Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
97916 Església Parroquial de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-andreu <p>CATASÚS, Aleix (2016). Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte noucentista (Vic, 1881 - Barcelona, 1966). Patronat d'Estudos Osonencs. Vic, p. 169-173.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DOMINGO, Alícia (2016). “La Pintura de Felip Vall”. </span></span></span></span></span>Llibre de Tona<span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24378'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya </a></p> XIX, XX Va ser reconstruïda després de la Guerra Civil. <p>L'actual temple és una construcció dels anys quaranta del segle XX, bastit ex novo en el solar de l'església parroquial de la primera meitat del segle XIX que es va cremar el 1936. La nova construcció només aprofita de l'antiga la façana major i el campanar (aquest, del final del segle XIX). La composició de la façana es basa en<span><span><span> un eix de simetria principal on es situen la portalada, una gran rosassa i un òcul. A la cantonada nord-est de la façana destaca un perfil ondulant, un semicercle de motllures de pedra arrodonides que separa la façana principal del cos del campanar. La façana presenta orla de pedra al voltant coincidint amb les cantonades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La portalada mostra un arc escarser i muntants de pedra, a la banda dels quals hi ha una pilastra, que sustenten un entaulament llis, amb motllures que diferencien l'arquitrau, el fris i la cornisa. Tot el conjunt compta amb relleus neoclàssics. La part superior la configuren dos medallons ovalats decorats, el de la dreta amb motius vegetals religiosos, corona i palmes; i un vaixell navegant amb un núvol d’on surten uns raigs, el de l'esquerra. La part central està reservada per l'estàtua de Sant Andreu, amb la creu en aspa i sustentant un llibre, ubicada en una fornícula d'arc semicircular ornat amb fullatges als brancals. Al pedestal es pot llegir la data de 1972, que és l’any en què es va col·locar </span></span></span>(l'original es va destruir el 1936).</p> <p><span><span><span>El campanar és de torre, format per una base de dos pisos i tres nivells a la torre. Les obertures són d'arc de mig punt amb carreus carejats i escairats als brancals, excepte una del primer pis que és un ull de bou, i les de la base que són quadrades. El parament és de pedra reforçat amb maó a les cantonades i arrebossat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església té diferents annexos al seu voltant, d</span></span></span>estaquen la capella fonda i la rectoria nova.</p> <p><span><span><span>A l’interior, el temple és d'una sola nau de capçalera recta </span></span></span>amb deambulatori. Entre la nau i el presbiteri hi ha un transsepte. La coberta de la nau se sosté sobre arcs <span><span><span>diafragmàtics semicirculars que descarreguen sobre unes columnes de capitells de factura neoclàssica. Perpendicular als arcs, hi ha un embigat de fusta que sosté la coberta. Als peus de la nau i sobre l'atri, s'alça un cor. A les parets laterals i entre les columnes s'obren grans fornícules que encabeixen figures de Sants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar els murals del pintor local Felip Vall, pintats originàriament els estius del 1946 i el 1947. Es tracta d’una obra molt complexa amb més de 500 m² </span></span></span>que ocupa tot el presbiteri i el mur o capcer sobre l'arc triomfal.<span><span><span> A la part central de la composició </span></span></span>que orna el presbiteri <span><span><span>hi ha Sant Andreu a la creu, </span></span></span>titular de l'església i patró del poble,<span><span><span> i als laterals escenes de la seva vida. La resta de l’obra versa sobre diferents aspectes teològics habituals en la decoració amb simbologia cristiana, com la representació de Déu a la glòria i el tetramorf.</span></span></span></p> 08283-175 Plaça de l'Església s/n <p><span><span><span>Al llarg del segle XVIII, la demanda d’una part dels habitants del nucli de població que es va crear al voltant de l’antic camí ral (c. Tona), per </span></span></span>bastir una nova església parroquial al costat del nou nucli urbà, per substituir el temple que des del 1723 feia d'església parroquial, l'antiga església de Santa Maria del Barri, <span><span><span>va ser motiu de debat amb altres tonencs i tonenques que la volien mantenir al Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'1 de febrer de 1784, el Dr. Josep Rocafort llegà una gran quantitat de diners per a la construcció de la nova església, si es començava a construir abans de sis anys. El 1790 la Reial Audiència n'autoritzava la construcció. Però els terrenys destinats a la nova parròquia eren propietats dels Riambau i es negaren a vendre. No obstant això, el 17 de febrer de 1794 es veieren obligats a la venda. Sembla que el projecte d’obres original de l'església va ser del mestre d’obres Morató, de Vic (PADRÓS, 2011)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedra es va treure de les parets del castell, que es trobava en runes. El dia 29 de juny de 1802 es posà la primera pedra de l'església i set anys després, a causa de la Guerra del Francès, es van cremar les bastides i les cintres de la nova construcció. El 1813-14 es reprengué l'obra. El 1815 s'acabà de construir el creuer i, un cop en ús la nova església, es decidí aturar la construcció per poder pagar els deutes. </span></span></span>El 1829 es va acabar la capella del Santíssim.<span><span><span> El 1834 les obres es reprenen, per aturar-se de nou el 1840, quedant per fer el campanar i la façana. La construcció del campanar es va continuar a partir de 1897. El 1911 ja devia estar acabat perquè hi ha notícies de la col·locació del rellotge i durant 1912 es parlava de la instal·lació de les campanes i d'un parallamps (IPA). Durant la Guerra Civil del 1936, es cremà l'església, que es reedificarà després de la guerra. El 1940-41 es reconstrueix l’església, segons el projecte de l’arquitecte Josep M. Pericas. Es manté de l'antic edifici, el campanar i la façana, i se'n modifica </span></span></span>el coronament, ara a dues vessants. <span><span><span>El 1972 es col·loca la nova escultura de Sant Andreu a la façana, que substituïa la destruïda l’any 1936 (PADRÓS, 2011).</span></span></span></p> 41.8526600,2.2214200 435371 4633710 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97916-p1090723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97916-p1090740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97916-p1090746.jpg Legal Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Josep M Pericas 99|106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97917 Goigs a llaor de Sant Andreu Patró de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-andreu-patro-de-tona <p><span lang='CA'><span><span><a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Goigs'>https://ca.wikipedia.org/wiki/Goigs</a></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquests goigs tradicionalment es canten o s’han cantat a l’església Parroquial de Sant Andreu, patró de Tona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les edicions consultades tenen per títol “Goigs a llaor de Sant Andreu, Apòstol, que’s canten al Temple Parroquial de Tona”, La més antiga és de 1953, amb lletra i música de Mn. Auditori Vilalta. Pvre. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El text diu el següent:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Puig que Crist us elegia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>entre els dotze al costat seu:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En eix món per on fem via</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>protegiu-nos, Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es Betshaida qui us espera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>amb el seu bressol d'amor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amb el vostre germà Pere</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>hi exerciu de pescador.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Vostre impuls nous mars volia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>i per ells us guià Déu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>De la parròquia de Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>sou ja secular Patró,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>i en son Temple culte us dona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>suplicant-vos protecció.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Sobre el poble i pagesia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>feu-hi caure els dons de Déu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La segona versió localitzada data de 1981, i va ser reeditada amb motiu del centenari del naixement de mossèn Joan Colom i Grau (1905-2005), amb aquesta lletra introductòria, no consta la música:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Per la lluita que ens espera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>en aquest món sense fre:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>Sant Andreu, germà de Pere,</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>enfortiu la nostra fe</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A Betània es descloïa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>la vostra vida a la llum.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Oh! quina flor que naixia!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quin celestial perfum!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quina olor de primavera!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quina estrella al cel serè!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Per la fe que els cors anima,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>per la fe d'aquell temps vell,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>sobre Tona, que us estima,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>esteneu vostre mantell!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Que una eterna primavera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>hi rigui d'amor amè!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Sense que el Castell s'esbarri,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>a la plana haveu baixat,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>amb una parada al 'Barri',</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>per a estar més al costat</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>de la vila que us venera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i us demana una mercè.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Per últim, la versió de 1989 servia per celebrar el 1100 aniversari de la consagració de l’església de Sant Andreu del Castell. En aquesta versió la música és de Mn. Valentí Miserach i la lletra de Mn. Genís Padrós i Pladevall, amb aquesta introducció:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Puix que nostra fe floria</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>a redós de vostra creu</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>protegiu-nos, nit i dia,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>bell apòstol, Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Si heu rebut la llum primera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>a Betsaida, una altra llum</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>heu vist clara, a la ribera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>del Jordà i és el perfum</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>del Messies que irradia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>i amb el cor obert copseu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Tona es fa gran i bonica</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>el progrés enllà l'empeny;</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>feu que sigui també rica</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>en la fe, la pau i el seny.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Per la nostra germania</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>dalt l'altar sempre vetlleu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Puix que nostra història guia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>el camí de vostra creu,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>protegiu-nos, nit i dia,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>bell apòstol, Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-176 Pl. de l'Església s/n. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p> 41.8526600,2.2214200 435371 4633710 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97917-andreu-tona-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97917-andreu-tona-01.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 62 4.4 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97918 Escultura a Tona ciutat Pubilla https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-tona-ciutat-pubilla <p>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p>PUIGFERRAT, Carles (1998). 'Tona Ciutat Pubilla 1978: una gran il·lusió'. Llibre de Tona [Tona] 1998, pàg. 87-98.</p> <p>MIRALPEIX, Laia (2022). 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'. Llibre de Tona [Tona] 2022, pàg. 47-54</p> XX <p><span><span><span>La base del monument són dues pedres enormes d'aproximadament 7 metres d’altura (una és més alta que l'altra) que es van extreure de la zona de la Vallmitjana, a Taradell (MIRALPEIX,2020). En una cara s’hi poden veure sis figures humanes de bronze ballant una sardana</span></span></span>, en alt relleu, muntades en un rosetó de pedra.<span><span><span> A davant hi ha unes lletres, també de bronze, amb el text següent: “Tona Ciutat Pubilla de la Sardana 1978”. </span></span></span></p> <p>Al peu del monument hi ha un pedró amb la inscripció 'A Gurri', dedicat a l'escultor neoclàssic català fill de Tona, Salvador Gurri (1749-1819).</p> 08283-177 Encreuament dels carrers Sant Andreu, Call i Nostra Senyora de Lourdes. <p><span><span><span>Aquesta escultura va ser un encàrrec </span></span></span>dels organitzadors del pubillatge,<span><span><span> per commemorar la proclamació de Tona “Ciutat Pubilla de la sardana”, l’any 1978. Es va inaugurar el 23 d’abril del mateix any, </span></span></span>al matí del dia de la celebració de la festa.<span><span><span> </span></span></span>La tarda d'aquell mateix dia Tona va rebre la visita <span><span><span>del president de la Generalitat Josep Tarradellas, que feia la seva primera visita a la comarca d’Osona després de 38 anys a l’exili.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa d’aquell dia és un dels actes més multitudinaris de la història contemporània de Tona. Va ser impulsada per l’Agrupació Sardanista de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra se li va encarregar a Josep Ricart i Maimir (1925-2020), escultor de llarga trajectòria, compromès amb les reivindicacions socials, i que es definia com un “artista social del poble”. El seu estil s'emmarca en un cert expressionisme simbolista inspirat en l'escultura centreeuropea de principis del segle XX.</span></span></span></p> 41.8503600,2.2271300 435843 4633451 1978 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97918-p1090760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97918-p1090761.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Josep Ricart i Maimir 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97919 Casa Jordà https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jorda XX <p><span><span><span>Casa aïllada amb annexos adossats. El cos principal presenta teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició d’aquesta façana es basa en tres eixos de simetria verticals que alineen totes les obertures, que són més petites en cada pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal principal s’obre amb un arc carpanell i una gran finestra a cada banda. Al segon pis les obertures són balcons amb <span lang='CA'><span><span>barana de forja complexa i treballada en volum, decorada amb motius florals. Les obertures del pis superior són més petites i quadrades, sota de l’obertura de la finestra central es pot llegir la inscripció <em>“Jose Jorda. Año 1914”. </em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El parament és de paredat comú de pedra irregular amb morter, cal remarcar l’ús del maó com element decoratiu a les cantoneres i sobretot per emmarcar totes les obertures utilitzant l’aparell a trencajunt de pla, produint formes serrades verticalment. Dues faixes horitzontals divideixen la façana. La part superior de la façana es tanca amb un ràfec de peces ceràmiques col·locades de diferent manera provocant un ritme en la volada de l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la resta de la casa cal destacar la façana sud, que a nivell del primer pis té una galeria amb tres obertures dibuixades amb arcs apuntats que neixen d’impostes, tot fet material ceràmic.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-178 c. Antoni Figueras, 83 41.8497300,2.2307200 436140 4633378 1914 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97919-p1090800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97919-p1090802.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97920 Fàbrica tèxtil Estabanell i Pahisa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-estabanell-i-pahisa <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX Les instal·lacions resten tancades amb signes incipients de degradació. <p><span><span><span>Aquest conjunt arquitectònic consta de cinc naus adossades i un habitatge exempt, organitzats de manera que formen una composició harmònica. Les tres naus principals configuren una planta en forma de “U”, mentre que les altres tres es disposen paral·lelament dins del perímetre de la mateixa forma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les naus, de planta rectangular, es caracteritzen per teulades a dues vessants. Les façanes laterals que donen a l’exterior es distingeixen per les seves finestres amb arcs rebaixats, emmarcades per motllures decoratives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una alternança visual de naus d’amplades diferents: les més estretes, que integren els portals d’entrada, inclouen finestrals rectangulars a banda i banda, mentre que les naus més àmplies mostren finestres d’arc rebaixat amb motllures, complementades amb obertures addicionals rectangulars a la part superior. Destaca també un cos central que incorpora una porta amb una petita teuladeta, afegint un detall singular al conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de les façanes es remata amb una barbacana formada per biguetes, llates de fusta i maó ceràmic.</span></span></span></p> 08283-179 c. Dolors Fontserè, 13 <p><span><span><span>La fàbrica Estabanell i Pahisa es va construir l’any 1920 (tot i que hi ha ampliacions posteriors). Uns anys abans, l’any 1913, la mateixa empresa havia fet arribar l’electricitat al poble. Va ser la indústria més important del poble durant molt de temps. Es dedicava al teixit de cotó i donava feina majoritàriament a dones, del poble i de l’entorn. En moments de màxim esplendor de la fàbrica, va ocupar 176 persones. Només als despatxos, els contramestres i alguns teixidors eren homes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'empresa Estabanell, coneguda popularment com 'La Fàbrica', tenia la factoria més gran a Centelles, i van ser les vagues del 1919 i 1920 les que va afavorir que es potenciés la de Tona (IPEC).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil, la manca de matèria prima va fer que reduís un 70% la producció, que es dedicava a produir roba militar. L’empresa va ser col·lectivitzada i va haver repressió primer sobre les persones d’ideologia dretana, i durant el franquisme sobre les persones que s’havien mantingut fidels a la República, amb acomiadaments i penes de presó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La reconversió a taller de confecció no va salvar l’empresa víctima de la crisi del tèxtil català, que va tancar els anys noranta del segle XX (Memorial democràtic).</span></span></span></p> 41.8488000,2.2302100 436097 4633275 1920 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97920-p1090792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97920-p1090788.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 46 1.2 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97921 Fons d'imatges de Tona del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-tona-del-centre-excursionista-de-catalunya XX <p><span><span><span>L’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Tona. Es tracta de 217 imatges de temàtiques ben variades: imatges de famílies, monuments, masies, gent de diferents oficis, paisatges naturals i humans de Tona, etc. Els autors, les dates en què es van fer, la tècnica fotogràfica i la quantitat d’imatges són diverses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació, es resumeix el llistat d’autors amb la data en què van viure i el nombre d’imatges que es conserven digitalitzades: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume Biosca i Juvé, 1875-1945 (34)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ignasi Canals i Tarrats, 1896-1986 (33)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antoni Gallardo i Garriga, 1889-1943 (28)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Danés i Torras, 1891-1955 (22)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Germà Garcia i Fernàndez, 1942- (20)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ramon Batlles Santasmasas, (11)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Salvany i Blanch, 1866-1929 (6)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Òscar Torras i Buxeda, 1890-1975 (6)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ricard Martí i Albero, (4)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Manuel Genovart i Boixet, 1895-1980 (3)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Associació festival internacional de música de Cantonigròs (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Borràs (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Manuel Cazador i López, 1874-1956 (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Duch (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Illa, (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Massot i Palmes, 1880-19?? (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Emili Pellicer i Boulanger, m. 1957 (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Núria Romeu, (1)</span></span></span></p> 08283-180 c. Gran Capità, 2 08034 Barcelona 41.8500100,2.2291200 436008 4633410 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97921-sant-andreu-castell.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97921-fontordera.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Les còpies d’imatges estan permeses amb finalitat d'estudi o recerca, citant l'autor i la font: 'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya'. Per a qualsevol altre ús o adquisició cal adreçar-se a arxiufotografic@cec.cat. La gestió de drets està sota llicència Creative Commons 98 55 3.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97922 Fons d'imatges de l’Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-nacional-de-catalunya XX <p><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Tona. Es tracta de 102 fotografies d’una amplíssima varietat temàtica.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els autors de les imatges i el nombre de fotografies de cadascun d’ells són aquests (nom de l’autor – nombre d’imatges): Agustí Duran i Sanpere, 34; Pere Català i Roca, 18; Montserrat Sagarra, 16; Josep Maria Sagarra i Plana, 13; Gabriel Roig i Font, 8; Joan Roig i Font, 8; Camplá 3; Joaquim Gomis i Serdañons 3; Josep Anton Gomis i Perales, 2; Jordi Todó, 2; Albert Aymà, 1; Pérez Molinos 1.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les dates de la col·lecció, 12 fotografies són de 1910-1919; 48 són de 1920-1929; 2 de 1930-1939; 4 de 1940-1949; 16 de 1950-1959; 11 de 1970-1979; 7 de 1980-1989; i 2 de 2000-2009.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica i els suports fotogràfics són diversos. </span></span></span></p> 08283-181 Carrer de Jaume I, 33-51 08195 Sant Cugat del Vallès 41.8500100,2.2291200 436008 4633410 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97922-anc535557395748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97922-anc960713903870.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i la seva procedència. 98 55 3.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97923 Fons d'imatges de l’Arxiu Comarcal d’Osona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal-dosona XX LLEI 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i gestió de documents. <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal d’Osona conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Tona. Es tracta d’11 fotografies que recullen entre d’altres, aquestes temàtiques definides pel descriptor de l’arxiu (temàtica i nombre d’imatges): balnearis 2, pobles 2, altars 1, edificis 1,festa de Sant Cristòfol 1, pous 1, retrat 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’autor de la majoria d’imatges és el Josep Palmarola, es tracta d’originals en blanc i negre en placa de vidre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les dates de la col·lecció, 4 fotografies són de 1917; 2 són de 1918; 2 de 1919; i 1 de 1926.</span></span></span></span></p> 08283-182 C/ de l'Era d'en Sellés 6 08500 Vic (Osona) 41.8500100,2.2291200 436008 4633410 08283 Tona Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i la seva procedència. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97924 Fons documental de l’Arxiu Comarcal d’Osona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-dosona XX <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal d’Osona conserva una sèrie de produccions impreses molt destacades relacionades amb Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de 448 unitats que recullen una temàtica àmplia i variada, on sobresurten les publicacions que anuncien les obres de teatre i la Festa Major de la vila. Altres temàtiques que destaquen són esdeveniments relacionats amb els balls, aplecs, festivitats religioses, aplecs de la sardana, futbol, concerts, Guerra Civil Espanyola, Pasqua, balls i danses tradicionals, Nadal, festes, música, i una llarg llistat temàtic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les dates de la documentació, 34 documents són dels anys 1920-1929; 77 dels anys 1930-1939; 299 dels anys 1940-1949; 31 dels anys 1950-1959; i 31 dels anys 1960-1969.</span></span></span></span></p> 08283-183 c. de l'Era d'en Sellés 6, 08500 Vic 41.8500100,2.2291200 436008 4633410 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97924-ball.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97924-bandol.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Fons Pietx Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i la seva procedència. 98 56 3.2 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97925 Fons documental sobre Tona a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sobre-tona-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic <p> </p> <p> </p> <p><span><span><span>L’Arxiu Episcopal de Vic conserva diverses sèries documentals relacionats amb temàtiques diferents associades amb la Història de Tona. L’Arxiu recull la documentació de les visites pastorals a Sant Andreu de Tona entres els anys 1331 i 1830. Es tracta de 103 visites realitzades entre aquests anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc destaca la documentació recopilada de diferents arxius on apareix informació històrica sobre diferents masos de Tona. Es tracta de 36 unitats documentals datades entre el segle X i el segle XIX. A continuació es citen els documents seguint la numeració dels l'arxius, pel títol, les dates i les unitats documentals o volums que comprenen : </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>2.171. Arxiu Parroquial de Sant Andreu de TONA, </strong></span></span></span><span><span><span>1219-1900, </span></span></span><span><span><span>6 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span>4.1. Arxiu Capitular de Vic<br /> <strong>4.1.16.07.04. Comú del Capítol. Masos. Mas Pratgibert de Tona </strong></span></span></span><span><span><span>1600-1700,1 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> <strong>5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona), </strong></span></span></span><span><span><span>300-1900,</span></span></span><span><span><span>7 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.9. Casanova de l'Aguilar de Tona </strong></span></span></span><span><span><span>1706 </span></span></span><span><span><span>1 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.39.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona,</strong></span></span></span><span><span><span>1301-1948,</span></span></span><span><span><span>42 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.39.50.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona. Vila de Tona,</strong></span></span></span><span><span><span>1198-1818, </span></span></span><span><span><span>6 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.51. Vendrell de Tona. </strong></span></span></span><span><span><span>1609-1900, </span></span></span><span><span><span>19 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.52. Vila de Tona,</strong></span></span></span><span><span><span>1195-1900, 6UD</span></span></span></p> <p>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada</p> <p><span><span><span><strong>9.1.03.01.13. Escrivanies de cúries i associacions. Escrivanies de cúries jurisdiccionals. Cúria del terme de Tona, </strong></span></span></span><span><span><span>1401-1599, </span></span></span><span><span><span>4 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span>1.1. Mensa Episcopal<br /> 1.1.02.01.03.02. Govern de la diòcesi. Administració General. Provisió de càrrecs. Concursos a beneficis curats<br /> <strong>[Concurs per a la provisió de les esglésies parroquials de Sant Martí de Viladrau, Santa Maria de Seva, Santa Maria d'Igualada, Sant Andreu de Tona, Santa Eugènia de Relat, sagristia de Sant Joan de les Abadesses, Santa Maria de Gàver i Sant Martí de Sobremunt],</strong></span></span></span><span><span><span>1783-1784 </span></span></span></p> <p><span><span><span>1.1. Mensa Episcopal<br /> 1.1.03.01.10. Baronies de la Mitra. Administració general de les Baronies. Plets.<strong>[Resolució de conflictes del terme de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1803</span></span></span></p> <p><span><span><span>1.1. Mensa Episcopal<br /> 1.1.03.11. Baronies de la Mitra. Pergamins <strong>Riuprimer, Sentfores, Aguilar, Tona, </strong></span></span></span><span><span><span>0952-1606,</span></span></span><span><span><span>126 pergamins</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.46. Arxiu Parroquial de COLLSUSPINA<br /> 2.46.51. Baptismes<br /> <strong>Llibre de Batismes de la Iglésia de santa Maria del Socós de Collsespina filial de Balenyà y Tona que·s comensa lo dia 13 Abril de 1828, </strong></span></span></span><span><span><span>1828-1856, </span></span></span><span><span><span>59 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.61. Arxiu Parroquial de Sant Cugat de GAVADONS<br /> 2.61.62. llevadors de rendes<br /> <strong>Llevador de pensions de censals, censos y altres annuals corresponsions que·s fan â las iglésias de Sant Andreu de Tona y Sant Cugat de Gavadons, fet any 1757 per mi Joseph Rocafort y Sorts prevere rector de dita parroquial iglésia de Tona, </strong></span></span></span><span><span><span>1757-1785, </span></span></span><span><span><span>146 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.61. Arxiu Parroquial de Sant Cugat de GAVADONS<br /> 2.61.75. Vària notarial<br /> <strong>[Recull de compres de peces de terra fetes per Pere Estavanell, del mas Estavanell de Tona i el seu fill Rafel], </strong></span></span></span><span><span><span>1626-1629, </span></span></span><span><span><span>1 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>4.1. Arxiu Capitular de Vic<br /> 4.1.01. Seu vacant i jurisdicció<br /> <strong>[Conveni de Tona entre el rei Pere III i el Comte de Cabrera], </strong></span></span></span><span><span><span>1356</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.1. Arxiu del Capbreu<br /> 5.1.26. Persones<br /> <strong>[Rebuts del Doctor Josep Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1745-1771, </span></span></span><span><span><span>56 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona)<br /> <strong>Rúbrica de documents de la casa de Vilamajor de Tona, i masos a ella units,</strong></span></span></span><span><span><span>1701-1800, 132 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona)<br /> <strong>[Papers relacionats amb el mas Vilamajor de Tona, i mas Estrada, i varis], </strong></span></span></span><span><span><span>800-1900, </span></span></span><span><span><span>22 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona)<br /> <strong>[Executòria del plet dels Administradors de la Pietat sobre els delmes del mas Vilamajor de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1820, </span></span></span><span><span><span>72 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.16.02. Beneficis, distribucions, residències, llevadors. Documents i llevadors de beneficis<br /> <strong>[Papers del benefici de Sant Andreu fundat per Andreu Baldrons àlias Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1201-1800, </span></span></span><span><span><span>100 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.16.02. Beneficis, distribucions, residències, llevadors. Documents i llevadors de beneficis<br /> <strong>[Papers i llevadors del benefici de Sant Andreu fundat a la Seu de Vic per Andreu Baldrons àlias Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1601-1900,</span></span></span><span><span><span>126 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.18.02. Documents descontextualitzats. Sèries curtes<br /> <strong>[Contribució territorial de Malla, Tona, i Muntanyola], </strong></span></span></span><span><span><span>1801-1900, </span></span></span><span><span><span>30 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6.39.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona<br /> 6.39.50.06. Varis<br /> <strong>[Comptes municipals de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1720-1824, </span></span></span><span><span><span>300 p.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6.39.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona<br /> 6.39.50.06. Varis<br /> <strong>[Notes sobre la construcció de la nova parròquia de Tona],</strong></span></span></span><span><span><span>1792-1845, </span></span></span><span><span><span>100 p.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6.51. Vendrell de Tona<br /> 6.51.01. Actes del patrimoni<br /> <strong>[Fundacions de beneficis de la Seu de Barcelona per Guillem Vendrell, prevere de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1701-1800, 12 </span></span></span></p> <p><span><span><span>6.51. Vendrell de Tona<br /> 6.51.05. Documentació d'interès familiar<br /> <strong>Llibre de copias dels actes de la casa del Vendrell de Tona, qual casa antiguament se anomenava Vendrell de Sobre-roca de la parròquia de Tona, compost per Mariano Vendrell clergue en lo any 1752,</strong></span></span></span><span><span><span>1752, </span></span></span><span><span><span>15</span></span></span></p> <p><span><span><span>7.24. Felip Vall Verdaguer<br /> 7.24.06. Vària<br /> <strong>[Diari d'excavacions del castell de Tona i altres documents], 1</strong></span></span></span><span><span><span>934-1943, </span></span></span><span><span><span>8</span></span></span></p> <p><span><span><span>7.24. Felip Vall Verdaguer<br /> 7.24.06. Vària<br /> <strong>[Genealogia de la família Susany de Tona],</strong></span></span></span><span><span><span>1990,</span></span></span><span><span><span>6</span></span></span></p> <p><span><span><span>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada<br /> 9.1.03.01.13. Escrivanies de cúries i associacions. Escrivanies de cúries jurisdiccionals. Cúria del terme de Tona<br /> <strong>[Cúria del castell i terme de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1590-1594 </span></span></span><span><span><span>f. 19-26v, 27v-30</span></span></span></p> <p><span><span><span>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada<br /> 9.1.03.01.22.01.10. Escrivanies de cúries i associacions. Escrivanies de cúries jurisdiccionals. Capbreus i registres de capbrevació. Capbreus. Altres jurisdiccions<br /> <strong>[Capbreu de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1386-1387, </span></span></span><span><span><span>13 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada<br /> 9.1.04.01.09. Notaries foranes. Notaries Foranes (I). Altres notaries<br /> <strong>[Manual notarial de la parròquia de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1502-1505, 1</span></span></span><span><span><span>00 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>10.1. Arxiu de la Vegueria de Vic<br /> 10.1.01.02.01.03. Vegueria d'Osona i Corregiment de Vic. Administració judicial. Incoació. Detencions<br /> <strong>[Registres de captures adreçats a Vic, Tona, la Vola i Curull, Olost, Sant Agustí de Lluçanès i Oristà],</strong></span></span></span><span><span><span>1848/01/-1848/12/, </span></span></span><span><span><span>300] f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>10.1.53. Arxiu de la Vegueria de Vic. Comtat d'Osona<br /> 10.1.53.02. Registres específics de termes<br /> <strong>Sant Sadurní y Espinelbas, Tona / Spinelbas, Orís, Thona, Sant Berthomeu / Registra del terme de Sant Sedorní de Ozormort y Sant Vicens de Spinelbas, </strong></span></span></span><span><span><span>1684/03/-1715/03/, </span></span></span><span><span><span>300 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>10.1.54. Arxiu de la Vegueria de Vic. Altres baronies<br /> 10.1.54.<strong>Tona / Regestrum curiae termini Sancti Andree de Thona, diocesis Vicensis, factum per Joannem Vila, apostolica et ergia auctoritatibus notarium publicum civem Vicensem ac curiae honorabilis baiuli dicti termini de Thona senior </strong></span></span></span><span><span><span>1634-1672, 1</span></span></span><span><span><span>50 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I per últim cal citar, en relació a la Parròquia de Sant Andreu, el llibre d’obra (cobraments) de l’església de Tona en tres períodes del segle XIX (1806-1811), (1814) i 1814-1828); així com un volum del segle XVIII de censals i capbreus parroquials o documents similars. També un llibre notarial: regestes de pergamins Mas Font, 1219-1622.</span></span></span></p> 08283-184 Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic <p>No hi ha una data específica de creació de l’Arxiu. El mateix funcionament de l’administració diocesana i de l’administració de la catedral a partir de la restauració de la diòcesi el 886 és el que dona lloc a l’existència del fons originari.</p> <p>La ingent documentació que actualment atresora l’Arxiu Episcopal de Vic és el resultat d’un gran projecte que va tirar endavant el seu arxiver i director entre el 1942 i el 1978, Eduard Junyent. A ell es deu la iniciativa d’unir en una sola institució arxivística l’arxiu del bisbe de Vic (o arxiu de la Mensa Episcopal) i l’arxiu de la catedral de Vic (o Arxiu Capitular de Vic, inclòs tot l’arxiu notarial de les escrivanies eclesiàstiques o Arxiu de la Cúria Fumada). A partir d’aquest primer nucli, Junyent hi va aplegar altres arxius eclesiàstics de Vic i de tot el bisbat (arxiu dels beneficiats de la Pietat, arxius parroquials), alhora que l’Arxiu Episcopal esdevenia també l’arxiu històric custodi del districte notarial de Vic i ingressava en els seus fons tot l’arxiu de la Vegueria. Al mateix temps, iniciava l’ingrés d’arxius patrimonials de masies i fons personals (com ara el del pintor tonenc Felip Vall). Aquesta és la raó per la qual en l’actualitat l’arxiu contingui molta documentació referent a Tona, de moltes procedències diferents.</p> 41.8500100,2.2291200 436008 4633410 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97925-llibre-actes.jpg Legal Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 56 3.2 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97926 El Garet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garet-1 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24408'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/2Hy6w'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XVI <p><span><span><span>L’edifici corresponent al mas original és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana, amb planta baixa i pis. Són visibles el gran portal adovellat (amb la data de 1571 i el nom de la casa), i al pis superior un gran finestral amb pedra treballada i motllurada. La resta d’obertures presenten unes dimensions més reduïdes, i de tipologia similar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a aquest volum principal, un cos rectangular de grans dimensions, amb una planta més que l’anterior, que correspon a una ampliació del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt està arrebossat i pintat amb un mateix to que li atorga una aparença unificada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, diferents coberts i corts destinats a usos agrícoles i ramaders, construïts i reformats en diferents moments, i amb diferents materials. Davant del cos més recent hi ha un pou. Els graons que situen el portal d’entrada a un nivell inferior, servien per pujar a cavall. Just al costat, hi havia la lliça de la casa, avui desapareguda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al conjunt s’hi accedeix a través d’un portal i tanca exterior, que condueix a una zona enjardinada i d’esbarjo davant dels edificis. </span></span></span></p> 08283-185 <p><span><span><span>L’any 1515 s’esmenta l’Hostal d’en Taravau, i anys més tard, al 1553, s’anomena Hostal Nou d’en Miquel Garet. La data que hi ha a la llinda del portal d’entrada pot correspondre a una reforma corresponent als nous usos de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal d'en Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls són masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, abans que el centre de Tona es traslladés definitivament al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p> 41.8695448,2.2323267 436293 4635576 1571 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09057.jpg Física Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Antigament, també era conegut com Hostal d’en Taravau. Actualment, els propietaris actuals del mas regenten la Granja de Formatges Mas el Garet, a pocs metres de l’habitatge. 119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97927 Corominons de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/corominons-de-la-creu <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 308-311.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24404'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/tkgM0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> XVI-XVII <p><span><span><span>Edifici totalment reformat, de planta basilical quadrada, amb el característic cos central més elevat. La coberta és a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis i un espai golfes a la crugia central. Amb anterioritat a la reforma més recent, hi havia una lliça amb empedrat i un espai destinat a animals i algun cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La disposició de les obertures a les façanes és totalment simètrica, amb finestres de testera recta, i pedra escairada. Les obertures del pis golfes són a mode de galeria d’arc de mig punt. Destaca el gran portal adovellat amb escut i data de 1556. </span></span></span></p> 08283-186 <p><span><span><span>El mas havia estat en els seus orígens medievals botiga de queviures i posteriorment hostal, </span></span></span>que el Comú de Tona tenia dret a arrendar i en tenia la tutela. Per això, <span><span><span>la dovella central del portal adovellat té l’escut de Tona. Estava ubicat en un lloc estratègic, en la bifurcació del camí ral que anava de Vic a Barcelona, i a Manresa i Moià. P</span></span></span>rop del lloc hi havia una creu, avui desapareguda que assenyalava aquesta cruïlla.</p> <p>Existent des d'abans del 1365, en els seus orígens era conegut com la Vendaria (que en català medieval vol dir 'botiga') <span><span><span>o hostaleria de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona llinda a la façana de ponent, marca una nova data, l’any 1617, que podria tractar-se d’una reforma, coincidint en un moment de canvi, quan el mas passa a anomenar-se Corominons de la Creu, </span></span></span>moment en què la família Corominons passen a ser els propietaris.</p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls eren masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, poc abans que el centre de Tona es consolidés al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p> <p>La darrera remodelació del mas es va fer als anys 1990, arran de la instal·lació de la fàbrica de pinsos en terres de la finca. La casa del mas es va transformar en el centre d'una hípica. Aleshores, es van modificar els pendents de les teulades, i s'obriren noves finestres.</p> 41.8640000,2.2314100 436212 4634962 1556/1617 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-906.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Cultural BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com La Vendaria fins que, ben entrat el segle XVII, va passar a anomenar-se Corominons. La masia avui dia està emplaçada dins el recinte de la fàbrica de pinsos Baucells, actuals propietaris. 94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97928 Hostal d’en Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-den-valls <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24438'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></p> <p><a href='https://tuit.cat/u42b0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> XVII <p><span><span><span>Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana. El ràfec té unes singulars imbricacions de caps de teula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, amb el gran portal adovellat, està encarada a l’oest, i hi té adossat un pou dins un petit cobert. Un gran portal adovellat fa d'accés principal a l'edifici, amb un escudet molt desgastat. La façana és simètrica tot i que són visibles diferents fases de reformes. Les obertures són de secció rectangular, de llinda plana, i el gran finestral que correspon a l’estança principal del primer pis presenta un ampit de pedra motllurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al camí paral·lel a la C-17, està reforçada amb contraforts i presenta obertures de dimensions més reduïdes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior hi ha coberts d’ús agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, la masia està envoltada per una tanca metàl·lica </span>que en alguns punts fa impossible veure tot el conjunt.</span></span></span></p> 08283-187 <p><span><span><span>La masia surt documentada l’any 1628 com a hostal situat a peu del camí ral, de Barcelona a Vic, entre altres indrets amb aquesta funció com Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII, però, els hostals, les botigues i carnisseries ja es començaven a ubicar al que es convertiria en el nou centre de Tona, el Carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La dovella central del portal d’entrada té un escudet del tot esborrat, però a la llinda de la finestra que trobem a mà dreta respecte a aquesta obertura hi ha una data, la del 1668. És possible que correspongui a una fase de reformes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls foren masies bastides en un mateix període i ubicades estratègicament al voltant del camí ral de Barcelona a Vic. </span></span></span></p> 41.8738700,2.2363900 436635 4636054 1628/1668 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1443.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97929 Can Queu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-queu <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 319.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24429'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XIV - XVIII <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i carener paral·lel a la façana. Aparentment, una reforma recent ha modificat l’aspecte exterior del conjunt, i el seu entorn ha anat canviant a causa de la construcció de les xarxes de comunicació. La façana encarada a ponent presenta obertures senzilles, de secció rectangular, i llinda de fusta, i paredat de pedra vista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons una imatge recollida al llibre de <em>L'Abans, Recull Gràfic de Tona </em>(PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011: 319), de l'any 1970, l’edifici presentava obertures de testera recta amb carreus de pedra escairada reforçant les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la casa, hi ha coberts que corresponen a antics pallers i corts, reformats amb materials moderns d’obra vista. </span></span></span></p> 08283-188 Nord-est del terme de Tona. El Verinal. <p><span><span><span>El primer document on surt documentat és una venda de l’any 1346, esmentat com a mas Vendrell. </span></span></span>Els seus estadants eren pagesos de remença i fins llavors el mas havia estat una possessió dels Santaeugènia, castlans del castell de Tona.</p> <p><span><span><span>Més endavant, va ser adquirit pel mas Planell. </span></span></span></p> 41.8646072,2.2367152 436653 4635026 1346 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-historica.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Conegut també com el Vendrell de Baix. L’accés a la masia no ha estat possible, i les tanques exteriors impedien una bona visualització del conjunt. Tot i així, s’observa clarament una reforma i modificació del conjunt i entorn. 94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97930 Can Cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-1 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46224'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada a migdia. Presenta una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. <span lang='CA'><span>Consta de planta baixa, primer pis i espai sota les golfes. La façana principal és senzilla, amb obertures de petites dimensions i de testera recta, sense ornamentacions, i amb algun brancal de pedra. A la llinda de la porta d’entrada veiem la data de 1817, de la última reforma. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca la diferència respecte la façana de ponent, reformada amb paredat de pedra vista combinat amb l’ús del maó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant de l’edificació principal hi ha antics coberts i corts. </span></span></span></span></span></p> 08283-189 Nord-oest de Tona. <p>Es tracta d'un dels masos tradicionals del terme de Tona, d'origen medieval. Antigament era conegut amb el nom de mas Segalers de Baix. El seu origen és anterior al segle XIV.</p> 41.8622800,2.2272100 435861 4634774 1817 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97930-821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97930-822.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Mas anomenat antigament Segalers de Baix. 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97931 Can Xic de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic-de-la-font <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX Masia en procés de reformes, accés restringit. <p><span><span><span>El conjunt actual està en reformes i l’accés és restringit. L’aspecte de la masia ha canviat substancialment respecte el que tenia abans de la reforma. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat actual de l’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a doble vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana. Les façanes sud i est s’organitzen en eixos verticals simètrics, en els quals les obertures són de testera recta amb brancals i llinda de pedra escairada. El paredat és de pedra vista. Aquest cos principal hi té adossat al seu costat sud-est un volum annex de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta amb les mateixes característiques que l’edifici principal, i arrebossat exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu estat originari, l’edifici principal tenia un paredat mixt amb tàpia i pedra a les cantonades, amb el sistema del tapial vist. Les façanes no eren simètriques, i les obertures irregulars. L’antic cobert adossat, de tàpia i totxo, tenia obertures diverses, i una escala exterior que avui ha desaparegut. </span></span></span></p> 08283-190 Nord-oest de Tona 41.8611100,2.2293500 436038 4634643 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-892.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97932 Goigs a llaor de Sant Miquel arcàngel venerat a l'ermita de Sant Miquel de Vilageriu. https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-miquel-arcangel-venerat-a-lermita-de-sant-miquel-de-vilageriu XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa l’Arcàngel Sant Miquel. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edició consultada és de 1981, es tracta d’una reedició per commemorar el centenari del naixement de Mn Joan Colom i Grau (1905-2005). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>Per l'amor amb què us bastia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>aquest temple un bon fidel:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>A tota hora —nit i dia—</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>protegiu-nos, Sant Miquel</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Fa mil anys que s'aixecava</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>a la vil·la de Geriu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La volta del cel que blava!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El foc de l'amor, que viu!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quina joia a la masia!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Per a Tona quin estel!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quan arribi la nostra hora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>l'hora trista de la mort,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>sigueu a la nostra vora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>conduïu-nos cap al Port.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Sigueu nostre empar i guia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i deixeu-nos entrar al Cel.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-191 Sud del municipi, al Pla de Vilageliu, al costat del Mas del mateix nom. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p> 41.8611100,2.2293500 436038 4634643 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97932-miquel-tona.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119 62 4.4 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97933 La Coma https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-8 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24402'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> XVI <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada a ponent. Presenta una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i primer pis, i la seva estructura respon a l’arquitectura clàssica de les masies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La darrera reforma presenta un arrebossat a la façana principal, amb rejuntat de pedres amb calç natural, que cobreix el paredat original, format de pedra irregular revestida amb morter. D’aquesta façana en destaca el portal dovellat de mig punt i la finestra del primer pis amb pedra escairada i ampit motllurat, que conformen l’eix vertical central. Un escut a la clau de la dovella central del portal permet datar aquesta masia a l'any 1590.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té diversos adossats i coberts que responen a usos agrícoles i ramaders, alguns dels quals són granges modernes fetes amb totxana. </span></span></span></p> 08283-192 Tocant a la Granja Costa. <p><span><span><span>La masia es troba situada molt propera a la bifurcació del camí ral de Vic a Barcelona i a Manresa, i per tant a tocar de l’antic mas anomenat Venderia i posteriorment Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p>Es tracta d'un mas d'origen medieval. L'hereu ja apareix al segle XIV entre els caps de casa del terme de Tona.</p> <p>L'edifici actual és fruit d'una reedificació del 1590.</p> 41.8653882,2.2339932 436427 4635114 1590 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97933-913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97933-912.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L’accés a la masia està restringit, presenta una tanca al seu voltant, i no ha estat possible visualitzar-la en tot el seu conjunt. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97934 La Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-10 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 313.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p> </p> XVI-XVII <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i coberta a doble vessant i el carener paral·lela a la façana. El paredat és d’aparell irregular amb pedra i les cantonades amb blocs escairats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal, encarada a ponent, en destaquen dues obertures principals, un portal adovellat i una finestra amb muntants de pedra, amb ornamentacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té annexos per a ús agrícola, que han estat reformats al llarg dels anys, amb materials com el totxo.</span></span></span></p> 08283-193 Torrent de la Ferreria, prop del Balneari Ullastres. <p>Es tracta d'un mas d'origen medieval, un dels més antics de Tona, documentat ja en els segles XIII i XIV. </p> <p>Era una propietat del monestir de Santa Maria de l'Estany. Els seus hereus eren pagesos de remença d'aquest monestir, fins el 1373, quan es van redimir i van esdevenir pagesos lliures.</p> <p><span><span><span>L’any 1524 els propietaris del mas Riera varen cedir a Antoni de Corominons els censos i domini directe de la Vendaria i les seves terres. A partir del segle XVII el mas es va començar a vendre terres per pagar deutes.</span></span></span></p> <p> </p> 41.8609716,2.2342369 436444 4634624 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1433.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El mas pren el nom del riu proper o riera de Tona o de la Ferreria. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97935 Ca l'Agnès https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagnes-0 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>L’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La façana principal està encarada a migdia, i la coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'una masia senzilla, amb obertures de petites dimensions i sense ornamentacions destacables. Hi té adossat un segon volum per la cara de tramuntana fet amb totxo, sense arrebossar, que està destinat a usos agrícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Separat de les edificacions principals, i a la banda de llevant, hi ha un gran cobert de dues plantes, i altres espais per a animals i altres usos agrícoles. </span></span></span></p> 08283-194 41.8421200,2.2211500 435338 4632540 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1553.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Popularment és coneguda com a ca l'Anès. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97936 Can Pinel https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinel <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i façana encarada a migdia. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació senzilla, amb obertures de petites dimensions i sense ornamentacions. Hi té adossat un cos a la cara de ponent fet amb totxo, sense arrebossar, destinat a usos agrícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Envoltant la masia, a la banda de ponent, hi ha coberts construïts amb posterioritat, i amb usos relacionats amb l'oci i l'esbarjo. </span></span></span></p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per una zona enjardinada. </p> 08283-195 41.8427700,2.2161500 434924 4632616 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1573.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97943 Can Cucut https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucut-0 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24405'><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XIX - XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un volum principal amb planta baixa, pis i golfes, i davant una eixida. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, que està encarada a migdia. Hi té adossat un cos de planta baixa i una galeria al primer pis a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt va ser restaurat durant la primera quinzena del segle XXI, sense que es tingui coneixement de què es va conservar de l’edificació originària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal en destaca el portal amb arc escarser al capdamunt del qual hi ha un medalló amb la imatge d’un Sagrat Cor, en baix relleu. Damunt, un balcó amb llosa de formigó, i dues obertures en forma de galeria del pis superior. Les decoracions són minses en tots els casos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, hi ha un annex amb funcions de garatge i coberts per a usos agrícoles. </span></span></span></p> 08283-196 <p><span><span><span>Edifici que es va construir entre finals del segle XIX i inicis del XX, durant l’etapa de creixement urbanístic impulsat per l’explotació de les aigües </span></span></span>mineromedicinals i l’arribada d’estiuejants.</p> 41.8671700,2.2379200 436755 4635309 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-834.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97948 Can Viloi https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viloi <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Habitatge doble entre mitgeres d’estructura tradicional, de dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb dos eixos clarament definits, només trencats per una petita finestra de la segona planta i la porta d’accés als pisos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa té dos locals, amb una obertura cada un d’ells situat en els eixos de composició, i la porta als pisos. Destaca un sòcol i els brancals de totes les portes de granit de color gris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Totes les obertures del primer i segon pis són balcons, més petits al segon pis, exceptuant la finestra comentada. Les llosanes són de formigó i només una del primer pis és motllurada. Les baranes del primer pis són diferents entre elles, de forja i motius geomètrics. Les del pis superior són de barrots simples.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb ràfec de biguetes i llates i rajol ceràmic. </span></span></span></span></span></p> 08283-197 c. Major, 59 <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1922, Micaela Martí Sellarès va demanar permís per blanquejar la façana, modificar una finestra i reparar la coberta tot canviant la cornisa. Dos anys més tard, va tornar a demanar permís per transformar una finestra en portal. Segurament va ser el moment en què es va obrir el portal de veïns de la planta baixa, per poder independitzar l’escala de veïns, i així poder llogar habitacions o habitatges, durant la gran arribada de turistes pel boom dels balnearis </span></span>(ROVIRA, 2023). </span></span></span></span></p> 41.8522500,2.2286200 435968 4633660 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97948-p1100241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97948-p1100242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97948-p1100244.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració de l'Anna Rovira la seva composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97949 Can Benet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-4 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVIII, XIX, XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Habitatge doble entre mitgeres d’estructura tradicional, de tres crugies. La coberta és de teula àrab en dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb tres eixos clarament definits que les modificacions de la planta baixa han trencat. Aquesta planta presenta als extrems les portes d’accés a les plantes superiors, un portal original d’arc rebaixat i una entrada més gran que funciona com a local comercial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Totes les obertures del primer i segon pis són balcons, més petits al segon pis. A la planta primera un balcó corregut agrupa les tres obertures, amb la llosana de formigó i motllurada. La barana és de forja treballada en volum amb formes sinuoses, dues franges paral·leles recorren la balconada amb decoració floral. Destaquen les línies decoratives que emmarquen les obertures, fetes de ceràmica blava i verda. Els balcons del pis superior són individualitzats per cada obertura, amb llosanes de pedra i el mateix tipus de barana que el pis inferior. Les obertures estan emmarcades completament en un revestiment que imita blocs de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana presenta dues faixes horitzontals fetes amb maons al nivell de de les llosanes dels balcons, i la part superior es tanca amb una barbacana amb ràfec de biguetes de fusta i mosaic hidràulic amb motius escacats.</span></span></span></span></span></p> 08283-198 c. Major, 61-63 <p><span><span><span>El nom li ve haver estat casa pairal de la família Benet, una de les nissagues establertes al carrer de fa més segles, com a mínim des del segle XVII. D’aquesta família era Joan Benet Arqués, alcalde de Tona el 1904. Als baixos s'hi va obrir una botiga de queviures regentada per la mateixa família. El 1926, Joan Benet Arqués, va demanar permís per eixamplar finestres, enlluir la façana i col·locar canals (ROVIRA, 2023). </span></span></span></p> 41.8523400,2.2286400 435970 4633670 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97949-imagen2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97949-p1100226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97949-p1100227.jpg Legal Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d’Anna Rovira, la virtut d’aquest immoble és la de barrejar els vestigis de la composició de l’arquitectura tradicional d’una finca del s. XVII amb la qualitat artística dels detalls modernistes de principi de s. XX. És un testimoni de la transformació arquitectònica de principis del s. XX (ROVIRA, 2023). 105|119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97951 Petit turó de la capella de Sant Miquel de Vilageliu, codi C34 https://patrimonicultural.diba.cat/element/petit-turo-de-la-capella-de-sant-miquel-de-vilageliu-codi-c34 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 2570 m². Es tracta d’un petit turonet que forma part del conjunt de petites elevacions del terreny que separen el Pla de Carrereres i el Pla de Vilageliu. Destaca per la seva frondositat vegetativa, fet poc comú en la majoria de turons calcaris de Tona i pel grau de bona conservació en què es troba. La vegetació predominant és el Pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) de manera aïllada i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).<em> </em></span></span></span></p> 08283-200 Espai situat al sud-oest del terme municipal. 41.8388700,2.2073500 434189 4632190 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100330.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97952 Àrea natural del Surell, codi C35 https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-surell-codi-c35 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 80,59 ha de forma allargassada que s’estén d’est a oest. Es tracta d’una àrea forestal amb vegetació molt abundant, que tot i que no és climàcica, forma part de la configuració del paisatge tipus mosaic agroforestal que característica el municipi de Tona. A l’extrem oest, en una elevació del terreny afloren les margues grises característiques dels turons de Tona. En l’àrea forestal més a l’est, a l’alçada del Mas Surell i molt a prop d’una gran bassa d’aigua, hi ha una font natural: la font del Surell. A la part est la vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) i de forma dispersa apareix pi roig <em>(Pinus silvestris)</em> i l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>, </em>en l’estrat arbori i el tortellatge<em> (Viburnum lantana) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p> 08283-201 Espai situat al sud del terme municipal. Límit nord del Pla de Vilageliu 41.8411600,2.2143300 434771 4632439 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100300.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97953 Marge entre camps de Vilageliu, codi C37 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-vilageliu-codi-c37 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 14,99 ha. Es tracta d’una petita elevació de terrenys de forma allargassada amb abundant vegetació que fa de marge entre camps. La vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) de manera aïllada i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).<em> </em></span></span></span></p> 08283-202 Espai situat a l’extrem sud del municipi, al límit del terme amb Hostalets de Balenyà. 41.8371900,2.2129800 434655 4631999 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97953-p1100361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97953-p1100362.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97954 Can Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-9 <p><span><span><span><span lang='CA'>BAYÉS i FUSTER, A. (1881) </span><span>Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals</span><span lang='CA'>. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24407'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XVI -XVII - XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, encarada a llevant. Presenta planta baixa, pis i espai sota golfes. La façana principal és simètrica, i destaca l’eix central format per elements com el portal adovellat amb escut i data de 1566 (<span>IHS FONT 1566)</span>, i la finestra al damunt amb arc conopial i muntants de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca el baluard de tancament del conjunt amb una lliça que s’obre a través d’un portal de fusta amb teulada inclinada, construir posteriorment al cos de masia, segons una data de la llinda (1685). En aquesta banda s’alcen diferents coberts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de llevant hi ha una porta automatitzada que dona accés als vehicles i a la part posterior de l’edifici, hi ha un edifici d’usos agrícoles amb dues plantes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té una aparença renovada amb la darrera reforma. <span>La masia es va ampliar el 1904, seguint l'estructura original. </span></span></span></span></p> 08283-203 <p>Es tracta d'un mas que va sorgir al segle XVI al costat del camí ral, com altres masos propers, construïts o renovats en aquest mateix segle (la Ferreria, Corminons de la Creu).</p> <p><span><span><span>L’any 1874 es va descobrir per casualitat una deu d’aigües sulfuroses en terres del mas, en un indret molt proper, on poc després es construiria el balneari Ullastres. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). De fet, encara ara es conserva el pou de les aigües sulfuroses. </span></span></span></p> 41.8602325,2.2305142 436133 4634544 1566 - 1685 - 1904 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97954-842.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97954-843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97954-845.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Abans aquest mas s’anomenava can Font del Camí, ja que era proper al camí ral. 94|98|119|93 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97955 Capella de Sant Miquel de Vilageriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-de-vilageriu <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “<span><span>Las iglesias de la parroquia de Tona,</span></span>”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1972). <span><span>Sant Miquel de Vilageriu de la parroquia de Tona, “Full Diocesà”, Vic 10 de desembre de 1972.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1981). “<span><span>Inauguració de l’església restaurada romànica de Sant Miquel de Vilageriu”.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24446'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p> XII <p><span><span><span>Església aïllada entre camps de conreu que segueix els cànons arquitectònics del romànic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un edifici d'una sola nau rectangular capçada amb un absis semicircular a la part de llevant. La teulada de teules àrabs és a dues vessants amb el carener paral·lel al mur de migdia, on presenta la porta d’entrada dovellada sobre brancals de pedra i dues finestres. La resta de murs tenen una finestra i l’absis dues, totes elles de doble esqueixada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur de ponent suporta un campanar d’espadanya d’un ull. Exteriorment el parament és de carreus ben escairats i col·locats en fileres, sense ornamentació. Contràriament l'absis està decorat per arcuacions llombardes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior del temple la volta de canó és suportada per arcs torals de secció rectangular suportats per pilastres semicilíndriques adossades als murs laterals.</span></span></span></p> 08283-204 Sud del municipi, al Pla de Vilageliu, al costat del Mas del mateix nom. <p><span><span><span>Sant Miquel de Vilageriu és una de les moltes esglesioles situades prop dels masos que trobem a la plana de Vic, fet característic del temps de la repoblació altmedieval. Els grans propietaris solien aixecar capelles prop de les seves vil·les rurals, esglésies que gairebé tenien la categoria de parroquials; més endavant es varen refondre amb les més importants. La capella actual no és pas la primera que es va edificar en el mas Vilageriu, documentada des del 948, sinó una reedificació dels segles XI-XII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Sant Miquel i el lloc de Vilageriu apareixen documentats l’any 948, quan l’ardiaca Guadamir dictà el seu testament; entre altres coses, deixà la casa de Sant Miquel, que estava construïda a Vilageriu. Encara que l’any 1130 se la citi com a parròquia, no figura en cap de les llistes de parròquies dels segles XI-XV que es coneixen. En canvi, des del final del segle XII es trobava vinculada a la parroquial de Sant Andreu. Devia tenir unes funcions de tipus parroquial com la de Santa Maria del Barri, a causa de la situació enlairada dins de la parròquia de Sant Andreu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els senyors de Vilageriu foren els Rocafort, senyors d’aquest castell del Bages. El primer conegut és el levita Randulf, senyor de Rocafort, el qual havia comprat l’alou de Vilageriu al comte Ramon Borrell, segons fa constar en el seu testament del 1022, i que el deixà a un fill segon anomenat Sunyer. L’any 1050 es jurà sobre l’altar de sant Miquel de Vilageriu el testament de Sunyer Randulf, senyor dels castells d’Aguilar, al Bages i la Llavinera a Anoia, i propietari de l’alou de Vilageriu. A partir d’aquí es perden els patrons de l’església de Sant Miquel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els segles XIII i XIV la senyoria de Vilageriu passà per enllaços matrimonials a les a la família Oló i després al benefici de la capella de Sant Pere de Muntanyola. </span></span></span></p> <p>L'església primitiva documentada el 948 es degué substituir per una altra de romànica. Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i que fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. També degué sofrir algunes alteracions estructurals, com és apreciable a l’absis, i un abarrocament decoratiu de l’interior, modificacions en el portal i construcció d’un cor, obres portades a terme sobretot durant el segle XVIII (DD.AA, 1986). El 1809 els francesos van destruir el mas de Vilageriu i van profanar la capella de Sant Miquel. El primer es va refer ràpidament, i la capella va tornar a celebrar actes el 1821 (PLADEVALL, 1990), (LLEOPART, 2006). A partir del 1936 el temple es quedà sense culte (DD.AA, 1986). L'última restauració data del 1980, quan es va descobrir un mil·liari romà a la base de l'altar. S'ha associat a una via romana construïda en època republicana (segle II aC) que passava a prop seu (CC.AA.).</p> 41.8391700,2.2095300 434370 4632222 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97955-p1100309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97955-p1100311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97955-p1100314.jpg Legal Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós/Cultural BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) El topònim històric més correcte és Vilageriu, tot i que freqüentment s'ha utilitzat Vilageliu. 92|94|98|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97956 Can Rotlle https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rotlle <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span lang='CA'><span><span>Edifici reformat, mantenint la volumetria principal de planta quadrada, i les façanes totalment arrebossades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana, que està encarada a migdia. </span></span></span></p> 08283-205 <p><span lang='CA'><span><span>Mas situat a prop del jaciment arqueològic can Rotlle - Hostal d’en Valls, una zona d’expectativa arqueològica on s’hi varen documentar restes de l’antiga via romana que anava de Collsuspina a Vic, i posteriorment es va convertir en el camí ral.</span></span></span></p> 41.8737391,2.2341029 436445 4636041 2010 (reforma) 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97956-dsc09051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97956-dsc09052.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La casa es va reformar totalment al 2010. Sembla que una tempesta va malmetre la casa principal, i els annexos agrícoles del voltant. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97964 Aqüeducte de Vilageriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-vilageriu <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.1995-1999. Aqüeducte de Vilageliu<strong>.</strong> Tona. Número d’inventari IPEC 901542. 21-4-1998. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33018'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33018</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901827'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p> La conducció de l’aigua no existeix. Parcialment envaït per la vegetació. Es va afegir un estrep de formigó. <p><span><span><span>Aqüeducte o pont sobre el Torrent de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un pont d’un sol arc, de gran amplitud de llum, que recolza en una banda sobre un estrep de pedra i en l’altra s'adossava a la roca, que es va reforçar amb un estrep de formigó. Els dos costat s’adossen o recolzen sobre la superfície rocosa dels costats del torrent. L’arc rebaixat ha estat construït per carreus regulars ben escairats (dovelles). A la part superior, sobre l’estructura (el lloc per on passaria la canalització d’aigua), unes lloses de pedra plana faciliten el pas d’una banda a l’altra. La resta és construït en pedres irregulars, escairades i col·locades en fileres amb morter.</span></span></span></p> 08283-206 Torrent de Güells. Límit municipal amb Balenyà <p><span><span><span>Situat entre la masia de Vilageriu i el mas Barbat, al límit entre Tona i Balenyà. Segons sembla, la construcció podria haver tingut les funcions de pont i d'aqüeducte. Fou restaurat i consolidat l’any 1973 (IPEC). Uns voluntaris van construir aquell any un pilar de ciment armat per evitar l'esfondrament del pont (<span><span><span>PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha especulat amb la possibilitat que el pont fos d’origen romà, per la proximitat d'una via romana i dels mil·liaris localitzats al seu entorn, tot i que aquesta hipòtesi no ha estat confirmada per cap estudiós. També se li ha atribuït un origen medieval.</span></span></span></p> 41.8378800,2.2074300 434195 4632080 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100343.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) També es coneix com a aqüeducte de Barbat, i amb el topònim més modern de 'Vilageliu'. El torrent de Güells fa de límit entre el terme municipal de Balenyà i de Tona, amb la qual cosa comparteixen aquest bé patrimonial. 94|98|119|85 49 1.5 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97965 Àrea natural del Polígon les Goules, codi C05 https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-poligon-les-goules-codi-c05 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 30,6 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona per on discorren petits cursos fluvials de poca consideració i amb vegetació. La importància de l’àrea és que actua com un espai de transició a un àmbit de PEIN proper, a més de fer la funció de connector ecològic, fet rellevant en aquesta part del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i l’auró negre (<em>Acer monspessulanum</em>) en l’estrat arbori; i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>) i el sanguinyol (<em>Corpus sanguínea</em>) en l’estrat arbustiu.</span></span></span></p> 08283-207 A l’extrem sud-est del municipi, al límit del terme amb Taradell 41.8554600,2.2440200 437250 4634005 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100403.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97966 Espai natural del Cementiri, codi C06 https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-cementiri-codi-c06 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> Alguns sectors estan molt degradats. <p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 25,58 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona que inclou àrees amb vegetació i d’altres són terrers calcaris generalment margosos característics del territori. La vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>).</span></span></span></p> 08283-208 A l’extrem sud-est del municipi 41.8512700,2.2422500 437099 4633541 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100396.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97967 El Corc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corc <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XVIII En procés d’enrunament, envaït per la vegetació. Algunes bigues que sustenten la teulada d’un dels cossos del mas, han col·lapsat. <p><span><span><span>L’immoble principal és una edificació tradicional per a una masoveria, de planta rectangular i teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i planta primera. Allà on el revestiment s’ha deteriorat, s’observa l’aparell de pedra comuna i tàpia, amb afegits de maons. La cornisa es forma per una superposició de teula àrab que aixopluga un ràfec de caps de teula i rajola ceràmica disposada triangularment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cos annex s’ubica perpendicularment al volum principal. Hi destaca una galeria amb dos arcs rebaixats sobre pilastres. Les façanes són de pedra amb aparell de maçoneria. </span></span></span><span><span><span>El conjunt del mas també inclou altres annexos agrícoles menors. </span></span></span></p> 08283-209 Al sud del municipi. Extrem oest del Pla de Vilageliu. <p><span><span><span>Segons un quadern de 1718, el mateix any dels cens d'Aparici, en aquell moment hi havia a Tona unes 115 cases i entre les masies del sector de Tona hi consta la casa de Pau Pujol que correspondria segurament al Corc (POUM).</span></span></span></p> 41.8377500,2.2190300 435158 4632057 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97967-p1100271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97967-p1100273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97967-p1100272.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98|119|94 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97968 La guixera del Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guixera-del-planell <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24418'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24418</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901518'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya</a></span></span></span></p> XIX En procés d’enrunament, envaït per la vegetació. Edificis molt degradats des de l’any 2011 moment del qual hi ha imatges (veure bibliografia) on encara es podien contemplar les estructures bé. <p><span><span><span>Restes d'una petita indústria dedicada a la cuita de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de diferents dependències cobertes quasi totalment per la vegetació. Malgrat que la conservació és dolenta, es poden observar les boques tapiades de tres forns alineats en un mur, un d’ells envaït per la vegetació. Dels altres dos destaca el fet que les obertures s’han practicat en arc de mig punt resseguides per maons col·locats en sardinell. El parament del mur és de paredat comú, pedra irregular lligada amb morter.</span></span></span></p> 08283-210 Nord-oest del municipi. Cruïlla del Km 42 de la N-141C amb carretera de Muntanyola. <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'explotació de guix del mas Planell de Tona surt documentada des del 1872, al 16 de febrer d'aquest any es constituí una societat integrada per Ramon de Planell (propietari dels terrenys), Pere Rovira (armer de Vic) i Josep de Plana (veí de Querol), per a explotar el guix. Es va construir un forn nou, prop de la Bestreta, en el qual treballaren entre els anys 1872-1873. Al 1873 aquesta societat es va desfer. No obstant això, des del 1874 la guixera va seguir funcionant a ple rendiment. La pedra es portava des del Garet i les feixines de llenya per al foc des del bosc de Montanyà (Seva). L'explotació continuà fins a principis dels anys 70 del segle XX</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La guixera tenia annex un trull o molí per a moldre la calç, que actualment no és visible per la gran quantitat de runa acumulada al damunt d'aquestes construccions. Els forns es van excavar a la roca i foren construïts íntegrament en pedra (IPEC,1998).</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8550500,2.1979800 433428 4633994 1872 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97968-p1100453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97968-p1100451.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Aquest bé apareix doblement fitxat a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, amb el números IPAC 40880 i IPAC 24418, amb el nom de “Forn de calç del Torrent de Sant Cugat”. 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97969 Can Bruguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-7 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 318-319. </span></span></span></span></span></span></p> XIX - XXI <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, que està encarada a ponent. Disposa d'un cos central en forma de torre que sobresurt de la resta, amb coberta a quatre vessants i finestres a totes les seves cares. La masia té planta baixa, pis i golfes. Adossats a dreta i esquerra, hi té dos cossos laterals amb galeria oberta de mig punt al primer pis, amb ús de l’obra vista, i una planta baixa amb finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal conserva la simetria de l’eix vertical formada pel gran portal adovellat (refet completament amb material nou), al primer pis quatre obertures de secció rectangular, sense decoracions. I al pis golfes, que coincideix amb la torre, una única finestra de dimensions més reduïdes però amb les mateixes característiques tipològiques. La resta d’obertures i laterals adossats varen ser afegits amb posterioritat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la masia hi havia antics annexos i coberts agrícoles que han estat reformats, i adaptats a usos d’habitatge. Altres annexos varen ser destruïts per una gran tempesta el 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els entorns de la masia han estat modificats, i enjardinats. </span></span></span></p> 08283-211 <p><span><span><span><span><span><span>A l’edat mitjana aquest mas era conegut com a mas Torre, un dels masos històrics de Tona. I el seu nom prové de la seva arquitectura, de mas fortificat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Tot i les reformes a l’edifici, encara és visible l’estructura del cos turriforme originària. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La masia va acabar essent propietat de l'hereu del mas Bolló de Santa Eugènia, i durant alguns segles es va conèixer amb el nom de Torre Bollona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La documentació antiga del mas Torre es conserva a l'Arxiu Capitular de Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8695400,2.2399800 436928 4635571 2003-2007 (reformes) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09041.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Josep Maria Casadevall i Dolors Sayeras, arquitectes (reforma edifici annex). 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97970 Ca l’Oliva https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliva-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Conjunt agrícola i ramader format per un edifici principal amb diferents cossos adossats a llevant, i diversos annexos i coberts destinats a l’ús productiu, a la banda nord de la finca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal té planta rectangular, coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana, que s'orienta a migdia. Disposa de planta baixa, pis i golfes amb eixida. </span></span></span><span><span><span>Quant a les obertures que conformen les façanes no presenten una disposició regular remarcable, i són senzilles, sense ornaments. </span></span></span></p> 08283-212 41.8693500,2.2414800 437053 4635549 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97970-dsc09026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97970-dsc09028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97970-dsc09030.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La casa principal ha estat reformada al llarg del temps per adaptar-la a les necessitats del seu ús i funcions. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97971 Ca l'Aranyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laranyo-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàg.313.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24397'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XIV, XVI, XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici de planta irregular, amb coberta a dos vessants, i façana principal encarada a llevant. La teulada no és regular ni uniforme al llarg de tota la superfície, fa un realçament en la seva part central i s'allarga en direcció sud. Aquest fet provoca un encorbament que fa necessari un reforç de les parets de càrrega en aquell costat, que es va solucionar amb contraforts, bastits el 1940. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La masia té planta baixa, primer pis i golfes. I les façanes estan parcialment arrebossades, deixant entreveure un parament irregular format per pedres i trams de tàpia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant de la casa hi ha annexos per a usos agrícoles. Segons la fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, a l’edifici amb funcions de quadra, hi ha una llosa de pedra amb una cara en baix relleu, d’estil romànic, reaprofitada ara com a llinda d’una de les portes d’arc de maó vist. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any que es varen bastir els contraforts, també es va afegir al conjunt altres edificacions auxiliars a l’activitat agrícola i ramadera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>E<span lang='CA'><span>l camí principal d’accés a la propietat comunica amb can Bruguera.</span></span></span></span></span></p> 08283-213 <p>Es tracta d'un dels masos tradicionals de Tona, d'origen medieval.</p> <p><span><span><span>En un capbreu del segle XIV hi surt documentada la masia. I posteriorment, ja entrat el segle XVI, el mas torna a ser esmentat vinculat a una família, que sembla que l'havia habitat durant generacions. En el fogatge del 1553, hi consta Francesc Aranyó com a cap de casa de la parròquia de Sant Andreu. I ja a la meitat del segle XIX també hi ha documentació sobre la propietat. </span></span></span></p> 41.8710100,2.2356000 436566 4635737 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97971-1451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97971-1452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97971-1453.jpg Legal Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El nom de la casa podria estar relacionat amb la presència d’aquest fruit a l'entorn. 93|94|98|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97973 El Surell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-surell <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edificació aïllada tradicional rural, de planta quadrada i teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que queda orientada a migdia. Consta de planta baixa i planta primera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aparell de les façanes és de pedra comuna i s’hi observen refaccions i revestiments de materials diferents, com el maó. La façana principal presenta un portal central amb brancals i llinda de pedra amb la inscripció de 1801, per damunt del qual hi ha un arc de descàrrega de maons col·locats a sardinell. Als costat del portal principal hi ha una finestra i un altre portal amb llinda de fusta. Al pis superior s’obren tres finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra, i una obertura amb balcó sense volada. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana de biguetes i llates de fusta amb rajol ceràmic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de les façanes disposa de finestres petites i irregulars, totes emmarcades en pedra.</span></span></span></p> 08283-214 Al sud-oest del terme municipal. Al centre del Pla de Vilageriu. <p>Mas d'origen medieval. És documentat des del 1349 (Pladevall, 1990, p. 121). Apareix esmentat en el fogatjament de 1497 i en altres llistes i censos de cases del terme posteriors, com ara al cens <span><span><span>de les 115 cases de Tona </span></span></span>de 1<span><span><span>718 (IPAC).</span></span></span></p> <p> </p> 41.8393400,2.2158000 434891 4632236 1801 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97973-p1100293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97973-p1100294.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97973-p1100292.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97974 Mas Vilageriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilageriu <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span>Gran casal de planta quadrada amb teulada a quatre vessants. La façana principal s’orienta a migdia i presenta una composició quasi bé simètrica, només trencada a la planta baixa, on un imponent portal dovellat té una inscripció a la part central amb una creu i la data de l'any 1741. El primer pis té tres obertures amb balcons amb llosana de pedra treballada i baranes de forja amb motius geomètrics. N’hi ha dues que presenten llindes i estan emmarcades en pedra disposades en serra, la tercera està emmarcada amb aplacats regulars més moderns, de pedra. Al pis superior destaca una galeria central d’arcs rebaixats recolzats sobre pilars i dues petites finestres emmarcades en pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament del casal és de pedra irregular amb les cantoneres reforçades i s’hi observen diferents disposicions fruit de refaccions. La part superior està arrebossada, probablement és una remunta de tàpia (IPAC). La resta de façanes disposen d’obertures diverses emmarcades en pedra, de diferents mides i distribucions no sempre regulars. A la façana est hi ha un annex.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant la casa hi ha una era i unes quadres i al darrere, una masoveria de la mateixa casa anomenada 'Cal Masover', </span></span></span>possiblement successora del mas medieval.</p> 08283-215 Al sud-oest del terme municipal <p><span><span><span>Prop de la casa hi passava la via romana que anava de Vic a Caldes de Montbui</span></span></span> fins a la costa del Maresme.<span><span><span> Un document de l’any 948 ja parla d’aquesta propietat, </span></span></span>un gran domini senyorial de l'època de la repoblació del comtat d'Osona, d'origen comtal, que disposava de la seva pròpia capella privada, Sant Miquel de Vilageriu. <span><span><span>En època medieval havia tingut jurisdicció pròpia, era una quadra, </span></span></span>i la casa era considerada una domus o casa forta. <span><span><span>Més tard formaria part de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom primitiu i clàssic de Vilageriu es va transformar en Vilageliu. La família que conreava la terra va prendre com a cognom el de la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un altre document del 1022 es parla de la propietat de Vilageriu, lligada al llinatge </span></span></span>dels senyors de<span><span><span> Rocafort de Bages. El mas i propietat va sortint en diversos documents durant el segle XI i XII. </span></span></span>Com en el cas de Güells<span><span><span>, i d’altres indrets destacats, la família dels senyors o propietaris convivia amb una o més famílies de pagesos que eren dels que explotaven la terra i que acabaren sent-ne els senyors o propietaris i prenent el cognom del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa de la pesta negra de l’any 1348, el mas va quedar deshabitat. Temps més tard va tornar a ser habitada per uns parents de Balenyà </span></span></span>de la família que fins llavors hi havia fet estada. P<span><span><span>er evitar el despoblament, Marc de Vall-ossera o de Valldossera, de la parròquia de Balenyà, va reclamar el parentiu amb els Vilageriu, morts poc abans a causa de la malaltia, </span></span></span>i el seu dret a ocupar i conrear el mas. <span><span><span>El nou propietari es va comprometre a habitar la propietat i al manteniment dels pactes senyorials. La dinastia o llinatge Vilageriu va continuar lligada </span></span></span>al mas durant segles<span><span><span>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas de Vilageriu va ser cremat per les tropes de Napoleó el 1809 i van profanar la capella de Sant Miquel. El primer fou refet ràpidament, i la capella va tornar a celebrar actes el 1821 (PLADEVALL, 1990), (LLEOPART, 2006). </span></span></span></p> 41.8384500,2.2101400 434420 4632141 1741 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97974-p1100315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97974-p1100316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97974-p1100304.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98|119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97975 Marges entre camps de Mont-rodon. Codi 41 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-de-mont-rodon-codi-41 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 5.673 m² de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un conjunt de tres marges entre camps amb abundant vegetació i molt bon estat de conservació, situat a prop del riu Gurri amb abundant vegetació de ribera. És el tipus de marge que crea el paisatge agroforestal propi del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i alguns exemplars dispersos de roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>.<em> </em></span></span></span></p> 08283-216 Sector aïllat a l’oest del municipi. A l’est del Serrat de Mont-rodon. 41.8634700,2.2681500 439260 4634877 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97975-p1100433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97975-p1100434.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97976 Turó testimoni de margues grises del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 42 https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-testimoni-de-margues-grises-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-42 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> Tot i ser un espai ben conservat, cal remarcar la pèrdua de vegetació natural en favor del sòl per a ús agrícola, respecte a l'àrea grafiada el POUM de l’any 2011. <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 49,06 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un turó testimoni de margues grises amb abundant vegetació a la vessant est. Aquest espai destaca perquè mostra la climacitat de la vegetació, i també perquè és un espai proper al riu Gurri amb un clar paper de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’estrat arbori predomina el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i com a espècies arbustives destaca el tortellatge <em>(Viburnum lantana</em>) i boix <em>(Buxus sempervirens). </em></span></span></span></p> 08283-217 Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon. 41.8678200,2.2667300 439147 4635360 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100444.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97977 Àrea d’interès natural del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 43 https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-natural-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-43 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Codi 43Aquest catàleg recull elements tals com marges, turons, i petites franges boscoses que caracteritzen el paisatge agroforestal del municipi, alhora que compleixen una funció ecològica com a zones de refugi i alimentació per a la fauna i que, per tant, juguen un paper actiu en la connectivitat biològica. <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 37,19 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai que comprèn zones elevades a la part oest, com fondalades de forma allargassada a la zona est, per on petits cursos fluvials poden discorre ocasionalment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la funció de connector ecològic d’aquesta àrea. Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i algunes alzines sureres disperses <em>(Quercus suber</em>), com a espècie arbustiva destaca el garric <em>(Quercus coccifera). </em></span></span></span></p> 08283-218 Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon. 41.8699100,2.2690800 439344 4635591 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100448.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97978 Mas el Gelec https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-gelec <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 296.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVI Masia parcialment restaurada (la teulada és nova), està pendent de restauració definitiva. <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La teulada pel costat de ponent és més allargassada i aquest fet obliga a bastir un reforç a la paret amb contraforts. El ràfec o barbacana presenta imbricació de caps de teula, formant una sanefa geomètrica. Les cantonades de les façanes estan reforçades amb carreus, i s’observa un paredat amb una disposició força irregular, amb alguns trams amb restes de morter i refets amb materials més recents. </span></span></span><span><span><span>Presenta planta baixa i pis, i espai sota teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal conserva la seva simetria i alguns elements d'estil renaixentista amb riquesa ornamental. L’eix central està format pel portal adovellat, amb la dovella central amb escut on s'hi poden veure els </span></span></span>monogrames de Jesús i Maria (IHS / MA), un dins l’altre. Una gran M de tipus uncial coronada per una A, té al seu interior el monograma IHS («<em>Ihesus</em>»), de manera que el pal central de la lletra M comparteix traç amb la lletra i majúscula, sobreposada a H i S. </p> <p><span><span><span>Damunt seu, s'hi observa una finestra amb arc conopial i motllurada amb dues cares als laterals i una escultura de baix relleu, de cos sencer, gairebé desapareguda. </span></span></span>L'escultura sembla un amoret nu, d'estil clàssic, que ha perdut el cap, les extremitats superiors i altres parts de la seva anatomia.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Anteriorment, hi tenia afegits cossos i annexos destinats a usos agrícoles que han anat desapareixent. </span></span></span></span></span></p> 08283-219 <p>El primer testimoni de l’existència del mas és del 10 de gener de 1259, en què Andreu de<em> Gisalec</em> o del Gelec va vendre unes terres a Ramon de Font (hereu del mas Font o Fontordera). Eren unes terres sota senyoria de la vescomtessa Ermessenda de Montcada. Els hereus del mas Gelec van fer de saig de la cort del batlle reial de Tona en algun moment de mitjan segle XIV. En els fogatges de 1497, 1515 i 1553 l’hereu Gelec continua figurant entre els caps de casa del terme. A partir de final del segle XVII devia convertir-se en una masoveria.</p> <p>L'Ajuntament de Tona va adquirir la casa l'any 1988, mitjançant una cessió dels propietaris.</p> 41.8470600,2.2307700 436142 4633082 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1463.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Entre el 2018 i el 2020, la Diputació de Barcelona va realitzar un projecte bàsic i executiu per restaurar aquesta masia, i d’aquesta manera recuperar i restaurar els elements singulars i la distribució del mas i els seus espais. 93|94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97979 Mas el Savell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-savell <p><span><span><span><span lang='CA'>ASTURIOL CASTELLÓ, Elisenda. (2004) </span><em><span>Aportacions documentals sobre els orígens, anys de joventut i formació de Salvador Gurri, un escultor acadèmic</span></em><span> AUSA · XXI · 154. Pàgines 495-520 Patronat d’Estudis Osonencs, Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ASTURIOL CASTELLÓ, Elisenda (2005) “Noves dades sobre la vida de l’escultor Salvador Gurri (1749-1819), fill del Mas Savell”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 69-75. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p> </p> XII, XVI, XVIII <p><span><span><span>El conjunt del Savell està constituït per l'edifici del mas, els coberts destinats a usos agrícoles, l’era davant de la casa, i un clos tancat. Al voltant, la finca s’estén amb altres volums destinats a magatzems, garatges i coberts agrícoles i/o ramaders. Aquesta zona, que envolta el barri, està delimitada per una tanca metàl·lica a través de la qual s’accedeix a la propietat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia és de planta quadrada, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana, que està encarada a sud. El ràfec o barbacana està format per una doble imbricació de caps de teula. Disposa de planta baixa, primer pis i golfes. El parament és d’aparell comú amb pedra vista, i blocs escairats a les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal se li adossa un porxo tipus galeria, sustentat sobre pilars de maó vist a la planta baixa i columnes de secció hexagonal de pedra treballada, amb capitells d’estil clàssic, al pis. El porxo forma cantonada amb la façana de llevant. Pertany a una reforma del segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cos, una de les obertures que comunica amb el pis de la sala, presenta muntants de pedra treballada i una inscripció a la llinda que diu <em>“<span>Maria Savell pubilla i Josep Castellar i Savell”</span></em><span lang='CA'>, possiblement els responsables de la reforma del segle XVIII. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de les façanes presenten llindes i brancals de pedra treballada, i en destaca la composició de l’eix central de la façana principal. Un gran portal adovellat d’entrada a la masia, amb escut de la família </span></span></span>amb la inscripció INRI / 1562 / SAVELL<span><span><span>. Al damunt, el finestral que dona a la sala, d’estil gòtic tardà, amb ampit i llinda motllurada simple amb guardapols i detalls decoratius caps humans i motius vegetals. Al capdamunt, una finestra més petita, amb decoracions motllurades d’estil conopial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l'edifici es conserven elements i obertures singulars com portals de comunicació amb decoracions i relleus. </span></span></span></p> 08283-220 <p><span><span><span><span><span><span>El mas ja surt documentat al segle XII, i aleshores el Savell era una petita propietat independent del domini senyorial. La documentació ens parla del mas </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Savaello</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Savadello</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> el 1197. Així, en virtut d'una franquesa i llibertat concedida pel rei Jaume II (1297-1327), els hereus del mas no depenien de cap senyor feudal. </span></span></span></span></span></span></p> <p>La data de 1562 que consta a l'escudet de la clau del portal major respon a una gran reforma o reedificació de la casa.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segle XVIII hi va néixer l’escultor Salvador Gurri (1749-1819), que representa l’escultura barroca i el pas cap a la neoclàssica. Concretament, va néixer el 25 de gener de 1749 al mas, lloc on els seus pares es van instal·lar després de casar-se. Era fill de Jacint Gurri i Costa, fadristern del mas Gurri de la parròquia de Sant Genis de Taradell, pagès i masover del mas Savell fins a la seva mort, i de Francesca Coromines (ASTURIOL:2005, p.70).</span></span></span></span></span></span></p> 41.8623000,2.2403000 436948 4634767 1197,1562 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-detall-finestra.jpg Legal Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La casa va ser reformada a la primera quinzena del segle actual, i durant el procés es va preservar una pica antiga amb un cap de figura humana, d’estil renaixentista. 93|94|95|96|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97980 Mas del Pratgibert https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-pratgibert <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 290 i 323. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24425'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></a></p> XIV, XVIII <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La masia és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, encarada a sud. </span></span>El ràfec o barbacana està format per una doble imbricació de caps de teula. Disposa de planta baixa, primer pis i golfes. El parament és d’aparell comú amb pedra vista, i blocs escairats a les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta un cos principal, amb més alçada que la resta, segurament corresponent a una antiga torre. Al costat de ponent, un </span></span></span><span><span><span>adossat enretirat de l’eix de la façana principal. I a la banda de llevant, un segon cos amb galeria oberta al primer pis, molt més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca la homogeneïtat de les obertures, i l’aparell constructiu. En el primer cas, es tracta de finestres i portes de secció rectangular, i llinda i brancals de pedra treballada. En alguns casos l’ampit i llinda són motllurats. La porta d’entrada principal presenta una llinda amb la data del 1760. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant, hi ha garatges i coberts destinats a usos agrícoles. L’entorn més immediat de la casa està enjardinat, i el conjunt es troba delimitat per una tanca metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> 08283-221 <p><span><span><span>Tot i que s'ha rehabilitat completament, podria tractar-se d’un mas torre fortificat medieval, que va ser ampliat en època moderna. El primer document on apareix el mas és del 22 de maig de 1346. </span></span></span><span><span><span>Tot i això, a la llinda d’entrada a la casa hi ha la data de 1760, que podria tractar-se d’una gran reforma (</span></span></span>Padrós, Puigferrat 2011, p. 290 i 323).</p> 41.8659600,2.2422400 437112 4635172 1346, 1760 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97980-1551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97980-1552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97980-1553.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Mas ubicat al veïnat històric del Verinal. 93|94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97981 Can Pelat https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelat <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>L'edifici principal és de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa i un primer pis. La masia està envoltada de coberts i annexos adossats, construïts al llarg dels anys, i per la tipologia constructiva que mostren, en diferents moments. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a migdia, està arrebossada i és asimètrica. Les obertures són molt senzilles, sense ornaments, i l'accés principal s'ubica a l'extrem esquerra. A l'altre costat, la façana hi té adossat un petit cobert. A la façana de llevant és visible un tram de paret de pedra comuna </span></span></span><span><span><span>vista, i un finestral. </span></span></span></p> <p>Els coberts i annexos que envolten la masia estan bastits amb materials moderns, el totxo n'és un dels més utilitzats.</p> 08283-222 <p><span><span><span>Edifici que es va construir entre finals del segle XIX i inicis del XX, durant l’etapa de creixement urbanístic impulsat per l’explotació de les aigües mineromedicinals i l’arribada d’estiuejants. </span></span></span></p> 41.8639500,2.2406900 436982 4634950 1900 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97981-2921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97981-2922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97981-2924_0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97982 Serrarols https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrarols-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb coberta de doble vessant, i carener paral·lel a la façana principal, encarada a sud. Presenta planta baixa i pis. </span></span></span><span><span><span>La construcció ha estat reformada en els últims anys, mantenint la seva senzillesa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'entorn, diferents construccions aïllades de construcció senzilla estan destinades a usos agrícoles i garatges. </span></span></span></p> 08283-223 41.8388500,2.1993100 433521 4632194 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97982-2971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97982-2972.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97983 Puig - raïmell https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-raimell <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb coberta de doble vessant, i carener paral·lel a la façana principal, encarada a sud. Presenta planta baixa, pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és simètrica, organitzada a partir de tres eixos horitzontals. La planta baixa té el portal d'entrada, de fusta, a l'extrem esquerre, sense cap element decoratiu. Al costat, una finestra de secció rectangular, amb porticó de fusta. El primer pis es caracteritza per una composició de dos balcons amb baranes de barrots i, al damunt, unes finestres de mides més petites coronant el segon pis.</span></span></span></p> <p>La façana de ponent es caracteritza per la verticalitat de les seves obertures, totes de secció rectangular, i sense cap mena d'ornamentació. </p> <p>La masia <span><span><span>ha estat reformada als últims anys, s'han ampliat les obertures i l’entorn més immediat s'ha convertit en una zona enjardinada. Envolten la casa pel sud i pel nord, una sèrie de coberts i annexos, amb els mateixos acabats estètics que la casa principal. </span></span></span></p> 08283-224 c.de la Fusteria, 54 <p><span><span><span>Edifici que es va construir entre finals del segle XIX i inicis del XX, durant l’etapa de creixement urbanístic impulsat per l’explotació de les aigües mineromedicinals i l'arribada d’estiuejants. </span></span></span></p> 41.8558100,2.2420400 437086 4634045 1900 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97983-img20240612160905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97983-p1100626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97983-p1100631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97983-img20240612160923.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, és la seu d'una immobiliària. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
97984 Can Garcer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garcer <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana principal, encarada a llevant. Presenta una estructura singular ja que la coberta està tallada a la part central per un cos de terrassa amb porxo, que forma l'eix principal de la façana, juntament amb la porta d'entrada, de fusta, a la planta baixa. A banda i banda, a l'alçada del primer pis, dues obertures de petites dimensions i sense ornaments. </span></span></span><span><span><span>El parament es combina amb pedra comuna i tàpia, aquesta última, visible en només certs trams de paret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té adossat un paller al costat de ponent, i altres restes de coberts antics. </span></span></span></p> 08283-225 41.8527070,2.2104871 434464 4633724 1860 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97984-dsc08959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97984-dsc08960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97984-fotofachada-1.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com a can Garser. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-01-20 09:47
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml