segons fonts orals, sota la capa de terra que omple el forat actualment, hi ha el forat circular picat a la roca, amb unes escales d'uns cinc graons que permetien accedir-hi. | 08255-142 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0209700,2.0053900 | 417655 | 4652583 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65898-foto-08255-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65898-foto-08255-142-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65899 | Tina petita de Borralleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-petita-de-borralleras | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina es troba parcialment coberta de terra. | La tina de glans petita de Boralleres es troba situada al sud-est de la masia que li dóna nom, sobre una roca que aflora a la superfície al marge d'un camp. Es tracta d'un forat circular d'uns 207 centímetres de diàmetre picat a la roca. Tot i estar parcialment ple de terra, hi ha una profunditat conservada propera al metre. | 08255-143 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0214900,2.0025800 | 417423 | 4652643 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65899-foto-08255-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65899-foto-08255-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65900 | Tina de Cuasacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cuasacs | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina de glans de Cuasacs es troba situada al nord-oest de la masia que li dóna nom, en un marge rocós en la vessant que s'aboca sobre la riera de Merlès. Es tracta d'un forat circular picat a la roca, d'uns 200 centímetres de diàmetre i una profunditat de 130 centímetres. A la part exterior de la tina seguint el desnivell de la vessant hi ha un petit forat circular d'un metre de diàmetre i una profunditat aproximada de 50 centímetres, també picat a la roca, que permet l'accés al forat per on es buidava la tina, actualment reformat amb un tub metàl·lic. | 08255-144 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0207300,1.9786000 | 415437 | 4652582 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65900-foto-08255-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65900-foto-08255-144-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65901 | Tina de Puigdesala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-puigdesala | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina de glans de Puidesala es troba situada pocs metres a l'est de la masia que li dóna nom, en un marge que separa el nivell on està la masia del camp inferior. Es tracta d'un forat circular d'uns 180 centímetres de diàmetre i uns 200 de profunditat picat a la roca, acabat en la part superior amb dos filades de carreus grans treballats d'uns 50 centímetres d'alçada. Conserva, a la part inferior del marge, el forat que permetia buidar la tina. | 08255-145 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9989900,1.9692000 | 414630 | 4650178 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65901-foto-08255-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65901-foto-08255-145-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65902 | Tina de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-cortada | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Es troba tapada amb terra i vegetació. | La tina de glans de la Cortada es troba situada al nord de la Cortada, al cap d'un serrat sobre una esplanada rocosa propera a la balma dels pobres. Es tracta d'una tina de glans, picada a la roca mare d'uns 2'50 metres de diàmetre aproximadament. La tina es va tapar amb terra per evitar que hi caiguessin animals, i hi ha crescut vegetació (joncs) ja que acumula aigua quan plou. | 08255-146 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0112200,1.9794500 | 415495 | 4651526 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65903 | Tines de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-montclus | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Les dues tines es troben plenes de terra. | Les tines de glans de Montclús es troben situades pocs metres al nord-est de la masia que li dóna nom, al límit de la mateixa esplanada rocosa sobre la que s'assenta la masia. Es tracta de dos forats circulars picats a la roca, actualment omplerts de terra i amb un exemplar jove de xiprer plantat a l'interior cada un. La tina més gran amida uns 200 centímetres de diàmetre i la petita, uns 140 centímetres. | 08255-147 | Sector nord del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0475100,2.0025500 | 417455 | 4655532 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65903-foto-08255-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65903-foto-08255-147-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65904 | Tina de Ballarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ballarons | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Es troba tapada i força erosionada. | La Tina de glans de Ballarons es troba situada a uns 200 metres a llevant de la Ballarons sobre una esplanada rocosa envoltada per una zona de roures. Es tracta d'una tina d'estructura circular picada a la roca mare de 3'25 metres de diàmetre interior. Queden restes d'un mur perimetral de maçoneria de pedra, del qual es conserva un petit tram de 40 centímetres d'altura. Actualment la tina es troba pràcticament plena de terra però encara es pot observar les traces de la meitat de l'estructura circular. | 08255-148 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0011800,1.9899100 | 416348 | 4650401 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65904-foto-08255-148-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65905 | Tina de Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-pedros | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | Actualment l'interior de la tina es troba ple d'escombraries. | La tina de glans de Pedrós es troba situada al sud-oest de la masia que li dóna nom, al límit d'una esplanada rocosa sobre la que s'assenta la masia. Es tracta d'un forat circular picat a la roca, d'uns 180 centímetres de diàmetre. A la part exterior de la tina seguint el desnivell de la vessant hi ha un petit forat circular també picat a la roca per on es buidava la tina. | 08255-149 | Sector sud del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9524200,1.9685800 | 414516 | 4645008 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65905-foto-08255-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65905-foto-08255-149-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65906 | Tina de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilalta | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | XVIII | La tina de glans de Vilalta es troba situada en un punt elevat a 300 metres al nord-est de la masia de Vilalta sobre una esplanada rocosa. Es tracta d'una tina de glans d'estructura cilíndrica picada a la roca mare de 3'80 metres de diàmetre. Actualment es troba parcialment tapada amb terra i bardissa i conserva una profunditat vista d'un metre. La circumferència de la tina queda oberta a la part nord i possiblement podria correspondre a un accés a l'interior. Queden a la banda oest alguns vestigis d'un possible mur perimetral que tanqués la tina. | 08255-150 | Sector nord del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 42.0279400,1.9920300 | 416558 | 4653370 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65906-foto-08255-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65906-foto-08255-150-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tina es va tapar parcialment per evitar que hi caiguessin animals i no en poguessin sortir. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65907 | Resclosa del molí de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-vilalta | XVIII | El mur principal de la resclosa està parcialment cobert de vegetació. | La resclosa del molí de Vilalta està situada al nord del molí que li dóna nom, uns 1000 metres riera amunt, en el punt on el torrent de Sant Joan, provinent de la zona de Manyaques, aflueix a la riera. Es tracta d'una resclosa d'uns 40 metres de llarg que creua la riera sobre una plataforma rocosa. Està bastida amb un mur de maçoneria de pedra, parcialment arrebossat, de carreus grans i treballats, essent en algunes parts col·locats a filades regulars. Està coronada amb una filada de blocs de pedra treballats força amples. L'alçada del mur de la resclosa és d'uns 3 metres a la part central, descendint a mesura que s'acosta als extrems laterals. A la part inferior, es conserva l'arrencada dels posts de fusta que sustentaven la primitiva resclosa. Actualment aquest mur principal de la resclosa està parcialment cobert de vegetació i l'aigua s'hi filtra per diversos punts. A l'oest del conjunt, a tocar de l'extrem del mur principal de la resclosa hi ha una altre mur, també bastit amb grans carreus, que separa una part de l'aigua de la riera indicant l'inici del canal. Just al costat d'aquest mur hi ha la primera comporta del canal, que permetia retornar l'aigua a la riera quan no convenia fer-la passar pel canal. | 08255-151 | Sector nord del terme municipal | 42.0311500,1.9991500 | 417152 | 4653719 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65907-foto-08255-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65907-foto-08255-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65908 | Sistema de rec de Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-teulats | XVIII | La major part de les canalitzacions s'han perdut i només se'n conserven petits trams. | El sistema de rec de Teulats està situat al sud i al sud-est de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada respecte la masia. Es tracta d'un sistema de canalització d'aigua que permetia fer un cultiu de regadiu a diverses feixes situades al sud-est de la masia. El primer element que forma aquest sistema de rec és l'hort tancat situat a tocar de la façana sud de la masia. Des d'aquest punt l'aigua sobrant del rec d'aquesta horta era conduïda a través d'un rec fins a dues basses, una antiga i l'altra moderna, situades més avall. Aquestes basses, l'antiga de les quals és delimitada amb murs de maçoneria de pedra, retenien l'aigua i l'acumulaven per a regar totes les feixes inferiors. Sota les basses, en una zona de forts desnivells, hi ha totes les feixes que es cultivaven amb l'aigua de la canalització. Just sota les basses hi ha alguns trams de canalització reformats amb formigó, que repartien l'aigua en les dues parts en que es divideix el terreny inferior. A la part est el terreny està dividit en petites terrasses esglaonades, delimitades a tot el volt per murs de maçoneria de pedra coronats amb carreus treballats. Cada una d'aquestes terrasses té una escala d'accés de pedra, a les que hi ha adossat el sistema de canalització, que consisteix en carreus treballats amb un canal picat a l'interior. La part oest, en canvi, no té cap divisió i consisteix en un gran i rectangular camp, també delimitat amb murs de pedra. | 08255-152 | Sector est del terme municipal | 42.0008800,2.0026400 | 417402 | 4650355 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65908-foto-08255-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65908-foto-08255-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65908-foto-08255-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65909 | Sistema de rec del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-del-riambau | XVIII-XIX | Només es conserven alguns trams de canalització. | El sistema de rec del Riambau està situat a l'horta del Riambau, uns metres al sud de la masia i a l'oest de la font i en un punt enclotat respecte a aquesta però elevat sobre la vall de Merlès. L'horta del Riambau està formada per dos feixes allargades delimitades a tot el volt amb murs de maçoneria de pedra, tot i que actualment algunes parts del mur s'han desprès. Aquesta horta té tres accessos, un a l'est, amb una porta emmarcada amb pedra treballada i la data de 1830 inscrita a la llinda, un altre al sud i l'últim a l'oest, aquests dos amb una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta amb una barbacana a sobre. El sistema de canalització es conserva únicament en la feixa superior i està format per peces monolítiques amb un canal picat a l'interior, col·locades de manera que formen un canal que ressegueix pràcticament tot al feixa superior, uns 35 metres de llargada, pel seu extrem exterior. Les peces tenen dimensions variables, essent les més llargues d'un 130 centímetres, tot i que la majoria tenen entre 90 i 100 centímetres de llarg. Al llarg de tot aquest canal que ressegueix la feixa superior hi ha tres punts on el canal es bifurca 90º permetent el pas de l'aigua cap a la feixa inferior en cas de necessitat. En el primer d'aquests tres punts, el situat a l'est i per tant el que es troba més a prop de la font del Riambau, es conserva la canalització que unia la feixa superior amb la inferior. Es tracta d'un petit pilar adossat al mur de la feixa superior, format per blocs de pedra treballada foradats a la part interior, per on s'adossa al marge. D'aquesta manera l'aigua que es desviava cap a la feixa inferior passava per la part interior d'aquest petit pilar fins caure sobre el nivell inferior. | 08255-153 | Sector central del terme municipal | Segons documentació conservada a la masia del Riambau, l'horta de la masia es va contruir el 1789 juntament amb la cisterna i la terrassa. Tal com indica una de les llindes de les portes que donen accés a l'horta, aquesta fou reformada o ampliada al segle XIX. | 41.9973100,1.9876300 | 416154 | 4649973 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65909-foto-08255-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65909-foto-08255-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65909-foto-08255-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65910 | Forn d'oli de ginebre del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-del-puig | XX | El forn d'oli de ginebre del Puig està situat uns metres al sud-oest de la masia que li dóna nom, a l'extrem d'una gran roca. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre picat completament a la roca. La part superior, on es col·locava el bidó ple de soques seques de ginebre blanc, és una incisió circular a la roca d'uns 37 centímetres de diàmetre, amb diverses petites regates picades a l'interior que convergeixen a l'extrem inferior de la circumferència, per on sortia l'oli. A partir d'aquesta circumferència comença una regata picada a la roca d'uns 62 centímetres i amb una lleugera pendent que acaba en un petit forat a l'extrem inferior del conjunt, a on es recollia l'oli. | 08255-154 | Sector sud del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 41.9799500,1.9473700 | 412796 | 4648086 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65910-foto-08255-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65910-foto-08255-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest forn d'oli de ginebre va ser construït entre els anys 70 i 80 pel masover que encara avui té la masia del Puig. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65911 | Forn d'oli de ginebre de Llofrens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-llofrens | XIX | El fet d'estar descobert sota les inclemències meteorològiques provoca un desgast continuat de la pedra. | El forn d'oli de ginebre es troba situat a uns 180 metres de la masia de Llofrens, a la banda oest del camí que condueix de la masia de Llofrens al Solerot, sobre una esplanada rocosa. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, en una pendent rocosa orientada al sud. El forn està format per una llarga regatera d'uns 3,65 metres, en la qual hi ha dues circumferències picades, que eren les zones de combustió. Una es troba al capdamunt, té un diàmetre de 20 centímetres i unes regates interiors en forma de creu. La segona circumferència està a 2'12 metres de la de dalt, i també té un diàmetre de 20 centímetres, amb unes regates interiors en forma d'espiga. A capdavall del regueró, que coincideix amb el final de la roca hi ha la zona on es recollia l'oli. | 08255-155 | Sector sud del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 41.9640500,1.9789900 | 415394 | 4646289 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65911-foto-08255-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65911-foto-08255-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65912 | Forn d'oli de ginebre de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-vilalta | XIX | El forn està molt erosionat a causa del ràpid desgast de la roca. | El forn d'oli de ginebre es troba situat sobre una esplanada rocosa prop del pont que creua el Regatell, al nord-oest de la masia de Vilalta. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre de petites dimensions picat a la roca mare sobre una plataforma exempta a mode de pedrís. Està format per una circumferència de 24 centímetres de diàmetre amb una regata interior, i un rec d'uns 32 centímetres que arriba a l'extrem de la roca on es recollia l'oli, facilitat pel desnivell. | 08255-156 | Sector nord del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0289700,1.9885700 | 416273 | 4653488 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65912-foto-08255-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65912-foto-08255-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65913 | Forn d'oli de ginebre de la creu del Borni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-la-creu-del-borni | XIX | La llosa sobre la que hi ha picat el forn d'oli de ginebre està esquerdada. | El forn d'oli de ginebre de la creu del Borni està situat al marge d'una pista forestal a l'extrem sud-oest del terme municipal, en la carena del serrat de lesa Sis Quarteres. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre construït sobre una gran llosa de pedra. A la part superior d'aquesta llosa hi ha una circumferència picada a la roca d'uns 43 centímetres de diàmetre, amb radis també picats a la roca a l'interior, que convergeixen en un forat central d'uns 3'5 centímetres de diàmetre. Tota la llosa es troba assentada sobre una petita estructura de maçoneria de pedra que queda oberta a l'interior de manera que es pot accedir al forat central de la llosa des de la part inferior, a l'interior de l'estructrura. | 08255-157 | Sector sud-oest del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 41.9491400,1.9081500 | 409503 | 4644706 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65913-foto-08255-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65913-foto-08255-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65914 | Forn d'oli de ginebre de la Casa Cremada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-la-casa-cremada | XIX | El fet d'estar descobert sota les inclemències meteorològiques provoca un desgast continuat de la pedra. | El forn d'oli de ginebre es troba situat a uns 50 metres al nord de la Casa Cremada. Es tracta d'un petit forn d'oli picat a la roca mare. Presenta una circumferència d'uns 20 centímetres de diàmetre que constituïa la zona de combustió, un rec de 40 centímetres de llarg, molt erosionat, per on passava l'oli i la zona de recol·lecció que consisteix en un forat allargat de 11 x 5 centímetres i una profunditat de 3 a 4 centímetres. | 08255-158 | Sector sud del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 41.9607300,1.9714900 | 414768 | 4645928 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65914-foto-08255-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65914-foto-08255-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65915 | Forn d'oli de ginebre de la Tor Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-la-tor-nova | XIX | El fet d'estar descobert sota les inclemències meteorològiques provoca un desgast continuat de la pedra. | El forn d'oli de ginebre es troba situat al nord-est de la masia de la Tor nova, 100 metres al nord de la bassa que es troba a tocar de la carretera, sobre una esplanada rocosa. Es tracta d'un doble forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, format per una regatera d'uns 82 centímetres, al capdamunt de la qual hi ha dues circumferències picades, que corresponien a les zones de combustió. Les dues circumferències tenen un diàmetre de 30 centímetres i unes regates interiors, la superior en forma de creu i la inferior en forma d'espiga. A capdavall del regueró hi ha la zona on es recollia l'oli: un forat circular de 14 centímetres de diàmetre. | 08255-159 | Sector oest del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 41.9993900,1.9400700 | 412218 | 4650252 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65915-foto-08255-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65915-foto-08255-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65916 | Forn d'obra de Llofrens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-llofrens | XIX | Una part dels murs perimetrals de l'estructura s'han derruït. | El forn d'obra de Llofrens està situat al nord-oest de la masia que li dóna nom, a mig camí entre l'anomenada masia i el nucli de Sant Pau de Pinós. Es tracta d'un forn d'obra de planta pràcticament quadrada d'uns 510 centímetres de costat per 335 centímetres d'alçada, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter. En la façana principal conté dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, d'uns 110 centímetres de llum i un brancal central de poc més de 60 centímetres, on hi ha una data inscrita formada pels caràcters 1, 8, un triangle i 6. Al fons de les obertures d'arc rebaixat hi ha una altra petita obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada. L'espai interior del forn, d'uns 4 per 4 metres està parcialment cobert de vegetació. | 08255-160 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9676200,1.9670200 | 414407 | 4646697 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65916-foto-08255-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65916-foto-08255-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65917 | Forn d'obra del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-puig | XX | Només es conserven parts dels murs que delimitaven l'estructura. | El forn d'obra del Puig està situat uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom, en un marge entre dos camps al costat oposat de la pista forestal respecte la masia. Es tracta d'un forn d'obra de petites dimensions d'uns 350 centímetres de costat. Conserva únicament alguns trams de murs de maçoneria de pedra, especialment els que tancaven l'estructura pel nivell superior i part del mur frontal. El forat interior es troba actualment ple de terra i runa, i els esbarzers l'omplen i l'envolten parcialment. | 08255-161 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9811500,1.9480800 | 412856 | 4648218 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 65918 | Forn d'obra del Ramassà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-ramassa | XIX | El tram superior dels murs perimetrals es troba parcialment derruït. | La teuleria o forn d'obra del Ramassà està situada pocs metres al sud de la masia que li dóna nom, en un marge que separa el nivell inferior per on passa una pista forestal de l'inferior, sobre el que hi ha assentada la masia. Es tracta d'un forn d'obra de petites dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra que assoleixen amplades properes al metre a la part frontal i picat directament a la roca mare en la resta. Té una única obertura petita i quadrada emmarcada amb pedra treballada, orientada a l'est i situada en el mateix nivell de la masia. El forat interior, d'uns 245 per 260 centímetres de planta i uns 270 centímetres d'alçada, queda a peu pla des del nivell superior i s'hi intueix un accés des del sud, on els murs perimetrals són lleugerament més baixos. | 08255-162 | Sector sud-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9540000,1.9122500 | 409850 | 4645241 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65918-foto-08255-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65918-foto-08255-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65919 | Escut de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-cortada | <p>CAMPS, Joaquim de, CATALÀ, Francesc (1979). Les cases pairals catalanes. Destino.</p> | XIX | <p>L'escut de la Cortada està situat just a sobre del portal principal d'arc rebaixat de la masia que li dóna nom, al sector central del terme municipal. Es tracta d'un escut heràldic integrat al mur de càrrega just a sobre del portal principal de la masia de la Cortada, d'arc rebaixat i orientat a l'est. Probablement és l'escut heràldic dels comtes de la vall de Merlès, la família dels Oriola-Cortada. Està format per un baix relleu que conté a la part interior una torre defensiva amb un lleó davant la porta. Aquest conjunt queda emmarcat amb una decoració de motius florals coronada amb un casc d'armadura.</p> | 08255-163 | La Cortada. Santa Maria de Merlès. | <p>Al segle XIX, Isabel II atorgà a la família Oriola-Cortada el títol de comte de la Vall de Merlès, ostentat actualment per Antoni Oriola-Cortada.</p> | 42.0081200,1.9789600 | 415450 | 4651182 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65919-foto-08255-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65919-foto-08255-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 1769 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||
| 65920 | Recolliment de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recolliment-de-la-cortada | XIX | Estructura derruïda. | El recolliment es troba situat a uns metres al nord de la bassa de la Cortada. Actualment només conserva el mur nord a una altura de 2 metres. Era un petit edifici de planta rectangular de 4,70 x 3,70 metres, construït amb murs de maçoneria de pedra amb dos nivells de planta i una escala interior que comunicava el nivell inferior amb el superior, on s'hi obria una finestra. En aquest petit edifici hi feien nit passavolants i pobres que transitaven pel territori, i els servia de refugi en temps de fred i pluja. | 08255-164 | Sector central del terme municipal | El recolliment, que està construït uns metres al nord de la masia de la Cortada fora del recinte de la masia, havia estat construït per tal que pobres i passavolants hi poguessin fer nit. Fonts orals expliquen que sovint hi havia baralles i els amos van decidir tirar a terra el recolliment i habilitar una balma propera perquè els pobres i passavolants hi poguessin tenir un refugi, al mateix temps que els allunyaven de la proximitat de la casa. | 42.0088500,1.9786700 | 415427 | 4651263 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65920-foto-08255-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65920-foto-08255-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65921 | Cabana de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-les-canals | XIX | Una part de la teulada està derruïda. | La cabana de les Canals està situada al sud del Ramassà, en una fondalada amb les vessants enfeixades i el fons ocupat per un camp. Es tracta d'una cabana de mitjanes dimensions, adossada a un marge i bastida amb murs de maçoneria de pedra que assoleixen amplades de 60 centímetres. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'espai interior d'uns 430 per 445 centímetres, queda dominat per un robust pilar central que ajudava a sustentar la teulada, actualment malmesa i formada originalment per un embigat de fusta i una coberta amb lloses. La cabana té un únic accés, orientat al sud, i emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. | 08255-165 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9521000,1.9120300 | 409829 | 4645030 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65921-foto-08255-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65921-foto-08255-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65922 | Pallissa del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-riambau | XVIII | La pallissa del Riambau està situada a l'oest de la masia que li dóna nom, quedant separada d'aquesta per un pati tancat que queda delimitat pels dos edificis i murs de maçoneria de pedra. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions formada per un volum de planta rectangular de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada, acabada en una ampla barbacana, és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, està dominada per un gran portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada. Destaquen especialment els dos carreus que formen l'arc a banda i banda, que tenen esculpits, en ambdós casos, un rostre humà en relleu. També en aquesta façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una obertura de forma trapezoïdal emmarcada amb pedra treballada al nivell superior. La façana sud té únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada en el nivell superior. La façana est, situada a escassos metres de la masia del Riambau, té una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés directe al nivell superior de la pallissa, a més de dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada, també al nivell superior. La façana nord queda dominada per un cobert adossat construït modernament. Davant la façana principal de la pallissa hi ha l'era de la masia, enrajolada i delimitada en tot el volt per grans blocs de pedra treballats. | 08255-166 | Sector central del terme municipal | 41.9978500,1.9870200 | 416104 | 4650034 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65922-foto-08255-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65922-foto-08255-166-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65923 | Pou de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-serra | XIX | La llosa que cobreix el pou està trencada, amb risc d'esfondrar-se. | El pou es troba situat a 70 metres de la masia de la Serra de Degollats, en la vessant d'un marge. Es tracta d'una estructura cilíndrica d'uns 2 metres diàmetre picada a la roca mare i amb la part superior d'uns 2 metres d'alçada construïda amb un mur de maçoneria de pedra irregular i coberta amb una gran llosa que s'ha fragmentat. Presenta una obertura per abastar l'aigua a la banda oest amb un ampit i llinda de pedra on hi ha la data inscrita de 1898. Antigament es trobava tancat amb un porticó de fusta del qual sols se'n conserva la part esquerra i dues frontisses de ferro. | 08255-167 | Sector est del terme municipal | 41.9893500,1.9879400 | 416169 | 4649089 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65923-foto-08255-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65923-foto-08255-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65924 | Devesa de les Alforges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/devesa-de-les-alforges | <p>La devesa de les Alforges està situada al voltant de la masia que li dóna nom, especialment en l'esplanada que s'estén a l'oest d'aquesta. Es tracta d'una devesa de petites dimensions, envoltada completament de camps de conreu i formada per diversos exemplars d'alzina situats al voltant de la masia, amb un sotabosc molt net on només creix fanal. L'alzina més gran del conjunt es troba situada al nord-oest de la casa i té un perímetre de tronc de 292 centímetres a 1 metre d'alçada. Entre els altres exemplars, n'hi ha pràcticament una desena que arriben als dos metres de perímetre de tronc i tres, contant el ja esmentat, que superen els 250 centímetres.</p> | 08255-168 | Sector est del terme municipal | 41.9837100,1.9921900 | 416514 | 4648459 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65924-foto-08255-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65924-foto-08255-168-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65925 | Devesa de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/devesa-de-la-serra | <p>La Devesa de la Serra està situada a banda i banda de la masia de la Serra de Degollats, en la carena que separa la vall de Merlès de l'altiplà on es troba el poble de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus ilex) que s'estén de sud-oest a nord-est just pel nord de la masia de la Serra seguint el pla elevat que forma la carena des del pou de la Serra fins uns centenars de metres al nord-est seguint l'anomenat serrat dels Morts. Les alzines queden repartides de manera heterogènia per tota l'esplanada, deixant grans clarianes en diversos punts i un sotabosc molt net, sense pràcticament vegetació. La majoria són de mida mitjana i les que estan més o menys isolades tenen la capçada arrodonida. Hi ha diversos exemplars grans que superen els 2 metres de perímetre de tronc a 1 metre d'alçada i un en concret que arriba als 2,81 m. També són destacables les alzines que hi ha al límit sud-est de l'esplanada, acabada en un cingle rocós dividit en grans blocs de pedra entre els que viuen diverses d'aquestes alzines.</p> | 08255-169 | Sector est del terme municipal | 41.9904200,1.9897400 | 416320 | 4649206 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65925-foto-08255-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65925-foto-08255-169-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65926 | Alzina de la Viscola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-viscola | L'alzina de la Viscola està situada uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom, en l'esplanada que s'estén al voltant de la masia. Es tracta d'un exemplar d'alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 278 centímetres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada que conserva, de forma molt arrodonida i d'uns 15 metres de diàmetre, i que pràcticament arriba al nivell de terra en diversos punts a tot el volt. | 08255-170 | Sector est del terme municipal | 41.9777000,1.9909000 | 416399 | 4647793 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65926-foto-08255-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65926-foto-08255-170-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 65927 | Alzina de Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-camprodon | L'alzina de Camprodon està situada pocs metres al sud de la masia que li dóna nom, en un punt elevat ben a prop de la carretera BV-4401. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans dimensions amb una capçada gran i arrodonida que assoleix un diàmetre aproximat de 15 metres. Té un tronc ample, de 267 centímetres de perímetre a 1 metre d'alçada, que es divideix en multitud de llargues branques que s'estenen en totes direccions, formant una gran capçada que assoleix una alçada considerable. La capçada, però, no és ben espessa ja que l'alzina no brota homogèniament i té diverses branques mortes. | 08255-171 | Sector sud del terme municipal | 41.9745000,1.9626100 | 414051 | 4647465 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65927-foto-08255-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65927-foto-08255-171-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc