Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78335 | Aplec de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santiga | http://staperpetua.org/agenda/agenda.htm#webs_entitats Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | L'Aplec de Santiga es fa una setmana més tard que la Festa major d'estiu de Santa Perpètua de Mogoda, és a dir, el segon cap de setmana de setembre. Hom es troba al matí a la plaça per assistir a la missa ja que dins de l'església no es pot fer per raons de seguretat. I tot seguit s'inicia la ballada de sardanes, ja que l'Aplec consta d'una ballada al matí i una altra a la tarda. Al matí la gent pot participar en el concurs de la sardana incògnita, que consisteix a endevinar el títol i l'autor de la sardana que s'està tocant. A la tarda hi ha un concurs de colles improvisades. De mica en mica s'ha fet la diada més completa participant-hi altres entitats de la població. Els Amics de Santiga fan la clausura del concurs de pintura fent lliurament dels premis i muntant l'exposició. L'Associació de Veïns Centre Vila junt amb el Centre Excursionista Sta. Perpètua, organitzen una caminada fins a Santiga, visitant alguna casa de pagès que encara es conserva a la població. També preparen un dinar a l'era de Santiga per gaudir del segon diumenge de setembre fent la diada més plena. | 08260-168 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'aplec de Santiga. L'any 1954 Mn. Josep Artigues (mossèn de la Parròquia) va voler organitzar un Aplec Marià a Santiga, coincidint amb les dates de celebració del naixement de la Mare de Déu, el l2 de setembre. Durant uns quants anys va ser el mossèn qui organitzava l'aplec, llogava les cobles, editava els programes, etc. Amb el temps aquesta feina se li va fer feixuga i demanà a l'entitat que portés endavant la part de les sardanes i l'edició del programa. Actualment ha canviat una mica d'aquell Aplec Marià, ara tan sols resta la missa del matí, que és molt volguda per tota la gent. Un fet històric per a Santa Perpètua de Mogoda va ser a l'any 1983 la celebració del Mil·lenari de Santiga. L'entitat davant d'aquest fet, encarregà al mestre Carles Santiago la creació d'una sardana, que es va estrenar a Santiga l'11 de setembre del mateix any, i porta el nom de 'Mil·lenari de Santiga'. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 1954 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 78336 | Festivitat de Santa Prisca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-santa-prisca | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2009). 'Festivitat de Santa Prisca. 18 de gener'. Jornades Tradició cultural a Santiga. Benedicció del panet. 25 de gener de 2009. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XVIII | La festa de Santa Prisca recuperada enguany altre cop, commemorava antigament el dia del martiri de la santa (18 de gener) amb la missa corresponent en el seu honor i la benedicció d'uns panets repartits a la sortida de l'església a tots els assistents. Els panets, fets amb la farina donada pels pagesos de Santiga, sembla que són una petició a les forces de la natura per mitjà de Santa Prisca, per tal de protegir els sembrats de cereals que tot just naixien aquells dies. La tradició manava conservar aquell panet a casa per tal de guanyar la protecció contra els llamps durant tot l'any. | 08260-169 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Prisca va ser una jove de tretze anys executada a Roma per no renunciar a les seves creences religioses. Malgrat no constar al Nou calendari litúrgic sorgit del Concili Vaticà Segon, sí que figurava al martiriologi jeronimià del segle IV i es manté en el Sacramentari gregorià el dia 18 de gener, el dia de la seva execució. La seva vinculació amb Santiga vindria del fet que la traducció de Prisca del llatí és 'antiga'. És a dir, Santa Prisca podria ser Santa Antiga i el nom de l'església no fer referència a l'antiguitat de l'indret sinó al nom de santa 'Antiga'. L'única referència històrica a aquest costum es troba en un document de 1790. En aquell temps, a la parròquia de Santa Maria l'Antiga s'acostumava a fer caritat de pa beneït als pobres el segon dia de Pasqua de Resurrecció (dilluns de Pasqua de Pentecosta) per tal que Deu 'socorres en certa necessitat amb pluja als fruits de la terra'. Al segle XVIII hi havia acudit més de mil persones ocasionant 'gran quantitat d'escàndols i tumults', segons manifestava el batlle de Santiga. Per aquesta raó i durant tres anys, la caritat va traslladar-se al dia de la Santa Creu de Maig. La celebració aquells anys va transcorrer amb molta quietud i sense escàndols, però, va tenir unes conseqüències inesperades: uns anys de collites escasses. Els parroquians van atribuir les males collites al canvi de data i el 1789 van tornar a fer la celebració el segon dia de Pasqua, van repetir-se els problemes de seguretat i la festa va decaure. No hi ha constància documental de quan va començar a celebrar-se aquest acte al gener, la diada de Santa Prisca, però podem aventurar algun moment del segle XIX com el de la represa d'aquesta antiga tradició que enguany s'ha tornat a engegar amb motiu del projecte de recuperació de l'espai de Santiga. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 1790 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 78337 | Festa major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-13 | Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX-XXI | La festa major d'hivern es celebra el 7 de març, és com la festa major d'estiu però de més petit format amb menys activitats i actes programats. | 08260-170 | Santa Perpètua de Mogoda | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 78338 | Santa Prisca (protecció dels llamps) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-prisca-proteccio-dels-llamps | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2009). 'Festivitat de Santa Prisca. 18 de gener'. Jornades Tradició cultural a Santiga. Benedicció del panet. 25 de gener de 2009. | XVIII | Publicat | Benedicció d'un panet com a protecció dels llamps. Aquesta antiga festa s'ha recuperat recentment i es fa a finals de gener. Els panets, fets amb la farina donada pels pagesos de Santiga, sembla que són una petició a les forces de la natura per mitjà de Santa Prisca, per tal de protegir els sembrats de cereals que tot just naixien aquells dies. La tradició manava conservar aquell panet a casa per tal de guanyar la protecció contra els llamps durant tot l'any. | 08260-171 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 1790 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 78339 | Cura del roure (Ca n'Oller) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cura-del-roure-ca-noller | RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 136. | XVII/XX | publicat | Cura del roure (Ca n'Oller). Antigament en la màgica nit de Sant Joan els perpetuencs s'acostaven a Ca n'Oller per a fer la cura del Roure als nens i nenes que neixien herniats. Aquesta pràctica consistia en foradar el tronc d'un roure viu i fer passar el malalt per dins. Si l'arbre, malgrat la ferida, continuava vivint, s'interpretava que el noi es curaria. | 08260-172 | Torrent de Ca n'Oller | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | L'indret amb el qual es relaciona aquesta pràctica és de fet imprecís, proper o a l'entorn al torrent de Ca n'Oller. | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 78340 | Llops a la Pineda Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llops-a-la-pineda-fosca | VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 353-354. | XX | publicat | La llegenda Llops a la Pineda Fosca és narrada per Fermí Vinyals (1994: 353-354) com a fets passats recollits de la tradició oral. Ell ho explicava així: 'Era de Mogoda, ja que agafava tot el bell mig del Vallès, allí on l'aigua tan abunda. Des de Montcada podem escollir, o bé la via fèrria. Ambdues van a parar a Granollers; seguint l'una cap a Vic i l'altra cap a França per la Garriga. Antigament hi havia un camí de ferradura per travessar el Besòs, després va construir-s'hi una carretera, o millor un camí de carro, que passava per la paorosa pineda fosca, per l'hostal de la Grua. Les muntanyes de Cabanyes estaven plenes d'amagatalls, a les entrellades valls, espessor dels pins i alzinars, a les brolles altes i maleses, a les vernedes del pla agrupades d'arbres hi feien niu les cries d'animals ferotges; guines, gats mesquers, porcs senglars, llops i altres espècies d'aquesta mena de bèsties. Expliquen els vells del poble (de Sant Fost) que els llops sortien dels amagatalls i trescant per les muntanyes, es reunien al turó de la Forca fent una música esgarrifosa. A plena nit la ramada baixava al riu Besòs per devorar la rossa. Un dia la burra del mas Torras pasturava amb el seu pollí, i un llop els menà camí avall, dret al riu. El pollí esfereït tornà a casa però la burra fou devorada. Farà 78 anys que un llop mossegà un infant que pasturava una cabreta de casa la Jerònima, la cabra salvà el noi car el llop preferí devorar-la i el noi solament restà amb la mossegada. Els veïns de Sant Fost el perseguiren i l'avi de can Torrents el va matar d'un tret d'escopeta, deixant senyals de la lluita en l'arma, que avui encara conserva l'hereu de Can Torrents. Passaren molts anys sense veure's raça de llops, però quan menys es pensava, farà cosa d'uns 64 anys, aparegué una altra bèstia d'aquestes a la qual es donà caça i correspongué al vell Font (l'Escabellat), l'honor de matar-lo en els sots de Can Torras. Una vegada mort l'avi Janet, Ambròs Suñé l'esquarterà i els trossos foren repartits per tot el poble, car tenien la creença que era bo per a remei. Des d'aquesta feta no s'ha sentit parlar mai més de llops. Fa poc més de cent anys que els perpetuencs no podien anar de nit a regar a Can Folguera pel perill d'ésser atacats pels llops i igualment també tals bèsties salvatgines feien acte de presència fins a Can Miró, segons ens contaven els nostres avis, perquè ells ho havien aconseguit'. | 08260-173 | Santa Perpètua de Mogoda | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 1916-30 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 78341 | Llegendes de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-santiga | RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 52. | XX | Publicat | Llegendes de Santiga. S'explica, per exemple que, sota terra, hi ha túnels secrets que comuniquen el castell amb Santiga i la Conreria. Hi ha qui, fins i tot, assegura que, en aixecar el sòl per fer-hi obres, s'havien trobat homes i dones emparedats. No hi falten tampoc les històries de bandolers. Allà on actualment hi ha la fàbrica abandonada de la Rania, antigament s'hi aixecava un establiment anomenat l'hostal de l'Arengada on, molts dels carreters que viatjaven dels pobles a Barcelona, s'aturaven a sopar, i després eren assaltats per bandolers al frondós bosc que hi havia arran de la Riera de Caldes. | 08260-174 | Santiga | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78342 | Dites de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-de-santiga | RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 80. | XX | Publicat | Les Dites de Santiga estan relacionades amb una verge que segons la llegenda fou trobada amagada entre plantes i, per tant batejada com a Verge de l'Heura. Aquesta imatge s'afegia a la tradicional de la Mare de Déu de Santiga, aquella escultura romànica que motivà la coneguda dita de: 'Qui va a Montserrat i no passa per Santiga deixa la mare per anar a veure la filla'. | 08260-175 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78343 | Font de Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sabau | RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 144. | XIX/XX | La font de Can Sabau es troba situada uns metres al sud de la casa, amagada entre alzines i plataners. Per tradició oral s'ha transmès que la Font de Can Sabau feia obrir la gana, i que fins i tot els masovers de la masia no en deixaven beure als seus mossos perquè mengessin menys. Durant dècades la gent hi solia anar a berenar. | 08260-176 | Can Sabau | Des de l'any 1970 es prohibí el pas cap al brollador. | 41.5314300,2.1645600 | 430305 | 4598090 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78344 | Font de Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sabau-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. SOLEY i SALA, Joan (2006). Les cròniques d'en Sila. Edició a cura d'Ernest Vilàs i Joan Ricart (CREM). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Pàg. 79-83. | XVIII/XIX | L'accés a la Font de Can Sabau es fa per la masia del mateix nom. Un camí darrera la casa ens porta fins a un grup d'alzines i un gran plataner. Sota d'aquest hi trobem la font, i a poca distància d'aquesta hi ha una bassa de recollida d'aigües actualment en desús i un antic safareig amb aigua. Tot i que actualment l'aigua de la font ja no és potable l'indret encara conserva l'encant d'èpoques passades. La font és una estructura rectangular revestida de pedra, còdols i algunes filades de maons que es troba enfonsada respecte la cota exterior del terreny. Aquest desnivell se salva amb una escala de pedra formada per sis graons. Presenta una orientació est-oest. Una petita porta de fusta pintada de verd tanca l'accés al dipòsit d'aigua. La font es troba emmarcada sota un arc de pedra situada al costat oest de l'estructura. En el costat nord i sud hi trobem paret i paret i dues banquetes sota d'aquestes per a reposar-hi a la fresca. Aquest tipus de fonts solen presentar alguna sobreeixida o aixeta. Actualment l'aigua s'hi troba embassada. | 08260-177 | Can Sabau | Es conserva una fotografia publicada (SOLEY, 2006: 82) de la Font de Can Sabau que data de la primera meitat del segle XX.. | 41.5314300,2.1645600 | 430305 | 4598090 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78344-foto-08260-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78344-foto-08260-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 78345 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-14 | VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XVIII | El ball de gitanes és un ball tradicional arrelat a la població que es celebra el diumenge de Rams. És un ball que també es fa per la Festa major d'estiu, tot i que es va perdre durant un temps s'ha tornat a recuperar. La dansa consisteix en anar trenant i destrenant unes cintes de colors subjectes a un pal. S'ha interpretat com l'evolució d'una dansa de ritual agrari en el que un arbre era el protagonista. També existia un joc de flirteig entre l'home (cap de la comunitat) i la dona (la fertilitat). | 08260-178 | Santa Perpètua de Mogoda | El ball de gitanes es remunta al segle XVIII. Antigament aquest ball tenia lloc el dilluns de pasqua a la plaça. Les colles de balladors assajaven els passos del tradicional ball, acompanyada amb música de piano, i cada jove buscava la seva parella femenina. En la diada assenyalada ballaven amb acompanyaments d'orquestra a la plaça Major de la població, acte que era presenciat per l'Ajuntament, el Senyor jutge i el Senyor Rector. En aquell mateix acte hi participaven colles de les poblacions veïnes del Vallès. A la seva hora els balladors entraven a la plaça de la mà de la balladora al compàs de la música i saludaven les autoritats. Els xicots durant la rúbrica de l'entrada portaven gràcilment a l'espatlla un tapaboques virolat; que bo i donant-li un doblec retornava a l'espatlla i que tot desplegat podia abrigar tot el cos, i que era peça imprescindible una faixa vermella que lligava la cintura i en voleiava un dels seus caps. L'ornamentació de les noies ressaltava perquè portaven un mantell a l'espatlla que abrigava l'esquena de cap a cap, ple de flors de tots colors, i en la majorai dels casos procdeia de l'avior i era una peça que només sortia de casa en aquella diada. Els vestits de les noies eren femenins amb senzillesa. Abans de començar el ball els xicots es treien el tapaboques i el portaven a guardar a la falda de la mare de la noia que l'acompanyava i la noia també hi portava el mantell que la mare posava sobre l'abrigall del seu ballador. Els nois durant el ball feien repicar les castanyoles, però les noies no (Vinyals, 1994: 352-353). | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 78346 | Dita del bateig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-bateig | RICART, Joan ; RIERA, Pere (1995). Pere Riera. Imatges de Santa Perpètua de Mogoda. 1953-1968. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 25. | XX | Publicat | La Dita del bateig era una cançó sol·licitant llaminadures a les cases on es celebrava un bateig. Feia així: 'Tireu confits que són podrits, tireu avellanes que són corcades; si no les voleu tirar el nen es morirà'. | 08260-179 | Santa Perpètua de Mogoda | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78347 | Tocs de campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tocs-de-campanes | RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Volum 2. Pàg. 76-78. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). Llei 2/1993, de 5 de març, VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. | XIX-XX | Publicat | Els tocs de campanes formen part d'una antiga tradició recollida per Fermí Vinyals, tan a partir de la documentació consultada com del seu propi record. L'acta del 18-IV-1886 ens parla de coses importants pel que fa a l'ús de les campanes per afers profans, però en referència a aquesta tradició se'ns parla que procedia de temps immemorials. En temps passats la comunicació més ràpida que tenien a mà els nostres avantpassats, era el so de les campanes, amb el qual es feien tocs diferents per a cada cosa que volien comunicar. A les dotze en punt era l'hora d'anar a dinar. Segons Teresa Sala i Folguera aquest era el Toc d'Àngelus, a principis de segle XX, els pagesos paraven i es treien la gorra per escoltar el toc. Però a la una de la tarda es tornava a ventar la campana major, que despertava els endormiscats perquè era hora de tornar a la feina. Per altra part tant si era de dia com de nit, si es presentava una tempesta amb perill de pedregada, el campaner feia un toc especial amb tres campanes, dues de petites i la major, que es ventava pausadament, amb les quals feia un conjunt melòdic de reclam que incitava a la pregària, i d'aquell toc se'n deia tocar a bon temps. Per les cases llavors s'encenien els ciris que havien estat al monument del temple el Dijous i Divendres Sant, i la gent pregava perquè tot el bé de Déu de les collites en les quals havien posat el seu treball, eren en perill. I mentre es tocava a bon temps, el Senyor rector pujava al comunidor i amb la veracreu beneïa el terme pels Quatre punts cardinals, cerimònia que era de ritual. Altres tocs profans dels quals no se'n fa referència a l'acta, era el tocar a foc i a sometent, tocs que es feien a l'arrematada, el primer amb una campana sola i el segon amb les dues campanes majors que mobilitzaven ràpidament tots els veïns del terme municipal. Els tocs principals de caire religiós també eren força diversos. El 'repic de campanes' es feia al capvespre de la vigília d'una festa, amb dues campanes petites repicant rampelludament de forma descompassada bo i brandant la major; i tractant-se de festes assenyalades es capitombava tal campana, fent sortir de polleguera l'esforç del campaner. A voltes es capitombaven les dues majors. En aquest casos al cloquer hi havia dos campaners, si es tractava d'una festa molt especial. El 'toc de bateig' es feia a base de dues campanes petites mogudes descompassadament i a rampellades i resultava un conjunt molt alegre. Teresa Sala i Folguera, relata que després de la guerra civil el Toc de bateig es feis en tres seqüències. A la primera es feia sonar, amb el batall, primer una campana amb un ritme de dos temps curts i un llarg fent moure el batall i, tot seguit, sense cap pausa ni silenci musical, l'altra campana amb el mateix ritme. De tan en tant es feien sonar cinc temps curts consecutius. A la segona seqüència, es continuava el mateix ritme de la primera seqüència, és a dir, dos curts i un de llarg, però tan sols amb la campana petita i mentrestant es feia 'rodar' la grossa, és a dir, es deslligava la corda unida al batall i es feia girar la campana tres-cents seixanta graus. Si es feia 'rodar' molt temps la campana grossa, volia dir que el padrí havia pagat bé el campaner. La tercera seqüència era idèntica a la primera, donant per clos el toc' (AADD, 1999: 76-79). L''anunci de la mort d'un feligrès' començava tocant batallades amb la campana major, si era difunta se'n tocaven nou i si era difunt onze. Immediatament continuava l'anunci brandant dues campanes petites llançades descompassadament, fent dos tocs si es tractava d'una dona i tres si era un home, i si el difunt era un infant es feia un toc amb batallades alternades, amb una campana petita i la mitjana, toc que no es confonia pas amb cap altre. I de tal anunci se'n deia tocar a albat (Vinyals, 1994: 346-347). Teresa Sala i Folguera (AADD, 1999: 76-79) hi afegeix també 'El toc d'enterro' i el 'Toc D'ajuda'. El toc d'enterro es feia mitja hora abans de l'enterrament, es feia el toc de morts amb to lànguid, sense la introducció de les batallades. Després es tornava a tocar al començar la cerimònia i, quan sortien de l'església, es repetia el toc de morts fins que el campaner veia des del campanar que el mort havia arribat a la fi del poble, per anar cap al cementiri. El Toc d'Ajuda es feia quan una vídua recent necessitava ajuda per treballar al camp, a l'època de segar o bé quan es collia el raïm, es feia un toc des del campanar i es presentaven els homes del poble a la plaça i es distribuïa la feina. Es feia només quan era una cosa immediata, que s'hagués mort quinze dies abans de recollir, però si feia un any ja es buscava jornalers. | 08260-180 | Església parroquial de Santa Maria (08130 -Santa Perpètua de Mogoda) | Teresa Sala i Folguera compilà alguns aspectes relacionats amb els diferents tocs de campanes i els campaners de Santa Perpètua, en un treball inèdit, dedicat al seu avi Genís Sala, un resum del qual és publicat posteriorment a; El que sabem del segle XX. D'aquesta publicació en reproduïm aquí un fragment: ' (En Genís Sala) ensenyava els diversos tocs de les campanes als campaners que hi va haver. Abans de la guerra existien quatre campanes - una de grossa, una de mitjana i dues de petites - les quals van ser foses durant la guerra per a construir material militar. Un cop acabada la guerra, se'n van posar només dues, una més grossa que l'altra. Una va ser feta d'una campana que hi havia a l'antiga estació de les Plumes, l'altra la va regalar Josep Maria Rovira. A partir de l'any 1973 els tocs de campanes comencen a fer-se per mitjans elèctrics. Els últims campaners del poble van ser, per ordre cronològic: en Salet, en Melcior, en Peret Cinto, el fill d'en Salet- després de la guerra- i el Luna. | 41.5352700,2.1789800 | 431512 | 4598505 | 1886 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 78348 | Parc de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-gallecs | <p>De Santa Perpètua de Mogoda a Gallecs. Consorci de Gallecs. Gallecs (Mollet del Vallès). Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Informatiu gratuït. VILAGINÉS, Jaume (2008). Cavallers, pagesos i templers. Santa Perpètua de Mogoda a l'edat mitjana (s. X-XIII). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Col·l. Fermí Vinyals, III Beca de Recerca SPM, Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 60. www.parcgallecs.cat</p> | XI | <p>El Parc de l'Espai d'Interès natural de Gallecs es troba també conservat en una franja allargada del terme municipal de Santa Perpètua, situada al nord-est, entre la carretera de Caldes i el camí de la Serra de Mollet. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. La major part d'aquest parc es troba dins el terme municipal de Mollet del Vallès. La singularitat i riquesa natural de Gallecs, la seva activitat agrícola, les zones de bosc i els rierols i rieres fan que Gallecs, s'hagi convertit en un espai d'acollida per a moltes espècies. La conservació de l'entorn natural, forestal i agrari, ha afavorit la protecció de les espècies autòctones pròpies d'aquests ecosistemes tant amenaçats al Vallès. Mostra d'això són els nombrosos estudis sobre els valors naturals de la zona per part de l'ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura) i estudis de fauna que s'han realitzat des dels anys setanta fins ara pel naturalista Josep Ribas i Falomir sobre l'avifauna nidificant i migratòria de Gallecs. Gallecs és una peça clau com a connector biològic del territori metropolità que uneix les Serres litoral i Pre-litoral del sistema orogràfic de Catalunya. El principal objectiu en totes les actuacions sobre l'espai periurbà de Gallecs és la conservació i augment de la biodiversitat. Per aquest motiu s'han engegat programes que responen a criteris de sostenibilitat, tant pel que fa a l'agricultura com pel que fa a la gestió forestal, l'ús públic o la prevenció d'incendis. Gallecs, com altres connectors biològics que s'envolten de nuclis de població, on la densitat ha superat els límits del natural, ha estat sotmès a una forta pressió urbanística i industrial, com qualsevol espai periurbà. La realitat socioambiental del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs és comú a diferents zones periurbanes europees, però la seva singularitat radica en la seva llarga història de preservació i defensa del territori. Sobre la base d'aquests antecedents és que el Consorci té com prioritat revaloritzar l'espai com un connector biològic situat en un mitjà periurbà sotmès a pressions i degradacions implícites. Atents als seus antecedents socials i a les múltiples possibilitats que presenta aquest espai periurbà, el Consorci treballa intensament per a integrar els aspectes ambientals, socials, culturals i econòmics que permetin el desenvolupament equitatiu de l'espai.</p> | 08260-181 | Entre la carretera de Caldes C-59 i el camí de la Serra de Mollet | <p>El Topònim de 'Serra de Gallecs' es troba documentat des d'època medieval (segle XI) com a 'Serra de Galexs' (VILAGINÉS, 2007:60).</p> | 41.5416000,2.1956800 | 432912 | 4599195 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-14 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La inclusió de Gallecs al PEIN ha estat ja tramesa. Publicada la notícia a l'informatiu gratuït: Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. Les coordenades preses corresponen al sector sud, per sota l'autopista Ap-7, les corresponents al sector nord són les següents: x: 432477.28; y: 4600371; Z: 105m snm. | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 78349 | Riera de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-caldes-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 103-108. | La riera de Caldes és el curs d'aigua més important que travessa el terme de Santa Perpètua de Mogoda, per la seva part oriental. El fet que la situació del terme de Santa Perpètua estigui al final de la conca d'aquesta riera, fa que totes les incidències aigües amunt, es reflecteixin en major o menor intensitat quan la riera travessa les terres de Santa Perpètua de Mogoda. La Rera de Caldes és un curs d'aigua mediterrani, per tant amb crescudes ràpides i a vegades podríem dir quasi sobtades del cabal. No sempre però va ser així. Al segle XVII, les rierades comencen a ser un malson per a les infrastructures dels molins i de les hortes. En trenta anys, és a dir entre els anys 1675 i 1705, es va produir un canvi sobtat, que va quedar registrat en la documentació de l'època. | 08260-182 | Riera de Caldes (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de Canyameres, 2009: Les riuades a la riera de Caldes comencen a ser documentades al segle XVII; potser 'lo any del diluvi', el 1617, marca la primera gran rierada de les que ben aviat canviaran el paisatge de la plana de Santa Perpètua i la Mogoda. La prova que les riuades no havien afectat de forma important els camps i les hortes dels voltants ho demostra que a la confessió en capbreu feta per Pere Climent propietari dels masos Camp, Diumer i Vidal (Can Vinyals) al comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem del dia 5/07/1604, constava una peça de terra d'extensió de ½ jornal de bous situada a l'horta d'en Banús, alou de la comanda hospitalera i de la parroquia de Santa Perpètua de Mogola, pro indivís. Contràriament a la condeffió en capbreu que fan el dia 24 de juliol de 1784 Francesc Minguella Ferrer i la seva dona Maria Francesca Torres, propietaris de la 'Climenta', els antics masos Camp, Diumer i Vidal, Can Vinyals), a favor del magnífic fra Nicolau Abril Descatllar, gran prior de Catalunya i comanador de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a Barcelona. Esmenten que aquella peça de mig jornal de bous situat als horts d'en Banús confesada l'any 1604 (plana de Can Banús) 'no se continua en esta confessió per trobarse ocupada casi del tot en lo albeo y arenal de la Riera de Caladas'. La gravetat creixent de les riuades tindrà a veure sobretot a la segona meitat del segle XVIII i XIX amb l'increment de la superfície cultivada i les desforestacions per plantar vinya a tota la conca de la riera de Caldes. També és a principis del segle XVIII que trobem les primeres referències per canalitzar l'aigua de la riera amb la construcció de defensas, sobretot des del Camí de Santa Perpètua de Mogola a Granollers en avall. A mesura que avança el segle XVIII, hi ha més referències a les rierades, fins al punt que alguns dels contractes de masoveria dels masos del voltant de la riera de Caldes incorporaven una clàusula pels danys que pogués fer la riera. Fins i tot alguns van poder reduir les càrregues senyorials (rebaixar els censos de terres). A la dècada dels anys 1777 i 1787 els desbordaments de la riera de Caldes van esdevenir un problema greu, sobretot per als que tenien més terra, la Cartoixa de Montalegre. Fermí Vinyals i Rovira, ja va explica a la història de Santa Perpètua de Mogola la concordia de 1788 entre tots els propietaris veïns de la riera de Santa Perpètua i amb terres dins el mateix terme de Santa Perpèua de Mogola. La vinguda d'un enginyer, en Carles Francesc Cabré, enviat pel capità general de Catalunya, el comte 'del salto', acabarà finalment el mes d'octubre en l'acord sobre per on ha d'anr el curs de la riera i com fer les parets i els espigons de defensa. L'any 1788 marca l'inici de la intervenció humana, i de l'aplicació de la enginyeria civil per poder dominar els embats de la riera de Caldes. Una de les obres dutes a terme va ser la construcció de la 'Paret Nova' entre la plana de la Creueta i la de Can Xiol, amb la prolongació amb un reforçat mur de 2m d'alçada i 4m d'amplada, restes del qual han estat novament trobats en les obres d'ampliació de l'autopista i parcel·lació industrial que s'ha fet al costat d'aquesta. A mitjan segle XIX la riera de Caldes s'ha fet un pas tan ample que a l'escriptura de venda de la torre del Rector s'esmenta expressament: 'Riera denominada de Caldas cuyo cauce se ha ensanchado extraordinariamente a expensas de dicha gleba y de la cual se cree haber quedado a la otra parte alguna porción que tambien se entiende comprendida en el presente traspaso'. Aquesta venda coincideix amb la construcció de la paret Nova, entre les planes de la Creueta i Can Xiol, que significà la seguretat per les planes de Baix, 'l'eixample del poble de Santa Perpètua de Mogoda d'aquell moment'. Tot i que la riera va inundar aquest àmbit diverses vegades, la força de l'aigua era desviada per la paret i per tant no va tornar a alterar l'orografia de la zona. Cap al 1884 el propietari de la torre del Rector va reforçar les proteccions de la seva propietat per evitar que la riera envestís contra ella, cosa que va provocar el recel de la gent del poble de Santa Perpètua perquè podia desviar la força de l'aigua cap a la riba dreta on hi ha el poble. Inundacions i danys ocasionats per aquests: 1617. Probablement afecta al sistema de resclosa i rec de Mogoda I del molí de Santa Perpètua. 1678. Riuada que afecta al sistema de captació d'aigües del molí de Mogoda. 1703. Al rec del molí de Mogoda, al camí ral de Granollers, als horts de la banda Ezquerra i al Gora de Mogoda. 1706. Al mes d'octubre riuades i fan malbé el rec molner de Mogoda. 1711. Va inundar quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda. Per això amb consentiment dels propietaris el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del Molí. 1776. Inundació dels horts que queden coberts de sorra i pedres. 1777. Gran riuada que canvia el curs de la riera amenaçant la banda dreta. 1784. Pluses al gener i setembre que provoquen riuades. 1853. Documentada riuada. 1874. L'aiguat de Santa Tecla, Tecla inundació de tota la plana a banda i banda de la riera. 1908. Inundació de la plana de Baix. 1937. Accident de l'autobús Badalona-Sabadell a can Sabau. 1962. Riuades al Vallès, inundació de la plana de Baix. 1972. Inundació de la Plana? | 41.5331400,2.1881100 | 432272 | 4598262 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78349-foto-08260-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78349-foto-08260-182-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78350 | Riera de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 98-99. | La Riera de Santiga travessa longitudinalment el sector occidental del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. A l'entorn de la riera trobem una important arbreda, que presenta flora i fauna associada a ambients mediterranis humits. S'han observat 90 espècies d'ocells en diferents èpoques de l'any. La frondositat de la vegetació i la diversitat d'espècies de la zona la converteixen en un hàbitat d'importància comarcal. Algunes espècies interessants a la zona són la cua de cavall i les falgueres, que es desenvolupen en un estat herbaci deixant espai a arbres com l'àlber, l'om o el trèmol. | 08260-183 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La riera de Santiga és un d'aquells casos de llarga coexistència del nom antic amb el topònim viu. Així el topònim Canalies perd el seu ús per designar la riera des de l'església i castell d'Antiga fins al pla d'Albinyana (inclou el que avui es denomina riera Seca). A finals del segle XV, el topònim Canalies sembla que ja no s'utilitzava, de fet, el topònim actual de la Ferrussa ja s'esmenta en documents de la segona meitat del segle XVI. L'any 1471 quan es ven el mas Seriol de Santiga (can Lloberes) a les afrontacions de les terres del mas, ja s'esmenta la riera amb el topònim 'de Santiga'. L'any 1587 en la venda a carta de gràcia del mas Ferran de Santiga (can Mallol) coexisteixen les dues formes en la descripció de les afrontacions del mas i les peces de terra: Hi ha la 'riera de Santiga' i la 'riera de Canalies'. L'any 1791 la fórmula descriptiva emprada en un plet dels amos de la Ferrussa és 'riera de Canalies ara dita de Santiga'. És per tant un cas poc freqüent de topònim mort que es va perpetuant en els documents quasi fins els nostres dies. | 41.5361700,2.1521200 | 429273 | 4598627 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78350-foto-08260-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78350-foto-08260-183-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78351 | Horts del Moli de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-moli-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 89. | XX-XXI | Els Horts del Moli de Mogoda corresponen a l'horta típica del Vallès amb conreu de regadiu sempre a prop de les rieres, comporta lloc d'estada i relació entre els pagesos. Rica en aliments de consum domèstic directe obre les portes a una horta familiar. És un projecte que es desenvolupa gràcies a la col·laboració de l'Associació d'Hortolans de la Plana del Molí. | 08260-184 | Barri de la Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5299600,2.1937900 | 432742 | 4597904 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78351-foto-08260-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78351-foto-08260-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Presenta aquest indret una instal·lació metàl·lica (tipus cobert) amb diferents departaments individualitzats que serveixen per a desar les eines dels pagesos. També sota cobert hi ha taules i bancs per a aixoplugar-se i descansar. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 78352 | Jardins casa Windish | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-casa-windish | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El recinte es troba tancat per obres. | Presenta aquest indret una instal·lació metàl·lica (tipus cobert) amb diferents departaments individualitzats que serveixen per a desar les eines dels pagesos. També sota cobert hi ha taules i bancs per a aixoplugar-se i descansar. | 08260-185 | Avinguda Nou. Centre Cívic La Florida. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Durant l'any 1996 es va realitzar un acondicionament del jardí. | 41.5196100,2.1906100 | 432466 | 4596758 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78352-foto-08260-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78352-foto-08260-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Dins aquest recinte hi ha el Centre Cívic La Florida. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 78353 | Figuera de Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-can-colomer | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX-XXI | Protegida pel PEPPASPM | La Figuera de Can Colomer es troba al pati interior de Can Colomer, que dóna a la façana del carrer santa Maria,2, en el nucli històric de Santa Perpètua de Mogoda. Des del carrer pràcticament no es veu. | 08260-186 | Can Colomer. C/ Santa Maria, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5349100,2.1798600 | 431585 | 4598465 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78354 | Lledoner de Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-llobet | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 64, 69. | XX | protegit pel PEPPASPM | El Lledoner de Can Llobet es troba davant l'era de la masia de Can Llobet, que es troba situada entre la Riera Seca i l'Autopista Ap-7, a uns 90m a ponent de la Riera Seca, entre Can Targa i la Ferrussa. S'hi accedeix des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on es pren el camí del Padró fins passat la Ferrussa. Un cop aquí es continua cap a ponent fins a la primera cruïlla, per un camí estret que passa primer per davant de Can Cadernera. Es troba a uns 400m a ponent en línia recta del camí del Padró. | 08260-187 | Can Llobet | 41.5255100,2.1621200 | 430095 | 4597435 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78355 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-5 | Acta del ple (10 de setembre de 1959) que dóna fe de la construcció dels gegants i capgrossos perpetuencs que es van crear per a Santa Perpètua. RICART, Joan ; RIERA, Pere (1995). Pere Riera. Imatges de Santa Perpètua de Mogoda. 1953-1968. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Restaurats | Els Gegants vells o històrics de Santa Perpètua de Mogoda es troben actualment situats al vestíbul del museu, en un dels edificis que conformen actualment la Granja Soldevila. La parella de gegants vells han estat restaurats per a frenar el seu deteriorament i afavorir la seva conservació en bones condicions. Aquestes escultures de cartró pedra representen el cos d'un home i d'una dona de caderes cap a amunt amb braços articulats, però tan sols les parts que deixen vistes la indumentària, mans i cap, estan policromades de manera realista. El mal estat del cartró degut a la deterioració del producte adherent emprat i a les condicions ambientals amb humitat excessiva va provocar esquinçaments en el cartró i pèrdues en la policromia. La intervenció de conservació-restauració ha consistit en una neteja de la policromia, en la consolidació de les zones més debilitades i en la reintegració volumètrica i cromàtica de les pèrdues amb l'objectiu que les peces recuperessin estabilitat i bellesa. Els nous gegants del poble són el Bernat, la Perpètua, la seva filla Santiga i el Pipa, un gegant pels més menuts. | 08260-188 | Granja Soldevila. Vestíbul del Museu. | Els primers gegants de Santa Perpètua de Mogoda van ser creats l'any 1959 i es van estrenar durant la Festa Major de Santa Perpètua. Aquests, juntament amb els cap-grossos, desfilaren pels diferents carrers de la vila. Els gegants van participar, any rera any, de la Festa Major fins a mitjans dels anys setanta quan el grup que els portava i els feia ballar es va dissoldre. Actualment El Grup Jove de Geganters de Santa Perpètua, des de l'any 1989, és l'encarregat de passejar els nous gegants del poble: el Bernat, la Perpètua, la seva filla Santiga i el Pipa, un gegant pels més menuts. A continuació ressenyem un extracte de l'Acta del ple (10 de setembre de 1959) que dóna fe de la construcció dels gegants i capgrossos perpetuencs que es van crear per a Santa Perpètua: 'En Santa Perpetua de Moguda a diez de septiembre de mil novecientos cincuenta y nueve. En la casa consistorial y bajo la presidencia del sr. Alcalde Don Ramon Mas Farreras se constituyó el Ayuntamiento pleno con asistencia de los srs. concejales que al margen se expresan. Declarada abierta la sesión a las 22 horas, se procedió por el infrascrito secretario a dar lectura del acta de la sesión anterior que fue aprobada por unanimidad... ...Pero antes de entrar en el orden del día, seria un deber de hacer presente a sus compañeros de consistorio, que conforme pudieron observar todos, las Fiestas Mayores del corriente año resultó de una brillantez extraordinaria muy pocas veces vista en ésta localidad y con acierto extremo en el programa de festejos y actos celebrados, por lo que son dignos de felicitación los srs. componentes de la comisión de Cultura y Festejos compuesta por los concejales D. Andrés Bellsola Sala , D. Jacinto Crusellas Panadell y D.Jaime Viñallonga Gabarra ... ...También resultó muy brillante y llamó mucho la atención la comparsa de los gigantes y cabezudos que ya saben los srs. concejales, todo el equipo fue regalado al municipio por los srs. siguientes: La firma comercial Prodena S.A. regaló los dos gigantes. Don Juan Puig Artola regaló los cuatro cabezudos y Don Domingo Tura Ricart , costeó las telas correspondientes para la confección de los vestidos, los cuales fueron compuestos por las Hermanas del Sagrado Corazón de Jesús, bajo la dirección de la profesora de corte y confección Dª Maria Subirachs Gabarra . Don Juan Solís regaló los juegos de aderezos para los gigantes. La comparsa recorrió las calles de la población siendo amenizada por la banda de tambores y trompetas 'Nova Colla' de Sans y dirigidos los portadores por el práctico de Sabadell Don Vicente ([Chiva[) Sánchez, el cual quedó sumamente agradecido por nuestras atenciones y para el mejor cuidado de conservación y servicio de los mismos, se ofreció para su dirección hasta que el Ayuntamiento disponga de personal entrenado, por el precio de 500 pts al año. La Corporación quedó enterada de cuantas manifestaciones hizo la Alcaldia, y por unanimidad se acordó hacer constar en acta la felicitación más entusiasta a los componentes de la comisión de Cultura y Festejos por su acierto en dicho programa, y el agradecimiento más sincero a todos cuantos han intervenido en los actos de los festejos, y muy especialmente a los donantes de la comparsa gigantes y cabezudos, así como al sr. Tura que sufragó los gastos de las telas para los vestidos de los mismos. También se acuerda facultar a la Alcaldia para que si lo considera conveniente suscriba el correspondiente contrato con el director de la colla portadora de los gigantes y cabezudos Don Vicente ([Chiva[) y precio de quinientas pts al año. Asimismo se acordó la inscripción en el Inventario de Bienes del Municipio la propiedad de los referidos gigantes y cabezudos' | 41.5272300,2.1851400 | 432018 | 4597608 | 1959 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78355-foto-08260-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78355-foto-08260-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Foto 2. Títol: Mossèn Josep Artigues beneeix els gegants a la Plaça de l'església. Any: 6 de setembre de 1959. Arxiu Municipal. Autor: Pere Riera. Publicada a: RICART-RIERA (1995).Foto 3. Fotografia: foto col·laboradors. Any: setembre de 1959. Pati del col·legi Sagrada Família. Primera fotografia oficial de la parella de gegants. D'esquerre a dreta: Domingo Tura Ricart, l'Alcalde Ramon Mas Farreras, les monges del Sagrat Cor, la modista Maria Subirats Gabarre i els regidors Jaume Viñallonga Gabarra i Andreu Bellsolà Sala. Arxiu Municipal. Autor: Pere Riera. Publicada a: RICART-RIERA (1995). | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 78356 | Cal Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-regas | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Cal Regàs es troba situat al Carrer Anselm Clavé, 2, això és a tocar l'església parroquial de Santa Perpètua de Mogoda, fent cantonada amb el Passatge de la Rectoria. Aquest edifici, el solar del costat i el bloc de pisos que hi ha l'esquerra s'ubiquen en els terrenys on hi havia hagut la Casa Gran de Cal Regàs, a la que fa referència la documentació històrica. | 08260-189 | Carrer Anselm Clavé, 2 | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 1526. Sebastià Regàs consta en l'acte de prestació d'homenatge al senyor de la baronia de Mogoda, fra Llorenç Verra, prior del monestir de la Cartoixa de Montalegre. 1553. Sebastià Regàs actuava com a cap de família. El seu fill Pere continuà l'ofici de ferrer i el seu nét Montserrat, començà de ferrer, però va acabar de negociant i administrador del patrimoni monetari acumulat entre el que havia fet ell i el dels seus predecessors. 1561. Montserrat Regàs consta documentat comprant terres per la via de l'establiment al mas Bou de Mogoda. Fou el 'més ric de la contrada' de la segona meitat del segle XVI a Santa Perpètua i pràcticament de la seva empenta comercial i de negociant en van viure tots els seus descendents fins al segle XIX. 1619. Montserrat Regàs moria havent acumulat un patrimoni de terres d'unes 26 ha de terreny, com si hagués comprat un mas de mida mitjana dels masos de la zona. Pràcticament aquest és tot el patrimoni de cal Regàs fins a la liquidació del mateix al segle XIX. 1772-1800. Pràcticament tota la terra que voltava la casa dels Regàs a la plaça de l'Església, el camp de la sagrera, fou establert a cens per edificar cases. 1825. Andreu Regàs i Vendrell establí a Bartomeu Llong i Regàs, el seu cosí, un tros de terra al camp de la Sagrera, pràcticament el darrer espai que quedava per edificar perquè com diu l'escriptura el camp de la Sagrera estava 'al present reduïda a casas'. 1836. Andreu Regàs Vendrell venia fins i tot part de la casa de Regàs de Santa Perpètua a Francesc Rovira darrere la casa Gran de Regàs, el celler, el soterrani i el barri. 1842. L'hereu de cal Regàs, Andreu Regàs i Blanc, consta com a teixidor de lli vivint a Barcelona. 1857. Amillarament. S'esmenta a Paula Regàs com a propietària. El record de cal Regàs resta en els papers, en el moment que s'ha de redimir els censos emfitèutics durant tot el segle XIX i part del XX. 1919. Cal Garrell fou un dels darreres establiments fets al carrer Sant Josep. El cens es va a favor de Margarida Regàs Casanoves, néta d'Andreu Regàs i Blanc. De la gran 1927. Amillarament. Francesc Rovira Vallhonrat declarava que fou el comprador de la gran peça de terra de la plana de Santa Perpètua. | 41.5351500,2.1786800 | 431487 | 4598492 | 1900 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78356-foto-08260-189-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix en una mateixa fitxa Mas Riba i Cal Regàs (CANYAMERES, 2009). | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 78357 | Can Targa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-targa-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII-XIX | La masia de Can Targa es troba al nord de l'Ap-7, entre Can Llobet i Can Font, i a 450m al sud-oest del camí del Padró. El seu accés es realitza des de la carretera B-140, de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on cal prendre el camí del Padró fins passada la Ferrussa, i continuar el camí de l'esquerra (cap a ponent) que voreja l'autopista pel nord. La masia es troba després de travessar la Riera Seca. Can Targa és avui un edifici de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana principal, amb coberta a dues aigües de teula àrab, rodejat de construccions annexades de maons. Es desenvolupa en planta baixa i planta pis, amb tres obertures a la planta baixa, un portal d'entrada al centre i dues obertures a banda i banda, totes elles rectangulars, i tres obertures també rectangulars a la planta pis. La façana és arrebossada i pintada. És una construcció senzilla de pedra, còdols i maons que no presenta exteriorment cap element arquitectònic destacable. | 08260-190 | Al nord de l'Ap-7, entre Can Llobet i Can Font | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:La primera referència documental data de l'any 1138. Segle XI. Aquest indret o petita vall on es troba l'actual Can Targa fou conegut amb el nom de Vallhonrat fins al segle XVIII. Formava part dels dominis de la casa de Canalies. Segle XII. Aquest indret anomenat Vallhonrat, 'Vallo Onrad' tenia a principis d'aquest segle un mas amb el mateix nom que habitava Guillem Dalmau. 1178. En el document de dotalia de la consagració de l‘església parroquial actual de Santa Perpètua de Mogoda consta que rep la meitat del delme del mas Vallhonrat de la parròquia de Santiga. 1157. Testament de Sança (d'Antiga). Dóna el mas de l'Abadia que era a la Vall de Canalies i en el que habita Bernat de Torelló. Aquest mas restarà sempre unit al mas Vallhonrat a partir probablement del segle XIII. Mitjan segle XIV. El mas Vallhonrat i la família cognominada amb el mateix nom es troba documentada després de les mortalitats per la pesta incorporant al patrimoni terres de masos rònecs veïns. 1383. Pere de Vallhonrat, pagès de Santiga compra el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell. Principis del segle XV. El mas Vallhonrat continua creixent amb diverses terres properes al Congostell, alou del monestir de Sant Miquel del Fai. 1522. Inici del procés d'endeutament crònic de la família del mas Vallhonrat que portarà a la desfeta d'aquest mas al segle XVIII. Segle XVII. Malgrat això descendents de la nissaga dels Vallhonrat es troben exercint les funcions de Batlle de Santiga. 1723. Mor Miquel Vallhonrat i Calçada sense descendència. Hereta un cosí de Barcelona, Gabriel Vallhonrat, sabater. El nou propietari intenta lluitar contra totes les amenaces que hi ha de disgregació de la propietat. 1740-1752. Pràcticament es ven o s'estableix tot. Es veuran forçats a establir tot el que hi havia a Santiga, el mas Congostell, el mas Abadia i el mas Vallhonrat. 1775. Darrera noticia dels Vallhonrat. Es fa inventari dels béns de Gabriel Vallhonrat, sabater de Barcelona habitant a Santa Perpètua de Mogoda, per part de la seva dona, Maria Teresa Robert, davant del notari de Caldes de Montbui. 1878. Amillarament. Consta que la propietat més gran dins el que s'anomenava paratge Vallhonrat, era a nom d'Antoni Tàrrega Alric, habitant a Terrassa. 1899. Nemesio Asensió Ibáñez de Caldes de Montbui inscriu una finca de la qual no té títol de propietat, que ha rebut en herència de Teresa Palet i Canyameres i vídua d'Antoni Tàrrega Alric. I que ven a Ramon Ricart i Tries, pagès de Sant Fost de Capcentelles. 1927. Can Targa encara era propietat dels Ricart de Sant Fost de Capcentelles. 1906. Habitaven a la casa el matrimoni Tort Alemany. Continua en mas de la mateixa família. | 41.5241000,2.1624800 | 430124 | 4597278 | 1138 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78357-foto-08260-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78357-foto-08260-190-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix en una mateixa fitxa Can Targa i Can Font. Conegut antigament també com a Mas Vallhonrat (CANYAMERES, 2009).Tot i que la documentació identifica el mas Vallhonrat amb la propietat de can Targa, i en això Fermí Vinyals també coincidia, costa de creure que l'actual edifici de can Targa sigui el que queda de la casa del mas Vallhonrat. Si bé l'orientació sembla la pròpia d'una construcció anterior al segle XIX, l'estructura i les dimensions del que és avui dia, no es corresponen amb el que havia de ser una masia com ho era cal Rectoret, can Mallol, can Lloberes, etc.Foto 2. Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 78358 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-7 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII/XIX | Esquerdes als murs de ponent. | La masia de Can Font es troba al nord de l'Ap-7 i a ponent de Can Targa. El seu accés es realitza des de la carretera B-140, de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on cal prendre el camí del Padró fins passada la Ferrussa, i continuar el camí de l'esquerra (cap a ponent) que voreja l'autopista pel nord. Una vegada travessada la Riera Seca trobem primer can Targa i després seguint el mateix camí Can Font. La casa actual, tant per orientació com per estructura aparent exterior no sembla ser una construcció del segle XVIII, sinó mes aviat de finals del XIX. Es troba rodejada de construccions modernes fetes de maons. L'edifici principal del mas és de planta rectangular desenvolupada en planta baixa, planta pis i golfes. A la planta baixa s'hi observen tres obertures, el portal principal d'entrada al centre i dues finestres a banda i banda. A la planta pis, i centrat respecte el portal principal hi trobem un balcó i dues finestres rectangulars a banda i banda. Al pis golfes només hi ha una petita finestra al centre de la façana. Les parets de les façanes es troben arrebossades. La coberta és a dues aigües de teula àrab. | 08260-191 | Al nord de l'Ap-7 i a ponent de Can Targa | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Pel que fa al mas Font, evidentment, aquesta propietat és també resultat de la disgregació del mas Vallhonrat. El cognom Font i la família Font són documentats a Santiga ja l'any 1773, any en què es confirma que ja tenien terres establertes pels Vallhonrat. L'any 1792 consta com a habitant a Santiga, Josep Font i Llargués, qui aconsegueix un establiment d'una peça de terra de 2 quarteres i ½ per vinya de Gaietà Pla i Guardia, propietari de can Cabanyes de Sant Pere de Reixac. Amb tot la casa actual, tant per orientació com per estructura aparent exterior no sembla ser una construcció del segle XVIII, sinó mes aviat de finals del XIX. L'any 1878 consta a l'amillarament que la casa denominada Font, era d'Antònia Mota Tinetí, amb una extensió de terra en la qual hi havia secà i vinya de 5 ha. Al padró de l'any 1901 consta que can Font de Santiga és habitat pel matrimoni Esteve Xicota Sala i Antònia Umbert Mota, possiblement filla de l'anterior propietària. L'any 1927 can Font era propietat segons l'amillarament de Joaquim Alemany i Garcia i l'any 1950 habitaven can Font Vicenç Guasch Molist de Parets del Vallès i la seva dona Magdalena Ramon (de Lliçà de Vall). | 41.5237400,2.1617100 | 430059 | 4597239 | 1773 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78358-foto-08260-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78358-foto-08260-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78358-foto-08260-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix en una mateixa fitxa Can Targa i Can Font. Conegut antigament també com a Mas Vallhonrat (CANYAMERES, 2009).Foto 2. Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 78359 | Can Juandó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juando-vell | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | X/XVIII | En runes | Can Juandó Vell es troba a uns 100m a l'est de Can Joandó Nou o Can Medí, a uns 250m al sud-est del camí Ral del Ripollet, i també pel costat sud de la línia fèrria Papiol-Mollet. Can Juandó és una casa del segle XVIII, que a l'any 1901, ja estava desahabitada. Actualment es troba en runes, conservant-se en mal estat les parets de fonamentació a l'alçada de la planta baixa | 08260-192 | Sud del camí Ral de Ripollet | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La primera referència documental és de l'any 988. Aquesta propietat va arribar a tenir unes 15Ha d'extensió aproximadament. Hi ha uns pocs i escollits topònims que poden 'presumir' de pertànyer al grup dels mil·lenaris, és a dir topònims amb més de mil anys d'antiguitat. En el cas dels topònims de Santa Perpètua, Mogoda i Santiga, per si mateixos ja formen part del grup del mil·lenari. En una segona categoría trobaríem aquells topònims també amb edats superiors al mil·leni que sols resten coneguts en els tractats d'història, és a dir, ja no són vius. Ara bé coneixem l'espai, el que designaven i la seva resurrecció només dependria que els tornem a posar al mapa. Entre aquests hi ha Canalies, o el Congostell. Són dos topònims tan antics com la història documentada del terme de Santa Perpètua, Mogoda o Santiga. El dia 10 de març de l'any 988 el comte Borrell de Barcelona donava al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou que tenia a Reixac. En les afrontacions d'aquest alou s'esmenten els topònims 'via calciatam' el castell 'Mallato' el 'Congostello' i 'Canalilias'. L'antic camí de Santa Perpètua a Sant Cugat, ha estat el nexe d'unió entre passat i present i el que ens permet situar fàcilment al mapa els topònims. Aquest camí que es caracteritza per haver sofert poques variacions en aquests darrers mil anys, és per tant un element cabdal del territori i hauria de tenir la mateixa consideració patrimonial com pot tenir la torre de la Ferrussa. Si refem l'itinerari del camí tranquil·lament i incorporem els topònims, la cosa quedaria més o menys així: 'camí de Sant Cugat que surt de la sagrera de Santa Perpètua passa per davant de can Bellsola, baixa per la costa de la Qüestió. Pel pla d'Omet travessa la riera d'Omet, puja fins les terres de Canalies, passa prop del mas Ferran i travessa la riera de Canalies. Comença la pujada fins arribar al Congostell on es troba amb el camí ral d'Arraona a Barcelona. El camí continua ja pels dominis de la casa de Santa Coloma al terme de Barberà'. Aquesta immersió virtual en un paisatge amb topònims perduts actualment però serveix per fer evident que el topònim Congostell té sentit i és fàcil de situar pels voltants de la cruïlla del camí de Ripollet i el que baixa de la Salut de Sabadell. Les terres del Congostell tocant al camí de Sant Cugat eren al segle XIII de la família dels Muntada de la vila de Sabadell. Segons va escriure Miquel Carreres Costajussà a Elements de la Història de Sabadell, '... un home memorable qui va fer un gran benefici al comú, Pere Sa Muntada. Era veí de Sabadell i pels vols de l'any 1283 va fundar l'Hospital. Li va donar per estatge una casa de la seva propietat... (a Sabadell)'. Carreres Costajussà també va escriure en referir-se als beneficis eclesiàstics fundats a Sant Feliu de Sabadell que 'L'altre benefici era el de Sant Joan Evangelista instituït per en Pere Sa Muntada, el mateix fundador de l'Hospital, de segur que al mateix temps o a poca diferència. El beneficiat de Sant Joan era, també, encarregat de l'Hospital i per això encara avui forma part de la Junta d'aquest establiment.' Les terres del Congostell esdevingueren un mas que l'any 1383 estava deshabitat, probablement a causa de les pestes dels temps de les mortalitats que esmenten els documents. Com ja s'ha esmentat en parlar dels masos de Vallhonrat, el dia 8 d'octubre de 1383 Bernat de Camp, de Santa Perpètua de Mogoda, va vendre perpètuament a Pere de Vallhonrat, de Santiga, el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell. Segons el mateix Carreres, el dia 8 de setembre de 1390 Bertran Samuntada, de Barcelona, patró del benefici i altar de Sant Joan Evangelista i de l'Hospital de Sabadell, trobant-se a Sabadell, al portal de la casa de dit Hospital amb els jurats i prohoms de dita vila, va fer donació al Comú del patronatge de l'Hospital i del benefici eclesiàstic, procurant tenir sempre preferència els candidats a beneficiats, els descendents del llinatge Samuntada. El document fou autenticat l'any 1588 pel notari de Sabadell Gabriel Ponç Tristany. Aquesta seria l'explicació de la senyoria al·lodial que els preveres beneficiats de Sant Feliu de Sabadell van mantenir fins a les desamortitzacions eclesiàstiques del segle XIX. En el decurs d'aquest segle, el prevere que obtenia el benefici eclesiàstic sota invocació de Sant Joan Evangelista fundat a la parroquial de Sant Feliu de Sabadell, havia de vetllar per recaptar i tenir actualitzades les rendes dels béns que el fundador havia destinat per al manteniment del benefici. Gràcies a aquest control de les rendes que obligaven als preveres a portar curosament els comptes i la documentació del benefici així com els títols de propietat, tenim notícies del Congostell en el decurs dels segles XVI i XVII. Crida l'atenció les repetides actualitzacions dels drets de senyoria directa dels preveres i les cartes precàries fetes després de cada procés de capbrevació que es conserven d'aquest període: un nou establiment l'any 1556, un precari de l'any 1590, un del 1605 i un altre precari l'any 1659. La família pagesa que tenia la part més important pe que fa a extensió de l'alou del Congostell eren els Vallhonrat de Santiga, amb tot, els Lloberes de Santiga també tenien una part de terres i els Cabanyes de Reixac per una permuta feta amb Antic Vallhonrat l'any 1563 tenien també un camp de 8 quarteres de terra al Congostell. El destí d'aquestes terres del Congostell estava directament lligat a l'ús i explotació que en feien els propietaris útils, és a dir els Vallhonrat, els Lloberes i els Cabanyes de Reixac. En el cas que ens interessa, que és el de les terres del Congostell en mans de la família del mas Vallhonrat de Santiga, veiem que segueixen la mateixa sort que la resta de terres del mas Vallhonrat, a cada situacióde deutes apurada, es fan servir si cal, com a garantia dels préstecs de diners en forma de censals morts. Així l'any 1632 Gaspar Lloreda, la seva dona, Elionor Vallhonrat, i el fill, Joan VallhonratCatalà, de més de 18 anys i menys de 25, venen a carta de gràcia un violari de preu de 59 lliures, 10 sous i pensió anual de 8 lliures a Joan Canesmasses, negociant de Barcelona. amb garantia de terres del mas Congostell. L'any 1685 Gaspar Vallhonrat, per pagar 158 lliures, 8 sous deguts a Bonaventura Bolló, també pagès de Santiga; per pagar 120 lliures a Miquel Colomer, mercader de Barcelona, per pagar les pensions d'un censal creat per Jaume Vallhonrat, per pagar el deute de 85 lliures de la causa pia de Nicolau Gener, i altres quantitats menors, ven un censal mort de preu 256 lliures i pensió 256 sous a favor de Jaume Llobet i Bolló, pagès també de Santiga amb especial obligació dels seus masos Vallhonrat i de l'Abadia, rònec, i un camp del mas Congostell. L'any 1687 Gaspar Vallhonrat, va vendre censal mort de preu 350 lliures i pensió 15 lliures, 10 sous, pagadors cada any a 15 de novembre a favor de Josep Romeu, ciutadà honrat de Barcelona, amb garantia del mas Congostell de la parròquia de Santiga, i una gran peça de terra dita el Ferreginal, tot alou del benefici de Sant Joan de la parroquial de la vila de Sabadell a cens de 4 diners per Nadal. L'any 1703 els germans Gaspar, Ramon i Miquel Vallhonrat venen un censal de preu 504 lliures i pensió anual de 25 lliures i 4 sous a favor de Francesc Canyameres, pagès de la parròquia de Sentmenat, amb garantia del mas Congostell. Les terres de Congostell tindran el mateix final que el mas Vallhonrat. Entre 1727 i 1743 Gabriel Vallhonrat encara lluita per evitar els embargaments, segrestos de les rendes del mas Vallhonrat, finalment perduda tota esperança, per la via dels establiments emfitèutics amb un preu d'entrada i un cens anual es disgrega tota la propietat del mas Vallhonrat, el mas Abadia i el Congostell. Les alienacions de patrimoni foren ràpides, entre 1740 i 1752 pràcticament es ven o s'estableix tot. El dia 5 de setembre de 1752 Gabriel Vallhonrat establia a Francesc Cicra una peça de terra de 10 quarteres d'extensió on hi havia la cas del mas Vallhonrat. L'establiment d'aquestes 10 quarteres de terra on hi havia la casa del mas Vallhonrat és el punt culminant i alhora simbòlic del final d'un període, de la desfeta d'un patrimoni pagès, i del naixement sobre aquesta desfeta, d'un nou model d'explotació més petita i d'ocupació del territori, ens referim als masos nous de Vallhonrat, can Targa i can Font, i els masos nous del Congostell, can Juandó, can Sallent i can Medí. L'any 1743 es podria fer servir convencionalment com a punt de partida de la història dels nous masos del Congostell. El motiu és que el dia 20 de novembre d'aquest any, s'interposà una nova demanda de Caterina i Bartomeu Canyameres, i Teresa Vilar, vídua de Josep Vilar, notari de Barcelona, creditors, contra Gabriel Vallhonrat, sabater de Barcelona, i també contra Pau Umbert, Josep Sallent i Andreu Clavé, pagesos de Santiga, precisament els tres pagesos i caps de família que edifiquen casa als establiments de terres del mas Congostell. Les tres famílies segurament ja eren presents en alguna masoveria de Santiga abans de poder accedir a la propietat de la terra del mas Congostell. De fet, l'any 1638 als llistats d'armes i munició de Santiga ja apareix un Joan Umbert. A partir de l'any del convencionalisme de 1743 s'esmenta per separat algunes dades sobre els tres nous masos, tot i que sempre han estat en un conjunt força homogeni i en diversos moments de la seva recent història han hagut d'actuar conjuntament (procura de l'any 1783 de Josep Font i Josep Sallent, pagesos de Santiga a favor de Josep Sendil per fer causa a l'Audiència de Barcelona). El mateix dia també ho fan Margarida Umbert, vídua de Morató, i Maria Font, casada amb Josep Llargués. A la casa de can Juandó Vell correspondria allò de ser 'la primera de les cases, la germana gran, la primogènita'. El perquè? Segurament els Umbert eren dels parroquians de les tres cases, els més antics a Santiga. Ja s'ha dit que l'any 1638 hi havia un cap de casa de nom Joan Umbert. Però també cal informar que el renom Juandó és documentat l'any 1746, pràcticament abans que existeixi la casa. El dia 20 de gener de 1746 a la concòrdia que se signa entre Marianna Mimó, vídua de Josep Lloberes, pagès de Santiga, Mateu Lloberes, germà de l'anterior, tutors dels pubills Lloberes, i d'altra banda els creditors del difunt Josep Lloberes, s'esmenta com un dels parcers als quals s'ha notificat la concòrdia 'Pau Umbert, de Santiga, dit lo Joandó'. El qual paga 4 lliures de cens anualment al 21 de febrer, per una peça de terra de pertinences del mas Lloberes de Santiga. Pau Umbert, en 'Juandó', fou el que va fer edificar la casa en les terres establertes per Gabriel Vallhonrat. Com ja s'ha dit, va acumular terres del mas Vallhonrat i terres a can Lloberes. El succeí la seva filla Margarida, casada amb Josep Morató, els quals van fer d'establidors de peces de terra. L'any 1772 establien: - A Antoni Costa, bracer de Santa Perpètua de Mogoda, una peça del mas Congostell de 3 quarteres de sembradura. - A Francesc Salvatella de Ripollet, 3 quarteres a cens anual per Sant Joan de 6 ll i entrada de 3 ll - A Joan Amadó de Santiga 4 quarteres a cens per Sant Joan del mes de juny de 8 ll i entrada 4 ll - A Antoni Rius, rajoler de Ripollet, 3 quarteres a cens per Sant Joan de 6 lliures i entrada 3 ll. L'any 1774 establien una altra peça de terra d'una quartera d'extensió de pertinences del mas Congostell altre cop a Anton Costa. I aquest cop els establidors es reserven el pou que hi ha al capdamunt de la feixa de dita peça de terra. L'any 1857 consta que els propietaris eren Antoni 'Juandó' i Gaietà Blanc i Guardiola. L'any 1878 a l'amillarament consta que els germans Antoni,Ignasi i Josep Figueres Lluc, de Ripollet, eren els propietaris de terres de can Juandó Vell. També consta Gaietà Blanc i Guardiola, de Barcelona. Les terres ocupaven una superfície de prop de 9 ha de terreny, 7 ha de les quals eren de vinya i prop de 2 de cereal. A l'amillarament de l'any 1927, la vinya ocupava encara no 2 hectàrees de terra, la resta eren camps de secà. L'any 1901 can Juandó Vell ja no era habitat, Antoni Figueres Lluc i la seva dona, Josepa Ribosa Bosc, venen als de can Medí, el que avui coneixem com can Juandó Nou. L'any 1936 consta que el propietari de can Juandó Vell i el de can Medí era Joan Figueres Renom. | 41.5178500,2.1674800 | 430534 | 4596580 | 988 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78359-foto-08260-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78359-foto-08260-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78359-foto-08260-192-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix en una mateixa fitxa Can Juandó, Can Sallent i Can Medi. Conegut actualment com els masos nous del Cogostell, i antigament com a Congostell (CANYAMERES, 2009).Foto 3. Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||
| 78360 | Can Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sallent-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | X/XVIII | Can Sallent es troba a uns 120m a l'est del camí Ral del Ripollet, pel costat sud de la línia fèrria Papiol-Mollet, pràcticament al límit sud-oest del terrme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Can Sallent és una masia del segle XVIII, reformada i ampliada al segle XIX. És una construcció de planta rectangular, desenvolupada en planta baixa i en planta pis, amb coberta a dues aigües, de teula àrab. Presenta construccions més modernes adossades pel costat de llevant, fetes de maons i amb coberta de fibrociment. | 08260-193 | Camí Ral del Ripollet | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 988. Primera referència documental. El comte Borrell de Barcelona donava al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou que tenia a Reixac. En les afrontacions d'aquest alou s'esmenten els topònims 'via calciatam' el castell 'Mallato' el 'Congostello' i 'Canalilias'. Segle XIII. Les terres del Congostell que eren de la família dels Muntada de la vila de Sabadell esdevingueren un mas. 1383. El mas ja estava deshabitat. Bernat de Camp, de Santa Perpètua de Mogoda, va vendre perpètuament a Pere de Vallhonrat, de Santiga, el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell. Segles XVI i XVII. Notícies del Congostell. Documentació del benefici eclesiàstic sota invocació de Sant Joan Evangelista fundat a la parroquial de Sant Feliu de Sabadell. La família pagesa que tenia la part més important pel que fa a extensió de l'alou del Congostell eren els Vallhonrat de Santiga, tot i que també eren propietaris útils els Lloberes i els Cabanyes de Reixac. Segle XVII. A cada situació de deutes la família del mas Vallhonrat de Santiga fa servir les terres del Congostell com a garantia dels préstecs de diners en forma de censals morts. Les terres de Congostell tindran el mateix final que el mas Vallhonrat. 1727-1743. Gabriel Vallhonrat lluita per evitar els embargaments. Finalment es disgrega tota la propietat del mas Vallhonrat, el mas Abadia i el Congostell per la via dels establiments emfitèutics amb un preu d'entrada i un cens anual. 1740 -1752. Les alienacions de patrimoni foren ràpides. Pràcticament es ven o s'estableix tot. 1752. Gabriel Vallhonrat establia a Francesc Cicra una peça de terra de 10 quarteres d'extensió on hi havia la casa del mas Vallhonrat. L'establiment és el punt culminant i alhora simbòlic del final d'un període, de la desfeta d'un patrimoni pagès i del naixement sobre aquesta desfeta, d'un nou model d'explotació més petita. Ens referim a l'ocupació del territori als masos nous de Vallhonrat, can Targa i can Font, i els masos nous del Congostell, can Juandó, can Sallent i can Medí. 1743. Es podria fer servir convencionalment com a punt de partida de la història dels nous masos del Congostell. A partir d'aquest moment s'esmenta per separat algunes dades sobre els tres nous masos. 1742. Can Sallent de Santiga. Feren capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell Josep Sallent, pagès de Santiga, amb Marianna Grau. Segles XVIII-XIX. Els Sallent també esdevenen regidors i batlles de Santiga. 1869. Antoni Sallent Puigmartí com a hereu universal feia inventari dels béns que foren del seu pare Joan Sallent Font. El patrimoni acumulat per les diverses generacions de Sallent era força important. Mitjan segle XVIII-XXI. Des fa nou generacions la família Sallent habita al seu mas del Congostell. | 41.5161600,2.1642600 | 430264 | 4596395 | 988 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78360-foto-08260-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78360-foto-08260-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78360-foto-08260-193-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix en una mateixa fitxa Can Juandó, Can Sallent i Can Medi. Conegut actualment com els masos nous del Cogostell, i antigament com a Congostell (CANYAMERES, 2009). | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 78361 | Can Medí o Can Juandó Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-medi-o-can-juando-nou | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | X/XVIII | Cal Medí o Can Juandó Nou es troba a uns 170m al sud del Camí Ral del Ripollet, entre Can Sallent i Can Juandó Vell. Cal Medí o Can Juandó Nou és un edifici del segle XVIII, reformat al segle XX, de planta rectangular, desenvolupat en planta baixa, planta pis i planta golfes, amb coberta a dues aigües i teula àrab. Les plantes superiors són de construcció moderna feta de maons, mentre que la planta baixa és feta amb còdols. | 08260-194 | Al sud del Camí Ral del Ripollet | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 988. Primera referència documental. El comte Borrell de Barcelona donava al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou que tenia a Reixac. En les afrontacions d'aquest alou s'esmenten els topònims 'via calciatam' el castell 'Mallato' el 'Congostello' i 'Canalilias'. Segle XIII. Les terres del Congostell que eren de la família dels Muntada de la vila de Sabadell esdevingueren un mas. 1383. El mas ja estava deshabitat. Bernat de Camp, de Santa Perpètua de Mogoda, va vendre perpètuament a Pere de Vallhonrat, de Santiga, el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell. Segles XVI i XVII. Notícies del Congostell. Documentació del benefici eclesiàstic sota invocació de Sant Joan Evangelista fundat a la parroquial de Sant Feliu de Sabadell. El destí de les terres del Congostell estava directament lligat a l'ús i explotació que en feien els propietaris útils, és a dir els Vallhonrat, els Lloberes i els Cabanyes de Reixac. Segle XVIII. Les terres de Congostell tindran el mateix final que el mas Vallhonrat. 1727-1743. Gabriel Vallhonrat lluita per evitar els embargaments. Finalment es disgrega tota la propietat del mas Vallhonrat, el mas Abadia i el Congostell. 1743. Es podria fer servir convencionalment com a punt de partida de la història dels nous masos del Congostell. 1743. Andreu Clavé rebé el primer establiment. 1740-1752. Pràcticament es ven o s'estableix tot el patrimoni. 1752. Gabriel Vallhonrat establia a Francesc Cicra una peça de terra de 10 quarteres d'extensió on hi havia la casa del mas Vallhonrat. L'establiment és el punt culminant i alhora simbòlic del final d'un període, de la desfeta d'un patrimoni pagès i del naixement sobre aquesta desfeta, d'un nou model d'explotació més petita. Ens referim a l'ocupació del territori als masos nous de Vallhonrat, can Targa i can Font, i els masos nous del Congostell, can Juandó, can Sallent i can Medí. Anys 70 – 1792. Entre aquests anys és documentat el fill d'Andreu Clavé, Josep. 1804. Joan Clavé, el besnét, va rebre de Josep Maria de Font i Espona un establiment perpetu de 2 quarteres de sembradura del mas Llobateres de Barberà. 1811. En casar-se Joan Clavé amb Àngela Vernet heretà tot el patrimoni del seu pare Pere Clavé. 1829. Joan Clavé fou un dels darrers batlles de Santiga. Segona meitat del segle XIX. Can Medí és el nom tardà amb el qual es coneixerà la casa. Conviu amb el renom Guillot sempre lligat a la família Clavé. 1878. Amillarament. Consta que can Medí o Guillot, tenia 2 hectàrees de secà aproximadament, i era propietat d'Andreu Clavé. 1895. Medí Clavé Folguera va fer la primera inscripció registral de la casa. Fa constar que la casa de camp anomenada Clavé o Guillot es troba formada per baixos i una primera planta de 30 pams de cara per 40 de fons. Segle XX. La casa de Can Medí és reformada i les terres són adquirides pels de can Juandó Vell. Això comporta encara una tercera denominació a aquesta casa, can Juandó Nou. Relacionat amb l'historial dels Clavé de Santiga s'ha de fer esment a la casa actual de l'Era de la Piella, dita també cal Guillot, per ser propietat de la família Clavé, descendents dels Clavé de Santiga. Aquesta casa es troba en terres del mas Bellsolà (Can Cirera). 1867. S'inscriu al registre de la propietat la peça de terra de pertinences del mas Bellsolà. 1901. Segons el padró municipal d'habitants, la casa ja era edificada i en ella vivien el matrimoni Bellver Solà, procedents ell de Matadepera, i ella de Gallifa. 1936. La casa ja era habitada per la família Clavé. | 41.5174500,2.1659500 | 430406 | 4596537 | 988 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78361-foto-08260-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78361-foto-08260-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78361-foto-08260-194-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix en una mateixa fitxa Can Juandó, Can Sallent i Can Medi. Conegut actualment com els masos nous del Cogostell, i antigament com a Congostell (CANYAMERES, 2009). | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 78362 | Can Lloberes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberes | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII/XVI | Can Lloberes es troba situada uns 110m al sud-oest del camí del Padró i a llevant de la Riera Seca, delimitada al sud per la via fèrria i al nord per camps de conreu que limiten amb el camí ral del Ripollet. Es troba a 120m del bosc de Can Taió. Can Lloberes és una masia del segle XVI molt reformada, de planta gairebé quadrada, desenvolupada en planta baixa i planta pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab. La geometria de les façanes és asimètrica respecte el portal adovellat que es troba a la planta baixa. A la planta baixa hi trobem quatre obertures, dues finestres rectangulars amb reixa de ferro a a banda i banda del portal principal d'accés a la masia, i un portal a la dreta. A la planta pis hi ha quatre obertures rectangulars que corresponen a petites finestres. La façana presenta restes d'un arrebossat pintat de blanc, que es conserva en molt mal estat, que deixa veure els materials emprats en la construcció de l'edifici: pedra de tamany destacable a les cantoneres, i pedra petita, còdols i maons en els murs perimetrals. S'observen obertures realitzades amb maó, com el portal de la dreta de la façana principal i una petita finestra localitzada a la façana est. Com a elements arquitectònics destaquem el portal adovellat d'entrada i les cantoneres reforçades amb pedres. Al costat de ponent hi ha una sèrie cossos afegits a l'estructura principal del mas. Destaca el cobert de pedra adossat directament a la masia amb coberta a una sola aigua de teula àrab. | 08260-195 | Entre la Riera Seca i el Camí del Padró | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XI. Les terres de can Lloberes havien estat terres del capítol de canonges de la Seu de Barcelona. 1031. Patrimoni del capítol de la Seu de Barcelona a Canalies. Hi ha una venda que per les afrontacions es podria atribuir al que serà més tard el mas Seriol. 1067. Venda a Mir Golfred procurador i representant dels canonges de la Seu de Barcelona, la meitat d'una casa amb terres i fruiters a Santiga a Canalies. Podria tractar-se de terres del mas Seriol o el seu successor can Lloberes. 1121. Testament d'Arnal Geribert d'Antiga. Deixa a la canònica de la Seu de Barcelona el mas que tenen a Canalies. 1137. Primera referència documental. Ciriol signa com a cap de casa en la donació del delme a la parròquia de Santa Perpètua. Segle XIII. Continuen les notícies sobre el mas Ciriol o Seriol. 1336. Visita parroquial a Santiga. Consta el rector Galceran de Ribes i els parroquians entrevistats: Asbert Ferran, Ferrer Ferran, Antic de Pont i Ramon Seriol. 1345. Es firma àpoca de pagament de 50 sous per part de Guillem Pere Pallerissa, canonge i procurador de Pere de Prat, paborde del mes de juny de la Seu de Barcelona, a favor d'Alamanda, vídua de Ramon de Seriol, pagès de Santiga, mort en 'intestia', un dels mals usos. 1361. Na Beatriu d'Horta, monja del Convent de Santa Maria de Jonqueres, firma àpoca de 2 florins d'Aragó per ajudar a maridar donzelles pobres, a favor de Ramon Seriol i Guillem de Feu, de Santiga, com a marmessors d'Elisenda, muller de Pere Bofí, difunt pagès de Santiga. Segle XV. Trobem altres notícies sobre els Seriol. 1471. Venda del mas Seriol de la parròquia de Santiga i una peça de terra de pertinences de dit mas situada però a la parròquia de Santa Perpètua, en alou de la pabordia del mes de juny de la Seu de Barcelona, a favor de Joan Bellsolà, pagès de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XV. El cas de la venda del mas Seriol fa pensar en l'extinció de la línia principal de pagesos del mas. 1555. Fins aquest any el mas Seriol estarà en mans de la família Bellsolà. Serà definitivament venut a Antic Llobera o Lloberes que ja consta com a cap de casa habitant a la parròquia i terme de Santiga al fogatge de 1553. XVI-XIX. Hi haurà continuïtat del mas fins a la venda a finals del s. XIX. Els Lloberes esdevindran gent de lletres a finals del s. XVI i també batlles de Santiga en diverses ocasions. El mas Lloberes en tots aquests segles no creix amb noves adquisicions de terres per la via dels establiments o les compravendes. 1825. Andreu Lloberes Banús, hereu del mas Lloberes va morir sens fer testament a l'edat de 68 anys. Jaume Lloberes i Font, era el primogènit, solter i va imposar el criteri que ell era l'hereu, i com a tal, va exercir administrant can Lloberes fins al 1872 que va morir. Va fer diverses segregacions de terres que pràcticament deixaven can Lloberes en la meitat del que era. 1876. S'arriba a un acord pel que feia a can Lloberes de repartir-se l'herència, recuperant totes les peces de terra que Jaume Lloberes havia establert a temps limitat i la venda a carta de gràcia d'una peça de terra a l'altre costat de la riera a la mare i fill Casajoana, de 42 quarteres d'extensió. 1878. Amillarament. Consta que la propietat de can Lloberes està en mans de 19 persones entre propietaris i parcers. El 90% dels camps de can Lloberes eren de sembrar, un 10 % eren vinyes. 1927. Amillarament. Can Lloberes tenia unes 6 ha de vinyes abandonades, 3,8 ha de cultivades, i 0,7 ha de regadiu. Finals del segle XIX. La casa de can Lloberes i terres de l'entorn són comprades per Jaume Baqué i Llong. Continuarà pràcticament durant tot el segle XX en mans de la família Baqué. | 41.5225100,2.1731200 | 431010 | 4597093 | 1137 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78362-foto-08260-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78362-foto-08260-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78362-foto-08260-195-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Seriol, segons CANYAMERES (FITXA. Pàg. 219). | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 78363 | Plataners de la Riera de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-riera-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Els Plataners de la Riera de Santiga es troben situats a llevant dels camps de Can Rectoret i al sud de la carretera B-140 de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda. Davant per davant del Sindicat Agrícola la Perpetuenca i a l'altre costat de carretera, hi ha un caminet encimentat que ressegeix la riera pel costat oest. Els plataners es troben concentrats al llarg de la riera. També hi trobem acompanyant aquesta vegetació alguna alzina centenària. L'arbreda dels plataners que creix al llarg d'un tram de la riera de Santiga, tot i que són arbres introduïts per a l'explotació forestal, han conformat una arbreda singular i de gran bellesa permetent que el corredor verd fluvial presenti una continuïtat d'hàbitats per als petits mamífers. Aquesta massa arbòria rica en plataners formarà part del futur parc de la Riera de Santiga. Els anomenats plataners de Santiga estan protegits pel Pla General d'Ordenació Municipal. | 08260-196 | Riera de Santiga - Riera Seca | 41.5324400,2.1575400 | 429721 | 4598208 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78363-foto-08260-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78363-foto-08260-196-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Destaquem la presència d'un pontet de fusta i ferro de construcció actual, molt bonic que permet una bona vista damunt la riera. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 78364 | Bosc de Can Cadernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cadernera | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de Can Cadernera es troba al sud de Can Llobet i a ponent de Can Cadernera, en el camí d'accés cap a Can Targa i Can Font. S'hi accedeix des del camí del Padró, passant per Torreferrussa, on després cal seguir el camí paral·lel a l'autopista en direcció oest fins al camí de Can Targa, just fins arribar a la Riera Seca (Riera de Santiga) en el tram que va conduïda per sota l'autopista. Des d'aquest punt albirem l'extrem sud del Bosc de Can Cadernera. Els pins pinyers que el dominen són bastant espectaculars. No obstant això, les canyes, els àlbers i els plataners conformen l'arbreda fluvial de la Riera Seca, on el gripau i alguns ocells com el rossinyol bord, el gafarró, les mallerengues i la cadernera, presenten una comunitat reproductora. | 08260-197 | Al sud de Torreferrussa | 41.5248200,2.1635100 | 430211 | 4597357 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78364-foto-08260-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78364-foto-08260-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba delimitat per una tanca metàl·lica que protegeix l'explotació forestal. El torrent delimita les dues propietats principals que conformen el bosc. La més gran és la situada a llevant. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 78365 | Bosc de Can Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-bisbe | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Al Bosc de Can Bisbe ens hi apropem per l'anomenat camí de Can Targa, una pista de terra estreta en força mal estat un cop passada la casa que dóna nom a l'esmentat camí. Després de Can Font hi un tram de camí recte que es troba tallat per una tanca. El bosc de Can Bisbe sorprèn pel seu bon estat de conservació i per la seva notable riquesa. Es tracta de la pineda més ben conservada del municipi amb un sotabosc de gramínies. Aquest espai natural compta amb el torrent de les Salzies, amb un notable canyar. Tot passejant es pot arribar a l'alzina de les tres branques. És l'indret més visitat per mamífers de gran mida, com la guineu. | 08260-198 | Torrent de les Salzies | 41.5229800,2.1540900 | 429423 | 4597161 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78365-foto-08260-198-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pot ser és el bosc més inaccessible per als perpetuencs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 78366 | Bosc de Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-sabau | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de Can Sabau es troba situat a ponent de la masia de Can Sabau, i a poca distància del camí del Padró. El seu accés es fa per la masia de Can Sabau. A aquesta s'hi arriba des d'una rotonda que hi ha a la carretera de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda (B-140). El bosc es troba delimitat pel nord i ponent per camps de conreu. Està format per un bosc mixt amb pi blanc, alzina i roure. Dóna refugi a verdums i gafarrons, així com estornells, garces i alguns mamífers. El seu sotabosc embolicat facilita la cria del tallarol capnegre. | 08260-199 | Can Sabau | 41.5326000,2.1631300 | 430187 | 4598222 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78366-foto-08260-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78366-foto-08260-199-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Al costat del bosc i de la masia hi podem trobar la font de Can Sabau ('la que feia obrir la gana'...). | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 78367 | Bosc de Can Taió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-taio | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | En el camí del Padró hi trobem una pineda de pi blanc i pi pinyer que deu el seu nom al fet que es troba al costat del Castell de Can Taió. El bosc formava part d'una explotació forestal. A l'entrada del castell hi trobem cedres de grans dimensions. És a la nit quan els mussols campen arreu. | 08260-200 | En el camí del Padró | 41.5242900,2.1735500 | 431048 | 4597291 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78367-foto-08260-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78367-foto-08260-200-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78368 | Arbreda de la Riera Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-la-riera-seca | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | L' Arbreda de la Riera Seca es troba al sud del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, vorejant la Riera Seca, a ponent del Parc d'Europa (Barri la Florida). Al seu extrem sud i a l'alçada de la Granja Girbau hi trobem el final del tram sud del camí del Padró. L' Arbreda de la Riera Seca és una arbreda fluvial que actua d'espai de refugi a una gran varietat d'ocells que s'alimenten del conreu de secà que envolta l'arbreda. Els gafarrons, els estornells, els pardals xarrecs produeixen, a la vesprada un escàndol considerable, tot lluitant per les millors branques per dormir. | 08260-201 | Al sud del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda | 41.5202200,2.1763600 | 431278 | 4596836 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78368-foto-08260-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78368-foto-08260-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78554 | Canyar de la mina de Can Filuà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyar-de-la-mina-de-can-filua | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Canyar de la mina de Can Filuà es troba situat a 350m a l'est del Camí Ral Vell de Ripollet a Santa Perpètua. A l'alçada de la Granja Olivé, el canyar transcorre paral·lel al camí Ral. Correspon a un llarg canyar que serpenteja la mina d'aigua de Can Filuà fins al torrent de Polinyà. És l'hàbitat idoni per a la vida d'uns rèptils; la serp d'aigua i la serp de collaret, a més a més d'altres espècies d'insectes propis d'un hàbitat aqüícola. | 08260-202 | Can Filuà | 41.5283300,2.1721200 | 430933 | 4597740 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78554-foto-08260-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78554-foto-08260-202-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78555 | Canyar de la timba de l'Humbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyar-de-la-timba-de-lhumbert | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Canyar de la timba de l'Humbert deu el seu nom a les timbes, construccions per a la defensa de la producció agrícola vers les inundacions de les rieres, que han esdevingut part del paisatge del nostre poble. Potser la timba de l'Humbert és la més famosa però també ens queda la més amagada. La vegetació de canyar actua de refugi a amfibis i ocells típics del canyar (rossinyol bord). | 08260-203 | Al sud de Ca n'Oller | 41.5429600,2.1726100 | 430989 | 4599364 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 78556 | Pou de vinya de la Ferrussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-vinya-de-la-ferrussa | XIX | La bassa o pica per fer la barreja per ensofetar està ensorrada. | El pou de vinya de la Ferrussa es troba a 50m a ponent del camí del Padró, en un camp de conreu, i sota d'un gran arbre que aixopluga l'estructura del Pou. I a uns 80m abans d'arribar a la Ferrussa. Es tracta d'una estructura de planta circular de petit diàmetre i alçada superior als dos metres. Construïda en maons disposats verticalment i lligats amb morter, amb volta acabada en cúpula. Presenta una obertura rectangular alçada del sòl en uns 60cm, a la part inferior de la qual hi ha una mena de repisa en forma d'ampit. Es troba encarada al sud. Pel costat dret de la porta, observem un petit forat en el parament de l'estructura que permetria la conducció d'aigua a la bassa o pica situada a llevant. Aquesta que es troba actualment ensorrada tindria planta rectangular, també feta d'obra serviria per a fer la barreja per ensofetar. Aquest tipus de pous coneguts com a pous de vinya es troben sovint aliniats amb altres pous, aprofitant sembla la mateixa beta d'aigua, | 08260-204 | La Ferrussa | 41.5302100,2.1634000 | 430207 | 4597956 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78556-foto-08260-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78556-foto-08260-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Informació oral de Pere Garcia, membre del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua i del CREM. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 78557 | Timbes del Parc de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/timbes-del-parc-de-la-ribera | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 103-108. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII-XIX | no es conserven totes les documentades per Vinyals. | Les Timbes del Parc de la Ribera són algunes de les construccions que es van realitzar com a defensas de la Riera de Caldes, per tal de que no inundessin les planes situades a la riba dreta de la Riera de Caldes, on hi ha el nucli de Santa Perpètua. Es tracta de construccions de pedra i còdols coronats a la part superior dels paraments interior i exterior per una filada de maons disposats de cantell. També el parament que dóna a la riera està construït en filades regulars de maons disposats a trencajunt, però no com a revestiment sinó formant part del mateix mur amb un lligam cada certa distància (1m aproximadament) d'una línia de maons que travessen el gruix del mur de cap a cap, formant compartiments. Interiorment els murs són reforçats per contraforts o espigons cada 3-4m al llarg de tot el mur. Tot el mur conserva una alçària inferior als 50cm per sobre del sòl del parc de la ribera en el tram observat. | 08260-205 | Riba esquerra de la Riera de Caldes | A la dècada dels anys 1777 i 1787 els desbordaments de la riera de Caldes van esdevenir un problema greu, sobretot per als que tenien més terra, la Cartoixa de Montalegre. Fermí Vinyals i Rovira, ja va explica a la història de Santa Perpètua de Mogola la concordia de 1788 entre tots els propietaris veïns de la riera de Santa Perpètua i amb terres dins el mateix terme de Santa Perpèua de Mogola. La vinguda d'un enginyer, en Carles Francesc Cabré, enviat pel capità general de Catalunya, el comte 'del salto', acabarà finalment el mes d'octubre en l'acord sobre per on ha d'anar el curs de la riera i com fer les parets i els espigons de defensa. L'any 1788 marca l'inici de la intervenció humana, i de l'aplicació de la enginyeria civil per poder dominar els embats de la riera de Caldes. Una de les obres dutes a terme va ser la construcció de la 'Paret Nova' entre la plana de la Creueta i la de Can Xiol, amb la prolongació amb un reforçat mur de 2m d'alçada i 4m d'amplada, restes del qual han estat novament trobats en les obres d'ampliació de l'autopista i parcel·lació industrial que s'ha fet al costat d'aquesta. A mitjan segle XIX la riera de Caldes s'ha fet un pas tan ample que a l'escriptura de venda de la torre del Rector s'esmenta expressament: 'Riera denominada de Caldas cuyo cauce se ha ensanchado extraordinariamente a expensas de dicha gleba y de la cual se cree haber quedado a la otra parte alguna porción que tambien se entiende comprendida en el presente traspaso'. Aquesta venda coincideix amb la construcció de la paret Nova, entre les planes de la Creueta i Can Xiol, que significà la seguretat per les planes de Baix, 'l'eixample del poble de Santa Perpètua de Mogoda d'aquell moment'. Tot i que la riera va inundar aquest àmbit diverses vegades, la força de l'aigua era desviada per la paret i per tant no va tornar a alterar l'orografia de la zona. Cap al 1884 el propietari de la torre del Rector va reforçar les proteccions de la seva propietat per evitar que la riera envestís contra ella, cosa que va provocar el recel de la gent del poble de Santa Perpètua perquè podia desviar la força de l'aigua cap a la riba dreta on hi ha el poble. | 41.5338400,2.1888800 | 432337 | 4598339 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78557-foto-08260-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78557-foto-08260-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78557-foto-08260-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Fermí Vinyals, comença els seus treballs i observacions sobre la riera de Caldes a finals dels anys seixanta. A partir de l'any 1968 fa un reconeixement sobre el terreny de tot el curs de la riera de Caldes al seu pas per Santa Perpètua anotant els punts d'observació i tot el que va trobant. El resultat és un itinerari amb un reportatge fotogràfic i la seva particular reflexió històrica. Això va ser anotat en un plànol topogràfic antic de Santa Perpètua com en l'expedient 61.Fins als anys vuitanta FV va estudiar i escriure sobre el tema de la riera. Els escrits publicats tenien una clara intenció, que no s'oblidés el passat, i una advertencia: que tard o d'hora podia haver-hi una situació d'indefensió per haver eliminat part de les defensas contra la riera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 78558 | Bosc de la Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-torre-del-rector | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El parc conegut com a Bosc de la Torre del Rector queda delimitat per ponent per la riera de Caldes i per l'antic camí de Can Palau, i per llevant, pel carrer del Mar Adriàtic, en el polígon industrial Torre del Rector. Aquest bosc està format per una pineda i una plaça pavimentada de planta circular, on es celebra anualment l'Aplec de la Sardana. Ha estat un indret recuperat per a zona de pícnic. | 08260-206 | C/ Mar Adriàtic. Poligon industrial Torre del Rector (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5460700,2.1798100 | 431593 | 4599704 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78558-foto-08260-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78558-foto-08260-206-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78559 | Parc d'Europa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-deuropa | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc d'Europa es troba situat en el sud-oest del terme municipal, delimitat per ponent pel torrent de Polinyà i a llevant pel Passeig de Can Taió, en el barri de la Florida. Aquest parc engloba la vegetació típica de ribera a més a més d'uns exemplars magnífics de plataners. La combinació de la vegetació quasi autòctona, els caminets de dins del parc i els jocs infantils proporciona una estada agradable per a veïns i vianants. | 08260-207 | Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5213500,2.1819600 | 431746 | 4596957 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78559-foto-08260-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78559-foto-08260-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 78560 | Bosc de Ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-noller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. (2008). Plànol d'actualització del Catàleg de camins rurals de Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Bé la zona arbrada, la resta és terreny erm. | El bosc de Ca n'Oller es troba situat a ponent de la riera de Caldes, delimitat al nord per un camí d'accés a la central hidroelèctrica, i al sud pel carrer Sardenya. Pel mig del Bosc hi passa l'antic camí de Can Fontanet, que el travessa longitudinalment. El bosc de Ca n'Oller és una pineda de la falca agrícola de Ca n'Oller. Es troba en vies de recuperació com a parc. | 08260-208 | C/Sardenya (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5479700,2.1747800 | 431175 | 4599919 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78560-foto-08260-208-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | A l'extrem sud-est del bosc hi ha una petita parcel·la de propietat privada Reg. Cad: 1299407DF3919N. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 78561 | Solidària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solidaria | XXI | L'escultura Solidària es troba a la plaça de Miquel Martí i Pol en el barri de Can Folguera, entre el carrer de Pau Picasso i el Passeig de la Florida. Està feta d'acer corten i acer inoxidable. Les seves dimensions són de 1,98m x 0,54m x 0,585m. En la placa metàl·lica que identifica l'escultura s'hi llegeix el vers d'un poema de Miquel Martí i Pol que diu: 'Tots els camins proclamaran certeses'. | 08260-209 | Plaça Miquel Martí i Pol (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Aquesta escultura es va realitzar en homenatge al poeta Miquel i Martí i Pol (1929-2003. Roda de Ter) i va ser col·locada a la Plaça que duu el seu nom, el 3 de febrer de l'any 2007. | 41.5311900,2.1839800 | 431925 | 4598048 | 2007 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78561-foto-08260-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78561-foto-08260-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 78562 | Parc del Calderí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-calderi | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Parc del Calderí cavalca entre dos municipis, Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda, i en connexió directa amb Gallecs. El camí que voreja l'infraestructura industrial ens proporciona una vista pasisatgística interessant del municipi. El seu nom és en recordatori de la línia fèrria que va néixer el 1880 entre Mollet i Caldes anomenada el Calderí. El parc del Calderí es troba situat en suau turonet amb bones vistes cap a Gallecs, al peu de la carretera B-140, en direcció a Mollet. Des d'aquest punt unes escales realitzades amb travesses de fusta permeten accedir directament a la part més elevada del turó, que és també la més airejada. Des d'aquest punt parteix un camí ombrívol envoltat de vegetació molt variada. | 08260-210 | Polígon Industrial Les Vinyes de Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5363500,2.2006700 | 433323 | 4598608 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78562-foto-08260-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78562-foto-08260-210-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78563 | Bosc de la Granja Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-granja-soldevila | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de la Granja Soldevila es troba situat a l'oest del parc dels ametllers, entre l'avinguda Girona, la línia del Ferrocarril Papiol - Mollet i l'avinguda de l'Estela Ibèrica. El Bosc de la Granja Soldevila és la massa arbòria més coneguda i emblemàtica del municipi. Les zones naturalitzades del bosquet s'han anat artificialitzant, ja que ha quedat inclòs en l'àrea urbana, tot i així la diversitat faunística natural és molt elevada (rossinyol comú, tallarol, mallerenga, pitroig...). És un bosc plantat amb finalitat didàctica i per tant hi ha una rara diversitat d'espècies botàniques. | 08260-211 | Avinguda Girona, Ferrocarril Papiol-Mollet, Avinguda de l'Estela Ibèrica | 41.5247800,2.1853200 | 432030 | 4597336 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 78564 | Parc de la Pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-pesseta | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Parc de la Pesseta es troba situat entre el carrer de la Baronia i el carrer Setze, al barri de la Florida. És de fet un antic bosc que ha esdevingut un parc format bàsicament per pins. És net de vegetació, amb caminets que el travessen. És un indret agradable que conserva un cert encant , amb bancs sota l'ombra dels pins que permeten aixoplogar-se del sol. Fora de l'arbrat hi ha una zona d'esbarjo infantil. | 08260-212 | Carrer de la Baronia - Carrer Setze. Barri de la Florida. | 41.5227600,2.1873600 | 432198 | 4597110 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78564-foto-08260-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78564-foto-08260-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 78565 | Parc de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-catalunya | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc de Catalunya es troba al Barri de Can Taió, en un solar situat entre els carrers de Pau Vila, Tierno Galván, Ausiàs March i Josep Carner. Presenta diferents serveis per a l'activitat lúdica de petits i grans com són els jocs infantils, una pista de patinatge, una font i una glorieta. És força bonic, amb un arbrat crescut perimetral i una zona més airejada al centre amb una font ornamental o petit estany acompanyat d'un gran desmai. | 08260-213 | C/de Pau Vila, C/Tierno Galván, C/Ausiàs March, C/Josep Carner | 41.5282600,2.1801700 | 431604 | 4597726 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78565-foto-08260-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78565-foto-08260-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 78566 | Parc de Tesanj | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-tesanj | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc de Tesanj es troba ocupant un solar al barri de Can Filuà, entre l'avinguda Sabadell, el carrer de Ramon Casas i el carrer de Josep Maria de Segarra, al nord-oest del nucli de Santa Perpètua. És un espai destinat a l'activitat lúdica de petits i grans amb jocs infantils i una font. L'arbrat està constituït per arbres de fulla caduca de força alçada. | 08260-214 | Avinguda Sabadell - C/de Ramon Casas - C/de Josep Maria de Segarra | 41.5339000,2.1761800 | 431277 | 4598355 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78566-foto-08260-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78566-foto-08260-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 78567 | Parc dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-paisos-catalans-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc dels Països Catalans es troba a llevant del Passeig de la Florida cantonada amb el carrer de Pablo Picasso, fent una falca allargada i triangular. És un petit espai de verd format per una zona d'esbarjo infantil, una font i un arbrat típic de Shinus Molle. A l'extrem nord de la plaça hi ha una escultura i bancs per seure. | 08260-215 | Passeig de la Florida - Carrer de Pablo Picasso | 41.5306500,2.1856000 | 432060 | 4597987 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78567-foto-08260-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78567-foto-08260-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 78568 | Parc de Federico Garcia Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-federico-garcia-lorca | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc de Federico Garcia Lorca consta de diferents espais, un format per set oliveres magnífiques que caracteritzen el verd d'aquesta plaça i una zona d'esbarjo per a la mainada i una font. S'hi accedeix o bé pel C/Rovira i Virgili o per la Plaça de Can Folguera. | 08260-216 | Passeig de la Florida (Santa Perpetua de Mogoda) | 41.5321100,2.1849400 | 432006 | 4598150 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78568-foto-08260-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78568-foto-08260-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 78569 | Necròpolis paleoibèrica de la Granja Soley | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-paleoiberica-de-la-granja-soley | GRAELLS, R. 'La vaixella metàl·lica protohistòrica a Catalunya (s. VII-VaC)'. Cypsela, 16. Girona. MUÑOZ, V. (2006). 'El Coll (Llinars del Vallès): una segona tomba del Ferro I'. Cypsela, 16. Girona. SANMARTÍ, Enric; BARBERÀ, Josep; COSTA, Felip; GARCIA, Pere (1982). 'Les troballes funeràries d'època ibèrica arcaica de la Granja Soley (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, Barcelona)'. Ampurias n. 44. Revista de prehistòria, arqueologia i etnologia. Pàg. 71-103. Diputació de Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -VI/-IV | Destruït | El jaciment es troba situat al nord de Can Castell i de la Crta de Sabadell a Mollet (B-140), a llevant de la riera de Santiga i a ponent del camí del Padró. El jaciment correspon a un enterrament aïllat, concretament a una tomba d'incineració d'un guerrer. Certs indicis, però podrien indicar l'existència d'una altra tomba separada. El material arqueològic es composa de ceràmica acompanyada d'objectes metàl·lics i faunístics. El material ceràmic a mà, es troba representat per vasos carenats d'una nansa, troncocònics i urnes; la ceràmica a torn per urnes d'orelletes i oenokoes, i el material metàl·lic per puntes de fletxes de bronze i objectes d'ornament personal com sivelles de cinturó, fíbules, anelles, recipients de bronze, etc. | 08260-217 | Entorn de Can Bruguera (Santa Perpètua de Mogoda) | Salvament realitzat l'any 1979 per part dels col·laboradors del museu de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5349100,2.1572600 | 429700 | 4598483 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78569-foto-08260-217-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment es coneix l'edifici com a Can Bruguera. | 81 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc