Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66133 | Casa al carrer López de Castro, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-lopez-de-castro-1 | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, situat sota la plaça Joan Matons. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal, amb doble ràfec de teula i dents de serra. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1950. Al costat hi ha una finestra amb el mateix tipus d'emmarcament. Les obertures del primer pis també són rectangulars, tot i que amb els emmarcaments arrebossats, mentre que a la segona planta hi ha una filada de finestres d'arc de mig punt amb les impostes motllurades. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan arrebossades. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats, i està bastit en pedra i maons.</p> | 08256-119 | Carrer López de Castro, 1, 08106 | 41.5191000,2.2536100 | 437722 | 4596654 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66133-foto-08256-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66134 | Aturant el Temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aturant-el-temps | <p>'Santa Maria de Martorelles estrena una escultura de Mercè Ortega'. El 9 Nou, 16 de juliol de 1996, p. 12.</p> | XX | <p>Escultura commemorativa situada al final del passatge, en una zona enjardinada. Està formada per una placa de formigó rectangular que presenta una obertura central allargada segmentada amb fines barres de ferro. La placa està arrebossada i disposada damunt d'un basament rectangular. Al costat hi ha pedra que compta amb una altra placa de ferro gravada amb el nom de l'escultura, de la seva autora i l'any: 'ATURANT EL TEMPS / MERCÈ ORTEGA / ANY 1.996'.</p> | 08256-120 | Passatge Onze de Setembre, 08106 | 41.5200100,2.2537300 | 437733 | 4596755 | 1996 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66134-foto-08256-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mercè Ortega | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66135 | Plafó de la plaça Joan Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-placa-joan-matons | XX | <p>Plafó commemoratiu situat a la façana lateral de la casa Xesques, a la plaça Joan Matons. Es tracta d'un plafó rectangular de marbre que presenta la part superior esglaonada i una corona de llorer envoltada per decoració floral. Al centre hi ha una gran inscripció: 'EL PUEBLO DE SANTA MARIA DE MARTORELLAS RINDE HOMENAJE A SU HIJO PREDILECTO JUAN MATONS ESTANY / 25 7 59'.</p> | 08256-121 | Plaça Joan Matons, 1, 08106 | <p>Joan Matons i Estany va ser alcalde de Santa Maria de Martorelles entre els anys 1916 i 1920. Fou assassinat per uns revolucionaris a Cànoves i Samalús l'any 1936.</p> | 41.5193100,2.2537600 | 437735 | 4596677 | 1959 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66135-foto-08256-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66136 | Plafons de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-de-la-rectoria | XX | <p>Plafons situats a la façana principal de la rectoria, davant de l'església. Es tracta de tres plafons rectangulars bastits amb rajoles de ceràmica vidrada blanca, amb l'emmarcament i el text en negre. Un dels plafons està situat al costat del portal d'accés a la rectoria i fa referència al roc del Pedró: 'AQUEST TERMENAL DE PEDRA DIT EL ROC DEL PEDRÓ, VA ÉSSER PLANTAT AL LÍMIT DE LA SAGRERA EN L'ANY 1587'. Al seu costat, damunt la finestra, hi ha un altre plafó: 'A LA MEMÒRIA DE MOSSÈN FERRIOL LLAORSÍ QUE FOU RECTOR D'AQUESTA PARRÒQUIA DURANT MÈS DE 45 ANYS / DEL 1691 AL 1737'. El darrer plafó, de grans dimensions, està situat en el volum adossat a la façana i fa referència al temple: 'ESGLESIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE MARTORELLES DE ESTIL ROMÀNIC, EN TRÀNSIT CAP AL GÒTIC CONSTRUÏDA FOU, DE BON ANTUVI, COM A SANTUARI. EN L'ANY 877. DESTRUÏDA BEN AVIAT, PEL MORO AL-MAN-SÜR, EN EL 985. REEDIFICADA DE BELL NOU, LA NAU CENTRAL I L'ABSIS, EN EL 1090. BENEÏDA I CONSAGRADA AL CULTE, EN EL 1105. LA CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ, FOU ADOSSADA EN EL 1490. LA DE SANT MARTÍ (MÉS TARD DE SANT DOMINGO), EN EL 1568. LA DE SANT ISIDRE I LA DEL ROSER, FOREN AFEGIDES EN EL 1587. EL ROC DEL PEDRÓ, VA SER PLANTAT, TAMBÉ EN EL 1587. LA RESTAURACIÓ DEL COR, AMB JÀSSERA DE ROURE, EN EL 1776. FOU SAQUEJADA I INCENDIADA PELS FRANCESOS, EN EL 1809 SAQUEJADA NOVAMENT PER LA TURBAMULTA REVOLUCIONÀRIA EL 1936. REPOSICIÓ DE CAMPANES NOVES, EN 1940. REFORMA DEL BAPTISTERI, EN EL 1960. TANCAT EL RECINTE, AMB REIXAT DE FERRO, EN EL 1987. DESCOBERTA AQUESTA PLACA DEL MIL·LENARI EN EL 1988'.</p> | 08256-122 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Els plafons foren instal·lats i dissenyats per l'autor martorellenc Jaume Sindreu a finals dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.5198300,2.2532000 | 437689 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66136-foto-08256-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Sindreu | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66137 | Barraca de darrera del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-darrera-del-cementiri | XX | Molt reformada i força degradada. | <p>Barraca de vinya situada darrera del cementiri, en una zona d'antigues vinyes. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant, tot i que en l'actualitat és una planxa metàl·lica. Presenta una única obertura rectangular per accedir-hi. Està bastida en maons, tot i que presenta diverses reparacions amb totxo.</p> | 08256-123 | Darrera del cementiri, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya. En l'actualitat s'utilitza com a lloc d'emmagatzematge.</p> | 41.5225100,2.2523800 | 437623 | 4597033 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66137-foto-08256-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66138 | Barraca prop del camí del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-cami-del-collet | XIX | No té coberta i està plena de pintades. | <p>Barraca situada al mig d'una zona de vinyes, al costat d'un camí. Es tracta d'una barraca de planta rectangular fonamentada damunt de la roca mare, en el marge del camí. En origen tenia la coberta de dos vessants, tot i que en l'actualitat està esfondrada. Presenta un portal d'accés rectangular bastit en maons, amb el marxapeu també de maons. Està bastida en maons i pedra de diverses mides disposada irregularment, amb els paraments arrebossats. A la façana principal hi ha una placa arrebossada i gravada amb un nom illegible i l'any 1891.</p> | 08256-124 | Vinya del camí del Collet, 08106 | <p>En origen, la barraca estava relacionada amb el cultiu de la vinya.</p> | 41.5182900,2.2504600 | 437459 | 4596566 | 1891 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66138-foto-08256-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66139 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-3 | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 113.</p> | XX | Enrunat. | <p>Edifici completament enrunat i situat a l'inici del corriol que porta a la pedrera de la font de la Mercè. Es troba en una zona boscosa, amb abundant vegetació que tapa bona part de les estructures. De fet, només es conserva dempeus un tram de mur de més d'un metre d'alçada, que està bastit en pedra de la zona de diverses mides, lligada amb abundant morter.</p> | 08256-125 | Camí d'Alella, 08106 | <p>Es tracta de l'antiga ferreria de la pedrera de la font de la Mercè. S'hi reparaven les eines que feien servir els picapedrers per extreure la pedra. De la mateixa manera que la pedrera forma part de la finca de can Girona, propietat de l'ajuntament de Barcelona des de l'any 1920-22.</p> | 41.5203100,2.2700000 | 439091 | 4596776 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66139-foto-08256-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Un cop passada la font de la Mercè, a la cruïlla de camins, cal agafar el de la dreta (que puja a Castellruf). A uns 170 metres d'aquest encreuament, cal agafar un estret corriol que surt al marge dret del camí i marxa en direcció nord. Pocs metres més endavant trobarem les restes de la ferreria. L'edifici està situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66140 | La Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miranda | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. URTEAGA, L.; CAPDEVILA, J. (1993). 'Tres hitos en el establecimiento de la red geodésica en Cataluña'. Revista Ería, p. 293-307.</p> | XX | Ha perdut l'emblanquinat que cobria l'estructura. | <p>Estructura situada a uns 70 metres al nord del cim del turó d'en Galzeran, amb accés des d'un petit corriol. Presenta una planta quadrada situada damunt d'un basament fonamentat a la roca mare del turó. Està bastida amb maons, amb plafons de pedra centrals a cada costat. Al centre hi ha un pilar quadrat d'un metre d'alçada aproximadament, també bastit en maons. En una de les cares de l'estructura hi ha una placa ovalada trencada que fa referència a les sancions que es poden rebre si es malmet la construcció. També menciona que és un vèrtex geodèsic. A la cara orientada al sud, en una pedra situada als peus de l'estructura, hi ha una placa metàl·lica commemorativa del segon centenari de la medició, instal·lada pel municipi d'Alella: 'ALELLA A FRA AGUSTÍ CANELLES I CARRERES, ALPENS 1765-ALELLA 1818, EN EL II CENTENARI DEL MESURAMENT DEL MERIDIÀ DE DUNKERQUE-BARCELONA, 27 DE FEBRER DE 1994'.</p> | 08256-126 | Turó d'en Galzeran, 08106 | <p>Es tracta del vèrtex geodèsic que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París), per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). La designació original amb la que se'l coneixia era Mont-Matas i els observadors que estudiaren la zona foren Pierre Méchain i Jean Joseph Tranchot. Les actuacions es dugueren a terme els anys 1792 i 1803. Posteriorment, l'any 1871, l'observador fou l'enginyer militar català Joaquim Barraquer Rovira. A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons l'Àrea de Geodèsia del Instituto Geogràfico Nacional, l'element actual fou construït l'any 1977. En aquella època, l'estructura estava emblanquinada.</p> | 41.5046700,2.2666300 | 438795 | 4595042 | 1977 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66140-foto-08256-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66141 | Roc del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-pedro | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34.</p> | XVI | <p>Roc de granit de grans dimensions, situat davant de la façana principal de la rectoria. Està situat damunt d'un basament de planta quadrada de recent construcció i encadenat al mateix parament mitjançant dues cadenes de ferro agafades a dues anelles laterals. Damunt seu, adherit al parament de la façana, hi ha un plafó de ceràmica amb una inscripció referida al roc (veure fitxa pròpia).</p> | 08256-127 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, el roc del Pedró fou plantat en el límit del barri de la Sagrera, establert a redós de l'església, l'any 1587. Duia gravat a la pedra un ram de granellons de branca de murtrera, un arbust molt conegut a la zona en aquells temps. Aquests granellons eren coneguts com a murtarelles, origen del nom Martorelles.</p> | 41.5197400,2.2531800 | 437687 | 4596725 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66141-foto-08256-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66142 | Avet de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-roda | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13.</p> | XIX | <p>Avet (Avies alba) situat en un extrem de la gran bassa de can Roda, al bell mig de les vinyes de la masia de can Roda, dins la finca. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 15 metres, amb un perímetre d'uns 15 metres d'amplada mesurat linealment. Està format per un tronc central a partir del qual neix el brancatge, espès i tupit, en perpendicular al tronc. La disposició d'aquest brancatge dóna a l'exemplar una forma lleugerament piramidal.</p> | 08256-128 | Masia de can Roda, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'avet es va anar a buscar al nord d'Europa a finals del segle XIX, pel propietari de la masia Salvador Bonaplata Nadal.</p> | 41.5211400,2.2466700 | 437145 | 4596885 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66142-foto-08256-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66142-foto-08256-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66143 | Bassa de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-roda | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13.</p> | XIX | <p>Bassa de grans dimensions situada al bell mig de les vinyes de la finca de can Roda, al costat de l'avet centenari. Presenta una planta rectangular i amida uns 25 metres de llargada per 18 d'amplada. Està bastida en maons, amb un revestiment arrebossat hidràulic interior, i delimitada amb una tanca metàl·lica. A l'extrem de tramuntana hi ha unes petites escales per accedir-hi, mentre que adossat a la banda de ponent hi ha un petit volum amb coberta d'un sol vessant, que alberga la maquinària per tenir l'aigua en condicions. Està bastit en maons i presenta un petit portal d'accés d'arc de mig punt tancat amb una porta metàl·lica.</p> | 08256-129 | Masia de can Roda, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la bassa va ser construïda a finals del segle XIX pel propietari de la masia Salvador Bonaplata Nadal, per poder tenir aigua per regar les vinyes després d'una severa sequera. Es nodria d'una mina subterrània que anava fins a la torrentera de l'Hort del Rector, que ell mateix havia fet construïr. Mitjançant un sistema de reguerons, l'aigua es distribuïa per regar els camps i les vinyes.</p> | 41.5211000,2.2468500 | 437160 | 4596881 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66143-foto-08256-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66144 | Pi del carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-del-pi-0 | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al bell mig del nucli urbà, entre els carrers de la Font del Ca i del Pi, dins del pati d'una de les cases. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres, i una amplada de copa d'uns 14 metres mesurada linealment. Té un tronc recte d'escorça rogenca, amb la capçada en forma de parasol, tot i que l'exemplar està lleugerament inclinat. A la part superior, el tronc central es ramifica en dos grans troncs secundaris una mica recargolats.</p> | 08256-130 | Carrer del Pi, 7-Carrer de la Font del Ca, 42, 08106 | <p>Tot i que no hi ha cap informació al respecte, podria ser que l'exemplar hagués donat el nom al carrer del Pi. Es considera que l'exemplar té més de cent anys.</p> | 41.5175800,2.2554100 | 437871 | 4596484 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66144-foto-08256-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66144-foto-08256-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66145 | Olivera de can Boc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-boc | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | <p>Olivera (Olea europaea) aïllada situada a l'extrem de ponent del nucli urbà, just a la cantonada del carrer Jesús. Es tracta d'un exemplar d'uns 4 metres d'alçada per uns 5 metres d'amplada de copa mesurada linealment. Presenta un tronc central ramificat en dues grans branques, la base del qual està oberta. Tot i que no es tracta d'un exemplar excepcional, s'ha inclòs pel fet de ser testimoni d'una de les cases antigues que formaven part del nucli antic de la població.</p> | 08256-131 | Carrer López de Castro-Carrer Jesús, 08106 | <p>Antigament, l'olivera formava part de la masia de can Boc.</p> | 41.5197100,2.2520500 | 437593 | 4596722 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66145-foto-08256-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66145-foto-08256-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66146 | Pou sota el carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-sota-el-carrer-del-pi | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Pou aïllat situat a la banda de migdia del nucli urbà, sota el carrer del Pi. Es tracta d'un pou de planta circular i estructura cònica, bastit en maons i cobert per una cupúla apuntada que forma part de la mateixa estructura. El pou és força profund donat que baixa fins al torrent, i compta amb una petita obertura rectangular reformada. La construcció deixa l'aparell d'obra vist exceptuant la coberta, que presenta un revestiment arrebossat.</p> | 08256-132 | Horts del Rector, 08106 | <p>Tot i que inicialment el pou era propietat de la família Torras, posteriorment passà a mans de la casa de can Ferriols. L'utilitzaven per pujar l'aigua del torrent cap a la seva casa, situada a la part superior del carrer de la Font del Ca. Amb l'arribada de l'aigua potable canalitzada al poble, a mitjans del segle XX, el pou va quedar inutilitzat.</p> | 41.5175400,2.2553500 | 437866 | 4596479 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66146-foto-08256-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66147 | Premsa de vi de ca l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-ca-langel | <p>Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016).</p> | XX | <p>Premsa de vi situada a l'exterior de l'edifici, davant la façana principal. Es tracta d'una premsa formada per una gàbia de fusta circular, amb un gran cargol central que sosté la femella, el mecanisme i la barra per fer-la funcionar. Exceptuant la gàbia de fusta, la resta de l'element és de ferro. Als seus peus hi ha un registre de planta quadrada per on queia el most.</p> | 08256-133 | Carrer del Pi, 3, 08106 | <p>El propietari de la casa va comprar la premsa de gàbia al restaurant can Rovira, prop de Montcada i Reixac.</p> | 41.5177200,2.2551700 | 437851 | 4596499 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66147-foto-08256-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66150 | Casa del carrer de la Neu, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-neu-3 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars. A la façana principal hi ha dues finestres amb els emmarcaments bastits amb maons i la llinda de fusta, mentre que el portal d'accés presenta la llinda reformada i està protegit per un voladís de teula àrab sostingut amb bigues de fusta. El parament està rematat amb una cornisa reformada que també està sostinguda amb bigues de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, disposat regularment i lligat amb morter. La façana lateral, orientada a la plaça del Rei, està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08256-136 | Carrer de la Neu, 3, 08106 | 41.5193800,2.2534800 | 437712 | 4596685 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66150-foto-08256-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66150-foto-08256-136-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66151 | Casa de la plaça Joan Matons, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-joan-matons-9 | XIX-XX | El revestiment arrebossat exterior està força degradat. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, amb un petit espai davanter delimitat amb una tanca de maons arrebossada. En general presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats exceptuant el portal d'accés, que és d'arc rebaixat. A la façana principal hi ha dues finestres al pis, que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i maons, disposat irregularment i lligat amb morter. S'observen diverses reparacions als paraments, amb pèrdua del revestiment arrebossat que cobreix tot l'exterior.</p> | 08256-137 | Plaça Joan Matons, 9, 08106 | 41.5194300,2.2539400 | 437750 | 4596690 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66151-foto-08256-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66152 | Alzina dels Nuvis de la Treseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-nuvis-de-la-treseta | <p>Informació oral de Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | <p>Alzina (Quercus ilex) situada al marge dret del camí que porta a la font de can Gurri, prop de la font de la Treseta. Es tracta d'un exemplar d'entre 8 i 10 metres d'alçada per uns 9 metres d'amplada de copa mesurada linealment. La particularitat de l'exemplar és el tronc central, el qual es troba ramificat en dos grans troncs pràcticament des de la base, a escassos centímetres del terra. A partir d'aquí, els dos troncs pugen drets mentre es van entortolligant entre ells fins a arribar a la copa, de brancatge esclarisser.</p> | 08256-138 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>L'exemplar pren el nom del fet que els dos troncs es van entortolligant mentre pugen, com si fossin dos nuvis agafats.</p> | 41.5135400,2.2743700 | 439449 | 4596022 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66152-foto-08256-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66152-foto-08256-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop arribats a la font de can Gurri, cal agafar un estret corriol ascendent que està situat darrera de l'àlber caigut que actualment fa de banc per seure. El corriol desemboca en una de les torres de la línia d'alta tensió. Des d'aquesta torre seguim una pista ascendent uns 200 metres fins trobar un corriol a mà dreta que porta a la font de la Treseta. Passat aquest trencall, al marge dret del camí hi ha l'alzina. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66153 | Sèquia de la font de can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-la-font-de-can-roda | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 13. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102.</p> | XIX-XX | Acumulació de vegetació a l'interior del canal. | <p>Sèquia situada a l'extrem de ponent del terme municipal, davant de la font de can Roda. De fet, les estructures documentades es situen a l'aiguabarreig entre el torrent de can Sunyer i el de la Font de Baix. En aquesta zona es localitza un canal que discorre per la base del talús que delimita la zona, creuant per sota el camí que dóna accés a la masia de can Roda mitjançant un pont. El canal és bastit d'obra i està arrebossat. Des del camí, el canal continua pel marge dret del torrent per davant de la font. En aquesta zona hi ha una petita resclosa amb comporta per regular el cabal d'aigua. Des d'aquest punt, la sèquia continua en direcció a Martorelles.</p> | 08256-139 | Torrent de can Sunyer, 08106 | <p>La sèquia de la font de can Roda neix a l'alçada del Pont vell i baixa en direcció Martorelles seguint el traçat del torrent de can Sunyer, per la riba dreta. Passa per davant de la font de can Roda i segueix en direcció al carrer Núria (Martorelles), on deixa anar l'aigua directament al torrent. Anteriorment, la sèquia desembocava al safareig de la masia de can Sunyer (Martorelles), que la utilitzava per regar els horts de la seva finca. Tot i que no hi ha constància documental, és probable que la sèquia fos propietat de la masia de can Sunyer.</p> | 41.5235400,2.2466900 | 437149 | 4597152 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66153-foto-08256-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66154 | Canals d'aigua prop de can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-daigua-prop-de-can-girona | XX | Revestiments degradats. | <p>Conjunt de canals d'aigua situats sota l'encreuament dels camins que porten a Alella i Montornès, entre la masia de can Girona i els terrenys del Castell de Sant Foix. En total són tres petits canals d'arc de mig punt utilitzats per canalitzar sobretot l'aigua de les pluges i abocar-la al torrent. Aquest torrent baixa des del coll Mercader fins a l'aiguabarreig amb el torrent de can Gurri, sota els terrenys d'acampada de la masia de can Girona. El canal més destacable prové de la finca del Castell de Sant Foix i no sembla que en l'actualitat s'utilitzi. Està bastit amb maons disposats a sardinell i recolzat damunt d'una base també d'obra. Un altre canal recull l'aigua que baixa de la zona de feixes de can Girona, canalitzant-la per sota el camí d'Alella. Està bastit en pedra lligada amb ciment actualment. El darrer canal prové dels camps de la masia de ca n'Oliveres passant també per sota la via. Es troba en mal estat de conservació i força tapat per la vegetació que cobreix la zona. Fou bastit en maons lligats amb abundant morter.</p> | 08256-140 | Camí d'Alella-Camí de Montornès del Vallès, 08106 | <p>Els canals foren dissenyats per canalitzar les aigües sobrants cap al torrent que ve del coll Mercader. Presenten diverses reparacions als paraments. El canal bastit en maons era utilitzat antigament per evacuar l'aigua de la finca del Castell de Sant Foix. En l'actualitat, aquesta tasca la fa una canonada situada a escassos metres del canal, en el mateix torrent.</p> | 41.5260500,2.2600800 | 438269 | 4597421 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66154-foto-08256-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66155 | Cases del carrer Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-pau-casals | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016).</p> | XX | <p>Conjunt de quatre cases aïllades i envoltades de jardí, situades al Nucli Colomer, entre els carrers Pau Casals, de la Vinya d'en Calet, de la Pau i d'Antoni Gaudí (del terme municipal de Martorelles). Presenten plantes rectangulars i estan distribuïdes en planta baixa i golfes, amb les cobertes de teula àrab de dos vessants exceptuant el número 5, que és a quatre aigües. Aquestes cobertes tenen voladissos sostinguts amb barbacanes de fusta i detalls ornamentals de ceràmica a la línia dels careners. En general, les cases presenten obertures rectangulars, d'arc de mig munt i d'arc escarser, amb els emmarcaments arrebossats. Els números 1 i 3 són tipològicament idèntics i presenten dos porxos adossats a les façanes davanteres i posteriors, amb cobertes independents. En el cas del número 1, el porxo davanter fou reconvertit en una ampliació de la part interior de la casa. La casa del número 5 és la més gran de totes i compta amb un volum davanter a mode de galeria tancada amb finestrals de vidre. Tant els eixos del carener com els detalls ornamentals de la coberta són bastits en ceràmica vidrada de color negre. El número 7 està més reformat que la resta i compta amb una teulada assimilada a una coberta holandesa. Les cases presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats, i tenen els forats de ventilació de les cobertes decorats amb motius florals.</p> | 08256-141 | Carrer Pau Casals, 1-7, 08106 | <p>És probable que les cases fossin bastides cap a la dècada dels anys 30 del segle XX i estiguessin relacionades amb l'estiueig de la gent de Barcelona. Els números 1 i 3 eren conegudes com les cases de l'Arturo, mentre que els números 5 i 7 eren les cases de la senyora Cristina o del Pasteler (era una família de Barcelona que tenien una pastisseria a la ciutat i estiuejaven al poble).</p> | 41.5248500,2.2464300 | 437129 | 4597297 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66155-foto-08256-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66156 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles al SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-al-spal | <p>TARRÉS MARTÍNEZ, Núria (2009). Inventari de documentació i imatges del Vallès Oriental a l'arxiu del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. [Granollers: inèdit].</p> | XX | <p>Petit fons documental gràfic relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. Es tracta d'un total de 16 imatges relatives a l'església parroquial de Santa Maria datades entre els anys 1913 i 1970. Entre d'altres destaquen 8 imatges de l'interior i l'exterior del temple, 5 més d'una creu processional datada entre els segles XV-XVI i una imatge de la Veracreu del segles XIV-XVI.</p> | 08256-142 | Carrer Comte d'Urgell, 187, 08036 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66157 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ACB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lacb | <p>ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Catedral de Barcelona. [Granollers: inèdit].</p> | XI | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Capitular de Barcelona (ACB), dins de la mateixa Catedral. La documentació que hi ha dipositada fa referència al fons de pergamins de la secció de la Reial Audiència i està datada entre els anys 1003 i 1092. Apareixen mencions a Martorelles i Santa Maria de Martorelles. En general es tracta de documentació relacionada amb vendes de terra, donacions, testaments, testificacions en plets, etc.</p> | 08256-143 | Plaça de la Seu, s/n, 08002 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66158 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AHCB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lahcb | <p>ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. [Granollers: inèdit].</p> | XIII-XVII | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), a la casa de l'Ardiaca. La documentació que hi ha dipositada fa referència al fons municipal de pergamins de l'arxiu, amb un exemplar datat l'any 1291, diversos documents sense datar del fons de manuscrits referents a les parròquies de Barcelona (amb mencions a Santa Maria i Castellruf entre d'altres) i sis documents més del fons de caràcter privat, dins la secció d'arxius patrimonials, datats entre els anys 1343 i 1675. Apareixen mencions a Martorelles i Santa Maria de Martorelles. En general es tracta de capbreus, sentències, plets, actes testimonials, etc.</p> | 08256-144 | Carrer de Sant Llúcia, 1, 08002 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 94|119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66159 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AJMC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lajmc | XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Josep Maria Cuyàs (AJMC), custodiat pel Museu de Badalona des de l'any 1992. La documentació fa referència sobretot al patrimoni arqueològic del municipi. Es tracta en bona part de documentació manuscrita pel propi Cuyàs, referent a la descoberta del poblat ibèric del Turó d'en Guillemí i de les excavacions fetes als anys 50 del segle XX al poblat ibèric de Castellruf. Es conserven notes, cartes i retalls de premsa. També es conserven dues cartes manuscrites de mitjans del segle XIX (1823-24) del capellà de la parròquia de Santa Maria, Francisco Perallada.</p> | 08256-145 | Plaça de l'Assemblea de Catalunya, 1, 08911 Badalona | <p>En Josep Maria Cuyàs Tolosa fou un historiador badaloní que va impulsar la creació del Museu de Badalona, del que en va ser el primer director. Apassionat de la història de Badalona i de l'arqueologia en general, estava al corrent de les excavacions arqueològiques que es duien a terme al poble.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66159-foto-08256-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66159-foto-08256-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66159-foto-08256-145-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66160 | Can Roda / Can Mayoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roda-can-mayoles | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GARCÍA-PEY, Enric (1997). Recull toponomàstic de Martorelles: Vallès Oriental. Barcelona: Fundació Vives Casajuana, Dalmau, p. 92. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4, 12, 13. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34, 36. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). VILLARROYA, Josep. 'La casa d'estiu dels Bonaplata'. El 9 Nou, 25 de juliol de 1994, suplement 'De pagès estant'. http://www.cellercanroda.cat/ct/benvingut.html (Consulta: 14-03-2016).</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular que presenta dos cossos adossats a la banda sud-oest i un barri posterior delimitat amb una tanca d'obra. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta obertures majoritàriament d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons i la façana principal orientada al sud-est. A la planta baixa destaca un gran portal d'accés emmarcat per dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestrals amb sortida a tres balcons simples reformats. A la segona planta hi ha tres grans finestrals trigeminats amb els ampits correguts i motllurats. El parament està rematat amb un doble ràfec de grans dimensions fet de maons. Les façanes laterals presenten un coronament esglaonat de maons també. A la part superior de la façana de tramuntana hi ha la següent inscripció pintada al parament: 'CAN 1867 RODA'. Adossats a aquestes façanes laterals hi ha dos volums de planta rectangular amb coberta d'un sol vessants de teula àrab, distribuïts en planta baixa i pis. En general tenen obertures d'arc rebaixat bastides en maons. A la planta baixa hi ha simples finestres mentre que al pis hi ha dues grans galeries cobertes amb bigues de fusta, i obertes a l'exterior mitjançant una successió d'arcs rebaixats geminats bastits en maons. Presenten el mateix ràfec que el volum principal. Els dos cossos adossats a l'extrem sud-oest de la construcció estan reformats, tenen cobertes d'un sol vessant i estan organitzats en una sola planta. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Davant de la façana principal hi ha una gran era de cairons de planta rectangular. També un magatzem aïllat i un safareig al bell mig de les vinyes. La zona del voltant de la casa està enjardinada.</p> | 08256-146 | Damunt del torrent de can Sunyer, 08106 | <p>El primer document on apareix mencionada la masia de can Roda és de l'any 1447 i està custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB). Es tracta d'una declaració del propietari de can Roda, Joan Roda, sobre les seves possessions a Santa Maria de Martorelles. També es menciona que amb anterioritat, la casa és deia can Maïoles. Per la documentació consultada, la masia de can Roda va passar de ser una casa benestant a finals de l'edat mitjana a una hisenda pobre i en decadència a mitjans del segle XVII. Datat l'any 1625 es conserva un inventari dels béns del propietari de la masia que havia mort recentment que deixa clar això. De fet, en el cens parroquial de l'any 1626 fet per mossèn Pau Querol, consta que a la casa de can Roda només hi vivien dues persones (d'un total de 121 en 17 cases en tot el poble). La casa també apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous a la casa de can Roda o Infants Orfes. En aquest sentit, segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la hisenda de can Roda va ser subhastada pel procediment de públic encant, passant a mans de la Casa dels Infants Orfes. L'orfelinat la llogava o la tenia en masoveria, depenent dels seus interessos. Sindreu també fa referència que durant la guerra de la Independència (1808-1814), la casa va servir de quartel del somatent de Martorelles i Sant Fost. L'any 1811, els francesos que rondaven per la zona la van saquejar i incendiar. A finals del segle XIX, la casa fou adquirida per Salvador Bonaplata per convertir-la en la casa d'estiueig de la seva família. Era un industrial del tèxtil barceloní que va fundar la primer fàbrica de teixits a vapor. Segons Sindreu, el propietari va derruïr la casa antiga i va aixecar l'actual l'any 1872, uns metres més enllà d'on hi havia hagut l'antiga. Aquesta dada es contradiu directament amb la inscripció gravada al coronament de la façana lateral de la masia, on apareix l'any 1867 com a data de construcció. En l'actualitat, la casa és la seu del Celler can Roda on s'elaboren vins i caves de la DO Alella. També es fan jornades d'enoturisme i lloguer d'espai per fer celebracions privades.</p> | 41.5226000,2.2450300 | 437010 | 4597048 | 1867 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66160-foto-08256-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66160-foto-08256-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66160-foto-08256-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des de la veïna població de Martorelles. A l'encreuament entre el carrer de Josep Anselm Clavé i la plaça del mateix nom, cal agafar un camí de terra que surt a mà dreta i porta a la masia de can Roda. A l'Arxiu Municipal de Martorelles es conserva una petita sèrie d'imatges de la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66161 | Can Girona / Can Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-girona-can-piera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 30-31. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de masies i cases rurals'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SALVÀ ROSSELLÓ, Isabel (2014). Pla Especial Urbanístic de can Girona a Santa Maria de Martorelles. [Ajuntament de Barcelona: inèdit]. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 107-118. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 4. SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 34. SINDREU, Jaume. Plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750, pel rector de llavors. [Martorelles: Arxiu Municipal de Martorelles] (Inèdit). http://www.eixestels.com/casa-de-colonies/can-girona/ (Consulta: 14-03-2016).</p> | XX | Revestiments degradats i alguns cossos auxiliars degradats. | <p>Masia aïllada de grans dimensions situada al peu del camí d'Alella, passat l'encreuament amb el camí de Montornès o del coll Mercader. Està formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum original està situat al bell mig de la construcció. Té una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Adossats a la façana principal, orientada al sud-est, hi ha dos cossos rectangulars coberts amb terrasses superiors, que estan delimitades amb balustrades d'obra. El de la banda de llevant està organitzat en una sola planta i hi ha el portal d'accés a l'interior, d'arc de mig punt. El de ponent té planta baixa i pis, i presenta una torre a la cantonada de migdia, amb coberta de quatre vessants de teula. Adossats a la façana nord-est del volum principal hi ha dos cossos més, una torre de planta quadrada amb coberta de quatre aigües i quatre nivells, i un volum rectangular cobert amb una terrassa superior i tres pisos. Per la banda de darrera se li adossa un volum auxiliar d'un sol nivell, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant. A la cantonada sud-oest del volum principal s'hi adossen dos edificis auxiliars més, que també estan cobertes amb terrasses superiors i organitzats en una i dues plantes. En general, la construcció presenta obertures rectangulars, d'arc de mig punt i d'arc escarser, i els volums estan rematats amb ràfecs motllurats. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol pintat en vermell. Davant la casa, passades unes feixes, hi ha un edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants distribuït en un sol nivell. Es tracta de l'antic estable de la masia. Presenta obertures d'arc de mig punt amb els emmarcaments bastits en maons i ràfec de dents de serra a la façana principal.</p> | 08256-147 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | <p>La casa apareix mencionada en el cens parroquial de l'any 1626 fet per mossèn Pau Querol. Consta que a la casa de can Girona hi vivien 16 persones (d'un total de 121 en 17 cases en tot el poble). Probablement era la casa més gran i important del terme. Posteriorment, la casa de can Girona apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria Josep Antoni Casasayes. En aquest s'indicava que l'església tenia alous a la casa. Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, la casa es va formar per la unificació del mas Mateu, el mas de la Mola i el mas del Poal. A finals del segle XIX, la finca era propietat de Manuel Girona, alcalde de Barcelona entre els anys 1876 i 1877. La idea era crear una granja que els permetés produïr els productes per abastir la casa que tenien a Barcelona. Uns anys més tard, en un article publicat l'any 1889 en el butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, la casa apareix mencionada com a can Girona. S'especifica que era molt gran, que tenia capella i una alta torre i, sobretot, que estava restaurada de feia poc. A principis del segle XIX, la casa va passar a mans d'en Lluís Piera, propietari de l'empresa 'Fomento de Obras y Construcciones', amb la intenció d'explotar les pedreres de la finca per obtenir pedra per fer les llambordes dels carrers de Barcelona. També la utilitzaven com a lloc d'esbarjo familiar, van recuperar la vinya malmesa per la fil·loxera i van plantar cirerers, que es convertiren en el producte estrella de la zona a mitjans del segle XX. L'any 1920, en Piera va vendre la finca a l'ajuntament de Barcelona. Primer la van destinar a centre de beneficiència mitjançant explotació agrícola i, l'any 1932, a casa de colònies de les escoles municipals de Barcelona. Durant la Guerra Civil, la casa acull nens refugiats d'altres zones (hi ha gent gran del poble que va venir com a refugiat i s'hi va quedar) i membres refugiats de la Generalitat, com per exemple el poeta i polític català Ventura Gassol. El conflicte bèl·lic arribà a la casa i fins i tot hi hagueren morts. Un cop acabat el conflicte, la casa es torna a destinar a les tasques agrícoles de beneficiència. Als anys 50, la finca serví de viver del servei de Parcs i Jardins de Barcelona (aquest viver es va traslladar a la finca de cal Mariano, actual Castell de Sant Foix, el 1978). L'any 1976, la finca es converteix en la primera granja escola de l'estat espanyol, tot i que es paralitza l'any 85 donat l'inadequat estat de conservació de la casa. Des de l'any 1992, can Girona està dedicada com a lloc de colònies i acampada en els terrenys de la seva finca. La finca s'abateix d'aigua mitjançant la mina o sèquia de can Girona o de la font de la Mercè.</p> | 41.5252800,2.2600200 | 438263 | 4597335 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66161-foto-08256-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66161-foto-08256-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66161-foto-08256-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66162 | Poblat ibèric de Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-castellruf | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446. CUYÀS I TOLOSA, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona: Gràfiques Duran, vol. II, p. 182-186. DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, Josep (1950). Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers: Museu de Granollers, p. 11. GASULL, Pepa [et al.]. Resultat de les excavacions arqueològiques portades a terme a Castellruf (Mastorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Tribuna d'arqueologia, 1984-1985, p. 53-62. GASULL, P.; BLANCH, R.M.; GONZÁLEZ, A. [et al.] (1995). El poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. IPASL (2007). Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral, fitxa 074. LLAGOSTERA I OLLÉ, M.T. (1971). 'Vaso polípedo en Castell Ruf'. Amistad, Boletín del Museo Municipal de Badalona, 30, p. 4-5. PANOSA I DOMINGO, M. Isabel (2012). Els ibers del Vallès Oriental. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 317-322. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 97. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16). TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral: història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 58. VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 13-18, 22-29.</p> | IV-I a.C. | Ple de vegetació que malmet les estructures. | <p>Jaciment arqueològic isolat i situat dalt del turó de Castellruf, prop del bosc d'en Mates. Presenta una extensió aproximada de 0,6 hectàrees i una planta més o menys ovalada, determinada per l'orografia del propi turó. Està format per una doble línia de muralla separada uns 13 metres. La muralla 1 recorre la plataforma superior del turó, mentre que la muralla 2 només es documenta pel vessant est. Tant a la plataforma superior com a l'espai entre muralles hi ha restes de construccions. Majoritàriament, les cases presenten plantes rectangulars i estan dividides en una, dues o tres estances. En general, totes les estructures del jaciment s'assenten damunt la roca mare i estan bastides en pedra sense desbastar lligada en sec, amb superposició de filades en alguns casos. La muralla compta amb fossa de cimentació, mentre que la resta de murs no tenen perque tenir-la. Medeix de mitjana 1,15 metres d'amplada i té un reompliment de pedra petita a l'interior. Els murs de les cases estan fets amb parament de pedra mitjana sense reomplir i s'hi obren un total de 8 portes flanquejades per brancals. Les habitacions anaven cobertes amb sostres de fusta i branques. Pel que fa als paviments, trobem el simple reaprofitament de la roca mare com a nivell de circulació, els empedrats de pedra de diverses mides i algun paviment de terra piconada a l'interior de les habitacions. A la muralla s'observen diverses obertures de mida petita, identificades com a sortida d'aigües. Es van documentar també tres fogars assentats a la roca mare sense solera prèvia de preparació. En una de les habitacions (número 9) es va documentar les restes d'un forn fet de tàpia i escòries de ferro en abundància. Es va identificar com un taller de ferrer que es va incendiar. En el corriol actual d'accés al jaciment es va documentar una sitja amb tapa de pedra, a l'interior de la qual només hi havia una llàntia. La cronologia de l'assentament ve determinada també per la ceràmica que s'hi documentà: de ceràmica àtica de mitjans del segle IV a.C. a la campaniana A de principis del segle I a.C. (i absència de campaniana B). Pel que sembla, durant el segle III a.C., el poblat patí una gran reestructuració amb la construcció de la muralla i les habitacions de la banda de tramuntana, que s'adossen a aquesta. Posteriorment es bastiren la resta de cases i s'ocuparen, fins que es van anar enderrocant per un procés de destrucció (documentació de diversos enderrocs). En la darrera fase es construeixen els empredrats i s'habiliten nous espais. El jaciment s'abandona cap a mitjans del segle I a.C.</p> | 08256-148 | Turó de Castellruf, 08106 | <p>Les primeres intervencions arqueològiques documentades al poblat ibèric de Castellruf foren obra de l'Andrés Cueto, veí del poble i aficionat a l'arqueologia, a mitjans dels anys 50 del segle XX. Les seves tasques es concentraren en les habitacions documentades a la banda oest del turó, recollint un gran nombre de restes de ceràmica, òssos, ferro, peces lítiques, etc. Destaca un vas polípode de set peus adscrit al període Neolític, dins del Bronze final, i que a priori no tindria relació amb el poblat ibèric (no s'ha pogut localitzar la peça). Tant en Josep Maria Cuyàs, director del Museu de Badalona requerit pel propi Cueto, com el Baró d'Esponellà, delegat en Cap d'Excavacions Arqueològiques, estaven al corrent dels progressos al jaciment, tot i que no s'hi implicaren mai institucionalment. Entre els mesos d'abril i octubre del 1984, el Departament de Treball i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat dugueren a terme una intervenció arqueològica al jaciment, dins del programa de Recuperació de Jaciments Arqueològics (en aquesta intervenció es fa referència a l'excavació furtiva d'en Cueto). Durant el mes de març de l'any 2014 es va fer una campanya de neteja de la densa vegetació que cobria les estructures, donat que des de la intervenció arqueològica dels anys 80 no s'havia fet res al jaciment. L'acció fou coordinada per l'empresa Àtics, dedicada a la gestió i difusió del patrimoni arqueològic, i hi participaren voluntaris d'arreu de l'estat espanyol i els ADF de la zona. El jaciment s'adscriu a una cronologia establerta entre el període de l'Ibèric Ple i Ibèric Final.</p> | 41.5146500,2.2661700 | 438766 | 4596151 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66162-foto-08256-148-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIL | 2025-11-27 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||
| 66163 | Xarxa de camins forestals de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-forestals-de-santa-maria-de-martorelles | <p>RUÍZ MONREAL, J.M. (2014). Catàleg de camins municipals de Santa Maria de Martorelles (Document provisional). Diputació de Barcelona: [Inèdit].</p> | Determinats trams estan força degadats, amb torrenteres i esllavissaments de terra i pedra. | <p>Xarxa de camins forestals disseminats pel terme municipal de Santa Maria de Martorelles. Es tracta de sis vies amb una longitud compresa entre els 114 metres i els 398 metres, i una amplada que va dels 4,30 metres als 3,40 metres. En general, el paviment d'aquestes vies combina els trams asfaltats o formigonats més propers als nuclis urbans amb trams de terra sense cap tractament i afloraments de la pròpia roca mare, més característics de les zones boscoses per on discorren aquests camins. En la majoria de vies la circulació rodada no està permesa, en molts casos amb l'accés tancat amb cadenes, donada la inclusió d'alguns dels seus traçats dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Aquestes vies són: el camí de Sant Fost o del Collet, camí d'Alella, camí de Tiana per la Romaguera, camí de Tiana per Castellruf, camí de les quatre termes i camí de Vallromanes.</p> | 08256-149 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>Aquest tipus de vies estan construïdes en terreny natural i d'entorn boscós. Són utilitzades per a la gestió, vigilància i defensa de les zones forestals. També són aptes per al transport d'aprofitaments forestals. En aquest sentit cal dir que les restriccions de trànsit no afecten aquestes activitats ni tampoc a les tasques gestionades pel Parc de la Serralada Litoral, a les zones on aquest té competències.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66163-foto-08256-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66163-foto-08256-149-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66165 | Castell de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-miralles | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum III. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Santa Maria de Miralles (pp.1880-82) està signat per Meritxell Niñá Jové. Els castells catalans. Vol. V, p. 444-471. Dalmau editor. Barcelona. 1960. Arxiu Històric SCCM. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona (2015). Pla director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles. Barcelona, desembre 2015 (Equip redactor: Forgas Arquitectes. Joan Forgas Coll, arquitecte. Anàlisi històrica: Júlia Miquel López (Arqueòlegs.cat).</p> | X | En ruïna. | <p>Conjunt fortificat constituït per dues parts i que s'acomoda a la topografia del lloc. La part superior o sobirana està formada per una edificació rectangular d'uns 1.000m2 que conserva part de les parets, de maçoneria irregular, i en algunes parts en opus spicatum. Els quatre murs sobrepassen a la major part del perímetre els 3 m. d'alçada i emmarquen un espai - torre residencial d'angles arrodonits que amida de 28'7 a 31 m. de longitud i de 20'6 a 23 m. d'amplada. Nomes es conserva una de les quatre cantonades, la SE; les altres tres estan ensorrades. S'accedia al recinte per una porta situada a l'extrem septentrional del mur O. que s'obria a la primera planta, de la qual es conserva únicament el brancal meridional. Sembla que hi ha una altra entrada, bastant destruïda, a la banda septentrional del mur E. Aquesta porta es completava amb altres forats en forma de finestra concretats en quatre espitlleres (que tenen una amplada interior de 45 cm.) d'esqueixada simple disposades al mur nord per sota del ressalt. També es van obrir espitlleres a la zona SE i al mur O. El sistema constructiu es senzill: pedres o carreus als costats exteriors amb una barreja de pedra i morter a l'interior del mur, possiblement sense encofrats. Els murs també presenten finestres espoliades i forats de viga. Sota els murs s'aprecia la construcció d'un fossat exterior. A sota trobem (orientada a migdia) una esplanada que queda limitada per una muralla enderrocada que mira a la vall i que està definida per dues torres. A l'extrem oriental es conserva una gran torre albarrana quadrada, de guàrdia, que podria ser de la baixa edat mitjana (gótica, segle XIII) però que hauria subtituit una altra de fundacional. A l'extrem occidental hi ha una torre més petita, semicircular, que podria ser, com el castell, del segle X. Presenta una longitut interior de 5'4 m., una amplada de 1'9 m. i uns murs de 80 cm. Els murs presenten una ampada i una tècnica, amb pedra petita i morter de calç, com les del castell. En aquest recinte (jussà) es trobava l'antic poble medieval de Miralles (Poble Vell, fitxa 126), del que només queden alguns murs de cases enderrocades, can Tarragó (fitxa 125), Can Gol (fitxa 127) i l'anomenada església del castell o de Santa Maria de Miralles (veure fitxa 4). Segons l'estudi arqueològic fet per Júlia Miquel en el Marc del Pla Director (SPAL, 2016), l'angle oriental del recinte subirà podria ser d'origen andalusí.</p> | 08257-1 | Sector central del municipi. | <p>Aquest castell formava part de la línia defensiva que permeté el repoblament de la comarca cap a ponent a finals del segle X. Pertangué als Cervelló i després a la baronia de la Llacuna. L'any 960 (28 de juliol) ja és mencionat (kastrum Miralias) en l'acta de cessió del Compte de Barcelona i d'Osona Borrell II a Isarn, fill de Sal·la de sant Benet, del Castell de la Roqueta, en que s'assenyalava com una de les afrontacions del Castrum de la Roqueta. El 978 'Miralia' apareix en una butlla El 897 el Compte Borrell cedeix la meitat dels drets i propietats del terme del castell de Miralles al Bisbat de Vic, el qual l'infeudà a Ennyec Bonfill de Cervelló, al que Borrell ja li havia cedit l'altre meitat. La continuïtat del domini dels Cervelló es palesa entre els segles X i XIV. El 1108 Alamany hereda el castell del seu pare Hug de Cervelló. El 1079 els Cervelló reten fidelitat al Bisbe de Vic. Durant el segle XII es documenta el cognom Miralles vinculat a la castlania del Castell, sempre sota el domini dels Cervelló. El 1193 Guerau d'Alamany deixa el castell en testament al seu fill Guillem de Cervelló, que, mort aquest, passa a Guerau de Cervelló, i d'aquest, a la seva filla Felipa. Galcerà de Miralles (S.XIII), veguer del rei, es dirigí a les sots-vegueries de Manresa i Berga, anunciant la prolongació de la treva en la guerra de Jaume II contra el rei de Mallorca. Un nou Guerau de Cervelló, el 1347, s'intitula Senyor de la Baronia de la Llacuna. El castell de Miralles pertany ara a aquesta baronia, que passà dels Cervelló a la família Alagó (barons d'Alfajarín) . Posteriorment la baronia passa als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli, i al segle XIX, als marquesos d'Aitona i Moja. El castell de Miralles tingué un paper molt important en la guerra contra Joan II, ja que a finals de febrer de 1463, Gonzalvo de Mendoza aconsegueix que la guarnició es posi al costat de la Generalitat, però el mes d'abril Arnau de Cervelló, comissari del rei, ocupa el castell. L'any 1845 es cita el castell com totalment enderrocat. Fins a la guerra civil (1936), formava l'única agrupació de cases del municipi, doncs encara estaven habitades algunes de la part baixa. Al 1842 hi havia 6 famílies.</p> | 41.5184300,1.5187800 | 376407 | 4597369 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66165-foto-08257-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66165-foto-08257-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66165-foto-08257-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez- Ma. del Agua Cortés | El Castell es situa dalt d'un turó dins la Serralada de Miralles (a la Serra de Queralt). S'arriba en cotxe fins al recinte inferior des de la C-37. Es puja a la part subirana a peu per un camí protegit per una barana de fusta, que surt de l'església (obres fetes a càrrec del Consell Comarcal). Hi ha un conveni entre ajuntament i bisbat per restaurar l'església. A la carretera C-37 (igualada-Valls) hi ha un trencall que indica el castell amb un cartell de Gen Cat (Medi Ambient), al Km. 11'8. El camí de la carretera al castell amida uns 800m. El castell de Miralles ofereix una excepcional vista panoràmica. Existeix un projecte de 2002 d'intervenció parcial del Castell, presentat per l'Ajuntament , signat per l'arquitecte Camil Queraltó Ventura. No es va executar. A rel d'una petició de l'Ajuntament a la Diputació (SPAL) de l'any 2012, demanant la restauració del Castell i un ajut tècnic per elaborar el Pla Director del Castell, l'any 2016 l'SPAL va fer lliurament del 'Pla Director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles' (Forgas Arquitectes; desembre 2015). Proposa un seguit d'actuacions amb un pressupost total de 496.000 € Iva inclós. L'any 2015 es van renovar els plafons informatius del castell, amb la instal·lació de dos de nous, en el marc d'una subvenció de la DIBA. El 2017 es va realitzar una actuació a la torre de Llevant del castell (part jussana), consistent en la instal·lació a l'interior d'una escala i divreros pisos de fusta per tal de bastir un mirador. L'actuació no comportà restauració estricta de la torre. L'obra va ser una iniciativa de l'ajuntament, dirigida per l'arquitecte Carles Solsona Piña, finançada i supervisada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. La foto 1 correspon a aquesta actuació (2017, ajuntament de Miralles). El castell de Miralles està inclós dins el projecte 'Anoia. Terra de Castells' promogut pel Consell Comarcal, que difon turísticament els castells mitjançant una aplicacío de mòbil, entre d'altres recursos. La propietat del castell està dividida entre l'ajuntament (castell part subirana i camins), bisbat de Sant Feliu de Llobregat (església) i 4 finques privades (recinte jussà limitat per la muralla).Hi ha un litigi sobre els límits de propietat entre l'ajuntament i el Bisbat. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 66166 | Església de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-roma | <p>- AA.VV. (1992). <em>Catalunya Romànic</em>a. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Generalitat de Catalunya.</p> <p>- GAVÍN, Josep M. (1984).<em> Inventari d'esglésies</em>. Arxiu Gavín. Vol. 16, Anoia, pp. 198-199.</p> <p>- GOMIS, Cels. (dir. Francesc CARRERAS CANDI). <em>Geografia General de Catalunya</em>, vol .II, província de Barcelona, Barcelona (1915-18), p 217.</p> <p>- GUDIOL I CUNILL, J. (1919). Les creus monumentals de Catalunya, Barcelona, editat per Centre Excursionista de Catalunya, pp. 32-33, làmina LXI.</p> <p>- <em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, L’Anoi</em>a (1997). DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 220-221.</p> <p>- RIBA GABARRÓ, Josep (1988). 2ed: <em>Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles</em>. Parcir Edicions Selectes, Manresa, pp 209-219.</p> | XV-XVI, XX | <p>Església d'una sola nau, rectangular, originalment d'estil gòtic, molt transformada. Conserva l'empremta gòtica especialment als dos trams centrals de la nau amb voltes de creueria amb claus de volta decorada. La resta de l'edifici són ampliacions fetes al llarg del segle XX que van significar la creació de capelles laterals a la banda nord, una nova capçalera, nou cimbori i una espadanya transversal sobre la coberta del transsepte.</p> <p>Presenta al mur de ponent una porta d'entrada, adovellada, de mig punt, i un campanar d'espadanya central que van ser refets als anys 40 del segle XX. Per la banda sud, es va adossar el 1911 l'antiga rectoria, un edifici de dues plantes amb la sagristia connecta amb l'església.</p> <p>A l'interior es conserva un quadre antic barroc representant a Sant Pere i a Sant Pau. Una de les capelles laterals està dedicada a Sant Antoni de Pàdua, representat en un retaule on apareixen diverses escenes de la seva vida. Una altra capella està dedicada a tres àngels al·legòrics de la missa i la comunió. A les altres dues capelles, més senzilles, apareix una Mare de Déu i el Sant Crist, aquest just a l'entrada on també trobem una pila baptismal de marbre, tancada en un petit recinte per un reixat de ferro forjat, de base quadrada i peu molt elaborat. El cor és molt senzill, amb barana de fusta. A l'altar major hi ha, en una fornícula, una figura de Sant Romà. A l'entorn de l'església, a l'exterior, hi ha un corró.</p> | 08257-2 | Plaça de l’església s/n. | <p>Tot i que tal vegada tingui un origen romànic anterior (el seu titular, Sant Romà, és un sant antic), aquesta església, d'estil gòtic, està documentada des del 1413. En aquest moment s'esmenta amb el nom de Florençola, i més tard serà coneguda com de Sant Romà de Françola. Al segle XV era una simple capella de la parròquia del castell. Antigament era d'una nau, amb volta apuntada, d'arcs encreuats i sostre a dues aigües. Al segle XV s'amplia i es pot observar la diferència d'alçada entre totes dues parts.</p> <p>Cap al 1890 la façana de migdia apareix amb una porta adovellada, una finestra d'espitlleres i un campanar d'espadanya amb dos cloquers. Al 1910 el campanar ha desaparegut i s'hi ha construït al costat oriental una casa de pagès.</p> <p>El 1911 la església del Castell perd la parroquialitat del terme i li serà traspassada a Sant Romà. Per aquest motiu fou restaurada aquell mateix any. L'església es va allargar i si li afegí l'absis actual. A la nau s'incorporen capelletes laterals. La planta es transforma en planta de creu llatina allargant els laterals abans d'arribar a la capçalera. El campanar fou retallat i es construí la rectoria per la banda sud.</p> <p>Vers 1925 es va ampliar el temple, i es va reformar la façana (sobrealçada d'estil orientalitzant) i es basteix un nou campanar d'espadanya central. També s'observa (a les fotos antigues) un cobert rural afegit a ponent. Degut al canvi de parròquia, havien estat traslladades les imatges i els retaules de l'església del Castell a la nova parròquia, que desaparegueren durant la guerra Civil (1936-39).</p> <p>En el període de la guerra, l'església es remodela novament, se li retiren els símbols religiosos i és utilitzada com a escola i magatzem. A l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (a Igualada) es conserva una fotografia del 17 de març de 1934 on s'aprecia el altar major, que va ser destruït totalment el 1936, i una altra foto de l'1 de gener de 1937 on es veu com la façana ha perdut el seu aspecte original (es totalment llisa, sense cap signe religiós).</p> <p>A l'any 1940 s'hi intervé puntualment per restaurar-hi el culte. A l'Arxiu Comarcal de l'Anoia es conserven tres fotografies del 17 d'abril de 1947 (de la visita del Governador Civil) on s'hi aprecia un altar provisional a l'interior i un reforç de dos contraforts a la façana que emmarquen la porta d'accés. Als anys 60 es vesteix el nou altar major i la imatge de Sant Romà. I als anys 80 es porta a terme una darrera intervenció interior d'enguixat i pintat.</p> | 41.4991600,1.5298500 | 377294 | 4595214 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66166-foto-08257-2-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-07-28 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Desconeguda | També coneguda com església de Françola. Des de 1911 és l'església parroquial del terme municipal, quan es va traslladar la parròquia des de l'església de Santa Maria de Miralles o del Castell. | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||
| 66167 | Fita de l'Aubareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-laubareda-0 | DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016). Núria Cabañas. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. Diputació de Barcelona / Ajuntament de Sant Martí de Tous. 2017 | XIX-XX | Fita monolítica de pedra sorrenca en forma de prisma rectangular coronada amb semicercle. . Té gravades les inscripcions T i M a les cares corresponents als municipis de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles, respectivament. (T de Tous; M de Miralles). Es situa a la partida de l'Aubereda, al punt d'intersecció entre l'eix del camí de Santa Maria de Miralles a Tous i el marge sud del torrent de l'Aubereda. | 08257-3 | Extrem N. del terme. La Coma. | 41.5411100,1.5225800 | 376767 | 4599882 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66167-foto-08257-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66167-foto-08257-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66167-foto-08257-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa a la partió entre els termes municipals de Santa Maria de Miralles i Sant Martí deTous. Es la fita 2 de la delimitació arbitrada per la Generalitat i publicada al DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016).Fotos: Pere Tardà/Núria Cabañas (Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. 2017) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66168 | Església de Santa Maria de Miralles o de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-miralles-o-de-santa-maria-del-castell | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum III. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Santa Maria de Miralles (pp.1880-82) està signat per Meritxell Niñá Jové. Els castells catalans. Vol. V, p. 444-471. Dalmau editor. Barcelona. 1960. Arxiu Històric SCCM. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988) Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona (2015). Pla director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles. Barcelona, desembre 2015 (Equip redactor: Forgas Arquitectes. Joan Forgas Coll, arquitecte. Anàlisi històrica: Júlia Miquel López (Arqueòlegs.cat).</p> | XII-XIII | Restaurada 1948 i 1956 SCCM DIBA. Nova restauració SPAL DIBA 2015. | <p>Església romànica. Planta totalment rectangular: l'interior és d'una sola nau, amb volta de canó, desprovista d'absis. Aparell amb carreus ben treballats, polits, de mides notables (50 x 30 cm). Se li afegi una capella quadrangular al mig de la paret nord. Un altra capella quadrada adossada a la paret de migdia, a la dreta de la portalada, va desaparèixer durant el segle XX (al mateix temps que la rectoria, a l'esquerra de la portalada). La nau es coberta per una volta de pedra lleugerament apuntada, que arrenca d'una simple cornisa a la banda nord, inexistent a la part sud. Te 5 finestres, tres a la façana sud, una a llevant i una altra a ponent. Les tres del mur sud són clarament posteriors a l'edifici romànic (una d'elles de perfil cruciforme). La finestra del mur de ponent, retocada, conserva una columneta central amb la seva base. La finestra del mur de llevant és la única que té doble esqueixada, coronada amb un arc de mig punt adovellat, força matusser. Podria ser la única original. L'única entrada es troba a la façana sud: es tracta d'un petit portal d'arc de mig punt fornit d'amples dovelles extradossades amb una arquivolta integrada per lloses estretes i que sobresurten del perfil del mur, com un guardapols, o com un fris. L'arquivolta estava suportada per columnes avui desaparegudes, una de les quals possiblement fou aprofitada per construïr la finestra de ponent. L'edifici està dotat d'un campanar d'espadanya. Es un temple romànic tardá de finals del XII o ja del XIII, que ha patit remodelacions posteriors. A l'interior ja no conserva els elements originaris que han estat substituits per una nova pica baptismal al seu costat occidental i una Mare de Déu amb nen al costat oriental on hi hauria l'altar, element que tampoc està. Interiorment és una sola nau d'arc de mig punt tallada a ponent per la presència del cor suportat per un arc rebaixat. També hi ha presència de fornícules i en una d'elles es pot observar la presència en algun moment de pintura mural. El terra presenta en alguns punts rejoles més antigues decorades amb semicercles incisos.</p> | 08257-4 | Castell de Miralles. Sector central del municipi. | <p>Es un edifici romànic tardat contruït entre finals del segle XII i el segle XIII. Mentre la primera menció del castell es del 960, la primera de l'església es del 29 de maig de1303, quan el bisbe de Barcelona Ponç de Gualbes visita les parròquies del bisbat al'inici del seu mandat. Aquell any el bisbe no es preocupà de l'estat del temple, sino que inquirí sobre la moralitat dels sacerdots i dels feligresos de la parròquia, que sembla que no s'ajustava als costums de l'època. Sembla ser que el rector Ramon Bonias i el vicari Berenguer Estalella foren acusats de concubinat. En una descripció antiga es diu que a l'interior es conservava una imatge de la Verge i alguns retaules. L'altar de la Mare de Déu del Roser tenia uns retaules gòtics molt ben conservats. La Verge éra de fusta, tenia uns 50cm. D'alçat i sembla que era molt antiga. L'altar major de Santa Maria era del Renaixement. També es descriu una 'porta adornada per un bonic dibuix format per grossos claus de ferro forjat afectant quadrats allargats en forma de 'losange'. Tots aquest elements van desaparèixer pressuntament durant la guerra 1936-39. Sembla que imatges i retaules havien estat traslladats a partir de 1911 a l'església de Sant Romà, degut al canvi de parroquialitat, d'on van desapareixer durant la Guerra Civil. Durant la Guerra l'església va patir danys. A l'inici del conflicte es van descarnar les façanes de ponent i migdia per tal de fer servir els carreus per la construcció de les noves escoles. Avui són visibles al sòcol de les antigues escoles públiques. També es van fer malbé part de la rectoria i de la sagristia, adosades a banda i banda del portal romànic a midia, avui desapareguts. Com a testimoni del desmuntage de la façana es conserven fotos amb els carreus arrancats, a l'Arxiu Comarcal d'Igualada. Del mateix arxiu coneixem per una foto que a l'1 de febrer de 1939 ja s'hi va instal·lar un altar provisional, i per una altra foto del 23 d'abril (o de maig) de1948 que en aquesta data es va inaugurar una primera restauració 'popular' de l'església, amb una festa i un aplec. Es quan s'acaba de desmuntar l'espadanya, el comunidor, la sagristia, i es van folrar novament les façanes amb carreus. El 1955 el rector, mossen Daniel Canals, va demanar al president de la Diputació 3000 ptes. per restaurar l'església 'enormemente deteriorada por los rojos' (segons instància 14.1.1955 conservada a l'arxiu de l'SPAL). Camil Pallás, cap del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació visita l'immoble. En un carta dirigida a Pallàs el 1956, Mossen Canals insisteix en la necessitat d'invertir 3000 ptes per completar la reconstrucció de la finestra de ponent. Es dedueix per aquesta carta que la esglesia havia estat reconstruïda amb anterioritat com a conseqüència de 'los destrozos de la revolución roja'. Finalment, la DIBA concedeix la subvenció ( a l'Arxiu del SPAL es conserva l'ofici de 3.5.1956 de comunicació de la concessió i les factures). Es dessigna el cap de la SCCM supervisor de les obres. El contratista és Josep Valls, d'Orpí. Es van aprofitar pedres i teules de les cases del Poble Vell per restaurar l'església. S'aborda la reconstrucció parcial del finestral de ponent (desmuntat durant la guerra) sota la supervisió de Pallàs. Segons el projecte presentat el 2014 a l'SPAL per l'ajuntament, elaborat per l'arquitecte Solsona, per arranjar la coberta de l'església, a partir de 1940 es van refer murs i cobertes, i que s'ha de reparar i corregir la finestra de doble esqueixada, que està malmesa, de la que es va fer una reconstrucció amb poca cura'. El projecte vol corregir, probablement, la reconstrucció errònia de la finestra de ponent feta per Pallàs el 1956. El 2015 ha tingut lloc una nova intervenció de restauació.</p> | 41.5183200,1.5187200 | 376401 | 4597357 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez- Ma. del Agua Cortés | Es situa sota el turó del Castell dins la Serralada de Miralles, formant part del conjunt del castell. S'ubica a l'esplanada inferior o part jussana del castell. Església parroquial fins a principis de segle: el 1911 (1915 segons altres fonts) deixà d'ésser parròquia del poble i aquesta es traslladà a l'ermita de Sant Romà. L'església del Castell contenia un retaule gòtic a l'altar de la Mare de Déu del Roser. (a A AAVV 2014 hi ha una planta). Actualment, a dins l'església, dins una fornícula d'arc de mig punt practicada al mur i que arrenca del sól, hi ha una pica baptismal. Segons la Catalunya Romànica (annex pag. 528), és d'una sola peça de pedra, amb peu massís (en forma de copa), de forma octogonal, desprovista de decoració, i tardana. Les mides són: 104 cm. Diàmetre boca exterior; 88 cm. Diàmetre boca interior; 100 cm. Alçada; 49 cm profunditat del recipient. L'església està tancada (tenen la clau a l'ajuntament). S'hi practica el culte ocasionalment (un cop a l'any, per l'Aplec del Castell, fitxa 65). El 2014 ajuntament i bisbat han signat un conveni per obres de manteniment (projecte de restauració DIBA SPAL) i cedint el dret a l'ajuntament a fer activitats. Segons informes de l'SPAL de la DIBA (2012), l'església té importants patologies. El cor està en estat precari. La llosa del paviment s'ha després dels murs laterals de la nau. Cal reforçar la coberta. La finestra de ponent està mal reconstruïda. El 2014 l'SPAL de la DIBA, a petició de l'ajuntament, elabora un projecte per retaurar el cor i la coberta, signat per l'arquitecte Carles Solsona Pina (febrer 2014). Les obres s'executen el 2on semestre de 2015. La actuació -de la DIBA- ha consistit en la restauració del cor, la reparació del paviment de la pica baptismal i la substitució de la il·luminació interior per llums LED. També s'ha fet un nou altar de fusta i s'han renovat els bancs. Finalment, l'any 2016 l'SPAL de la DIBA lliura a l'ajuntament el 'Pla Director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles' (Forgas Arquitectes; desembre 2015), que inclou l'església. Actualment, l'altar està presidit per una escultura de la Marede déu amb nen, en forma de relleu aplicat a la paret de la capçalera, obra de Miquel Senserrich Vives, de Tous, donació de la família Tarragó. Coneixem, per una foto del 23.4.1948, que hi havia un plafó de ceràmica de majòlica amb una figura de la verge. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 66169 | Mas de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-sant-roma | Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997. RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.Num. 9047 (Rev. 1991) Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XIV-XX | En ruïna, abandonat. Des del primer trimestre de 2015 els edificis estan protegits per una tanca metàl·lica | Masia de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes (amb galeria), orientada NO-SE, amb coberta amb dues vessants amb caiguda a NE i SO. La façana principal es situa al SE. La porta és d'arc de mig punt, amb portal adovellat. S'hi accedeix a través d'un espai esglaonat tancat, amb porta. Presenta diversos cossos edificats adossats o al voltant (habitages , corrals, un celler). Destaca un edifici d'una planta rectangular amb tres obertures que conté 4 cups soterrats cilíndrics, recobers de cairons vidrats. | 08257-5 | Sant Romà. | Inclòs al Nomenclàtor de 1860 (Sant Romá). Riba (1988, 211-212) cita Sant Romà al del grup de masies antigues (fins el segle XVII). Documentada des del segle XIV com a Mas Romano. Era una residència senyorial. Segons Riba (1988, 211), a partir del segle XIV, Sant Romà sorgeix a Miralles com a nou nucli -a més del creat a l'entorn de l'església i al peu del castell- atès que tenim documentat el matrimoni, concertat el 1351, entre el cavaller Guillem de Sant Romà i Elisenda, filla de Pere V de Queralt i d'Alamanda de Rocabertí, barons del Veí Castell de Queralt. El 1359 Guillem de Sant Romà fou nomenat batlle baronial de Miralles i era alhora procurador de Guillem Ramon de Cervelló, senyor del Castell de Miralles i Baró de la Llacuna. Així doncs la masia de Sant Romà fou la casa delmadora durant la segona meitat del segle XIV. En el capbreu de 1408 la masia de Sant Romà fou declarada per Antoni de Sant Romà i en la capbrevació de 1522 ho és per Joan de sant Romà. Al segle XV s'edifica l'església, a pocs metres (la relació amb el mas no és clara). A l'any 1517 el propietari del Mas és en Pere Vivó. Al 1552 el propietari és en Jacob Vivó. També apareix citat al mateix document en Joan Vivó de Mas del Goreb, una altra unitat o una propietat vinculada. Al 1672 apareix com a propietat de Jacob Vivó. En la capbrevació de 1682 al lloc de sant Romà hi consten dues cases: una és declarada per Jacint Pujador i una altre per Jaume Vivó, la qual fa partió amb l'església de sant Romà. La família Vivó serà una de les protagonistes de la vida social i política de Miralles durant tota l'Edat Moderna. A l'any 1633 el rector de Vilademager és en Jaume Vivó, al 1659 el batlle és en Jaume Vivó, i el mateix o un altre Jaume Vivó apareix com a batlle el 1687. Al capbreu de 1761 es parla també de la masia de Jaume Vivó, al costat de la qual hi havia una botiga dels regidors de l'ajuntament. Al 1793 el 'bayle' és en Juan Vivó. Durant el segle XVII Mas Almúnia i Mas Pontons també són propietats de membres de la família Vivó. | 41.4989200,1.5288700 | 377212 | 4595189 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66169-foto-08257-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les tres cases enrunades situades al SE de l'edifici principal corresponen a cases de masovers amb els noms de Ca l'Elvira, Cal Palles i Cal Tardà. El conjunt de masia, cases i coverts forma part d'un conjunt més ampli que conforma el nucli de Sant Romà, integrat també per l'esglèsia i la rectoria (fitxa 2), a pocs metres del Mas. A prop es situa la font de Sant Romà (fitxa 70). El Mas està al costat d'una riera (que desguassa a la Riera de Miralles) en un lloc ric en vegetació. Al costat, camps de blat. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66170 | Tombes procedents de la necròpolis del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-procedents-de-la-necropolis-del-serral | Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 | IV-V | Tres tombes procedents del jaciment altmedieval de El Serral, traslladades i instal·lades amb finalitats divulgatives i ornamentals al costat exterior de l'església de sant Romà, al costat de l'absis, a l'aire lliure. | 08257-6 | Sant Romà | Son tres de les tombes del jaciment excavat el 1995 (veure fitxa jaciment 57). El conjunt arqueològic estava composat per setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d'ús desconegut d'època tardoantiga (S. IV-V dC). Les estructures funeràries consistien en fosses excavades al sól i revestides de lloses i foren reutilitzades ja que les 16 fosses van proporcionar 26 individus inhumats. Les fosses presentaven una orientació E-O, la qual cosa fa pensar en un ritual d'enterrament cristià. | 41.4992400,1.5298100 | 377291 | 4595223 | 1997 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66170-foto-08257-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66170-foto-08257-6-2.jpg | Inexistent | Paleocristià|Antic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al 1995 es va excavar la necròpolis tardoantiga de El Serral (S.IV-V) a càrrec de Jordina Sales. Al destruir-se el jaciment, es van recuperar i traslladar i instal·lar tres tombes (veure fitxa jaciment 57). Hi ha un plafó explicatiu amb plantes (Ajuntament-DIBA). Segons ell, el projecte i execució del conjunt va ser a càrrec d'ARA (Area de Recerques Arqueològiques de la Catalunya Central) i Ramon Ferres i Borràs, amb el suport de l'Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Octubre 1997. | 84|80 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66171 | Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbet | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. Edició. Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Una casa reconstruida. Les altres tres abandonades | Conjunt de quatre cases i diversos coberts enrunats, que conformen un conjunt global de planta quadrangular. La primera casa, la principal, reconstruïda i actualment habitada, es una petit edifici de pedra vista irregular, amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientat a migdia. Llueix una inscripció amb rajola actual: 'Albet principal'. Presenta a la part posterior diversos coberts en desús i un cup circular amb paviment de cairons, a l'aire lliure. En aquest sector es dreça una nova casa, abandonada, de pedra vista irregular, també de planta baixa i pis i amb coberta a doble vessant. La porta i finestres són molt simples (sense dovelles, ampits o cantoneres). Compta amb un petit edifici tancat, adosat, (amb tota seguretat, un altre cup) que presenta una entrada a mitja alçada del parament, i que s'annexa a l'anterior cup esmentat. Finalment, la quarta edificació presenta una coberta a una sola vessant i un gran entrada, sense finestres. Se li adossa un cobert més baix a una sola vessant. | 08257-7 | Veïnat de Ca l'Albet. Turó dels Campasos. Al nord del terme. | Sabem que existia al segle XIX però podria datar del segle XVIII. Es deia Can Albet segons el Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Albet dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al Mapa ICE 1914. | 41.5230500,1.5327000 | 377577 | 4597863 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66171-foto-08257-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També citada com Ca l'Albert. La casa principal també es coneix com Can Palomas i una de les altres, Cal Roser (segons el Catàleg de masies 2016). Aquest conjunt de cases constituïen el veïnat de ca l'Albet i posteriorment han donat lloc a un 'barri' de cases noves al voltant de les antigues: tres cases unifamiliars o xalets (Albet 1, 2 i 3) i dos mes, de la segona meitat del segle XX. Es troba entre el torrent dels Cups i el de Can Pilot, al peu del Turó dels Campassos.En l'enjardinament d'una de les cases noves s'observa una pedra de molí, corrons, guardabarreres, piques i altres elements de pedra | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66172 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Estat d'abandó tot i que s'hi viu | Habitage de petites dimensions de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teules a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, presenta un portal i finestra a la planta baixa, dos balcons a la planta primera i dues finestres a les golfes. A la casa se li adossen tres edificis o coberts annexos, més moderns. | 08257-8 | Extrem NE. Del terme, molt aprop del terme d'Orpí | Riba (1988, 211-212) cita Coca dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Podria ser el Can Cocs que surt citat al Nomenclàtor de 1860. També apareix al Mapa de l'IGE de 1914. | 41.5211700,1.5418900 | 378340 | 4597641 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66172-foto-08257-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66172-foto-08257-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa entre el torrent de cal Coca i el dels Cups. La finca està tancada i no es pot visualitzar la façana principal | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66173 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-2 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Casa de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes i teulada a dues aigües est-oest amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana posterior (oest, que dona a la carretera), hi ha finestres en planta baixa i balcons de llosa amb barana de ferro forjat a la primera planta i petites finestres a la planta de les golfes. Tota la façana és simètrica. La porta actual queda al costat sud donant a un petit pati interior. Hi ha un petit sòcol que sobresurt. Al nord té un petit edifici adosat amb una teulada abocada a oest i façana de pedra. La porta és d'arc rebaixat amb finestra al seu costat nord. A la primera planta hi ha dues finestres. El sòcol de l'edifici principal continua en aquest edifici. L'entrada principal a la casa dona a un pati rodejat per altres edificis més moderns i coberts. | 08257-9 | Al Nord del terme. Prop del Km. 53 de la carretera C-37, | La casa correspon a l'antiga casa de ca l'Escolà que hi havia al Poble Vell, al recinte jussà del castell. Precisament correspon a la única casa existent actualment, reconstruïda seguint el perímetre exacte de l'antiga casa de ca l'Escolà, avui coneguda com Can Tarragó (fitxa num. 125 ). Segons la propietat, el seu avi va fer la casa a principis del segle XX, en aquest punt de la carretera que és precisament el més proper al castell, doncs la casa es situa enfront al camí que mena al castell. Can Escolà, considerada una masia moderna al llistat de Riba (1988), no apareix al nomenclàtor de 1860, per la qual cosa l'hem de situar en un moment no anterior a finals del segle XIX. La casa apareix al Mapa IGE de 1914. | 41.5181500,1.5248900 | 376916 | 4597330 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66173-foto-08257-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | L'edifici es troba alineat a la carretera i actualment és un restaurant. Tot l'interior (planta baixa dedicada a restaurant) està remodelat modernament. El paviment conserva els cairons originals. Al costat sud de l'edifici es conserven a la paret dos boixos (per tant era el celler) corresponents als cups de vi que es trobaven (encara se'n conserven restes) just a sobre, a la primera planta. El local està decorat amb objectes de pagesia. Les plantes superiors conserven el mobiliari tradicional del segle XX. Ca l'Escolà podria haver funcionat també com a escola en algun moment. Al pati i a l'entorn de la casa s'observen nombrosos guardarodes i altres elements de pedra conservats i instal·lats per la propietat. La casa s'ubica molt propera pel nord a la riba dreta del torrent de ca l'Escolà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66174 | Cal Quintana i Cal Benito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quintana-i-cal-benito | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Dues cases adossades amb diferent orientació, corresponents a propietats diferents. Cal Benito és una casa rectangular orientada NE-SO, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener paral·lel a la façana principal. Les plantes baixa i primera estan en part soterrades, amb el costat nord-oest en contacte amb el terreny. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al SE, la qual té una porta d'arc rebaixat rodejat de maó en llibre, centrada vers l'edifici original. A la dreta té una altra porta, així com un parell de finestres. A la planta pis, sobre la porta principal, llueix un petit balcó de llosa amb barana de ferro forjat. A tota la primera planta hi ha tres finestres quadrades amb ampit. La casa presenta un edifici de planta rectangular adosat al SO, més petit però de similars característiques, i amb la mateixa orientació i sentit de la coberta. Està sense arrebossar i les finestres presenten llindes de fusta. També presenta un altre cos adossat pel costat NO. Cal Benito s'adossa per la seva cara SE a Cal Quintana. Cal Quintana és una casa rectangular orientada NO-SE, en forma de ela, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener perpendicular a la façana principal (la coberta es comuna i amb la mateixa orientació que Can Benito). El costat NO de la coberta es molt més llarga. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al NE, la qual té una porta d'arc rebaixat , descentrada. A l'esquerra presenta una altra porta, així com un quatre finestres rectangulars. A la planta pis, a l'esquerra, s'obre a la façana un petit balcó, així com quatre finestres més a la dreta, rectangulars. Davant la façana de Cal Quintana hi ha un parell de coberts o corrals, aïllats, de planta única, amb coberta a una vessant. | 08257-10 | Al camí de Cal Quintana, al sector NE del terme municipal | Inclosa al Nomenclàtor de 1860 amb el nom de can Quintana. Riba (1988, 211-212) cita Quintana dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al mapa IGE de 1914 com a 'casas'. Cal pensar per tant que al segle XIX la casa --abans de la segregació en dues- era Can Quintana, i que fou construida amb anterioritat a la reforma de 1860, documentada per la pedra gravada. | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66174-foto-08257-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Conjunt de dos masies adossades, resultat de la segregació d'una única masia originària de gran volum i dimensions (al projecte de catàleg de masies consten en dues fitxes separades). En una de les partes arrebossades (façana SE) de Can Quintana, en planta baixa, s'observa una pedra la data gravada 1860. El conjunt presenta un volum contundent, indici d'una vitalitat econòmica considerable que va anar perdent força a partir de la segregació. La rellevància volumètrica de la masia no es correspon amb el llenguatge arquitectònic ni amb la seva austeritat constructiva. Foto 1 i 3: Cal Benito; Foto 2: Cal Quintana. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66175 | Molí de Baix o de cal Serenes (La Molinera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-de-cal-serenes-la-molinera | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26445 (Rev. 1988) RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Construit de bell nou sobre l'antic molí, als anys 80 del segle XX. | Habitage de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant, orientada al sud - sudest amb el carener perpendicular a la façana principal. A la part posterior (N-NO) presenta un cobert adosat. Es tracta d'un habitatge senzill d'autoconstrucció bastit als anys 80 que va refer totalment l'edifici precedent, un antic molí fariner de planta quadrada, del que no queden traces. A l'actual celler (semisoterrat) hi havia restes del molí | 08257-11 | Est del municipi. Pla de la Françola als vessants del Bosc Negre | Aquest molí fariner era antigament propietat del Mas La Françola o Florençola (Fitxa 14). El moliner era masover de La Françola. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica Cal Serenes amb el nom de 'El Molí nóu' (segons el Catàleg de Masies). Apareix, grafiat i sense nom, al Mapa IGEde 1914. Podria remontar-se al segle XVIII, però les reformes operades al segle XX l'han alterat del tot. Cal Serenes o el molí de Baix, el molí del Mig i el molí de Dalt, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). | 41.5147600,1.5455800 | 378636 | 4596924 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66175-foto-08257-11-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica a l'esquerra de la Riera de Miralles, i a tocar de la mateixa. Als voltants hi ha restes de l'antic rec o canalització soterrada (Fitxa 91). L'actual propietari ha batejat l'immoble com 'La Molinera' en record de l'antic molí. La fitxa de l'IPAC diu que era del segle XIX. Val a dir que en alguns mapes (com el de l'ICGC) hem trobat diferenciats Cal Serenes del Molí de Baix, en dos emplaçaments propers. Hem comprobat que ambos coses són el mateix. En aquests mapes s'ubicava erròniament el Molí del Baix al lloc on hi ha les ruïnes de La Fassina (fitxa 12) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66176 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-7 | Està enrunat i cobert de vegetació | Ruïnes d'un edifici, sense coberta. Només queden dempeus les quatre parets i ja no tenen connexió en algun punt. L'edifici era de planta quadrangular amb uns 12 metres de costat. Els paraments són de pedra irregular. | 08257-12 | Al costat del camí de la Llacuna a la Censada Nova | Per informacions orals, era una fàbrica d'aiguardent. Als anys 20 del segle XX va ser malmesa per una rierada. L'amo hauria traslladat la destil·leria a Montbui,on s'hauria instal·lat a un edifici que més tard fou casa consistorial de Santa Margarida de Montbui (Poble Vell). | 41.5154400,1.5434200 | 378457 | 4597002 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66176-foto-08257-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | El nom es deu a l'existència d'una antiga destil·leria d'aiguardent | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66177 | Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26446 (Rev. 1993) HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Antic molí fariner i casa. L'edifici consta de dos cossos rectangulars juxtaposats en forma de L. El cos més antic, al N., on hi havia el molí, te forma rectangular i disposa de planta baixa i pis, a mes d'un semisoterrani. Presenta coberta de teules a doble vessant, i està disposat d'E a O. En l'extrem NE d'aquest edifici es conserva un àmbit semisoterrat en que s'aprecia encara una de les moles del molí ( actualment l'espai està ple de mals endreços i no es pot descriure). Per l'extrem SE s'hi adosa un cos rectangular, de dues plantes, i amb coberta de teula, en direcció N-S, corresponent a un moment posterior, que fa funcions d'habitatge (la porta principal es trova a llevant, un portal amb llinda de fusta i brancals de carreus). També presenta un cos corresponent a un cup de planta arrodonida, amb coberta a una vessant, adossat a les façanes posteriors dels volums nord i sud, a més d'altres tres petits coberts adossats. | 08257-13 | A l'Est del terme, entre el Pla de Françola i el Bosc Negre, a tocar a la Riera de Miralles | La data gravada que hem esmentat més amunt (1759) es confirma que el molí estava en funcionament, al menys, a mitjans del segle XVIII. Segons el projecte de Catáleg de Masies el molí del Mig (fitxa 17) correspondria al 'Molí de més avall' del Nomenclàtor de 1860. També apareix com a 'Molino' al Mapa IGE DE 1914. El molí del Mig, el molí de Dalt i Cal Serenes o el molí de Baix, van formar part de la finca de Mas Françola. Aquests molins, al llarg dels anys, van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926) (Catàleg de Masies) | 41.5117200,1.5425300 | 378376 | 4596591 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66177-foto-08257-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La foto 3 (Mola ) correspon a l'IPAC Generalitat de Catalunya (Foto: agents rurals 2011). En aquest espai s'observa, gravada sobre una llinda de porta, de fusta, i dins d'una sanefa coronada per una creu, la següent inscripció: 'ayn 1759' (ayn -amb l'n a l'inrevés- correspon a 'any') | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66178 | Mas de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-francola | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. 'Santa Maria de Miralles'. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV-XX | Conjunt de diverses construccions agropecuàries al voltant d'una casa més antiga. L'edifici original, que es situa al nord, consisteix en un gran casal, de planta trapezoïdal, de tres plantes amb coberta a doble vessant. Actualment té una funció residencial. Al costat nord es veuen els paraments de l'edifici antic amb pedra ben escairada de bella factura, amb almenys dos moments de construcció, que podrien remontar-se a època baixmedieval o moderna, i que posen de manifest dos o més ampliacions del mas original. En aquest sector sobresurt un cos quadrat en forma de torre, amb paraments de carreus també ben escairats. Sembla que a la banda sud de l'edifici primigeni es construí modernament tot un cos afegit longitudinal amb coberta descendent, mes baix, que deixa a la vista una galeria de quatre petites finestes amb arc de mig punt a la tercera planta de l'edifici original, que donaven al sud. En aquest cos afegit es troba la porta principal actual del mas (orientada a migdia), que dona a un pati interior, ubicat al sud de l'edifici original, i limitat a l'est per un petit edifici i al sud, per un gran edifici, ambdos d'usos productius. En aquest espais hem pogut constatar la presència d'una antiga premsa de vi, de la que queden alguns elements. També es conserven els cups El pati interior queda tancat pel costat oest per un tercer edifici de serveis. Aquest edifici, juntament amb dos altres edificis o coberts d'us productiu que es troben adosats a la façana oest de l'edifici antic, flanquegen l'actual entrada a la finca, una cleda que dona al pati interior. L'edifici que flanqueja l'entrada al sud presenta, al llarg de la façana oest, un tancat exterior rectangular amb bancs de pedra que recorda un jardí de les cases benestants. Al clos d'aquest jardí, en un dels bancs revestits de ceràmica de quadrícula blanca i blava, apareixen les inicials JA que identifiquen el propietari Josep Alemany; també es pot veure un umbracle metàl·lic amb la data de 1926 calada en una planxa metàl·lica decorativa. L'edifici que tanca el pati interior pel sud presenta una entrada exterior, al sud, amb una data gravada a la pedra de la llinda: 1803. També presenta un altre cobert més modern, adosat. Igualment al costat nordest, l'edifici original presenta un altra edifici adossat, d'usos productius, de construcció recent. Entre els dos cobert adossats a la façana oest que hem esmentat, es pot observar parcialment l'antiga façana oest de l'edifici més antic, en la que s'observa una gran porta d'accés, que hauria pogut ser l'entrada principal de l'antic mas en un moment anterior. De forma separada al conjunt descrit, i al oest del mateix, encara trobem un altra edifici d'usos productius (tal vegada masoveria en altra moment), actualment dedicada, en part, a garatge i taller. Es un edifici quadrat amb coberta a doble vessant que limita a l'oest amb la Riera de Miralles i amb el Pont de la Françola | 08257-14 | Pla de Françola. Est del terme prop de la Riera de Miralles | La casa apareix al Nomenclàtor de 1860 com a Can Fransola. Riba (1988, 211-212) el cita com a Florençola dins del grup de masies antigues (fins el segle XVII). En el mapa IGE de 1914 també apareix com a 'Mas de Fensola'. Tenim dues dates rotulades al mateix edifici (1803 i 1926) que donen fe reformes modernes. Però tant per les caracterìstiques constructives com per les fonts documentals podem remontar el seu origen al segle XV. Apareix citada al segle XV amb el seu nom originari, Florensola. Al 1567 apareix vinculada a la família de Pere Joan Carbonell. A 1599 a Miquel Recasens, família que a mitjans de segle apareix vinculada a Mas Dapontils i ja apareix amb la forma de mas Françola. Al testament d'Antoni Doménech de 1633 apareix citat Bernat Domenech de mas Françola. A partir del s. XVIII la masia pertany a la família Alemany. Al 1731 apareix com a propietari en Josep Alemany i al 1775 d'en Miquel Alemany. Els propitaris, al segle XIX, foren Miquel Alemany i Palet i Josep Alemany i Ferrer (al 1830 el seu propietari és en Josep Alemany), i al segle XX foren Josep i Ramon Alemany i Ventosa. (En un banc del jardi apareixen les lletres JA de Josep Alemany i l'any 1926 en una planxa metàl·lica). La mare del pintor i dibuixant igualadí, Miquel Llacuna Alemany (1915-1967), era filla de Mas Françola. El pintor va passar llargues etapes de la seva infància a la masia. Al 1978 els Alemany vengueren la finca a Antoni i Pere Mata Fuentes. El 1980 el Mas de Françola i moltes finques del voltant (unes 290 ha. De superfície) van ser adquirides a la família Mata per la societat 'Françola S.A.', dirigida per l'empresari vineter vilafranquí Miquel Torres i Carbó (de la prestigiosa Bodegas Torres), que ha programat les replantacions de vinya de forma altament eficient i competitiva. Al capbreu realitzat el 1682 pel notari d'Igualada Bartomeu Costa, encarregat per Luísa Feliciana de Portocarrero-Noronya (duquessa de Cominha, marquesa de Villarreal i comtessa de Valença e Valadares, Alcoutin i Medellín), vidua del cinquè Marqués d'Aitona, Miquel Francesc I de Montcada, que havien heredat la baronia de la Llacuna i de Miralles i que per tant eren senyors de les terres de Santa Maria de Miralles, hi ha una referència a una agrupació de finques del mas de Florençola. Es constata que Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant el notari Bartomeu Costa,va fer la declaració de tenir i posseir el mas de Florençola, al terme del Castell de Miralles(que el 1522 fou capbrevat per Miquel Requesens), conjuntament amb 38 jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. Els de Florençola paguen el delme de tots els fruits i collites i també carnalatge, amb un cabrit, un anyell,un poll, dues gallines, un porcell si tenen truja i sis formatges. També paguen 3 sous al Priorat de la Llacuna i 3 quartans de forment per al llum sagramental de l'església de Miralles, que alhora també rep les primícies. El capbreu de 1682 també recull la declaració d'Isidre Querol, de tenir una casa i 36 jornals de terra, que formaven part del Mas de Florençola, i que el 1522 foren capbrevades per Jaume Carbonell. A mes dels delmes i carnalatge, també paguen tres quartans de forment per al llum sagramental. Els hereus de Jaume Doménech, Paula Doménech i Macià Esplugues, declaren la possessió d'un apartament al costat de la casa habitada per Josep Alemany, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Recassens. La greu rierada del 17 d'agost de 1921 comprotà l'enderrocament d'alguns edifics annexos al Mas. Segons Ribas (1988) els tres molins fitxats (de Dalt, del Mig i de Baix) més el molí Vell foren actius fins el segle XIX i formaven part de l'heretat Mas de Françola. | 41.5086300,1.5430400 | 378413 | 4596247 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66178-foto-08257-14-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També citada com a Mas de Florençola. Aquest mas no tenia un molí dintre del conjunt. Sembla que el Molí de Baix o d'en Serenes pertanyia al mas. Pero hi ha que destacar que en el camí de la Censada Nova, davant el mas, i a tocar del pont, hi ha fragmens de moles trencades.Als terrenys de vinya del voltant es conrea majoritàriament la varietat sauvingon blanc, amb la qual la propietat, l'empresa vitivinícola Torres, produeix el vi batejat amb el nom de 'Fransola'. | 94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66179 | Creu de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-francola | <p>Consell Comarcal de l'Anoia. <em>L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal.</em> Àrea de Turisme, Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007.</p> <p>Generalitat de Catalunya. <em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia.</em> Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, núm. 7. Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1997.</p> <p>Generalitat de Catalunya. <em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic.</em> Núm. 6052 (Revisió 1991). Inventari fotogràfic, Arxiu Comarcal d'Igualada.</p> <p>Martínez Palou, Sílvia; Galí, David. <em>Memòria Valorada: Restauració de la Creu de Françola. Santa Maria de Miralles.</em> SPAL, Diputació de Barcelona, 2016.</p> | XIV | Restaurat per l'SPAL el 2017. | <p>Creu de terme, de pedra, d'estil gòtic. S'hi representa, a una banda, Crist Crucificat flanquejat per dos àngels i a l'altra, la Mare de Déu prenent el nen Jesús amb el braç dret i amb una mena de ceptre a la mà dreta, flanquejada també per un àngel músic a cada banda. Tant la base del fust com el capitell, que té un treball escultòric d'emmarcament a manera de finestra gòtica lobulada a cada cara, presenten inscripcions amb lletres gòtiques, força desgastades. El peu de la creu té representat un cérvol a les dues cares oposades corresponents a les de la creu i flors de lis a les restants. Aquest cèrvid es el símbol heràldic dels Alemany-Cervelló, que foren els senyors del castell de Miralles del S. X al XV. Aquest fet i les característiques escultòriques fan pensar en una cronologia del segle XIV. La creu té les dues puntes dels costats centrals i la superior coronades per sengles florons. A sota, un capitell octogonal presenta diversos relleus amb representacions arquitectòniques. La columna o fust, de secció octogonal, és moderna (1940). La base on s'assenta el fust és un sòcol de tipus octogonal. La creu descansa sobre una graonada amb un pedestal quadrat d'angles aixamfranats.</p> | 08257-15 | Al camí de Mas Françola (Original: Finca El Maset Bodegues Torres Pacs del Penedés) | <p>Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu de Françola és més aviat d'aquest darrer tipus, doncs no indica cap terme (es troba al centre del terme de Miralles), al contrari de l'altre creu, la del Pla (fitxa 108) que si que indica la termenal entre Miralles i La Llacuna. La creu presenta els cérvols de l'escut heràldic dels Cervelló a totes les cares, indicant al bell mig del seu terme la seva pertinença a la família que va senyorejar el castell de Miralles des del segle X fins més enllà del segle XV. Des de 1308 el terme estava en mans de la branca secundària de la Llacuna-Vilademàger. Destruïda parcialment el 1936 durant la Guerra Civil. Els fragments van ser guardats, i amb ells va ser restaurada al 1940 a Igualada al taller del marbrista Ramon Perelló i reposada in situ. Al 1962 va ser reinstal·lada de nou, però llavors la creu original fou substituïda per una rèplica. L'Original es troba a Pacs del Penedès. El peu de la creu va ser girat 180 graus i ara cadascun dels escuts del Cervelló (que no son ben bé iguals, per que un dels cérvols està lleugerament inclinat) es troba en un costat diferent.</p> | 41.5093300,1.5355400 | 377788 | 4596335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-04-09 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica al camí que va al Mas Françola, al costat del torrent de Françola que baixa des del Clot de Comarroques fins la Riera de Miralles. Deteriorada durant la Guerra Civil i restaurada i reposada al 1940. La columna o fust es moderna i fou afegida el 1940.Avui sabem que cap el 1962 (és possible que ja al 1940) la creu original (únicament) va ser substituïda per una rèplica per part de la propietat dels terrenys (caves Torres). Per tant, aquesta fitxa reflecteix dues creus: la creu original, que està exposada al centre de visitants de les Bodegues Torres, a la Finca El Maset s/n 08796 Pacs del Penedès, instal·lada sobre una base i columna de factura recent, i la creu in situ, composta d'una còpia de la creu posada el 1962 (o el 1940), sobre el fust modern de 1940.L'any 2014 la columna presentava una profunda esquerda i la propietat va realitzar una reparació provisional i d'urgència del fust consistent amb un estintolament amb fustes lligades. També estava molt emboscada la base. A petició de l'ajuntament (2015), la creu i la columna fou restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona l'estiu del 2017, a rel del conveni signat entre la propietat, l'ajuntament i la Diputació (Pressupost: 23.388,5 euros). A la columna hi ha la següent inscripció: 'PAX. Destruïda por los rojos XXV-VII-MCMXXXVI. Restaurada por José Alemany Ventura XII-V-MCMXL'. És semblant a la Creu del Pla (fitxa 108, prop del terme de La Llacuna). Com a paral·lels propers, també podem citar les creus d'en Ràfols (Les Cabanyes) i la de Cal Escuder (La Granada), a l'Alt Penedès.Foto 1: Creu restaurada 2017 (Ajuntament de Miralles); Foto 2 i foto 3: Fotos autor Mapa abans restauració (2015), amb el fust estintolat. La fitxa 167 (Arxiu Comarcal Igualada) inclou una foto antiga de la creu. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 66180 | Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 26447 (Rev. 1991). HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XVI-XX | Antic molí fariner de planta quadrada, amb paraments de carreuons mitjans ben treballats, orientat al N-NO. Presenta al SE un seguit de construccions adossades posteriorment, en forma d'ela, de dues plantes, que actualment serveixen d'habitatge. Al SO també presenta, a la part posterior del molí turriforme, un altre cober adossat, per a garatge. La teulada del molí, d'una sola pendent, està inclinada en direcció N, i presenta coberta de teula àrab. Al costat O. Hi ha adossada una petita absidiola semicircular i amb teula àrab. La porta, que no és l'original, està a l'edifici adossat, al costat sud est i presenta una llinda de fusta. | 08257-16 | A l'Este del terme. Pla de Françola, al vessant de la Serra de Fontfregona. | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica el Molí de Dalt amb el nom de El Molí Vell (segons el Catàleg de Masies). El Mapa IEG de 1914 també hi apareix (com a molino). Però la seva fundació, com a molí fariner, es podria remuntar fins al segle XVI. En el capbreu de 1522, el Molí de Dalt és declarat per Antoni Estalella, en el de 1649, per Jaume Palau, i en el de 1682, per Francesc Morgades. Corresponien a aquest molí uns quaranta jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també pagaven els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen cinc sous de benefici a Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim. Els molins de Dalt, del Mig i de Baix van formar part de la finca de Mas Françola, i al llarg dels anys van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). Però el Moli de Dalt devia pertanyer al Mas de Cal Morgades (fitxa 17), abans Mas Stalela. | 41.5068300,1.5418500 | 378310 | 4596049 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66180-foto-08257-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | S'ubica a la dreta de la Riera de Miralles. Es el primer de la sèrie de molins fariners de la Riera. El que havia estat la bassa, actualment desapareguda, està plantada de pomeres. Es veuen restes de la canal de sortida del molí cap a la riera, excavada al sól. Hi ha un corró a l'entorn. No s'ha pogut entrar a l'interior. Hi ha notícies de que es conserven part de les estructures de l'antic molí. Així ho afirma el rètol que hi ha a l'aqüeducte del rec (fitxa 44), en el que s'afirma que al Molí de Dalt es conserva perfectament l'habitage superior dins la torre, i a sota, la dependència amb la mola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66181 | Cal Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morgades | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV-XIX | Es tracta d'una edificació composta per tres cases i altres construccions complementàries. La planta es rectangular i presenta teulades a dos vessants de teula àrab. Dos de les cases (una és la més meridional) tenen només dues plantes mentre que una tercera presenta planta principal, planta pis i golfes. L'edifici també presenta a més dos edificis adossats. La façana principal presenta una porta d'arc rebaixat amb maó en llibre i cantons en maó. La resta del parament està encimentat. | 08257-17 | Al sector E. del municipi. Vessant de la Serra de Fontfregona | Aquest mas d'origen medieval era conegut al segle XV com Mas l'Stalella. Consta com Can Morgádes al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Morgades dins del grup de masies de a partir del segle XVII. També apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (C. Morgades) i en el Mapa IGE de 1914 (Cal Morgades). Però es força més antiga, d'època baixmedieval, si la identifiquem com el Mas Stalella. El primer propietari citat en un document de 1490 és en Gaspar Soler de mas Stalella. Sembla que aquesta propietat i mas Soler pertanyien a la mateixa família doncs a un document de l'any 1500 apareix citat en Magí Stalella dels Masos Soleres. A l'any 1552 apareix com a propietari Antoni Gerald i al 1596 es cita una premsa vinculada a la masia. Al capbreu de 1682 el propietari és en Francesc Morgades. A l'any 1683 en Francesc Morgades és el batlle de Miralles. Al testament de Jaume Palau de mas Palau, any 1770, apareixen com a límitrofs de les seves finques un seguit de propietaris, un dels citats és Francesc de Morgades indicant que abans la masia era coneguda com Stalella. També se cita la presència d'un molí fariner. Al segle XIX se l'anomena Molí Vell (seria el Molí de Dalt, fitxa 16) Al segle XVIII torna a aparéixer un Mas Estalella o de Valdeserver però és dubtós que es trobés ubicat a Santa Maria de Miralles. A un document de 1858 apareix com hereu d'una finca a Santa Maria de Miralles, Juan Estalella Vidal , hereu d'en Magí Estalella farmacèutic del Vendrell. Casa molt reformada als segles XVIII i XIX. | 41.5038900,1.5432500 | 378421 | 4595720 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66181-foto-08257-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Prop de la casa hi ha la font i bassa de can Morgades (fitxa 73). El Moli de Dalt (fitxa 16) hi hauria pertangut. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66182 | Mina de bauxita d'en Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-bauxita-den-soler | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Explotació a cel obert i conjunt de boques de mina propera a la masia de cal Cisquet i a la zona obaga de la Serra de Fontfregona. Aquestes varen ser explotades a cel obert des de 1931 fins a 1965 per a extreure mineral que s'utilitzava per a la preparació de compostos d'alumini i la producció de sulfat d'alúmnia i també com a colorant de materials de construcció i, fins i tot, per la comercialització de minerals per a col·leccionistes. El mineral de bauxita es troba en els rebliments d'origen kàrstic, en la zona discordant entre les calcàries triàsiques i les eocèniques. La bauxita es un mineral ric amb components d'alumini en forma d'hidròxid. | 08257-18 | Est del terme. Serra de Fontfregona | Aquesta mina podria correspondre a la Mina Maria, que el 1931 va ser objecte de concessió estatal. L'explotació de la Mina Maria, prop de la Obaga del Soler, amb una afectació de 240.000 m2, va ser concedida a favor de Joaquim Molins i Figueres, que el 1936 la va transferir a la societat Ciments Molins S.A. L'any 1948 fou venuda a la companyia La Alquímia S.A. Aquesta mina corresponia a una finca que pertanyia a cal Soler (fitxa 21, casa que està a l'altre costat de la C-37, i des de la que es veu tot el sector miner). A prop de la mina hi havia hagut una barraca d'obra on s'hi havia instal·lat l'encarregat que gestionava la mina de bauxita, en el mateix lloc on anys més tard -cap el 1972, anys després del tancament de la mina- s'hi construí l'actual casa coneguda com Can Raspall. | 41.4974900,1.5414300 | 378257 | 4595012 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66182-foto-08257-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66182-foto-08257-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Es podria tracta de la Mina Maria. Al web municipal trobem informació de boques de mina del sector: Mina de Ferro ( Adelaida) i de Bauxita (Maria) , a l'obaga del Soler, obertes el 1931. També sobre la Mina Carmen, prop del Coll de la Llebre. La guia del Consell Comarcal de l'Anoia 2007 indica l'existència de 5 mines de bauxita explotades a cel obert i conegudes com mines d'alumini: Mina Maria. (Concessió atorgada 1931); Mina Eulàlia (Concessió atorgada 1946); Mina Carmen (Concessió atorgada 1958); Mina Eloïsa (Concessió atorgada 1958); Mina Pepita (Concessió atorgada 1958) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66183 | Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. https://calramonetdemiralles.cat/ | XIX-XX | Conjunt de 6 edificis de planta rectangular adossats i orientats cap a ponent i orient.. Les teulades són de dues vessants a nord i sud i de teula àrab. L'edifici principal, que constitueix l'antiga masia, està situat a llevant del conjunt, és de planta rectangular i es compon de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants de carener perpendicular a la façana principal. A ponent de l'edifici principal, adossat a la façana de ponent d'aquest, s'aixeca l'edifici que antigament va acollir usos socials, el qual és de planta rectangular. Els edificis més externs són els més moderns i tenen teulada a 4 aigües. Les parets estàn emblanquinades majoritàriament i d'altres són de pedra o obra vista. Les façanes al tapar-se les unes a les altres només deixen a la vista les més modernes. La façana oriental pertany a un dels edificis més antics i presenta unes petites finestres quadrades a la planta de les golfes i unes petites balconades a la primera planta. | 08257-19 | A l'est del terme, al centre del municipi, al Km. 51 de la carretera C-37 | Cal Ramonet té un alt valor històric i identitari per a Santa Maria de Miralles: antigament va acollir l'antiga escola, i va fer funcions de sala de teatre (hi havia escenari) i ball (on avui hi ha el menjador del restaurant), barberia, correus, telèfon públic (un dels primers del poble) i botiga. Fins i tot podria haver acollit l'ajuntament. Igualment, era el lloc de celebració de l'antiga Festa major de Santa Creu, actualment perduda, i tal vegada la seu social de la germandat de Sant Sebastià, que l'organitzava. La casa, antigament, havia tingut premsa, cups i celler per a fabricar vi. Segons els actuals propietaris, la casa la va construir Pere Vives a finals del segle XIX, i el nom de Ramonet vindria d'una altra casa, Cal Ton Ramonet (fitxa 165) o cal Jaume Ramonet (prop de l'anterior, ja en terme de la Llacuna). El net de Pere Vives, Josep Vives, va ser alcalde. Segons el web del restaurant, can Ramonet es restaurant des del 1884, i ha estat regentat pels besavis, avis i pares dels actuals. El 1885 els besavis Pere i Emília van obrir Can Ramonet als caçadors i als treballadors del bosc i dels camps de conreu per convertir-lo en restaurant i fonda. Aviat s'hi celebraren les primeres festes majors de Miralles. Els avis Josep i Consol, seguint la tradició, van consolidar Can Ramonet com a casa del poble (com a centre cultural), ja que s'hi realitzaven balls cada diumenge i sessions de teatre i cinema. Des del 1942 fou botiga de queviures i estafeta de correus. La seva filla, la Neus, continuà amb el restaurant de 1976 a 2014. Ara els besnéts han reobert una nova etapa. Apareix com a Can Ramonet al Mapa IGE de 1914 però no apareix al Nomenclàtor de 1860. Cal pensar, per tant, que es una de les cases noves que es van edificar al peu de la nova carretera en paral·lel a l'abandonament del Poble Vell (Castell) (Segle XIX) | 41.5055000,1.5332700 | 377591 | 4595913 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66183-foto-08257-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez/Pedro Barbado | Actualment és un restaurant. Va tancar el 2014 per fer reformes, i va obrir novament uns anys després, també com a masia de turisme rural.A l'entorn de l'edifici (patis, parking, etc), i amb funcions decoratives, hi ha diversos elements mobles: corrons, guardarrodes, botes petites (aprofitades com a jardineres), piques de pedra, una base i un cargol de premsa de vi de gàbia, etc. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66184 | Cal Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domenech | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XV-XX | Esquerdes i reforços estructurals a la façana de llevant | Masia amb diverses dependències agrícoles i residencials al voltant. L'edifici principal és de planta rectangular, compost de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Al seu voltant hi ha alguns edificis, principalment tancats i magatzems. La casa presenta una entrada direcció est amb una porta d'arc rebaixat de maó en llibre i cantons de maó. La façana està emblanquinada però deixa veure que una de les actuals finestres era prèviament una finestra d'arc. Un dels tancats presenta una porta d'arc rebaixat amb maons en llibre. | 08257-20 | Sector central del municipi, a l'extrem oriental de les Planes de Ca l'Erzet | El cognom Domènec ja apareix citat al fogatge de 1497 i al de 1553. Al 1685 apareix Jacob Doménech de Cal Riera, una masia no identificada però que podria estar vinculada a Cal Domènec. A 1740 al Testament de Jaume Palau de mas Palau es cita a Jaume Doménech de la Riera. Citada com a Can Domènech al Nomenclàtor de 1860. L'origen de la casa, per tant, es podria remuntrar al segle XV. | 41.5090000,1.5287400 | 377220 | 4596308 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66184-foto-08257-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66184-foto-08257-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66184-foto-08257-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Grafiat cal Domènech al projecte de Catàleg de Masies.Pou aïllat al S de l'edifici | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66185 | Mas Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-soler-0 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVI-XX | Molt restaurada | Casa molt gran orientada Nord-Sud (amb lleugera inclinació NE-SO), reformada i rehabilitada en temps recents, composta per diversos volums.L'edifici central del conjunt és el que presenta major volum i està cobert a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana amb la porta principal es situa a l'oest. La estructura de la casa és complexa, amb almenys dos plantes i diversos altells. El portal no està centrat i esta constituit per una porta ampla amb brancals i arc adovellat i rebaixat, de pedra, de factura força recent. A banda i banda s'adivinen cossos adossats. A la planta més elevada hi llueix una galeria oberta parcialment a la façana. Davant de la façana principal s'ubica un gran pati pavimentat amb cairons. Tot el conjunt està delimitat per una tanca, amb l'entrada situada a l'oest del conjunt. En front la façana existeix un cobert de dos plantes que presenta una gran coberta de fusta. | 08257-21 | A l'est del terme, a la carretera C-37 Km. 51 | El Mas Soler està inclòs al Nomenclàtor de 1860 (com a Solé), en la categoria de 'alqueria'. Era una casa gran, important. Riba (1988, 211-212) cita Soler al grup de masies antigues (fins el segle XVII). També apareix al mapa IGE de 1914 com a 'can Solé'. Tenim citats els Soler des del segle XVI, pel que podem suposar que la casa ja existiria en aquest segle. L'any 1500 s'esmenta documentalment Magí Stalella dels Masos Solers, la qual cosa fa pensar que probablement en aquesta època, Cal Morgades i Mas Soler pertanyien a la mateixa família. El cognom Soler apareix al fogatge de 1553 com Claramunt de Soler. El mas apareix citat al a la Cort del Batlle a 1555 com a propietat de Bartolomeu de Claramunt. Al testament d'Antoni Domenech de l'any 1633 apareix citada la finca com a propietat d'en Magí Claramunt. Al 1685 es cita a un Josep Soler de Mas Soler. Al 1732 el propietari del mas és Isidre Soler. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareixen citats Isidre i Francesc Soler de Mas Soler. Al testament de Jaume Palau de Mas Palau de la casa Blanca apareix citat el mas com a propietat d'en Joan Soler. Els Soler podrien haver estat els propietaris de les mines de bauxita de la Serra de Fontfregona. Segons fonts orals (actual propietat), la casa va deixar de ser propietat de la familia Soler a mitjans de la segona meitat del segle XX, Aquesta, abans de vendre la casa, la va reformar en profunditat. | 41.5041500,1.5303600 | 377346 | 4595767 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66185-foto-08257-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Altres noms: cal Pas.Està ubicat en un turó elevat que domina ampliament la plana que s'obre a l'Est, definida per la Riera de Miralles. La posició enlairada de la masia, per sobre de la carretera d'Igualada i lesplanes agrícoles de llevant, acompanyada de la contundència volumètrica de la seva arquitectura, determina que el Mas Soler sigui una referència d'especial valor en el paisatge de Santa Maria de Miralles.La façana principal es situa a la cara oposada. A l'altra banda de la riera la casa hi tenia terrenys (mines). Una tarja de forja situada a la planta baixa porta la data de 1845, i la llar de foc de la primera planta està coronada per una peça de pedra que porta gravada la data de 1861. No es pot assegurar que es tracti d'elements originals de la masia. La casa té a l'interior nombroses col·leccions d'objectes de caire popular i rural (ceràmica, eines de pagés...) i a l'exterior conserva diversos elements de pedra, com 5 guarda-rodes, rodes de molí, piques, etc. i altres elements agropecuaris, com una premsa de vi de gàbia. Al nord del pati s'observa un gran pou-cisterna fet de pedra vista, que ja no està en funcionament. A prop s'hi situa un safareig. Al tros que hi ha davant la tanca de la finca s'exhibeixen diversos elements, sobretot de ferro, relacionats amb sistemes de premsat, de procedències alienes al territori. Destaca un trull d'oli procedent d'Artesa de Segre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml