API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
97239	Can Jepa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepa	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XVIII, XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana presenta dos eixos per organitzar els diferents elements, però no estan centrats exactament respectant la simetria de forma global.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obren dos portals principals emmarcats en pedra, el més gran té una inscripció a la llinda: “Agustí 1779 Castelló”. Als dos costats dels portals respectivament, hi ha dues portes sense emmarcar, una és l’accés als pisos, la resta són locals comercials.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures dels pisos tenen balcons, de dimensions més petites els del segon pis respecte els del primer. Al primer nivell, un balcó continu de llosana de formigó agrupa les dues obertures, emmarcades en pedra i amb motllures, una d’elles presenta decoració al centre de la llinda amb una motllura que dibuixa formes sinuoses lobulars i un motiu floral.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al segon pis, els balcons són individuals, un per obertura. Totes les baranes són de forja amb volums, la part central dels barrots és de forma helicoidal i les interseccions amb les barrots horitzontals es decoren amb motius florals.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats, llates i mosaic hidràulic decorats amb motius geomètrics entre les bigues.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-75	c. Major,42	<p><span><span><span><span>Casa propietat de la família Fabregà. Hi va viure Lola Fabregà, casada amb Tomàs Barnils, fill de Centelles, que feia de transportista. El pare de la Lola, Ramon Fabregà Bruch, va ser alcalde de Tona entre el 1920 i el 1922.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la llinda de l’antic portal hi ha la inscripció “Agustí 1779 Castelló” (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p>	41.8519700,2.2283900	435949	4633629		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97239-p1090170.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97239-p1090171.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97239-p1090173.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		La casa també ha rebut el nom de Can Barnils. Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. És un testimoni de la tipologia urbana del segle XVIII. La barana és l’habitual de principis del s. XX (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97287	Can Paiella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paiella	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix principal, és arrebossada de ciment i pintada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta portal amb brancals de pedra i porta d’accés a les plantes superiors. Els pisos tenen obertures amb balcons amb llosana de formigó amb perfil motllurat, el del primer pis més gran que al segon. Les baranes de fossa, estan decorades amb motius geomètrics. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats, llates i rajols ceràmics sense pintar. A la part més externa de la cornisa, destaquen les peces de fusta utilitzades com ornament. </span></span></span></p>	08283-76	c. Major, 46	<p><span><span><span>El nom de la casa prové del fet que, abans de la Guerra Civil, hi va residir la família Coma-Cruells, el cap de la casa era en Jaume Coma, ferrer, que era fill del mas Can Paiella de Malla.</span></span></span></p>	41.8521200,2.2284400	435953	4633645		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97287-p1090163.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97287-p1090165.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97287-p1090167.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97288	Can Meliton	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-meliton	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica definida per dos eixos. A la planta baixa s’obre portal i la porta d’accés a les plantes superiors. La façana a aquesta alçada està estocada i buixardada imitant carreus de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes les obertures de la façana tenen balcó. Al primer pis és un balcó continu que inclou les dues obertures. Al segon pis són iguals però més petits. Els balcons tenen llosana de formigó i perfils motllurats, les baranes són de forja simple, només els barrots dels extrems són helicoidals i el balcó gran està decorat a la part central amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més destacable de l’immoble és la decoració amb esgrafiats bicolors amb motius decoratius floral i geomètrics de concepció neoclàssica, com la greca de la part superior de la façana.</span></span></span></p>	08283-77	c. Major, 51	<p><span><span><span>Casa amb façana amb esgrafiats d’estil noucentista, resultat d’una reforma probablement dels anys vint, del mateix moment que can Mià. És possible que fos una intervenció de l’arquitecte Manuel Gausa, ja que hi ha un expedient del 1927 amb la mateixa tipologia d’esgrafiats i fusteries, firmat per aquest arquitecte (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos de l’edifici hi tenia el seu taller el sabater Meliton Tubau. El negoci va continuar amb Jaume Ginestet, originari de Vic i casat amb una filla d’en Meliton, i amb el fill d’aquest matrimoni, Joaquim Ginestet Tubau (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8520700,2.2285300	435961	4633640		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97288-p1090158.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97288-p1090159.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97288-p1090160.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Altres denominacions que ha rebut l'edifici: ca la Xica.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), en aquest cas té un valor històric artístic que aporta una qualitat històrica al paisatge urbà i a més a més, contextualitza altres finques menys rellevants dins el marc de la transformació arquitectònica de principis del s. XX (ROVIRA, 2023).	106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97309	Ca la Carolina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-carolina	<p><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='ES'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Tona. Recull gràfic 1890 - 1978</span></span></span><span><span><span>. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Editorial Efadós</span></span></span><span><span><span>. </span></span></span> </span></span></p> <p><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical compost per tres obertures. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha una única gran obertura. El primer pis destaca pel seu volum i per ser el centre de la composició, una tribuna amb llosana de formigó amb perfil motllurat, la qual té teulada pròpia i ràfec de biguetes i llates de fusta. La tribuna serveix de base a una petita terrassa amb barana d’obra vista i gelosia ceràmica, on té sortida l’obertura del segon pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es tanca per la part superior amb una barbacana de colls i llates de fusta amb mosaic hidràulic decorat.</span></span></span></p>	08283-78	c. Major, 53	<p><span><span><span>En aquesta casa hi va viure Carolina Sardà, de la família de can Cisco, la primera dona de Tona en tenir permís de conduir camions (i de tota altra mena de vehicles), abans de la Guerra Civil. Carolina Sardà va donar nom a la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 1925, Francisco (Can Cisco) Sardà Boix, va demanar permís per aixecar un pis més a la seva casa</span></span></span> (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8521200,2.2285600	435963	4633645		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97309-p1090154.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97309-p1090155.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97309-p1090157.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la configuració actual de l’edifici és la suma de les diferents capes evolutives del poble disposades d’una forma coherent i arrelada al lloc. A més a més, la composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements originals que doten caràcter històric al paisatge urbà (ROVIRA, 2013)	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97310	Habitatge del c. Major 54 B	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-c-major-54-b	<p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un portal i una finestra que trenca el posicionament de l’eix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha una obertura amb balcó amb llosana de pedra amb perfil motllurat, i una barana de forja treballada amb elements de fossa decorada amb motius geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici original té una remunta posterior, raó per la qual hi ha dos tancament de façana. La part superior del cos original és de bigues de fusta i llates amb mosaic hidràulic, mentre que la façana més moderna, on s’obre un finestral, es tanca amb peces de formigó poligonals que formen la cornisa.</span></span></span></p>	08283-79	c. Major, 54B	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1934, Pere Parcerisas Vila, demana permís per reformar la façana de la finca on viu. Firma el plànol com a propietari. És en aquest moment quan es devia canviar la composició dels eixos de façana, col·locar el mosaic a la barbacana i fer les baranes. En el plànol es mostrava un sòcol d’estucat amb imitació de pedra i dues cornises motllurades que donaven continuïtat al balcó</span></span> (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p>	41.8524600,2.2285000	435959	4633683		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97310-p1090783.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97310-p1090784.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97310-p1090151.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana i els elements de l’immoble atorguen valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).Es desconeix el nom popular d'aquesta casa.	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97311	Can Calutxo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calutxo	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un local comercial i la porta d’accés als pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha obertura amb balcó amb llosana de pedra, curiosament de planta irregular, i una barana de forja adaptada a la forma de la llosa decorada amb motius geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana tanca amb barbacana de fusta i llates amb rajol ceràmic sense pintar.</span></span></span></p>	08283-80	c. Major, 58		41.8524200,2.2284900	435958	4633678		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97311-p1100229.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97311-p1100230.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements singulars doten caràcter històric i artístic al paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97313	Habitatges del c. Major 58B	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-c-major-58b	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix principal i molt simple. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat. </span></span></span></p> <p><span><span><span> La planta baixa presenta un gran portal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha obertura amb balcó amb llosana de pedra, feta a base de tres línies de rajol ceràmic (ROVIRA, 2023) i barana de forja treballada amb volum i barrots helicoidals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana tanca amb barbacana de fusta i llates amb rajol ceràmic pintat de color blanc.</span></span></span></p>	08283-81	c. Major, 58B	<p><span><span><span>Segurament en origen hauria estat part de la finca número 58 (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8525900,2.2285300	435961	4633697		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97313-p1090140.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97313-p1090141.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97313-p1090142.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements singulars doten caràcter històric i artístic al paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97314	Casa Alta de can Ristol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alta-de-can-ristol	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb tres crugies paral·leles. La coberta és de teula àrab en dues vessants i terrassa, i carener paral·lel a la façana. La composició de la façana és simètrica de tres eixos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa s’organitza amb porta central i dos portals laterals coincidents amb els eixos de simetria. La porta central, acabada amb un arc rebaixat, té la tarja reixada. Els portals laterals també presenten el mateix tipus arc, actualment suprimit per fer l’obertura rectangular. A l’estuc d’aquesta planta s’inscriuen línies horitzontals i sobre els arcs es dibuixen (també amb incisions) carreus decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, un balcó corregut engloba les tres obertures (emmarcades). La llosa del balcó és de formigó amb el perfil motllurat i baranes de fossa. El balcó és suportat per unes grans cartel·les amb decoració neoclàssica, geomètrica i de temàtica natural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, també hi ha tres obertures amb balcó individualitzat, de les mateixes característiques que el del pis inferior, i amb el mateix tipus de cartel·la. Sobre les obertures d’aquest pis hi ha un revestiment decoratiu sobre l’estuc de formes sinuoses i acabat en punxa a la part central. Sobre aquest element, es superposa una peça motllurada amb motius florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una cornisa a manera de faixa horitzontal divideix el segon pis d’una remunta (ROVIRA, 2023), on s’observen petites finestres, horitzontals i rectangulars dividides per columnetes amb capitell clàssics i emmarcades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca l’estuc a la façana dels pisos, que imita carreus de pedra buixardats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El voladís de la façana és de morter amb mènsules decorades i per sobre hi ha una barana amb balustrades amb quatre pilars, delimitant el terrat.</span></span></span></p>	08283-82	c. Major, 60	<p><span><span><span>Casa construïda el 1910 en un solar ocupat per una o dues cases més antigues, coincidint amb un moment d’auge de l’estiueig després del descobriment de les aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, a iniciativa de Ramon Ristol i Casulà, fill de can Ristol (casa que era a l’actual número 52, coneguda també amb el nom de ca l’Adroguer) i propietari de la fonda o hotel del mateix nom, al carrer del Doctor Antoni Bayés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una gran R esculpida sobre el portal d’entrada identifica el seu promotor. Els Ristol, botiguers i mercaders, foren una de les famílies establertes al carrer Major més benestants, al tombant dels segles XVIII al XIX. Fill de can Ristol va ser l’advocat Antoni Ristol Vilageliu, company d’estudis i amic de Jaume Balmes. Els Ristol donaren alguns alcaldes durant el segle XIX i foren promotors de la nova església parroquial. Ja al segle XX, els Ristol van participar en la urbanització del barri Codina (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8526400,2.2285100	435960	4633703	1910	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97314-p1100237.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97314-p1100235.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97314-p1090137_0.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		L'edifici també va rebre el nom de can Ristol Nou.Segons la valoració d'Anna Rovira, és una de les finques amb més entitat que queda al llarg de l’antic camí ral, tant a nivell de volumetria, com de composició i qualitat artística. La seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), contextualitza i dignifica el paisatge històric urbà. La seva presència explica la gran transformació de Tona en el moment del descobriment de les aigües mineromedicinals (ROVIRA, 2023)	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97315	Can Quetos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quetos	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura de parets de càrrega a les mitgeres i alguns pilars. La coberta és de teula àrab<span lang='CA'><span><span> a </span></span></span>dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana es caracteritza per estar organitzada per franges horitzontals amb distribució diferents en cada pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa té quatre obertures, que no mantenen relació de simetria amb la resta de la façana. Una part és local comercial, el portal i dues finestres de mides desiguals. La quarta obertura és una porta per accedir als pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer pis presenta balcó en l’obertura central, de llosana de formigó de perfil motllurat i barana de forja amb motius geomètrics. La llosana està alineada amb una faixa que travessa horitzontalment la façana dividint la planta baixa de la resta de pisos. Les altres dues obertures són finestres. El revestiment de la façana imita carreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta segona es compon de sis finestres en forma de galeria amb arcades i pilars paral·lelepípedes decorats, amb imposta on recolzen els arcs. Per sobre es conserva la cornisa original abans del terrat, ja que l’últim pis és una remunta (ROVIRA, 2023). Aquesta part més moderna presenta finestres amb proporcions més horitzontals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La barbacana de la façana és d’obra amb biguetes metàl·liques decorades als extrems amb motius zoomorfs.</span></span></span></p>	08283-83	c. Major, 62	<p><span lang='CA'><span><span>A la petició de llicència d’obres del febrer de 1943 de Pura Rues Paire, on es demana reformar la casa de la seva propietat (arxiu municipal exp.4/1943), es pot veure que originàriament l’edifici era de planta baixa i dos pisos (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8527300,2.2285300	435961	4633713		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97315-p1090126.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97315-p1090127.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97315-p1090128.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, cal destacar l’entitat d’aquesta finca, la gran galeria porticada, els detalls i el revestiment aporten al carrer un caràcter històric identitari d’un moment de transformació a Tona. La seva composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97316	Cal Nierra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nierra	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. <span><span lang='CA'><span><span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta local comercial i porta d’accés als pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha obertura amb balcó, de llosana de formigó motllurat i barana de forja decorada amb motius florals. Al segon pis es manté la mateixa estructura al balcó, que és de mides més reduïdes i fa coincidir la llosana amb una faixa que travessa horitzontalment la façana. Sota d’aquest element hi ha la següent pintada. “J 1927 V”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Distribuït per la planta baixa, els límits de la finca i en les obertures, destaca un arrebossat que imita els carreus de pedra i el converteix en un element amb molta presència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb barbacana de biguetes treballades i llates de fusta, amb mosaic hidràulic decorat.</span></span></span></p>	08283-84	c. Major, 67	<p><span><span><span>La inscripció “J 1927 V”, coincideix amb un moment de fort creixement urbanístic i del sector de la construcció a Tona. Aquell any el propietari de la finca, Juan Vila Sardà, demana permís per fer reformes importants a l’edifici. El plànol el firma en Manuel Gausa. Queda el dubte de si es va fer l'edificació nova o van ser reformes (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8524700,2.2286600	435972	4633684	1927	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090123.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090607.jpg	Legal	Modernisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Manuel Gausa	La casa també rep la denominació de Can Quel.Segons la valoració d'Anna Rovira, la seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements singulars doten caràcter històric i artístic al paisatge urbà. Les baranes, la barbacana i els seus emmarcats expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que durant aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).	105\|119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97319	Torre Rosales	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rosales	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24382'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, amb volums diferenciats proporcionalment, i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, a quatre vessants. Els ràfecs es sostenen amb colls de fusta a mode de mènsules de formes sinuoses. Aquesta aparença contrasta amb la blancor de la façana i l’ús de la pedra amb el treball de les obertures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit a la torre. La presència de la torrella cilíndrica amb arcuacions estilitza el conjunt. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures que es distribueixen a totes les cares són rectes o d’arc de mig punt majoritàriament. Cal destacar les que donen accés al jardí i edifici, amb dovelles i impostes de pedra. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-85	c. de Joan Llusà, 43	<p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>J</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>oan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, projectades a partir del 1919, i que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8585100,2.2291300	436017	4634354	1920	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1331.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1332.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1333.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981); Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940).	Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracionsCal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de la “ciutat jardí”.	105\|106\|98	46	1.2	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97320	Torre Salvans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-salvans-0	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24383'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, amb volums de diferents proporcions i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, i a dos o quatre vessants. Els ràfecs o barbacanes tenen solucions diferents, o bé sostinguts per bigues de fusta o bé amb seqüències de permòdols de maó vist amb decoració geomètrica, fet que denota la participació de dos arquitectes diferents en la seva projecció. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Trobem una diversitat d’obertures, de testera recta, d’arc de mig punt o carpanell, i arc esglaonat, combinades amb el blanc de la façana i el material de la pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit. Destaquem les dues torres amb arcuacions al pis. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-86	c. de Joan Llusà, 45	<p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, i projectades per durant el 1919, que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.8587400,2.2292300	436025	4634380	1919-20	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1341.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1344.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1346.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940)	Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”.	105\|106\|98	46	1.2	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97321	Torre Ferrer Baulenas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ferrer-baulenas	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24384'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, de dos cossos rectangulars, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és amb teula àrab i a quatre vents. Els dos volums principals presenten una alçada diferent, un d’ells és un cos torre amb pis amb arcuacions i paredat d’obra vista emprant el totxo. En aquest cas, el ràfec és amb permòdols de maó vist amb decoració geomètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la façana posterior s’hi adossen dos cossos al costat de ponent, amb la mateixa tipologia constructiva, hi destaca l’ús del maó vist combinat amb el revestiment blanc de les façanes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Dues balconades envolten part de les façanes principals, amb barana de ferro forjat treballada. Trobem diversitat d’obertures, de testera recta, d’arc de mig punt o carpanell, i arc esglaonat, combinades amb el blanc de la façana i el material de la pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries i l’ús de materials diversos, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia.</span></span></span></span></span></span></p>	08283-87	c. de Joan Llusà, 47	<p>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, i projectades per durant el 1919, que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.8590300,2.2294000	436040	4634412	1919-20	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1351.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1353.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1354.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940)	Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”.	105\|106\|98	46	1.2	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97322	Conjunt de les Torres Llussà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-les-torres-llussa	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 236-241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres torres amb les mateixes característiques estilístiques de començaments de segle XX, al carrer Joan Llussà. Totes elles presenten trets comuns que defineixen un model d’urbanisme basat en la idea de les “ciutat jardí” sorgida durant el modernisme. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es caracteritzen per la descomposició dels volums, amb alçades i solucions arquitectòniques diferents, amb un denominador comú que és el blanc de les façanes combinat amb la ceràmica i la pedra. També, s'observa l’existència de torrelles cilíndriques o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>prismàtiques amb arcuacions superiors.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les cobertes són de teula vermella, amb ràfecs o barbacanes volades sobre seqüències de permòdols de maó vist; hi ha diversitat d’obertures, amb llinda o arc, emmarcades en carreus de pedra picada o en obra vista. I finalment, cal destacar la presència de porxos de l’entrada o les galeries porticades que evoquen les de les masies clàssiques de la zona. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-88	c. de Joan Llusà, 43, 45, 47	<p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, projectades a partir del 1919, i que serien per a les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les tres torres van ser les primeres de la urbanització de luxe fundada el 1918 amb el nom de 'El Parque'. Són al costat de l'antic restaurant i hotel del Parque (nucli inicial de la urbanització), ara col·legi Pive.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquest gran conjunt arquitectònic i artístic és un clar exemple de les influències dels arquitectes que les varen projectar, principalment Jaume Mestres i Fossas, però també hi va participar l’arquitecte que va projectar la Torre Simón, Francesc Guàrdia i Vial.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8585100,2.2291300	436017	4634354	1919-1923	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1631.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1632.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1634.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940)	Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”.	105\|106\|98	46	1.2	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97323	Torre Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-simon	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p>COSTA, Marc (2006) 'La torre Simon de Tona. Una joia de l'arquitectura modernista'. Fundació Col·legi de Sant Miquel dels Sants - Editorial Diac, Vic.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 237-241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24437'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya .</span></span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/r0zEe'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya .</span></span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Torre modernista de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta, a quatre vents, és de teula vidriada de dues tonalitats marronoses, i s’estructura amb diferents nivells. El ràfec o la barbacana </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>volada sobre seqüències de permòdols</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> de maó vist amb decoració geomètrica esglaonada. Aquesta combinació de materials contrasta amb la blancor de les façanes, i alhora es combina amb la pedra de les obertures i de la cornisa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes presenten una distribució que recorda la tipologia clàssica de les masies de la zona. A les dues façanes laterals s’hi obren dues galeries que comuniquen a dues terrasses superiors, i que combinen arcs de punt rodó i columnes de pedra. Com a detall decoratiu, trobem dos medallons de pedra sota de la cornisa amb un estil que recorda al barroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana posterior, que dona al carrer Joan Llussà, presenta menys obertures i hi té adossat un cos de planta baixa. També, hi té sobresortint una torre de secció quadrangular i coberta de pavelló, amb un penell al capdamunt que té la funció de parallamps. Aquest cos presenta dos pisos amb obertures de llinda plana i arcs esglaonats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal s’obre al carrer Doctor Bayés, i s’hi accedeix a través d’una majestuosa reixa d’entrada treballada amb ferro forjat, i que condueix a través d’una zona enjardinada a l’entrada de l’edifici. A través d’unes escales s’accedeix a la porta principal d’arc de mig punt de pedra. L’eix central a partir del qual s’estructura la façana, queda representat a la planta baixa per un finestral dividit amb columnetes, al capdamunt del qual hi ha un balcó de ferro forjat treballat i una obertura decorada amb columnes d’imitació clàssica jònica, i un medalló amb una escena en baix relleu d’estil barroc. Al pis superior, coincidint amb l’espai sota teulada, una arcuació tanca la composició d’aquest eix. La resta de la façana queda distribuïda a partir d’obertures simètriques que combinen arcs plans i carpanells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sense deixar la façana principal, i al costat de llevant, sobresurt una torre prismàtica amb arcuacions al pis superior i una composició decorativa amb una escena de Sant Jordi de rajola vidriada i un emmarcat de pedra d’estil barroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, una tanca amb sòcol de paredat capserrat combinada amb pilars de maó vist i barana de ferro forjat treballat, envolta la finca.</span></span></span></span></span></span></p>	08283-89	c. Dr. Bayés, 75	<p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quan les aigües del balneari Roqueta foren declarades d'utilitat pública el 12 de desembre de 1895, els seus socis crearen al seu entorn un barri d'estiueig molt valuós artísticament, conegut amb el nom de El Parque. Així que Francesc Simon, copropietari de l’editorial Montaner i Simon i copropietari del balneari Roqueta, va decidir construir una casa d’estiueig, i va encarregar el projecte, el 1918, a l'arquitecte Francesc de Paula Guàrdia i Vidal. Les obres duraren fins al 1923, i les portà a terme el constructor Pau Casas i Guiu, del territori </span></span></span></span></span></span></span>(Sant Hipòlit de Voltregà, 1870 -Torelló, 1934)<span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Francesc Simón i Font morí el dia 17 de maig de 1923, quan la seva esposa tenia 71 anys i coincidint amb l'any en què acabaren les obres de construcció de la casa. La propietat quedà per al gaudi de l’extensa família, que hi anava a passar els estius, a partir de l’agost i fins el setembre. La resta de l’any, la torre estava tancada i el senyor Molina, avi dels que foren gerents del Col·legi Pive, antic Hotel del Parque, s’encarregava del manteniment i la vigilància (COSTA:2005, p. 59). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, moltes famílies refugiades provinents de Madrid s’instal·laren a Tona en diverses torres, entre les quals, la torre Simon. També, els carrabiners s’hostatjaren a la plaça Major, al mas Planell, i en diverses torres del barri Roqueta. Sembla ser que aquests foren una font de constants conflictes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de la dècada dels cinquanta la torre passà als fills dels propietaris, i tres dècades més tard es van vendre. A la dècada dels anys seixanta, la torre es vengué a unes monges de Barcelona, que s’encarregaven de </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>l’Hospital de Niños</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, i varen reconvertir la finca en una residència-hospital, amb pacients infants, que hi passaven els estius.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En aquell moment, Josep Roqueta adquirí la torre, per fer-ne apartaments. Però el projecte no va tenir èxit i la posà en venta. Durant aquest procés, la torre entrà en un estat de deteriorament progressiu, fet que provocà una reacció popular de defensa. Passat un temps, a finals del 1979, s’hi varen celebrar unes Jornades Culturals a iniciativa del jovent de Tona, i s’hi organitzaren una sèrie d’activitats sobre temes relacionats amb les arts. Tot plegat tenia l’objectiu de promoure un casal cultural a la torre Simon.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Finalment, l’any 1980 Josep Roqueta es venia la torre a Joan Ros, que la va convertir en residència segmentada en apartaments, i amb les corresponents rehabilitacions i restauracions. Però l’any 1999, es va torna a vendre la torre a Jordi Verdaguer i Montse González, responsables del restaurant La Ferreria, per convertir-la en un hotel i restaurant (COSTA:2005, p. 57-69). </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8582300,2.2297700	436070	4634323	1918	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1361.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1362.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1363.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1364.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880 - t. 1905 - Barcelona, 1940)	El projecte de la Torre Simon va anar acompanyat d’altres projectes constructius de referència: les torres Llussà, projectades per l’arquitecte Jaume Mestres. La torre Simón, és l’edifici modernista de referència a Tona, per les seves característiques geomètriques i la seva profusa decoració, que recorda molt a l'estil de Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner. Aquest gran conjunt arquitectònic i artístic és clar exemple del moviment modernista, que es caracteritzava per usar tota mena de formes, composicions de materials i decoracions orgàniques.	105\|106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97335	Capella de la Mare de Déu de la Salut	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut	<p><span><span><span><span><span><span><span>COSTA SITJÀ, Marc. (2006). La Torre Simon de Tona : una joia de l'arquitectura modernista. Edició Sílvia Caballeria, M. Carme Codina i Francesca Sardà. Inèdit. Treball de Recerca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat. Per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Eumo Editorial, Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24366'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de la Salut és un edifici senzill d’una única nau </span></span></span></span></span></span></span>i capçalera semicircular<span><span><span><span><span><span><span>, amb coberta a dues aigües. A l’exterior, les parets estan reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal hi destaquen dos elements. Un, l</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>a porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. El segon, un rosetó amb formes vegetals que permet la llum a l’interior. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-90	Av. del Balneari - Parc Roqueta	<p><span><span><span><span><span><span>A partir de l’entrada en funcionament dels balnearis a Tona, entre els segles XIX i XX, es van formar els barris Roqueta i Codina. Un nou urbanisme configurat a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van crear nous serveis i espais d’esbarjo com el complex de luxe del “Parque”, espais d’enjardinament i de passeig, i aquesta capella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons Marc Costa i Sitjà, en el seu treball de recerca, la capella és construí l’any 1925 sota l'impuls de Fèlix Domènech i Roura (1888 - 1977) fill de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) (COSTA, 2006). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Sembla que l’obra de la capella fou promocionada per les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta, i així podien anar a missa els diumenges, sense haver d'anar al poble. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal dir que després de la Guerra Civil, el fenomen de l’estiueig primerenc va renéixer amb gent afavorida per la nova situació, econòmica i social. La nova “colònia” estava formada per fabricants, funcionaris i botiguers i, entre altres espais, utilitzaven el de la capella per les seves misses setmanals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1930, Mn. Valentí Vilaregut va obtenir el permís per celebrar-hi missa dominical des de juliol a octubre. Però Mn. Planas, el 1943, va fer cessar aquesta pràctica al·legant que anessin a la nova església parroquial. El 24 de juliol de 1944 el bisbe P. Perelló, d'acord a una instància presentada pels estiuejants, tornà a restablir-hi el culte.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8594900,2.2296600	436062	4634463	1925	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1321.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1324.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1325.jpg	Legal	Noucentisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Des del 2017 la capella és de propietat municipal, i està pendent de tenir un ús cultural. L'Ajuntament va restaurar-ne la teulada i va evitar que acabés en ruïna. Hi ha un projecte de la Diputació de Barcelona per fer-ne la restauració definitiva.	106\|119\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97355	Antic Hotel Ristol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hotel-ristol	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART i TIÓ, Amadeu. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46222'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, ocupant la cantonada amb el carrer Taradell. Actualment són tres habitatges independents amb tres portals d’accés. Tot i així, la construcció presenta planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana, i la part que dona al xamfrà amb un afegit que crea un ràfec específic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pas del temps no ha desfigurat la distribució original de la façana, que manté la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures dels pisos, gairebé totes balconeres, es defineixen per la seva verticalitat. Destaquen els enllosats de pedra dels balcons amb motllures, recolzats sobre mènsules d’estil clàssic amb decoració vegetal i motius humanístics. Al balcó esquerre del primer pis, del número 2, es recolza damunt dues mènsules treballades amb la representació de caps humans. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08283-91	c. Doctor Bayés, 1-2	<p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, aquest creixement va englobar el carrer Doctor Bayés, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta revifalla econòmica va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’Hotel Ristol o Fonda Ristol, fou una de les infraestructures construïdes amb aquesta finalitat, cobrir les noves necessitats sorgides davant del fenomen de l’estiueig. Entre els molts visitants il·lustres que tingué, hi hagué el poeta Joan Maragall, que durant el mes de juny de 1909 va estar-se en aquest hotel, amb tota la seva família nombrosa. </span></span></span></span></span></span></p>	41.8537600,2.2290300	436004	4633827		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1411.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1412.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1413.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1414.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97396	La Ferreria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-6	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24406'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p>	XVI, XVIII		<p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular format per diversos cossos adossats i interrelacionats, de planta baixa i pis, distribuïts al voltant d’un pati central. L’estructura de la coberta és a dos vessants, excepte algun tram de teulada a una sola vessant. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’entrada al recinte i pati central es fa a través d’un portal adovellat que fa les funcions de lliça, amb un ràfec de teules recolzat en biguetes de fusta. La clau de la dovella té un escudet amb la data de 1567 i motius que representen l’ofici de ferrer (martell, ferradura i enclusa). </span></span></span></span></span></span></span>També s'ha conservat una altra clau d'arc adovellat o fragment de llinda amb la inscripció IHS / TARAVAL/ 1584 i un relleu amb les eines d'un ferrer, procedent probablement de la Ferreria, d'on van ser amos la família Taravau.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta entrada dona pas al pati interior, que distribueix les estances que actualment ocupen l’espai del restaurant. Tot i això, es conserven elements que recorden els orígens de la casa, com un festejador a l’interior de la finestra o abeuradors pels animals. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la banda de llevant, l'edifici principal hi té adossat un porxo obert que fa les funcions de terrassa exterior cap a la zona enjardinada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les parets exteriors son de pedra vista i les obertures són amb llinda que en algun cas pren la forma d’arc conopial, amb pedra treballada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal cal destacar la finestra ubicada a l’esquerra de l’entrada amb una inscripció a la llinda amb la data de 1791 (cal precisar que en les fotografies antigues no es veu aquesta llinda, possiblement prové d'algun altre indret de la casa o d'algun altre edifici). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La resta d’obertures presenten decoració motllurada i arc conopial. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>La façana de ponent es caracteritza per obertures de petites dimensions, i sense decoracions, a la planta baixa. </p>	08283-92	Av. del Balneari	<p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1511 Miquel Llança, ferrer de la parròquia de Sant Julià d'Alfou, del municipi vallesà de Vilamajor, va comprar a Vicenç Pratgibert un tros de terra per a edificar-hi una ferreria, situada més o menys a l'indret actual, on a l'edat mitjana hi havia hagut el mas Call (PLADEVALL, A.: 1990; p.242). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En el Fogatge de 1515 s'esmenta la Casa de la Ferreria. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Les dates del 1567 i del 1584 que trobem actualment a la masia denoten moments de reforma del conjunt. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al 1553 havia passat a propietat d'Antoni Taravau, i va pertànyer a aquesta família fins al 1717, quan la comprà l’amo del Prat de la Barroca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Des del 1966, i després d'una restauració, s'hi va obrir La Ferreria, un restaurant.</p>	41.8594200,2.2301300	436101	4634454	1567 / 1584 / 1791	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1311.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1312.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1313.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1314.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		L'edifici és una ferreria o obrador de ferrer al peu del camí ral reconvertida en casa de pagès, i finalment, al segle XX, en restaurant. El segle XVI fou un moment de bonança i creixement econòmic. La zona ocupada per la Ferreria i les masies situades més al nord fou una de les més actives constructivament, i important per la presència d’una ferreria, un hostal i botiga de la carn. És en aquell moment, també, quan comença a formar-se el que serà el nucli de la població, l’anomenat Carrer de Tona, amb la Plaça Major i de l’Hostal.	94\|98\|119\|93	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97397	Conjunt de la Ferreria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-la-ferreria	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p>	XVI - XVIII - XX		<p><span><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres edificis vinculats amb l'evolució històrica del seu entorn immediat, en èpoques diferents.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En primer lloc, el mas Ferreria, amb una tipologia típica de masia de la zona, amb una lliça d'entrada, que dona a un pati central, al voltant del qual s'hi configuren diferents volums interrelacionats. Com en altres masies de la zona i de l'època, té un gran portal adovellat amb un escudet amb la data de 1562, i motius que <span>representen l’ofici de ferrer (martell, ferradura i enclusa). La masia conserva elements que recorden els orígens de la casa, com un festejador a l’interior de la finestra o abeuradors pels animals. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les parets exteriors son de pedra vista i les obertures son amb llinda que, en algun cas pren la forma d’arc conopial, amb pedra treballada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal cal destacar la finestra ubicada a l’esquerra de l’entrada amb una inscripció a la llinda amb la data de 1791, possiblement any de reformes. La resta d’obertures presenten decoració motllurada i arc conopial. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Per altra banda, molt propera a la masia, i dins la mateixa finca, hi trobem una edificació contemporània, la Torre Roqueta, que correspon a una època posterior. Es tracta d'una<span><span><span><span><span><span> torre de planta poligonal amb tres pisos i coberta de pavelló. Mostra simetria a les façanes i obertures d'arc escarser i arc agut, amb una zona enjardinada al voltant. S'observa una inscripció a la llinda de la porta principal d'entrada, amb el nom de la torre i els anys de construcció i de reforma (1916-2009).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, ubicada a ponent del mas La Ferreria, hi ha Capella de la Mare de Déu de la Salut, <span>un edifici senzill d’una única nau, i coberta a dues aigües, amb les parets reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra. Cal destacar-ne dos elements, la porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. I un rosetó amb formes vegetals, que permet l'entrada de llum a l’interior. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-93	Avinguda del Balneari	<p>Els tres elements se situen en una de les zones que ha patit més transformacions al llarg de la història de Tona, entre els segles XVI i XX.</p> <p>El naixement de masies, hostals i botigues al voltant del camí ral fou un fet entre els segles XIV i XVII. Fou el cas del mas La Ferreria, que va ser una farga i un hostal, per posteriorment convertir-se en masoveria, a partir del segle XVII en endavant, quan el nou centre de Tona començava a traslladar-se a la zona del 'Carrer', amb nous serveis. </p> <p>A partir del segle XIX, la gran transformació urbanística del municipi amb la descoberta de les aigües mineromedicinals, la construcció de gran balnearis, com l'Ullastres i el Roqueta, en aquesta zona va propiciar un fort creixement econòmic i millores socials. Aquest fet va comportar l'aparició de grans torres residencials i d'estiueig com la Torre Roqueta, sembla que en els seus orígens relacionada amb els grans propietaris i socis dels balnearis. La Capella de la Mare de Déu de la Salut, construïda el 1925, la podrien haver <span><span><span><span><span><span><span>promocionat les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un nou urbanisme naixia, a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van generar nous serveis i espais d’esbarjo i de trobada, com la Capella. </span></span></span></span></span></span></p>	41.8592300,2.2300700	436096	4634433	1562, 1584 - 1791 - 1916, 1925	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97397-1641.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97397-1642.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97397-1643.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Modernisme\|Popular\|Gòtic	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - cultural - productiu			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			94\|98\|105\|119\|93	46	1.2	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97439	Cal Xirimillo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xirimillo	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal, amb el parament de pedra irregular. Originàriament la façana era arrebossada (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta portal a un local i porta d’accés als pisos. D’aquestes obertures, han estat arrebossats els brancals i les llindes, en forma d’emmarcats dentats. </span></span></span><span><span><span>Als pisos, les obertures són finestres, la del primer pis centrada en la façana i la del segon molt més petita, estan emmarcades igual que les obertures de la planta baixa. </span></span></span><span><span><span>La part superior de la façana tanca amb barbacana de petits colls de fusta amb entrebigat d’obra arrebossat i pintat.</span></span></span></p>	08283-94	c. Major, 69		41.8525100,2.2286700	435973	4633688		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97439-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97439-p1090118.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97439-p1090604.jpg	Legal	Modernisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		La casa també ha rebut el nom de can Janet.Segons la valoració d'Anna Rovira, es tracta d’una finca històrica molt modificada, la composició de la qual dona el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023).	105\|119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97440	Cal Joanet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-0	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta la porta d’entrada i finestra. Els pisos tenen obertures amb balcons de formigó motllurats. Les baranes també són d’obra i a la part superior hi ha passamans rodons disposats horitzontalment. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats i entrebigat arrebossat. Faixes, cornises i obertures rebaixades decoren la façana.</span></span></span></p>	08283-95	c. Major, 75	<p><span><span><span>El 1945, la Maria Molera Viñoles, propietària de la finca, demana permís per construir un pis més i reconstruir totalment la façana (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8526500,2.2287000	435975	4633704		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97440-p1090597.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97440-p1090114.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, (ROVIRA, 2023) aquest habitatge és testimoni d’una manera de construir del període posterior a la Guerra Civil, per la composició i els elements de la façana.	98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97441	Can Suquet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suquet-1	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La façana és simètrica amb dos eixos. La planta baixa presenta un local comercial i una porta d’accés als pisos, totes dues obertures, amb arcs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis dues obertures tenen sortida a una sola balconada amb llosana de formigó motllurada i barana de ferro amb barrots simples. Al segon pis s’obren dos grans obertures amb arcs rebaixats, amb dos balcons individualitzats de les mateixes característiques que el del primer pis. La part superior de la façana es coronada per una barana metàl·lica i de vidre transparent que tanca una terrassa.</span></span></span></p>	08283-96	c. Major, 77	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1923, Maria Suquet Estabanell demana permís per engrandir una finestra. L’any següent demana permís per arrebossar la façana i blanquejar-la. El 1925 demana permís </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>per estrènyer el portal principal i engrandir una finestra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’edifici presenta canvis respecte a la seva configuració original. Els grans finestrals i balcons de la segona planta són fruit de la transformació d’una antiga galeria porticada. També han estat transformades les entrades de la planta baixa </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Recentment ha estat substituïda la barbacana de colls de fusta i mosaic hidràulic per l’actual barana de la terrassa. </span></span></span></p>	41.8527000,2.2286700	435973	4633709		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97441-p1090595.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97441-p1090594.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97441-p1090112.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97442	Ca la Joana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-joana	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de tres crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana mostra una composició simètrica imperfecta, dividida en tres eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’accés principal es troba al centre de la planta baixa, que presenta porta i finestra emmarcada en pedra i amb una llinda amb la inscripció “1798”. Als costat de l’entrada central, hi ha un portal i una finestra a cada banda que escapen dels eixos de simetria. Un revestiment diferent remarca un sòcol a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Als pisos totes les obertures són finestres, més grans i emmarcades en pedra al primer pis, i més petites i desiguals, a la segona planta.</span></span></span></span></span> <span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior queda tancada amb barbacana de colls de fusta irregulars amb llates i rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p>	08283-97	c. Nou, 55	<p><span><span><span>Casa de la família Aregall. Edifici del segle XVIII. La inscripció de la llinda del portal du la data de 1798 (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8449200,2.2274800	435866	4632847		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97442-p1090349.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97442-p1090351.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97442-p1090350.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		La casa també ha estat coneguda com a can Pere del Molí.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97443	Can Roig Felip	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-felip	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII	S'aprecia una degradació incipient en el revestiment i les canalitzacions de l'immoble. Els portals d'accés s'han tapiat.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dues crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana mostra una composició asimètrica, dividida en dos eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa els portals estan tapiats, un presenta arc rebaixat i muntants de pedra, l’altre ha quedat parcialment tancat pel sòcol d’aplacats que conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Als pisos totes les obertures són finestres de mides desiguals. La part superior queda tancada amb barbacana de poca volada amb colls i llates de fusta i rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p>	08283-98	c. Nou, 59		41.8448700,2.2277500	435889	4632841		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-p1090346.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-p1090347.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97444	Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-15	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dues crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana és de composició asimètrica, dividida en tres eixos no equidistants, dos més junts i un més separat. El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa presenta tres obertures situades als eixos de la composició: un portal d’accés principal emmarcat amb brancals i llinda de pedra, al costat del qual hi ha una petita finestra. A l’eix de composició més allunyat, un altre portal, emmarcat per brancals de pedra alineada. Un sòcol d’aplacats conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span>Al primer pis les finestres són iguals, amb ampit, brancals i llinda de pedra, mentre que al segon pis les finestres són més petites sense emmarcaments. <span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior queda tancada amb barbacana de colls irregulars i llates de fusta, amb rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p>	08283-99	c. Nou, 72	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa de la família Bigas. Edificada al final del segle </span></span></span><span lang='CA'><span><span>XVIII</span></span></span><span lang='CA'><span><span>, amb reformes posteriors </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8439500,2.2273300	435853	4632739		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97444-p1090343.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97444-p1090344.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Aquest edifici també ha rebut el nom de ca l’Hermano.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97445	Cal Cinto	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto-3	<p><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical. A la planta baixa hi ha un únic portal amb arc rebaixat i sòcol d’aplacats que cobreix tota la part baixa de la façana. </span></span></span><span><span><span>El primer pis presenta balcó amb llosana amb perfil motllurat i barana amb barrots de forja i motius geomètrics.</span></span></span></p>	08283-100	c. Nou, 75		41.8441100,2.2272200	435844	4632757		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97445-p1090338.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97445-p1090339.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de la casa atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix canvis destacats. El període de transformació més rellevant és entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2013).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97446	Cal Teixidor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-7	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dos crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i pis. La façana guarda una composició asimètrica, dividida en dos eixos. </span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa presenta dos portals, el d’accés a la casa, amb muntants i llinda de pedra amb la inscripció “1791”. L’altre portal actualment és el garatge. Un sòcol amb revestiment diferent conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Al pis hi trobem dues finestres amb ampits de pedra motllurada. La part superior de la façana queda tancada amb barbacana amb colls de fusta i entrebigat arrebossat.</span></span></span></span></span></p>	08283-101	c. Nou, 77	<p><span><span><span>Casa de la família Baulenas. Edifici del segle XVIII, un dels més ben conservats del carrer en el seu estat primigeni. La llinda del portal té inscrita la data de 1791 (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8440600,2.2272000	435842	4632751		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97446-p1090335.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97446-p1090334.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97446-p1090336.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d’Anna Rovira, la composició de l’immoble, atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), i té elements originals que doten caràcter històric el paisatge urbà. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97447	Can Marxant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marxant-1	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de quatre crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i pis. La façana mostra una composició asimètrica, dividida en quatre eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa presenta quatre obertures sobre els quatre eixos. L'accés més antic a la casa és de muntants i llinda de pedra, en la qual hi ha la següent inscripció: “Jaume Casanoves 1786”. Al costat hi ha una altra porta. A la part de l'edifici on el revestiment és més modern i llis, s’hi ubica una finestra i un altre portal de factura moderna. Un sòcol amb revestiment rústic conforma una franja horitzontal a tota la façana. Al pis hi trobem quatre finestres amb ampits de pedra motllurada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior de la façana queda tancada amb barbacana amb colls de fusta irregulars, llates i rajols ceràmics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Al costat dret de l'edifici, s’hi adossa un annex d’una sola planta amb portal emmarcat en pedra.</span></span></span></span></span></p>	08283-102	c. Nou, 79	<p><span><span><span>Casa de la família Casadevall. </span></span></span><span><span><span>Edifici del segle XVIII, el més ben conservat del carrer en el seu estat primigeni. La llinda del portal porta inscrita la data de 1786 i el nom de la persona que la va fer construir, Jaume Casanoves. Era la darrera casa del poble (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p>	41.8439500,2.2271700	435840	4632739		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97447-p1090329.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97447-p1090330.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97447-p1090332.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d’Anna Rovira, la composició austera juntament amb el revestiment original i els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97486	Can Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorenc-2	<p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/21.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII	La façana mostra signes de deteriorament i l’immoble sembla deshabitat.	<p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és de peces ceràmiques dentades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir de dos eixos diferenciats. Per una banda, destaca un portal de testera recta i carreus de pedra. Damunt, hi té una obertura amb balcó a ras, sense llosana, i amb barana de forja treballada. Al mateix pis, hi ha una segona obertura actualment tapiada, i sota d’aquesta, una obertura amb reixa.</span></span></span></span></span></span></p>	08283-103	c. Nou, 27	<p>Segons la valoració d'Anna Rovira (ROVIRA, 2023),<span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Llorenç i la seva veïna can Baulenes, formarien part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8458100,2.2278300	435896	4632945		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-691.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-692.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-693.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97487	Balneari Codina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-codina	<p><span><span><span><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CHANDRE i JAFRÉ, M.; SALOM i GES, J. (1992) “El Balneari Codina: Història i salut”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 42-49.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p>TERRICABRAS, Francesc (1912) Memoria histórico-científica de las aguas minero-medicinales: manantial Codina de Tona. Vic.</p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37534'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/KBjxs'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici aïllat, amb un volum principal de planta quadrangular i coberta a quatre vents, i dos cossos adossats en forma de terrasses superiors, amb una glorieta al costat sud-est. Presenta planta baixa i dos pisos superiors. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>S’accedeix a l’entrada principal, ubicada al primer pis, des de la carretera de Manresa, mitjançant unes escales que condueixen a un porxo amb baranes de balustrada. La porta d’entrada és de mig punt amb vidriera i fusteria pintada de verd. Al damunt d’aquest porxo hi ha una terrassa sustentada per columnes, que dona accés al segon pis a través d’una porta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta mateixa façana presenta una simetria organitzada en un eix central, el porxo i terrassa, i dues obertures en cada pis, de dimensions més reduïdes al pis superior amb llinda d’arc de mig punt, i dues finestres d’arc rebaixat i tripartides mitjançant pilarets pintats de blanc al pis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Trencant aquesta simetria, se li adossa pel costat de llevant una galeria d’arcades de mig punt que s’obre a una terrassa i porxo obert, amb barana de balustrada de pedra, que es perllonga fins a la façana de llevant. Les obertures mantenen la fusteria pintada del mateix color verd, i decoració amb un fris d’arrebossat gris. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al damunt, al pis superior de la terrassa de llevant, i amb les mateixes característiques formals, s’obre una terrassa amb el mateix tipus de balustrada, que s’estén fins la façana de migdia. A l’extrem sud-est d’aquesta planta, s’hi ubica una torreta oberta als quatre vents, i sustentada per pilars. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les façanes de migdia i de ponent mostren una simetria idèntica, amb eixos formats per obertures més estretes al pis superior, i d’arc rebaixat en tots els casos. Totes les obertures presenten llinda amb decoració de fris d’arrebossat gris, i fusteria pintada de verd. La façana de ponent té un accés des de la planta baixa mitjançant una escala de dos trams, amb barana de ferro forjat treballat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les cantonades de l’edifici són de pedra treballada, amb arrebossat pintat del mateix to gris de la resta d’obertures. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La combinació del blanc de les façanes amb els frisos de les obertures i cantonades amb arrebossat gris, i les fusteries de color verd de finestres i portes, confereix al conjunt un aire senyorial i elegant. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-104	Crta. Manresa, 59	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre</span></span></span></span></span>, justament amb l'arribada del ferrocarril a l'estació de Balenyà, <span><span><span><span lang='CA'><span>una revifalla de l’economia </span></span></span></span></span>de Tona<span><span><span><span lang='CA'><span>, en decadència durant el segle XIX, per no disposar d'un gran riu que fes possible la instal·lació de fàbriques. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El balneari té els seus orígens en la família Codina Córdoba, propietaris de la fàbrica de cadires i mobles Codina creada al 1876. Les aigües de la deu del balneari Codina es descobriren el 1910 després que el Doctor F. Terricabras i Comella finalitzés el seu estudi. </span></span></span></span>El 1912 Terricabras va publicar <span><span><span><span lang='CA'>a la <em>Memoria histórico-científica de las aguas del manantial Codina de Tona</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Així doncs, el balneari Codina es va inaugurar l’any 1913, i fou el darrer balneari que es va construir a Tona. Les instal·lacions disposaren d’un pou amb quatre surgències d’aigua sulfurosa a una profunditat de 30 metres i una temperatura d’entre 15,7 i 16 ºC. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1929 s’amplià amb una terrassa superior, i estigué obert al públic fins al 1984. Després d’un tancament forçat per problemes d’infiltracions d’aigües residuals, va ser novament reobert el 1990, i actualment és la seu de l'empresa Garden Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Avui en són testimonis d’aquest urbanisme la torre Maria, torre Arbellay, torre de la Font del Ferro, l’Hotel Prudenci, entre altres ja desapareguts. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per aquest balneari han passat cèlebres personatges com per exemple Montserrat Caballé, que va seguir un tractament per l'afecció del coll.</span></span></span></span></p>	41.8484893,2.2184229	435118	4633250	1913, 1929	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-773.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-775.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-776.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-778.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		També anomenat Manantial Codina.	106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97488	Torre Arbellay	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-arbellay	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33030'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span>Xalet, de planta quadrada, i planta baixa i pis, amb coberta a quatre vessants. El conjunt està envoltat d’un jardí i d'una tanca amb paredat encoixinat i barana de ferro. A l’extrem de ponent del jardí, una glorieta o templet, oberta als quatre vents, i amb una coberta de tipologia oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, tot i reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, i sense decoracions destacables.</span></span></span></p> <p> </p>	08283-105	Passeig de la Suïssa, 1	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure, com el parc de la font del Ferro. Aquest xalet és fruit d’aquest </span></span></span>creixement del barri Codina a partir de la inauguració del balneari el 1913.</p> <p><span><span><span>La torre o xalet va ser un encàrrec de l'enginyer barceloní (d'origen suís) </span></span></span>Mauricio Arbellay Burcher , <span><span><span>el 1934, a l'arquitecte madrileny Mariano Serrano Mendicute (mort el 1976). A</span></span></span><span><span><span> l’Arxiu Municipal de Tona es conserva el plànol del projecte.</span></span></span></p>	41.8489700,2.2188300	435152	4633303	1934	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1381.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1383.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Actualment, a l'entrada del jardí hi ha una placa amb el nom de “Casa Encarnació”.També és coneguda amb el nom de Torre dels Suïssos.	106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97489	Torre Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-maria	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33029'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span>Actualment, aquest antic hotel alberga sis habitatges plurifamiliars, que es distribueixen dos per planta (planta baixa i dos pisos). Presenta una planta rectangular i coberta a quatre vents. El volum principal té adossat al seu costat de llevant un cos de planta baixa amb terrassa superior, que antigament estava reservat a restaurant. Tot el conjunt està envoltat per un jardí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i les continues reformes, el llenguatge arquitectònic en la composició de les façanes es manté, prioritzant en tot moment el criteri funcional. Així doncs, s’han renovat les línies simètriques de les obertures i els elements decoratius per mantenir la coherència originària de la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest sentit, destaquem els dos balcons correguts de la façana principal, amb barana de ferro treballat. Les obertures són geminades amb una decoració en baix relleu de maó vist que crea arcades rebaixades damunt les obertures. En aquesta mateixa façana, a la planta baixa, l’accés es fa des d’una porta de vidre i, a banda i banda, la mateixa tipologia de finestres i decoració. Aquesta solució estructural i decorativa de les obertures i de la façana es repeteix a la resta de façanes de l’edifici, i genera un cordó decoratiu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat de llevant, s’hi adossa un cos de terrassa superior i planta baixa, amb obertures amb la mateixa tipologia constructiva i estètica. L’accés a aquest cos de terrassa, i al jardí que l’envolta, es realitza des del mateix carrer, passats uns metres de mur de tanca en direcció est, i a través d’una reixa de barrots moderna. Des d’allà una amplia zona d’enjardinament envolta la finca i comunica amb la planta baixa del cos de terrassa, mitjançant unes obertures amb vidriera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana de ponent presenta una organització similar a la resta, sobretot pel que fa al manteniment de la tipologia decorativa que emmarca les obertures. Aquestes, però, presenten tres eixos verticals, que alhora, confereixen una simetria a la façana. Hi ha tres tipus d’obertures: finestres balconeres enrasades, finestres de secció rectangular de petites dimensions, i de secció quadrada, ambdues sense decoracions. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-106	Carretera de Manresa, 38	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Aquest antic hotel i residència es va construir el 1929 per acollir els visitants del balneari Codina, en el moment en què la seva activitat anà en augment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1940, la Torre Maria va canviar el seu ús pel de residencial, remodelant la seva distribució interior en habitatges. I el 2007, va patir una transformació integral amb la rehabilitació i condicionament, però mantenint el caràcter històric de l’edifici.</span></span></span></p>	41.8487800,2.2183300	435111	4633282	1929	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1371.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1372.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1373.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97491	Torre de la Font del Ferro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-font-del-ferro	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46221'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta quadrangular i coberta trencada amb tres aiguavessos, amb ràfec de mènsules de fusta, i jardí a la part posterior. La composició de les façanes manté una simetria, tot i les reformes que ha patit la finca, que es fan visibles en l’ús de nous materials o en elements de tancament com els porticons de fusta, i altres annexos i estructures construïdes i adossades al costat de llevant i a la part posterior. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest sentit, destaquem els balcons de la planta pis de la façana principal, amb barana de ferro forjat treballat amb motius florals, i les obertures amb una decoració a la part superior, en baix relleu de morter, creant una ondulació central i dos botons ceràmics als extrems amb una pinya. Aquesta solució decorativa la trobem en totes les obertures de les façanes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa d’aquesta mateixa façana, hi ha tres obertures senzilles i a l’extrem dret, la porta d’entrada a la finca. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana de ponent és simètrica i senzilla, amb una estructura en eixos verticals organitzats a la planta baixa amb dues finestres de secció rectangular, dos balcons sense volada al primer pis, amb barana de forja treballada, i a l’espai sota teulada una finestra estreta amb llinda de peces de maó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaca la configuració del costat de llevant (amb accés al carrer Canigó) i posterior de la casa. A llevant, hi té adossat un petit cos de jardí, amb glorieta oberta a la cantonada, amb coberta plana, i un muret de tanca amb una porta de ferro d’accés a la finca per aquesta banda. Aquest conjunt exterior presenta un parament de pedra vista que s’estén en part de la planta baixa de la mateixa façana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir d’aquest carrer i en direcció a la part posterior de la finca, hi ha una sèrie de garatges i coberts i annexos a la casa que es comuniquen entre ells i s’interrelacionen, en planta baixa i pis amb terrassa. Es tracta d’afegits posteriors al moment de construcció de la finca. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-107	Carretera de Manresa, 40	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals<span><span><span><span lang='CA'><span> entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici forma part d’aquesta urbanització incipient. </span></span></span></p>	41.8487100,2.2179900	435082	4633274		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1391.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1393.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1394.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1396.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97506	Hotel Prudenci	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-prudenci	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33032'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un clar aspecte monumental, i situat enmig d’una illa de cases. La coberta és a quatre aigües. Tot i les reformes, el llenguatge arquitectònic que predomina és el racionalista, que s’insinua encara a la composició de les façanes, prioritzant en tot moment el criteri funcional pel qual va ser construït, inicialment un hotel-restaurant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta planta baixa i tres pisos, amb una destacada simetria i ordre a les façanes, definit per la disposició de filades d'obertures de dimensions iguals. L'estètica és senzilla, amb manca d'elements decoratius, i combinant l'arrebossat de color i l'obra vista. </span></span></span>L'estructura respon al seu funcionalisme i hi predominen les formes geomètriques netes, amb un ús limitat d'altres materials i recursos. </p> <p>Aquesta exagerada simetria i ordre queda trencada per dos volums centrals que sobresurten del pla de la façana principal. Un, en forma de cos rectangular amb planta baixa i terrassa superior, i on s'ubica l'entrada principal a la residència. En segon lloc, un cos central que s'origina en aquesta terrassa i s'alça fins el pis superior, en forma de glorieta porxada. </p> <p>Per altra banda, a la façana posterior, un cos central sobresurt del pla de façana, provocant també un trencament en la simetria, i generant un aspecte més monumental. </p> <p>Al voltant de l'edificació principal, al costat de migdia, s'hi adossen altres annexos construïts amb posterioritat. </p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per uns jardins amb zones de descans i passeig.</p>	08283-108	c. Lleida - Av. Montseny	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Hotel Prudenci fou un gran projecte arquitectònic que es dugué a terme als anys trenta del segle XX, amb un estil totalment racionalista i projectat per Lluís Bonet i Garí entre els anys 1933 i 1934, obrint les portes el 1935. Fou deixeble d'Antoni Gaudí, i fou un dels arquitectes que després de la Guerra Civil Espanyola continuaren les obres a la Sagrada Família. V</span></span></span>a ser un dels representants del monumentalisme. </p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'edifici es va convertir en Hospital de Sang o Hospital Militar de Rereguarda. Era conegut com la Clínica Militar Número 6, i una part del seu personal era de Tona. </span></span></span><span><span><span>Després del conflicte va reprendre la seva activitat hotelera fins els anys setanta del segle XX, i posteriorment es va convertir en la residència per a la gent gran que és avui. </span></span></span></p>	41.8487100,2.2198000	435233	4633273	1933-34	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-residencis.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Lluís Bonet Garí (Argentona, 1893 - Barcelona, 1993)	Conegut actualment com a Residència Prudenci, per a la gent gran.	120\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97649	Habitatge amb façana de l’any 1930	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-amb-facana-de-lany-1930	<p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24392'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24392</a></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab en dues vessants i carener paral·lel a façana. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la segona planta és una remunta posterior a l’edificació original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica de tres eixos. La planta baixa s’organitza amb dos portals i una porta d’accés als pisos, coincidents amb els eixos de simetria. Les obertures tenen un arc molt rebaixat i a sobre uns aplacats amb colors i formes geomètriques diferents. A la part inferior, un sòcol d’arrebossat diferent recorre la façana horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, un balcó corregut engloba les tres obertures, que tenen el mateix tipus d’arc que a la planta baixa i decoració ceràmica a damunt, emmarcada, que reprodueix un escacat de colors blaus i blancs. La llosa del balcó és de perfil motllurat i la barana és de forja amb barrots simples i tornejats, amb motius geomètrics. Al pis superior, la remunta presenta dues finestres simples.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca l’arrebossat de la part central de la façana, molt rugós, on s'observa la inscripció “any' '1930” situada entre balcons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior de la façana hi ha una barbacana d’obra amb ràfec de biguetes de fusta treballada.</span></span></span></p>	08283-109	c. Maduixes, 21	<p><span><span><span>Casa construïda el 1930, si tenim en compte la inscripció de la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la informació oral d’Amadeu Lleopart, va ser construïda per Rosa Prat Castelló, filla Can Paulet, després d'haver rebut en herència un terç de la finca de can Bosc.</span></span></span></p>	41.8463200,2.2290700	436000	4633001	1930	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100187.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100188.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100191.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97650	Espai boscós, codi C11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c11	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Es tracta d’un espai boscós d’1,45 ha amb una elevada biodiversitat que combina zones amb poca vegetació (perquè es tracta de terrers calcaris margosos, amb vegetació escassa) i altres zones amb molta vegetació. Destaquen com a espècies vegetals dominants el roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex) </em>disperses. Com a arbust, el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p>	08283-110	Espai situat al NO del nucli urbà, a la vessant d’obaga del serrat de Puigbonic.		41.8565200,2.2146100	434810	4634144		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97650-p1100145.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97650-p1100146.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97651	Espai boscós, codi C12	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c12	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Es tracta d’una zona boscosa de 40,6 ha amb característiques interessants des del punt de vista natural: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Connectivitat:<strong> </strong>Situat entre dos cursos fluvials i envoltat de camps, aquest espai juga un paper important com a connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Elevada biodiversitat:<strong> </strong>Es tracta d'un espai amb una elevada diversitat d'espècies vegetals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presència de terrers calcaris característics de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals dominants com les alzines (<em>Quercus ilex</em>], roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i alzines sureres (<em>Quercus suber) </em>disperses i arbustos com l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna)</em> i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p>	08283-111	Espai situat al NO del nucli urbà.		41.8563000,2.2112300	434529	4634122		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97651-p1100175.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97651-p1100178.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97652	Espai boscós, codi C14	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c14	<p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>			<p><span><span><span>Es tracta d’una franja boscosa lineal en forma de “S” de 2140 m² amb abundant vegetació. La importància d’aquesta petita àrea és que actua com a connector biològic entre el serrat de Puigbonic i la zona amb més pendent del Planell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com el roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>), l’om (<em>Ulmus minor)</em>, arbres dispersos, i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p>	08283-112	Espai situat al NO del nucli urbà, a l’extrem oest del serrat de Puigbonic.		41.8554900,2.2155400	434886	4634029		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97652-p1100138.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97652-p1100139.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97653	Marge entre camps, codi C15	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c15	<p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		Aquest marge i la seva vegetació ha minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011.	<p><span><span><span>Espai de dimensions reduïdes, uns 1700 m², que fa de marge entre camps, es tracta d’una fondalada amb vegetació típica de ribera. És una zona de desguàs que va a parar al Torrent de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i l’herbàcia heura (<em>Hedera hèlix</em>).</span></span></span></p>	08283-113	Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat.		41.8565300,2.2080000	434261	4634150		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100168.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100170.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97655	Conjunt de marges, codi C16	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-codi-c16	<p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>			<p><span><span><span>Es tracta d’unes línies de marges perpendiculars a la Riera de Sant Cugat unides entre si per un braç transversal. Conformen un conjunt de 1280 m² de marges fruit de desnivells entre diferents camps de conreu, que aporta diversitat al paisatge agroforestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi destaquen espècies vegetals com el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>), i arbustos com l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>).</span></span></span></p>	08283-114	Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. A l’oest hi ha la carretera N-141c.		41.8565400,2.2048900	434003	4634154		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97655-p1100165.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97655-p1100166.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97656	Pou del Planell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-planell		XIX, XX	La teulada està molt deteriorada	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou d'aigua construït de forma cònica, amb pedra irregular lligada amb morter i posteriorment arrebossada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'estructura presenta una obertura esqueixada al vessant de ponent a un metre de terra, des d'on s'accedeix al pou per poder extreure'n aigua mitjançant una porta de fusta decorada amb incisions de formes lineals. A la part superior hi ha una gran llinda de pedra i una teulada de teules àrabs que es troba deteriorada.</span></span></span></span></span></p>	08283-115	Davant de la casa del Planell		41.8514200,2.2075200	434216	4633583		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100021.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100022.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97658	Franja boscosa entre camps, codi C17	https://patrimonicultural.diba.cat/element/franja-boscosa-entre-camps-codi-c17	<p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>			<p><span><span><span>Aquest espai de 2260 m² es situa molt a prop d’un curs fluvial, fet que converteix aquesta franja lineal paral·lela a la riera en un espai privilegiat per albergar vegetació de ribera, clau per al desenvolupament de sistemes naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).</span></span></span></p>	08283-116	Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat.		41.8571000,2.2069700	434176	4634214		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97658-p1100161.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97658-p1100162.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97659	Àrea del Turó de Can Queu (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-queu-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La delimitació d'aquest espai natural, de 2,83 ha s’inicia a la zona nord del Turó, el qual ha estat modificat en la seva zona nord-est pel traçat de l’autovia de Vic. El límit segueix aquesta via en sentit sud-est en un tram d’uns 100 m fins a enllaçar amb l’antic camí que unia el mas de Can Queu amb Tona. El límit sud d’aquesta àrea coincideix amb aquest camí fins a una bifurcació propera al conjunt de construccions anomenades el Xaloc. Des d’aquest punt el límit gira en direcció nord i coincideix amb el marge de la zona conreada i el canvi de pendent, establint els límits oest i nord de l’àrea, fins que es troba amb el traçat de l’autovia, punt d’inici d’aquesta delimitació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em>Nyctalus sp</em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></p>	08283-117	Està situat a llevant de l’antiga ctra. N-152, entre aquesta i l’Autovia de Vic.		41.8634200,2.2341300	436437	4634896		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100062.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100128.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai és mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1786	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97674	Riera de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tona-1	<p><span><span><span>GELABERT, Adrià (2011). “Els espais no urbanitzats de Tona i els seus recursos naturals”. Llibre de Tona. </span></span></span></p>			<p><span><span><span>La riera de Tona estructura bona part de la conca del Ter al municipi, recull les aigües que baixen del vessant septentrional del serrat de Sant Valentí i les que davallen de la serra de Font Joana. Neix de la unió de diversos torrents: el torrent de Sant Cugat, el de la Font del Prat i el de la Suïssa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Travessa el municipi d’oest a est pel límit nord de la trama urbana. A la depuradora de Tona, el curs fluvial canvia la direcció cap al nord, on surt del municipi entre les masies de Can Bruguera i Can Oliva. Al llarg del curs destaca la vegetació de ribera, entre camps i petites àrees boscoses. També destaca la diversitat de la fauna: ocells, amfibis, rèptils i insectes.</span></span></span></p>	08283-118	Travessa el municipi des del serrat de Sant Valentí, direcció oest- est.		41.8604600,2.2278400	435912	4634572		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97674-p1100052.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97674-p1100051.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97695	Barraca de Colldarnau I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-colldarnau-i	<p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F949406'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p>		L’estructura està parcialment coberta per la vegetació natural.	<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta rectangular (1,40 x 1,20 m), adossada a un marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb dues grans lloses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alçada màxima interior és de 1,40 m. Els muntants de la porta estan bastits amb pedres més o menys escairades de mides irregulars, i a la part superior de l’obertura hi ha una llinda plana (1,5 m). Al mur sud s’hi ubica una fornícula de forma rectangular on es llegeix una la data inscrita de 1930 o 1936, i dues lletres a sota (B,M)</span></span></span></p>	08283-119	Al límit oest del terme municipal	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></p>	41.8465200,2.1952200	433190	4633049		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090918.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090920.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090926.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 6938. Autor: Pere Baulenas Sañé. Data de registre: 01/05/2012	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97696	Barraca de Colldarnau II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-colldarnau-ii	<p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F947419'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta quadrangular externament, tot i que l’interior és molt irregular, de forma arrodonida. S’adossa a un marge i està elevada respecte al camí que passa pel costat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció </span></span></span>és de la tipologia de sostre <span><span><span>de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb una gran llosa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alçada màxima interior és de 1,10 m. La porta d’entrada és molt baixa (70 cm), s’ubica al sud-oest i és de llinda plana. El diàmetre interior màxim és d’1,80 m. Presenta una obertura interior d’uns 3 cm d’amplada. </span></span></span></p>	08283-120	Al límit oest del terme municipal	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></p>	41.8465100,2.1936200	433057	4633049		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090934.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090937.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090938.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97699	Àrea del Turó de Can Cucut (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-cucut-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamentals de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Es tracta d’una àrea d’1,89 ha. La seva delimitació s’inicia al nord del petit turó, al peu d’aquest i on s’inicia el canvi de pendent. El límit envolta tot deixant fora de l’espai unes edificacions ramaderes del mas de Can Cucut, construïdes al peu del turó, on tot el seu límit segueix uns camins situats al peu del turó i que retornen al punt d’inici. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-121	Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Al costat de la casa de la Granja del Serrat i Can Cucut.		41.8676500,2.2358800	436586	4635364		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100066.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100068.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social			Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97725	Jaciment arqueològic de Can Rotlle / l'Hostal d'en Valls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-rotlle-lhostal-den-valls	<p> <span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11857'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11857</a></span></span></span></p>	-IIIaC-XVIII	A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es considera que el jaciment està destruït.	<p><span><span><span>Segons consta a l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, el jaciment es va determinar com a via històrica romana, medieval i moderna, a partir de la informació oral facilitada pel senyor Felip Vall de Tona. Es trobaria ubicat entre els dos masos que donen nom al jaciment (Can Rotlle / l'Hostal d'en Valls), més o menys per on passa l'actual carretera C17 actualment. Segons la font, hi discorria una via romana que venia de Collsuspina i anava en direcció a Vic. Posteriorment, la via va continuar en funcionament essent la coneguda via '<em>Strata Francisca</em>' o camí dels francs. L'actual mas de l'Hostal d'en Valls, tal i com indica el seu topònim, podria haver estat un antic hostal d'allotjament vinculat a la suposada via. (CCAA).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es considera jaciment el vial paral·lel a la C17 a la banda de Can Rotlle, costat esquerre de l’autovia en direcció Vic.</span></span></span></p>	08283-122	Hostal d’en Valls		41.8740387,2.2359114	436595	4636073		08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100097.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100098.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100099.jpg	Legal	Medieval\|Modern\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural			BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			85\|94\|83	1754	1.4	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97726	Marge entre camps, codi C01	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c01	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		L’espai actual es veu minvat respecte al que hi havia quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 9.400 m² ubicada al costat del Torrent de Segalers, just abans que es trobi amb la Riera de Tona. Es tracta d’un conjunt de marges entre camps amb presència important de vegetació i pròxim als cursos fluvials citats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la presència d’un turó de terrers calcaris amb margues, que limita amb aquesta àrea. Aquesta línia de vegetació disminueix el risc d’erosió.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’heura (<em>Hedera Helix) </em>en l'estrat<em> </em>herbaci, i com a arbre, l’alzina (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span></p>	08283-123	Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17.		41.8729300,2.2411200	437026	4635946		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100102.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97728	Turonet entre camps, codi C02	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-entre-camps-codi-c02	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.170 m². Es tracta d’un turonet circular i una línia arbrada al sud. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La petita elevació presenta dos sectors diferenciats: el vessant d’obaga on hi predomina la vegetació arbòria i arbustiva; i el vessant de soleia, amb poca vegetació arbustiva o matolls. La vegetació predominant com arbrat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i l’arbustiva <em>(prunus spinosa).</em> </span></span></span></p>	08283-124	Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17.		41.8696000,2.2386900	436821	4635578		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100078.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100079.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús