Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97729 | Marge elevat entre camps, codi C03 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c03 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.190 m². Es tracta d’un marge entre dos camps amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, l’àrea és representativa del paisatge tipus mosaic agroforestal del municipi, que redueix el ris d’esllavissades en aquesta zona. L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>.</em> </span></span></span></p> | 08283-125 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8688400,2.2376200 | 436732 | 4635495 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100073.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 97731 | Marge entre camps de Can Bruguera, codi C04 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-can-bruguera-codi-c04 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | La conservació és irregular, a l’extrem nord-oest la vegetació és quasi inexistent, però al costat del camí al nord-est de làmbit, per exemple, hi ha zones boscoses destacades. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 7.344 m². Es tracta d’un marge envoltat de camps en la seva part baixa i amb les edificacions de Can Bruguera a la part alta. Amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, pel costat passa la Riera de Tona que conforma una continuïtat forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i de forma dispersa apareix el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>; i com arbust, el boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p> | 08283-126 | Espai situat al nord del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8702900,2.2404600 | 436969 | 4635654 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100083.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 97753 | Espai d’interès natural de la masia del Vendrell, codi C08 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-la-masia-del-vendrell-codi-c08 | <p> <span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de mides considerables, 38,6 ha. L’espai combina dos tipus d’hàbitat: a la zona nord grans arbres als marges dels camins; a la zona sud, la biodiversitat més elevada i és destacable la presència de <em>badlands</em> o turons calcaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els arbres més destacats hi ha l’alzina (<em>Quercus ilex</em>), el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>, i el plàtan <em>(Platanus hispànica).</em> </span></span></span></p> | 08283-127 | Entorn de la masia del Vendrell. Espai situat al nord-oest del nucli urbà, al costat de carretera N-141c. | 41.8461600,2.2296900 | 436051 | 4632983 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97753-p1100182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97753-p1100184.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 97774 | Marges i fondalades entre camps, codi C18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-fondalades-entre-camps-codi-c18 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria. | <p><span><span><span>Espai d’uns 5300 m², de fondalades que fan de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes línies de marges, que fan una forma de creu des d’una vista zenital, és un espai entre rieres, fet que li atorga un valor potencial de connector ecològic en un àrea densament conreada. Destaca com espècie vegetal un arbust, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>).</span></span></span></p> | 08283-128 | Espai situat al nord-oest del nucli urbà, a l’altre banca del N-141c. | 41.8577900,2.2000100 | 433599 | 4634296 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100158.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 97775 | Espai entre camps, codi C19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-entre-camps-codi-c19 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria. | <p><span><span><span>Petit espai de 1.600 m², es situa connectat a una àrea fluvial amb abundant vegetació de ribera i fa la funció de sistema de suport a aquesta arbreda, el seu valor està relacionat amb aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Predomina la vegetació arbustiva, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>) i algun exemplar dispers de garrofer <em>(Ceratonia síliqua).</em></span></span></span></p> | 08283-129 | Espai situat al nord-oest del nucli urbà, just tocant la carretera N-141c. | 41.8577000,2.2020700 | 433770 | 4634285 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100153.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 97776 | Conjunt de marges entre camps, codi C39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-entre-camps-codi-c39 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Superfície de 26,24 ha d’un conjunt de marges entre camps formats en petites fondalades on transcorren cursos fluvials de poc cabal, una part limita amb el torrent de Segalers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>), i aranyoners (<em>Prunus spinosa</em>), </span></span></span><span lang='CA'><span><span>també de forma dispersa hi ha alzines com a arbres (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span><span><span><span>Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p> | 08283-130 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, just tocant la C17. | 41.8717400,2.2310100 | 436186 | 4635822 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100116.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 97777 | Marge elevat entre camps, codi C40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c40 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Àrea lineal de tan sols 740 m² ubicada en una petita elevació del terreny, destaca per estar al costat de masses forestals de més entitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>). Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p> | 08283-131 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8747100,2.2326000 | 436321 | 4636150 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100111.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 97779 | Àrea del Turó del Castell (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-castell-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILAMAJÓ, Marc (2007). “L'entorn paisatgístic del turó del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Castell té una superfície de 19.30 ha. La descripció dels seus límits s’inicia a la part nord-est del turó on s’inicia un corriol al peu del turó que esdevé camí a la part est de l’àrea. El límit continua en sentit sud per aquest camí fins que se separa per envoltar pel nord i oest unes cases unifamiliars i uns dipòsits, que queden fora de l’espai.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit gira en direcció oest i coincideix amb el límit del sòl urbà que estableixen les Normes Subsidiàries vigents del municipi de Tona fins a trobar el passeig de la Suïssa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit oest coincideix amb el passeig de la Suïssa fins uns 90 m passat el camp de futbol, on el límit es separa del passeig esmentat i mitjançant una línia recta imaginària de 70 m fins la rotonda final d’un carrer asfaltat però sense edificacions. Quan aquest carrer tomba en direcció nord es traça una altra línia recta imaginària fins enllaçar amb el punt d’inici de la descripció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els pendents margosos del turó, més o menys aixaragallats, es formen sòls que es coneixen com a regosòls, que són sòls sobre materials no consolidats, sense una capa de material orgànic sobre la roca descoberta. És, per tant, un sòl poc evolucionat, sotmès a l'erosió, pobre en matèria orgànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part baixa del pendent, on s'acumulen més materials i l'activitat biològica es veu afavorida per qüestions ambientals (major humitat, menys exposició a agents d'erosió...) es formen sòls bruns calcaris col·loïdals. Són sòls més estructurats, amb presència de carbonat càlcic actiu en tot el perfil, i amb capes de material sobre la roca mare: una capa amb matèria orgànica que facilita la presència de coberta vegetal, i una capa mineral, que ajuda a l'arrelament d'aquesta coberta vegetal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part alta del turó hi ha un tipus de sòl anomenat rendzines. Són sòls formats sobre roques calcàries que es divideixen finament, i barrejats amb la matèria orgànica (per acció mecànica i biològica), donen lloc a una capa superficial rica en carbonats. Aquesta estructura facilita la presència d'una important coberta vegetal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el turó del Castell hi trobem espècies vegetals dels diferents estrats de vegetació: arbori, arbustiu i herbaci. Dins de l'estrat arbori hi ha pi blanc, pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>), alzina (<em>Quercus ilex ilex</em>), roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) i auró blanc (<em>Acer campestre</em>). La seva distribució varia en funció de si estan a vessant solell o obac i també degut a l'efecte provocat per l'acció del vent (sobretot en la part superior del turó). En l'estrat arbustiu, les espècies més destacades són el garric (<em>Quercus coccifera</em>), l'esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>), l'arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), l'argelaga (<em>Genista scorpius</em>) i els arbustos aromàtics com la farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i el romaní (<em>Rosmarinus offícinalis</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'estrat herbaci destaquen molt especialment les gramínies de varis tipus, les heures (Hedera hèlix), que cobreixen de forma quasi total el tronc de la majoria d'alzines que hi trobem, i també quantitats considerables de ravenisses blanca (<em>Diplotaxis erucoides</em>) i groga (<em>Erucastrum nasturtnfolium</em>), i el fonoll (<em>Phoeniculum vulgars</em>) (VILAMAJÓ, 2007).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-132 | Serrat del Castell de Tona | 41.8545400,2.2235400 | 435549 | 4633918 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97779-p1100043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97779-p1090982.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 97780 | Àrea del Turó del Planell (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-planell-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Planell té una superfície de 3,91 ha. La descripció del seu límit s’inicia al nord d’aquest petit turó, que coincideix en un tram d’uns 250 m amb el camí del mas de Planelló al mas de Planell, constituint el límit nord-est i est d’aquesta àrea. El límit sud envolta pel nord les edificacions del mas de Planell. A l’oest d’aquestes el límit ve definit pel marge de conreu i inici del pendent més pronunciat del turó fins a enllaçar amb un torrent que estableix el límit oest en un tram de 70 m. El límit continua al nord del turó pel marge entre la zona conreada i el canvi de pendent fins enllaçar amb el camí, que servia de punt d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-133 | Sector nord del Planell | 41.8529800,2.2061500 | 434104 | 4633758 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100028.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 97829 | Casa de Jaume Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-jaume-subirana | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | La façana principal presenta, sobretot a la part central, un fort deteriorament, i deixa a la vista el parament en alguns dels punts. | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, i una singular distribució amb dos volums idèntics units per un eix central a través del qual s’accedeix a la finca. Les cobertes són a quatre vents, amb carener paral·lel a la façana, i ràfec amb biguetes de fusta. L’estructura de la façana principal té forma de mansarda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici presenta planta baixa i pis, i una part de terrat transitable amb una torreta. Es desconeix si es tracta d’un o de diversos habitatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que el pas del temps ha deteriorat l’estat de la façana, manté la distribució original, i la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. Les obertures dels pisos són balconeres, motllurades a la part superior, i les de la planta baixa, finestrals. Es conserven les persianes mallorquines de fusta. Destaquem els dos ulls de bou de l’espai sota teulada amb decoració de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat per una tanca amb sòcol i pilarets de pedra, acabats amb una tanca de ferro.</span></span></span></p> | 08283-134 | c. Doctor Bayés, 32 | <p><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar </span></span></span>un fort creixement urbanístic. El primer eix de creixement lligat a l'activitat de l'estiueig es va produir a banda i banda de l'antiga carretera nacional de Barcelona a Ribes i en concret en un dels seus trams, que va prendre el nom de carrer del Dr. Bayés, on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</p> <p><span><span><span>En un document gràfic extret de l’Arxiu Municipal de Tona, es mostra el projecte d'aquesta casa -dita de Jaume Subirana (el seu promotor)-, de l’any 1927, encapçalat per l’arquitecte municipal Manuel Gausa Raspall. </span></span></span></p> | 41.8568400,2.2301900 | 436103 | 4634168 | 1927 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-863.jpg | Inexistent | Noucentisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Manuel Gausa Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) | 106|120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 97830 | Villa Rosa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-carmen | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular que es defineix pel joc de volums verticals (a mode de torretes) que s’interrelacionen creant un moviment visual. Presenta un jardí a la part posterior. Les cobertes dels diferents volums són a dues vessants però poden ser paral·leles o perpendiculars a la façana. El ràfec en tots els casos és pronunciat amb llates i biguetes de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i la singularitat arquitectònica esmentada, es manté una distribució simètrica de les façanes mitjançant eixos verticals amb obertures que són més amples a la planta baixa i que, a mesura que arribem als pisos superiors, es fan més estilitzades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de l’edificació està envoltat per una tanca amb pilarets i reixa de barrots de ferro amb decoració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt de la porta d’entrada hi ha el nom de Villa Rosa Carmen, i una imatge.</span></span></span></p> | 08283-135 | c. Doctor Bayés, 30 | <p>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, majoritàriament famílies burgeses, aquest creixement va englobar el carrer Doctor Bayés, on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</p> | 41.8566576,2.2300757 | 436094 | 4634148 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-881_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-882_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-883_0.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment, la finca és ocupada per una enginyeria. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 97836 | Habitatge carrer Antoni Figueras 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-antoni-figueras-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, i espai de sotateulada. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El ràfec sobresurt amb llates i biguetes de fusta. Les cantonades de la façana principal són de totxo vist, material emprat també a les obertures i marcant les línies de separació dels forjats de les diferents plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici que està envoltat d’un jardí al qual s’accedeix mitjançant dues portes des del mateix carrer. La tanca que delimita amb el jardí és de sòcol de pedra sense treballar i pilarets de totxo. És possible que aquesta estructura hagi estat reformada ateses les característiques dels materials usats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de l’edifici destaca per la seva simetria, presentant una distribució en eixos que li donen verticalitat. L’ús del totxo vist crea formes geomètriques que donen moviment a l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entrada principal es realitza a través de tres esglaons des del carrer i mitjançant una obertura emmarcada amb totxo vist d’arc rebaixat. Els finestrals de la planta baixa i pis presenten un emmarcat gairebé idèntic, en destaquen altra vegada les formes geomètriques, sobretot pel que fa a les formes triangulars que recorden els frontons clàssics. A la planta baixa, les finestres presenten reixes amb treball de ferro forjat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La balconada del primer pis, té llosana i mènsules de formigó i una barana amb treball de ferro forjat i motius florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espai sota teulada hi ha dues obertures centrals que recorden a una galeria de coronament. Les dues finestres, d'arc angular o rectilini, estan separades per una columneta d'estil clàssic. </span></span></span></p> | 08283-136 | c. Antoni Figueras, 14 | <p><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons les dades del cadastre, l’edifici és del 1915. </span></span></span></p> | 41.8524952,2.2291222 | 436010 | 4633687 | 1915 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1233.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 97837 | Biblioteca Caterina Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-caterina-figueras | <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1993) “Restauració de les antigues escoles de Caterina Figueras” . Diputació de Barcelona. Pàgines 201-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CLAPAROLS, J.M; (</span><span lang='LA'>et alii</span><span lang='CA'>) (2004) 75 anys de les antigues escoles Caterina Figueras de Tona (1929-2004). Tona, Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (</span></span><span lang='LA'><span>et alii</span></span><span lang='CA'><span>) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span><span lang='CA'><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLEOPART, Amadeu - PUIGFERRAT, Carles. 'Les escoles a Tona durant la Guerra Civil i la depuració de mestres'. Llibre de Tona [Tona], 2003, pàg. 69-81.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni.(1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJOL, Andreu. (2013) L’arquitectura escolar pública a Espanya (1900-1936): Historiografia i història. (Treball de recerca de màster)..</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24401'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XX | <p>L'actual biblioteca Caterina Figueras es correspondí a l'edifici de les antigues escoles públiques del mateix nom, ampliat els anys 2022-23 amb nous espais que han relligat els edificis originals.</p> <p>El bloc original que es correspon a les escoles el formen dos edificis <span><span><span>independents (</span></span></span>el més gran era l'ala de les aules dels nens),<span><span><span> amb galeries porticades a migdia. </span></span></span>El pis superior que s'aixeca al centre de l'edifici principal és fruit d'una ampliació que es va fer el 1931 i es correspon a l'antiga aula de pàrvuls.</p> <p><span><span><span>El conjunt, d’evident inspiració clàssica, el conformen diferents volums o cossos i cobertes ubicats en diferents plans i interrelacionats entre ells. Tot i el moviment de formes, hi ha una simetria en la composició de les obertures que es complementa amb els elements ornamentals de les façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, encarada a migdia, l'edificació es troba realçada respecte el nivell de circulació del carrer d'Antoni Figueras, mitjançant diferents trams d'escales. Aquesta cara, ara no és l'accés habitual de la biblioteca, però antigament era l'entrada </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>principal de les escoles públiques. Així, una galeria porxada de mig punt, coronada amb un escut d’Alfons XIII, permetia l'entrada dels i les alumnes a l'interior del centre, que es distribuïen a les diferents aules. Actualment, aquesta composició encara existeix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'extrem dret respecte aquesta posició, hi ha la </span></span></span></span></span>el segon edifici de l'antiga escola (es corresponia a l'aula unitària de nenes), ara sala de lectura,<span><span><span><span lang='CA'><span> que es comunica en planta baixa mitjançant un corredor de parets de vidre </span></span></span></span></span>de nova construcció, fruit de l'ampliació.<span><span><span><span lang='CA'><span> Des de l'interior, la distribució actual intueix en algunes parts la originària de les escoles, amb les</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> dues ales comunicades entre elles a través d’un espai central. </span></span></span></span></span></p> <p>Són notables les encavallades de fusta i l'embigat de les cobertes, que es corresponen a l'edifici dels anys 1920.</p> <p>La composició pròpia de les façanes i dels volums de l'edifici es complementa amb obertures discretes, sense decoracions, i elements decoratius com el fris motllurat, de color granat, d'estil clàssic, que recorre tots els trams del ràfec de les cobertes, i que en la façana principal pren un protagonisme especial amb l'escut d'Alfons XIII. </p> <p><span><span><span>Per altra banda, un element decoratiu notable són els esgrafiats ubicats a la part superior de les façanes, gravats per Manuel Puig i Genís, un gravador i pintor de Vic. Els dibuixos representen diferents passatges de la vida dels infants, en un context idealitzat, recordant l’estil il·lustratiu noucentista i seguint el model il·lustratiu de Lola Anglada.</span></span></span></p> | 08283-137 | c. Antoni Figueras, 62 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant de la manca d’un espai per cobrir les necessitats d’escolarització dels infants de Tona, el 1921 es va formar un patronat i una Fundació, per poder recollir fons econòmics per un primer projecte d’escola. Els recursos es varen acabar i es van haver d’aturar les obres. Pocs anys després, l’estiuejant barceloní Antoni Figueras Cerdà (indià), feu una important donació adquirint uns terrenys propers per poder reiniciar el projecte de la nova escola. Aquestes noves obres es van encarregar a l’arquitecte municipal, </span></span>Manuel Gausa i Raspall sota un nou projecte.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antoni Figueras t</span></span></span></span></span>ambé en va pagar la construcció de l'escola. <span><span><span>L'única condició que va posar Antoni Figueras fou que el conjunt escolar portés el nom de la seva filla morta, de nom Catalina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard, i després de la Guerra Civil, durant els anys de la repressió, alguns mestres de l’escola foren depurats, amb diversos càstigs. Engràcia Remolins Pujol, va haver de deixar l’escola i marxar a l’Alt Penedès a continuar la seva tasca de mestra. El seu marit, Pere Mata Anfruns, no va poder reincorporar-se a l’escola fins al 1942. Finalment, Andreu Rodamilans Carné, director de l’escola durant els primers mesos de la Guerra Civil, i president del Comitè Antifeixista de Tona, entre altres, va haver de marxar a l’exili el 1939 i no en va tornar fins al 1976.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1990 i 1993, es va restaurar el conjunt per part de Josep Maria Claparols Pericas i Josep Padrós, </span></span></span></span>amb el finançament de la<span><span><span><span lang='CA'> Diputació de Barcelona. En aquest nou projecte es varen convertir les escoles en una biblioteca i sala d'exposicions. Durant aquest procés, es varen realitzar nous </span>esgrafiats a la façana que dona a l’entrada de l’actual biblioteca, fets per Jordi Arboix i Antoni Pérez, i seguint els mateixos models de Manuel Puig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les últimes obres a la biblioteca, van suposar reformes i la seva ampliació, realitzada sota el projecte arquitectònic de Carme Vernis Rovira. Les obres es van realitzar entre el gener de 2022 i l'octubre de 2023, quan es van tornar a obrir les seves portes, tot i que la inauguració formal es va produir el 25 de juny de 2024. Les obres van </span></span></span>augmentar la superfície útil de 350 m² a 584 m². Les millores van incloure una nova sala polivalent, una sala de suport, i un pati exterior per a activitats, així com una ampliació de la sala del fons general. Aquest projecte va ser finançat per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el propi Ajuntament de Tona.</p> | 41.8503600,2.2299400 | 436076 | 4633449 | 1928-1929 / 1991-1993 (restauració) / 2022-2023 (obres d'ampliació) | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Manuel Gausa i Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) / Manuel Puig Genís (Vic, 9 de gener de 1868 - Barcelona, 21 de novembre de 1957). / Josep Maria Claparols i Pericas, Josep Padrós i Oriol / Carme Vernis Rovira (ampliació 2022-23). | A la primera meitat del segle XX, moltes escoles públiques catalanes no disposaven de les condicions estructurals ni higièniques necessàries per dur a terme la seva funció. Tona, no n'era una excepció. Al poble, hi havia tres-cents alumnes que necessitaven ser escolaritzats. Així que es va preveure el projecte per construir un centre amb dos espais diferenciats, un per als nens i l’altre per les nenes. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 97838 | Can Mas de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-la-carretera | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART i TIÓ, Anna. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | Estat d’aparent abandonament, amb les façanes deteriorades i alguna obertura malmesa. | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana. El ràfec és fet amb rajols i peces prefabricades de formes geomètriques. Està envoltat per un jardí en estat d’abandonament, i a la façana de llevant hi té adossat un petit cobert. La tanca del jardí que dona al carrer Camí de Verinal, és un mur de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici senzill, amb una distribució simètrica de les obertures, que són d’arc rebaixat i sense ornaments. L'organització és en tres eixos horitzontals, amb un gran portal a la planta baixa, emmarcat d'obra vista de totxo, i encara conserva la porta de fusta, tot i que molt deteriorada. A banda i banda, dues finestres que conserven encara l'estructura de tancament de fusta i vidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit sense volada, i enmig una porta balconera amb balcó sense volada, que encara conserva la barana de barrots. Finalment, al pis superior, tres finestres, de menors dimensions, que conserven parts de l'estructura de tancament de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inferior de la façana s'entreveu el parament de pedra disposada irregularment, sota la cala d'arrebossat, molt deteriorada. En algun punt de les cantoneres de l'edifici, hi ha algun carreu de reforç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior queda del tot emmascarada per la vegetació i arbrat existent, que deixen intuir algunes obertures de petites dimensions, amb una tipologia semblant a la resta de l'edifici. </span></span></span></p> | 08283-138 | c. Doctor Bayés, 50 | <p><span><span><span>L’entorn dels balnearis, en el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX, va propiciar, entre altres coses, un creixement econòmic que va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici es troba situat en una de les zones balneàries, possiblement donava servei a aquesta activitat.</span></span></span></p> | 41.8587800,2.2308500 | 436160 | 4634383 | 1900 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1162.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 97839 | Monument a Tona ciutat gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tona-ciutat-gegantera | <p><span><span><span>DD.AA (1986) “Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya” a Butlletí 2. </span></span></span></p> <p>MIRALPEIX, Laia. (2022) 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'.<em> Llibre de Tona</em> [Tona]. Pàgines 47-54.</p> | XX | <p><span><span><span>El monument consta de dues parts diferenciades, la principal amb tres figures de Gegants, i la base damunt la qual descansen (sòcol) amb escenes diverses representades i la placa commemorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una primera figura, encarada a ponent, representa un rei que té el símbol del sol; una segona figura, encarada al nord, és una geganta, reina amb un ramell de flors; i finalment una noia, pubilla de Tona, que duu l’escut del poble al pit i un colom a la mà com a desig de pau i germanor entre els pobles. Les tres figures estan realitzades amb ciment armat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sòcol és una base hexagonal feta amb el mateix tipus de material, i hi té adossades a tots els costats diverses escenes relacionades amb la cultura popular, i un cartell commemoratiu amb la frase: <em>Ciutat Gegantera Catalunya 1986</em>, amb el nom de l’escultor. Aquest conjunt és fet amb ferro tallat. </span></span></span></p> | 08283-139 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya atorga el títol honorífic a una població diferent, anualment. La colla gegantera elegida, es fa càrrec de la custòdia dels gegants i de la representació durant un any a la resta de l'agrupació i municipis que es visiten. La primera ciutat gegantera fou Sallent el 1985, i seguidament vingueren Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 Tona va ser proclamada 2a Ciutat Gegantera de Catalunya. </span></span></span>El monument es va inaugurar el 14 de setembre d'aquell any, durant els actes de celebració de Tona Ciutat Gegantera.</p> | 41.8485200,2.2188400 | 435153 | 4633253 | 1986 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2027.jpg | Inexistent | Expressionisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Josep Ricart i Maimir (Taradell, 6 de juny de 1925-Barcelona, 29 de març de 2020) | Els gegants de Tona (Josep el Noi de Tona i na Montserrat), varen ser construïts el 1983 per Francesc Fajula. La creació dels gegants la va impulsar l’Agrupació Sardanista de Tona. | 2138|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 97840 | Castell de Güells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guells | <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1831'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | X-XVI | Pràcticament desaparegut, tan sols en queden alguns trams de mur i algunes acumulacions de pedres. S'hauria d'estudiar amb metodologia arqueològica. | <p><span><span><span>Zona aturonada, amb vegetació, i molt propera al mas Güells. S’intueixen acumulacions de pedres, algun retall sense identificar i alguns trams de mur de pedra que corresponen a les restes del que fou el Castell de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació de l’antic castell va servir per construir l’actual mas Güells, a partir del 1875. </span></span></span></p> | 08283-140 | Al sector sud oest del terme de Tona, en un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins des de la carretera de Manresa (N-141c), conegut popularment com l'Empalme. | <p><span><span><span>El lloc de Güells, ja surt esmentat en un document del 997, i en un altre document del 1076. </span></span></span>El 1086 ja es parla del 'castell de Güells', confirmant <span><span><span>la importància estratègica del lloc per protegir els passos i vies de comunicació del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat durant el segle XII fou d’una família de cavallers, sembla que els mateixos que del castell d’Aguilar. Posteriorment, passà a mans del senyors de Centelles, fins ben entrat el segle XV i XVI. </span></span></span></p> <p>A partir del final del segle XIV es documenta una família pagesa de cognom Güell que viu a la fortalesa i en conrea les terres. Ja no hi viuran mai més cavallers o donzells. L'edifici arribà al segle XIX essent una masoveria.</p> | 41.8431908,2.1989859 | 433499 | 4632676 | 997 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1093.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Els vestigis de l'antic Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 97841 | Mas Güells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guells | <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37564'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p> | XIX | <p><span><span><span>Mas de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana, que està orientada a llevant. El ràfec és de rajols i biguetes de fusta. Presenta planta baixa, pis i espai sotateulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i ser de construcció recent, és palpable la seva essència medieval en la reutilització de materials del Castell a les obertures de la façana principal, organitzada seguint un model clàssic, en eixos verticals. En aquest sentit, destaquem també la gran portalada dovellada i l’estructura de les finestres amb brancals de pedra treballada, tot i ser evident la seva reutilització.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana orientada a sud presenta un segon accés en un dels extrems que duu a l’interior de l’habitatge, a una galeria porxada. I la façana nord, que mostra obertures més reduïdes, hi té adossat un petit cobert. Uns metres a l’extrem nord-est de la casa hi ha una cabana, a tocar del turonet del Castell, que fa les funcions de garatge. </span></span></span></p> | 08283-141 | Als afores, al sector sud oest del terme de Tona. En un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins de la carretera de Manresa, conegut popularment com l'Empalme. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’actual</span></span></span><span lang='CA'><span> mas Güells va ser construït cap al 1875, amb pedra i elements de l’antic castell de Güells, ubicat en un turó molt proper a l’actual mas. </span></span></span></span></span></p> | 41.8425300,2.1991100 | 433509 | 4632603 | 1875 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1083.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 97845 | Fondalada de la zona esportiva de Tona, codi C07 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondalada-de-la-zona-esportiva-de-tona-codi-c07 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 2,14 ha. de superfície, voreja de manera transversal els equipaments esportius just on finalitza el nucli urbà de Tona al sud. Es tracta d’una petita fondalada que fa de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea de petits cursos fluvials, que apareixen només en èpoques de fortes pluges, conformen una línia de vegetació destacada on el pi blanc <em>(Pinus Halepensis) </em>sobresurt en l’estrat arbori. </span></span></span></p> | 08283-142 | Zona esportiva de Tona | 41.8458200,2.2205300 | 435290 | 4632952 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090990.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090991.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 97846 | Turonet testimoni de margues grises, codi C20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-testimoni-de-margues-grises-codi-c20 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 16.112 m² de superfície. Es tracta d’una petita elevació, un turonet testimoni de margues grises clau en la configuració del paisatge agroforestal d’aquest territori. Cal destacar que aquest espai limita a l’oest amb grans àrees forestals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estrat arbori conserva una abundant presència d’espècies vegetals. Destaquen el pi roig <em>(Pinus silvestris)</em>, alzines <em>(Quercus ilex), </em>i<em> </em>roures martinencs <em>(Quercus pubescents) </em>dispersos. </span></span></span></p> | 08283-143 | A l’oest del Terme municipal i de la N141c. Al rec de Vall-llobera. | 41.8564700,2.1977200 | 433408 | 4634152 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97846-p1090964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97846-p1090965.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 97847 | Espai d’interès natural de Corminons de la Barroca, codi C21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-corminons-de-la-barroca-codi-c21 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 4,45 ha de superfície. A la zona nord el terreny s’articula amb petites elevacions que conformen àrees forestals que fan de marge entre camps. Destaca la presència d’un petit turó testimoni de margues grises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part sud d’aquest àmbit destaca pel pas d’un espai fluvial que permet el desenvolupament dispers de vegetació de Ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estrat arbori es conforma amb alzines <em>(Quercus ilex), </em>roures martinencs <em>(Quercus pubescents) </em>i pollancres <em>(Populus nigra), </em>tots ells dispersos.</span></span></span></p> | 08283-144 | A l’oest del Terme municipal i tocant el marge dret de la N141c (direcció Vic). | 41.8532600,2.2035500 | 433888 | 4633791 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97847-p1090944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97847-p1090953.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 97848 | Turonet testimoni de margues grises, codi C23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-testimoni-de-margues-grises-codi-c23 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 14.230 m² de superfície. Es tracta d’una petita elevació del terreny enmig de camps de conreu. La part sud és un turonet testimonial de margues grises, amb poca vegetació, mentre que al nord el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>és predominant. </span></span></span></p> | 08283-145 | A l’oest del nucli urbà. | 41.8503600,2.2114500 | 434541 | 4633463 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97848-p1090997.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97848-p1090998.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 97849 | Àrea deprimida de la Boixera, codi C26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-deprimida-de-la-boixera-codi-c26 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai s’ha degradat respecte a quan es va integrar al POUM l’any 2011. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.290 m² de superfície. Es tracta d’una petita depressió per on discorren dos petits torrents. És d’interès el paper que fa de transició entre les zones de predomini forestal de la Boixera, prop del serrat de Sant Valentí, i la zona de predomini agrícola. També és un àmbit que realitza la funció de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex)</em> com a estrat arbori i les espècies arbustives del Boix <em>(Buxus sempervirens)</em> i l’esbarzer <em>(Rubus ulmifolia).</em></span></span></span></p> | 08283-146 | A la zona sud-oest del terme municipal. Tocant el marge esquerra de la N-141C en direcció Vic | 41.8450100,2.2017500 | 433730 | 4632876 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090909.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 97850 | Turonets testimoni de margues grises de la Bestreta, codi C28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonets-testimoni-de-margues-grises-de-la-bestreta-codi-c28 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 3,24 ha de superfície. Aquesta àrea s’emmarca pels dos extrems de l’espai delimitat amb dues àrees fluvials amb presència de vegetació de ribera. En general, es tracta d’un seguit de turonets testimoni de margues grises amb vegetació reduïda. Aquest espai s’alterna amb fondalades intercalades on la vegetació pot desenvolupar-se millor. L’espai és singular per aquesta alternança, que augmenta la complexitat natural de l’espai. Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex</em>) en l'estrat arbori. </span></span></span></p> | 08283-147 | Al sud-oest del terme municipal. Entre la carretera BV-5303 i HN-141c | 41.8469400,2.2036800 | 433893 | 4633089 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090914.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 97851 | El Parc de les Feixetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parc-de-les-feixetes | <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, Iris (2013). “Un lloc de descans. Breu història dels cementiris de Tona.” <em>Llibre de Tona.</em> Núm. 22 , p. 39-42.</span></span></span></p> | XX | <p>Geogràficament, aquest espai és producte de l’erosió natural de la part sud-est del serrat del Castell, que va anar formant nous camps de conreu en forma de feixes, d’aquí el seu nom. L’espai afronta amb l’àrea del Turó del castell, que forma del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.</p> <p>La part urbanitzada d’aquest espai es redueix a un amfiteatre i algunes construccions vinculades amb la celebració del Pessebre vivent que es realitza durant les festes nadalenques.</p> <p>Cal destacar la massa forestal que ocupa l’espai amb exemplars de pins i roures de mides considerables que conformem un mosaic lligat a l’àrea de protecció del PEIN.</p> | 08283-148 | Carrer del Castell | <p><span><span><span>El primer cementiri municipal es va construir l’any 1892 a l’esplanada on ara hi ha l’amfiteatre. Es va construir amb les pedres que queien de les restes de les cases de l’antiga sagrera de la part superior del Turó. L’any 1971 es va enderrocar el cementiri de les Feixetes i durant les dues dècades posteriors es van fer les reformes per adequar aquest espai com a parc urbà (ESTRADA, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai serveix d’escenografia per la celebració del popular pessebre vivent de Tona, celebrat des de 1972 per iniciativa dels escoltes del poble amb la col·laboració d’altres joves (PADRÓS et al, 2011). </span></span></span></p> | 41.8529700,2.2258400 | 435738 | 4633742 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97851-p1090971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97851-p1090972.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 97852 | Can Santes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span><span> <span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. </span><span><span><span><span>Librería Montgiber</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles (2000) 'La febre de l’aigua'. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24434'><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: </span></span></span></a></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada a llevant. La barbacana és amb dentellons d’obra vista. A la banda nord, hi té adossat un cobert de planta baixa i coberta de les mateixes característiques que la principal. En aquest cas, el volum és fet amb tàpia, ben visible a la cara de tramuntana, combinada amb parts evidents reformades fetes de parament de pedra combinada amb obra vista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior, hi té adossats dos coberts destinats a usos agrícoles. Estan bastits amb tàpia i tenen les cantonades escairades de pedra. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaquem la combinació del paredat de pedra irregular i les cantonades amb pedra escairada, amb l’obra vista emprada en les obertures, d’arc escarser i testera recta. En conjunt dona un aspecte de senzillesa a l’edifici. </span></span></span></p> | 08283-149 | Resseguint la N141, en direcció Vic, a punt d'arribar al km 43, a mà esquerra, i just passada la cruïlla que duu a Vall-llobera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’arxiu municipal hi ha un plànol datat del 1891.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molt probablement es tracta d’una hostatgeria a peu de carretera sorgida entre finals del segle XIX i inicis del XX a causa de l’augment de la demanda d’allotjaments i serveis davant de l’arribada d’estiuejants atrets per la descoberta d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals<span><span><span><span lang='CA'><span> al municipi. Prop d’allà, entre Segalers i el mas Vendrell, s’hi havia fet una descoberta d’una deu termal que es va començar a explotar a partir del 1876. Els banyistes que visitaven la Puda de Segalers s’allotjaven al mas Vendrell. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb la Bestreta i la Puda de Segalers. </span></span></span></span></p> | 41.8573918,2.2009078 | 433673 | 4634251 | 1891 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-872.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La finca està ubicada a peu de la carretera, sota els vessants baixos del Serrat de la Joana, a la Vall-llobera. Al cadastre està anomenada com a Casa Nova del Prat, segurament en referència al mas proper el Prat de la Barroca, que té arrendat l’edifici en qüestió. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 97853 | Turonet del Pla de Carreres, codi C30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-codi-c30 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 10,55 ha de superfície. Es tracta d’una elevació del terreny amb abundant vegetació entre els camps del Pla de Carreres i les muntanyes de les Telledes de l’Oller. Es tracta d’una àrea de transició entre espais forestals i conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen d’alguns exemplars de Pi roig <em>(Pinus sylvestris)</em> i retalls d’alzina <em>(Quercus ilex</em>) i roure martinenc (<em>Quercus pubescents). </em></span></span></span></p> | 08283-150 | A l’extrem sud-oest del terme municipal. | 41.8398100,2.2021300 | 433757 | 4632298 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090902.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 97854 | Turonet del Pla de Carreres II, codi C27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-ii-codi-c27 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 50,30 ha de superfície. Es tracta d’una petita elevació del terreny majoritàriament arbrada. Domina la presència de vegetació al llarg de la franja, excepte a la zona on afloren les margues grises. Destaca que hi trobem la vegetació climàcica potencial d’aquest territori, el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents) </em>amb boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p> | 08283-151 | A l’extrem sud-oest del terme municipal. A l’oest del Pla de Carreres. | 41.8437400,2.2031100 | 433842 | 4632734 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090889.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 97862 | Marges i turó del Planell, codi C22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-planell-codi-c22 | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L'estat de conservació de la vegetació no és homogeni en aquest espai, el sector nord presenta més deficiències que el sector sud. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 48,43 ha. Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzats per ser lleugeres elevacions del terreny amb presència de vegetació i bon estat de conservació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector nord, entorn del Planelló, l’estat de la vegetació és deficient. La part sud presenta espais amb abundant vegetació, tant al turó com als marges entre camps. Cal destacar al turó un testimoni de margues grises, proper a una àrea fluvial. I per últim, al sud-oest, hi ha un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia del Planell. La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el Pi roig <em>(Pinus silvestris), </em>en l'estrat arbori.</span></span></span></p> | 08283-152 | Espai situat a l’oest del terme municipal. | 41.8534800,2.2067500 | 434154 | 4633813 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97862-p1100030.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L’àrea del turó, al sud d’aquest espai, coincideix amb l’espai protegit (PEIN): Turons de la Plana Ausetana.Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 97864 | Marge entre camps de la Casa Nova del Planell, codi C31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-la-casa-nova-del-planell-codi-c31 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.990 m² ubicada entre diferents espais fluvials. Es tracta d’un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc (<em>Quercus pubescents), </em>en l’estrat arbori i l’esbarzer<em> (Rubus ulmifolia) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p> | 08283-153 | Espai situat a l’oest de nucli urbà. | 41.8470300,2.2065900 | 434134 | 4633097 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100016.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 97865 | Marges i turó del Serrat del Vernet, codi C33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-serrat-del-vernet-codi-c33 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L'espai no és homogeni pel que fa a la consrvació de la vegetació, que està més degradada en l'entorn de la part urbanitzada de la masia. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 8680 m². Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzat per ser una petita elevació del terreny amb presència d’abundant vegetació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector més proper a la masia del Serrat del Vernet és el sector més degradat, mentre que a zona nord i la més elevada és l’espai amb la vegetació en millor estat de conservació. Per últim, els marges que queden a prop de la riera estan recuperant espècies habituals del bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és al sector més elevat el roure Martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i als marges de la riera pollancres <em>(Populus nigra)</em>, en l’estrat arbori.</span></span></span></p> | 08283-154 | Espai situat al sud-oest del nucli urbà. | 41.8459400,2.2070000 | 434167 | 4632975 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100041.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 97866 | Àrea del Turó del Pla de Tona (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-pla-de-tona-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit d’aquesta àrea, que és la més extensa del PEIN al municipi de Tona, 88,66 ha, s’inicia l’extrem nord de l’àrea en el punt on el torrent de Segalers es travessat pel camí del mas de Pla de Tona al mas Comelles. Des d’aquest punt el límit coincideix amb l’eix de l’esmentat torrent en un tram d’uns 800 m en línia recta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest punt el límit gira en sentit sud-est fins a trobar una bifurcació de camins. El límit segueix el camí que continua en direcció sud-est fins trobar una segona bifurcació prenent el camí que continua en direcció sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan finalitza aquest camí el límit continua en línia recta (30 m) fins a trobar un torrent, que remunta en direcció oest fins al seu origen. El límit continua, en sentit sud, pel marge superior d’un camp de conreu que al mateix temps és el començament del tossal. El límit envolta per ponent un conjunt d’edificacions ramaderes i enllaça amb l’inici d’un torrent. L’eix d’aquest torrent, que discorre en direcció est, serveix de límit en un tram de 255 m. A partir de que aquest torrent arriba a l’alçada d’una àrea afectada per una nau industrial propera a la N-152. El límit envolta una nau fins trobar l’accés a l’edificació esmentada. A partir d’ací es segueix aquest camí en direcció sud (100 m) fins a un encreuament de camins proper al mas Corominons de la Creu. A partir d’aquest encreuament es segueix per un camí uns 275 m, en direcció oest, fins a la cota 582,74 propera a una edificació deixant dins de l’espai el turó situat al nord d’aquest camí tret de l’edificació esmentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’aquí el límit gira en sentit sud-oest seguint el marge superior d’un camp de conreu fins al límit entre la zona boscosa i la zona de conreu, que coincideix amb el canvi de pendent per iniciar l’ascens al turó. El límit segueix aquest marge durant 435 m en línia recta i a partir d’ací en línia recta imaginària en direcció sud de 50 m s’adreça vers a la riera de Tona, la qual segueix fins l’encreuament d’aquesta amb el camí del Molí del Vendrell al Mas del Vendrell, establint tot el límit sud de l’àrea.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit continua en sentit nord-est per aquest camí fins que fa un tomb al nord-oest en direcció a l’esmentat mas. A partir d’aquest punt, es prenen una sèrie de camins secundaris sempre en sentit nord-est i posteriorment nord en direcció del mas de Comellas fins a trobar el punt d’inici de la descripció.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-155 | Està situat al sector nord-oest del municipi. El turó està alineat en un eix nord sud-oest. | 41.8649300,2.2220300 | 435434 | 4635072 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100383.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 97867 | Àrea del Turó de Can Font (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-font-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La delimitació d’aquest espai d’interès natural, d’1,82 ha s’inicia al camí d’accés des de l’antiga Ctra. N-152 al mas de Can Font, al peu de la part nord del petit turó. El límit ressegueix aquest camí en sentit sud fins el mas de Can Font, el qual envolta per l’est i nord i continua pel marge superior de la zona conreada al peu del petit turó fins al camí d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-156 | Aquesta àrea està situada a ponent de l’antiga Ctra. N-152, al límit de les darreres edificacions de Tona. Just a la base del turó es troba la masia de Can Xic de la Font | 41.8617900,2.2301200 | 436102 | 4634718 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100393.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 97868 | Àrea del Turó de Torrellebreta (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-torrellebreta-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó de Torrellebreta té una superfície de 13,96 ha. i s’assenta, a banda de sobre el terme de Tona, sobre el de Malla i el de Taradell. Tona es veu afectada pel sector sud-oest en una franja limitada per la corba de nivell dels 600 metres, un àrea de roques margoses que defineixen un àrea de <em>bad-lands</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-157 | A l’est del nucli habitat, a la Serra de Torrellebreta | 41.8559500,2.2455700 | 437379 | 4634058 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100414.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 97872 | Monòlit commemoratiu dels 1100 anys de la consagració de l’església de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-commemoratiu-dels-1100-anys-de-la-consagracio-de-lesglesia-de-sant-andreu | XX | <p><span><span><span>Monòlit de pedra de 2,4 metres d’alçada per 1,18 m d’amplada. La cara inscrita ha estat rebaixada i perfectament polida. </span></span></span></p> <p>La inscripció porta la data del 13 de gener de 1989, dia en què es va commemorar els 1100 anys de la consagració de l'esglesia de Sant Andreu del Castell. El monòlit es va inaugurar aquell mateix dia.<span><span><span> El text mostra la gratitud dels habitants de Tona als protagonistes de la fundació de l’església.</span></span></span> Hi consta el nom (traduït al català) de totes les persones que van subscriure l'acta de consagració de l'església l'any 888.</p> | 08283-158 | Serrat del Castell, església de Sant Andreu | <p><span><span><span>El castell i l’església es documenten el 888 quan el bisbe Gotmar, acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> | 41.8537600,2.2243200 | 435613 | 4633830 | 1989 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97872-p1090410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97872-p1090411.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 97873 | Mural de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-placa-major | XXI | <p><span><span><span>El mural, de gran presència urbana a la plaça Major, ocupa el mur lateral de diversos immobles ubicats al sud de la plaça. Aquest fet comporta que les textures de les parets siguin diferents, en funció dels materials de construcció originals. El mur no es desenvolupa només en un pla, sinó que es pinta en diferents volums, seguint la configuració urbana d'aquesta part de la plaça. Tampoc és regular l’alçada del mur, de més o menys alçada en funció de l’immoble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El motiu del mural és una gran arbre amb branques que queden tallades, de colors marrons i grocs, i el sistema de les arrels amb moltes ramificacions, de colors blaus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra descrita i interpretada en paraules del seu autor, Jordi Lafon, representa un gran arbre entès com a centre vertebrador, alimentat per un gran rizoma d’arrels plenes d’aigua, que són vida, i element fundacional de tantes ciutats, i alhora, representen rieres, connexions, vincles i associacions. Les esferes repartides per l’espai són una analogia de nodes volant que donen peu a l’abstracció de les mates del barballó (espígol), que forma part de l’imaginari popular tonenc, pels seu ús tradicional en la festa de Reis. Inspira el record d’un esclat d’olor, llum i color. Les set paraules pintades recullen un conjunt d’expressions i anhels que es van apuntar durant el procés participatiu </span></span></span>amb el qual es va dissenyar el mural<span><span><span>: vincles, memòria, refugi, respecte, cooperació, equitat i vida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’artista, en el tractament pictòric es va cercar la força de la forma i el color jugant amb pinzellades intenses i contrastades. El dibuix de l’arbre cohesiona els diferents plans i textures de la paret. El color pàl·lid del fons permet destacar de manera concisa els nodes i l’arbre expressats de manera intensa i dinàmica. Les paraules apareixen tímidament entre les llums i les ombres com si només volguessin ser llegides des de l’autèntic interès.</span></span></span></p> | 08283-159 | Plaça Major | <p><span><span><span>El mural de la plaça de Tona es va gestar a partir d’un procés participatiu. En el marc d’un conveni entre l’Ajuntament de Tona i l’Escola d’Art de Vic, les alumnes Berta Taboada, Iris Sallent i Anna Orriols van desenvolupar el seu treball final de pràctiques del Cicle Superior de Pintura. La direcció del projecte va anar a càrrec de Jordi Lafon, artista visual, professor i mediador cultural.</span></span></span></p> | 41.8500900,2.2285200 | 435958 | 4633420 | 2023 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97873-p1100212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97873-p1100213.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Jordi Lafon | Art urbà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 97874 | La Bestreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestreta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24398'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/NstqM'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></p> | XIV/XVIII-XIX | El deteriorament de les façanes exteriors denota un cert abandonament, tot i que hi va haver un inici de reformes fa uns anys. | <p><span><span><span>Edifici amb un cos principal de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, i la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a llevant. El deteriorament de l’arrebossat de la façana deixa al descobert part de la cantonera amb pedra escairada i el parament mixt de pedra i tàpia en alguns punts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal té adossat, pel costat nord, un volum més estret de planta rectangular, aparentment amb les mateixes característiques constructives i acabats que l’anterior, però amb la coberta a una sola vessant. Alhora, se li adossa a la cara de tramuntana una petita bassa. </span></span></span><span><span><span>La barbacana amb dentellons d’obra vista unifica aquests dos volums. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La simetria de la façana principal és evident, a la planta baixa la porta d’entrada és d’arc escarser. La resta d’obertures que es distribueixen en aquesta planta i la superior són de secció quadrada, de testera recta, i brancals de pedra sense treballar ni ornamentacions. Al pis superior, hi trobem obertures en forma d’ulls de bou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És d’interès la part posterior, on hi ha una sèrie de coberts i corts, edificacions d’ús agrícola, bastides amb diferents materials, com la pedra, la tàpia i en algun cas obra vista. L’estat de conservació varia en funció de cada element, i des de fa uns anys han estat en procés de reformes. Sembla que aquest conjunt podria haver estat tancat per un mur, creant un espai clos. </span></span></span></p> | 08283-160 | Resseguint la N141, a punt d'arribar al km 41, a mà dreta, en direcció sud. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la documentació històrica, l’hostal de la Bestreta podria estar situat on abans hi havia el mas anomenat de la Riba (o Ria d’Avall o Riba Jussana). Sembla que aquest mas va quedar deshabitat al segle XIV, i les seves terres foren arrendades als hereus del mas Planell, molt proper. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Hostal La Bestreta servia d’allotjament dels treballadors de la Guixera de Planell, i aleshores sembla que s’anomenava el “Mesón de la Barroca”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb Can Santes i la Puda de Segalers. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8491606,2.2008701 | 433662 | 4633338 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-153la-bestreta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1537.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La part posterior, es troba sota els vessants baixos del Serrat de Sant Valentí, prop d’un rec i vegetació abundant, i sembla que podria haver estat habitada abans que les edificacions pròpies de l’hostal. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 97875 | Colldarnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldarnau | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgina 355.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici senzill de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana, encarada a llevant. Té adossat un porxo amb teulada a un vessant, encarat a sud, i un cobert a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és mixt, combinant pedra i obra vista sobretot a les obertures i cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una distribució simètrica amb un portal d’entrada i una balconera a l’eix central. La resta d’obertures són de secció quadrada i sense ornaments. </span></span></span></p> | 08283-161 | Al sud del Serrat de Sant Valentí, i a l'oest respecte el mas de la Bestreta. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d'una </span></span></span>masoveria del Planell construïda el 1920, <span lang='CA'><span><span>que actualment només és d'ús residencial, i que va ser rehabilitada fa pocs anys. </span></span></span></p> | 41.8499318,2.1963429 | 433286 | 4633427 | 1920 | 08283 | Tona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2887abans.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Coneguda també com Colldernau, o com abans la gent de Tona l'anomenava, Colltarnau. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 97876 | Torre del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-0 | <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOLÒS, Jordi (1995) “El castell de Tona, un edifici singular”. Llibre de Tona </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'><span>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</span></a></span></span></span></p> | IX-X | Al llarg del temps ha patit un procés de degradació amb pèrdues de material de la construcció original. | <p>Del castell de Tona només en resta la seva antiga torre mestra i el fossat del seu davant. La torre s'assenta directament <span><span><span>a la roca, construïda de pedra original del mateix turó, de planta quadrada i coberta amb volta de canó. Mides: 480 x 489 cm. L’interior de la torre fa 246 x 256 cm de costat. La planta interior de la banqueta, 200 x 210 cm de costat. El gruix aproximat els murs és d’uns 105 cm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre té una alçada màxima de 820 cm, a l’exterior, i 660 cm a l’interior. Va ser construïda amb la tècnica de l’encofrat amb pedra lligada amb morter. Encara es poden observar les tapieres, de mides de 90 cm d’alçada i llargades que van des dels 200 a 400 cm. El rebliment és de morter i pedres disposades de manera horitzontal en alguns llocs a manera de plecs de llibre, formant una espècie <em>d’opus spicatum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre es separada del pla del castell per un fossat, d’una amplada al cantó occidental mitjana de 500 cm. La fondària del fossat és actualment d’150 cm, bé que aquest és ple de runa i bardisses. També es documenta un mur que ressegueix la traça del vall fins a la façana de migdia de la torre. Aquest mur i els murets edificats sobre els penya-segats de la banda nord del recinte ja van ser dibuixats per l’arquitecte Josep Maria Pericas al començament del segle XX. En aquesta part també es conserva una estructura indefinida de pedra col·locada en forma de plec de llibre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de la torre que dona a tramuntana presenta un esvoranc no original, probablement d’època moderna o contemporània, potser </span></span></span>corresponent a una porta elevada o alguna altra obertura.<span><span><span> (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004)</span></span></span></p> | 08283-162 | El Pla del Castell | <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que la torre original s’ha atribuït tradicionalment al segle X o XI, el Castell de Tona, juntament a l’església de Sant Andreu, es documenten abans, l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell (DDAA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa de la seva situació i textura s’havia especulat amb la possibilitat que la torre fos d’origen romana, hipòtesi que no s’ha pogut demostrar. De forma generalitzada, els diferents estudiosos d’aquest espai, han determinat que la torre és una construcció medieval dels segles X o XI. No obstant això, interpretacions més recent atribueixen l’estructura a un moment anterior al segle X. Així per exemple, Jordi Bolòs situa la construcció cap a l’any 900 o abans, i considera la fortificació com un dels castells medievals més antics de Catalunya. Aquest autor reconeix influències el món musulmà en les característiques arquitectòniques de la torre (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’Arxiu Episcopal de Vic es va localitzar la descripció més antiga del castell, un document de 1377, el qual relata com el veguer de Vic i Osona, un notari i diversos caps de casa del terme, inspeccionen el 18 de juny el castell de Tona, el veguer ordenà refer-lo i abastar-lo d’armes i viandes. Aquest fet es produïa i en el context de l’amenaça de les companyies franceses del duc d’Anjou d’entrar a Catalunya. Segons aquest document, a banda de la torre, hi havia </span></span></span> també una sala, un mur de tancament amb merlets i un portal, i un segon fortificat al sud-oest<span><span><span> del pla del Castell, sobre Santa Maria del Barri (l’actual ermita de Lurdes). Durant la Guerra Civil del segle XV, el castell encara era una fortalesa en ús custodiada per combatre els partidaris del rei Joan II (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici medieval va ser excavat per Felip Vall el maig de 1972, tant a l’interior com a l’exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les estructures, l’excavació va permetre veure el tipus de fonaments: mentre per la part externa la paret segueix recta fins al basament, a l’interior hi ha un eixamplament del mur de 10 cm a una profunditat de 60 cm, la qual cosa continua de manera regular fins a l’assentament de la torre sobre la marga irregular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant a l'estratigrafia, hom podia diferenciar dos nivells: un primer que devia anar del sòl fins a 0,75 m de profunditat, força remogut per anteriors excavacions furtives; i un segon estrat, que anava de 0,75 fins a la marga, ja molt més uniforme que el primer.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El primer estrat, mal que remogut, era força fèrtil, ja que donà vidres molt fragmentats, ceràmica baixmedieval, restes de carbons, així com una gran quantitat de carreus caiguts de la part ensorrada de la paret i de l’entrada (DDAA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2003 es dugué a terme una intervenció de restauració i consolidació de la torre del Castell de Tona, únic element que es manté dempeus d'aquesta construcció. El monument presentava un estat de degradació molt avançat. L’arquitecte municipal, Josep Maria Claparols i Pericas, fou l’autor del projecte adjudicat a Actium Patrimoni cultural SL. La intervenció arqueològica fou feta per Josep Font i Imma Mestres. La consolidació i restauració fou realitzada per l’empresa Gamarra & Garcia, i la construcció per Teragui Constructors SL. El finançament dels treballs van anar a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de L’Ajuntament de Tona. L’objectiu de la restauració i consolidació va ser garantir la perduració de la torre, adequant-la a una correcta comprensió arquitectònica i històrica. Les tasques més importants van ser la recuperació del pis superior amb la consolidació de la volta i el paviment de llosetes; la recuperació parcial de la volumetria (la restauració dels esvorancs del parament, especialment les façanes de migdia i llevant, i la reconstrucció de les parets superiors fins a l’alçada màxima conservada) (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció arqueològica paral·lela va permetre identificar diverses etapes constructives, encara que les datacions no siguin absolutes, es pressuposen aquestes etapes hipotètiques: la torre és del segles IX o X; al segle XIV es devia refer el pis superior; i als segle XVI-XVIII s’hi construí una teulada de teules. En l’excavació de la façana sud-est van aparèixer estructures que podrien ser l’anomenada <em>sala vella</em>, que esmenta el document de 1377, adossada a la torre (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p> | 41.8549200,2.2246900 | 435645 | 4633959 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97876-p1090374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97876-p1090380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97876-p1090381.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 91|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 97877 | Vall-llobera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-llobera | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 352.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24440'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p> </p> | XI - XVIII | <p><span><span><span>L'edifici principal és de planta quadrada amb coberta de teula àrab amb carener perpendicular a la façana, i barbacana de rajols i permòdols de fusta. L’aparell constructiu és de pedra disposada irregularment, amb reformes visibles, fruit del pas del temps. A les cantoneres, trams de pedra escairada. És de planta baixa, dos pisos i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a llevant, no és simètrica i la distribució irregular de les obertures és conseqüència de les continues intervencions que ha patit l’edificació. El mateix succeeix en les restants façanes, que presenten obertures de mida més reduïda, mantenint una asimetria ben visible. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i això, conserva l’essència dels grans masos amb orígens medievals del territori, amb obertures amb pedra treballada, alguna decoració motllurada i ampits de llosa de pedra, així com el portal adovellat de l’entrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossats a la banda sud-oest, hi ha diversos annexos agrícoles de diferents tipologies constructives i materials, que s’interrelacionen amb l’edifici principal a través d’un cos amb terrassa superior, evidentment reformat. Entre aquests, destaquem un volum de planta baixa amb arcs de mig punt i pis, amb paredat de pedra molt similar a l’edifici principal. Possiblement es podria tractar d’una pallissa. </span></span></span></p> <p>El mas té una capella dedicada a la Sagrada Família.</p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat de granges i corts, enmig d’un paisatge agrícola i forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2010 i 2011 s’hi varen realitzar treballs de reforma i rehabilitació de la casa.</span></span></span></p> | 08283-163 | Sector oest de Tona. Des de la N-141c de Manresa a Malla, a l'alçada del quilòmetre 43,7, s’enllaça amb un camí de terra força malmès a mà esquerra en direcció nord. | <p><span><span><span>El primer document que esmenta el lloc de Vall-llobera és del 1008, quan Legarda i el seu fill Isarn levita varen fer una donació de terres al monestir de Sant Benet de Bages, al lloc dit Riba, que limita amb Vall-llobera. Aquest lloc dit Riba és on avui hi ha el mas La Bestreta amb unes restes arquitectòniques mig derruïdes associades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquell moment, durant els segles XIII i XIV, el mas és anomenat en diversos documents de donació i que el relacionen amb altres masos d’importància a Tona com són el mas Planell, Riba, Coromines, Pratsobreroca, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1740 i 1806 va tenir lloc un plet entre els hereus de Vall-llobera i del Pratsobrerroca pels límits de les seves propietats, establint-se una concòrdia el 1806. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de la data d’una de les llindes del mas, del 1798, sabem que es fa una nova reforma que segurament acaba de desfigurar l’estructura del mas medieval. Entre els anys 1776 i 1784, l’hereu del mas, Josep Vall-llobera, fou batlle de Tona. </span></span></span></p> | 41.8580500,2.1962600 | 433288 | 4634328 | 1008/1798 | 08283 | Tona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1155.jpg | Legal | Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El conjunt s’ubica sota la vessant de llevant del Serrat de Font Joana i de la Plana de l’Om, a tocar del Rec de Vall-llobera, i conserva l’arquitectura dels vells masos dels segles XVI i XVII. La zona coneguda com “La Barroca” és una franja de ponent respecte a Tona, delimitada per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres. | 96|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 97879 | Font de la Suïssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-suissa | <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 406-407.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2020). La ruta urbana de Tona. Inèdit.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La font urbana de la Suïssa és un conjunt semicircular i mig soterrat al qual s’hi accedeix a través d’unes escales. L’estructura està feta amb pedra de paredat comú irregular, i forma a l’interior una banqueta correguda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura de l’aigua </span></span></span><span><span><span>és un broc obert a la part inferior de la paret, al costat de migdia. Més amunt, hi ha una petita capelleta buida </span></span></span>(que es correspon a la font original de l'any 1921)<span><span><span>. </span></span></span></p> | 08283-164 | Passeig de la Suïssa (davant del número 34) | <p>La font es va construir el 1921, no se sap si en el mateix lloc on ja n'hi havia una d'anterior. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Font era un espai de trobada i reunió social, i la gent de Tona hi anava a recollir l’aigua. També, s’hi generaven les “fontades”, trobades que feien els estiuejants al voltant de les fonts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una placa ens recorda que va ser restaurada l’any 1982 i una segona placa commemora aquell fet, 25 anys més tard. </span></span></span></span></span></p> | 41.8566700,2.2226100 | 435474 | 4634155 | 1921, 1982 (restauració) | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97879-2012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97879-2014.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La font és a un torrent, en una zona de bosc amb roures i pins, i hi té al voltant una zona de barbacoa i espai de lleure. El paratge on hi ha la font és conegut, des de l'època de l'estiueig, com 'la Suïssa', per la seva frondositat i verdor, i riquesa d'aigua. Ha donat també nom al barri. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 97880 | Jaciment arqueològic del Castell i l’església de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-i-lesglesia-de-sant-andreu | <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'><span>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona</a></span></span></span></p> | -XVI a XIX | Segons la CC.AA. l'estat de conservació és regular, només es conserva la torre del Castell (en estat regular) i l'església, les estructures d'hàbitat estan molt deteriorades pel que s'ha estudiat fins ara. | <p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic. Aquest espai ha estat objecte de successives troballes arqueològiques de diferents etapes històriques. Així, en el seu vessant meridional aparegueren en superfície ceràmiques ibèriques i romanes fetes a mà així com restes de paret seca i una resta de paviment d'<em>opus signinum</em>. En un sondeig realitzat per afeccionats de la vila, es recuperaren diversos materials arqueològics d'entre els quals destaquen fragments d'àmfora i de tegula. En nivells més profunds apareixia ceràmica ibèrica rosada i grollera feta a mà així com campaniana (CC.AA.).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes històriques visibles actualment són d’època altmedieval. En l'extrem nord del turó es localitza una torre prismàtica de planta quadrada, realitzada en pedra i morter de calç amb la tècnica de l’encofrat. Aquest és l’únic element que es conserva del castell de Tona. Construïda de pedra original del mateix turó, de planta quadrada i coberta amb volta de canó. Mides: 480 x 489 cm. L’interior de la torre fa 246 x 256 cm. La torre té una alçada màxima de 820 cm, a l’exterior, i 660 cm a l’interior. El gruix del mur és d’uns 105 cm. És separada del pla del castell per un fossat, d’una amplada mitjana de 500 cm. La fondària del fossat és actualment d’150 cm, bé que aquest és ple de runa i bardisses (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord de la torre es conserva una estructura indefinida de pedra col·locada en forma de plec de llibre, totalment coberta per un nivell d'enderroc al sector on ara hi ha el camí d'accés a l'interior del recinte del castell (CC.AA.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre edifici visible és l’església de Sant Andreu de Tona és un temple d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Entorn l'església propera al castell hi ha restes d'antigues edificacions que formarien el nucli inicial del poble de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També és rellevant una cisterna oberta a la roca, amb alguns murs pavimentats per impermeabilitzar-la que permetia emmagatzemar aigua de pluja. Se n’ha confirmat l’ús des d’època medieval, tot i que les troballes de ceràmica ibèrica a l’interior i a l’entorn de l’estructura podrien remuntar el seu ús molt més enrere en el temps (CC.AA.).</span></span></span></p> | 08283-165 | Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell. | <p><span><span><span>L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 aC), hi ha indicis d’ocupació ibèrica (V-III aC) i posteriorment romana (III-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V dC apuntaria la possibilitat que ja hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, es documenten l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pla del castell han estat excavats bàsicament tres elements: la torre, l’església i el dipòsit d’aigües. La torre va ser excavada per Felip Vall el maig de 1972, tant a l’interior com a l’exterior. També va ser parcialment excavada durant les obres de restauració i consolidació de l’any 2003, obra sufragada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tona (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span> </p> <p><span><span><span>Pel que fa a les estructures, l’excavació va permetre veure el tipus de fonaments: mentre per la part externa la paret segueix recta fins al basament, a l’interior hi ha un eixamplament del mur de 0,10 m a una profunditat de 0,60 m, cosa que continua de manera regular fins a l’assentament de la torre sobre la marga irregular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant a l'estratigrafia, hom pot diferenciar dos nivells: un primer que devia anar del sòl fins a 0,75 m de profunditat, força remogut per anteriors excavacions furtives; i un segon estrat, que va de 0,75 fins a la marga, ja molt més uniforme que el primer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer estrat, mal que remogut, és força fèrtil, ja que dona vidres molt fragmentats, ceràmica baixmedieval, restes de carbons, així com una gran quantitat de carreus caiguts de la part ensorrada de la paret i de l’entrada (DD.AA).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica paral·lela a la restauració de la torre, va permetre identificar diverses etapes constructives, encara que les datacions no siguin absolutes, es pressuposen aquestes etapes hipotètiques: la torre és del segles IX o X; al segle XIV es devia refer el pis superior; i als segle XVI-XVIII s’hi construí una teulada de teules. En l’excavació de la façana sud-est van aparèixer estructures que podrien ser l’anomenada <em>sala vella</em>, que esmenta el document de 1377, adossada a la torre (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les excavacions arqueològiques de l‘església de Sant Andreu fetes als anys vuitanta del segle XX van permetre documentar diverses fases constructives: 1-prerromànica (s. IX i X), 2-romànica (s. XI), 3-(s. XIII), 5- (s. XV), 6-barroca (1686 i 1723) i 7-la restauració practicada en el segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dipòsit o aljub d’aigua va ser excavat també per Felip Vall els anys 1985-86, que va confirmar la seva funció com a dipòsit d’aigua fins a l’època moderna, però no es va poder datar l’estructura, ja que no s’excavà per sota del paviment impermeabilitzat del dipòsit (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1848, durant la segona guerra carlina, l'exèrcit va triar el campanar de l'església de Sant Andreu del Castell per construir una de les torres de telegrafia òptica de la línia de Barcelona a Vic. Tres anys després l’església es fortificà per tal de protegir el telègraf. Per facilitar la comunicació entre Barcelona i la resta del país, el cap de les tropes liberals a Catalunya, el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero, havia projectat la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar. Des del castell, els telegrafistes es comunicaven, per una banda, amb el campanar de l'església de la Pietat de Vic i, per l'altra, amb una torre que es va construir al castell d'Esparreguera, prop de Centelles, dins del terme municipal de Seva. L'aparell devia restar al campanar fins l'any 1862, quan la xarxa de telegrafia òptica militar de Catalunya va ser desmantellada. La documentació conservada al fons de la Comandància d'Enginyers de Barcelona demostra que, a banda de l’existència de la torre de telegrafia al campanar de l'església, va existir un destacament militar que vivia al costat, a cal Campaner. (CAMPRUBÍ, 2019)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Intervencions arqueològiques:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1985 Intervenció d'urgència, Prospecció</span></span></span></p> <p><span><span><span>1985 Excavacions: camps de treball</span></span></span></p> <p><span><span><span>1986 Excavacions: camps de treball</span></span></span></p> <p><span><span><span>2003 Intervenció preventiva, Consolidació, Restauració, Excavació</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta intervenció centrada en la torre, va permetre consolidar l'edifici per garantir-ne la preservació. Aquests treballs també comportaren una excavació arqueològica que féu possible identificar les diverses etapes constructives, si bé les datacions es mouen encara en hipòtesis. Es proposa una cronologia per a la construcció de la torre en segles IX o X i la refacció del pis superior en el segle XV; en època moderna s'hi construí la teulada de teules que s'ha conservat a nivell d'enderroc excavat en el terrat sobre el paviment de llosetes medievals. Durant l'excavació es varen descobrir també restes d'una estructura annexa a la torre que podria correspondre a la sala vella que s'esmenta en un document de 1377 (CC.AA.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>2005 Intervenció preventiva, Consolidació, Restauració, Excavació</span></span></span></p> <p><span><span><span>2011 Intervenció preventiva, Control</span></span></span></p> <p><span><span><span>Intervenció arqueològica de control en motiu del 'Projecte de restauració de la Coberta de l'Església de Sant Andreu del Castell de Tona'. Pel que fa als resultats es va poder identificar una seqüència cronològica de tres cobertes superposades. La primera dataria del segle XI, la segona del segle XII i la tercera d'època moderna (CC.AA.).</span></span></span></p> | 41.8545000,2.2249000 | 435662 | 4633912 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97880-p1090416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97880-p1090439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97880-p1090373.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 81|83|85|94|76 | 1754 | 1.4 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 97893 | Església de Sant Andreu del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-andreu-del-castell | <p>ALTURO, Jesús; ALAIX, Tània (2021). El canonge Adanagell de Vic (ca. 860-925), llavor de noves semences. La cultura a la diòcesi d'Osona en els primers temps carolingis. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona</p> <p>BOECK, Lourdes (1992). 'Evolució arquitectònica de Sant Andreu del Castell'. Llibre de Tona [Tona]. 1992, pàg. 67-74.</p> <p><span><span><span>BARRAL, Xavier (1981). L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona </span></span></span></p> <p>CABALLÉ, Antoni; ESPADALER, Maria del Mar (1993).'L'actuació arqueològica al castell de Tona dels anys 1985-1986'. Llibre de Tona [Tona], pàg. 91-97.</p> <p><span><span><span>CAMPRUBÍ, Xevi (2019). “La torre de telegrafia òptica del castell de Tona”. Llibre de Tona 2019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1945-52). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial, núm. 57.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1962). “El prerrománico en el condado de Ausona”, “San Jorge” juliol de 1962, núm. 47.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1975). Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicaciones de l’Abadia de Montserrat, 1975.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1983). L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial, Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASFERRER, Josep (1921-24). “La antiga Tonda” “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, vol. IV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORDEIG, Ot (2012). “El món funerari medieval a la plana de Vic: el cas de Sant Andreu del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “La parroquia de san Andrés de Tona y su sufragánea de san Cugat de Gavadons”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG I CADAFALCH, Josep (1911). L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. II (del segle IX al XI). Institut d’Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (2014). “La consagració de la primitiva església de Sant Andreu del Castell de Tona.” Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>WHITTEHILL, Walter Muir (1973). L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62, Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'><span>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona</a></span></span></span></p> | XI | <p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Sant Andreu de Tona és un edifici d’origen romànic d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. </span></span></span>La nau té <span><span><span>una capella adossada a la cara nord (</span></span></span>probablement del segle XIII, amb volta de canó apuntada)<span><span><span> i una altra a la sud </span></span></span>(gòtica, probablement del segle XV o inici del XVI, coberta amb volta de creueria i amb decoració escultòrica a les mènsules i la cau de volta)<span><span><span>, de planta quadrada i rectangular respectivament. A migdia, tapant una part de l’absis destaca el campanar de torre d'època barroca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau ha estat coberta amb volta de canó i presenta els murs doblats interiorment, fins al punt on s’obren les dues capelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de migdia presenta dues portes, la que s’utilitza actualment és la situada al costat de la capella, amb un arc de grans dovelles. L’altra porta, </span></span></span>l'original, amb un arc extradossat de llosetes planes<span><span><span>, vora el mur de ponent, es va substituir per paredat </span></span></span>quan es va construir la volta de canó i es van engruixir els murs laterals (originalment, el temple romànic tenia una coberta d'embigat de fusta).</p> <p><span><span><span>A l’absis hi ha obertes tres finestres de doble esqueixada, una de les quals </span></span></span>oberta però mig embeguda pel <span><span><span>cos del campanar, i a la façana de migdia n’hi ha dues més d’obertes, cegades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La decoració exterior </span></span></span>dels murs perimetrals<span><span><span> es basa en les arcuacions llombardes, disposades genèricament en sèries de dues entre lesenes molt amples. Cal tenir en compte que l</span></span></span>a decoració original de l'absis era de finestres cegues emmarcades per un fris d'arcuacions (la decoració actual és una reconstrucció).</p> <p><span><span><span>L’aparell ha estat construït amb blocs de pedra trencats, disposats irregularment. Només en alguns punts s’aprecien algunes pedres col·locades verticalment formant unes filades curtes.</span></span></span></p> | 08283-166 | Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell | <p>Aquesta església es correspon a l'antiga església parroquial de Sant Andreu de Tona. El castell de Tona i l'església de Sant Andreu es documenten des del 888, quan el 13 de gener d'aquell any el bisbe Gotmar<span><span><span> acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu. Sembla que hauria estat construïda per diferents barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell (DDAA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antic temple consagrat el 888 fou substituït totalment per un altre de romànic, </span></span></span>en un primer moment, cobert amb embigat de fusta i posteriorment, al segle XII, amb volta de canó de pedra.<span><span><span> El segle XVI s’hi feren algunes capelles laterals i el segle XVII es construí el campanar, i en el mur de ponent es construí un pòrtic </span></span></span>renaixentista obert al mur de ponent<span><span><span>. </span></span></span></p> <p>L'església es trobava ja en molt mal estat de conservació a principi del segle XVIII. Aquesta circumstància i les dificultats d'accés van fer que la seu de la parròquia de Sant Andreu de Tona es traslladés el 1723 a l'església de Santa Maria del Barri, a la falda del turó del Castell. Llavors l'església restà desafectada i sense culte des de mitjan segle XVIII.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1848, durant la segona guerra carlina, l'exèrcit va triar el campanar de l'església de Sant Andreu del Castell per construir una de les torres de telegrafia òptica de la línia de Barcelona a Vic. Tres anys després l’església es fortificà per tal de protegir el telègraf. Per facilitar la comunicació entre Barcelona i la resta del país, el cap de les tropes liberals a Catalunya, el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero, havia projectat la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar. Des del castell, els telegrafistes es comunicaven, per una banda, amb el campanar de l'església de la Pietat de Vic i, per l'altra, amb una torre que es va construir al castell d'Esparreguera, prop de Centelles, dins del terme municipal de Seva. L'aparell devia restar al campanar fins l'any 1862, quan la xarxa de telegrafia òptica militar de Catalunya va ser desmantellada. La documentació conservada al fons de la Comandància d'Enginyers de Barcelona demostra que a banda de l’existència de la torre de telegrafia al campanar de l'església, va existir un destacament militar que vivia al costat, a cal Campaner. (CAMPRUBÍ, 2019)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1943 al subsòl de l’església s’efectuaren unes excavacions arqueològiques dirigides per Eduard Junyent, les quals posaren en evidència les traces de les parets d’una església anterior, que va identificar com la de l’any 888. Aquestes traces dibuixaven la planta fragmentada d’un edifici d’una nau, capçat per un absis rectangular. </span></span></span>En unes noves excavacions arqueològiques a l'interior, dels anys 1985-1986, es van localitzar algunes sepultures antropomorfes tallades a la roca, ara no visibles, que es corresponien al temple preromànic.</p> <p><span><span><span>L’església de Sant Andreu de Tona fou restaurada abusivament </span></span></span>entre 1965 i 1970, moment en el qual es va suprimir el portal <span><span><span>i l’òcul de la façana de ponent, </span></span></span>renaixentistes. Es van refer<span><span><span> paraments, multiplicant-hi les filades de pedres verticals i, sobretot, es va refer, desastrosament, la decoració absidal, amb la construcció de tres petits contraforts, que substitueixen les lesenes, i la substitució del fris original per unes estranyes finestres cegues o arcuacions, que no tenien cap mena de relació amb els motius de l’arquitectura llombarda.</span></span></span></p> <p>La decoració de l'absis és d'un fris de finestres cegues emmarcades per arcuacions cegues entre lesenes, seguint un tipus comú al segle XI. La disposició actual és una reconstrucció feta arran de la restauració de l'església de 1988, que va refer l'anterior reconstrucció, de la segona meitat dels anys 1960, que no responia a la decoració original.</p> <p><span><span><span>L’any 2011 es va executar el 'Projecte de restauració de la coberta de l'Església de Sant Andreu del Castell de Tona'. Pel que fa als resultats del control arqueològic es va poder identificar una seqüència cronològica de tres cobertes superposades. La primera dataria del segle XI, la segona del segle XII i la tercera d'època moderna (CC.AA.)</span></span></span></p> <p>Les campanes de l'antic campanar de Sant Andreu del Castell es van traslladar al final del segle XIX al campanar de l'església parroquial de Sant Andreu de Tona, construïda al nucli urbà. El 2015 se n'hi instal·là una de nova.</p> | 41.8539900,2.2245200 | 435630 | 4633856 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97893-p1090408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97893-p1090415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97893-p1090395.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97893-p1090402.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós/Cultural | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L’església de Tona és un edifici molt característic de l’arquitectura llombarda, que cal datar dins la primera meitat del segle XI. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 97894 | Cisterna del Pla del Castell. La Tonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-del-pla-del-castell-la-tonda | <p><span><span><span>BALAR, Josep (1989). Orígenes históricos de Cataluña<em>. </em>Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANÉS, Josep (1932): Antiguitats de Tona. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>. 1932, vol. XLII, pp. 325-347.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1996). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. <em>Inèdit.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> | Parcialment erosionada, sedimentada i coberta de vegetació. | <p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic. Juntament amb edificis medievals com la Torre del castell o l’església de Sant Andreu, també afloren runes de l’antic barri habitat i, a la part baixa de la plataforma natural, la cisterna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cisterna, aljub o dipòsit d’aigua és obert a la roca, amb alguns murs de pedra en el fons i parcialment amb paviments per impermeabilitzar-la, permetia emmagatzemar aigua de pluja. Les mides del clot són 18 metres de llargada, 5 metres d’amplada i 3,5 metres d’alçada. S’ha estimat una capacitat d’uns 300 m³ (DANÉS, 1932).</span></span></span></p> | 08283-167 | Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell | <p><span><span><span>L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 aC), hi ha indicis d’ocupació ibèrica (V-III aC) i posteriorment romana (III-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V dC apuntaria la possibilitat que ja hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, es documenten l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons. (DD.AA, 1996).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dipòsit o aljub d’aigua va ser excavat també per Felip Vall els anys 1985-86, que va confirmar la seva funció com a dipòsit d’aigua fins a l’època moderna, però no es va poder datar l’estructura, ja que no s’excavà per sota del paviment impermeabilitzat del dipòsit (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> | 41.8539200,2.2233600 | 435533 | 4633849 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97894-p1090439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97894-p1090438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97894-p1090421.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Aquest element és important per la historia de Tona ja que en el treball Orígenes históricos de Cataluña, el filòleg i historiador Josep Balari i Jovany el 1897, afirma que el nom de Tona, que els documents primitius anomenen Tonda o Tonna, derivaria del nom romà tonna que significaria tina en el sentit de clot, excavació, fossa o concavitat excavada a terra. Aquest nom hauria derivat a Tona i s’hauria generalitzat per tot el terme. | 81|83|85|76 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 97896 | Parc de la Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-del-ferro | <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>El parc duu el nom de la Font del Ferro, i està enmig d’una zona verda, amb vegetació diversa i rouredes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc es configura en terrasses amb un seguit d’infraestructures que les comuniquen, com poden ser trams d’escales, o espais de descans amb bancals. Es tracta d’una zona d’esbarjo i trobada social del municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La importància del parc recau sobretot en la Font del Ferro. Queda en un indret mig soterrat, sota una de les terrasses, i dins una fornícula d’arc de mig punt, feta de pedra. L'aigua raja a través d’una aixeta de polsador. </span></span></span></span></p> | 08283-168 | Carretera BV -5303, al PK.2, just sortint de la zona urbana de Tona en direcció Collsuspina, ens queda a mà dreta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Un entorn enjardinat, ideal, on passejava la classe benestant i on s’hi feien les “Fontades”.</span></span></span></p> | 41.8488100,2.2173800 | 435032 | 4633286 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97896-2713.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | També dita La Roureda. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 97906 | Conjunt del castell de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-castell-de-tona | <p><span><span><span><span lang='CA'>BARRAL, Xavier (1981). L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona</span></span></span></span></p> <p>CABALLÉ, Antoni; ESPADALER, Maria del Mar (1993).'L'actuació arqueològica al castell de Tona dels anys 1985-1986'. Llibre de Tona [Tona], pàg. 91-97.</p> <p><span><span><span>CAMPRUBÍ, Xevi (2019). “La torre de telegrafia òptica del castell de Tona”. Llibre de Tona 2019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>D’ABADAL, Ramon (1980). Els primers comtes catalans, Ed. Vicens-Vives, Barcelona </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1945-52). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial, núm. 57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1962). “El prerrománico en el condado de Ausona”, “San Jorge” juliol de 1962, núm. 47.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1975). Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicaciones de l’Abadia de Montserrat, 1975.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1983). L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial, Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASFERRER, Josep (1921-24). “La antiga Tonda” “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, vol. IV.</span></span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “La parroquia de san Andrés de Tona y su sufragánea de san Cugat de Gavadons”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIG I CADAFALCH, Josep (1911). L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. II (del segle IX al XI). Institut d’Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>WHITTEHILL, Walter Muir (1973). L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62, Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</a></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</a></p> <p><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></p> <p><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona</a></p> | -XVI a XIX | Segons la CC.AA. les estructures d'hàbitat estan molt deteriorades pel que s'ha estudiat fins ara. No obstant això, la torre del castell i l'església han estat restaurades. | <p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>L’esplanada del turó del castell és de forma irregular, més o menys el·líptica, en direcció nord-est / sud-est </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>(FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></span><span><span><span>La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic i és considerat també conjunt monumental pels edificis històrics que conserva. Aquest espai ha estat objecte de successives troballes arqueològiques de diferents etapes històriques. Així, en el seu vessant meridional aparegueren en superfície ceràmiques ibèriques i romanes fetes a mà així com restes de paret seca i una resta de paviment d'<em>opus signinum</em>. En un sondeig realitzat per afeccionats de la vila, es recuperaren diversos materials arqueològics d'entre els quals destaquen fragments d'àmfora i de tegula. En nivells més profunds apareixia ceràmica ibèrica rosada i grollera feta a mà així com campaniana (CC.AA.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes històriques visibles actualment són d’època altmedieval. En l'extrem nord del turó es localitza una torre prismàtica de planta quadrada, realitzada en pedra i morter de calç amb la tècnica de l’encofrat. Aquest és l’únic element que es conserva del castell de Tona. Construïda de pedra original del mateix turó, de planta quadrada i coberta amb volta de canó. Mides: 480 x 489 cm. L’interior de la torre fa 246 x 256 cm. La torre té una alçada màxima de 820 cm, a l’exterior, i 660 cm a l’interior. El gruix del mur és d’uns 105 cm. És separada del pla del castell per un fossat, d’una amplada mitjana de 500 cm. La fondària del fossat és actualment d’150 cm, bé que aquest és ple de runa i bardisses (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre edifici visible és l’església de Sant Andreu de Tona és un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Adossades a la cara nord i a la sud, hi trobem dues capelles, de planta quadrada i rectangular respectivament. A migdia, tapant una part de l’absis destaca el campanar de torre. La nau ha estat coberta amb volta de canó i presenta els murs doblats interiorment, fins al punt on s’obren les dues capelles. La façana de migdia presenta dues portes, la que s’utilitza actualment és la situada al costat de la capella, amb un arc de grans dovelles. L’altra porta, vora el mur de ponent, es va eliminar quan es va </span></span></span>cobrir la nau amb volta de canó i es van regruixir els murs.</p> <p><span><span><span>A l’absis hi ha obertes tres finestres de doble esqueixada, i a la façana de migdia n’hi ha dues més.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La decoració exterior es basa en les arcuacions llombardes, disposades genèricament en sèries de dues entre lesenes molt amples, i amb trams sense arcuacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aparell ha estat construït amb blocs de pedra trencats, disposats irregularment. Només en alguns punts s’aprecien algunes pedres col·locades verticalment formant unes filades curtes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>a l'entorn de l'església propera al castell hi ha restes d'antigues edificacions que formarien el nucli inicial del poble de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També és rellevant una cisterna oberta a la roca (al centre de l'esplanada), amb alguns murs pavimentats per impermeabilitzar-la que permetia emmagatzemar aigua de pluja. Se n’ha confirmat l’ús des d’època medieval, tot i que les troballes de ceràmica ibèrica a l’interior i a l’entorn de l’estructura podrien remuntar el seu ús molt més enrere en el temps (DD.AA,1986).</span></span></span></p> | 08283-169 | Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell | <p><span><span><span>L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 aC), hi ha indicis d’ocupació ibèrica (V-III aC) i posteriorment romana (III-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V dC apuntaria la possibilitat que ja hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, es documenten l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons (DD.AA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pla del castell han estat excavats bàsicament tres elements: la torre, l’església i el dipòsit d’aigües. La torre va ser excavada per Felip Vall el maig de 1972, tant a l’interior com a l’exterior. També va ser parcialment excavada durant les obres de restauració i consolidació de l’any 2003, obra sufragada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica paral·lela a la restauració de la torre, va permetre identificar diverses etapes constructives, encara que les datacions no siguin absolutes, es pressuposen aquestes etapes hipotètiques: la torre és del segles IX o X; al segle XIV es devia refer el pis superior; i als segle XVI-XVIII s’hi construí una teulada de teules. En l’excavació de la façana sud-est van aparèixer estructures que podrien ser l’anomenada <em>sala vella</em>, que esmenta el document de 1377, adossada a la torre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les excavacions arqueològiques de l‘església de Sant Andreu fetes als anys vuitanta del segle XX van permetre documentar diverses fases constructives: 1-prerromànica (s. IX i X), 2-romànica (s. XI), 3-(s. XIII), 5- (s. XV), 6-barroca (1686 i 1723) i 7-la restauració practicada en el segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dipòsit o aljub d’aigua va ser excavat també per Felip Vall els anys 1985-86, que va confirmar la seva funció com a dipòsit d’aigua fins a l’època moderna, però no es va poder datar l’estructura, ja que no s’excavà per sota del paviment impermeabilitzat del dipòsit (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1848, durant la segona guerra carlina, l'exèrcit va triar el campanar de l'església de Sant Andreu del Castell per construir una de les torres de telegrafia òptica de la línia de Barcelona a Vic. Tres anys després l’església es fortificà per tal de protegir el telègraf. Per facilitar la comunicació entre Barcelona i la resta del país, el cap de les tropes liberals a Catalunya, el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero, havia projectat la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar. Des del castell, els telegrafistes es comunicaven, per una banda, amb el campanar de l'església de la Pietat de Vic i, per l'altra, amb una torre que es va construir al castell d'Esparreguera, prop de Centelles, dins del terme municipal de Seva. L'aparell devia restar al campanar fins l'any 1862, quan la xarxa de telegrafia òptica militar de Catalunya va ser desmantellada. La documentació conservada al fons de la Comandància d'Enginyers de Barcelona demostra que, a banda de l’existència de la torre de telegrafia al campanar de l'església, va existir un destacament militar que vivia al costat, a cal Campaner </span></span></span></span>(l'antiga rectoria). Aquest edifici es va abandonar el 1929 i va acabar en ruïnes. Avui ja no existeix. <span><span><span><span lang='CA'>(CAMPRUBÍ, 2019)</span></span></span></span></p> | 41.8545000,2.2249000 | 435662 | 4633912 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090439.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Romànic|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 81|83|85|92|94|76 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 97909 | Conjunt del Barri i Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-barri-i-riambau | <p><span><span><span>El Barri (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C.; PUIGFERRAT, C. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt format per les finques del Barri, Riambau, l’església del Barri, can Postius, masia Gravat i espais públics de l'entorn com el parc urbà de les Feixetes, i l'Avinguda Riambau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Nucli històric nascut al vessant sud-oest del Castell de Tona, aquesta ubicació li atorga singularitat. El mot <em>barri</em> s'ha d’entendre com a sinònim de <em>raval, </em>en relació a la població del pla del Castell. El conjunt va estar isolat de la resta del nucli de Tona fins als anys setanta del segle XX, fet que s’ha traduït en una entitat arquitectònica i històrica única. </span></span></span></p> | 08283-170 | El Barri i Riambau. Barri ubicat al sud-oest del Serrat del castell de Tona. | <p><span><span><span>El poblament de l’indret del Barri es remunta al principi del segle X, quan una família va edificar una església i un mas, que esdevindria el mas del Barri. Es va situar al camí de bast que portava al Castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, la majoria d’habitatges del lloc desapareixen a causa de la Pesta Negra. A partir del segle XVII es van originar els masos de Postius i Gravat. El conjunt es va agrupar entorn a l’església de Santa Maria del Barri (actualment santuari de Lurdes). El veïnat, dedicat a l’agricultura fins a meitat del segle XX, era envoltat de camps de conreus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Santa Maria del Barri va esdevenir seu de la parròquia de Tona entre els anys 1724 i 1814, però aleshores el Barri no es convertiria en el centre del poble ja que la urbanització important s’estava assentant al camí ral (el camí de Tona).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1904 el culte a l’església es revitalitzaria, quan el rector Josep Planas la converteix en santuari de la Mare de Déu de Lurdes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Algunes dades de l’evolució històrica del dos edificis que donen nom al conjunt:</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas del Barri:</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1296 el mas Barri era propietat dels Centelles: hi residia la família Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1448 ja no depèn dels Centelles, amb el temps el cognom evoluciona de Barri a Desbarri, fet que indica una ascensió social a cavallers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1670 el mas passa a Jaume Puig de Perafita, que moriria al setge de Barcelona de les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1809 les tropes de Napoleó cremen el Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas Riambau;</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera casa de Riambau era coneguda amb el nom de mas Sala. Depenia de la família Altarriba de Sant Martí de Riudeperes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XIV Riambau es va convertir en gran propietat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta casa va ser reedificada cap al 1650, </span></span></span>i el 1851 s'hi va construir el cos principal actual.</p> | 41.8527200,2.2218300 | 435405 | 4633717 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97909-p1090431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97909-p1090457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97909-p1090462.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 97912 | Església de Santa Maria del Barri. Santuari de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-del-barri-santuari-de-lurdes | <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El Barri (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. Un cartell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1945-52). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial, núm. 57.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1962). “El prerrománico en el condado de Ausona”, “San Jorge” juliol de 1962, núm. 47.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C.; PUIGFERRAT, C. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1975). “Santa Maria de Barri o Lurdes de Tona”. Full Diocesà“. Vic</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24394'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24394</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-del-barri-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-del-barri-tona</a></span></span></span></p> | XII | <p><span><span><span>L’edifici religiós que ha arribat als nostres dies és un compendi d’estils diferents. </span></span></span>Es tracta d'una església de tres naus, amb la nau central capçada per un absis romànic semicircular. Tot el conjunt és cobert per una teulada <span><span><span>a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs són de pedra amb carreus vistos. La façana s’articula simètricament, amb una portada dovellada amb un escut, i una finestra esqueixada rodona o òcul a la part central superior. Equidistantment als costat, dos òculs de la mateixa factura i a la mateixa alçada, </span></span></span>però construïts al segle XX,<span><span><span> tanquen la composició de la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’absis semicircular i cobert amb una volta de quart d’esfera, el campanar </span></span></span> i el cos central de la façana de ponent,<span><span><span> són les parts més antigues del temple i remeten al romànic. El parament de l’absis és llis, amb els carreus més grans respecte a la resta de murs de l’església i dues finestres de tradició romànica sense esqueixada. </span></span></span>Podria ser de la segona meitat del segle XII.<span><span><span> A la part nord de l’absis, a la part superior d’un contrafort destaca un baix relleu d’una figura zoomòrfica, un quadrúpede del qual resulta difícil precisar l’espècie, </span></span></span>probablement un felí.</p> <p><span><span><span>El campanar es situa a l’angle nord-est, al costat de l’absis. Va ser construït amb carreuons petits i ben ajustats, </span></span></span>del mateix tipus que es veuen al cos central de la façana major.<span><span><span> De planta quadrada i quatre pisos, és de factura romànica (</span></span></span>de finals del segle XI o ja del segle XII, com també seria la part més antiga de la façana de ponent)<span><span><span>.</span></span></span></p> <p>La singularitat de l'edifici són les seves dues naus laterals d'estil gòtic, del segle XVI, amb tramades cobertes amb voltes de creueria. En destaca la seva decoració escultòrica, amb elements molt <span><span><span>treballats a les claus de volta i les cares humanes a les columnes </span></span></span>en els pilars i les impostes dels arcs de separació de la nau central i les naus laterals (sants, angelets, decoració vegetal).</p> | 08283-171 | Sector del Barri. C. Lourdes, als peus del Turó del Castell | <p><span><span><span>L’església de Santa Maria del Barri pertany al nucli històric del Barri, nascut a la vessant sud-oest del Castell de Tona. El mot <em>barri</em> s’ha d’entendre com a sinònim de <em>raval </em>en relació a la població del pla del Castell. El conjunt va estar isolat de la resta del nucli de Tona fins als anys setanta del segle XX, fet que s’ha traduït en una entitat arquitectònica i històrica única. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El poblament de l’indret del Barri es remunta com a mínim al principi el segle X, quan una família va edificar una església i un mas, que esdevindria el mas del Barri. Es va situar al camí de bast que portava al Castell.</span></span></span></p> <p>L'any 1011 es documenta per primer cop l'esment del lloc del Barri i de l’església de Santa Maria de Tona (nom original de l'església) (una església preromànica). L'any 1073 també està documentat un donatiu per a la reedificació de l’església per part d’un matrimoni, Miró Gotmar i Eicolina, que se suposa eren els propietaris del mas Barri. Fan una notable donació per a la seva reedificació i nou parament de l’altar.</p> <p><span><span><span>Al segle XIV, la majoria d’habitatges del lloc desapareixen a causa de la Pesta Negra. A partir del segle XVII es van originar els masos de Postius i Gravat. El conjunt es va agrupar entorn a l’església de Santa Maria del Barri (actualment santuari de Lurdes). </span></span></span></p> <p>Els terratrèmols de 1427-1428 afecten l'església i cau la volta. Es construeix una nova coberta d’arcs de diafragma apuntats, amb mènsules. L'embigat es va fer de fusta, no es va fer volta de pedra. La volta que es pot veure actualment a la nau central es va construir posteriorment d'estil barroc (volta de llunetes).</p> <p>Entre els anys 1570 i1579, una gran reforma comporta l'ampliació de l'església. Es reforma el campanar per poder voleiar les campanes. D'aquesta reforma són les les capelles o naus laterals i els arcs de comunicació amb la nau central; els finestrals alts del campanar; les cantoneres de les naus, el portal major i l'òcul central del cor. <span><span><span>El temple esdevindria un centre de devoció molt notable, amb cementiri propi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Santa Maria del Barri es va convertir en seu de la parròquia de Tona entre els anys 1723 i 1814, però aleshores el Barri no es convertiria en el centre del poble ja que la urbanització important s’estava assentant al camí ral (el camí de Tona).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1904 el culte a l’església es revitalitzaria, quan el rector Josep Planas la converteix en santuari de la Mare de Déu de Lurdes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1992 la Generalitat de Catalunya va restaurar parcialment l’edifici. Es va suprimir la gruta de la Mare de Déu de Lurdes que tapava la conca de l’absis i se’n restaurà el parament. També es va restaurar el campanar, on s’obriren les finestres tapiades i es descobriren capitells esculturats.</span></span></span></p> | 41.8526400,2.2221200 | 435429 | 4633708 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97912-p1090433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97912-p1090471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97912-p1090492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97912-p1090493.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 97913 | L’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laplec-de-la-rosa-a-lurdes-i-al-castell-de-tona | <p>DD.AA (2017). L'Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona. 75 anys d'història i tradició. Editorial Cal Siller, Prats de Lluçanès, 2017.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona es celebra coincidint amb el Dilluns de la segona Pasqua, Pasqua Granada o Pentecosta. Antigament aquest dia era festiu i molts pobles aprofitaven per celebrar-hi aplecs a les ermites. En el cas de Tona és dia festiu, la festa dura dos dies: diumenge i dilluns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer acte de l’aplec, que té lloc el </span></span></span>diumenge de Pasqua Granada<span><span><span> al migdia, és la proclamació de la Roseraire major i el Traginer major i la crida de l’aplec, que va a càrrec d’una personalitat coneguda i vinculada a Tona. En finalitzar l’acte es celebren sardanes a la plaça Major i es fa un refrigeri popular. A mitja tarda es reprenen els actes amb una nova ballada de sardanes, i tot seguit té lloc la Gran Cavalcada de Carrosses en honor a la Roseraire Major. Quan es comença a fer fosc s’encenen unes fogueres col·locades en el puig del Castell que serveixen per enunciar, a tota la Plana, l’Aplec que s’esdevindrà l’endemà. El dia finalitza amb balls, música i dansa de l’Esbart Dansaire i la participació d’elements del folklore tonenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El dilluns de Pasqua Granada, a les vuit del matí a la plaça Major ja hi ha la concentració de roseraires i traginers que passen per les cases a recollir les roses </span></span></span>plantades als jardins de les cases del poble. T<span><span><span>ot seguit, els grups de roseraires i traginers sortiran des de la Plaça Major en comitiva cap a l’ermita de Lurdes on hi tindrà lloc un ofici solemne i el cant dels Goigs en lloança de la Verge de Lurdes, també s’hi beneiran les roses que després seran repartides entre els assistents. Al mateix temps, a la plaça Major es presenten els muntatges florals que participen al Concurs de Rams i Centres Florals, que compta amb tres categories: flors de jardí, centres i rams de mà; flors de bosc, centres i rams de mà i rams o composicions artístiques, amb tot tipus de flors i elements naturals. Un cop ha finalitzat la missa solemne, els assistents i participants es dirigeixen a la plaça Major on, en primer lloc, es lliuren els premis als guanyadors del concurs floral i tot seguit hi té lloc un dels actes més esperants de la festa, el Recital de ballets a càrrec de l’Esbart Dansaire Castell de Tona. El repertori inclou danses tradicionals com La Bolangera, el Ball Pla del Pallars, Ballet i Corranda de la Garrotxa, </span></span></span>les Gitanes del Vallès, entre molts d'altres,<span><span><span> i un ball molt especial per a la població de Tona, el ball de les Roses de Tona, que fou creat expressament per a ser ballat en aquesta ocasió. A la tarda l’ermita de Lurdes resta oberta per a totes aquelles persones que volen anar a visitar la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El darrer acte de la festa és l’aplec de sardanes al pla del Castell, on és tradicional pujar a berenar.</span></span></span></p> | 08283-172 | <p><span><span><span>L’Aplec va néixer l’any 1936, coincidint amb el dilluns de Pasqua Florida. La iniciativa va ser del tonenc Josep Cruells Martí i alguns companys seus, com Josep Molera. L’objectiu primer era fer participar els seus veïns i veïnes de l’estima pel patrimoni de Tona, concretament pel turó del castell, l’església de Sant Andreu, aleshores en estat d’abandonament. L’èxit de la iniciativa es basà en lligar en una sola festa i dia, el romiatge a la capella de la Mare de Déu de Lurdes i un aplec de sardanes al pla del castell, i de convertir la rosa en símbol de la festa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La data escollida per celebrar la festa no és casual i està recolzada per dos fets concrets, en primer lloc perquè es té coneixement que el dilluns de Cinquagesma, els estudiants del seminari de Vic anaven a Tona a passar la diada, al matí realitzaven una missa i a la tarda pujaven al Castell a passar l’estona animadament fins l’hora del rosari, que el cantaven a l’església de Lurdes i comptaven amb l’acompanyament del cor parroquial, la qual cosa era com una mena de petit aplec. La casualitat fa que també per aquesta diada fou col·locada la imatge de la Verge de Lurdes al santuari. Quan esclatà la Guerra Civil, la celebració de l’Aplec s’aturà i no es recuperà fins l’any 1943, en bona part pel suport del rector Anton Planas. A partir d’aquell any, els actes i els participants es van anar consolidant, formant el grup de roseraires, noies que provenien d’Acció Catòlica, i el grup de traginers, que recollirien les roses per la Verge. També es van fer les primeres fogueres dalt el Castell, anunciadores de l’aplec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la fundació l’any 1944 de l’Esbart Dansaire Castell de Tona, s’afegí una ballada de danses catalanes a la plaça Major. L’Esbart va néixer com una entitat cultural que es dedica a la conservació i difusió de les tradicions i del folklore català, i la seva principal preocupació ha estat treballar les danses del poble, per mostrar-les i difondre-les.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1967 es va començar la tradició de convidar una personalitat per fer la crida de la festa, el Diumenge de Cinquagesma, vigília de l’aplec, i de proclamar entre les noies de Tona una roseraire major. Des del 1969 s’escull entre les noies de l’Esbart.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1968 es va afegir al programa una gran cavalcada de carrosses en honor a la roseraire major. </span></span></span>En els darrers anys, s'han afegit altres actes a la festa, com ara El Conte de l'Aplec.</p> | 41.8526400,2.2221200 | 435429 | 4633708 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97913-aplec-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 97914 | Goigs en lloança de la Verge de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-la-verge-de-lourdes | <p><span><span><span><a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Goigs'>https://ca.wikipedia.org/wiki/Goigs</a></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Goigs que tradicionalment es canten a l’església de Santa del Barri o Santuari de Lurdes. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les edicions consultades tenen per títol “Goigs en lloança de la Verge de Lourdes en el seu santuari de la Parròquia de Tona” o “Goigs en lloança de la Verge de Lourdes en sa venerable imatge de Santa Maria de Tona”. Cal destacar la versió realitzada l'any 1958 amb motiu del centenari de Lourdes, amb lletra de Mn. Joan Colom i música de P. Josep Ma. Riubrogent, BF. Sota aquests títols es donen una lletra i música igual. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El text diu el següent:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Puix que la font de la gràcia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>neix en vostre sant altar:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Verge de Lourdes de Tona,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>vulgueu-nos sempre ajudar.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>D'un nimbo d'or rodejada,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>baixa del cel la Senyora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>amb majestat que enamora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i en la terra s'és posada:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>¡quant ditxosa és l'encontrada</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que es digna visitar.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Sobre d'una gruta posa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>el seu pur i virginal peu:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>és tan blanca, que la neu,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ni de lluny, mirar-la gosa;</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>el seu flaire és el de la rosa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que esclata de l'alba al clar.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span> …</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Una segona versió sota el títol de “Goigs a llaor de la mare de Déu de Lourdes venerada a la seva Ermita de la Parròquia de Tona. Bisbat de Vich”, presenta una alternativa pel que fa a la música i a la lletra. La lletra és de Mn. Joan Colom i la música de P. Josep Maria Riubrogent, S.F. Aquest està datat de 1858: Centenari de Lourdes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la rosa primicera</span></span></span></p> <p><span><span><span>que en els peus us va florir:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Verge Blanca miraclera,</span></span></span></p> <p><span><span><span>perfumeu-nos el camí.</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Que era humil la pastoreta</span></span></span></p> <p><span><span><span>que albiràreu des del cel,</span></span></span></p> <p><span><span><span>delicada violeta</span></span></span></p> <p><span><span><span>que ara té clarors d'estel!</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quina flor més encisera</span></span></span></p> <p><span><span><span>per al vostre bell jardí!</span></span></span></p> <p><span><span><span> ...</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per l'amor que ens acarona</span></span></span></p> <p><span><span><span>des d'aquell dia tan clar,</span></span></span></p> <p><span><span><span>el gentil poble de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>us bastia aquest altar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>La guspira es feu foguera</span></span></span></p> <p><span><span><span>que ningú veurà morir.</span></span></span></p> <p><span><span><span> ...</span></span></span></p> | 08283-173 | Sector del Barri. C. Lourdes, als peus del Turó del Castell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.8526400,2.2221200 | 435429 | 4633708 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97914-lourdes-sense-data.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97914-lourdes-11ii-goigs-tona-1958.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Lletra de Mn. Joan Colom i música de P. Josep Ma. Riubrogent, BF. | Tot i que el santuari és conegut històricament amb l'advocació de Lurdes (la grafia catalanitzada del nom), a tots els goigs es cita com a 'Lourdes', la forma francesa del nom. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 97915 | Àrea del turó de Mont-Rodon (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-mont-rodon-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea de 29,81 ha es reparteix en terrenys del municipi de Seva, Taradell i Tona. El límit a Tona comença en les edificacions agrícoles existents al sector nord-est del Serrat de Mont-rodon. Aquestes naus queden fora de l’espai, el límit ve determinat pel camí que ve des de Blanquers, que continua en sentit nord-oest i el segueix durant 100 m, on gira vers el nord-est, coincidint amb una línia imaginària definida per la corba de nivell a la cota de 550 m. Quan la corba de nivell es creua amb el marge de la zona conreada i l’inici del canvi de pendent, al peu del turó, el límit segueix aquest marge en un tram d’uns 265 m en sentit nord-est fins a trobar un camí que procedeix de la casa Vella del Gurri. El límit gira en sentit sud resseguint el camí, i deixant dins de l’espai el mas de Mont-rodon i l’ermita de Santa Maria de Mont-rodon, aquest camí defineix tot el límit est.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-174 | Serra de Mont-rodon. Sector aïllat a l’oest del municipi. | 41.8526600,2.2214200 | 435371 | 4633710 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97915-p1100429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97915-p1100430.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/