Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66082 | Mina de la font Sunyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-font-sunyera | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 18-19. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). 'Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles'. Revista Notes, 27, p. 102. FERNÁNDEZ RIVERA, M.; LÓPEZ GARCÍA, J. Mines municipals. Ajuntament de Santa Maria de Martorelles: [Inèdit], p. 2-15.</p> | XIX-XX | El revestiment de les canalitzacions i dels registres està en mal estat. | <p>Mina situada a la banda de migdia del nucli urbà, entre la font Sunyera i el poble. La mina s'inicia uns 60 metres més amunt de la font i presenta una conducció d'uns 1500 metres de recorregut amb pous de registre cada 50-100 metres. En el punt inicial hi ha un pou de registre que dóna accés a la mina, formada per una galeria excavada a la roca que recull l'aigua. Des d'aquest punt, una altra galertia condueix l'aigua fins a la font, al costat de la qual hi ha un altre pou. La conducció marxa en direcció al poble. Al final de l'esplanada de la font destaca un gran pou de captació d'aigües de planta circular i tapa metàl·lica, que té una profunditat de més de 8 metres. Des d'aquí, l'aigua és conduïda fins a un dipòsit de distribució situat al inici del carrer de la font Sunyera. Consta d'una caseta amb teulada de dues aigues bastit en totxo i emblanquinat. Mitjançant una altra galeria, l'aigua també arriba a un altre pou situat a l'Hort del Rector (a l'alçada del carrer Sagrera, dins del torrent). Des del primer dipòsit es distribuïa aigua a tota la població. En total hi ha uns 13 pous de registre de planta circular bastits en maons.</p> | 08256-68 | Vall del torrent de la font Sunyera-Camí de Tiana per la Romaguera, 08106 | <p>Inicialment, l'any 1932, l'alcalde Joan Matons va iniciar les obres de canalització per poder subministrar aigua al poble. El sr. López de Castro es va fer càrrec del cost d'aquestes obres. La conducció baixava pel camí de Tiana, passava per can Guillemí fins al safareig del poble, que estava situat on actualment trobem la Societat Coral la Flor. Des d'aquí continuava fins al safareig de can Coll. L'any 1956, la població s'abastia d'aigua mitjançant dues captacions per galeria: la Mineta i la font Sunyera. Ambdues galeries arribaven fins al dipòsit del carrer de la font Sunyera i subministraven aigua al poble. El 1958, prop de la font Sunyera, es va excavar una altra galeria que també fou connectada al dipòsit. Entre els anys 1959-60, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va realitzar unes obres per millorar la captació d'aigua mitjançant una galeria revestida sota la llera del torrent. També van construïr el pou de captació de l'Hort del Rector. El recorregut actual vindria a ser: camí de Tiana, carrer de la Font del Ca, carrer del Pi. L'any 1961 es va perforar un altre pou per sobre de la font Sunyera i el 1962 es va reconstruïr i ampliar el pou del final de l'esplanada de la font. Entre els anys 1967-69, es van fer obres de millora a l'Hort del Rector i, entre el 1980-81, es van fer les obres per a la connexió amb les aigües del riu Ter mitjançant un dipòsit regulador connectat a tres punts de la xarxa municipal (carrers Anselm Clavé, Lledoner i López de Castro). Posteriorment, entre 1983-84, la xarxa fou adaptada als nous cabdals que procedien del riu Ter amb la intenció d'evitar avaries. S'instal·laren reguladors de la pressió i vàlvules de retenció. Per últim, l'any 1985 es va donar la gestió del servei municipal d'abastament d'aigua a l'empresa SAUR. Actualment, la mina només abasteix a la font Sunyera i el pou de l'Hort del Rector s'utilitza per regar els horts de la zona. La resta de les instal·lacions ja no funcionen. El dipòsit del carrer de la font Sunyera és des del 2005 propietat privada, donat que l'ajuntament se'l va vendre a un veí de la població.</p> | 41.5135100,2.2609400 | 438329 | 4596028 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66082-foto-08256-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66083 | Plafó d'Adam i Eva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-dadam-i-eva | <p>COLLELLDEMONT, Pep (1994). Del Mogent al Besós: Mollet del Vallès, la Roca del Vallès, Vilanova delVallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Vallromanes, Martorelles, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, la Llagosta. [Girona]: Edicions Periòdiques de les Comarques, p. 51.</p> | XX | <p>Plafó de rajoles situat a la tanca d'una casa situada darrera de la rectoria, al final del carrer Lledoner. Consisteix en un plafó rectangular fet de trencadís de rajola ceràmica vidrada acolorida, amb la representació d'Adam i Eva. Ambdues figures van nues i Eva porta la poma a la mà. Darrera seu també hi ha representat el pomer i la serp, enroscada al tronc. La resta de la tanca també està decorada amb plafons de trencadís. En aquest cas són diverses representacions animalístiques (granota, llop, tortuga…) emmarcades dins orles circulars de diversos colors, així com alguna representació paisatgística també.</p> | 08256-69 | Carrer del Lledoner, 18, 08106 | <p>La composició és obra de Josep Salvà, propietari de la casa on trobem el plafó. És probable que fos dissenyat i realitzat pels voltants dels anys 80 del segle XX, entre els anys 1983 i 1985.</p> | 41.5196900,2.2530800 | 437679 | 4596719 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66083-foto-08256-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Salvà | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66084 | Dibuix de l'església de Santa Maria de Martorelles al Museu d'Art de Sabadell (MAS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuix-de-lesglesia-de-santa-maria-de-martorelles-al-museu-dart-de-sabadell-mas | XX | <p>Dibuix de l'església de Santa Maria de Martorelles custodiat al Museu d'Art de Sabadell (MAS). Es tracta d'un dibuix sobre cartró fet a ploma damunt de cartolina. S'hi representa l'extrem sud-est del temple des de l'exterior. Es pot observar part de la sagristia, l'absis romànic i la part superior del campanar. A la dreta hi ha una antiga olivera i les cases que delimiten el carrer que comunica la plaça de l'Església amb la de Mossèn Josep Paituví. A la banda inferior esquerre del dibuix hi ha la signatura de l'autor, Masvidal, i la data: '25-VII-1981'.</p> | 08256-70 | Carrer Doctor Puig, 16, 08201 Sabadell | <p>El dibuix és obra del dibuixant sabadellenc Agustí Masvidal Salavert. El títol de l'obra és: 'Martorelles de Dalt (Santa Maria)'. Ingressà al museu mitjançant una donació efectuada el 14 de juliol de l'any 2002.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1981 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66084-foto-08256-70-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2025-03-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Agustí Masvidal Salavert | Museu d'Art de Sabadell, n. reg. 6141. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||
| 66086 | Col·lecció d'art de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-de-santa-maria-de-martorelles | <p>Informació oral d'Anna Torrero (entrevista: 14-01-2016). VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 19-21.</p> | V a.C-XX | <p>Col·lecció de peces artístiques situada dins de l'ajuntament del poble, tant a la planta baixa com al pis. Es tracta d'una col·lecció heterogènia formada per 18-20 quadres, una àmfora i un banc amb caixa. L'àmfora és ibèrica, era apta per transportar líquids i salaons i procedeix del jaciment arqueològic del Turó de can Guillemí. Pel que fa al banc, cal dir que és de fusta i presenta un respatller força gran amb el coronament arrodonit i motllurat. Sota el seient hi ha un espai per emmagatzemar que es podia tancar amb clau (s'observa el forat del pany). Quant als quadres, cal dir que tots presenten la tècnica de l'oli sobre tela i representen principalment paisatges del nucli urbà com determinats carrers, l'església, la plaça Joan Matons, etc. També hi ha dos bodegons.</p> | 08256-72 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'àmfora ibèrica fou donada per l'Andrés Cueto a l'ajuntament pels voltants de l'any 1955. Pel que sembla, inicialment en va donar dues, però l'altre es va trencar i li fou retornada. El banc de fusta procedeix de can Dunyó, que en l'actualitat fa les funcions de casal cultural del poble. Tots els olis procedeixen d'un concurs de pintura ràpida que organitzava l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, entre finals dels anys 70 i principis dels 90 del segle XX. El consistori pagava dos dels tres premis que s'atorgaven i es quedava les obres. Damunt la guixeta de la secretaria de l'ajuntament hi ha dos quadres de Ramón Ferriols Nadal de finals dels anys 70. També hi ha obres de l'artista d'origen malagueny Manel Doblas de finals dels anys 80.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66087 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MDG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mdg | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (1999). 'Los pila del poblado ibérico de Castellruf'. Revista Gladius, 19, p. 121-142. ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446.</p> | III a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu de Granollers (MDG). Es tracta d'un conjunt d'entre 6 i 10 pila dels anomenats pesats, tipològicament homogenis. Els pila són un tipus de javelina d'asta de fusta i llarg ferro, característics de les legions romanes durant la República i bona part de l'època imperial. El conjunt presenta dos exemplars sencers que mesuren 41,7 centímetres, quatre puntes i quatre plaques. Presenten una característica que els diferencia de la resta, la presència de reforços laterals en la subjecció de la part del ferro amb l'asta i escotadures que faciliten el doblegament de la placa. Les puntes d'aquests pila són en forma de fulla d'heura, triangular amb aletes desenvolupades, triangular amb aletes curtes i de forma romboïdal. Les plaques són rectangulars, amb perforacions per a la seva subjecció. Majoritàriament presenten lesions i trencaments en diverses parts, sobretot en els punts d'unió entre les diferents peces que els composen.</p> | 08256-73 | Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | <p>Es tracta d'un dels conjunts de pila romans datats més antics de la Mediterrània, datats a finals del segle III a.C. Van aparèixer a l'habitació 9 del poblat ibèric de Castellruf, on es van documentar les restes d'una possible forja, durant les excavacions organitzades per la Generalitat de Catalunya l'any 1984. El context arqueològic en el que van aparèixer sembla indicar que es tracta d'un dipòsit d'armes recuperades amb la finalitat de recuperar-les o reciclar-les. Les restes de forja documentades fan pensar en un taller metal·lúrgic. Tipològicament, els pila de Castellruf són molt semblants als pila del port etrusc de Telamon (Itàlia). En l'actualitat estan dipositats al Museu de Granollers (MDG) des de l'any 1986. El museu els té en dipòsit de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGPC), encarregant-se de la seva correcta conservació. També els ha prestat per diverses exposicions i ha gestionat, en algun cas, la seva restauració en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix. La resta de materials de l'excavació es van dipositar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66088 | Costum del Diumenge de Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-diumenge-de-rams | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 696.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el Diumenge de Rams, i que té relació amb el món de la vinya. Després de la benedicció dels rams, el diumenge previ al diumenge de Pasqua, la gent de Martorelles els duia a la vinya. Allà es ressava un parenostre i després es penjaven els rams als arbres més alts, amb la intenció que alliberessin el camp de les pedregades.</p> | 08256-102 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. També es donava a les poblacions de Vallirana i Piera. Si tenim en compte la relació tradicional de Santa Maria de Martorelles i Martorelles amb el món del vi i de la vinya (i que ambdues poblacions formaven un sol municipi fins a la dècada dels anys 20 del segle XX), és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66089 | Costum de la Quaresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-quaresma | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 824.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles per la Quaresma, en concret, el Dissabte de Glòria. Després de la cerimònia litúrgica de la benedicció de la pica baptismal, a Martorelles hi havia la creença que el primer nen que es bategés moria abans de l'any.</p> | 08256-103 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Antigament, el Dissabte de Glòria es feia un toc d'al·leluia a l'església i després es procedia a celebrar les cerimònies litúrgiques de la benedicció i producció del foc nou, i de la benedicció de les fonts baptismals i de les piques. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66090 | Goigs al Gloriós Naixement de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-glorios-naixement-de-la-verge-maria | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44.</p> | XIX-XX | <p>'GOIGS AL GLORIÓS NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA MARE DE JESÚS REDEMPTOR NOSTRE, que es canten en la ésglesia parroquial de Santa Maria de Martorelles: Mare del Omnipotent causa de nostra alegria: Alabem tots gran Maria lo vostre Naixement / Ab eterno gran Senyora decretà la Trinitat que lo Fill fos encarnat en Vos resplendent aurora; y en vostre ventre plasent passible Home se faria. Alabem tots… / Elegint-vos Déu Princesa antes que lo món creàs, ja digna mare capàs vos feu gràcia y puresa; per rompre el cap al Serpent armant-vos de valentia. Alabem tots… / Sens esta preparació de adornar temple matern no podia el Fill Etern operar la Encarnació; doncs si tots estem devent a vos la redemptió pia. Ala bem tots… / De llinatge de Reis grans lo origen Reina prenguereu en Natzaret vos nasquereu de Joachim y Anna sants; la tristesa encontinent mudareu en alegria. Alabem tots… / En lo punt que foreu nada tots los angels, verge pura vos pujareu ab dolçura en la gloria, essent dotada de veure a Déu patent més que tota Hyerarchia. Alabem tots… / Davant la cort gloriosa Déu altissim que os creà nom Maria vos posà elegint-vos per esposa però ocultant-vos lo intent de esser mare, que volia. Alabem tots… / Tots los angels y homes tots cels, y tota criatura enhorabonas, Reyna pura vos rendeixen molt decots; posant la ditxa excel·lent que en Vos sola Déu fia. Alabem tots… / Benvinguda al mon siau Vos que als homes dau vistoria als angels crescuda gloria y a Déu vostre ser donau; per vos se mostra clement li qui sens Vos no ho seria. Alabem tots…/ Los angels fan festa a Déu perque reyna los ha dat lo infern haveu destrossat posant-lo baix vostre peu; los cels obriu piament per aquell que en Vos confia. Alabem tots… / Creixeu Princesa graciosa que de màrtirs los llorers de Verges lliris enters vos aguarden victoriosa; lo Fill de Déu impacient espera en Vos un bon dia. Alabem tots… / Soberana Emperatriu patrona de Martorelles assistiu vostres ovelles que a vostra guarda teniu; y a Jesús ab rendiment servint sempre ab vostra guia. Alabem tots. / Si'l mal de tota la gent en Vos tot se remedia. Alabem tots gran Maria lo vostre Sant Naixement'. A la part final del goig hi ha una oració que clausura el text i que es recitava col·lectivament entre els feligresos. Està escrita en llatí.</p> | 08256-104 | Església de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església i es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre'. Malgrat això, en l'actualitat els goigs no es canten. S'han pogut localitzar tres exemplars d'aquest goig editats en impremtes diferents, amb petites variacions entre elles. Hi ha un exemplar de la impremta de la vídua Torras, situada a la plaça del Bonsuccés de Barcelona, que presenta una imatge central de la verge amb el nen en braços (ambdós coronats), emmarcada per dos gerros amb flors. Tot i que no hi consta la data, l'exemplar ha de ser anterior a l'any 1878, data de tancament de la impremta. Un altre exemplar sense datar procedeix de la llibreria Font de Barcelona: 'BARCELONA: LLIBRERIA DE FONT DEVANT LAS ESCALAS DE LA SEO', literalment. Incorpora una imatge central de la verge entronitzada amb el nen a la falda (ambdós coronats), envoltada de frares i situada als peus de la muntanya de Montserrat (hi ha representat tant el santuari com totes les ermites de la muntanya). És l'únic exemplar que no diu on es canten els goigs. Probablement es pugui datar dins del segle XX. Pel que fa al darrer exemplar, cal dir que és una reimpressió de goigs antics feta l'any 1951 per Sabater. Presenta una imatge central de la verge dempeus amb aureola, amb el nen en braços (ambdós coronats). Als peus del podi on es situa hi ha decoració floral.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pels Amics dels Goigs. | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66091 | Parc de la Serralada Litoral / EIN la Conreria-Sant Mateu-Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-ein-la-conreria-sant-mateu-cellecs | <p>AAVV (2001). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. [Inèdit]. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. LOIRE, Roser (2001). 'Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral'. Revista L'Atzavara, 9, p. 63-70.</p> | <p>Tota la banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles es troba dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral, en concret, 184,4 hectàrees. Es tracta d'un espai protegit d'interès natural de 4.707,8 hectàrees (EIN), repartit entre les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Barcelonès. La seva altitud no sobrepassa els 800 metres. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, característic de la zona de sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</p> | 08256-105 | Banda sud-est del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>L'any 1992 es crea el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, com a conseqüència de la coordinació entre alguns ajuntaments de la zona, per tal de resoldre els problemes territorials que patien. El parc comprèn l'espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, regulat pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (inclòs al PEIN), en resposta al compliment de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i al Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN). Recentment també s'hi ha afegit del Decret 150/2013, de 9 d'abril, pel qual s'aprova la modificació del Pla d'espais d'interès natural (PEIN). L'objectiu d'aquest PEIN és assegurar la protecció bàsica dels espais naturals regulant els usos i les activitats, així com impulsar el desenvolupament dels territoris de la zona i promoure activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5130300,2.2679700 | 438915 | 4595969 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66091-foto-08256-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66092 | Cova de la font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-sant-domenec | <p>CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 20. DOPEC; GMG (2014). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | XVIII-XX | Ha patit algun esllavissament de terra. | <p>Cova situada a escassos metres a ponent de la font del Ca o de Sant Domènec, en un marge que delimita l'esplanada que li dóna accés, al costat d'una taula de picnic que hi ha instal·lada. Es tracta d'un forat excavat a la roca mare del marge, que amida uns 3 metres de fondària per 2 d'alçada aproximadament, i que presenta una planta irregular. La coberta de l'espai interior és rebaixada, així com l'obertura que li dóna accés, que està força degradada.</p> | 08256-106 | Bosc d'en Guillemí-Vinya d'en Feliu, 08106 | <p>Antigament, la cova tenia una porta i feia les mateixes funcions que una barraca de pedra seca, servia per guardar les eines i resguardar-se en cas de mal temps.</p> | 41.5118900,2.2612500 | 438353 | 4595848 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66092-foto-08256-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66093 | Salt de can Girona / Salt del torrent de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-girona-salt-del-torrent-de-can-gurri | <p>SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). 'Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt'. Revista Notes, 27, p. 115.</p> | <p>Salt d'aigua al torrent de can Gurri que està situat dins dels terrenys de la masia de can Girona, al costat de la font del Racó. Es tracta d'un salt natural en origen, que fou delimitat per les estructures que conformen la font. L'aigua del torrent passa per dins d'una estructura de pedra situada uns metres per damunt de la font. Mitjançant una curta canalització d'arc de mig punt oberta en aquest mur, i bastida en maons, l'aigua cau damunt la llera del torrent creant una baixada gradual determinada per la pròpia llera, que es troba aterrassada. Per la banda de tramuntana, el salt està delimitat per un mur de pedra que ressegueix la riba del torrent uns metres més enllà.</p> | 08256-107 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5243000,2.2606900 | 438318 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66093-foto-08256-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la zona es fa pel mig dels terrenys d'acampada de la finca de can Girona, situats al sud de la casa. El salt està ubicat al final d'una d'aquestes esplanades. Des de la casa, cal baixar unes grans escales d'obra per accedir-hi. El salt es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66094 | Carbonera del Bosc d'en Sunyer 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-del-bosc-den-sunyer-1 | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines, p. 33-34. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> | XIX-XX | Força malmesa. | <p>Antiga carbonera situada en un alzinar del sot del Arbres, al costat del corriol que porta des del camí d'Alella (a l'alçada de can Ros) fins darrera la masia de can Bernades. Es tracta d'un forat de planta allargada més o menys rectangular, que presenta una fondària d'uns 40 centímetres. Per la banda que dóna al corriol que li dóna accés, està delimitat per una filada de pedres irregulars posades modernament.</p> | 08256-108 | Bosc d'en Sunyer-Sot dels Arbres, 08106 | <p>El carboneig és l'elaboració del carbó vegetal i era una de les activitats més importants de la població de la contrada. Es feia el carbonet (a partir de les branques) i la carbonilla (mitjançant els branquillons). La tècnica consistia en fer un forat al terra damunt del qual aplegaven llenya, creant un semicercle elevat. Després es tapava amb terra, deixant una sèrie de forats per poder encendre, que sortís el fum i que entrés l'aire. Des de que es creava la carbonera fins que s'apagava passaven uns 3 o 4 dies. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se. El moment àlgid del carboneig a la zona esdevé entre entre mitjans del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.</p> | 41.5212700,2.2645000 | 438633 | 4596887 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66094-foto-08256-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66094-foto-08256-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66094-foto-08256-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66095 | Carbonera del Bosc d'en Sunyer 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-del-bosc-den-sunyer-2 | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines, p. 33-34. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> | XIX-XX | La planta està molt desdibuixada. | <p>Antiga carbonera situada en un alzinar del sot del Arbres, al costat del corriol que porta des del camí d'Alella (a l'alçada de can Ros) fins darrera la masia de can Bernades. Es tracta d'un forat de planta allargada més o menys rectangular, delimitat per una filada de pedres irregulars posades modernament, per la banda que dóna al camí d'accés.</p> | 08256-109 | Bosc d'en Sunyer-Sot dels Arbres, 08106 | <p>El carboneig és l'elaboració del carbó vegetal i era una de les activitats més importants de la població de la contrada. Es feia el carbonet (a partir de les branques) i la carbonilla (mitjançant els branquillons). La tècnica consistia en fer un forat al terra damunt del qual aplegaven llenya, creant un semicercle elevat. Després es tapava amb terra, deixant una sèrie de forats per poder encendre, que sortís el fum i que entrés l'aire. Des de que es creava la carbonera fins que s'apagava passaven uns 3 o 4 dies. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se. El moment àlgid del carboneig a la zona esdevé entre entre mitjans del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.</p> | 41.5219000,2.2628900 | 438499 | 4596958 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66095-foto-08256-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66095-foto-08256-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66095-foto-08256-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66096 | Turó d'en Galzeran / Turó d'en Mates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-galzeran-turo-den-mates | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 151. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/muntanyes-de-la-serralada-de-marina/ (Consulta: 10-03-2016).</p> | <p>Turó característic de la contrada situat en el límit dels termes municipals de Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) i d'Alella i Tiana (Maresme). Està situat a 484 msnm i permet una panoràmica de 360 graus damunt la plana del Vallès i la línia de costa. Es poden observar, entre d'altres punts, Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i, fins i tot, el Cadí i els Pirineus. Malgrat això, els matolls de la zona i la pròpia situació del cim tapen una mica la visió sobre el Barcelonès, la costa i les serres del Vallès. Dalt del cim hi ha una gran torre d'observació i vigilància contra els incendis forestals.</p> | 08256-110 | Extrem de migdia del terme municipal, 08106 | <p>El turó d'en Galzeran marca un dels límits entre el Parc de la Serralada Litoral i el de la Serralada de Marina. A escassos metres al nord del cim del turó hi ha un vèrtex geodèsic situat damunt d'una base d'obra, que fou utilitzat per determinar la trajectòria del meridià Dunkerque-Barcelona (o meridià de París) per tal d'establir el sistema mètric decimal a partir de la mesura del metre (establert definitivament l'any 1799). A Santa Maria de Martorelles és conegut com la Miranda. En un article publicat l'any 1889 pel butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, el turó apareix mencionat també com el 'Turó dels Enginyers' en clara referència al vèrtex geodèsic anteriorment mencionat. Segons en Josep Marín, veí de Santa Maria de Martorelles, a la torre de vigilància contra incendis també se la coneix com a 'Torre Alfa'.</p> | 41.5046900,2.2666400 | 438796 | 4595044 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66096-foto-08256-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66097 | Col·lecció arqueològica de Castellruf als magatzems del MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-als-magatzems-del-mac | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 7.</p> | V-II a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats als magatzems que el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) té a Cervera, Lleida. Es tracta dels materials ceràmics, òssis, metàl·lics i lítics que es documentaren durant l'excavació duta a terme al jaciment l'any 1984. El material ceràmic, tant el de producció autòctona com el d'importació, apareix molt fragmentat i deteriorat (per l'acidesa del terreny). S'hi comptabilitzen fragments de ceràmica a torn i a mà, molts d'ells informes, tot i que també hi ha vores, nanses, bases, etc. Els materials d'importació més destacables són ceràmica àtica de vernís negre (segle V-IV a.C.), de figures roges (segle IV a.C.) i ceràmica protocampaniana (segle III a.C.). La ceràmica més representativa és la Campaniana A (segle III-II a.C.). Cal destacar l'absència de Campaniana B. També hi ha fragments de ceràmica amforal, amb predomini de fragments d'àmfores púnicoebussitanes i produccions de la Mediterrània central, tot i que també hi ha fragments d'àmfora grecoitàlica (segle III a.C.). Els materials metàl·lics es corresponen amb fragments de ferro i bronze. També s'inclouen algunes destrals de pedra polida, i restes de queixals i òssos molt fragmentats entre d'altres.</p> | 08256-74 | Avinguda de Segrià, 6, 25200 Cervera | <p>Els materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf són fruit d'una intervenció arqueològica duta a terme al jaciment l'any 1984, per part de la Generalitat de Catalunya. Tot i que en un principi foren dipositats al Museu de Granollers (MDG), finalment van anar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona, ja que el museu granollerí no tenia prou espai per custodiar-los. Des del mes de gener del 2016, aquests materials s'han traslladat als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Cervera, donada la saturació del SAM Girona. Tot i que encara està en fase d'implementació, aquest nou espai està concebut com a dipòsit nacional de materials arqueològics i farà les funcions de conservació i documentació dels materials, així com possibilitar el seu estudi a les persones interessades.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 83|119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66098 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MHC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mhc | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultDetailView/moduleContextFunctionBar.navigator.back&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=5&sp=3&sp=SdetailView&sp=1&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=0 (Consulta: 26-02-2016).</p> | IV a.C. | <p>Petita col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu d'Història de Catalunya (MHC). Es tracta de tres fusaioles de ceràmica (números de registre: MCH515, MCH554, MCH555) que presenten unes mesures d'entre 3,5 centímetres d'alçada per 2,4 de diàmetre. Tipològicament presenten una forma bitroncocònica amb un orifici central en el que s'inseria un pal de fusta o fust. La fusaiola facilitava el gir i d'aquesta manera s'anava torcent el fil. Les fusaioles de Castellruf són de ceràmica grollera, tot i que en la del número MCH515, la ceràmica és més fina.</p> | 08256-75 | Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3, 08003 Barcelona | <p>Les fusaioles es troben dipositades al Museu d'Història de Catalunya (MHC) des del 6 de febrer de l'any 1996.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66099 | Pergamí del segle XI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xi | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 26, Reg. 2209. http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=2209 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XI | El document està força mutilat, sobretot a la part inferior. | <p>Pergamí del segle XI dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles. Es tracta d'una venda de terra feta a Santa Maria de Martorelles i està escrit en llatí. El revers del pergamí és força llis, amb els números de registre i el nom de 'Martorelles' escrit en una de les cantonades superiors del document. Tant la part inferior com el lateral esquerre del document estan força degradats, amb diversos estrips.</p> | 08256-76 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una donació efectuada per Miret i Sans.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66099-foto-08256-76-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66100 | Pergamí de l'any 1616 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1616 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 483, Reg. 21680. http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=21680 (Consulta: 26-02-2016).</p> | XVII | <p>Pergamí de l'any 1616 dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles. Presenta unes mesures de 403 x 537 milímetres i està escrit en català i llatí. Es tracta d'una sentència del compromís arbitral entre Francesc Estella, pagès i hostaler de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, i els tutors i curadors dels hereus de Joan Malloles, àlies Tries, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, sobre els drets i el repartiment de l'herència. El notari que ho certifica és en Jaume Llenguart, notari públic de Granollers. El revers del pergamí és força llis, amb els números de registre en una de les cantonades inferiors del document i un resum del tema a la cantonada superior dreta.</p> | 08256-77 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una compra efectuada a l'Hospital de la Santa Creu.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1616 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66100-foto-08256-77-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66101 | Arxiu Municipal de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-maria-de-martorelles | XX | <p>Arxiu municipal situat en una de les plantes inferiors de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des del 1926 fins a l'actualitat. La documentació inventariada es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques tancades i està guardada en arxius definitius i en arxivadors convencionals. L'arxiu està destinat íntegrament a la documentació municipal i està classificat en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Secretaria (1932-2005), Intervenció (1928-2004), Contribucions i impostos de l'estat (1929-2002), Estadística (1926-1995), Correspondència (1929-2004), Reclutament i assumptes militars (1929-1994), Urbanisme (1930-2003) i Serveis (1958-2005).</p> | 08256-78 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'arxiu resta pendent d'actualització des de principis de l'any 2006. En aquell moment, la secretària accidental del moment es va ocupar de la realització de l'inventari de l'arxiu establint el quadre classificatori. Bona part de la documentació més antiga referent al municipi es troba dipositada a l'Arxiu Municipal de Martorelles (cal recordar que les dues poblacions es segregaren l'any 1927).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66101-foto-08256-78-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66102 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorelles | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2014). 'Una excursió a Sant Fost, Cabanyes i Martorelles el 1882'. Revista Campsentelles, 17, p. 25. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/una-primera-ullada-a-larxiu/ (Consulta: 26-02-2016).</p> | XVIII-XX | <p>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositat dins l'església, en uns armaris situats a la sagristia i al baptisteri del temple. En general està força ben conservat, tot i que alguns lligalls haurien de ser restaurats. Les dates extremes entre les que es mou l'arxiu són de l'any 1548 a la dècada del 1970 i la documentació està escrita en català i castellà. L'arxiu recull actes notarials de transaccions, testaments, registres matrimonials i de baptisme, confirmacions i pagaments al cementiri, entre d'altres. En concret s'hi localitzen els llibres de testaments d'entre els anys 1700 i 1854, els de baptismes (1859-1875), tres llibres de matrimonis (1859-1884, 1885-1935, dècada dels anys 50 del segle XX) i tres més de defuncions (1859-1880, 1959-1976, 1929-1959). També hi ha un llibre amb documentació relativa a d'altres parròquies (1913) i el llibre de comptabilitat de l'obra. També es conserva el Missale Romanum datat el 1799 i diverses fotografies antigues del temple emmarcades.</p> | 08256-79 | Plaça de l'Església, 2, 08106 | <p>Tenim notícia de l'estat de l'arxiu parroquial de Santa Maria l'any 1882. En una publicació editada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques es parla de l'arxiu: 'L'arxiu conté curiosos plechs de pergamins dels sigles XIII, XIV y XV y posteriors, comprenent concordias entre los Barons de Moguda y los PP. De Montalegre, per rahó del senyorío del terme, reconeixement de drets reals etc y una curiosa Butlla d'Alexandre V, ab la bulla de plom que penja del pergamí del any 1361; y com á notabilíssima l'acta de la consagració de l'iglesia, en la que consta que ho fou als VI de las kalendas d'Agost de 1105, firmada per Bernat, Bisbe de Barcelona, y demás assistents al acte' (Pérez, 2014: 25). Tot i això, sabem que l'acta de consagració del temple es va perdre i la resta de la documentació no està dipositada a l'església en l'actualitat. Pel que fa a la documentació més recent, des de la dècada dels anys 40 del segle XX fins a l'actualitat, està dipositada a la rectoria de Martorelles. Fins l'any 2011, l'arxiu parroquial de Santa Maria estava situat a l'edifici de la rectoria, davant del temple, però fou traslladat a l'església donat el seu mal estat de conservació. En aquest moment també hi havia un exemplar del Goigs a la Verge Maria (que es cantaven a la parròquia), un informe sobre la parròquia del 1942 (visita pastoral), un plànol del cementiri i uns projectes d'altars per a l'església dels anys 50.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66102-foto-08256-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Bona part de la documentació que també forma part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositada actualment a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (veure fitxa pròpia). | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66103 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ADB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-ladb | XIII-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) custodia bona part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles. La documentació està dipositada en 21 caixes i indexada, amb unes dates extremes de l'any 1205 al segle XX. S'organitza en Escriptures civils (1540-1624), Testaments (1564-1629), Censals (1736) i Capbreus (1696), Delmes, Fundacions i Censos (1636-1760), Capítols Matrimonials (1690) i Consentiments Paterns (1850-següents), Confraria del Roser (segle XVII- 1830) i Aniversaris (segle XIX), Celebracions de Misses (1625, 1748, 1815) amb la relació dels noms de les families del poble i dels aranzels, Confessions i Comunions (pasquals, segle XIX), Delmes (segle XVII), Inventaris, Censos, Testaments, Concòrdies, Deutes, Vendes i Impressos (segles XVIII-XIX), Capbreus, Aniversaris, Censals i Administració del Roser (segles XVI-XIX), Administracions (segles XVII-XIX), Documentació varia (segle XVI), Economia (segle XIX), Fundació d'una capellania (segle XIX), Consueta Martorelles (segle XIX) i Delmes (segles XV-XVI), Llibres Sacramentals i Pergamins de baptismes, matrimonis, òbits i defuncions (segles XVI-XX). Pel que fa als pergamins, n'hi ha un total de 28 datats entre l'any 1205 i 1599. Es troben en força mal estat de conservació i fan referència a testaments, censals, donacions, vendes, etc. El fons també inclou microfilms de sèries documentals de l'arxiu parroquial (Defuncions, Capítols Matrimonials, Matrimonis i Baptismes dels segles XVI-XIX) i diverses visites pastorals entre els anys 1307 i 1892. Per últim, cal destacar les dades que apareixen a l'Elenchus, redactat el mes de gener de l'any 1921, on hi ha una relació de totes les cases que fan referència a la parròquia de Santa Maria de Martorelles (terres, horts, etc.).</p> | 08256-80 | Carrer del Bisbe, 5, 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona es troba dipositat dins del Palau Episcopal de l'Arquebisbat de Barcelona, al costat de la catedral. Custodia el fons documental que genera la cúria diocesana, així com dels fons que hi té en dipòsit. No se sap ben bé quan va arribar part de l'arxiu parroquial de Santa Maria a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB), tot i que és probable que fos durant la primera meitat del segle XX (abans del conflicte bèl·lic).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66103-foto-08256-80-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una part de la documentació que també forma part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles està dipositada a la pròpia església (veure fitxa pròpia). | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66104 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AHN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lahn | <p>DÍEZ DE LOS RÍOS SAN JUAN, M. Teresa (1992). Inventari de la documentació de la Generalitat de Catalunya al Archivo Histórico Nacional sección Guerra Civil. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, p. 72, 107, 147. PÉREZ I GÓMEZ, Xavier (1996). 'Sant Fost, Martorelles i Santa Maria a l'Arxiu Històric de Salamanca. Estudi de la documentació'. Revista Campsentelles, 2, p. 21-22.