Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66186 | Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-latzet | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XV-XVIII | Edifici abandonat i ruïnós en part. La porta està tancada per evitar que ningú pugui entrar perquè l'edifici està en runes, pero es pot accedir per darrera (Oest). S'han realitzat reparacions recents. | Masia de planta rectangular amb tres pisos d'alçada (soterrani, planta baixa, planta pis, golfes) amb teulada, de teula corba, de dues vessants que cauen a nord-est i sud-oest. Presenta parets de pedra irregular i tàpia emblanquinades i amb façana a nord. En molt mal estat, malgrat algunes obres recents per evitar l'ensorrament. A l'Est, davant de can Massip, presenta un altre edifici annex, amb dos cups de vi ben conservats, circulars, de cairons vidrats. A sota es situa el celler, amb voltes de pedra, on s'aprecien els boixos i diverses tines de fusta. Més a l'est es localitza una altra dependència semisoterrada, potser un altre celler (no te mobiliari). Davant dels dos cups citats, sota un cobert de recent construcció, hi ha restes d'un altre cup de cairons vidrats totalment enfonsat. Encara es conserva l'estructura bàsica de ferro d'una premsa de gàvia de forma troncocónica o cilíndrica, a la que li falten els llistons travessers de fusta. S'aprecia també al paviment la cassola o pica de pedra, que presenta el corresponen bec per on fluia el most, i que anava a parar a un altre celler soterrat al que s'accedeix des de dins de la casa, i que presenta encara nombroses tines i botes de fusta in situ. Dins l'edifici encara hi ha un tercer celler ple de tines. Al costat de la premsa de gàbia hi ha una porta que accedeix a la casa, a la paret E, actualment tancada. Aquesta porta està emmarcada per trossos d'una biga de secció quadrangular que pertanyia a una gran premsa. El fragment principal està situat com a llinda de la porta i al centre presenta un dibuix decoratiu incís, que inclou una creu i una orla o senefa, en forma de bulb, que cicunscriu una data: 1873 (la darrera xifra no és segura), coronada per una creu patent. Darrera la decoració s'aprecia el forat del cargol de la biga. Entre aquesta porta i els dos cups hi ha un pontó de fusta que sembla apuntalar el cobert, i que presenta fustes prependiculars per fer-lo girar. Les diferents cambres de la planta noble i del segon pis no conserven mobiliari i tenen un aspecte pobre. Es conserva un forn incomplet en planta baixa. La porta principal (al N.) està emmarcada per carreus de pedra carreuada sense que s'aprecii clarament la volta de la llinda; per sota de l'hipotètic arc original és visible un arc rebaixat de descàrrega, de totxo, posterior. A la paret nord-est hi ha un contrafort de pedra, que sembla de construcció recent. | 08257-22 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Ca l'Adzet sembla el nom actual d'un mas denominat Osset al fogatge de 1497. A 1687 apareix citat Pere Adzet de mas Coll. Aquest mas apareix en un document anterior propietat de Joan Claramunt que també apareix com a propietari de mas Delenza, potser una transcripció diferent de Mas de l'Osset/Otzet/Adzet. Al segle XIX encara apareix el nom de Mas Ozet. Aquest mas també era conegut com Mas Heures. Riba (1988, 211-212) cita Odset i Osset (com dos cases diferents) com a masos antics (entre els segles X i XVII) i Can Acset dins del grup de masos a partir del segle XVII. Al nomenclàtor de 1860 hi apareix com a Can Acset. com a 'alqueria' (casa gran). En algun moment la masia va estar dividida en dues cases, de noms ca l'Atzet i cal Guerxo, les quals, possiblement, s'accedien independentment, una per la façana nord i l'altra per la sud. Els elements descrits (tres cups, celler amb botes, premsa de gàbia i piques,...) testimonien l'especialització del mas en producció vitivinícola. | 41.5053000,1.5209200 | 376560 | 4595909 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66186-foto-08257-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66186-foto-08257-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66186-foto-08257-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado / F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc, segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Acset, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. També Osset i Ozet. Entenem que es refereixen al mateix topònim i a la mateixa casa, d'origen antic. També es coneixia com a Mas Heures. En algun moment s'hi adossà un altra casa, independent; segons fonts orals, seria can Guerxo. La casa forma un petit nucli amb Cal Massip (la masoveria, fitxa 23), la Caseta de Ca l'Atzet (fitxa 115) i el Cup Nou de Ca l'Atzet (fitza 116). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66187 | Cal Massip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massip-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Molt restaurada. Ha perdut la seva fesomia original | Edifici de planta rectangular de petites dimensions molt restaurada. La teulada de teula corba és de dues vessants que cauen a nord-est i sud-oest amb el carener perpendicular a la façana principal. Té dos pisos d'alçada i la seva façana principal dona al sud-est i presenta una porta i 4 finestres ubicades de manera simètrica amb dues a cada planta a costat i costat de la porta. Totes les obertures estan tancades amb forjats de ferro. La façana està encalada i té un sòcol decorat amb petites pedres. L'edifici principal presenta dos cossos adossats. | 08257-23 | A la zona central del municipi. Planes de Ca l'Alzet | Apareix citada en un document de 1770. Can Massip podria haver estat la masoveria de Ca l'Atzet. Molt reformada posteriorment. | 41.5054500,1.5207300 | 376545 | 4595926 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66187-foto-08257-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66187-foto-08257-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Forma un petit nucli amb Ca l'Otzet o Atzet (Fitxa 22), i també amb la Castea de Ca l'Atzet i el Cup de Ca l'Atzet (fitxes 115 i 116) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66188 | Cal Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puca | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Es troba molt refeta | Edifici de 4 cossos de planta rectangular orientats nord-sud amb teulada de dues vessants a nord i sud excepte el cos més gran central que ho fa a est-oest. El cos principal presenta el carener perpendicular a la façana principal. La teulada és de teula àrab. La façana principal que dona al camí de cal Puça està molt refeta i encimentada. De les tres plantes del cos central només donen al camí dues; l'altra planta, ara convertida en entrada està a la part posterior i a una cota més baixa que el camí, ja que la planta baixa està soterrada, amb el costat nord en contacte amb el terreny. Les finestres són petites amb reixa de ferro i un petit ampit de rajola. A la cara est les finestres són més grans amb llinda de fusta. | 08257-24 | Sector central del terme municipal. Camí de Cal Puça | Can Pussa segons el Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Puça dins del grup de masies de a partir del segle XVII. També apareix al mapa IGE de 1914 (Cal Pusa). Per tant documentada al segle XIX i segurament construïda al XVIII, tot i que ha esta molt reformada durant el segle XX. | 41.5121600,1.5200100 | 376497 | 4596672 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66188-foto-08257-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66188-foto-08257-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Mola de molí com a taula, a l'exterior. Situada a la riba esquerra del torrent de cal Puça | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66189 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt refeta en la seva aparença exterior | Edifici principal de tres pisos (planta baixa, planta pis i golgfes) i de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb caiguda a nord i suda i amb el carener paral·lel a la façana principal. Té la façana principal orientada al S., emblanquinada, amb finestres de petites dimensions amb ampit, amb un portal central d'arc rebaixat. Presenta 3 cossos afegits un resseguint la façana nord, una continuació d'aquest al costat est i un altre perpendicular a la cantonada sud. | 08257-25 | Sector central oriental del terme municipal. Camí de Cal Morgades. | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (amb el nom de C. Andreu) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Andreu) | 41.5026500,1.5327900 | 377546 | 4595598 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66189-foto-08257-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66189-foto-08257-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Es situa en una plana de conreu prop de la desembocadura del torrent de Fontanilles amb la riera de Miralles | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66190 | Mas de Múnia i Can Flabiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-munia-i-can-flabiol | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. 'Santa Maria de Miralles'. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219 MARTÍ, RAMON (1997). Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu Bitlles. Ceràmica medieval Catalana. Actes de la taula Rodona celebrada a Barcelona els dies 15 i 16.11.1994. Barcelona, Diputació de Barcelona, Col. 1 'Quaderns científics i tècnics' Num. 9 p. 275 GIBERT REBULL, JORDI (2005). La integració a Al-Andalus dels territoris a Ponent del Llobregat. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Num. XVI (2005) p. 39-72. IEC. Barcelona. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XV-XVIII | Ca La Múnia, molt restaurada. Cal Flabiol, regular | El Mas de Múnia o de La Múnia (o d'Almúnia) és una masia orientada N-S de planta baixa, planta pis i golfes, amb coberta a doble ves0sant a nord i sud i amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal es situa a migdia. L'entrada principal es situa a la dreta de la façana. Presenta arc rebaixat de pedra. La porta de fusta mostra una data gravada amb caràcters antics: 1879. La dovella central de l'arc rebaixat de la porta mostra la mateixa data gravada. A l'esquerra de la façana s'obre una finestra quadrada, La planta pis presenta dues balconades de llosana de pedra de cantell rodò i barana de ferro forjat, amb arc rebaixats i brancals i dovelles de maons. Les golfes mostres dues petites obertures quadrades. La paret oriental de la casa mostra dues petites troneres que es van respectar quan es va restaurar la casa. A aquesta paret oriental se li adosa un cos quadrangular d'un sol pis amb terrassa superior, que antigament era més alt. El paviment de la planta baixa és de cairons originals pero tota la casa té un aire d'haver estat construïda o absolutament reformada al segle XIX. Cal Flabiol presenta la mateixa estructura: orientació N-S; planta baixa, planta pis i golfes; i coberta a doble vessant a nord i sud, amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal es situa, en canvi, a l'oest, mostrant la coberta a doble vessant en façana. La casa està adosada a Ca la Munia per l'est (és a dir, el parament oest de ca la Múnia i el parament est de Cal Flaviol són compartits; sembla esser que les dues cases estaven comunicades a través d'aquest mur, segons fons de les actuals propietats). La façana presenta dues portes a planta baixa, articulades simètricament, i de forma rectangular. La de la dreta, amb llinda de fusta, és l'accés a la casa, i la de l'esquerra, amb llinda de maons, és l'accés al celler. Sembla que una part de l'edifici, el de la part esquerra (el del celler), està construit amb posterioritat, segons les traces de la façana. La planta pis presenta cinc finestres rectangulars senzilles (més una de tapiada, i les golfes, una finestra gran central, sota teulada. El celler conserva part de les estructures originals, principalment les botes. La premsa i la tina es conserven a la planta superior. Davant la façana de ca la Múnia hi ha un pati enllosat i en front hi ha un altre edifici composat per un celler (que conserva restes força malmeses de les bòtes), de finals del S. XIX, en part excavat al terreny natural, i cobert amb volta catalana, i a sobre, per altres estructures com coberts i corrals. Per la part posterior, hi ha una estructura amb façana a migdia i amb tres obertures que podrien haver estat l'acces als cups i a la premsa de vi, que es situarien sobre el celler. A l'est d'aquest edifici descrit (celler), hi ha un tercer edific, exent, de dos pisos, amb coberta a doble vessant, que devia ser pallissa i posteriorment garatge, construit amb posterioritat (anys 20 o 30 S. XX). Davant la façana de Cal Flaviol hi ha un pati tancat, amb un accés amb brancals de totxo, i en el camí d'accés, a uns 100m. De la casa, hi ha restes d'una pallissa de planta rectangular, amb les parets enrunades i sense sostre, amb un mur de compartimentació a l'interior i dues portes d'entrada. | 08257-26 | Sector sud-est del municipi. Sant Romà i carrerada de la Llacuna. Vessants Serra Fontfregona, | Apareix com a Múnia al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) el cita com a Armúnia dins del grup de masies antigues (dels segles X a XVII). Al Mapa Almera/Brossa de 1900 apareix com L'Almúnia i al mapa IGE de 1914 apareix com a Mas de Múnia. Per cites documentals podem remuntar la seva cronologia a la baixa edat mitjana, i per raons toponímiques, com veurem, podriem recular fins a època andalusí. Podem inferir reformes profundes de la casa al segle XIX (tenim la data 1879 gravada al portal de la façana). Aquest mas seria un dels primers nascuts a l'època de la repoblació ja que el seu topònim (Múnia) és d'origen àrab: 'al munya' significa horta. El topònim Almunia, segons Gibert (2006) i Martí (1997), correspon a una explotació agrícola periurbana o rural de dimensions considerables, d'època islàmica, que podria pertànyer a l'autoritat emiral, i que te associada estructures d'irrigació. Aquests autors destaquen que aquest lloc de Miralles es relaciona amb una masia tradicional amb una font i a un petit sistema hidràulic. A un document de l'any 1555 la casa apareix citada com Mas d'Almunia, propietat d'Andreu Alemany. A l'any 1569 apareix citada com Mas Almunia i com a propietat d'Antoni Alemany. Vinculada a la masia hi havia un molí actualment no existent. Al 1644 apareixen citats en un pleit Joan Valls d'Almunia i Joan Vivó d'Almunia. Al 1669 el propietari és Pere Alemany, i en el mateix document apareix Jaume Joan Vivó de mas Almunia. És possible que es refereixi a l'altre casa situada al costat de Ca La Múnia, Cal Flabiol. L'antic mas d'Almúnia figura, en les capbrevacions dels segles XVI i XVII, com a propietat de la família Vivó. La família Vivó va ser molt rellevant en la vida social i política de Miralles durant tota l'Edat Moderna. L'any 1633, el rector de Vilademager és en Jaume Vivó; el 1659 el batlle és en Jaume Vivó, i el mateix o un altre Jaume Vivó apareix com a batlle el 1687. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareix citat Josep Vivó, pagès del mas d'Almúnia. Segons el capbreu de 1522 la casa i les seves terres pagaven a la baronia de la Llacuna i Miralles els corresponents censos i delmes, d'entre altres prestacions, d'acord amb el següent detall: 2 quarteres i 11 quartans de forment; 5 quarteres de civada; 4 quartans d'ordi; 1 gallina i mitja; 2 conills; 2 garves d'ordi; 1 'joya' amb parell; 1 dia de 'tirada' d'home amb mula; 1 dia de 'femada' amb un animal; 1 jornal de 'batuda' amb un home i una mula; 1 dia de verema i 3 dies de 'tragí' amb un home i un animal; 1 quartà de vi; 1 fogassa i mitja i un sou i sis diners en moneda. En el capbreu de 1682 es mantenen aquestes prestacions llevat de la variació de donar 20 diners en lloc dels 2 conills, i 9 quartans d'ordi en lloc de les 2 garbes d'ordi i del quartà de vi. En la major part del segle XIX el mas d'Almúnia fou propietat de Francesc Ferrer i Carner i successors. Segons fonts orals (actual propietat), Ca la Múnia, segons documents originals conservats a la casa, es remunta al menys a mitjans del segle XV, i es va refer de nou cap els anys 80 del segle XIX, quan Josep Farré Carné, procedent de Sant Joan de Mediona, va reformar profundament la casa i la va remuntar un pis. Poc després, segons l'actual propietat, Ca la Múnia va ser la primera explotació de Miralles que va conreuar la nova vinya americana després de la crisi de la filoxera. | 41.4943600,1.5267400 | 377025 | 4594686 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66190-foto-08257-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66190-foto-08257-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66190-foto-08257-26-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les dues cases comparteixen un mur i estaven comunicades d'antic, internament, però tenen camins d'accès diferents i fa anys que tenen propietaris diferents. Probablement Cal Flabiol fou construïda posteriorment com ampliació de La Múnia (També citada com Almúnia) o segregada de Ca la Múnia en època recent (no apareix als mapes del segle XX). Per aixó fitxem les dues cases de forma comuna com a Conjunt Arquitectònic. Les NNSS del planejament municipal també les considera un sol element. Al Catàleg de Masies estan com a dos cases separades : Mas de Múnia (Fitxa 40) i Can Flaviol (fitxa 41). Aquestes dues cases han donat lloc al denominat Veïnat de La Múnia, composat per un conjunt d'unes 9 cases dels anys 70 de la Carrerada de La Llacuna davant Ca La Múnia, més unes altres cases com Cal Guillem, Cal Rodriguez, i una tercera casa, que es troben darrera Ca La Múnia. Són cases modernes que no hem fitxat. Ca la Múnia té un parell o tres de piques de pedra i un corró a l'exterior.Fotos. 1: Cal Flaviol a primer terme; a darrera, Ca La Múnia. 2: Ca La Múnia; 3. Cal Flaviol. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66191 | La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-1 | Ramon Llenas i Costa. Apunts històrics de La Llacuna. Editorial Gràfiques Ferpala, Vilanova i la Geltrú (1980) pag. 155. RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVII-XX | Hi ha un esquerda a la façana recentment reparada. La propietat ha col·locat dos tirants metàl·lics interns, per evitar més esquerdes. | Gran edifici civil, de planta rectangular, i de gran alçada, que presenta diversos cossos afegits i una certa complexitat arquitectònica. No te estructura de masia. L'edifici principal i original, rodejat tot ell per afegits posteriors, té planta rectangular(amb un cos sortint a ponent) i està perfectament orientat E-O, amb la façana principal al sud. L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes, aquestes de gran alçada. La coberta, a doble vessant, cau a sud i nord, amb el carener asimètric paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Els paraments són de pedra irregular però les cantoneres presenten grans carreus de gran qualitat. La façana presenta una porta centrada d'arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra de bona qualitat, amb arrebossat posterior. A la planta pis s'observen dos finestres quadrades i balcó de llosana triangular. Les golfes, practicament un segon pis, llueixen grans finestrons. A l'esquerra de la porta hi ha adossat un cos rectangular, amb coberta descendent a sud, que va tenir un ús com a trull d'oli. Al pati es conserva desplaçat una pica doble de pedra, d'oli. Davant de la façana, a migdia, hi ha un estret pati tancat amb accessos al conjunt tant a l'est com a l'oest. El pati està limitat a sud per un edifici allargat i estret, corregut (té la mateixa llargada que la casa), i amb una coberta descendent a nord, destinat a corrals i bestiar. Adossat a l'edifici original, a l'oest, i a l'exterior de la porta oest que dóna accés al pati, es troba un altre cos de planta quadrada amb coberta descendent cap a sud, que també foren corrals. A la part nord de l'edifici original. i tapant de forma correguda tota la façana nord a l'alcada de la planta baixa, s'hi va construir un gran cobert d'una sola planta, amb coberta d'una sola vessant amb caiguda al nord, i sense obertures. Per sobre, es pot veure la façana nord de la casa original, amb 3 finestres quadrades a la planta baixa i 5 més a la planta pis (dues son petites), a més d'una més, tapiada. Una de les finestres presenta un tapiat parcial amb un ull central obert (fent més petita la finestra). Les golfes també presenten finestres, més petites. Pel que fa a les dues facanes curtes de l'edifici principal, cal citar un petit cos afegit pel costat oest, amb coberta descendent a l'O (antigament, davant, hi havia hagut un altre edifici destinat a corrals) i tot un cos estret corregut a la façana est, amb coberta d'una vessant amb caiguda a l'est. A l'extrem sud d'aquest cos allargat adossat es situen les cuines. En un dels costats exteriors de l'edifici s'aprecia un antic tancat -sembla que no tenia sostre- amb paviment de cairons ceràmics, que correspon a un antic corral de porcs. L'interior de la casa conserva l'estructura antiga i un mobiliari sobri. La planta baixa presenta un distribuidor petit amb paviment de cairons. A má dreta, cap a l'oest, s'accedeix a unes dependències limitades a sud i nord per unes parets de pedra que podrien correspondre a façanes anterior, doncs a sud i nord hi ha uns portals adovellats de noble factura, actualment tapiats. En aquesta dependència hi ha el cup de vi, soterrat, de forma quadrada, amb cairons vidrats, i la premsa. La coberta és de vigues de reure (roure). Per fonts orals sabem que a la planta baixa antigament hi havia un gran foc de rotllo, central, amb campana. Posteriorment la casa es va anar compartimentant. La planta pis està composta per moltíssimes habitacions (actualment dormitoris). Les golfes, amplíssimes, van acollir un colomar durant un temps. Actualment s'hi ha instal·lat uns tirants de ferro per impedir l'esberlament dels murs. | 08257-27 | Extrem S. del terme, tocant a La Llacuna. Carretera de La Llacuna (BP 2121) prop del Km. 33 | Apareix al Nomenclàtor de 1860 i al Mapa IGE de 1914 com 'La Costa'. Desconeixem l'origen i la història de la casa, que podria ser força antiga. Està en un lloc estratègic en el antic camí o carrerada que anava de la Llacuna a Igualada. Sabem que fa uns anys un conjunt de documents històrics de la casa van ser cremats. La Costa està referenciada antigament com a Casa dels Jueus. Segons informacions recollides i publicades en part per historiadors locals llacunecs, a la Llacuna hi havia hagut una petita aljama jueva. N'hi ha bastant constància documental però no s'han trobat fins ara restes materials. Consta que hi havia sinagoga, escola i uns banys, molt probablement situats al carrer de'n Granell, que antigament se n'havia dit carrer dels Jueus, i un fossar que pels afrontaments se suposa emplaçat en un camp situat a uns 150 m de la vila pel camí de cal Menció, sempre a la Llacuna. Al menys fins 1870, en escriptures de propietat, es conservava el topònim 'Les Costes de Natan', que es remunta a època medieval, i que fa referència al sector fronterer amb Miralles, on es situa La Costa. Natan és clarament un nom jueu, i podria correspondre al primer propietari d'aquestes terres, que s'ha conservat amb posterioritat a l'expulsió dels jueus (1492). En un capbreu del Priorat figura que aquestes terres estaven a tocar la Riera de l'Anoia (avui de Miralles). Segons Llenas (1980: 155), s'ha comprovat que la casa del jueu Natan era la Masia de la Costa. Després de l'expulsió, els veïns van adquirir les terres de les Costes. Sabem que el 1527, Estefania de Cervelló, del monestir del Priorat, posseeix unes terres a Les Costes de Natan. Tenim més cites de nous propietaris llacunencs al segle XVII a Les Costes. També tenim notícies orals de que la casa fou hostal. També s'ha relacionat la casa amb els carlins, però l'unic que hem recollit és un tradició oral, que l'actual propietat havia sentit a dir als seus avis, els quals ho havien sentit als seus avis, sobre l'existència de tres culs d'olla plens d'or que hi havia a la casa i que un grup armat, a l'època dels carlins s'amagava a la casa per vigilar aquest tresor. També es coneix que durant la Guerra Civil (1936-39) es van amagar a La Costa algunes famílies dels masos dels voltants. Per altra banda, segons el capbreu encarregat al notari igualadí Francesc Melción per Pere d'Alcántara, duc de Cardona-Medinaceli (que visqué fins el 1790) per censar les seves terres de Miralles, la finca més important era el mas dels Segarresos, que comprenia també els masos de la Costa i Sant Genís, amb vuitanta jornals de llaurar, i que eren ocupats per Francesc Camps i Lafarga, calceter d'Igualada. Pagaven el delme al baró (és a dir, als Cardona-Medinaceli, hereus dels Montcada, marquesos d'Aitona i barons de Miralles i de La Llacuna) i la primícia a la parròquia de Santa Maria de Miralles. Els ducs de Cardona-Medinaceli van conservar el domini de Miralles fins anys després de les lleis abolicionistes de 1811, 1823 i 1837. La qüestió no es va resoldre fins a rebre una sentència del Tribunal Suprem, dictada el 1898, que confirmava l'acabament de les senyories jurisdiccionals. | 41.4871800,1.5179400 | 376277 | 4593901 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66191-foto-08257-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66191-foto-08257-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66191-foto-08257-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | També coneguda com la Barquera. Corró al voltant de la casa. A l'interior, a la part occidental de la casa, hi ha una sala amb el cup soterrat, reconstruït, i diversos elements relacionats amb l'explotació del vi, com una premsa de gàvia que conserva els pilons (la maquinària de ferro presenta la següent llegenda: fabricado por Antonio Ratera. Igualada), una trepitjadora i tres portadores. També hi ha alguns elements mobles per fabricar maons i teules corresponents a la teuleria (Fitxa 134) que hi havia a tocar a la casa, al costat nord. La casa està envoltada de bosc, en explotació. Als corrals i estables es conserven les estaques de roure per lligar el bestiar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66192 | Camí antic de la Llacuna a Sant Magí de Brufaganya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-la-llacuna-a-sant-magi-de-brufaganya | Camí antic -possible carrerada- que anava de La Llacuna (procedent de Vilafranca del Penedès) a Sant Magí de Brufaganya. Camí perpendicular a la carretera C-37 que a l'alçada del Mas de Els Segarresos (a ma dreta venint d'Igualada) enfila direcció NO i cap el Grony- Després s'adreça a l'O. (entre els turons del Grony i de Pixallits) i surt del terme municipal en direcció Sant Magí. | 08257-28 | Extrem SO del terme | A Igualada existeixen les Festes de Sant Magí. La festa consisteix en una portada d'aigües de Sant Magí de Brufaganya cap a Igualada. Tradicionalment es realitza el dia 16 d'agost. Es tracta d'una festa d'Igualada, que es desenvolupa a Igualada i a Sant Magí (Pontils). Però la comitiva passava per Santa Maria de Miralles. La festa no es pròpia de Miralles, i el poble no la considera seva. Simplement, Miralles és lloc de pas. Venint d'Igualada, travessaven Miralles per les carreteres C-37 i B-220. Per tant, no s'anava pel camí antic de la Llacuna a Sant Magí de Brufaganya ja que aquest camí venia de la Llacuna, procedent de Vilafranca i del Penedès. Era l'antic camí a Sant Magí des de La Llacuna, no des d'Igualada. Segons un estudi sobre el paisatge i territori de Sant Magí de Brufaganya que realitza l'Institut d'Arqueologia Clàssica (ICAC) a càrrec de Graham R. Jones, la Vall i la Serra de Brufaganya hostatja un important santuari objecte de pelegrinatge d'almenys des del segle XVI, per les seves aigües miraculoses que curaven malalties de la pell com la verola. No descarten una devoció més antiga, per que el culte a Sant Magí pot tenir els seus orígens a la tardoantiguitat. A Sant Magí, segons l'estudi, s'entrecreuaven el camí de pelegrinatge i un antic camí de transhumància. Entenem que el primer era la ruta que venia d'Igualada (i de Tarragona), però que el segon pot ser el camí que hem fitxat, que prové de Vilafranca i de La Llacuna. | 41.4811200,1.4877700 | 373747 | 4593272 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66192-foto-08257-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66192-foto-08257-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menédez Pablo OPC Diputació de Barcelona | Sant Magí de Brufaganya és una nucli de població i un santuari situat al terme municipal de Pontils (Conca de Barberà, província de Tarragona), no lluny del terme de Santa Maria de Miralles. La carretera principal a Sant Magí passant per Miralles no era aquesta, sinó la que venia d'Igualada. Venint d'Igualada, s'accedeix a Sant Magí per la carretera B-220 que es dirigeix a Pontils i a Santa Coloma de Queralt. Abans d'arribar a Pontils hi ha una desviació a mà esquerra (TV-2012). Des d'Igualada es ve per la carretera de Valls (C-37) i a l'alçada de la cruïlla on hi ha l'Hostal de Miralles (L'Empalma), es pren la carretera B-220 que ve de La Llacuna i s'adreça, per Les Colomines, a Santa Coloma de Queralt. | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66193 | Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vila | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XX | Restaurada | Gran casa de planta rectangular , amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, orientada NE-SO, i amb el carener perpendicular a la façana principal. Es veu rehabilitada de vell nou (presenta un arrebossat modern a tot el perimetre). La entrada de l'edifici està a la façana contrària a la carretera (Sudest). Als extrems és situen dos annexos adossats, integrats en aquesta façana atès que segueixen la silueta a doble vessant de l'immoble. El cos adossat al SO presenta, en canvi, un retranqueig respecte la façana oposada. La porta, situada en el punt central, sota el canvi de rasant de la teulada, constitueix una obertura estreta, enmarcada dins un arc de mig punt rebaixat. Tant les dovelles com els montants estan fets de rajola plana. L'edifici consta de planta baixa (porta i 4 finestres), planta pis (5 finestres) i golfes (sense obertures). El cos afegit del SO presenta una gran porta de vehicles. L'altre cos cos afegit té tres petites finestres. Les finestres són obertures simples, sense emmarcar. | 08257-29 | Sud del terme, al Km. 49 de la carretera C-37 | Sembla que el Mas Vilar original estava situat a l'altre costat de la carretera, al N. La casa fou enderrocada del tot (no queden restes) -segurament al fer-se la nova carretera Valls-Igualada- i modernament, a finals del XIX o principis del XX, es va construir la nova casa que avui coneixem, i que fou totalment restaurada posteriorment. Inclòs al Nomenclàtor de 1860 (Mas Vilà). Riba (1988, 211-212) cita Vilar al del grup de masies antigues (fins el segle XVII). Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (com a M. Vilà) i en el mapa IGE 1914 (com a Mas Vilà). Les tres primeres mencions es deuen referir a la casa primigènia, i la quarta, a la casa actual. Mas Vilar (la casa original) apareix citada al 1529. Al 1705 apareix com a propietat d'en Mariano Terrida. | 41.4938500,1.5187800 | 376360 | 4594640 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66193-foto-08257-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66193-foto-08257-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66193-foto-08257-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Vilar. Altres noms: Cal Cabrit. Tot l'entorn de la casa està ornamentat amb uns 10 corrons i 6 guarda-rodes o guarda-cantons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66194 | Cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domingo-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Abandonat | Masia de planta quadrada, composta de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, a migdia. Presenta una porta central en arc de mig punt amb carreus careners i dovelles. Les dovelles de la porta conserven encara la pintura blava. El balcó central amb llosana de pedra es superposa a l'arc adovellat. La façana es completa amb dues finestres més a la planta pis, sense decorar, i petits finestrons en planta baixa i golfes. La façana presenta també un rellotge de sol, sobre un rectangle arrebossat que sobresurt. El parament es de pedruscall irregular, i conserva parcialment l'arrebossat. Davant la façana hi ha un pati totalment tancat, al que s'accedeix per una porta de fusta. Al pati, a l'esquerra de l'entrada, hi ha un pou, i a la dreta, un galliner. A l'esquerra, hi ha un annex amb coberta a doble vessant. La tanca exterior que rodeja el pati i continua rodejant els edificis ha estat restaurada. Al voltant de l'edifici principal, hi ha un seguit d'edificacions: el cobert esmentat, un segon cobert a una vessant, un pati, un edifici modern i una quadra, amb un seguit d'espais de comunicació tancats a l'aire lliure. La quadra , de planta quadrada, conserva la coberta original ( a una vessant, amb un pendent bastant pronunciat), amb bigues de fusta amb dues entrades, i amb una gran pilastra central. En un dels coberts, a la part posterior de la masia, es poden veure dos cups circulars de parets de cairons vidrats que han estat retallats per tal de convertir l'espai en corral. Les teulades presenten moltes pedres per assegurar les teules. | 08257-30 | Sud del terme, al Km. 48 de la carretera C-37 | Apareix al Nomenclàtor de 1860 com a Can Domingo. Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (com a C.Domingo) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Domingo). Dedicada, tal com palesen diferents elements conservats (cellers, cups, premses, botes, etc.) a la producció vitivinícola. També produia cereal. | 41.4889300,1.5119900 | 375784 | 4594104 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66194-foto-08257-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A la sala de la masia, hi ha una fornícula que al seu dia va albergar una verge del Roser.. Alzina monumental (fitxa 90) a l'entorn | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66195 | Cal Pau de Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-mas-vila | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Reformada de bell nou. | Casa de planta rectangular, de dimensions modestes, molt restaurada, situada en un petit promontori entre camps de conreu. L'edifici principal està orientat N-S amb la façana a l'est, amb coberta a doble vessant amb caiguda N-S amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Presenta un cos afegit al nord i un altre de petit adossat a la façana est. La façana presenta sócol de pedra i parets arrebossades amb una porta centrada amb arc rebaixat, amb brancals que segueixen el sòcol de pedra, i de factura recent. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra rectangular, a llinda. La planta pis està definit per un gran balcó modern, amb una altra finestra al costat. Les golfes presenten un parell de petites obertures. | 08257-31 | Al sud del terme, a La Ventosa. Al Km. 14 de la carretera B-220 | La casa apareixeria, tot i que sense nom, al Mapa Almera/Brossa de 1900. Probablement, i atès el topònim, deuria estar vinculada al Mas Vilar (fitxa 29). | 41.4941200,1.5098500 | 375615 | 4594683 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66195-foto-08257-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Vilar. Hi ha corrons i piques al jardí. Pou de pedra de planta circular al costat del camí d'accés. Pouadossat a la façana est. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66196 | Cal Mateu o Mas Formich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-o-mas-formich | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XVIII-XX | Molt restaurat | Edifici de planta rectangular de planta baixa, planta primera i golfes, i façana de parament de pedra, que dona al sud-est. Presenta a la façana principal una porta de maó en llibre i arc rebaixat al centre i dues finestres d'arc rebaixat a banda i banda amb motllura de maó en llibre i ampit. A la segona planta presenta un balcó central amb obertura d'arc rebaixat enmarcat amb maó i amb llosana de maó, encara que ja no té barana si no que tota l'obertura està tancada amb ferro forjat. Dues finestres l'acompanyen amb motllura de maó en llibre i ampit de maó. A les golfes una obertura central rodona. Totes les finestres estan tancades per reixes de ferro forjat. La teulada és a dues aigües a est i oest i la coberta és de teula àrab. | 08257-32 | Sector sud oest del terme. La Ventosa. | Aquest mas apareix citat al 1740 com a propietat d'en Jaume Claramunt amb la nota de que antigament s'anomenava Santacana. Mas Sanctacana apareix citat al fogatge de 1497. Les masies Mateu i Formic són citades -per separat- per Riba (1988, 211-212) dins del seu llistat de masies antigues (fins el segle XVII). En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix, tot i que sense nom, i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Mateo. Tot plegat fa pensar que la casa te l'origen, al menys, al segle XVIII, tot i que va ser reformada (recordem la placa amb la data 1870) al segle XIX i obviament al segle XX. | 41.4962800,1.4964300 | 374499 | 4594942 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66196-foto-08257-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | A la segona planta entre el balcó i la finestra oest hi ha un rellotge de sol sobre rajola (fitxa 107) i una placa de ceràmica amb la data 1870 | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66197 | Cal Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maura | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Masia de planta rectangular i tres cossos d'estil basilical. La crugia central està composta de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants en direcció sud oest-nord est, de carener perpendicular a la façana principal; i amb les crugies laterals compostes de planta de baixa i planta primera amb coberta a una vessant. La porta principal té una llinda de fusta i rebranca de cantell, a la primera planta hi ha un balcó de llosana i barana de ferro i a la tercera planta una petita finestra amb ampit descentrada en direcció sud oest. Al cos lateral de ponent hi ha dues finestres, més gran la de la planta inferior, amb reixat de ferro forjat. Al cos oriental hi ha només una finestra a la planta superior amb reixat de ferro forjat; l'altra finestra inferior ha desaparegut per instal·lar-hi una escala exterior que va a un edifici adjacent. Hi ha altres annexes construïts. Sòcol de pedra al voltant de la façana, de factura recent. Hi ha una aixeta al costat est de la porta i dos fanals a banda i banda. | 08257-33 | Sector sud oest del terme, al costat del km. 13 de la carretera B-220 | Can Maura segons el Nomenclàtor de 1860. En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Maura i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Maura. | 41.4994700,1.5020700 | 374976 | 4595288 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66197-foto-08257-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | En alguns mapes transcrit com Cal Maure. Situat en un promontori boscós proper a la riba esquerra de la riera de les Colomines, al costat de la carretera B-220. Pou amb coberta de pavelló de pissarra, i plafó de ceràmica amb imatge de sant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66198 | Les Colomines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-colomines | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. MADOZ IBÁÑEZ, PASCUAL, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid. (1845-1850) Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials. | XIII-XVIII | Bona part dels edificis adjacents es troben enrunats | Conjunt d'edificacions que consta d'un edifici principal al costat nord i dos blocs d'edificis un al sud i un altre al sud oest separats entre ells pel camí que envolta l'edifici principal. Aquest és un edifici de planta rectangular irregular amb un cos prinicipal de dues plantes i golfes i encalat i dos edificiacions afegides. També es poden veure restes d'una estructura que devia ser el mas antic o restes d'altres construccions. La façana principal, encalada, presenta en la seva segona planta quatre finestres amb ampit i arc i dues obertures més petites i en la planta baixa dos finestres cuadrangulars, un petit balcó i la porta principal vorejada de dovelles formant un arc rebaixat. La teulada és de teula corba i a dues vessants nord-sud de carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici sud de planta rectangular el cos principal és una mica més elevat. La teulada és de dues vessants nord sud. Al costat nord presenta unes eixides. Aquestes construccions són en pedra. Al costat oest es troben diferents edificacions adjacents en molt mal estat de conservació i que ja no conserven la coberta. | 08257-34 | Vessants occidentals Turó d'en Solà i Serra de Buscarró. Oest del terme | Inicialment va ser un domini del monestir de Santes Creus per una donació feta el 1272 per Pelegrí de Santa Coloma. Aquesta possessió monacal els fou confirmada per Pere de Queralt el 1277 i els seus fills la repetiren el 1284. En el capbreu de 1522 el Mas de les Coromines apareix com pertanyent a Marc Alemany. També apareix citada a l'any 1552 com a propietat de Marc Alemany i al 1555 de Joan Alemany. Al testament d'Antoni Doménech, de l'any 1633, apareix com a propietari de la casa Gaspar Alemany. A l'any 1645 la casa és propietat d'en Joan Alemany. Segons el capbreu de 1682 la casa pertany a Josep Alemany, que també és propietari dels masos de l'Agulla Grossa, del Formic i de la Torre, amb trenta jornals de terra. Entre censos i delmes, paguen cada any 1 quartera de forment, 4 quarteres i 6 quartans de civada, 5 gallines i 6 diners, a més de satisfer el carnalatge. També paguen segons aquest capbreu 6 quartans de forment i 3 sous al benefici de sant Miquel de Boix i lliuren altres 6 quartans de forment per a la llàntia del Santíssim de Miralles. Al segle XVIII apareix citada al 1740 com a propietat d'en Josep Alemany. El seu nom originari és Les Coromines. Segons Riba (1988, 217), es troba citada en documents dels segles XVI-XVI la capella de sant Joan Baptista de Les Colomines, actualment desapareguda (segons algunes fonts, el 1607). Citada com Las Colomínas al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212) cita Coromines dins del grup de masies masies antigues (fins el segle XVII). En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com Las Colominas i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Corominas. Segons P. Madoz (el Diccionari de 1849), a la masia hi havia un hostal, al peu de la carretera de Miralles a Bellprat i Santa Maria de Queralt. La finca va ser molt transformada al segle XIX, época en que es va especialitzar en la producció vitivinícola. Segons fonts orals locals, Les Colomines va ser hospital durant la Guerra Civil. Sembla que anteriorment (1935) havia estat sanatori (tal vegada en projecte). A causa de l'amistat dels propietaris amb la familia real espanyola, s'explica que el rei Joan Carles I va fer estades a Les Colomines. | 41.5049500,1.4901700 | 373993 | 4595914 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66198-foto-08257-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66198-foto-08257-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66198-foto-08257-34-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Els dos edificis meridionals corresponen a Can Menut i a Cal Pep de Mas d'Ensol. Cal Menut es una de les cases de la llista de cases de Riba (1988) posteriors al segle XVII. L'edifici septentrional, més noble, és el Mas Les Colomines o Ses Colomines, antigament Les Coromines (al poble també diuen 'Les Esclomines'). Una de les cases adossades seria Ca l'Enriqueta. El conjunt es situa prop del terme de Bellprat. El conjunt té un forn i també hi ha cups. Bassa al sud-oest. A la planta soterrani de la façana de migdia, en una pedra de gres roig situada sobre una porta d'arc carpanell hi ha la inscripció 1860. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66199 | Mas Pinyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pinye | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX-XX | Casa molt modificada, amb molts coberts i afegits, sobretot a la part posterior, que conformen un pati interior davant la porta principal, a migdia. L'edifici principal, original, compost de planta baixa, planta primera i planta segona, està orientat N-S i es de planta quasi quadrada, amb coberta a doble vessant. A la banda sud se li ha adossat un cos estret, rematat amb un acabat ondulat i cobert per una terrassa plana per sota del nivell de la teulada a doble vessant que cobreix l'edifici original, i que enmarca la façana principal. La porta principal, construïda als anys 70 dels segle XX, presenta un arc adovellat de punt rodó rebaixat i la dovella central presenta la inscripció J.A i a sota gravat l'any 1932. Les dovelles i les pedres dels brancals procedeixen d'un edifici noble. La façana principal evidencia planta baixa i planta pis, aquest amb dues balconades simètriques. | 08257-35 | Al Sud Oest del terme. Entre la Riera de Colomines i el Bosc de Serral | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Piner i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Mas Piñé. Segons la propietat, Mas Pinyer estava constituïda antigament per dues cases que es van unificar als voltants dels anys 30 del segle XX. A aquest moment correspon la fesomia general de l'immoble. La casa no ha estat remodelada des de llavors, excepte l'arrebossat exterior i la nova porta construïda als anys 70. | 41.4927600,1.5022300 | 374976 | 4594543 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66199-foto-08257-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes transcrit com Cal Pinyer. Les lletres de la porta J.A. Corresponen al propietari que va fer fer la porta als anys 70, Joan Argelich, i no a l'any 1932, data que es va posar als anys 70 per evocar la gran remodelació feta a la casa als anys 30. En la reforma dels anys 30, es van utilitzar pedres provinents de duescases enrunades, prop de la masia de cal Rubió, anomenades el Castellot. Diversos elements reaprofitats en aquesta reforma, com la porta, amb brancals i arc rebaixat de pedra, provenen del castell de la Llacuna.La casa també ha estat identificada com a Can Barretes, però no és un nom relacionat directament amb la casa, sinó que era el sobrenom de la família que habita la Casa, els Argelich, que procedeixen de can Morgades. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66200 | Carrerada de La Llacuna a Santa Coloma de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-llacuna-a-santa-coloma-de-queralt | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) | Asfaltat | Carrerada que des de la Creu del Pla travessa la riera de Miralles entre el Pas i cal Domingo i s'adreça cap a Santa Coloma de Queralt (camí de la Segarra) pel camí que passa per Mas d'en Reures, Mas Pinyer i cal Torrossola . | 08257-36 | Sud Oest del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació ràpida entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles una via poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 quan es projecte el tram de la B-213, de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per la via de Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910, amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui (BV213), per restà així comunicat a la xarxa principal amb Igualada. El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa a una xarxa de camins rurals com el camí vell d'Igualada, de la creu del Pla cap a Múnia i Françola, i d'aquí a la carretera C-37 (que coincideix amb la Carrerada). El camí de Sant Romà, a les Colomines, passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat), passant per Mas Pinyer. En aquest context, trobem també senders i carrerades, traçats d'una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellprat amb Igualada i, d'altra banda, la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès. | 41.4923900,1.5034200 | 375075 | 4594500 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66200-foto-08257-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | A la banda esquerra (mirant a Sta. Coloma de Queralt) hi ha un petit rec canalitzat que segueix la carretera. Es paral·lel a la Riera de les Colomines. | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66201 | Cal Fonts i Ca L'Oriano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fonts-i-ca-loriano | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX | Abandonada. Esquerda profunda al parament de la part posterior. | Gran masia de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Planta totalment rectangular, exenta, sense edificis o coberts adosats. Presenta un mur de 2 m. perpendicular a la façana que separa l'espai frontal del mas en dos. Per tant, cal deduir que la masia es partí per la meitat conventint-se en dos habitatges. Els dos habitatges segregats tenen escales independents. La façana principal, orientada a SE, per tant, presenta dues portes, a esquerra i dreta, de traç rectangular, gens antigues. Es de suposar que l'entrada original es devia situar al mig de la façana, on s'entrega el mur perpendicular. L'arrebossat no permet apreciar cap rastre d'aquesta porta. El primer pis presenta quatre senzilles finestres simètriques, sense cantoneres de pedra. A les golfes hi ha 4 finestrons petits. El parament, de predruscall irregular, conserva l'arrebossat. Les cantoneres, en canvi, presenten carreus de bona factura | 08257-37 | Extrem SO del terme. Prop del Km. 47 de la carretera C-37 | Apareix en el Mapa Almera/Brossa de 1900 com a C. Forcs. | 41.4847700,1.5030600 | 375030 | 4593655 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66201-foto-08257-37-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Les portes estan tapiades, posteriorment reventades. Sota al tapiat s'aprecien les portes de fusta, antigues. Absolutament exempta de cossos afegits. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66202 | Cal Rubió o Cal Peritxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rubio-o-cal-peritxot | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX-XX | Restaurada | Casa de planta rectangular orientada N-S amb coberta de teula de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Restaurada i rehabilitada. L'edifici consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana principal presenta una porta principal simple, rectangular, sense decorar, com les finestres (tres a la primera planta, quadrades, i tres a la segona, triangulars). La planta baixa presenta tres finestres més, i una altra porta, a la banda dreta. A banda i banda de la façana principal, s'hi observem dos cossos adossats, un de gran a mà esquerra, i un de petit, a mà dreta. A la banda dreta de la casa, i enmarcant per la banda nord un pati davant la façana principal, es situen dos edificis exempts, un de gran i un de petit, d'usos agropequaris. | 08257-38 | Al SO del terme, als peus de la Serra de Pinyol | Rubió segons el Nomenclàtor de 1860. També citada com a Rubió al Mapa Almera/Brossa de 1900. Darreres reformes el 1968. | 41.4868100,1.4932700 | 374217 | 4593896 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66202-foto-08257-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66202-foto-08257-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En alguns mapes Cal Rúbio. Segons els actuals propietaris, el nom més antic seria Cal Peritxot però a l'escriptura consta Cal Rubió, ja que la finca es troba al Turó d'en Rubió. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66203 | Cal Segarresos i Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segarresos-i-cal-pau | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XVIII-XX | Treballs recents de restauració executats (2014). | Conjunt format per la masia dels Segarresos (edifici principal) i per la casa petita del Segarresos (abans Cal Pau), l'antic habitatges dels masovers que s'hi adossa a la part posterior (actualment formen part d'una sola finca). La casa principal és una masia de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures de la façana principal són noves i poc rellevants, sense decorar. La porta d'accés és petita, centrada, i presenta un senzill balcó al capdamunt, també centrat. El balcó, de llosana de pedra, presenta una data gravada.: 1872. Tot l'immoble està arrebossat. Davant la façana es visible una gran era feta amb paviment de lloses petites. La masoveria o Cal Pau és un edifici de planta rectangular adossat a la façana oest-nord-oest de l'edifici principal. Es compon de planta baixa i planta primera, amb coberta de teula a una vessant. Presenta finestres petites quadrades a llina. Es comunica interiorment amb l'edifici principal. | 08257-39 | Sector sud del municipi. | Citada al Nomenclàtor de 1860 com a Segarrésos. Tambe surt citada al Mapa Almera/Brossa com a 1900 com a Segarresos i al mapa IGE de 1914 surt grafiada sense nom. Segons els actuals propietaris, el nom de la casa procediria dels primers moradors, que serien originaris de La Segarra. L'actual casa es del segle XIX: es tracta d'una ampliació de l'anterior casa, que era més petita (al balcó hi ha gravada la data 1872). L'avi dels actuals propietaris era el masover de la casa i la va comprar als amos, als anys 40 del segle XX.. Així les dues cases es van unificar. Fins llavors els masovers sempre havien viscut a la masoveria (Can Pau) mentre els amos vivien a Els Segarresos. Tenim una cita del segle XVIII. Segons el capbreu encarregat al notari igualadí Francesc Melción per Pere d'Alcántara, duc de Cardona-Medinaceli (que visqué fins el 1790) per censar les seves terres de Miralles, la finca més important era el mas dels Segarresos, que comprenia també els masos de la Costa i Sant Genís, amb vuitanta jornals de llaurar, i que eren ocupats per Francesc Camps i Lafarga, calceter d'Igualada. Pagaven el delme al baró (és a dir, als Cardona-Medinaceli, hereus dels Montcada, marquesos d'Aitona i barons de Miralles i de La Llacuna) i la primícia a la parròquia de Santa Maria de Miralles. Els ducs de Cardona-Medinaceli van conservar el domini de Miralles fins anys després de les lleis abolicionistes de 1811, 1823 i 1837. La qüestió no es va resoldre fins a rebre una sentència del Tribunal Suprem, dictada el 1898, que confirmava l'acabament de les senyories jurisdiccionals. | 41.4794900,1.4930600 | 374185 | 4593083 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66203-foto-08257-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Ubicat a la cruïlla entre la C-37 i el camí de can Segarresos a Can Magí, a tocar Km.46 de la carretera C-37. Activitat agrícola important, a part d'ús residencial. En el marc de les obres de millora que impulsa la propietat, han repicat una de les parets laterals, posant al descobert un parament de pedres ben escairades i de bona qualitat, sobretot les que fan cantonera. Cal Pau podria datar de 1850. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66204 | Grony de Miralles i Agulla Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grony-de-miralles-i-agulla-grossa | <p>Ruta de la Serra. Ajuntament de Santa Maria de Miralles http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm</p> | <p>Es tracta d'un conjunt muntanyós amb dos cims. Per una banda, l'Agulla Grossa (846m); un sender ressegueix la carena fins dalt del cim. El puig situat a l'est de l'Agulla Grossa és el Grony de Miralles (866m), el cim més alt de tot el conjunt de Queralt-Miralles-Montbui; per tant, esdevé un punt d'observació privilegiat. El Grony de Miralles separa les rieres de Tous i la Carme, ambdues afluents de l'Anoia. Des del punt de vista geològic, el Grony i l'Agulla Grossa corresponent a afloraments de calcàries de l'Eocè mitjà ( Bartonià), d'origen marí. Aquestes constitueixen la formació Collbàs, de la qual forma part també les zones esculloses de la Tossa de Montbui.</p> | 08257-40 | El Grony de Miralles. Extrem NO del terme. | 41.5165800,1.4921700 | 374183 | 4597202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66204-foto-08257-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66204-foto-08257-40-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2020-02-06 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La panoràmica des de l'Agulla Grossa s'estén fins Montserrat , el Baix Llobregat , les serres litorals de Collserola i el massís de Garraf. A ponent, l'església i el castell de la Roqueta i l'horitzó clou amb les muntanyes de Prades. Als peus de l'Agulla Grossa, es divisa una gran panoràmica dels camps de conreus i de vinyes. Des de l'ajuntament es promouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles; una d'elles, la de la Serra, proposa conèixer aquest conjunt. | 2153 | 5.1 | 1787 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66205 | Ca la Llebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llebra | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XIX-XX | En ruïnes | Restes d'un antic mas. Hi ha estructures a banda i banda del camí que duu al Grony o a l'Agulla Grossa. A l'esquerra, restes d'un gran corral rectangular amb una tanca completa, sense coberta, i una porta. Les cantoneres presenten carreus ben escairats. A la dreta, les restes del mas, un edifici quadrangular absolutament emboscat, del que s'adivina difícilment la forma i les estances. La part més visible de l'edifici és un forn rodejat d'una tanca, amb una única porta d'accés que dona al camí esmentat. | 08257-41 | Grony de Miralles. Extrem NO del terme. | Les ruïnes de Ca la Llebra podrien correspondre als masos de Grony o d'Agulla Grossa. Aquests dos masos els cita Riba (1988, 211-212) dins del seu llistat de masies antigues (fins el segle XVII). No apareix al Nomenvclàtor de 1860, així que molt probablement el mas ja estava abandonat en aquesta data. | 41.5174700,1.4941100 | 374346 | 4597298 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66205-foto-08257-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A l'esquerra del camí o pista que porta a Sant Martí de Tous, a la cantonada que forma aquest i el camí que porta al Grony o Agulla Grossa (el collet que separa les dues elevacions). A prop de l'inici del GR 7. El cim que s'aixeca a llevant és l'Agulla Grossa (846m); un sender ressegueix la carena fins dalt del cim. El puig situat a l'est de l'Agulla Grossa és el Grony de Miralles (866m), el cim més alt de tot el conjunt de Queralt-Miralles-Montbui. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66206 | Riera de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-miralles | La riera de Miralles i / o del Carme és l'afluent més important del riu Anoia i neix al coll de la Rovira Seca, dins el terme municipal de Querol (comarca de l'Alt Camp), entre les serres de Brufaganya i Ancosa. Flueix en direcció sud-oest fins a la Pobla de Claramunt, pels termes de La Llacuna, Miralles i Carme. En el seu recorregut s'ubiquen antics molins fariners i paperers, on es troba l'aiguabarreig amb el riu Anoia. Amb un recorregut total de 23'6 km, té un cabdal de 167 litres per segon, una mesura de 17'36 hectòmetre per any, i drena una conca de 104 quilòmetres quadrats. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins fariners, dos dels quals pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles i del Carme. La riera de Miralles forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107). | 08257-42 | Riera de Miralles. Oest del terme. | Fins el segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los. | 41.5070400,1.5377700 | 377970 | 4596078 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66206-foto-08257-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66206-foto-08257-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | L'ajuntament, promou diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles i concretament una proposta de descoberta del paisatge, història i fauna: la Ruta de la Serra, del Castell, de les vinyes, la plana i la Serra de Miralles - Queralt. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66207 | Pont de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-francola | Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 p. 221. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6050 (Rev. 1991) | Pont d'un sol arc, rebaixat, fet de pedra i maó, amb un pla molt ample, damunt la Riera de Miralles, i a tocar del Mas Françola (fitxa 14). L'adovellat de l'arc està format per una doble filera de maons verticals. El parament del pont, sense reforços ni contraforts, està composat per maçoneria de pedra irregular. El pas amida uns 3 m. d'ample. La varana de pedra té uns 130 cm. d'alçada. | 08257-43 | Camí de Mas Françola. Plans de Françola. Est del terme. | 41.5084700,1.5422800 | 378349 | 4596230 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66207-foto-08257-43-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | Robust: permet el pas de camions. Corró a les proximitats.La foto num. 3 correspon a l'IPAC (Foto Joan Tous 1982). Actualment l'ull de l'arc quasi no es veu per la frondositat de la vegetació. El costat de migdia del pont dona a una resclosa contruïda a la riera que avui dia no s'aprecia a causa de l'abundant vegetació. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66208 | Pont del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec | Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 p. 221. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 6051 (Rev. 1991) | Petit aqüeducte de conducció d'aigua. Construit amb maçoneria irregular de pedra i totxo. Travessa de forma aèria la Riera de Miralles, per sobre d'aquesta, a nivell del camí. Devia portar l'aigua des dels molins de la zona de la Françola (Molí de Dalt) cap a la zona de Sant Romà (Font de Sant Romà). Forma part del sistema hidràulic dels molins (fitxa 91) | 08257-44 | Camí de cal Morgades. Riera de Miralles. Est del terme. | 41.5026100,1.5360500 | 377818 | 4595588 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66208-foto-08257-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66208-foto-08257-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66208-foto-08257-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | El lloc ha estat desbrossat recentment (2017 o 2018) i ara es veu bé l'element. Foto 1: Foto facilitada per l'ajuntament el 2018, amb l'element net de vegetació. Foto 2: foto antiga IPAC (Foto Joan Tous 1982) en la que es veu la canal superior, Foto 3: Foto feta per l'autor Mapa 2015 (amb la vegetació cobrint l'element; no es podia apreciar la estructura).Hi ha un rètol de senyalització informativa instal·lat per l'ajuntament i per la Generalitat (Espai natural) titulat 'aqüeductes i molins fariners'. Segons aquest rètol, està documentat que aquest aqüeducte (del que es desconeix la cronologia) transportava aïgua a 4 molins de gra fariners: el Molí de Dalt (fitxa 16), el Molí de Baix (fitxa 11), el Molí Vell, i el Molí Nou. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66209 | Bòbila de Can Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-maura | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 40781 (Rev. 2012). RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Hi ha parets caigudes i l'interior està molt deixat degut a l'abandonament de l'activitat | Nau rectangular d'uns 75 m de llargada i 15 d'amplada. L'estructura se sustenta sobre pilars de ciment forjat i vigues metàl·liques i les parets són de maó. La teulada de fibrociment és de dues vessants en direcció sud oest/nord oest. | 08257-45 | Sector sud oest del terme | Funcionà de 1968 a 1974. Aprofitava les argiles vermelles de l'entorn. | 41.4991300,1.5035400 | 375098 | 4595249 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66209-foto-08257-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66209-foto-08257-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Fitxat per la Generalitat (IPASC) com a Rajoleria de Can Maura. Cap interès arquitectònic. Recentment el solar s'està convertint en un circuit (privat) de pràctiques de vehicles (quads, 4x4...). La Foto 2 (interior de la rajoleria) ha estat extreta de l'IPAC Generalitat de Catalunya (foto: agents rurals 2011). | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66210 | Prop de Cal Garracurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-cal-garracurt | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7556. 1985 (rev. 1991) ENRICH HOJA, Joan. 'Nuevos yacimientos de sílex de superficie en la comarca del Anoia'. Información Arqueológica. 19, p.23. | Taller de producció de sílex situat entre els masos de Cal Garracurt i Cal Campaner, a prop de la Rasa de Lió que passa per Ca l'Escolà, en un context de bosc de pins. Per arribar-hi cal agafar un trencall que de la carretera C-222 d'Igualada a Valls porta cap a cal Garracurt. Poc després de passar pel costat de la masia, cal agafar un trencall a mà esquerra que, passant entre vinyes, porta a uns camps situats prop de la Rasa de Lió, entre aquesta i un petit turó boscós. El jaciment es trobava en un pendent a mà dreta d'aquest trencall, en el lloc on ara hi ha una gran torre elèctrica. Durant la construcció d'aquesta torre s'obrí un camí d'accés que arrasà el jaciment. L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica no s'aprecià superficialment cap tipus d'estructura. Pels materials recollits en superficie quan es produí la descoberta el 1975, i sense coneixer el lloc exacte originari, s'interpreta com un petit taller de sílex, on no hi han aparegut còdols, però sí fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de talla. No presenten coronació, però sí restes de còrtex, amb algunes peces fortament patinades. També hi ha indicis de tallamicrolítica, algun raspador sobre fulla, petites fulles i nuclis d'extracció. En aquest lloc també s'han recollit alguns pocs fragments de ceràmica d'aspecte del Bronze i ibèrica sense forma. L'any 1991, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, tan sols es localitzà un parell de petits esclats de sílex. | 08257-46 | Pla de can Quintana. A prop del camí de Cal Campaner. Est del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 24 d'agost del 1975. | 41.5176400,1.5318400 | 377495 | 4597263 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Malmés per la construcció de la torre elèctrica.Els materials estan al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. de referència P-29).La Carta Arqueològica no proposa cronologia | 79|80|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66211 | Jaciment de Can Melitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-melito | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7562. 1985 (rev. 1991) | II - I ac | Jaciment ibèric sense cap estructura visible, amb materials superficials, ubicat al marge esquerre del torrent del Balç de Fontanilles, prop del mas de Cal Melitó (en ruïnes). La prospecció superficial derivada de la realització de la Carta Arqueològica va proporcionar certa quantitat de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú i pastes bicolors, pertanyent a gerres grans i mitjanes, vores planes i exvasades, sense decoració. També es recolliren fragments d'àmfora ibèrica, de bona cuita i pastes bicolors; un fragment del cos d'una àmfora d'aspecte sorrenc; una vora d'un vas tipus 'kalathos'; un fragment d'un vas bitroncocònic (no de ceràmica grisa); un fragment d'un fons amb umbus; alguns fragments de nanses de pastes bicolors i també algun fragment de ceràmica ibèrica feta a mà, amb molt de desgreixant de quars. En una acumulació de pedres a l'extrem del camp es recolliren diversos fragments d'una mateixa àmfora. Cal indicar l'absència de ceràmica romana. | 08257-47 | Fontanilles i Turó de Can Melitó. Centre del terme. | Jaciment identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'octubre del 1980. | 41.5072600,1.5072700 | 375425 | 4596146 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Melitó o Can Melitón. El jaciment s'ubica al marge esquerre del torrent del Balç de Fontanilles, a uns 50 metres a ponent (al nord-oest) del mas enrunat de Cal Melitó, en un context de camps de conreu de cereals. A la part oposada de l'esmentat torrent es veu el mas Retou. El radi de dispersió de la ceràmica és aproximadament d'uns 20 metres, concentrat a uns 30 metres al nord-oest de l'esmentat mas, en un pendent orientat a migdia, damunt d'una rasa. L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica no es pogué apreciar cap indici constructiu. Cal classificar el jaciment (segons la Carta Arqueològica) com a hàbitat, lloc d'habitació sense estructures, de característiques desconegudes, corresponent a l'etapa final del món ibèric.Els materials estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. De referència: 132) | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66212 | Camp de Cal Guerxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-cal-guerxo | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11687. 1985 (rev. 1991) | Zona coberta de vegetació | Jaciment situat en un petit turó al costat est del camp de Cal Guerxo. Necrópolis de cronologia indeterminada (romana o medieval). En aquest indret, en la part alta del turó, es van localitzar diverses sepultures de lloses (cinc o sis). No s'ha trobat ceràmica. | 08257-48 | Sector sud oest del municipi. Prop de la Granja de Rubió | Jaciment descobert pel Sr. Pere Argelich de Mas Pinyer. | 41.4885000,1.4963200 | 374475 | 4594079 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es tracta d'un terreny erm amb zones de bosc.La Carta Arqueologica classifica el jaciment com 'Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis' de cronologia indeterminada, romana o medieval (218 aC - 1492) | 83|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66213 | Coll del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-del-bosc | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11688. 1985 (rev. 1991) | Jaciment sense estructures d'habitat amb materials superficials del Bronze, ibèrics i medievals situat al peu del turó del Coll del Bosc. Segons la Carta Arqueològica, els materials recollits en superfície, molt dispersos, consistiren en nombrosos fragments de ceràmica a mà aparentment del Bronze i, més escadusserament, fragments de ceràmica ibèrica oxidada i de gris medieval. També apareixeren alguns fragments de sílex. No es van observar estructures. | 08257-49 | Sector central del municipi a prop del camí de cal Puça | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.5133200,1.5126500 | 375885 | 4596811 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F.Xavier Menéndez | Les restes es troben en tota la zona desforestada per la línia d'alta tensió situada entre el jaciment de Fontanilles i el Torrent de la Puça, al peu del turó del Coll del Bosc.Segons la Carta Arqueològica, el jaciment es classifica com a Lloc d'habitació sense estructures de cronologia del Bronze (1800-650a), Ferro-Ibèric (650-50 a) i Medieval (400-1492).Els materials estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia | 80|81|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66214 | Collet Coma del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-coma-del-mas | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11690. 1985 (rev. 1991) | S. XII-XV | Zona coberta de vegetació | Jaciment medieval sense restes d'habitat a la vista, situat al peu del Collet. Es van recollir materials arqueològics en superfície en una àrea d'uns 60 m2. Es tracta de ceràmiques grises medievals i en verd-manganès. El conjunt es data entre els segles XII i XIII. No es van localitzar estructures, les quals possiblement haurien estat destruïdes per l'erosió. | 08257-50 | Sector central del municipi entre Cal Puça i el Castell | Jaciment descobert per Josep Serra. | 41.5152400,1.5169300 | 376246 | 4597018 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment està situat en un terreny erm, en una zona de xaragalls, poc després de la línia elèctrica en direcció al castell, al peu del Collet.Segons la Carta Arqueològica, el jaciment es classifica com a Lloc d'habitació sense estructures d'epoca medieval (1150-1492).Els materials estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66215 | Jaciment de la Cova de Mas Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-mas-vilar | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7560. 1985 (rev. 1991) GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio. 'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña.'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. 25, p.187-249. SIAP. Diputació Provincial de Castelló. MASACHS BOLET, José Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. A: XIII Congreso Nacional de Arqueología. Vilafranca del Penedès, 1976. Reeditat del de 1973 a Huelva. PUIG LARRAZ. 'Cavernas y simas de España'. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico. XXI, núm. . TARRADELL, M.. Les arrels de Catalunya. 2. Barcelona: Vicenç-Vives, 1983. FERRER SOLER, Alberto. 'Una infiltración de la cultura pirenaica a través de las sierras del Penedés y Conca d'Òdena'. A: A: Actas y Comunicaciones de la Iª Asamblea Intercomarcal de Investigadores del Penedés y Conca d'Òdena. Martorell, 1950. p.94-102. ENRICH, Jordi. 'La Cueva de 'Mas Vilà''. Bisemanario Igualada. p.5. Ruta de Plana, Serra de Miralles-Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | Cova calcària amb evidències d'habitat i enterraments des del Neolític Final i eneolític fins el Bronze Final, ubicada en una cinglera voltada de bosc que corre paral·lela a la carretera C-37 d'Igualada a Valls, a la dreta de la riera de Carme. La cova està situada a la base de la cinglera, en el límit entre aquesta i el pendent boscós, enfront del mas Vilar (fitxa 29) i sota el Pla de Nonell. La cova té una gran entrada i dues galeries. El vestíbul té una altura d'uns 8 metres, una amplada a la boca d'uns19 metres i una profunditat d'aproximadament de 10 metres. En l'actualitat conté dos murs de pedra seca, que corren paral·lels a l'entrada, relativament moderns. Al fons de la balma s'hi obren diferents forats, uns per donar llum i altres d'accés. A la cinglera, a dreta i esquerra de la cova, hi ha altres petites baumes. Per les característiques del material recuperat (excavacions 1930 i prospecció 1985), cal classificar el jaciment com una cova natural d'habitació sense estructures i d'enterrament. La cronologia aniria, possiblement, des del Neolític Final-Eneolític fins al Bronze Final III (amb inclusió de materials hallstàttics), ja en un procés de transició de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro (2500-650 aC). | 08257-51 | Serra de Fontfregona. Sector sud del municipi | S'hi practicaren excavacions l'any 1930 a càrrec del Pare Grivé del Museu de Vilafranca del Penedès (els materials es troben en aquest museu). S'hi van recollir materials durant la realització de la carta Arqueològica (1985) Segons Riba (1988, 210), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, entre els materials dipositats al Museu de Vilafranca cal destacar un punyal, una punta de fletxa, un punxó i un anell, tot de bronze; una punta de sílex amb aletes i peduncle; diverses ceràmiques pertanyents a diferents fases de l'edat del bronze; un botó d'ós amb perforació en V; un gra de calaïta; tres denes de petxina i una d'ivori. Segons fons orals locals, s'hi amagaren veïns durant la Guerra El SIS-CE Terrassa, entitat espeleològica que visita la cova el 1976, esmenta erròniament la cova, en alguns treballs arqueològics,com si fos la Cova de Valldecerves i li atribueixen un patrimoni arqueològic que segurament correspon a aquesta última, tot i que a la Cova de Mas Vilar també s'han fet excavacions. | 41.4901200,1.5258400 | 376942 | 4594216 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66215-foto-08257-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66215-foto-08257-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66215-foto-08257-51-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Cova de Françola. Per accedir a la cova de Mas Vilar, cal agafar un camí que s'inicia a l'esquerra de la carretera C-37 d'Igualada a Valls i que mena per la Carrerada de la Llacuna a Ca la Múnia i a la Creu d'en Pla. En acabar aquest camí, cal pujar per una tartera amb molt pendent fins arribar a la Cova de Mas Vilar, situada a l'obaga, a mà dreta de la riera de Carme i sota el Pla de Nonell, en un context de bosc fresc i ple de vegetació. Des de la tartera i la cova, es veu en lína recta, al fons de la vall, en direcció la riera de Miralles, la gran casa del Mas Vilar.Els materials procedents de les excavacions efectuades per M. Grivé l'any 1930 i conservats avui dia en el Museu de Vilafranca del Penedès són: una punta de quarsita amigdaloide i de talla monofacial; una punta de sílex amb aletes i peduncle; una fulla de sílex de color marró i secció trapezial; un fragment de destral de serpentina; un raspador de sílex discoïdal; un gra de cal·laïta i tres de calcària; tres denes de petxina i una d'ivori; un penjoll de petxina perforada; un botó d'os amb perforació en forma de V; un punxó d'os; un punyal amb un 89'28% de contingut de coure, de 8,5 cm de longitud; una punta de fletxa de bronze pedunculada; un punxó de secció rectangular i un fragment d'anell del mateix metall; un vas carenat, fragments de casquets esfèrics, alguns fragments decorats amb cordons i mugrons, ceràmica de vores bisellades, plats o tapes d'urnes cineràries, decorats amb acanalats i clotets, etc.L'any 1985, durant la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, s'observaren superficialment els següents materials, actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia: Fragment d'un gran vas amb una llengüeta a la vora i, sota mateix, un mugró amb aplicacions de fang a l'exterior i quasi un brunyit a l'interior propi del Bronze Antic i Mig; Fragment d'una vora bisellada, ben brunyida i de color negrós, de pasta porosa, amb desengreixant de quars; Dos fragments de vores de grans urnes, vores exvasades i llavis bisellats. Les vores són lleugerament convexes per fora i còncaves per dins. Cal destacar que estan adornades amb un cordó incís en la zona d'inflexió vora-cos; Un fragment de vora i cos pertanyent a una petita urna globular, perfectament brunyida, amb la vora enfora i el llavi lleugerament bisellat, amb una decoració amb acanalats (tècnica b de Maluquer) amb clotets impresos suaument i també motius incisos en espiga; Dents humanes.La Cova de Mas Vilà és segurament la que en la bibliografia antiga anomenen Cova de Françola, encara que aquest extrem no és del tot segur. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66216 | Jaciment de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-fontanilles | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7559. 1985 (rev. 1991) RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | III-II aC | Jaciment d'època ibèrica -possible poblat- ubicat en un terreny erm envoltat d'un bosc de pins amb bardissa, a uns 200 metres en direcció nord del Balç de Fontanilles, i per sobre d'aquest, i a uns 900 metres de l'altra estació ibèrica de Cal Melitó L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es pogueren apreciar, a mitja falda de la muntanya, murs i parets tapats en part per les terres arrossegades per l'erosió de la part superior i escapçats en els seus extrems per dues rases fondes. Així doncs, es pot parlar de l'existència d'un mur general de contenció que es pot arribar a seguir en una longitud aproximada d'uns 38 metres i que limita el possible poblat pel seu costat nord. També hi ha alguna paret mitgera orientada radialment i recolzada a l'esmentat mur general de contenció, que formaria les estances. En principi, sembla que només es conserva la part del darrera a causa de l'erosió del pendent. Cal remarcar l'absència de ceràmica pròpiament romana i considerar la probabilitat de l'existència en aquest lloc d'un forn de terrissa. La ceràmica recollida superficialment apareix amb notable quantitat i es composa de ceràmica campaniana, ceràmica ibèrica a mà, ceràmica ibèrica a torn (roja, grisa i pintada) i algun fragment d'àmfora púnica. Per tant, es tracta d'un possible poblat ibèric amb estructures, i els seus materials de recollida superficial donen una cronologia entre l'Ibèric Ple i el Final, és a dir, a l'entorn dels segles III-II aC. | 08257-52 | Fontanilles. Al centre del terme. | El jaciment fou descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'octubre del 1980. A Riba (1988, 211), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, s'esmenta el mur de contenció que limitava el poblat pel costat N. i també algunes parets mitgeres recolzades radialment al mur esmentat formant els habitacles. També esmenta la recollida superficial de ceràmica campaniana A, ibèrica feta a mà, ibèrica pintada amb cercles concèntrics de color vermellós, grisa monòcroma, àmfora ibèrica de la costa catalana i de tipus púnic, i també fragments d'un plat escorredor o filtre, que correspondrien als segles III-II aC. | 41.5086600,1.5052400 | 375258 | 4596304 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Per arribar al jaciment cal agafar un camí carreter que surt de la carretera de Valls a Igualada C-37, concretament del punt on hi ha les Escoles de Miralles, que passa pel cementiri i que s'adreça al mas Ratou. Passat el llit del torrent de Fontanilles (poc abans hi ha un corriol que condueix a la balma i font de Fontanilles, fitxa 68), s'arriba a l'aiguabarreig dels dos barrancs. Llavors cal enfilar-se per un costerut i erosionat camí que enllaça amb un altre de transversal. A la costa i en el punt d'enllaç surten molts fragments de ceràmica ibèrica. La Carta Arqueològica inclou el següent inventari de materials recollits en superfície: varis petits fragments de ceràmica campaniana, un d'ells pertanyent a la vora d'un plat de peix de la forma 23 de campaniana A (S. III aC); alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a mà de pastes grolleres amb desengreixant de quars i fons pla, un d'ells decorat amb un cordó amb incisions; un fragment de ceràmica ibèrica a torn pintada amb uns cercles concèntrics de color vinós; alguns (molt pocs) fragments de ceràmica grisa monòcroma; moltes vores i part dels cossos de ceràmica ibèrica a torn d'ús comú, a base de petites, mitjanes i grans gerres de perfil globular, vores planes o lleugerament enfora, nanses de diferents tipus (bífides, planes amb estries, de secció circular, horitzontals a la boca, tril·lobades, etc.); un abocador lateral inferior pertanyent a un gran vas; fragments d'un plat escorredor o d'un filtre amb els forats fets abans de la cuita; una vora tipus kàlathos; varis fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana, sense coll i fons cònic, a base de pastes bicolors i monòcromes; algun fragment d'àmfora tipus púnic de color groc-palla amb els típics estriats; fons còncau d'una gerra o vas globular; fragments de vasos bicònics; colls de vasets caliciformes; i peces discoïdals retallades en ceràmica.Els materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia (Núms. de referència: M-133, M-257, M-258 i M-394) | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66217 | Prop de Ca l'Albet (o Ca l'Albert) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-ca-lalbet-o-ca-lalbert | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7561. 1985 (rev. 1991) JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon. 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió'. Estrat: Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 4, p.69-70. | IIIaC-VdC | Jaciment ibèric i romà en superfície, sense estructures a la vista, situat a prop del Mas Ca l'Albet, a banda i banda de la carretera BV-2131, en un context de bosc de pins i antiga explotació agropecuària. L'any 1985, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es pogué apreciar cap indici constructiu, però sí la presència superficial, en el sector de la vinya, d'un percutor i alguns pocs esclats de sílex. La prospecció superficial associada a la Carta Arqueològica (1985) va proporcionar alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a torn d'ús comú (grans gerres ovoides, vores planes o lleugerament exvasades, pastes bicolors i monocolors i també algun fragment sense forma d'àmfora ibèrica), així com un fragment de fons de plat de 'sigillata'clara D. | 08257-53 | Al nord del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 5 de febrer del 1983. | 41.5251700,1.5388000 | 378090 | 4598089 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66217-foto-08257-53-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment es troba al peu mateix i a banda i banda de la carretera BV-2131que mena a Carme, a l'alçada de Ca l'Albert (o Ca l'Albet), aproximadament a 1 km de la cruïlla amb la carretera C-37 de Santa Maria de Miralles a Igualada.Segons la Carta Arqueològica (1985), el jaciment es troba en una zona de bosc de pins i antiga vinya abandonada. L'any 1991 (revisió de la carta), el jaciment s'estenia per un camp de cereals i un terreny erm, cobert de matolls i alguns pins.Tipològicament, el jaciment es classifica com a lloc d'habitació corresponent al moment ibèric final i a l'etapa romana baiximperial (pel fragment de TSCD)Els materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia (Referència núm. M-2). | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66218 | Prop de les Colomines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-les-colomines | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7554. 1985 (rev. 1991) | XVI-XII aC | Cobert de vegetació | Jaciment situat a prop del mas de Les Colomines. Per arribar al jaciment cal agafar un camí que surt de l'esmentat mas i que puja vers la muntanya d'Àguila Grossa. Passats uns camps de cereals, en un punt on el camí descriu un revolt molt tancat i on afloren unes roques sota les quals hi passa un torrent, el Sr. Morros hi recollí ceràmica, concretament un total de 33 fragments de ceràmica que semblen pertànyer a una mateixa peça o, en tot cas, de característiques consemblants. Es tracta de ceràmica feta a mà, pròpia de recipients ovoides i de notables dimensions, amb la vora lleugerament enfora, llavi pla que en la seva part superior està decorat amb digitacions i amb un cordó horitzontal afegit, amb impressions digitals, sota el coll. La ceràmica és poc allisada tant a l'interiorcom a l'exterior, i conté abundós desgreixant de quars i de color negrós a l'interior i vermellós a l'exterior.La ceràmica d'aquestes característiques pertany a l'Edat del Bronze, tot i que podria correspondre a un BronzeMig-Final I. L'any 1985, en la visita efectuada al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià captipus d'estructura ni cap fragment de ceràmica, però sí una fulla de sílex molt interessant, així com dos esclats del mateix material. | 08257-54 | Zona oest del municipi al nord de les Colomines. Al camí de Cal Figueres | Jaciment descobert pel Sr. A. Morros d'Igualada, que ho comunicà a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 24 d'agost del 1972. | 41.5076900,1.4859100 | 373643 | 4596225 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El Mas Les Colomines (fitxa 34) està situat al km 12 de la carretera B-220 que va dels Quatre Camins o de la Llacuna a Santa Coloma de Queralt. Cal pendre un camí a la dreta. Es situa prop del terme de Bellprat.Cronologia: Bronze Mig - Bronze Final I (1550-1150 aC), segons carta ArqueològicaEls materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia ( Núms. de referència: M-134 i M-336). | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66219 | Prop del Mas d'en Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-mas-den-sol | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7557. 1985 (rev. 1991) | Jaciment situat en un terreny erm, en una esplanada ,antigament una vinya, actualment coberta de matolls i envoltada de bosc, situada al costat d'un camí, entre La Torre Jordana i el mas d'en Sol, a uns 300 metres cap a llevant d'aquesta darrera casa. Fou descobert durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1985). No s'aprecià cap tipus d'estructura, però sí una certa quantitat de peces de sílex, algun fragment de ceràmica sense forma, d'aspecte del Bronze, i un fragment de destral de basalt polida.Sembla que es tracta d'un lloc d'habitació a l'aire lliure on s'hi havia tallat sílex. També cal indicar la presència de fragments de ceràmica gris medieval. El sílex és d'una certa qualitat. Hi surten fragments amorfs, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. En general no hi ha concreció i, quant a l'alteració, cal indicar un marcat índex de pàtina. No s'ha apreciat desgast, és a dir ,que són peces de sílex rodades, i algunes porten restes de còrtex, Hi ha unes laminetes microlítiques i ascles de tamany regular i no s'ha apreciat cap còdol. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es trobaren abundants esclatsde sílex en superfície, però no es localitzà cap fragment de ceràmica. Segons la Carta Arqueològica, es un lloc d'habitació sense estructures i un taller o centre de producció de sílex., amb cronologia de Bronze (entre 1800 i 650) | 08257-55 | Al centre del terme. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 3 de març de 1985. | 41.5093300,1.5119700 | 375821 | 4596369 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En aquest lloc hi havia una vinya, avui abandonada, i per això els materials surten barrejats en superfície degut a les feines de conreu. Les peces del taller de sílex no estaven en el seu lloc originari. Per arribar a aquest jaciment cal agafar un camí carreter que surt a mà dreta de la carretera C-37 en direcció a Santa Maria de Miralles i, concretament, de davant mateix de cal Ramonet, passat un grup de tres cases (mas de Cal Pompo, mas de Cal Pompei i Torre Jordana). Aproximadament a uns 300 metres d'aquestes cases, a mà dreta i abans d'arribar al mas d'en Sol, hi ha una desviació que cal seguir sempre a mà esquerra fins arribar a una vinya al peu del camí envoltada de bosc de pins, on es troba el jaciment. Al cantó de migdia hi ha un serrat i a uns 300 m. cap a ponent hi ha el mas d'en Sol, al solell, és a dir, a la cara oposadaEls materials es troben al Museu Comarcal de l'Anoia ( Núm. de referència: M-319). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66220 | Jaciment dels Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-segarresos | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7553. 1985 (rev. 1991) | Petit taller de sílex o lloc d'habitació a l'aire lliure ubicat a uns 100 metres al N. de la masia dels Segarresos (Fitxa 39), en un context de bosc de pins, a prop d'uns camps de conreu de cereals. L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc per tal d'evidenciar l'existència d'aquest taller, es localitzaren alguns esclats de sílex en dos sectors - Aproximadament a uns 100 metres al nord de la masia, uns esclats de sílex molt patinats,barrejats amb fragments de ceràmica cuita a foc oxidant i de pasta bicolor i monocroma, així com també de terrissa gris medieval. L'aspecte de la ceràmica oxidant és de tradició tardoromana o de l'Alta Edat Mitjana, com la de Coromines d'Aguilar de Segarra (Bages). -Tres esclats de sílex i varis fragments de sílex en brut, localitzats en el camí que mena al Coll del Camp o dels Segarresos. No s'aprecià cap tipus d'estructura arquitectònica. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es localitzaren alguns fragments ceràmics superficials i algun fragment de sílex en el camí que mena al Coll del Camp o dels Segarresos. També es localitzaren esclats de sílex en una zona boscosa situada uns 100 metres al nord de la masia dels Segarresos i alguns esclats en el camp llaurat de darrera la masia, com a uns 70 metres al nord. Es tracta de dos jaciments, segons la Carta Arqueològica (IPAC) (1991) - Centre de producció o taller de Sílex. Paleolític - Jaciment desconegut medieval (des de època visigòtica a segle XIII. 401-1230) | 08257-56 | Sector sud del municipi. Al camí de Can Segarresos a Sant Magí | 41.4808200,1.4888800 | 373839 | 4593237 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | Legal | Medieval|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | No hi ha restes visibles. Actualment és una explotació agropecuària. Hi ha materials al Museu Comarcal de l'Anoia (Núm. de referència: M-321) i al Museu de Vilafranca del Penedès | 85|87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66221 | Necròpoli del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropoli-del-serral | SALES CARBONELL, J.. 'Necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Anoia)'. A: Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2001. p.207-208. Preactes. SALES CARBONELL, J.; ENRICH HOJA, J.; SERRA GARCIA, J. 'La necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Barcelona). Novetats sobre les necròpolis rurals durant l'antiguitat tardana'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. [Castelló de la Plana] Vol. 17 (1996), p.419-433. Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 7553. 11691 (rev. 1991) Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Àrea Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 | IV-V dC | Jaciment probablement desaparegut | Conjunt arqueològic excavat que proporcionà setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d'ús desconegut d'època tardoantiga (S. IV-V dC). Les estructures funeràries consistien en fosses excavades al sól i revestides de lloses i foren reutilitzades ja que les 16 fosses van proporcionar 26 individus inhumats. Les fosses presentaven una orientació E-O amb el cap dels individus mirant a llevant, la qual cosa fa pensar en un ritual d'enterrament cristià. El fons de cabana excavat al mig de les fosses era de planta ovalada i estava retallada al terra natural sense preparació. Estava construïda amb materials peribles. Els materials arqueològics que la cabana proporcionà són: ceràmica grollera de cuina (precursora de l'alt medieval), TS clara africana i alguns elements de metall, vidre i lítics. Els amuntagaments de pedra detectats podrien haver sostingut les estructures de la coberta. | 08257-57 | Bosc del Serral. Sector Sud del terme. | El jaciment fou descobert durant els treballs d'adequació del terreny per a plantar-hi vinya. L'excavació va tenir lloc en el marc d'una intervenció arqueològica d'urgència realitzada del 23 d'octubre al 10 de novembre de 1995 promoguda i finançada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat i dirigida per Jordina Sales i Carbonell. El jaciment fou posteriorment destruït a causa dels esmentats treballs agrícoles. Una part del jaciment -3 tombes de cista- van ser traslladat i reconstruït al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6) | 41.4858900,1.5015300 | 374905 | 4593782 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Legal | Paleocristià|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un cop realitzada el 1995 la excavació, el terreny fou rebaixat i el jaciment fou destruït, pel que es poc probable que quedin noves restes. Tres de les tombes de cista van ser traslladades i reconstruïdes al costat de l'Església de sant Romà, a l'aire lliure (veure fitxa 6). El jaciment estava ubicat en un terreny erm en un petit turó dins la vall de la riera de Santa Maria de Miralles, vall situada al sud-est de la serra del Pinyol, a prop del límit amb l'Alt Camp i la Conca de Barberà.La Carta Arqueològica classifica el jaciment com a 'Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis ', d'època romana a visigòtica (del III al VIII)No es habitual l'associació entre una estructura d'habitat i una necròpoli, que estan associades habitualment a una capella. Els materials de la cabana permeten datar la necròpolis. | 84|87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66222 | Torrent de Cal Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-puca | Fitxa de la Carta Arqueològica. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Num. 11689. 1985 (rev. 1991) | Jaciment medieval amb estrucures d'habitat, situat en un petit turó a la dreta del camí de Cal Samsó. En aquest lloc es documentà una estructura rectangular de paret seca i es trobaren petits fragments de ceràmica gris medieval. | 08257-58 | Sector oest del municipi, a prop del camí de cal Puça | Jaciment descobert pel Sr. Josep Serra l'any 1993. | 41.5140200,1.5064500 | 375369 | 4596897 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El jaciment es situa en un terreny erm d'un petit turó a la dreta del camí de Cal Samsó, poc abans de la intersecció amb la línia d'alta tensió, i just per sota de la línia elèctrica. Presenta dos forats de furtius.Hi ha materials al Museu Comarcal de l'Anoia.A la Carta Arqueològica el jaciment està classificat com a 'Lloc d'habitació amb estructures conservades' d'epoca medieval (400-1492). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66223 | Antigues escoles i ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-i-ajuntament | XX | Es tracta de dos edificis. El més gran, que anteriorment estava destinat a escoles i a l'ajuntament, és l'actual 'local' social, de titularitat municipal, on es celebren actes de divers format. El més petit, antigament la casa del mestre, és la seu actual de l'ajuntament. | 08257-59 | Carretera C-37 prop del Km. 50 | L'ajuntament, abans del seu actual emplaçament, es situava a l'edifici gran, el de les antigues escoles, on ocupava un petit espai. Part dels carreus del sócol de l'antiga escola pertanyen a l'església de Santa Maria del Castell (fitxa 4), que va patir un intens desmuntage parcial al principi de la Guerra Civil (1936-37) tot i que la finalització de l'escola no va tenir lloc oficialment fins a principis dels anys 40. Amb anterioritat a la construcció de l'edifici de les Escoles (anys 30-40 del segle XX), l'ajuntament s'ubicava a Cal Ramonet (fixa 19) | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66223-foto-08257-59-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al local, a les antigues escoles, hi ha una gran sala on es celebren actes, exposicions, etc. I un petit local tancat destinat a magatzem municipal i a arxiu municipal. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66224 | GR 7-2. Camí de Bellprat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-7-2-cami-de-bellprat | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memoria de les Normes Subsidiaries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) Serra de Miralles- Queralt, Mapa 1.15000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | trams accidentats i cal un manteniment de conservació | Sender de gran recorregut que travessa integrament pel PEIN Serra de Miralles - Queralt i que arriba a Tarragona. Passa pel castell de Queralt i entra al municipi de Miralles per l'Agulla Grossa i travessa el PEIN pel bellmig de la Serra de Miralles seguint en paral·lel el liímit amb el municipi de Sant Martí de Tous, fins els Cups de Sant Joan, on s'incorpora a la carretera C-37 per entrar a Santa Margarida de Montbui on passa per davant de la Censada en direcció Montserrat. | 08257-60 | Camí de Bellprat. NE del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunició entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles amb una via de comunició poc eficient pel começ. . No serà fins el Pla de camins del 1908 el tram de de la B-213. de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme . En aquest context es perseguia una comunició ràpida per la xarxa de Pobla de Claramunt i Iguada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910 amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui de la BV213 , restant així comunicat a la xarxa principal del comerç amb Igualada .El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa una xarxa de camins rurals com el camí vell d Igualada, de la creu del Pla cap a Munia i Françola, i d aquí a la carretera c-37 ( que coincidein amb la Carrerada). El camí de Sant Romà a les Colomines passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat) passant per Mas Pinyer. En aquest context trobem també senders i carrerades, traçats d una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellpart amb Igualada i, d altra banda, la transhumància entre el Pirineu i les planes del Penedès. | 41.5209300,1.5030900 | 375102 | 4597670 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66224-foto-08257-60-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El Sender de gran recorregut GR7-2 presenta unes consideracions especifiques com a camí paisagístic, inclòs dins l'àmbit del PEIN i per tant condicionat per les determinacions sectorials corresponents | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66225 | Sireni del Turó dels Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sireni-del-turo-dels-campassos | Josep Romero Marsal ( 2001) .Turó dels Campassos ( Santa Maria de Miralles, Anoia). Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001 : Comarques de Barcelona 1996-2001 : La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001 http://www.cecianoia.cat/excavacio-i-restauracio-del-sireni-de-santa-maria-de-miralles/ | Restaurat | Restes fòssils d'un sirèni, un vertebrat marí, mamífer herbívor aqüàtic, del gènere Prototherium, que vivia en aigües poc profundes, tropicals i càlides ara fa entre 42 i 49 milions d'anys. Mesurava entre 2 i 3 m. de llarg i podia pesar 400 kg. | 08257-61 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Cal Boyer. Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada. | A la conca d'Igualada i a tota la part septentrional de la Depressió Central catalana , durant el periode eocènic (de 34 a 55 MA), es varen enregistrar dues importants transgressions o 'entrades de mar' provinents del NW, la qual cosa va afavorir la formació de zones eculloses i la presència de vertebrats marins. El 17 de novembre de 2016 amb la inauguració de l'exposició 'Un mamífer aquàtic de 45 milions d'anys: el sireni de Santa Maria de Miralles' al Museu de la Pell d'Igualada, va cloure el projecte principal de la secció de Geologia i Paleontologia del CECI de posar en valor (restauració i exposició) les restes del manatí fòssil de Santa Maria de Miralles. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66225-foto-08257-61-3.jpg | Física | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez; Lluís Rius Font | Parents actuals d'aquells sirenis són els manetins i els dugongs. Son les més antigues restes de vertebrat de la Conca d'Igualada. Va ser localitzat al Turó dels Campassos a finals de 1997 i recuperat en el marc d'unes excavacions d'urgència efectuades el 1998, sota la direcció del geòleg Josep Romero i Marsal. Restaurat pel CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) el 2013. El 2016 es va oficialitzar, per part de la Generalitat, el dipòsit definitiu de la peça, fins llavors en mans del CECI, al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. La peça s'exposà al Museu en una mostra temporal, del 17.11.2016 al 8.1.2017. El 19.11.16 es va celebrar al Museu una Jornada d'Història Natural a l'entorn dels sirenis en ocasió de l'ingrès definitiu del sireni de Miralles al centre. | 124|123 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66226 | Fons arqueològics de Miralles dipositats al Museu de la Pell d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologics-de-miralles-dipositats-al-museu-de-la-pell-digualada | Es tracta de lots de materials arqueològics, com fragments ceràmics o restes faunístiques, apareguts al municipi. La seva cronologia inclou peces neolítiques, de l'Edat del Bronze, ibèriques i romanes. Molts dels materials han estat recollits pel CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) Hi ha peces dels següents jaciments: la Socarrada, Cal Garracurt, Cova de Mas Vilà, Ponent de Mas Colomines, Mas Freixet, Cal Melitó, Fontanilles, Ca l'Albert, Mas d'en Sol, els Segarresos, Cal Sansó, torrent de la Creu de Françola, cova de Valldecerves, Cal Pompet i el Serral. També hi ha un pany i clau descontextualitzats. | 08257-62 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. c/ Dr. Joan Mercader. Cal Boyer. 08700-Igualada | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 78|79|80|81|83 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66227 | Fons de l'Arxiu Comarcal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-digualada | http://www.igualada.cat/cat/Igualada-per-Temes/Cultura/Arxiu-Comarcal-de-l-Anoia | XV-XIX | El fons de documents referents a Santa Maria de Miralles provenen de l'Arxiu Parroquial d'Igualada conservat a l'Arxiu Comarcal i inclou: un llibre de censals de morts de data 1400, testaments des del segle XV, causes judicials des del segle XV, contractes de compra i venda des del segle XVI i relacions d'obres centrades sobretot en el segle XVIII. ACAN 10-41 Parròquia de Santa Maria d'Igualada - Llibre de censals morts de Miralles i altres llocs (1400-1402). - Mateu Vilella i Magda, venen un violari a Joan Francolí, prevere de Santa Maria de Miralles. 15-09-1607. - Testament d'Antoni Puigdengoles del castell de Miralles. 17-07-1440. - Miralles. Procés judicial a la Cort de... (1687). - Miralles. Registre de la Cort de ... (1699 -1705) | 08257-63 | Arxiu Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18. Cal Maco, 08700 IGUALADA | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66228 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-35 | XIX-XX | Es composa de dos fons: Un fons ordenat i classificat per la Generalitat (fins 1994), per l'Arxiu Comarcal d'Igualada, amb quadre de classificació. Un fons pendent d'ordenació arxivística (tota la documentació posterior a 1994 fins avui). Disposem del Quadro de Classificació del fons fet fins 1994 (una còpia a l'ajuntament amb data 2004 i una copia de l'inventari que te l'Arxiu Comarcal d'Igualada en data 2014; ambdos documents coincideixen tot i estar ordenats diferentment). L'inventari consta de diversos lligalls corresponents al segle XX i 2a. meitat del XIX. Destaquem les següents sèries: Llibres d'actes i de sessions (1902-1979); també de plens i de la C. Permanent. També actes Junta Municipal 1908-24 i Llibres ressol. d'alcaldia 1952-72; Jefatura Local Movimiento 1970-76; FET i de las JONS; Secretaria Jutjat de pau 1969-1976; 1952-1984; Corresponedència des de 1946; Expropiacions construcció FFCC Transversal 1884; Comptes des de 1946; Pressupostos 1933-1993; Cadastre 1953-93: Contribucions 1851-1994 Sanitat; obres; Projecte Escola 1937; Escoles Quintes 1939-1982; Cens població; Eleccions, cens electoral; Registre Civil; Matrimonis; neixements; defuncions; | 08257-64 | Ajuntament de Santa Maria de Miralles i Antigues Escoles. C-37 Km. 50 | L'Arxiu Comarcal va classificar in situ el fons el 1994, sense traslladar-lo al Comarcal d'Igualada. Des de llavors no s'ha fet tractament arxivístic. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | L'ajuntament disposa d'un fons informal i no ordenat de fotografies, pròpies i donades per gent del poble (en motiu d'una exposició que es va fer a les escoles), sobre la vida municipal i sobre gent del poble. També disposa de copia del fons fotogràfic de l'Arxiu Comarcal d'Igualada corresponent a Miralles (fotografies de la 1a. meitat del S. XX, corresponents al Castell, a l'església, al Poble Vell i a Sant Romà) | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66229 | Aplec del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell | Aplec que es celebra anualment el 1er. diumenge després de la 2a. Pasqua -Pentecosta- o de la Santissima Trinitat . Consistetix en una caminada al voltant del castell pel matí, en una ruta diferent cada any, que surt i acaba al mateix castell (itinerari circular). Primer es fa un ezmorzar (butifarrada) a la part jussana del castell, i després, la caminada. En acabat es celebra una santa missa a l'esglèsia de Santa Maria del Castell. La festa acaba a l'hora de dinar. De vegades. s'organitzen al lloc espectacles, concerts o jocs per la canalla. Organitza l'ajuntament. | 08257-65 | Castell de Miralles | 41.5181300,1.5190500 | 376429 | 4597336 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66229-foto-08257-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Al 2014 va correspondre al 15 de juny.Crèdits fotogràfics:Foto 1. Aplec del Castell 2014. Foto: ajuntament.Recollit al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.Foto 2. Aplec del Castell. Caminada 2012 (3.6.12) Foto: ajuntamentFoto 3. Aplec del Castell. En motiu restauració església. 23 d'abril1948. Foto: Arxiu Comarcal d'Igualada. Num. Reg. 03024. Autor: J. Castelltort | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66230 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-27 | Festa major d'estiu del municipi, que correspon al 15 d'agost (Mare de Deu de l'Assumpció). Les activitats són les típiques d'una festa major: caminada, concurs de bitlles, balls, missa, sopars.... Els sopars i balls es celebren a la plaça de l'Esglèsia. Organitza una comissió de la festa Major amb el suport de l'Ajuntament i el patrocini de la DIBA i del Consell Comarcal, així com dels tres restaurants del municipi, les bodegues Torres, Petromiralles i altres. | 08257-66 | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66230-foto-08257-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La festa major corresponent a 2014 va tenir lloc el dijous14, divendres 15 i dissabte 16 d'agost i va consistir en: la 15a caminada popular; una missa solemne a l'església de Sant Roman, una exposició 'les motos dels nostres avis' a les antigues escoles, un sopar de festa major, un concert i ball, un concurs de bitlles catalanes, activitats per la mainada, amb un espectacle infantil, un sopar de germanor amb una sobretaula amb actuació de l'humorista Joan Pera i un ball a càrrec d'un grup musical.A Cal Ramonet, s'havien cuinat per la festa major paelles d'arrós per a més de mil personesCredits fotogràfics: fotos subministrades per l'ajuntament.Recollit al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66231 | EIN Sistema Prelitoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-sistema-prelitoral-central | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/plans_especials_de_proteccio_del_medi_natural_i_del_paisatge/plans_delimitacio/fitxers_estatics/ancosa_montagut_carbasi_serra_miralles_queralt.pdf</p> | <p>Espai d'Interès Natural que forma part del EIN Sistema Prelitoral Central (abans Carbasí, Serra de Miralles - Queralt i Ancosa-Montagut). L'espai comprèn territoris de les comarques de l'Alt Camp (municipis de Bellprat i Querol) i l'Anoia (municipis de Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles i La Llacuna). A Miralles compren: a) La Serra de Miralles-Queralt, una ampla franja de menys de 2 km, al NO del terme, paral·lela a la línia divisòria amb els municips de Bellprat i Sant Martí de Tous. El limit SE es la carretera C-37 fins el camí de Cal Puça. En aquest punt el límit enfila cap el SO seguint una linia que voreja el balç de Fontanilles i segueix fins prop de les Coromines. La Serra de Miralles - Queralt presenta l'interès de constituir un espai de transició entre les últimes digitacions dels altiplans centrals i les serres prelitorals centrals. Les seves dues vessants, una de matís continental, i l'altra de matís mediterrani, compten amb una vegetació i una fauna adaptades a la climatologia respectiva. L'espai reuneix un conjunt geològic d'especial interès per presentar un vessant interior continentalitzat i un vessant meridional de caràcter marí. És ric amb relleus calcaris degut a un fenomen de carstificació, i per tant sovintejen grutes i balmes. Els valors paleontològics també són rellevants doncs l'espai és ric en afloraments fòssils (al Turó de la Censada; al Torrent dels Cups; i al Turó de Solà de les Colomines) . L'element d'interès geològic principal es el Balç de Fontanilles. El mantell vegetal està compost, essencialment, de boscos d'alzina i arbredes secundàries de pi blanc. A les obagues resten retalls de rouredes de fulla petita i pinedes de pinassa, a la part més septentrional. Els solells presenten brolles de romaní i bruc d'hivern. Els boscos de ribera estan presents de forma més fragmentària, als torrents i rieres, amb salzeres i omedes. Pel que fa a la flora, es pot trobar el ruac, el genollet i el galzeran. En definitiva, la serra de Miralles és un bon representant de la diversitat paisagística de la Depressió Central oriental. Els ambients de rocam i el seu relleu permeten una població de fauna cavernícola de notable interès; d'altra banda, la diversitat de biòtops fa de Santa Maria de Miralles un espai de nidificació de nombroses espècies d'ocells. b) La serra de Fontfregona, una franja que ocupa al SE un sector limítrof amb la Llacuna, i que forma part de la serra d'Ancosa-Montagut. Les dues franges estan separades a Santa Maria de Miralles per la vall definida per la mateixa riera de Miralles</p> | 08257-67 | Serra de Miralles-Queralt. Terç NO del terme; Serra de Fontfregona. SE del terme. | <p>Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5232100,1.5122500 | 375871 | 4597909 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66231-foto-08257-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66231-foto-08257-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Des de l'ajuntament, es promouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles: les rutes de la Serra i de la Plana permeten el coneixement i el gaudi de la Serra de Miralles. L'espai natural Serra de Miralles-Queralt, segons el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN (Carbasí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut ; gener 2000) presenta els següents límits. Prenent com a punt inicial la cruïlla entre el riu Boix i la carretera B-220 (el punt més occidental de l'espai), i seguint el costat nord de l'espai, el límit discorre seguint el riu Boix aigües amunt, passant per camins, recs i rieres que discorren en sentit est-oest per l'obaga de de la serra de Queralt-Miralles, tot passant per cal Caselles, la Mare de Déu de la Roqueta, cal Macip, can Gol, la Fou, can Vidal, can Milà i can Prim. A l'extrem oriental envolta la Tossa, també a través de camins, amb el canvi sobtat del pendent en zones agrícoles. Pel vessant sud, gran part de l'espai segueix tot amotllant-se al peu de la solana de les esmentades serres seguint principalment les carreteres C-37, a l'extrem més oriental, i B-220, en l'extrem occidental, a més de diferents camins que en sentit est a oest travessen pel vessant sud de la serralada. Part de la superfície de l'EIN està classificat com a espai Xarxa Natura 2000 degut a la rellevància de la fauna, sobretot cavernícola. Superfície total de l'espai: 2.886,89 Ha Superfície al municipi de Miralles: 769,60 ha | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66232 | Balç de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-fontanilles | Ruta de les Vinyes, Serra de Miralles - Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | Balma gegant . Hi ha un salt vertical d'aigua davant la balma, que cau al fons del barranc, on hi ha un pèlag. La balma presenta una font (amb el cartell 'aigua no clorada') i un safareig -rentador. | 08257-68 | Fontanilles. Al centre del terme. | 41.5073700,1.5048600 | 375224 | 4596161 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66232-foto-08257-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66232-foto-08257-68-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'hi accedeix des de la pista no asfaltada per un curt camí a mà esquerra amb passera i recorregut en fusta. El camí està reforçat per un mur de contenció. Hi ha un rètol explicatiu de l'Ajuntament pagat pel PEIN, a la pista. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66233 | Turó dels Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dels-campassos | <p>G. Pilleri, J.Biosca and L.Via The tertiary Sirenia of Catalonia ( 1898). Brain Anatomy Institute. Ostermundingen ( Bern). Switzerland. http://www.cecianoia.cat/excavacio-i-restauracio-del-sireni-de-santa-maria-de-miralles/#prettyPhoto</p> | <p>Jaciment paleontològic de vertebrat marí del paleògen d'edat Eocè, on fou trobat un exemplar de Prototherium del Bartonià, amb connexió anatòmica, almenys 14 vertebres, costelles i crani. segons les NNSS 2002 de l'ajuntament, afloren restes d'ossos de sirènid a la vessant dreta del torrent. En aquesta zona, els estrats geològics, formats per sorres molt compactades, apareixen amb un bossament subvertical, la qual cosa ha afavorit la capacitat erosiva del torrent, que ha causat l'afloriment de la fauna esmentada a la seva vessant dreta (costelles, vèrtebres).</p> | 08257-69 | Vessant sud - sud est del Turó dels Campassos. NE del terme. | <p>Restes de vertebrats localitzades i excavades per Pep Romero a través de CECI ( Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada). La presencia de sirenis ja era coneguda per les col·leccions dipositades al Museu del Seminari de Barcelona en el sector del Castell de Santa Maria de Miralles, localitzades per Lluís Via al 1949. Destaquem altres troballes del mateix nivell d' importància a Tona com a Prototherium Solei o el Prototherium montserratensis trobat a Castellbell i el Vilar</p> | 41.5262600,1.5336600 | 377663 | 4598218 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66233-foto-08257-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66233-foto-08257-69-2.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Hi va aparèixer al 1997 el Sireni que està en mans del CECI (Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) (Fitxa 61) | 124|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66234 | Font de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roma | Ruta de Plana, Serra de Miralles-Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | XX | Font amb una façana arquitectònica de pedra irregular amb 5 plafons encastats de 4 rajoles cadascun, en forma romboidal, amb decoracions florals en blau sobre blanc. A la part baixa brolla l'aigua amb una canonada. La font està enmarcada per un espai obrat en pedra, de forma trapezoidal amb banqueta correguda, Presenta quatre columnes de pedra i dues viguetes de formigó, que serveixen per sostenir una coberta vegetal. Al mig de l'espai hi ha dos columnes o corrons verticals, i una gran llosa plana al terra. Tot l'espai está enllosat. | 08257-70 | Sant Romà. Sud del terme. | 41.4980200,1.5311800 | 377403 | 4595086 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66234-foto-08257-70-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba prop del Mas Sant Romà, en el camí que va del mas a la Múnia. D'aquest surt un camí a la dreta, indicat i senyalitzat, i al cap de uns 50m. es troba la font.L'ambient té interès natural. La font està envoltada d'àlbers, pollancres, arç blanc i canyís, i d'un bosc de ribera, amb gran diversitat d'espècies, prop de la Riera de Miralles. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66235 | Font del Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pas | sense camí i molta bardissa | Font situada entre la riera de Miralles i la rasa del Serral. Aquesta font respon a un brollador natural, sense estructura., proper a la masia del Pas. | 08257-71 | Riera de Miralles | 41.4878400,1.5115900 | 375748 | 4593983 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66235-foto-08257-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66235-foto-08257-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml