Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68754 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-9 | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX | Creu de Terme de factura contemporània. Es pot incloure dins d'un estil historicista-neomedieval. El seu fust poligonal està decorat amb alguns elements esculpits en la pedra, i la creu propiàment dita està formada per quatre cercles, un a cada extrem dels braços de la creu i al centre de la mateixa, decorats amb escenes de la vida de Crist,, d'entre les quals destaca la de la part central que representa la Pietat. Els angles que formen els braços de la creu estan decorats amb reganyols de ferro forjat. | 08282-80 | Passeig de la Vilesa | Creu de Terme construïda el 1952. | 41.4751200,2.2689000 | 438957 | 4591760 | 1952 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68754-foto-08282-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68754-foto-08282-80-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Tomàs Bell | Monument que forma part de la memòria històrica. | 116|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 68755 | Can Gosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gosch | Bonet i Garí, Lluís, Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1983 | XVIII-XX | Edifici civil. Antiga masia que conserva poca cosa de la seva estructura original. De planta baixa i pis. Coberta per una teulada de dues vessants. Actualment té un annexe lateral que desfigura el conjunt i les obertures original s'han modificat. Conserva, però, el portal dovellat d'arc de mig punt. El mur lateral no està arrebossat i permet veure l'ús que es fa de la maçoneria. | 08282-81 | Carrer Can Gosch | Edifici que ha anat tenint reformes durant els segles XVIII, XIX i XX. | 41.4880200,2.2659500 | 438723 | 4593194 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68755-foto-08282-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68755-foto-08282-81-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 68756 | Can Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guardiola-0 | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11643 | XX inici | Edifici civil del qual exteriorment només es visible la façana. Format per una planta baixa, un pis i un terrat. Destaca especialment per l'ús del maó o totxo com a material de construcció bàsic i de decoració, com a la balustrada superior o les sanefes decoratives de la cornisa, així com els arcs de descàrrega, en els que s'utilitza el sardinell o maons vistos posats de cantell. Purament decoratius resulten els guardapols en forma d'arc ogival situats damunt de totes les obertures i que donen un aire eclèctic a la construcció. Hi ha un petit pati frontal. Edifici de façana modernista caracteritzat per l´'ús del maó vist com element ornamental, amb detalls ceràmics. Destaquen els arcs ogivals que emmarquen les obertures dels dos pisos, les quals tenen uns curiosos perfils lobulats a les llindes. Hi ha una tanca exterior del jardí, de ferro forjat. | 08282-82 | Passeig de la Vilesa, 5 | Possiblement fou construït entre 1905 i 1910. | 41.4806100,2.2683100 | 438913 | 4592370 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68756-foto-08282-82-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor Capella (atribuït) | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 68757 | Àngel de la Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angel-de-la-guarda | http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/edificis-escolars-anteriors-la.html | XX | Edifici civil de grans dimensions format fonamentalment per dos cossos rectangulars col·locats paral·lelament un al davant de l'altre, ambdós coberts per teulades de vessants inclinats. L'edifici s'adapta al desnivell del terreny i consta de quatre pisos d'alçada. En el conjunt destaca la gran quantitat de finestres existents, amb les llindes, ampits i brancals de pedra i que contrasten amb els murs, de maó. L'interior conserva la major part dels murs de les habitacions amb arrambadors compostos de rajoles decorades. | 08282-83 | Carrer Edith Llaurador, 26 | Aquest edifici, inicialment anomenat 'Hogar del Angel de la Guarda', fou fet construir com a Casa de colònies l'any 1922-23. Actualment és propietat de les Franciscanes i està arrendat al Col·legi Mireia. Al juliol de 1928 es va inaugurar l'edifici del Angel de la Guarda a Tiana. Un edifici escola de planta baixa i dos pisos destinat a la Colònia Escolar del Santo Angel de la Guarda i escoles. La superfície de cada pis és de 540 metres quadrats, essent la superfície total edificada de 1.621 metres quadrats. En el solar de l'Angel de la Guarda hi havia hagut Can Llimona, i abans de la seva adquisició per part de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Can Llimona era un grup de cinc o sis habitatges. L'arquitecte de l'edifici va ser Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858- Barcelona, 1 de setembre de 1931). | 41.4871700,2.2667300 | 438787 | 4593099 | 1922-23 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Enric Sagnier (atribuït) | Originàriament havia estat una casa de colònies. Ara és una escola dedicada al món de l'ensenyament. També coneguda com a Hogar del Ángel de la Guarda. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 68758 | Casa a l'Avinguda Isaac Albéniz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-lavinguda-isaac-albeniz | <p>http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11642</p> | XX inici | <p>Edifici civil està formada per una planta baixa i un pis, i coberta per una teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Destaquen especialment les obertures del pis, ja que la planta baixa ha estat molt malmesa amb les reformes posteriors. Sobresurt la balconada central que de la mateixa manera que les finestres laterals està decorada amb baranes treballades amb traceria de pedra, d'un estil modernista molt freqüent entre l'arquitectura local. Cal remarcar també els guardapols i elements florals situats damunt les obertures, així com el coronament superior que amaga la teulada al darrera, format per una gran línia ondulada. Casal d'estil historicista que destaca per l'ornamentació de les obertures del pis (les de la planta baixa han estat alterades), amb motlluratges de perfils mixtilinis i baranes de traceria calada que ens remeten al gòtic civil. La cornisa té també un perfil mixtilini.</p> | 08282-84 | Carrer Isaac Albéniz, 23 | 41.4831300,2.2681400 | 438901 | 4592650 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68758-foto-08282-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68758-foto-08282-84-2.jpg | Inexistent | Historicista|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També és botiga. | 116|105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 68759 | Catequística | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catequistica | <p>Granell, Francesc, 'La catequística i la Tiana de la postguerra', Festa Major de Tiana, Ajuntament de Tiana, 1987, pàg. 33</p> | XX | Façana i espais interiors sense haver estat restaurats. Pas del temps. | <p>Edifici civil; es tracta d'una construcció que ha patit notables transformacions malmetent la seva estructura original. Parlem d'una nau coberta per una teulada a dos vessants, i a la qual, lateralment, se l'hi ha afegit un annex posterior. La composició de la façana ha estat totalment modificada: els finestrals originals s'han encegat, i just al bell mig s'ha construït una cabina feta de totxanes, destinada a projeccions de cinema, i a la qual s'accedeix per una escala exterior, que distorsiona totalment el conjunt. Crida l'atenció l'ús del maó i la maçoneria a la part inferior, així com els coronaments escalonats de la part superior. Originalment presentava totes les obertures amb arcs escarsers.</p> | 08282-85 | Avinguda Joan Garí, 10 | <p>'Ballús, Canals, Nolis, Sardà, Rabassa, Gel, Sala, Figueras, Campoy, Aromí, Baños, Batlle, Borràs, Cuní, Galceran, Garreta, Liñan, Llimona, Llobet, Marsa, Puig, Rigalós, Salvatierra, Sola o Vilaseca són cognoms que, segons explica en Francesc Granell, van lligats a un dels edificis més significatius de Tiana. En l'article publicat al Programa de festa major del 1987, en Francesc Granell explica com des de la Parròquia i amb la voluntat de molts, es va posar en marxa un projecte com la Catequística, que va servir d'escola quan les Monges encara no s'havien adaptat a la nova escola, i que va saber adaptar-se als canvis que la història va escriure al nostre municipi. Acabada la Segona Guerra Mundial gent com Feliu Reixach, Antoni Cussó, Robert Campos i els seminaristes Lladós i Matas, van empènyer als altres tianencs a donar vida a la Catequística omplint-la d'activitats ben diverses: catequesi, teatre, cinema, festes infantils, cercles d'estudi, campionats de ping-pong, partits de futbol fins i tot van començar a publicar la revista Tiana (1953-1964). Amb el rector Ramon Mariné al capdavant de la parròquia de Tiana (1962-69) la Catequística va començar a perdre la força cultural que l'havia caracteritzada (a causa també del context històric que s'anava vivint). Malgrat això encara s'hi feien Jocs Florals o l'Escola d'Adults. Molts tianencs recorden encara concerts de cantautors, partits de bàsquet o les trobades de l'Agrupament Escolta.'</p> | 41.4850300,2.2673300 | 438835 | 4592861 | 08282 | Tiana | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68759-foto-08282-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68759-foto-08282-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68759-foto-08282-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor Capella | També és un lloc de recollida d'aliments i roba per als necessitats. | 119|102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 68760 | Casa al carrer Bisbe Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-bisbe-catala | http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9150 | XX | Edifici civil. Casa formada per una planta baixa i unes golfes sota teulada. Destaca únicament la part del coronament superior de la façana, purament decoratiu, format per línies corbes còncaves i convexes i que amaga darrera seu la teulada de dues vessants. Un petit òcul se situa al centre del frontó. | 08282-86 | Carrer Bisbe Català, 5 | L'edifici en qüestió resulta de la reforma d'uns antics magatzems convertits en vivenda i que exteriorment conserva la mateixa estructura. És una obra feta per paletes locals i que demostra un intent d'emular, amb mitjans ínfims, els corrents arquitectònics del moment, prototípics de les cases de la vila. Construït als inicis dels anys 20. | 41.4835400,2.2679900 | 438889 | 4592695 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Havia estat un magatzem comercial | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68761 | Convent Filles de la Caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-filles-de-la-caritat | <p>http://lalocal.tianat.cat/la-tiana-mistica/</p> | XX inici | <p>Edifici civil amb planta rectangular i tres plantes, una baixa i dos pisos, cobert per un terrat transitable, al centre del qual s'aixeca una torreta de planta quadrada. Destaca, d'una manera especial per la decoració del seu coronament superior, amb merlets, així com el treball de les mènsules de la cornisa. Totes les obertures s'ornamenten lateralment amb elements florals, i s'ordenen de la següent manera: finestres dividides per una columneta a la planta baixa, tres balcons al primer pis, i finestres de més reduïdes dimensions al pis més alt. Sota el balcó principal hi ha alguns esgrafiats amb temes florals, d'estil típicament modernista.</p> | 08282-87 | Carrer de la Riera de Tiana, 17 | <p>Després de ser propietat de qui la va construir, aquesta casa fou venuda, i finalment heretada per la filla dels nous propietaris, que era membre de la comunitat religiosa a la qual avui pertany. A l'actualitat s'han afegit noves construccions destinades a residència per la tercera edat i per a guarderia d'infants.</p> | 41.4730078,2.2667885 | 438779 | 4591527 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-04-22 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment és un asil o llar de gent gran. Originàriament fou un habitatge residencial. També coneguda com a Ca l'Aleix. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68762 | Ca l'Arnú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnu | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11639 http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/10/25/pagina6/32809754/pdf.html?search=Arno%20Jager | XX | Edifici civil. Casa exempta d'altres edificacions formada per dos cossos, el principal pel que fa a volum, de planta rectangular i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El segon cos annexat a la banda dreta del primer és de menor alçada i està cobert per un terrat. Sobresurt una petita torreta coronada per una teulada de quatre vessants molt inclinades. En conjunt destaca el treballa de la cornisa, de maó; els angles de l'edifici, de maó vist; i les teulades envernissades. L'edifici es troba envoltat d'un ampli jardí i resulta especialment interessant el mur de tancament que l'envolta, realitzat amb fragments separats per pilars i que permeten la perfecta adaptació al desnivell del terreny. Cal remarcar que hi ha un bon treball de maó o totxo. Es coneix també com Ca l'Arnú. És una casa d'estiueig amb jardí que va ser propietat d'Arno Jäger, fundador de la fàbrica Porcelana Montgat, i de la seva esposa Carlota. És un edifici senyorial format per tres crugies, la central més alta i amb una tribuna frontal. | 08282-88 | Carrer Mediterrània, 7-9 | El nom de 'Villa Carlota' prové de Carlota Wicht Berthold, esposa d'Arno Jäger, antic propietari de la casa i que havia estat fundador de la fàbrica Porcelana Montgat. | 41.4815000,2.2693300 | 438999 | 4592468 | 1925-27 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68762-foto-08282-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68762-foto-08282-88-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | J. Amigó | També coneguda com a Villa Carlota. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 68763 | Casa Particular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-particular | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9164</p> | XX inici | <p>Edifici civil amb planta, pi i un jardí circumdant. Es tracta del resultat de la reforma d'una casa més antiga , de la qual s'ha respectat tota l'estructura, però s'hi ha afegit elements decoratius nous: tot el coronament de l'edifici, que juga amb la combinació de línies trencades, i les motllures decoratives situades dalt i baix de les finestres, que donen un toc modernista a la construcció, degut especialment a l'ús de la línia sinuosa que evita qualsevol angulositat. La seva arquitectura és bastant freqüent a Tiana - estructura simple, elements decoratius tant modernistes com historicistes.</p> | 08282-89 | Carrer Anselm Clavé, 14 | 41.4858000,2.2738400 | 439379 | 4592942 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68763-casa-al-carrer-anselm-clave-14.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-23 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 116 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 68765 | Cases del carrer Josep París | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-josep-paris | http://lalocal.tianat.cat/mor-josep-paris-personatge-important-de-tiana/ | XX | Edificis civils. Dues cases de característiques molt similars, molt senzilles pel que fa la seva estructura: planta baixa, golfes i soterrani degut al desnivell del terreny. El seu interès recau en la ornamentació de tipus neoclàssic del coronament dels edificis. En ambdós edificis destaca un frontó central amb elements vegetals decoratius al seu interior. Els angles estan rematats per hídries i elements gallonats. | 08282-91 | Carrer Josep Paris, 3-5 | Nom del carrer en homenatge a Josep París (1935-2016), primer alcalde després de la Dictadura, durant els anys 1976 al 1979. La diferència fonamental entre els edificis és que el que es construí l'any 1928 té una balustrada neoclàssica que tanca un terrat i l'edifici de l'any 1934 està cobert per una teulada de dues vessants. | 41.4788800,2.2705200 | 439096 | 4592176 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68765-foto-08282-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68765-foto-08282-91-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 106 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 68766 | Casa al carrer Doctor Fàbregas, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-doctor-fabregas-7 | http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=6&consulta=MSUxK2RvY3RvciBmw6BicmVnYXMlMistMSU%3D&codi=9163 | XX inici | Edifici civil amb planta baixa, pis, coberta amb un terrat pel qual es pot deambular i un subsòl que segueix el pla inclinat del carrer. Destaca per l'eclecticisme dels seus elements arquitectònics: combina les balustrades neoclàssiques de la balconada central de la façana i de la balconada lateral, suportades, ambdues, per primes columnetes de ferro colat, amb la barana del terrat situat damunt de la cornisa, realitzada amb traceria més aviat de tipus historicista-medieval. Combina també els trenca aigües a manera de línies corbes, amb esgrafiats a la seva part inferior, i definits per tres segments de línia recta. Sobresurt, a la part central del terrat, un petit cos flanquejat per hídries, amb una finestra que s'obre a la façana. La balconada típicament neoclàssica, amb balustrades i suportada per columnetes primes de ferro colat, que li donen un aire eclèctic al conjunt, és característica de molts altres edificis de Tiana. | 08282-92 | Carrer Doctor Fàbregas, 7 | 41.4863500,2.2664200 | 438760 | 4593009 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Amb carrer Pompeu Fabra. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 68767 | Escultura Dona, Pau i Flora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dona-pau-i-flora | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/alvar-sunol-i-munoz-ramos.html | XX | Escultura de bronze titulada Dona, Pau i Flora d'Àlvar Suñol. Mesura 72x92x30 cm. | 08282-93 | Plaça de la Vila | 41.4819500,2.2689000 | 438963 | 4592518 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68767-foto-08282-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68767-foto-08282-93-2.jpg | Inexistent | Abstracció|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Àlvar Suñol i Ramos | La tècnica i la mentalitat artística d'Àlvar entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d'estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L'equilibri i la unitat són valors constants d'una obra de producció escassa, però d'una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis. Bona part del seu temps l'ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, els de la sala de plens o l'escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila. Tot plegat una contribució important per crear la vila d'art i cultura que tant somia. | 111|119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 68768 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-2 | Bonet i Garí, Lluís, Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1983. Mascaró Ballester, Fernando, 'Deu generacions mèdiques d'una família catalana', Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, vol. 69, a Actes del XXè Congrés d'Història de la Medicina Catalana, Vic, 2018 | XIX mitjan | Edifici civil. Masia completament transformada i molt ampliada respecte les seves proporcions inicials. De planta pràcticament quadrada, està formada per tres pisos i unes golfes. El conjunt està cobert per una teulada de dues vessants sobre la que destaca una torre de planta rectangular Cal remarcar la gran quantitat de finestres realitzades amb maó vist col·locat de cantell. Els murs són arrebossats. L'edifici es troba envoltat d'un jardí que llinda amb la Riera. | 08282-94 | Carrer de la Riera de Tiana, 84 | Va ser el 1880 quan el primer representant de la nissaga Mascaró es va instal·lar a Tiana. Els Mascaró, família benestant de Barcelona, decideix instal·lar-se al poble buscant el que, a final del segle XIX, hi buscaven moltes famílies de la burgesia barcelonina: salut i descans. | 41.4826100,2.2665500 | 438768 | 4592593 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68768-foto-08282-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68768-foto-08282-94-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 68769 | Los Cedros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/los-cedros | Bonet i Garí, Lluís, Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1983. http://relatsencatala.cat/relat/can-tamburini-patrimoni-immoble-de-tiana-el-maresme-catalunya/1064907 | XX | Edifici civil de planta de tipus masia basilical, amb una teulada de dues vessants que desaigüen lateralment i un cos lateral més elevat. D'aquesta manera continua amb la forma tradicional de les construccions de la zona, encara que pels elements arquitectònics que utilitza, cal classificar-la com eclèctica. A la planta baixa hi ha una porta central dovellada i dues finestres laterals amb les llindes de pedra, mentre que al pis superior s'hi troba un balcó d'arc de mig punt suportat per pilars, d'estil renaixentista. Al conjunt de l'edifici arrebossat de color blanc, destaquen la pedra utilitzada en les obertures i especialment els angles amb els carreus vistos, un d'ells, el de la part superior, esculpit amb dues figures que aguanten un blasó. | 08282-95 | Avingunda Onze de Setembre, 2 | Amb data 31 de desembre del 1923 Ana Gil, vidua Tamburini, presenta els plànols signats per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté (Barcelona, 1896- Barcelona, 1987) per la construcció d'una casa amb planta baixa de 85 metres quadrats i golfes, en uns terrenys de la seva propietat contigus a la carretera de Montgat a Tiana i a la nova via Galceran (avui 11 setembre). | 41.4770100,2.2699700 | 439048 | 4591969 | 1923 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68769-foto-08282-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68769-foto-08282-95-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Bonaventura Bassegoda i Musté | Va ser antiga caserna de repós de les Brigades Internacionals en temps de la Guerra Civil. També conegut com a Can Tamborini. | 106 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 68770 | Can Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-solsona-0 | http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=41&consulta=MSUxK2NhbiBiYXJyZXJhJTIrLTEl&codi=9172 | XX | Edifici civil que forma part d'un conjunt d'edificacions, quasi totes de les quals responen a les mateixes característiques. Formada per una sola planta que a la part posterior s'amplia al subsòl, on hi ha un garatge. Destaca especialment el coronament superior de la façana i el mur lateral dret, amb línies corbes combinades i motius vegetals decoratius. És interessant fer notar també la tribuna lateral i el porxo amb arcades, ambdós decorats amb rajola blanca i blava, així com l'ús de balustrades, com a barana d'aquest porxo elevat que sosté una embigada a la manera d'una pèrgola, i per tancar el recinte del pati frontal. | 08282-96 | Passeig de la Vilesa, 105 | La colònia Arbòs fou realitzada durant la primera dècada del segle XX, possiblement l'any 1905. Inicialment, el conjunt de cases que formen la Colònia, contaven amb un pati comú, avui subdividit en espais independents. En general, es coneix a aquest conjunt d'edificacions, com a 'cases barates d'estiueig'. L'any 1930, Can Solsona fou reformada per Josep Paris. | 41.4721100,2.2678300 | 438865 | 4591427 | 1905 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Josep Paris Rovira | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 68771 | Font de Can Nolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-nolis | <p>Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.</p> | XX | <p>Font integrada en un mur de pedra. Font que forma part de la memòria històrica local. Està coronada per una petita creu.</p> | 08282-97 | Carrer Ferré Vidal | 41.4798500,2.2680200 | 438888 | 4592286 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Té bancs al seu costat. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 68772 | Conjunt cases al carrer Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-cases-al-carrer-sant-cebria | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=13675&consulta=MCUyKzQzMTQ4MiU=&codi=9132</p> | XX | <p>Edifici civil. Construcció subdividida en quatre vivendes iguals. Tot el conjunt està format per una planta baixa, un pis i un terrat. Destaca perquè tota la construcció es presenta 'obra vista': el cos inferior utilitza el maó en la seva totalitat i en totes les obertures s'utilitza el maó col·locat a cantell. Cadascuna de les vivendes consten exteriorment d'un balcó i una finestra en el pis superior, i una finestra i una gran porta o portal de dus fulles a la part inferior o planta baixa. Corona la part alta de la cornisa una balustrada que tanca el terrat.</p> | 08282-98 | Carrer Sant Cebrià, 15-19 | 41.4840200,2.2684800 | 438930 | 4592748 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-07-23 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 68773 | Casa al carrer Lola Anglada, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-lola-anglada-17 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK2xvbGEgYW5nbGFkYSAxNyUyKy0xJQ%3D%3D&codi=9133</p> | XVIII fina | Enderrocada o destruïda. Hi ha una construcció nova. | <p>Edifici civil adossat a altres construccions pels murs laterals. Està format per una planta baixa i un pis, presenta el carener paral·lel a la façana i és de petites dimensions. Destaca pel portal de mig punt dovellat que encara conserva i per la finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra. Els dos elements estan arrebossats i a l'interior del portal s'ha construït una nova porta. A la planta baixa hi ha una petita espitllera. El coladís de la cornisa està fet de maó i teules. Els dos edificis del costat responen a les mateixes característiques, encara que conserven el portal rodó.</p> | 08282-99 | Carrer Lola Anglada, 17 | 41.4824900,2.2689400 | 438967 | 4592578 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-22 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment es troba en desús. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68774 | Can Paris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paris | http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK2NhbiBwYXJpcyUyKy0xJQ%3D%3D&codi=9138 | XX | Edifici civil. Inicialment estava format per un sol cos de planta rectangular, al qual s'hi afegiren annexes posteriors en la part del darrera. Avui dia hi ha dues vivendes: una en la planta baixa i l'altra en el pis que formen l'edifici. En el conjunt destaca la balconada del primer pis, amb balustres, les baranes del terrat i el coronament central de la façana, format per un petit frontó de tipus clàssic, amb decoració vegetal al seu interior. Sota aquest frontó hi ha dibuixades les inicials del propietari i constructor (JP), i els elements més representatius de la seva feina: el nivell, la paleta catalana i el martell. Cal destacar dos llums de l'entrada, suportats per dues columnetes de ferro colat. | 08282-100 | Carrer de Mates, 31 | 41.4782900,2.2705000 | 439093 | 4592111 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 68775 | Ca l'Ollé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolle-0 | http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=47&consulta=MSUxK3RpYW5hJTIrLTEl&codi=9166 | XX | Edifici civil amb planta baixa i pis -encara que a l'actualitat s'han afegit una planta superior i un terrat-. Destaca la balconada central suportada per dues columnes jòniques que s'eleven Nsobre plints, amb la seva barana treballada a la pedra. Al conjunt contrasta (negativament) l'heterogeneïtat dels elements arquitectònics, fruït de les diverses reformes: les obertures de la planta baixa estan cobertes, a la part alta, per rajoles; les del primer pis, estan formades per arcs de mig punt i columnes adossades purament decoratives; i a la planta superior està construïda amb etil actual, sense decoració. Al davant de la façana principal hi ha un jardí petit. | 08282-101 | Passeig de la Vilesa, 9 | La construcció inicial fou realitzada els inicis del segle XX. La decoració del primer pis data de 1920, i fou obra de Josep París. Darrerament, l'any 1975 s'hi afegí la nova edificació superior, reforma de Jacint París. | 41.4804300,2.2684000 | 438920 | 4592350 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 68776 | Font de Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roca | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XVIII | Aigües brutes, part paret trencada i humitats. | Conjunt de font i safareig d'on destaca la figura d'una cara esculpida a la roca que treu l'aigua per la boca. Monument que forma part de la memòria històrica. Al costat de la masia de Can Roca. | 08282-102 | Carrer de la Riera d'en Font | Té gravada a la pedra la data: 1760. Possiblment data de la seva construcció. | 41.4759200,2.2730700 | 439306 | 4591846 | 1760 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68776-foto-08282-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68776-foto-08282-102-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 68777 | Ball de Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants | http://lalocal.tianat.cat/trobada-gegantera-per-celebrar-els-20-anys-dels-gegants-de-tiana/ https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/quin-es-l-origen-de-la-tradicio-gegantera-a-catalunya_11970_102.html http://www.elpuntavui.cat/article/-/293327-els-gegants-tornen-a-sortir-per-la-festa-major.html | XX | Parella de gegants medievals entre 3,60 i 3,70 metres d'alçada. Amb un pes de 45 kg. El material fet amb fibra de vidre i resina de polièster. El material de l'estructura és fusta. Els encoixiinats de llan. Vestits i indumentària d'inspiració medieval. Anomenats el Cavaler i la Novícia. | 08282-103 | Plaça de la Vila, 1 | El 2018 es van celebrar els 20 anys dels gegants de Tiana. Des del 2002 al 2010 hi ha hagut una manca de portadors. La Colla Gegantera i Grallera de Tiana es va constituir com a Associació el 18 de juny de 1997. | 41.4821700,2.2690100 | 438973 | 4592543 | 1998 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68777-foto-08282-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68777-foto-08282-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68777-foto-08282-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La tradició gegantera catalana sorgeix amb les processons del Corpus, una festivitat creada al segle XIII que representava la sacralització d'antigues festes paganes de celebració de la primavera. Els primers gegants construïts, degudament passats pel sedàs de l'Església, són en el fons la representació d'aquests éssers presents en els mites de totes les grans cultures de l'antiguitat. El primer gegant documentat al nostre país -'Lo rei David ab lo giguant' (Goliat)-, i de fet a tot Europa, és el de la processó de Barcelona del 1424.Entre els segles XVI i XVIII es dóna un relaxament en la funció religiosa i pedagògica dels elements festius presents al Corpus, propiciant l'aparició per primer cop de gegants no extrets de la mitologia bíblica. La repressió borbònica consegüent a la desfeta del 1714 va comportar que els béns dels gremis -entre ells, els gegants- fossin confiscats per part dels ajuntaments. En aquest context, la participació d'aquests figurots en les grans performances de l'època es va anar recuperant de la mà de les confraries, vinculades a l'Església, tot i que, paradoxalment, la seva presència fou prohibida en processons i actes religiosos en general.Durant el segle XIX els gegants solen aparèixer en les festes de barri, cada cop amb més protagonisme de la iniciativa popular. A la darreria del segle XIX i la primeria del XX, els aires de la Renaixença i l'incipient interès pel folklore com a senyal d'identitat fomentaran de nou la proliferació de gegants arreu del Principat. Durant la República, la connotació religiosa i fins i tot monàrquica que encara arrossegaven alguns gegants del període anterior va fer que molts acabessin arraconats, tot i que la seva presència no va desaparèixer mai. Amb el franquisme, els gegants tornen al carrer per participar en un Corpus reviscolat, i també en les Fiestas de Liberación. Per imposició del règim, tots els gegants creats entre el 1939 i el 1950 representaven els Reis Catòlics, mentre que molts d'altres que ja existien van ser reconvertits en aquests personatges.L'expert geganter Jan Grau ha comptabilitzat més de 3.500 gegants al Principat. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 68778 | Fons documental Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-parroquial | <p>http://www.chimisanas.cat/raco0312.htm https://seu-e.cat/es/web/tiana/govern-obert-i-transparencia/informacio-institucional-i-organitzativa/informacio-institucional/informacio-historica-sobre-el-municipi</p> | XVI-XX | <p>A partir de l'any 1565 s'inicia el llibre d'enterraments més antic dels que es conserven en l'arxiu parroquial de Tiana,</p> | 08282-104 | Plaça de l'Església | <p>El document més antic localitzat en el qual es cita el nom de Tiana és de l'any 989. És un document del Liber Antiquitorum de l'Arxiu Episcopal de Barcelona i en un dels paràgrafs apareix el nom Tiziana. L'origen de la paraula Tiziana és, ara per ara, desconegut. Amb tot, segons l'estudi que va dur a terme el baró d'Esponellà, el nom pot derivar de quatre possibles vil·les romanes: vil·la de Titiano, vil·la de Titiana, vil·la de Ticio o vil·la de Tito. Malgrat tot, no podem descartar altres possibles hipòtesis que apunten que el seu origen sigui anterior a l'època romana, és a dir, que la paraula Tiziana o Tizana sigui una cristianització o romanització d'un nom indígena anterior als romans.</p> | 41.4842000,2.2682400 | 438910 | 4592769 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-22 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 68779 | Casa al carrer Bisbe Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-bisbe-catala-0 | <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=62&consulta=MSUxK3RpYW5hJTIrLTEl&codi=9186</p> | XX | <p>Edifici civil format per una planta baixa amb jardí frontal i dos pisos, el més alt dels quals presenta a la seva part davantera un terrat. De tot el conjunt destaquen els elements de tipus neoclàssic, especialment les tres arcades del primer pis amb la balconada de balustres flanquejades per dues hídries a la part central, i que formen com un petit porxo. Al pis superior o terrat, destaquen la balustrada, un petit frontó central i una pèrgola. L'entrada principal ha estat modificada i trenca el ritme de l'estructura original.</p> | 08282-105 | Carrer Bisbe Català, 5 | 41.4837500,2.2678900 | 438881 | 4592719 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-23 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 68780 | Can Cosme, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cosme-jaciment | <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.</p> | S'ha tornat a cobrir | <p>Jaciment documentat a partir de la troballa de material constructiu romà (tègules senceres) per part del propietari del mas en cronologia indeterminada, que suposa l'existència d'un assentament romà rural. Donada l'escassetat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Burjachs i Defaus especularen amb la idea de l'existència d'una necròpolis, però l'absència d'enterraments no permet aquesta atribució. Ni en la prospecció de camp del 2008, ni en les que havien fet anteriorment el Sr. Galzeran i el Sr. Almeida no es trobà cap resta ceràmica ni estructural. Donada la proximitat amb Can Gaietà, és possible que aquests dos jaciments fossin el mateix.</p> | 08282-106 | Carrer Torrent | <p>Des de Romà ( -218 / 476 ) Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.</p> | 41.4830100,2.2702500 | 439077 | 4592635 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'accés a la masia és a través del carrer de la Riera d'en Font, trencant cap al carrer del Torrent. Es tracta d'uns terrenys aterrassats a l'oest de la riera d'en Font, antigament dedicats al conreu que actualment resten erms. | 84 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 68781 | Can Gaietà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaieta-1 | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ | S'ha tornar a cobrir | Jaciment documentat a partir de la troballa de material constructiu romà (tègules senceres) entorn de la casa de Can Gaietà, materials que suposen l'existència a la zona d'un assentament romà rural. Donada l'escassa diversitat tipològica del material, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar-ne més acuradament la cronològia. A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació. | 08282-107 | Est riera d'en Font | Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4821500,2.2716300 | 439191 | 4592539 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El jaciment s'ubica al marge est de la riera d'en Font, pel davant de la masia de Can Gaietà. Actualment la zona està totalment urbanitzada llevat dels vessants del torrent que resten erms. L'accés a la masia es pot fer a través del carrer de la riera d'en Font, trencant cap al carrer del Torrent. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68782 | Can Montcerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montcerda | PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | S'ha tornar a cobrir | Es tracta d'un jaciment d'època romana descobert arrel de la troballa de ceràmiques d'època romana, no descrits, que suposen l'existència a la zona d'un assentament romà. Aquests materials es troben actualment perduts. La manca de dades de qualsevol altre mena no permet especificar el tipus de jaciment de què es tracta, ni acotar-ne l'adscripció cronològica. A principis dels anys vuitanta del segle passat es varen rebaixar els terrenys darrera de la casa, així com part de les terrasses de conreu, sense que es tingui noticia de l'aparició de nous materials. Durant les prospeccions realitzades entorn de la casa per l'equip de la Carta Arqueològica, l'any 2008, no es va documentar tampoc cap resta antiga. | 08282-108 | Carrer de Gosch | Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4900500,2.2663400 | 438757 | 4593419 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Per accedir al jaciment cal prendre la carretera B-500 i, un cop travessat el poble, cal trencar a mà dreta per seguir pel carrer de Gosch fins a arribar al mas de Can Montcerdà, actualment anomenat Can Masdeu. El jaciment es troba en els camps de conreu que es troben a l'est del mas. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68783 | Bòbila de Can Jordana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-jordana | <p>Carreras, N.; Gurri, E.; Palet, J. M.: (1990) Memòria-estudi del patrimoni arqueològic afectat pel segon cinturó (Tram Trinitat- Montgat). Mem. núm. 241. CUYAS, J.M. (1976). Historia de Badalona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. DDAA . (1982). L'Arqueologia a Catalunya, avui. FORTUNY, E. (1954). Tiana. LLONGUERAS, M. (1981). El neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat. PETIT, M.A.; ROVIRA, J. (1980). Informació Arqueològica. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo.</p> | Parcialment destrüit | <p>Entorn del què havien estat les antigues instal·lacions de la bòbila de Can Jordana, es descobriren restes i materials d'èpoques diverses. Les més antigues són d'època neolítica i correspondrien a les restes d'una inhumació individual en fossa, estructura que estaria coberta amb una obra tumular d'argila i pedres, que va ser descoberta l'any 1953 per Lluís Galera quan es feren un rebaixos de terra a la zona. En aquesta estructura es recuperaren les restes d'un únic individu, que es trobaria enterrat a una fondària aproximada entre 50 i 100 cm, ajagut sobre el costat dret, amb les extremitats inferiors flexionades. Se'n conservava el crani amb la part esquerra del mandíbula, els dos fèmurs, un húmer i algunes falanges. Associat al cadàver es recuperaren diversos materials de l'aixovar, entre els quals hi havia una peça espatuliforme de secció ovalada, de pedra calcària, un possible mànec de banya de cérvol, polida per ambdues extremitats, un còdol de gres amb una cara que presentava un desgast per fregament, i una valva sense perforació de Cardium edule. L'estructura de la fossa i la tipologia dels materials descrits permeten datar la inhumació al neolític ple. A banda d'aquest element, s'atribueix a aquesta mateixa zona la notícia de la descoberta de dos forns d'època romana, dels quals no es disposa que cap documentació o material associat, que es localitzaren a la banda esquerra del carrer Matas, al nord del carrer Bòbila d'en Jordana. La manca de materials i documentació de qualsevol mena no permeten confirmar la cronologia romana de les estructures que ha estat atribuïda per diversos autors Actualment la zona es troba completament urbanitzada, i cal creure, que les estructures i restes antigues que en poguessin quedar en bona part foren destruïdes. La visita al lloc no permet reconèixer-hi cap element que s'hi pogués relacionar.</p> | 08282-109 | Carrer Mates amb Riera d'en Font | <p>Des de Neolític Mig-Recent fins a Neolític Mig-Recent ( -3500 / -2500 )</p> | 41.4731100,2.2741000 | 439389 | 4591533 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El jaciment es troba entorn de la cruïlla entre els carrers Matas i de la riera d'en Font, dins el nucli urbà de Tiana. Actualment és una zona totalment urbanitzada. L'any 1990 es va fer una prospecció i intervenció d'urgència. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68784 | Vinya de Ca n'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-ca-nestela | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ https://parcs.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=3b5def48-5d93-4c88-a539-38047fa63e63&groupId=193969 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Estat desconegut | Jaciment d'època romana documentat a partir de les troballes superficials en tota la vinya, sobretot a la part nord, de tègula, d'àmfora romana, de dòlia i de ceràmica comuna romana, que suposen l'existència en aquest indret d'un assentament rural romà. Malgrat que el material ceràmic aparegut no permet establir una cronologia més concreta, la seva diversitat -material constructiu i d'emmagatzematge-, permet parlar d'una possible àrea d'explotació d'una antiga villae. Donada la proximitat del jaciment al de 'Mas de Can Estela', de semblants característiques, es podria interpretar que correspoen a un mateix establiment antic, les característiques i entitat del qual són desconegudes. La visita al lloc no permet actualment observar-hi la presència de cap mena de material antic o estructura, fet que no permet avaluar-ne l'estat de conservació. | 08282-110 | Camí del Mig d'Alella | Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4823000,2.2863300 | 440419 | 4592545 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'accedeix a la zona a partir de les masies de Can Cosme i de Can Gaietà, des del torrent dels Grills i agafant el Camí del Mig d'Alella durant uns 2 km aproximadament, fins a trobar un trencant a la dreta en direcció sud que finalitza al mas de Can Estela. Es tracta d'uns camps antigament dedicats a l'explotació vinícola que actualment resten erms. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68785 | Can Parxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parxet-0 | Carreras, N.; Gurri, E.; Palet, J. M. (1990): Memòria-estudi del patrimoni arqueològic afectat pel segon cinturó (Tram Trinitat- Montgat). Mem. núm. 241. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Parcialment destruït | Jaciment documentat a partir de la troballa d'un forn excavat a l'argila del qual es podien observar part de la cambra de cocció i de la graella. Malgrat que en diverses ocasions s'ha propostat la seva datació a època romana, la manca de materials mobles associats a aquesta estructura impedeix confirmar-ho. Aquest forn fou destruït quan s'urbanitzà la zona. Actualment es trobaria sota mateix del vial del carrer. Durant la revisó de la Carta Arqueològica del 2008 es va registrar un altre forn excavat en la mateixa argila, al carrer de la Riera d'en Font, del qual encara es pot observar gran part de la cambra de cocció amb una columna de pedres de suport al centre. El trobem seccionat a l'esquerra del camí que baixa cap el torrent dels Grills, en greu perill de destrucció per les aigues de pluja. El seu estat de conservació, els elements que se'n veuen i la manca d'element associats no permeten precisar-ne la cronologia. La poca distància entre aquests forns i altres documentats a la Bòbila d'en Jordana, a 300 m. d'aquí, a més de la pròpia existència de la bòbila en un passat recent, fan pensar en una àrea dedicada a l'explotació de les argiles dels terrenys i a la cocció de peces ceràmiques de manera intensiva, des de l'antiguitat. | 08282-111 | Carrer Mates amb Riera d'en Font | Cronologia desconeguda. | 41.4740700,2.2735100 | 439341 | 4591640 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc o centre de producció i explotació ceramista. L'any 1990 es va fer una prospecció, intervenció d'urgència. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68786 | Can Ciutadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ciutadella | <p>Memòria de la intervenció arqueològica (2006): Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.:5780. PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.</p> | Parcialment destruït | <p>Lloc d'habitació sense estructures. El jaciment fou documentat a partir de la troballa, en les antigues feixes que ocupaven la zona, de ceràmica romana. Donada la tipologia de les ceràmiques documentades - campaniana B, terra sigil·lada hispànica i terra sigil·lada africana clara A- es pot parlar d'un possible establiment romà rural amb una cronologia que abastaria del segle II aC al segle II dC, sense poder especificar el tipus d'assentament donada la manca d'estructures documentades. S'ignora l'estat del jaciment, però donat l'intens procés d'urbanització que ha patit la zona es suposa la probable destrucció del mateix. L'any 2006 es va dur a terme una prospecció arqueològica superficial que no va permetre localitzar cap resta arqueològica en superfície.</p> | 08282-112 | Carrer Castellar s/n | <p>Des de Romà República fins a Romà Alt Imperi ( -100 / 192 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.</p> | 41.4781100,2.2725000 | 439260 | 4592089 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Per accedir al jaciment s'entra a Tiana pel Camí de la Vilesa, i es trenca a la dreta al carrer Castellar, fins arribar a la zona anomenada 'La Ciutadella'. Actualment trobem aquest indret totalment urbanitzat i ocupat per cases unifamiliars. L'any 2006 es va fer una prospecció, Intervenció preventiva. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68787 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-9 | Memòria intervenció arqueològica (2006). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.:5717. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.C.; COLOMINAS, J. (1945 ). Carta Arqueológica de España: Barcelona PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo RIBAS, M (1976 ). El Maresme en els primers segles del Cristianisme SERRA RÀFOLS, J.C. (1928 ). Forma Conventus Tarraconensis http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | S'ha tornar a cobrir | Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la. Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis. Lloc o centre de producció i explotació ceramista. El jaciment romà és conegut des de principis del segle XX, en base a materials superficials trobats entre les masies de Ca l'Andreu i Can Fàbregues i els camps propers de Can Cirera, Can Brossa i del Sr. Nolis. Els propietaris de la casa varen fer-hi una petita excavació, de la qual no existeix cap documentació ni se'n coneixen els resultats. En aquests treballs sembla que foren localitzades diverses estances i part de les estructures d'un banys (una habitació amb àbsis, un hipocaust i dos conductes d'aigua ). Marià Ribas exposà també l'existència d'una necròpolis amb enterraments de teules i àmfora. També se sap de l'existència d'un forn que es trobaria en un marge del camí d'accés a Ca l'Andreu, propietat de la família Giró (actualment tapat amb sauló pel seu propietari ). Donades les característiques de les troballes, es pot parlar de l'existència, en aquest indret, d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, tipus vilae. De manera més concreta, les restes estructurals semblarien pertànyer tant a la pars urbana (residencial) com a la pars rustica (de treball) d'aquest establiment. Els materials apareguts; ceràmica campaniana, grisa emporitana, sigil·lada aretina, sudgàl·lica, hispànica, clara A i D i ceràmica de parets fines, permeten parlar de la fundació de l'assentament en època repúblicana amb una pervivència assegurada fins al baix imperi. El març del 2006, amb motiu de les obres per a la construcció d'una casa en una zona de la finca de Ca l'Andreu - Mas Giró, es va fer un seguiment arqueològic, el qual va donar resultats negatius. En la visita feta al jaciment durant els treballs de revisió de la Carta Arqueològica, l'any 2008, es pogué constatar el deteriorament de les restes estructurals. En el camí d'entrada a la masia de Can Fàbregues, al marge esquerre es documenten encara restes d'estructures seccionades, una de les quals sembla ser una claveguera d'època romana obrada amb pedres i coberta de tegulae. És possible que hi hagin més restes a les vinyes de Can Sirera, actualment propietat de la família Giró. | 08282-113 | Camí de Can Andreu, 1 | Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4911700,2.2716800 | 439204 | 4593540 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La finca de Ca l'Andreu se situa a l'est del terme municipal de Tiana, pràcticament en el límit amb el terme municipal d'Alella, al vessant oest del turó del Bessó i del coll de Vendrans.Es situa per damunt de Can Fàbregues, a l'oest del torrent anomenat Sot de la Font d'en Fàbregues. S'hi accedeix un cop travessat tot el poble, trencant pel carrer d'en Gosch, i agafant el camí de l'Alegria fins a arribar al cementiri, i allà trencar a mà esquerra agafant el camí de Nou Pins durant 200 m fins a arribar als masos anomenats de Can Giró i Can Fàbregues. Es tracta d'uns camps amb suaus pendents en direcció sud dedicades exclusivament al conreu de la vinya. L'any 2006 es va fer una excavació i intervenció preventiva. També conegut com a Can Fàbregues o Mas Giró. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68788 | Turó de l'Arbret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-larbret | Memòria intervenció arqueològica (1999). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 2887. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Lloc d'enterrament i inhumació col·lectiu. Jaciment prehistòric documentat a partir de la informació cedida per X. Galzeran el 1987 als arqueòlegs que redactaven la carta arqueològica. Es tracta d'una caixa dolmènica, formada per tres pedres de grans dimensions que es troba al vessant sud-oest del cim del turó, orientat al pla de Barcelona. Als anys setanta sembla que hi excavaren els estudiants i aficionats que intervenien en aquell moment al jaciment de Can Sentromà. L'adscripció cronològica atorgada a les restes és, per tipologia de l'estructura i davant la manca de materials associats, del neolític final - bronze. Durant la visita al jaciment, el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, es trobà l'estructura perfectament visible i conservada, malgrat la constatació de sauló remogut a l'indret, que podria indicar una possible actuació de furtius. | 08282-114 | Turó de l'Arbret | Des de Neolític Final fins a Bronze ( -2500 / -650 ) | 41.4803800,2.2597200 | 438195 | 4592350 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'any 1999 s'hi va fer una prospecció. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 68789 | Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moreu-1 | PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Està abandonat | Es tracta d'un jaciment romà documentat a partir de la recollida, per part de diversos aficionats, de materials ceràmics en superfície. Les característiques dels materials trobats - ceràmiques sigil·lades sudgàl·liques, hispàniques i africanes, àmfores i ceràmiques de parets fines- ens aporten una cronologia que abasta d'època augustal al període baix imperial. Malgrat la mancança de restes estructurals es pot pensar en l'existència d'un establiment de caire rural d'època romana a la zona. Es desconeix l'estat de conservació del jaciment ja que durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, no es va identificar cap resta material ni estructural que corrobori les dades anteriors. | 08282-115 | Vinya del Senyor Alcalde | Des de Romà August fins a Romà Baix Imperi ( -27 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4892200,2.2820800 | 440070 | 4593316 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'accedeix a la zona pel camí de Dalt d'Alella, durant uns 1500 m. fins a arribar a una cruïlla on cal seguir recte durant uns 600 m. on s'arriba a una edificació o mas. Els terrenys en qüestió són els que es troben a l'est d'aquest mas. La vinya del Sr. Alcalde resta abandonada i coberta de brolla i pins joves. Es tracta d'una zona boscosa i erma que probablement havia estat conreada antigament. També conegut com a Coll de Vendrans o Vinya del Senyor Alcalde. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68790 | El Rocar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rocar | CUYÀS J.M. (1976). Història de Badalona. ESTRADA, J. (1969). Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. Http://www.icc.cat/vissir3/ PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años. PREVOSTI, M. (1981 ). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ | Zona boscosa poc netejada | Jaciment documentat en base a les troballes efectuades pel sr. Mestre i el seu equip d'aficionats, en data desconeguda, al vessant oest del turó. Es tracta de dos fragments de sílex, no descrits, i de ceràmica romana del tipus Terra Sigil·lada Clara A i D, així com el que van descriure simplement com a 'restes romanes'. Donades les característiques de les troballes i l'absència de descripció de les suposades estructures romanes és impossible precisar de quin tipus de jaciment es tracta, si bé les ceràmiques aparegudes ens donen una datació que avarca tant l'alt com el baix imperi romà. Els fragments de sílex, podrien pertanyer també a època romana, o més probablament, a la prehistòria, sense que sigui possible d'establir-ho. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, no es van trobar les estructures documentades pel sr. Mestre. En canvi, es van documentar estructures muràries al cim i a la vessant sud-est del Rocar. L'absència de material, però, no permet atorgar una datació a les restes ni establir-ne el tipus de jaciment, que podrien pertànyer, per llur ubicació delt del turó, a un assentament ibèric previ a la romanització. D'altra banda es van documentar impromptes de tascons d'extracció a les roques que hi ha a l'esquerra del camí d'accés, que suposarien l'existència d'una zona de pedrera de la qual no es possible esbrinar la cronologia. | 08282-116 | Turó del Rocar | Des de Ferro-Ibèric ? ( -650 / -50 ). Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4851200,2.2803100 | 439919 | 4592862 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'accedeix al jaciment circulant pel Camí de Dalt d'Alella, durant uns 1500 m. fins a arribar a una cruïlla on cal seguir recte uns pocs metres fins trobar un trencant a mà dreta i continuar per aquest camí uns 500 m., quedant per sobre, a 200 m. al nord-est, el turó del Rocar. És tracta d'una zona boscosa i erma. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 68791 | Ca l'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestela | Galera, Ll. (1949). Museu. Galera, Ll.; Artés, S. (1975). Notes històriques de la Parròquia de Sant Feliu d'Alella. Prevosti, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | En camps erms. | Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de la troballa de ceràmica romana per part del sr. Jordi Bagà, de Premià de Mar, el 1985, a 300 m. de l'autopista C-32 i a 50 m. del Camí del Mig, mentre ell mateix rebaixava el terreny per adaptar-lo al conreu. Posteriorment, en Ramon Coll i en J. Ramírez, el novembre de 1986, constataren a la zona una gran dispersió de pedres sense escairar en granit del país. Segons ells, algunes d'elles presentaven morter que es podria adscriure a algun edifici de factura moderna. Els materials ceràmics apareguts -ceràmica comuna ibèrica i romana, àmfora romana, ímbrex i terra sigil·lada aretina i clara A- permeten atorgar una una cronologia republicana i alt imperial al jaciment. La manca d'estructures atribuïbles amb seguretat a l'època romana fa impossible però precisar el tipus d'establiment, malgrat que la diversitat dels materials i la orografia del terreny fan pensar en l'existència d'una villae romana en aquesta zona. Possiblement, donada la proximitat, es tracti del mateix jaciment que l'anomenat 'Vinya de Can Estela', el qual ocupa una petita elevació al sud oest del mas. Durant la visita efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, no es van documentar restes arqueològiques, sense poder precisar, així, l'estat de conservació del jaciment. | 08282-117 | Mas de Ca n'Estela o Ca l'Estela | Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4830900,2.2865400 | 440437 | 4592633 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'accedeix a la zona a partir de les masies de Can Cosme i de Can Gaietà, agafant el Camí del Mig d'Alella durant uns 2 km. aproximadament, fins a trobar un trencant a la dreta en direcció sud que finalitza al mas de Ca n'Estela. Un cop arribat al mas, cal seguir el camí uns 450 metres que queda als camps a l'oest del camí, que estan dedicats al conreu de vinya. També conegut com a Mas de Ca n'Estela. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68792 | Jaciment de la Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cartoixa-de-montalegre | Memòria de la intervenció arqueològica (2000). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 4264. Anònim (1960 ). La Cartuja de Sta. Maria de Montalegre. Compendio Histórico. BARRAQUER I ROVIRALTA, LL. (1906). Las casas de religiosos en Cataluña CANO BARRANCO, P. (1921). Monografía histórico-descriptiva de la Cartuja de Montalegre. FOSSAS, M. (1884),. Cartuja de Montalegre. MESTRE, J.; ADELL, J.A. (2001). Monestirs de Catalunya. PÉREZ, X. (1998 ). Diplomatari e la Cartoixa de Montalegre (s. X-XII). Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. Http://www.chartreux.org/es/casas/montalegre/index http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/cartoixa-de-montalegre/ | XII-XVIII | Assentament militar torre i edifici religiós monestir. Es tracta d'un conjunt religiós - monàstic amb una cronologia fundacional de la segona meitat del segle XV i amb una ocupació interrompuda, amb certs lapsus, fins al segle XX. De manera concreta el monestir es bastí entre els anys 1433 i 1464, tenint com a època de màxim esplendor el període 1620-1680. Al segle XVIII l'edifici patí grans ampliacions i obres de monumentalització, alternant-se períodes de crisi i rehabilitació al llarg dels segles XIX i XX. El cenobi s'emplaça al mateix lloc on hi ha una torre defensiva de planta circular del segle XII, la qual patí reformes al segle XVI i que actualment es troba inclosa dins l'estructura del conjunt monàstic a la banda nord. Arrel de l'incendi que l'agost de 1994 va arrasar els boscos de Montalegre i que afectà part del conjunt, el Servei de Patrimoni Arqueològic Local de la Diputació de Barcelona va fer un projecte de restauració per reparar els danys causats pel foc, en el marc del qual es va fer una intervenció al conjunt. Aquesta va consistir en l'excavació de tres cales de sondatge: una d'elles al costat oest de la torre, i les altres dues dins la cel·la Y, a l'interior del recinte. Aquesta intervenció va permetre documentar algunes de les fases de reforma que s'hi feren des de la seva fundació. Actualment el monestir, malgrat trobar-se en bon estat de conservació, pateix un lent procés de degradació, donat que només 9 germans cartoixans continuant vivint al conjunt monàstic. | 08282-118 | Carretera de Badalona a Sant Fost de Campsentelles | Des de Medieval fins a Modern ( 1150 / 1789 ). Un fet molt important de la història de Tiana i de la seva parròquia va tenir lloc al segle XV: la inauguració de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre. El 16 de febrer de 1415 va quedar firmat el contracte de compra de l'ermita de Montalegre i el convent annex a l'ermita que havia estat de les monges canongesses de sant Agustí, que s'havien traslladat a Barcelona el 1362. Dos dies més tard, els cartoixans van comprar a la vídua Pujol, filla de la casa Sent-romà, el mas Rovira, en les terres del qual es va edificar el monestir situat a l'arrecerada vall. Quedava, doncs, una part alta on hi havia l'antic cenobi i l'ermita, on es va habilitar la casa dels germans, que es va dir posteriorment Conreria, i als seus peus el lloc on es va edificar el claustre dels pares, és a dir, la Cartoixa pròpiament dita. Del convent on havien estat les monges canongesses, tenim la primera referència de l'any 1192, data del primer document en què apareixen les anomenades germanes de Nostra Senyora de Montalegre. D'aquesta època és la llegenda de l'Arbre dels Nassos, amb el cavaller i la novícia, actualment símbols de Tiana convertits en gegants. | 41.4877800,2.2544400 | 437762 | 4593176 | 08282 | Tiana | Restringit | Bo | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'accedeix a la cartoixa de Montalegre a través de la carretera de Badalona a Sant Fost de Campsentelles. S'ha de circular per aquesta carretera des de l'autopista B-20 durant 2 km., fins a trobar l'entrada del camí de la Cartoixa a mà esquerra. L'entorn es tracta d'una gran extensió erma i boscosa dins la serralada de la Conreria. Durant l'any 2000 es van fer excavacions d'urgència. | 93 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 68793 | Turó Seriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-seriol | CUYÀS, J.M. (1976). Historia de Badalona. FONT I CUSSÓ, J. (1958 ). Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona. GUITART DURAN, J.M. (1969 ). Amistat. SOLER, G. (1890). Badalona. Monografia historico-arqueológica. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Desaparició pel cross de cotxes i motos | Es tracta d'un jaciment romà documentat arrel de les troballes que efectuà Gaietà Soler, el 1890, assenyalant-hi la presència de paviments romans a la part baixa de la falda del turó. Amb posterioritat alguns estudiosos de Badalona van fer una petita excavació en aquest camp fruit de les quals s'exhumaren gran quantitat de ceràmiques romanes i es documentaren parets i un paviment d'opus testaceum. Finalment, l'estiu del 1967 s'efectuaren 6 sondejos que posaren al descobert un recinte de 6 m. de costat i dos dipòsits d'opus testaceum comunicats entre sí destinats a contenir líquids. Donades les troballes sembla evident que es tracta d'estructures pertanyents a la pars rustica d'una villae situada a uns 2 quilòmetres de Baetulo. La tipologia dels materials apareguts atorga una cronologia per l'assentament que va de finals del segle I dC. a finals del segle II dC. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica no s'han constatat la presència de restes estructurals ni materials a la zona. És molt probable que el jaciment hagi desaparegut totalment per l'ús del camp de cross. | 08282-119 | Turó Seriol | Des de Romà Alt Imperi ( 50 / 192 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4715800,2.2615400 | 438339 | 4591372 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la. S'accedeix al turó mitjançant la B-20, on cal sortir per la sortida 23 i arribar a una cruïlla on cal trencar cap a l'esquerra travessant l'autopista. Seguidament cal entrar en unes instal·lacions a mà esquerra, que tenen al seu darrere el camí d'accés al turó. Es tracta d'una elevació ocupada per erms i zona boscosa a la part superior. Actualment la zona està ocupada per un circuit de cross on cotxes i motos practiquen habitualment. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68794 | Mas Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ram | ESTRADA, J. ( 1969 ). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Parcialment destruït | Lloc d'habitació amb estructures. Jaciment d'època romana documentat a partir de la troballa d'estructures pertanyents, segons Cuyàs a una vil·la romana. Segons Prevosti, el 1981, s'observaven restes de parets i paviments d'època romana força conservats als terrenys de la finca, que l'autora atribuïa, en aquell moment, a les restes a dues vil·les romanes. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, s'observà dins el camí d'accés al mas, al marge dret i gairebé al final del camí, la presència de restes de paviments d'opus signinum seccionats en fer el camí. Les restes queden cobertes per una capa de terra d'aproximadament 2 m. de potència, sobre de les quals es troben el mas Badagrés i unes pistes de tennis. Es possible que es tracti d'un dels paviments descrits per Prevosti. Es tractaria doncs, de les restes estructurals d'una possible villae romana, sense poder concretar quina seria la funcionalitat concreta d'aquestes. Donada l'absència de material relacionat amb les estructures no és possible acotar més acuradament la seva adscripció cronològica. Les estructures visibles es troben en un estat de conservació precari i donada la ubicació de les restes al tall del camí i sense cap mena de protecció, és probable que pateixin un deteriorament futur irreverssible. | 08282-120 | Camí de Can Guinard | Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4771900,2.2469700 | 437128 | 4592006 | 08282 | Tiana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | El mas Ram es troba a la cruïlla del Camí Vell dels Francesos amb la carretera de Badalona a Sant Fost de Campsentelles, B-500, al sud del turó de l'Arbret. S'hi accedeix pel camí de Can Guinard, dins el qual, a pocs metres hi ha un trencant a mà dreta pel qual s'accedeix als terrenys del mas. Es tracta d'una explotació dedicada al conreu de plantes ornamentals. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68795 | Les Flors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-flors | CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. ESTRADA, J. (1969 ). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo. http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. | Cobert d'hivernacles | Lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la. Jaciment romà documentat en base a les troballes -diverses parets i material ceràmic- fetes en fer rebaixos a la zona. La primera notícia del jaciment, d'Estrada (1969), identifica aquest com una vil·la romano-imperial. Cuyàs també el cita (1977), dient que està pràcticament destruït per una urbanització -la urbanització de Mas Ram-. Donades les característiques de les troballes, es pot parlar de la hipotètica existència, en aquest indret, d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, tipus vilae. Del material exhumat, hi ha una petita proporció de ceràmica ibèrica i campaniana A que indicarien l'origen de l'establiment al segle I aC. Hi ha força material que es pot atribuir també al segle I i II dC, fet que testimoniaria el moment de funcionament més important de l'assentament. Finalment es recollí una petita proporció de ceràmiques tardanes que demostren el declivi i la pervivència fins aquell moment, que es dataria a època baix imperial. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de la comarca, no es detectaren estructures ni materials ceràmics en superfície. La urbanització intensa de la part superior dels terrenys -zona del Sacrifici d'Abraham- per part del urbanització Mas Ram, suposà la destrucció de gran part del jaciment. | 08282-121 | Riera de Montalegre, Urbanització Mas Ram | Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -100 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme. Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó. De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber. Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral. Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions. La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes. | 41.4781600,2.2559900 | 437882 | 4592107 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aquest jaciment queda ubicat al marge esquerra de la riera de Montalegre, a la part baixa de la falda del turó de l'Home. S'hi arriba des des Can Sentromà prenen direcció sud -cap al mar- o des del mas Ram, en direcció nord. Es tracta d'uns terrenys aterrassats coberts amb hivernacles dedicats al conreu de plantes ornamentals. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 68796 | Parc de la Serralada de Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-de-marina | https://parcs.diba.cat/documents/193969/5242937/3281-26814-2018+Parc+de+la+Serralada+de+Marina+Mem%C3%B2ria+2017+E-LLIBRE.pdf/e3679e47-ce75-46f6-9021-9baf411a0189 | El Consorci del Parc de la Serralada de Marina correspon a una zona de 3.032 hectàrees que inclou part dels termes municipals de Tiana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles. Geogràficament, la zona correspon a l'extrem meridional de la serralada de Marina, en el sector conegut com la serra de la Conreria. Aquesta serra segueix en paral·lel el traçat de la costa mediterrània, de Sud-Oest a Nord-Est. L'altitud màxima de la serra és el turó de Galzeran 485 m, el qual té una destacada importància geogràfica, ecològica, paisatgística i territorial per la seva ubicació entre la plana del Vallès i la línia de costa. El clima és de tipus mediterrani litoral amb temperatures mitjanes al voltant dels 15 graus i precipitacions entre 500 i 600 mil·límetres. Pertany a la regió bioclimàtica boreomediterrània (amb influències medioeuropees i atlàntiques pel vessant vallesà). El relleu és, en general, arrodonit, a causa del modelat propi de l'erosió sobre els materials granítics predominants, només trencat en determinats indrets per afloraments d'altres litologies. Forma part del massís hercià que s'estén per la façana litoral catalana a l'Est del riu Llobregat, de substrat essencialment granític, la descomposició del qual origina saulons. Els torrents i les rieres acostumen a formar lleres aixaragallades a les parts més altes i de major pendent, per donar lloc a cursos més suaus i amples a les valls mitges i baixes. A més dels fenòmens d'erosió hídrica concentrada que dóna lloc a la xarxa hidrogràfica, l'elevada erosionabilitat de bona part dels sòls, formats per sauló, representa una gran fragilitat quan aquests es presenten desprotegits per l'eliminació de la coberta vegetal. Entre els aspectes que donen singularitat i valor al medi destaquen les morfologies que trenquen el suau relleu predominant, com els afloraments de dics i les àrees de modelat granític que donen lloc als característics camps de boles, i que es concentren a les parts centrals, i més altes, de la serralada. Aquesta zona central, del Puig Castellar al turó de Galzeran, recull a més bona part dels miradors que ofereixen una espectacular visió de la meitat Nord de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de les serres que l'envolten. Per contra, a les parts més baixes, com ja s'ha indicat, és on es troben les morfologies pròpies de les rieres i torrents mediterranis, de gran interès natural, paisatgístic i territorial. Pel que fa a la vulnerabilitat del medi físic, i a causa de l'esmentada abundància de sòls saulonencs conjugada amb zones de forts pendents superiors al 30%, l'erosionabilitat edàfica és extrema en gran part de les carenes i en algunes àrees de les obagues vallesanes. | 08282-122 | Carretera. B-500, km 6 | L'espai ocupat pel Parc de la Serralada de Marina és un bon exemple de la història del poblament de Catalunya. Els primers ocupants dels cims i turons, reflex de temps d'intranquil·litat, són els poblats del Puig Castellar, del turó de les Maleses i del turó d'en Boscà, que mostren els rudiments d'una disposició urbanística de cases al llarg de carrers, a voltes units per comunicacions transversals i amb muralles defensives. Per les restes trobades, s'hi poden veure l'existència d'agricultura, ramaderia, indústria tèxtil, ceràmica i monedes. A començaments del s. II aC, el territori va incorporar-se al mon romà, que aconseguí l'eliminació d'aquests llocs d'habitatge encastellats i emmurallats. A les seves runes no s'ha trobat cap resta de la dominació romana. Tanmateix, es fan evidents els senyals d'incendis i d'abandonament, proves d'una violenta destrucció. Cases de camp aïllades, pròpies d'una època de pau i centres de dominis agrícoles, no disposen, doncs, de cap element defensiu. Un cas molt indicatiu és l'actual Can Sant-romà (o Senromà), on les restes romanes ocupen una superfície similar a les construccions posteriors. Documentacions molt antigues d'aquestes masies fan pensar en un enllaç sense solució de continuïtat amb les vil·les romanes: Can Butinyà, Can Mora, Can Pujol i Mas Boscà. La decadència romana començada en el segon terç del s.III i les primeres invasions germàniques van colpejar dramàticament el país. Noves invasions tingueren com a conseqüència l'assentament a terres catalanes dels visigots i més tard dels àrabs (s.VIII). Aquesta darrera invasió, més violenta, va portar a un buidat de la costa i a l'ocupació de llocs a l'interior, amagats de la costa, com la vall de Pomar, on s'aixecà l'ara conegut com Castell de Gotmar. L'art romànic deixà la seva empremta en les esglésies de Sant Pere de Reixac del segle X i Sant Cebrià de Tiana del segle XI (ara església de la Verge de l'Alegria), les quals serviren per aglutinar la població. També cal destacar les construccions de les ordes religioses com la dels jeronis amb Sant Jeroni de la Murtra. Aquests, al seu torn feren construir les ermites de Sant Climent, Sant Onofre i la Miranda, lloc d'estada d'un seguit de reis i, com diu la tradició, el lloc on fou rebut Cristòfol Colom a la seva arribada del primer viatge a Amèrica. Els monjos foren els propietaris de la Torre dels Frares on es retiraven a descansar. L'altra gran nucli religiós és la Cartoixa de Montalegre, model de construcció d'una cartoixa, dels monjos que exerciren el poder feudal a Santa Perpètua, Cabrenys, Sant Fost i Martorelles. Cap a finals de l'edat mitjana, Barcelona es convertí en una pròspera ciutat amb un enriquit comerç. Els comerciants van veure en la zona de la serralada, llavors coberta de boscos i amb gran quantitat d'animals per a la cacera -senglar, ós, cérvol-, un lloc adient on fer-hi estades. Compraren masies o bé en bastiren de noves. Eren finques de grans dimensions amb terres de conreu i boscos. Les edificacions fruit d'aquesta època són cases magnífiques, com la Torre Codina (s.XIV), Can Miravitges (s.XV), Torribera (s.XV) i Can Moià (s.XIV). D'entre les cases feudals o castells, cal esmentar la Torre Pallaresa, amb títol de castell concedit per Carles I, i una de les joies de la zona, casa envoltada de jardins i amb una elegant disposició a la façana i l'interior. Un altre és el Castell de Gotmar, on el pas dels temps es reflecteix en el propi edifici, un bon exemple de palau/residència. Ja al s.XX, el territori fou de nou descobert pels barcelonins, que hi anaren a estiuejar. A la zona de la serralada que correspon a Montcada i Reixac, aprofitant la nova carretera i els primers cotxes de les famílies burgeses de Barcelona, s'aixecaren boniques cases per passar-hi els estius. Foren atrets per uns boscos frescos, bonics paratges, fonts i possibilitats de cacera. | 41.5021700,2.2649400 | 438652 | 4594766 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Superfície protegida: 2.086 haSuperfície gestionada: 3.032 haÒrgan gestor: Consorci del Parc de la Serralada de Marina | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 68797 | Goigs del gloriós Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-cebria | https://www.misas.org/p/parroquia-de-sant-cebria-tiana http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/els-goigs-del-glorios-sant-cebria.html | XVIII | Un goig és el conjunt d'un versicle i d'una oració litúrgica en llatí que en motiu de la festa del sant o santa que invoquen es reciten o canten col·lectivament a l'església en el decurs d'un ofici, normalment davant l'altar consagrat al sant o santa invocats, del qual habitualment n'hi ha una relíquia, o relatius a una advocació mariana o cristològica, que és representada per una estàtua a la qual s'atorguen potestats miraculoses. Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. | 08282-123 | Plaça de l'Església, 6 | Als segles IX al XI, un cop allunyat definitivament el perill d'invasions i consolidades les institucions monàstiques, especialment les benedictines, van néixer les primeres grans explotacions agrícoles sota les dedicacions religioses d'esglésies o ermites: Sant Martí, a Can Ribes (Montgat) prop de la Via Augusta; Sant Romà, a Can Sentromà; i Sant Cebrià són les primeres de què en tenim coneixement. Sant Cebrià, patró de Tiana, vingué de Cartago, al nord d'Àfrica, a aquestes terres a predicar l'Evangeli, però l'any 258 és perseguit i mort a la mateixa Cartago. Deixà ressenya en altres poblacions properes a Tiana com és la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, a Sant Fost de Campcentelles, Sant Cebrià de Vallalta, dalt de Sant Pol de Mar i altres pobles de l'Empordà. L'Ermita de l'Alegria, de tipus romànic i consagrada a Sant Cebrià, fou beneïda pel bisbe de Barcelona, Berenguer, abat del monestir de Sant Cugat, el 16 de setembre del 1100, data de la Festa Major de Tiana. Cap a finals del segle XVI, un dels altars laterals accepta l'advocació de la Mare de Déu de l'Alegria, i a partir d'aquesta data, tots els dilluns de Pasqua de Resurrecció es celebra l'Aplec de l'Alegria moment en el qual es canten els Goigs de la Mare de Déu de l'Alegria, escrits en plena Edat Mitjana. Per altra banda, al segle X es construeix la primera ermita dedicada a Santa Maria de Montalegre, a dalt de la Conreria, regentada per una comunitat de germanes. El Convent fou abandonat el 1362, deixant darrera seu topònims com la Font de les Monges i llegendes com la de l'Arbre dels Nassos o la de Sant Bernat Calvó. | 41.4842100,2.2683100 | 438916 | 4592770 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68797-foto-08282-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Goig: Tornada:Diguem tots devotamentAl nostre Patró sagratsiau-nos sempre advocatSant Cebrià gloriós.1.A la gran Cartago honràreuAmb el vostre naixement,I amb virtut més que excel·lentses grandeses exalteu,puix gosà tenint a vósun tresor apreciat.2.De pares gentils nasquéreumés vós abraçant la fe,tinguéreu per major béa Jesús en qui creguéreu,deixant vostra llei gustósper servir qui us ha cridat.3.Les riqueses renunciàreuPerquè són bens sens substància,I així per major gananciaAls pobres les entregàreu,Per premi gosau ditxósSer en el Cel coronat.4.Com ereu el sol del mónLa Iglésia Santa il·lustràreu,i els llibres que ens deixàreude tot testimoni són,ensenyeu al virtuósi corregint al errat.5.Veient vostre gran saberCartago per sa venturaus donà la vestidurade Bisbe per mer valer,cultivàreu oficiósdel bon Pastor el remat.6.Al món causà admiracióVostra caritat ardentAcudint tots ferventmentAmb la major aflicció.Trobaven en vós repòsen tota necessitat.7.Amb gran fervor predicàveula virtut i llei divina,amb tals quilats de doctrina,que la santa fe exaltàreu,deixant al món enganyósels que li feien costat.8.Dilataves molt la famaDels molts gentils convertíeu,La gran virtut que teníeu,I de vostre zel la famaUn Procònsol envejósus tragué de la ciutat.9. Un any després del destierroConsumàreu el martiri,Quant dels gentils el deliriProvà en vostre cal el ferro,aixís Déu totpoderósus ho havia revelat.10.Manàreu-vos que ha sus déusoferísseu sacrifici,Més vós a tal maleficiExecràreu i ha ses veus,Per lo que ho venturósTriomfàreu degollat.11.Intimant-vos la sentènciaus ompliu d'alegria,per poder en aquell diaveure la Divina Essència,donant gràcies fervorósa la eterna Majestat.12.Amb devoció sobiranai amb cordial rendiment,us veneren llealmentper Patró els de Tiana,socorreu-los piadósquan per ells sereu cridat. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 68798 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-10 | http://www.tiana.cat/media/repository/documents_oficials/normativa_general/reglaments/reglament_arxiu_municipal.pdf | XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Tiana és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal, garanteix els drets dels ciutadans, preserva els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Tiana. L´Arxiu Municipal de Tiana forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2012. | 08282-124 | Plaça de la Vila, 1 | 41.4817500,2.2690200 | 438973 | 4592496 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | L'arxiu municipal de Tiana conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Tiana. El seu quadre de classificació es composa per: 101 Ajuntament: 01 Administració General 02 Hisenda 03 Proveïments 04 Serveis Socials 05 Sanitat 06 Obres i Urbanisme 07 Seguretat Pública 08 Serveis Militars 09 Població 10 Eleccions 11 Ensenyament 12 Cultura 13 Serveis Agropecuaris i Medi Ambient 14 Col·leccions Factícies A més a més i podem trobar: Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Tiana (1870-2013)Fons privats: Cambra agrària local (1963-1971), Delegació Local de FET y de las JONS (1948-1973) i La Creu Roja (1905/1963)Col·leccions: Col·lecció Tiana (1841/1989), Particular (S. XIX i XX), Lluís Noguera Vila (casa caritat) (1931-1934), Can Baratau (1945-1949) i Hermanos Parra (1988-1989). | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 68799 | Retaule Nostra Senyora del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-nostra-senyora-del-roser | <p>http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2007 Bocanegra, M. Dolors (1997). El retaule barroc de Sant Cebrià de Tiana. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. 2a època, núm. 57 (gener 1997), p. 29-45.</p> | XVII | <p>A l'interior de l'església parroquial de Sant Cebrià es conserva aquest retaule, procedent de la primitiva parròquia, l'actual ermita de l'Alegria. És una notable peça barroca, del segle XVII, de l'escultor Josep Tremulles. És de fusta daurada i policromada i té tres cossos. Al cos central hi ha la imatge de la Mare de Déu del Roser (l'actual no és l'original) i la figura de Crist crucificat a la part més alta. Als cossos laterals hi ha diverses escenes del Nou Testament.</p> | 08282-125 | Plaça de l'Església, 6 | <p>El retaule està dedicat a la Mare de Déu del Roser. El van encarregar a Josep Tramullas l'abril de l'any 1645 i va trigar 10 anys en fer-lo. Forma part d'un tríptic del qual, a més del de Tiana, només s'ha mantingut el de l'altar Major del monestir de Santes Creus, a Tarragona. El tercer retaule, de Valls, ha desaparegut. Inicialment el retaule de Tiana estava a l'ermita de l'Alegria. L'any 1909 es va traslladar a la Parròquia. Al començament de la Guerra Civil, l'any 1936, el van desmuntar amb la intenció de cremar-lo, el van apilar en un racó de la mateixa església i va quedar oblidat. Acabada la guerra, es van recuperar les peces que faltaven. L'any 1944 el van reconstruir i la imatge de la Mare de Déu del Roser la van substituir per una de més petita i no gaire semblant a l'original.</p> | 41.4843800,2.2682400 | 438910 | 4592789 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68799-foto-08282-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68799-foto-08282-125-3.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Josep Tremulles | El retaule barroc de la Mare de Déu del Roser, obra de Josep Tremulles, procedeix de l'antiga església de Sant Cebrià, actualment ermita de l'Alegria, que fou parròquia de la població fins a la inauguració de la nova a finals del segle XIX. L'antic santuari de Tiana, situat a la part alta de la població, fou consagrat l'any 1104. Pels documents que hem pogut consultar, ja disposava d'un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser el 1601. Segons la visita pastoral realitzada el novembre d'aquest any, els altars de l'església eren: els de Sant Cebrià, la Mare de Déu del Roser, Sant Crucifix, Sant Antoni, Sant Llop i Sant Miquel. L'aïllament en què quedava l'antic santuari, degut al creixement demogràfic cap a la part baixa de la població, va motivar la construcció d'un nou temple que fou consagrat l'any 1886 pel bisbe Jaume Català, que és el que es conserva actualment. A aquesta nova església fou traslladat el retaule barroc l'any 1909 ocupant, fins a l'actualitat, la segona capella del costat de l'epístola. Com moltes obres d'art religioses el retaule tianenc va patir les hostilitats de la guerra civil espanyola. L'any 1936 fou desmuntat per a ser cremat però «el suggeriment d'algú que a l'estranger pagarien bé per eil, les seves parts van quedar apilades en un racó de la mateixa església, que durant la guerra feia de magatzem per a productes agrícoles i proveïmenls»^ Malgrat tot, no es va evitar que algunes parts de l'obra fossin malmeses. Un cop acabat el conflicte bèl·lic el retaule fou reconstruït per iniciativa de mossèn Francesc Tolrà, aleshores rector de la parròquia i gràcies a un donatiu d'una família local. Es va encarregar la recomposició i la reconstrucció de les parts perdudes als fusters tianencs Sebastià Vilaró i al seu fill Josep Maria. La darrera intervenció que ha sofert el retaule fou la restauració realitzada l'any 1986 amb motiu de la commemoració del centenari de la construcció de la parròquia actual. | 96 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 68800 | Vagó de tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vago-de-tramvia | <p>http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1004331-el-tramvia-de-tiana-tornara-al-centre-del-poble-coincidint-amb-el-centenari.html</p> | XX | Reconstruït el 1996 | <p>Vagó de tramvia que realitzava el trajecte entre Tiana i Montgat.</p> | 08282-126 | Avinguda Isaac Albéniz | <p>L'abril del 1913 l'alcalde de Tiana Joan Garí i Botey , juntament amb l'Antoni Gaillard i en Josep Santana, sol·licità la concessió d'una línia de tramvia entre Tiana i Montgat, la qual li fou atorgada per 60 anys el 14 d'abril del 1915. El 10 de setembre següent es constituïa l'empresa 'TRANVIA DE MONTGAT A TIANA, SOCIEDAD CIVIL', que l'any 1930 canviaria el nom pel de 'TRANVIAS ELÉCTRICOS DEL LITORAL CATALÁN SOCIEDAD ANÓNIMA-TELCSA' i el dia 16 de setembre, dia de Sant Cebrià, s'iniciaven les obres de la línia. El dia 1 de novembre de 1916 es va fer el viatge inaugural. Es varen alçar 3 arcs de triomf: un l'entrada del poble dedicat a Joan Garí, un altre al centre del poble i un tercer a l'altre extrem en honor d'Antoni Gaillard. El vicari general doctor Guitart oficià una missa solemne en acció de gràcies i beneí el tramvia. El conductor, en Bruch, va traslladar les autoritats i convidats des de Tiana fins a l'estació de Montgat, i els tornà a Tiana, on els esperava un dinar al que varen assistir un centenar de persones. Hi havia 4 vehicles. Els primer, segon i tercer eren motors i el quart un remolc. El viatge durava 20 minuts de pujada i 15 de baixada, i costava 40 cèntims de pujada i 30 de baixada; si baixaves als pins del Dimoni, pagaves la meitat del preu. El 23 d'agost del 1954, després de 38 anys en funcionament, el cotxe nº 2, l'únic que quedava en servei, es va retirar definitivament de la circulació. Va ser l'últim viatge i tot el material de la línia fou desmuntat i venut. El comprà el ferrallista Aymerich de Barcelona. El cotxe nº 4, el remolc, fou venut l'any 1960 a una empresa química de Tarragona i acabà trossejat a Reus l'any 1971. El cotxe nº 3 va anar a parar a l'entrada de Vic, on fou desballestat l'any 1970. I els dos cotxes restants, el nº 1 i el 2 els comprà el senyor Von Arend, de Taradell, que els restaurà i els convertí en bars ambulants. D'un d'ells se n'ha perdut la pista, però de l'altre sabem que el seu recorregut ha estat: Tiana (1916-54)- Aymerich (1957-61)- Von Arend (1961-62)- Masclans (1962-75), benzinera 'La Pava' de Castelldefels- Montoya (1975-79), jardí d'apartaments a Castelldefels- Carrsaco (1979-80), passeig marítim de Castelldefels- Agaudo (1980-92), urbanització Masquefa- Tiana (10 de juliol 1992). El 1992 fou adquirit per l'Ajuntament de Tiana per 100.000 pessetes (més IVA) i traslladat a Tiana. Aquí, un reduït grup de tianencs van trigar 4 anys en reconstruir-lo. Finalment, el vagó recuperat va quedar instal·lat com a monument històric a la placeta que hi ha a l'avinguda Garí. D'aquell vell tramvia tianenc n'han quedat, a més del vagó esmenat, l'edifici de la parada final del tramvia de l'avinguda Albéniz, al costat de l'estanc, la placa 'Fin de trayecto' que estava ancorada a la paret de la parada, la 1ª pedra d'inauguració de les obres el 16 de setembre del 1915. Altre petit material, com la pel·lícula del tramvia, bitllets i fotografies, resten en mans de particulars.</p> | 438878 | 459425 | 1916 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68800-foto-08282-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68800-foto-08282-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 68801 | Mural de la Sala de Plens d'Àlvar Suñol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-sala-de-plens-dalvar-sunol | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/alvar-sunol-i-munoz-ramos.html | XX | Conjunt de pintures murals, de gran format a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Tiana. Es troben emmarcades amb un marc de fusta. Tenen un caràcter narratiu, en les que podem veure paisatges, edificis i costums de la població de Tiana. En gran mesura el poble, la gent, es troba representada. Hi ha un homenatge històric a Montgat (que fins al 1933 pertanyia a Tiana) i a la mateixa Tiana. Recordem que Àlvar Suñol tot i ser montgatí havia viscut forces anys a Tiana. El mar i la muntanya reflecteixen la dualitat comentada. La tècnica i la mentalitat artística de l'autor entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d'estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L'equilibri i la unitat són valors constants d'una obra de producció escassa, però d'una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis. Bona part del seu temps l'ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, l'escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila i altres elements artístics repartits per Tiana. Tot plegat una contribució important per crear la vila d'art i cultura que tant somia. | 08282-127 | Ajuntament de Tiana. Plaça de la Vila, 1 | L'any 1997 es va inaugurar la nova sala de Plens, amb una gran pintura mural d'Àlvar Suñol. | 41.4817100,2.2689500 | 438967 | 4592492 | 1997 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68801-foto-08282-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68801-foto-08282-127-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Àlvar Suñol és un artista nascut a Montgat l'any 1935, ha estat vivint al poble de Tiana durant més de 30 anys, col·laborant de manera activa, desinteressada i generosa tant amb entitats com ajuntament.. La tècnica i la mentalitat artística d'Àlvar entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d'estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L'equilibri i la unitat són valors constants d'una obra de producció escassa, però d'una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis. Bona part del seu temps l'ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, els de la sala de plens o l'escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila. Tot plegat una contribució important per crear la vila d'art i cultura que tant somia. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 68802 | Sepulcre Vidal Xaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-vidal-xaus | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2003 http://www.ub.edu/modernisme/autors/joan-amigo-i-barriga | XX | Panteó familiar Vidal Xaus, d'estètica modernista. Realitzat per Joan Amigó Barriga i pel marmolista J. Martínez. | 08282-128 | Cementiri de Tiana. Camí de l'Alegria | Al cementiri de Tiana hi destaca el panteó familiar fet construir per Mercè Vidal i Xaus l'any 1920. El disseny és de Joan Amigó, arquitecte i autor d'altres interessants mostres d'art funerari al cementiri de Badalona. | 41.4893000,2.2701700 | 439076 | 4593333 | 1920 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68802-foto-08282-128-2.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Joan Amigó Barriga | Joan Amigó i Barriga (Badalona, 27 de gener de 1875-29 de desembre de 1958) fou un arquitecte català, representant de l'escola modernista tardana i màxim representant d'aquest estil a Badalona. | 105 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 68803 | Vil·la romana de Can Sentromà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-can-sentroma | <p>http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2002 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana.</p> | I-IV | Necessita senyalització, adequació i conservació preventiva | <p>La vil·la romana, localitzada casualment i excavada des del 1934 gràcies a l'afany del propietari actual, s'estén al voltant i per sota de l'actual casa. S'organitzava entorn d'un pati central, al voltant del qual es distribuïen diverses dependències, col·locades a alçades diverses, sobre terrasses, per tal d'adaptar-se al desnivell del terreny. ...</p> | 08282-129 | Carretera de la Conreria, km 4: Carrer Riera de Montalegre, 2 | <p>La vil·la trobada al subsòl de Can Sentromà neix segurament a finals del segle I aC. El segle I dC es construeix la paret que tancà el pati de la vil·la pel cantó Sud. Durant la primera meitat del segle II s'hi varen adossar diverses habitacions, que contenien sitges per a l'emmagatzement del gra, les quals posteriorment foren substituïdes per 'dolia'. Durant la segona meitat d'aquest segle es reestructurà la zona, construint una gran nau pavimentada amb pedres, possiblement destinada a l'emmagatzematge, i diverses habitacions.</p> | 41.4823300,2.2579200 | 438047 | 4592568 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68803-foto-08282-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68803-foto-08282-129-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Vil·la romana descoberta l'any 1934 a causa d'una esllavissada de terres. Va estar activa entre el segle I ac fins el segle IV dC. Els estudis ha posat de manifest que es dedicava a l'elaboració de vi, almenys fins al segle II dC. També es dedicava al conreu de cereals i oliveres. | 83 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||
| 68804 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-1 | <p>http://www.trestombs.cat/index.php/ca/ https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0067545.xml</p> | XX | <p>Els Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Sempre passant per alguna església o ermita dedicada a Sant Antoni, on té lloc la benedicció dels animals..</p> | 08282-130 | Associació Tres Tombs. Camí de l'Alegria s/n | 41.4817600,2.2690100 | 438972 | 4592497 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | S'hi fa la tradicional festa dels Tres Tombs el primer diumenge de març. Són nombroses les poblacions que, al voltant de Sant Antoni Abat, celebren festes relacionades amb les tasques del camp i els animals de càrrega. Actualment comença amb un esmorzar de germanor al Mas Blanc, només pels cavallistes i, sobre quarts de dotze es fa la passada pels principals carrers de Tiana. Des de 1997 es va recuperar els Tres Tombs, que se celebra el primer diumenge de març. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.