Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78278 | La mina del Regadiu Nou i la mina de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-regadiu-nou-i-la-mina-de-la-creueta | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Plànol de mines. Traçat aproximat. Font: Memòria històrica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. CONSORCI URBANÍSTIC CAN FILUÀ (2006). Informe treballs de localització i del seu estat de conservació de la mina de la Creueta o de Can Taió. Consorci Urbanístic Can Filuà (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Generalitat de Catalunya. Institut Català del Sòl). Abril 2006. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | trams destruïts, trams documentats arqueològicament. | La mina del Regadiu Nou de Can Taió i la mina de la Creueta captaria les aigües subterrànies de la riera de Caldes, a uns 600m al nord-est de Ca n'Oller, ja en terme municipal de Polinyà. El traçat de la mina passa per ponent del bosc de l'Oller, just pel marge on es localitza també el forn romà d'en Ventura de l'Oller. En aquest tram s'observen alguns punts de registre d'accés a la mina, coberts amb tapadores metàl·liques. Després travessa el torrent de l'Oller a uns 270m a ponent de la riera de Caldes. A partir d'aquí, la mina resseguia un marge molt marcat situat a uns 300m a l'oest de la riera de Caldes, i que transcorre paral·lel a aquesta. Aquest marge suposa actualment el límit occidental del polígon industrial de Ca n'Oller. La mina travessaria per on actualment passa l'autopista Ap-7. Continua el seu traçat cap al sud pel polígon industrial de la Creueta, on abans d'arribar al nucli antic del poble de Santa Perpètua de Mogoda fa un gir ample cap a llevant. Després s'orienta altre cop cap al sud-oest fins a Can Filuà on se n'ha documentat arqueològicament un nou tram. Finalitza el seu recorregut en una bassa situada abans del Canyar de la mina de Can Filuà, i que abocaria les aigües sobrants al torrent de Polinyà. Aquesta seria la descripció del seu traçat aproximat descrit a partir del plànol de les mines adjunt en la memòria històrica (PEPPASPM, 1996). Com a resultat dels diferents treballs encarregats i coordinats pel Consorci Can Filuà al llarg de la mina de Can Filuà (Informe, 2007) actualment es coneix l'existència de 10 pous a partir del barri de la Creueta, nou dels quals han estat localitzats. La distància entre pous és de 110m en els trams verificats. El Pou 1 es troba a l'alçada del Carrer Joan Miró n. 2 - cantonada amb el carrer Josep Jardí. El pou 2 es troba al carrer Sant Llorenç n. 2. El pou 3 al carrer Sant Isidre n. 24. El pou 4 al carrer Sant Isidre cantonada amb el carrer Àngel Guimerà. El pou 5 al Passatge Àngel Guimerà. El pou 6 al carrer Anselm Clavé n. 17. El pou 7 al carrer Vidal i Barraquer n. 49. I els pous del 8 al 10 es troben ja al Sector de Can Filuà. Només el pou 8 no ha estat localitzat. | 08260-111 | Poligon industrial Ca n'Oller - Nucli Antic - Can Filuà | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 5 de gener de 1782. L'intendent general del Principat de Catalunya establí les aigües subterrànies a Josep Folguera i Arimon, qui construí una mina d'aigua que passa per terres de Regà i d'altres fins arribar a un camp de Folguera que abans havia estat de Don Josep Francesc de Duran i de Puig. 30 de maig de 1800. Josep Folguera i Arimon va vendre a Gertrudis de Duran i de Duran, propietària dels masos Llobet, Bell·lloc i Soler de Santa Perpètua de Mogoda, 4 dies i ½ de regar de la mina que havia construït i que passava per la Creueta. 11 de gener de 1810. Pere Folguera ven a carta de gràcia al menor Francesc Galí, de Terrassa, i en el seu nom als seus tutors, això és: Ignàsia la mare i vídua, Mn. Josep Galí, germans i preveres i Joan Baptista Galí, tots de Terrassa, una gran peça de terra de pertinences del Mas Folguera de Santa Perpètua de Mogoda, franc alou, de 40 quarteres d'extensió. Amb la venda també anava inclosa la ½ de l'aigua de la mina de Folguera, construïda pel pare del venedor que passa per terres de Regàs i d'altres fins arribar a un camp de Folguera que abans havia estat de Don Josep Francesc de Duran. 21 d'octubre de 1847. Pau Folguera va vendre la meitat de la mina de la Creueta a Salvador Bonaplata més un dia més de regar que encara tenia dit Folguera. 28 de febrer de 1853. Conveni pel qual Llorenç Miralpeix ha de donar servitud forçosa pel pas del “aqüeducte” d'aigua per Salvador Bonaplata i Pau Folguera, per donar compliment a la reial ordre de 23/02/1852. Afronta el predi servent a ponent i llevant amb terres del mas Xiol, a tramuntana amb honors d'Esteve Oller (ca n'Oller) i a migdia amb honors de Josep Perera. 25 de gener de 1854. Venda de 2h d'aigua de la mina de Can Folguera al seu pas per la casa de Cal Rossell de la Sagrera que fan Pere i Eulàlia Casanoves Batllori, a favor de Llorenç Miralpeix. Aquestes dues hores les tenia Pere Casanoves pel seu avi Casanoves qui va casar amb una filla de can Folguera i li van donar per dot 4h de regar de la mina de can Folguera el diumenge. | 41.5293700,2.1729400 | 431002 | 4597855 | 1782 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78278-foto-08260-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78278-foto-08260-111-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons Josep Àngel Noguera (Consorci de Can Filuà) és la única mina d'aigua de Santa Perpètua de Mogoda de la qual s'ha verificat totalment el seu traçat i de la qual el seu propietari en conserva els drets d'aigua. Veure Foto mapa 1: traçat verificat en vermell. En blau el traçat no comprovat.En el tram final del polígon de Ca n'Oller se'n va documentar arqueològicament també un ramal. Sabem que durant la urbanització del polígon de Ca n'Oller l'aigua de la mina va ser desviada de forma paral·lela i a llevant de l'antic traçat en canonades. Després l'aigua continua el seu recorregut com tradicionalment per l'interior de la mina d'aigua. Al final del polígon de Ca n'Oller es va fer una desviació cap al clavegueram amb una clau de pas per poder executar les obres d'urbanització a Can Filuà. Aquestes van requerir d'un treball previ de localització dels pous d'entrada a la mina.El Consorci de Can Filuà està treballant en millores d'accessibilitat a la mina.La mina passa per terrenys de varis propietaris, els drets d'aigua però són de propietat privada.Foto 2. Plànol del Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78279 | La mina del mas Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-mas-costa | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Desconegut. Una bona part del traçat s'ha de trobar desaparegut. | La mina del mas Costa captaria les aigües subterrànies de la riera de Caldes, en la zona actualment ocupada pel polígon industrial de la Creueta, a uns 100m a l'est del carrer Catalunya, i a uns 50m de la Riera. Després seguiria el seu traçat creuant l'actual carrer de la Creueta, l'avinguda de Santiga, la Rambla, l'avinguda de Barcelona, i seguiria cap al sud el traçat de l'actual carrer de Puig i Cadafalch. Creuaria l'avinguda Onze de setembre, fins arribar a la Granja Soldevila per ponent. Una vegada aquí creuaria el ferrocarril Papiol - Mollet. i finalment al Mas Costa (Barri de la Florida). | 08260-112 | Poligon industrial de la Creueta - Mas Costa (La Florida) | 22 de maig de 1847. Joan Güell i Baucells revèn a Salvador Bonaplata i Corriol, representat pel seu fill Ramon Bonaplata i Nadal, el mas Bell·lloc i altres terres propietat de Don Francesc de Milans i de Duran i el seu fill Don Ramon de Milans i de Gregorio, de pertinences del mas Llobet i una mina d'aigua dita mina del mas Costa que ve de la riera de Caldes i de la qual tenen facultat de regar trenta-sis hores cada setmana (des de les cinc del matí de dilluns fins les cinc de la tarda de dimarts). | 41.5251100,2.1863400 | 432116 | 4597371 | 1847 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons Esteve Canyameres aquesta mina ja no existeix, donat que aquesta ha d'haver patit la urbanització dels barris de Can Folguera i de la Florida. Però en la intervenció arqueològica realitzada al jaciment La Florida Nord - Can Soldevila se'n va localitzar sembla algun tram.Hipòtesi: És possible que se'n conservi algun tram dins la trama urbana del casc antic entre l'avinguda Barcelona i l'avinguda de Santiga. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 78280 | La mina de Can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-can-bernat | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Es desconeix el seu traçat malgrat hi baixa molta aigua. | La mina de Can Bernat segons informacions orals donades per Esteve Canyameres correspon a la mina de Can Mallol - Can Bernat. A l'alçada de Can Mallol hi tindria la seva captació. Actualment només se'n coneix un tram que es troba per sota la línia fèrria Papiol - Mollet, al sud del castell de Can Taió, entre la riera Seca i el camí del Padró. Es conserva un tram de mina al descobert que encara porta aigua fins a un petit aiguamoll, aquesta aigua avui es perd i les seves aigües deuen arribar a la riera Seca. La mina que porta aigua en molta abundància queda amagada dins una petita arbreda de ribera. Observem la mina en secció construïda i coberta amb volta de maons, per aquest motiu no es veu la seva alçària. La seva amplada aproximada ha d'estar entre els 60-70 cm. | 08260-113 | Can Mallol - Can Bernat | 4 de juliol de 1730. L'intendent general del Principat de Catalunya establí a Josep Güell i Soler, prevere beneficiat de la parroquial església de Santa Maria del Mar de Barcelona, com a privada persona, les aigües tant profundes com superficials de la riera de Santiga, des del cap de vall de la seva propietat del mas Prat de Santa Perpètua de Mogoda, fins al paratge davant de l'església de Santa Maria l'Antiga, amb facultat de poder fer mines i conduccions. 29 de desembre de 1779. Nou establiment de l'intendent general del Principat de Catalunya a favor de Teresa Vidal, vídua de Francesc Mas i Güell, difunt notari de Barcelona, i el seu fill Josep Francesc mas i Vidal, notari de la ciutat de Barcelona, de les aigües subterrànies i superficials de la riera de Santiga des del paratge davant de l'església de Santiga, fins al cap de vall de les terres del mas Prat, amb facultat de poder fer mines i conduccions. 1785 i posteriors. Josep Francesc Masvidal i Antoni Mallol acordaren obrir mina en la part d'orient de la riera de 100 canes. Diego Llobet i dit Josep Francesc Masvidal tenien projectada una mina que travessaria la riera de Santiga i aniria a terres de can Bruguera. Es formulen tres plets a la Reial Audiència a partir de 1784 amb els propietaris de la Ferrussa, plets que els magistrats de la Reial Audiència van refondre en un de sol contra els impediments dels propietaris de la Ferrussa. | 41.5218500,2.1756000 | 431216 | 4597018 | 1730 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78280-foto-08260-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78280-foto-08260-113-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | No catalogada pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Actualment es desconeix el seu traçat, no marcada sobre plànols, tot i que l'aigua hi baixa amb molta abundància.Sembla que antigament duria les seves aigües cap a dues basses de Can Bernat, una de les quals encara és visible, tot i que buida, l'altra es troba a l'altra banda del camí del Padró colmatada de runes i coberta de vegetació. Es coneix una fotografia antiga (segons informació oral de Pere Garcia) on es veu una de les basses amb mainada banyant-se amb el castell de Can Taió al fons. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78281 | La mina de Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-can-sabau | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Tapada | La mina de Can Sabau captaria les seves aigües a l'alçada de Cal Garcia, antic mas Dalmau, en el terme municipal de Polinyà. Ressegueix el curs del torrent de Polinyà , a uns 80-100m a ponent, passant per zona actualment urbanitzada. Una vegada travessat el terme, l'orientació que tenia de nord-oest sud-est fa un gir marcat cap al sud-oest, seguint el traçat del carrer Violant d'Hongria en línia recta fins a Can Sabau. A Can Sabau encara es conserva la mina, però els pous d'accés estan tapats. | 08260-114 | Cal Garcia (Polinyà) - Can Sabau | 16 d'abril de 1790. Permuta de terres de les parròquies de Santiga i Santa Perpètua de Mogoda, entre el col·legi de Sant Pere Nolasc de l'Orde la Mercè de Barcelona i Don Pedro Abarca de Bolea, comte de Aranda i senyor del castell de Santiga. Còpia autoritzada per Gaietà d'Olzina i Massana, notari de Barcelona. Es permuta una peça de terra aïllada de 4 quarteres de sembradura propietat del castell de Santiga per una d'11 quarteres de bosc propietat de la torre dels Mercedaris que tenen al terme de Santa Perpètua de Mogoda més 1000 lliures a pagar els mercedaris. El motiu és poder fer una mina per regar les terres de can Sabau. | 41.5314200,2.1645400 | 430304 | 4598089 | 1790 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78281-foto-08260-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78281-foto-08260-114-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons el masover, el Sr Jaume Font, actualment no funciona, però havia funcionat fins fa cosa d'uns quinze anys. Es va perdre amb la urbanització dels polígons pròxims i perquè la propietat se'n va despreocupar. Temps enrera (sense precisar) encara es veia una obertura d'accés a la mina que ell mateix va fer tapar perquè la gent que venia pels rodals, sobretot la quitxalla s'hi ficava dins. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78282 | Les mines de la Ferrussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-mines-de-la-ferrussa | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Operativa fins fa un any | Les mines de la Ferrussa. La captació d'aquesta mina es troba al pont de Can Barnola i sembla que segueix pel costat est de la riera de Santiga. Fins aquí el seu traçat és força recta. Una vegada travessa l'actual carretera B-140 (de Sabadell a Mollet) passa a llevant dels Plataners de la riera de Santiga, passant entremig d'unes naus d'un poligon, i en línia recta fins a la Ferrussa. El seu traçat porta a grans trets una orientació nord-oest – sud-est. | 08260-115 | Pont de Can Barnola - La Ferrussa (Santiga) | 31 de maig de 1493. El batlle general de Catalunya establí a Bernat de Gassius, senyor del castell de Gallifa i de la casa de Canalies, la facultat de cercar aigües tan subterrànies com superficials de la riera de Canalies des de la casa de Canalies fins a l'església de Santa Maria l'Antiga. 24 d'abril de 1603. El batlle general de Catalunya establí de nou a Onofre Font i Brescó, donzell de Barcelona, les aigües subterrànies i superficials de la riera de Canalies des de les cases de Mallol i Llobet, fins l'església i castell de Santiga. 9 d'agost de 1797. Concòrdia entre Josep de Campà, advocat de la Reial Audiència, procurador de la seva dona maria Antònia d'Eloi i de Portolés, Josep Francesc Mas Vidal, notari de Barcelona, Antoni Mallol, Diego Llobet, i Andreu Lloberes, pagesos de Santiga i Isidre Albinyana, pagès de Reixac, per l'aprofitament de les aigües tant subterrànies com superficials de la riera de Santiga, i que posen fi a 6 anys de plets. Es farà una mina de la qual en tindran part tots. 17 de gener de 1799. Agustí Altaió i Llorenç Tiana, minaires de Santa perpètua de Mogoda i Pere Galí, mestre de cases de la mateixa, firmen àpoca de cobrament de 2200 lliures, 7 sous, i 9 diners que són el preu dels treballs de construir una mina a la plana de Santiga de propietat de la Torre de l'heretat de Josep Campà de Ferrer, doctor en els dos drets anomenada Torre de Canalias vuy anomenada Torre Ferrussa. La mina estava formada per un tram de llargada 117 canes, 4 palms lineals amb paret de 14 filades de maons quiscuna ab boltas de corvans y ab en rajolat doble, més foradar o minar. Aquesta part tenia un cost de 7 lliures / cana lineal. Un altre tram de 79 canes i 4 palms lineals estava fabricat amb paret de 18 filades de maons, volta i doble enrajolat. Més 24 canes de Pous. Una porció s'havia fet a vall obert. En total s'havien invertit en fer la mina 270 jornals de peó a 15 sous/jornal i 92 jornals de mestre a raó de 1 lliura, 2 sous 6 diners / jornal. La mina arribava a l'alçada del castell de Santiga i s'havia començat a fer l'any 1797. 23 d'octubre de 1817. Se signa àpoca a Francesc Folguera, de Santa Perpètua de Mogoda de 2361 lliures, 5 sous i 4 diners que eren la quantitat de l'allargament de la mina fins a les terres de casa Puiggalí que s'havien de repartir Josep Campà, habitant a Camprodon, Josep Francesc mas i Vidal, notari de Barcelona, propietat del mas Prat, i Antoni Mallol segons la concòrdia de l'any 1799 en poder de Francesc Girona, notari públic de Barcelona. 1817. En el plet de Josep Campà contra Salvador Llongueres per recuperar les millores i inversions fetes a la Ferrussa de Santa Perpètua s'esmenta: Y después de puestas corrientes las tales minas que fué en el año de mil setecientos noventa y siete y hata el mes de Agosto de mil ochocientos diez y seis en que el (...) Salvador Llongueres tomó posesión de la misma heredad, se arrendaron y se matuvieron constantemente arrendadas como tierras de regadío. 3 d'abril de 1895. La mina actual d'aigua que discorre per les terres del castell de Santiga propietat de Francesc Vila, té un cabal de 18 l/s i arriba a una bassa de la Ferrussa des de la que es distribueix a les diverses terres a regar. La construcció d'aquesta mina fou autoritzada per Reial Ordre de 3/4/1895 comunicada al governador civil de la província pel director general d'Obres Públiques de Madrid, en la qual es donava compte de la finalització correcta de les obres de construcció i es donaven els títols de propietat expedits pel ministre de Foment Don Aureliano Linares Ribas el dia 10/8/1896. | 41.5281700,2.1641200 | 430265 | 4597729 | 1797 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78282-foto-08260-115-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres.Segons Esteve Canyameres aquesta mina era operativa fins fa un any, és a dir que baixava amb aigua fins a la fàbrica de la Panrico. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78283 | Mina de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | L'aigua queda tallada a l'alçada de la carretera, darrera la casa Humet. | La mina de Santiga captaria les aigües a prop de Can Lletget, en el terme municipal de Sabadell, passa prop de Can Barnola fins al safareig, que encara es conserva tot i que buit, entre Cal Carnicer Nou i la fàbrica Panrico. Can Barnola es troba uns 300m al nord del nucli de Santiga, a llevant de la Riera de Santiga. En el seu traçat passa pel costat oest i molt aprop de Can Vidal i de Can Bruguera, i després travessa l'actual carretera B-140 de Sabadell a Mollet fins al safareig esmentat. Sembla ser que aquesta mina agafaria les aigües de la riera de Santiga i la seva captació seria una derivació de la mina del castell de Santiga. | 08260-116 | Can Lletget (Sabadell) - Cal Carnicer Nou - Fàbrica Panrico (Santiga) | Extret de CANYAMERES, 2009: 16 d'abril de 1790. Permuta de terres de les parròquies de Santiga i de Santa Perpètua de Mogoda, entre el col·legi de Sant Pere de Nolasc de l'Orde de la Mercè de Barcelona i Don Pedro Abarca de Bolea, comte de Aranda i senyor del castell de Santiga. Es permuta una peça de terra aïllada de 4 quarteres de sembradura propietat del castell de Santiga per una d'11 quarteres de bosc propietat de la torre dels Mercedaris que tenen al terme de Santa Perpètua de Mogoda més de 1000 lliures a pagar els mercedaris. La mina que es té projectada regarà també la peça permutada. | 41.5336600,2.1603400 | 429956 | 4598341 | 1790 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres.Segons Esteve Canyameres l'aigua queda tallada a l'alçada de la carretera, darrera la casa Humet. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 78284 | Mina i rec del castell de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-rec-del-castell-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Es veu el rec davant el castell de Santiga | Mina i rec del castell de Santiga, es troba grafiada actualment sobre plànol, tindria la seva captació de prop de Can Ferran, passant per ponent del camí del Torrent de Canyameres a l'alçada de Can Barnola, fins arribar pel nord fins al castell de Santiga. L'aigua del rec arriba fins al castell de Santiga i omple l'aigua del safareig. | 08260-117 | Can Ferran - Santiga | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 6 de juliol de 1764. Manament (Despacho) de Juan Felipe de Castaños, intendent general de Justícia, Policia, Guerra i Hisenda del Principat de Catalunya dirigit a la comtessa de Aranda, perquè deixi de construir una conducció per regar les seves terres del castell de Santiga. Per fer la canalització està malmetent la canalització que tenia feta des d'antic en el seu propi terreny don Juan de Lapeire i Asprer, en l'heretat que té a la parròquia de Sant Feliu de Sabadell (can Lletget). | 41.5348100,2.1522300 | 429280 | 4598476 | 1764 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78284-foto-08260-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78284-foto-08260-117-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | És una de les poques mines en funcionament actualment i que encara porta aigua. Desconeixem però les seves característiques bàsiques, els diferents pous d'entrada i si el seu traçat grafiat en el plànol de l'Ajuntament (PEPPASPM, 1996) es correspon a la realitat. Només podem observar el rec quan arriba a la plaça de Santiga. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78285 | Mina del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-comu | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Desconegut | La Mina del Comú passa a uns 10-30m a llevant de la mina del mas Costa. Captaria les aigües subterrànies de la riera de Caldes, en la zona actualment ocupada pel polígon industrial de la Creueta, a uns 20m de la Riera. Després seguiria el seu traçat creuant l'actual carrer de la Creueta, l'avinguda de Santiga, la Rambla, l'avinguda de Barcelona, i seguiria cap al sud el traçat de l'actual carrer de Puig i Cadafalch. Creuaria l'avinguda Onze de setembre, i arribaria a la Granja Soldevila pel nord. | 08260-118 | Poligon Industrial de la Creueta - Granja Soldevila | 30 de maig de 1778. Don Manuel de Teran, baró de Linde i comissari de la Reial Audiència del Principat de Catalunya, establí a jaume Colomer i Josep Folguera i Arimon, pagesos de Santa Perpètua les aigües subterrànies de la riera de Caldes de Montbui, per regar, amb facultat de poder fer represes des de l'heretat de Camprubí (can Xiol) i Oller fins l'heretat de casa Rossell (ca n'Anglí). 19 de març de 1782. Comença plet amb la cartoixa de Montalegre per aquest establiment d'aigües. 24 de juny de 1797. Josep Folguera i Arimon dóna i concedeix la seva part i el dret de regar amb les aigües (alumbradas) de la riera de Caldes a Jaume Colomer. 1864. A la primera inscripció del registre de la propietat consta que la Casa i heredad llamada Granullachs (...) Tiene el derecho de usar y valerse para el riego de dichas tierras del agua que fluye de la mina que se halla construida por dentro de las propiedades de don Pablo Folguera, don Juan Colomer, don Pedro Casanovas y don Salvador Banús. Cuya mina tiene de largo dos kilómetros y medio, cuatro palmos de ancho y seis palmos de altura. La cual tiene dirección de medio día a norte hasta llegar al pueblo de Santa Perpètua, en cuyo punto la mina forma un ángulo y toma dirección hacia oriente hasta llegar a la heredad Banús, propia de don Salvador Banús, en el que se encuentra un repartidor con su puerta, cerrada con dos cerraduras y dos distintas llaves, una de las cuales se halla en poder del dueño de esta heredad de este número y la otra en el de la de Banús. En este repartidor se parte el agua por mitad, y la una sirve para el riego de las heredades Banús y Mogoda y la otra para el riego de la propiedad de Don Pedro Casanovas, Don José Regàs, Don Pablo Folguera y de la heredad Granullacs. Las horas de riego a que tiene la heredad de este número son desde las cinco de la tarde de todos los domingos hasta las doce de la noche de todos los miercoles y además cinco horas extraordinarias todos los sabados del año.” | 41.5286000,2.1841900 | 431940 | 4597761 | 1778 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres.Segons Esteve Canyameres aquesta mina ja no existeix, donat que aquesta ha d'haver patit la urbanització dels barris de la Creueta i de Can Folguera. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 78286 | Mina de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. BELLA, Carlos (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a una nau industrial de Can Roca (Poligon industrial de Can Bernades Subirà). Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental. Memòria inèdita, dipositada a l'Àrea de Coneixement i Recerca (Departament Cultura - Generalitat de Catalunya). BELLA, Carlos; CANTOS, José A. (2008). Notícia de la troballa d'una mina d'aigua al carrer del Mediterrani, al polígon industrial de Can Bernades Sobirà (Santa Perpètua de Mogoda). Pàg. 193-196. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XV / XIX | Trams documentats arqueològicament, trams destruïts. | La Mina de Mogoda captava les aigües de la riera de Caldes que davallaven de Palau-solità i passaven pel costat est de Can Bernades Sobirà, Torre del Rector, pel mig d'on hi ha actualment construït l'edifici Honda, per l'oest de Can Banus, seguint la carretera de Caldes (C-59), i arribava a Mogoda per llevant dels Horts de la Plana del Molí. El tram documentat arqueològicament de la mina d'aigua es va localitzar en el Poligon de Can Bernades Sobirà en un solar situat a ponent de la Torre del Rector i al nord del carrer Mar Mediterrània. La mina d'aigua té una orientació de nordoest - sudest, i una alçada interior de 1,22m. La base de l'estructura està formada per fileres de maons massissos, col·locats directament sobre les sorres endurides, per damunt de les quals s'han aixecat les parets de pedra que presenten una petita inclinació. Per aquest motiu l'estructura és lleugerament més estreta a la base amb 51cm que a la part superior, on s'acaben les parets i comença la coberta (60cm). La segona filera està feta de còdols grans (arriben als 30cm) i no presenta morter a la banda externa. La resta de la paret està bastida amb còdols de mida variable, i s'observa com els còdols petits han servit per falcar els més grans. Aquesta part de la paret presenta per la banda externa una capa de morter de calç que gairebé no permet veure les pedres.Per la banda interna els còdols que formen les parets no tenen cap recobriment. La coberta de l'estructura està bastida amb maons massissos units amb morter de calç, formant una volta de canó. Si bé les superfícies internes de les parets no presenten grans variacions, en general la factura de l'estructura és poc acurada. Aquesta observació s'evidencia en les variacions del gruix de les juntes entre els maons, en els pastigots de morter, o en el fet que la primera filada de maons de la coberta es troba a una cota més baixa a la paret est, per la qual cosa la volta no és del tot simètrica (BELLA-CANTOS, 2008: 195). | 08260-119 | Palau Solità - Can Bernades - Torre del Rector - Can Banús - Mogoda | Mina de Mogoda i drets del rec del Molí de Mogoda (CANYAMERES, 2009: 129-131): 29 de març de 1466. Establiment fet per Joan Sallent, lloctinent d'en Francesc Ramis, batlle general de Catalunya, a Bartomeu Anglí i a Pere Llorenç, pare de Bartomeu Llorenç, de les aigües de la riera de Caldes que davallen de Palau-solità. 16 de gener de 1489. Bartomeu Anglí i Bartomeu Llorenç, de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda, confessaren davant de Joan Sarriera, cavaller del consell de sa Majestat i batlle general dels reials feus, que tenien pel rei, l'aigua de la riera de Caldes que baixava de la parròquia de Palau-solità i la facultat de construir preses i brases. 16 de març de 1566. Lluís d'Icart, batlle general de Catalunya, establí al prior de la Cartoixa de Montalegre les aigües que surten del molí de Plegamans per dirigir-les al rec del seu molí de Mogoda, per moldre i regar les terres del monestir i encaminar les aigües al gorg de Mogoda, del qual les aigües per via recta s'encaminen als Molins Reials. 14 d'octubre de 1680. El batlle general de Catalunya, Ramon d'Oms i de Santa Pau, establí al prior de la Cartoixa de Montalegre les aigües que naixien sota l'ermita de Santa Magdalena a entrada de 40 sous i cens anual de 10 sous pagadors anualment el 14 d'octubre. Calia portar-la al molí de Mogoda. 3 de setembre de 1701. El prior de Montalegre manà que ningú agafés aigua del rec del Molí de Mogoda, en pública crida feta a la plaça de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda, sota pena de 3 lliures si és de dia, i 6 lliures si és de nit. Arran d'aquest manament Pere Faust Tagell, apotecari de Barcelona, Joan Camprubí, sastre de Barcelona, els hereus Anglí (posteriorment Francesc Clarassó, metge a Granollers), na Maria Anna de Peguera i de Vilana i Millàs, vídua de Josep Vilana, també de Barcelona, Francesc Cortès i Regàs, Francesc Banús i Francesc Casanoves, Isabel vídua de Joan Colomer i Joan Bellsolà, pagesos de Santa Perpètua de Mogoda, insten plet contra el prior de Montalegre per l'ús de l'aigua del rec del Molí de Mogoda. 1704. Consta que les terres per on passava el rec del molí de Mogoda que tenia el mas Fontanet a l'esquerra de la riera de Caldes, entre Ca l'Anglí i Can Bernades, eren propietat aquest any del col·legi i convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona. En Josep de Vilana, sempre havia mantingut a costes seves la neteja del rec quan passava per la seva finca, mitjançant el treball del masover i dels mossos de la casa. 1711. Una riuada va inundar quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda. Per això amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec de molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, per un torrent que hi ha sobre de les cases d'en Vilana. 1749. L'intendent de la Reial Cancelleria del Principat de Catalunya establí l'aigua que neix en la font que hi ha a la pròpia heretat de Santa Perpètua, propietat de la família Tagell, a Eulàlia Tagell i Pi. 1752. El prior de la Cartoixa demanà a la Reial Intendència del Principat que els establís les aigües subterrànies de la riera de Caldes, també des de l'ermita de Santa Magdalena, ja que 'és tal l'escassetat que experimentem d'aigües, que no sols no poden regar les terres de Moguda, però ni menys moldre en gairebé tot l'estiu'. Assabentada Eulàlia Tagell, plantejà plet en contra dels seus interessos per la finca que tenia a Santa Perpètua de Mogoda. Ja que li varen establir el dia 9/03/1749 l'aigua que naixien en terres pròpies, i aquesta concessió la podria afectar. 1777- L'intendent general del Principat de Catalunya establí les aigües del torrent de Caganell a Bonaventura Oller i Cuiàs, hereu del mas Oller de Santa Perpètua de Mogoda. 04/09/1784. L'intendent general del Principat de Catalunya establí a Diego Llobet, Antoni Mallol i PereLloberes, pagesos de la parròquia de Santiga, la facultat de cercar les aigües subterrànies en tot el torrent o riera de Santiga o de Canalies, i en la circumferència de ½ hora al voltant d'ella. 03/11/1824. El batlle general del Reial Patrimoni, Antoni Bonet Recasens, establí el dret d'aprofitar les aigües subterrànies fora de la llera de la riera de Caldes per regar dues feixes de terra de la propietat Xiol a Llorenç Mirapeix i Lloberes, comerciant de Barcelona. | 41.5463700,2.1817900 | 431758 | 4599735 | 1466 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78286-foto-08260-119-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Documentada arqueològicament l'any 2007 en el tram del Polígon de Can Bernades Sobirà a l'alçada de la Torre del Rector (C/Mar Mediterrània), dins de l'àrea d'expectativa arqueològica inclosa en el PEPPASPM. Les coordenades que donem són les del tram excavat. Es troba inutilitzada, donat que encara que se'n conservi algun tram, ja no hi baixa aigua.A Canyameres (2009: 131) hi trobem reproduïdes dues fotografies de la mina del molí de Mogoda, realitzades per Fermí Vinyals, l'any 1972. De les dues la fotografia més gran representa el tipus descrit per Bella-Cantos (2008) en la intervenció arqueològica que van dur a terme i que ja s'ha exposat en l'anterior apartat. L'altra, la més petita, és interessant perquè ens documenta un tipus de construcció de la mina, lleugerament diferent. Per la fotografia observem com hi ha una base formada per peces rectangulars (probablement ceràmiques) i les parets laterals de l'estructura revestides d'aquest mateix material, així com és el menys usual una coberta formada per peces disposades en punta, que li donen un aspecte triangular.Autor Foto 1: Carlos Bella i Jose Antonio Cantos (Arqueociencia Serveis Culturals, SL). | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78287 | L'espai del pensament. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespai-del-pensament | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'espai del pensament és una escultura situada en una rotonda en el passeig de la Florida, al costat sud de la línia del tren, en el barri de la Florida. Aquesta escultura fou concebuda expressament amb la voluntat d'arribar al màxim nombre de ciutadans. El projecte es basa sobre l'escolaritat del nen com a esperança de futur. La maleta, objecte escolar, oberta, conté una llibreta que recull anònims projectes en fulls. Plens de continguts insignificants i infantils, es poden transformar en grans sorpreses en el futur. Així com la molla uneix les dues parts de la llibreta, l'escultura és el veritable lligam entre els dos nuclis de la població. Les diferents inquietuds culturals poden ser incorporades a aquesta llibreta. El llapis, el reflex de l'expressió del pensament del nen, és l'eina de transmetre idees. Per l'infant tots aquests objectes formen un entorn que el marcarà culturalment, un entorn que també es deixarà intervenir i modificar. Un pensament en l'espai lliure. Mides: 250 x 335 x 700 cm. Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-120 | Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida. 7 de març de 1993 | 41.5263700,2.1884600 | 432294 | 4597510 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jordi Dalmau, JL Ocaña Miranda, Jordi Riera, Montserrat Riera, Vicenç Soley | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78288 | L'arc d'una ferida de lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larc-duna-ferida-de-lluna | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura és un homenatge a Joan Miró. El monòlit central està suspès en l'aire per una biga de ferro amb quatre barres: el pintor universal i cosmopolita té els peus íntimament enfonsats en una terra amb la qual se sentia molt lligat. Una aresta amb una motllura de tall clàssic s'associa al 1893, any del seu naixement. Diferents fractures del volum mutilen les superfícies planes, i indiquen la ruptura estètica que suposà l'obra mironiana a partir de 1929. Grafismes en baixos relleus i acolorits recorden una iconografia que ha estat popularment acceptada. El bust de l'artista identifica l'homenatjat i li dóna una presència constant i transparent. Un arc monumental que travessa l'escultura recull dos elements omnipresents en la seva obra, una lluna i una esfera. Mides: 1200 x 1080 x 120 cm, i urbanització de la rotonda. Material: formigó blanc, ferro (acer 111), acer galvanitzat, fibra de vidre, pintura plàstica, esmalts antioxidants i rajola. | 08260-121 | Passeig de la Florida / Onze de Setembre. | Centenari del naixement de Joan Miró. 6 de març de 1994. | 41.5290300,2.1863300 | 432119 | 4597807 | 1994 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78288-foto-08260-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78288-foto-08260-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Cesc Bas | Projecte i direcció artística: Cesc Bas (Mollet del Vallès).Euip de treball: Elies Camarena, Marta Casanovas, M. Sierra Gillué, Rubén Gonzàlez, Joan Masip, Eva Sans, Lluís Solà i Elisenda Ventura (Santa Perpètua de Mogoda). | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78289 | El Nu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nu | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2003). Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Nu. Aquesta escultura representa un nu amb quatre variacions. La primera és un baix relleu a semblança de la cultura egípcia: la importància del contorn preval per damunt del volum. La segona és un alt relleu a la manera de l'escultura grega, calant l'obra de tal manera que es fa difícil la diferenciació entre relleu i escultura. La tercera variació s'oposa a les dues anteriors: el buidat, la valoració integral de l'espai per ell mateix, així com el silenci en la música, suposa un homenatge a la cultura del Renaixement pel que representà a la llibertat creativa. La quarta és originada en dues variacions anteriors i en l'estructura bàsica d'un cub: és un al·legat de la cultura actual, en què la llibertat de pensament i d'expressió dins dins de l'art ha permès el llibertinatge en la creació, o el tot val depèn de qui ho faci. Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó | 08260-122 | Parc de Catalunya | Parc de Catalunya, 11 de setembre de 1995. | 41.5280500,2.1803900 | 431622 | 4597703 | 1995 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78289-foto-08260-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78289-foto-08260-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Carles Gonzàlez i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78290 | Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaus | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Blaus és una escultura que es troba situada prop de la porta principal d'entrada a la Granja Soldevila, en un petit jardinet envoltat d'una petita tanca. Blaus és un homenatge a la Mediterrània, un concepte ple de sentiments, emocions, imatges, ingenuïtats, clams, olors, lluminositat, un concepte definit per en Pep Fortuny com a un cúmul d'influències ètniques i paganes d'una forta (contundent) intensitat lírica. Aquí la Mediterrània esdevé un contenidor que pren forma en un rectangle de tres dimensions. L'escultura esdevé un trencaclosques que juga amb línies rectes i corbes, conformant amb múltiples variacions nous rectangles, triangles, semicercles, polígons irregulars, i expressant així, a través de la seva múltiple geometria, tota la sensibilitat que emana d'aquest món proper, nostrat, però alhora idealitzat. Mides: 163 x 23 x 143 cm Material: Fang refractari i esmalts. Peu de fusta de pi. | 08260-123 | Jardí de la Granja Soldevila | Jardí de la Granja, espai cultural. Exposició 'Sense Límits', juliol de 1996 | 41.5267400,2.1857800 | 432071 | 4597553 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Montserrat Riera i Oller | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78291 | Vida completa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-completa | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Vida completa és una escultura que es troba situada a ponent i arran d'un caminet que travessa longitudinalment el Parc Municipal, pròxima al centre del parc. Aquest es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. 'Vida completa' significa per a l'artista: 'Infantesa, adolescència, maduresa i vellesa. Un camí que tots hem de seguir. Però, qui no se sent nen almenys una vegada al dia? El parc és una situació perfecta. Qui no veu un nen, un avi que juga amb el seu nét en els gronxadors... Qui tingués l'estratègia per aconseguir gaudir de les quatre edats durant la nostra vida... Mides: 100cm x 100cm x 200cm Material: Formigó Parc municipal | 08260-124 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996 | 41.5361300,2.1821700 | 431779 | 4598598 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noemí Ramos Galacho | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78292 | Doble yo, núm. 2. El que calla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-2-el-que-calla | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Doble yo, núm. 2. El que calla. És l'escultura situada a la meitat inferior i més meridional del Parc Municipal, i al costat nord d'una pista de petanca. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Aquesta escultura forma part d'una sèrie antropomorfa, concebuda per a expressar la part animal que tenim. Així doncs, les característiques de l'animal passen a formar part de les de l'home, ja sigui l'animal aeri, terrestre, amfibi, aquàtic o mitològic. En aquest cas, l'escultura té fesomia de mico, un animal molt cridaner, xerraire, nerviós i molt social, amb gestos molts semblants als nostres. El nou homínid té taponada la boca amb una mà, recordant els micos de la cultura asiàtica, però amb l'afegit de tenir tres braços. Un d'ells li envolta el coll donant-li suport, companyia i amistat, i el tercer el té sobre el genoll, gest que li dóna repòs i un xic de grandesa. El complementen 7 forats a l'esquena, símbol dels 7 nivells interns de la cultura oriental, i un sol radiant que emergeix del sexe. El hieratisme de la figura correspon al llenguatge totèmic d'Amèrica. Mides: 100 x 100 x 195 cm Material: Formigó | 08260-125 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc Municipal. I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996 | 41.5358700,2.1834400 | 431885 | 4598568 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Danillo Mota Marroquín | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78293 | Apoyado en ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/apoyado-en-ti | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | 'Apoyado en ti' és una escultura situada a l'extrem nord-oest del Parc Municipal, arran i al costat nord d'un caminet d'accés al parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Apoyado en ti. És una escultura que expressa les següents idees de l'artista: 'La relació entre matèria i moviment sempre ha estat una finalitat perseguida per en l'escultura. Aquesta escultura representa dos personatges que es recolzen l'un a l'altre, una situació ben quotidiana. L'equilibri en l'estructura i les proporcions dins de la verticalitat del bloc de formigó són aspectes formals i artístics que també es poden extrapolar a la vida i a les relacions humanes. Les línies rectes i corbes pretenen donar com a resultat una composició diferent per a cadascuna de les diferents perspectives que adopti l'espectador. Els diferents punts de visió, modificats també pel buit interior de l'escultura, ens guien en l'evolució de la imatge de l'obra en l'intent de vincular-se amb un entorn determinat. La pàtina final amb un color càlid vol concentrar l'atenció de l'espectador en aquesta zona del parc'. Mides: 100 x 80 x 195 cm Material: formigó i pintura plàstica | 08260-126 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc Municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1997 | 41.5366100,2.1826400 | 431819 | 4598651 | 1997 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78294 | Doble yo, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-3 | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | 'Doble yo, núm. 3', és una escultura situada darrera de la font ornamental, al costat de llevant d'un camí que travessa longitudinalment el parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Com tots els 'Doble yo', aquesta escultura és de la sèrie antropomorfa. Tota la sèrie utilitza una estètica precolombina, tant en les seves composicions com en la forma de presentació dels éssers que la configuren: homes i animals dotats d'un nou significat. L'escultura 'Home granota' recull l'evolució un tan estranya d'aquest animal i és extrapolada per a explicar la que pateix l'home al llarg de la seva vida, i més concretament en la seva psíquica. Les etapes de la infantesa, de la joventut i de la maduresa hi són paral·lelament equiparades amb aquest animal, el qual, per una altra banda, està dotat d'unes característiques místiques molt fortes, i un tant sagrades (allò que seria l'ànima o l'esperit en l'home). Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó | 08260-127 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1997 | 41.5364300,2.1833300 | 431876 | 4598631 | 1997 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Danillo Mota Marroquín | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78295 | Família universal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/familia-universal | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Família universal és un grup escultòric que trobem situat al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. Aquest grup escultòric està basat en el següent principi: 'L'energia ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma' (Albert Einsten). L'essència de la proposta és el principi de la conservació i de la reutilització dels materials amb una intenció estètica i comunicativa, per tal de donar-los un altre valor i un nou ús. Així ens trobem amb la transformació de l'energia d'un arbre en un pal de la llum (usat i desestimat per a la seva reutilització), i amb la transformació del pal en un grup escultòric. La reutilització del pal de la llum té la intenció de perllongar la seva vida mitjançant l'art a nivell testimonial o metafòric i homenatjar la família universal, com a símbol de continuïtat de tot allò que existeix. Mides: 90 x 85 x 380 cm Material: fusta reciclada | 08260-128 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. III Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1998. | 41.5254500,2.1936200 | 432723 | 4597404 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Anna Riverola i Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78296 | Silla luna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/silla-luna | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Silla luna' la trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Silla luna': és una metàfora que evoca l'encontre universal de cada home amb ell mateix. En sa quietud serena s'articula la poètica de les seves formes per a constituir un lloc sense temps. Tal com la lluna s'asseu sobre la nit en els seus cicles sempre renovant-se, l'home s'atura davant la seva soledat per a trobar la seva companyia autèntica. Les seqüències d'espais de reflexió, en sa senzillesa i rigor geomètric, es van elevant en aquest respatller-escala ascendint des d'allò més quotidià cap a espais de pensament i contemplació, fins a participar del nostre esperit, consciència de l'ésser. La recerca en aquest 'blau diàleg' queda impresa en la superfície amb els signes que busquen simplement comprendre's, romanent velluts per l'òxid, sobre aquesta fèrria cadira lluna que portem per quan necessitem aturar-nos i transcendir accedint als sentits autèntics de la nostra vida, enterrant els buits (vacíos) en l'obscuritat de la buidor (hueco). Mides: 85 x 130 x 400 cm Material: Perfileria de ferro (acer 111) i acer corten | 08260-129 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5255900,2.1932300 | 432691 | 4597419 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Yolanda Ellacuría Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78297 | Habitacle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitacle | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | En procés de degradació | Habitacle és una escultura que trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Habitacle': El cau, el refugi, el recer; l'habitacle. L'espai que qualsevol ésser viu es construeix per a protegir-se de l'entorn hostil i de les inclemències meteorològiques i per a desenvolupar la seva vida amb normalitat és un tret comú tant en els pobles primitius com en els anomenats desenvolupats. Aquest habitacle, molt naïf i ancestral, pren forma de joc infantil. El material, un tronc d'eucaliptus, ens permet recuperar els elements naturals que han possibilitat el desenvolupament de l'espècie humana i retornar-los el protagonisme. Un desenvolupament que ens allunya del respecte necessari per la natura que ens envolta i la qual ens permet sobreviure. Un habitacle antediluvià ens recorda quin són els nostres orígens i quines són les nostres obligacions amb la nostra casa: el món. Mides: 158 x 285 x 280 cm Material: ferro (acer 111) i fusta d'eucaliptus. | 08260-130 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5257300,2.1928400 | 432659 | 4597435 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78297-foto-08260-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78297-foto-08260-130-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Josep Pons i Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78298 | Pneumàtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pneumatic | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Pneumàtic és una escultura situada uns metres al sud de la façana principal de la Granja Soldevila. Segons l'artista aquesta estructura en forma de cub enrajolat amb rajola blanca valenciana està disposat per a contenir aire comprimit. Considerant l'home com a acumulació, com a una associació de complements, i la vida com a una successió de complements, i la vida com a una successió d'adquisicions (materials i mentals), el concepte anhelat de buit funciona com una utopia davant el vertigen del ple. És la impossibilitat del buit, la condemna al complement, a l'acumulació. Queda sempre l'aire, però fins i tot eliminant-lo tenim sempre la forma ocupant un lloc. La pedra és una acumulació com a mínim d'aire, i actua com una interferència a la zona. Amb estètica 'thunderbird' i un color de confort 'retro' sembla una nevera portàtil enmig del bosc. Mides: 120 x 120 x 120 cm Material: Totxana, morter, rajola, griffi i acer inoxidable | 08260-131 | Jardí de la Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Jardí de la Granja, espai cultural. III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5266800,2.1858500 | 432076 | 4597546 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Dani Montlleó i Alsina | Es troba prop de les escultures Blau i de la Campana, situades al costat de l'edifici de la Granja. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78299 | Mathausen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mathausen | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Mathausen és una escultura situada a la cantonada que formen el Passeig de la Florida amb el camí de la Granja, damunt de la vorera vianant ubicada al nord-est de l'esmentada cruïlla. Aquest monument escultòric és un homenatge als deportats als camps d'extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. Entre els milers d'éssers que indiscriminadament foren sotmesos al genocidi més infame i cruel hi figuraren dos fills de Santa Perpètua. La celebració de l'assemblea anual de l'Amical de Mathausen donà peu a la construcció de l'escultura: l'expressió de l'horror del genocidi. L'artista ha conformat a través dels seus dits la tragèdia de l'holocaust en una composició caòtica de cossos superposats i enreixats. Els cossos han tornat a ser devorats pel foc del forn, una silueta que s'endevina en la xemeneia, en el procés del bronze a la cera perduda, com en el crematori de Mathausen. El drama de la deportació és reviscut cada vegada que el tren dóna vida al so d'una part de la història que cal conèixer i tenir present per a no repetir-la mai més. Mides: 195 x 50 x 200 cm Material: bronze, ferro (acer 111) i formigó | 08260-132 | Passeig de la Florida - Camí de la Granja (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida/Camí de la Granja. Assamblea d'Amical de Mathause, 19 d'abril de 1998 | 41.5270800,2.1879700 | 432254 | 4597589 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78299-foto-08260-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78299-foto-08260-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roser Muntañola d'Odubar | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78300 | Atracció pel vertigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atraccio-pel-vertigen | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Atracció pel vertigen' es troba situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument Atracció pel vertigen vol expressar les següents idees: No tan sols les alçades provoquen vertigen. De vegades les coses més petites també tenen aquest poder. Moltes emocions impliquen un risc, i el risc provoca vertigen. Però sense emoció no hi ha color. L'obra parla d'aquest dilema, d'aquesta línia fronterera entre la placidesa i la intensitat, entre la tranquil·litat i l'excitació, entre el moviment i el repòs. Cap dels dos extrems és l'ideal. Intentem viure com a funambulistes caminant per aquesta arriscada i difícil corda. Descric aquesta sensació molt senzilla i elemental, comuna a tot tipus de persona. És la metàfora personal de la meva manera d'entendre les coses. És l'amor pels moments intensos. És la passió pels equilibris incerts, pels camins desconeguts, que ens fan por i a la vegada ens donen força i coratge per a conèixer-los i transitar-los. Com deia Jean Cocteau és la por de trobar el minotaure i les ganes boges de veure'l. | 08260-133 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5266900,2.1919900 | 432589 | 4597542 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Albert Casañé i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78301 | 5 móns, 5 mirades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/5-mons-5-mirades | <p>Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.</p> | XX | <p>L'escultura '5 móns, 5 mirades' es troba repartida en cinc punts diferents a la zona nord del Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument 5 móns, cinc mirades vol expressar les següents idees: 5 mirades, 5 llocs on situar-se, 5 móns privats, que ens inviten a entrar, a seure, a mirar al seu voltant, 5 móns iguals que ofereixen diferents vistes, 5 llocs per pensar, per descansar, 5 móns que configuren un món. Són com bombolles que ens aïllen i protegeixen de l'exterior i a la vegada ens deixen veure i relacionar amb tot el que ens envolta. De lluny semblem totalment transparents, es dilueixen en el paisatge. Però en realitat, la seva estructura configura una forma concreta, un espai privat en un petit cosmos. Seieu en el vostre món, ocupeu el vostre lloc. Com veieu l'exterior del vostre món? Mides: 5 esferes de 300 cm de diàmetre Material: ferro (acer 111) i fusta</p> | 08260-134 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999.</p> | 41.5247200,2.1919200 | 432581 | 4597324 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | Aquest monument | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78302 | La ciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ciutat | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | El monument 'la ciutat' es troba a la façana d'un edifici situat en el camí de la Granja, just abans d'entrar en el solar que actualment es fa servir com a aparcament. Cal alçar la vista amunt per localitzar-lo, sinó passa completament desapercebut per al vianant. 'La ciutat' vol expressar les següents idees de l'artista: Instal·lades sobre el mur d'aquest edifici un conjunt de petites cases envaeixen un espai, el redescobreixen, l'habiten en forma de petita ciutat. Aquest habitar és la base de l'escultura 'La ciutat', una peça que vol estar present, igual que els nostres records, en un espai que coneixem com a propi. L'escultura vol formar part de l'entorn, vol obrir una reflexió sobre el lloc on vivim i la relació que tenim amb aquest, vol resituar-nos, sorprendre'ns. Mides: 12 elements de 20 x 25 x 20 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111) | 08260-135 | Camí de la Granja (Granja Soldevila) - 08130 - Santa Perpètua de Mogoda | Camí de la Granja. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5265900,2.1867100 | 432148 | 4597536 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Xevi Roura i Pla | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78303 | Mountain of mine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mountain-of-mine | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Aquesta és una escultura teixida amb les mans, ordit amb una estructura contundent com l'herència genètica, i tramat amb el fil prim de la vida, dur però alhora flexible i mal·leable. Teixir un paisatge és més que una actitud artesana. Tenint en compte que es tracta d'una metàfora de la vida, una muntanya solitària en el mig d'un paisatge urbà esdevé una muntanya compacta, tancada, portadora d'un espai íntim, protegit, però que es deixa entreveure. Teixir equival a caminar, a construir, a veure créixer. La muntanya configura el paisatge de la solitud, de la força, de la solidesa. És tan senzill i tan complex com la combinació d'una actitud amb una realitat. 'Camino observant el paisatge i treballo veient el paisatge que jo genero'. Mides: 325 x 150 x 150 cm Material: ferro (acer 111) i ferro recuit | 08260-136 | Parc dels Països Catalans | Parc dels Països Catalans. V Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 2000. | 41.5310900,2.1850700 | 432016 | 4598036 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78303-foto-08260-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78304 | Abrazo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrazo | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Abrazo. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: A partir d'una imatge d'una forta presència física, però plena de lirisme, l'escultura desenvolupa un joc ordenat dins la seva rigidesa, austeritat i buit. La peça proporciona un estímul visual i estableix un paral·lelisme entre la unió de formes i la barreja de diferents races i cultures que integren la nostra societat, com a únic camí en la recerca de la riquesa cultural compartida. El títol descriptiu de l'escultura ja ajuda l'espectador a mobilitzar imatges en la memòria i a crear una fusió entre formes i contingut. Una peça íntima i humana que intenta provocar sensacions intenses a través del material i de les diferents tonalitats cromàtiques de la pedra. Mides: 195 x 85 x 70 cm Material: Pedra calcaria (Markina). Peu de formigó | 08260-137 | Passeig de la Florida / Avinguda de Barcelona | Passeig de la Florida /Av de Barcelona. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5326000,2.1838100 | 431912 | 4598205 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78305 | Miratge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miratge | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Miratge és una escultura que es troba en una façana d'un cos rectangular d'edifici de la Granja Soldevila, que dóna a llevant. Cal alçar la vista per veure'l, però les seves característiques no el deixen passar desapercebut. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: Un retall de paisatge transformat, modificat que canvia depenent del lloc on mirem, una mirada confusa, trucada, seductora. Un simple reflex. Una finestra oberta en un mur, un joc, una pregunta: és veritat el que veiem? És fidel el reflex de les coses? Constantment veiem persones i coses que fan que ens plantegem la mateixa pregunta: Serà com ho veig? Aquest aparentment ingenu joc tanca dins seu aquesta transcendent pregunta. És una mirada divertida i lúdica sobre qüestions importants i de vegades abismals. Què apareix quan una cosa s'oculta i què s'oculta quan una cosa apareix? Ens guiem per la nostra percepció de les coses, però aquesta no sempre és fidel, sinó que de vegades es distorsiona per l'exterior o d'altres per nosaltres mateixos. Mides: 560 x 90 x 60 cm Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-138 | Pati del Galliner. La Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Pati del Galliner. La Granja, espai cultural. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5270400,2.1857700 | 432070 | 4597586 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78305-foto-08260-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78305-foto-08260-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Albert Casañé i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78306 | Sound hull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sound-hull | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Sound hull és una escultura que es troba dins els jardins de la casa Windish, en el barri de la Florida. Aquests es troben situats entre l'avinguda Nou i Set. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'autora: Aquests tubs musicals són metàfores de diferents significats, de diferents cultures i de diferents llenguatges. Cada objecte escultòric té diferents sons, com un reflex de la diversitat del món. En aquesta escultura la participació activa dels espectadors esdevé necessària per a completar-la. Colpejant amb les mans, l'escultura s'omple de so, de ritme i de sentit. La melodia que es crea i se sent esdevé comunicació, diàleg i interrelació. El diàleg, la música, però també la participació dels individus poden conformar una realitat que s'adapta a la nostra voluntat. Podem acabar fent una cançó dels nostres somnis insatisfets. Mides: base 190 x 195 x 260 cm, alçada 336 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111), acer inoxidable. | 08260-139 | Avinguda Nou. Centre Cívic La Florida. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Centre cívic La Florida. VI Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2001. | 41.5198700,2.1905200 | 432459 | 4596786 | 2001 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78306-foto-08260-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78306-foto-08260-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Erika Inger | Només es veu des del carrer, el recinte actualment està tancat per obres de reforma. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78307 | Portes tancades, portes obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portes-tancades-portes-obertes | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Amb graffittis d'origen? | Portes tancades, portes obertes. Es troba just sota el pont de la línia fèrria, en el costat oest o esquerra del voral del Passeig de la Florida. Segons l'artista expressa: 'Les portes són enigmàtiques. Tancades són suggerents, desconeixem què hi ha al darrera amagat; obertes són una invitació, veiem un món nou que ens convida a entrar-hi. Aquesta escultura està a mig camí entre una escultura i un poema visual. En un carrer les portes, tancades, prenen una altra dimensió: no porten enlloc, però ens suggereixen accessos a tots els racons ocults del nostre imaginari. La mateixa escultura ens acosta a l'univers de l'escultor, lúdic i misteriós. El nostre, l'hem de trobar nosaltres mateixos'. Mides: 250x 615 x 25 cm Material: planxa i perfileria de ferro (acer 111) | 08260-140 | Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida. VI concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2001. | 41.5267700,2.1879400 | 432251 | 4597555 | 2001 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78307-foto-08260-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78307-foto-08260-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pere Pich i Rosell | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78308 | Natural system | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natural-system | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Natural system és una escultura situada a la zona central i en una petita elevació del Parc d'Europa, al barri de la Florida. A llevant hi ha el Passeig de Can Taió, que delimita el parc per llevant. Aquesta escultura Natural System representa les següents idees de l'artista: 'La biorecerca està desxifrant l'estructura bàsica de la vida, la visualitza i en permet el desenvolupament i les aplicacions dels coneixements. Aquesta escultura simbolitza la pauta genèrica del creixement des de tots els elements de la natura. A cada nivell 12 planxes d'acer simètriques han estat entrellaçades per a construir una estructura que es desenvolupa en formes rítmiques semblants a les que es poden trobar en els cristalls. La seva geometria triangular esdevé una rèplica de l'estructura molecular bàsica dels sistemes naturals. L'escultura representa la gènesi del creixement natural quan la nova vida sorgeix'. Mides: 200 x 200 x 330 cm Material: planxa de ferro (acer 111) de 3 mm | 08260-141 | Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc d'Europa. VI Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2002. | 41.5210000,2.1823200 | 431776 | 4596918 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78308-foto-08260-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78308-foto-08260-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roland Mayer | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78309 | La nota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nota | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | La nota és una escultura situada a l'extrem nord-est de la plaça anomenada l'Era de la Granja Soldevila. Aquesta escultura 'La nota' vol representar les següents idees de l'artista: La idea pren cos en una pinzellada. Una línia agafa volum en una escultura. El traç s'ha alçat en la recerca de la tridimensionalitat. El públic començà a batejar el projecte escultòric com 'la nota', i l'escultura per ella mateixa escollí el seu nom definitiu. La seva ubicació davant l'escola de Música acaba d'establir la seva identitat formal. La coincidència semàntica entre l'espai i l'escultura dóna la raó al públic. I és el públic qui ha d'acabar de trobar la utilitat de l'escultura, assimilar-la com a element integrat en el medi urbà. Asseieu-vos-hi i, si voleu, canteu. Mides: 165 x 290 x 5 cm Material: planxa d'acer corten de 4 mm | 08260-142 | L'Era. La Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'Era, La Granja, espai cultural. VII Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2002. | 41.5273200,2.1855500 | 432052 | 4597617 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78309-foto-08260-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78309-foto-08260-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Bruno Pötsch | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78310 | La sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | L'escultura 'La sardana' es troba situada al nord de la Rambla, en el Passatge de Josep Irla, realitzada en bronze i formigó. Tot i que és de petites dimensions no passa desapercebuda per al vianant. 'La sardana' representa per a l'artista: Una bossa, una americana, una sabata, una ampolla... Tots aquest elements esdevenen el centre d'una rotllana de balladors que puntegen al ritme d'una tenora, el tible, el flabiol, el tamborí, el contrabaix, la trompeta, el trombó i el fiscorn. La sardana és una dansa catalana, col·lectiva i popular, tan en nombre de balladors com en la perspectiva social. Els balladors, units per les mans, en són els protagonistes anònims. La seva pluralitat pot ser identificada a partir dels objectes que dipositen al mig de la rotllana. Aquest punt esdevé l'epicentre dels cercles concèntrics que, com ones en l'aigua, creixen i creixen. Una dansa oberta a noves incorporacions. Mides: 70 x 70 x 45 cm Material: Bronze i formigó | 08260-143 | Passatge de Josep Irla (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passatge de Josep Irla. 75è aniversari de l'Agrupació Sardanista Santa Perpètua, desembre de 2002. | 41.5356500,2.1823500 | 431794 | 4598545 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78310-foto-08260-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78310-foto-08260-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Marta Águeda, David Alcaide, Alejandra Lemus i Abel Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78311 | Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marta | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | L'escultura 'Marta' es troba disposada damunt un suport mòbil, amb rodes situada al vestíbul d'entrada de la biblioteca. De fet es tracta d'una doble escultura formada per dues figures humanes. Aquesta escultura expressa per a l'artista les següents idees: No és solament dins d'una mateixa on les dones han de negociar situacions difícils i fins i tot impossibles, obligades a formar part d'aquest joc que és la humanitat. Les dones substitueixen la seva veritat, la seva ànima i la seva història pel seu coratge, deixades enrere per por, per a enfrontar-se al món amb la mirada alta i amb tota la seva transparència, receptora a qualsevol transacció o esquitxada. Aquesta és la Marta, la representació de la lluita per a anar endavant arrossegant un tresor de sentiments sense fi. Mides: 100 x 100 x 195 cm Material: formigó | 08260-144 | La Granja, espai cultural | Col·locada el 6 de març de 2003 a La Granja, espai cultural. | 41.5272700,2.1850700 | 432012 | 4597612 | 2003 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78311-foto-08260-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78311-foto-08260-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noemí Ramos Galacho | No sembla feta de formigó. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78312 | Sense nom (Rotonda dels arbres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-nom-rotonda-dels-arbres | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Escultura vegetal 'Sense nom'. El concepte arquitectònic i la solució final cerquen una fita tipus 'Land Art' i un retrat històric dels arbres escapçats que resseguien les carreteres i que, lluny de morir pel tall que l'home els produïa, sobrevivien, esdevenint el marc de les vies, reafirmat pel seu pintat blanc. El projecte urbanístic pren cos en una escultura vegetal viva que es modifica per ella mateixa. Una concavitat amb el seu centre situat sota la rasant del vial exterior, on s'han plantat 77 arbres, podats i pintats amb pintura ecològica a cotes fixes, i disposats en cercles concèntrics, configuren una geometria senzilla i austera. L'acabat superficial és una capa de material de rebuig de cantera de marbre blanc. La forma còncava ha estat dissenyada per afavorir la creació d'un microclima i l'autosuficiència en els cicles vitals de l'aigua i de l'energia (recollida d'aigües pluvials, aportació orgànica de les mateixes fulles seques...). Les llumeneres, de nit, emfasitzen la solució final. Mides: 37,5 m diàmetre Material: formigó, marbre blanc triturat, acer corten, pintura ecològica i Acer negundo | 08260-145 | Mossèn Cinto Verdaguer - C/Onze de Setembre | Mossèn Cinto Verdaguer / Onze de Setembre. Urbanització de la Central Integrada de Mercaderies del Vallès, maig de 2002. | 41.5304300,2.1895300 | 432387 | 4597960 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78312-foto-08260-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Enric Batlle i Joan Roig | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78313 | Luz y sombra I - juego de sombras IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/luz-y-sombra-i-juego-de-sombras-iv | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | 'Luz y sombra I - juego de sombras IV' és una escultura situada a l'extrem nord del Parc d'Europa, al barri de la Florida, just al costat sud d'on arrenca un caminet que se'n va cap a ponent i travessa el torrent de Polinyà. A llevant hi ha el Passeig de Can Taió, que delimita el parc per llevant. L'escultura 'Luz y sombra I' té per objectiu reviure la fascinació i la sorpresa que hi ha a l'ombra. Mitjançant el camí del sol al matí es creen rombes sobre la superfície de projecció, que canvien de forma contínuament. Són produïts per les ombres que donen els acers a la llum del sol. A les dues de la tarda les ombres es converteixen en franges. Al llarg de la tarda, les franges es tornen a desfer i es converteixen de nou en rombes, cada cop més petits. Qui observi un temps l'escultura percebrà el canvi lent, qui passi de nou per l'escultura quedarà sorprès de veure-la diferent. Mides: 400 x 520 x 450 cm Material: acer, acer inox, formigó, sikatop blanc i colorant negre | 08260-146 | Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc d'Europa VIII Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2003. | 41.5225400,2.1815700 | 431715 | 4597090 | 2003 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78313-foto-08260-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78313-foto-08260-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Martin Boettcher | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78314 | Placa Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-prat-de-la-riba | Llibres de registre del fons municipal del Museu. Núm. Reg. 451. | XX | La placa Prat de la Riba és una placa commemorativa amb peu de ferro per subjectar-la si es vol tenir exposada. Està inscrita per les dues cares. En ambdues cares les inscripcions són incisos. A la cara A: Escut de Catalunya i creu de Sant Jordi amb garlanda amb decoracions de motius vegetals i orla perimetral negre amb florons trilobulars. Les lletres devien estar pintades negres i el dibuix de la garlanda i l'escut en daurat i vermell. El text de la cara A: A la memòria del que fou seny ordenador de la vida nacional de Catalunya. Primer resident de la Mancomunitat. Es dona an aquest carrer el nom de Enric Prat de la Riba. Sta Perpétua 1r setembre 1918. A la cara B: No hi ha cap decoració, les lletres devien estar pintades negres, en queden alguns rastres. | 08260-147 | C/ Prat de la Riba | La placa original que dóna nom al Carrer Prat de la Riba fou instal·lada el 1r de setembre de 1918, en homenatge al que fou primer president de la Mancomunitat de Catalunya. Organisme públic que contribuï en la recuperació nacional catalana. Després de la Guerra Civil, i amb la repressió de tots els símbols identificatius del nacionalisme català, el carrer passà a ser anomenat del Cardenal Gomà, i la placa fou girada i aprofitada per a gravar al revers el text següent: 18 de Julio de 1936 - 1 de abril de 1939. Comunicado de la Victoria En el día de hoy cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. Burgos 1 abril 1939. Año de la Victoria. El Generalísimo Francisco Franco. Aquesta placa de marbre l'original de la qual es troba al Museu Municipal és reposada al seu emplaçament originari després d'haver viscut un segle trasbalsat pel transcurs de la història. Santa Perpètua, 11 de setembre de 1998. | 41.5350400,2.1795900 | 431563 | 4598479 | 1918 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78314-foto-08260-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78314-foto-08260-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78314-foto-08260-147-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Hi ha una reproducció al carrer, l'original és al fons del Museu. | 106|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78315 | Placa de carrer Genís Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-carrer-genis-sala | RICART, Joan ; RIERA, Pere (1995). Pere Riera. Imatges de Santa Perpètua de Mogoda. 1953-1968. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 220. SOLEY i SALA, Joan (2006). Les cròniques d'en Sila. Edició a cura d'Ernest Vilàs i Joan Ricart (CREM). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Pàg.130. | XX | La placa de carrer col·locada l'any 1966, és una placa de marbre situada actualment a l'extrem de llevant d'aquest carrer en l'edifici que fa cantonada amb la Rambla. Consta d'una placa amb la llegenda en castellà on fa referència al nom del carrer, situada en la meitat dreta de dita placa. La llegenda diu Calle de Genís Sala. Es troba disposada en tres línies una sota l'altre. Al costat dret de la segona línia s'hi troba una lira. A la meitat esquerre de la placa s'hi troba emmarcat en un cercle el bust esculpit de Genís Sala en relleu, lleugerament de costat i mirant cap a la dreta. Porta ulleres rodones i una 'pajarita'. A la base i exterior del cercle decora la imatge una branqueta de llorer. Tots els elements descrits es troben realitzats en relleu, a excepció del cercle que es troba una mica enfondit. Una segona placa també de marbre es troba situada just sota l´anterior, de dimensions més reduïdes i realitzada amb la llegenda en baix relleu i en català, disposades en sis línies amb el text centrat que diu: 'Fill d'aquest poble gran mestre claverià propulsor i creador de la cultura musical i folklòrica de nostra terra'. Sota la darrera línia, n'hi trobem una altra amb la data de 09-10-1966. | 08260-148 | C/Genís Sala, 4 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'any 1966 es va posar la placa de carrer dedicada a Genís Sala (RIERA, 1995: 220). | 41.5345500,2.1800600 | 431602 | 4598424 | 1966 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78315-foto-08260-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78316 | La caixa de tres panys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caixa-de-tres-panys | Llibres de registre del fons municipal del Museu. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 359-360. | XIX | La caixa de tres panys és una caixa de fusta molt reforçada que es tancava i s'obria amb tres claus diferents que tenien, una el president, una altra el secretari, i la tercera el caixer, i tant per posar-hi com per treure'n havien de reunir-se tots tres. En el segle XIX no hi havia cap banc ni caixa per portar diners a guardar, i segons la mentalitat de l'època el fer-ho com ho feien donava la garantia de la salvaguarda del capital de la mancomunitat (Vinyals, 1994: 359). | 08260-149 | Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda | La caixa de tres panys va ser comprada per la Germandat de Sant Isidre per a guardar els balanços anuals. En el segle XIX no hi havia cap banc ni caixa per portar diners a guardar, i segons la mentalitat de l'època el fer-ho com ho feien donava la garantia de la salvaguarda del capital de la mancomunitat | 41.5272300,2.1851400 | 432018 | 4597608 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78316-foto-08260-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | En la fitxa del registre d'entrada del Fons del Museu Municipal és anomenada com a caixa de cabdals.Fotos 1, 2 i 3: Autor - Propietat Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78317 | Pinedes de l'Estret de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinedes-de-lestret-de-les-vinyes | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Les pinedes de l'estret de les Vinyes es troben en el camí ral de Santa Perpètua cap a Sabadell. Es tracta de tres pinedes on l'alzina domina. La riquesa biològica és molt elevada en les zones de contacte bosc/camps de conreu | 08260-150 | A ponent de Santiga | 41.5357400,2.1459200 | 428755 | 4598584 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78317-foto-08260-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78317-foto-08260-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 78318 | Ara d'altar paleocristiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-paleocristiana | <p>ALAVEDRA, Salvador. L'ara d'altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga. Pàg. 45-80. Dins VINYALS, 1984. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990).</p> <p>VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 41. Foto de l'ara quasi sencera a; Recuperem Santiga.</p> | V-XII | Fragmentada | <p>Ara d'altar paleocristiana. Salvador Alavedra (VINYALS, 1984) interpreta aquesta peça com d'època baiximperial romana, abans de ser reutilitzada com a ara d'altar. Aquesta peça presenta una única decoració formada pel relleu del marc o motllura que emmarcaria el rectangle de la pedra. Aquesta motllura ample, de factura poc acurada presenta forma de relleu fent tres careners i dues mitges canyes. En els angles, aquests careners s'uneixen en forma de sageta i no pas en un estil d'angles arrodonits. El revers d'aquesta ara és buixardat tot ell de manera molt uniforme, sense irregularitats ni solcs de cap mena. Un dels fragments conservats de l'ara presenten un forat rodó, per encabir-hi la lipsanoteca o reliquiari, probablement realitzat en la baixa edat mitjana. La realització d'aquesta perforació va malmetre la inscripció del levita Adalbert, que anava de cap a cap del pla baix de la mesa: ADALBERTUS LE [vita cum omnibus] PARENTIBUS SUIS M[ortis et vi]vis. Aquest epígraf per la seva situació i estil cal·ligràfic es pot dir que és germà del d'un altre levita ací inscrit, de nom GUADAMIR, la grafia del qual es troba també perjudicada per dit forat. Aquest levita es troba documentat firmant una donació feta al monestir de Sant Cugat, documentat precisament l'any 983, que tracta de Santa Maria Antiga, en el qual consta un Vvadamirus levita. L'ara presenta una variada col·locació de les diverses inscripcions, agrupaments de noms i textos, apilaments, superposicions, enllaços, varietats de mida, format i cal·ligrafies. Tot i la seva complexitat d'interpretació es van poder identificar una sèrie d'inscripcions, ben poques de senceres, que van del segle VIII a l'XI. Les mesures calculades per l'autor d'aquest estudi van ser llavors de 65 x 52 x 7/6 cm. Aureli Alvàrez de la Universitat de Barcelona va determinar que aquesta peça va ser realitzada sobre marbre calcari de color blanc, bastant uniforme, d'aspecte granulós amb un gra de mida tan considerable que feia descartar la possibilitat que es tractés d'un marbre de Carrara o extret de les pedreres del Pirineu, o ni tan sols grec. Així Salvador Alavedra apuntava la hipòtesis que dit marbre hagués procedit de la Bètica i reutilitzat aquí.</p> | 08260-151 | Església de Santa Maria Antiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>1974. Troballa de dos fragments d'ara per part del senyor Antoni Guilleumas, localitzats entre un munt de rocs i a tocar un xiprer del cementiri de l'església de Santa Maria Antiga. 1980. Fermí Vinyals del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda encarrega l'estudi de dos fragments de marbre treballat que es coneixien amb el nom d'ara d'altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga a Salvador Alavedra, en motiu dels actes de commemoració del mil·lenari de Santiga (983-1983). 1981. Troballa de dos nous fragments de l'ara en el pilar d'entrada al clos del cementiri de Santiga com a material de reble.</p> | 41.5345600,2.1526100 | 429312 | 4598448 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78318-foto-08260-151-1.jpg | Legal i física | Romà|Paleocristià|Medieval|Pre-romànic|Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment és al Museu Diocesà de Barcelona (Bisbat de Barcelona. C/ dels Bisbe, 5 (08001 -Barcelona). | 83|84|85|91|92 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 78319 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-0 | Documentació administrativa (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda). Llibres de registre del Museu Municipal de Santa Perpètua. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 211-215. | Mancada d'organització | El fons municipal del museu consta en l'actualitat de 881 elements registrats en dos volums. La darrera entrada es va fer en data de 16/12/2008. Segons una valoració que n'ha fet una empresa recentment, les obres es classifiquen en quatre fons: 1. Arqueològic (229 objectes) 2. Etnogràfic (343 objectes) 3. Numismàtic i Medalles (215 objectes) 4. Pinacoteca (40 Objectes) Es tracta d'una col·lecció constituïda per peces de diferent naturalesa. També hi trobem una mostra important de mobles, una mostra d'objectes, instruments relatius a les tasques de la llar i de diferents oficis, i una pinacoteca constituïda amb les obres guanyadores del Certamen de pintura del municipi. La primera característica del fons és la seva heterogeneïtat i el fet d'estar constituïda sense planificació prèvia. Formada pràcticament de manera espontània, mitjançant diferents donacions. La col·lecció de Santa Perpètua de Mogoda està mancada d'un principi organitzador. Els objectes amb més trascendència en el fons són el rellotge de Campanar (n.Reg. 418), la Creu de Sant Crist (n. Reg. 423), un armari de l'any 1720 (n. Reg. 433) i una caixa de núvia gòtica (n. Reg. 447). Del fons arqueològic destaquem que l'ingrés dels materials va ser fet majoritàriament pel Grup Pro Arqueologia de Santa Perpètua. | 08260-152 | L'Era. Espai Cultural Granja Soldevila | El Grup Pro Arqueologia fa la primera exposició del Grup al 1969 per la Festa Major, a partir dels materials recuperats fruit dels treballs arqueològics d'anys anteriors. Aquesta exposició aplegava materials que s'havien reunit en un petit museu,ubicat a la planta baixa de l'edifici que avui dóna aixopluc al Jutjat de Pau. En aquella exposició es podien veure unes fotografies del primer museu de Santa Perpètua de Mogoda vinculat a la prrrroquia que va ser destruït l'any 1936, fet que va suposar perdre una part molt important de patrimoni i objectes religiosos. Per tant el Grup Pro Arqueologia va ser el fundador de l'actual museu, inaugurat el setembre de 1971. Primer fou un museu amb poc material arqueològic, però que s'anà bastint de peces i eines d'oficis relacionats amb l'activitat d'un poble agrícola que era llavors. Al cap dels anys el museu va anar creixent amb material arqueològic i s'anà arraconant el material etnològic cap al magatzem. L'any 1999 s'inaugura el nou museu municipal situat a La Granja, espai Cultural. A partir d'aquí el Grup deixà de gestionar el Museu agafà el rellu l'Ajuntament, atès que n'és el propietari. Al museu, l'entrada és gratuïta. Obert al públic els dimecres, dijous iiveres aa tarda, els dissabtes i diumenges al matí. De 'museu' però només en té el nom. De moment, només hi ha una sala d'exposició permanent, ja que no reuneix les condicions que l'actual legislació de museus exigeix pel que fa a instal·lacions i personal per a ser reconegut com a tal per la Generalitat (GARCIA, 2008: 211-214). | 41.5272300,2.1851400 | 432018 | 4597608 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-3.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila | 78|80|81|83|85|93|94|96|98|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 78320 | Arbreda del torrent dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-dels-morts | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Arbreda mediterrània que trobem a l'entorn del torrent dels Morts. Ha mantingut una estructura natural gairebé verge a causa d'estar envoltada per camps de conreu i de difícil accés. Dins la comunitat vegetal d'alzines, roures, pollancres, etc. Alberga rèptils (com la serp verda) i aus nocturnes (com el xot). | 08260-153 | Al nord de la Crta B-140 | 41.5330700,2.1473000 | 428867 | 4598287 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78320-foto-08260-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78320-foto-08260-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 78323 | Bosc de Can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ferran-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Pineda característica per la seva geometria quadrada sobre el territori. És una explotació forestal que ha anat materialitzant-se progressivament amb un estrat arbustiu molt dens (aranyoner, esparreguera, arç blanc, etc) i també alzines convertint-se en un típic bosc mixt mediterrani. És curiós observar el picot verd i l'oriol en aquest indret. | 08260-156 | A ponent de la riera de Santiga | 41.5398600,2.1459400 | 428761 | 4599042 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78323-foto-08260-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 78325 | Arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-perpetua-de-mogoda | Guia - Inventari de l'Arxiu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda (CAT AMSPM), actualitzada a 1 d'abril per Mª Lurdes Bailao (Cap del Servei d'Arxiu - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) en motiu de la realització del mapa del patrimoni cultural de Santa Perpètua de Mogoda. 2009. SOLEY i SALA, Joan (2006). Les cròniques d'en Sila. Edició a cura d'Ernest Vilàs i Joan Ricart (CREM). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Llei 10/2001, de 13 de juliol d'arxius i documents (DOGC n. 3437, de 24 de juliol de 2001). | XIX-XXI | L'Arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda consta dels següents fons: Quadre de fons: 1. Fons de l'administració local: 01 Fons municipal (1813 - 2009) 2. Fons de l'administració judicial: 02. Fons del Jutjat de Pau (1936-1953) 3. Fons d'institucions: 03. Fons escola Santa Perpètua (1932-2000) 4. Fons d'associacions: 04. Fons Sila (1873-1986) 05. Fons Frente de Juventudes (1939-1968) (Falange Española Tradicionalista y de las Jons) 5. Fons empresarials (1893-1960) Quadre classificació (seccions i subseccions): 01 Administració general (1813 / 2009) 02. Hisenda (1827 / 2006) 03 Proveïments (1931 / 2007) 04 Beneficiència i asistencia social (1906 / 2006) 05. Sanitat (1863 / 1998) 06. Urbanisme (1852 / 2007) 07. Seguretat Pública (Policia) (1891 / 2005) 08. Serveis militars (1937 / 1996) 09. Població (1905 / 2005) 10. Eleccions (1872 / 2004) 11. Ensenyament (1887 / 2007) 12. Cultura (1928 / 2008) 13. Serveis Agropecuaris (1904 / 2002) 14. Transports (1937 / 2005) 15. Patronats Municipals (1985 / 2008) 16. Empreses municipals 17. Col·leccions factícies (1852 / 2008) Fotografies, cartells, plànols.. 18. Biblioteca. Hemeroteca (1930 / 2009) | 08260-158 | C/ Plaça de la Vila, 5 ( 08130 Santa Perpètua de Mogoda) | La documentació més antiga d'aquest arxiu és de l'any 1813, com a arxiu organitzat amb personal existeix però des de l'any 1996. Ressenya històrica relacionada amb el Fons Sila - Societat Coral Aurora Perpetuense: La Societat Coral Aurora Perpetuense, va ser fundada el mes de desembre de 1898. Aquesta entitat va estar en actiu durant quasi vuitanta anys, fins a l'any 1974, en què es va dissoldre. Després de la mort del mestre Josep Anselm Clavé i sota la influència dels seus ensenyaments sorgeixen a Catalunya diverses agrupacions corals. La Coral Perpetuense té el primer domicili al Cafè de Dalt, situat al carrer que avui dia s'anomena d'Anselm Clavé. Després d'haver ocupat altres espais, el 1913, torna a aquest indret on es conservarà fins a la dissolució de la societat. Durant la seva existència la direcció de va ser exercida per: Joan Santamaria, de Mollet; Josep Genescà, de Caldes de Montbui; J. Artigas, de Ripollet; Jacint Llargés de Santa Perpètua; des del 1913 fins al 1964 per en Genís Sala i Castells i l'últim president va ser en Joan Soley i Sala, en Sila. A més de les actuacions pròpies 'concerts corals i instrumentals', que feien gaudir a tot el poble, tots els anys era esperada pels perpetuencs l'actuació de la Coral amb la cantada de caramelles i el concert final de la Festa Major d'Hivern. A més de les participacions en les trobades de Corals i en tots els actes en què eren convidats, la Coral organitzava amb regularitat, funcions teatrals amb la participació dels seus membres i també contractava artistes de fora. Des de l'any de la seva fundació que la societat desenvolupa una intensa activitat que desapareix durant els anys de la guerra civil. Del 1943 a 1947, en què es reestructura, la situació és crítica. Una vegada reorganitzada la societat continua amb les seves actuacions però minva molt la participació dels seus membres. Tan sols l'empenta i la dedicació del mestre Genis Sala fan que el 1963, s'organitzi una nova agrupació coral l'Agrupació juvenil de l'Aurora Perpetuense. El 21 de novembre de 1964 mort Genís Sala. Sense la direcció del mestre a partir d'aquesta data l'activitat de la Coral es veu molt debilitada i el 28 de setembre de 1974 fou dissolta. | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78325-foto-08260-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78325-foto-08260-158-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | L'arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda és un arxiu històric i administratiu tot junt en el mateix arxiu. Es tracta per tant d'un arxiu viu, on els canvis en la classificació són freqüents, amb desclassificacions periòdiques dictaminades per administracions superiors.Destaquem el fons Sila-Societat Coral Aurora Perpetuense, que recull els documents produïts per l'Agrupació Coral i també alguns documents del fons privat d'en Joan Soley i Sala, en Sila, cedits a l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. D'aquest fons destaquem la sèrie de programes de Festa Major (1913-1984), els programes de la Secció Teatral (1917-1956) i també la col·lecció de partitures de la Coral. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78331 | Monument als Carreters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-carreters | El monument als carreters, un homenatge a la Societat i als orígens de Santa Perpètua. L'Informatiu, 24. | XXI | El monument als Carreters es troba situat al mig d'una rotonda a l'entrada de Santa Perpètua de Mogoda, venint de la carretera de Sabadell a Mollet (B-140), davant del CEIP Santiga. Aquest va ser creat pels escultors Joan i Norbert Lleixà, pare i fill de Castellar del Vallès. Representa a mida real un cavall tirant d'un carro. L'obra va ser realitzada en quatre mesos amb gairebé 4000 ferradures, totes elles usades i procedents de particulars, de centres hípics de la zona, de cavalls de tir, de passeig i, fins i tot, de cavalls olímpics. Aquesta era la primera escultura realitzada amb ferradures i de grans dimensions que feien els artistes. La Societat de Carreters de Sant Antoni Abad va comptar amb un total de 315 contribucions entre entitats i particulars per al finançament del monument. | 08260-164 | Rotonda d'entrada a Santa Perpètua de Mogoda | La societat de Carreters de Sant Antoni Abad va presentar el 12 de novembre de l'any 2006 el monument a l'homentatge als carreters, situat a la rotonda d'entrada a Santa Perpètua des de Sabadell. L'obra es va presentar en motiu del 90 aniversari de l'entitat perpetuenca, la més antiga del municipi, i va significar un reconeixement a la tasca feta per la Societat i un homenatge als orígens de la ciutat. | 41.5340000,2.1739900 | 431095 | 4598368 | 2006 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78331-foto-08260-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78331-foto-08260-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Joan i Norbert Lleixà | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78332 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-13 | Programa Festa Major 2008. Santa Perpètua de Mogoda. 5, 6, 7, 8 de setembre. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. Pàg. 40. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX-XXI | La Festa Major d'Estiu de Santa Perpètua de Mogoda es celebra el primer cap de setmana de setembre. Les activitats presents en el programa de la festa major comencen ja a finals d'agost amb la inauguració del curs de Pintura a l'oli del Centre Cívic Can Folguera i de la mostra dels cartells participants al Concurs de Cartells de la Festa Major. A Santiga també s'inaugura una exposició de Pintura, que l'any passat ja va arribar a la dinovena edició, organitzada pels Amics de Santiga. La festa major comença amb una acte de benvinguda on tothom hi és convidat. El divendres de la Festa Major ja és ple d'activitats. A partir de la tarda es porta a terme un Homenatge a la Gent Gran, acte que l'any passat va complir la seixanta novena edició, amb berenar i ball amb orquestra en envelat. Al vespre es fan diferents actes com la Festa de la Ràdio, amb moltes actuacions de diferents artistes, espectacles de Balls Folklòrics, etc. A la nit es fa el Pregó de la Festa Major amb un esclat de foc inaugural, a la plaça de la vila. A partir de les onze de la nit i fins a la matinada comencen diferents balls simultanis en diferents indrets de la ciutat (envelats, parcs..). Al dissabte, la festa comença al matí amb tallers, festa infantil, i continua a la tarda amb certamen poètic, més tallers, audicions de sardanes i festival flamenc. Al capvespre es fa un cercavila i exhibicions de danses. A la nit, el Correfoc amb el Grup de Joves Diables de Santa Perpètua de Mogoda i les colles convidades precedeixen els diferents balls que animaran la nit. El diumenge comença amb activitats també per als matiners com una marxa en bicicleta, matinal de Tango, concurs de parxís i espectacles infantils. I per als que no es volen quedar a casa ni per dinar, un concurs de Paelles. A la tarda, balls de saló, espectacles infantils i Cercavila de gegants pels carrers de la vila, amb la participació del grup de Gegantes de Santa Perpètua i colles convidades. A continuació l'actuació del Grup de Ball de Gitanes de Santa Perpètua. Al vespre, Havaneres i rom cremat. A la nit altre cop balls per a tots els gustos. El matí de dilluns, que és el pròpiament el dia de festa local, es fan actes durant tot el dia: xocolatada, espectacles, baixada de carretons, ball infantil de tarda, concert de tarda amb orquestra i Castell de Focs i Ball del Fanalet a l'Envelat per acabar la festa. | 08260-165 | Santa Perpètua de Mogoda | Durant el segle XX (1900-1979) cada sector polític de la població havia fet la seva pròpia festa major de SPM, i per tant el seu propi programa. Era una festa popular, poc institucionalitzada. Només l'any 1928, el consistori patrocinà directament la Festa Major i publicà un programa oficial, en castellà per primera vegada, on es recollien les activitats organitzades pel Casino Perpetuense, L'Agrupación Familiar Sagalés i el Fomento de la Sardana aixecaven els respectius envelats expressant així la rivalitat i l'enfrontament que mantenien (Ricart et ali, 1999: 40). | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78332-foto-08260-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78332-foto-08260-165-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Foto 2. Títol: Portada del Programa de Festa Major. Any: 1960. Propietat: Arxiu Municipal.Foto 3. Gegants nous. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Any: 2008. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78333 | Tres toms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-toms | Programa d'Actes. Santa Perpètua de Mogoda. Festa de Sant Antoni Abad. 17-24 de gener, 1 de febrer de 2009. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | Els tres toms és una festa organitzada per la Societat de Carreters, entitat fundada l'any 1916. Antigament la festa es celebrava el dia del patró, per Sant Antoni, el dia 17 de gener, fins que es va canviar la data pel primer diumenge de febrer, que és el calendari que se segueix també actualment. La missa solemne es celebra però encara el 17 de gener pel Sant del Patró, Sant Antoni Abad. Des del 2008 la missa és cantada per un cor com es feia abans almenys fins a l'any 1960. Es canta el 'Tedeum Laudamus' de Perossi. En sortir de l'església es reparteixen dos talls de coca com sempre s'ha fet. El dia de la festa dels Tres Toms es fa la Benedicció de les tradicionals coques. La seva presència és significativa doncs se n'arriben a repartir fins a 500kg. Els participants a la festa arriben de molts indrets de les rodalies amb els cavalls, carruatges i genets que fan la tradicional passejada dels Tres Toms pels carrers de la vila. | 08260-166 | Santa Perpètua de Mogoda | La festa va deixar d'organitzar-se durant el període de la Guerra Civil, fins que, l'any 1940 s'impulsa de nou fins a l'actualitat. Fins l'any 1960 aproximadament encara es feia un Concurs de carrosses i de genets. Antigament el dia de la festa es treia el Sant en processó, amb el capellà, el veterinari, i l'orquestra. Es feia dansa, concert i fins i tot ball. | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 1916? | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 78334 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-3 | http://www.sardanista.org/ Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | L'Aplec de la Sardana es celebra durant dos dies durant el primer cap de setmana de maig, el dissabte amb audició de sardanes, pa amb tomàquet i ball amb la típica xerricada de cava, i el diumenge amb la missa, on col·laboren els Joves de la Parròquia, a fer les ofrenes com cada any, ballant al final la sardana ja tradicional 'Toc d'Oració' a la plaça de l'església i l'Aplec al bosc de la Torre amb les sardanes, el concurs de colles improvisades, les barbacoes, etc. | 08260-167 | Bosc de la Torre del Rector. C/ Mar Adriàtic (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | El dia 29 de maig de l'any 1927 nasqué la idea de fundar el Foment de la Sardana i el dia 30 de juliol quedà fundada l'entitat nomenant president Fermí Vinyals, secretari Jaume Marbà i caixer José Valls. Es proposaren el repte d'organitzar l'aplec. Fou el 24 d'abril de l'any 1928 en el bosc de Mirapeix i varen tenir el suport i l'ajut del Foment de la Sardana de Barcelona, que els donà un cop de mà. Aquell primer aplec va ser un èxit, es va iniciar a la plaça de l´església perquè la gent no sabia arribar al bosc i es va començar amb la sardana 'Toc d'oració' de Pep Ventura, (des d'aleshores s´ha tocat sempre per iniciar l'aplec, després de la missa del sardanista i tot seguit la gent es desplaça cap al bosc). El Foment es va animar a seguir aquella tasca començada i varen continuar els cursets i les ballades. Es va celebrar el segon aplec i arribà el tercer, que es traslladà al bosc de la Torre, ja que el bosc de Mirapeix va ser talat. Fou en el sisè aplec quan s'estrenà la sardana 'L'Aplec' d'en Genís Sala, nascut a Sta. Perpètua (1889-1964) i d'ofici boter, però si avui encara se'l recorda, és per la seva gran passió: la música. Va compondre obres corals, sardanes i diverses peces musicals que, majoritàriament, feien referència a Sta. Perpètua. L'ajuntament, en agraïment, l'any 1966 va posar el seu nom a un carrer de la població i en aquest acte, l'Agrupació Sardanista va organitzar una audició dedicant-li per la seva tasca, una sardana del mestre Francesc Mas Ros: 'Mestre Genís'. L'aplec va continuar fins el 10 de maig de l'any 1936, dia en què se celebrava el 9è. Esclatada la Guerra Civil es deixà de fer. Però va ser l´any 1943 quan a Barcelona va haver-hi un governador anomenat Antonin F. De Correa y Véglison (membre del 'Consejo Nacional del Movimiento' i 'Procurador en las Cortes') que va arribar a autoritzar que es fes un altre cop l'aplec. No va ser fins el 6 de juny de l'any 1946 que es va reiniciar la festa, completant-se així la 10a. edició de l´Aplec de Sta. Perpètua. Una cosa que no es va aconseguir aleshores era fer els programes en català, això no esdevé fins més tard. Àdhuc l'entitat hagué de canviar el nom de Foment de la Sardana pel de Folklore Sta. Perpètua a l'any 1947 i va haver d'arrossegar-lo durant molts anys. Des d'aleshores l'aplec s'ha continuat celebrant ininterrompudament. L'any 1973 l'aplec es va celebrar al bosc de Ca n'Ollé i s'organitzaren diferents actes paral·lels: concurs de fotografia, focs de camp, etc. Arriba el 40è Aplec, hi ha moltes il·lusions posades, es vol que sigui un gran aplec. La vigília s'organitza un gran foc de camp i bivac en el mateix bosc de Ca n'Ollé . L'endemà missa, dinar de germanor, l'estrena de la Sardana '40 Aplecs' de T. Gil i Membrado i la presentació de la lletra de la sardana 'Santa Perpètua' de F. Mas Ros. L'any 1980 es va celebrar l'últim concurs de colles i tan sols hi va participar, de les colles de Sta. Perpètua, la Colla Perpetuenca, i tot i així fora de concurs, ja que estava pràcticament dissolta. Els actes del 50 Aplec van començar el 19 d'abril amb el veredicte del jurat del concurs de fotografia, el tema del qual era 'la Sardana i el Folklore Català'. Aquesta exposició es va poder visitar tots els dies festius fins al dia de l'Aplec. Per aquest acte es va comptar amb l'ajuda d'un gran amic i aficionat a la fotografia. La vigília de l'Aplec es va aconseguir treure al carrer, després de molts i molts anys, els gegants de Sta. Perpètua. Al capvespre, en el teatre del Centre Parroquial, es va celebrar la 15a Nit de la Sardana, gran final per escollir per votació popular la sardana de l'any entre les sardanes estrenades. En aquest acte, hi col·laborà la Coral Renaixença, fent una cantada mentre es realitzava el recompte de les votacions, i el grup de teatre Tàndem, que va muntar l'escenari. El dia de l'Aplec va seguir la tònica d'un GRAN APLEC. Es va augmentar el nombre de cobles i per primera vegada a Sta. Perpètua, es va organitzar un concurs de colles improvisades. També es van estrenar dues sardanes: 'Santa Perpètua 1928' d'en Josep Capell i ' Aplec d'Or' d'en Martirià Font. A tots els assistents, juntament amb l'entrada, se'ls va fer entrega d'una medalla de fang commemorativa del 50è Aplec i a les autoritats, entitats i persones que amb el seu ajut varen col·laborar per tirar endavant aquest gran somni, se'ls va lliurar un plat també de fang. En el 53è Aplec varen tenir la idea de fer unes barbacoes amb uns bidons tallats de dalt a baix i unes potes de ferro. Volien aconseguir que la gent que es quedava a dinar al bosc no hagués de fer foc d'una manera incontrolada i a la vegada donar un servei perquè els assistents no haguessin de marxar a dinar fora del recinte, per això també es regalava un got de vi amb el tiquet de l'entrada. L'any 1993, a causa del pacte que van signar l'Ajuntament i l'Institut Català del Sòl (Incasòl), l'Aplec va canviar de lloc novament, passant del bosc de Ca n'Ollé al bosc de la Torre. Aquest últim havia estat totalment arreglat: s'havia fet una gran plaça circular, que porta el nom de plaça de la Sardana El 60è Aplec, es va celebrar els dies 3, 4 i 5 de maig de l'any 1996. La festa va començar el divendres al vespre amb la inauguració de l'exposició 'La Sardana' i l'actuació de la Coral Renaixença. Els geganters també van sortir al carrer, celebrant així els 10 anys de la seva primera aparició. Fent una cercavila pels carrers de la nostra població van acabar a la plaça de l'Església, on els esperava la cobla per començar l'audició. Totes les sardanes que varen ser interpretades eren dedicades a Sta. Perpètua i Ràdio Sta. Perpètua les enregistrà en directe. Un cop acabat l'entrepà, l'Esbart Dansaire Montgrí ens va fer una demostració de l'evolució musical i coreogràfica dels 200 anys de la sardana, que portava per nom 'Trencats i Seguits'. A continuació es va fer la xerricada de cava i coca de vidre. I per acabar la festa del dissabte tothom va ballar al so de l'Orquestra Montgrins. L'endemà, com sempre a la nostra localitat, es va començar amb la missa del sardanista durant la qual un grup de mainada va fer les ofrenes, a continuació el 'Toc d'Oració' i després de les sardanes els amics del Grup d'Esplai El Refugi ens van fer més dolç el matí perquè tenien preparada xocolata i coca per a tots els assistents. Tothom es va dirigir cap al bosc de la Torre on junt amb l'entrada s'obsequiava amb una medalla de fang commemorativa del 60è Aplec. Aquests tres dies de festa van finalitzar amb una ballada de sardanes a la plaça de l'Església el diumenge a la nit. L'Aplec va ser un èxit de gent, tant el dissabte com el diumenge. Des d'aleshores l'hem continuat celebrant dos dies, el dissabte amb audició de sardanes, pa amb tomàquet i ball amb la ja típica xerricada de cava, i el diumenge amb la missa, on col·laboren els Joves de la Parròquia, el 'Toc d'Oració' a la plaça i l'Aplec al bosc de la Torre amb les sardanes, el concurs de colles improvisades, les barbacoes, etc. L'any 2000 amb les innovacions informàtiques l'Aplec va tenir una pàgina Web. A l'hora de dinar s'organitzà un concurs d'allioli fet amb mà de morter. | 41.5460700,2.1798100 | 431593 | 4599704 | 1928 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Enguany es celebra la 73ena edició (2-3 de maig de 2009). Entre les sardanes que es tocaran en destaquem dues: L'aplec de Santa Perpètua de J. Auferil i Tres cobles. Espurnes perpètues de J. Molina. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 78335 | Aplec de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santiga | http://staperpetua.org/agenda/agenda.htm#webs_entitats Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | L'Aplec de Santiga es fa una setmana més tard que la Festa major d'estiu de Santa Perpètua de Mogoda, és a dir, el segon cap de setmana de setembre. Hom es troba al matí a la plaça per assistir a la missa ja que dins de l'església no es pot fer per raons de seguretat. I tot seguit s'inicia la ballada de sardanes, ja que l'Aplec consta d'una ballada al matí i una altra a la tarda. Al matí la gent pot participar en el concurs de la sardana incògnita, que consisteix a endevinar el títol i l'autor de la sardana que s'està tocant. A la tarda hi ha un concurs de colles improvisades. De mica en mica s'ha fet la diada més completa participant-hi altres entitats de la població. Els Amics de Santiga fan la clausura del concurs de pintura fent lliurament dels premis i muntant l'exposició. L'Associació de Veïns Centre Vila junt amb el Centre Excursionista Sta. Perpètua, organitzen una caminada fins a Santiga, visitant alguna casa de pagès que encara es conserva a la població. També preparen un dinar a l'era de Santiga per gaudir del segon diumenge de setembre fent la diada més plena. | 08260-168 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'aplec de Santiga. L'any 1954 Mn. Josep Artigues (mossèn de la Parròquia) va voler organitzar un Aplec Marià a Santiga, coincidint amb les dates de celebració del naixement de la Mare de Déu, el l2 de setembre. Durant uns quants anys va ser el mossèn qui organitzava l'aplec, llogava les cobles, editava els programes, etc. Amb el temps aquesta feina se li va fer feixuga i demanà a l'entitat que portés endavant la part de les sardanes i l'edició del programa. Actualment ha canviat una mica d'aquell Aplec Marià, ara tan sols resta la missa del matí, que és molt volguda per tota la gent. Un fet històric per a Santa Perpètua de Mogoda va ser a l'any 1983 la celebració del Mil·lenari de Santiga. L'entitat davant d'aquest fet, encarregà al mestre Carles Santiago la creació d'una sardana, que es va estrenar a Santiga l'11 de setembre del mateix any, i porta el nom de 'Mil·lenari de Santiga'. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 1954 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/