</p> | XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a la secció de la Guerra Civil de l'Arxiu Històric Nacional (AHN), a Salamanca (conegut en l'actualitat com a Centre Documental de la Memòria Històrica). Es tracta de la documentació relativa a la confiscació de béns per part de l'ajuntament de Martorelles de Dalt i a la composició del mateix consistori. Està datada entre els anys 1936-1937 i arxivada en lligalls (en el cas de Martorelles i Santa Maria de Martorelles són els lligalls 216 i 306). S'hi localitzen les actes de l'ocupació de l'església parroquial, de la rectoria i de les propietats de la parròquia, amb data 5 d'agost del 1936 i signades per l'alcalde Feliu Coll. També hi ha l'acta d'ocupació de les propietats de la companyia d'aigües del municipi. Posteriorment, datada el 26 de juny del 1937, hi ha una llista amb la relació de tots els béns intervinguts del municipi per part de l'ajuntament. I, en darrer terme, un expedient de protesta d'una veïna del poble pels abusos soferts per part del consistori (multa, confiscació de propietats i embargament del compte bancari). Pel que fa als documents relatius a la composició de l'ajuntament, s'hi localitza una relació dels membres del consistori datada el 17 d'octubre del 1936 i un expedient relatiu a l'entrada a l'ajuntament de dos membres del sindicat UGT.</p> | 08256-81 | Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | <p>Es tracta de la documentació requisada per les tropes franquistes a Catalunya després de la Guerra Civil (1939), i que té relació amb la població de Santa Maria de Martorelles. Aquesta documentació té a veure amb les incautacions i ocupacions de les propietats de gent considerada feixista a diversos municipis de Catalunya. La Generalitat va reclamar aquesta documentació als ajuntaments per decret l'any 1937, i les tropes franquistes la van confiscar a les conselleries de Justícia i Governació de la Generalitat de Catalunya al final de la guerra.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1936-37 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66105 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'AMM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-lamm | XV-XVIII | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Martorelles (AMM). D'entre els documents més antics i destacables hi ha una còpia de la confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. També destaca el Llibre de la Cana de l'any 1754, amb la relació de les contribucions del terme i en el que apareixen diverses cases de la població, i un plànol descriptiu i mapa cartogràfic de Martorelles 'dibuixat' l'any 1750 pel rector Josep Antoni Casasayes, en el que apareixen els drets i alous que tenia l'església dins del terme. Va acompanyat per un escrit de Jaume Sindreu que ajuda a clarificar conceptes. També es conserva una petita sèrie d'imatges de la masia de can Roda, probablement de principis del segle XX. Pel que fa al fons particular d'en Jaume Sindreu, que està dipositat en aquest arxiu, hi ha alguns documents originals provinents de la parròquia de Santa Maria de Martorelles, datats entre el segle XV i el XVIII. Entre d'altres hi ha testaments, últimes voluntats, inventaris, registre d'enterraments i de documents eclesiàstics, actes de concòrdia, funcionament de l'església i atribucions del rector, censals, deutes i delmes. També destaca un rebut d'una imatge de Sant Isidro i Querubí per a la parròquia de Santa Maria de Martorelles.</p> | 08256-82 | Plaça de l'Ajuntament, 1, 08107 Martorelles | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66105-foto-08256-82-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66106 | Fons documental de Santa Maria de Martorelles a l'ACA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-santa-maria-de-martorelles-a-laca | <p>ALEGRET TEIJEIRO, O.; RODRÍGUEZ FLORENSA, E. (2011). Inventari de la documentació del Vallès Oriental al fons de la cartoixa de Montalegre de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. [Granollers: inèdit]. ESPAÑOL COSTA, Anna (2008). Inventari i relació de la documentació i fons relatius als municipis del Vallès Oriental als arxius de Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó. [Granollers: inèdit].</p> | XIII-XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Santa Maria de Martorelles, que es troba dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). La documentació que hi ha dipositada fa referència a pergamins de l'arxiu reial de la Reial Cancelleria (segle XIII), diversos plets civils de la Reial Audiència de Catalunya (1708, 1814-1818), desamortitzacions eclesiàstiques (segle XV), pergamins del Marquès de Monistrol (segles XIV-XV) i dos informes d'Amillaraments (1921, 1946) i diversos pergamins de la Cartoixa de Montalegre (segles XIV-XIX). Aquests darrers pergamins estan arxivats tant en lligalls grans com petits i recopilats com expedients relligats, volums o documents sols.</p> | 08256-83 | Carrer Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació ha estat extreta de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 94|98|119 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66107 | Festa Major de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria-de-martorelles | <p>Programes d'actes de la Festa Major de Santa Maria de Martorelles (anys 1974, 1976, 1977, 1978, 1980, 1983). Arxiu Municipal de Santa Maria de Martorelles, [Inèdit]. https://www.facebook.com/festamajor.stamariademartorelles (Consulta: 07-03-2016). http://antondensi.blogspot.com.es/search?q=santa+maria+de+martorelles (Consulta: 07-03-2016). Http://somdedalt.blogspot.com.es/search?q=festa+major (Consulta: 07-03-2016).</p> | XX | <p>La Festa Major de Santa Maria de Martorelles es celebra el segon cap de setmana del mes de juliol des de l'any 2013. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes més tradicionals que es van repetint en cada edició. Un d'aquests actes és el repic inicial de campanes que dóna el tret de sortida a la festa, així com el pregó davant de l'ajuntament. Les exposicions de pintura i manualitats, el cercavila dels gegants de Martorelles pels carrers del poble, el Ball de Gitanes de Martorelles, la guerra d'aigua i el ball de nit també són alguns dels actes destacables de les celebracions. Actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (representacions teatrals, espectacles de titelles, contes i rondalles, concerts, torneig de petanca, cursa de BTT, etc.). En les darreres edicions també s'ha inclòs un concert a càrrec de la Societat Coral la Fló, que es fa a l'església, i la baixada de carros de Castellruf. Des de l'any 2012, la Festa Major s'ha obert a diferents punts del municipi, creant actes a llocs tant diversos com les places Joan Matons i de l'Església, l'esplanada de la font Sunyera, la pista poliesportiva, així com a d'altres carrers del nucli urbà i zones del terme municipal (cursa de BTT Turó d'en Galzeran, tir al plat a la Pedrera, etc.).</p> | 08256-84 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>La Festa Major de Santa Maria de Martorelles està organitzada per la Comissió de Festes de l'ajuntament. Antigament, els actes es feien a la pista de la Societat Coral la Fló, tot i que l'any 2011 es van traslladar a la nova pista poliesportiva municipal. L'any següent, però, hi hagué una gran novetat: la majoria dels actes més importants es traslladaren a la plaça Joan Matons, al bell mig del nucli urbà. D'aquesta manera es va contribuïr a incrementar la participació i l'ambient festiu. També es van incloure altres localitzacions com l'esplanada de la font Sunyera, la plaça de l'Església o determinats carrers del poble. L'any 2013, en canvi, la novetat fou el canvi de data de la celebració (sempre es feia el cap de setmana següent al dia 19 de juliol i, des d'aquest any, es va avançar a l'anterior cap de setmana). En les edicions dels anys 70 del segle XX es feia el ball del fanalet, una película de cinema el divendres a la nit i les Gitanes de Martorelles ja pujaven a ballar al poble. Als anys 80 ja es celebrava la tirada de tir al plat.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66107-foto-08256-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66107-foto-08256-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66108 | Festa de la Patrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-patrona | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44. https://picasaweb.google.com/115008495103699355951 (Consulta: 08-03-2016).</p> | XX | <p>La Festa de la Patrona de Santa Maria de Martorelles es celebra pels voltants del dia 8 de setembre, nativitat de la Verge Maria. Els actes s'inicien amb la Missa de la Patrona, que es celebra el dissabte per la tarda a l'església de Santa Maria. L'endemà, a la plaça de l'Església, s'organitza una trepitjada de raïm infantil, en la que s'hi pot trobar una premsa de gàbia i els cossis per trepitjar el raïm. A la mateixa plaça es fa un concert-vermut. Posteriorment, a la pista de la Societat Coral la Fló, es fa una arrossada popular. En la darrera edició també s'ha inclòs un concurs de pastissos en categoria infantil i adults.</p> | 08256-85 | Nucli urbà de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església amb cantaires forasters. Es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre' i es feia una processó que anava fins al roc del Pedró, fita que marcava el final de la sagrera del temple. També es feien ballades a la plaça del Lledoner. Era un dia de festa grossa per tot el poble. Actualment, la trepitjada de raïm infantil dóna el tret de sortida als actes relacionats amb el món de la vinya i el vi que es duen a terme durant la tardor a la població de Santa Maria de Martorelles, donada la vinculació dels cellers del poble amb la D.O. Alella.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66108-foto-08256-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66108-foto-08256-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66109 | Cireres de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cireres-de-martorelles-0 | <p>Informació oral del sr. Josep Marín (entrevista: 15-01-2016). Informació oral del sr. Àngel Tuxuera (entrevista: 04-02-2016). VALLS, Jordi (2014). 'L'entrevista. Joan Vallbona Esteve'. Butlletí Informatiu Municipal Dalt la Vall, 4, p. 8. http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/on-es-fan-les-cireres-de-martorelles-/ (Consulta: 08-03-2016).</p> | XX | Consum privat residual. | <p>La cirera de Martorelles era molt apreciada a bona part del territori a mitjans del segle XX. Es tractava d'una cirera de color vermell fosc, amb la cua llarga i de gust molt dolç. Era coneguda amb els noms de reginal, garrafal, cireres de Sant Pere i cireres del país.</p> | 08256-86 | Terme municipal de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>En origen, a les vinyes de Santa Maria de Martorelles, tothom hi tenia 4 o 5 cirerers. De fet, les vinyes que perdien ceps posaven cirerers. A la dècada dels anys 50 del segle XX, les cireres de Martorelles ja eren ben conegudes arreu. Hi havia cirerers escampats cap a la zona de can Barbeta i can Nofre (terme municipal de Montornès del Vallès), a la zona del mas Lledó (Sant Fost de Campsentelles) o prop de la font Sunyera. Els productors eren gent del poble, però els cirerers es feien majoritàriament en terres dels termes municipals veïns. Segons en Joan Vallbona, durant l'època de recollida de les cireres, la plaça Joan Matons era el punt de càrrega. Al final del dia, els carreters de can Rifà i can Pep carregaven totes les cireres que s'havien recollit durant el dia, per baixar a vendre-les al Born de Barcelona. També es venien a amics i familiars, a botigues dels pobles de la contrada i a la gent que anava a comprar-les a la casa de pagès. Es venien pel doble o el triple del preu de les altres. Cap a la dècada dels anys 60 s'havien arribat a carregar al camió unes 200 caixes en un sol dia. Amb l'aparició de la competència d'altres indrets i el traspàs del Born a Mercabarna, la producció va caure en picat. En l'actualitat, la gent en fa un cultiu residual pel seu ús personal.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66110 | Denominació d'origen Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/denominacio-dorigen-alella | XX | <p>La Denominació d'Origen Alella inclou els municipis del Maresme d'Alella, Teià, Tiana, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Cabrils, Òrrius i Argentona. També inclou els municipis del Vallès Oriental de Vallromanes, Santa Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Vilanova del Vallès i la Roca del Vallès. Les seves vinyes es situen al vessant marítim de la Serralada Litoral i estan distribuïdes en parcel·les esglaonades entre els 90 i 260 msnm. La característica més significativa de la DO Alella és l'existència del sauló, terreny arenós d'origen granític i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat per l'aigua i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del raïm i aporta finor als vins. La varietat més característica de la DO Alella és la pansa blanca, molt propera a l'anomenada xarel·lo. Els vins blancs són els més característics d'Alella, secs o dolços; mentre que per l'elaboració de rosats o negres s'utilitza bàsicament la garnatxa negra. Els cellers de Santa Maria de Martorelles adscrits a aquesta DO són el celler de can Roda i el celler de can Matons, on s'elabora el vi Raventós d'Alella (propietat anteriorment de Parxet).</p> | 08256-87 | Avinguda Sant Mateu, 2, 08328 Alella | <p>La tradició del vi i el conreu de la vinya en el territori de la Denominació d'Origen Alella ve testimoniat per gran quantitat de jaciments arqueològics d'època romana, alguns dels quals han conservat les restes dels primers cellers de la comarca. Les fonts clàssiques, com Plini el Vell i Marc valeri Marcial, també fan referència a l'elaboració de vi en aquestes contrades. Des del seus origens, la DO Alella tenia com a objectiu la protecció de l'autenticitat dels vins d'Alella. El 29 d'abril de 1953, es crea el Consell Regulador de la Denominación d'Origen Alella i l'any 1955 s'aprova el primer reglament. En l'actualitat, la masia de can Magarola és la seu de la DO Alella.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 1953 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66110-foto-08256-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66110-foto-08256-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66111 | Llegenda d'Almançor a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dalmancor-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 163-164.</p> | <p>'Diuen que quan Almançor va cremar Barcelona (985), van guanyar la batalla del Pla de Matabous (als voltants de la Mogoda), i els àrabs van matar els cristians que trobaven. Castellruf i Sant Miquel van ser els refugis del comte Sunyer i els seus homes. El fill bastard d'Almançor, el jove Abd-el Muzafar, juntament amb 300 homes, va posar setge a Castellruf i al castell de Sant Miquel, demostrant una clara superioritat numèrica. No hi va haver lluita ni matança, no hi trobem restes humanes ni òssos sepultats. El castell no va ser cremat ni envestit, només assetjat. La rendició va ser força ràpida, i llastimós el fet que els cristians haguessin de destruir la seva fortalesa. Els enderrocs van haver d'escampar-se i dispersar-se per tal que no poguessin reconstruir-lo. Després d'això va retenir captius els joves i més forçuts i als vells i les dones els va donar la llibertat. Tot el poble de Martorelles va quedar destruït i l'església cremada, sense objectes de culte. L'havien utilitzat com a estable per als seus cavalls'.</p> | 08256-88 | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||||
| 66112 | Llegenda de Tots Sants a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tots-sants-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 164. CATALÀ I ROCA, Pere (1996). Llegendes de castells catalans. Barcelona: Dalmau, p. 79.</p> | <p>'Diuen que al Castell Ruf, la nit de Tots Sants, tenen cita tots els antics possessors -dames i cavallers- del ja inexistent castell, els quals, dalt del turó, s'entaulen i mengen, sense pronunciar cap mot. Rics vestits cobreixen el pelat ossam dels comensals'.</p> | 08256-89 | <p>La llegenda està extreta del llibre 'Llegendes dels castells catalans' de Pere Català i Roca. Tot i això, fou recollida per primer cop pel folklorista català Joan Amades a la seva obra 'Folklore de Catalunya', dins del volum Rondallística (any 1950).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 66113 | Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanyes-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dintre-un-bosc-0 | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1000. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> | XIX | <p>Es tracta de la dita més popular de la contrada, en referència a aquestes tres parròquies i a l'entorn forestal on es localitzaven en origen. Diu així: 'Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc'.</p> | 08256-90 | <p>Aquesta dita ja apareix referenciada al 'Diccionario Geográfico Estadístico Histórico' de Pascual Madoz de l'any 1845. Les tres parròquies, quan Cabanyes era independent de Sant Fost, eren veïnes i formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66114 | Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dins-un-bosc | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 1967. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 9.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una variant de la dita més coneguda del terme, però canviant el mot Cabanyes per Reixac. Diu així: 'Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc'.</p> | 08256-91 | <p>Reixac era una antiga parròquia propera a Sant Cebrià de Cabanyes, que fou unida al municipi de Montcada. Martorelles i Sant Fost formaven part de la casa o baronia de Mogoda (que després passà a la cartoixa de Montalegre), des del segle XIV fins al XIX, quan es constituïren els primers ajuntaments independents. Sant Pere de Reixac, en canvi, no pertanyia a la baronia. La referència al bosc ve donada pel propi paisatge de la zona. Fins a principis del segle XIX, els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66115 | A Martorelles, carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-martorelles-carboners-0 | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 472. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> | XIX-XX | <p>Dita molt popular a la zona i que fa referència a una de les principals activitats econòmiques del terme en època moderna. Diu així: 'A Martorelles, carboners'.</p> | 08256-92 | <p>Fins fa poc temps, el carboneig (elaboració del carbó d'alzina i rabassó) era una activitat molt important als pobles de Santa Maria de Martorelles i Martorelles. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-15 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66116 | Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboners-de-martorelles-emmascarats-de-galtes-i-orelles | <p>PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 16. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 3.</p> | XIX-XX | <p>Dita molt popular a la zona en relació a una de les principals activitats econòmiques del terme en època moderna. Diu així: 'Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles'.</p> | 08256-93 | <p>Aquesta dita fa referència a l'aspecte que deurien oferir els carboners quan tornaven de treballar al bosc. El carboneig va ser una activitat molt important per a les poblacions de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, fins a finals del segle XIX o principis del segle XX. Segons en Jaume Sindreu, autor martorellenc, la dita era utilitzada pels habitants de Sant Fost i Cabanyes per ridiculitzar als de Santa Maria de Martorelles i Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66117 | Bosqueters, destralers i carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosqueters-destralers-i-carboners | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 3.</p> | XIX-XX | <p>Dita relacionada amb les principals activitats econòmiques de les tres parròquies més destacables de la contrada. Íntegrament, la dita diu així: 'Els de Cabanyes, bosqueters; els de Sant Fost, destralers; els de Martorelles, carboners'.</p> | 08256-94 | <p>La dita fa referència a les activitats econòmiques forestals que es desenvolupaven en aquests pobles, abans que Sant Cebrià de Cabanyes fos unit a Sant Fost de Campsentelles. Els boscos s'extenien per bona part dels termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles, on eren explotats per a l'extracció de carbó, llenya, fusta, etc.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66118 | Corranda de les noies de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-les-noies-de-martorelles | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 9.</p> | XIX-XX | <p>Antiga corranda utilitzada a la contrada en relació a les ínfimes condicions socials de les dones i al pas del temps. Diu així: '- Per què no tenen gaire durada, ni viuen una joventut il·lusionada les noies i fadrines de Martorelles? - Perquè amb els anys es va fent velles'.</p> | 08256-95 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquesta corranda era utilitzada a la zona de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX ambdues poblacions formaven un sol municipi, és probable que la corranda es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66119 | Romanço dels malalts de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romanco-dels-malalts-de-martorelles | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.11.</p> | XIX | <p>Antic romanço utilitzat a la contrada en relació a les dures condicions socials de l'època. Diu així: '- Sabeu que feien els de Martorelles de Dalt, quan començaven a sentir-se el cos malalt? És ben cert, perquè està escrit en una làmina. Ja començaven a pregar per la seva ànima'.</p> | 08256-96 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquest romanço es va començar a popularitzar durant la segona meitat del segle XIX, arran de l'epidèmia de pesta i còlera que va assolar la població en aquella època.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66120 | Dita del masover de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-masover-de-can-coll | <p>SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.24.</p> | XVI-XVII | No s'utilitza. | <p>Antiga dita d'època moderna relacionada amb una de les cases més destacables de la contrada, la masia de can Coll, i els seus habitants. Diu així: 'Com el masover de can Coll, que com que té l'ase massa vell, ha de traginar la càrrega al clatell'.</p> | 08256-97 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, entre finals del segle XVI i principis del XVII, la propietària de can Coll, Eulàlia Coll, vídua i sense fills, només tenia un ase molt vell i atrotinat per llaurar i traginar. Aquest fet provocava que el masover que l'ajudava, en Pau Pons, hagués de fer pràcticament tota la feina ell sol. Datat l'any 1602, existeix un document signat pels dos personatges, que deixa constància de la compra d'un bou llaurador a en Salvador de can Sunyer.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66121 | Quarteta de les femelles de can Sunyer i dels mascles de can Matons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quarteta-de-les-femelles-de-can-sunyer-i-dels-mascles-de-can-matons | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.39.</p> | XVII | No s'utilitza. | <p>Antiga dita d'època moderna relacionada amb dos dels llinatges més destacables de la contrada, els de can Sunyer i els de can Matons. Diu així: 'A can Sunyer, bones femelles, i bons mascles a can Matons. Que per poder fer bones estelles, primer s'han de tenir tions'.</p> | 08256-98 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, a mitjans del segle XVII, corria una quarteta que feia referència a les masies de can Sunyer (de Martorelles en l'actualitat) i can Matons (Santa Maria de Martorelles). La quarteta recull el fet que a can Matons només hi naixien homes, mentre que a can Sunyer abundaven les dones. La documentació de l'època reafirma aquesta tesi.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66122 | Dita de Martorelles i altres pobles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-martorelles-i-altres-pobles | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap.43.</p> | XVII | No s'utilitza. | <p>Antiga dita utilitzada a la contrada, tot i que també fa referència a d'altres indrets de Catalunya, relacionada a les possessions privades i personals de les persones. Diu així: 'Tant a Sant Fost com a Murtureïes, a Sant Guim com a Vallfogona, a Riudecols com a Besalú, ni l'ase ni les escunelles, ni els quartos ni la dona, no es deixen a ningú'.</p> | 08256-99 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, aquesta dita era coneguda i popular a la zona de Santa Maria de Martorelles i Martorelles, cap a mitjans del segle XVII. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX ambdues poblacions formaven un sol municipi, és probable que la dita es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66123 | Costum del Tió de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-tio-de-nadal | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. I, p. 42.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a la zona de Martorelles el dia 24 de desembre, i que té relació amb el tió de Nadal. Pel que sembla, antigament garrotejaven el tió la vigília de Nadal, i fins l'endemà, no donava els seus fruits.</p> | 08256-100 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum es refereixi als dos pobles indistintament.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66124 | Costum del Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-carnestoltes | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 142.</p> | Ja no es celebra. | <p>Antic costum propi de la zona de Martorelles durant les festes del Carnestoltes. Es tracta d'una variant del ball o joc del Tio fresco, que es ballava a tot Catalunya i també a determinades zones de València, i que tenia diverses variants depenent de l'àrea geogràfica on es manifestés. A Martorelles, els diablots del ball de Gitanes portaven una gran perruca d'estopa molt estarrufada, que els donava una aparença còmica i grotesca. La duïen durant els dies que durava el Carnestoltes i, en la darrera actuació, cremaven la perruca davant de tothom.</p> | 08256-101 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. El ball o joc del Tio fresco, també conegut com Pallari o Tio tio, consistia en una llarga filera de balladors que duien un ninot de paper lligat a la camisa i una teia encesa (o similar) a la mà. Consistia en cremar el paper del ballador més immediat, fins que només quedés un ballador sense cremar. Aquest costum anava acompanyat d'una cançó generalment curta, que variava depenent de la zona. Si tenim en compte que fins a la dècada dels anys 20 del segle XX, Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi, és probable que aquest costum estigui relacionat amb els dos pobles indistintament. Actualment, el ball de Gitanes continua essent una tradició molt arrelada al poble de Martorelles.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66125 | Vall del torrent de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-del-torrent-de-can-gurri | <p>GORDI I SERRAT, Josep (1984). Boscos i brolles del Vallès: aproximació a la vegetació del Torrent de can Gurri. Argentona: L'Aixernador, edicions argentonines.</p> | <p>Vall situada a la banda de tramuntana del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, entre la masia de can Girona i el coll de la font de can Gurri. Segueix en bona part el recorregut del torrent de can Gurri, que li dóna nom, i les seves terres pertanyen als municipis de Santa Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes. El relleu que recorre la vall va dels 450 metres del punt més alt fins als 180 metres de la part més baixa. La part més estreta de la vall és el tram inicial, des de la masia fins a la font de la Mercè, caracteritzada per la verneda del Sot dels Arbres per exemple. A partir de la font, donat l'aiguabarreig de diversos torrents que s'uneixen, la vall s'eixampla. Els punts limítrofs d'aquesta part més amplia van des del turó del castell de Sant Miquel, al nord-oest, fins al turó de Castellruf, al sud-est. Els sòls són majoritàriment granítics intercalats amb dics i filons de quars i d'altres minerals. La meteorització del granit, que la converteix en sauló, s'acumula als peus dels vessants donant lloc a diverses pedreres, avui en dia abandonades. Pel que fa a la vegetació, cal dir que és típica de la regió mediterrània, amb domini de l'alzinar i el marfull, i dividida en boscos, brolles i garrigues. Quant a la fauna, cal dir que està determinada per la densitat de la vegetació que es dóna en certes zones. Així trobem tant ratolins de bosc i tudons com salamandres, guineus, porcs senglars, etc.</p> | 08256-111 | Extrem de tramuntana del terme municipal, 08106 | <p>Tot i que en l'actualitat aquesta vall està pràcticament deshabitada, era una de les zones del terme municipal amb més presència humana entre els segles XVIII i XX. El carboneig, l'explotació de les pedreres i la gran quantitat d'aigua que s'hi podia trobar feien que la vall fos apta per desenvolupar aquestes activitats econòmiques i també per residir-hi. Bona mostra d'això són les masies enrunades que encara s'hi conserven, així com la gran quantitat de fonts, les restes d'antigues carboneres i les pedreres en estat d'abandó actualment.</p> | 41.5225000,2.2646100 | 438643 | 4597023 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66125-foto-08256-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66125-foto-08256-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La vall està situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66126 | El Plàtan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-platan | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].</p> | <p>Plataner (Platanus hispanica) situat sota la vinya de la masia de can Matons, al costat de l'antic camí que porta a Martorelles i de la font de can Matons. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'uns 15 metres, amb una copa d'uns 22 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un tronc central de poc més d'un metre d'alçada, que es troba en bona part soterrat. El brancatge de la copa és molt alt i neix a partir de tres troncs secundaris que surten del tronc central. La disposició d'aquest brancatge dóna a la copa una forma lleugerament circular. L'exemplar es troba aïllat d'altres espècies en una zona de vinya i horts molt plana, que fa que es vegi des de diversos punts.</p> | 08256-112 | Camí de Martorelles-Horta de can Matons, 08106 | 41.5251700,2.2512100 | 437528 | 4597329 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66126-foto-08256-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66126-foto-08256-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66127 | El Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner | <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 1. http://somdedalt.blogspot.com.es/2012/10/els-arbres-monumentals-i-singulars-del.html (Consulta: 10-03-2016).</p> | Bona part del tronc central està buit. | <p>Lledoner (Celtis australis) situat al bell mig del nucli urbà, a la plaça de l'Església. Es tracta d'un vell exemplar que presenta una alçada aproximada d'uns 8 metres, amb una copa d'uns 6 metres d'amplada mesurada linealment. La principal característica de l'exemplar és que el tronc central, d'un metre aproximat de diàmetre, està inclinat i completament buit, i malgrat tot l'arbre és viu. A dalt de tot, el tronc es ramifica en dos troncs secundaris disposats a diferent nivell. El brancatge de la copa és espès i lleugerament arrodonit. L'arbre està situat dins d'una jardinera de planta circular bastida amb pedra i maons.</p> | 08256-113 | Plaça de l'Església-Carrer del Lledoner, 08106 | <p>Segons l'autor martorellenc Jaume Sindreu, l'exemplar podria tenir més de 150 anys. Pel que ell mateix explica, a mitjans del segle XIX, va patir una crema que li va fer perdre bona part del tronc. Al seu costat hi havia un altre exemplar bessó que es cremà completament.</p> | 41.5196600,2.2531600 | 437685 | 4596716 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66127-foto-08256-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66127-foto-08256-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66128 | Àlber de la font de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-la-font-de-can-gurri | <p>TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 96.</p> | <p>Àlber (Populus alba) situat davant de la font de can Gurri, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'entre 25 i 28 metres, i una copa d'uns 12 metres d'amplada mesurada linealment. Està format per un esvelt tronc central ramificat en tres grans branques. El brancatge de la copa és escàs i, en general, està força malmesa.</p> | 08256-114 | Vall del torrent de can Gurri, 08106 | <p>Fins l'any 2009 hi havia tres exemplars d'àlber a la font de can Gurri, però les fortes ventades d'aquell any en van tombar dos. La capçalera de l'àlber sobresurt per damunt de la resta d'arbres que hi ha a la zona, marcant una fita reconeguda. Segons sembla, l'arbre podria ser centenari.</p> | 41.5158700,2.2767400 | 439649 | 4596279 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66128-foto-08256-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant. Deixarem una primera clariana a mà esquerra (on hi ha les restes de can Santpare) i continuarem pujant. Deixarem també un camí a l'esquerra fins arribar a una altra clariana. Al fons d'aquesta, a la dreta, surt un estret corriol que porta a la font de can Gurri. L'arbre es troba situat dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66129 | Barraca de can Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-bernades | XIX-XX | La façana de darrera està força degradada. | <p>Barraca de vinya reformada de planta rectangular, situada al bell mig d'una vinya, davant la masia de can Bernades. Està coberta per una volta d'arc de mig punt o de canó bastida amb maons plans, i exteriorment arrebossada. S'hi accedeix per una obertura rectangular orientada a migdia, amb els brancals bastits de maons. Als murs laterals s'hi obren petites finestres rectangulars bastides en maons també. Al costat, a la banda est, hi ha una cisterna o dipòsit que acumula aigua pel rec de la vinya. Els murs són bastits en pedra de diverses mides disposada irregularment i amb les cantonades fetes de maons.</p> | 08256-115 | Camí de Martorelles-Camí Ral, 08106 | <p>La barraca està relacionada amb el cultiu de la vinya i s'utilitza com a lloc d'emmagatzematge.</p> | 41.5242500,2.2529600 | 437673 | 4597226 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66129-foto-08256-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66130 | Alzina del castell de Sant Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-castell-de-sant-foix | <p>Alzina (Quercus ilex) situada dins del jardí del Castell de Sant Foix. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una circumferència aproximada d'uns 17 metres. Presenta un robust tronc central de poc més d'un metre d'alçada, a partir del qual es ramifiquen entre 7 i 9 branques secundàries. La copa, amb un brancatge espès i tupit, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant.</p> | 08256-116 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5260500,2.2573300 | 438039 | 4597423 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66130-foto-08256-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66130-foto-08256-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 66131 | Sequoia del castell de Sant Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-del-castell-de-sant-foix | <p>Sequoia (Sequoia semprevirens) situada dins del jardí del Castell de Sant Foix. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que presenta una alçada aproximada d'uns 20 metres. Té un robust tronc central que des de la base es ramifica en dos grans branques. En general, el brancatge és força espès i tupit, neix a la base dels troncs i té una forma allargassada lleugerament triangular.</p> | 08256-117 | Camí de can Girona, s/n, 08106 | 41.5251700,2.2577800 | 438076 | 4597324 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66131-foto-08256-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66131-foto-08256-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 66132 | Societat Coral la Fló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-coral-la-flo | <p>Informació oral de Montse Egea (entrevista: 18-01-2016). 'La Societat Coral la Flor, de Martorelles, celebra 100 anys'. El 9 Nou, 25 d'abril de 2003, p. 49. ROVIRA I CUNÍ, F. Xavier (1995). 'El Coro del Dragó'. Revista Campsentelles, 1, p. 46-53. SINDREU, Jaume (1985). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 13. VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 30. https://www.facebook.com/societatcorallaflo/timeline (Consulta: 10-03-2016).</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular situat per sota del nivell del carrer actual. Presenta la coberta d'un sol vessant de teula àrab i està organitzat en un sol nivell, amb obertures rectangulars. La façana principal presenta el parament exterior arrebossat i pintat, mentre que la façana lateral orientada a tramuntana deixa l'obra vista. Està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides disposada irregularment, amb les cantonades fetes de maons. De l'interior destaca el terra de paviment hidràulic de mosaic, decorat amb motius geomètrics i restaurat. Conserven també diverses fotografies antigues de les actuacions de la coral, així com un piano de fusta i l'estandart de la societat, amb la data 1903 gravada al teixit (les medalles que portava aquest estandart es van perdre).</p> | 08256-118 | Carrer d'Anselm Clavé, 3, 08106 | <p>La Societat Coral la Fló va ser fundada a Martorelles de Dalt (actual Santa Maria de Martorelles) el dia 1 de maig de l'any 1903. En origen, la coral era masculina. Els homes es reunien, menjaven i cantaven. S'ho prenien com una distracció, una manera de desconnectar. També feien algunes actuacions per les Caramelles i en trobades de cant coral a altres pobles. Les primeres participacions femenines tenen a veure amb la celebració del ball de Gitanes. Durant els primers anys del segle XX, per la festa major, la família Bonaplata (propietaris de la masia de can Roda) convidava la coral a fer una cantada a casa seva, la qual era oberta a tothom. Pels voltants de l'any 1925, de la mateixa societat va nèixer una escissió, el 'Coro del Dragó'. Es dedicaven a fer cantades per les masies i cases del terme durant la segona Pasqua i estava format pràcticament pels mateixos membres, per això també duien l'estandart de la societat. El seu repertori era local i satíric, i composaven les cançons ells mateixos. Durant l'actuació recollien la voluntat de la gent i amb el que arreplegaven feien un dinar a la font Sunyera. Es va acabar l'any 1936, amb l'inici de la Guerra Civil. Cal destacar que durant aquest conflicte, l'edifici de la Societat esdevingué la seu de la Lliga Catalana. No hi ha constància que la societat hagi escrit cançons pròpies i tampoc es conserva cap tipus d'arxiu documental (possible pèrdua durant la Guerra Civil) al marge de les fotografies antigues. A la dècada dels anys 80 del segle, el local de la societat va acollir una exposició de les peces documentades durant les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Castellruf. L'Andrés Cueto, artífex de les excavacions i regidor de cultura de l'ajuntament en aquell temps, en fou l'organitzador. L'any 2003 es celebraren els 100 anys de la fundació de la coral amb un cap de setmana ple d'activitats. Una placa commemorativa instal·lada a la façana de l'edifici en dóna fe. En l'actualitat, la coral és mixta, consta d'uns 25 membres i canten a cappella. L'entitat es regeix per una junta que té un mandat de 4 anys. La intenció és recuperar el cant coral fent actuacions al municipi, cantant per la festa major i també per Nadal. De fet, l'anterior junta va fer un intent de sardanes i es va intentar recuperar, durant dos anys, el ball de Gitanes. A més a més, celebren el dia del soci i organitzen un esplai infantil els dissabtes pel matí amb la intenció de captar el públic jove. L'edifici és propietat de la societat per mitjà d'una donació i foren els mateixos socis els que el van adequar. Tenen una part llogada a un negoci de restauració i una pista coberta amb escenari on s'organitzava la festa major del poble fins no fa gaires anys.</p> | 41.5198400,2.2543400 | 437784 | 4596735 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66132-foto-08256-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66132-foto-08256-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66132-foto-08256-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La junta actual vol recuperar el nom original de la societat, Fló. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/