Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68805 | Font de Can Comes i safareigs públics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-comes-i-safareigs-publics | https://fontsaigua.wordpress.com/2016/12/06/avui-destaquem-la-font-de-can-comas-de-tiana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/la-font-de-can-comas.html | XIX | Mostra humitats | Fins a l'any 1896 aquesta va ser la font més propera al nucli urbà de manera que era una font molt important per les famílies que no disposaven de pou. El carrer va arribar a conèixer-se com el carrer de la Font i al seu costat es va construir un safareig públic. L'any 1896 amb la construcció del nou ajuntament es va posar aigua corrent a aquest edifici, però l'any 1910 van construir una font al centre de la plaça de la vila per evitar que els veïns entressin a l'ajuntament a omplir les galledes. Amb la construcció d'una altra font davant la Sala Giralt es va impulsar a canviar el nom del carrer de la Font per l'actual carrer Verge del Carme. | 08282-131 | Carrer Nostra Senyora del Carme, 34 | A finals del segle XIX el carrer de la Verge del Carme se'l coneixia pel nom de carrer de la Font. Algunes cases tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d'aigua i havien d'anar a buscar-la a una font. La font més propera al nucli urbà era la de Can Comas, i aquesta era el motiu pel qual el carrer era conegut per carrer de la Font. Després de la construcció del nou Ajuntament a la plaça de la Vila l'any 1896, se'l va dotar de subministrament d'aigua procedent de la mina de Pau Regordosa, de manera que els veïns de la plaça de la Vila (aleshores plaça de la Constitució) i dels carrers propers entraven a l'Ajuntament amb les seves galledes per proveïr-se d'aigua. Per tal d'evitar la inconveniència que a totes hores els veïns tinguessin accés a l'Ajuntament, l'any 1910 es va instal·lar una font al centre de la plaça de la Vila per cobrir les necessitats dels veïns de les rodalies. El mateix any 1910 es va inaugurar la font davant de la Sala Giral (la que avui dia hi ha davant el restaurant l'Avi Mingo). Aquestes dues noves fonts, i el fet que s'anés proveint d'aigua als habitants de Tiana, deixava sense sentit el nom del carrer de la Font. I aquell mateix any 1910 es canvià el nom del carrer de la Font per l'actual Verge del Carme. L'avi Salarich, el de la placeta de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich, també va aprofitar les parets d'aquesta font per posar-hi les seves rajoles, fer-hi una tauleta i posar-hi uns bancs, que encara es conserven avui dia. Al costat de la font de Can Comas s'hi van construir, també, els safareigs públics, on les dones anaven a rentar la roba, mentre feien petar la xerrada i controlaven els fills que jugaven amb l'aigua i el fang d'allà mateix. El conjunt d'aquells safareigs i la font encara es conserva actualment. | 41.4856800,2.2694300 | 439011 | 4592932 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68805-foto-08282-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68805-foto-08282-131-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Algunes cases de Tiana, tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d'aigua i havien d'anar a buscar-la a una font. La més propera al nucli urbà era la Font de can Comas o can Comes i aquesta era el motiu pel qual el carrer era conegut per carrer de la Font. Durant l'any 1910 es va inaugurar la Font de l'Ajuntament i la Font de davant de la Sala Giral (la que avui dia hi ha davant el restaurant l'Avi Mingo). Aquestes dues noves fonts, i el fet que s'anés proveint d'aigua als habitants de Tiana, deixava sense sentit el nom del carrer de la Font. I aquell mateix any 1910 es canvià el nom del carrer de la Font per l'actual carrer de la Verge del Carme. L'avi Salarich, el de la placeta de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich, també va aprofitar per posar-hi les seves rajoles a La Font de can Comas, que encara es conserven avui dia. Actualment raja un bon doll d'aigua i a prop hi ha una petita taula rodona de pedra.Al costat de la Font de Can Comas s'hi van construir els safareigs públics, | 119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 68806 | La Ben Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ben-plantada | https://lletra.uoc.edu/ca/autora/lola-anglada/detall http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/un-monument-a-la-lola-anglada-la-ben-plantada.html | XX | El 20 de desembre del 1992 va tenir lloc la inauguració d'aquest monument a la Lola Anglada amb motiu de les festes del centenari del naixement de l'artista. El monument és una reproducció en bronze, a tamany natural, de l'escultura, de l'artista 'La Ben Plantada' de poc més d'un pam d'alçada. L'escultura, fosa als tallers Vilà de Valls, té 1,70 metres d'alçada i va a sobre un peu de granit de 40 cm. El cost del monument, amb escultura, peanya i IVA inclòs, va ser de 1.380.000 pessetes, que es va cobrir per subscripció popular conjuntament amb l'Ajuntament, ja que en opinió de la comissió organitzadora del Centenari havia de ser obra de tots els tianencs. Es va obrir un compte corrent 'pro monument Lola Anglada' a la Caixa de Tiana per tal que tothom qui volgués col·laborar, pogués fer la seva aportació. La subscripció popular va tenir molt bona resposta i va costejar gran part del monument. A l'acte d'inauguració, presidit pel secretari general de Cultura de la Generalitat, hi assistiren totes les autoritats locals amb l'alcalde al capdavant, l'alcalde de Montgat, Na Montserrat Carrió vídua de Cardús, representants de la Diputació, de la Caixa, els autors de l'escultura, els dos diputats tianencs i presidents de les entitats locals. La Societat Coral Joventut Tianenca deleità al públic assistent amb un parell de cançons, mentre components del grup de teatre infantil de l'Agrupació Artística del Casal repartien flors i llibrets referents a la Lola entre la concurrència. | 08282-132 | Carrer de Lola Anglada, 10 | Des del seus inicis com a dibuixant, Lola Anglada mostrà sempre la seva preferència pel món del infants. La seva pròpia infantesa era una font inesgotable d'inspiració, només li calia recordar-la, sentir-se novament en la pell d'un infant, per recrear literàriament les aventures i les peripècies d'uns personatges que pertanyien a una realitat viscuda per l'autora. Òbviament, la idealització d'un temps i un espai és present en les històries d'aquests personatges: camperols, senzills, espontanis, amables com la natura que els empara. Però, per sobre de tot, cal destacar les característiques morals de què són portadors, la qual cosa els fa particularment adients a la primacia del projecte educatiu noucentista. Amb els personatges d'en Peret i la Nuri, Lola Anglada assoleix el seu estil més madur, gràcies al qual rebé les crítiques més entusiastes. Els intel·lectuals remarcaren l'allunyament de l'artista de les primerenques influències anglosaxones per centrar-se en unes posicions més pròpies del gust noucentista, classicista i, alhora, arrelat en el substrat més genuí del poble català. Les 'fantasmagòries al·legòriques i mitològiques' s'esvaïren per donar pas a l'exemplar Peret -el noi rinxolat i rialler que fugia d'estudi i parlava amb els animals- i a la càndida Margarida, 'una catalaníssima pubilla nostra'. L'amor a la natura que demostren els personatges és l'eix central de la seva personalitat i una constant en tota l'obra pictòrica i literària de l'artista: la humanització de tots els elements -animals, vegetals, estris inanimats- és producte de la infinita tendresa que traspua la seva obra, més que no pas del dèbil element imaginari o meravellós que condueix el fil argumental. En paraules de Montserrat Castillo: 'Les aventures d'en Peret són el mitjà de la Lola Anglada per inculcar als lectors l'amor a la terra, el respecte als animals i ales plantes, la via per la qual expressa la seva tendresa i el seu interès pels infants de Catalunya, els quals vol sensibilitzar envers la natura i educar en valors cívics i socials.' Els personatges de la Margarida i la Nuri s'alcen com a models d'unes virtuts femenines força conegudes en els ambients literaris noucentistes d'ençà la publicació de La Ben Plantada d'Eugeni d'Ors. Aquestes noietes, com a petites rèpliques del personatge orsià (tot i essent personatges amb menys càrrega intel·lectual), són 'belles i d'esperit perfecte, destres, aplicades, endreçades, polides i aimants de la seva llar. El seu enteniment és clar com el nostre horitzó i el seu esperit sempre canta'. La dona ideal, descrita amb aquestes paraules per la Lola Anglada en la introducció de les històries de la Nuri, esdevé l'estendard d'una col·lectivitat, els valors i les creences de la qual s'hi sustenten gràcies a la seva missió cohesionadora i transmissora. El futur de la nació depèn, així doncs, per als intel·lectuals i artistes del noucents, de l'èxit o el fracàs d'una ètica basada en el progrés cívic i moral de la població a través d'un conjunt de mesures pedagògiques. Malgrat el fort contingut idealista i demagògic de moltes de les propostes educatives -la visió de la dona n'és un exemple- cal reconèixer al noucentisme la modernització del sistema educatiu català, els avenços aconseguits en la difusió de la llengua i la cultura i, sobretot, la qualitat d'una obra que justifica amb escreix la seva perdurabilitat i reconeixement. | 41.4825200,2.2691300 | 438983 | 4592581 | 1992 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68806-foto-08282-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68806-foto-08282-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68806-foto-08282-132-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Romàntic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lola Anglada | Acabada la inauguració del monument, la comitiva es desplaça a la Casa de la Punxa per inaugurar la XV Mostra d'Art de Tiana, dedicada aquell any a la Lola. En aquesta Mostra es va poder comptar, excepcionalment, amb l'aportació d'obres per part d'artistes que van ser contemporanis i amics de la Lola Anglada, com Joan Miró, Juli González , Apel·les Mestres i l'escultor Josep Clarà. | 106|101 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68807 | El racó de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raco-de-les-pedres-i-rajoles-den-pere-salarich | <p>http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/el-raco-de-les-pedres-i-rajoles-den-pere-salarich.html</p> | XX | <p>En Pere Salarich Riera, l'avi Pere, va néixer a Tiana un 23 de març del 1899 i va morir a la vila, el 5 de juliol del 1986, a l'edat de 87 anys. Tianenc de soca-rel, va deixar una colla de racons adornats guarnits amb pedres i rajoles, marca de la casa, el més conegut dels quals és, sens dubte, el Racó de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich, al carrer de la Lola Anglada, nº 10, tocant a la plaça de la Vila. Dels racons interessants de Tiana, potser aquest sigui un dels menys valorats i coneguts. És el producte de la llavor d'un sol home, l'avi Pere, desenvolupat al llarg de la seva vida. Va començar l'any 1918, quan era aprenent de mestre d'obres (mestre de cases que en deia ell) fent una cascada en un racó davant de casa seva. L'any següent va ampliar-la, i no va parar fins el dia de la seva mort. Hi ha gairebé de tot, en un desgavell agradable de rajoles de dos-cents i tres-cents, escultures de la Mare de Déu de Montserrat, de Beethoven, de Colom, de Clavé, etc. Hi ha, o hi havia, una font per sadollar la set i un banc per seure. Fins a l'any 1960, any de la seva jubilació, va anar ampliant la seva obra del 'racó'. A partir d'aleshores, però, va anar aplicant les seves pedres i rajoles a una colla de racons de Tiana: la font del Ronyó (on es reunien les persones d'edat a prendre el sol i fer petar la xerrada, a l'hivern), la font de Can Comas (amb taula i bancs de pedra i la font adornada), etc.</p> | 08282-133 | Can Riera | 41.4822100,2.2619200 | 438381 | 4592552 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'avi Pere Salarich també feia cada any el pessebre a la plaça de la Vila, sempre diferent. I a la vella parròquia de l'Alegria, l'actual ermita, s'hi havia passat moltes hores refent escales i alguns bancs. En altres fonts, com la del Ronyó, situada en el passeig de la Vilesa, l'avi Salarich, va decorar part de la façana amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||
| 68808 | Murals de la piscina municipal d'Àlvar Suñol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murals-de-la-piscina-municipal-dalvar-sunol | https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/975905-alvar-torna-els-colors-a-tiana.html http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/alvar-sunol-i-munoz-ramos.html | XX | restaurats el 2016 | Frescos que representen les quatre edats de la vida. Pintures murals. Protegits per uns plafons de vidre. Estan protegides de la humitat i altres elements externs. El llegat de Suñol a Tiana deixa una altra obra excepcional: les pintures, també murals, que cobreixen les parets de la sala de plens de l'Ajuntament del poble. | 08282-134 | Carrer Eduard Fonteré s/n | Àlvar Suñol i Muñoz-Ramos és nascut a Montgat el 1935. Fa mitja vida, el pintor montgatí Àlvar Suñol va acceptar l'encàrrec de donar color a la instal·lació de la piscina municipal de Tiana, que en aquell moment obria portes. A la paret hi va pintar un mural que representava les quatre edats de la vida. El 2016, 38 anys després, l'artista va tornar a enfilar-se a una bastida per participar en les tasques de restauració dels frescos que va fer l'empresa especialitzada Cromia. Amb 81 anys, Suñol va agafar els pinzells per mirar de refer allò que el temps i les inclemències a què havia estat exposada l'obra a l'aire lliure s'havien emportat. La trajectòria de Suñol l'ha portat a convertir-se en un dels artistes catalans més reconeguts a nivell internacional, sobretot als Estats Units, on ha exposat i venut bona part de la seva producció. Allà, alguns professionals de Hollywood es van interessar per la seva obra i van acabar comprant quadres, com ara el director de cinema Jean Negulesco, conegut per haver dirigit la pel·lícula Com casar-se amb un milionari (1953), protagonitzada per les actrius Marilyn Monroe i Lauren Bacall. El mural de la piscina no és, però, l'únic treball d'Àlvar Suñol a Tiana, on també va pintar el mural que presideix la sala de plens de la casa de la vila i fa uns anys va col·laborar amb la Societat Coral Joventut Tianenca amb motiu de seu centenari. També hi ha obra seva a la casa de la vila de Montgat, el municipi on va néixer. El pintor reconeix que quan va pintar el mural de la piscina de Tiana no ho va fer 'amb la pretensió que perdurés com si fos la Capella Sixtina'. Explicava que els pigments que va utilitzar havien resistit força bé el pas del temps, però que la preparació prèvia del mur va ser molt senzilla i aquest fet havia contribuït a la degradació de l'obra pictòrica, com també ho havien fet agents externs com ara el sol i l'aire, ja que es tractava d'una paret exterior. Suñol va estar treballant en el mural des de mitjan mes de maig de 2016. Els treballs van culminar amb la instal·lació de quatre plafons de metacrilat transparent a sobre del mural. Es tractava d'un material que permetia que la pintura respirés i en garantís la preservació durant un període de temps més llarg. Tot i això, l'Ajuntament preveïa anar una pas més enllà per garantir la supervivència del mural. La regidora de Cultura, Núria Blasco, assegurava que la voluntat de l'equip de govern era iniciar la tramitació perquè aquesta obra d'Àlvar Suñol es pugués convertir en bé cultural d'interès local (BCIL). | 41.4911200,2.2611900 | 438328 | 4593542 | 1978 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68808-foto-08282-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68808-foto-08282-134-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La tècnica i la mentalitat artística d'Àlvar entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d'estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L'equilibri i la unitat són valors constants d'una obra de producció escassa, però d'una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis. Bona part del seu temps l'ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, els de la sala de plens o l'escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila. Tot plegat una contribució important per crear la vila d'art i cultura que tant somia. Es volen declarar Bé d'Interès Local. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 68809 | Sala Albéniz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-albeniz | <p>http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/949030-el-teatre-de-tiana.html</p> | XX | <p>D'estil modernista, es va inaugurar l'any 1911 i formava part del casino on feien activitats els estiuejants de la vila. Els estiuejants, que a principi de segle XX omplien les cases senyorials del poble quan arribava el bon temps, van impulsar la creació del Casino de Tiana. D'aquesta manera, el 1911 es va inaugurar la Sala Albéniz, construïda en temps rècord. Només quatre mesos van caldre per aixecar l'edifici d'estil modernista que es va alçar seguint els plànols creats per Ramon Maria Riudor, que va ser arquitecte municipal de Tiana durant quaranta anys i responsable d'alguns dels edificis més emblemàtics de la vila. L'historiador local Josep Maria Toffoli explica en una publicació feta amb motiu del centenari de l'edifici, que el nom de Sala Albéniz el té des del primer dia i apareix esmentat en l'article primer del reglament del casino com a 'homenatge a la bona memòria de l'insigne mestre'. El compositor i pianista Isaac Albéniz, nascut a Camprodon però durant molts anys veí de Tiana, va morir dos anys abans de la inauguració del casino. L'edifici va ser de propietat privada del Casino de Tiana fins l'any 1978, quan l'Ajuntament el va comprar i va passar a ser el casal de poble. Des dels seus orígens ha estat el centre de l'activitat cultural i social de la vila. A la Sala Albéniz s'hi han fet nombroses representacions de teatre professional i amateur, concerts, jornades literàries, conferències, actes polítics i moltes altres activitats organitzades per l'Ajuntament i les entitats. Aquest espai emblemàtic, amb capacitat per a unes 300 persones, va haver de tancar l'any 1987 per fer-ne una rehabilitació. Un any després l'espai tornava a estar remodelat i en ple funcionament i tornava a donar aixopluc als grups de teatre de la vila, que hi fan els seus assajos i representacions, i a tota la resta d'activitats que s'hi fan i el mantenen ocupat una bona part de l'any. El 2009 l'Ajuntament de Tiana va haver tornar a fer una forta inversió per adequar-lo a la normativa de seguretat i incorporar totes les mesures necessàries contra incendis, posar al dia el quadre elèctric i millorar part de l'equip tècnic. La Sala Albéniz té 618 metres quadrats, disposa d'una caixa escènica gran i tot l'equipament tècnic. A sota hi ha un ampli espai que s'utilitza com a magatzem per guardar material escènic, l'equip tècnic i també per als camerinos.</p> | 08282-135 | Avinguda Isaac Albéniz, 8-10-12 | <p>Al setembre de 1910 es va constituir la Societat Casino de Tiana, com altres pobles del Maresme que van tenir colònies d'estiuejants benestants, a mitjans del s. XIX ja hi havia necessitat de tenir un lloc de trobada. L'edifici, obra de Ramon Riudor d'estil modernista es va inaugurar l'any 1911. Des de la seva construcció la sala es va batejar amb el nom d'Albéniz per homenatjar-lo i es coneix que l'any 1913 hi havia sessions de cinema. La societat va arrendar un altre edifici i va tenir dos casinos, el de dalt iel de baix, cosa que la va deixar en una mala situació econòmica. L'any 1978 el casino va ser comprat per l'ajuntament esdevenint definitivament el Casal del Poble</p> | 41.4819100,2.2680700 | 438894 | 4592514 | 1911 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68809-foto-08282-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68809-foto-08282-135-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor i Capella | La Sala Albéniz ha estat des de fa més de cent anys el punt de trobada dels esdeveniments culturals i socials del municipi. Ara s'hi fan representacions de teatre professional i amateur, concerts i jornades literàries. Les instal·lacions del Casal de Tiana complementen la Sala Albéniz amb una sala d'exposicions i la Sala Sant Jordi, al voltant d'un pati arbrat on hi ha el bar del casal. | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68810 | Fons documental Lola Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-lola-anglada | <p>Castillo, Montserrat (comissaria de l'exposició) (2005) Catàleg de l'exposició: Lola Anglada i l'ideal del llibre. Diputació de Barcelona. Rius Vernet, Núria (2015) Lola Anglada. Memòries 1892-1984. Diputació de Barcelona. https://www1.diba.cat/uliep/pdf/fullejar/54939_fullejar.pdf https://www1.diba.cat/uliep/pdf/55262.pdf http://arxiugeneral.diba.cat/biblioteca/Search/Results?lookfor=lola+anglada&type=AllFields</p> | XX | <p>El fons documental es conserva a l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Al seu testament, la Lola Anglada nomenava la Diputació hereva universal de tots els seus béns. Va morir el 12 de setembre de 1984. Des d'aquesta data, doncs, la Diputació és propietària de totes les obres i documentació que tenia en el seu poder des de l'any 1973, condició per a què pogués beneficiar-se d'un vitalici que a càrrec de la Diputació de Barcelona.</p> | 08282-136 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Carrer de Mejía Lequerica, 1, 08028 Barcelona | <p>L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona es troba al Recinte de la Maternitat de Barcelona, un espai que va estar destinat a l'assistència i a la salut d'infants i dones. L'actual edifici de l'Arxiu Històric era el pavelló destinat a bugaderia de l'antiga Casa Maternitat i Expòsits de Barcelona. L'Arxiu assumeix les funcions de gestió de la documentació en totes les seves fases, que es concreten en organitzar, avaluar, conservar i fer accessible a la ciutadania, els ajuntaments i a la pròpia Diputació, la documentació generada en la gestió de les competències pròpies de la Diputació de Barcelona des de la seva creació. Del fons que es custodia podem destacar el de la Mancomunitat de Catalunya, les històries clíniques i els expedients de dones i infants acollits a la Casa Maternitat i la documentació de la seva construcció, la dels acollits a la Casa Caritat de Barcelona i de la seva construcció, el fons Lola Anglada o el fons de carreteres i vies locals de la província de Barcelona. El fons Lola Anglada està format per correspondència, originals dels seus llibres, alguns no publicats, i altra documentació privada.</p> | 41.4817460,2.2689805 | 438970 | 4592496 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lola Anglada | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 68811 | Font del Ronyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ronyo | https://fontsaigua.wordpress.com/tag/tiana/ | XX | restaurada el 2019 | Font popular situada al passeig de la Vilesa. El sr. Pere Salarich va decorar la façana amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors. Font natural amb entrada de mina. Obra de caire popular. Situada davant de la Creu de Terme. | 08282-137 | Passeig de la Vilesa | 41.4752100,2.2691000 | 438974 | 4591770 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68811-foto-08282-137-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68812 | Can Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-godo | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inicis | Edifici amb tanca i jardí. D'estil eclèctic i compositivament amb volums simètrics. Combina les balustrades neoclàssiques de la balconada central i de la lateral, suportades ambdues per columnetes de ferro colat, amb la barana del terrat de traceria historicista-medieval. Combina trencaaïgues en forma de línies corbes amb esgrafiats en la seva part inferior i els trencaaïgues de línies rectes superiors. Sobresurt en la part central del terrat d'un petit cos flanquejat per hídries, amb una finestra. | 08282-138 | Carrer Pompeu Fabra, 1, cantonada amb Carrer Doctor Fàbregas | El permís d'obres és de 1916. Forma part del conjunt d'edificis d'estil eclèctic que caracteritzen el nucli urbà d'inicis del segle XX. | 41.4855500,2.2673700 | 438839 | 4592919 | 1916 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68812-foto-08282-138-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També s'anomena Ca la Godó. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 68813 | Jardins de Lola Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-lola-anglada | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6397-cat-casa_i_jardy_de_lola_anglada.htm http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/el-jardi-romantic-de-la-lola-anglada.html | XIX | Un dels elements destacables de la casa de Lola Anglada és el jardí al qual s'accedeix per una porta obra d'Àlvar Sunyol. En aquest espai, evocat en l'obra de Lola Anglada de 1958 'La meva casa i el meu jardí', hi trobem escultures com la 'Família tornant del camp' o la 'Mare amb nen', obres angladianes de caràcter realista naturalista. També al jardí hi ha una font amb una majòlica ceràmica, il·lustrada per Lola Anglada. | 08282-139 | Plaça de la Vila | 41.4818800,2.2692100 | 438989 | 4592510 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68813-foto-08282-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68813-foto-08282-139-3.jpg | Inexistent | Romàntic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aquest jardí està ple de símbols, no és un jardí com qualsevol altre, té la seva pròpia identitat.Per començar, el jardí està ubicat en el mateix lloc on la Lola hi passava les hores, aquell jardí del llibre 'La meva casa i el meu jardí'. I des de qualsevol racó es poden veure les dues masies de Cals Frares i Can Gaietà, que la Lola feia sortir sovint en els seus dibuixos.I comencem a descobrir símbols. Només entrar al jardí, a la porta d'entrada, el 'barri', obra de l'Alvar Suñol, ja hi trobem tot un reguitzell de símbols. El barri consta de dues parts: la de l'esquerra, d'un metre d'amplada, conté el rètol del lloc: 'Jardins Lola Anglada'. I la part de la dreta i podem veure un gran marc en forma de mitja ametlla ('l'ametlla mística' romànica) que representa la creació o creativitat. Dins el món de la creació, tres plaques amb números al·lusius a unes dates molt concretes: 1892-1984 que volen recordar els anys de naixement i mort de la Lola Anglada. 1996, en record de l'any en que la Lola va ser proclamada Filla adoptiva de Tiana. I 2002, que representa l'any de la inauguració d'aquest jardí.Tot just entrar a mà dreta hi trobem una majòlica de la Lola Anglada. Ambdues peces no hi són per casualitat. Estan precisament encarades a la sortida del sol, que li dóna així el bon dia amb els seus raigs cada matí.També hi ha tres escultures. Entrant a mà esquerra i en forma de monòlit, hi ha la que representa l'esmentat llibre 'La meva casa i el meu jardí', que ens recorda l'origen d'aquesta espai.En els dos parterres centrals, dues reproduccions d'escultures de la Lola. Entrant, de cara, a mà dreta, trobem el grup escultòric 'Família tornant del camp',Orientat de manera que sembla que vinguin dels camps de Cals Frares (la família pagesa catalana i la Catalunya idíl·lica del seu temps, era el tema clàssic de la Lola). L'altra escultura porta el títol 'Mare amb nen' i representa l'exaltació de la maternitat.De nit, quan el jardí resta tancat al públic, la il·luminació de l'indret ha estat dissenyada i estudiada per tal de que des de la plaça de la Vila es pugui admirar l'espai amb els seus racons i les seves escultures. | 101 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68814 | Carrer Sant Bru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-bru | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 2. Tiana. | XIX | Conjunt de cases del carrer Sant Bru. És un conjunt urbà protegit amb parcel·lació tradicional. Format per habitatges unifamiliars en filera a un costat i jardí-hort al costat oposat de manera que una mateixa propietat queda dividida per un espai públic. | 08282-140 | Carrer Sant Bru | 41.4844800,2.2658700 | 438713 | 4592801 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68814-foto-08282-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68814-foto-08282-140-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aquesta parcel·lació configura conjunts urbans d'indubtable interès tipològic i històric, que confereixen al sector una gran qualitat ambiental. En el cas del conjunt urbà del carrer Sant Bru el PGM ha resolt la protecció com a zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria (Art. 329 i seg. NNUU metropolitana), apropiada a l'objecte de conservar les seves característiques morfològiques. | 119 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68815 | Carrer Antoni Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-antoni-clapes | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 2. Tiana. | XIX | Conjunt de cases del carrer Antoni Clapés. És un conjunt urbà protegit amb parcel·lació tradicional. | 08282-141 | Carrer Antoni Clapés | 41.4815600,2.2671800 | 438819 | 4592476 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68815-foto-08282-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68815-foto-08282-141-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | En el conjunt urbà protegit del carrer Antoni Clapés es modifiquen les qualificacions de totes les parcel·les més el número 14 del Dr. Mascaró i el número 1 del carrer Santa Maria, actualment qualificades amb les Claus 12 i 20a/10 respectivament, per la Clau 15(p). 'Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria protegida', | 119 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68816 | Carrer Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-domenec-0 | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 2. Tiana. | XIX | Conjunt urbà protegit amb parcel·lació tradicional. Format per habitatges unifamiliars en filera a un costat del carrer i jardí-hort dels mateixos habitatges al costat oposat, de manera que una mateixa propietat queda dividida per un espai públic. | 08282-142 | Carrer Sant Domènec | 41.4829600,2.2692200 | 438991 | 4592630 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68816-foto-08282-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68816-foto-08282-142-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Configura un espai d'indubtable interès tipològic i històric, que confereix al sector una gran qualitat ambiental. Es permet l'ús com a jardí i hort d'aquests espais lliures protegits, però no l'estacionament de vehicles. | 119 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68817 | Col·lecció pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-de-lajuntament-0 | VV.AA. (1986). Història de l'Art Català. Volum VIII. Edicions 62. Barcelona. | XX | Col·lecció formada per una dotzena de quadros. Repartits a les diferents estances de l'Ajuntament. Obres de Vila Arimany, Àlvar Suñol, Jordi Freixas Cortés, etc. | 08282-143 | Plaça de la Vila, 1 | 41.4817200,2.2690200 | 438973 | 4592493 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68817-foto-08282-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68817-foto-08282-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Les trobem a les diferents sales que conformen l'Ajuntament en la primera planta. Estan sense numero de registre però en bon estat. Diferents formats, la majoria són pintures a l'oli. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68818 | Premsa de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-0 | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/guia-del-municipi/equipaments/llar-de-persones-grans.html Capdevila, A. (2010). Entre la vinya i el comerç. Els origens de l'expansió econòmica del Maresme a l'època moderna. Documenta Universitària. Girona. | XIX | Premsa de vi situada a la Llar de persones grans de Tiana. Està restaurada, en bon estat però a l'aire lliure. Davant de la porta d'entrada. Una premsa de vi és un dispositiu emprat per extreure el suc de raïm com a part del procés de la producció del vi. Hi ha diversos tipus de premses utilitzades pels vitivinicultors però la seva funcionalitat és la mateixa. Cada tipus de premsa empra la pressió controlada per alliberar el suc de la fruita (normalment raïm). La pressió no pot ser excessiva, per evitar trencar les llavors i aportar un excés de taní al vi. L'home produeix vi des de l'antiguitat. La cultura clàssica i la mediterrània, la nostra, són cultures de vi. | 08282-144 | Carrer Anselm Clavé, 20 | L'associació de gent gran, jubilats i pensionistes de Tiana neix l'any 1978 i durant 20 anys té la seva seu social a El Casal, donant el servei de Centre de Dia. L'any 1999 es va inaugurar el nou local situat al carrer Anselm Clavé, 20 continuant donant els serveis de Centre de Dia fins a la inauguració de la Residència Sant Cebrià, que van acollir aquestes persones. La denominació actual per evitar confusions amb El Casal, és 'LLAR DE PERSONES GRANS'. És una entitat sense ànim de lucre, subvencionada per l'Ajuntament de Tiana i gestionada per una Junta Directiva sotmesa a l'òrgan suprem de l'Assemblea General de tots els socis i sòcies. L'objectiu de la LLAR és crear un espai de salut, formació, lleure i cultura, que facin atractiva la participació social, fomentant una actitud de vida activa a Persones Grans. | 41.4816900,2.2683900 | 438920 | 4592490 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Les activitats que es fan a la Llar de persones grans són les següents: Salut: Conferències, caminades, Chi-Kung, ioga, body-free, taller de memòria, etc.Formació: Classes d'informàtica, català, anglès, fotografia digital, photoshop, etc.Lleure: Festes i celebracions, excursions, billar, jocs de taula, rummy, manualitats, taller de guitarra, taller de pintura, tècniques tèxtils, country i balls en línia, sevillanes, play back, coreografia musical, dansa del ventre, balls de saló i bingo.Cultura: Conferències, visites culturals, taller de poesia, etc.Altres serveis: Cafeteria, Wi-fi, perruqueria, esteticien, lectura premsa, biblioteca, etc. | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 68819 | Riera de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tiana | Guardiola, M i Sabater, F. (2010). Les rieres a l Maresme: medi natural i ecosistemes. Consell Comarcal del Maresme. Mataró. | XX | Està en gran mesura pavimentada | El municipi de Tiana és als vessants marítims de la Serralada Litoral, des del turó d'en Galceran o de Mates al nord-est, fins al Coll de Montalegre al nord-oest, pel que passa la carretera de La Conreria que dóna accés al Vallès Oriental, per Sant Fost de Campsentelles. Davalla cap a la costa fins al terme municipal de Montgat. El territori és drenat per diverses rieres, com la Riera de Tiana i la Riera d'en Font, que desguassen al mar passant per Montgat. Té un microclima, una orientació i un sòl molt similars als d'Alella. | 08282-145 | Carrer de la Riera de Tiana | 41.4765200,2.2660700 | 438722 | 4591917 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68819-foto-08282-145-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Està soterrada en alguns trams, no en tots, tot i que quan hi ha pluges fortes l'aigua baixa amb força per damunt del paviment. La comarca del Maresme té una plana litoral més o menys estreta seguida d'una serralada litoral força important que és drenada per una xarxa de rieres, rials i torrents molt nombrosa. Aquest relleu fa que la majoria dels nuclis urbans es situessin d'antuvi a les planes litorals al·luvials per aprofitar el relleu suau i per disposar d'aigua i terres fèrtils, tenint cada poble una o vàries rieres molt a prop.L'espai ocupat per les rieres sovint no queda massa clar, i més si tenim en compte que la majoria de les rieres del Maresme són cursos temporers que porten aigua només en èpoques de pluges fortes, i que la intensitat dels seus cabals i amplada pot variar molt d'un any a l'altre. Aquest fet ha comportat que sovint s'hagin menys tingut i que s'hagi acabant envaint l'espai de ribera ocupat per les rieres i la vegetació associada. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 68820 | Fons artístic Lola Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-artistic-lola-anglada | <p>Castillo, Montserrat (comissaria de l'exposició) (2005) Catàleg de l'exposició: Lola Anglada i l'ideal del llibre. Diputació de Barcelona. Rius Vernet, Núria (2015) Lola Anglada. Memòries 1892-1984. Diputació de Barcelona. https://www1.diba.cat/uliep/pdf/fullejar/54939_fullejar.pdf https://www1.diba.cat/uliep/pdf/55262.pdf http://arxiugeneral.diba.cat/biblioteca/Search/Results?lookfor=lola+anglada&type=AllFields</p> | XX | <p>L'Oficina de patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona custodia un total de 2.280 obres de naturalesa artística (il·lustracions, pintures, plafons ceràmics, etc.) realitzats per Lola Anglada. El fons procedeix de la deixa testamentària per la que Lola Anglada nomenava a la Diputació de Barcelona hereva universal de tots els seus béns a canvi de beneficiar-se d'un vitalici a càrrec de la Diputació de Barcelona des de l'any 1973. Lola Anglada va morir el 12 de setembre de 1984, passant tota l'obra i documentació a propietat de la Diputació de Barcelona.</p> | 08282-146 | Oficina Patrimoni Cultural Diputació de Barcelona. Carrer Urgell, 187. 08036 Barcelona | <p>Lola Anglada (Barcelona 1896- Tiana 1984) va tenir una estreta relació amb Tiana, on es va instal·lar a la casa d'estiueig familiar després de la Guerra Civil. En aquest municipi va fer la major part de la seva obra, que la va portar a que se li concedís la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1981. Ilustradora i autora de diversos llibres (Margarida; El més petit de tots; La meva casa i el meu jardí; Les meves nines; La Barcelona dels nostres avis), la majoria ilistrats per ella mateixa. És una de les artistes noucentistes més destacades de Catalunya.</p> | 41.4814000,2.2686600 | 438943 | 4592457 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lola Anglada i Sarriera | El Museu Romàntic de Can Llopis (Sitges) conserva la col·lecció de nines de Lola Anglada. | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 68821 | Ball de Punts de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-punts-de-tiana | Toffoli Carbonell, Josep (2015) 'El Ball de Punts de Tiana'. A Balls i Danses del Maresme. Guia de Recursos. Biblioteques municipals del Maresme. P. 49-49. | XIX-XX | El Ball de Punts és una dansa que s'havia ballat a alguns pobles del Maresme, entre ells Tiana. La característica principal de la dansa és el trenat o creuat de peus. El ballador que ho feia millor era nomenat capdanser, el que dirigia i iniciava el ball. Per aprendre a realitzar aquest pas els balladors s'aguantaven d'una corda penjada al sostre per poder exercitar el moviment dels peus. El ball el feien vuit parelles, unes darrere les altres, al compàs de la música a un temps viu de marxa. Per fer el ball les parelles es disposen en dues rengleres, una de dones i altre de dones. | 08282-147 | Tiana | És un tipus de ball de gitanes que va ser molt popular pels volts del 1870; després es va deixar de fer i es va recuperar el 1914 a Tiana per Baldomer Gila, com a reclam per al seu cafè i sala de ball. El 1870 els homes duien un vestit de vellut amb calça llarga, faixa de seda vermella i calçats amb sabatilles de ballarí professional. Les dones anaven vestides a l'estil de la pagesia catalana. Amb la recuperació del 1914 el vestuari era a l'estil de les pintures de Goya: homes amb calça i jaqueta curtes i de seda, mitja bñanca, armilla florejada i xarxa al cap. Les dones amb faldilles de seda de colors llisos i amb sabates de taló del mateix color que la faldilla. | 41.4817100,2.2689500 | 438967 | 4592492 | 1870 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | Es va tornar a recuperar a la Festa Major de 2018. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 68822 | Goigs de la Mare de Déu de l'Alegria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-lalegria | Toffoli, Josep Maria (2000). Història de l'Alegria d'ahir fins avui. Noucents anys d'història de la parròquia de Tiana. Ajuntament de Tiana. Regidoria de Cultura. | XX | Hi ha diversos exemplars dels goigs de la Mare de Déu de l'Alegria, tots presenten la partitura i la lletra que són d'autor desconegut. A tots es recorda que la imatge es venera a la parròquia de Sant Cebrià de Tiana, tot i que els goigs es canten a l'aplec que es celebra el dilluns de Pasqua a l'Ermita de la Mare de Déu de l'Alegria. | 08282-148 | Ermita Mare de Deu de l'Alegria | L'ermita de l'Alegria fou l'antic temple parroquial de Tiana, que fou consagrat l'any 1104 i refet a la seva totalitat a l'alta Edat Mitjana i amb diverses reformes posteriors a diferents èpoques. Els documents més antics en que es fa referència al culte a la Mare de Déu de l'Alegria es remunten a la segona meitat del S. XVII, patrona dels pescadors. Cap el 1908 es va impulsar la restauració de l'antiga església parroquial i el culte a la Mare de Déu de l'Alegria, traslladant l'imatge des del seu altar al presbiteri, anomenat des d'aleshores ermita de l'Alegria. També es va instaurar la celebració d'un aplec el dilluns de Pasqua de Resurrecció, així com l'edició d'uns Goigs en recordança del patronatge de la Confraria de Pescadors. | 41.4890400,2.2712900 | 439169 | 4593304 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68822-foto-08282-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68822-foto-08282-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68823 | Goigs de Sant Huc de Lincoln venerats a la Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-huc-de-lincoln-venerats-a-la-cartoixa-de-montalegre | Toffoli, Josep Maria (2000). Història de l'Alegria d'ahir fins avui. Noucents anys d'història de la parròquia de Tiana. Ajuntament de Tiana. Regidoria de Cultura. Cubas, Enric i Baldelló, Francesc, 1887-1977, 'Goigs a llaor de Sant Huc de Lincoln. Que es venera a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre'. Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 21 juny de 2019, https://bd.centrelectura.cat/items/show/20570. | XX | Els goigs dedicats a Sant Huc de Lincoln que es veneren a la Cartoixa de Montalegre, es van editar a La Cartoixa i la primera edició és de gener de 1962, l'autor de la lletra és Enric Cubas, les la música Mn. Francesc Baldelló, i el dibuix del sant que apareix al goig és de Jeroni Giralt. | 08282-149 | Cartoixa de Montalegre | Sant Huc de Lincoln era un anglès (1159-1200) i monjo cartoixà. Va ser bisbe de Lincoln. Es venera a la Cartoixa de Montalegre en ser un dels seus representants més coneguts al món. La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 1962 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | Enric Cubas i Francesc Baldelló | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 68824 | Goigs a llaor de Santa Maria de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-maria-de-montalegre | XX | Aquests goigs són a Santa Maria de Montalegre que es venera a la Cartoixa de Montalegre. La lletra i la música són anònimes, com consta al mateix goigs, per voluntat expressa dels autors. La primera edició és de 1964. | 08282-150 | Cartoixa de Montalegre | La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. Per les seves aportacions espirituals i culturals, l'Orde Cartoixà es situa entre les grans institucions de l'Església. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 68825 | Goigs al fundador de l'ordre de la Cartoixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-fundador-de-lordre-de-la-cartoixa | XX | Aquests goigs porten per títol 'Gozos de las virtudes y milagros del seraphico y gran patriarca S. Bruno fundador de la sagrada orden de la Cartuxa'. Es tracta d'un facsímil publicat el 1924 per l'impremta catòlica del carrer del Pi de Barcelona a partir d'un facsímil reduït que era gravat en planxa d'acer de l'any 1702, tal i com consta al mateix document. | 08282-151 | Cartoixa de Montalegre | La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. Per les seves aportacions espirituals i culturals, l'Orde Cartoixà es situa entre les grans institucions de l'Església. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 68826 | Goigs a la Verge de Montserat venerats a la capella de Montalegre de la Conreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-montserat-venerats-a-la-capella-de-montalegre-de-la-conreria | XX | A la Cartoixa de Montalegre es venera també la Verge de Montserrat, a la que es dediquen uns goigs 'a la devotíssima imatge de la Verge de Montserrat venerada en sa pròpia capella de la Conreria de Montalegre' de Tiana. Impresos a la impremta catòlica del carrer del Pi de Barcelona, presenten orla vermella al voltant i una imatge d'una pintura de Llorenç Brunet. La lletra del goig està signada amb les sigles J.B. i no inclou partitura. | 08282-152 | Cartoixa de Montalegre | La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia. Per les seves aportacions espirituals i culturals, l'Orde Cartoixà es situa entre les grans institucions de l'Església. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 68827 | Llegenda de l'arbre dels Nassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-larbre-dels-nassos | <p>http://peroncamino.blogspot.com/2010/06/larbre-dels-nassos.html</p> | XX | <p>A Tiana, a prop de la Conreria, actual casa de colònies que fou un seminari construït damunt de les restes d'un convent de monges del segle XIII, hi havia un arbre singular que va donar origen de la famosa llegenda 'L'Arbre dels Nassos'. Segons es diu, un cavaller es va enamorar d'una de les monges novícies del convent i, captivat per la seva bellesa, l'anava a veure sovint. En saber ella, que el que més atreia al cavaller era el seu nas, va decidir acabar amb aquella situació per tal d'evitar temptacions. Una tarda, agafant unes tisores del jardiner, es va tallar el nas per tal de perdre la seva boniquesa i desenganyar-lo. L'embolicà amb un mocador de seda i li donà al cavaller tot dient-li “Ací tens el que tu més vols. Ara deixa'm que segueixi consagrant-me a Déu nostre Senyor”. La tradició diu que en el mateix lloc on se'l va tallar hi va néixer un arbre amb flors vermelles que recordaven el nas sagnant de la monja. Sembla que l'arbre no existeix, però la llegenda està molt arrelada a l'entorn del Maresme i la Serralada de la Marina, fins al punt que els gegants de Tiana, són, precisament, el Cavaller i la Novícia.</p> | 08282-153 | Tiana | 41.4915000,2.2524500 | 437599 | 4593590 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-07-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 68828 | Sardana de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-tiana | https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Mas_i_Ros | L'autor de la Sardana de Tiana és Francesc Mas i Ros (Caldes de Malavella 1901), un compositor especialitzat en sardanes, però també en altres peces ballables. La sardana va ser estrenada el 1970. Les partitures són per contrabaix, dos fiscorns, flabiol, dues tenores, dos tibles, dos trombons i tres trompetes. | 08282-154 | Tiana | 41.4817400,2.2690100 | 438972 | 4592495 | 1970 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | Francesc Mas i Ros | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||
| 68829 | Sardafoc Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardafoc-tiana | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Navarro_i_Galindo</p> | XXI | <p>L'any 2014 la colla de diables de Tiana van organitzar un concurs a les escoles del municipi per posar nom i crear la història de la bèstia. El concurs es va realitzar amb la col·laboració del Consell dels Infants. El mateix dia de la presentació es va estrenar la sardana 'SARDAFOC TIANA' creada per a l'ocasió per la compositora Maria Mercè Navarro, que es balla amb rotllana de germanor envoltant la bèstia. L'estreno va ser el 14 de juny de 2014.</p> | 08282-155 | Tiana | 41.4817400,2.2690100 | 438972 | 4592495 | 2014 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68829-foto-08282-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | Maria Mercè Navarro | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68830 | Capella de Can Sentromà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-sentroma | <p>Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XI-XX | <p>Al costat de la masia can Sentromà hi ha una capella de petites dimensions, de planta rectangular i coberta per una teulada a doble vessant. Està coronada per una espadanya de factura recent. Malgrat estar molt restaurada, conserva elements primitius d'una època preromànica, com els fonaments de la base de l'absis i la llinda de pedra amb el Crismó i una mà beneint i que prové d'una antiga capella romànica anterior. L'interior està decorat amb pintures de l'any 1929, però conserva alguns fragments de pintures murals romàniques que representen al crist majestat i que es trobem al mur nord. Més tard es construí una segona capell d'estil gòtic sobre l'antiga capella romànica que estava abandonada pels volt de 1450. En aquesta capella s'incorporà un retaule pintat per Rafael Vergés, el jove.</p> | 08282-156 | Carrer Riera Montalegre, 2 | <p>La masia can Sentromà es va edificar sobre les restes d'una antiga vila romana i al costat d'una capella dedicada a Sant Romà, de la que va agafar el nom, tan per la casa com pel cognom del llinatge familiar que trobem documentat des del 1205. Existeix una escriptura de l'any 1068 que ja esmenta la capella de Sant Romà. Posteriorment, una butlla papal d'Urbà II (1088-1099), la cita al confirmar els drets del Monestir de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4819400,2.2575400 | 438015 | 4592525 | 08282 | Tiana | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68830-foto-08282-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68830-foto-08282-156-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-21 00:00:00 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 96354 | Prothus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prothus | <p> </p> <p> </p> | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una peça del bestiari festiu de Tona, que representa un sireni (o vaca marina). És fet de fibra de vidre, té una llargada de 2,85 m i un pes de 28 kg. La bèstia presenta cos de peix, el cap que recorda un drac, i destaca el símbol de les dues claus de sol a les ales que recorden el seu origen a l’escola de música municipal de Tona. </span></span></span></p> | 08283-1 | c. Font, 10 | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 2008 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural va realitzar una intervenció paleontològica d’urgència. Les restes van ser recuperades al Mas Vilageliu de Tona i van servir per descriure una nova espècie de sireni, el <em>Prototherium ausetanum. </em>Aquest fet científic rellevant, va motivar que l’AMPA de l’escola municipal de música de Tona, decidís encarregar un nou element festiu basat en la troballa del sireni. Va ser batejat amb el nom de Prothus per votació popular l’any 2017.</span></span></span></p> | 41.8500918,2.2291770 | 436013 | 4633419 | 2018 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090088.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Creacions Tallaferro | El Prothus balla amb música pròpia de flabiol i llança foc i aigua (recordant la vinculació del poble amb l’aigua, per exemple amb els balnearis). A banda dels Portadors i els Flabiolaires, acompanyen el ball les Rieres (nenes que en record de la llegenda d’en Serrallonga i les dones de Cal Riera s’encarreguen de domar la bèstia). Una comissió formada per l’escola de música, els Flabiols de Tona, el Camp de les lloses i una altra entitat convidada cada any s’encarreguen d’establir el protocol que regeix la peça del bestiari.Les diferents parts que conformen la peça festiva contenen simbologia. El cos representa la possible forma de peix del sireni prehistòric i les ales tenen uns grans (representació al·legòrica del blat) que connecten amb el passat iber i romà de la història del municipi. La cua recorda el drac, figura medieval que al·ludeix el període medieval de la història de Tona amb el seu castell termenat. I per últim, la cua conté uns petits mosaics que simbolitzen el paper de les aigües a la població en relació als balnearis o la pagesia. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||
| 96355 | Cal Mià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mia-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>CLAPAROLS, Josep M. i CLAPAROLS, Xavier (2011). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Ed. 24</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona, p. 55-64.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 68-69, 71, 662-663 i 672. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 54.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 01/11. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46219'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. <span>El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat a la planta baixa, i als pisos un estucat amb esgrafiats bicolors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part esquerra de la façana, actualment la resta de la planta baixa és un local comercial. La composició de la façana ve determinada per dos grans balcons i obertures. El balcó del primer pis presenta llosa més gran que el del segon, en aquest pis destaca la decoració de la façana amb esgrafiats simètrics de motius florals, que queda emmarcat per un arc i dos muntants a l’obertura amb maons en disposició de sardinell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura del segon pis és decorada per una motllura, just per sobre destaca notablement un ràfec fet de maons i teules àrabs imbricades que conformen una volada de quatre línies. L’interior del ràfec és decorat amb ceràmica vitrificada de colors disposada en mosaic a manera de trencadís. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i línies ondulades. L’edifici es corona amb dues petites columnes de maó i paret de formes sinuoses, més baixa al centre que als costats, amb un emmarcat de maó amb la inscripció de l’any, 1923.</span></span></span></p> | 08283-2 | c. Major, 11 | <p><span><span><span>L’origen de la casa es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Hi va viure la família Roquet (la fundadora de l’empresa metal·lúrgica Roquet). Feien de transportistes a Barcelona. (Rovira, 2023).</span></span></span></p> | 41.8508700,2.2283400 | 435944 | 4633507 | 1923 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090257.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Manuel Gausa i Raspall (1892-1976) | Cal Mià fa referència al nom de pila Damià.Segons la valoració d'Anna Rovira, la finca té valor històric i artístic i és el testimoni d’un moment històric de transformació arquitectònica de principis del s. XX. També té el valor de l’autenticitat dels diferents elements que la doten de caràcter en el context urbà (baranes, esgrafiats). Aporta coherència en el paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023). | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||
| 96356 | Torre Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-roqueta | <p><span><span><span><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Inèdit. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46212'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> | XX | Última reforma efectuada l'any 2009 | <p><span><span><span><span><span><span>A la cantonada entre el c. Doctor Bayés i l’Avinguda Balneari s’obre una torre de planta poligonal amb tres pisos i coberta de pavelló. Presenta finestres d’arc rebaixat escarser, amb marc i llinda de totxo, en cadascuna de les cares i pisos de la mateixa. Adossat hi té un petit cos circular que correspon a una caixa d’escales de cargol. Aquests dos elements s’adossen a un cos rectangular orientat d’est a oest, amb planta baixa, pis i golfes. La façana que dóna al c. Doctor Bayés presenta una distribució simètrica, amb una sola finestra bipartita amb arc rebaixat escarser a la planta baixa i dues obertures al primer pis, idèntiques a les de la torre poligonal. Una finestreta a mode d’ull de bou de secció rectangular dona llum a les golfes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal d’aquest cos dona just davant d’un jardí que limita la propietat amb el mas La Ferreria. En aquest cas, la distribució de la façana és diferent. L’entrada principal és un arc agut amb una inscripció amb el nom de la torre i els anys de construcció i de reforma (1916-2009). La resta d’obertures son amb marc i llinda de totxo vist, i presenten característiques diferents en cadascun dels pisos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per últim, la cara nord del conjunt, està constituïda per un cos orientat sud-nord, de planta baixa, amb una terrassa superior que comunica amb les estances del primer pis del cos principal i a la vegada, a través d’unes escales, condueix a la planta baixa i la zona enjardinada dels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-3 | c. Doctor Bayés, 79 | <p><span><span><span><span><span><span>Torre vinculada al barri Roqueta, zona nascuda durant el fenomen de l’estiueig de Tona, i quan el descobriment de deus d’aigua va fer proliferar els balnearis a la vila (Ullastres, La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina). Es tractava d’una zona residencial, amb serveis i botigues per acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües mineromedicinals, i els espais naturals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme i després el noucentisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquests característics estils arquitectònics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d'aquesta torre s'ha de vincular a la família Montaner de Canet de Mar. I concretament a Ramon Montaner Vila, cofundador i un del socis de l'editorial Montaner i Simon, mort el 1921. Era també un dels propietaris del balneari Roqueta.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8588800,2.2304800 | 436129 | 4634394 | 1916 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1303.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Anomenada popularment Torre de la Ferreria o antiga Torre Montaner.Va ser reformada el 2009, i actualment és un allotjament turístic, on s’hi celebren esdeveniments i festes. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||
| 96357 | Molí de la Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-canal | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOECK, Lourdes i PUIGFERRAT, Carles (1996) La Canal. Història i arquitectura d’una gran masia. Llibre de Tona. Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901848'><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya</span></span></a></span></span></span></p> | XIX | El 21/04/1998 el molí va ser inventariat a l'IPEC - Inventari del patrimoni etnològic del Montseny (1995-1999). A la imatge de 1998 el molí apareix sense la roda superior i el parament de la torre està més deteriorat. | <p><span><span><span>L'estructura del molí de vent o bomba d'aigua ha quedat ubicada actualment en terreny públic urbà. Els rebaixos de la urbanització recent van comportar que es reforcés la base del molí amb parets de formigó que conformen una planta quadrada, omplerta de terra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre del molí original, feta de rajols i d’una alçada aproximada de 12 metres, ha quedat ubicada concèntricament en la base descrita. De planta quadrada i forma lleugerament troncocònica, suporta la maquinària a la part superior. És un molí de tipus ramell. La porta d’entrada presenta arc de mig punt i està decorada amb motllura, a sobre dues impostes decoren la part inferior de la torre. El mateix element decoratiu defineix la part superior de la torre, una faixa més ample coronant la torre i una estreta inferior a un metre de distància aproximadament. Sobre la coberta o envelador, a la part superior, el mecanisme que s’acciona amb la força del vent es conforma d’una roda amb radis i pales unida a la cua, la peça que permet l’alineació en la direcció que bufa el vent.</span></span></span></p> | 08283-4 | Passatge Molí de la Canal | <p><span><span><span>Aquest molí va formar part de la finca on s’ubicava la casa de la Canal, probablement aixecada en la primera part del segle XIX i avui dia enrunada. S’utilitzava per treure l’aigua del pou per l’ús de la casa. L’aeromotor va ser fabricat l’any 1905 per Manel Alier, mecànic de Vic.</span></span></span></p> | 41.8512350,2.2315050 | 436207 | 4633545 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96357-p1090506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96357-p1090507.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 96358 | Font del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-4 | <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2020). La ruta urbana de Tona. Inèdit</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana oberta en un marge de pedra de paredat comú que salva un desnivell al carrer del Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura es materialitza amb un arc de mig punt amb un arc que utilitza pedres irregulars a manera de dovelles. A l’interior, una pica de pedra emmarcada en tres lloses de pedra treballada, les laterals buixardades, recullen l’aigua que raja d’un broc obert a la paret.</span></span></span></p> | 08283-5 | c. Raval. Davant del n. 21 | <p>Es va inaugurar el 8 de juliol de 1970 en el marc d'unes obres d'urbanització del barri del Raval. Originalment, la font disposava d'una placa de marbre on s'hi va gravar la llegenda 'Inaugurada en la paz de Franco'. El primer Ajuntament democràtic després de la dictadura la va fer retirar (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</p> | 41.8481300,2.2292890 | 436020 | 4633202 | 1970 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090354.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 96362 | Casa del carrer de la Font 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-font-8 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 96-97. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 76 - 77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 06/08. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres adossada a l’edifici de l’actual Ajuntament, de planta rectangular i amb coberta de teula àrab a doble vessant, carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part dreta de la façana, la resta de la planta baixa és un local comercial, actualment. La composició de la façana és asimètrica, predomina l’obertura de la planta baixa, l’obertura i el balcó superior és de menys amplada. Destaca el treball de la barana metàl·lica i decoració floral, situada sobre una llosana d’obra amb motllura decorativa. Sobre la porta d’entrada, únicament hi ha una finestra petita. La part superior de la façana presenta una barbacana de fustes i destaquen les llates de mosaic hidràulic.</span></span></span></p> | 08283-6 | c. de la Font 8 | <p><span lang='CA'><span><span>Segons la valoració d'Anna Rovira</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>, l’estructura de la casa segurament correspon a un edifici del s. XVIII amb transformacions posteriors. La barana i la barbacana expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle l'àmbit espacial d'aquest carrer pateix transformacions destacades, el període de transformació més rellevant és entre 1920 i 1935. Forma part del desenvolupament i creixement al llarg d’una via que podia provenir del castell, passant pel carrer del Call i marxava del poble, o que anava a la Font Morta situada, just al darrere del carrer i datada aproximadament al s. XII (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos hi havia la rellotgeria de Valentí Homs (ROVIRA, 2023). </span></span></span></p> | 41.8500500,2.2290300 | 436000 | 4633415 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090367.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 96363 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-20 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon.; COLL I ALENTORN, Miquel (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona, pàgina 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890-1978. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines 106-108; 620 i 623.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span> Número 02/03.</span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span>Can Serra està situada a l’inici del carrer Barcelona, i és un edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local històric) i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec o barbacana és de colls i llates metàl·liques amb un mosaic hidràulic amb figures geomètriques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és simètrica, i s’organitza en dos eixos verticals que es composen d’un balcó i una finestra, i un eix únic format per una finestra al primer pis. Totes les obertures posseeixen una proporcionalitat que li confereix a la façana aquesta regularitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, els balcons presenten brancals i llinda de pedra, i baranes de forja treballada. Cal destacar la finestra ubicada al centre de la façana, amb arc conopial motllurat, molt estès en les construccions dels segles XV i XVI (gòtic tardà). Dues finestres de petites dimensions, sense brancals ni llinda, tanquen la composició de la façana en el pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa actualment és un sol local, i el seu accés és el mateix per a les plantes superiors. Talla l’harmonia aconseguida a la façana principal. </span></span></span></p> | 08283-7 | c. Barcelona 3 | <p><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV, quan esdevé “carrer de Barcelona”. I can Serra podria ser una de les cases més antigues, per la tipologia de la finestra conopial datada al segle XVI, i en un context de creixement i prosperitat aprofitant el camí ral que comunicava Vic amb Barcelona. </span></span></span>Al llarg dels anys, can Serra ha patit diverses reformes. En època contemporània, el 1943, Antonio Cors, propietari, va demanar permís per ampliar el portal del “colmado” que tenien en aquells moments, i es deuria transformar en el local d’avui. (Rovira, 2023)</p> | 41.8501187,2.2282599 | 435936 | 4633423 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-444.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | També se la coneix com la pastisseria Antiga casa Cors, un establiment centenari i reconegut per les seves especialitats dolces. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 96364 | Font de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-baptista | <p>MIRALPEIX, Laia. (2022) 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'.<em> Llibre de Tona. </em>Tona, Pàgines 47-54.</p> <p><span><span><span>LLEOPART Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. Pàgina, 108.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgina 431.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>La font anomenada de Sant Joan Baptista es troba situada davant del número 8 del Carrer Major, espai on la vorera pels vianants és més ample, just davant de can Paulet. Forma part del conjunt de fonts municipals que conformen el mobiliari urbà i serveixen per abastir d’aigua potable a la ciutadania. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura principal de la font està constituïda per una columna en forma de monòlit de pedra de secció rectangular, que s’amplia en la part superior, i una aixeta en la seva cara nord. Sota l’aixeta, una peça de pedra circular recull l’aigua sobrant. Al capdamunt del monòlit de pedra, hi ha una peça escultòrica de ferro forjat que representa una flama. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la cara de llevant de la font, i mig tapada per una torreta amb vegetació, descobrim un mural ceràmic format per rajoles blanques amb decoració de motius vegetals i un text a la part central. Aquest porta per títol “<em>Sant Joan Baptista</em>” i és un poema de Mn. Joan Colom dedicat al sant. El mural de ceràmica és obra de l’artista Assumpta Sans i Codina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La font té una peça escultòrica en baix relleu que representa una figura humana de Sant Joan Baptista, alçant els braços i el cap, en direcció al cel. És una obra de Josep Ricart Maymir (Taradell, 1925 - Barcelona, 2020), autor també dels monuments a la Sardana i als Gegants de Tona. </span></span></span></span></p> | 08283-8 | c.Major, 8 | <p><span><span><span>Segons informacions orals, el nom de la font el varen decidir els veïns i veïnes del mateix carrer Major, que també en varen ser els promotors. De fet, el projecte es va finançar amb donatius. </span></span></span></p> <p>La font és al mateix indret on ja existia una font. Es va inaugurar el 24 de juny de 1978, diada de Sant Joan Baptista.</p> <p><span><span><span>A l’espai que ocupa, durant la Guerra Civil Espanyola, s’hi va erigir un monòlit en honor als caiguts, davant del qual s’hi havia fet alguna missa de commemoració just després del conflicte, el 1939 (PLADEVALL, A.:1990, pàgina 431). El monument finalment es va destruir. </span></span></span></p> | 41.8507300,2.2282700 | 435938 | 4633491 | 1978 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96364-1992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96364-1993.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Reproducció del text de Mn Joan Colom, rector de Tona, dedicat a la font de Sant Joan Baptista:“Al doll d’aigua cristal·lina / Que brolla del cor d’eix roc,/ Omplirem fort la petxina / D’aigua terrena i divina. / Hi vindrem a abrandar el foc / I la sang de la senyera /I, en la nova primavera, / reviura el vermell i el groc / Joan Colom, PREV. / | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||
| 96365 | Casal d’avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-davis-1 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon.; COLL I ALENTORN, Miquel (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona” a Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX” a Llibre de Tona, pàgina 58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890-1978. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines 422- 423.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/50660'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p> <p><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901831'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></p> | XVII / XX | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, i de dimensions considerables, que fa cantonada amb les escales de la Font Morta. Consta de dos volums a diferent alçada, amb planta baixa, dos pisos i un espai sota coberta coincident amb el cos més elevat, visible des de la façana sud. La coberta de teula àrab és a un vessant a la façana principal i a dos vessants a la part posterior, ambdues amb carener paral·lel a la façana. El ràfec està constituït amb colls de fusta i entrebigat sense decoració, i arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte actual de l'edifici és resultat d'una reconstrucció realitzada l'any 1980, per adaptar-lo a residència d'avis, i aquest aspecte és evident en la composició de les façanes, que han perdut la simetria històrica. Tot i així, la nova estructura contemporània respecta l’eix central amb els elements originals, i distribueix la resta de les obertures, caracteritzades per la seva verticalitat, d’una manera proporcional, amb alguna interpretació actualitzada d’elements anteriors com són les antigues galeries porxades del pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures contemporànies de les planta primera són balconeres, en les dues façanes, i només es poden obrir en la part superior. A la planta superior, veiem una galeria porxada contemporània amb una barana en part massissa i en part amb barrots disposats horitzontalment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Però els elements més destacables de la finca, reaprofitats de l’antic edifici, són les obertures centrals de la façana principal: un portal dovellat de mig punt amb la data de 1646 a la clau central, i un doble finestral amb brancals i llinda motllurada, amb l’escut d’armes de la ciutat de Barcelona, sostingut per dos lleons</span></span></span>, per raó de ser Tona, legalment, <em>carrer de Barcelona</em> des del 1401.</p> | 08283-9 | c.Barcelona, 23 | <p><span><span><span>La casa havia estat coneguda com a casa de Sant Joan, i acollia la confraria de Sant Joan de paraires i teixidors, i la casa del Comú, entre els segles XVII i XIX, a partir d’un acord entres les dues entitats. Sobre la confraria, aquesta va ser instituïda per una butlla del papa Pau V (1616) a l'església de Santa Maria del Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici va tenir diversos usos al llarg del temps. Va ser escola pública fins el 1929. Posteriorment, va recuperar l’ús de casa de la Vila o Ajuntament, des de la fi de la Guerra Civil Espanyola i durant tota la dictadura franquista, fins el 1975. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser a finals del segle XX quan es produí la </span></span></span>reconstrucció de la casa per<span><span><span> convertir-la en residència municipal d’avis. El 1984 s’inaugurava una nova obra de la mà de l’arquitecte municipal Josep Maria Claperols, que havia englobat una casa veïna, de la qual es va conservar la porta d’entrada principal, ubicada a l’esquerra respecte el portal dovellat. </span></span></span></p> | 41.8494400,2.2281200 | 435924 | 4633348 | 1646 / 1984 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96365-545.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Josep Maria Claperols (1984) | Dita també Antiga Casa del Comú i seu de la Confraria de Paraires i Teixidors. | 98|102|119|96 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||
| 96366 | Balneari Ullastres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-ullastres | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BAYÉS i FUSTER, Antoni. (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgines 174-183.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://www.bibliotecatona.cat/balneari-ullastres/'>Biblioteca Municipal de Tona</a></p> | XIX | Estat ruïnós, molt evident en la coberta esfondrada i en la cara est de l'edificació amb parts de parets desaparegudes. | <p><span><span><span>Actualment, el balneari està en un estat avançat de deteriorament, i no és possible l’accés a l’interior. S'hi ha instal·lat un tancament metàl·lic al llarg de les dues façanes laterals per seguretat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici senzill i sense ornaments. D’una sola nau de planta rectangular, amb planta baixa de dos nivells i un semisoterrani. Aquest últim nivell és parcialment visible des de la façana de llevant de l’edifici, i és on s’ubica el pou, que resta cobert. Des d’aquest mateix punt també són visibles parts de les estances interiors del balneari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada al sud, resta dempeus i presenta una simetria horitzontal uniforme, amb diverses obertures per facilitar la il·luminació natural cap a l’interior, i alhora donar visibilitat cap al parc que l’envolta. Tot i això, actualment totes les obertures accessibles del balneari es troben tapiades per evitar actes vandàlics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura de la coberta, a dues aigües, també està afectada per l’estat deficient de l’edifici, i es troba mig esfondrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La globalitat de l’edificació és fruit de dues fases constructives. Una primera el 1876, amb la construcció de la nau principal, amb coberta a doble vessant; i una ampliació el 1882, afegint-hi dos cossos laterals que sembla que albergaven magatzems i banys (PADRÓS, 2008). L’edifici va estar en funcionament fins al 1987.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arquitectura de l'edifici és molt simple i sense voluntat monumental perquè es va plantejar com un edifici </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>provisional</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. A l'Arxiu Municipal de Tona es conserva el projecte de construcció d'un gran hotel balneari que havia de substituir-lo, de l'any 1881, que mai no es va tirar endavant</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-10 | c, Doctor Antoni Bayés, s/n | <p><span><span><span>Aquest balneari i el seu entorn, estan estretament vinculats amb el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX. L’any 1874 es va descobrir casualment una deu d’aigües sulfuroses prop del Mas can Font, emplaçament proper on es va construir el balneari. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, essent idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per poder explotar les aigües, Antoni Bayés i Fuster (metge del poble), Josep Quintanas (amo del mas Vila) i Narcís Ullastres van crear la societat Ullastres i Companyia, i fruit d’això, es va construir el primer balneari a Tona, del qual el doctor esmentat en va ser el primer metge director.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest fet va impulsar amb posterioritat el descobriment de noves deus d’aigua, la constitució de nous balnearis (La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina), i al seu voltant, el naixement de nous barris, amb serveis i botigues, que varen acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües medicinals, i els espais naturals. Un fet indiscutible que accelerà i facilità aquest fenomen fou l’arribada del ferrocarril a la comarca. </span></span></span>Un dels clients de més renom del balneari Ullastres va ser el poeta Joan Maragall, acompanyat de la seva família, el 1909.</p> <p><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquest estil arquitectònic. </span></span></span></p> | 41.8602500,2.2318100 | 436241 | 4634545 | 1876 / 1882 (última reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-784.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) recull la fitxa d’aquest element patrimonial, actualitzada l’any 2011 (IPA 24376 ). L’estat de conservació del conjunt sembla que era acceptable en aquell moment. Es descriuen elements de l’edifici avui impossibles de visualitzar: a l’interior, habitacions àmplies amb paviments de mosaic, i a l’exterior, espais amb piscines que comunicaven amb sales interiors. Finalment, la sala del pou a la planta semisoterrada, des de la qual es feia pujar l’aigua mitjançant una bomba.Per altra banda, les estances del balneari albergaven banyeres i una zona de tractament amb inhalacions (PADRÓS, 2008). Finalment, cal esmentar l’avinguda de plàtans i el parc annex que envolten l’edificació, i que són espais que formarien part del mateix complex del balneari Ullastres, albergant una extensió d’uns 12.000 m2. De fet, avui dia encara es conserva l’antiga tanca d’accés al parc des de la mateixa carretera. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||
| 96367 | Can Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barraca-0 | <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. Pàgines104, 108, 408 i 669.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX, XX | L’arrebossat de la façana presenta una sèrie de reformes, i el seu estat en general està deteriorat. Tot i que l’ús original és de residència i local comercial a la planta baixa, sembla que actualment estigui sense ús. | <p><span><span><span>Can Barraca és un edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local) i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és motllurat de peces de morter prefabricades amb detalls decoratius vegetals i geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és asimètrica, essent l’element més trencador el local de la planta baixa. Al primer pis, al balcó corregut només hi trobem una obertura balconera a mà esquerra, amb la qual cosa sembla que hi falti una altra obertura idèntica. La barana del balcó és de ferro forjat i està treballada amb volutes senzilles. L’eix de la planta superior està format per dues finestres balconeres, amb baranes de morter prefabricat seguint la decoració que trobem al ràfec, amb motius geomètrics i florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment és original i és un revestiment que s’havia utilitzat molt al llarg del carrer Barcelona i Major (ROVIRA, 2023), cal destacar l’estucat de morter de calç que simula pedra. Tot i que està en males condicions i en diversos punts refet amb materials actuals. </span></span></span></p> | 08283-11 | c. Barcelona núm. 12 | <p><span><span><span>Fou la casa pairal de la família Cruells, d’ofici paletes i mestres d’obra. Un dels seus membres, en Josep Cruells Martí (1905-1962), paleta d’ofici però també poeta i músic, fou el fundador de l’Aplec de la Rosa a Lurdes, al Castell, i de l’Esbart Dansaire Castell de Tona. També, fou regidor de Tona durant l’inici de la II República. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys seixanta del segle passat la família va inaugurar una botiga d’autoservei als baixos de la casa. (ROVIRA, 2023)</span></span></span></p> | 41.8498600,2.2280900 | 435922 | 4633395 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-483.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | En imatges antigues del carrer, i concretament d’aquesta finca, es pot entreveure una estructura simètrica definida en tota la façana, amb dues obertures on avui és el local (PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011). | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||
| 96368 | Mas el Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-barri | <p><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24395'><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XIII, XIX | L’última reforma registrada al cadastre és del 2007 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El mas el Barri s’emplaça a l’avinguda Riambau, al sector històric de Tona i als peus del Pla del Castell, formant part d’un conjunt històric i arquitectònic amb orígens al segle XI i XII, juntament amb l’església de Santa Maria del Barri (Santuari de Lurdes), el mas Riambau, can Postius i mas Gravat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt està format per tres cossos, un de principal encarat a llevant, i dos més que se li adossen a ponent i a la seva cara meridional. L’accés principal es fa des de l’avinguda Riambau, a través d’una porta automàtica i d’un portal que condueix a un espai habilitat per pàrquing (antiga entrada enjardinada).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El cos principal és de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos, </span>i coberta a doble vessant amb la carena paral·lela a la façana, amb ràfec simple i un desaiguat. L’aspecte de la façana, i de les restants, és fruit de les intenses reformes que va patir el conjunt després d’un greu incendi el 1809, on es varen reaprofitar elements constructius d’altres llocs. Per això, es veuen un seguit d’obertures desiguals i disposades sense una regulació aparent. Tot i això, en destaquem el portal dovellat de mig punt de l’entrada principal i les finestres del primer pis amb brancal i llinda de pedra treballada, i sobretot la finestra ubicada en l’extrem nord del pis, amb arc conopial. El parament està fet amb un aparell força irregular, amb pedra de mida mitjana i petita, i en alguns punts de la façana superior, es veuen rastres del que deuria ser un mur de tàpia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sense deixar aquest costat del conjunt, i a una cota inferior, veiem un segon tram de façana de llevant amb una zona enjardinada davant, que correspon al cos adjacent sud, de planta rectangular amb planta baixa, pis i galeria, i una coberta a una sola vessant. A la façana en qüestió només hi veiem dues obertures a la planta baixa. Una gran arcada en la qual s’hi han realitzat tres obertures posteriors, a través de la qual s’accedeix a l’interior. El parament d’aquest cos està constituït en un primer tram amb un aparell força irregular fet amb pedra mitjana i petita, i la resta de la superfície està construïda amb tàpia, amb alguns trams arrebossats. La part superior de la paret que correspon a l’espai sota teulada està repujat amb totxos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes nord i oest de l’edifici principal donen a l’avinguda Riambau, que ressegueix el camí cap el pla del Castell. Presenten les mateixes característiques constructives que la principal, i hi destaquen la simplicitat de les seves obertures, i les reduïdes dimensions de la major part d’aquestes. En la cara oest, a més, hi té adossat un tercer cos corresponent a un pati tancat per un mur i una portalada, i una sèrie d’annexos-magatzems. </span></span></span>En una llinda d'un finestral de balcó d'aquesta façana s'hi pot llegir la data de 1665.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana meridional de tot aquest conjunt, i que correspon al cos rectangular adossat al principal, queda emmascarada per les edificacions modernes que s’han construït al llarg dels anys i que donen al carrer Lurdes. Tot i això, es pot entreveure la galeria d’arcs al segon pis, constituïda amb totxo vist. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un mas amb un estil arquitectònic d’obra popular, però amb elements constructius amb entitat que ens recorden els seus orígens medievals. Les diverses reformes i reconstruccions efectuades han acabat de desfigurat el seu format original. </span></span></span></p> <p>A l'interior, a la planta baixa, es conserven dos arcs apuntats (un d'ells només en part) que es corresponen al mas medieval (possiblement entre els segles XIII-XIV).</p> | 08283-12 | Sector del Barri. Davant de l'església de Santa Maria del Barri (Santuari de Lourdes). | <p><span><span><span><span lang='CA'>El nom de “Barri” apareix documentat per primera vegada al 20 d'abril de 1011, en una donació del sacerdot Honest a Santa Maria de Ripoll, abans i tot de concretar-se el nom del mas o del llinatge. Anys més tard, el 1073, Miró Gotmar, i la seva muller Eiculina, fan una donació per restaurar Santa Maria del Barri. És possible que en aquest moment ja siguin propietaris del mas Barri, donat que el document en qüestió es conservava a l’arxiu familiar de la masia (PLADEVALL, 1990). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mas Barri surt documentat pròpiament en un testament del 1248, de Maria des Barri, muller de Pere des Barri i mare de Bernat, el qual surt esmentat com a hereu del mas a partir del 1262. La propietat va passant de generació en generació durant el segle XIII, i el </span></span></span></span>1379 els Centelles van atorgar la llibertat a la família Barri, que fins llavors havien estat homes de remença. Pocs anys després, el 1<span><span><span><span lang='CA'>384, Bernat des Barri i la seva muller Constança ja tenien capacitat per encapçalar documents i fer actes com a “ senyors directes i alodials del mas Barri”. (PLADEVALL,1990: 137-138). Aquest fou l’inici de l’ennobliment de la família que a partir del segle XV passà a anomenar-se “Desbarri”, signe de noblesa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta nissaga deixà d’ocupar la titularitat i propietat del mas el 1670 quan passà a mans de Jaume Puig, de Perafita. Anys més tard, el 1745, varen sortir a subhasta els béns dels aleshores propietaris, Puig i Manresa, per pagar deutes. A partir d’aquell moment els Planell serien els nous propietaris fins el 1822, quan varen acabar venent el mas als Riambau. L’església de Santa Maria del Barri la varen cedir a la parròquia de Tona, e</span></span></span></span>l 1723 i definitivament el 1746.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Cal dir que durant la Guerra del Francès, el 1809, la casa es va cremar i va haver de ser restaurada entre els anys 1827 i 1828, i posteriors. </span></span></span></span></p> | 41.8526400,2.2214100 | 435370 | 4633708 | 1827-28 (reforma) / 2007 (reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96368-1191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96368-1192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96368-1193.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Com a element singular, és d'interès la canalera per recollir la pluja de la teulada que ressegueix la part alta de la façana de llevant, feta de pedra. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||
| 96369 | Xemeneia de la fàbrica Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-codina | <p><span><span><span>CATEURA I VALLS, Xavi. (2015) “La fàbrica de cadires Guàrdia de Tona i La Corbadora d’Arbúcies”, Monografies del Montseny, nº 30. Pàgines 305-337.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Amadeu. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24377'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p> <p><a href='http://www.bibliotecatona.cat/xemeneia-de-can-codina/'><span><span><span>Biblioteca Caterina Figueras de Tona.</span></span></span></a></p> | XIX - XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xemeneia d’obra </span></span>vista de maó, de secció circular, amb la base més ample i sense sòcol, i un fust o canal llis que s’acaba amb una corona amb motllures i decoració geomètrica. Tota l’estructura s’assenta damunt un sòcol de llambordes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És el principal vestigi de la revolució industrial a Tona, i formava part de la fàbrica de cadires de can Codina<span lang='CA'><span>, fundada el 1876 i que va tancar el 1975. </span></span></span></span></span></p> | 08283-13 | Ctra. de Manresa, 2 | <p><span><span><span>La xemeneia s’ubicava al costat de l’antiga fàbrica Codina que fabricava cadires corbades, i que juntament amb la fàbrica tèxtil Estabanell varen conformar l’incipient paisatge industrial de Tona, sobretot a la primera meitat del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Codina i Riera (1843-1913) va fundar la fàbrica l’any 1876 essent una de les primeres d’aquesta tipologia a Espanya. <span lang='CA'><span>Can Codina va tancar el 1975, i anys més tard l’Ajuntament adquirí el solar. El 1991 s’enderrocà el que quedava de l’edificació per construir-hi uns pisos tutelats. </span></span></span></span></span></p> | 41.8493100,2.2275100 | 435873 | 4633334 | 1888-1910 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96369-1681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96369-1682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96369-1683.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | La construcció de les xemeneies exigia un nombre mínim de cinc treballadors, que podia variar en funció de les dimensions. De mitjana, una xemeneia feia entre 25 i 30 metres d’alçada, i es treballava en diferents nivells: a la part superior, amb el treball de la cornisa i el coronament que rematava l’obra; aquells que a una altura mitjana anaven subministrant material, i a nivell de base, els obrers que preparaven morter i elevaven materials cap amunt. Les xemeneies estaven estretament lligades a les fàbriques, i a les infraestructures industrials, i alhora pertanyien a un nou paisatge sorgit entre finals del segle XIX i XX degut a la industrialització. Aquest procés però va arribar més tard a Tona, a les primeres dècades del segle XX, i de fet el gran creixement industrial al municipi no va arribar fins als anys 50 del mateix segle (PLADEVALL, A., 1990, p. 447). | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||
| 96373 | Pou del Balneari de Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-balneari-de-roqueta | <p><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPRUBÍ i PLA, Xevi (2000) “Retorn al pou dels records”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 58-63.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46227'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </p> <p><a href='https://tuit.cat/6IdK2'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XIX / XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou de l'antic balneari Roqueta (enderrocat el 1974) ubicat al Parc Roqueta, i que conserva l’estructura aïllada. Presenta planta hexagonal, amb una pèrgola amb embigat de fusta i barana de ferro. E</span></span></span></span></span>ls constructors de la pèrgola actual, van voler evocar l'arquitectura del pou original<span><span><span><span lang='CA'><span>. La base d'aquesta estructura, està feta amb totxo de maó vist. L’escala de marbre interior (de més de 100 graons) condueix a la deu d’aigües sulfuroses i va ser restaurada recentment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la pèrgola, l’accés a la sala del pou es fa a través d’unes escales que baixen i voregen l’element fins trobar-nos l’accés al pou tancat amb una porta-reixa. A tocar, hi ha la riera de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat del conjunt una zona de barbacoes i una font dona servei a l’àrea de pícnic i esbarjo de tot el Parc Roqueta, integrant l’element patrimonial en l’espai d’ús públic. </span></span></span></span></span></p> | 08283-14 | Parc Roqueta | <p><span><span><span><span><span><span><span>Josep Roqueta i Bres l’any 1890 va descobrir una nova deu d’aigua molt a prop del balneari Ullastres, ja en funcionament feia un temps. Aquest fet va provocar conflictes entre els propietaris per l’autorització de l’explotació de les deu d’aigua Roqueta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1896, Ramon Montaner i Francesc Simon, amos de l’editorial Montaner i Simon, junt amb Josep Roqueta, van constituir la societat “Nuevas Aguas de Tona” per poder-les explotar amb tots els permisos, i construir un nou balneari. A poc a poc, al voltant d’aquest balneari, va néixer un barri residencial burgès, que va acollir personalitats del món cultural, social i polític. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un testimoni excepcional de la vida del pou del balneari Roqueta fou la senyora Maria Molas i Tarrés, veïna de Tona, i que va treballar com a infermera des del 1947 fins que es va casar el 1969. Poc després, el recinte va tancar. El testimoni el recull Xevi Camprubí, l’any 2000, a la revista local Llibre de Tona (CAMPRUBÍ: 2000, p.58). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons Maria Molas, l'actual entrada al pou estava situada a un nivell més baix que l'original, i s'hi accedia des de l'interior del balneari per una porta, que donava a l'escala. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La societat balneària es va dissoldre l’any 1949, i el balneari va tancar el 1966. Al cap de pocs anys. el 1974, es va enderrocar. En època actual, l’Ajuntament de Tona va recuperar l’indret amb el parc i el pou, i la seva escala. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8603000,2.2287200 | 435985 | 4634553 | 1896 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1693.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | És l'únic vestigi que queda del balneari Roqueta, fundat el 1896. Estava colgat des de l'enderroc de 1974 i es va rehabilitar l'any 1999 per integrar-lo al parc Roqueta.Actualment el pou està tancat al públic. Fa un temps es varen detectar inundacions importants que afectaven la sala d’accés, i l’Ajuntament de Tona va encarregar un estudi per conèixer l’estat hidrològic i establir mesures preventives i correctores al respecte. Les aigües mineromedicinals de Tona són termals fredes (entre 11 i 16 graus), i procedeixen dels materials orgànics marins de fa més de 30 milions d’anys. Això, i el contacte de l’aigua amb les mateixes margues geològiques locals afavoririen la formació dels coneguts sulfurs. Externament, les aigües es caracteritzen per la seva transparència. Els tractaments més estesos amb aquestes aigües mineromedicinals eren diversos, sobretot es centraven en curar reumatismes, artrosis, limfomes, raquitismes, bronquitis, tuberculosi, etc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||
| 96375 | Can Paulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paulet-0 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (1997). El Paulet, facècies i amargors. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, C. i PUIGFERRAT, C. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós p 68-69, 71, 662-663 i 672</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós,</span> p. 53</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab en dues vessants, i carener paral·lel a façana. </span></span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'edifici té planta <span lang='CA'><span>planta i dos pisos, actualment als baixos hi ha tres locals i la porta d’accés a les plantes dels pisos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum de la tribuna centra la composició de la façana, a la crugia central. Hi ha dues crugies més a banda i banda. La façana s’organitza simètricament amb obertures laterals amb balcons al primer pis (de baranes complexes treballades amb motius geomètrics) i petites finestres al segon. Tant la tribuna com el balcó tenen llosanes de pedra revestides de ciment. A la cornisa destaca el r</span></span><span lang='CA'><span>àfec ceràmic de quatre línies de volada, que alterna el maó ceràmic i la teula.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-15 | c. Major 3 | <p><span><span><span>L’origen de l’edifici es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Va ser hostal-taverna, carnisseria i cansaladeria. La matança del porc la feien davant mateix de la casa, al carrer. El nom actual li ve de Josep Prat Capdevila, àlies Paulet (v. 1860-1931), que el 1880 es va establir de carnisser a la casa i que es va acabar casant amb la mestressa, Dolors Castelló Blanch, el 1885. En Josep Prat va néixer a l’Hostal del Vilar, a Sant Boi de Lluçanès. Va participar en la Tercera Guerra Carlina, en el bàndol insurgent, essent un vailet. Paulet era el sobrenom de la seva família d’origen. Va ser alcalde de Tona en un període molt breu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan Josep Prat en va ser propietari, el 1922 i 1923 fer obres de reparació de coberta, com també va actuar en la façana, construint part d‘una façana (potser la tribuna) i convertir una finestra del primer pis en balcó. (llicències municipals de l’arxiu municipal)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Frare era una casa de tres cossos. Al de l’esquerra hi havia la taverna. Al de la dreta, la carnisseria. Al cos del mig hi havia el portal principal. Rere la casa hi havia les corts del bestiar (xais i porcs). Hi vivia la família i també parts de la casa es llogaven. S’hi havien allotjat els mossos d’esquadra (la darrera família d’un mosso d’esquadra que s’hi va estar, abans de la Guerra Civil, va ser la família Pey; la dona feia de modista a casa seva).</span></span></span></p> | 41.8506100,2.2283000 | 435940 | 4633478 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090577.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La casa era coneguda popularment amb el nom de cal Frare, nom que es diu venia, o bé per ser la casa d’un noi que va penjar els hàbits; o bé perquè, per causa d’una prometença, els pares de la casa van vestir un fill seu petit de frare durant un any en acció de gràcies a Déu perquè havia superat una greu malaltia (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 96376 | Can Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guardia-1 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>CATEURA VALLS, X. (2015) “La Fàbrica de Cadires 'Guàrdia' de Tona i 'La Corbadora' d'Arbúcies”. Monografies del Montseny, Viladrau. Pàgines 305-337.</span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='ES'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Tona. Recull gràfic 1890 - 1978</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Editorial Efadós</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Pàgines 104, 108, 408 i 669.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span>Can Guàrdia és un edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, i d’un cos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és pla i sense decoracions, llis. </span></span></span></p> <p>La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical compost per tres obertures, la porta principal i dues balconeres. Les baranes del balcó del primer pis són barres de ferro motllurades. L’entrada principal es fa des del carrer a partir d’una reixa que dona pas a un vestíbul abans de la porta d’accés a la finca.</p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana té una tonalitat groga. </span></span></span></p> | 08283-16 | c. Barcelona 14 | <p><span><span><span>La família Guàrdia, una nissaga d’empresaris de fabricació de cadires, un ofici amb molta tradició a Tona, s’establiren a la vila a mitjans del segle XIX, i varen fundar un primer taller de cadires i mobles corbats: “Fábrica de tornería y muebles curvados al estilo de Viena”, el 1868. Aquest negoci s’ubicava prop de l’església parroquial de Sant Andreu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mesura que el taller agafava importància la família anà adquirint varies finques al carrer Barcelona, amb hort al darrere. En aquells espais hi guardaven els mobles i les eines, i la maquinaria necessària. Una d’aquestes finques sembla que fou aquest edifici en qüestió, el número 14, i possiblement els contigus (CATEURA i VALLS, X.: 2015).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fou tal la importància del taller que va passar a obtenir la primera màquina de vapor que es va instal·lar a Tona. I fou allà on sembla que el tonenc Pere Codina Riera, el fundador de la fàbrica de cadires Can Codina, aprengué l’ofici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cap d’un temps, l’any 1885, Jaume Guàrdia Molera, Pere Codina Riera i Jacint Roqueta Brés varen formar una companyia de fabricació de cadires i mobles corbats, ja que tots tres tenien negocis en marxa. Al cap de deu anys, es va extingir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició familiar de fabricants de cadires va continuar amb Lluís Guàrdia i Serra, l’hereu, que va fundar una nova fàbrica de cadires dita de Can Vilella (número 9 del carrer de Barcelona). </span></span></span></p> | 41.8498200,2.2280800 | 435921 | 4633390 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96376-511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96376-512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96376-513.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 96870 | Can Lari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lari | <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local) i dos pisos. La coberta és de teula àrab de dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de morter, i pren formes de merlets a la part superior i mènsules a la part inferior. Presenta decoracions amb sanefes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana és asimètrica, ja que amb anterioritat la finca havia format part del número 7. Té dues obertures amb balcó en els dos pisos, amb barana de forja, típica del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa està ocupada per un local comercial. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-17 | c.Barcelona, 5 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Lleopart-Costa. El nom de la casa prové del sastre Patllari Costa, en Lari, fill de ca la Sebastiana, que hi tenia la botiga i l’habitatge. Després de ser sastreria, als baixos de can Lari hi va haver una botiga de material elèctric i ara hi ha una botiga d’articles pedagògics, sempre en mans de la mateixa família.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1922, Patllari Costa demana permís per convertir en balcó una finestra i construir una cornisa nova i els canalons. Segurament és el moment en el qual es construeix la cornisa dentada actual amb trencadís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV, quan esdevé “carrer de Barcelona”.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8500400,2.2282400 | 435935 | 4633414 | 1922 (reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-453.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 96871 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met-2 | <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local comercial) i dos pisos. La coberta és a dos nivells, de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llates amb mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana asimètrica, </span></span></span></span></span></span>tal vegada com a resultat de la unificació de dues finques originpariament independents.<span><span><span><span><span><span> Al primer pis, hi ha una finestra amb arc conopial motllurat, molt estès en les construccions dels segles XV i XVI (gòtic tardà). Aquesta obertura està alineada a la planta baixa amb una obertura d’arc de mig punt retallada, amb dovelles i inscripció amb la data 1562. En aquesta planta, les dues obertures que hi ha són originals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Dues finestres de petites dimensions, sense brancals ni llinda, tanquen la composició de la façana en el primer pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la segona planta, dues finestres balconeres, enrasades a façana sense llosana volada, i barana de forja amb barrots. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-18 | c. Barcelona, 7 | <p><span><span><span><span><span><span>Antiga casa pairal de la família Blanch. Es tracta d’una de les cases més antigues del poble, al segle XVII ja se’n té referència. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Era una família benestant, de paraires i botiguers (segles XVIII-XIX). Al segle XX els Blanch van obrir a la casa una fonda i casa de menjars. En aquesta casa (o en alguna de contigua) va néixer-hi Marià Puigllat Amigó el 1804, sacerdot, rector del seminari de Vic i que va acabar essent bisbe de Lleida. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8499700,2.2282300 | 435934 | 4633407 | 1562 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-464.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | En origen, el retall de l’antic portal de punt rodó va ser realitzat per facilitar l’accés de carros a l’interior de l'edifici. A l’escut de la clau de l’arc es pot llegir la data 1562, l’any de construcció de la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||
| 96872 | Cal Senyor Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-feliu | <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local comercial), un pis i golfes. La coberta és de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llates amb ceràmica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de dos eixos, i amb obertures proporcionals. A la planta pis se situen dos balcons amb barana de forja treballada en volum, i motius florals. A la planta golfes, quatre obertures tipus òculs. Aquestes obertures tenen un emmarcament d’obra vista amb totxana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa trenca la simetria, amb dues obertures que donen al local comercial, i un portal d’accés a les plantes pis, tot folrat amb pedra granit. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-19 | c. Barcelona, 11 | <p><span><span><span><span><span><span>Popularment era coneguda com cal Menescal. A l’actualitat, als baixos hi ha la botiga de fotografia Pla. Els Pla són la nissaga de fotògrafs per antonomàsia de Tona. Van començar a dedicar-se professionalment a la fotografia des de principi dels anys quaranta del segle XX. La primera botiga la van obrir en una casa del davant del mateix carrer.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En els baixos, hi havia hagut una botiga i obrador d’un baster.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8498200,2.2282100 | 435932 | 4633390 | 1925 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-471_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-472_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-473_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 96873 | Antiga Merceria Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-merceria-grau | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, M. (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a la façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada per un sol eix, sobre el que s’hi situa un balcó. Les obertures són proporcionals. El balcó del pis té barana de forja complexa i treballada. Cal destacar els dos botons ceràmics amb tonalitat verda situats a l’alçada de la llinda del balcó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-20 | c. Barcelona, 13 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Grau (Estevadeordal-Grau). Als baixos hi havia la Merceria Grau, també tintoreria.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8497400,2.2282100 | 435932 | 4633381 | 1890 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-491_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-492_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-493_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 96874 | Ca la Balbina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-balbina | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 111.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24369'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></a></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llata amb rajola. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana asimètrica, organitzada a partir de dos eixos. En destaquem les finestres, a la planta baixa i pis, amb brancals i llinda de pedra amb motllures ondulants, recordant l’estil conopial. Mostren una decoració floral. En línia amb la finestra del primer pis, hi ha un balcó sense volada, i barana de forja amb barrots. Aquest és un element afegit amb posterioritat a la construcció de la casa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El portal d’entrada, també amb brancal i llinda de pedra, presenta una inscripció amb la data de construcció, el 1801.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, al pis golfes, i sota teulada, una petita obertura amb llinda de fusta tanca la composició. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Les parets mestres de la casa són de construcció de tàpia, arrebossada.</p> | 08283-21 | c. Barcelona, 13b | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Valldeoriola. Als baixos, durant molts anys, hi va haver oberta una botiga de diaris i revistes regentada per la Balbina Valldeoriola.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La casa, com es pot llegir a la llinda del portal, es va construir el 1801, juntament amb la seva casa bessona (que també tenia un portal amb la mateixa inscripció a la llinda), que es correspon amb la finca contigua (actual número 15 del carrer de Barcelona, dita també can Noi Xic, casa que va ser aterrada i substituïda per l’actual). Els números 13B i 15, doncs, haurien format, en origen, una mateixa finca amb dos portals idèntics.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8496900,2.2281900 | 435930 | 4633376 | 1801 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Coneguda també com a can Noi Xic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||
| 96875 | Can Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colom-0 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Façana deteriorada per manca de manteniment. | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de gran volada amb colls de fusta i llates amb filades de ceràmica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana força simètrica, organitzada a partir de tres eixos verticals. Els pisos presenten obertures balconeres amb baranes amb forja treballada. Entre aquests elements, trobem finestres més o menys alineades de dimensions reduïdes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaquem el portal d’entrada amb la inscripció de l’any de construcció, el 1818, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>i un mural ceràmic al primer pis elaborant una imatge de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-22 | c. Barcelona, 18 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa pairal de la família Colom, construïda el 1818, i reformada amb posterioritat el 1925 per Ramon Colom Vilar. La família Colom van fer de paletes i, més tard, de llauners.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Ramon Colom Camps, fou alcalde de Tona entre el 1927 i el 1929, i Josep Colom Vilar, entre els anys 1952 i 1957. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8496800,2.2280700 | 435920 | 4633375 | 1818 (1925 reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-524.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||
| 96876 | Ca l’Emilia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lemilia-1 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és amb colls de fusta molt treballats, que es recolzen en dues petites finestres amb llinda de dovelles radials convexes. Les llates són de mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de dos eixos, un d’ells amb les obertures actualment tapiades. A l’eix principal destaquem el balcó fet amb llosa de pedra, i una barana feta amb elements decoratius prefabricats de morter. A la base, elements decoratius de ceràmica que es perllonguen al llarg de la façana. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-23 | c. Barcelona, 21 | <p><span><span><span><span><span><span>Havia estat una casa de la família Colom. Actualment, funciona com un annex del casal dels avis. Als baixos hi ha el local de l’Agrupació de Jubilats i Pensionistes de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1932, Ramon Colom demana permís per modificar la façana, fent canvis a la barbacana, el balcó, les finestres superiors i els diferents detalls amb mosaics o motllures.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8495200,2.2281500 | 435927 | 4633357 | 1932 (reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-533.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 96877 | Cal Veterinari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-veterinari-0 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24371'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici que limita entre el passatge de la Font Morta i la finca adjacent. Té planta baixa i pis, i a la part posterior, un pati-jardí amb terrassa superior.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és plana de colls de fusta treballats i entrebigat arrebossat de blanc. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de tres eixos agrupats per un balcó a la planta pis, i un quart eix que trenca aquesta organització amb dos elements diferenciats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaquen elements com els arcs escarsers de les obertures emmarcats amb una decoració de ceràmica vidrada bicolor (verd i groc), i el balcó corregut amb barana de forja treballada amb elements decoratius florals. També, el treball amb fusta de les obertures a través de les persianes de llibret i els detalls encunyats adaptats a l’arc. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-24 | c. Barcelona, 25 | <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa que havia estat propietat de la família Codina (de la fàbrica de cadires i el balneari). Hi vivia el veterinari Alfons Baucells Coll amb la seva esposa i un seu germà solter, Jacint Baucells Coll, alcalde de Tona entre el 1964 i el 1976. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons informació de l’arxiu municipal, l’edifici es va construir amb posterioritat al 1934, quan Josep Codina va demanar comprar un terreny per a construir-hi la casa. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8493000,2.2281100 | 435923 | 4633332 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-554.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml