Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66289 | Cal Tarragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarrago | <p>HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016</p> | XVIII-XX | Totalment restaurada sobre l'edifici original | <p>Edifici composat de dos cossos rectangulars i altres de complementaris. El principal està orientat nord-sud, amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant, orientada nord-sud, el carener paral·lel a la façana principalLa façana dona a migdia. La porta està definida per un arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra. Presenta una finestra quadrada just a sobre, que correspon a la planta pis. La resta de finestres estan enmarcades d'obra. Tots els paraments són de pedra vista i segons la propietat, són producte de remontar modernament les parets originals, de manera que els sócols són originals fins a una alçada considerable. A l'esquerra de la porta s'adossa sobre la façana un cos quadrat que podria correspondre a l'emplaçament de l'antic cup. En un altre sector de l'edificació es dreça una estructura similar, que podria correspondre a un segon cup.</p> | 08257-125 | Recinte jussà del castell (Poble Vell), aprop del Km. 53 de la carretera C-37 | <p>La casa correspon a l'antiga casa de ca l'Escolà que hi havia al Poble Vell. Es tracta de la única casa existent actualment al recinte jussà del Castell, reconstruïda seguint el perímetre exacte de l'antiga casa de ca l'Escolà, avui coneguda com Can Tarragó. Un cop abandonat el Poble vell, la familia va fer la nova casa a la carretera C-37, a principis del S. XX, just davant del camí que des de la carretera duu al castell, i que va heredar l'antic nom de quan estava al Poble Vell, Can Escolà (fitxa num. 9). Actualment és un restaurant.</p> | 41.5182900,1.5191200 | 376435 | 4597353 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66289-foto-08257-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66289-foto-08257-125-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També conegut per Ca l'Escolà. Està situat a llevant de l'Església. Al pati es conserven un seguit d'elements mobles de pedra: una peanya o llosana de balcó decorada per tres costats amb motllura, posada sobre un fragment de corró cilíndric força gruixut; 2 corrons més; 1 possible bugader o pica d'oli, circular, que no és d'aquesta zona; 5 guardarrodes. Protecció: l'hem posat com a BCIN per que la casa està dins del recinte del Castell (si més no de la part jussana), que està declarat BIC pel decret de castells 1949 | 98 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 66290 | Poble Vell de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble-vell-de-miralles | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988)</p> | XIV-XIX | En estat de ruïna. L'any 2015 s'hi ha fet treballs de desforestació. | <p>Conjunt de cases enrunades situades a l'esplanada (orientada a migdia) que conforma el recinte jussà del Castell de Miralles (Fitxa 1), limitat per la muralla enderrocada que mira a la vall i que està definida per dues torres i el mateix castell. En aquest recinte es trobava l'antic poble medieval de Miralles, del que només queden alguns murs de cases enderrocades, adossades a la part interior de la muralla, i l'anomenada església del castell o de Santa Maria de Miralles (fitxa 4) així com la única casa actualment habitada en el lloc (Can Tarragó, fitxa 125), al costat de l'església, casa que correspon a l'antiga casa L'Escolà. Dins de les estructures de l'antic poblat que corresponen a aquesta fitxa destaquem: una cisterna; un habitage de forma quadrada que podria ser de la família Torrents (foto 2), prop de la muralla; l'antiga esplanada de davant (i a llevant) de l'esglèsia que correspon a l'antic cementiri, que fou traslladat; restes d'un altre habitatge conegut com 'La Casilla', sobre el cementiri i a llevant de l'església, del que s'aprecia una estructura rodona que podria ser un forn de pa (foto 3); etc. A 70 m. a ponent de l'esglèsia es troben les restes d'un gran casal, Can Gol (amb fitxa pròpia, 127)</p> | 08257-126 | Recinte Jussà del Castell, aprop del Km. 53 de la carretera C-37 | <p>Fins al segle XIX el nucli urbà de Miralles es concentrava a l'esplanada inferior o recinte jussà del Castell, al voltant de l'Església parroquial de Santa Maria del Castell. L'any 1845 es cita el castell com totalment enderrocat. Al 1842 hi havia 6 famílies.Hi ha fotografies antigues del poble on es veu, per exemple, l'era comunal que es situava davant el cementiri i l'església. De forma gradual, el nucli habitat es va abandonant i les families es traslladen a la vall, on a finals del segle XIX construeixen noves cases al llarg de la Carrerada de la Llacuna (antiga carretera a Igualada) i de la nova carretera Valls-Igualada (actual C-37) a banda i banda de la Riera de Miralles, bastint el model actual de poblament dispers. L'església perd la parroquialitat, que es trasllada a Sant Romà (1911 o 1915). Fins a la guerra civil (1936), el Poble Vell formava l'única agrupació de cases del municipi, doncs es seguiren habitant algunes dependències de la part baixa. El Nomenclàtor de 1860 també inclou Santa Maria de Mirálles com a Lugar. Entenc que es refereix a l'antic poble, el nucli històric concentrat a la part jussana del Castell.</p> | 41.5178900,1.5188300 | 376410 | 4597309 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66290-foto-08257-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66290-foto-08257-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66290-foto-08257-126-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 66291 | Can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol | <p>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona (2015). Pla director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles. Barcelona, desembre 2015 (Equip redactor: Forgas Arquitectes. Joan Forgas Coll, arquitecte. Anàlisi històrica: Júlia Miquel López (Arqueòlegs.cat).</p> | XVIII-XIX | En estat de ruïna i envaït per la vegetació. L'any 2015 s'hi ha fet treballs de desforestació. | <p>Ruïnes d'un gran casal (450 m2) de varies plantes, del que només queden algunes parets, i envoltat d'altres edificis i coberts, a banda i banda del camí. L'edifici situat més a llevant correspondria a un molí d'oli. L'edifici principal (que seguiex una orientació NO-SE) presenta grans finestrals amb arc de maons rebaixat. S'aprecien altres finestres quadrades i un forn. En planta baixa s'adivina el celler, amb un arc rebaixat de maons; en una de les parets es conserva un boix corresponent als cups de vi. Un altre dels edificis consisteix en un cos rectangular d'us industrial que presenta tres petites troneres. Més allunyada, al sud, cap a la vall, hi ha restes del que podria haver estat una pallissa. Murs de 60 cm. gruix. Paraments de pedra amb morter de calç i elements ceràmics.</p> | 08257-127 | Recinte Jussà del Castell, aprop del Km. 53 de la carretera C-37 | <p>Formava part del Poble Vell de Miralles, dins el recinte jussà del Castell, que fou abanadonat a finals del segle XIX</p> | 41.5184100,1.5174100 | 376292 | 4597369 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66291-foto-08257-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66291-foto-08257-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66291-foto-08257-127-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa a 70 m. a ponent de l'església, i als peus del castell per la part oest, a 32 m de la muralla del recinte sobirà.. S'hi arriba seguint seguint un camí des de l'esglèsia, que després de Can Gol també duu fins el castell. Sembla que es tractava d'un edifici isolat i aïllat respecte del Poble vell, possiblement construit amb posterioritat a aquest. Protecció: l'hem posat com a BCIN per que la casa està dins del recinte del Castell (si més no de la part jussana), que està declarat BIC pel decret de castells 1949 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 66292 | Can Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-samso-0 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219. | En ruïnes | Ruïnes d'un gran edifici, de planta quadrangular, fet de maçoneria irregular de pedres sense arrebossar. Es conserven algunes parets (una està caiguda, de forma quasi sencera, de forma plana sobre el sól) i s'observen algunes finestres, petites i quadrades. En una de les parets sobresurt una estructura circular. A l'exterior, prop d'un dels murs perimetrals, s'aprecia un petit dipósit de líquids, allargat, cobert de volta de canó. L'edifici està disposat de forma paral·lela a un esperó de roca, que protegeix i amaga la casa. Entre el mur de la casa i la roca hi ha un espai tancat aprofitat com a possible corral. | 08257-128 | Entre la Serra del Buscarró i el Turó de Can Meliton | Casa citada com a Can Samsó al nomenclator de 1860-. Riba (1988, 211-212) la cita dins del grup de masies més modernes (del segle XVII en endavant). | 41.5127200,1.5178100 | 376315 | 4596737 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66292-foto-08257-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66292-foto-08257-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66292-foto-08257-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica al mig d'un bosc a ma dreta del camí de ve de can Puça i s'adreça al Grony de Miralles. Segons fons orals, tenia una font de clot i un forn de pa. Creiem que correspon a Can Samsó, una casa citada al Nomenclàtor de 1860 i al llistat de masos de Riba. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66293 | Forn de calç del camí de can Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-can-puca | XIX-XX | Estructura circular i de forma troncocònica, amb les parets de pedra, cobertes per un arrebossat dur, cuit i fort, que servia per fabricar calç. El fons no s'aprecia per que està ple de terra i pinasa, pero amida més de dos metres i mig de fondària. El perímetre de l'estructura està definit per un mur corregut, circular, de pedres irregulars, per sobre de les parets arrebosssades. | 08257-129 | Entre la Serra del Buscarró i el Turó de Can Meliton. Al Nord del treme. | 41.5114500,1.5145000 | 376036 | 4596601 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66293-foto-08257-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66293-foto-08257-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66293-foto-08257-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica a tocar el camí que va de can Puça al Grony de Miralles (a ma dreta del camí), en un punt proper a una torre elèctrica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66294 | Mas d'En Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-sol | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | En ruïnes. Durant el 2015 està sent objecte de rehabilitació | Petit mas força enrunat, en procés de rehabilitació per a usos residencials. Te forma rectangular amb una orientació N-S amb una lleugera desviació SO-NE, amb façana i entrada principal al SE, pràcticament a migdia. La coberta, parcialment esfonsada, es a doble vessant, en direcció N-S amb el carener paral·lel a la façana principal. L'edifici presenta planta baixa i pis. Els paraments, arrebossats, són de pedra irregular, amb un acabat molt pobre i amb cantoneres senzilles i poc treballades. La porta principal, a la façana meridional, és estreta i presenta un arc rebaixat de maons. La finestra del costat i les dues de la planta pis són quadrades, obertes al parament, sense brancals. L'edifici presenta dos petits cossos afegits a la part SO, a l'esquerra de la porta principal. El més oriental està cobert amb teula amb una única vessant cap al NE. A la paret SO hi ha altres afegits, que semblen corrals. En un hi ha un dipòsit quadrangular soterrat. A l'exterior s'observa, prop de la casa, a l'oest, un cup circular de vi recobert internament amb cairons vidrats, ensorrat parcialment, A la part SO de l'edifici hi són visibles les accions de restauració en curs (paviment i teulada) | 08257-130 | Al centre del terme, entre Mas Retou i les Planes de Ca l'Erzet, al vessant S de Serra de Boscarró | Aquest edifici va quedar abandonat i enrunat després d'uns luctuosos successos ocorreguts a la casa, escenari d'un terrible assassinat (un parricidi), molts anys enrera. La casa, ja en ruïnes, va ser objecte d'un intent no reexit de recuperació per part d'uns llogaters. La casa va romandre novament en abandó fins que a l'any 2014 la nova propietat ha iniciat obres de rehabilitació. | 41.5072800,1.5118600 | 375808 | 4596141 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66294-foto-08257-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66294-foto-08257-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66294-foto-08257-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66295 | Cal Ton Pastor o Cal Fadrí del Pompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-pastor-o-cal-fadri-del-pompo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Restaurada | Casa composta per dos cosos rectangulars que conformen una L. Presenta una orientació SO-NE, i l'edifici principal, una petita casa amb coberta a doble vessant SE-NO, amb el carener perpendicular a la façana principal, està composat per planta baixa,pis i golfes, amb una orientació de façana al SE, pràcticament a migdia. La porta principal és rectangular, amb llinda una mica elevada, i llindar recte. Les finestres de la façana -quatre, una en planta baixa i tres al primer pis- són senzilles, petites i quadrades. La finestra de les golfes té acabat pentagonal. L'altre edifici s'adossa parcialment al costat dret de la façana descrita, i consisteix en tres cossos, un primer de planta quadrada de dos pisos i amb porta, amb teulada a una vessant,; un segon cos rectangular, més allargat, d'una sola planta, amb teulada a doble vessant (amb una orientació contrària a la del cos anterior) i amb una porta gran per a usos agrícoles; i un tercer cos allargat disposat paral·lelament a la part posterior dels dos cossos esmentats, i també paral·lel al camí. Aquests darrers elements constructius corresponen a les antigues dependències agropecuàries (celler i cups; així ho fan pensar les grans portes que s'hi obren, una d'elles al camí). Excepte aquesta façana posterior que dona al camí, tot el conjunt està perfectament enblanquinat. | 08257-131 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet, a la vessant SO de la Serra de Miralles | Aquesta casa podria correspondre a Can Francolí, citada al Nomenclàtor de 1860 | 41.5078300,1.5196900 | 376462 | 4596191 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66295-foto-08257-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66295-foto-08257-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66295-foto-08257-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66296 | Cal Correu o Cal Pallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-correu-o-cal-pallers | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Totalment transformada | Casa totalment transformada en un edifici residencial, de planta baixa i pis. Te planta quadrada, amb coberta asimètrica a doble vessant orientada E-O amb el carener paral·lel a la façana principal, i porxo al davant amb coberta a una vessant. L'entrada principal es situa a l'oest, sota aquest porxo. La façana principal (O.) i la posterior (E.) estan arrebossades, mentre que la paret N presenta un acabat de pedra vista amb maçoneria irregular però molt ben acabada. | 08257-132 | A la zona central del municipi, a les Planes de Cal l'Erzet | 41.5047100,1.5235800 | 376781 | 4595839 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66296-foto-08257-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66296-foto-08257-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66296-foto-08257-132-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Pallés, segons el Projecte de Catàleg de Masies Sembla que té un origen força antic, però l'edifici ha estat profundament transformat.El jardi està decorat amb diveres escultures, algunes d'art contemporani | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66297 | Mas Retou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-retou | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX.-XX | Masia de planta quadrangular que presenta una orientació SO-NE, amb coberta a doble vessant SE-NO, amb el carener paral·lel a la façana principal, i composta per planta baixa, pis i golfes. La façana, al SE, dona pràcticament a migdia, i està arrebossada. La porta principal és rectangular, senzilla, amb llindar recte. Les finestres de la façana principal corresponents a la planta pis són senzilles, grans i amb arc rebaixat, sense brancals de pedra. Se li adossen quatre cossos complementaris; un d'ells és un antic cup de vi. El principal s'adossa al costat NE de l'edifici principal: també és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant amb la mateixa orientació que el principal, i amb parets de pedra vista irregular. | 08257-133 | Barri del Mas Retou. Camí de Mas Retou | Apareix al Papa IGE 1914 com a Mas Ratou. Molt transformada al segle XX. | 41.5046700,1.5082200 | 375499 | 4595857 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66297-foto-08257-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Mas Ratou en alguns mapes. Es situa a la part nord del complex residencial (que no urbanització) del Mas Ratou (la casa li dona nom al barri), compost per un conjunt d'una vintena de cases de recent construcció, bastant separades entre elles, comunicades per diversos vials, en un context de parcel·les numerades i del·limitades. Tot i la seva dispersió, és la concentració de poblament més 'densa' de tot Miralles. Es troba a mig camí entre les Planes de l'Otzet (amb qui comunica per una pista que passa per Fontanilles) i l'ajuntament, amb qui comunica per una carretera asfaltada que passa pel cementiri. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66298 | Teuleria de La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-costa | XX | Practicament no queden vestigis. El forn no es pot veure per que està sota uns esbarzers | Restes d'un antic obrador i forn de teules i maons. El forn tal vegada es va desmuntar, però en el seu emplaçament no es pot observar cap vestigi a causa d'una gran massa d'esbarzers. Als voltants hi ha restes dels estreps (fets d'obra, amb maons i totxanes) on s'anclava la maquinària del forn. Tampoc queden restes de la barraca on descansaven i feien guàrdia els fornadors. Encara es veu el camp o era on s'extenien per secar les teules i maons, i a on devien haver les pasteres, segons fonts orals. | 08257-134 | Carretera de La Llacuna (BP 2121) prop del Km. 33 | A finals dels anys 50 del segle XX la teuleria (que ja havia funcionat en etapes anteriors i que llavors estava en desús) ) va ser llogada i explotada de nou i per darrera vegada per una família procedent de Lleida que posteriorment , tres o quatre anys després, es traslladà a Sant Martí Sarroca on fundaren una nova bóvila. Aquesta darrera etapa d'explotació va durar, per tant, molt pocs anys. | 41.4872100,1.5177800 | 376264 | 4593905 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66298-foto-08257-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66298-foto-08257-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66298-foto-08257-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba al costat nord del Mas de la Costa o de La Barquera (Fitxa 27)A dins de la casa, al lloc de la premsa de vi, es conserven alguns elements mobles de fusta per fabricar (amotllat i tallar) maons i teules, corresponents a la teuleria. La producció consistia en teules, totxanes, rajoles i frares (rajoles petites). L'argila s'extreia de l'entorn. La terra es triturava mitjancant trills tirats per rucs. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66299 | Cal Pilot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pilot | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Restaurada | Casa molt restaurada, de planta quadrada, orientada E-O, amb una mica de desviació (SO-NE), amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant amb caiguda a E. i a O. La façana principal dona pràcticament a migdia. Te porta central i dues finestres laterals en planta baixa, tres finestres a la planta primera, i una finestra d'arc rodò a les golfes. La façana posterior presenta finestres rectangulars (dues a planta baixa i tres al pis). L'edifici ha estat ampliat a llevant i a ponent amb dos cossos respectius adossats d'una sola planta amb coberta d'una sola vessant descendent a est i oest, respectivament. | 08257-135 | Nord del terme. Carretera C-37 Valls-Igualada Km 53'5 | 41.5213800,1.5296000 | 377315 | 4597682 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66299-foto-08257-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Can Pilot també es coneix com a Can Carreres, segons el catàleg de masies. La casa o Caseta de Cal Pilot Nou (no fitxada), molt aprop de la casa, a l'altra banda de la carretera, corresponia als masovers de Cal Pilot | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66300 | Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-3 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Rehabilitada modernament | Casa de planta quadrada orientada Est-Oest (amb una petita desviació SO-NE) amb planta baixa i pis, amb coberta de doble vessant amb caiguda a O. I E i amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal dóna a migdia i presenta una porta central amb arc rebaixat amb brancal i dovelles de maons. La planta baixa té dues finestres quadrades a llinda, banda i banda. La planta pis presenta tres finestres rectangulars amb una única llosa com a llinda. Tota la casa està arrebossada però deixa veure les cantoneres, fetes de pedres de bona qualitat. La casa compta a llevant amb un cos afegit, en gran part, un porxo obert, amb una coberta descendent en direcció E. | 08257-136 | La Ventosa. C-37 Km. 49'5 | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el mapa IGE 1914 (com a Ca l'Agustí) | 41.4967500,1.5195200 | 376427 | 4594961 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66300-foto-08257-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66300-foto-08257-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66300-foto-08257-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Forma part d'un grup de tres cases situades entre la Carretera C-37 i la carretera que va de l'ajuntament al Mas Ratou. Pou al darrere de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66301 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | No ha estat restaurada. | Casa de pagès amb planta baixa, planta pis i golfes, orientada SO-NE amb coberta a doble vessant amb caiguda a SO i NE, amb el carener perpendicular a la façana principal. La banda SO de l'edifici presenta un rebaix respecte la coberta, per la qual cosa sembla que un cos se li afegeixi per aquesta banda. Els paraments són de pedra vista, irregular. La façana principal dona al SE, i està caracteritzada per una porta amb arc rebaixat, amb els límits arrebossats. La porta està acompanyada en planta baixa per tres finestres quadrangulars, una d'elles petita. El pis està presidit per un gran balcó central amb llosana de pedra situat sobre la porta, amb tres finestres quadrangulars al costat. Les golfes presenten una petita obertura a la façana. Diversos coosos arquitectònics i coberts lleugers per a corrals i llenyeres s'adossen al llarg de l'edifici. | 08257-137 | La Ventosa. C-37 Km. 49'5 | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Sort). Segons fonts orals, la casa data al menys del segle XIX, i posteriorment va ser ampliada amb un segon pis. | 41.4966100,1.5173200 | 376243 | 4594949 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66301-foto-08257-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66301-foto-08257-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66301-foto-08257-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També esmentada com a Cal Sort. Manté les funcions de casa de pagès, amb pocs canvis. Forma part d'un grup de tres cases situades entre la Carretera C-37 i la carretera que va de l'ajuntament al Mas Ratou. A l'exterior de la casa hi ha diverses lloses propvinents de les tanques de l'antiga carretera. Al pati de la masia es conserven dues teules amb les següents inscripcions fetes al fang: en una diu Juan Grau 1931, i en l'altra, 1931. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66302 | Ca L' Arturo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-arturo | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Rehabilitada modernament | Casa de planta quadrada orientada SO-NE amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta de doble vessant amb caiguda a SO-NE amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal dóna al SE, pràcticament a migdia, i presenta una porta amb arc rebaixat amb brancal i dovelles de maons, amb una finestra quadrada a cada costat. La planta pis presenta tres finestres amb arc rebaixat, i les golfes, una obertura central circular en ull de bou. Els paraments de la casa són de pedra vista, i les pedres cantoneres no presenten diferencies constructives. La casa compta al costat NE amb un petit cos afegit, i amb un parell més de porxos adhetits als paraments externs. | 08257-138 | La Ventosa. C-37 Km. 49'5 | Apareix en el mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el mapa IGE 1914 (com a Cal Carabassé), | 41.4973400,1.5185100 | 376344 | 4595028 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66302-foto-08257-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66302-foto-08257-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66302-foto-08257-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com Cal Carbasser (en alguns mapes, Cal Carabasser o Cabasser). Forma part d'un grup de tres cases situades entre la Carretera C-37 i la carretera que va de l'ajuntament al Mas Retou. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66303 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-3 | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt restaurada | Casa molt senzilla, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, orientada NE-SO, i amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal i caiguda cap al NE i SO. La façana principal es troba al SO. Actualment està arrebossada al complet. La planta baixa presenta dues portes de forma rectangular, i el pis presenta tres petites finestres quadrades. A la casa se li adossa un cobert allargat pel NE i altres cossos quadrangulars.. | 08257-139 | Prop de la carretera C-37, al NE del terme. | La casa podria haver estat construïda als volts del 1917. Correspon a una de les cases que hi havia al Poble Vell, que pertanyia al campaner de l'església parroquial, i que a l'abandonar-se el poble, es va instal·lar en aquest lloc. Per això la casa es diu cal Campaner. Per aquesta raó no apareix al Nomenclàtor de 1860. Riba (1988) cita Can Campaner a la seva llista de cases modernes (a partir S. XVII). Apareix també al mapa IGE de 1914 (Cal Campané), per la qual cosa cal deduir que es anterior a 1917. | 41.5172400,1.5288300 | 377243 | 4597223 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66303-foto-08257-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66303-foto-08257-139-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Situat entre les masies de ca l'Escolà i cal Garracurt, entre el camí i el torrent de ca l'Escolà. Pou al costat de llevant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66304 | Cal Garracurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garracurt | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Molt restaurada | Casa molt senzilla, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, orientada NE-SO, i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i amb caiguda cap al NE-SO. La façana es troba al SE. Es molt senzilla, actualment està arrebossada (emblanquinada) al complet. La planta baixa presenta una porta amb arc rebaixat amb un parell de finestres quadrades a banda i banda, i el pis presenta un balcó central molt estret i dues petites finestres quadrades a cada costat. A la casa se li adossen dos coberts quadrats als costats SO i NE amb cobertes descendents a una vessant en la mateixa direcció. Més enllà, al NO, apareix un altre petit edifici, aïllat, modern. | 08257-140 | Prop de la carretera C-37, al NE del terme. | Riba (1988) cita el mas a la seva llista de cases modernes (a partir S. XVII). Apareix també al mapa IGE de 1914. No apareix al Nomenclàtor de 1860 | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66304-foto-08257-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | A l'exterior de la casa hi ha tres pedres de molí i tres corrons. La casa ha sofert pocs canvis a l'interior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66305 | Cal Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palau | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016. Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials | XV | Deficiències en els paraments de façana i en la tanca o baluard de llevant. | Gran masia pairal composta principalment per dos cases adosades disposades en la mateixa direcció (orientació NE-SO), i ambdues, amb coberta a doble vessant amb caiguda al NO i SE i amb planta baixa, planta pis i golfes. L'edifici més meridional és més gran i presenta planta rectangular, en forma d'ela. La coberta estableix dos parts asimètriques (és més ampla la del NO que la del SE). La façana principal es situa al SE, i al centre de la façana, totalment arrebossada, s'ubica la porta d'arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra. Presenta dues finestes quadrades a cada costat. A la planta pis s'observen tres finestres, simètriques, amb arc de mig punt. Més amunt es veuen, sobre les anteriors, tres finestres molt petites amb la mateix forma, corresponents a les golfes. Actualment, sembla que aquest accés no és actualment utilitzat. A la façana oposada (NO), s'observa un cos adossat modern i una porta d'accés a la casa, de forma rectangular, que és la que actualment s'utilitza. L'edifici més septentrional és més petit i presenta planta quadrada. Té coberta a dues vessants de carener paral·lel a la façana de llevant. La coberta estableix dos parts asimètriques (és més ampla la del SE que la del NO). La façana principal, arrebossada, es situa al SE. La planta pis està caracteritzada per una galeria amb cinc finestres d'arc de mig punt. Tota la façana SE (dels dos edificis) presenta un ample pati delimitat per una reixa de ferro. La porta principal del tancat llueix una data amb números fets de ferro forjat: 1882. El NE del pati està delimitat per un tercer edifici, un cobert antic d'una sola planta, situat al NE de la casa més septentrional, i amb la mateixa orientació que aquesta, amb coberta a doble vessant amb la caiguda orientada a NE i SO. Just davant de la casa septentrional, per la façana posterior (NO), es situen dos edificis circulars adossats o juxtaposats entre ells (més aviat un sol edifici en forma de 8), que corresponen a dos antics cups. Un és més gran que l'altre. Estan construïts sobre una plataforma elevada rectangular, de pedra. Cada cup presenta una porta rectangular elevada en relació al sól exterior, accesible a través d'escales. L'accés a la masia està actualment situat al costat de ponent. | 08257-141 | Al camí de Cal Quintana, al sector NE del terme municipal | Inclosa al Nomenclàtor de 1860 (Can Paláu). Riba (1988, 211-212) cita Palau tant al del grup de masies antigues (fins el segle XVII) com de les posteriors al segle XVII. També apareix al Mapa IGE de 1914. El cognom apareix al fogatge de 1497 i a 1552 on és citat un Antoni Palau de mas Palau. Al 1669 apareix citat Jaume Palau de mas Palau de la Casa Blanca que per dates ha de ser el mateix Jaume Palau que apareix en la mateixa data com a batlle de Miralles. En un capbreu dels anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró Antoni de Magarola i Sentmenat, apareix citat Andreu Palau, pagès. Al 1771 apareix citat Josep Ferrer de Mas Palau. Per tant, la casa podria datar de finals del segle XV, amb successives reformes posteriors. Segons el masover, hi havia una inscripció amb guix ja desapareguda amb la data 1782 (informació Catàleg de Masies). La reixa de llevant té la data de 1882. Segons fons orals locals, la casa té una capella-oratori dedicat a Sant Antoni a l'interior. En aquesta capella s'hi va fer la primera missa després de la Guerra Civil, atès que la església del Castell havia quedat malmesa i la de Sant Romà s'havia convertit en un magatzem. | 41.5160300,1.5313600 | 377452 | 4597085 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66305-foto-08257-141-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | En un dels cups es conserva una petita premsa de gàbia. La casa es situa al final del camí asfaltat que surt de la C-37(Km. 52) en direcció Can Borràs i Can Quintana.Cal Palau constitueix una de les peces més singulars de l'arquitectura de Santa Maria de Miralles, especialment la seva façana orientada a llevant, conseqüència d'una reforma que probablement es va fer a principi del segle XX utilitzant un repertori historicista propi de l'època: ràfec amb estructura de fusta, fris ornamental de maó, obertures emmarcades amb pedra,portalada de mig punt amb motius decoratius vegetals, galeria d'arcades, etc. La seva arquitectura presenta també elements característics de l'activitat agrícola desenvolupada, com són els dos cups adossats a façana de ponent, conformant, el seu conjunt, una volumetria rellevant que, per la seva posició enlairada, constitueix una de les fites més notables del paisatgedel Pla de Can Quintana. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66306 | Font de Cal Rebordosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-rebordosa | XX | Dipòsit rectangular fet d'obra, arrebossat, ple d'aigua, que s'omple a partir d'una canonada que hi desemboca. Està al costat d'un petit torrent. | 08257-142 | Pla de la Quintana, al NE del terme. | 41.5147500,1.5294300 | 377288 | 4596946 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba darrera de can Rebordosa, actualment coneguda com a Can Marqués. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 66307 | Avenc de l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lapotecari | Web Espeleoindex. http://espeleoindex.com/crearPDF.php?id=853 Conesa, X. (1989). GREV (Avenc de l'Apotecari). ANCOSA. Supl. de La Veu d'Anoia (març). Igualada. | Petit avenc de gairebé 5 m. de fondària i 20 m. de recorregut. Entorn Calcari. Es baixa un petit pou de 3 metres de fondària i d'una amplada entre 40 i 60 centímetres fins arribar a una sala, allargada i plena de blocs, d'uns 8 metres de llarg. Des de la base del pou, i en direcció SE, a uns 2 metres s'arriba a un pas estret que s'hagué de desobstruir, que comunica amb una sala (5 metres de llarg per 1,40 d'alt i de 0,60 a 1,20 d'ample) molt concrecionada per formacions totalment blanques. Aquí s'assoleix el punt de màxima fondària: - 4,80 metres. | 08257-143 | Pla de l'Apotecari. Sector sud oest del municipi | Localitzat pel Sr. Josep Vidal, de la Llacuna, el qual informà a membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú (GREV) que durant el mes de gener de 1986 van procedir a la seva desobstrucció i exploració total. | 41.4869000,1.5279400 | 377111 | 4593856 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | La cova està recollida al web espeleoindex. S'ubica al pla de l'Apotecari, a uns 120 metres de la línia divisòria dels termes de la La Llacuna i Santa Maria de Miralles. Des de la Llacuna cal prendre la carretera BP-2121 en direcció a Miralles fins arribar a la creu del Pla. S'ha de seguir una pista forestal a la dreta que passa pel costat de les antigues pedreres i quasi sempre segueix per la part ombrívola de la muntanya, on des d'alguns punt es veu l'encreuament de la carretera de Miralles. Cap al final el camí puja sobtadament, abans d'arribar al pla creua una línia elèctrica i dalt la plana es troba l'antic camí de les Vilates. L'avenc es troba a uns120 metres abans d'arribar i a uns 12 metres del camí a la banda E. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66308 | Cova de Mas Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-mas-vila | Badiella, E.; Fustagueras, J.; Indurain, J. (1977). Estudi geoespeleològic de les cavitats dels voltants del poble de la Llacuna. SIS (5) / Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa: 53-65. Centre Excursionista de Terrassa. | Petita cova de 24 m. de recorregut , s'entorn calcari. S'ubica en una cinglera voltada de bosc que corre paral·lela a la carretera C-37 d'Igualada a Valls, a la dreta de la riera de Carme. La cova està situada a la base de la cinglera, en el límit entre aquesta i el pendent boscós, enfront del mas Vilar (fitxa 29) i sota el Pla de Nonell. En el fons i zona superior d'una gran balma d'uns 15 metres d'ample per uns 6 metres d'alt es localitzen tres boques que per sengles conductes, de poca alçada, desemboquen en una àmplia sala d'uns 2 metres d'alt. Des del fons d'aquesta cambra, lleugerament remuntant, segueix una altra galeria de dimensions més reduïdes i que acaba tancant-se als pocs metres. En el centre d'aquesta galeria existeix una xemeneia que puja uns 3 metres. El vestíbul té una altura d'uns 8 metres, una amplada a la boca d'uns19 metres i una profunditat d'aproximadament de 10 metres.Tota la cavitat, tant parets com sostre i sòl, presenten un emmascarament prou important de formes litogèniques. Al fons de la balma s'hi obren diferents forats, uns per donar llum i altres d'accés. A la cinglera, a dreta i esquerra de la cova, hi ha altres petites baumes. Per les característiques del material recuperat (excavacions 1930 i prospecció 1985), cal classificar el jaciment com una cova natural d'habitació sense estructures i d'enterrament. La cronologia aniria, possiblement, des del Neolític Final-Eneolític fins al Bronze Final III (amb inclusió de materials hallstàttics), ja en un procés de transició de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro (2500-650 aC). | 08257-144 | Sector sud-oest del municipi | De ben segur coneguda des de temps remots. El gener del 1951, en una visita a la Plana d'Ancosa per part de membres del GES- CMB, diuen haver explorat la Cova del Mas Milà, que possiblement és la mateixa que quatre anys més tard, l'abril del 1955 tornen a visitar i ja la citen com a Cova de Mas Vilà, encara que d'aquestes dues exploracions només queda constància al llibre d'activitats del GES. La primera cita concreta que coneixem és l'aportada per membres de la SIS-CE Terrassa que la visiten i topografien l'agost del 1976. | 41.4901200,1.5258400 | 376942 | 4594216 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66308-foto-08257-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66308-foto-08257-144-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com cova de la Françola (en alguns mapes, de Can Vilar). La cova està recollida al web espeleoindex. La cova ha proporcionat evidències d'habitat i enterraments des del Neolític Final i eneolític fins el Bronze Final (veure fitxa de jaciment, 51). També presenta dos murs de pedra seca, que corren paral·lels a l'entrada, relativament moderns. Per accedir a la cova de Mas Vilar, cal agafar un camí que s'inicia a l'esquerra de la carretera C-37 d'Igualada a Valls i que mena per la Carrerada de la Llacuna a Ca la Múnia i a la Creu d'en Pla. En acabar aquest camí, cal pujar per una tartera amb molt pendent fins arribar a la Cova de Mas Vilar, situada a l'obaga, a mà dreta de la riera de Carme i sota el Pla de Nonell, en un context de bosc fresc i ple de vegetació. Des de la tartera i la cova, es veu en lína recta, al fons de la vall, en direcció la riera de Miralles, la gran casa del Mas Vilar.Entenem que no està inclos com a tal (com a cova) a les NNSS de l'Ajuntament (2002), doncs aquest el que fa es inclore'l com a jaciment. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66309 | Capbreu de 1682 a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-1682-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219</p> | XVII | <p>Capbreu realitzat el 1682 pel notari Bartomeu Costa per encàrrec de la baronessa de Miralles amb molta informació sobre el règim senyorial del castell i el terme de Santa Maria de Miralles. Per exemple, hi ha referències a una agrupació de finques del mas de Florençola, on es constata que Josep Alemany, mestre de minyons de la Llacuna, comparegué al domicili llacunenc del procurador baronial Magí Onofre Estalella i, davant el notari Bartomeu Costa,va fer la declaració de tenir i posseir el mas de Florençola, al terme del Castell de Miralles, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Requesens, conjuntament amb 38 jornals de terra, entre boscos, camps, vinyes i horts. El capbreu de 1682 incorpora els antecedents del capbreu de 1522 però hi estableix algunes reduccions en relació al de 1522. Per exemple, la finca del Puig Rubiol, de 6 jornals de vinya, el 1522, que llavors pagava un cens anual de dues quarteres de forment, ara, al 1682, la baronesa li atorga una rebaixa consistent en pagar només una quartera de forment i una 'tassa de vi grech, bo, ardent i fi'. El capbreu de 1682 també recull la declaració d'Isidre Querol, de tenir una casa i 36 jornals de terra, que formaven part del Mas de Florençola, i que el 1522 foren capbrevades per Jaume Carbonell. A mes dels delmes i carnalatge, també paguen tres quartans de forment per al llum sagramental. Els hereus de Jaume Doménech, Paula Doménech i Macià Esplugues, declaren la possessió d'un apartament al costat de la casa habitada per Josep Alemany, que el 1522 fou capbrevat per Miquel Recassens. El capbreu també parla del Molí Vell, declarat per Francesc Morgades (anteriorment havia estat declarat per Antoni Estalella en la capbrevació de 1522 i per Jaume Palau en la de 1649). Corresponien a aquest molí uns 40 jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també paguen els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen 5 sous a benefici de Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim.</p> | 08257-145 | Arxiu de la Corona d'Aragó Carrer Almogàvers, 77, 08018 Barcelona | <p>Capbreu realitzat el 1682 pel notari d'Igualada Bartomeu Costa, encarregat per Luísa Feliciana de Portocarrero-Noronya (duquessa de Cominha, marquesa de Villarreal i comtessa de Valença e Valadares, Alcoutin i Medellín), vidua del cinquè Marqués d'Aitona, Miquel Francesc I de Montcada, mort el 1674, i que fou lloctinent general de Catalunya entre 1647 i 1652. Els Montcada, marquesos d'Aitona, eren per herència barons de la Llacuna i de Miralles i senyors de les terres de Santa Maria de Miralles.</p> | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 1682 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Bartomeu Costa, notari | Un capbreu és un document notarial on en època medieval i moderna s'anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos (emfiteutes o posseidors del domini a canvi d'un cens anual; tenidors de remença o no; alouers o propietaris) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova dels seus drets dominicals. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66310 | Cal Marqués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marques | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Totalment reconstruïda | Casa de planta quadrada totalment renovada i rehabilitada recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener centrat i paral·lel a la façana, que dona al SE, i que presenta porta i finestres rectangulars, així com un sòcol de pedra. La planta baixa està en part soterrada, amb el costat SO en contacte amb el terreny. Presenta dos cossos rectangulars complementaris adossats a la banda NO, més un edifici aïllat al SE. | 08257-146 | NE del terme. Pla de can Quintana | L'antiga casa pertanyia a La Françola i els seus moradors treballaven pels amos de La Françola. Podria remontar-se en origen al segle XIX, amb profundes reformes al llarg del segle XX. Podria ser la casa Can Borràs del Nomenclàtor de 1860, també citada per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Citada com a Cal Rebordosa al Mapa IGE de 1914. | 41.5147000,1.5295100 | 377295 | 4596940 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66310-foto-08257-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66310-foto-08257-146-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com a Cal Rebordosa (al Projecte de catàleg de Masies, on consta com Cal Marqués, també afirma que antigament es deia Cal Franciolí i Cal Rebordosa). Aquesta casa podria ser l'antigament coneguda com a Can Borràs, inclosa al Nomenclàtor de 1860, també citada per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Però no hem pogut constatar la equivalència. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66311 | Cal Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-1 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Totalment reconstruïda | Casa de planta rectangular totalment renovada i rehabilitada recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al NE. A la planta baixa s'observa un portal central d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta primera, tres balcons d'obertura a llinda i barana bombada de ferro forjat. A les golfes, tres finestres petites d'arc rebaixat. Al cos principal se li adossen fins a 4 cossos complementaris. | 08257-147 | NE del terme. Pla de can Quintana | L'antiga casa pertanyia a La Françola i els seus moradors treballaven pels amos de La Françola. El fet que cal Felip no apareixi en el mapa planimètric del municipi realitzat l'any 1914 per la Mancomunitat de Catalunya (Mapa IGE 1914) fa pensar que la casa es posterior a aquesta data. | 41.5140800,1.5281500 | 377180 | 4596873 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66311-foto-08257-147-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66312 | Cal Pixallits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pixallits | RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219. HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici totalment rehabilitat recentment, però que correspon estructuralment a una casa anterior, més antiga. El cos principal, orientat NE-SO, presenta planta baixa i pis amb coberta a doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al SE. La façana, amb un cos adossat a cada banda, presenta entrada i finestres rectangulars. | 08257-148 | Sud del terme, a tocar amb el terme de La Llacuna. Solans de Valldeserves. | Apareix citada al Nomenclàtor de 1860 com a Can Pixallits També apareix al Mapa IGE de 1914 amb el nom de Cal Pixallit. Riba (1988, 211-212) cita Pixallits dins del grup de masies de a partir del segle XVII. | 41.4802200,1.4964100 | 374466 | 4593159 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66312-foto-08257-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66312-foto-08257-148-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Segons el Catàleg de Masies, la casa també té el nom de Cal Santacana, que és el nom anterior (més antic). L'edifici es totalment nou i no conserva elements exteriors visibles antics, pero la casa existia almenys des del segle XIX ja que apareix citada al Nomenclàtor de 1860. Hi ha corrons a l'entorn. L'any 2016 es va tramitar un Pla Especial Urbanístic per a la regulació de l'edificabilitat i usos a la masia de Can Pixallits que inclou un recordatori en cas de descubriment de restes. A tocar amb la Riera de Miralles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66313 | Torre Jordana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-jordana-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Habitatge o casa d'estiueg, de planta quadrada, orientada NO-SE, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a quatre vessants. La façana principal dona al SE i està caracteritzada per una entrada estreta centrada. A l'esquerra -al S.- hi ha un cos adosat de forma semicircular, i a l'esquerra, una pergola, que s'adossa a la façana per sobre una gran finestra rectangular. El pis presenta en façana tres finestres rectangulars, la central, més petita. Tot l'edifici està arrebossat de blanc. L'immoble es situa sobre d'un podi elevat tancat amb balustres a la façana principal, i travessat per unes escales que porten directament a la porta de l'habitatge. | 08257-149 | Planes de l'Arzet. Al centre del terme | La va fer construir el Sr. Jordana, natural de Cervera, que va fer fortuna a Cuba. En tornar, comprà els terrenys de bona part de la Plana de l'Arzet i va edificar la Torre Jordana com a torre d'estiueig cap el 1953 (es la única torre d'estiueig de Miralles). Després es va anar venent les cases i les parcel·les. | 41.5086500,1.5199700 | 376487 | 4596282 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66313-foto-08257-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda com la Torre.Sobre la porta d'entrada hi ha una placa de ceràmica amb la data 1953. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66314 | Creu de Coma-roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-coma-roques | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XX | Creu de ferro situada al cim del Turó de Coma-roques, constituïda per dues barres metàl·liques primes entrecreuades perpendicularment, de secció circular, que presenta una figura de crist crucificat | 08257-150 | Turó de Coma-roques. NO del terme. Fent partió amb Sant Martí de Tous | Abans era de fusta. Sembla que la va erigir gent de Tous per commemorar una pesta que va haver a Sant Martí de Tous. La creu podria ser obra d'Enric Senserrich, escultor de Tous. Creiem que es tracta de la mateixa creu que cita Ribas (1988, 218) -un gran crucifix de ferro forjat al cim del Puig de la Ferriola- | 41.5195100,1.5061000 | 375351 | 4597508 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66314-foto-08257-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66314-foto-08257-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Està ubicada al cim del turó, a la partió amb el municipi de Sant Martí de Tous, dintre del terme de Santa Maria de Miralles per pocs metres. El turó s'eleva darrera del puig on s'ubica el Castell. Les dues fotos, corresponents a una caminada de 2012, han estat facilitades per l'ajuntament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66315 | Barraca prop de Cal Felip de l'Obada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-felip-de-lobada | Cúpula enfonsada parcialment | Barraca de pedra seca amb una cúpula circular igual que la planta. Porta recta que ha perdut el dintell. Per sobre d'aquest es percep una gran perdua de part de la cúpula de la barraca, de manera que es perllonga l'obertura de la porta cap el centre de la cúpula, que apareix esfondrada parcialment. | 08257-151 | E del terme. Coll de la Llebre | 41.5029400,1.5497000 | 378958 | 4595606 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66315-foto-08257-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66315-foto-08257-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66315-foto-08257-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66316 | Cal Felip de l'Obada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-de-lobada | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | Casa que consta de planta baixa, pis i golfes, de planta quadrangular, orientada d'est a oest, amb coberta de doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al S. La façana, a migdia, es compon d'una entrada senzilla centrada amb arc rebaixat, amb dos finestres rectangulars horitzontals a banda i banda. El primer pis presenta tres finestes rectangulars verticals, idèntiques i simètriques. El punt més alt i centrat de la façana, sota el carener, presenta un petit òcul circular, corresponent a les golfes. A banda i banda de l'edifici principal descrit, s'hi adosen diversos cossos afegits. El de la dreta ( a l'E.) -que correspon a un magatzem amb una entrada gran per a vehicles indistrials- és allargat i presenta coberta descendent cap a l'est. Tot l'edifici està uniformement arrebossat. | 08257-152 | E del terme. Serra de Fontfregona | Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (C. Felip) i en el Mapa IGE de 1914 (Cal Felip). Aquest fet i la perda gravada amb l'any 1881 ens indiquen una cronologia de al menys segle XIX. | 41.5026200,1.5513000 | 379091 | 4595568 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66316-foto-08257-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66316-foto-08257-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66316-foto-08257-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es troba entre el Coll de la Llebre i la Serra de Fontfregona, al final del tram de Miralles del camí del Pla de Fonts que ve de Can Cisquet i Can Morgades (camí de Can Morgades), a tocar amb la partió del terme de la Llacuna. De fet, la partió passa pel mig de la casa. El camí s'adreça al Pla de Fonts (La Llacuna). La següent casa del camí és can Genet, ja a La Llacuna.A l'exterior de la masia, es conserva una pedra coronada amb arc rodó que porta la inscripció central CAN FELIP 1881 i una inscripció inferior a l'extrem dret amb les inicials J.J. i una data de la qual només s'identifica un 1 com a primera xifra (Catàleg de Masies) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66317 | Cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisquet-0 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XX | Casa reformada modernament | Casa que presenta el cos principal i original de planta quadrangular. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis sota teulada, i està orientada NE-SO, amb coberta de doble vessant amb el carener centrat i perpendicular a la façana, que dona al SE. La façana es compon d'una entrada senzilla centrada amb arc rebaixat, amb dos finestres verticals de la mateixa forma, a banda i banda. El primer pis presenta tres finestes rectangulars verticals, estant la del mig a una alçada lleugerament superior. El segon pis presenta tres finestres, més gran la central que es troba sota el carener, i que correspon a les golfes. A banda i banda de l'edifici principal descrit, s'hi adosen dos cossos afegits d'una planta amb coberta a una vessant.. El de la dreta (a l'NE. ) presenta coberta descendent cap al NE i dona la volta a l'edifici cobrint part de la façana posterior (NO) . Tot l'edifici està uniformement acabat amb pedra vista de tamany mitjà i irregular. | 08257-153 | E del terme. Serra de Fontfregona. | Es troba al Mapa IGE de 1914 com a cal Cisquet | 41.5003500,1.5421500 | 378323 | 4595329 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66317-foto-08257-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66317-foto-08257-153-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66318 | Fita de terme del Pla dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-pla-dels-frares-0 | DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016). Núria Cabañas. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. Diputació de Barcelona / Ajuntament de Sant Martí de Tous. 2017 | XIX-XX | Fita de pedra en forma de prisma recte triangular d'uns vint centímetres de costat a la base i quaranta-cinc centímetres d'alçària. Té gravades les inscripcions T 18, M 24 i M 2 a les cares corresponents als municipis de Sant Martí de Tous, de Santa Margarida de Montbui i de Santa Maria de Miralles, respectivament. (T de Tous; M de Montbui; M de Miralles). La fita està desenterrada. Es situa a la partida del Pla dels Frares, al capdamunt d'una divisòria d'aigües, a uns dos-cents seixanta-cinc metres al nord del marge nord de la carretera C-37 i a uns quatre-cents cinquanta metres a l'oest de la Censada (SM de Montbui). | 08257-154 | Pla dels Frares. Punt on conflueix la partió dels termes de Miralles, Tous i Montbui. NE del terme | 41.5327600,1.5351800 | 377802 | 4598937 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66318-foto-08257-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Es situa al punt exacte on conflueixen els termes municipals de Santa Maria de Miralles, Sant Martí deTous i Santa Margarida de Montbui. Es la fita 8 de la delimitació arbitrada per la Generalitat i publicada al DOGC (RESOLUCIÓ GRI/3135/2015, de 22 de desembre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Martí de Tous i de Santa Maria de Miralles. DOGC Núm. 7055 - 9.2.2016).Fotos: Pere Tardà/Núria Cabañas (Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Martí de Tous. 2017) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66319 | Can Xerraminis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xerraminis | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 | XIX-XX | En ruïnes. Coberta de vegetació | Masia en ruïnes. Conserva una façana amb finestra central, amb brancals i arc rebaixat fetes de rajola. La maçoneria del parament, de pedruscall irregular, és de mala qualitat. La planta de l'edifici era rectangular, força allargada, de dimensions reduïdes. S'observa un nivell soterrat o sòtan. | 08257-155 | Serra de Fontfregona. Est del terme | Can Xerraminis apareix en el nomenclàtor de 1860. Riba (1988, 211-212)) inclou Xerraminis al llista de masies modernes (del segle XVII en endavant) | 41.5038700,1.5480500 | 378822 | 4595711 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66319-foto-08257-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66319-foto-08257-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66319-foto-08257-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66320 | Forn de guix de Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-fontfregona | XX | Estructura circular amb parets de pedra, possiblement un forn de guix (per la mida i morfologia, podria ser un pou de neu però ens inclinem per un forn de guix doncs sabem que la casa de Fontfregona, de la Llacuna, produia guix). El fons no s'aprecia per que està ple de terra i pinassa (hi ha, de fet, tres pins a l'interior). El perímetre de l'estructura està definit per un mur corregut, circular irregular, amb maçoneria poc acurada; la paret presenta dues obertures rectangulars. El diàmetre és excepcionalment gran. | 08257-156 | Serra de Fontfregona. Est del terme | 41.5066000,1.5516200 | 379125 | 4596010 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66320-foto-08257-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66320-foto-08257-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66320-foto-08257-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Està a prop del Mas de Fontfregona (terme de La Llacuna) (a 200 m. en línia recte), pero el forn està en terme de Miralles | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66321 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal d'Igualada. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal-digualada | XX | L'Arxiu Comarcal d'Igualada inclou un fons de 29 fotografies que van de l'any 1928 a l'any 1974, la majoria de Procopi Llucià (que consta com a autor). Tres corresponen a la creu de Françola (1931, 1940, 1940); una a la Creu del Pla (1928); sis a l'esglèsia de Sant Romà (1934, 1937, tres de 1947, 1974); nou a l'esglèsia de sant Maria de Miralles o del Castell (3 de 1934, 3 de 1937, 1939, 1948, aplec al Castell de 1948); sis a la visita del Governador Civil Antonio Correa Veglison el 5 de maig de 1944; i quatre més de paisatges i objectes diversos. | 08257-157 | Arxiu Comarcal d'Igualada. Plaça de la Creu, 18. Cal Maco, 08700 IGUALADA | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Procopi Llucià i altres | Part del fons fotogràgic és una donació del fotògraf igualadí Procopi Llucià, que va fer extensos reportatges dels pobles de la comarca entre els anys 1934 i 1936 amb preferència per les ermites, castells, masies i vistes de pobles. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66322 | Edifici industrial prop de cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-industrial-prop-de-cal-cisquet | XX | En ruïnes | Edifici de planta rectangular, que amida aproximadament 15 m x 6'5 m. Orientat SO-NE. L'edifici és de maçoneria de pedra irregular amb morter, de mala qualitat, sense arrebossar. Les quatre cantonades estan reforçades amb recubriment de ciment. Cadascun dels costats curts, al NE i al SO, presenta una obertura d'entrada de gran format. Els costats llargs presenten tres finestres rectangulars definides amb marcs de ciment pels quatre costats, reforçades amb una llinda gruixuda de ciment. Les finestres estan separades, a la part externa del parament, per tirades verticals d'arrebossat de ciment (4 en total, dos a les cantonades i dos al mig, que distribueixen les tres finestres). No hi restes de la coberta. | 08257-158 | Obaga de sant Romà. Est del terme. | 41.4999700,1.5413600 | 378256 | 4595288 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66322-foto-08257-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66322-foto-08257-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66322-foto-08257-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | No hem identificat l'ús de l'edifici, pero podria tenir a veure amb les mines de bauxita, com a oficines i magatzem d'eines i explosius. Està a 70 m. de Cal Cisquet en línia recte. Al costat de l'edifici hi ha una barraca circular (fitxa 159) | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66323 | Barraca prop de cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-cisquet | XX | Barraca feta de pedra seca, de planta circular. Maçoneria irregular. Està sencera, però la cupula té força pérdua de pedres. La porta es rectangular i presenta una llinda amb dues pedres planes, però està reforçada per una llinda de ciment. | 08257-159 | Obaga de sant Romà. Est del terme. | 41.5000100,1.5412700 | 378249 | 4595292 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66323-foto-08257-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66323-foto-08257-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66323-foto-08257-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Està a 80 m. de Cal Cisquet en línia recte, al costat de l'edifici industrial (fitxa 158). Per tant, podria tenir a veure amb l'explotació de les mines de bauxita. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66324 | Fons de Ciències Naturals de Miralles dipositats al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-ciencies-naturals-de-miralles-dipositats-al-museu-de-vilafranca | <p>Al Museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) hi ha un total de 23 peces de la secció de Paleontologia que corresponen a fauna representativa marina de l'eocé (totes de malacologia i d'invertebrats excepte una, la 4632), i una peça de la secció de mineralogia. Totes les peces són de procedència desconeguda (s'ignora el jaciment, tot i que consta que pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles) i a la majoria de les fitxes no consten les circumstàncies o la font d'ingrés, tot i que alguns casos corresponen a donacions procedents de recol·leccions d'afeccionats locals com mossèn Lluis Via, Xavier Virela, Rossend Olivella o Pere Giró Romeu. Els objectes fitxats són els següents: peça de corall ( num. de registre 14022 ); roca calcària amb diversos foraminífers del gènere Discocyclina pratti i Discocyclina ardiaci ( 4216); esquelets de coralls fossilitzats ( 4278); així com peces marines amb la següent denominació : GE NUMMULITES (4237 i 4251); GE NUMMULITES ES PERFORATUS (4241, 4261 i 4262); GE DISCOCYCLINA (4250); GE PORITES (4266); GE ROTULARIA (4296 i 4297); NC BRIOZOU (4305 i 4306); GE SPONDYLUS (4329); NC BIVALVA ( 4339 i 4342); NC GASTEROPODE (4367 i 4369); NC DECAPODE (4387 i 4389); GE SCHIZASTER (Equínid) (4607); i GE ODONTASPIS (2 dents de peix) (4632). La única peça de la secció de Mineralogia és un exemplar de cristalls de guix, de procedència desconeguda, i sense que consti la font i forma d'ingrés. (num. de registre 3175).</p> | 08257-160 | VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) Pça Jaume I, 1-5. 08720- Vilafranca del Penedès | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez Pablo | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||||
| 66325 | Fons d'arqueologia de Miralles dipositats al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-darqueologia-de-miralles-dipositats-al-museu-de-vilafranca | <p>Al Museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) hi ha un total de 28 conjunts o peces fitxades de la secció d'Arqueologia. D'elles, 23 corresponen a jaciments concrets -18 són de la Cova de Mas Vilar- , i la resta, cinc, són de procedència desconeguda (s'ignora el jaciment, tot i que consta que pertanyen al terme de Santa Maria de Miralles). Per altra banda, a la majoria de les fitxes no consten les circumstàncies o la font d'ingrés. Els objectes fitxats són els següents (entre parèntesi, num. de registre) a). Peces que es troben en caixes compartides amb altres jaciments. Es tracta de diverses peces litològiques. Jaciment: Bosc del Cosme (16167) Aquest jaciment no ens consta en l'inventari de Jaciments de Miralles; diversos fragments de ceràmica. Castell de Miralles(16168); diverses peces de sílex (recollides en superfície). Jaciment: Segarresos. Paleolític. (16172); diverses peces de ceràmica. Jaciment: Cova de Miralles(16274). Aquest jaciment no ens consta en l'inventari de Jaciments de Miralles; diverses peces de talla de sílex (recollides en superfície). Jaciment: Sílex Vall de Serves Clot Miralles. Prehistòria (16179). Cal dir que la Cova de Vall de Serves es terme de La Llacuna.; diverses peces lítiques i de ceràmica. Jaciment: Cova de Mas Vilà (Vilar). Neolític final i Bronze final. (16284) b). Destrals o percussors -“pedres de llamp”- de basalt, pulides, sense procedència. Són 5 peces (16345, 16359, 16403, 16414, 16443) c). Jaciment Cova Mas Vilà (Vilar) (fitxa 51). Es tracta de 17 peces: punta de sílex (1870); petxina perforada per ornament (1871); denes cilíndriques d'os ( 1872); denes esfèriques d'os (1873); dena discoïdal de petxina (1874,1876 i 1877); dena discoïdal d'os (1875); punyal de bronze (fulla) (1894); 9 fragments amb forma de vasos de ceràmica (2340, 2341, 2342, 2343, 2345, 2435, 2436, 2437). Les peces d'ornament (petxina i denes), la punta de sílex i el punyal corresponen al Bronze inicial. Els fragments ceràmics, al bronze final.</p> | 08257-161 | VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) Pça Jaume I, 1-5. 08720- Vilafranca del Penedès | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez Pablo | 77|78|79|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66326 | Ca L'Oreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loreneta | RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219 HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Molt transformat modernament | L'edifici principal, de planta rectangular, està compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal està orientada a sud-est i presenta un portal central a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda, de diferents dimensions. A la planta primera s'observen tres finestres, a llinda, d'iguals dimensions. L'edifici principal presenta tres cossos complementaris adossats, de planta rectangular i única, amb coberta a una vessant, més un conjunt aïllat format per tres cossos juxtaposats, situats a migdia de l'edifici principal. | 08257-162 | SE del terme. Carrerada de la Llacuna. | Citat per Riba (1988, 211-212) dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al Mapa IGE 1914 com a Ca l'Oreneta. Molt transformada al segle XX. | 41.4998500,1.5333200 | 377585 | 4595286 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66326-foto-08257-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66326-foto-08257-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | També coneguda per Can Joan dels Bous. S'ubica a la Carrerada de la Llacuna, a la riba esquerra de la Riera de Miralles, tocant a la Riera, a prop del Mas Sentromà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66327 | La Casanova o Cal Torrossolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-o-cal-torrossolla | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici principal format per dos cossos adossats, amb cinc cossos complemetraris adossats més. El cos del davant de l'edifici principal presenta planta rectangular allargada i està compost de planta baixa, planta primera i planta segona, amb coberta a dues vessants de carener perpendicular a la façana principal. El cos del darrera, adossat a l'anterior, de planta quadrada, està format per planta baixa, planta primera i planta segona i presenta coberta a dues vessants de carener asimètric perpendicular a la façana principal. La façana principal, arrebossada, està orientada a sud-est, i presenta un portal central a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta primera s'observa un balcó central amb llosana volada i obertura a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. A la planta segona, es veu un altre balcó amb la barana entre els brancals i obertura a llinda, flanquejat per dues finestres a llinda. | 08257-163 | Al Sud Oest del terme. Entre la riera de Colomines i el Bosc d'en Serral. | Segons el Catàleg de Masies, correspon a La Casa Nova del Camí citada al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860. Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (La Casanova) i en el Mapa IGE de 1914 (Casanova). Podria haver estat vinculada al Mas de Segarresos. | 41.5276500,1.4985700 | 374738 | 4598422 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66327-foto-08257-163-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Torrossolla al Projecte de Catàleg de Masies. Foto: Projecte de Catàleg de Masies. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66328 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-4 | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX | La vegetació emmascara el mas | Mas en estat ruïnós, de planta trapezoïdal, amb la façana principal orientada a sud-oest.. Es conserven diferents paraments de murs i una estructura de dos arcs de mig punt de pedra que defineixen les estances, un dipòsit, un cup de vi i un forn de pa. El mas podria correspondre a tres habitatges. | 08257-164 | Al SO del terme, als peus de la Serra de Pinyol | Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom). Als anys 30 del segle XX va nodrir de pedra constructiva la reforma de Mas Pinyé (fitxa 35), per la qual cosa cal deduir que ja estava enrunada. | 41.4850000,1.4924000 | 374141 | 4593696 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66328-foto-08257-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66328-foto-08257-164-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66329 | Cal Ton Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-ramonet | HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 | XIX-XX | Edifici principal de planta rectangular allargada, compost de planta baixa i planta primera, amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, amb un cos complementari adossat a la façana de migdia. La façana principal està orientada a llevant i presenta a la planta baixa un portal central d'arc rebaixat, amb brancals i arc de maó, flanquejat per dues finestres a llinda i amb reixa. A la planta primera s'observen tres finestres a llinda Sota del carener hi ha una obertura cegada, amb ull de bou circular de maó. | 08257-165 | Sud del terme, a tocar amb el terme de La Llacuna. Solans de Valldeserves. | Apareix al Mapa Almera/Brossa de 1900 (sense nom) i en el Mapa IGE de 1914, amb el nom Can Ramonet. Segons els actuals propietaris del Restaurant Can Ramonet (fitxa 19), el Pere Vives que a finals del segle XIX va construïr aquella casa podria haver portat el sobrenom de Ramonet de Cal Ton Ramonet | 41.4748600,1.4886500 | 373808 | 4592576 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66329-foto-08257-165-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Cal Ton Ramonet o Cal Tom Ramonet. Ubicat a tocar amb la Riera de Miralles | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66330 | Capbreu del segle XVIII a l'Arxiu Històric de Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-del-segle-xviii-a-larxiu-historic-de-tarragona | GRAU I PUJOL, JOSEP M.T., Notícia d'un capbreu de Santa Maria de Miralles de mitjans del segle XVIII a Tarragona. Revista Recull 8. Santa Coloma de Queralt. (2003) ps. 48-50 http://www.carrutxa.cat/biblioteca/index.php?arxiu=fitxa&ide=136&origen=autor&cerca=GRAU%20I%20PUJOL,%20JOSEP%20M.T.# | XVIII | Capbreu realitzat els anys 1761-1762 sobre el terme de Santa Maria de Miralles del baró de dit lloc, Antoni de Magarola i Sentmenat, en nom del qual actua el seu fill Josep de Magarola i de Clariana, el qual a la vegada, delegà en la persona de Josep Bertran, pagès i familiar del Sant Ofici de Vila-seca la seva representació. Es troba dins del Fons Notarial de Tarragona de l'escrivà Francesc Albinyana Cosidor,caixa 504, registre 594 de l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT). La capbrevació ocupa els folis 151 a 205. Sabem que l'anterior capbreu l'havia redactat el notari igualadí Bartomeu Costa el 1682 (exerceix la professió del 1675 al 1719), que es troba a l'ACA (fitxa 145). La primera confessió del document, com és habitual, la fa l'ajuntament de Santa Maria, és a dir, els regidors, els quals afirmen posseir una botiga contigua a les cases de la Masia de Jaume Vivó, un casal derruït al costat de la rectoria, un jornal de terra erma i 12 de campa al coll de les tres serres. Després segueixen les confessions de la resta de propietaris: -Josep Alemany. -Joan Alemany Domènech, pagès del mas de la Riera. -Jaume Ferrer, pagès del mas Fontpugona. (Podria ser Fontfregona de La Llacuna) -Miquel Gual pagès i Madrona Santacana, cònjuges i el seu fill Jaume, del mateix ofici. -Andreu Palau, pagès. -Francesca, vídua de Josep Sans, pagès de Miralles. -Isidre i Francesc Soler del mas homònim. -Gaspar Vives, pagès del mas Guitart i Rosa Albet, cònjuges. -Josep Vivó, pagès del mas d'Almúnia. -Col·legi de les Escoles Pies, d'Igualada. Als dipòsits de l'Arxiu Històric de Tarragona també hi ha els llibres de la comptaduria d'Hipoteques de Montblanc a partir del 1768, any de la seva creació, que inclouen enregistraments d'escriptures de Bellprat, Santa Maria de Miralles i Santa Margarida de Montbui. El mateix centre conserva fragments dels fons de la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt (1270-1760) i del senyoriu dels comtes de Queralt (1206-1612), aquest darrer repartit entre Barcelona (ACA, Biblioteca de Catalunya), Madrid (AHNM, secció clergat) i Montblanc (AHCMO) No cal dir que són abundants les referències de localitats de l'Anoia, la Segarra, la Conca i el Penedès. | 08257-166 | Arxiu Històric de Tarragona. Rambla Vella, 30, 43003 Tarragona | Les poblacions situades a la confluència de divisions civils o eclesiàstiques presenten certes dificultats per al seu estudi històric a causa de la dispersió de les fonts documentals. A la comarca de l'Anoia, Santa Maria de Miralles n'és un bon exemple. A l'època moderna el municipi depenia del partit de Montblanc (corregiment de Tarragona) i la parròquia al Bisbat de Barcelona; els seus habitants solien freqüentar els mercats de Santa Coloma de Queralt, Igualada o la Llacuna, on trobaven també els serveis del notari. Avui la documentació d'aquestes notaries és a Igualada, Tarragona i Barcelona, en arxius de la Generalitat o de l'Estat. A l'Arxiu Històric de Tarragona el fons notarial colomí s'inicia a finals del segle XIII i acaba el 1799. | 41.5006600,1.5279400 | 377137 | 4595383 | 1761 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | Un capbreu és un document notarial on en època medieval i moderna s'anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos (emfiteutes o posseidors del domini a canvi d'un cens anual; tenidors de remença o no; alouers o propietaris) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova dels seus drets dominicals.La noticia de l'existència d'aquest document ha estat publicada per Josep Grau i Pujol però hi ha estat buidat ni estudiat a fons. El seu buidatge ha de facilitar informació sobre la transmissió de la propietat, amb anotacions de testaments, capítols matrimonials, compra-vendes, permutes, renúncies, embargaments, establiments emfitèutics, etc. També es detallen els conreus, la superfície de les parcel·les, les càrregues de censos i delmes, els noms antics dels masos, etc. Pot ser útil per a la història agrària, la toponímia i la genealogia.A través de la lectura de les confessions observem la percepció en el terme de Santa Maria de Miralles de censos per part d'altres institucions, com la sagristia de la capella del castell de Miralles, el priorat de la Llacuna i l'església de Foix. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 85823 | Molí d'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-daltimires | Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 32. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 72, 98-99, 104, 107, 114, 163-164, 217. | XIII-XVIII | Torre consolidada recentment. Habitatge en ruïna | Antic molí fariner que té la particularitat de ser al mateix temps una torre de defensa medieval. Es troba emplaçat vora la riera d'Oló, en un punt estratègic on hi havia una cruïlla del camí que anava d'Oló a Sant Joan d'Oló i que en aquest punt travessava la riera per una palanca. La resclosa on es feia la captació d'aigües del molí no s'ha conservat, però devia estar un quilòmetre aigües amunt. Del rec tan sols se'n conserven rastres als 80 m del tram final, al nord del camí. La torre de defensa i el molí van conviure des del principi. Així ens ho fa pensar el fet que la torre és una construcció unitària bastida en una sola fase, i no s'hi aprecien modificacions. Més endavant (probablement als segles XVII-XVIII) s'hi adossà al nord-oest la casa que servia com a habitatge del moliner. El conjunt, doncs, consta de les restes de la bassa, la torre-molí i l'habitatge semi-derruït. La bassa es troba al costat sud-est i se'n conserva tan sols el mur adossat a la torre, que era el més sòlid perquè havia d'aguantar la pressió de l'aigua. S'hi poden veure uns carreus en disposició semi-circular que corresponen al pou per on l'aigua queia cap al carcabà, però el forat és actualment colgat i cobert de vegetació. L'aigua del rec entrava a la bassa pel nord-est, a l'altre costat del camí. La torre-molí és una construcció perfectament regular i molt sòlida que s'ha conservat sencera, tot i que tenia alguns esvorancs i ha estat parcialment reconstruïda, especialment a la façana principal. És de planta quadrada i té quatre pisos, incloent-hi el nivell subterrani del carcabà. Per la seva tipologia podria datar-se als segles XIII-XV. L'aparell és fet amb carreus irregulars només desbastats però disposats en filades. L'accés principal és encarat vers el camí. Té una porta i una finestra superior amb una interessant llinda decorada amb el gravat de dues roses sexifòlies i una creu sobre un triangle. Les roses de sis fulles solen considerar-se una reminiscència del culte precristià al Sol. Però una altra interpretació, no necessàriament incompatible amb l'anterior, és que les dues circumferències al·ludeixen a les dues moles del molí. Així ho interpretava almenys un membre de la família Altimires que va decorar una llinda de la seva casa al poble d'Oló amb dues rodes que representen en aquest cas ben clarament les d'un molí. A la torre hi trobem altres elements petris de qualitat, com dos brancals de la porta principal amb motllures i, a la façana nord-oest, una finestreta amb arc monolític de punt rodó. Això indica que l'edifici tenia una certa rellevància des dels seus inicis. Al mateix temps, el seu caràcter defensiu és ben marcat per la presència d'espitlleres en tots els murs, i especialment a la part superior de la torre. En el nivell subterrani de la torre hi ha el carcabà, on l'aigua feia moure la roda. Al seu damunt hi ha una planta semi-soterrània, coberta amb volta de pedra. Aquí és on hi havia la instal·lació del molí, de la qual encara es conserva la mola sotana. També hi ha un arc apuntat, actualment tapiat, que comunicava amb el pou per on l'aigua queia cap al carcabà. Al seu damunt hi ha la planta baixa, accessible des del camí. També és coberta amb volta de canó i conserva restes d'una escala que conduïa al pis superior. El mur posterior presenta un gran esvoranc. La sortida del carcabà es troba uns metres enllà de la torre. L'habitatge del moliner queda adossat a la torre per ponent. Se'n conserven bàsicament els murs d'un dels angles fins a l'alçada de la coberta. Devia tenir dues plantes, i l'interior estava dividit en dues estances més una altra de posterior. És una construcció més senzilla que la de la torre, i per la seva tipologia podria datar-se als segles XVII-XVIII. A tocar de la riera s'ha conservat una curiosa estructura amb unes escales i una gran cadena que pertanyia a una palanca per travessar la riera. Perquè no se l'emportessin les riuades tenia un curiós sistema basculant o mòbil. | 08258-1 | Sector central del terme municipal | El fet de combinar una torre de defensa amb un molí és totalment atípic, però considerem que aquesta construcció fou concebuda amb aquesta doble funció ja des del seu inici. Hi ha qui creu, però, que el molí s'hi hauria instal·lat posteriorment. En tot cas, la funció com a torre de defensa és ben clara, i estava relacionada amb la posició estratègica de l'indret, que es troba en una cruïlla on el camí d'Oló a Sant Joan d'Oló travessava la riera per una palanca. Per la tipologia de la torre es podria datar entorn dels segles XIII-XIV. Tot i que no en coneixem dades documentals, cal suposar que en un principi era possessió del senyor del terme, ja que en època medieval els molins solien ser monopoli dels senyors, i més tenint en compte que la torre complia funcions defensives auxiliars del castell. La família Altimires devia encarregar-se de fer anar el molí Tal vegada ho feien el Salvador o Berenguer d'Altimires que apareixen citats en un llistat de caps de casa que van participar en una reunió feta el 1394 per tractar de la redempció del terme d'Oló. Amb el temps la família devia aprofitar els drets adquirits i el molí va quedar com una propietat del mas Altimires. De tot això se'n dedueix que la família Altimires tenia un tracte de proximitat amb els poders vinculats a la senyoria del castell d'Oló i, per tant, ja des d'antic aquest mas situat a un quilòmetre aproximadament del molí va ser un dels més importants del terme. No es pot descartar que el Molí d'Altimires tingués alguna relació amb les infraestructures hidràuliques que ara formen part del el Molí del Coix, riera amunt i als peus del nucli d'Oló. Allà hi ha un interessant aqüeducte de datació desconeguda i un rec que travessa la roca, unes obres de força rellevància per a un simple molí particular. Per la cota d'altitud es pot deduir que el punt de captació d'aigües del molí d'Altimires devia trobar-se en aquella zona. Als segles XVII-XVIII es devia construir la casa del moliner, adossada a la torre. El molí va seguir funcionant fins el final del segle XIX. Encara una àvia de l'actual propietari d'Altimires l'havia vist en actiu. Recentment, la torre del molí ha estat objecte d'una obra de consolidació (se n'ha reconstruït la part del portal principal, que es trobava derruïda) i s'ha adequat com un punt d'interès d'una de les rutes al voltant d'Oló. | 41.8647500,2.0240500 | 419003 | 4635220 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85823-foto-08258-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85823-foto-08258-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85823-foto-08258-1-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El Molí d'Altimires forma part del Sender de la Riera d'Oló (Ruta 4) i compta amb bancs i un plafó informatiu del PEIN del Moianès. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 85824 | Molí del Pla 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pla-2 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-31. | XVIII | En estat de semi-ruïna. Coberta esfondrada | Molí fariner que forma part d'un conjunt de dos molins situats molt a prop l'un de l'altre, a uns 50 m. Estan emplaçats a tocar de la Riera del Molí, en el seu pas per sota de Sant Feliu de Terrassola, en una fondalada estreta i de difícil accés. Aquest molí, anomenat número dos, era la instal·lació principal que acollia també l'habitatge del moliner. Es troba vora un espectacular salt d'aigua natural de la riera d'uns 10 m d'alçada. D'aquesta manera, tot i l'escàs cabal de la riera el marcat desnivell proporcionava força al salt d'aigua del molí. Aquest molí consta de la bassa i l'edificació pròpiament del molí, on hi havia també l'habitatge del moliner. La bassa és al costat sud i se'n conserven els murs nord i est. El rec que omplia la bassa havia de venir paral·lel a la riera i se'n pot intuir alguna traça però de seguida es perd. La resclosa devia trobar-se no gaire lluny, aproximadament uns 200 metres riera amunt, però no sembla que s'hagi conservat. Devia ser força senzilla, ja que la riera és molt estreta. A la part interior de la bassa es conserva el pou per on l'aigua queia cap al carcabà. Té uns dos metres de diàmetre i està revestit de maó. Al costat hi ha un sobreeixidor amb les marques i l'arqueta de tancament. L'edificació amb l'habitatge s'assenta en una cota inferior, a la part baixa del saltant. És al marge esquerre de la riera i adossada parcialment al cingle. És de planta més o menys quadrada, amb un cos adossat a ponent sobre un terreny amb desnivell. La casa ha conservat els murs exteriors però la teulada s'ha esfondrat. Constava de planta baixa més un pis i possiblement golfes, a més de la part subterrània del carcabà. La façana principal mira cap al sud. Té el portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, amb un arc de descàrrega al damunt i dues finestres. A l'interior, la planta baixa era coberta amb volta de pedra, ara mig esfondrada. Aquí és on hi havia la sala de mòlta, de la qual només es conserva la mola sotana. Al pis superior hi devia haver l'habitatge. El desguàs del carcabà devia ser al costat est, però actualment no se'n veu cap rastre. | 08258-2 | Parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al sector de llevant del terme municipal | Tal com hem dit, a la riera denominada del Molí hi havia tres molins. Els dos molins denominats Molí del Pla 1 i Molí del Pla 2 no podem assegurar que pertanyessin al mas el Pla, ja que es troben separats uns 700 m. En el molí del Pla 2 hi ha a la porta de l'edifici una inscripció del 1739. Però això no vol dir que el molí no fos anterior, tot i que la construcció actual sembla força homogènia. Més aviat fa la impressió que aquesta riera havia estat aprofitada des d'una època molt reculada, tal vegada medieval, mitjançant els diferents salts d'aigua. L'existència, per exemple, d'una espectacular cascada vora el Molí del Pla 2 facilitava el rendiment d'aquests molins en un curs fluvial de cabal molt modest. El molí del Visó o molí del Pla (que és el que es troba sota la masia) sí que pertanyia al mas El Pla. Així ho testimonia la inscripció de la dovella de l'any 1644, que fa referència a Joan Pla, que aleshores devia ser el propietari. Sembla, doncs, que aquest any es devia construir el molí. A més, una curiosa llinda que es troba a l'habitatge principal de la masia sembla fer referència a les moles del molí. Ja fa molt de temps que tots aquests molins deuen haver quedat en desús. Segons es diu en el llibre dedicat als molins del Moianès, el Molí del Pla 2 va funcionar 'fins a la passada maltempsada'. | 41.8922400,2.1001300 | 425349 | 4638203 | 1739 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85824-foto-08258-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85824-foto-08258-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda: 1739 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 85825 | Molí del Pla 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pla-1 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-31. | XVIII | En ruïna | Molí fariner que forma part d'un conjunt de dos molins situats molt a prop l'un de l'altre, a uns 50 m de distància. Són a tocar de la Riera del Molí, en el seu pas per sota de Sant Feliu de Terrassola, en una fondalada estreta i de difícil accés. Dels dos, aquest molí, anomenat número u, era el secundari, mentre que l'altre acollia la instal·lació principal i l'habitatge del moliner. Els dos molins aprofitaven dos respectius salts d'aigua naturals de la riera. En aquest cas el salt d'aigua era molt més modest, tan sols d'uns pocs metres. D'aquesta manera, tot i l'escàs cabal de la riera, el marcat desnivell dels salts proporcionava força als molins. Aquest molí només consta d'una petita bassa adjacent i de l'edifici del mateix molí. Aquest és de planta quadrada i tan sols se'n conserva el nivell del carcabà i els fonaments de la planta baixa. S'assenta en un terreny amb desnivell, pràcticament adossat a la roca que conforma el salt d'aigua de la riera. Al pis superior de l'edificació és on hi havia la sala de mòlta i encara s'hi conserva la mola sotana (és a dir, de les dues moles la que anava situada a la part inferior). El nivell inferior correspon al carcabà, que és la part per on transcorria l'aigua que feia girar la roda. Aquesta cambra es conserva intacta: allargassada i coberta amb volta de pedra. Té el forat de desguàs de forma quadrada. Pel que fa a la bassa, té una planta més o menys rectangular. En l'estat actual no s'hi aprecia el pou mitjançant el qual l'aigua queia cap al carcabà, que deu haver quedat colgat sota terra. Tampoc s'aprecia el rec o el sistema de captació de l'aigua cap a la bassa. Seria interessant poder establir la connexió entre la sortida d'aigua del molí principal, que actualment no és visible, i el seu aprofitament per nodrir la bassa d'aquest molí secundari. | 08258-3 | Parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al sector de llevant del terme municipal | Tal com hem dit, a la riera denominada del Molí hi havia tres molins. Els dos molins denominats Molí del Pla 1 i Molí del Pla 2 no podem assegurar que pertanyessin al mas el Pla, ja que es troben separats uns 700 m. En el molí del Pla 2 hi ha a la porta de l'edifici una inscripció del 1739. Però això no vol dir que el molí no fos anterior, tot i que la construcció actual sembla força homogènia. Més aviat fa la impressió que aquesta riera havia estat aprofitada des d'època molt reculada, tal vegada medieval, mitjançant els diferents salts d'aigua. L'existència, per exemple, d'una espectacular cascada vora el Molí del Pla 2 facilitava el rendiment d'aquests molins en un curs fluvial de cabal molt modest. El molí del Visó o molí del Pla (que és el que es troba sota la masia) sí que pertanyia al mas El Pla. Així ho testimonia la inscripció de la dovella de l'any 1644, que fa referència a Joan Pla, que aleshores devia ser el propietari. Sembla, doncs, que aquest any es devia construir el molí. A més, una curiosa llinda que es troba a l'habitatge principal de la masia sembla fer referència a les moles del molí. Ja fa molt de temps que tots aquests molins deuen haver quedat en desús. Segons es diu en el llibre dedicat als molins del Moianès, el Molí del Pla 2 va funcionar 'fins a la passada maltempsada'. | 41.8928900,2.1001700 | 425353 | 4638275 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85825-foto-08258-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85825-foto-08258-3-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 85826 | Pla de la Bassa de can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-bassa-de-can-garriga | DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics, núm. 15), p. 50-51. PETIT MENDIZÁBAL, M. Àngels (1987). Memòria de l'excavació duta terme a la cista neolítica del Pla de la Bassa de Can Garriga (Santa Maria d'Oló, Bages). Treball inèdit consultable a Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (núm. Reg. 225). PETIT MENDIZÁBAL, M. Àngels (1993). 'La cista neolítica del Pla de la Bassa de Can Garriga (Santa Maria d'Oló, Bages)', Estudis Universitaris Catalans (Homenatge a Miquel Tarradell). Vol. XXIX (setè de la tercera època), ed. Curial, Barcelona, p. 149-158. POU, Roser (2005). Memòria de la prospecció superficial dels terrenys afectats pel projecte de millora general. Desdoblament Eix Transversal carretera- C-25, tram Artés-Vic. Treball inèdit consultable a Servei d'Arqueologia i Paleontologia (núm. Reg. X). | XXXV-XXVaC | Enterrament megalític, concretament del tipus cista, que es troba en un punt destacat de la carena de Segalers, actualment a pocs metres de la carretera BP-4313. Concretament es situa a la part alta d'un petit promontori allargassat, i té una orientació que segueix perfectament l'eix est-oest, sense cap mena de desviació respecte al nord magnètic. El sepulcre, que es pot incloure en el grup anomenat solsonià, està ben delimitat per lloses de pedra de gres, però no se n'ha conservat la coberta, i algunes de les lloses es troben partides. Les mides del megàlit són 2 m de llarg per 1,10 m d'ample i una alçària màxima conservada d'un metre. L'excavació que es va practicar a l'interior del megàlit no va proporcionar pràcticament restes, ja que havia estat espoliat prèviament. De tota manera, s'hi van poder recollir 30 fragments de terrissa corresponent a un vas de forma hemiesfèrica i amb una petita nansa de pont, assimilable al tipus 18 d'Ana M. Muñoz, així com 9 fragments d'ossos humans. Per les característiques generals de l'enterrament i la seva tipologia solsoniana, juntament amb la datació de la ceràmica, aquest megàlit es pot situar cronològicament vers el Neolític Mitjà (entre el 3500 i 2500 aC.). | 08258-4 | Sector central del terme municipal | 41.8902800,2.0584200 | 421886 | 4638023 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85826-foto-08258-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85826-foto-08258-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 1986 Guillem Rubió comunicà a Joan Surroca, conservador del Museu Arqueològic de Moià, l'existència d'aquesta tomba que, de fet, ja era coneguda per alguna gent del lloc, que l'havien espoliada anys abans. Davant del perill que comportava el fet de trobar-se al costat de la carretera i en un punt freqüentat per l'activitat forestal, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi va realitzar una excavació d'urgència l'any 1987, sota la direcció de M. Àngels Petit. L'any 2005 s'hi va portar a terme una prospecció superficial dels terrenys de l'entorn, amb motiu del desdoblament de l'Eix Transversal. S'encarregà a l'empresa IGR EMAP i la va dirigir Roser Pou Calvet. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 85827 | Salt d'Aigua del Molí del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-moli-del-pla | Salt d'aigua de dimensions força espectaculars que es troba a la Riera del Molí just a l'indret on, al segle XVIII, s'hi va edificar un molí fariner, anomenat Molí del Pla 2. Precisament el molí aprofitava el potencial d'aquest desnivell provocat pel saltant. La riera del Molí és un curs fluvial força modest i d'escàs cabal, tributari de la Riera d'Oló, on desemboca al cap d'uns centenars de metres. En el sector proper a Sant Feliu de Terrassola la riera discorre per una fondalada ombrívola i frondosa. Just a tocar del molí, l'aigua cau per un tall vertical de la roca d'uns 10 metres d'alçada. El cingle és també força ample, de manera que al costat esquerre hi ha l'edificació del molí, pràcticament adossada a la roca. Habitualment per la riera hi baixa aigua tot l'any, tot i que la intensitat del salt depèn lògicament del règim de pluges. A la part baixa del salt es forma una petita esplanada totalment ombrívola on gairebé no hi entra el sol. Una cinquantena de metres riera avall trobem un altre salt d'aigua, aquest de menor alçada però aprofitat també amb la instal·lació d'un molí, tot i que de dimensions més modestes. És conegut com a Molí del Pla 1. | 08258-5 | Parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al sector de llevant del terme municipal | 41.8922400,2.1001900 | 425354 | 4638203 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85827-foto-08258-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85827-foto-08258-5-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies 2 i 3 de Josep Canamasas Güell | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 85828 | Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-moianes-i-la-riera-de-muntanyola-0 | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. FENOY GALINDO, Elsa; VILANOVA ROS, Josep (1991). 'El paisatge d'Oló: relleu, clima i vegetació', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 10-37. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. | Espai natural inclòs dins el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya) que abasta una extensa àrea de la comarca del Moianès a l'entorn de la capital, Moià, i que inclou diversos municipis, entre ells Santa Maria d'Oló. Concretament, l'àrea dins el terme municipal d'Oló es troba al nord d'aquest PEIN i conforma una llengua entorn de l'eix central del municipi que va d'est a oest, tot seguint el curs de la riera d'Oló. La superfície total del PEIN és de 10.583,77 ha, de les quals 1.426,15 es troben dins el terme de Santa Maria d'Oló; això suposa un 13,47 %. Aquest espai protegit comprèn una àmplia representació dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca del Moianès, situada en un dels extrems de l'àrea humida del nord-est de Catalunya. La flora i la vegetació d'aquest espai conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. A nivell faunístic és un bon representant de les espècies forestals amb influència mediterrània. També és remarcable la presència de destacades espècies pròpies dels ecosistemes fluvials, així com d'alguns indrets d'interès geològic; entre ells la zona del Brai, a tocar del nucli urbà d'Oló. El territori situat dins el terme d'Oló ve condicionat pel curs de la riera d'Oló, que transcorre per un paisatge d'orografia abrupta, modelada per l'erosió de l'aigua, amb cingles i terrasses fluvials, torrents que formen salts d'aigua i nombrosos xaragalls. La riera d'Oló presenta un cabal variable segons l'època de l'any, i en alguns moments de l'estiu arriba a quedar pràcticament seca. Als marges de la riera hi trobem vegetació riberenca que, en alguns trams, ha donat lloc a bosc de ribera. Aquests espais solen servir com a corredors biològics de moltes espècies. En aquest ecosistema de medi aquàtic hi trobem els peixos autòctons, com la bagra o el barb cua-roig; també una gran diversitat d'insectes aquàtics, entre els quals la papallona graèllsia, l'espiadimonis i diverses libèl·lules. Així mateix, hi és ben present el bernat pescaire i també s'hi han detectat alguns exemplars de llúdriga, un mamífer protegit i en perill d'extinció. Més enllà de l'entorn aquàtic al llarg de l'espai protegit s'aixequen també algunes formacions muntanyoses. D'est a oest, el Serrat Gran, la Serra de la Vila, la Serra del Castell i el Serrat de les Tosqueres. | 08258-6 | Eix central del terme municipal, entorn de la riera d'Oló | L'Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola va ser incorporat al PEIN l'any 1992 en virtut del decret 328/1992. Posteriorment es va ampliar l'espai protegit mitjançant el decret 166/2010. Així mateix, mitjançant el Pla especial se'n va fer la delimitació definitiva, que es va complementar amb un règim normatiu bàsic de protecció amb determinacions específiques per a aquest espai. | 41.8840000,2.0762500 | 423358 | 4637310 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85828-foto-08258-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85828-foto-08258-6-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 85829 | Brai d'Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brai-dolo | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet). | La presència de les instal·lacions de la fàbrica Sauleda, vora la riera, condicionen en certa manera l'apreciació del paisatge. | Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal que deixa al descobert les diferents capes de sediments. L'anomenat Brai d'Oló es troba a la riera d'Oló al seu pas sota el poble, i s'estén riera avall uns quants quilòmetres. En realitat, forma part d'una important estructura geològica que, junt amb la falla del Guix de Sallent i l'anticlinal de Súria, recorre el Bages pràcticament d'est a oest. Els indrets més interessants per descobrir el Brai d'Oló són el Cingle del Macari i el Serrat del Segimon, situats a tocar del nucli d'Oló, a llevant, i un parell de quilòmetres més avall la Serra de Borina. Hi ha alguns llocs habilitats com a miradors des d'on es pot apreciar de manera privilegiada el fenomen d'aquestes formacions geològiques. El mirador sobre el Serrat del Segimon es troba en un turó al seu vessant sud, a l'altra banda del Torrent Salat. A dalt del poble, la Plaça de Baix o Plaça de la Independència té bones vistes sobre la vall de la riera i els dos turons. El procés de formació d'aquest brai és el següent. Durant l'oligocè, fa més de 23 milions d'anys, tota aquesta zona era molt plana. Durant la formació dels Pirineus, fa uns onze milions d'anys, forts moviments tectònics van provocar la formació d'un plec anticlinal; és a dir, amb la part del centre més aixecada que a les vores. Ho va facilitar el fet que anteriorment la Catalunya central havia estat ocupada per un mar, i la sal que s'havia acumulat al subsòl va actuar com a lubricant i va facilitar el lliscament de les capes superiors que van formar aquest plegament. Al lloc on es va formar el plec hi passava la riera d'Oló que, enlloc de desviar-se, simplement compensava l'aixecament enduent-se més terres i roques. Així es va anar formant l'anomenat brai d'Oló que avui es pot observar en aquesta vall (GIRABAL, 2016: 82). En el flanc nord-oest de l'anticlinal de Santa Maria d'Oló en general les capes de sediments s'han mantingut força horitzontals. En canvi, en el flanc sud-est les capes es troben inclinades verticalment, amb el cabussament (pendent) inclinat cap al sud. L'erosió provocada per la riera ha deixat ben al descobert els estrats, dipositats durant l'època de l'Eocè. En aquest sector la llera de la riera es troba vora la fondària on es localitzen els materials salins aixecats per l'anticlinal. Així, al turó de Dalt del Poble i al Cingle del Macari s'hi poden observar els estrats horitzontals, mentre que al Serrat del Segimon, una mica més avall, la disposició dels estrats ja és molt inclinada, pràcticament vertical. | 08258-7 | Sector central del terme municipal, vora el nucli urbà d'Oló | 41.8739700,2.0376400 | 420142 | 4636231 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85829-foto-08258-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85829-foto-08258-7-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-02-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 85830 | Cingle del Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingle-del-macari | AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa, p. 63-68. Anònim 'Él Brai d'Oló. Santa Maria d'Olo. Itinerari geològic. Ruta 1' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. Anònim 'Sender de la Riera d'Oló. Santa Maria d'Oló . Itinerari de natura i patrimoni. Ruta 4' (fullet de difusió). Ajuntament de Santa Maria d'Oló. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 81-86. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet). | Cingle força espectacular i d'un gran interès geològic que està relacionat amb l'anomenat Brai d'Oló. Està emplaçat molt a la vora del poble d'Oló, al seu costat de llevant i sobre la riera d'Oló, i és un dels principals elements que dóna personalitat a aquest paisatge peculiar de l'entorn d'Oló. Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal que deixa al descobert les diferents capes de sediments. En aquest cas el cingle del Macari es troba en una zona encara no afectada pel plec, de manera que els estrats són horitzontals; és a dir, en la mateixa disposició de quan s'hi van dipositar com a sediments. Com que la riera ha dut a terme una important tasca erosiva, el turó presenta un tall vertical on es poden veure perfectament els estrats, d'un color roig intens. Són margues i gresos característics de l'anomenada Formació Artés. S'hi distingeixen múltiples capes, dipositades en successives inundacions de l'antiga plana que hi havia fa més de 23 milions d'anys, durant l'Oligocè. Riera avall i no gaire lluny, els terrenys es troben ja afectats pel plec anticlinal, i al Serrat del Segimon, per exemple, podem observar com la disposició dels estrats ja és molt inclinada, pràcticament vertical. | 08258-8 | Sector central del terme municipal, a l'est del nucli urbà d'Oló | 41.8749800,2.0381100 | 420182 | 4636343 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85830-foto-08258-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85830-foto-08258-8-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc