Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68704 | Can Rovirosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovirosa | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII | Antiga masia, actualment adossada i dividida en tres habitatges. La composició de la façana ha estat modificada per la partició de l'edifici i el cos annexe lateral. La disposició de les obertures no és l'original i ve determinada per la nova disposició interior. Hi ha un portal d'arc de mig punt dovellat de pedra. Al primer pis, hi ha finestres balconeres. | 08282-30 | Carrer d'en Gosch | Englobat en el conjunt d'edificacions del carrer d'en Gosch va ser l'Antic ajuntament de Tiana, fins que el 1896 es construí l'altre edifici a la Plaça de la Vila. | 41.4881100,2.2661100 | 438736 | 4593204 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68704-foto-08282-30-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Té una petita era al davant que serveix d'accés als diferents edificis que l'envolten. Té una bassa amb un sobreeixidor de la mina del carrer d'en Gosch. També ho trobem com a Mas Rovirosa. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 68705 | Can Sentromà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sentroma | <p>Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, http://lalocal.tianat.cat/mor-josep-paris-personatge-important-de-tiana/ https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065977.xml Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XIV-XVI | <p>La masia de Can Sentromà, bastida sobre una antiga vil·la romana, és situada al peu del turó de Montalegre, a ponent del terme municipal de Tiana. Constitueix un bon exemple de pervivència d'un assentament humà des d'època romana fins l'actualitat. L'actual edifici correspon a la transformació d'un gran casal gòtic dels segles XV i XVI, ampliat posteriorment, en un casal d'aspecte modernista. La vil·la romana, localitzada casualment i excavada des del 1934, s'estén al voltant i per sota de l'actual casa. S'organitzava entorn d'un pati central, al voltant del qual es distribuïen diverses dependències, col·locades a alçades diverses, sobre terrasses, per tal d'adaptar-se al desnivell del terreny. Al Nord hi ha una renglera de 9 habitacions, amb paviments d' 'opus signinum' i terra batuda. A sobre es feren dues cambres més. Al costat Est del pati hi havia un dipòsit, i un espai buit que potser era una entrada a la vil·la. Donat el caire, en conjunt, de la part excavada, sembla que devia pertànyer a l'àrea industrial i agrícola de la vil·la. L'edifici actual, gòtic, consta de planta baixa i un pis, a més d'una petita golfa i les dependències auxiliars. És flanquejada al seu cantó esquerre per una torre, amb finestrals gòtics i matacà, coronada per merlets fets el segle passat, que continuen per tota la façana. El segle XIX, hom hi afegí elements -finestrals, una porta adovellada- procedents d'altres llocs. A la dreta de la casa hi ha la capella gòtica, edificada sobre una anterior capella romànica esmentada el 1068, de la qual s'han trobat el basament i restes de pintures murals. La casa està formada per dos cossos diferenciats: una torre de planta quadrada situada a l'esquerra del conjunt, i la façana pròpiament dita. Destaca la porta dovellada i els finestrals gòtics de diferents tipus: conopials i carpanells decorats amb motllures i escultures, geminats suportats per columnetes altes i primes, etc., així com elements típics de l'arquitectura medieval, com les barbacanes i els merlets, que donen un aire de castell-fortificació i que foren realitzats durant el període historicista del segle XIX. L'interior ha estat molt modificat també al segle XIX. Els sostres són embigats amb fusta. Hi ha una porta que condueix directament des de l'exterior a l'actual celler. Formada per una llinda i brancals de pedra, sobre la qual hi ha inscrita la data de 1350. Sembla ser que aquesta porta havia estat sobreposada a una altra anterior de mig punt i de la qual en resten les dovelles de la part superior. El celler reflexa la gran activitat en la producció de vins que s'ha anat exercint fins l'actualitat. Conserva una gran quantitat de botes antigues, així com premses i altres útils de llarga tradició i considerable antiguitat. Al costat de la casa hi ha una capella del segle XVI.</p> | 08282-31 | Carrer Riera Montalegre, 2 | <p>La vil·la trobada al subsol de Can Sentromà neix segurament a finals del segle I aC. El segle I dC es construeix la paret que tancà el pati de la vil·la pel cantó Sud. Durant la primera meitat del segle II s'hi varen adossar diverses habitacions, que contenien sitges per a l'emmagatzematge del gra, les quals posteriorment foren substituïdes per 'dolia'. Durant la segona meitat d'aquest segle es reestructurà la zona, construint una gran nau pavimentada amb pedres, possiblement destinada a l'emmagatzematge, i diverses habitacions. A mitjan segle III, aproximadament, s'abandonà aquesta àrea, restant només en ús la gran nau citada abans. Cap a finals d'aquest segle es revifa el nou sector, es reaprofita la nau magatzem i es construeixen al seu voltant noves habitacions, sembla que aquesta àrea es desocupà a la segona meitat del segle IV, però de tota manera la vil·la seguí existint durant els segle VII-VI, com ho palesen les ceràmiques que hi foren trobades, enllaçant segurament amb la masia medieval. L'edifici actual correspon, tanmateix, a un mas d'època gòtica (segles XV-XVI) ,ampliat el segle XIX i convertit en un casal neogòtic. El nom de Sentromà prové de l'antiga capella ja dedicada a Sant Romà des del segle XI. Hereus dels Sant-romà, ja citats al segle XII, són els Fortuny. Epifani de Fortuny, baró d'Esponellà i propietari del mas, ha dirigit i potenciat excavacions arqueològiques a partir de la descoberta fortuïta d'una vil·la romana el 1934. Una de les anècdotes que sempre recordava Josep París va ser quan ell era alcalde de Tiana i Epifani Fortuny era Baró d'Esponellà (propietari de Can Sentromà). A més del títol nobiliari, Fortuny també era cònsol general de Mònaco a Catalunya, fet que encara es recorda a la masia amb una inscripció a una porta. Amb motiu del seu càrrec, el baró, acompanyat de l'aleshores alcalde París i la seva dona, van rebre la visita del príncep i la princesa de Mònaco, que no eren altres que Rainiero i Grace Kelly, i els van oferir un sopar a Can Sentromà, on vivia el baró. La casa conserva un arxiu amb documentació familiar des del segle XIV que és consultable prèvia sol·licitud, així com una col·lecció del material de les excavacions arqueològiques d'inicis del segle XX, imatgeria barroca, numismàtica, i una biblioteca.</p> | 41.4820900,2.2575200 | 438013 | 4592542 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68705-foto-08282-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68705-foto-08282-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68705-foto-08282-31-3.jpg | Legal | Gòtic|Barroc|Neoclàssic|Historicista|Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-07-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La torre romànica és cilíndrica, de la qual exteriorment només se'n pot veure la meitat, suportada per una rafa o contrafort, feta amb maçoneria i actualment coberta per una petita teulada; es poden veure petites espitlleres i a la part superior hi ha dues finestres tapiades. Possiblement en origen fou una torre de defensa. Tot l'edifici queda envoltat per un jardí realitza amb elements neoclàssics i de concepció romàntica. Destaca especialment l'escalinata al davant i a la dreta de l'edifici, avui quasi del tot coberta de vegetació, la fornícula d'arc de mig punt coronada amb l'escut de la família, escultures neoclàssiques, hídries, etc. Hi ha un reixat que tanca el segon pati situat davant de la façana, que prové d'un antic edifici situat on és ara l'Hotel Ritz de Barcelona i que havia estat propietat de la família de Can Sentromà. | 93|96|99|116|83 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||
| 68706 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-11 | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIV | Masia agropecuària. Es tracta d'una masia de tres cossos. La façana principal és asimètrica. En l'eix del carener hi ha un portal adovellat de pedra lleugerament desplaçat i una finestra conopial. L'altra línia de finestres és a tocar de l'edifici adossat a la cantonada esquerra on la del primer pis és conopial. En el costat dret hi tenia un edifici adossat que en ser eliminat ha quedat cec. La façana lateral s'ha transformat en una casa entre mitgeres tradicional amb porta i balcó gairebé centrats, finestres laterals disposades desordenadament, cornisa i acroteri amb balustre ceràmic. La façana principal és estucada amb un to terrós clar i la lateral pintada de blanc amb sòcol taronja. La coberta és a dues vessants de teula àrab. L'estructura de l'immoble és de parets de càrrega. Aquesta casa s'alça sobre la plaça de la Vila, on l'era restaurada s'ha convertit en una plaça amb una font. | 08282-32 | Plaça de la Vila | 41.4817700,2.2687100 | 438947 | 4592498 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68706-foto-08282-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68706-foto-08282-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. Masia agropecuària. Actualment és el Centre de la Coral de la Joventut Tianenca. També ho trobem com a Can Senromà de Vila. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68707 | Can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tolra-0 | <p>Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XIV-XV-XVI | <p>Masia agropecuària. Edifici civil; es tracta d'una masia amb planta baixa, pis i coberta amb teulada a sues aigües i carener perpendicular a la façana. Al costat dreta d'aquesta, hi ha un petit rafal adossat . En temps posteriors a la construcció inicial s'han obert algunes finestres sobre la façana. Destaca especialment el seu portal rodó, adovellat, i dues finestres gòtiques del primer pis -una d'elles d'arc conopial i l'altra amb arc carpanell-. Totes dues estan profusament decorades amb lobulats i caparrons esculpits a la línia d'impostes.</p> | 08282-33 | Riera d'en Font. Torrent dels Grills | <p>La primera data de referència que es té sobre la casa, el 1606, és un dibuix arxivat a la Diputació Provincial de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, al 1918, on està escrit que la casa era feta sobre fusta. Avui queda poca cosa d'aquella estructura inicial.</p> | 41.4804000,2.2727700 | 439285 | 4592343 | 1606 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68707-foto-08282-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68707-foto-08282-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68707-foto-08282-33-3.jpg | Legal | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Gòtic tardà. La masia fou restaurada l'any 1980. També ho trobem escrit com a Cal Tolrà. | 119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 68708 | Can Torredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torreda | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVII | Masia agropecuària. Edifici civil, es tracta d'una masia amb planta basilical, amb un cos central més elevat cobert per una teulada de dos vessants i dos cossos laterals d'un sol vessant. L'alçat està conformat per una planta baixa, un pis i unes golfes. Destaca la porta adovellada d'arc de mig punt, original, malgrat la resta d'obertures hagin estat modificades, així com els annexos laterals -un per banda-, especialment el de la dreta. Aquesta darrera, és una petita capella en desús a la qual s'accedeix mitjançant una porta rectangular amb els brancals i la llinda de pedra; a la part superior hi ha un petit òcul a la part superior i un coronament amb els angles tallats amb forma còncava, i del qual falta la seva part central, possiblement formada per un campanar simple. | 08282-34 | Carrer Edith Llaurador, 31 | Masia agropecuària del segle XVII. L'accés es produeix a través d'un barri de ferro forjat del 1877, delimitat per dos pilars. | 41.4883700,2.2648100 | 438628 | 4593234 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Té una capella de dimensions reduïdes annexe a la casa. Situada a la sortida del poble i a l'inici de la carretera de la Conreria, té els seus terrenys que voregen els de Can Nolis. Les tanques que els delimiten de la carretera són de paredat. Té una era de sorra. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 68709 | Can Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-2 | Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIII-XIV | Façana amb brutícia i pèrdues d'arrebossat | Edifici civil. Masia formada per una planta baixa i un pis, coberta per una teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. Destaca especialment pel portal d'arc de mig punt dovellat, que no correspon a l'eix central de la façana, i per la finestra gòtica treballada en forma d'arc conopial. Entre els annexes adossats a l'antic edifici destaca el de la part posterior, construït amb maçoneria i que resulta interessant per la perfecta adaptació al desnivell del terreny, cobert a dues vessants, una d'elles desproporcionadament llarga. | 08282-35 | Camí de la Riera d'en Font. | Sembla ser que la primer notícia coneguda sobre Can Vilà data de l'any 1300 i que l'any 1777 fou reformada. Conté elements característics del segle XIII com les voltes i arcs de la planta baixa. | 41.4745100,2.2774000 | 439666 | 4591686 | 1300 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68709-foto-08282-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68709-foto-08282-35-2.jpg | Legal | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Gòtic tardà. La finestra lateral esquerra de la façana principal pertany al gòtic tardà. Obra popular. | 119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68710 | Ajuntament de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-tiana | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici civil format per dos cossos laterals de planta baixa i pis, i un cos central més elevat sobre el que recau la major part de l'ornamentació. Aquest cos tendeix a marcar la verticalitat de l'edifici, contrastant amb els cossos laterals, Cal destacar el pòrtic inferior suportat per dos pilars, la balconada que ocupa tot el segon pis del cos central, les motllures geomètriques que decoren les finestres, les balustrades de les finestres dels cossos laterals, la cornisa suportada per mènsules que s'allarguen i recorren gran part de la façana, arribant a esdevenir veritables elements decoratius, i les antefixes que decoren la mateixa cornis. Les cobertes del terrat són transitables. | 08282-36 | Plaça de la Vila, 1 | Edifici del 1896 projectat per l'arquitecte Isidre Reventós i Amiguet. | 41.4817400,2.2690100 | 438972 | 4592495 | 1896 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68710-foto-08282-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68710-foto-08282-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Isidre Reventós i Amiguet | Compost per dos edificis: l'antic i l'annex de l'antiga escola. L'interior molt reformat té un pati central de l'antiga escola. A l'edifici antic, l'escala principal està en el cos central com a accés a la sala de plens. Ha estat reformat per la unió d'ambdòs edificis. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68711 | Ermita Mare de Déu de l'Alegria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-mare-de-deu-de-lalegria | http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/08/lalegria-de-tiana-maresme.html Toffoli, Josep Maria (2000). Història de l'Alegria d'ahir fins avui. Noucents anys d'història de la parròquia de Tiana. Ajuntament de Tiana. Regidoria de Cultura. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065977.xml | XII/ XVIII | Edifici religiós; es tracta d'una petita església de només una nau, de planta rectangular acabada amb un absis poligonal. A la part posterior dreta de l'edifici, destaca especialment el seu campanar amb planta quadrada, la base del qual està fiada a dins l'església. Uns finestrals ogivals s¡obren a la part alta, culminada amb merlets i una teulada amb quatre vessants molt inclinats, fruit d'alguna reforma posterior. La façana, molt retocada, fuig de l'estil gòtic i és d'una absoluta simplicitat: un òcul a la part superior, i una porta amb la llinda i els brancals de pedra. Hi ha annexos posteriors a la part dreta de l'edifici, especialment unes torretes llanternes d'estil barroc. | 08282-37 | Camí de l'Alegria | L'ermita de l'Alegria fou l'antic temple parroquial de Tiana, que fou consagrat l'any 1104 i refet a la seva totalitat a l'alta Edat Mitjana, amb el mateix estil gòtic que es conserva a algunes de les seves parts. Posteriorment hi hagueren noves reformes: sobre la llinda de la porta principal hi ha inscrita la data de '1729'. Els documents més antics en que es fa referència al culte a la Mare de Déu de l'Alegria es remunten a la segona meitat del S. XVII. No hi ha constància de l'antiguitat del culte a la Mare de Déu de l'Alegria per part dels pescadors de Montgat, doncs no s'ha trobat cap document que faci referència a la constitució de la Confraria. Malgrat això cal pensar que és de l'època citada, mitjans o finals del S. XVII, doncs l'antiga imatge del 1701 duia la inscripció: Patrona dels Pescadors que es venera en la Parròquia de Tiana. Malauradament aquesta imatge fou destruïda l'any 1936. No és fins el 29 de juny del 1732 en que es documenta l'existència de la Confraria de Pescadors, amb un acta que diu així: Convocat y congregat lo consell general dels confrares de la Confraria baix la Invocació de Nostra Señora de la Alegria construida en la parroquial Iglesia de St. Cipria de Tiana Bisbat de Barcelona en la Rectoria de dita Iglesia parroquial en la qual invocació intrevingueren y foren presents. Segueix la relació dels administradors: Pau Batlle i Esteve Milás i de 14 confrares i el motiu de la convocatòria que era el de prohibir anar a pescar els dies de festa baix sanció de sis sous. De notable interès per la història de la Confraria és un llibre de comptes que es conserva en l'arxiu parroquial de Tiana i que abasta els anys 1766 fins el 1816. A partir de l'any 1816 no trobem cap document a l'arxiu parroquial de Tiana que faci referència a la Confraria de la Mare de Déu de l'Alegria. És justament l'any en que en uns terrenys cedits per en Pau Matheu-Alsina Sanpere comencen les obres de construcció de la futura església parroquial de Sant Joan i Santa Maria de Montgat, obres que per manca de suport econòmic restaran aturades quaranta anys. Quan el 29 de desembre de 1867 deu anys desprès de la seva benedicció es declara parròquia, als montgatins ja no els hi cal anar a la parròquia de Sant Cebrià i el culte a la Mare de Déu de l'Alegria desapareix. Pel que fa a la confraria de pescadors no en tenim cap testimoni des d'aquell llunyà 1816 fins l'any 1857 de la benedicció del nou temple. L'única dada que hem trobat d'aquells anys és l'existència l'any 1888 d'una mútua amb el nom de Sant Jaume, que el 1910 figurava com Confraria de Sant Jaume. Pel que fa al de l'antiga patrona dels pescadors, la Mare de Déu de l'Alegria, seguia al seu altar, sense que se li retés cap ofici ni devoció especial, doncs els que havien sigut els seus devots, els pescadors, ja no hi pujaven. L'any 1886 fou consagrat l'actual temple parroquial de Sant Cebrià de Tiana. Això portà com a conseqüència que el temple primitiu quedés tancat totalment al culte i l'advocació de la Mare de Déu de l'Alegria s'oblidés, tot i que conservà al seu interior l'altar i l'imatge. Cap el 1908, un grup de tianencs amb gran amor pel seu poble i les seves tradicions, va impulsar la restauració de l'antiga església parroquial i el culte a la Mare de Déu de l'Alegria, traslladant l'imatge des del seu altar al presbiteri, com a titular del temple, anomenat des d'aleshores ermita de l'Alegria. També es va instaurar la celebració per la diada de Pasqua de Resurrecció d'un aplec, molt celebrat tant pels tianencs com pels montgatins, així com l'edició d'uns Goigs que, en recordança del patronatge de la Confraria de Pescadors. L'actual església parroquial és un elegant edifici d'estil gòtic tardà, d'una nau i absis poligonal amb campanar de torre quadrada; el 1970 va ser decorat amb pintures murals d'Ignasi M. Serra Goday. El Dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec. | 41.4890400,2.2712900 | 439169 | 4593304 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68711-foto-08282-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68711-foto-08282-37-3.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Presenta una nau amb capelles laterals. Té un absis a la nau central i una torre adossada (el campanar). Va ser església parroquial del poble fins que es va construir l'actual (s.XIX) degut al creixement de la població. La primera construcció data del segle XI. La nau i el campanar són del segle XVI, quan es produí una restauració. Més tard, al 1729, s'hi va fer un reforma. Envoltada de camps de conreu. Una taula, bancs de pedra, una font i plantació de xiprers conformen l'espai. La volta i els paraments són pintats i arrebossats. L'absis està pintat pel Sr. Ignasi M. Serra Goday, qui el va finalitzar l'any 1972. Té un paviment ceràmic amb lloses-làpides. Antiga Església Parroquial de Tiana, Mare de Déu de l'Alegria. | 93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 68712 | La Conreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria | Pérez i Gómez, Xavier, 'Breu història de la Conreria', Notes, Número 11, 1997, pàgs. 59-69. Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XII-XVIII | Edifici d'origen religios de planta soterrani de grans dimensions construida al voltant d'un claustre. Al segle XX es va annexionar un nou edifici i es va elaborar un nou pati interior. La seva façana principal és simètrica amb la porta d'entrada a l'eix central. Trobem una seqüència de finestres i sense elements decoratius. La teulada es feta amb teula àrab a dues aigües. En l'estructura de l'edifici trobem arcs, voltes i embigats de fusta. | 08282-38 | Carretera de Badalona a Mollet, km 6 | L'indret fou ocupat al segle XIII per un priorat de monges agustines que, el 1362 van traslladar-se a Barcelona, a l'actual carrer de Montalegre. A començament del segle XV s'hi instal·len els cartoixos.Posteriorment és destinat a residència dels germans i a granja de conreu del monestir, d'on prové el nom de Conreria. Des del 1998 està cedit a la Fundació Pere Tarrés. L'edifici va ser reformat el 1568 i, de nou, el 1790. D'aquesta darrera reforma en són fruit el claustre i l'església. | 41.4915000,2.2524500 | 437599 | 4593590 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68712-foto-08282-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68712-foto-08282-38-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. Antic seminari de culte. Utilitzat com a alberg i lloc d'activitats, reunions, juvenils. Pertany a la Red Española de Albergues Juveniles. Situat al capdamunt de la muntanya en un lloc privilegiat per les seves vistes. Alberg la Conreria. També dit Seminari Menor de la Conreria. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 68713 | La Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cartoixa-de-montalegre | Bofarull, Anna Maria «Testimoni de l'orde Cartoixà». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, març 2011, p. 65. Caballeria Lamelas, Enric; Palacio Serra, Francesc «Montalegre: institut antituberculós i hospital d'invàlids de guerra». La Cartoixa de Montalegre 1415-2015. La Província Cartoixana de Catalunya. Actes del XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa. Ajuntament de Tiana i Analecta Cartusiana [Tiana i Salzburg], 2015, pàg. 249-258. Fossas i Pi, Modest. Cartuja de Montalegre : memoria descriptiva leida en la excursión hecha al monasterio por la Asociación de Arquitectos de Cataluña en 11 de mayo de 1884. Barcelona: Associació d'Arquitectes de Catalunya. Pladevall, Antoni; Los monasterios catalanes, Edicions Destino, Barcelona, 1970. Pérez Gómez, Xavier; La cartoixa de Montalegre. Drets feudals i conflictes jurisdiccionals (1415-1602), Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 2004. http://www.chartreux.org/es/casas/montalegre/index https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065977.xml Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XV | Conjunt d'edificis religiosos dividit en tres sectors. El primer està habitat per conversos, amb porteria, fusteria i al tres dependències. El segon té dependències comunes, com l'església, bastida el 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, el menjador, la sala capitular i les capelles entorn un petit claustre. El tercer sector és el destinat a la vida eremítica, està format per dos grans claustres amb 30 cel·les al voltant. El primer sector fou acabat el 1448, amb la cel·la prioral i 16 cel·les per als monjos, i el segon fou construït unit al primer, el 1636, amb 13 noves cel·les. L'església és un edifici religiós format per una sola nau alta i esvelta, de 35,40 m de llarg per 8,4 m d'amplada. No presenta capelles laterals, com mana la norma dels cartoixans. La nau està coberta amb tres voltes de creueria ogivals i el presbiteri amb una volta d'arestes que conflueixen en una clau, Dos fragments de mur i una reixa separen el cor dels cartoixans i el dels aliens a l'orde. A l'esquerra de l'absis hi ha la sagristia i, al fos del presbiteri s'obre el Sagrari. La porta principal del temple és d'estil gòtic, molt ben treballada, amb arquivoltes molt fines i dos pinacles adossats al mur que la flanquegen. La cartoixa consta de tres claustres, el més antic és el més petit i es comunica directament a l'església, és quadrat, de 17,5 m de costat, amb sis arquets a cadascun d'ells, suportats per columnes cilíndriques, amb basa i capitell octogonals, sense escultura. Els arcs estan agrupats de tres en tres sota un arc exterior. Les voltes són ogivals amb arestes vives. El claustre central mesura 53,7 m de costat i l'últim fa 53,7 m x 46,5 m. Ambdós presenten columnes i voltes similars a l'anterior. Estan envoltats de cel·les individuals, que encara que molt senzilles presenten una petita sala amb xemeneies, una alcova, menjador, lavabo i jardí. Es combina la pedra dels elements arquitectònics amb el maó dels murs. Entre els dos claustres hi ha una torre de defensa medieval, restaurada, procedent de la primitiva construcció. Té una torre de defensa de planta rodona que possiblement pertanyia a una antiga masia. Actualment forma part de les dependències de la Cartoixa de Montalegre. Modificada a la seva part superior amb uns acabats i una teulada d'èpoques més recents. Conserva la corsera i diverses espitlleres. | 08282-39 | Carretera de la Conreria | L'any 1247 ja hi ha notícies de l'existència en aquest indret del convent femení de Montalegre, construït per acollir una petita comunitat femenina de monges agustines. El convent s'edifica en un solar donat pels senyors feudals de la família Campsentelles. El dia 31 de juliol de 1250, el bisbe de Barcelona puja a Montalegre i beneeix la capella del convent de Montalegre. El 1286 el monestir va rebre una donació generosa gràcies a Ramon de Sentmenat, senyor de Campsentelles, i de la seua muller. Tot i així, l'any 1362, a causa de la soledat i aïllament del lloc on es trobava el convent, la comunitat decidí traslladar-se a Barcelona, a l'indret on actualment hi ha l'església de Santa Maria de Montalegre de la Casa de la Caritat de Barcelona. El 1399, s'hi instal·la un grup d'ermitans, entre ells Arnau de Torrevella. El conjunt monàstic va passar per diversos compradors fins que l'any 1409 el va adquirir l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L'any 1415 la necessitat de diners de l'Hospital, el va fer vendre el monestir. Fou adquirit pel prior de Vallparadís, el qual necessitava un recinte major per a la seva comunitat. El mateix any s'iniciaren les obres de la nova cartoixa. Posteriorment, el 1434 se'ls va unir una petita comunitat de monjos procedents del monestir de Sant Pol. Les obres finalitzaren l'any 1463. Les obres foren dirigides per Joan de Nea, monjo de Portaceli, procurador i ecònom de Montalegre entre 1423 i 1459. El segle XIX fou un segle de desgràcies per a la cartoixa, entre 1808 i 1814, la comunitat va haver d'abandonar el monestir degut a la guerra del Francès. Més tard, entre els anys 1820 i 1824, la inestabilitat del país, i el Trienni liberal, van ocasionar una nova fugida. Finalment, el 1835, la desamortització de Mendizábal suposà l'exclaustració definitiva, la confiscació dels seus béns, i el saqueig i posterior incendi de la cartoixa. L'any 1867 s'iniciaren les gestions per part del gran procurador de la Grande Chartreuse per a la recompra de Montalegre. Aquestes gestions, però, es paralitzaren el 1868 pel destronament d'Isabel II. Durant el període en què els monjos no habitaren la cartoixa, el monestir va servir com a caserna militar primer i després s'utilitzà com a hospital. El 1901 s'instal·là una nova comunitat de monjos procedent de França, formada per 29 pares i 23 germans. Durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909, s'hi va instal·lar una dotació de la Guàrdia Civil amb la funció de protegir a la comunitat dels possibles atacs. La dotació va romandre-hi fins a l'any 1915, instal·lada en el que avui dia es coneix com 'la casa de les monges'. La Guerra Civil va afectar novament a la comunitat, els 21 pares i els 16 germans es dispersaren, morint sis d'ells assassinats durant els primers dies. L'Ajuntament de Badalona hi instal·là un hospital per a tuberculosos que va estar en funcionament fins a desembre de 1938, quan el govern central a Barcelona va instal·lar un hospital d'invàlids de guerra, que funcionar durant poc menys d'un mes. Al 1939 els monjos van tornar a la cartoixa, en la qual s'instal·là el seminari menor de la diòcesi. Aquest seminari va tancar el 1998 per la seva inviabilitat econòmica. L'edifici que ocupava el seminari (la Conreria) se cedí a la Fundació Pere Tarrés i actualment funciona com a casa de colònies. | 41.4884400,2.2539900 | 437725 | 4593249 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68713-foto-08282-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68713-foto-08282-39-3.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Saéz Puig | L'entrada és permesa als homes. Les dones, en comptades ocasions, han pogut veure alguns dels seus espais. Als vessants de la Serralada Litoral, al NW del terme, en un lloc arrecerat (inicialment dit Mons Alacris i després Mons Hilaris o Montalegre) hi ha la cartoixa de Montalegre, formada a partir del 1415 en terrenys d'un antic convent de monges augustinianes. Aquest priorat femení de donades o canongesses era al solar de l'actual Conreria, al cim de la carena, prop del coll de Montalegre, priorat fundat a l'inici del segle XIII i que el 1265 tenia ja una comunitat de 12 monges comandades per la priora Guillema; per la solitud del lloc es va traslladar el 1365 a Barcelona, on va perdurar fins el 1593 al lloc ocupat després pel seminari tridentí i per la Casa de Caritat. Els cartoixans de la comunitat de Vallparadís de Terrassa i els de Sant Pol del Maresme van decidir d'unir-se i formar una nova cartoixa en aquest indret. Van arribar inicialment els de Vallparadís (1415) i després els de Sant Pol (1434), i des de l'edifici de les monges van planejar la construcció d'un cenobi que respongués a les exigències de l'orde cartoixà. Va dirigir les obres fra Joan d'Enea, convers procedent de Portaceli, ecònom de Montalegre en 1423-59. El primer sector comprèn un pati d'honor amb l'albergueria, procura i lloc de treballs manuals; el segon, una sèrie de dependències comunes (l'església gòtica acabada el 1463, el menjador, la sala capitular) a l'entorn del claustret, i el tercer, destinat a la vida eremítica, és format per dos grans claustres d'estructura gòtica juxtaposats (el primer del 1448 amb la cel·la prioral i 17 cel·les més, i el segon del 1636 amb 13 cel·les més).L'època de major esplendor van ser els segles XVII i XVIII; els extensos dominis de la cartoixa (entre els quals hi havia els delmes i el domini de la parròquia de Tiana des del 1441) eren administrats des de l'edifici de la Conreria (antic convent augustinià). La vida monàstica va ser interrompuda per les vicissituds bèl·liques i polítiques en 1808-14 i en 1820-24, i el 1835, amb les lleis desamortitzadores i l'exclaustració, l'edifici va ser abandonat i va patir saqueig i incendi. La Grande Chartreuse va adquirir l'antic monestir i uns pocs terrenys el 1865 i va iniciar la restauració de la casa, que no es va poder dur a terme fins el 1901, arran de l'arribada d'una comunitat francesa de 29 pares i 23 germans. Després de l'etapa de la guerra civil de 1936-39 la casa va continuar amb força vitalitat. D'altra banda, la Conreria no va ser recuperada pels monjos després de la desamortització. Va ser destinada a hotel restaurant i des de l'any 1940 s'hi va instal·lar el seminari menor de la diòcesi de Barcelona (l'edifici va ser notablement ampliat), i posteriorment internat regit per sacerdots de la diòcesi. Monestir de clausura de l'ordre de Sant Benet. | 93 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 68714 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-0 | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/el-casal-de-tiana.html Carreras, Lluis i Toffoli, Josep Maria (2002). El Casino de Tiana. Cent anys de vida i història. Tiana. Casino de Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inicis | Edificació aïllada d'una sola nau amb vestíbul, sala amb amfiteatre i escenari. L'estructura és de parets de càrrega amb encavallades de fusta i embigat metàl·lic. La façana principal és simètrica i es compon de tres cossos separats per pilastres ornamentals. L'eix de simetria està emfatitzat per la porta d'accés d'arc escarser, la marquesina i el finestral d'arcs apuntats que enllaça amb els motius ornamentals del frontó. La coberta és a dos aiguavessos. L'interior ha estat reformat. La sala presenta pilastres, capitells i falsos arcs diafragma de guix. El marc de l'escenari està decorat amb garlandes, elements vegetals i florals amb una gran màscara al centre. Fou construït el 1911. | 08282-40 | Avinguda Albéniz, 12 | Per explicar la història del Casal de Tiana ens hem de remuntar a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, quan després de la construcció del tren de Barcelona a Mataró, moltes famílies benestants de Barcelona van construir les segones residències al Maresme en general i a Tiana en particular. Amb el creixement de la riquesa de la burgesia barcelonesa, Tiana esdevingué escollida per moltes famílies per estiuejar a la vila. Les institucions culturals i de lleure tingueren una gran expansió a la segona meitat del segle XIX i els estiuejants no varen ser una excepció. Al Masnou, l'any 1875 s'inaugurava el Casino del Masnou i els estiuejants de Tiana es reunien a la Sala Giral amb el nom de Casino dels Forasters. Entre els molts estiuejants d'aquella època podem recordar el compositor i pianista Isaac Albéniz, el doctor Mascaró i Capella, l'advocat Roman Grassot i Elies, el mestre d'obres Isidre Raventós i Amiguet, l'advocat Ernest Castellar i Serra, etc. El dia 8 de setembre de 1910 reunits a Can Cabanach (al costat de Can Pau), es procedeix a la constitució formal i definitiva de la Societat Casino de Tiana. Van assistir un total de 23 socis a l'assemblea constituent, trobant-se entre els assistents els tianencs Joan Garí i Pere Artusa. El 27 d'abril de 1911, el president del Casino d'aquell moment, Enric Castellar, sol·licita el permís per construir un edifici projectat per Ramon Riudor i dedicat a sala d'espectacles. La construcció es va fer en un temps rècord de 3 mesos. Des de la seva inauguració la Sala porta el nom 'd'Albéniz' com a homenatge al compositor, i era el lloc on es realitzaven els concerts, balls, tómboles, exposicions i tota mena d'activitats d'esbarjo. L'any 1967, quan la família del baríton Raimundo Torres, que eren llogaters de Can Marí, varen deixar la finca, el Casino de Tiana la va arrendar, arrendament que seria renovat el 1967. Des del moment que es lloga Can Marí l'any 1961, coexisteixen els dos casinos: el de baix, el modernista, i el de dalt, Can Marí. Les arques del Casino no poden mantenir els dos locals i l'any 1973 es tanca el Casino de baix amb un encadenat a la porta i es planteja comprar Can Marí, raó per la qual necessita vendre el Casino de baix. L'Ajuntament de Tiana comença a pensar en la possibilitat de comprar el vell Casino per convertir-lo en Casal del Poble, i li exposa la idea al president del Casino, Paco Noguera. El Ple de l'Ajuntament del 4 de gener de 1978 acorda la compra de la finca per 8 milions de pessetes. El 16 de desembre d'aquell mateix any es celebra una sessió extraordinària a l'Ajuntament dedicada exclusivament al tema de la compra dels locals del vell Casino. Ja es tenen els 8 milions. Finalment, el 20 de juny de 1978 el president del Casino Josep Barrau Xipell i l'alcalde de Tiana Josep Paris Rigalós signen l'escriptura de compravenda. Acabava de néixer el Casal del Poble. Si bé el 20 de juny ja s'havia signat l'escriptura de compra, la Sala Albéniz, el teatre, va romandre tancada fins el 23 de setembre, quan s'hi va portar a terme el primer acte públic: l'exposició homenatge a Lola Anglada, organitzada per un grup de tianencs amb l'Alvar Suñol i en Josep Canals al capdavant. A partir d'aquí el Casal, malgrat estar en molt males condicions i bastant deteriorat, es converteix en el centre d'actuacions culturals i lúdiques.: mostres d'art, castanyades per Tots Sants, balls de Carnestoltes, revetlles de Sant Joan i Sant Pere, balls de Festa Major, cantades d'Havaneres, sardanes al jardí, campionats d'escalextric, campionats d'escacs... L'any 1982 es crea una companyia de teatre-cabaret, el grup Bum-Bum-Music, avui desaparegut. El 1984 neix l'Agrupació Artística del Casal, el primer grup de teatre d'aficionats, de la que en sortiria, quatre anys més tard, la Societat Recreativa Els Nou Pins. El 1986 es crea l'Agrupació Artística el Casal, amb el Club de Dòmino Tiana i el Club Petanca Tiana. | 41.4819100,2.2680700 | 438894 | 4592514 | 1911 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68714-foto-08282-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68714-foto-08282-40-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També ofereix un restaurant amb menús diaris. És casa de cultura i centre cultural de la població. Altrament dit el Casal de Tiana. Té sala de teatre i s'hi celebren, també, concerts i balls. Edificació aïllada d'una sola nau amb vestíbul, sala amb anfiteatre i escenari. D'estil modernista. | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 68715 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-2 | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6402-cat-casino_nou.htm http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1957 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX mitjan | Edifici civil de planta rectangular amb baixos i pis. El seu interès no recau tant en la construcció com en la decoració, que queda pràcticament concentrada a la façana. En primer lloc cal destacar un grup escultòric que corona el frontó de l'edifici, format per dos nois nus asseguts i acompanyats per alguns elements simbòlics típics del classicisme. Els murs són recoberts per alguns plafons esculpits que representen armes, banderes . cuirasses, etc., tot emmarcat amb garlandes i elements vegetals bastant recarregats i pròxims, pel que fa a l'estil, al classicisme francès. Tots els símbols clàssics estan buits de significat i són purament decoratius. L'únic element que conserva el seu sentit heràldic és l'escut d'armes situat damunt la porta d'accés- Altres elements neoclàssics són les hídries que coronen tots els angles de l'edifici, i els guardapols o trencaaigües sostinguts per mènsules de les finestres de la planta baixa. L'interior està adequat com a restaurant i sales pròpies del club de Tennis o Nou Casino. El conjunt està envoltat per un ampli jardí i queda dins el recinte de l'antiga masia de Can Marí. | 08282-41 | Carrer Edith Llaurador, 6 | L'edifici del Casino Nou de Tiana és una construcció de mitjan segle XIX de característiques que s'emmarquen dins del romanticisme neoclàssic propi del moment, estructurada en tres cossos, dels quals el cos central sobresurt respecte dels laterals. conjunt, de clara horitzontalitat, és de planta baixa i pis. Als cossos laterals l'estructura, perfectament simètrica, presenta dues obertures rectangulars a cadascun dels pisos. El cos central a la planta baixa presenta una portalada rectangular, flanquejada per plafons ornamentals als costats. Per sobre de la motllura que separa la planta baixa del pis superior trobem un timpà rodó amb escut heràldic i finestra al damunt, flanquejats per plafons ornamentals de banderes. Remata el conjunt una cornisa per damunt de la qual s'alça un capcer de perfil mixtilini amb un rellotge de sol al centre, coronat per dues escultures d'infants que es donen l'esquena . | 41.4862300,2.2676300 | 438861 | 4592994 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68715-foto-08282-41-1.jpg | Legal | Romàntic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Dins el recinte del Casino Nou trobem també la masia de Can Marí , esmentada ja al tombant de la primera centúria del segle XII en l'acta de consagració de la parròquia. La seva estructura és de planta baixa amb gran portal adovellat, pis i golfes i cobert amb teulada a doble vessant. Al primer pis hi ha pintures de Torres Clavé. | 101 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 68716 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-12 | http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX | El cementiri de Tiana es troba situat en front de l'antiga església parroquial. Té una explanada al costat i un camí de terra a cada costat. A la part del darrera hi ha bosc. Els nínxols es distribueixen al llarg d'un passadís i la part del darrera d'aquest en columnes de cinc. Els forats originals dels nínxols són voltes de maó de pla, la part frontal està pintada de blanc amb la inscripció corresponent de color negre. Els nínxols moderns han desvirtuat la forma tradicional introduint plaques quadrades de marbre o granit. Al costat de l'entrada hi ha un mausoleu amb una petita capella enfront. A la part del darrera, hi ha tombes excavades al terra. El cementiri queda tancat per un mur de pedra pintat de blanc. El portal d'accès és rectangular coronat per un frontó. La porta és de fusta i ferro. En el portal hi ha la inscripció: 'Mortui Oui in Dominio Moritur'. La tanca del cementiri és un mur de pedra encalat (ara, pintat de blanc). El portal és rectangular coronat per un frontó blanc amb una porta d'accés de fusta i reixa de ferro. En el portal hi ha un escrit en negre i vermell: Mortui Oui In Dominio Moriuntur. Al costat de l'entrada hi ha un mausoleu de la família Jordana amb una petita capella davant. A la part de darrera, hi ha tombes excavades al terra. Entre aquestes tombes hi destaca el panteó familiar fet construir per Mercè Vidal i Xaus l'any 1920. El disseny és de Joan Amigó, arquitecte i autor d'altres interessants mostres d'art funerari al cementiri de Badalona. Originàriament, la porta estava escortada per dos grans xiprers. El foc del 1994, en va cremar totalment el de la dreta. Actualment només hi ha el de l'esquerra. La coberta dels nínxols és plana, de rajola ceràmica. Els nínxols es distribueixen al llarg del passadís i la part de darrera d'aquest en columnes de cinc. Els forats originals dels nínxols són voltes de maó de pla; la façana està pintada de blanc i amb la inscripcció en negre. Els moderns han desvirtuat la forma tradicional, introduint plaques quadrades de marbre o granit. | 08282-42 | Camí de l'Alegria | 41.4890800,2.2706400 | 439115 | 4593309 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68716-foto-08282-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68716-foto-08282-42-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Té escultures de bon nivell artístic. El seu ús és el funerari. El cementiri municipal de Tiana és un bé de domini públic, afecte al servei públic que li és propi. Foirma part del conjunt especial de l'-Alegria. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68717 | Cementiri del Cólera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-colera | http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-del-maresme/cementiri-del-colera-tiana-maresme/ 84b7a948effd&groupId=193969 Catàleg Patrimoni Arquitectònic Parc Serralada de Marina Codi 11 Això és Tiana. Guia de la vila de Tiana. Ajuntament de Tiana. Diada de Sant Jordi, 1995. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX | Sotabosc crescut i paviments amb estat regular. | Un mur de petita alçada tanca un recinte, que a la banda que mira a mar hi veiem les restes d'una porta de ferro. Al centre hi ha una llossa rodona de dos metres de diàmetre i setanta quinals. L'any 1870 el barri barcelonès de la Barcelona fou afectat pel tifus ictiroide, conegut com còlera o peste groga. En aquells moments La Conreria feia el servei de Colònia Sanitaria. Els morts per aquesta causa foren dipositats en aquest lloc. La pedra del monument funerari va ser gravada el 25 de maig de 1871 i va ser aprovat per l'Ajuntament la seva col·locació al centre. De pes, esculpida amb una gran creu al centre. A la mateixa la volten uns motius funeraris a més de la datació i nom de la propietat. | 08282-43 | Part inferior del Turó del Reig, sobre el coll de Montalegre. | A pocs metres de l'antic seminari, seguint direcció la Font de l'Alba, hi trobarem un curiós i desconegut recinte funerari: el Cementiri del Còlera. L'any 1870 es declarà una epidèmia de febre groga o còlera al barri mariner de La Barceloneta de Barcelona, a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l'illa de Cuba. Malgrat els esforços de les autoritats, l'epidèmia es començà a escampar per tota la ciutat de Barcelona. A tall d'exemple, us indicarem que la Junta de Sanidad Provincial decretà allunyà tots els vaixells del port de la Barceloneta ja que molts treballadors portuaris havien caigut malalts. El pànic s'apoderà del barri i n'emigraren onze mil veïns, que es dirigiren cap a pobles del Vallès, de la costa o a la vil·la de Gràcia. La situació es va fer tan insostenible que el dia 22 de setembre, l'Ajuntament i la Junta de Sanidad ordenaren el desallotjament forçós de tota la Barceloneta. Es decidí, aleshores, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria per traslladar-hi les famílies sense recursos i joves provinents de la Casa Provincial de Corrección, desaparegut correccional i presó de Ciutat Vella. Aquesta colònia de la Conreria allotjarà 1.693 persones, entre les quals hi havien 94 reclusos, que es repartiren entre l'edifici de l'antic seminari i el convent. El metge responsable n'era el Dr. Pelegrí Giralt, amb l'assistència d'infermeres i sanitaris. Hi van estar des del 23 de setembre fins el 10 de desembre de 1870. El 29 de setembre es produïren les dues primeres morts pel còlera però també hi va haver 16 morts per verola i d'altres morts per malalties comunes. L'epidèmia es declarà acabada el dia 7 de desembre i, poc a poc, els veïns de la Barceloneta van poder tornar a casa. Havien mort 76 persones. El recinte funerari del qual us parlem és la fossa comuna d'aquests barcelonins ingressats al sanatori. Consta d'una parcel·la d'un 20 m x 11 m tancat per un mur de pedra d'un metre d'alçada aproximadament. Actualment no hi ha porta d'entrada però sembla que n'hi podia haver existit una de petita. Un cop dins, l'únic element que hi podem trobar és un monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d'entre 1,70m i 2 m i un pes d'uns 700 quilograms. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s'alternen el símbol de la calavera i del rellotge de sorra alat. Al centre hi veurem l'escut de l'Ajuntament de Barcelona, envoltat per la inscripció Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870. El monument fou erigit el 25 de maig de 1871. El Cementiri del Còlera està situat a la part inferior del Turó del Reig, sobre el Coll de Montalegre (coordenades X=437918.43 Y=4593849.18). És de titularitat pública i està inclòs en l'Inventari Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. | 41.4919700,2.2552000 | 437829 | 4593640 | 1870 | 08282 | Tiana | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68717-foto-08282-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68717-foto-08282-43-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'accés és lliure i obert. Ús funerari. És també un monument. A la part inferior del Turó del Reig, sobre el Coll de Montalegre. Separada del'edifici de la Conreria per la carretera que du a Sant Fost de Campsentelles. També es troba com a Cementirir dels Empestats. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 68718 | Convent Carmelites Descalces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-carmelites-descalces | http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici religiós. Convent de clausura que domina tot el barri de Sant Bru; situat en una posició elevada. D'una banda destaca pels seus grans volums arquitectònics i per l'altra per la nuesa i simplicitat de les serves formes. El conjunt es distribueix al voltant de l'església que el domina: una sola nau rectangular coberta per sues vessants; una façana de grans dimensions només ocupada per una obertura circular, la porta i dues motllures d'arc de mig punt, al centre de les quals hi ha tres figures de terracotta. En una construcció annexe destaca una porxada lateral. Tot el conjunt està arrebossat de color blanc. | 08282-44 | Camí de Montalegre, 9-11 | És un convent de clausura que domina tot el barri de Sant Bru; situat en una posició elevada. D'una banda destaca pels seus grans volums arquitectònics i per l'altra per la nuesa i simplicitat de les serves formes. El conjunt es distribueix al voltant de l'església que el domina: una sola nau rectangular coberta per sues vessants; una façana de grans dimensions només ocupada per una obertura circular, la porta i dues motllures d'arc de mig punt, al centre de les quals hi ha tres figures de terracotta. En una construcció annexe destaca una porxada lateral. Tot el conjunt està arrebossat de color blanc. L'edifici es va construir l'any 1883. Tenim també datacions del 1907, 1928 i 1971, anys en què es feren reformes. | 41.4835200,2.2651500 | 438652 | 4592695 | 1883 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68718-foto-08282-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68718-foto-08282-44-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Espai de culte, convent. Obra popular. Titularitat eclesiàstica. Només hi poden entrar alguns privilegiats. Algunes núvies encara els hi porten els ous tot esperant que el dia del casament no els hi plogui. Les monges, de clausura, els recullen pel torn, una finestra giratòria, que impedeix veure més enllà dels barrots que la protegeixen. Antigament es deia Can Russinyol. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 68719 | Convent Franciscanes del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-franciscanes-del-sagrat-cor | http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici religiós; té una planta rectangular i l'alçat es compon de baixos, dos pisos i està cobert amb una teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Resulta interessant degut a la utilització combinada de pedra i maó, a la vista; els murs, de maçoneria, i totes les obertures, així com els angles i sanefes, o línies exteriors, que marquen la separació entre els diferents pisos, estan realitzades amb maó. Cal fer notar que les obertures originals, amb arcs de mig punt i ogivals, estan cegades parcialment, de manera que s'han obert als espais inicials, finestres rectangulars de més petites dimensions. Edifici religiós d'una sola nau, de planta rectangular i petites dimensions i coberta per una teulada a doble vessant. Presenta un absis semicircular en un dels extrems. L'entrada principal es troba situada lateralment respecte de l'eix longitudinal i està precedida per un pòrtic suportat per quatre arcs de mig punt que reposen sobre columnes i un sòcol. Damunt la teulada hi ha una petita espadanya que serveix de campanar. Tot el conjunt està arrebossat. La casa d'exercicis Immaculada o les Franciscanes del Sagrat Cor és un edifici religiós; té una planta rectangular i l'alçat es compon de baixos, dos pisos i està cobert amb una teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Resulta interessant degut a la utilització combinada de pedra i maó, a la vista; els murs, de maçoneria, i totes les obertures, així com els angles i sanefes, o línies exteriors, que marquen la separació entre els diferents pisos, estan realitzades amb maó. Cal fer notar que les obertures originals, amb arcs de mig punt i ogivals, estan cegades parcialment, de manera que s'han obert als espais inicials, finestres rectangulars de més petites dimensions. El convent té una capella d'una sola nau, de planta rectangular i petites dimensions i coberta per una teulada a doble vessant. Presenta un absis semicircular en un dels extrems. L'entrada principal es troba situada lateralment respecte de l'eix longitudinal i està precedida per un pòrtic suportat per quatre arcs de mig punt que reposen sobre columnes i un sòcol. Damunt la teulada hi ha una petita espadanya que serveix de campanar. Tot el conjunt està arrebossat. | 08282-45 | Carrer Edith Llaurador, 22-24 | 41.4871500,2.2667100 | 438785 | 4593097 | 1886-87 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68719-foto-08282-45-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. L'entorn es troba ajardinat. Conjunt arquitectònic emblemàtic dins la vila de Tiana. També ho trobem com a Casa d'Exercicis Immaculada. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 68720 | Església de Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cebria | http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/ http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/lactual-parroquia-de-sant-cebria.html Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065977.xml | XIX | Edifici religiós format per una sola nau acabada en un absis semicircular amb capelles laterals que es comuniquen per un passadís i cobert per una volta escarsera suportada per arcs diafragmàtics. Exteriorment reflexa fidelment l'estructura interior. Destaca la composició de la façana, de tipus historicista, amb elements neogòtics com els pinacles, els arcs ogivals de les obertures, la traceria, etc., i amb elements romànics com les arquivoltes de mig punt de la portada principal i els arquets cecs que envolten tot l'edifici. És també important remarcar l'ús de la pedra i el maó vist en tota la construcció. L'alçada exterior e l'edifici és quasi desproporcionada i aquesta impressió s'accentua degut al seu gran campanar de base octogonal. A la capella lateral hi ha un retaule de Nostre Senyora del Roser del segle XVII de Josep Tramullas. | 08282-46 | Plaça de l'Església, 6 | Pel que fa a la data de construcció de l'edifici, n'existeixen dues de diferents: una proporcionada pe J. Bassegoda Nonell a l''Enciclopèdia Catalana', que proposa l'any 1886 i l'altra que apareix en un recull de notícies del poble que es conserva a l'Ajuntament i que proposa l'any 1896 (més possible ja que és l'any en què es llicencià l'arquitecte) El campanar és de l'any 1960, realitzat per M. Dargallo. El 22 de juny del 1886, essent rector de Tiana mossèn Jaume Llopart, el bisbe Jaume Català i Arbosa inaugurava el nou temple parroquial, amb el campanar sense acabar. L'anterior parròquia, la de l'Alegria, quedava tancada, amb l'altar i la imatge de la Verge a dins. Anys més tard, als anys seixanta del segle XX, mossèn Ramon Mariné va fer posar la barana que corona actualment el campanar. Un llarg camí s'havia recorregut des de l'any 1850 en el que el rector de Tiana mossèn Magí Marquet i l'Ajuntament varen iniciar les gestions d'una empresa que va durar 36 anys. La cosa va començar un 28 de novembre de l'any 1850, quan mossèn Magí, amb el recolzament de l'Ajuntament, s'adreçà al bisbe de Barcelona Josep Costa i Borràs, perquè demanés permís al Governador per edificar un nou temple parroquial. La petició anava acompanyada de l'oferta de contribuir tot el poble a la construcció de la casa rectoral, la del sepulturer i la de l'Altar Major, així com l'oferiment de fer prestacions en jornals i materials per a l'edificació de la nova església. Varen haver de passar més de 30 anys per posar en marxa les obres. Durant aquest període de temps es van estudiar cinc llocs diferents: un terreny de Benet Matas ( l'actual), un terreny a la plaça pública i edificis del comú, un terreny de Joan Francí, un terreny de vinya i secà a tocar amb el de Pau Giralt, i el mateix terreny de Pau Giralt. Finalment, Dolors Matas, filla i hereva de Benet Matas, va fer una donació dels terrenys on actualment s'hi aixeca l'església parroquial. El 17 de maig del 1884, Dolors Matas signava l'escriptura de donació a favor del Bisbe de Barcelona, on donava un tros de terreny. Tot seguit s'emprenia l'edificació del nou temple, que s'inaugurava feliçment dos anys més tard; el 22 de juny del 1886. De l'inaguració, n'ha quedat la làpida commemorativa que hi ha a l'església i que diu: ' En la mañana de este día ha sido inaugurada y bendecida por el Excmo.e Ilmo. Sr. Obispo de esta División. D. Jaime Català i Albesa, la nueva Iglesia Parroquial de este pueblo. Por la tarde el Rvdo. Sr. Cura Párroco ha trasladado, de la antigua iglesia, al altar levantado al efecto en este local, el Santísimo Sacramento que, en seguida, lo ha sido a la nueva Iglesia por el Excmo.Señor Obispo en solemne procesión, a la que han asistido las principales autoridades de la provincia, a más de las locales, con numeroso acompañamiento de personas invitadas. Para recuerdo de tan solemnes funciones y de la honra dispensada, erige su propietario la presente lápida conmemorativa en Tiana, al 22 de junio de 1886. | 41.4841800,2.2682700 | 438913 | 4592766 | 1886 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68720-foto-08282-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68720-foto-08282-46-3.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Francesc de P. Villar i Carmona | Titularitat eclesiàstica. Edifici de culte religiós cristià. En una vall al sector del NE del terme, més amunt del nucli del poble actual, hi ha l'església parroquial de Sant Cebrià de Tiana, esmentada ja com a parròquia el 1018 i consagrada de nou el 1100. Aquesta consagració devia correspondre a un edifici romànic que va patir després nombroses modificacions arquitectòniques; la darrera, segons una data de la façana, el 1729. Aquesta església vella de Tiana, al voltant de la qual es van agrupar unes quantes masies, origen de la població (Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l'Andreu, Can Montcerdà), va prendre l'advocació de la Mare de Déu de l'Alegria, que era la d'un altar documentat des del segle XVIII, advocació relacionada amb el proper Montalegre (Mons Hilaris), on es va bastir la cartoixa. L'actual església parroquial és un elegant edifici d'estil gòtic tardà, d'una nau i absis poligonal amb campanar de torre quadrada; el 1970 va ser decorat amb pintures murals d'Ignasi M. Serra Goday. El Dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec.Els tràmits per començar a fer la nova església que havia de substituir l'ermita de l'Alegria com a Parròquia van començar el 1850, però l'edifici no es va acabar i consagrar fins el 1886. Dins es troba el retaule barroc.El retaule està dedicat a la Mare de Déu del Roser. El va encarregar Josep Tramullas l'abril de l'any 1645 i va trigar 10 anys en fer-lo. Forma part d'un tríptic del qual, a més del de Tiana, només s'ha mantingut el de l'altar Major del monestir de Santes Creus, a Tarragona. El tercer retaule, de Valls, ha desaparegut. Inicialment el retaule de Tiana estava a l'ermita de l'Alegria. L'any 1909 es va traslladar a la Parròquia. Al començament de la Guerra Civil, l'any 1936, el van desmuntar amb la intenció de cremar-lo, el van apilar en un racó de la mateixa església i va quedar oblidat. Acabada la guerra, es van recuperar les peces que faltaven. L'any 1944 el van reconstruir i la imatge de la Mare de Déu del Roser la van substituir per una de més petita i no gaire semblant a l'original. | 116 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68721 | Rectoria de Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cebria | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX | Rectoria de l'església parroquial de Sant Cebrià. Edificació adossada. Estructura de murs de càrrega i embigats de fusta. Façana d'estil neoclàssic, simètrica, composta per tres cossos on el central queda, lleugerament, sobresortint dels laterals i s'enfatitiza pel portal emmarcat i el balcó de la planta pis. Les finestres de la planta segona dels tres cossos són geminades. | 08282-47 | Plaça de l'Església, 2 | 41.4841200,2.2680600 | 438895 | 4592760 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68721-foto-08282-47-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Situada en el punt estratègic de confluència de la plaça de l'Església amb el carrer Ferrer Vidal. És l'habitatge del rector. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68722 | Antiga Estació Tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio-tramvia | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/el-tramvia/ http://lalocal.tianat.cat/passejada-modernista-pel-centre/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inicis | Edifici civil; es tracta d'una petita construcció realitzada amb maó, que s'adapta completament a l'espai que es forma a la bifurcació de dos carrers, de manera que presenta una planta amb forma aproximadament triangular. Format per una sola planta, coberta per un petit terrat, el seu espai interior pot ser, a algunes parts, de molt reduïdes dimensions- especialment als angles que uneixen els dos carrers-. Destaca per l'ús que se'n fa del maó com a únic material constructiu, que es combina amb petits mosaics de colors amb elements florals de caràcter purament ornamental. L'únic mur que presenta pot ésser considerat pràcticament com un porxo -encara que tancat- que combina l'arc de mig punt i l'arc de descàrrega. | 08282-48 | Avinguda Isaac Albéniz, 14 | Aquest edifici fou pensat inicialment com a aturada del tramvia, i lloc per a la venda de bitllets del mateix, essent emprat des del seu inici, l'any 1915, fins la seva supressió, l'any 1955. Actualment acull botigues. Tiana ja tenia la seva carretera des de l'any 1907, i el 1913 arribava l'electricitat a Tiana, cosa que va permetre col·locar enllumenat elèctric als carrers de Tiana, i va substituir els vells fanals de petroli que des de l'any 1882 il·luminaven tènuement els nostres carrers. Amb la carretera i l'electricitat a Tiana, el que era l'alcalde de Tiana, Joan Garí, va poder tirar endavant un ambiciós projecte per a Tiana, un tramvia que enllacés Tiana amb l'estació de Montgat. El tramvia va ser inaugurat el 1916 i Joan Garí va ser nomenat fill predilecte de Tiana (únic fill predilecte en la història de Tiana). El tramvia permetia desplaçar-se als obrers que acudien a les fàbriques de Montgat i Badalona, i connectava Tiana amb l'estació i la platja de Montgat. Per a aquest ambiciós projecte, Joan Garí va comptar amb la col·laboració de diversos propietaris i veïns de Tiana que, si bé per una banda van veure millorades les seves comunicacions, per una altra banda van veure revaloritzades les seves propietats quan Tiana va millorar el seu enllaç amb Montgat i Barcelona. L'aparició del tramvia va suposar la desaparició immediata de la tartana lo Peral, que durant molts anys havia realitzat la mateixa funció. Després de quasi quaranta anys de servei va desaparèixer definitivament el tramvia, i va quedar en el record de tots els tianencs com a un fort símbol de la vila. | 41.4830900,2.2683600 | 438919 | 4592645 | 1915 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Garí contratista | Actualment trobem una seu bancària i un estanc. L'edifici es va pensar com a parada i venda de bitllets del tramvia. Es va construir l'any 1955 i es va fer servir fins l'any 1955. És una petita construcció modernista feta amb maó. Està formada per una sola planta, coberta per un petit terrat. Destaca la combinació del maó amb petits mosaics de colors amb elements florals de caràcter purament ornamental. Ara mateix és un porxo, i s'hi pot passar per dins, però antigament estava tancada amb portes de fusta i vidre. El mur combina l'arc de mig punt i l'arc de descàrrega. L'any 2003 es va remodelar tot l'edifici que hi havia al darrere i a sobre i va quedar com la coneixem actualment. La feina de restauració es va encarregar a l'arquitecte Francesc Bacardit. Durant prop d'un any una gran estructura va envair part de la carretera. Aguantava la façana històrica protegida perquè no caigués ni es malmetés ni un maó durant les obres. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68723 | Can Montcanut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montcanut | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1966 | XX | Edifici civil amb planta baixa i dos pisos, coberta per una teulada a quatre vessants, al mig de la qual s'aixeca una lluerna per tal d'il·luminar l'interior. El conjunt és de planta quadrada. L'interès de la construcció recau a les seves tres façanes decorades amb motius pròpiament modernistes: línies ondulants, en moviment, amb corbes suaus, i flors. Aquests motius ornamentals es repeteixen a cadascuna de els is parts en que es divideixen les façanes. D'altra banda destaca el voladís de la teulada que sobresurt del perfil general i que està sostingut per suports en forma d'esquadra. La decoració està realitzada en tons de verd i rosa. Un jardí envolta l'edifici. | 08282-49 | Riera de Tiana, 117 | Edifici de planta quadrada i coberta a quatre vessants amb pronunciat voladís i torre-mirador al centre, iniciat el 1890. | 41.4828700,2.2664400 | 438759 | 4592622 | 1890 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68723-foto-08282-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68723-foto-08282-49-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Les façanes descriuen una quadrícula mitjançant motllures horitzontals i verticals. La decoració floral que decora els paraments cecs és ja plenament modernista. | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 68724 | Can Barrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrau-0 | https://www.naciodigital.cat/bdf/amplia/29456 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici civil, format per una planta baixa, pis i golfes, dividit en tres cossos coberts amb teulades de dos vessants. El cos central amb el carener perpendicular a la façana, i els altres dos a l'inversa. Destaca d'una manera molt especial per l'ús del totxo o maó, que caracteritza tota la construcció i es utilitzat als murs, a les obertures i a qualsevol element decoratiu, -només un petit sòcol a la part baixa utilitza la pedra-. Un altre dels elements sobresortints és el voladís de la teulada, de grans dimensions i cartels o suports de fusta, que donen un aire eclèctic a la construcció. Pou d'aigua, actualment d'ús. La seva estructura presenta una forma totalment cilíndrica d'un diàmetre aproximat d'un metre i mig. Destaca per l'ús que fa del maó, únic element constructiu emprat, en concordança amb l'edificació principal. Degut a la gran quantitat de plantes que cobreixen la superfície és difícil veure les motllures que la decoren i les obertures. Fa 8 m d'alçada, aproximadament. Té una escala de cargol de forma helicoïdal que es desplaça al voltant d'una ànima o eix vertical. Està realitzada amb un interessant treball de ferro colat, tant el baranatge com els graons i l'eix. Les peces verticals que formen els graons presenten motius ornamentals calats, que alhora que decoren, accentuen la sensació de lleugeresa. Té una capella com a edifici religiós d'una sola nau, coberta per una teulada de dos vessants molt inclinats. Destaca especialment per la utilització d'elements de tipus historicista neogòtic. La seva façana, en la qual recau pràcticament tot l'interès, presenta un portal d'arc ogival, rematat en la part superior per un floró i altres motllures típicament gòtiques. Tres finestres decoren la part alta de la façana i il·luminen l'interior, totes elles ogivals, amb una petita traceria, vitralls i un guardapols superior. Corona tot el conjunt una creu de pedra. La porta de fusta també està decorada amb elements de traceria gòtica. | 08282-50 | Riera de Sant Jordi, 1-7 | 41.4716700,2.2663200 | 438738 | 4591379 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68724-foto-08282-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68724-foto-08282-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68724-foto-08282-50-3.jpg | Legal | Historicista|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Era propietat de la família Barrau. Una empresa la va comprar i durant dos anys llargs va fer la restauració guardant les seves característiques originals i conservant vidres i vitralls. Per dins l'han reformat totalment i convertit en estudis i apartamens d'una, dues i tres habitacions. | 116|102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68725 | Can Boccato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boccato | <p>https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6406-cat-can_boccato_i_can_bretos.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.</p> | XX inici | <p>Casa d'estiueig unifamiliar exempta de planta baixa, pis i golfes. Al darrera de la casa hi ha un pati. Presenta un mur exterior a mitja alçada amb una reixa que envolta la perifèria de l'edifici. La teulada és a dues aigües amb les vessants força inclinades. Presenta uns amplis voladissos amb mènsules de fusta. Les finestres de la planta baixa i el pis són rectangulars, mentre que les finestres de les golfes presenten unes finestres d'arc rodó. Les finestres de la façana principal presenten un ampit. Avui dia la casa ha estat restaurada i presenta unes portes i finestres de fusta nova així com una coloració exterior rosa pàl·lid.</p> | 08282-51 | Passeig Vilesa, 13-17 | <p>La urbanització dels terrenys de l'antiga finca de la Vilesa es va dur a terme cap a finals del segle XIX principis del segle XX. En aquest sector van començar a edificar-se les torres dels estiuejants barcelonins que venien a passar les vacances. La major part d'aqeustes cases van ser construïdes durant la segona dècada del segle XX, i en elles es fa palès de l'estil noucentista. La major part d'aquestes cosntruccions van ser projectades per Ramon Maria Riudor Capallà. D'ell són les construccions de Can Boccato ( del 1912).</p> | 41.4796000,2.2683600 | 438916 | 4592258 | 1912 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor Capella | Aquesta construcció es caracteritza per la decoració floral a la seva façana utilitzant la tècnica de l'esgrafiat. Té una coberta de doble vessant. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68726 | Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribas | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1968 https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6418-cat-can_bonastre.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inici | Edifici civil, es tracta d'una casa amb planta baixa i pis que està coberta per un terrat transitable. L'edificació està envoltada per un petit jardí. Destaca per la gran profusió d'elements decoratius i per l'eclecticisme dels mateixos. Combina la balustrada neoclàssica de la balconada central, suportada per primes columnes de ferro colat -típica de Tiana-, amb les baranes del terrat damunt la cornisa -més aviat de tipus historicista-medieval. Entre tota la decoració, sobresurten els trenca aigües situats damunt les finestres, de pedra, amb forma d'arc escarser, amb la part central molt ornamentada, al igual que sota els llindars. Presenta una cornisa molt treballada, sostinguda per mènsules i ornada amb elements florals | 08282-52 | Carrer Mascaró. Carrer Sant Francesc, 14 | Edifici del 1907 que va ser propietat de Joan Bonastre. La façana principal es caracteritza per un pronunciat balcó central. És quadrat, tancat amb barana de balustres i sostingut amb columnetes de foneria. L'estil decoratiu barreja elements historicistes de tradició diversa. | 41.4812400,2.2672600 | 438826 | 4592441 | 1907 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68726-foto-08282-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68726-foto-08282-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68726-foto-08282-52-3.jpg | Legal | Historicista|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramón Ribera | Can Bonastre respon a la tipologia de diferents edificis que trobem al nucli urbà de Tiana que es caracteritzen per pertànyer a un moment de transició entre l'eclecticisme de finals del segle XIX i el modernisme de molt a començament del segle XX caracteritzat per la utilització d'elements decoratius de tipus historicista de tradició diversa. Els dos elements potser més diferenciadors de l'edifici són el balcó quadrat amb balustrada de pedra del primer pis, que es suportat per columnes de ferro colat i la balustrada de pedra entre pilars del terrat que corona l'edifici per sobre d'una cornisa sostinguda per mènsules. Edificació singular d'estil historicista que forma part del conjunt del carrer Sant Francesc. També ho trobem com a Can Bonastre. | 116|102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68727 | Can Bretós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bretos | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11640 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX | Casa situada al passeig de la Vilesa que ocupa l'eixample sud del nucli urbà. És una casa aïllada o torre d'estiueig, que consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta un mur exterior a mitja alçada amb una reixa que envolta el jardí de l'edifici. La teulada del cos principal és a dues aigües, el cos anterior té una coberta plana partida per una teulada a dos vessants perpendicular a la del cos posterior. La majoria de les finestres són rectangulars. Les façanes estan arrebossades i pintades color blanc amb decoracions en esgrafiat. | 08282-53 | Passeig Vilesa, 15-19 | La urbanització dels terrenys de l'antiga finca de la Vilesa es va dur a terme cap al final del segle XIX i principi del XX. En aquest sector van començar a edificar-se les torres dels estiuejants barcelonins que hi venien a passar les vacances. La major part d'aquestes cases van ser construïdes durant la segona dècada del segle XX, i en elles es pot veure clarament l'estil equilibrat i classicista del noucentisme. La major part d'aquestes obres van ser projectades per Ramon M. Riudor. D'ell és Can Boccato, del 1912 i la mateixa Can Bretós de 1915. | 41.4795200,2.2689500 | 438965 | 4592248 | 1911-29 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor Capella | Torre d'estiueig amb jardí, de l'any 1915. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té un cos principal paral·lel al carrer i un cos menor, transversal, que forma dos petits terrats i que és el que dóna al carrer. Les façanes estan decorades amb subtils esgrafiats. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68728 | Can Cardús (Can Baratau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus-can-baratau | <p>https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6398-cat-can_cardys.htm http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2026 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.</p> | XIX finals | <p>Edifici civil format per una planta baixa, tres pisos i un terrat d'on sobresurt una torre quadrada a la part posterior. L'edifici s'adapta al fort desnivell del terreny, de manera que l'ampli jardí lateral coincideix amb el primer pis o planta noble de l'edifici. En general es tracta d'una construcció de grans proporcions, sensació que es veu augmentada degut a que el nivell del carrer està molt per sota del de la planta baixa. És una construcció important dins del conjunt d'edificacions que formen la plaça de l'Ajuntament. Destaca el conjunt de les finestres que s'ordenen de major a menor des del primer pi, on hi ha una gran balconada amb una finestra tripartita, i trenca aigües al damunt de totes les obertures. A la part superior sobresurt la galeria de finestres, que, encara que algunes d'elles havien estat tapades, avui tornen a estar totes obertes.</p> | 08282-54 | Plaça de la Vila, 8 | 41.4821300,2.2687600 | 438952 | 4592538 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68728-foto-08282-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68728-foto-08282-54-3.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Can Cardús és un gran casal residencial d'arquitectura de característiques eclèctiques que domina la plaça de la Vila. És una construcció de planta baixa i tres pisos. A la planta baixa hi ha el portal, que mitjançant la tècnica de l'estucat, simula un adovellat fet amb pedra. Al primer pis hi trobem un balcó sortit de triple obertura, flanquejat per balcons simples. El segon pis el presideix un balcó sortit d'obertura simple, flanquejat per finestres i al tercer pis s'obren grups de tres finestres. Corona l'edifici un terrat amb balustrada. Gran casal residencial que domina visualment la plaça de la Vila, a la qual s'aboca amb una terrassa amb balustrada, des de la qual emergeix l'edifici, de planta baixa i tres pisos, més una torre mirador. El portal principal imita amb estuc un adovellat. Al seu damunt hi ha un balcó tripartit amb barana de forja. La porta que dóna al primer pis, a l'altura del jardí, es protegeix amb una marquesina de ferro i vidre. La casa ha estat acuradament restaurada. També ho trobem com a Can Tiriti. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68729 | Can Cruspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cruspinera | <p>http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2010 https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6407-cat-can_cruspinera.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.</p> | XX inici | <p>Edifici civil, format per cinc cossos d'entre els quals destaquen una torre de planta quadrada, de tres pisos d'alçada i coberta per una teulada de quatre vessants molt inclinats, i el cos central de l'edifici, també cobert per una teulada de dos vessants. Les diferents alçades entre els diversos cossos del conjunt, permeten la creació de terrasses. Si bé, i en conjunt, l'edifici no es pot considerar en absolut historicista, sí que s'ha utilitzat a la seva decoració alguns elements típics de l'arquitectura neomedieval, com són algunes motllures o guardapols damunt de les finestres, i remats amb elements florals. S'ha de remarcar l'ús dels carreus que marquen tots els angles de l'edifici, i d'una manera especial l'ampli voladís de les teules sostingudes per mènsules o escaires de fusta treballada. Aquests amplis voladissos i aquest tipus de vessant molt inclinat són característiques de tota l'arquitectura de vessant molt inclinat; són característiques de tot l'arquitectura que apareix a l'eixample de Tiana, construït a la seva major part al primer quart de segle XX.</p> | 08282-55 | Passeig de la Vilesa, 41-43 | <p>Edifici promogut per Pere Artusa Cruspinera i projectat per Ramon Maria Riudor l'any 1917. El seu estil s'emmarca dins el modernisme d'arrel goticista que caracteritza moltes de les obres de Riudor a Tiana.</p> | 41.4765000,2.2695700 | 439014 | 4591913 | 1917 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68729-foto-08282-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68729-foto-08282-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68729-foto-08282-55-3.jpg | Legal | Historicista|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor | L'element més destacat és la torre mirador, amb una teulada piramidal que té un pronunciadíssim ràfec sostingut per bigues de fusta amb tornapunta. Can Cruspinera , promoguda per Pere Artusa Cruspinera, és un exemple destacat dels edificis amb característiques modernistes que es van construir en un espai urbà caracteritzat per les construccions noucentistes, envoltada també de jardí i encerclada per una tanca que combina la pedra i el maó vist. D'entre els elements constructius i a la vegada decoratius trobem la utilització de l'arc esglaonat en una de les seves obertures, emmarcament d'obertures amb arc de tipus goticitzant, obertures d'arc ogival i trencaaigües esglaonats que arrenquen de mènsules esculpides. La part construïda més destacada la constitueix la torre mirador, en un dels seus angles de tres pisos d'alçada, amb coberta piramidal, sobre un ràfec molt sortit sustentat per bigues de fusta. | 116|105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68730 | Can Borés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bores | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX | Edifici civil. Abans havia estat un convent religiós. Casa formada per una planta baixa i dos pisos. Destaca per l'ús que fa de l'arc de mig punt, utilitzat en totes les seves obertures: la porta i les dues finestres a la planta baixa; els tres balcons al primer pis, amb guardapols circulars al seu damunt, i tres grups d'arcades a la planta superior, totes elles dividides en tres arquets. La façana està totalment esgrafiada amb motius geomètrics. El conjunt de l'edifici presenta un volum considerable, pràcticament de forma cúbica, i a la seva banda dreta hi ha un tallat considerable, de manera que gaudeix d'una notable panoràmica. El seu jardí frontal tanca el carrer de Sant Domènec. | 08282-56 | Carrer Sant Domènec, 21 | L'edifici fou construït l'any 1865, essent el primer lloc on s'instal·laren les Monges Franciscanes quan arribaren a Tiana. Posteriorment fou caserna de la Guàrdia Civil. Actualment és una vivenda particular. | 41.4829800,2.2695600 | 439019 | 4592632 | 1865 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68730-foto-08282-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68730-foto-08282-56-2.jpg | Legal | Historicista|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Situada a l'extrem del carrer, el seu jardí davanter tanca el carrer. Situada damunt d'un tallat considerable, gaudeix d'una bona panoràmica. Edifici d'estil historicista forma part del conjunt del carrer Sant Domènec. També ho trobem com a Ca la Doleretes. | 116|102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 68731 | Can Durà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dura | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX | Necessita restauració façana i balustrada | Edificació de tres cossos. Una franja edificada de planta baixa més primer pis resol el desnivell entre el pati i el carrer de Sant Cebrià. Les parets de càrrega han estat substituïdes per pòrtics de pilars i jàsseres. Té en l'interior sostres de bigues de fusta. La construcció no té cap element compositiiu o històric destacable. El cos central té una marquesina de teula àrab a tres aiguavesos. L'acabament és una barana balaustrada. . | 08282-57 | Plaça de l'Església | 41.4840200,2.2683400 | 438918 | 4592748 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68731-foto-08282-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68731-foto-08282-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68731-foto-08282-57-3.jpg | Legal | Historicista|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Situat a la plaça, davant de l'església, té un pati arbrat al davant, amb accés a través d'un portal. A la tanca de la plaça hi ha les restes de 6 columnes d'estil clàssic dòric, que podrien formar part d'una pèrgola. | 116|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 68732 | Can Fatjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fatjo | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6419-cat-can_fatjy.htm http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1967 http://lalocal.tianat.cat/passejada-modernista-pel-centre/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX-XX | Façana amb plantes enfiladisses seques i humitats en la part baixa | Edifici civil format per una planta baixa, un pis i un cos central més elevat sobre el qual s'aixeca, al mig, una torre d'esveltes proporcions. Destaca, especialment, per l'ús de les línies corbes que dominen tota la construcció: des del coronament de les façanes, les motllures decoratives, o les obertures, a la coberta de la torre. Línies còncaves i convexes es combinen i en tot moment es defuig la línea recta. Com a elements decoratius també s'utilitzen algunes garlandes de flors. L'element més sobresortint és la torre central, realitzada a manera de llanterna per tal d'il·luminar l'interior. Està ornamentada amb vitralls de colors, amb un voladís ondulat i suportat per esquadres de ferro. Resulta també interessant la gelosia de fusta que tanca l'ampli jardí circumdant -dins del qual hi ha una pèrgola-, així com l'adaptació de l'edifici al fort desnivell del carrer. El cos principal de l'edifici està constituït per una part central més alta i dues de laterals més baixes simètriques entre sí. A la part central destaca la balconada del primer pis de línia ondulant amb barana de ferro. Emmarca la obertura del balcó una garlanda floral sobre la qual s'obren dues finestres el·líptiques, per damunt de les quals, una obertura trilobulada amb decoració escultòrica de tipus floral, per sota del coronament mixtilini de l'edifici, marca les golfes. Als cossos laterals trobem dues obertures de mig punt allargades i una obertura circular amb decoració floral esculpida en pedra que les corona. L'element però, que potser més crida l'atenció és la torre que s'aixeca per sobre de l'edifici, de coronament sinuós de trencadís ceràmic policrom amb grups de tres finestres de vitralls emplomats de colors. La casa salva el desnivell que fa el carrer i a continuació del cos principal del conjunt diferents dependències de planta baixa suporten terrats descoberts que destaquen pel treball de la forja i de la pedra en baranes i balustrades. | 08282-58 | Carrer Sant Josep, 5-7 amb Carrer Doctor Mascaró | Si bé l'origen de Can Fatjó cal cercar-lo a finals del segle XIX , no obstant la seva estètica respon a la reforma portada a cap pel nou propietari, Joan Fatjó, que el 1914 decidí donar-li un nou aspecte en consonància als cànons modernistes amb un clar predomini de les línies corbes per dotar l'edifici d'elegància i esveltesa, fent la seva arquitectura menys pesant. És un dels edificis modernistes més notables de Tiana. Se sap que la casa ja existia el 1893, que n'era propietat Antoni Costa Masana, el qual va edificar-hi al costat una fàbrica tèxtil. Posteriorment va passar a mans de Joan Fatjó Llobet i Rosa Castán Costa, els quals van decidir fer-ne una profunda reforma el 1914. Fruit d'aquesta reforma és el seu actual aspecte, plenament inserit dins l'estètica modernista, amb un especial predomini de la línia corba. L'element més destacat és la torratxa, amb un coronament sinuós de ceràmica en trencadís policrom i uns finestrals triforats amb vitralls de colors. Amb posterioritat va passar a ser propietat de Jordi Sust Fatjó. És un dels edificis modernistes més notables de Tiana. Se sap que la casa ja existia el 1893, i que el seu propietat Antoni Costa Masana, va edificar-hi al costat una fàbrica tèxti, La fabriqueta. Més tard va passar a mans de Joan Fatjó Llobet i Rosa Castán Costa, els quals van decidir fer-ne una profunda reforma el 1914 que van deixar la casa tal com ara la coneixem. És plenament d'estètica modernista, amb un especial predomini de la línia corba. L'element més destacat és la torratxa, amb un coronament sinuós de ceràmica en trencadís policrom i uns finestrals triforats amb vitralls de colors. Està dissenyada a manera de llanterna per tal d'il·luminar l'interior. Com a elements decoratius també s'utilitzen algunes garlandes de flors. És també interessant la gelosia de fusta que tanca l'ampli jardí que envolta tota la casa -dins del qual hi ha una pèrgola-, així com l'adaptació de l'edifici al fort desnivell del carrer. | 41.4829500,2.2675200 | 438849 | 4592630 | 1893 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68732-foto-08282-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68732-foto-08282-58-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Anònim | Patrimoni Gencat atribueix l'autoria de l'edifici al constructor i ex-alcalde de Tiana, Pere Artusa i Cruspinera. Altres estudis posen a Ramon Maria Riudor com a arquitecte d'aquest edifici i a Pere Artusa i Cruspinera com a promotor d'aquest. Pot ser anterior a 1893. També ho trobem escrit com a Can Fatxó. | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||
| 68733 | Can Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gari-0 | <p>Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.</p> | XX | <p>Edifici civil. Casa formada per una planta baixa, un soterrani, un pis i un terrat. De planta rectangular. De la seva composició eclèctica destaca l'ús d'elements neoclàssics: guardapols damunt de totes les finestres i obertures, que a la vegada estan flanquejades per pilastres adossades i coronades per capitells corintis. A la façana, les obertures, tres per planta, ocupen quasi la totalitat de la superfície. La cornisa està suportada per mènsules, i el terrat queda tancat per una barana amb motius calats, al centre de la qual hi ha un frontó rectangular, amb l'any de construcció esgrafiat: 1909. Tot el conjunt està arrebossat de color ocre clar. Al jardí d'entrada, davant de la façana, hi ha una làmpada de tipus neoclàssic de ferro colat que representa la figura d'una dona.</p> | 08282-59 | Passeig de la Vilesa, 14 | <p>Forma part dels edificis d'estil eclèctic que caracteritzen el nucli urbà de principis del segle XX.</p> | 41.4795000,2.2685300 | 438930 | 4592247 | 1909 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68733-foto-08282-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68733-foto-08282-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68733-foto-08282-59-3.jpg | Legal | Historicista|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Garí contratista | Situada a la carretera, està envoltada de jardí. Té un barri de ferro. També ho trobem com a Can Pujols. | 116|102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68734 | Can Fàbregas de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregas-de-baix | <p>Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.</p> | XIV | <p>Edifici civil malmès per les construccions posteriors, especialment per un annex col·locat sobre la façana, i perpendicular a la mateixa, de manera que de la construcció inicial només en resta la meitat. Es tracta d'una construcció de dues vessants a la coberta, i el carener perpendicular a la façana. Malgrat el mal estat de conservació, la construcció destaca per les dues finestres gòtiques amb els brancals i els llindars de pedra, així com les llindes treballades en forma d'arc conopial. Encara que pintada, es pot observar a la façana la porta adovellada amb pedra, d'arc de mig punt. [Posteriorment, s'han realitzat en la façana altres obertures: una porta a l'esquerra]</p> | 08282-60 | Plaça de l'Ajuntament o de la Vila | <p>Fa anys que l'Ajuntament de Tiana va adquirir l'edifici en qüestió per tal d'instal·lar-hi la biblioteca pública. Les obres no ha estat iniciades, ni es preveu que es pugui fer en un termini breu.</p> | 41.4818500,2.2687900 | 438954 | 4592507 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68734-foto-08282-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68734-foto-08282-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68734-foto-08282-60-3.jpg | Legal | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIL | 2024-01-22 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També ho trobem com a Can Sentromà de Vila. | 119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68735 | Ca la Godó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-godo | http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/ https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6424-cat-ca_la_gody.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Habitatge. Edifici civil, es tracta d'una casa amb planta baixa i pis a la part frontal -al darrere són dos pisos-. Està coberta per un terrat transitable a totes dues bandes. L'edifici té un pati frontal. Destaca pels elements neoclàssics que s'empra a la seva composició, especialment les balustrades que dominen tot el conjunt damunt la cornisa, al terrat; a totes les obertures i la balconada central, així com al cos lateral en forma de porxo tancat -on s'utilitza l'arc carpanell-. Es pot apreciar, igualment, la mateixa influència als trenca aigües situats damunt les finestres, uns d'ells rectes i d'altres amb dos vessants. Cal fer notar que la balconada central, típica de Tiana, està suportada per dos primes columnetes de ferro colat que donen un cert aire eclèctic a l'edifici. | 08282-61 | Carrer Edith Llaurador, 21 | Té una capella sense culte en l'actualitat, construïda a principis del segle XX. Dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. L'any 1984 encara tenia culte. Ca la Godó constitueix un clar exemple dels edificis residencials que proliferaren al Maresme com a llocs d'estiueig o segones residències, prop de Barcelona, de determinades famílies benestants de l'època. | 41.4868000,2.2666400 | 438779 | 4593058 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68735-foto-08282-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68735-foto-08282-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68735-foto-08282-61-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'edifici de Ca la Godó respon al classicisme propi del noucentisme amb clar predomini de l'ús de les balustrades a balcons i finestres i al terrat de la galeria coberta que trobem al costat esquerra de la casa i als terrats esglaonats que coronen el cos principal de l'edifici. L'acabat dels murs imita els carreus emprant la tècnica de l'estuc.A un extrem del jardí hi ha la capella particular de la casa de nau central més alta que las laterals. El temple es troba rematat per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull, amb teuladeta a doble vesant. | 102|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 68736 | Can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grasses-1 | <p>Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat, alineat al carrer. Parets de càrrega i sostres de biga de fusta i revoltó ceràmic. Façana d'estil neoclàssic indià.</p> | 08282-62 | Carrer Mare de Déu del Carme, 20 | 41.4847100,2.2689700 | 438972 | 4592825 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Situada sota els horts, prop de l'església, té un pati a cada costat i una porta de reixa forjada. És un interessant exemple d'edifici d'estil neoclàssic amb jardí. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||
| 68737 | Can Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumet-0 | <p>http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1989 https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6417-cat-cal_jaumet.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Http://lalocal.tianat.cat/riudor-larquitecte-del-modernisme-tiana/</p> | XX inici | <p>Edifici civil que ocupa una cantonada sencera, de manera que situa l'entrada principal al xamfrà, que es converteix en la façana més important i que destaca per la seva gran balconada de pedra, així com el coronament de la part superior de l'edifici. Edifici que fa cantonada i que té la façana principal al xamfrà on hi destaca el prominent balcó amb barana goticista de pedra. També les finestres i el coronament s'ornamenten amb elements extrets del repertori gòtic. Els plànols van ser signats per Riudor el 1910. El conjunt està format per una planta baixa, un pis i un terrat. Destaca la decoració, bàsicament concentrada en les obertures, guardapols i elements florals, així com la traceria realitzada amb pedra. La porta principal és flanquejada per columnetes adossades lateralment. Pel que fa a la decoració podria ser considerat com a historicista neogòtic.</p> | 08282-63 | Carrer Anselm Clavé, 4-6 | <p>Ramón Maria Riudor i Capella va ser l'arquitecte municipal de Tiana durant 40 anys: des del 1900 fins l'any 1938. Aquest professional hauria arribat al poble, segons l'historiador Josep Maria Toffoli, gràcies al seu cosí: el Doctor Mascaró, amb qui comparteixen el cognom Capella. El nom de Riudor ha quedat plasmat en molts dels edificis del poble, alguns ben característics. És per això que, aquesta setmana, des de la Llar de persones grans l'han volgut recordar. Toffoli ha estat l'encarregat de preparar un recorregut per les obres que l'arquitecte va dissenyar a Tiana. Tot i que, aquest, no va ser l'únic poble on va deixar empremta.</p> | 41.4813500,2.2683300 | 438915 | 4592452 | 1910-11 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68737-foto-08282-63-1.jpg | Legal | Modernisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor Capella | L'ús actual és botiga i habitatge. L'edifici s'inscriu a cavall entre l'eclecticisme i el modernisme que en aquest cas es limita a elements decoratius de caràcter historicista com són els coronaments de les obertures, el coronament del capcer de l'edifici i la balustrada de pedra de la balconada de tomb rodó del primer pis que ocupa tot el xamfrà. La planta baixa té un supermercat i en el primer pis hi ha un habitatge. També ho trobem com a Cal Jaumet. | 105|116 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68738 | Ca Lamaña | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamana | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX | Edifici civil. Construcció de grans dimensions, formada per una planta baixa, dos pisos i un terrat. Des del seu origen ha estat sotmesa a moltes remodelacions. A la part superior destaca una torre llanterna de planta quadrada. Tot l'edifici presenta franges horitzontals sobre l'arrebossat. Sobre la façana hi ha un balcó amb les baranes de fusta. La planta noble de la casa és al primer pis. Pel gran jardí que envolta el conjunt hi ha alguns elements escultòrics de tipus neoclàssic. | 08282-64 | Carrer de la Riera de Tiana, 35 | 41.4836100,2.2665100 | 438765 | 4592704 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68738-foto-08282-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68738-foto-08282-64-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és un habitatge privat. També ho trobem escrit com a Can Lamaña. | 102|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68739 | Casa Lola Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lola-anglada | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1962 Bonet i Garí, Lluís, Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1983. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Castillo, Montserrat (2000). Lola Anglada o la creació del paradís propi. Editorial Meteora. Barcelona. Https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6397-cat-casa_i_jardy_de_lola_anglada.htm Catàleg Lola Anglada, poderosa memòria. Dibuixos i il·lustracions més compromesos. Ajuntament de Tiana. 2010. | XVII final | Edifici civil. Casa de grans dimensions formada per una planta baixa i dos pisos. Pràcticament no presenta cap element decoratiu. Per la banda lateral dreta es troba penjada en un gran desnivell sobre un camí. Aquesta casa està construïda sobre una antiga masia de 1679 de la qual es conserven algunes restes, com el portal dovellat de pedra que encara es pot veure sota la porta principal d'entrada. Sobre el mur de la façana es poden veure restes de pintura d'un rellotge de sol. El conjunt presenta un jardí frontal tancat per un gran reixat i un petit mur semicircular que el separa de la plaça de l'Ajuntament; el mur està construït amb maó i pedra, així com els pilars que separen les diferents parts de la reixa, i que estan decorats per elements típics del neoclassicisme. | 08282-65 | Carrer Lola Anglada, 4 | Fou construïda per la família de Lola Anglada en la dècada de 1880, i aquí visqué l'escriptora durant tota la seva vida. Masia que, segons l'historiador local Xavier Rodrigo, va ser construïda l'any 1672. Ha estat molt modificada en èpoques posteriors. Conserva dues finestres de tradició gòtica, amb llinda d'arc conopial. Va ser adquirida i reformada per Gabriel Anglada, pare de Lola Anglada. L'escriptora i dibuixant hi va residir els darrers anys de la seva vida. | 41.4821700,2.2691300 | 438983 | 4592543 | 1672 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68739-foto-08282-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68739-foto-08282-65-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La casa de Can Met o l'Hostalet és una masia que, segons algun historiador, data de l'últim quart del segle XVII. Com a arquitectura únicament són destacables dues finestres d'arc conopial de tradició gòtica (tardo-gòtiques o renaixentistes). El que la fa interessant és potser la seva història més recent.A mitjan segle XIX la casa va ser comprada per Gabriel Anglada, pare de l'escriptora i dibuixant Lola Anglada , que hi va residir els últims anys de la seva vida. Un dels elements destacables de la casa és el jardí al qual s'accedeix per una porta obra d'Àlvar Sunyol. En aquest espai, evocat en l'obra de Lola Anglada de 1958. Hi trobem escultures com la Família tornant del camp o la Mare amb nen, obres angladianes de caràcter realista naturalista. També al jardí hi ha una font amb una majòlica ceràmica, il·lustrada per Lola Anglada. Antiga masia que s'ha remodelat completament. També ho trobem com a Ca la Lola Anglada, can Met o l'Hostalet. | 102|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 68740 | Ca l'Artusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartusa | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1975 https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6415-cat-ca_lartusa.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Http://lalocal.tianat.cat/riudor-larquitecte-del-modernisme-tiana/ | XX inici | Edifici civil. Casa de planta baixa, pis i golfes que destaca per la seva decoració, que es podria considerar modernista, especialment per l'ús de la línia sinuosa defuig de tota angulositat i de la línia recta. Així doncs és interessant la forma ondulada que adopta cadascuna de les quatre façanes en el seu coronament i els guardapols que al damunt de les obertures també segueixen la mateixa tònica general. Cal fer notar la tribuna que presideix la façana a la part central i que dóna relleu a les línies corbes del conjunt. Les petites obertures de ventilació de les golfes estan decorades exteriorment amb motius vegetals que les envolten. L'habitatge de Ca l'Artusa , un exemple d'arquitectura modernista , és un edifici residencial de planta baixa, pis i golfes. L'element més destacat del seu modernisme és la utilització de les línies sinuoses tan en el coronament de l'edifici com en el de les seves obertures. A la planta baixa dues finestres flanquegen la porta d'entrada. Al pis superior l'estructura es repeteix, però en aquest cas l'entrada ha estat substituïda per una tribuna. A les golfes les petites obertures, romboïdals a les bandes i rectangular la del mig, es troben emmarcades per decoració escultòrica de tipus floral. L'esquema de la façana principal es repeteix també als laterals encara que potser una mica més senzill. | 08282-66 | Carrer Marqués de Monistrol, 13-15 | Edifici projectat el 1906 que va ser propietat de Montserrat Coma, esposa del constructor Pere Artusa. Ramón Maria Riudor i Capella va ser l'arquitecte municipal de Tiana durant 40 anys: des del 1900 fins l'any 1938. Aquest professional hauria arribat al poble, segons l'historiador Josep Maria Toffoli, gràcies al seu cosí: el Doctor Mascaró, amb qui comparteixen el cognom Capella. El nom de Riudor ha quedat plasmat en molts dels edificis del poble, alguns ben característics. És per això que, aquesta setmana, des de la Llar de persones grans l'han volgut recordar. Toffoli ha estat l'encarregat de preparar un recorregut per les obres que l'arquitecte va dissenyar a Tiana. Tot i que, aquest, no va ser l'únic poble on va deixar empremta. | 41.4809600,2.2689200 | 438964 | 4592408 | 1906 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68740-foto-08282-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68740-foto-08282-66-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor Capella | La composició és plenament modernista, amb predomini de la línia sinuosa tant al coronament com a les llindes de les obertures. Centra la façana una tribuna poligonal. Les obertures de ventilació de les golfes estan envoltades amb decoració floral. | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68741 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-1 | Mascaró Ballester, Fernando, 'Deu generacions mèdiques d'una família catalana', Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, vol. 69, a Actes del XXè Congrés d'Història de la Medicina Catalana, Vic, 2018 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inicis | Edifici civil amb planta baixa, pis i golfes. Exteriorment només presenta dues de les seves quatre façanes, i ocupen tota una cantonada. Es tracta de la reforma d'una antiga casa coberta amb una teulada de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana, i que destaca especialment pels esgrafiats que decoren la part superior de les obertures, amb alguns motius vegetals. D'altra banda, cal fer notar el coronament de la façana que amaga la teulada al darrera, format per línies trencades i ondulades. La casa s'adapta al desnivell del carrer, i presenta l'angle de la cantonada arrodonit. El degradat estat de conservació de l'edifici ve donat a la façana pel despreniment de l'arrebossat i esgrafiat, i especialment par la gran quantitat d'instal·lacions elèctriques que coincideixen a l'angle de la mateixa. | 08282-67 | Carrer Sant Josep, 32 | Va ser el 1880 quan el primer representant de la nissaga Mascaró es va instal·lar a Tiana. Els Mascaró, família benestant de Barcelona, decideix instal·lar-se al poble buscant el que, a final del segle XIX, hi buscaven moltes famílies de la burgesia barcelonina: salut i descans. Possiblement la reforma fou realitzada vers l'any 1920. | 41.4827500,2.2666100 | 438773 | 4592609 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68741-foto-08282-67-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor Capella | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 68742 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-2 | <p>http://lamallerenga-tiana.blogspot.com/2012/08/la-mallarenga-n23-juliol-2012.html Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1972</p> | XIX | <p>Edifici civil de planta rectangular, formada per uns baixos, un pis, un soterrani i un terrat. L'entrada al recinte enjardinat no coincideix amb el costat de la façana principal sinó amb el mur lateral que destaca per la seva torreta de planta quadrada situada al bell mig. El cos format per la planta baixa està decorat amb línies horitzontals gravades a l'arrebossat i que en el pis superior queden reduïdes a uns ficticis carreus angulars. El coronament de la façana està decorat amb elements vegetals i florals estilitzats, amb tons de verd i que a la part central trenca la línia de la cornisa. Hi ha un terrat transitable. Degut a la funció d'escola se li ha obert una nova porta davant de la façana principal que dóna directament al carrer. El coronament superior de l'edifici fa que es modifiqui l'aspecte clàssic del conjunt. Sobre la façana lateral esquerra hi ha esgrafiada la data de 1911, any en que fou construït l'edifici. Hi un fanal situat dalt del pilar que flanqueja l'entrada principal de l'edifici. La seva estructura està realitzada amb ferro colat i presenta una forma pràcticament cilíndrica, coberta per una petita teuladeta circular. Destaca per la seva decoració de tipus vegetal i l'ús de les línies sinuoses, com en el cas dels reganyols que serveixen de suports, així com pels vitralls que el tanquen, amb motius florals i vidres de colors emplomats, típics de l'estil modernista.</p> | 08282-68 | Carrer Isaac Albéniz, 4 | <p>A principis de l'any 1887 Joan Francí i Rovira veí i propietari de Tiana, presenta a l'ajuntament una sol·licitud amb els plans per urbanitzar els terrenys de la seva propietat coneguts per Vinyeta o Camp de Plaça de Ca n'Orella. Aquest terreny, de forma triangular, és el limitat pels carrers Dr. Mascaró, Anselm Clavé i per dalt amb el que avui és el Casal de Tiana. Poc després el Sr. Josep Rovira i Gupert comprava el terreny situat entre els carrers Albèniz, Antoni Clapés i del Centre, just a sota el Casal de Tiana, demanant al juny del mateix any permís per tancar el terreny. La intenció del Sr. Rovira era construir dues cases adossades, però la butxaca no li arribaria per tant i només va poder construir una que finalment se la va vendre al Sr. Evaldo Planas. Evaldo Planas i Oliver, casat amb Carme Mestres, era empresari i membre de la junta directiva del Foment del Treball Nacional. Amb el nou carrer obert, Evaldo Planas, l'any 1911, va refer la paret de tancament del seu terreny i també va fer obres de reforma de l'edifici que havia començat a edificar el Sr. Rovira. Les obres van ser dirigides per l'arquitecte i urbanista Guillem Busquets i Vautravers, que fou un estret col·laborador de Josep Puig i Cadafalch i des de 1914 fou arquitecte municipal de Barcelona. Amb la reforma, l'edifici estilísticament pot inscriure's dins el vessant del modernisme més relacionat amb el secessionisme vienès, molt evident en la composició i ornamentació del coronament. Dues coses destacaven en la nova tanca que se havia construït. En una cantonada, la del carrer Albèniz amb el carrer Anselm Clapés es va construir una glorieta amb un interessant fanal de ferro i vidres policroms de estil modernista. Durant la guerra civil diversos edificis de Tiana van ser ocupats o confiscats. El Casino de Tiana, les franciscanes, les carmelites, la rectoria, can Sentromà, can Durà, la casa d'Agustí Navines i la casa d'Evaldo Planas van ser alguns dels edificis ocupats. Ocupat l'edifici per La Falange, el matrimoni Moncanut no podia recuperar la vivenda. A mitjans dels anys 50 el tramvia Tiana-Montgat es substituït per un autobús i es fa necessari ampliar el revolt dels carrers Antoni Clapés amb Albéniz, perquè els autobusos poguessin girar amb menys problemes, amb el que és necessari enderrocar la glorieta. L'Ajuntament demana permís als propietaris, els qual responen que donarien el seu consentiment sempre que La Falange abandonés la seva propietat i poguessin recuperar-la. Finalment La Falange abandona l'edifici, s'enderroca la glorieta i el fanal es guardat, anys després, en el soterrani. La casa és durant uns anys casa de estiu dels propietaris, després està uns anys en lloguer i també va ser durant diferents anys escola. Una nova normativa va impedir que l'edifici continués com escola i els propietaris van tornar a residir a l'habitatge. Van restaurar el fanal reposant els vidres trencats i el fanal va ser col·locat al seu emplaçament actual. Finalment la fillola dels Srs. Montcanut Josefa Mestres i el seu marit Jordi Figueres, van heretar l'edifici al morir-se Alfons Moncanut fa ara cinquanta anys (l'any 1962), vuit anys desprès de la mort de la seva dona Pepita Planas. Ara, als cent anys de la seva instal·lació, el fanal modernista de ferro i vidres policroms se ha connectat a la xarxa de l'enllumenat públic.</p> | 41.4816400,2.2682300 | 438907 | 4592484 | 1890 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68742-foto-08282-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68742-foto-08282-68-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68742-can-figueres68.jpg | Legal | Modernisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | De 1890 es la tanca. D'inicis del segle XX és la casa. Coneguda també com Can Montcanut-Planas. És una casa de la fi del segle XIX remodelada el 1911 coincidint amb la urbanització del sector. Estil·lísticament pot inscriure's dins el vessant del modernisme més relacionat amb el secessionisme vienès, molt evident en la composició i ornamentació del coronament. És particularment interessant el fanal de ferro i vidres policroms que hi ha a l'angle de la tanca. També ho trobem com a Can Planes o Can Montcanut. | 105|102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 68743 | Can Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguera-0 | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX finals | Edifici civil format per una planta baixa i un cos lateral de planta baixa i un pis. El cos principal destaca pel porxo amb arcades que dóna al jardí frontal; està cobert per un terrat transitable. El cos lateral presenta finestres geminades separades per columnetes i antefixes que coronen la part superior. L'edifici està construït en l'espai existent entre la Riera de Tiana i un carrer oblic, de manera que tot el recinte que l'envolta presenta una forma triangular. | 08282-69 | Carrer de la Riera de Tiana, 116 | És de finals del segle XIX. Projectada per l'arquitecte Isidre Reventós Amiguet. | 41.4859800,2.2659200 | 438718 | 4592968 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68743-foto-08282-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68743-foto-08282-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68743-foto-08282-69-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Isidre Reventós Amiguet | Actualment és un habitatge. També ho trobem com a Can Raventós. | 102|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 68744 | Can Nonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nonell | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX | Edifici civil amb planta rectangular, formada per uns baixos i dos pisos. Coberta per una teulada de dos vessants. Un cos de planta quadrada situat a la part esquerra de la façana, forma una terrassa a la seva part superior. El conjunt participa de les característiques generals de moltes de les construccions d'aquest eixample: presenta un jardí que envolta l'edifici i un ampli voladís de la teulada sostingut per mènsules de fusta. Sobre la façana destaca l'esgrafiat d'elements florals situats a la part superior. [Veure fitxa: Construccions de l'Eixample de Tiana]. La casa consta de planta baixa, dues plantes pis i un semisoterrani. La façana principal es caracteritza pel joc dels dos volums, creant un esglaonament tant en pla com en vertical. De la coberta, són destacables les teules esmaltades de color verd i l'ampli voladís sostingut per mènsules de fusta. | 08282-70 | Passeig de la Vilesa, 9-11 | L'arquitecte municipal Ramon Maria Riudor Capella la projectà el 1915. Enric Redon Guitart va ser el seu primer propietari. Entre 1922 i 1923 la va vendre al senyor Nonell. | 41.4802000,2.2685300 | 438931 | 4592324 | 1915 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor Capella | Obra popular. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68745 | Can Peitx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peitx | http://lalocal.tianat.cat/can-peitx-ja-es-historia/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX-XX | Enderrocat el 2016 | Edifici civil. A la façana hi ha alguns elements de tipus neoclàssic, com una sèrie de columnes que tanquen un espai semicircular de la part frontal. No obstant la manca de criteris per valorar l'edifici, ja que no ha estat possible accedir-hi per fer la descripció tipològica, cal dir que destaca un interessant mur que tanca el jardí que el circumda. La part superior del mur presenta una forma ondulada que visualment alleugereix el volum del mur. L'entrada al jardí es fa a través d'un reixat de ferro, amb reganyols decoratius i un fanal incorporat a la part superior, amb les inicials R. O. | 08282-71 | Carrer de la Riera de Tiana, 16 | A la casa, del 1880, hi va viure i estiuejar Rosendo Peitx, vicepresident de la Diputació de Barcelona, i un dels cinc fills adoptius que té Tiana. La finca amb el jardí tancat pel mur ondulat que, aquest sí, està protegit pel catàleg, tenia capella pròpia i un celler dins la casa. Entre el que els promotors han decidit conservar a iniciativa propia, hi ha la piscina. Una joia del romanticisme tianenc de l'època. Era una finca amb elements de tipus neoclàssic, que, juntament amb altres cases similars, donen identitat i caràcter a Tiana i són exemples d'una època en què Isaac Albéniz o Enric Granados feien estades al poble buscant la seva tranquil·litat i inspiració. Isaac Abéniz va viure a la finca de can Peitx abans que aixequessin la casa que ara s'ha enderrocat. | 41.4834700,2.2662000 | 438739 | 4592689 | 1880 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Construït l'any 1880. el mur probablement és superior. 'El vell edifici de Can Peitx, a la Riera de Tiana, ja és història. En pocs dies les màquines van dur a terme l'enderroc de l'edifici principal. S'hi construiran 20 vivendes, tal com va anunciar La Local-Radio Tiana el mes d'agost de 2017, dividides en 3 blocs que es repartiran per tota la finca. Dues excavadores i altres màquines van entrar la setmana passada pel costat del gran reixat que és l'entrada principal de la mansió. Per fer-ho, ha calgut enderrocar una part del mur de Can Peitx que dóna a la Riera. És, però, la part que no es conservarà ja que el fragment de mur que té la part superior ondulada, a l'altra banda de la reixa, està protegit i, per tant, no s'enderrocarà.Hi ha altres parts de l'emblemàtica finca d'estiueig que també es protegiran. L'arquitecte responsable de la remodelació d'aquesta finca, Jordi Romeu, creu que valia la pena conservar-les. I és que Romeu afirma, contundent, que Can Peitx no té cap mena de valor arquitectònic 'en tot cas sentimental, creu. Així ho argumenta: La galeria circular adosada a la façana de la mansió s'ha desmuntat i es reconstruirà, un cop les noves vivendes estiguin fetes, explica l'arquitecte, ja que així ho estableix el pla director del projecte de rehabilitació de Can Peitx: També s'han salvat de l'enderroc les escales de pedra d'accés a la piscina, i els murs i parets externes. Aquests dos últims elements eren també d'obligatòria protecció.Romeu, al costat d'alguns elements de pedra treballada que es conservaranL'arquitecte Jordi Romeu, al costat d'alguns elements de pedra treballada que es conservaranL'enderroc ha donat poques sorpreses, explica Jordi Romeu, ja que el que s'han anat trobant aquests dies, a mida que les excavadores avançaven, coincideix amb el que ja indicaven els plànols topogràfics que es van aixecar per fer l'obra. L'estat de conservació de la vivenda no era gens bo, ha dit Romeu:Aquests arbres també són considerats patrimoni mediambiental de Tiana i, per això, es protegiran. També es conservaran les reixes que feien de barana de l'escala que va cap a la piscina. Les va fer un artesà serraller tianenc els anys 50 i Romeu ha considerat que valia la pena conservar-les: mentre durin les obres estaran guardades i, posteriorment, tornaran a instal·lar-les al costat de les escales, allà on eren.Romeu, que està especialitzat en obres de Puig i Cadafalch, és conscient que remodelar una mansió històrica com Can Peitx aboca a l'etern debat entre conservar per l'antiguitat o bé, fer-ho pel valor arquitectònic:L'edifici principal de Can Peitx es va construir durant la segona dècada del s.XX, entre l'any 10 i el 20. Posteriorment, els anys d'abans i de després de la Guerra Civil s'hi van fer successives ampliacions. Les darreres millores es van fer els anys 60.Una curiositat: les ondulacions del mur que dóna a la Riera van ser dissenyades per algun arquitecte que, sota influència gaudiniana, es va basar en un mur molt semblant que hi ha a Barcelona, al carrer Manuel Girona, a la finca de la milionària família Güell, mecenes d'Antoni Gaudí. Les vivendes que es faran a Can Peitx podrien estar enllestides el 2019.' | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68746 | Casa de la Palmera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-palmera | <p>Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.</p> | XIX | Portes i finestres tapiades, pèrdua de l'arrebossat en les parets | <p>Casa de planta baixa amb jardí davanter i adosada en la mitgera posterior. Composada a partir d'un eix de simetria central enfatitzat per un frontó. Té tres portals d'arc de mig punt, dues escalinates laterals amb balustrades, cornises decoratives i pilastres a les cantonades. El conjunt té un aire neoclàssic.</p> | 08282-72 | Carrer Edith Llaurador amb Ferrer Vidal | <p>Edifici construït entre 1870 i 1880.</p> | 41.4850300,2.2673300 | 438835 | 4592861 | 1870-80 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68746-foto-08282-72-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'ús original era habitatge. Té també d'interès la Palmera Phoenix Canariensis. També coneguda com El Pebré. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68747 | Can Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pous | <p>Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.</p> | XIX | <p>Edifici civil, es tracta d'una casa de planta quadrada que només té un baixos i un terrat. Destaca per la seva ornamentació neoclàssica, pràcticament reconcentrada a les voreres de les obertures: trenca aigües a dos vessants sobre un fingit sistema arquitravat i balustres a la part inferior. Repeteix la mateixa estructura, exactament en cadascuna de les seves quatre façanes: tres obertures per banda, fins i tot quan es tracta de finestres cegues. Per últim destaca la façana principal entre les altres degut a l'escala frontal, que és doble i alça l'accés per damunt del nivell del terreny. La casa es troba envoltada per un jardí.</p> | 08282-73 | Carrer Sant Francesc 27-29 | 41.4809600,2.2666000 | 438770 | 4592410 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68747-can-pous73.png | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és un habitatge privat. Exemple representatiu d'arquitectura residencial d'estil neoclàssic. També coneguda com a Can Güell. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 68748 | Can Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigcarbo | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1965 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XIX mitjan | Edifici civil, de tipus residencial: consta de baixos, pis -on hi ha la planta principal i l'entrada- i golfes. La casa està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Pel seus elements arquitectònics i ornamentals por ésser considerada d'un pur estil neoclàssic. El seu interès recau especialment a la façana principal, amb un cos central una mica més avançat que els laterals, amb dues columnes que reforcen l'ús purament escultòric de l'ordre jònic i que a la vegada suportem un entaulament sobre el que s'aixeca un frontó semicircular sense funció estructural sinó ornamental. Els cossos laterals presenten sengles finestres amb trenca aigües i antefixes decoratives. L'entrada principal situada darrera les columnes té una forma semicircular (còncava). Cal destacar també la gran escalinata de dues vingudes que condueix a una terrassa a l'alçada del primer pis, davant l'entrada principal (especialment interessant els graons circulars de la part baixa de l'escala, que donen un cert moviment al conjunt). Altres elements arquitectònics de tipus neoclàssic són: balustrades, hídries, garlandes ornamentals, petits panells amb escultures, o grups escultòrics com el que corona l'edifici. | 08282-74 | Camí Montalegre, 8 | Gran casal residencial fet construir a mitjan segle XIX per Antoni Tapit. El 1862 va se adquirit per Isidre Puigcarbó. És d'estil eclèctic amb molts elements de tradició clàssica, com les dues columnes jòniques que sostenen l'entaulament de la façana principal, coronada amb un gran arc semicircular ornat amb decoració floral de terracota. | 41.4844400,2.2648100 | 438624 | 4592798 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68748-foto-08282-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68748-foto-08282-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68748-foto-08282-74-3.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Antoni Tapit | No està permesa l'entrada a l'edifici ni fer fotografies. A principis del segle XX, el senyor AntoniTapit va començar a construIr-la: La primera propietat que es coneix és la d'Isidre Puigcarbó, com es fa palés en les inicials I.P. Dorotea Arevillega, vídua de Salinas, li comprà i ha passat en herència fins l'actual propietària, la sra. Soledat Gibert. També coneguda com a Can Salines o Can Gibert. | 101|102|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 68749 | Can Regordosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-regordosa | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1963 https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6425-cat-can_regordosa_o_torre_sant_jordi.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XX inici | Edifici civil. Casa de planta baixa i pis que destaca fonamentalment pels elements de tipus historicista que utilitza en la seva decoració, especialment concentrada en les obertures, d'estil neogòtic: arcs ogivals lobulats, elements vegetals i guardapols superiors. L'edifici residencial de Can Regordosa és un casal de planta baixa i pis i jardí tancat a la part davantera. Els elements més destacats de la seva arquitectura són les obertures del pis superior que el caracteritzen com una construcció neogòtica. Es tracta d'obertures d'arc conopial trilobulat emmarcades per un trencaaigües motllurat que arrenca de mènsules esculpides. L' obertura més destacada és la que dona al balcó, amb balustrada de caràcter floral de pedra. Caracteritza aquesta obertura el trencaaigües esglaonat amb una rica decoració esculpida, destacant-ne una figura de Sant Jordi que ha donat nom també a la casa, coneguda com la Torre Sant Jordi . Per sobre d'aquestes obertures trobem una banda amb decoració floral estucada per damunt de la qual una petita cornisa la separa del capcer. Les obertures de la planta baixa i dels laterals, encara que molt més sòbries que les del pis superior, també es troben també ornamentades per motllures que arrenquen de mènsules esculpides. Al capcer que corona l'edifici, per sobre mateix del balcó, hi ha un escut romboïdal de Catalunya amb decoració floral als extrems. És també de destacar en la façana principal la sanefa de mosaic arran de cornisa i el coronament superior de l'edifici que, encara que molt senzill, imita l'estructura dels merlets medievals, així com el balcó de pedra i les dues terrasses situades lateralment que decoren les seves baranes amb traceria típicament gòtica que combina trifolis, arcs ogivals i elements geomètrics tallats en pedra. Casal residencial de planta rectangular amb terrassa i tribuna lateral i un jardí tancat al davant. És d'estil neogòtic. La planta principal té finestres conopials trilobades amb traceria típica. Al centre hi ha un balcó de pedra, la porta del qual té a la llinda un Sant Jordi esculpit. Al capcer hi ha l'escut de Catalunya. Les finestres de la planta baixa i de la façana lateral s'ornamenten amb motllura i mènsules esculpides també de tradició gòtica. | 08282-75 | Carrer Edith Llaurador, 19 | Possiblement construït cap el 1910. | 41.4867000,2.2669400 | 438804 | 4593047 | 1910 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68749-foto-08282-75-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Situada a la cantonada, enfront de Ca la Godó, té jardí al voltant amb una tanca de paredat. També coneguda com a Torre Sant Jordi. | 116 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 68750 | Casa de la Punxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-punxa | <p>http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1994 https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6421-cat-casa_de_la_punxa_o_can_robert.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.</p> | XX | <p>Edifici civil, està format per una alta i esvelta torre de planta quadrada, coberta a la seva Part superior per una teulada de pavelló, amb quatre vessants molt inclinats, còncaus a la seva part baixa. Completa el conjunt una construcció de planta baixa que envolta la torre. A tot el conjunt destaca el tractament del maó vist, especialment a les obertures, que combinen els arcs escarsers, amb els ogivals i els de mig punt, i a la balconada de la part baixa. Destaca també el treball de les mènsules o suports de la teulada, així com les quatre finestres el·líptiques situades a la part alta de casa vessant i que contrasta amb la resta del conjunt pel seu marcat aire clàssic. Mur de tancament de l'antic recinte de la Casa de la Punxa. Ocupa pràcticament l'espai contingut entre tres cantonades. Realitzat en fragments d'uns sis metres cadascun que permeten la perfecta adaptació als desnivells del terreny i que estan separats per pilars, dels quals destaquen els seus coronaments amb elements vegetals. El mur pròpiament resulta interessant per la combinació del maó, al sòcol i les sanefes decoratives, i la pedra, tallada en blocs irregulars que encaixa perfectament. La porta principal és de ferro.</p> | 08282-76 | Carrer de Francí, 9-13 | <p>Cal fer notar que l'immoble actual era una part d'un conjunt arquitectònic, al qual la torre estava adossada a una casa de planta baixada, i dos pisos coberta amb una teulada de dos vessants. La casa fou enderrocada a començaments dels anys 80, per tal de construir-hi apartaments. L'Ajuntament no permeté l'enderroc de la torre, que ha esdevingut una part molt característica de la vila, i visible des de molts llocs. A la part baixa hi ha instal·lat el Centre Municipal de Salut. El conjunt inicial fou realitzat l'any 1917. La casa que Roderic Robert havia construït en aquesta parcel·la entre 1903 i 1918 va ser enderrocada a la dècada dels anys setanta. Només en restà la planta baixa i la singular torre mirador, caracteritzada pel seu coronament amb xapitell, un punxegut teulat de ceràmica vidriada amb òculs esculpits de pedra, que fa un gran efecte. Les finestres de la torre i dels baixos es decoren amb maó vist, així com les impostes i la tanca del del terrat i el balcó. Actualment acull una sala d'exposicions i el centre de salut. La Casa de la Punxa o Can Robert , noms deguts un per la característica arquitectònica més destacable i l'altre pel nom del seu promotor, ha sofert profundes remodelacions respecte a la seva construcció original, sobretot quan els anys 60 del segle XX es van enderrocar les estructures superiors. De l'edifici original en resten la planta baixa amb obertures emmarcades per arcs de maó vist i la torre de tres pisos amb obertures ondulants al primer pis, apuntades al segon i geminades de punt rodó al pis superior, totes elles amb emmarcaments que utilitzen el maó vist com element decoratiu. La coberta, que descansa sobre una àmplia cornisa sobre permòdols de maó vist, és piramidal a quatre vessants d'arestes corbes, que li confereixen un semblant punxegut. El material emprat és la ceràmica vidriada amb òculs de pedra esculpits a les diferents vessants.</p> | 41.4798500,2.2677000 | 438861 | 4592286 | 1917 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68750-foto-08282-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68750-foto-08282-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68750-foto-08282-76-3.jpg | Legal | Modernisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor Capella | Edifici sanitari en l'actualitat. En el seu moment va ser un edifici residencial. Ara és sala d'exposicions i Centre Municipal de Salut. La propieta és pública i privada. També coneguda com a Can Robert. | 105|102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68751 | Can Seguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segui | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX | Edifici civil format per una planta baixa, dos pisos i un terrat. Lateralment presenta un jardí. En tot el conjunt destaca la marcada decoració neogòtica. Guardapols o trenca aigües damunt de totes les obertures, a alguns casos amb frondes i florons, i especialment les tres finestres del primer pis, coronelles, decorades amb arquets ogivals, arcuacions i quadrifolis. A la façana lateral que dóna al jardí sobresurt la gran terrassa del primer pis, convertida en un pòrtic a la part inferior, amb arcades lobulades suportades per columnetes i gàrgoles esculpides, tot d'un absolut estil historicista. | 08282-77 | Carrer Sant Francesc, 11 | Edifici construït a finals del segle XIX. Després d'haver estat Caserna de la Guàrdia Civil, l'edifici restà molt de temps abandonat. | 41.4811700,2.2677900 | 438870 | 4592432 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68751-foto-08282-77-2.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Cal fer notar que als darrers anys s'ha enderrocat el coronament superior de l'edifici, acord amb el conjunt, i que la reforma actual desmereix totalment la construcció historicista. A les fitxes de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic realitzat pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears, encara es pot veure a les fotografies, el coronament original, situat damunt la cornisa. També coneguda com a Torre Seguí. | 116 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 68752 | Can Vergés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-verges | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2009 https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/ramon-maria-riudor-i-capella Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX | Edifici civil. 'Torre' o casa unifamiliar que serveix de mostra de l'arquitectura de l'eixample sud de Tiana: jardí circumdant, planta baixa i pis, combinació de diverses alçades, coberts per teulades de dues o més vessants inclinades amb amplis voladissos. En aquest cas s'ha d'afegir l'existència de tribunes i el tractament especial dels angles, amb pedra i maó vist, i la cornisa de la teulada, que junt amb el voladís també presenten un bon treball del maó. El conjunt es troba enlairat respecte el nivell del carrer. | 08282-78 | Avinguda Onze de Setembre, 7-9 | Casa d'estiueig amb jardí promoguda per Martí Abella i projectada per Ramon M. Riudor el 1927. Consta de dos cossos paral·lels. Un de més alt cobert a dues aigües amb els ràfecs prominents i tribuna frontal, i un altre, cobert a quatre vessants, amb un cos més baix al davant que fa de terrassa del primer pis. També té tribuna lateral. Pel desembre del 1927, Martí Abellà per mitjà del seu apoderat Josep Salla, presenta la instancia i els plànols signats per l'arquitecte Ramón Maria Riudor Capella (1867-1938) , per a la construcció d'una casa situada a l'Avinguda Galcerán (avui Onze de setembre) a la cantonada amb un carrer sense nom (avui carrer d'Enric Borràs). La casa que consta d'una planta a nivell de carrer, una planta principal, un pis i golfes, totalitzà 325 metres quadrats. En la composició de l'edifici, que és eclèctic, destaquen les tribunes, els ràfecs i el tractament dels angles amb elements decoratius amb pedra i maó vist fent cadena cantonera. La coberta és de dos o més aiguavessos. Hi ha dues cobertes planes transitables. | 41.4771200,2.2703300 | 439078 | 4591981 | 1927-28 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68752-foto-08282-78-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor Capella | D'estil eclèctic, el joc de volums dóna lloc a unes façanes amb entrants i sortints, on predomina la verticalitat. La façana sud té una tribuna que s'aboca al carrer. Els angles estan treballats amb pedra i maó vist fent de cadena cantonera. Té jardí al davant. | 106 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 68753 | Can Xipell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xipell | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6405-cat-can_xipell.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX | Edifici civil, de planta quadrada que es presenta pràcticament com un volum cúbic. Està format per una planta baixa, pis i mansardes a la part superior. El conjunt destaca pel marcat aire neoclàssic que presenta, i que li ve donat a la major part per l'ús de frontons circulars damunt de totes les finestres, així com les columnes amb capitells clàssics que sostenen els balcons. Les mansardes que ocupen tota la part superior i que queden inserides a un sostre de pissarra que els hi confereix un aspecte completament afrancesat. A l'interior resulta interessant el tipus d'il·luminació: una claraboia central coberta amb vidre, situada al centre de l'edifici, permet la difusió de la llum. A la part inferior d'aquesta claraboia hi ha un sortidor amb columnes. Tot es realitzat amb marbre. L'edifici es troba envoltat per una ampli jardí, al qual també s'hi poden trobar elements neoclàssics, com és la glorieta suportada per columnes situada a un angle del mateix. També es pot destacar l'important treball del reixat del jardí. Can Xipell és una gran mansió residencial de característiques noucentistes amb un cert afrancesament en les formes, pròpies dels palaus de la reialesa. La casa consta de planta baixa, que s'aixeca damunt un basament, el pis principal i les golfes. A la planta baixa, columnes d'ordre jònic, flanquegen el portal i els diferents finestrals. També les trobem a dues tribunes circulars, una a la façana principal al costat esquerra de l'escalinata que accedeix a la porta principal i l'altra en el lateral dret de l'edifici. Al pis noble de l'edifici, a la façana principal trobem un balcó sortint corregut al qual s'hi accedeix per tres obertures diferents, flanquejat per dos amb petites balustrades de pedra que no surten de la façana. Totes les obertures d'aquest nivell es troben coronades per timpans circulars. El coronament de l'edifici, corresponent a la zona on hi ha les golfes o altells, és la que li dona el toc d'afrancesament. Aquests altells combinen finestres quadrades i rodones que se submergeixen dins la pròpia estructura de la teulada, dotant l'edifici de la singularitat que mostra. En un dels extrems de la tanca de ferro que envolta els jardins de la mansió s'aixeca una glorieta circular amb coberta cupuliforme sustentada per columnes d'ordre jònic. | 08282-79 | Passeig de la Vilesa, 11-15 | L'edifici fou construït segons un projecte de 1916 de l'arquitecte Miquel Madorell i Rius, i la mansió resta envoltada de jardí amb una tanca de ferro forjat que val la pena de tenir en compte a l'hora de gaudir de la casa. Solicitaren el permís per construir la torre el 12 de desembre de 1916. És una mostra singular de l'arquitectura de l'eixample Sud de Tiana. | 41.4799200,2.2688100 | 438954 | 4592293 | 1916-17 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68753-foto-08282-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68753-foto-08282-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68753-foto-08282-79-3.jpg | Legal | Noucentisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miquel Madorell i Rius | És un edifici classicista, monumentalista i noucentista. | 106|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/