Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66236 | Font dels Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-segarresos | sense camí i molta bardissa | Brollador natural de la riera dels Sagaressos, en el seu tram final, gairebé a tocar a la riera del Miralles. La soca morta d'un arbre vell es el testimoni de la proximitat de la font | 08257-72 | Els Segarresos.SO del terme. Prop de la carretera c-37 (Km. 45) | 41.4771900,1.4914000 | 374042 | 4592830 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66236-foto-08257-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66236-foto-08257-72-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La posició en el geovisor IDEC ( Infrastructures de dades espacials de Catalunya) és sensiblement diferent. La localització segons el nostre confident, i ortofoto del 1956 confirmen zones mes arborades que no pas la resta de la riera.. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66237 | Font de Cal Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-morgades | XVIII-XIX | Font situada en la zona alta del safareig de cal Morgades, amb brollador d'uralita i base formada per pedres en forma de pica arran de terra. La seva proximitat presenta banc de pedra tosca, avui coberts per la vegetació. Les aigües son aprofitades pel omplir la bassa en que tenia la funció de safareig, on conserva l'enllosat reclinat per facilitar l'acció de fregar en el seu sector de ponent, el més accessible per rentar. | 08257-73 | Cal Morgades. Est del municipi. | 41.5041600,1.5438800 | 378474 | 4595750 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66237-foto-08257-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66237-foto-08257-73-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66238 | Font de Múnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-munia | cobert de vegetació zona del safareig i banc de pedra | Font situada al marge del camí de la Font , molt proper al nucli de cases de la Múnia, en una zona enclotada, protegida per un mur de pedra amb estructura de banc i safareig. Font de brollador simple de metall i pica de pedra a terra. Les aigües alimenten un safareig, avui en desús però ben conservat, amb lloses reclinades per rentar la roba. El safareig fa de bassa per regar als horts, actualment en producció. A la part del camí que va a l'horta observem dues estructures de pedra, semicirculars, que antigament feien de distribuïdor de l'aigua. En la part d'entrada del camí de la font hi ha una banc de pedra, antigament cobert per una gelosia , un espai romantic per les parelles d'enamorats. | 08257-74 | La Múnia. Sud del terme. | 41.4948600,1.5270200 | 377050 | 4594741 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66238-foto-08257-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66238-foto-08257-74-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de BarcelonaLluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El camí d'accés al safareig es tallat per una tanca de fusta. la Múnia podria ser un topònim àrab | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66239 | Font del Mas Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-soler | La font antiga s'ha perdut i resten estructures actuals | Font situada al marge del camí que dona a la masia de Mas Soler, just per sota del camí de Ca la Parda . Font molt transformada; avui disposa d'una cisterna de formigó i aixeta d'aigua. | 08257-75 | Mas Soler. Sud del municipi. | 41.5057900,1.5290800 | 377242 | 4595951 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66239-foto-08257-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66239-foto-08257-75-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66240 | Font de Cal Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-domenech | Font activa, situada en l'antic camí de can Domènech a uns dos centenars de metres de la masia del mateix nom, de brollador simple i pica de pedra a peu de terra. Les aigües provenen d'una antiga mina d'aigua situada pocs metres més amunt. Les aigües son recollides per un rec cobert de molses, fins alimentar a un antic safareig, avui en desús, situat en el mateix marge del camí . | 08257-76 | Sector central del municipi, a l'extrem oriental de les Planes de Ca l'Erzet | 41.5093200,1.5295200 | 377286 | 4596343 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66240-foto-08257-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66240-foto-08257-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El safareig està en bones condicions, unicament resta cobert de vegetació en el seu perímetre, fuit del seu desús.Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66241 | Font del Balç de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balc-de-fontanilles | Ruta de les Vinyes, Serra de Miralles - Queralt, publicacions de Turisme Total. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | Petita font situada al camí que dona en el Balç de Fontanilles, abrigat sota la zona d'inici de la mateixa balma. La zona de surgència natural a la capçalera de la balma amb presència de falzia ( Adiantum). Les seves aigües alimenten el petit safareig de pedra. La font apareix en la zona de contacte entre les calcàries i les argiles vermelles. | 08257-77 | Balç de Fontanilles. Al centre del terme. | 41.5073600,1.5048000 | 375219 | 4596160 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66241-foto-08257-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66241-foto-08257-77-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Trobem un cartell on ens informa que és una balma i la seva importància arqueològica. Com a curiositat, trobem un petit pessebre dipositat pel grup de jubilats del dimarts. Zona privilegiada per l'aixopluc i per l'aprofitament d aigua corrent per veure i rentar la roba al safareig amb lloses de pedra. S'accedeix des de la pista per un curt camí protegit per una tanca de fusta. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66242 | Font de Cal Pixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pixes | sense camí i molta bardissa | Brollador natural en el costat dret del torrent que va fins al mas d'en Reure, sense estructura. De fet es tracta del nivell freàtic amb aflorament d'aigua. | 08257-78 | Font de cal Pixes. Torrent de Mas d'en Reure. Sud del terme. | 41.4894400,1.5071500 | 375381 | 4594168 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66242-foto-08257-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66243 | Font de ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescola | sense camí i molta bardissa | Font de brollador natural, aprofitada antigament per proveir d'aigua a una antiga piscina envoltada per un conjunt de xiprers arrenglerats. Actualment la font es abandonada i difícil de localitzar per les bardisses. | 08257-79 | Marge de la carretera C-37 a l'alçada del torrent de l'Escolà | Antigament la font per proveïa d'aigua a una antiga piscina. Aquesta va ser el motiu de discussió entre els propietaris fins esdevenir l'abandonament de la font i de l'estructura de la piscina, encara visible i coberta de vegetació. Un conjunt ajardinat a base de xiprers | 41.5191300,1.5240300 | 376846 | 4597440 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66243-foto-08257-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66243-foto-08257-79-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos, de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi (Serra de Fontfregona, Coll de la Llebre i Coll d Orpí) presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66244 | Carrerada de Collderes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-collderes | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) | Carrerada que sortint de Françola puja cap a coll de la Llebre, cap a Rofes i d'allí cap a Sant Sadurní. | 08257-80 | Serra de Fontfregona. Est del terme. | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació ràpida entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles una via poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 quan es projecte el tram de la B-213, de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per la via de Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910, amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui (BV213), per restà així comunicat a la xarxa principal amb Igualada. El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa a una xarxa de camins rurals com el camí vell d'Igualada, de la creu del Pla cap a Múnia i Françola, i d'aquí a la carretera C-37 (que coincideix amb la Carrerada). El camí de Sant Romà, a les Colomines, passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat), passant per Mas Pinyer. En aquest context, trobem també senders i carrerades, traçats d'una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellprat amb Igualada i, d'altra banda, la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès. | 41.5039600,1.5502100 | 379002 | 4595718 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66245 | Font i bassa de Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-ca-lalbet | XX | La font està totalment perduda | Surgència actualment perduda, practicada al sol. No hi ha restes visibles, excepte uns forats practicats al sól. Uns metres més enllà en direcció Sud hi ha una bassa obrada de forma elíptica, orientada nord-sud, que recollia i recull les aigues de l'antiga font. S'observa una petita tuberia que nodreix la bassa al costat nord. El límit oest de la bassa està conformat per la roca natural; el límit est està conformat pel camí que ve de la font. A l'extrem sud de la bassa s'hi observa el desaigüe amb una estructura d'obra que mena a una canalització que porta l'aigua en direcció la masia i la riera. En dos punts la canalització està parcialment coberta per dues lloses de pedra i en un tercer punt per una passera de ciment. | 08257-81 | Ca l'Albet, al NE del terme | 41.5240400,1.5327600 | 377584 | 4597972 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66245-foto-08257-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66245-foto-08257-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un pagès ens ha indicat el lloc exacte de la font: actualment es veuen encara restes del forat al terra d'on sortia la déu. Està molt malmesa i coberta de terra i vegetació: la depressió on es col·locava el recipient està colgat, quasi totalment obliterat. Es troba al costat d'un camí que ve del nord, seguint el curs d'un torrent sec. El camí creua el torrent i mena a la font i pocs metres després a la bassa esmentada. El camí segueix travessant uns camps de conreu i s'encamina al sud, al mas Ca l'Albet (fitxa 7). L'aigua s'ha canalitzat a través de tuberia. Una part s'escola en direcció a la riera. Hi ha diferents registres o arquetes. Amb la font es regaven uns horts que hi ha entre el camí i el torrent, actualment inexistents. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66246 | Xarxa Natura 2000 dins l'EIN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-dins-lein | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000</p> | <p>L'Espai Serra de Miralles-Queralt, que forma part del EIN Sistema Prelitoral Central (fitxa 67), inclou una zona de protecció de fauna en el marc de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110015), en el marc de la denominació menys explícita de Sistema Prelitoral Central. La singularitat fisiogràfica, paisatgística, geològica i paleontològica de l'espai, i sobretot la importància de la fauna cavernícola, justifica aquesta protecció. Els ambients de rocam i el seu relleu que afavoreix la població de fauna cavernícola de notable interès i, d'altra banda, la diversitat de biòtops, fa de Santa Maria de Miralles un espai de nidificació de nombroses espècies d'ocells. Els relleus calcaris i càrstics, rics en cavitats subterrànies, són habitats per fauna cavernícola de gran interès, amb espècies endèmiques com el coleòpter Tycobitinus Listai i els ratpenats de cova, especialment protegits per la directiva de la UE. En quan a vertebrats, a l'espai hi crien l'àliga daurada i el duc i també es detecta presència de l'àliga quatribarrada, de la terrerola vulgar, del gripau corredor i de la serp de ferradura.</p> | 08257-82 | Serra de Miralles-Queralt. Terç NE del terme | 41.4816100,1.4815700 | 373230 | 4593335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-01-31 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies i evitar-ne el seu deteriorament. Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura. D'aquesta manera, la Unió Europea ha establert un marc legal que garanteix la protecció del patrimoni natural i, a més, s'ha compromès a salvaguardar-lo mitjançant la integració a Natura 2000 d'una mostra significativa dels hàbitats i les espècies que millor el representen. Actualment a Catalunya existeixen 115 espais que estan declarats com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) i 73 com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). D'entre els primers, 29 d'ells ja han estat declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) culminant, així el procediment de desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país (dades a 31 de desembre de 2013). | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66247 | Aqüífer Carme - Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 Http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua_subterrania/mas_19_def.pdf | Aquífers present en tot el perímetre de nord, est i sud del municipi, en una franja d'uns 1,5 km. d'amplada, en la zona de drenatge de la riera del Carme, que forma part de l'Aqüífer Carme-Capellades que ocupa un sector important de l'Anoia. Les calcàries amb alveolina de la formació Orpí de la serra de Fontfregona i Freixes, en contacte amb els materials més impermeables de l'Eocè, situat a la plana , afavoreixen la seva surgència, tot i que la complexitat i àmbit d'aquest aqüífers es molt més important afectat per grans estructures estructurals de major abast. | 08257-83 | Riera del Carme. Sud est del terme. | Aquest aqüífer forma part d una zona de drenatge molt més important anomenat aqüífer de les calcaries paleògenes i triàsiques de Gaià - Anoia (sector Anoia). Bàsicament format per una estructura geològica d'encavalcament d'antics materials paleozoic, mesozoic i del paleògen. En aquest context, l'orogènesi alpina va comportar la compartimentació i plegament d'antics materials ja dipositats del paleògen, Juràssic, Triàsic i Palezoic, Els materials de diferent permeabilitat han produint tres aqüífers, què, en contacte amb el sistema de falles de Capellades, crea una bretxa d'alta permeabilitat que afavoreix la surgència d'aigües interiors. | 41.5093500,1.5426300 | 378380 | 4596327 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66247-foto-08257-83-1.jpg | Legal | Cenozoic|Paleògen|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Lluis Rius i Font | L'aqüífer protegit Carme-Capellades està regulat pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, essent d'aplicació allò establert a l'Edicte de 18 de juny de 2001, pel qual es dóna publicitat a l'Acord de 3 de maig de 2001, mitjançant el qual s'aprova la declaració provisional de sobreexplotació de l'aqüífer Carme-Capellades, i l'Edicte de 28 de desembre de 2006, pel qual es dóna publicitat a l'Acord d'11 de desembre de 2006 del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, pel qual s'aprova el Pla d'ordenació d'extraccions de l'aqüífer Carme-Capellades. L'aqüífer de Carme-Capellades està afectat per l'esmentat decret 328/1988, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i que per tant declara sobreexplotat el de Carme-Capellades. Aquest aqüífer s'estén des del sector oriental del municipi de Santa Maria de Miralles fins a Cabrera d'Anoia. En el terme municipal de Santa Maria de Miralles ocupa una superfície de 777,5 ha. Com a mesura de gestió de l'aqüífer, l'any 2003 es va constituir la Junta Central d'Usuaris de l'aqüífer de Carme-Capellades i l'any 2006 l'Agència Catalana de l'Aigua va aprovar el Pla d'ordenació d'extraccions, que situa Santa Maria de Miralles a l'àrea de recàrrega de l'aqüífer. | 123|124|125 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66248 | Turó de la Vinya Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-vinya-vella | <p>http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm</p> | <p>Turó de 736 metres, que dona nom a les antigues zones de conreu a peu de la Serra de Miralles, El Turó de la Vinya havia estat zona de producció de vinya , però , l'abandonament d'aquesta activitat ha propiciat la colonització del bosc.</p> | 08257-84 | Serra de Miralles.Nord del terme. | 41.5225000,1.5126600 | 375904 | 4597830 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66248-foto-08257-84-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Des de l'ajuntament, espromouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles, una proposta de descoberta del paisatge, història i fauna: la Ruta de la Serra, del Castell, de les vinyes, la plana i la Serra de Miralles - Queralt. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66249 | Font de Cal Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-gol-0 | XVIII-XIX | Font protegida en forma de mina ben treballada a base de pedra i volta per set dovelles que conformen un arc de mig punt. Presenta una porta de metall per protegir el seu interior. Actualment presenta l'aquífer amb aigua. | 08257-85 | Pista del torrent de cal Gol. Nord del Municipi | 41.5190800,1.5153300 | 376120 | 4597447 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66249-foto-08257-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66249-foto-08257-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La font esta al marge de la del camí del torrent de cal Gol, just a tocar el camí que va a la plana nort del Turó del Castell. La seva datació podria arribar fins a l'època medieval per la factura i la ubicació, tot i que la manca de documentació no ens permet aproximar-la.Les fonts de Santa Maria de Miralles tenen una qualitat de les seves aigües molt variada en funció, lògicament, del seu subsòl geològic. El sector de la plana del municipi, afloren argiles, gresos i alguns guixos, responsable d'unes aigües més dures, carregades de, en alguns casos de sulfats, mentre que les fonts situades al sector més meridional del municipi: Serra de Fontfregon, Coll de la Llebre i Coll d'Orpí presenten aigües més toves com les fonts de la Múnia, Morgades i Sagaressos. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66250 | Barraca de vinya al Bosc de La Costa 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-bosc-de-la-costa-1 | Barraca de pedra seca de planta rodona i amb parets rectes, cúpula rodona i porta amb una pedra que tanca una aproximació de fileres. | 08257-86 | Bosc de La Costa, al S del terme. | 41.4857200,1.5182500 | 376300 | 4593739 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Forma part de l'inventari del Centre d'Estudis Llacunencs amb el n. 39 (Foto 1, CELL) | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 66251 | Barraca de vinya al Bosc de La Costa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-bosc-de-la-costa-2 | Barraca de pedra seca amb parets fent de contraforts amb una cúpula circular igual que la planta. Porta recta amb dintell d'una sola pedra plana, una mica esbiaxada. Està coberta de vegetació. Tot el lloc està envoltant de nombroses feixes de pedra seca. | 08257-87 | Bosc de La Costa, al S del terme, prop de la Creu del Pla | 41.4848900,1.5185200 | 376321 | 4593646 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66251-foto-08257-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66251-foto-08257-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Forma part de l'inventari del Centre d'Estudis Llacunencs amb el n. 40 (Foto 1 facilitada pel CELL) | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66252 | Goigs a Llaor de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu | ja no es canta | Goigs a llaor de la Mare de Déu venerada a Santa Maria de Miralles. La lletra és la següent: Des del cel ens acarona el vostre amor maternal. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! La vostra primera edat ja fou iris de puresa, brillant en Vós la grandesa que Déu us havia dat, fent-vos sa Mare, se us dóna el mateix Verb eternal. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Quan l'Àngel us visità Plena-de-gràcia us deia, i Tota-Formosa us veia, tal com Déu us va crear. La puresa original de part del Cel us pregona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Vau donar consentiment a la divina ambaixada i així foóreu adorada Mare de l'Omnipotent. Pel vostreamor sense igual jamai Déu no ens abandona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Sacrificat al Calvari, salvà el món, el vostre Fill, guardeu-nos de tot perill i del pecat, que és desvari. El vostre amor és senyal que el Bon Jesús ens perdona De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! La vostra imatge sagrada ens omple el cor d'alegria, i els pobles, nit i dia, amb himnes sou verenada. El vostre nom virginal virtut i gràcia ens dóna. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal Després que els moros desferen els vostres temples, fent guerra els veïns d'aquesta serra en nom vostre els combaterem conquereix fama immortal el vescomte de Cardona. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! Tornada: Entre Vic i Tarragona teniu aquest setial. De Miralles sou Patrona; deslliureu-nos de tot mal! | 08257-88 | Sant Romà | El document escrit del goig es troba a la parròquia de Santa Maria | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 66253 | Goig del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-sant-crist | http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/ | Ja no es canta | Goig en honor al Sant Crist venerat a Santa Maria de Miralles. La lletra és la següent: Puix ens lliga amb dolces malles vostre amor que no té preu Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu En la vostra santa imatge contemplem el nostre Espòs que se'ns llira en maridatge fent-nos do d'ànima i cos. Per aquestes esposalles que amb nosaltres celebreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Bon Jesus, obert de braços, vostre amor ens fa germans. A Vós vénen nostres passos, i ens amoixen vostres mans. L'odi foll de les baralles lluny d'ací foragiteu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Vos heu dit: 'Cor que m'estimi de la creu sap el camí' Qui l'amor us escatima té el seu cor fred i mesquí No us darem pas les deixalles, si d'estimar us ensenyeu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Allà a l'hort de les olives, compadint el nostre fang vostres penes són tan vives, que arribeu a suar sang. Perdoneu les nostres falles per la sang que allà sueu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Els flagells i la corona us feriren cruelment. Vostre exemple ens esperona a seguir-vos fidelment. Despullats de faramelles, prop de Vós sempre ens tindreu Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Pel carrer de l'Amargura, com si fóssiu un vil cuc, us fa caure en terra dura de la creu el pes feixuc. Menysprant folles rialles, us farem de Cirineu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Dalt del cim del mont Calvari la gran obra s'acompleix: sou l'Anyell que, victimari, de la culpa ens redimeix. Vostra sang romp les mortalles i els grillons de l'home reu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Encoratja i ens consola vostra creu que és el camí per a aprendre en vostra escola el bell llibre del sofrir. Vostre amor no té muralles; cap a Vós el món atreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Cercarem vostra abraçada esperant el bes etern, sota vostra creu sagrada que ens defensa de l'infern. Deu-nos força en les batalles, que el perill assetja arreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu En salut i en malaltia d'aquest poble oïu els clams: beneïu cada masia, fecundeu els nostres camps. Doni feina a falç i dalles ja madur, nostre conreu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu Tornada: Puix ens lliga amb dolces malles vostre amor que no té preu: Abraceu als de Miralles bon Jesús clavat en creu | 08257-89 | Sant Romà | El document escrit del goig es troba a la parròquia de Santa Maria. L'associació d'Amics dels Goigs tenien un exemplar del mateix goig però amb un format diferent. | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66253-foto-08257-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66254 | Alzina de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-domingo | AAVV. Arbres de la Comarca de l'Anoia singulars i monumentals. Quaderns d'introducció a la Naturalesa 4 | Alzina anterior a la casa actual de cal Domingo (Fitxa 30), de tronc bifurcat, de tres abraçades de diàmetre de tronc i capçada ben desenvolupada, d'uns 13 metres de diàmetre. El seu aspecte es molt regular i simètric, donat que no te competidors propers. L' alzina situada al marge de la carretera C-37, davant de la cal Domingo. La seva edat aproximada seria d'uns 80 anys . | 08257-90 | Km. 48 de la carretera C-37, davant de cal Domingo. Sud del terme. | Segons fonts orals durant la Guerra Civil sota l'alzina s'hi amagava un tanc | 41.4880800,1.5090400 | 375536 | 4594014 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66254-foto-08257-90-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66255 | Sistema hidràulic dels molins de la Riera de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-hidraulic-dels-molins-de-la-riera-de-miralles | XIX-XX | Conjunt de canalitzacions, recs, basses, rescloses i altres estructures soterrades o a la vista que conformaven el sistema de circulació de les aigües procedents de la Riera de Miralles vinculats als molins fariners existents en aquest sector. El recorregut aniria des dels voltants de sant Romà fins al Molí de Baix, seguint la Riera de Miralles (fitxa 42) i l'aquïfer Carme- Capellades (fitxa 83) i paral·lel a la carrerada o camí de la Llacuna (fitxa 28), al llarg d'uns 2 - 2'5 Km. El conjunt inclou els molins que encara es conserven (Moli de dalt, fitxa 16; Molí del Mig, fitxa 13; Molí de Baix, fitxa 11) i les estructures singulars i visibles (com l'Aqüeducte o Pont del Rec, fitxa 44 i les rescloses de La Françola, fitxa 123, i la resclosa de Sant Romà, fitxa 124) i així com les mines i estructures de canalització soterrades construides en volta de totxo que sobreviuen en alguns trams, abans i després de l'aqüeducte o pont del Rec. El rec discurria soterrat o a l'aire lliure, al mig dels camps. Els actuals conreus de ceps de vinya han desdibuixat o eliminat els rec. També hi ha encara visible, però molt malmesa, l'entrada al rec soterrat a uns 100m.al sud de la casa o molí de Baix o les Serenes. També s'observen recs en superficie excavats al sól, ja fora d'ús, als voltants del Molí de Dalt. També s'inclouen les basses dels molins, que no hem pogut identificar. La del Molí de Dalt va ser eliminada. | 08257-91 | De Sant Romà al Molí de Baix al llarg de la Riera de Miralles, a l'Est del terme | 41.5096100,1.5432000 | 378428 | 4596356 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66255-foto-08257-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66255-foto-08257-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66255-foto-08257-91-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A les NNSS de l'Ajuntament (2002) aquest element està conformat com dos de difents: Sistema hidràulic Sant Romà-Molí de Dalt. Inclouria la resclosa de Sant Romà i el Rec i el Molí de Dalt, amb la seva bassa, així com l'aqüducte o pont del Rec incloent la canalització soterrada en volta.Sistema hidràulic Françola-Molí del Mig-Molí de Dalt. Inclouria la Resclosa de la Françola, el rec (que en alguns trams discorre soterrat, cobert amb volta de totxo) així com els molins del Mig i de Baix amb les seves respectives basses.La Foto 1 correspon a una boca d'entrada de mina a 100 m. al sud del Molí de baix. Foto: IPAC, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la GC ( Agents rurals 2011). Actualment aquesta entrada està molt més malmesa, quasi no es percep.La Foto 2 correspon a un tram de rec superficial prop del Moli de baixLa Foto 3 correspon a un tram de rec superficial entre la Françola i el Molí de DaltLes coordenades UTM corresponen a | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66256 | Camí Vell de la Llacuna a Igualada / Carrerada de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-la-llacuna-a-igualada-carrerada-de-la-llacuna | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memòria de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) Teresa Navas Ferrer (2007) Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona . | Camí que ve de la Llacuna entrant al terme de Miralles per la Creu del Pla, passa per La Múnia, Sant Romà, ca la Ramona, La Françola i Cal Serenes, i a prop de les ruïnes de La Fassina segueix la partió del terme municipal per, prop de cal Coca, adreçar-se cap els boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui). | 08257-92 | SE del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa menor de camins. En el 1900 es projecta la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunicació entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles al marge al ser un sector poc eficient pel comerç. No serà fins el Pla de camins del 1908 que s'executarà el tram de la B-213 de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme. En aquest context es perseguia una comunicació ràpida per una xarxa que incloïa La Pobla de Claramunt i Igualada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910 amb el projecte del tram de la BV213 de Santa Maria de Miralles a Igualada, passant per Santa Margarida de Montbui. El 1918 trobem, ja definitives, les noves carreteres entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Santa Margarida de Montbui. Aquesta nova xarxa es sobreposa i substitueix l'antiga xarxa de camins rurals, i sobretot el camí vell de La Llacuna a Igualada (i que coincideix amb la Carrerada). La carrerada de la Llacuna té la característica de ser una via d'enllaç entre els dos grans eixos de transhumància: la carrerada de la Cerdanya i el camí de la Segarra o carrerada de Coll d'Arca, que surten de Vilanova i la Geltrú i de Torredembarra respectivament per anar a les pastures pirinenques. El terme municipal de Miralles és una zona de pas dels antics ramats d'ovelles que feien la transhumància entre el Pirineus i les planes del Penedès i el Garraf. En aquest context, hi ha documentat el traçat de la carrerada de la Llacuna pel seu pas pel terme de Santa Maria de Miralles, tenint en compte que la Carrerada no es un camí únic sinó un itinerari amb un sentit determinat amb ramificacions laterals. En un primer inici el seu traçat coincideix amb el camí vell de la Llacuna a Igualada, que comença a la Creu del Pla fins la Múnia, Françola i Molí de Baix, sortint del terme municipal, prop de cal Coca, per adreçar-se cap els boscos del Vidal (Santa Margarida de Montbui) i seguir després per Sant Genís i La Llavinera cap al Santuari de Pinós. | 41.5111600,1.5436700 | 378470 | 4596527 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66256-foto-08257-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66256-foto-08257-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Xavier Menédez OPC Diba | En els mapes s'esmenta, en el tram més proper a La Llacuna, com Carrerada de la Llacuna i, més endavant, com Camí de la Llacuna a la Censada Nova. Hem decidit unificar en una sola fitxa la Carrerada de la Llacuna i el Camí Vell.La Censada Nova es una gran casa de Santa Margarida de Montbui. El fet de presentar encara avui el seu topònim en la cartografia actual posa en evidencia la seva utilitat com a via de comunicació principal. La carrerada de la Llacuna està pendent de classificació per la Generalitat (llei 3/1995 de vies pecuàries) | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66257 | Ca la Parda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-parda | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Molt restaurada | Masia de planta rectangular cmposta de planta principal i planta pis, amb teulada de dues vessants que cauen en direcció nord-oest i sud-est respectivament, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana antiga estava al costat sud-est però tant la finestra com la port d'arc de mig punt han estat tapiats i la façana encimentada. La porta principal dona ara a l'interior d'un pati al costat nord-est i que donant al camí presenta una porta d'arc rebaixat amb maons col·locats en llibret i el mur està coronat per unes fileres de teules. Hi ha uns altres petits coberts i edificis annexes vinculats a l'edifici principal. Existeix un pou isolat prop de la casa, al NO. | 08257-93 | Planes de ca l'Erzet. Sector centre del municipi al costat del camí de les Planes de ca l'Erzet | 41.5073200,1.5274700 | 377111 | 4596124 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66257-foto-08257-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66257-foto-08257-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66257-foto-08257-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66258 | Cal Miqueló o Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-o-cal-bitxo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Està ben conservada i s'han fet restauracions | Masia de planta rectangular d'un sol cos i de paraments de pedra, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és de dues aigües que cauen a est i oest,.amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana al sector est compta amb una porta d'arc de mig punt envoltat de carreus de pedra. Té tres pisos d'alçada i a cada pis compta amb petites finestres quadrades. En el sector sud hi ha una estructura afegida de planta rectangular i només compta amb un pis d'alçada. Externament té les mateixes característiques tot i que té una teulada d'una sola vessant al sud. Al N. presenta un altre edifici, aïllat, més modern. Exteriorment està tancada en el seu perímetre per una tanca d'obra. | 08257-94 | Sector central del municipi, al costat de la carretera C-37 | Absent del Nomenclàtor de 1860 i dels repertoris de Riba (1988). Grafiada al Mapa IGE 1914 (com a 'casa', sense nom). | 41.5112200,1.5307400 | 377391 | 4596552 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66258-foto-08257-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66258-foto-08257-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Al vessant del Turó de La Fassina. En alguns mapes la casa està grafiada com La Fassina. La Fassina era una casa avui dia desapareguda, que va ser enderrocada als anys 90, i que es situava davant de Can Bitxo, a l'altre costat del camí que mena a La Françola. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66259 | Mur de pedra seca de Ca l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-de-ca-lalbet | Mur de pedra seca en dos trams separats per la riera i seguint la carretera B-2131. Són murs d'un metre d'alçada i amb uns 7-8 metres de longitud. | 08257-95 | Sector nord-est del municipi molt a prop de Ca l'Albet i al costat de la B-2131 | 41.5240600,1.5337200 | 377664 | 4597973 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66259-foto-08257-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66259-foto-08257-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66260 | Ca la Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-ramona | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Molt reformada | Casa de planta rectangular de petites dimensions, amb planta baixa i primera, i amb teulada partida en dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal orientada a ponent presenta una porta de fusta en un arc rebaixat amb maons plans i una finestra quadrada de petit format i ampit de rajola. La façana està emblanquinada. L'edifici principal presenta dos cossos adossats i un petit tancat. | 08257-96 | Sector est del municipi. Pla de Françola , al vessant de la Serra de Fontfregona | Apareix al Mapa IGE 1914 (com a 'casa'). | 41.5076000,1.5442700 | 378513 | 4596131 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66260-foto-08257-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Darrera la casa hi ha un pou circular. Deu correspondre a una petita explotació vitivinícola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66261 | Premsa de vi de gàbia del Restaurant Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-gabia-del-restaurant-miralles | XX | A l'aire lliure | Petita premsa de vi, de gàbia, moderna. La gàbia o canastra és de forma troncocónica o cilíndrica, feta amb llistons travessers de fusta reforçats per tres anells paral·lels horitzontals de ferro. Conserva la maquinària de premsa a l'interior, tota de ferro, sobresortint el cargol i la femella, amb el mecanisme de pressió o palanca de vaivé. El basament és una recreació de la cassola o pica de pedra, que presenta el corresponen bec per on fluia el most, que s'escolava per entre les obertures de la gabia. | 08257-97 | L'Empalme. Cruïlla entre la carretera de La Llacuna BP-2121 i la carretera a Valls C-37 | La premsa correspon a la casa de pagès que existia en aquest lloc abans de la construcció de la benzinera i el restaurant, anomenada La Palma. De fet l'actual restaurant segueix el perímetre de l'antiga casa, que va ser totalment transformada. La part on avui hi ha el bar corresponia al graner i al carro. La casa va ser construida cap el 1935 quan els propietaris, rabassaires i procedents del Mas Formich, van poder construir amb els seus estalvis una nova casa a la cruilla de les dues carreteres. | 41.4906600,1.5138800 | 375945 | 4594293 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66261-foto-08257-97-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | El bé es de titularitat privada però està exposat a la via pública. El lloc es diu també Quatre Carreteres, l'Hostal de Miralles o L'Empalma. L'element es troba darrera la façana posterior del restaurant Miralles, al costa de la benzinera de Petromiralles, en un indret on aparquen els cotxes. L'entorn del restaurant també està decorat amb bòtes reaprofitades com a testos de plantes. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66262 | El Corralet o Cal Guerxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralet-o-cal-guerxo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. | XIX | Està enrunat | Antic mas en ruïnes. S'adivina una estructura rectangular amb una orientació NE-SO. Tot i que al costat hi passa el camí, la façana principal podria trobar-se al cantó oposat (al SE). A l'extrem més occidental de la planta, a tocar el camí, s'observen les restes d'un cup circular amb cairons, i al costat, una estructura que sobresurt del mur principal de forma poligonal vers el camí. La resta de la planta s'observa amb dificultats a causa de la vegetació. | 08257-98 | Serra de Pinyol. Camí del Bon Portell al Sud Oest del terme | Segons fonts orals, la casa va ser fundada al segle XIX per una família procedent de Ca L'Atzet. Correspon al Corralet d'en Domingo del Nomenclator de 1860. Apareix al Mapa IGE de1914 com a Casa (sense nom). La casa va quedar molt afectada pel gran incendi d'agost de 1975 que va cremar tot el sector de Sant Magí | 41.4914800,1.4946000 | 374337 | 4594412 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66262-foto-08257-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66262-foto-08257-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66262-foto-08257-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També denominat el Corralet de Cal Domingo | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66263 | Material arqueològic del Sepulcre de Santa Maria de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-del-sepulcre-de-santa-maria-de-miralles | Bosch Gimpera, Pere. Sepulcre de Santa Maria de Miralles. a: Crónica de la Secció Arqueològica. Annuari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) 1913-15, vol. 2, p. 811-12. Barcelona, 1915. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000102/00000036.pdf RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | Són 9 peces procedents d'un sepulcre excavat l'any 1914 en el terme de santa Maria de Miralles, sense precisar el lloc exacte, que es troben dipositades a la reserva del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Les peces, amb el num. de registre MAC, són les segünets: 16354- collaret; 16455- destral; 16456- destral; 16457- destral; 16458- ganivet; 16459- ganivet; 16460- ganivet, frag.;16461- cisell, frag.; 16462- cisell, frag. El lot coincideix amb les peces descrites a l'article de Bosch Gimpera a l'Anuari de l'IEC, 1915, vol. 2, p. 811-12. | 08257-99 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Parc de Montjuïc. s/n 08003 - Barcelona | 'A la fi de desembre del 1914 fou trobat al terme de Santa Maria de Miralles un sepulcre el contingut del qual fou adquirit pel Museu Municipal de Barcelona'. Així comença el breu article publicat per P. Bosch Gimpera al butlletí IEC de 1915. Els materials estan localitzats perfectament a l'actual MAC, d'acord amb la informació facilitada pel Museu. També es diu que Mn. R. Lloses va facilitat informació sobre la troballa i el pla del sepulcre (l'article publica planta i secció del sepulcre i una foto amb els materials). El sepulcre estava fet en una cavitat ovalada folrada de lloses de pedra i tapada per una gran llosa. L'esquelet, que no es conservà, estava en posició supina, de E. a W. amb el cap a l'E. L'aixovar estava format per tres destrals polides de fibrolita, trapetzoidals; dues escarpres de quarcita; quatre ganivets de silex (dos de sencers); i un collar de denes de malaquita. No aparegué ni ceràmica ni metall. Es dataria a finals del neolític o principis de l'eneolític. Segons Bosch, el supulcre te paral·lels amb Los Millares. Segons Riba (1988, 210), en un apartat a cura de l'arquèoleg Jordi Enrich i Hoja, es tracta d'un enterrament d'un sol individu en caixa de lloses, o sepulcre de fossa, pertanyent al neolític mitjà-recent català (3500-2500 a.n.e.) | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Aquest jaciment està inclos a les NNSS de l'Ajuntament. Segons aquest instrument de planejament, el jaciment està 'destruït, il·localitzable 1914'. Segons l'article de l'IEC, efectivament, es va trobar el 1914 a Santa Maria de Miralles sense concretar emplaçament dins del terme. Per tant, no es fa fitxa de jaciment pero si dels materials dipositats al MAC. A l'Arxiu Històric del MAC es conserva una mena de memòria de la intervenció de Santa Maria de Miralles, amb el croquis i l'inventari. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66265 | Pont dela carretera B-220 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dela-carretera-b-220 | XX | Té desperfectes i ja no està en ús. | Pont d'un sol ull construït en pedra i amb uns 5 metres d'amplada per uns 15 de llargada. Presenta una barana de pedra en tres segments, un de central que ocupa la part principal del pont i dos amb ampits més petits a les entrades al pont. Totes elles estan acabades en forma arrodonida. L'arc està acompanyat per dos contraforts de forma arrodonida i l'arc té dovelles de pedra. El timpà i l'intradós també són de pedra treballada però de parament horitzontal. | 08257-101 | Carretera B-220. Al sector sud-oest del terme municipal | A l'any 1929 era un camí veïnal en construcció. A l'any 1936 encara estava en construcció. El pont es devia construir a mitjans de segle XX. S'ha realitzat un nou viaducte més ampli i aquest ha quedat inutilitzat. | 41.5002100,1.4993500 | 374750 | 4595375 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66265-foto-08257-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66265-foto-08257-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Formava part de l'antiga carretera de La Llacuna a Bellprat. Es de mitjans del S. XX | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66266 | Cal Campís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campis | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt transformada | Edifici de planta rectangular i de tres plantes (planta baixa, planta primera i golfes), amb coberta a dues vessants, en direcció est-oest i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. És un edifici molt retocat. A la façana que dona al sud hi ha una porta principal d'arc molt rebaixat i finestres amb motllura de dimensions similars a la porta i que presenten les mateixes característiques que les finestres de la segona planta. A les golfes hi ha tres finestres més petites en galeria amb arc de mig punt, motllurades i molt juntes. Hi ha altres petits edificis adjacents. | 08257-102 | Turó de Cal Campís. Oest del terme. | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Campix i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Casa. | 41.4914800,1.4946000 | 374337 | 4594412 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66266-foto-08257-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66266-foto-08257-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Transcrit també als mapes com Cal Campins. Abans conegut com Cal Jaumet | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66267 | Cal Pompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pompo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII-XX | Molt restaurat | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta a dues vessants, en direcció est-oest i de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana està molt refeta i encalada i presenta una estructura simètrica amb una porta central d'arc rebaixat i dos finestres a banda i banda; a la segona planta s'observa un balcó de llosana al centre i dues finestres a cada costat; i al pis de les golfes destaquen tres petites finestres de igual mida. Rodejant l'edifici hi ha petites edificacions adjacents i vinculades a la producció i l'emmagatzematge. | 08257-103 | Planes de ca l'Erzet i vessant SO de la Serra de Miralles Centre del terme. | 41.5082700,1.5214400 | 376609 | 4596238 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66267-foto-08257-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66267-foto-08257-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66267-foto-08257-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Pou al N. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66268 | Mur de pedra seca prop de ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-prop-de-ca-laleix | XIX-XX | Mur de pedra seca que limita dos camps i suporten una terrassa de terra conreada. La direcció que segueix és nord-sud. Són pedres de tamany petit i mitjà. Hi ha uns esglaons poc treballats al costat nord que possibilita accedir entre un camp i un altre. | 08257-104 | Al costat oest de la C-37. Sector N del terme | 41.5201900,1.5250700 | 376935 | 4597556 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66268-foto-08257-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66268-foto-08257-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66269 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XVIII | En ruïnes. Està a punt de caure les poques pedres que encara estan a lloc. | Restes de murs de pedra d'uns 15 metres d'alçada en direcció est-oest i que corresponen a les ruïnes del mas conegut com a ca l'Aleix. La façana principal està orientada a sud-est. Del mas resta el perímetre de murs de paredat comú, que deurien conformar un edifici principal de planta quadrada compost de planta baixa i planta primera, amb cossos complementaris adossats, i un cos aïllat destinat a masoveria o corrals. Es poden identificar algunes estances, com la cuina, el celler, tres cups de vi, etc. S'observen obertures amb llindes de fusta i brancals de pedra, bigues de fusta, reixes, restes d'una premsa, restes d'escales, etc. A la part oest es concentren restes amb pedres caigudes. L'aparell emprat són blocs de pedra a mig treballar de proporcions mitjanes. A uns metres al NO s'ubica un altre edifici, de planta, rectangular, amb dues grans estances,que podria ser la masoveria. | 08257-105 | Sector N del terme. Al costat oest de la C-37, prop del Km. 54 | No hem pogut identificar el mas amb cap dels topònims antics documentats. Devia desenvolupar una notable activitat vitivinícola al segle XIX. | 41.5205400,1.5263000 | 377038 | 4597593 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66269-foto-08257-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66269-foto-08257-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66269-foto-08257-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Situada en un petit turó boscós dels darrers estreps de la serra del Còdol, al peu de la carretera C-37 de Valls a Igualada, a la riba dreta del torrent de cal Pilot. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66270 | Font del Coco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coco | Ple de vegetació i bardissa | Brollador natural, situat al costat esquerra de la Riera de Miralles, entre Cal Domingo i la Costa . En el conreu de la riba dreta trobem un caqui, lloc on hi havia el camí que baixava a la riera. | 08257-106 | Sud del terme. Riera de Miralles | Segons conversa amb el Sr. Pere Argelich Pujadó, l'origen del nom de la font del cocó prové de l'època del seu besavi, inicis del XX, . Un berenar va ser el moriu d'aquest topònim, donat que el seu besavi va anar a la font amb un coco i, mitja closca va ser deixada al costat de la font com a got . Aquest perdurà durant un temps fins arrelar-se com a topònim. | 41.4881800,1.5141300 | 375961 | 4594018 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66270-foto-08257-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66270-foto-08257-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | En els mapes apareix com a Font del Cocó. Està en el límit amb el municipi de La Llacuna | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66271 | Rellotge de sol de Mas Formich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-formich | XX | Rellotge de sol ubicat al costat de ponent de la façana de Mas Formich (Fitxa 32). Es tracta de 6 rajoles de ceràmica sobre una llosa de ciment encarat cap a ponent. A més dels números en xifres romanes hi ha un marc amb motius florals i dues figures al·legòriques de l'agricultura. | 08257-107 | Mas Formich. Sector sud oest del terme. | 41.4962800,1.4964300 | 374499 | 4594942 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 66272 | Creu del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pla | <p>Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 Valls i Prat, Marcel·lí. Cronologia històrica de la Llacuna. 1984 Llenas i Costa, Ramon. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú. 1980 Mapa del Patrimoni Cultural de la Llacuna. Diputació de Barcelona/ Ajuntament de la Llacuna 2012 (Autor: Joan Garcia Targa)</p> | XV | Erosió i desgast | <p>Creu de terme, de pedra, gòtica. Presenta capitell esculturat amb quatre figures humanes o sants i dos escuts, un amb els símbols heràldics dels Cervelló (es la cara que mira a La Llacuna) i l'altre amb una campana sobremuntada amb un sol i una figura borrosa, que podria ser una pinya, símbol de la família Miralles (aquesta darrera es la cara que mira a Santa Maria de Miralles). En una cara presenta la verge, i en l'altra, la crucifixió. El fust es una columna llisa hexagonal i la base descansa sobre tres graons de planta quadrada.</p> | 08257-108 | Carretera La Llacuna-Igualada, a la banda dreta, a la partió entre els dos termes | <p>Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu del Pla es del primer tipus ja que indica la partió entre dos termes, al contrari de l'altre creu de Miralles, la de Françola (fitxa 15). Cal recordar que la fortalesa de Vilademàger (La Llacuna) va passar a partir de 1079 als Cervelló, que gaudien del domini com a feudataris del Comte de Barcelona, fins que va passar als Montcada i desprès als Ducs de Medinaceli.</p> | 41.4826600,1.5186700 | 376329 | 4593398 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Està a la partió de dos termes, La Llacuna i Santa Maria de Miralles, per tant té també una funció termenal. L'IPAC de la GC, la situa a la Llacuna (num. 5839). En determinada bibliografia, se la situa a la Llacuna (p.e Generalitat de C. 1997; veure bibliografia). El Mapa del Patrimoni Cultural de la Llacuna també l'inclou (fitxa num. 87). És BCIN d'acord amb el Decret 571/1963 de 19-03-63 i segons la Llei 16/1985 (BOE 155, 29-06-85), així com la llei 9(1993 de patrimoni cultural de Catalunya. Tot a aquest alt grau de protecció legal, es troba a peu de carretera i és un element fàcil de ser malmès o sostret. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 66273 | Mas d'en Reure. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-reure | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Casa de planta rectangular quasi quadrada amb coberta de teula a doble vessant, orientada NE-SO amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa consta de planta baixa, planta pis i golfes. La façana amb la porta principal dona al SE. La porta original està tapada amb una porta metàlica, però podria ser d'arc de mig punt, atès que sobresurt parcialment part dels carreus de pedra del brancal esquerra. A la part superior hi apareix gravada una data: 1880. A l'esquerra presenta una finestra gran, senzilla; a la dreta, una de més petita. Al centre de la façana principal, sobre el portal, llueix una balconada amb llosana de pedra i obertura a llinda que presideix la planta pis, amb dues finestres petites a banda i banda. Les golfes estan dotades de una petita finestra central i dos ulls de bou ovalats a banda i banda. Tota la façana, i la globalitat de la casa, està arrebossada. Davant de la porta s'observa un paviment de lloses. La casa presenta al voltant diversos coberts o corrals. A destacar la coberta de bigues d'un d'ells. | 08257-109 | Al Sud Oest del terme. Entre la riera de Colomines i el Bosc d'en Serral. | En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix com a C.Pissa i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Pichas. | 41.4919400,1.5042100 | 375140 | 4594449 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66273-foto-08257-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Altres noms: Can Pixes. En alguns llocs consta com a Mas d'en Roure (reure vol dir roure). Podria ser dels anys 30 segons el propietari però a la façana consta la data 1880. En el jardí anterior hi ha corrons i diversos estris agrícoles com a elements decoratius. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66274 | Pou prop del Mas d'en Reure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-prop-del-mas-den-reure | XX | El cup s'està degradant | Pou circular de pedra, amb una boca de pou de metro i mig d'alçada, i coberta per una trapa i pedres, fet d'obra de maçoneria irregular de pedres parcialment arrebossada, que presenta, adosat pel seu costat SE, un cup o dipòsit de planta quadrada pavimentat i recobert (sól i parets) amb cairons grans quadrats | 08257-110 | Mas d'en Reure. Sud Oest del terme. | 41.5100800,1.5209200 | 376569 | 4596439 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66274-foto-08257-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66274-foto-08257-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66274-foto-08257-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba al mig d'un camp de conreu de cereal, per la qual cosa l'accés és dificultós, per que el camp està llaurat o pendent de sega, segons estació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66275 | Pont petit prop del Mas d'en Reure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-petit-prop-del-mas-den-reure | XX | Pont de pedra de petites dimensions amb un sol ull en arc de mig punt sobre una petita riera seca (Riera d'Es Colomines), L'arc està constituit per un primera filada de petites dovelles d'argila (maons o rajola), i a sobre, una segona filada de pedres més grans disposades com a dovelles. La resta de l'estructura fins el nivell de pas està constituïda per maçoneria de pedra irregular. La superficie de pas, estreta, indica que tenia un ús peatonal. | 08257-111 | Mas d'en reure. Sud Oest del terme. | 41.4926500,1.5025300 | 375001 | 4594531 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66275-foto-08257-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La riera és més aviat una canalització artificial, que recorre el costat SO de la carrerada que va de la carretera C-37 en direcció Bellpart, i que es troba al SO de la carretera que va de la Llacuna a Santa Maria de Queralt (B-220) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66276 | Goig del Gloriós San Cristo de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-san-cristo-de-miralles | http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/ | XIX | Encara que ja no es canta | Goig dedicat al Sant Crist i amb la següent lletra: Puig en Creu esteu clavat Per remey del Pecador R. Perdoneu las nostras culpas, Misericordia, Senyor Vos, Rey meu, per enriquirnos Vos dignareu de baixar Del seno de l'Etern Pare A n'aquest mon de treballs, Hont vostra sang deramareu Prenda de infinit valor. Perdoneu, etc. Per treballs y per tristesas Vos sereu molt afligit Dins d'un hort ab tres deixebles La mes tenebrosa nit; No es la menor de totas Veurer un amich traïdor. Perdoneu, etc. Com al mes ruhi dels homes Vareu ser pres i lligat, Y ab molts i grans vituperis A Jerusalem portat, Y allí va maná asotarvos Pilat jutge ab son mal cor Perdoneu, etc. La corona que os posaren Fou per escarni i afront, De punxagudes espinas Per darvos pena i dolor Y tot per lo be del home Objecte de vostre amor Perdoneu, etc. Lo feixuch pes de la Creu Vau portar fins al Calvari, Sufrint pel camí la befa D'aquell poble temerari; Y puig Jesucrist sufrireu Per fernos molt gran fabor Perdoneunos, etc. Vostras robas preciosas Van jugarse'ls malfactors Y despullat enclavaren En Creu vostre diví cos. Allí entremitj de dos lladres Vareu dar al un perdó Perdoneu, etc. Quand en aqueix arbre os miro Així ab los brasos oberts, Nos cridau á penitencia De tots nostres desacerts; Gran error seria'l nostre Si no deyam de bon cor Perdoneu, etc. Per aquesta Santa Imatge Cobran los malats salut, Y la terra mes estéril Dona copiosos fruyts, Dels pobres es sumo amparo Y per tots inmens tresor. Perdoneu, etc. Tornada: Per vostra sang preciosa, Per vostres treballs i afronts, Perdoneu les nostres culpas Misericordia, Senyor. | 08257-112 | Sant Romà | El document fa esment al Sant Crist que és de data 1633. El document és del segle XIX | 41.4990500,1.5298500 | 377294 | 4595202 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pedro Barbado | Goig que ens han fet arribar l'Associació d'Amics dels Goigs. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66277 | Fons documental de Miralles de l'Arxiu Parroquial de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-miralles-de-larxiu-parroquial-de-carme | <p>Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz. Mapa del Patrimoni Cultural de Carme. OPC DIBA. 2010.</p> | XVII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Carme es troba custodiat al despatx de la Rectoria de Carme, en dos armaris metàl·lics amb estanteries. S'hi conserva la documentació relativa a les parròquies de Carme, Orpí i Miralles. El conjunt està compost per varis llibres i algún document solt. Es tracta de llibres d'òbits o defuncions, capítols matrimonials, baptismes, testaments, comunions, llibres de comptes de la parròquia i 'consueta'.</p> | 08257-113 | C/ Sant Martí, 42 08787 Carme | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66277-foto-08257-113-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Informació extreta del Mapa del Patrimoni Cultural de Carme. OPC DIBA. 2010. La foto també pertant a l'esmentat mapa (J. Sales-N. Salazar) | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66278 | Bosc d'utilitat pública CUP 59 Els Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dutilitat-publica-cup-59-els-segarresos | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/gestio-forestal/dar_boscos_publics/dar_que_son_boscos_publics/</p> | <p>Dins de l'espai protegit del Sistema Prelitoral Central s'hi troba la forest pública dels Segarresos . Aquest bosc, que ocupa una superfície de 68,4 ha al sud-oest del municipi, situat al Turó de Pixallits i a la solana de la Serra de Pinyol, i que va estar afectat per un incendi l'any 1974, està inclòs al Catàleg de Boscos d'Utilitat Pública (CUP) definit per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Aquesta forest va ser declarada refugi de fauna salvatge mitjançant la Resolució MAH/3785/2009, de 4 de desembre, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics que hi ha. Aquesta declaració implica la prohibició de qualsevol tipus d'activitat cinegètica i de captura d'animals.</p> | 08257-114 | Serra de Pinyol, prop del Turó de Pixallits. SO del terme. | 41.4816100,1.4815700 | 373230 | 4593335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66278-foto-08257-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66278-foto-08257-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Els boscos públics són els terrenys forestals que pertanyen a entitats de dret públic: Generalitat de Catalunya, ajuntaments, entitats municipals descentralitzades, diputacions, Estat, etc. També es consideren boscos públics el terrenys forestals comunals, l'aprofitament dels quals correspon al comú de veïns d'una població. Aquest va esdevenir públic al 1978 amb la finalitat de prevenir de la erosió o zones inundable. La gran variabilitat d'espais que ocupen i la diversitat d'ecosistemes on són presents, els doten d'una gran diversitat des del punt de vista geològic, climàtic i, per tant, florístic, faunístic i paisatgístic. Durant els últims decennis s'ha produït una sèrie de canvis importants en els usos tradicionals dels boscos que ha provocat una modificació en les condicions de demanda sobre l'ús dels boscos i la manera de gestionar-los. Tant és així que, actualment, la gestió forestal dels boscos públics, té com a objectiu la compatibilització de les funcions de producció amb les funcions ecològiques i les funcions socials. Així doncs, als boscos públics tenim representada la vegetació de les tres regions biogeogràfiques presents a Catalunya: la boreoalpina (amb predomini de pinedes de pi negre, avetoses i prats alpins), l'eurosiberiana (amb pinedes de pi roig, rouredes i fagedes) i la mediterrània (amb alzinars, carrascars, brolles, màquies, matollars,...), a més de la vegetació de ribera. D'altra banda, aquesta heterogeneïtat d'ecosistemes, fa que en moltes de les forests públiques, a més de la funció de producció de fusta, que durant anys ha estat una font de progrés i desenvolupament dels pobles de muntanya, en l'actualitat prenguin especial importància altres funcions ambientals, socials i de protecció del medi natural. | 2151 | 5.2 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66279 | La Caseta de Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-ca-latzet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Petit edifici d'una sola planta, de planta quadrada, amb coberta de teules a doble vessant amb orientació NE-SO, amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una porta centrada amb arc rebaixat, amb dues grans finestres amb la mateixa forma, a cada banda. Ha estat remodelat totalment a l'interior per la nova propietat. A la part posterior (NO) presenta un cobert annex. Davant la casa hi ha un ample pati, i a l'est d'aquest, hi ha un cobert per cavalls. A l'altre extrem del pati es situa el Cup Nou de Ca l'Artzet (fitxa 116). | 08257-115 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Aquesta caseta pertanyia a Ca l'Atzet (fitxa 22) i a l'àvia de Can Jordana, | 41.4919500,1.5045600 | 375169 | 4594450 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66279-foto-08257-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66279-foto-08257-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc i el mas original (Ca l'Atzet, fitxa 22), segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. Forma un petit nucli amb Ca l'Atzet (fitxa 22), Cal Massip (la masoveria, fitxa 23) i el Cup Nou de Ca l'Atzet (fitxa 116). La Caseta de ca l'Atzet és la construcció que ocupa l'extrem NO del conjunt. Aquesta caseta també es coneix per altres noms: la Caseta de la Mestressa i la del tercer home (doncs la propietària es va casar tres cops) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66280 | El Cup Nou de Ca l'Atzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cup-nou-de-ca-latzet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Totalment restaurat | Edifici d'una sola planta i sòtan de planta rectangular amb coberta de doble vessat de teules, orientades NE-SO. A l'extrem SE hi ha un petit edifici adossat que correspon a un gran cup, totalment remodelat. D'aquest es conserven els accessos al cup per la banda NE i SO. | 08257-116 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | Aquest edifici era el Cup Nou de la casa de Ca l'Atzet (fitxa 22), un cup més gran i més modern construït posteriorment als de la casa original, i que es va instal·lar uns metres al NO, a l'altra banda de can Massip, amb un edifici aïllat. | 41.5055800,1.5205400 | 376529 | 4595940 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66280-foto-08257-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66280-foto-08257-116-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Coneixem diversos noms actuals, similars, per denominar aquest lloc i el mas original (Ca l'Atzet, fitxa 22), segons els mapes: Ca l'Atzet, Ca l'Adset, Ca l'Erzet i Ca l'Otzet. Forma un petit nucli amb Ca l'Atzet (fitxa 22), Cal Massip (la masoveria, fitxa 23) i la Caseta de Ca l'Atzet (fitxa 115). L'actual edifici ha estat remodelat completament , i ampliat, per convertir-lo en taller de la ceramista Mary Gumà, pero encara es conserva, totalment reconstruit, el cup original (o l'espai que ocupava), actualment ple d'obra artística de la ceramista. Aquest edifici conté la col·lecció de pintura de Virtuts García Reixach (fitxa 117) i la col·lecció de ceràmica de Mary Gumà (fitxa 118) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66283 | Barraca del Coll d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-dorpi | Es troba a l'inventari de la Wikipedra (Inventari de barraques de pedra seca de l'Observatori del Paisatge de Catalunya) amb Codi: 6879. Data reg: 14.4.2012. Autor fitxa: Josep Ma. Mateu- Ed. Piolet. També al Mapa del patrimoni Cultural d'Orpí (fitxa num. 132) (2014;-15; Autor: Jordi Seró). MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | No restaurada. L'estructura s'hauria de consolidar. | Barraca de planta circular, feta amb pedruscall de mida mitjana. Presenta doble capa de pedres. La porta amida 100 cm. d'alçada. Presenta obertura en esqueixada així que l'amplada exterior es de 98 cm. i la interior, de 78 cm. La porta esta coberta per una llinda formada per una llosa plana, i a sobre, dues lloses planes més. | 08257-119 | Coll d'Orpí. Extrem E. del terme. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos l'aixopluc, per guardar-hi eines o com a alberg de bestiar. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen els materials que es tenen més a l'abast. | 41.5123900,1.5580000 | 379668 | 4596643 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66283-foto-08257-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F Xavier Menéndez | Està a la partió del terme amb Orpí. No està clar a quin dels dos termes està (segons els mapes consultats, la delimitació termenal varia). Aquest element també està inclos al Mapa del Patrimoni Cultural d'Orpí (fitxa num. 132) (2014;-15; Autor: Jordi Seró).S'hi accedeix, des de Miralles, per una pista que surt del camí de la Llacuna de la Censada Nova a l'alçada de Ca La Ramona, en direcció Est, cap a Orpí, i des d'Orpí, per una pista que passa per sota Mas d'en Bosc cap a l'oest, fins a Rofes. Al costat de la barraca hi ha una gran torre elèctrica. Venint de Miralles, la barraca es situa a la part esquerra arran de la pista, tenint la torre elèctrrica en front.En aquest tipus de barraques, per a la seva construcció, s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es començava des de baix, de manera que la seva forma cònica culminava en una gran llosa superior. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta habitualment a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66284 | Barraca de la Mina de bauxita de Serra d'en Pinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-mina-de-bauxita-de-serra-den-pinyol | XX | Sostre enfonsat | Barraca de planta circular, feta amb grans pedres planes a la base i pedruscall de mida mitjana més amunt. La porta presenta obertura en esqueixada i esta coberta per una llinda formada per una llosa plana gruixuda. Presenta el sostre enfonsat. | 08257-120 | Turó dels Segarresos Serra d'en Pinyol. Sud Oest del terme | 41.4864100,1.4805400 | 373153 | 4593870 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66284-foto-08257-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66284-foto-08257-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66284-foto-08257-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Associada a la mina de Bauxita de Serra d'en Pinyol (fitxa 121) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66285 | Mina de Bauxita de Serra d'en Pinyol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-bauxita-de-serra-den-pinyol | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Hi ha molts despreniments. La boca i la trinxera d'accés estan molt cobertes per la vegetació. | Boca de mina practicada al terreny, horitzontal, de molt poca profunditat. Davant de la boca hi ha una trinxera d'accés excavada a l'aire lliure. | 08257-121 | Turó dels Segarresos. Serra d'en Pinyol. Sud Oest del terme | Aquesta mina podria correspondre a la Mina Eulàlia, una de les 5 mines de bauxita explotades al terme. Fou l'empresa Alquímia S.A. la que el 1946 obté el permís d'explotació de la mina de bauxita Eulàlia, amb afectació de 240.000 m2, a les partides de la Serra del Tubau i la Costa de Rubió, que en part eren terres de Bellprat. | 41.4863800,1.4805000 | 373150 | 4593867 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66285-foto-08257-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66285-foto-08257-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66285-foto-08257-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Podria correspondre a la Mina Eulàlia.La ubicació UTM és aproximada. Dona la sensació que es una mina inacabada. Molt aprop hi ha una cabana de pedra seca (fitxa 120) que te una relació directe amb la mina (per aixoplugar-se els minaires, guardar les eines, etc). Molt possiblement es va fer per a extracció de bauxita (per produir alumini). Es troba a la vessant ascendent cap a Bellprat entre els masos de Els Segarresos i can Peritxot. La pista per anar-hi és la que surt de can Torrossolla passant pel Corralet. Al E. del terme, a la zona de Can Raspall, es van explotar mines de bauxita al menys des de 1911 a 1965 (veure mina fitxa 18). Al web municipal trobem informació d'altres boques de mina: Mina de Ferro , Adelaida i de Bauxita la Maria , a l'obaga del Soler 1931 i Mina Carmen prop del coll de la Llebre. La guia del Consell Comarcal de l'Anoia 2007 indica l'existència de 5 minesde bauxita explotades a cel obert i conegudes com mines d'alumini: Mina Maria. (Concessió atorgada 1931); Mina Eulàlia (Concessió atorgada 1946); Mina Carmen (Concessió atorgada 1958); Mina Eloïsa (Concessió atorgada 1958); Mina Pepita (Concessió atorgada 1958) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66286 | Pou de El Corralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-corralet | XX | Pou de planta circular, construit amb pedra irregular, de mida gran. Actualment amida 155 cm. d'alçada màxima i en un extrem s'aprecien restes de les teules d'una antiga coberta descendent. El dìametre exterior és de 205 cm i l'interior, de 136 cm. Presenta una obertura quadrada oberta en esqueixada (100 cm. amplada exterior, 58 cm. amplada interior) dotada d'un marxapeu elevat, en obra, que culmina amb una llosa plana. Un desaigue travessa el pou. | 08257-122 | Camí del Bon Portell al Sud Oest del terme | 41.4902100,1.4963400 | 374480 | 4594269 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66286-foto-08257-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa al mig d'un camp de conreu, molt a prop de les ruïnes de El Corralet, cap al SE de l'antiga casa. L'aigua és ben visible. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66287 | Resclosa de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-francola | XX | Està molt emboscada | Estructura d'obra que creua longitudinalment la Riera de Miralles (Fitxa 42), en un punt on aquesta s'eixample per poder amagatzemar l'aigua. | 08257-123 | Riera de Miralles, al costat del Mas de La Françola | 41.5084700,1.5422800 | 378349 | 4596230 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66287-foto-08257-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66287-foto-08257-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa davant del Mas Françola (fitxa 14) i pràcticament a sota el Pont de Françola (fitxa 43). Forma part del sistema hidràulic dels Molins dela Riera de Miralles. Aquesta resclosa alimentava el Molí del Mig (fitxa 13) i el de Baix (Fitxa 11). | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66288 | Resclosa de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-sant-roma | XX | Estructura d'obra que creua longitudinalment la Riera de Miralles, en un punt on aquesta s'eixample per poder amagatzemar l'aigua. Fa més d'un metre d'alçada i té forma lleugerament curvada. L'aigua hi circula perfectament. | 08257-124 | Riera de Miralles, entre ca l'Oreneta i el mas de sant Romà | 41.5015100,1.5338000 | 377628 | 4595470 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66288-foto-08257-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Forma part del sistema hidràulic dels Molins dela Riera de Miralles. Aquesta resclosa alimentava el Molí de Dalt (Fitxa 16) | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml