Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
96878 Ca la Porrona https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-porrona <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a la façana. El ràfec o barbacana és de colls de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i asimètrica, organitzada per un sol eix de composició, sobre el qual es situen totes les obertures tipus balconeres. La barana de forja es combina amb barrots simples i amb motius florals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaquem l’encintat decoratiu damunt les obertures amb motius geomètrics, i el treball en baix relleu, amb la mateixa tipologia formal, de la llosana del balcó. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-25 c. Barcelona, 27 <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici havia estat propietat de la parròquia de Sant Andreu de Tona, i s’hi havien celebrat activitats culturals. També, hi va tenir la seva seu el Club Excursionista Sant Amand, on es varen realitzar les primeres classes de català a Tona després de la Guerra Civil, entre altres funcions i actes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Als anys seixanta i setanta, la parròquia de Sant Andreu es va vendre la casa per fer front a les despeses de la construcció de la nova escola parroquial, que s’inauguraria el 1968.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la postguerra, als baixos, s’hi va instal·lar un estanc, regentat per la Pepeta Galobart. Posteriorment, el fotògraf Josep Pena hi va obrir la seva botiga, que duia per nom Fotografia Montseny.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8492500,2.2280900 435921 4633327 1934 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-563.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, a la planta baixa, on s'hi situava un local, està en obres. L’entrada a les plantes superiors es fa a través d’una obertura reculada respecte al pla de façana. 102|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96879 Cal Masset https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masset <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta a dos nivells, de teula àrab, i a dos vessants, amb carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta amb llates i rajol ceràmic pintat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una façana plana i simètrica, organitzada a partir de dos eixos, i obertures simètriques. Les baranes dels balcons són de forja amb barrots amb motius centrals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa actualment té tres obertures, de les quals, una és l’entrada al local comercial, l’adjacent és l’accés a les plantes superiors, i la contigua és el portal d’un garatge. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-26 c. Barcelona, 31 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Mas. Als baixos hi ha un local comercial regentat per la mateixa família. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que la casa ha estat recentment reformada, segons informacions orals dels actuals propietaris, la construcció de la casa es remunta al segle XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8491300,2.2280700 435920 4633314 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-573.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) El 1931, Joan Mas Molist, propietari, demana permís per fer una nova obertura (Ref. Arxiu Municipal, 1931/10). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96880 Can Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-4 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24372'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> XVIII <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta és amb teula àrab i a dues vessants, amb carener paral·lel a façana. La barbacana és de colls de fusta irregulars i llates amb rajol ceràmic pintat de color blanc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una façana asimètrica, organitzada a partir de dos eixos, un a cada crugia. A la planta baixa, un portal possiblement d’entrada dels carruatges, amb llinda de pedra i inscripció amb data del 1763, moment de la construcció. Al costat, una porta amb dos esglaons que la sobrealcen respecte al nivell del carrer, d’accés per a vianants. Al primer pis, dues obertures amb brancal i llinda de pedra. I finalment, al segon pis hi destaca la galeria formada per dos arcs escarsers, amb una barana de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-27 c. Barcelona, 33 <p><span><span><span><span><span><span>Edifici que respon a la tipologia de cases construïdes durant el segle XVIII a Tona, amb la característica galeria al segon pis. A la llinda del portal hi ha la data en què es va construir, l’any 1763. Més de cent anys després, hi va néixer el mossèn Genís Padrós Pladevall (1909-1992), sacerdot de la diòcesi de Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta casa, forma part del creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, com can Mas, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8490400,2.2280600 435919 4633304 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-583.jpg Legal Barroc|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com cal Topo, és una casa de la família Padrós, avui deshabitada. 96|119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96881 Cal Porró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-porro <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a la façana. La barbacana és de colls de fusta amb llates i rajol ceràmic cru. La façana és plana i simètrica, organitzada a partir de tres eixos horitzontals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’eix de la planta baixa és diferent a la resta. Presenta un parament amb aplacat de pedra natural i tres obertures, dues de les quals són portes d’accés a la finca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la primera planta trobem un balcó corregut de formigó, amb dues portes balconeres als extrems i una finestra central. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El pis superior està organitzat en tres obertures. Dues als extrems, amb les mateixes dimensions que la finestra de la planta del primer pis, i una de central d’arc rebaixat i balcó enrasat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les obertures de les dues plantes superiors presenten un emmarcat amb cordó en baix relleu, de secció semicircular, de formes geomètriques.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal destacar l’encintat lateral que recorre tota la façana.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-28 c. Barcelona, 35 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Carbonell – Martí, on va viure la Ció Musach Valldeoriola, que feia de llevadora.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció podria correspondre al moment de </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI en endavant, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8489600,2.2280600 435919 4633295 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-591.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-593.jpg Legal Eclecticisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 102|119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96885 Cal Peret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-4 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVII-XIX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, coberta de teula àrab a dos vessants i carener paral·lel a la façana. La barbacana és de colls de fusta i llates, amb una filada de rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una façana plana asimètrica, desorganitzada. A la planta baixa i pis, destaquem el conjunt format pel portal de mig punt adovellat, amb inscripció, i la finestra al primer pis, amb brancals i ampit de pedra amb decoració motllurada. Si ens mantenim a la planta baixa, a l’extrem esquerre respecte el portal adovellat, hi ha un portal estret d’entrada a la finca. Al costat contrari, una obertura amb reixa que correspon a un local. Al damunt, al primer pis, sense mantenir una alineació amb la darrera obertura, un balcó amb llosa de formigó, amb decoració motllurada, i barana de forja treballada amb formes orgàniques i corbes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pis superior el formen tres obertures, dues als extrems que son balcons, amb les mateixes característiques tipològiques que el del primer pis, i una finestra situada tocant al balcó esquerra, sense decoració. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-29 c. Barcelona, 39 <p><span><span><span><span><span><span><span>És una casa del segle XVII, amb modificacions i reformes posteriors, amb un magnífic portal adovellat de punt rodó. A la inscripció de la clau de la dovella, trobem la data de construcció del 1635, i un nom, en Pere Blanc. La família Blanch és una de les més antigues establertes al carrer de Tona a partir del segle XVI. Terzó sembla que és una contracció de Teresó.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El propietari de la casa als anys vint del segle XX era Pere Vall-llovera Puigferrat, en Peret Terzó, casat amb Rosalia Portell Dies. Passada la guerra, la família Vall-llovera va obrir un popular cafè a la plaça de l’Hostal (Can Terzó).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta casa, forma part del creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8488100,2.2280300 435916 4633278 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-604.jpg Legal Contemporani|Eclecticisme|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) El 1930, Pere Vall-llobera Puigferrat, demana permís per construir un balcó, fer nou l’arrebossat i col·locar noves canals (Ref. arxiu municipal exp. 1930/9). 98|102|119|94 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96889 Casa Nova de can Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-can-cases <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i completament simètrica organitzada a partir de tres eixos, que en la planta baixa disminueixen a dos. En conjunt, destaca la coherència dels seus elements i composició.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa, dues obertures amb reixa metàl·lica donen accés a l’interior de la finca. Presenten una llinda amb una composició singular que combina tres dovelles de pedra, la central amb decoració en baix relleu treballat, amb mènsules laterals d’obra vista. D’aquesta manera es crea una obertura amb arc escarser, i mènsules de totxo vist. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis, tres obertures balconeres s’obren a un balcó corregut ocupant tot el llarg de la façana, amb base de rajols i perfil reforçat de ferro. Possiblement en els seus orígens l’estructura era de llosa de formigó. El balcó es recolza en un conjunt de quatre mènsules lobulades, que presenten a costat i costat, reforços amb bigueta de ferro. Les baranes són de forja treballada, amb detalls florals. Les portes balconeres en aquest pis, són d’arc rebaixat i d’obra vista amb totxo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta superior presenta una estructura constructiva similar a la descrita, amb un balcó corregut, amb baranes de forja treballada, amb detalls florals, i amb ondulacions sobresortints que donen volum a l’espai. Les portes balconeres en aquest pis, són d’arc apuntat d’obra vista amb totxo.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-30 c. Barcelona, 44 <p><span><span><span><span><span><span>Casa construïda per la família Oliva Alsina, de can Cases, situada al mateix carrer, al número 37. Era una nissaga de botiguers de vi i queviures, i criaven i mataven el porc. La botiga de can Cases va obrir vers el 1839. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El nou edifici de la Casa Nova estava pràcticament finalitzat el 1918, i es va construir en un solar on hi havia horts. A l’estiu, llogaven pisos a estiuejants, finalitat per a la qual va ser construït. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys degut als continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis. Molta gent de Tona llogava pisos o habitacions a qui venia a prendre les aigües. La proximitat de l’arribada del tren ferrocarril va facilitar el flux de persones. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8486600,2.2279100 435906 4633261 1918 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-613_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-611_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-612_0.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 105|106|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96891 Can Trezó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trezo <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. La barbacana és de colls de fusta i llates amb mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i simètrica, tot i que la manca de revestiment a les plantes pis (pedra amb obra vista) trenca la composició vertical i genera una lectura horitzontal del conjunt, diferenciant la planta baixa dels pisos superiors. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els pisos superiors, s’organitzen en tres eixos, amb obertures balconeres, agrupades en un sol balcó a la primera planta. Aquest, té llosana de formigó i baranes de forja complexa treballada amb motius geomètrics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els emmarcaments de les obertures són d’obra vista i al segon pis es converteixen en el mateix revestiment de la paret que abraça tota la superfície. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, els balcons no tenen volada, i presenten baranes amb barrots simples.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa té tres portals. Dos de grans dimensions, i un tercer que dona accés a les plantes superiors, i està situat a un lateral.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-31 c. Barcelona, 55 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Vall-llovera. Als baixos hi havia una botiga de queviures i cansaladeria que estava regentada, els darrers temps, per la Maria Vall-llovera. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8478800,2.2282800 435936 4633175 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-623.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 102|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96911 A les persones donants de sang https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-les-persones-donants-de-sang XXI <p><span><span><span>Escultura exempta feta en pedra blanca, bloc monolític amb formes sinuoses que alterna la talla polida amb la rugositat pròpia de la pedra sense desbastar. Presenta formes arrodonides que penetren el bloc formant buits o travessant totalment la peça. Al costat, un plafó amb dos textos homenatgen als donants de sang: </span></span></span></p> <p><em><span><span><span>Sang és vida</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La teva alegria és la meva alegria.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El teu dolor és el meu dolor.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La meva sang és la teva sang.</span></span></span></em></p> <p><span><span><span>Gabriel Gracia Patiño</span></span></span></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Solidaritat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Gràcies, amic o amiga desconeguda.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Una mica de tu em va salvar la vida,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>amb el mateix gest jo en salvaré d’altres.</span></span></span></em></p> <p><span><span><span>Montserrat Olmo Salas</span></span></span></p> 08283-32 cruïlla del carrer Torras i Bages amb el carrer Travessia <p><span><span><span>Inaugurat el 27 de novembre de 2022, el monument s’emmarca en la campanya portada a terme per la Federació Catalana de Donants de Sang, que té l’objectiu d’aglutinar, fomentar i divulgar la donació altruista de sang i plasma a Catalunya. L’entitat ha liderat, arreu de Catalunya, la construcció d’escultures dedicades als donants de sang. Els ajuntaments col·laboren amb el patrocini de les escultures, fent que el municipi tingui un lloc destacat d'agraïment, dedicat als seus donants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La col·locació d’aquest monument a Tona va anar lligat a un procés de participació ciutadana. per escollir la ubicació. Pel que fa al text que acompanya al monument, es va determinar per mitjà d’un concurs de textos també participatiu.</span></span></span></p> 41.8492710,2.2268704 435820 4633330 2022 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96911-p1090718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96911-p1090719.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Pere Parés Bartrina 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96912 La Canal https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canal-1 <p><span><span><span>BOECK, Lourdes i PUIGFERRAT, Carles (1996) 'La Canal. Història i arquitectura d’una gran masia'. Llibre de Tona. Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIBERT, Josep (1947). Els castells catalans. Editorial Milla, Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1992). Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe OIiva. edició a cura d'A.M. Mundó, Institut d'Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1978). El monestir romànic de Sta. Maria de l'Estany. Artestudi Edicions, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1986). “Els béns del monestir de l'Estanya Tona”. Tona, Libre de l'any 1985.Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT, Joan (1995). “La masia”. L'Avenç, núm. 193. Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALL, Felip (1986). “Històries de Tona. Colònies escolars”, Tona. Llibre de l’any 1985. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILÀ, Joan (1973). El món rural a Catalunya. Editorial Cuiral. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2005). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona Eumo Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24400'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XVII, XIX En procés d’enrunament total <p><span><span><span>Runes del que va ser el mas de la Canal, un immoble històric de Tona. </span></span></span><span><span><span>Actualment, només es conserven parcialment les façanes perimetrals de la casa a nivell de planta baixa, que formen una planta gairebé quadrada, que deuen pertànyer a la última refacció important de la casa, al segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció era de pedra irregular i tàpia, amb les obertures amb muntants i llindes de pedra ben treballada. A la part sud es conserva parcialment una porta principal dovellada feta amb arc de mig punt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn del mas és avui un bosquet amb un parc públic, on destaca un molí de vent que treia aigua d’un pou per regar els camps de conreu. </span></span></span></p> 08283-33 c. d’Antoni Figueras i c. de Maria Vivet <p><span><span><span>Com a lloc, la Canal està documentat des de l’any 1027, i el mas des del 1123. La Canal era una masia de planta baixa, amb un alçat de tres plantes i golfes. La casa era coberta a quatre vessants i coronada per un cos central quadrat amb una petita torre al capdamunt. És probable que l’última construcció es realitzés sobre alguna de més antiga a mitjan del segle XIX. La façana de migdia, on es conserva parcialment la porta d’entrada, destacava per presentar una galeria d’estil isabelí estructurada a partir de quatre dobles arcades. sense mainell. Entremig hi havia pilars de secció quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El topònim de “la Canal” és ben significatiu de l'indret. Equival a la paraula rec i evoca com deurien ser les terres on més endavant s'hi documentarà el mas Canal. Aquesta masia és emplaçada a la part de ponent del Verinal, una gran esplanada de terres baixes on hi anava a raure el torrent de la Font Morta o de Sot Flori i on tal vegada ja al segle XI hom havia obert alguns canals o recs de desguàs per posar en conreu aquestes terres (BOECK, PUIGFERRAT; 1996).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de la Canal està documentat des de 1027 i el mas des del 1123. L'any 1027, una dona que es deia Belleda va fer donació al monestir de Sta. Maria de Ripoll d'unes cases i unes terres. Ja l’any 1123, els Centelles, un llinatge destacat de la Plana, apareixen com a senyors del mas, el qual donaren al monestir de Santa Maria de l’Estany. D'altres senyors tenien dret sobre el mas Canal en aquests moments, que van anar donant al mateix monestir, fins a l’any 1194, que Guillem Ramon de Montcada, senyor del castell de Tona, renuncia als seus drets al mas perquè quedés definitivament en les mans del monestir de l’Estany. El cenobi perllongà el seu domini sobre la Canal fins a la segona meitat del segle XIV, quan van vendre el mas. (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>És probable que la Canal passés al benefici de Sant Lluc i Sant Blai instituïts a la catedral de Vic. Al començament del segle XIX, l’hereu del mas -de la família Canal- encara pagava cada any un cens al prevere que ostentava el benefici (Lleopart, 2005).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Canal és el primer hereu reconegut del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És en terres d’aquesta propietat al costat del camí ral, que es comencen a construir unes quantes cases, que originen el poble actual de Tona al segle XVI. (Lleopart,2005)</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII es troben diferents hereus de la Canal com a càrrecs públics municipals. El primer conegut és Josep Canal que el 1689 era síndic de la universitat del terme de Tona i que segurament dona suport a l’aixecament dels Barratines. (POUM,2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segle XIX el mas adquireix l’aire senyorial amb el qual apareix en les imatges que es conserven. La decadència de l’immoble arriba a mitjans d’aquest segle, quan Josep Canals se la ven pels deutes que té, a Jaume Guix i Segura. A partir d’aquí el mas va anar passant de mans contínuament. (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, de 1930 al 1937, va servir de casa de colònies d’estiu de la Lliga d’Higiene Escolar de Sabadell (Lleopart, 2005). El bosquet del costat era zona d’esbarjo dels nois i noies del poble, com la bassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1988, el mal estat de l’immoble fa que els últims masovers que hi vivien des de 1914, marxessin. L’última propietat va vendre el mas a l’Institut Català del Sòl l’any 1994. Aquest fet va permetre la creació de la sala la Canal, un local municipal destinada a l’activitat cultural inaugurat l’any 1995, i la urbanització de la finca, que ha donat lloc al naixement d'un nou barri del poble, el barri de la Canal (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’amenaça de ruïna va provocar l’enderrocament del mas l’any 2001.</span></span></span></p> 41.8518619,2.2309688 436163 4633614 1123 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-2024-02-22-121027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-p1090517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-img20240501193158.jpg Legal Modern|Contemporani|Isabelí|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons els redactors del (POUM, 2011), l'edificació original tenia molt interès com exemple del patrimoni rural. Ara, desaparegut quasi del tot l'edifici, s'ha convertit, de fet, en un jaciment arqueològic. 94|98|100|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96931 Col·lecció d’objectes arqueològics de Tona dipositats al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-arqueologics-de-tona-dipositats-al-museu-arqueologic-de-catalunya-mac II-I aC <p><span><span><span>La seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) té registrades diverses entrades de materials arqueològiques procedents del municipi de Tona. D’algunes d’elles hi ha molt poca informació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La peça més rellevant és un plat ceràmic de vernís negre (MAC BCN-047275) procedent del jaciment arqueològic del Camp de les Lloses. Dimensions: Dv 245 x Db 80 x h 40 mm. Datada entre -125 i -75 aC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El MAC compta amb dos registres més, es tracta de material de campanya d’una intervenció arqueològica identificat com procedent de “Sitges davant del Camí de Tona”<span lang='CA'><span><span> (</span></span></span>MAC BCN-047405); i un altre capsa que només té la referència de “Tona” (MAC BCN-048160), també de material arqueològic d’una campanya d’intervenció. No hi ha informació de cap de les dues campanyes, ni ha estat estudiat el volum i el material que puguin contenir els dipòsits citats.</span></span></span></p> 08283-34 Passeig de Santa Madrona, 39-41 | Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona 41.8498721,2.2291940 436013 4633395 08283 Tona Fàcil Bo Legal i física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) El plat de ceràmica de vernís negre va ser exposat en la gran exposició sobre el món ibèric, “L’enigma ibèric, arqueologia d’una civilització”, celebrada al MAC – Barcelona entre el mes de maig de 2021 i el gener de 2022. La imatge és propietat del MAC. 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96932 Col·lecció d’objectes arqueològics de Tona dipositats al Museu d'Art Medieval (MEV) https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-arqueologics-de-tona-dipositats-al-museu-dart-medieval-mev <p><span><span><span>El Museu Medieval de Vic (MEV, Museu Episcopal de Vic) conserva 10 peces arqueològiques provinents del municipi de Tona:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Fragment de vora d’un vas d’època medieval. Ceràmica feta a torn, 4,6 x 3,6 cm aproximadament. MEV 11028.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Làmina de sílex. 2,5 x 1 x 0,5 cm. MEV 11218.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Columna mil·liar del procònsol Mani Sergi. De material de gres, època romana, 110 aC. 112 x 36,5 cm. Descoberta l'any 1954.</span></span></span> <span><span><span>Es pot llegir la inscripció: “M(anius).SERGIVS.M(ani)F(ilius) / PRO CO(n)S(ule) / (millia passuum) VII (septem)”. Mani Sergi, fill de Mani, procònsul, 7 milles. MEV 16500.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span> Estela funerària feta amb pedra rosada del Montseny, època ibèrica, segle III aC. 95 x 94 x 19 cm. Trobada l'any 1916, provinent del Mas Rimbau, Tona. Es tracta d’una estela funerària amb guerrers armats i llop. MEV 17152.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Plat de ceràmica de vernís negre, a torn, d’època romana, 125-90 aC. 4 x 20 cm Ø. Es tracta d’un dipòsit del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 2002. Provinent del Camp de les Lloses, Tona. Ceràmica campaniana B / Tipologia Lambolglia 5-7. MEV 24397.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Ara d’època romana, 125-90 aC. Feta en guix emmotllat. 11,2 x 10,2 cm. És un dipòsit del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 2002. Provinent del Camp de les Lloses, Tona. Ara anepígrafa portàtil i domèstica. Tipus 1 de Montón. MEV 24398.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Agafador de moble d’època romana, 125-90 aC. Feta en bronze. 10,5 x 5,8 x 1,7 cm. És un dipòsit del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 2002. Provinent del Camp de les Lloses, Tona. MEV 24399.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Fragment d'os i de petxina. Os, closca de petxina provinent del Puig de Tona. MEV 3315.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Puntes de sageta de Sílex. 2,2 x 1,4 x 0,3 cm; 2,5 x 1,8 x 0,4 cm. Es tracta de la donació d’Agustí Duran i Sanpere, el 1929. Provinent del Castell de Tona. MEV 8438 i 8439.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Destral d’època neolítica. Roca polida de 9 x 3,5 x 2,5 cm. Es tracta de la donació d’Agustí Duran i Sanpere, el 1929. Provinent del Castell de Tona. MEV 8440.</span></span></span></li> </ul> 08283-35 Plaça Bisbe Oliba, 3 08500 Vic 41.8499060,2.2290673 436003 4633399 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96932-02071011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96932-00860031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96932-02050041.jpg Legal i física Neolític|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Les imatges i els seus drets són propietat de © Museu Episcopal de Vic. 78|81|83|85|76 53 2.3 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96976 Ca la Filomena https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-filomena-0 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu..(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona, mil cent anys d'història, Col.lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona, Eumo, Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna..(2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 04/02. </span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/Zz8uf'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> XVII, XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i pis, i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és de peces prefabricades de formigó. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una façana molt modificada, i per tant asimètrica, però el conjunt preserva el volum originari. Cal destacar l’antiga portalada dovellada de punt rodó, actualment convertida en finestral, però que encara conserva una inscripció (</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>IHS. Francesch Verdaguer</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>) i la data de construcció, el 1630. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa, a l’esquerra de l’antic portal, hi ha una obertura, estreta, d’accés a l’habitatge. A l’altre extrem, sota el balcó del primer pis, un gran finestral amb reixa, que correspon a un local. Fins fa molt pocs anys, als baixos hi havia hagut oberta una merceria (ca la Filomena).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta primera, hi trobem un balcó contemporani que agrupa dues obertures balconeres, amb barana de barrots simples. Al costat, una finestra alineada amb la portalada de dovelles que ens recorda a la composició arquitectònica històrica.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-36 Pl. de l’Hostal, 2 <p><span><span><span><span><span><span>Antic hostal de camí ral que va donar nom a la plaça. Francesc Verdaguer és qui va obrir l’hostal, i formava part d’una de les nissagues més antigues al poble de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al pati de la casa es conserva, convertida en un esgraó d’una escala, una antiga llinda de la segona meitat del segle XVII corresponent a una finestra de la façana avui desapareguda. </span></span></span></span></span></span>La finestra era a la planta baixa, i es va desmuntar en fer el portal i l'aparador de la botiga.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En aquest hostal s’hi allotjaren les tropes i cavalleries al segle XVIII, sota el domini i a càrrec del Comú de Tona,</span></span></span></span></span></span></span> que en pagava l'estada.</p> <p> </p> 41.8501200,2.2283800 435946 4633423 1630 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96976-631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96976-632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96976-633.jpg Legal Contemporani|Eclecticisme|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) L’edifici s’havia anomenat també can Barbat i hostal d’en Verdaguer. Tot i la seva gran transformació, i la manca de coherència, és un edifici simbòlic, ja que representa els orígens històrics de Tona. 98|102|94 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96977 Casa de Pere Molera https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pere-molera <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, M. (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24381'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></p> <p> </p> <p> </p> XVII, XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos, i golfes. La coberta és a</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és de colls de fusta i llata amb rajola hidràulica decorada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici ha estat modificat després de diverses reformes, i presenta una façana simètrica, amb les obertures dels pisos superiors totalment renovades. Les obertures de la planta baixa presenten brancals i llinda de pedra, segurament reaprofitats de la construcció anterior. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaca la gran llinda de pedra que corona la gran obertura del local comercial actual amb la data de 1683. Al costat, una porta amb brancal de pedra, que dona accés l’habitatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-37 Pl. de l’Hostal, 7 <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, la carnisseria, la botiga de queviures, i la plaça de l’Hostal, que va rebre el nom gràcies a l’hostal d’en Verdaguer. Aquesta casa data del 1683, tal com posa la llinda, i ens testimonia el creixement d’aquest centre durant el segle XVII. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En aquesta casa hi va viure Pere Molera, militar que constava com a diputat el 12 de novembre de 1868, després de la revolta que va destronar Isabel II.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8473265,2.2283390 435940 4633113 1683 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96977-641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96977-642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96977-643.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) En fotografies dels anys 90, es pot veure una configuració de la façana totalment diferent, que s’aproparia a la construcció original del segle XVII. La llinda de pedra amb la data de la porta d’entrada s’ha reaprofitat en el gran portal actual. 98|119|94 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96978 Can Fosser https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fosser <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. El ràfec és de colls de fusta i llata amb rajol ceràmic cru. És una façana plana i no simètrica, organitzada per dos eixos de composició, amb obertures amb llinda de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar la manca d’arrebossat de la façana, que deixa la pedra vista i dona una aparença molt característica a la casa. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-38 Pl. de l’Hostal, 8 <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, la carnisseria, la botiga de queviures, i la plaça de l’Hostal, que va rebre el nom gràcies a l’hostal d’en Verdaguer. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8472700,2.2283100 435938 4633107 1870 - 1994 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96978-651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96978-652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96978-653.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96979 Mas Riambau https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-riambau <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 49-53.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2011) “La dispersió de la col·lecció arqueològica i d’art del Mas Riambau”.Llibre de Tona. Tona. Pàgines 46-50.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24430'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a>.</p> XII, XVIII - XIX <p><span><span><span><span><span><span><span>Diversos cossos conformen aquest conjunt senyorial envoltat per una zona de jardí i una bassa, tot delimitat per un mur-tanca, que s’obre al carrer amb una portalada de fusta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici principal consta de dues parts diferenciades, resultat segurament de les reformes i transformacions al llarg del temps. El cos principal, </span></span></span></span></span></span></span>del 1851 (segons consta a la llinda del portal),<span><span><span><span><span><span><span> és de planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos, i coberta de quatre vents. El ràfec és amb motllures i fris de dents de serra. La façana principal és d’estructura simple, i simètrica, amb un portal d’entrada de llinda recta i brancals de pedra. El primer pis està coronat per tres balcons amb barana de ferro forjat, i al pis superior tres finestres rectilínies, amb ampits motllurats. Tres ulls de bou rematen la composició al capdamunt. La part posterior a la principal presenta diversos trams de teulada de dos vessants, a diferent nivell. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana oest de l'edifici principal, hi destaquen dues obertures. Un balcó amb barana de barrots de ferro simple, amb obertura d’arc conopial amb decoracions motllurades, i decoracions a la pedra imposta. La segona obertura, una finestra amb ampit i brancals motllurats, i decoracions al lateral. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al cos principal se li adossa un altre d'allargassat al costat de llevant, amb un garatge a la planta baixa, i una terrassa i galeria al pis superior. Presenta una coberta a dos vessants i el carener paral·lel a la façana. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En l’extrem sud-est del conjunt principal, hi trobem una antiga cabana de planta quadrada, sense obertures, de doble vessant, i amb una entrada d’arc escarser. A la part posterior de l’edificació és visible la construcció en tàpia. L’interior està dividit en diversos espais. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tocant a la cabana, hi trobem una bassa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, una edificació allargassada, al llarg de l’Avinguda Riambau, formada per diversos espais i zones productives, amb planta baixa i pis, </span></span></span></span></span></span>que es correspon a un antic taller de fusteria.</p> <p>A l'interior de la masia hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme.</p> 08283-39 Avinguda Riambau, 26 <p><span><span><span><span><span><span>El mas és documentat des del 1263. Originàriament</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> s’anomenava mas Sala però a partir del segle XIV va prendre el nom de l'actual. Depenia, aleshores, de la família de cavallers Altarriba, de Sant Martí de Riudeperes (municipi actual de Calldetenes). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XIV, el mas Riambau es va quedar diversos masos de la zona del Barri, deshabitats a causa de la mortaldat i les emigracions per la fam i les epidèmies. La família Riambau va anar prosperant econòmicament i socialment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Els Riambau van acabar emparentats amb la família Barri o Desbarri, amos del mas Barri. A mitjan segle XVI l'hereu Miquel Riambau, fou batlle de Tona. <span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, e</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l mas Riumbau es reedificà vers el 1650, moment en què es van adquirir noves terres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'actual masia correspon a les reformes realitzades entre els segles XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Algunes de cases del carrer de Tona, que es va formar entre els s. XVI i XVII, van ser construïdes en parcel·les venudes per Riambau.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A l’inici de la Guerra d’Espanya, el 1936, el mas fou confiscat pel comitè local de milícies antifeixistes, i el seu propietari, Jaume Galobart Santmartí, va ser assassinat. La seva mort va significar el desmembrament de les propietats de Riambau. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8522934,2.2219845 435417 4633669 1650, 1851 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96979-1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96979-1183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96979-1184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96979-imatge-ipac.jpg Legal Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) El mas Riambau s’emplaça el sector històric de Tona, als peus del Pla del Castell, formant part d’un conjunt històric i arquitectònic del Barri, amb orígens al segle XI, juntament amb l’església de Santa Maria del Barri (Santuari de Lurdes), el mas Barri, can Postius i mas Gravat. 94|96|98|99|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96980 Font Morta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-morta <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. Pàgina, 108.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre d'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, C. i PUIGFERRAT, C. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgina 431.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX, XXI <p><span><span><span><span><span><span>L’actual font Morta, al final del passatge Josep Homs i tocant al carrer Joan Maragall, fou inaugurada l’any 2006 en honor al poeta Joan Maragall. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una estructura en prisma amb un coronament amb capitell, i dues piques quadrangulars amb el seu corresponent abeurador. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08283-40 c. Josep Homs / c. Joan Maragall.. <p><span><span><span><span><span><span>El topònim Font Morta es documenta des de l’any 1141 i significa «font estroncada».</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La font actual rememora una font antiga del mateix nom ubicada molt a prop, a la riba esquerra del torrent de la Font Morta, avui canalitzat (que es correspon al carrer Joan Maragall). A l’indret, a partir dels anys trenta del segle XX, s’hi va inaugurar un espai de trobada social i d’esbarjo “Esbarjo Prat de la Riba”, que era un petit parc per fer-hi les conegudes “fontades”. La font històrica, va estar en funcionament fins als anys seixanta del segle XX, moment en el qual unes obres d'urbanització van tapar el rec. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>No va ser fins el 2006 que es va inaugurar una renovació de la font, a l’inici del passatge Josep Homs, a l’exterior del nou parc de la Font Morta, que es va dedicar a l’escriptor Joan Maragall que va estiuejar al poble a inicis del segle XX (1909). La inauguració la va dur a terme un dels seus nets Pasqual Maragall i Mira. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8494693,2.2288286 435983 4633351 2006 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96980-2034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96980-2035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96980-2036.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Forma part del conjunt de fonts municipals que conformen el mobiliari urbà i serveixen per abastir d’aigua potable a la ciutadania.De l'antiga i original Font Morta en desconeixem l'arquitectura. 119|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96986 Gegants de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-tona XX <p><span><span><span>Els Gegants de Tona representen Josep, el Noi de Tona –un noi popular i excèntric nascut a Tona- i na Montserrat, de qui no hi ha informació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les mides i pes del gegant són: 4,10m i 73kg, i les de la geganta: 3,94m i 68kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Són construïts en cartró i pedra, amb una capa d’estuc i pintats. Van vestits amb robes característiques de la burgesia del segle XIX. </span></span></span></p> 08283-41 c. de la Font, 10 <p><span><span><span>Els gegants de Tona van ser creats el 1983 per l'escultor de Sant Joan de les Abadesses, Francesc Fajula, gràcies a la iniciativa de l'agrupació Sardanista de Tona. L’any 1986, Tona va ser proclamada la 2a Ciutat Gegantera de Catalunya i l'any 1988 van anar al Japó. A partir dels anys 90 del segle XX van deixar de sortir perquè es va dissoldre la colla. L’any 2000 la colla es va reactivar puntualment però poc després va tornar a desaparèixer. </span></span></span><span><span><span>Des del maig del 2022, s’ha recuperat la colla per tornar a ballar. L'any 2023 els gegants es van restaurar al complet, després de quaranta anys. El Taller d'escultura Casserras es va encarregar de recuperar el color original de les figures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gegant representa Josep Molera, un xarlatà i arrencaqueixals conegut arreu de Catalunya com el Noi de Tona. Va néixer al carrer Major als anys 50 del segle XIX i va morir l’any 1925 a Barcelona. La geganta, la Montserrat, hauria estat la seva dona.</span></span></span></p> 41.8500898,2.2291364 436009 4633419 1983 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96986-p1090091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96986-p1090092.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Francesc Fajula 98 52 2.2 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96990 Col·lecció d’art i etnogràfica de l’Ajuntament de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-i-etnografica-de-lajuntament-de-tona XX <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament acull una sèrie d’elements etnogràfic i artístics d’origen divers. Aquesta col·lecció ha estat formada al llarg del temps i conforma un inventari heterogeni d’elements patrimonials: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Bombo de fusta del sorteig dels quintos i tallímetre de mesurar els quintos, que s’utilitzaven anualment per determinar quan i a on s’incorporaven a l’exèrcit de lleva els homes que havien de fer el Servei Militar Obligatori. Aquesta tasca i la de mesurar al quinto acostumava a fer-se des de l’Ajuntament.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Maqueta del monument dedicat a Tona com a ciutat gegantera, ubicada a la rotonda del c. de Picasso amb Av. del Montseny. Tant la maqueta com el monument són obra de Josep Ricart i Maymir, reconegut escultor.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Maqueta de l’església de Sant Andreu del Castell (obra d’Artesania artística –JBuxó, Olost)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Maqueta de “la vida en els últims anys de la Sagrera de Sant Andreu del Castell”. Construïda i restaurada per Josep Prat i Font, il·lustra el període dels últims anys del segle XIX fins al 1929, quan l’espai queda definitivament deshabitat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Com a suport de la maqueta anterior, hi ha la taula d’una botiga del negoci tèxtil de la tonenca Maria Verdaguer Massana. La taula representa dues ve baixes, inicials dels cognoms, i procedeix de la botiga de confecció de roba interior femenina fundada a l’any 1916, ubicada a l’avinguda Diagonal 449 de Barcelona. Va ser dissenyada pel seu fill, l’artista Felip Vall Verdaguer un pintor, decorador i dibuixant tonenc de reconeguda trajectòria artística.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Estendard de l’extingida Societat Coral la Dalia Tonense.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Col·lecció de peces de pessebre cedits per Pere Boixadera i família.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Sèrie de 4 pintures, les quatre estacions que mostren quatre espais de Tona. Obra de Santi Aulet i Roma, reconegut pintor local.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Mural elaborat per l’Associació local la Dèria d’Art.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Escultura en pedra negra titulada “Mare i fill” de l’escultor Mike Munyaradzi (Zimbàbue).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Pintures procedents de concursos de pintura local. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Rellotge de paret de la marca Westminter Whittington.</span></span></span></li> </ul> 08283-42 c. de la Font, 10 <p><span><span><span>Aquests elements han arribat a l’Ajuntament al llarg del temps per diferents canals: ja sigui perquè són béns propis de l'Ajuntament que han quedat obsolets però que s'han conservat, exposats o no; perquè procedeixen de convocatòries de concursos (com és el cas d’algunes pintures); o bé, per cessió.</span></span></span></p> 41.8499700,2.2291200 436008 4633406 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96990-p1090654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96990-p1090663.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) varis 98 53 2.3 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96991 Arxiu municipal de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-tona <p><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (2017). “Els documents de la familia Vila del Carrer, un valuós fons de l’Arxiu Municipal de Tona”. Llibre de Tona. </span></span></span></p> XVIII, XIX, XX <p><span><span><span>El Servei d’Arxiu Municipal de Tona gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal, els documents de conservació permanent, fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Elements bàsics del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Tona:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons de l’Administració Local</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Patronat Casal d’Avis de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Escola Bressol Municipal la Cuca Fera de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Escola Bressol Municipal Pa amb Xocolata</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong>Fons Públics no municipals</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Jutjat de Pau</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consorci Portes del Montseny (2001-2007 )</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong>Fons privats</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Hermandad Sindical de Labradores (1937-1939)</span></span></span></p> <p><span><span><span>José García Ramos Segond (pel·lícules) (1927-1930)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cooperativa Fraternidad Obrera (1916-1938)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sociedad, La Trilladora Tonense (1919-1979)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Domènech Estradé Gri (1962-1962)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Família Bramon de Crespià (1574-1632)</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong> Col·leccions</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Col·lecció local (1881-1881)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Cruells (1947-1949)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Família Vila Vinyals de la Torre</span></span></span></p> <p><span><span><span>Felip Vall (1993-1997)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Falange Española Tradicionalista y de las JONS (1939-1947)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Revistona (1999-2021)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Veu de Tona (1977-2000)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Auroux (1958-1965)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ramon Batllés (1864-2019)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Terricabres Felius (1908-2005)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Família Serra Fortuny (1701-1900)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Coordinadora Anti-incineradora de Tona (1987-1989)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Família Serra Baucells (1968-1989)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dolors Roqueta (1776-1976)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mercè Rusiñol (1978-2006)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Colla gegantera de Tona (1983-1986)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fundació Osona Formació i Desenvolupament (2000-2011)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Gralla, revista estudiantil de Tona (1982-1986)</span></span></span></p> 08283-43 c. de la Font,10 (accés pel parc de la Font Morta) <p><span><span><span>La documentació municipal ha estat sempre conservada a les dependències de l'Ajuntament en els successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual. No havia estat tractada de manera sistemàtica abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes d’agost de 1999 i el mes d’abril de 2000. L’Arxiu de Tona forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2005 (Comunitat de la Xarxa d'Arxius Municipals, DIBA, <a href='https://xam.diba.cat/wiki/fons-ajuntament-de-tona'>https://xam.diba.cat/wiki/fons-ajuntament-de-tona</a>).</span></span></span></p> 41.8497600,2.2291200 436007 4633383 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96991-p1090610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96991-p1090637.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 56 3.2 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
96996 Cafè Orient https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-orient <p><span><span><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24390'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901542'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana és d’obra vista, perfectament simètrica dividida en tres eixos per pilastres. L’accés principal es troba al centre de la planta baixa, al costat dos grans finestrals. Totes les obertures es situen sota arcs de maó. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Al primer pis destaca una balconera llarga d’una sola llosana amb tres sortides, que s’emmarquen també amb arcs de maó. Aquesta arcs acaben en els extrem amb rajoles esmaltades vidriades de color verd, elements que suposen l’única decoració no realitzada amb maó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El primer pis i el segon estan separats per una faixa decorativa, que juga amb la disposició dels maons. El segon pis està resolt amb els mateixos arcs, però les obertures són finestres. La part superior queda tancada amb cornisa i novament s’utilitzen els maons per fer una composició decorativa, consistent en un ràfec que emula mènsules. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A l’interior destaca l’ús de pilars de fossa a la planta baixa.</span></span></span></span></span></p> 08283-44 Plaça Major, 4 <p><span><span><span>El Cafè Orient es va construir vers 1921-1922 per iniciativa de l’empresari Josep Vall-llovera Puigferrat, antic cafeter del Racó (un altre local). Hi havia el cafè, una fonda i una sala de teatre, cinema i ball. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil s’hi va aixecar un segon pis i es va perdre el coronament original d’estètica modernista. El 1956 el mateix Josep Vallllovera va fer bastir un modern cinema de nova planta en el solar contigu a l’edifici.</span></span></span></p> 41.8502500,2.2288100 435982 4633437 1921-1922 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96996-p1090574.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96996-p1090575.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97059 Ajuntament de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-tona <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24364'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos i golfes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta principal és centrada enmig de l’edifici, d’arc de mig i dovellada. Un altre portal s’obre al costat, d’arc rebaixat i també dovellat. A l’altre costat, dues finestres presenten muntants de pedres rebaixats i llindes decorades amb motllures d’angles rectes que configuren un fals arc conopial. Aquestes peces descansen sobre permòdols decorats i semblen reaprofitades d’alguna altra construcció. Al primer pis destaca una balconada continua de cinc obertures emmarcades igualment en pedra buixardada. Sobre l’obertura central, enmig de la façana, hi ha un escut amb la senyera i corona reial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pis superior es repeteix la mateixa composició que al primer, però amb balcons individualitzats. La part alta de la façana presenta faixa decorativa i cinc ulls de bou, abans de ser coronada per un ràfec de biguetes de fusta</span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-45 c. de la Font, 10, <p><span><span><span>Iniciat el segle XX, l’Ajuntament ocupava una casa de la plaça Major, </span></span></span>en un solar que havia ocupat, possiblement, la carnisseria del terme segles abans<span><span><span>. Durant la Guerra Civil, es va traslladar al convent de la comunitat de carmelites de la caritat, al carrer de Barcelona, i des de la postguerra, l’Ajuntament ocupà de nou l’antiga casa de la Confraria </span></span></span>de paraires i teixidors, que també havia utilitzat en altres èpoques<span><span><span>, fins a l’any 1975, que s’inaugurà l’actual edifici (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p> <p>El nou edifici es va construir en el solar de l'antiga fàbrica d'embotits de ca la Balaguer, tancada des de feia molts anys, que es va enderrocar. L'edifici és obra de l'arquitecte Josep Travesa Vila.</p> 41.8500099,2.2291185 436008 4633410 1975 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97059-p1090106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97059-p1090105.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Josep Travesa Vila 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97087 “Xalet” del carrer Sant Joaquim https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-carrer-sant-joaquim <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33031'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici aïllat dins una parcel·la enjardinada. Constituït per una planta principal en forma de L, i un annex adossat de planta rectangular. El conformen una planta baixa i un pis, que s’obren a través d’obertures àmplies d’arcs rebaixats i a nivell. Destaca la porxada de la planta pis amb columnes d’obra vista. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teules a dos vessants.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-46 c. Sant Joaquim, 2 41.8564700,2.2285800 435969 4634128 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97087-xalet1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97087-xalet3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97088 Conjunt escultòric “La Conversa” https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-escultoric-la-conversa XX <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt escultòric constituït per set unitats escultòriques de diferents dimensions, fabricades amb ferro forjat, i que representen una conversa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Del conjunt hi ha dos grups d’escultures diferenciats. El primer, són dues escultures de poca alçada, molt properes entre sí, i que expressen moviment. El segon, són quatre escultures d’alçada similar, allargassades, properes entre elles, talment fossin un grup de persones conversant. Un dels elements escultòrics, recorda un cistell o bossa. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-47 c. Barcelona, 47 <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt inaugurat el mes de novembre del 2002, juntament amb la reforma dels carrers Barcelona i Major. Acció realitzada amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8484200,2.2280600 435918 4633235 2002 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97088-2082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97088-2083.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Mercè Iglesias A la placa commemorativa hi surt el nom de l’autora de l’obra, Mercè Iglesias. 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97089 L’Estanc. Habitatges del c. Major 04 https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanc-habitatges-del-c-major-04 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La composició de la façana és simètrica amb tres eixos. L’eix central és on es situa la porta d’entrada als baixos i una finestra a cada pis, enmig de la façana, amb un</span> revestiment arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa hi ha dos locals comercials, un a cada banda de la porta d’accés als pisos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Al segon i tercer pis, els dos eixos laterals presenten balcons amb obertures, més grans i de pedra al primer pis mentre que al segon són més petits i de formigó. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics. Cal destacar l’emmarcament en pedra de les obertures del primer pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’última planta presenta finestres de mida diferents, que probablement han estat modificades respecte el que devia ser l’edifici original. La façana es tanca a la part superior amb una barbacana amb ràfec de biguetes ceràmiques.</span></span></span></span></span></p> 08283-48 c. Major, 4 <p><span><span><span>El nom li ve de l’estanc regentat per la família Casas obert a la planta baixa des de, com a mínim, els anys trenta del segle XX. </span></span></span></p> 41.8506100,2.2283300 435943 4633478 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97089-1p1090309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97089-p1090310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97089-p1090311.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) També s’havia anomenat ca l’Homs o ca l’Aubanell (ROVIRA, 2023).Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97090 Can Serra Blanch https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-blanch <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La composició original de la façana queda definida per dos eixos, però hi ha una remunta moderna amb un tercer pis. <span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span> L’edifici presenta la façana avançada respecte a les finques veïnes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa és actualment un local comercial i la porta d’accés als pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, els dos balcons tenen llosana de pedra i baranes amb decoració geomètrica. Els del segon pis són iguals però més petits de mida. Les obertures estan emmarcades en pedra. A nivell de cada forjat, destaca una faixa decorativa que divideix els pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’últim pis, de factura més moderna, no alinea les obertures amb els eixos de simetria. Les finestres són rectangulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Atès que la façana no està alineada amb l’immoble número 3 del carrer, es genera un espai de façana lateral on també hi ha obertures: una finestra d’arc rebaixat al primer pis, i finestres a la cantonada que s'obren a les dues façanes, als pisos superiors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La barbacana és plana i arrebossada.</span></span></span></p> 08283-49 c. Major, 5 <p><span><span><span>Als baixos de l’edifici hi va haver la Merceria Blanch, fins al final dels anys setanta o principi dels vuitanta del segle XX. La Maria Blanch portava la botiga i el seu marit, fill del mas Taravau, era en Serra, i feia de taxista. En tancar, s’hi va instal·lar una oficina del Banc Popular, actualment hi ha un altre local comercial (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8506900,2.2282900 435939 4633487 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97090-p1090302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97090-p1090303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97090-p1090304.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut el nom de ca la Susanna, ca l’Apotecari.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97091 Can Sastre https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sastre-0 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. <span lang='CA'>La composició de la façana és simètrica</span> <span lang='CA'>amb dos eixos i e</span><span>l revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa és actualment un local comercial i suposa un gran buit a la façana. El primer pis presenta dues obertures amb balcons individuals amb llosanes de formigó motllurat i baranes amb decoració geomètrica a les cantonades. Al pis superior, un únic balcó ressegueix la façana amb una barana diferent de l’anterior. El voladís de la part superior destaca per estar fet íntegrament en fusta, amb els colls molt treballats i amb llates també de fusta entre les bigues. </span></span></span></span></p> 08283-50 c. Major, 7 <p><span lang='CA'><span><span>Havia estat la casa de la família Serra. Ramon Serra, sastre, n’era el cap de casa vers el 1950. Els Serra tenien taller o cosidor, on treballava la família i algunes empleades (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8507800,2.2283000 435940 4633497 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97091-p1090273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97091-p1090271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97091-p1090274.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut el nom de cal Jep Nica (ROVIRA, 2023).Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana, tot i no ser la original (les reformes continues han transformat molts elements) doten de caràcter el paisatge urbà del centre, gràcies a elements com la barbacana de fusta (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97092 Can Cintet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cintet-0 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. Presenta façana simètrica, organitzada per dos eixos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa està formada per un habitatge i un local. Respon a la composició general de la finca, és ordenada i manté els eixos. <span><span><span>H</span></span></span>i ha una inscripció en l’emmarcat de pedra de 1831.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als pisos, les obertures estan emmarcades en pedra i donen a balcons amb llosanes de formigó motllurades. Obertures i balcons són més petites al segon pis.<span lang='CA'> Les b</span>aranes dels balcons són de forja i estan decorats amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca el contrast entre el revestiment del segon pis i els baixos (<span>arrebossat de ciment pintat), respecte al</span> del pis primer, de pedra vista col·locada de pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part superior de la façana, és singular la barbacana de colls metàl·lics geomètrics, fetes de forja i col·locades a manera de mènsules, amb una cinta metàl·lica que recorre tota la barbacana, l’entrebigat de la qual s’ha fet de paviment hidràulic de colors amb motius decoratius vegetals i geomètrics. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-51 c. Major, 8 <p><span><span><span><span>Era la casa de la família Molera (i Baulenas Molera). La família es va dedicar a fer de transportistes a Barcelona (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p> 41.8506300,2.2280800 435922 4633480 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97092-p1090290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97092-p1090292.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. La barbacana i les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97107 Conjunt de cases del carrer Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-nou-0 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/4,6,8.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Tres habitatges entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. L’estructura de la barbacana o ràfec és la mateixa en els tres casos, amb colls de fusta treballats amb decoració ondulant, i llates de rajoles hidràuliques amb decoracions geomètriques diverses, i tonalitats terroses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 4 d’aquest conjunt és el que presenta la façana més transformada i asimètrica. A la planta baixa, la presència d’un local comercial i el revestiment exterior amb rajola grisa trenca la simetria que podria haver tingut en origen l’edificació. Al pis superior, tot i les reformes evidents, hi trobem una organització d’obertures que s’assimila molt a la resta del conjunt esmentat, amb un balcó corregut que organitza l’eix. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 6 del conjunt, presenta simetria a la façana, amb una organització per eixos ben definits a través d’obertures simples i sense decoracions. Destaquen a la planta baixa les tres portes d’entrada a la finca que són fruit dels canvis en la distribució interna al llarg del temps, i al primer pis trobem obertures balconeres, amb barana treballada amb decoració i barrots, simples. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 8 d’aquest conjunt, presenta una simetria organitzada en eixos ben definits a partir de la porta d’entrada a l’edifici. La simetria s’estén en els dos pisos. Destaquen altra vegada els dos balcons correguts, amb dues obertures en cadascun d’ells, i dues obertures de grans dimensions a la planta baixa que donen accés a places de pàrquing. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-52 c. Nou, 4-6-8 <p><span><span><span><span><span><span><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis (LLEOPART, A: 2006). A</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>quest context va facilitar també un recreixement urbanístic fora dels eixos històrics pròpiament, i més enllà de la plaça de l’Hostal, es varen allargar nous eixos urbans importants com l’actual carrer Nou. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d’aquest conjunt de cases és fruit d’aquest moment (ROVIRA, 2023). Els expedients Núm. 1928/9 i Núm. 1933/8 consultats de l’arxiu municipal de Tona, mostren com a finals dels anys vint i inicis dels trenta del segle XX, es varen demanar permisos d’obra per a la construcció de com a mínim el número 6 i 8 d’aquest conjunt, edificis propietat d’Antonio Granada i Josep Duran, respectivament. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8469400,2.2280800 435918 4633070 1928/1933 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-661_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-662_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-663_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-664_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-665_0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Segons Ana Rovira (ROVIRA, 2023), aquest conjunt de cases respon a la urbanització del carrer a inicis del segle XX, amb un llenguatge constructiu propi d’aquell moment, seguint una coherència constructiva respecte l’entorn urbà. 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97108 Can Serramontmany https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serramontmany <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/21.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. La teulada presenta dos nivells de construcció, definint dos cossos que podrien correspondre a dos moments constructius diferents, o a dues finques separades en origen. Aquest fet provoca la manca de simetria a la façana, tot i la seva simplicitat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures del primer pis són finestres de formes simples, i es disposen en línia, cadascuna d’elles, amb les obertures de la planta baixa, que corresponen a les portes d’entrada a l’edifici. Una d’elles, és l'accés a un local comercial. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La capa de morter i pintura que revesteix la façana tapa l’existència de brancals de pedra a les obertures, i fins i tot impedeix que es visualitzi una inscripció damunt la porta d’entrada al local que denota la seva antiguitat: “[Pui] g xoriguer”, amb la data de 1789.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-53 c. Nou, 21 <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, i la plaça de l’Hostal. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XVIII, Tona tenia gairebé un centenar de cases que conformaven el nucli urbà, amb famílies que es dedicaven als oficis artesanals i a l’agricultura (LLEOPART, A: 2006). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La construcció en qüestió, datada l’any 1789, correspon a aquest moment d’incipient creixement urbà. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8460700,2.2279700 435908 4632974 1789 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97108-671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97108-672.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva (l’austeritat i la presència, encara que mig maquillada, de brancals i llinda de pedra) podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins el XVIII, ja que segueix una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97112 Can Pep https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pep-1 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023). Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SARDÀ, Josep (2004). “La sang no es cobrava mai”. D-Tonació. Tona, 17 de desembre de 2004.</span></span></span></span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab en dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal, i e<span>l revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un local comercial i la porta d’entrada als dos pisos superiors. Els pisos tenen obertures amb balcons amb llosana de pedra, el del primer pis més gran que el del segon. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics. Les finestres laterals del segon pis són fruit d’una refacció posterior. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls de fusta treballats i mosaic hidràulic blanc entre les bigues.</span></span></span></p> 08283-54 c. Major, 9 <p><span><span><span>L'edifici també ha rebut els nom de can Rajol i can Pere dels Esclops. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Casa de la família Sardà i posteriorment de la família Homs. El nom li ve del cansalader Josep Sardà Puigseslloses, que, juntament amb la seva esposa Pilar Roqueta Vilalta, es van establir en una cansaladeria ja existent en aquest mateix lloc (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8508300,2.2283200 435942 4633502 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97112-p1090265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97112-p1090267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97112-p1090268.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona. 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97113 Ca la Nica https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-nica <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles(2017) “Els documents de la familia Vila del Carrer, un valuós fons de l’Arxiu Municipal de Tona”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional i dos crugies paral·leles. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener és paral·lel a la façana. <span lang='CA'>La composició de la façana és simètrica, i el</span><span> revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa és divideix en dos locals comercials, en un dels quals s’integra la porta d’accés als pisos, fet que manté la simetria de la façana. Una faixa decorativa separa el primer pis, que presenta dues finestres més petites i quadrades. El voladís a la part superior de la façana és simple, de ràfec pla continu sense colls, pintat igual que la façana</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca enmig de la façana un escut amb la inscripció del monograma “IHS”, la paraula “Vila” i la data de 1573. L’escut acaba a la part inferior amb una creu.</span></span></span></p> 08283-55 c. Major, 10 <p><span><span><span>Casa de la família Montmany, dedicats tradicionalment a fer de sabaters. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa la fer construir, el 1573, el boter i mestre fuster Lluís Vila, fill de Joan Vila, pagès de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, i de la seva esposa Bartomeua, en un solar que havia estat del mas Riambau. La família Vila (o Vila del Carrer) va viure en aquesta casa fins el 1682. Després es van traslladar a l’actual finca del carrer Major número 12 (la finca contigua). La casa la tenien en lloguer i, possiblement al segle XIX o a principi del XX, se la van vendre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1718 hi vivia el sastre Joan Prat. El portal rodó del segle XVI, modificat, que hi havia als baixos, va desaparèixer en reformar-se la botiga i la façana de la casa. Només se n’ha conserva la clau del portal amb un escudet esculpit i la data 1573, fixada a mitja façana, com a element decoratiu. (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8506900,2.2280800 435922 4633487 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97113-p1090277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97113-p1090278.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut el nom de can Vila Vell, can Vila Boter (ROVIRA, 2023) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana, tot i no ser la original a causa de reformes successives, doten de caràcter el paisatge urbà del centre, pel seu volum i composició i elements originals (ROVIRA, 2023). 98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97114 Can Sebastià o Can Vila del carrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sebastia-o-can-vila-del-carrer <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PUIGFERRAT, Carles; GRAU, Josep Maria. (2012) “Diari d’un fejocista tonenc. Sebastià Buxaderas Roqueta (octubre de 1937 – abril de 1938)”. Ausa [Vic], vol. XXV, núm. 170, pàg. 791-838.</p> <p>PUIGFERRAT, Carles. (2017). “Els documents de la família Vila del Carrer, un valuós fons de l’Arxiu Municipal de Tona”. Llibre de Tona [Tona], 2017, pàg. 34-44.</p> <p>VILAMALA, Jordi. (2014)'Tona i la Guerra de Successió (1705-1714)'. Llibre de Tona [Tona], Ajuntamen de Tona, pàg. 39-43 (fotografia de la inscripció de la sala).</p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVII, XVIII XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dos crugies paral·leles </span></span></span>(una d'elles, doble, que correspon a la sala del pis principal)<span><span><span>. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener és paral·lel a la façana. <span lang='CA'>La composició de la façana actual és asimètrica, però cal tenir en compte que originalment era simètrica. La venda de la crugia de la dreta </span>(ROVIRA, 2023)<span lang='CA'>, va fer que aquesta part de l’immoble evolucionés de manera diferent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició queda definida per dos eixos, sobre l’eix principal (a la dreta façana, segons l’observador), es situa al primer pis un balcó allargat que agrupa dues obertures emmarcades en pedra, per damunt la llinda de les quals destaquen els arcs de descarrega de pedra disposada a sardinell. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El pis superior presenta només una finestra emmarcada en pedra. L’eix de l’esquerra només té una finestra gran al pis inferior i petita al segon, de les mateixes característiques que les descrites anteriorment. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La barbacana que tanca l’edifici és plana amb colls de formigó i entrebigat arrebossat amb morter ciment. A les plantes baixes hi ha dos locals. </span></span></span></span>Un és una sala d'exposicions de la Fundació Privada Buxaderas-Grau i l'altre, una botiga. El seu portal de pedra es correspon a l'antic portal major de la casa i porta inscrita la data '1682', data de construcció de l'edifici.<span><span><span><span lang='CA'> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons la descripció de Carles Puigferrat, l</span></span></span></span>a sala del primer pis conserva el paviment de posts de roure i part de la fusteria (porta, armari encastat) original. A l'alcova contigua, hi ha una capelleta barroca, a manera de fornícula, amb decoració de relleus de guix. També hi ha una inscripció de la primera meitat del segle XVIII en una de les portes de la sala principal, en què es diu que mossèn Josep Vila, filla de la casa, rector de Sant Martí de Centelles, hi morí el 14 d'octubre de 1714, a l'edat de 70 anys, deixant instituïda una causa pia per pagar el dot a donzelles pobres i estudis a joves que volguessin seguir la carrera eclesiàstica (VILAMALA, 2014).</p> 08283-56 c. Major, 12 <p><span><span><span>Va ser la casa pairal de la família Vila (o Vila del Carrer o Vila Boter). Els Vila van ser una de les primeres famílies que es van establir al segle XVI al carrer Major, llavors camí ral de Barcelona a Vic, que va ser el nucli inicial del poble actual. Lluís Vila, boter i mestre fuster, originari de Santa Eulàlia de Riuprimer, es va establir a Tona vers el 1568 i el 1573 va fer-se construir una casa, can Vila Vell (actual número 10 del carrer Major). Els Vila es van enriquir entre els segles XVI i XVII a l’ombra de l’expansió del negoci del vi i fent de paraires, i van convertir-se en la família més rica del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El boter Joan Vila Aranyó, hereu de la casa, i fill de Jacint Vila Oller, també boter, va fer construir el casal del carrer Major 12, adossat a la primitiva casa Vila. A la llinda de l’antic portal hi figura la data de 1682. Es tractava en origen d’una casa de tres cossos o crugies, el central corresponent a la sala del primer pis, i amb capella privada. El cos de tramuntana, molt transformat, ara forma la finca número 12bis. Era el sector on hi havia a la capella i, segons informacions orals dels paletes que hi van treballar en la darrera reforma, els sostres d’aquest sector tenien decoració de pintura mural (sembla que ara amagada per un fals sostre).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hereu i paraire Joan Vila Viladelmàs va ser partidari de Felip V durant la Guerra de Successió. Va ser noment batlle de Tona i Collsuspina el 1723. Durant el segle XVIII, els Vila del Carrer van tenir un paper molt destacat en la campanya per aconseguir que es construís al carrer de Tona una capella o nova església parroquial i, a principi del s. XIX, van finançar la construcció de la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Desemparats a la nova església parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Net de Joan Vila Viladelmàs i hereu de la casa va ser el doctor en dret, Fèlix Vila Vila, que passà a residir a Barcelona, al barri de Sant Pere de les Puelles. Exercí de lletrat de la Reial Audiència de Barcelona. Fèlix Vila va conservar les seves propietats a Tona, entre altres can Vila Vell i can Vila Nou, que devia arrendar en gran part (excepte el principal de la finca del carrer Major 12).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sempre van mantenir la casa de Tona. Els Vila s’emparentaren amb famílies d’hisendats i de burgesos de Barcelona i el seu entorn. El 1929, el darrer hereu, Josep Maria Vila Fàbregues, farmacèutic, es traslladà a viure a Tona, on obrí una oficina de farmàcia als baixos de l’antiga casa pairal i la família passà a residir als pisos superiors. La farmàcia Vila restà oberta fins el 1946; llavors la família va retornar a Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al principi del segle XX als baixos de can Vila hi havia oberta la botiga de queviures i ultramarins <em>La Confiança</em>, propietat d’una família de forners i pastissers establerta al mateix carrer (número 16, can Ramonet). Sebastià Buxaderas Roqueta era el quart dels cinc germans d’aquesta família. Als anys seixanta comprà can Vila, que llavors era en venda i en molt mal estat. La va rehabilitar i en va fer el seu domicili. Als baixos hi obrí una botiga <em>Spar</em>, un dels primers autoserveis que hi va haver a Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arran de la mort de la seva vídua, Roser Grau Subiranas, el 2020, l’edifici ha passat, per disposició testamentària, a la Fundació Privada Buxaderas-Grau. Des del 2008 ja n’era propietària d’una part dels baixos, on hi ha una sala d’exposicions, gràcies a una </span></span></span></span><span><span><span><span>donació de la mateixa Roser Grau, que va ser la fundadora i primera presidenta de la Fundació. (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p> 41.8507900,2.2280800 435922 4633498 1682 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97114-p1090282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97114-p1090285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97114-p1090286.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també va rebre el nom de can Vila o can Vila del Carrer.Segons la valoració d'Anna Rovira, és una de les finques de gran valor simbòlic i identitari del poble, perquè es va construir en el camí ral de forma primerenca, fet que va generar un nou centre al poble i va contribuir que s'hi construïssin més cases (ROVIRA, 2023). 98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97115 Can Pio https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pio <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span>LLEOPART, Anna i PUIGFERRAT, Carles. </span></span></span><span><span><span>(2016). “Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (1997). “Itinerari d’un artista”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALL, Pilar (2018). “Una dona d’empenta. Maria Verdaguer Massana i la creació dels sostenidors globus”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies paral·leles. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La façana presenta una composició simètrica, organitzada en un eix per crugia. <span>El revestiment és un arrebossat de morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa actualment té quatre obertures, de les quals dues (porta i finestra núm.15) procedeixen de la partió d’un antic portal. La gran finestra del número 13 és la transformació d’un altre portal (ROVIRA, 2023). Finalment, hi ha una porta que no queda alineada amb cap eix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, les obertures, de mides diferents, estan emmarcades en pedra. Tenen sortida a balcons, també de mides diferents, el de la dreta quasi no té voladís. Tenen llosanes de pedra i baranes de barrots de forja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, els balcons són sense vol i les obertures són probablement transformacions d’antigues finestres (ROVIRA, 2023)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca com a tancament de la façana per la part superior, la barbacana de colls de fusta amb mosaic hidràulic de color blanc i blau.</span></span></span></p> <p>A l'interior, l'espai que dona a la part del darrere, té interès arquitectònic. Destaquen especialment els grans finestrals que hi ha.</p> 08283-57 c. Major, 13-15 <p><span><span><span>El nom li ve de Pio Vall Amblàs, secretari municipal (va ser-ne durant la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme). Fill de Centelles, on va néixer el 1887, es va casar amb la pubilla de la casa, Maria Verdaguer Massana. Es va jubilar el 1961.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’immoble té un cert simbolisme identitari per ser la casa pairal de la família Verdaguer, una de les més antigues del poble, i dels seus descendents. Està documentada com a propietat de la família Verdaguer des del 1560. Residencia del pintor Felip Vall i Verdaguer (1916-2012, pintor, decorador i dibuixant català, especialitzat en pintura mural), fill de Pio Vall i Maria Verdaguer. Una placa recorda aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins a principi del segle XX, hi va haver obert un cafè conegut amb el nom del Cafè de Baix dels Verdaguer, regentat per aquesta família. Al darrere de la casa hi ha encara l’antiga sala de ball, amb terra de fusta, reconvertida a partir de 1925 en taller de confecció de l’empresa tèxtil Corsés María – Mariver, fundada en1914-1915 per la modista Maria Verdaguer Massana (1893-1994), la mare del pintor. El taller va tancar l’any 1987. A la casa encara s’hi conserven màquines i material del treball de confecció. També una col·lecció de quadres de Felip Verdaguer (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8509400,2.2283400 435944 4633514 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97115-p1090579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97115-p1090582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97115-p1090585.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut el nom de cal Secretari, can Grua o antic cafè de Baix dels Verdaguer.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). Té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. La barbacana, les fusteries, baranes i ampits de la planta baixa expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935. A més a més, aquesta finca té un valor simbòlic i d’identitat pel poble per la família que hi va viure (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97137 Ca l’Helena https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhelena <p><span><span><span>Ajuntament de Tona (ed.). «Nomenament d'Antoni Bayés i Pilarín Bayés com a fills adoptius de Tona» 7 de octubre de 2010. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2000). La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVIII,XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional i dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. <span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició de la façana és simètrica</span> <span lang='CA'>amb dos eixos. La planta baixa actualment està dividida en dos portals amb locals comercials. El primer pis presenta dues finestres de mides desiguals, amb brancals, llinda i ampits de pedra motllurades. La finestra de la dreta té una inscripció a la llinda: 1753, i a sota, un medalló amb la figura de Jesucrist. Al segon pis, les finestres són de factura més senzilla, més petites i amb motllures a la part superior que trenquen la forma poligonal amb angles rectes. El voladís de la part superior de la façana es forma amb una barbacana amb biguetes de fusta i rajol ceràmic sense pintar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per últim, cal citar la placa commemorativa ubicada al marge esquerra de la façana, dedicada a un antic propietari de la finca, el Dr. Antoni Bayés i Fuster, feta en marbre amb un dibuix de la seva besnéta, la popular dibuixant Pilarín Bayés.</span></span></span></span></p> 08283-58 c. Major, 17 <p><span><span><span>El nom de Ca l’Helena recorda una carnisseria i cansaladeria que es va obrir als baixos de la casa, que era regentada per una dona que es deia així (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa havia estat la residència del metge Antoni Bayés i Fuster (1842-1899). Va néixer a Taradell el 1842 i es llicencià en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1864. Es va casar amb Ramona Coch. El 1869 ja es documenta exercint de metge de capçalera a Tona. El matrimoni Bayés-Coch vivia en aquesta casa i van tenir tres fills, Candi, Josep i Trinitat. Antoni Bayés era una persona d’esperit inquiet i va fer investigacions relacionades amb l’epilèpsia i la tuberculosi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La gran aportació del Dr. Bayés i Fuster a Tona és el descobriment de les aigües mineromedicinals el 1874. Va ser gràcies al seu interès que un descobriment fortuït, que no hagués tingut cap transcendència, va ser l'inici de l’explotació d'aquestes aigües amb finalitats terapèutiques. Fou ell qui va fer analitzar i estudiar les aigües i qui es va adonar de les seves enormes possibilitats. I encara més, va ser un dels promotors de la constitució de la primera societat mercantil per a l’explotació de les aigües, juntament amb els seus socis Narcís Ullastres i Josep Quintanas (amo del mas Riambau), societat que va gestionar el balneari Ullastres, del qual ell va ser el primer metge director. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Dr. Bayés i Fuster va dedicar molts esforços, econòmics i de tota mena, a fer possible l’existència d’un establiment balneari a Tona i a divulgar les excel·lències de les aigües. És l’autor de la memòria o monografia divulgativa sobre les aigües de Tona titulada Aguas minero-medicinales salino-yodosulfuradas de S.Andrés de Tona (Provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Cª (Vic 1881). Tot el que va venir després -el descobriment d’altres deus, la constitució de nous balnearis, el naixement dels barris Roqueta i Codina, l’impacte econòmic tan positiu que va suposar per a Tona esdevenir un centre d’estiueig de primer ordre- no hagués estat possible sense aquest primer impuls de la mà del Dr. Bayés i Fuster. El 1878 va traslladar-se a viure a Vic. Un carrer del poble porta el seu nom en honor seu (Ajuntament de Tona).</span></span></span></p> 41.8510100,2.2283700 435946 4633522 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97137-p1090241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97137-p1090242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97137-p1090243.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut el nom de cal Metge. Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter històric el paisatge urbà. A més a més, aquesta finca té un valor simbòlic perquè hi va residir el Dr. Bayés, descobridor de les aigües mineromedicinals de Tona (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97138 Can Pere Marieta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-marieta <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVII, XVIII,XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. Es troba perfectament alineada amb la finca del costat, el número 20, compartint la barbacana i el revestiment de les façanes (<span>un arrebossat de ciment pintat).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana s’organitza asimètricament amb un eix principal i un altre de secundari. La planta baixa presenta el portal d’entrada amb brancals de pedra i llinda de fusta, al costat hi ha una finestra emmarcada en pedra amb la llinda del mateix material, on s'hi inscriu la data, 1673. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, alineat amb l’eix principal, destaca la presència d’un balcó amb llosana de pedra i la barana decorada amb motius geomètrics. Cal dir que la llosana de pedra es superposa a la llinda inferior de la finestra i talla la inscripció citada anteriorment, per la qual cosa es dedueix que el balcó és posterior a l’obra original. La resta de finestres, tant al primer com al segon, són de factura senzilla, quadrades i petites, destaca únicament l’ampit de fusta de les del pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls i llates de fusta, i rajols sense pintar entre les bigues.</span></span></span></p> 08283-59 c. Major, 18 <p><span><span><span>Casa on havia viscut la família Romeu-Baulenas. En Pere Romeu, en Pere Marieta o Pere de ca la Marieta, era forner de la Cooperativa Fraternitat Obrera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una casa amb orígens, com a mínim, al segle XVII, com documenta la inscripció de la llinda de la finestra de la planta baixa (1673) (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8511200,2.2281600 435929 4633534 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97138-p1090771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97138-p1090238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97138-p1090773.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també he rebut la denominació de ca la Sivina.Segons la valoració d'Anna Rovira, en aquesta finca es pot apreciar la configuració original, ja que es conserva gairebé intacta, fet que atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023). 98|119|94 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97139 Can Baulenas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baulenas <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/23.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII Deteriorament visible de la façana. <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir d’un sol eix, amb dues obertures. Destaca un gran portal dovellat de mig punt, amb una inscripció a la dovella central. I al pis superior, una petita obertura simple. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La inscripció en qüestió es localitza en un escut, i també fora d’aquest, a la dovella central, amb dues dates diferents: </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>1558 i 1790. A la inscripció es pot llegir, </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>dins l’espai de l’escut: 'IHS (Jesús), 1558 i BAVLE', i seguidament, a sota, però ja fora del camp de l’escut, 'NAS', amb la data 1790, i seguidament la inscripció 'POSAT'. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-60 c. Nou, 23 <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Baulenas, formaria part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La data de 1790 correspon a la construcció de la casa, per part de la família Baulenas, que en aquell moment va col·locar el portal dovellat amb l’escut del segle XVI reaprofitats d’una antiga edificació. Per això, en el moment de la construcció es va refer la inscripció, ampliant i modificant la informació original, amb les noves dades dels propietaris. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8459100,2.2278700 435900 4632956 1790 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-684.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El nom de la casa ve determinat pel cognom de la família propietària. A la bibliografia pot aparèixer identificada també com a Can Baulenes.Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97145 Habitatge del c. Major 20 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-c-major-20 <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVII, XVIII,XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. Es troba perfectament alineada amb la finca del costat, la número 18, amb qui comparteix barbacana i el revestiment de les façanes, que consisteix en <span>un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana s’organitza asimètricament amb un sol eix principal, fet que genera una composició molt desequilibrada. Antigament hi havia un altre eix de composició amb finestres a totes les plantes (ROVIRA, 2023). La planta baixa està ocupada per un local comercial. El primer pis hi ha balcó amb llosana motllurada i barana amb decoració geomètrica. Al segon pis únicament hi ha una finestra simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls i llates de fusta, i rajols sense pintar entre les bigues.</span></span></span></p> 08283-61 c. Major, 20 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els orígens de la casa segurament es remunten als segles XVII o XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant molts anys hi va haver oberta als baixos una botiga de llanes (Llanes Carme)</span></span></span> (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8511600,2.2281800 435931 4633539 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97145-p1090772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97145-p1090234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97145-p1090236.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Un altre nom popular que rep la casa: les Llanes.Segons la valoració d'Anna Rovira la seva composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten de caràcter el paisatge urbà (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97147 Cal Metge – Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-can-serra <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33024'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XVIII, XIX, XX <p><span><span><span>Edifici cantoner d’estructura tradicional, amb tres crugies paral·leles i planta rectangular. La coberta és de teula àrab a tres vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La casa està desalineada, sobresurt respecte als immobles veïns anteriors. C</span></span></span>onsegüentment, <span><span><span>presenta la façana principal, que dona al carrer Major, i dues façanes laterals. <span><span lang='CA'><span><span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana perpendicular més important, n. 19, mostra dos eixos de simetria. L'eix principal és definit per la tribuna i el balcó superior. A la planta baixa hi ha un local comercial amb el portal i una finestra. Al primer pis hi destaca la tribuna, de perfil metàl·lic amb predomini del vidre. La part central de la tribuna és de vidre i s’encaixa en perfils metàl·lics que dibuixen formes ovoidals. Per </span></span></span><span><span><span>la part superior hi discorre una franja estructurada en forma de quadricula amb vidres opacs transparents i alguns de color ocre. La tribuna es sustenta per una base de formigó amb llosana. </span></span></span><span><span><span>La resta d’obertures d’aquesta façana són balcons amb baranes profusament decorades amb formes helicoidals, geomètriques o florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana paral·lela al carrer es divideix en dos trams. El més llarg, situat a l’esquerra de l’observador, és simètric amb quatre eixos de simetria, amb balcons correguts amb quatre obertures en cada pis, i un tram curt (abans d’arribar a la cantonada de la façana de la tribuna) amb un sol eix amb balcons individuals a cada pis. La planta baixa es divideix actualment en dos locals comercial i el portal d’accés a les plantes superiors. </span></span></span><span><span><span>La tercera façana no té interès pel que fa a la composició arquitectònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les dues façanes principals, abans d’arribar al voladís de la part superior, hi ha una sèrie de finestres rectangulars alineades amb els eixos de simetria, a l’alçada de les golfes. Destaca la barbacana amb colls de fusta motllurats amb mosaic hidràulic de motius florals (roses amb fulles).</span></span></span></p> 08283-62 c. Major , 19-21 <p><span><span><span>Havia estat la casa pairal de la nissaga de metges Serra de Tona i dels seus descendents. Es tracta d’una gran reforma d’un edifici anterior, probablement del segle XVIII, que ocupava el mateix solar. La reforma es va fer vers el 1915, segurament quan es va voler convertir l’edifici en un hotel (era el moment de l’auge de l’estiueig a Tona). L’Hotel Serra va estar obert molt pocs anys. Va viure en aquesta casa el Dr. Joaquim Serra Bertrana, alcalde de Tona de 1902 a 1904, i el seu fill, també metge de Tona, Josep Maria Serra Tous, que va morir el 1937.</span></span></span></p> 41.8511300,2.2282400 435936 4633535 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1100221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1090228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1100217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1090230.jpg Legal Contemporani|Modernisme|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut la denominació de cal Roca.La valoració d'Anna Rovira remarca la ubicació peculiar de la finca, juntament amb la tribuna i els seus balcons allargats, que donen una identitat única a l’immoble, dotant-la de valor simbòlic, i que a més expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 98|105|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97156 Can noranta-cinc https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noranta-cinc <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb dos eixos. La planta baixa presenta un portal d’entrada i un finestral de grans dimensions sobre un sòcol inferior de pedra aplacat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos pisos tenen dues finestres rectangulars cadascun, les del primer amb ampits de pedra, les de la segona planta, ceràmics. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El revestiment de la façana consisteix en un arrebossat de ciment pintat. </span></span>El voladís de la part superior combina rajola ceràmica i dentada, en una composició de quatre línies de volada. </span></span></span></span></p> 08283-63 c. Major, 22 <p><span><span><span>El nom de can noranta-cinc li ve perquè, als baixos, hi va haver oberta una botiga que venia productes per sota d’una pesseta. Més endavant, la botiga va ser regentada per Mercè Pujals i va prendre el nom de “Novedades Mercè” (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8512100,2.2281800 435931 4633544 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97156-p1090225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97156-p1090226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97156-p1090227.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut les denominacions de: can Panadero, can Carlets.Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), podria tenir elements originals amagats, com l'emmarcament de pedra a les finestres del primer pis (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97157 Cal Trinyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trinya <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix. La planta baixa presenta un local comercial i el portal d’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa és decorada amb faixes verticals de mosaic aplacat, es tracta de peces de forma quadrades. Les obertures dels pisos compten amb balcons, el del primer pis és més gran que el del segon i té la llosana de pedra. El balcó del segon pis està fet de perfils metàl·lics i mosaic hidràulic. Tots dos tenen baranes treballades, el del primer pis, de fossa, i el del segon, de forja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està arrebossada de ciment i pintada. El voladís a la part superior de la façana és de rajola ceràmica pintada i en una composició de tres línies de volada. </span></span></span></p> 08283-64 c. Major, 24 41.8512600,2.2281800 435931 4633550 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97157-p1090220-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97157-p1090221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97157-p1090222.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). Les diferents baranes i lloses de balcó expliquen la transformació arquitectònica continuada de principis del s. XX (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97172 Ca la Sara https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sara-1 <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX, XXI <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. Forma part d’una finca que inclou el n. 29, </span></span></span>amb el qual comparteix el revestiment, que és arrebossat de ciment i pintat; la barbacana i la composició de la façana.</p> <p>Tenint en compte que es tracta d’un únic edifici amb dues finques (números 27 i 29), en aquesta fitxa únicament la part de la façana del número <span><span><span>27 (veure fitxa del número 29, Ca la Maria Comerma).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és simètrica amb un sol eix principal. La planta baixa presenta el portal principal alineat amb l’eix de la façana i la porta d’entrada als dos pisos superiors. El primer pis mostra un balcó amb llosana de formigó i una barana decorada amb motius geomètrics i florals, a diferència del segon pis que només té una obertura de finestra amb ampit. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats i rajols sense pintar.</span></span></span></p> 08283-65 c. Major, 27 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nom de la casa fa referència a Sara Benet, </span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>propietària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa dues dècades aproximadament, es <span lang='CA'><span><span>va realitzar una reforma d’aquest tram del carrer Major que va implicar enretirar la façana per alinear-la amb la resta de cases veïnes </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8513700,2.2283700 435947 4633562 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97172-p1090213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97172-p1090214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97172-p1090216.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).La barana d’aquest immoble és igual que la de la cal Metge-Cal Serra, fitxa 62, d’estètica modernista. 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97180 Can Climent https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-climent-1 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La finca està formada per dos volums absolutament diferenciats, amb una part de més alçada de planta baixa i dos pisos, i un cos adossat de menys entitat de planta baixa i pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana del bloc principal s’organitza en dos eixos asimètrics, ja que els balcons del primer pis són desiguals. A la planta baixa el local comercial està centrat a la façana, també s'hi observa un accés als pisos superiors. Un gran sòcol d’aplacats de forma rectangular uniformitza els dos blocs. La façana és arrebossada de ciment i pintada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les quatre obertures tenen balcó</span></span></span><span><span><span>, més grans al primer pis i amb llosanes de formigó d’estètica diferent. Destaca el detall decoratiu esgrafiat (formes de garlanda), sobre les obertures d’aquest pis. Les baranes mostren decoracions diferents, geomètriques o de barrots helicoidals. Al pis superior els balcons són sense volada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra part de la finca, que només té un pis, presenta una composició amb un sol eix asimètric amb un gran portal a la planta baixa i un finestral amb ampit al segon.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part superior de la façana també està diferenciada entre els dos volums de la finca, la més alta compta amb una cornisa motllurada amb un</span></span></span> ràfec de formigó amb peces ceràmiques que simulen mènsules. A la part més baixa, el ràfec és de formigó amb motllures.</span></span></span></p> 08283-66 c. Major, 28 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Originàriament, la segona planta era una galeria porticada, i a la planta primera només hi havia un balcó. El 20 de març de 1921, en Clemente Roqueta Bres, va demanar permís per arrebossar la façana; convertir una finestra del primer pis en balcó i la galeria porticada del segon pis, en balcons. Sembla ser que sobre el balcó i la finestra del primer pis hi havia algun tipus de policromia o esgrafiat. En qualsevol cas, la llinda de la finestra era més baixa que la de la balconera. Per tant, els esgrafiats actuals no serien els originals. Per altra banda, el portal gran de la planta baixa amb grans porticons estava situat sobre l’eix del balcó, i no al revés com en l’actualitat (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquesta va ser l’antiga casa de la família Bentanachs (el 1939 un Climent Bentanachs Roqueta era fill d’aquesta casa). Hi va està amagat durant la Guerra Civil mossèn Josep Sabaté Riba (1896-1979), al qual l’esclat del conflicte l’agafà a Tona, on estiuejava. En una cambra o sala de la casa s’hi van celebrar misses clandestines. Mossèn Josep va viure-hi fins el 1957. Per guanyar-se la vida feia d’auxiliar de la parròquia i de mestre de minyons. Els nois acudien a fer classe a la mateixa casa (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> 41.8514100,2.2282300 435935 4633567 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97180-p1090206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97180-p1090207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97180-p1090208.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97181 Ca la Maria Comerma https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-maria-comerma <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. Forma part d’una finca que inclou el n. 27, amb el qual comparteix el revestiment,<span lang='CA'><span><span> que és a</span></span></span>rrebossat de ciment i pintat; la barbacana i la composició de la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tenint en compte que es tracta d’un únic edifici amb dues finques (números 27 i 29), en aquesta fitxa únicament la part de la façana del número 29 (veure fitxa del número 29, Ca la Sara).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és simètrica amb un sol eix principal. La planta baixa presenta un local comercial alineat amb l’eix de la façana i una porta d’entrada als dos pisos superiors. El primer pis presenta un balcó amb llosana de formigó i barana amb barrots helicoidals, a diferència del segon pis que només té una obertura de finestra amb ampit. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats i rajols sense pintar.</span></span></span></p> 08283-67 c. Major, 29 <p><span><span><span>Maria Comerma i el seu marit Joan Roca van ser un dels darrers estadants d’aquesta casa abans de la seva reforma. Joan Roca era cisteller i tenia el taller als baixos (al pati del darrere encara hi ha la bassa artificial per remullar els vímets).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A inicis del segle XXI, es va realitzar una reforma d’aquest tram del carrer Major que va implicar haver d'enretirar la façana per alinear-la amb la resta de cases veïnes. (ROVIRA,2023).</span></span></span></p> 41.8514200,2.2283700 435947 4633568 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97181-p1090213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97181-p1090215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97181-p1090216.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97206 Porxos de l’Orient https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxos-de-lorient <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX Actualment, l’edifici dels Porxos està en procés de rehabilitació i reforma, per la qual cosa alguns aspectes i elements originals han variat respecte a l’edifici original. <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici té la coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener és paral·lel a la façana. El ràfec és amb colls de fusta i rajols ceràmics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i les reformes que s’hi estan efectuant, la façana principal manté la simetria original organitzada a partir d’eixos ben definits. La planta baixa és un espai porticat amb arcades amb la clau central de pedra. Al primer pis, les finestres s’han modificat i presenten una major verticalitat, reforçada per uns porticons amb làmines de fusta. Al voltant d’aquestes obertures, part de l’antic parament d’obra vista (totxo) s’ha revestit amb una capa de morter i pintura blanca. L’antic porxo de la planta superior conserva les bigues encavallades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lateralment, l’edifici presenta algunes diferències, amb l’absència de pòrtic a la planta baixa, que ha estat substituït per obertures simples, i dos finestrals a la planta pis amb característiques similars a la resta.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-68 Plaça de l’Ajuntament, 3 <p><span><span><span><span><span><span>És un edifici que està vinculat directament amb el Cafè Orient, i de fet es considera una ampliació, mai finalitzada, de la fonda i cafè Orient, ubicats a l’actual Plaça Major. </span></span></span></span></span></span>Es va bastir, en part, sobre una galeria i porxada construïda als anys trenta del segle XX que va funcionar <span><span><span><span><span><span>com una galeria del cafè esmentat, com una zona de terrassa ampliada. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Els porxos els anys trenta, d'arc apuntat de maó i amb clau de pedra, foren construïts seguint el projecte d'urbanització de la plaça dels Estudis que va redactar l'arquitecte municipal Manuel Gausa i Raspall el 1928 i que finalment mai no es va portar a terme. Es preveia una plaça porticada amb arcades d'arc semicircular d'estil noucentista, molt diferents de les que finalment es van acabar realitzant en aquesta façana de la plaça.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar aquest edifici va allotjar la primera discoteca de Tona (en l’antic espai de la sala de ball de l’Orient), i s’hi entrava pel carrer de la Font.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8501900,2.2290600 436003 4633430 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-23.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - cultural - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Segona Anna Rovira (ROVIRA, 2023), l’edifici manté el valor històric i artístic del moment en què va ser construït, en un període de grans transformacions urbanes i arquitectòniques, durant la primera meitat del segle XX. Es volia transformar l’antiga Plaça dels Estudis en l’actual Plaça de l’Ajuntament, amb una zona porticada. 106|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97211 Col·legi residència PIVE https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-residencia-pive <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/7qCnI'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>La peça principal del conjunt és un edifici amb planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vents. La façana és simètrica i s’organitza a partir d’eixos verticals ben definits. L’accés es fa a través d’una escala que duu a una petita terrassa amb barana de pedra prefabricada. La composició de la planta baixa amb la porta d’entrada principal i les obertures verticals a banda i banda, manté l’estat original de l’edifici històric de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span>En concret, es correspon al casino restaurant de l'antic complex del 'Parque'.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Les plantes superiors que avui veiem són fruit de les reformes que es varen efectuar a l’edifici amb l’obertura de la residència i col·legi, i mantenen la simetria i distribució de les façanes a partir d’obertures simples i planes. </span></span></span></span></span></span></p> <p>A ponent de l'edifici principal, emmascarat per remuntes i altres reformes, es conserva l'edifici del que havia estat l'hotel del 'Parque'. Al nord hi ha l'edifici del Bazar del Montseny, que era una botiga per als estiuejants (avui tancada i convertida en habitatge). </p> 08283-69 c. Joan Lluçà, 39 <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici del Col·legi PIVE (Pensionado Internacional de Verano Estudiantil) és fruit dels canvis realitzats en el Casino Restaurant que formava part del complex turístic de luxe i exclusiu </span></span></span></span></span></span>que portava el nom del 'Parque'<span><span><span><span><span><span>, construït l’any 1918, arran del creixement econòmic i social, i de la creació d’una zona o barri residencial d’estiueig, al voltant del balneari Ullastres i sobretot Roqueta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, l’activitat d’aquest complex s’aturà i les instal·lacions foren confiscades des de l’inici del conflicte. De la mateixa manera que altres torres i pisos del barri Roqueta, aquests espais es varen destinar a allotjar i rebre persones refugiades, i a altres instal·lacions per cobrir les necessitats bàsiques. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1956 el 'Parque' va tancar. Dos anys més tard va obrir el col·legi i internat PIVE, que va estar en funcionament fins al curs 2019-2020. L’any 2020 el col·legi va tancar les portes arran de la pandèmia Covid-19.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8581200,2.2291200 436016 4634311 1918 / 1958 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-853.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) A l’inventari de patrimoni etnològic és anomenat Casino i Hotel del Parc.Al voltant, s’hi van construir torres com les de les famílies Simon, Montaner o Llussà. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97224 Can Cisco https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisco <p><span><span><span>1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles i GRAU, Josep Maria (2012). “Diari d’un fejocista tonenc. Sebastià Buxaderas Roqueta (octubre de 1937 – abril de 1938)”. Ausa [Vic], vol. XXV, número 170 </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARDÀ, Josep (2014). “S’ha mort la monja de Can Cisco”. La Revistona. 11 d’abril de 2014</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La façana és quasi simètrica i s'organitza en dos eixos (únicament una finestra del primer pis la trenca).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’hi obre un portal i una porta senzilla d’accés al pis. Al portal s’accedeix mitjançant un vestíbul de planta rectangular. La part baixa de la façana és coberta amb aplacats rectangulars de pedra moderna devastats irregularment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis les obertures tenen balcons amb llosanes de formigó motllurades. <span lang='CA'>Les b</span>aranes estan decorades amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part superior de la façana es disposa una barbacana de colls de fusta i llata amb una sola </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>filada de rajol pintat. El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-70 c. Major,30 <p><span><span><span>Casa de la família Sardà (Sardà-Roqueta). N’eren llogaters. Als baixos hi tenien una verduleria, oberta fins als anys setanta del segle XX. Josep Sardà Aguilar, es dedicava al transport, amb una camió. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil hi van estar amagats a la casa una monja i un capellà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta casa va néixer Anna Sardà Roqueta (1921-2014), que va ser la primera dona de Tona que va tenir una llicenciatura universitària. Posteriorment es va doctorar. També tenia estudis de música i piano. Es va fer monja i va exercir de professora en col·legis de la seva congregació religiosa (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8514900,2.2282500 435937 4633575 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97224-p1090203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97224-p1090204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97224-p1090205.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Altres noms de la casa: can Noi Cisco, cal Nasi, cal Cabrer.Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97225 Ca la Parrilla https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-parrilla <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna i PUIGFERRAT, Carles. (2016). “Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana presenta dos eixos per organitzar els diferents elements, però no estan centrats exactament respectant la simetria global.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obren dos portals, un d’ells amb brancals, ampit i llinda de pedra (amb una inscripció deteriorada i borrosa). Al primer pis les finestres estan igualment emmarcades en pedra, i al segon les obertures són petites i de forma rectangular. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part superior de la façana es disposa una barbacana de colls de fusta i entrebigat del mateix material. El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-71 c. Major,32 <p><span><span><span><span>La casa va passar per herència a mans la família Vall-Verdaguer. Hi va tenir el taller i l'estudi, fins a la seva mort, el pintor Felip Vall Verdaguer (1916-2012) (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p> 41.8515700,2.2282600 435938 4633584 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97225-p1090774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97225-p1090775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97225-p1090200.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. És un testimoni d’una forma d’habitar en el context del carrer Major com a tipologia urbana del segle XVIII (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97235 Ca la Jarana https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-jarana <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>SAÑÉ, Joaquim (2017). “Història del pa a Tona en el segle XX: el pastar”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SAÑÉ, Joaquim (2018). “Història del pa a Tona en el segle XX: la farina i la llenya”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SAÑÉ, Joaquim (2019). “Història del pa a Tona en el segle XX: la Guerra Civil de 1936 a 1939”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha un local comercial. Els pisos tenen obertures amb balcons amb llosana de formigó amb perfil motllurat, el del primer pis més gran que el del segon. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics i florals. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats, llates i mosaic hidràulic decorats amb motius geomètrics entre les bigues.</span></span></span></p> 08283-72 c. Major, 34 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa de la família de forners Sañé (Fleca Sañé). Es tracta d’un establiment obert el 1915. El mestre forner i estudiós de la història del pa, Joaquim Sañé Vilaregut, fill de la casa i forner fins a la seva jubilació, hi ha instal·lat a les golfes el Museu del Pa, amb una excel·lent col·lecció. També té una bona biblioteca sobre la història de pa. L’avi de Joaquim Sañé, Joaquim Sañé Ausió, fill de Santa Eugènia de Berga, va ser el primer de la nissaga. Es va casar amb una vigatana, i es van traslladar a Tona per agafar un forn que ja hi havia en aquesta casa (primer van ser-ne llogaters i més tard propietaris) </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8516300,2.2282600 435938 4633591 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97235-p1090190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97235-p1090191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97235-p1090195.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) En altres documents pot aparèixer com a Cal Sañé. També ha rebut la denominació de cal Noi Xic.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. Les baranes i la barbacana expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935. (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97236 Habitatges del c. Major 36 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-c-major-36 <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres per una banda i cantoner per l’altre, d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb dos eixos, a l'eix principal hi trobem els balcons. A la planta baixa hi ha un local comercial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els pisos tenen obertura amb balcons amb llosana de formigó amb perfil motllurat, el del primer pis més gran que el del segon. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics. Al costat dels balcons a cada pis hi ha una finestra. La part superior de la façana es tanca amb un ràfec prefabricat ceràmic decorat en ziga-zaga geomètrica. Aquesta peça, molt habitual a Vic, és única a Tona. El revestiment de la façana, actualment pintat, podria ser l’original (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 08283-73 c. Major, 36 <p><span><span><span>Inicialment formava una sola casa amb la número 34. Durant molts anys hi hagué als baixos una botiga de queviures (regentada per Sidro Casas i la seva dona) i després la botiga Mobles Grau, la segona botiga de mobles que hi va haver a Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1925, Isidre Casas Vilar, demanar llicència per modificar una finestra a la planta baixa, obrir una finestra a la planta primera, arrebossar de nou, i rebaixar la vorera per col·locar-la a la rasant i construir el desguàs (arxiu municipal, expedient llicència any 1925) (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8516800,2.2282900 435940 4633596 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97236-p1090187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97236-p1090188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97236-p1090189.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. El ràfec explica la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
97237 Can Vileca https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vileca <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (2000). La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVIII,XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres per una banda, i cantonera per la part que dona al carrer, d’estructura tradicional amb dos crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana queda definida amb dos eixos principals. La planta baixa està formada per dos portals i una finestra (que queda fora dels eixos), totes les obertures estan emmarcades en pedra. La llinda buixardada del portal principal té una inscripció: “Climent 1778 Crusats”. A la primera i a la segona planta es situen obertures emmarcades en pedra amb balcons de llosana, també de pedra, i baranes de forja decorades amb motius geomètrics. Les obertures tenen proporcions verticals i disminueixen en dimensió i volum a la segona planta respecte a la primera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tercer pis hi ha un canvi en el revestiment, que passa de ser d’arrebossat de ciment amb pintura a un parament d’obra vista. S'hi observen dues petites finestres. La part superior de la façana es tanca amb un ràfec motllurat decoratiu fet en morter.</span></span></span></p> 08283-74 c. Major, 38 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa pairal de la família Roqueta, casa natal de Josep Roqueta i Bres, amo de la fonda Roqueta i un dels socis fundadors del Balneari Roqueta, la deu del qual ell mateix va descobrir el 1890.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La galeria de la façana sud es va construir als anys setanta-vuitanta del segle XX, arran de l’enderroc de can Mestre Grau per prolongar el carrer de les Maduixes. La tercera planta, de maó, és producte d’una remunta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la llinda del portal (probable còpia de l’original) hi ha la inscripció: “Climent 1778 Crusats”. Aquest personatge va ser batlle de Tona el 1795 </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8518000,2.2283400 435945 4633610 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97237-p1090781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97237-p1090181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97237-p1090185.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:42
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc