API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
97985	El Vilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-17	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 333.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>L’edificació actual ha substituït l’antic mas Vilar, tot i que no es troba exactament al mateix indret. És de planta quadrada, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana principal, encarada a nord. Disposa de planta baixa i golfes, amb un soterrani per garatge. </span></span></span><span><span><span>A tocar hi té una zona de producció ramadera. </span></span></span></p>	08283-226		<p><span><span><span>L’indret del Vilar ja surt esmentat al segle X, en documentació sobre vendes i transaccions vinculats amb el monestir de Sant Benet de Bages. Entre aquests documents, es fa referència al <em>Vilar de Recosem</em>, conegut com a mas Vilar (PLADEVALL, 1990: 90). També, es menciona altres indrets històrics de Tona com son el mas Riba, Fontordera, Vilageliu, Güells, Vall-llobera, etc. </span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	41.8421993,2.2119960	434578	4632556		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97985-dsc08932.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97985-dsc08937.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97985-mas-vilar-1943.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Tot i que la nova construcció ha fet desaparèixer totalment l’antiga masia, cal valorar el seu entorn històric, i tenir present l’existència del jaciment del Vilar relacionat amb l’antiga via romana de Collsuspina, i la troballa d’un mil·liari del mateix període (avui conservat al Museu Episcopal de Vic).	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97986	El Vilar - Via de Collsuspina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-via-de-collsuspina	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LOSTAL, J. (1992) Los Miliarios de la Província Tarraconense: (conventos tarraconense, cesaraugustano, cluniense y cartaginense, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, p. 11-15.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2726'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p>		Actualment, les restes arqueològiques no estan documentades ni posades en valor.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment es troba prop de la masia que li dona nom, i correspon a les restes estructurals de part del traçat de la via romana de Collsuspina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per una banda, hi ha un conjunt de pedres planes i ben disposades formant una estructura, sense estudiar. Per altra banda, es localitzà un mil·liari romà, les restes del qual aparegueren a tocar del traçat del camí antic. Es tracta d’un bloc cilíndric de pedra blanquinosa amb la base lleugerament quadrada, amb unes dimensions de 1'05 m d'altura per 0'30 m de diàmetre màxim, amb una inscripció en llatí: </span></span><em><span lang='LA'><span>MANNIUS SERGIUS, fill de MANNIO,</span></span></em><em><span><span>PROCONSUL</span></span></em><em><span lang='LA'><span>, VII milles. </span></span></em></span></span></span></p>	08283-227		<p><span><span><span>Entre els anys 1945 i 1954, el Sr. Ramon Auferil Druguet, del mas Vilar, va localitzar el mil·liari arran de l’antic camí i enmig del pas. La resta pètria, de grandària considerable va ser traslladada al mas i es va reaprofitar per adequar els accessos. Al cap d’un temps la peça va ser traslladada al Museu Episcopal de Vic, on va ser estudiada. De troballes de mil·liaris, n'hi ha altres referents a Santa Eulàlia de Riuprimer, amb un mil·liari amb inscripció llatina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment forma part del traçat de la via romana de <em>Mani Sergi, </em>que incloïa els mil·liaris que marcaven el recorregut i la distància. Estaven ubicats entre ells aproximadament 1,5 km, i portaven inscrit el número i el nom de qui promovia la via, com és el cas que ens ocupa, on la inscripció ens marca la milla VII, vinculada al procònsol Mani Sergi. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest cas, no s’ha localitzat tram de calçada romana però sí que es pot relacionar amb el tram documentat a prop de la masia de Can Rotlle. </span></span></span></span></span></p>	41.8437738,2.2132515	434684	4632730	Any -150 / -100, a.C	08283	Tona	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97986-dsc08934.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús	EPA	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		L’àrea de protecció arqueològica s’estén per una zona que és susceptible de conservar vestigis històrics i arqueològics a partir de les troballes ja efectuades. Es tracta de l'únic mil·liari que s'ha trobat que correspon a la via romana de Collsuspina, i actualment està dipositat al Museu Episcopal de Vic.	83	1754	1.4	1763	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97987	Fons documental i d’imatges de Tona de la Cartoteca de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-dimatges-de-tona-de-la-cartoteca-de-catalunya		XIX, XX, XXI		<p><span><span><span>La Cartoteca de Catalunya, integrada dins l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), aplega documentació cartogràfica antiga i moderna de Tona, així com guies i mapes excursionistes, fotografies panoràmiques o fotografies aèries verticals. Concretament es tracta de 99 ítems:</span></span></span></p> <p><span><span><span>mapes topogràfics (34)</span></span></span></p> <p><span><span><span>mapes en sèrie (25)</span></span></span></p> <p><span><span><span>fotografies aèries (20)</span></span></span></p> <p><span><span><span>mapes (18)</span></span></span></p> <p><span><span><span>guies excursionistes (15)</span></span></span></p> <p><span><span><span>mapes excursionistes (15)</span></span></span></p> <p><span><span><span>fotografies panoràmiques (13)</span></span></span></p> <p><span><span><span>fotografies aèries verticals (7)</span></span></span></p> <p><span><span><span>fotomosaics (7)</span></span></span></p> <p><span><span><span>ortofotomapes (4)</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’autoria de la documentació o imatges és diferent: institut Cartogràfic de Catalunya (25), sace (servicios aereos comerciales espanoles), Rodriguez Escalona, Carlos (20), Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona (16), Familia Cuyàs (11), Diputación provincial de Barcelona (7); Editorial fotografia Cuyàs (2), Instituto geográfico y estadístico (Espanya) (2), i Vidal i Carreras, Lluís Maria (1)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’abast cronològic, hi ha originals datats a finals del segle XIX i els més recents arriben pràcticament a l’actualitat (<span lang='CA'><span><span>Cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya [en línia] [consulta: 03 de juny de 2024]. Disponible a </span></span></span><a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/search/searchterm/Tona'><span>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/search/searchterm/Tona</span></a>) </span></span></span></p>	08283-228	Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona		41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97987-default.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		La informació produïda per l'ICGC és emparada per la Llei de Propietat Intel·lectual i la resta de legislació nacional i internacional aplicable. Cal tenir en compte les llicències d’ús de cada element concret.	98	56	3.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97988	Fons documental sobre Tona a l'Arxiu de la Corona d'Aragó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sobre-tona-a-larxiu-de-la-corona-darago		XIII, XIV, XV, XVI, XVII, XVIII, XIX		<p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta d’uns 111 ítems no digitalitzats (exceptuant tres documents) que comprenen un arc cronològic que va des del segle XIII al XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Majoritàriament es compon de documentació de litigis civils de la real Audiència i processos de l’arxiu del Real Patrimoni, sobre multitud de causes entre veïns de Tona o entre l’Ajuntament i privats. Un altre grup important el representen els documents d’amirallaments (document que elaboraven els ajuntaments contemporanis per saber la riquesa pecuniària, urbana i rústica dels contribuents de llur terme municipal).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En menor mesura es poden trobar documents pertanyents a la Generalitat, o un del Tribunal de la Santa Inquisició de l’any 1733.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar els document del segle XIV de la Cancelleria de Pere III, en relació a la donació del castell de Tona a Bertran de Vall.</span></span></span></p>	08283-229	Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona		41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97988-real-cancilleria.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97988-generalitat.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	BCIN	2025-02-28 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			94\|98\|85	56	3.2	1760	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97989	Fons documental amb informació de Tona del 'Archivo Histórico Nacional'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-de-tona-del-archivo-historico-nacional		XVIII, XX		<p><span><span><span>La documentació més destacada d’aquest arxiu en relació a Tona està vinculada <span lang='CA'><span>amb la Causa General del govern franquista a Tona. Expedient corresponent a la peça primera de Tona, partit judicial de Vic. Conté:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span lang='CA'>Oficis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='CA'>Estat núm. 1: relació de persones residents en aquest terme municipal, que durant </span></span></span></span></span>l'etapa republicana en la Guerra Civil Española<span><span><span><span><span lang='CA'> van ser mortes violentament o van desaparèixer i es creu que van ser assassinades.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='CA'>Estat núm. 2: relació de cadàvers recollits en aquest terme municipal, de persones no reconegudes com a residents, que van patir mort violenta durant </span></span></span></span></span>l'etapa republicana en la Guerra Civil Española.</li> <li><span><span><span><span><span lang='CA'>Estat núm. 3: relació de turments, tortures, incendis d'edificis, saquejos, destruccions d'església i objectes de culte, profanacions i altres fets delictius que per les seves circumstàncies, per l'alarma o el terror que van produir, s'han de considerar com a greus, amb exclusió dels assassinats, que van ser comesos en aquest terme municipal durant </span></span></span></span></span>l'etapa republicana en la Guerra Civil Española<span><span><span><span><span lang='CA'>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='CA'>Decrets.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='CA'>Diligències.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='CA'>Certificacions.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='CA'>Providències del Fiscal.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='CA'>Informes de la Guàrdia Civil i de l'Ajuntament.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='CA'>Declaracions de testimonis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='CA'>Relacions.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>Altres documents d’aquest arxiu:</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Segells de l'Alcaldia i de l'Ajuntament Constitucional de Tona (Barcelona)</span></span></span></p> <p><span><span><span>- “Cofradías y hermandades en San Andrés de Tona (Barcelona)” dins de 'Plano demostrativo del total de las Hermandades, Cofradías y Congregaciones que existen en la Ciudad de Vich Principado de Cathaluña, que hazen fiestas, y Prozesiones, su importe con expresión de las que tienen el Real Consentimiento, del Pontífice, Capitanes Generales, aprobación del Ordinario Eclesiástico, Prelados de Religiones, y quales ni uno, ni otro, y es como se nota.' 12 de mayo de 1771. </span></span></span></p>	08283-230	Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid	<p><span><span><span>Per decret del 26 d'abril de 1940, es van concedir àmplies facultats al Fiscal del Tribunal Suprem perquè procedís a instruir la Causa General, amb l'objecte d'esbrinar els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la '<em>dominación roja</em>'. Davant la complexitat que va adquirint la investigació, s'estableix que, per Decret del 19 de juny de 1943, es designi un Fiscal en Cap de la Causa General que, sota l'exclusiva i directa dependència del Ministre de Justícia, assumeixi les facultats que fins aquell moment tenia assignades el Fiscal del Tribunal Suprem (AHN).</span></span></span></p>	41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97989-causa-general.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97989-40191056.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98\|94	56	3.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97990	Fons documental amb informació de Tona del “Centro Documental de la Memoria Histórica”	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-de-tona-del-centro-documental-de-la-memoria-historica		XX		<p><span><span><span>Aquest arxiu conté documentació destacada sobre la Guerra Civil:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Documentació diversa relativa a les confiscacions fetes a la comarca d'Osona. Conté informació sobre pobles diversos, inclou Tona. Es tracta de les relacions, actes i sol·licituds d'adjudicació de béns confiscats per Ajuntaments durant la Guerra Civil, organitzacions polítiques i sindicals i altres entitats, així com reclamacions de particulars els béns dels quals han estat objecte de confiscació i expedients sobre determinació de responsabilitats i apropiació de béns de persones físiques i jurídiques (1936-1939).</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Expedient sobre l'expedició d'un certificat que acredita que José Colomé Massana presta servei al Comissariat d'Assistència als Refugiats de Guerra.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Nòmines setmanals de les plantilles de menjadors populars i refugis de Barcelona, Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Montserrat, Portbou, Puigcerdà, Santa Coloma de Farners, Santa Perpètua de Mogoda, la Seu d'Urgell i Tona.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Nòmina setmanal de la plantilla del menjador popular de Tona (Barcelona), corresponent a la setmana del 18 al 27 de gener de 1937</span></span></span></li> </ul>	08283-231	Centro Documental de la Memoria Histórica. Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca		41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97990-menjador-tona.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	56	3.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97991	Mas Postius	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-postius	<p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24422'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24422</a></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XVIII		<p><span><span><span>Edificació d’estructura tradicional, de planta rectangular i teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que queda orientada a migdia. Consta de planta baixa i planta primera. L’aparell de les façanes és de pedra irregular i petits carreus amb morter. S’observen refaccions i revestiments de materials diferents, com el maó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta un portal central amb brancals de pedra i dovellada amb maons col·locats a sardinell, on probablement hi havia hagut dovelles de pedra en el passat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta d’obertures són finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra, la central del pis superior té una creu inscrita sobre la llinda i la data '1756'. A la part dreta de la façana s’obren dependències agrícoles.</span></span></span></p>	08283-232	Av. Riambau 26. Nucli històric del Barri	<p><span><span><span>El mas Postius forma part d'un primer nucli als peus del castell, que ja estava habitat al s. XI, anomenat Barri, al costat de l'església de Santa Maria del Barri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La data de la inscripció de '1756', podria indicar l'any de la construcció del mas.</span></span></span></p>	41.8526300,2.2224100	435453	4633706	1756	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97991-1211.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97991-088canpostiuselbarritona.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97991-1214.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97992	El Vernet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vernet	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XVI		<p><span><span><span><span>El conjunt del Vernet el formen una edificació principal i dues construccions annexes, delimitades per un clos a la banda de migjorn. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un cobert amb funcions de garatge i magatzem. Un segon cobert, aïllat al nord-est respecte la masia, fa les funcions de magatzem. D'altres de més petits fan la funció de coberts per la llenya i material. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’edifici principal, d’estructura clàssica i de planta rectangular, té una coberta a doble vessant, i el carener perpendicular a la façana. El ràfec presenta una imbricació de caps de teules, una solució molt usada en les masies de la zona. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Disposa de planta baixa i pis. Les façanes estan arrebossades amb morter, però en algun punt s’intueix el parament de pedra disposada irregularment i l’ús de la tàpia. L’ús de l’obra vista, amb totxo, està destinat als coberts més recents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal està encarada a migdia, i conserva la simetria, destacant l’eix central format pel portal adovellat, amb l’escudet amb el nom de la casa i l’any 1573, i la finestra central amb l’ampit motllurat i la llinda amb una sanefa d’estil conopial. La resta d’obertures, presenten la mateixa tipologia, amb carreus treballats. </span></span></span></span></span></p> <p>El cos situat al sud oest de la masia, de planta quadrada, té accés des de l'exterior del clos tancat mitjançant un tram d'escales elevat que duu a la porta d'entrada. Un primer estudi visual constata que es tracta d'un volum que presenta un recreixement respecte un d'anterior de planta baixa, que deuria tenir les funcions annexes a l'edifici principal. </p>	08283-233		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Vernet es va construir al segle XVI, en un període de creixement econòmic de Tona, amb la consolidació del nou centre al voltant del Carrer, i coincidint amb una etapa constructiva. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El Vernet forma part d'una zona ben definida de Tona anomenada La Barroca. Se situava als límits de la part de ponent, assenyalant la franja que va de Güells i el Serrat del Vernet al torrent de Segalers, <span lang='CA'><span><span>i que limitava a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El mas surt en un document del segle XVIII de relació dels masos de la Barroca. Va esdevenir una masoveria del Mas Planell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La Barroca és una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></p>	41.8455300,2.2087100	434309	4632928	1573	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1291.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1292.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1293.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1294.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		L’edificació principal està separada transversalment en dos habitatges. A un d’ells s’hi accedeix per la part posterior de la casa.	94\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97993	La Fontordera i els jardins	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fontordera-i-els-jardins	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p>DD.AA (1985). Nicolau M. Rubió i Tudurí (1891-1981). El jardí obra d'art. Catàleg de l'exposició. Fundació Caixa de Pensions, Barcelona (p. 68-69)</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XIII, XVIII		<p><span><span><span>L’edifici principal és un cos quadrangular compacte, amb una coberta a quatre vessants, amb el característic ràfec de doble imbricació de caps de teula. Les façanes estan arrebossades i pintades, i les cantonades de l’edifici reforçades amb carreuat de pedra. </span></span></span>En una llinda d'un finestra de la façana de llevant, al primer pis, s'hi llegeix l'any 1744.</p> <p><span><span><span>La façana principal està orientada a migdia, i s’obre a partir d’una galeria de dos cossos amb arcs carpanells sustentats en columnes d’estil clàssic. El portal adovellat que dona accés a la masia té la data del 1787, segurament un moment de grans reformes del mas, com la incorporació de la galeria esmentada. </span></span></span><span><span><span>La resta d’obertures, presenten secció rectangular amb llinda i brancals de pedra i decoracions motllurades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El que va ser un gran jardí noucentista molt destacat, pràcticament ha desaparegut. El jardins que hi havia a Fontordera a finals de la dècada de 1950, es consideren un primer assaig paisatgístic de l’obra futura de Nicolau Maria Rubió i Tudurí (arquitecte, urbanista i dissenyador de jardins), on el creador va tenir com a idea bàsica jugar amb les espècies existents al terreny. Es caracteritzà perquè tot i que encara creava eixos visuals i recorreguts marcats als jardins, incorporava elements propis del que després seria considerat innovador en la seva obra de l’etapa més madura: plantació sense coordenades geomètriques, tractament naturalístic de les espècies vegetals i l’ús de l’aigua d’una manera natural (DDAA).</span></span></span></p>	08283-234		<p>Es tracta d'un dels masos històrics més importants del terme de Tona. En origen era anomenat mas Font o Font de Tordera. <span><span><span>Les primeres notícies sobre el mas Font són de l’any 1224 en un privilegi de Guillem II de Montcada, senyor del castell de Tona, segons la qual es concedia a Arnau de Font i al seu fill, la batllia del terme del castell, amb la obligació de vetllar pels interessos del senyor i recollir els fruits. </span></span></span></p> <p>Als segles XIII i XIV trobem la família Font emparentada amb famílies de cavallers de la petita noblesa. <span><span><span>El llinatge va estar relacionat amb la batllia del terme durant molts anys, i ens confirma la seva posició social dins aquesta classe social. </span></span></span></p> <p>Al final del segle XIV o inici del XV, un hereu Font es casà amb una noia filla del noble Bernat de Mont-rodon, <span><span><span>recalcant encara més la importància de la seva posició social. A la mort de la filla dels Mont-rodon sense descendència, la família Mont-rodon va voler recuperar el dot marital sense èxit ja que els Font tenien problemes econòmics. Davant d’aquesta situació, els Mont-rodon varen embargar el mas Font i el van arrendar l’any 1411 a Antoni de Tordera. Pocs anys abans, Antoni Font encara era batlle de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XV, els Tordera, pagesos veïns del mas Font, </span></span></span>succeïren en el mas a la primitiva família Font i van adoptar el cognom Font.<span><span><span> I a partir del segle XVIII en endavant, s’esmenta només el mas Fontordera (Font-Tordera). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir, també, que part de les terres de l’antic mas Font, ubicades a la zona de la Font Morta, van ser venudes a partir del segle XVI i XVII per construir-hi cases amb hort al que seria el Carrer de Tona, el nou centre històric que s’estava conformant.</span></span></span></p> <p>Als anys 1940, la mestressa de la Fontordera, darrera hereva de la casa, i sense hereus directes, ven la finca a la vídua Olano, família que ja estiuejava a Tona, a la Torre Maria. Al cap de pocs anys (1947), es va construir la masoveria de la Fontordera, al costat del mas històric, i s'hi va instal·la la família Romeu, masovers des del segle XIX. <br /> <br /> <span><span><span>L'any 1956, Inés de Moxó i Güell, vídua d'Olano, encarregà el projecte dels nous jardins a Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, 1891 - Barcelona 1981), arquitecte, urbanista i dissenyador de jardins. Les seves obres com a dissenyador de jardins van molt reconegudes, Rubió va anar evolucionat al llarg dels anys, d’un estil regular i formal, de tradició de jardí mediterrani, cap a un jardí irregular, que ell anomenarà jardí de paisatge llatí.</span></span></span></p>	41.8434701,2.2251496	435672	4632687	1224, 1744	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97993-1481.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97993-1482.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97993-1483.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Jardins de Fontordera. Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó,1891-Barcelona, 1981)	Al conjunt de Fontordera s’hi accedeix a través d’un pati d’entrada tancat que duu a l’edificació principal i altres coberts i annexos reformats al llarg del temps. Cal destacar l’àrea que l’envolta, totalment enjardinada.	94\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97994	Rectoria Vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-9	<p>DD. AA. <em>Les col·leccions de l'exposició permanent del Camp de les Lloses. Tona</em>. Ajuntament de Tona, Tona 2008, pàg. 41 (fitxa de la clau de l'arc del portal major de la Rectoria Vella).</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XVI, amb ampliacions dels segles XVII-XVIII	Restes arquitectòniques de l’antiga rectoria, pràcticament desapareguda.	<p><span><span><span>Restes arquitectòniques corresponents a l’antiga masia, amb possibles orígens medievals, reconstruïda el 1577. Va fer les funcions de rectoria fins que va ser destruïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En resten trams de murs i arcs </span></span></span>d'un antic porxo<span><span><span> de la planta baixa i un pou. </span></span></span></p>	08283-235	c. del Castell, 20	<p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici del 1577, ampliat als segles XVII i XVIII. </span>A l’exposició del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses, hi ha la clau de volta (dovella central) de l’arc de l'antic portal major, amb la data inscrita i </span></span></span>l'escut heràldic del rector Martí Francesc Moracuc, que va fer construir-lo. Llueix les armes parlants del rector Moracuc (una morera sembrada de copolls de cucs seda).</p> <p><span><span><span>Feia les funcions de rectoria als capellans, i quedava a mig camí entre el Pla del Castell i el nou nucli que s'estava formant al voltant del camí ral. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 23 de juliol de 1936 la Rectoria Vella de Tona és incendiada, amb la consegüent pèrdua dels documents històrics </span></span></span></span></span>de l'arxiu parroquial, d'origen medieval. Part dels materials de l'edifici en ruïnes varen ser aprofitats als anys 1940 en la construcció de la nova rectoria, al costat de l'església parroquial, com és el cas de la llinda de la seva porta principal, que prové de la Rectoria Vella.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Avui les runes són visitables dins del parc arqueològic del Camp de les Lloses, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>i forma part de l’espai de memòria democràtica.</span></span></span></span></span></p>	41.8518200,2.2248500	435655	4633615	1577	08283	Tona	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97994-1431.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97994-1432.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97994-1433.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Actualment, la Rectoria Vella és un edifici en ruïnes que està ubicat dins del parc arqueològic del Camp de les Lloses i forma part del circuït de visites dedicat a la memòria històrica.	94\|119\|85	47	1.3	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97995	Capella de Santa Maria de Mont-rodon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-de-mont-rodon	<p><span><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1959-60). “Mont-rodon. Esbós d’història del casal i família”. Taradell, núm. extra. Taradell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1973). “Santa Maria de Mont-rodon”, Full Diocesà, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (2001) Mont-rodon. Passat i present d’un gran llinatge i d’un casa osonenc. Editorial Diac. Vic. Pàgines 145-165. </span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33017'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p> </p>	XII	L’any 1983 s'hi van fer obres de restauració: la porta de ponent va quedar tapiada per l'actual i es va tornar a obrir l'original, a la façana nord. A l’interior es van escatar les parets i reomplir alguns forats o restes de fornícules. Al fons de l’absis es va reobrir una espitllera existent. El paviment va ser substituït i restituït l’altar amb un sòcol de pedra i una llosa plana al damunt. La tomba situada al mig de la nau s’ha netejat i cobert amb una tapa de fusta per poder ser observada. A l’exterior es va refer la teulada i sanejar les parets. Es va intervenir la porta antiga i es va fer un paviment a l’entrada. Quan es feien les obres de pavimentació, hom va poder constatar l’existència anterior d’un absis semicircular, que fou substituït per l’actual (AAVV).	<p><span><span><span>Es tracta d'una església d’una sola nau i planta rectangular ubicada a la finca del casal de Mont-rodon. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada és de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal i presenta uns centímetres de volada amb ràfec de teula i maó. El parament és de pedra irregular lligada amb morter i carreus a les cantonades. L’absis és de planta quadrada més estret que la nau. La façana oest és coronada per una espadanya de dos ulls coberta de teula, en aquesta façana s’intueix una porta tapiada oberta al segle XVII (IPA). La porta original, amb muntants de pedra, s’obre a la façana nord i va ser recuperada </span></span></span>durant la restauració de 1983<span><span><span>. Destaquen en aquest mur dos grans contraforts, on hi havia hagut una cambra. L’interior es resol amb volta de canó de pedra col·locada a sardinell.</span></span></span></p>	08283-236	Enclavament rodejat pels termes municipals de Taradell i Seva, a l’est del municipi. Serrat de Mont-rodon.	<p><span><span><span><span><span><span>Segons els autors de la “Catalunya Romànica”, és molt probable que l’església original sigui contemporània de les parts més antigues del casal, que cal situar dins el segle XII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Taradell. No passà de ser una capella vinculada a la família de la Domus </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de Mont-rodon, dependent de la parròquia de Sant Genís de Taradell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El lloc de Mont-rodon es documenta el 1076 en l’acta de consagració de l’església de Sant Genís de Taradell. I l’església ho és des del 1154, quan el noble Pere Ponç de Canovelles li feu una deixa testamentària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els seus principals benefactors foren els Mont-rodon, cavallers que residien a la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>domus</span></em><span><span> o fortalesa del mateix nom, propera a l’església. Un dels més importants, Guillem de Mont-rodon, que fou Mestre del Temple de Catalunya, Aragó i Provença i tutor del rei Jaume I, el 1203, en entrar a l’orde del temple, li va llegar 500 sous, amb els quals probablement es refeu la capella. Un altre membre de la família, Bernat I de Mont-rodon, abans del 1335, va crear-hi un nou benefici, que va redotar la seva muller Alamanda de Sorribes, la qual el 1338 va fer construir un sarcòfag o carner on recollí les restes dels seus avantpassats, que </span></span></span></span></span></span>es conserva dins la capella.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els Mont-rodon volien crear una mena de petit cenobi a la capella, ja que a més del benefici rectoral, el 1264 Ramon d’Esparreguera, fill de Mont-rodon, n’hi creà un altre; el de Bernat I fou el tercer, el quart el fundaren abans del 1438 Arnau de Mont-rodon, bisbe de Girona, i el seu nebot Bertran, que també fou bisbe de Girona. El 1347 els beneficiats vivien en comunitat en una casa adjunta a la capella, com també els deodonats i deodonades, que no faltaven en la petita comunitat. Tot això s’establia en els pactes que feren la comunitat i el rector de Taradell, del qual depenien.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En el segle XV la comunitat pràcticament s’havia dissolt, car únicament el rector de la capella estava obligat a celebrar-hi, mentre que els altres beneficis eren ocupats sovint per membres de la família Mont-rodon.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici romànic ha sofert algunes mutilacions i modificacions. El segle XVIII fou substituït l’absis primitiu semicircular per un altre de quadrat i el portal de ponent substituí el de migdia. Aquestes obres es degueren portar a terme pel mal estat en què es trobava la capella el 1685 i per l’ordre que el bisbe de Vic donà el 1691 quan la visità.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’església va restar sense culte des del 1936 fins al 1954 i el 1970 fou profanada novament. El 1983, s’hi va fer una restauració juntament amb el casal. Les obres foren finançades pel nou propietari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’església continua tenint culte de manera esporàdica, a càrrec dels propietaris del casal i dels sacerdots de la parròquia de Taradell, de la qual continua depenent la capella. </span></span></span></span></span></span></p>	41.8643500,2.2659900	439082	4634976		08283	Tona	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97995-imagen1.png\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97995-imagen2.png\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97995-imagen3.png	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Imatges procedents de http://www.romanic.eu/. Autor: Miquel Pahissa	92\|93\|94\|98\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97996	Casal de Mont-rodon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-mont-rodon	<p><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></p> <p><span><span><span>PRATSOBRERROCA, Joaquim; PUIGFERRAT, Carles (1997). “Tres inventaris del casal de Mont-rodon”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1959-60). “Mont-rodon. Esbós d’història del casal i família”. Taradell, núm. extra. Taradell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1976). Guillem de Mont-rodon, mestre del temple i tutor de Jaume I. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (2001) Mont-rodon. Passat i present d’un gran llinatge i d’un casa osonenc. Editorial Diac. Vic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1832'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> <p> </p>	XII, XV i posteriors		<p><span><span><span><span><span><span>Gran casal de planta rectangular, quasi quadrada, amb la seva estructura adossada a la roca i teulada a quatre vessants. S’hi accedeix mitjançant una escala que va reemplaçar un antic pont llevadís (PLADEVALL, 2001: 14).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal s’orienta a migdia. Presenta parament de pedra irregular, petits carreus escairats, un portal de dovelles amb l'escut familiar al centre. Al primer pis destaquen les finestres coronelles gòtiques, una geminada i l’altre trífora amb esveltes columnetes. A la part superior, prèvia la teulada, destaquen tres matacans, dos d'ells només conservats parcialment i una sèrie de merlets d’època gòtica. </span></span></span></span></span></span></p> <p>A les façanes de llevant i ponent s'obren també sengles finestres coronelles geminades, gòtiques.</p> <p><span><span><span><span><span><span>La part més primitiva del casal es troba a la façana est i part de la nord, presenta un aparell regular de factura romànica amb sis espitlleres a la part del soterrani i altres més juntes, cegades de molts anys entre aquest i la planta baixa. Tot plegat, confereix una aparença de fortalesa. Al primer pis s’obre una gran finestra geminada, amb un massís pilar central. El pis superior destaquen dues finestres geminades i una amb arc conopial. La de més a migdia és una finestra coronella gòtica de mitjan segle XV. Les altres dues es van col·locar (reaprofitades) durant la restauració de l'edifici dels anys 1980. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel tipus de carreus i de construcció es pot considerar com una obra del segle XII, que per la seva solidesa va ser aprofitada a la reconstrucció del segle XV (IPAC).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El casal va precedit d’un barri amb reixes, i l’habitatge del propietari, amb un pati enjardinat (PLADEVALL, 2001: 15).</span></span></span></span></span></span></p>	08283-237	Enclavament rodejat pels termes municipals de Taradell i Seva, a l’est del municipi. Serrat de Mont-rodon.	<p><span><span><span><span><span><span>Aquest casal es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, fou la residència d’uns cavallers anomenats Mont-rodon, i després de l’extinció de la família passà per mans de diversos senyors. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El lloc de Mont-rodon es documenta l’any 1076, en el moment de consagrar l’església de Sant Genís de Taradell. La família lligada a l’indret no es documenta fins el 1128, tenint com a referent el nom de Ramon Bonfill de Mont-rodon. Encara que es desconeix l'origen o procedència del llinatge en qüestió, a partir del 1140 els Mont-rodon apareixen contínuament actuant al costat dels seus senyors, els Taradell. De fet, Antoni Pladevall, en la seva monografia sobre el casal (PLADEVALL, 2001), estableix com a hipòtesi que entre els segles XI i XII, el senyor de nom Bonfill, construeix a un extrem del serrat de Mont-rodon una casa o fortalesa, essent vassalls de la família Centelles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un membre de la família, Guillem de Mont-rodon, fou un personatge destacat en la història de Catalunya del principi del segle XIII. Fou mestre del temple d’Aragó, Catalunya i Provença, fou tutor del rei Jaume I durant la seva minoria d’edat, i en la seva estada al castell de Montsó, i després tingué cura de les finances reials.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El casal de Mont-rodon visqué un període de màxima esplendor durant el segle XIV i XV, amb la consolidació de la seva posició social i econòmica. A mitjan del segle XV obtindran un privilegi de la reina Maria, muller d’Alfons IV el Magnànim, per dotar-se d’autonomia jurisdiccional respecte els senyors de Taradell (PLADEVALL, 2001: 167). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La família Mont-rodon es perpetuà a la senyoria del casal, i malgrat que algun cop restés només una pubilla, Anglantina, els descendents continuaren el cognom familiar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Fou el 1687 quan morí d’accident Carles de Mont-rodon sense deixar descendència directa, que l’herència passà a una germana, Maria de Mont-rodon. Al cap d’uns anys, de la unió amb Francesc Sans i de Miquel, provinent d’una família de ciutadans honrats de Barcelona, tingueren fills, que dugueren el nom de Sans i de Mont-rodon. Un d’ells, Ramon Sans i de Mont-rodon, s’encarregà del patrimoni a la mort de la seva mare, a partir del 1725. Fou en aquest moment que la línia directa de Mont-rodon, i el seu ús com a cognom, desapareixia, convertint-se el nom de Sans en els amos del casal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Josep Sans i Moran va casar-se amb Dolors de Venero, que va quedar viuda molt jove, i va ser qui adquirí el patrimoni de Mont-rodon fins els volts de 1924 (PLADEVALL, 2001: 279). La vídua de Bonaventura Sans, morí sense descendència, i llegà els seus béns a la família Castellví de Barcelona; d’aquesta passà a la dels Febrer-Miralles d’Imperial, marquesos de Saudín, que se’l van vendre. Fou en aquest moment, que la branca de provinent de Mont-rodon, s’extingí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici romànic perdurà fins a mitjan segle XV; vers els anys 1450-1451 es començà a refer el casal (la nova façana de migdia i part de les façanes de ponent i llevant) i el 1452 els mestres de cases francesos, Joan Lafont i Gerald (se'n desconeix el cognom), van acabar de cobrar els seus honoraris. Al cap de pocs anys, el 1463, en plena guerra civil contra Joan II, el casal sofrí un primer saqueig i incendi pels partidaris del rei, dirigit per Bernat Guillem d’Alta-riba, ja que Bernat IV de Mont-rodon era capità de les forces de Vic, rebels al rei. Els perjudicis causats a l’edifici foren avaluats en tres-cents florins. El casal, a partir d’aquest moment, quedà deshabitat. Mentre durà la guerra, els Mont-rodon habitaren el seu casal de Vic. El 1472 per ordre del rei es retornà el casal de Mont-rodon al dit Bernat, i el casal tornà a ésser ocupat. Els anys 1622 i 1623 es practicaren noves obres en l’edifici. Finalment, a mitjan segle XX s’esllavissà una bona part del mur de llevant, que calgué refer. Aquest casal es convertí en una masoveria i ja no es tingué cura del seu estat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1852, l’anomenada aleshores “Quadra de Mont-rodon”, s'unia al terme de Tona. Uns anys abans, Bonaventura Sans i de Gregorio, va entrar en negociacions amb l’Ajuntament de Tona per intentar registrar-se al municipi ja que amb l’Ajuntament de Taradell pagava més en concepte de cadastre. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des dels anys 1960, l’edifici ha estat deshabitat i es trobava en un estat de conservació deplorable. L’any 1982 la Direcció General del Patrimoni començà la tasca de restauració, la qual continuà el seu nou propietari.</span></span></span></span></span></span></p>	41.8650100,2.2666900	439141	4635049		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97996-mont-rodonimg1552.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97996-imagen1.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIN	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Imatges procedents de http://www.romanic.eu/. Autor: Miquel PahissaEl nom de Mont-rodon prové de la topografia de l’entorn, el serrat que duu el seu nom.	92\|93\|94\|85	45	1.1	1760	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97997	Festa de Reis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-4	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2018). “La nit de Reis: atxes i soroll. Vestigis vius de celebracions i creences antigues?”. Llibre de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F905686'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>La festa de Reis es celebra a Tona amb la cavalcada dels Reis d'Orient, el dia 5 de gener. La singularitat de la festa és que hi ha la tradició de cremar atxes de barballó (espígol). </span></span></span><span><span><span>Es tracta de fer la crema de l’atxa davant de la casa dels infants per alertar els Reis que no passin de llarg. Aquest fet dona espectacularitat i omple de fragàncies els carrers per on passa la cavalcada. Al final, a la Plaça Major, els Reis reben la mainada amb els patges i els donen un petit present.</span></span></span></p>	08283-238		<p><span><span><span>El costum de la cavalcada a Tona no va més enllà dels anys 30 del segle XX. És més antiga la tradició de la crema d’atxes (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1951, el tonenc Josep Cruells va enviar una carta al folklorista Joan Amades per informar-lo dels costums locals. Un document escrit que retrata molt bé aquesta tradició en l'època anterior a la cavalcada: <em>'El dia 5 de gener, vigília dels Sants Reis, la maina-da de Tona, un cop han sentit el toc d'oració, es posen davant les portes de llurs cases per fer els Reis; és de notar que fins ara aquest costum guarda en nostre poble tot el seu tipisme primitiu, doncs encara s'utilitzen com a lluminàries les típiques atxes de barballó (espígol), que en el fort del seu cremar donen als carrers un dantesc aspecte, a la vegada que el deixen perfumat per unes hores amb la bona flaire d'aquesta herba; aquestes atxes consisteixen en una canya d'una llargària quasi sempre exagerada per l'edat de l'infant que ha d'aguantar-la, la qual es va vestint amb manadets de barballó que se subjecten amb un cordill; un cop ja enceses, han d'abrandar-se perquè no s'apaguin, cosa que generalment solen fer quasi sempre la gent gran, el pare, la mare, o bé un germà o germana, mentre que el menut, aguantant per un cap d'una manera força hipotètica i seguint amb el seu petit cos el moviment del brandeix, crida més aviat que no canta, amb tota la força dels seus tendres pulmons: (Els Reis, els Reis, els Reis de l'Orient / porten coses per a la pobra gent.) Aquesta demanda té la seva resposta, que es donen ells mateixos a continuació, ja que sense parar segueixen cridant: (Si, fillet, / coca blanca / i torronet. / Els Reis, els Reis, etc.) així segueixen cridant, fins que s'ha consumit tot el barballó que contenia la canya. D'uns anys en aquesta part, després de cremades les atxes perquè el foc no pugui espantar els cavalls, sol fer-se visible pels carrers del poble una cavalcada precedida pels sants Reis de l'Orient'</em>. (LLEOPART, 2018)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons Amadeu Lleopart aquesta tradició tonenca, pot tenir la funció de guiar fins al poble, per mitjà de l'olor i la llum, els tres personatges màgics que arriben la nit del 5 de gener, encara que originàriament fossin invisibles, ha anat canviant i ha perdut alguns elements ben genuïns. Especialment dos: el fet d'encendre les atxes davant la porta de casa (el creixement de Tona i l'itinerari de la cavalcada comporten que avui tothom s’aplegui als carrers cèntrics) i la cantarella que acompanyava el moviment de fer anar amunt i avall la torxa (mantinguda, actualment, només per algunes famílies). És possible, que la crema del barballó hagués estat relacionada amb algun ritus col·lectiu de purificació i protecció del poble i alhora de la llar; per això es feia davant de casa. Segons el mateix autor, és probable que les atxes, formessin part de celebracions o rituals antics del temps del solstici d'hivern, i van ser aprofitades per a l’activitat de rebre els Reis Mags. Això succeïa abans que hi hagués cavalcades (LLEOPART, 2018).</span></span></span></span></p>	41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural		2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona.		2116	4.1		24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97998	Conjunt de Vilageriu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-vilageriu	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.VV. (1986). Catalunya Romànica. Volum II i III. Osona I, i Osona II. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “<span><span>Las iglesias de la parroquia de Tona,</span></span>”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1972). <span><span>Sant Miquel de Vilageriu de la parroquia de Tona, “Full Diocesà”, Vic 10 de desembre de 1972.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1981). “<span><span>Inauguració de l’església restaurada romànica de Sant Miquel de Vilageriu”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-vilageriu-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-vilageriu-tona</a></span></span></span></p>	XII a XVIII		<p><span><span><span>Conjunt format per l'entorn de Vilageliu: El mas, l'església romànica de Sant Miquel i l'aqüeducte que travessa el barranc del Torrent de Güells, més tard riu Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici més gros és el gran casal de planta quadrada amb teulada a quatre vessants, on un imponent portal dovellat té una inscripció amb la data de l'any 1741. El parament del casal és de pedra irregular amb les cantoneres reforçades i s’observen diferents disposicions fruit de refaccions, la part superior està arrebossada, probablement és una remunta de tàpia (IPA). La resta de façanes compten amb diverses obertures emmarcades en pedra, de diferents mides i distribucions no sempre regulars. A la façana est hi ha un annex.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant la casa hi ha una era i unes quadres i, a darrere, una masoveria de la mateixa casa anomenada 'Cal Masover'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc destaca capella de Sant Miquel, una església aïllada entre camps de conreu que segueix tots els cànons arquitectònics del romànic. Es tracta d'un edifici d'una sola nau rectangular capçada amb un absis semicircular a la part de llevant. El mur de ponent suporta un campanar d’espadanya d’un ull. A l’interior del temple la volta de canó és suportada per arcs torals de secció semicilíndrica adossats als murs de la nau i de secció rectangular a la volta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, el conjunt també inclou l’aqüeducte de Vilageliu, un pont d’un sol arc de gran amplitud de llum que recolza, en una banda, sobre un estrep de pedra i, en l’altra, </span></span></span>per un estrep de formigó fruit d'una restauració que en va evitar l'ensulsiada.<span><span><span> Els dos costats s’adossen o recolzen sobre la superfície rocosa dels marges del torrent. A la part superior, sobre l’estructura (el lloc per on passaria la canalització d’aigua), unes lloses de pedra plana faciliten el pas d’una banda a l’altra. </span></span></span></p>	08283-239	Al sud-oest del terme municipal	<p>Prop del mas Vilageriu hi passava la via romana que anava de Vic a Caldes de Montbui fins a la costa del Maresme. Un document de l’any 948 ja parla d’aquesta propietat, un gran domini senyorial de l'època de la repoblació del comtat d'Osona, d'origen comtal, que disposava de la seva pròpia capella privada, Sant Miquel de Vilageriu. En època medieval havia tingut jurisdicció pròpia, era una quadra, i la casa era considerada una domus o casa forta. Més tard formaria part de Tona.</p> <p>El nom primitiu i clàssic de Vilageriu es va transformar en Vilageliu. La família que conreava la terra va prendre com a cognom el de la casa. </p> <p>En un altre document del 1022 es parla de la propietat de Vilageriu, lligada al llinatge dels senyors del castell de Rocafort de Bages. El mas i propietat va sortint en diversos documents durant el segle XI i XII. Com en el cas de Güells, i d’altres indrets destacats, la família dels senyors o propietaris convivia amb una o més famílies de pagesos que eren dels que explotaven la terra i que acabaren sent-ne els senyors o propietaris i prenent el cognom del mas.</p> <p>A causa de la pesta negra de l’any 1348, el mas va quedar deshabitat. Temps més tard va tornar a ser habitada per uns parents de Balenyà de la família que fins llavors hi havia fet estada. Per evitar el despoblament, Marc de Vall-ossera o de Valldossera, de la parròquia de Balenyà, va reclamar el parentiu amb els Vilageriu, morts poc abans a causa de la malaltia, i el seu dret a ocupar i conrear el mas. El nou propietari es va comprometre a habitar la propietat i al manteniment dels pactes senyorials. La dinastia o llinatge Vilageriu va continuar lligada al mas durant segles. </p> <p>Sant Miquel de Vilageriu és una de les moltes esglesioles situades prop dels masos que trobem a la plana de Vic, fet característic del temps de la repoblació altmedieval. Els grans propietaris solien aixecar capelles prop de les seves vil·les rurals, esglésies que gairebé tenien la categoria de parroquials; més endavant es varen refondre amb les més importants. La capella actual no és pas la primera que es va edificar en el mas Vilageriu, que es documenta des del 948, sinó una reedificació dels segles XI-XII. </p> <p>Tant l’església de Sant Miquel com el lloc de Vilageriu apareixen documentats l’any 948, quan l’ardiaca Guadamir dictà el seu testament; entre altres coses, deixà la casa de Sant Miquel, que estava construïda a Vilageriu. Encara que l’any 1130 se la citi com a parròquia, no figura en cap de les llistes de parròquies dels segles XI-XV que es coneixen. En canvi, des del final del segle XII es trobava vinculada a la parroquial de Sant Andreu. Devia tenir unes funcions de tipus parroquial com la de Santa Maria del Barri, a causa de la situació enlairada dins de la parròquia de Sant Andreu.</p> <p>Com s'ha mencionat, els senyors de Vilageriu foren els Rocafort. El primer conegut és el levita Randulf, senyor de Rocafort, que havia comprat l’alou de Vilageriu al comte Ramon Borrell, segons fa constar en el seu testament del 1022, i que el deixà a un fill segon anomenat Sunyer. L’any 1050 es jurà sobre l’altar de sant Miquel de Vilageriu el testament de Sunyer Randulf, senyor dels castells d’Aguilar, al Bages i la Llavinera a Anoia, i propietari de l’alou de Vilageriu. A partir d’aquí es perden els patrons de l’església de Sant Miquel. En els segles XIII i XIV la senyoria de Vilageriu passà per enllaços matrimonials a la família Oló i després al benefici de la capella de Sant Pere de Muntanyola.</p> <p>L'església primitiva documentada el 948 es degué substituir per una altra de romànica. Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i que fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. També degué sofrir algunes alteracions estructurals, com és apreciable a l’absis, i un abarrocament decoratiu de l’interior, modificacions en el portal i construcció d’un cor, obres portades a terme sobretot durant el segle XVIII (DD.AA, 1986). El 1809 els francesos van destruir el mas de Vilageriu i van profanar la capella de Sant Miquel. El primer es va refer ràpidament, i la capella va tornar a celebrar actes el 1821 (PLADEVALL, 1990), (LLEOPART, 2006). A partir del 1936 el temple es quedà sense culte (DD.AA, 1986). L'última restauració data del 1980, quan es va descobrir un mil·liari romà a la base de l'altar. S'ha associat a una via romana construïda en època republicana (segle II aC) que passava prop seu. (CC.AA.)</p> <p>L'aqüeducte de Vilageriu, es situa entre la masia de Vilageriu i el mas Barbat, al límit entre Tona i Balenyà. Segons sembla, la construcció podria haver tingut les funcions de pont i d'aqüeducte. Fou restaurat i consolidat l’any 1973 (IPEC). Uns voluntaris van construir aquell any un pilar de ciment armat per evitar l'esfondrament del pont (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</p> <p>S’ha especulat amb la possibilitat que el pont fos d’origen romà, per la proximitat d'una via romana i dels mil·liaris localitzats al seu entorn, tot i que aquesta hipòtesi no ha estat confirmada per cap estudiós. També se li ha atribuït un origen medieval.</p>	41.8387800,2.2094500	434363	4632178		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97998-p1100317.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97998-p1100308.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97998-p1100338.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Altres	BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			92\|94\|85	46	1.2	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
97999	Conjunt de Mont-rodon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-mont-rodon	<p><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1959-60). “Mont-rodon. Esbós d’història del casal i família”. Taradell, núm. extra. Taradell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1973). “Santa Maria de Mont-rodon”, Full Diocesà, Vic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1976). Guillem de Mont-rodon, mestre del temple i tutor de Jaume I. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p>PLADEVALL, Antoni (2001) Mont-rodon. Passat i present d’un gran llinatge i d’un casa osonenc. Editorial Diac. Vic. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	X a XIX		<p><span><span><span>L'antiga quadra de Mont-rodon és un enclavament dins el municipi de Taradell, per bé que pertany a Tona. Prop del casal hi ha la capella romànica de Santa Maria, ambdós amb valors culturals evidents.</span></span></span></p> <p>És un gran casal de planta rectangular, quasi quadrada, amb la seva estructura adossada a la roca i teulada a quatre vessants. S’hi accedeix mitjançant una escala que va reemplaçar un antic pont llevadís (PLADEVALL, 2001: 14).</p> <p>La façana principal s’orienta a migdia. Presenta parament de pedra irregular, petits carreus escairats, un portal de dovelles amb l'escut familiar al centre. Al primer pis destaquen les finestres coronelles gòtiques, una geminada i l’altre trífora amb esveltes columnetes. A la part superior, prèvia la teulada, destaquen tres matacans, dos d'ells només conservats parcialment i una sèrie de merlets d’època gòtica. </p> <p>A les façanes de llevant i ponent s'obren també sengles finestres coronelles geminades, gòtiques.</p> <p>La part més primitiva del casal es troba a la façana est i part de la nord, presenta un aparell regular de factura romànica amb sis espitlleres a la part del soterrani i altres més juntes, cegades de molts anys entre aquest i la planta baixa. Tot plegat, confereix una aparença de fortalesa. Al primer pis s’obre una gran finestra geminada, amb un massís pilar central. El pis superior destaquen dues finestres geminades i una amb arc conopial. La de més a migdia és una finestra coronella gòtica de mitjan segle XV. Les altres dues es van col·locar (reaprofitades) durant la restauració de l'edifici dels anys 1980. </p> <p>Pel tipus de carreus i de construcció es pot considerar com una obra del segle XII, que per la seva solidesa va ser aprofitada a la reconstrucció del segle XV (IPAC).</p> <p>El casal va precedit d’un barri amb reixes, i l’habitatge del propietari, amb un pati enjardinat (PLADEVALL, 2001: 15).</p> <p>L'església es troba ubicada a la finca del casal de Mont-rodon, és d’una sola nau i de planta rectangular. La teulada és de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal i presenta uns centímetres de volada amb ràfec de teula i maó. El parament és de pedra irregular lligada amb morter i carreus a les cantonades. L’absis és de planta quadrada més estret que la nau. La façana oest és coronada per una espadanya de dos ulls coberta de teula, en aquesta façana s’intueix una porta tapiada oberta al segle XVII (IPA). La porta original, amb muntants de pedra, s’obre a la façana nord i va ser recuperada durant la restauració de 1983. Destaquen en aquest mur dos grans contraforts, on hi havia hagut una cambra. L’interior es resol amb volta de canó de pedra col·locada a sardinell.</p>	08283-240	Sector aïllat a l’oest del municipi. Serrat de Mont-rodon.	<p>Aquest casal, que es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, fou la residència d’uns cavallers anomenats Mont-rodon, i després de l’extinció de la família passà per mans de diversos senyors. </p> <p>El lloc de Mont-rodon es documenta l’any 1076, en el moment de consagrar l’església de Sant Genís de Taradell. La família lligada a l’indret no es documenta fins el 1128, tenint com a referent el nom de Ramon Bonfill de Mont-rodon. Encara que es desconeix l'origen o procedència del llinatge en qüestió, a partir del 1140 els Mont-rodon apareixen contínuament actuant al costat dels seus senyors, els Taradell. De fet, Antoni Pladevall, en la seva monografia sobre el casal (PLADEVALL, 2001), estableix com a hipòtesi que entre els segles XI i XII, el senyor de nom Bonfill, construeix a un extrem del serrat de Mont-rodon una casa o fortalesa, essent vassalls de la família Centelles. </p> <p>Un membre de la família, Guillem de Mont-rodon, fou un personatge destacat en la història de Catalunya del principi del segle XIII. Fou mestre del temple d’Aragó, Catalunya i Provença, fou tutor del rei Jaume I durant la seva minoria d’edat, i en la seva estada al castell de Montsó, i després tingué cura de les finances reials.</p> <p>El casal de Mont-rodon visqué un període de màxima esplendor durant el segle XIV i XV, amb la consolidació de la seva posició social i econòmica. A mitjan del segle XV obtindran un privilegi de la reina Maria, muller d’Alfons IV el Magnànim, per dotar-se d’autonomia jurisdiccional respecte els senyors de Taradell (PLADEVALL, 2001: 167). </p> <p>La família Mont-rodon es perpetuà a la senyoria del casal, i malgrat que algun cop restés només una pubilla, Anglantina, els descendents continuaren el cognom familiar. </p> <p>Fou el 1687 quan morí d’accident Carles de Mont-rodon sense deixar descendència directa, que l’herència passà a una germana, Maria de Mont-rodon. Al cap d’uns anys, de la unió amb Francesc Sans i de Miquel, provinent d’una família de ciutadans honrats de Barcelona, tingueren fills, que dugueren el nom de Sans i de Mont-rodon. Un d’ells, Ramon Sans i de Mont-rodon, s’encarregà del patrimoni a la mort de la seva mare, a partir del 1725. Fou en aquest moment que la línia directa de Mont-rodon, i el seu ús com a cognom, desapareixia, convertint-se el nom de Sans en els amos del casal. </p> <p>Josep Sans i Moran va casar-se amb Dolors de Venero, que va quedar viuda molt jove, i va ser qui adquirí el patrimoni de Mont-rodon fins els volts de 1924 (PLADEVALL, 2001: 279). La vídua de Bonaventura Sans, morí sense descendència, i llegà els seus béns a la família Castellví de Barcelona; d’aquesta passà a la dels Febrer-Miralles d’Imperial, marquesos de Saudín, que se’l van vendre. Fou en aquest moment, que la branca de provinent de Mont-rodon, s’extingí. </p> <p>L’edifici romànic perdurà fins a mitjan segle XV; vers els anys 1450-1451 es començà a refer el casal (la nova façana de migdia i part de les façanes de ponent i llevant) i el 1452 el mestre de cases francès, Joan Lafont i Gerald, acabà de cobrar els seus honoraris. Al cap de pocs anys, el 1463, en plena guerra civil contra Joan II, el casal sofrí un primer saqueig i incendi pels partidaris del rei, dirigit per Bernat Guillem d’Alta-riba, ja que Bernat IV de Mont-rodon era capità de les forces de Vic, rebels al rei. Els perjudicis causats a l’edifici foren avaluats en tres-cents florins. El casal, a partir d’aquest moment, quedà deshabitat. Mentre durà la guerra, els Mont-rodon habitaren el seu casal de Vic. El 1472 per ordre del rei es retornà el casal de Mont-rodon al dit Bernat, i el casal tornà a ésser ocupat. Els anys 1622 i 1623 es practicaren noves obres en l’edifici. Finalment, a mitjan segle XX s’esllavissà una bona part del mur de llevant, que calgué refer. Aquest casal es convertí en una masoveria i ja no es tingué cura del seu estat. </p> <p>L’any 1852, l’anomenada aleshores “Quadra de Mont-rodon”, s'unia al terme de Tona. Uns anys abans, Bonaventura Sans i de Gregorio, va entrar en negociacions amb l’Ajuntament de Tona per intentar registrar-se al municipi ja que amb l’Ajuntament de Taradell pagava més en concepte de cadastre. </p> <p>Des dels anys 1960, l’edifici ha estat deshabitat i es trobava en un estat de conservació deplorable. L’any 1982 la Direcció General del Patrimoni començà la tasca de restauració, la qual continuà el seu nou propietari. </p> <p>Segons els autors de la “Catalunya Romànica”, és molt probable que l’església original sigui contemporània de les parts més antigues del casal, que cal situar dins el segle XII.</p> <p>L’església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Taradell. No passà de ser una capella vinculada a la família de la <em>domus</em> de Mont-rodon, dependent de la parròquia de Sant Genís de Taradell.</p> <p>Els seus principals benefactors foren els Mont-rodon, cavallers que residien a la <em>domus</em> o fortalesa del mateix nom, propera a l’església. Un dels més importants, Guillem de Mont-rodon, que fou Mestre del Temple de Catalunya, Aragó i Provença i tutor del rei Jaume I, el 1203, en entrar a l’orde del temple, li va llegar 500 sous, amb els quals probablement es refeu la capella. Un altre membre de la família, Bernat I de Mont-rodon, abans del 1335, va crear-hi un nou benefici, que va redotar la seva muller Alamanda de Sorribes, la qual el 1338 va fer construir un sarcòfag o carner on recollí les restes dels seus avantpassats, que es conserva dins la capella.</p> <p>Els Mont-rodon volien crear una mena de petit cenobi a la capella, ja que a més del benefici rectoral, el 1264 Ramon d’Esparreguera, fill de Mont-rodon, n’hi creà un altre; el de Bernat I fou el tercer, el quart el fundaren abans del 1438 Arnau de Mont-rodon, bisbe de Girona, i el seu nebot Bertran, que també fou bisbe de Girona. El 1347 els beneficiats vivien en comunitat en una casa adjunta a la capella, com també els deodonats i deodonades, que no faltaven en la petita comunitat. Tot això s’establia en els pactes que feren la comunitat i el rector de Taradell, del qual depenien.</p> <p>En el segle XV la comunitat pràcticament s’havia dissolt, car únicament el rector de la capella estava obligat a celebrar-hi, mentre que els altres beneficis eren ocupats sovint per membres de la família Mont-rodon.</p> <p>L’edifici romànic ha sofert algunes mutilacions i modificacions. El segle XVIII fou substituït l’absis primitiu semicircular per un altre de quadrat i el portal de ponent substituí el de migdia. Aquestes obres es degueren portar a terme pel mal estat en què es trobava la capella el 1685 i per l’ordre que el bisbe de Vic donà el 1691 quan la visità.</p> <p>L’església va restar sense culte des del 1936 fins al 1954 i el 1970 fou profanada novament. El 1983, s’hi va fer una restauració juntament amb el casal. Les obres foren finançades pel nou propietari.</p> <p>L’església continua tenint culte de manera esporàdica, a càrrec dels propietaris del casal i dels sacerdots de la parròquia de Taradell, de la qual continua depenent la capella. </p>	41.8646300,2.2663300	439110	4635007		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97999-mont-rodonimg1552.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97999-imagen1.png	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			92\|93\|94\|85	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98000	Mas Vilamajor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilamajor	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 348.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37566'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p>	XIX (amb elements reaprofitats dels segles XV-XVI)		<p><span><span><span><span><span><span>El Mas Vilamajor conserva nombrosos elements de l'antiga casa forta o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>domus</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, per això la seva aparença no correspon als masos de la seva època. És una edificació molt compacta, i està vinculada a una explotació agrària i altres activitats relacionades amb la cura d’equins, la qual cosa fa que estigui envoltada, al nord, per una sèrie de coberts i adossats destinats a aquests usos. Alguns d’aquests cossos podrien correspondre als orígens de l’ocupació del lloc, quan la domus es trobava dalt del turó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S’accedeix al mas a través d’un mur amb lliça, ubicada en el seu extrem nord, la qual, juntament amb els coberts i annexos a la masia, conforma un barri tancat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici presenta una planta quadrada, amb una coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes. El parament exterior és d’aparell de pedra disposada irregularment, amb trams refets amb material d’obra vista. Les cantonades estan reforçades amb carreus ben escairats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal està encarada a nord-est, i en destaca la simetria en la distribució de les seves obertures, com és el cas de l’eix central format pel gran portal adovellat, i dues finestres a la primera i segona planta. Hi ha tres finestres amb decoració d’estil conopial, distribuïdes en el primer i segon pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana lateral, encarada a llevant, és asimètrica amb un eix horitzontal a la planta baixa amb quatre finestrals de pedra treballada. Una de les finestres, situada a l’extrem dret, és amb arc lobulat. Les finestres de la primera planta presenten decoracions singulars, d’estil gòtic també. Una primera finestra motllurada amb motius de caps humans, i una segona d’estil conopial amb flor. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En general, hi ha una diversitat d’elements dels segles XV i XVI, visibles sobretot en finestres exteriors com per exemple, motius gòtics vegetals, rosetons, petites cares humanes i formes lobulades. A l’interior una sèrie de portals amb llindes decorades amb arcs conopials i botó, i columnes als brancals, amb relleus vegetals en alguns casos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes de migdia i de ponent presenten diversitat d’obertures, d’estils i materials, amb unes dimensions menors que les principals.</span></span></span></span></span></span></p>	08283-241		<p><span><span><span><span><span><span>A l’indret on ara s’ubica el mas, abans de la seva construcció hi havia corts, una era i algun altre edifici que deuria dependre de la Domus, que conformava al seu voltant un alou i territori estructurat en època medieval, com els referents del Savell, Vilageriu, o mas el Barri. Hi ha documentació conservada a l’Arxiu de la Pietat de Vic ja que el mas i la propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic, entre els segles XVIII I XIX (PLADEVALL, 1990). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segle XV, la </span></span><span><span>Domus va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga </span></span><span><span>Domus fortificada, a la falda del turó. En aquest procés, no es va reconstruir la capella de Sant Francesc que hi havia al tocar del mas (PLADEVALL, 1990: 165). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El mas forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, a ponent del terme de Tona. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. Es tracta d’un paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8606800,2.2030600	433855	4634615		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08909.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08868.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08869.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08872.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIN	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Conjunt format per un gran casal, amb annexos i coberts adossats, i un mur que conforma una lliça i que genera un espai tancat. Als voltants, una àrea productiva amb diversos coberts i espais destinats a l’activitat de l’hípica.	93\|94\|119\|85	45	1.1	1760	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98001	Domus Vilamajor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-vilamajor	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) </span></span><span><span>La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p>ORDEIG, Ramon. (2003) 'Dades sobre la història altmedieval de Centelles, Folgueroles, Gurb i Tona (segles X_XI)'. <em>Ausa</em> [Vic], XXI, núm.151, pàg. 11-21.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1833'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p>	X-XVIII	L'accés al turó es fa vorejant la costa ascendent. L'estat de conservació de la casa forta és dolent atès que només hi ha un tram de mur de contenció visible.	<p><span lang='CA'><span><span><span>Al turonet anomenat la Serra de la Bassa, a ponent del Mas Vilamajor actual, al marge de ponent, hi ha un tram de mur de contenció visible. En canvi, al pla dalt del turó, no hi ha restes visibles en superfície. </span></span></span></span></p>	08283-242		<p><span><span><span>El lloc de Vilamajor ja s’esmenta en un <span lang='CA'><span>document del 960, i la primera notícia del mas o <em>domus</em> és a partir d’una venda l’any 1167. Temps més tard, els primers hereus coneguts i habitants de la casa fortificada són el matrimoni Pere de Vilamajor i Elisendis, i el seu fill Guillem. L’any 1239, el succeeix Simó de Vilamajor casat amb Sança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant tota l’Edat Mitjana </span></span>l’indret surt documentat envoltat de vinyes, com les de la Serra, del Mayolar, les de “dessota Segalers”, entre altres. Del mas en depenien altres masos com Caus, Hualart i Aymar, i part de les terres que havien estat del mas Roqueta. A l’indret del mas actual, possiblement hi deurien existir corts i annexos destinats a usos agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir de finals del segle XIV hi ha abundant documentació a l’Arxiu de la Pietat de Vic, ara a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, ja que el mas i propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic. També, la família va ser patrona de l’església de Santa Maria del Barri. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1727, el llinatge que havia succeït Vilamajor, provinents de Lliçà de Vall, va vendre el mas i terres als beneficiats de la Pietat de Vic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al segle XV, la <em>domus</em> va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga <em>domus</em> fortificada. </span></span></span></span></p>	41.8612000,2.2025600	433814	4634673	960, 1809	08283	Tona	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08866.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08867.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08910.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BCIN	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		El mas Vilamajor és un mas del sector històric de la Barroca.	92\|93\|94\|85	47	1.3	1760	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98002	Vilamajor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamajor	<p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2719'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya</span></span></span></span></a></p>		L'estat del jacment és desconegut.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als turons que es troben a l’oest del Mas Vilamajor, es va localitzar material arqueològic en superfície i en els talls dels marges. Fragments de ceràmica a mà, de tonalitats marró clar, formes de vasos globulars amb vores exvasades i bases planes, algun cordó imprès i canals, entre altres formes. També, segons informació oral, apareixien fragments ossis. Per últim, van aparèixer fragments de destrals de pedra polida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per altra banda, s’observen algunes alineacions de blocs de pedres, sense que es determini cap estructura clara. </span></span></span></span></span></p>	08283-243			41.8604300,2.2007700	433665	4634589	- 1200 / -450	08283	Tona	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08908.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08913.jpg	Legal	Ibèric\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	EPA	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Aquest jaciment no ha estat objecte de cap sondeig ni prospecció organitzada amb metodologia arqueològica.	81\|79	1754	1.4	1763	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98003	Conjunt de nucli original del poble actual	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-nucli-original-del-poble-actual	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C.; PUIGFERRAT, C. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. </span></span></span></p>	XVI- XVII- XVIII-XIX-XX		<p><span><span><span>El poble de Tona no s’ha desenvolupat històricament en el mateix punt. D’una banda hi ha el turó del Castell que es remunta a l’alta edat mitjana, i per l’altra, el nucli modern, estructurat a partir del segle XVI, que ha arribat com a poble a l’actualitat (consulteu l'apartat d’història). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’eix format pels carrers Major, Barcelona i Nou, la plaça Major i la de l’Hostal, principalment, tenen un significat històric i social rellevant per Tona. Essencialment amb edificis bastits per mestres d’obres, han donat lloc a una arquitectura popular que va des del segle XVI fins als anys de la gran transformació del primer terç del segle XX. La suma de les construccions d’aquest entorn, amb elements que a priori passen desapercebuts com les barbacanes amb mosaics hidràulics amb treballs de fusteria, la manyeria de les baranes, els revestiments de les façanes, tribunes, lloses de balcons, etc., acaba determinant la identitat de la part central del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi rigorós i detallat elaborat per Anna Rovira (ROVIRA, 2023) en la redacció del Pla Especial de Protecció al centre de Tona recull els valors històric arquitectònics que defineixen el conjunt arquitectònic.</span></span></span></p>	08283-244	Centre del nucli urbà de Tona	<p><span><span><span>El poble actual es va començar a formar al segle XVI, a banda i banda del camí ral de Vic a Barcelona (que ja existia al segle XIII). El segle XVI, fou una centúria de recuperació econòmica i pau social. Aprofitant el pas de vies de comunicació històriques, gent d’ofici com paraires i teixidors, comencen a construir-hi cases. També hi neixen els hostals, per aprofitar l’auge comercial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major serà el nucli inicial del poble. Es formà quan l’hereu de la Canal i altres propietaris van començar a establir solars per a la construcció de cases al capdamunt del que és ara el carrer. El fogatjament de 1553 ja comptabilitza 13 cases de menestrals. El carrer s’anirà urbanitzant al llarg dels segles XVII i XVIII i s'hi van establir botigues i oficis de tot tipus. Les famílies més benestants del poble (els Vila del Carrer, els Roqueta, els Serra de Cal Metge, els Ristol, etc.) eren originaris d’aquests carrers. El mateix espai era compartit per famílies més humils de jornalers, manobres o obrers de fàbriques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major i el carrer de Barcelona foren coneguts durant segles, genèricament, com el carrer de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Barcelona donaria continuïtat a l’eix, abans de les transformacions del segle XX. S'hi van edificar cases </span></span></span>als segles XVI-XVII <span><span><span>amb grans portals adovellats de pedra picada (el portal de Can Met és de 1582; el de can Canjo era del 1583). En aquest carrer es van localitzar alguns edificis principals del poble, com can Buxaderes, amb la farmàcia del mateix nom; el Centre Parroquial o Casino; les fàbriques de cadires de can Vilella i can Codina; la casa de la confraria de paraires i teixidors i l’ajuntament (actual residència d’avis), o els safareigs públics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, espais com el carrer Nou, la plaça Major i la plaça de l’Hostal (</span></span></span>originada al segle XVII), <span><span><span>vindrien a sumar-se a la urbanització del segle XVIII (PADRÓS, PUIGFERRAT 2011).</span></span></span></p>	41.8503400,2.2281800	435930	4633448		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98003-cbarcelona4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98003-p1100246.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98003-p1100248.jpg	Legal	Barroc\|Contemporani\|Modernisme\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - cultural - productiu	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			96\|98\|105\|94	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98004	Casa Nova del Vendrell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-vendrell	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24413'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p> </p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici de planta basilical, amb la part central realçada, i les cobertes a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a llevant. </span></span></span><span><span><span>Disposa de planta baixa, pis i golfes. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada conserva els brancals i la llinda de pedra escairada. Les obertures són de petites dimensions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas, i una sèrie d'adossats i coberts conformen un barri tancat al qual s'hi accedeix a través d'una lliça. </span></span></span><span><span><span>A tocar del mas, en el seu costat oest, hi ha una construcció de planta baixa, amb portal de fusta, destinada a usos agrícoles. </span></span></span><span><span><span>El conjunt inclou coberts per a usos agrícoles i granges adossades. </span></span></span></p>	08283-245		<p>A partir del segle XIX aquest tipus de construccions s’estenen a Tona a causa de la millora econòmica que viu la vila. </p>	41.8656600,2.2157900	434917	4635158		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98004-dsc09114.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98004-dsc09116.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98004-dsc09117.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98004-dsc09115.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Ha patit reformes que han modificat en part el seu aspecte originari.	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98005	El Vendrell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vendrell	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 350-351.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24441'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></a></p>	XIII, XVIII, XIX		<p><span><span><span>Gran casal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que està encarada a migdia. Està format per dos cossos, un correspon a l’edificació principal (i més antiga), amb planta baixa, pis i golfes; el segon, al cos de galeries, amb més alçada que l’anterior, presenta tres pisos. En ambdós casos, les parets estan arrebossades i pintades de blanc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’edificació principal, en destaca el portal adovellat, amb les dovelles superiors gairebé desaparegudes a causa de la presència del gran finestral del primer pis. Per altra banda, destaquem les balconades i el treball amb la pedra en llindes i brancals, amb decoració motllurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de galeria amb elements d’estil isabelí està adossat al costat de llevant de l'edifici principal. Presenta a la planta pis, una galeria oberta conformada per una seqüència de cinc compartiments d’arcs geminats de mig punt sustentats per columnes d’estil clàssic, i decoració amb volutes vegetals. L’arcada del centre forma un escut, amb decoració d'estil barroc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior, hi ha el mateix esquema constructiu però amb una galeria cega, on l’espai de paret l’ocupen finestres senzilles, de secció rectangular. Aquesta fase de la galeria es va tapiar el 1877. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants, la propietat compta amb diferents construccions aïllades per a usos agrícoles, i naus per a bestiar. L'entorn immediat està totalment enjardinat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la cara posterior, hi ha la capella dedicada a Sant Ramon Nonat, bastida el 1784. </span></span></span></p>	08283-246		<p><span><span><span>Antigament dit el Vendrell de la Barroca, sabem que el 1292 ja existia. Anys més tard un fill del mas, Bartomeu Vendrell, actuava el 1302 com a sacerdot i notari de Tona. A la documentació de les masies veïnes surten esmentats membres de la família durant el segle XIV. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té a l’interior de l’entrada la data de 1766 i a la façana el nom de Ramon Vendrell, amb la data 1758. Aquestes dates estarien relacionades amb la construcció de la galeria i pou. L’any 1877 el mas va patir una profunda reforma per convertir-lo en hotel o residència per aquells que anaven a prendre les aigües a la deu de la Puda de Segalés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es conserva un manual singular, amb el títol de “<em>Llibre de notes</em>”, del 1823, que va començar a escriure Josep Vendrell (PLADEVALL, 1990: 168). </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El mas el Vendrell forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte de Tona, delimitada per la carretera N-141C de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8633400,2.2125400	434645	4634903	1292, 1766 (galeria), 1758 (reforma), 1877 (reforma).	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98005-1031.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98005-1032.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98005-1033.jpg	Legal	Modern\|Barroc\|Contemporani\|Neoclàssic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		S’accedeix a la propietat a través d’una gran lliça. És remarcable l'arquitectura del mas, una de les més importants i més ben conservades de la zona, especialment les galeries d’estil Isabelí.En la façana del cos o edifici més antic (el més baix), hi ha almenys una llinda de finestra amb una inscripció del segle XVII. segons Carles Puigferrat, una hipòtesi d'evolució de l'edifici podria ser que el cos més antic del mas actual seria una construcció del segle XVII, al qual s'adossà durant el segle XVIII el cos amb galeries barroques.	94\|96\|98\|99\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98006	Molí del Vendrell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-vendrell	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24443'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a>.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/6Tbqx'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p>	XVI, XVIII	Si bé l'estat de la casa és bo, de l’estructura del molí pròpiament en queden poques restes constructives, només es conserva part de l'arrencament d'una volta de canó.	<p><span><span><span>Prop del molí es va construir una casa senzilla, de planta quadrangular, i coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. El parament combina la pedra disposada irregularment amb el totxo vist, sobretot al voltant de les obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa té una part adossada a la banda de llevant bastida amb posterioritat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants hi ha coberts i magatzems vinculats a l’activitat agrícola i ramadera. </span></span></span></p>	08283-247		<p><span><span><span>La casa del Molí del Vendrell corresponia a les dependències del Mas Vendrell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De les estructures de l’antic molí fariner pròpiament, actualment només en queda un tram de mur tapat per la vegetació, prop de la riera. És parcialment visible la bassa, amb el pou o salt. També es pot intuir la volta de sortida d'aigua del carcabà que abocava directament al torrent. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El mas el Vendrell forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte de Tona, caracteritzada per un paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. El conjunt del Vendrell, amb les seves terres incloses, formava part d’aquesta àrea. </span></span></span></span></span></span></p>	41.8590200,2.2154200	434879	4634421		08283	Tona	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98006-dsc09101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98006-dsc09102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98006-moliipec.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98008	Bassa del Molí del Vendrell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-vendrell	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/3wJsc'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></a></p>	XVI - XVIII	Actualment la bassa es troba força embardissada i reomplerta de sorra.	<p><span lang='CA'><span><span>Espai irregular amb un angle recte on se situava el salt d’aigua que conduïa al carcabà del molí. El pou és circular, de pedra sorrenca treballada. Només es conserven trams de mur de la bassa. La resclosa ha desaparegut.</span></span></span></p>	08283-248		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins fa pocs anys a més de la bassa també hi havia el rec, que servia a més a més per dur aigua a la bassa del molí, per a regar els horts de la casa i també per omplir el safareig per a rentar la roba.</span></span></span></span></span></span></p>	41.8590200,2.2154200	434879	4634421		08283	Tona	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98008-2321.jpg	Inexistent	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			94\|119	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98011	Cal Gravat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat-4	<p><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XVII	Als anys noranta del segle XX fou reconstruïda, es van conservar part dels trets de l'antiga estructura (IPA).	<p><span><span><span>Construcció d’estructura tradicional, entraria en la tipologia de les edificacions d’aquest sector de Tona, de planta rectangular i teulada a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que queda orientada a migdia, Tot i que l’angle sud-est de la casa ha estat seccionat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa i dues plantes. Les façanes estan arrebossades, la principal presenta portal central amb coberta de teula àrab suportada per mènsules i ràfec de bigues de fusta. El portal està fet amb carreus de pedra com a brancal i llinda amb la següent inscripció: “JOAN 1677 PRAT” amb un sol o una custòdia barroca amb el nom de Jesús al mig de la inscripció, gravat a la pedra (IPAC). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana, perfectament simètrica, presenta tres eixos: el central amb el portal i dues finestres, i un eix a cada costat amb tres finestres cadascun. Totes les obertures estan emmarcades amb carreus, ampits motllurats i llindes, igual que la resta de les nombroses obertures de la resta de façanes de la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca una de les llindes de finestra amb la següent inscripció, que afirma que el Mas pagava a la universitat o comú del terme de Tona (l’ajuntament de l’època), un cens de sis diners.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FA Y PRESTA. TOTS ANIS. A LA UNIVER / SITAT DEL TERMA DE THONA. LO DIT MAS DE PADVA. 6. DINES DE CENSVS. PAGADO (R)T LO / DIA DE Nª Sª DE AGOST. COM CONSTA / AB ACTE REBUT EN PODER. DEL RNT IOSEPH BLANCH. RECTOR DE LA PNT. / PARROCHIA DE THONA. ALS 10. DE 7 (RA) ANY / DE LA NATIVITAT DEL SR. DE 1673 (IPAC).</span></span></span></p>	08283-249	Sector del Barri i Riambau	<p>Segons Carles Puigferrat, l'origen d'aquest mas es remunta a l'any 1674, quan el Comú de Tona va establir a Joan Prat, pagès de Tona, un pati o solar en el lloc on hi havia hagut la carnisseria vella del terme. Joan Prat hi va bastir una casa o mas, tal com deixa testimoni la inscripció del portal, que porta la data de 1677. La casa també era coneguda com a mas de Pàdua o casa d'en Prat.</p>	41.8529200,2.2221600	435433	4633739	1677	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98011-p1090431.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98011-p1090371.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98\|119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98012	El Planell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planell	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24417'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p>	XIII, XVII (cos principal), XVIII		<p><span><span><span>Conjunt format per una edificació principal, de planta quadrada i coberta a quatre vents, i un segon volum a ponent, de planta rectangular amb coberta a tres vents, amb un cos de galeries de dos pisos, encarades a migdia. Enmig, una zona o pati enjardinat que comunica els dos volums. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal consta de planta baixa, i dos pisos. Presenta parament de pedra lligada amb morter, i cantonades reforçades amb carreus ben escairats. De la façana principal en destaca el portal adovellat, les finestres treballades amb pedra i la terrassa superior que comunica amb l’obertura situada a l’extrem de ponent del primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a ponent es va construir per acollir la masoveria, a la part posterior, i una seqüència de galeries d’arc rebaixat encarades a llevant, en el primer i segon pis. En aquest cas, la façana està arrebossada. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’extrem nord-est de l’edificació principal, hi ha adossada una torreta, i s’hi ubica la capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Diferents llices i un mur encerclen la casa, la zona enjardinada i els horts. A l’exterior, davant de l’entrada, un pou. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, hi ha antigues edificacions aïllades, com pallisses o coberts que s’han anat rehabilitant al llarg del temps. </span></span></span></p>	08283-250		<p><span><span><span>El lloc del Planell és esmentat en la documentació des del 1023. </span></span></span>La família del mas, de cognom Planell, ja apareix en un pergamí del 1197<span><span><span>. Tot i així, l’edifici actual és del segle XVII, la capella es bastí al 1615 i fou reformada posteriorment. El conjunt de l'edifici va ser reformat i ampliat al segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fou en aquest moment quan el rei Ferran VI va </span></span></span>atorgar als Planell el privilegi de cavallers del Principat de Catalunya i ciutadans honrats de Barcelona <span><span><span>(1751). Anys abans ja havien ampliat els seus dominis i propietats considerablement mitjançant diverses compres. Per exemple, posseïen </span></span></span>el mas Barri i el patronatge de l'església de Santa Maria del Barri.<span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Com molts altres indrets de Tona, durant la Guerra del Francès, la masia va ser atacada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La família Planell va estar ben posicionada socialment i això es mostra en el paper que alguns dels seus membres tenien al segle XIX. El 1814 Josep de Planell com a procurador síndic, i l'any 1852 a Ramon Planell com a batlle de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El Planell s’ubica a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, i amb un paisatge característic de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></p>	41.8518200,2.2067500	434152	4633628	1208, 1615 (capella), 1751.	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98012-951.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98012-952.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98012-953.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Historicista\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		L’accés al conjunt es fa través d’una avinguda de camí de terra, entre camps de conreu. L'edifici actual és el resultat de múltiples reformes.	93\|94\|116\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98013	Mina d'aigua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-1	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008). Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>A menys de 400 metres a l’oest del mas Planell, en una àrea boscosa reduïda, d’entorn de riera, hi ha una entrada de pou o mina. És una estructura bastida en totxo, de secció semicircular, revestida amb obra. Presenta una porta, tancada, que permetria l’accés a l’interior. </span></span></span></span></span></p>	08283-251		<p><span lang='CA'><span><span><span>Possiblement, es tracta d’una entrada de mina d’aigua que conduïa al Mas Planell. </span></span></span></span></p>	41.8507900,2.2028200	433825	4633517		08283	Tona	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98013-dsc08854.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98013-dsc08856.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Productiu	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98014	Casa Nova del Planell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-planell	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46225'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa i primer pis. Els paraments són d'aparell de pedra comú, i arrebossats. A la façana principal s’hi adossa una eixida central de tres arcs sostinguts per dos pilars. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Se li adossa, també, un cos annex de dues plantes, unit a la façana mitjançant una terrassa superior. A la façana de llevant s’hi adossen dues grans edificacions, amb antics usos agrícoles. </span></span></span><span><span><span>Un pati tancat dona entrada a la propietat.</span></span></span></p>	08283-252		<p><span lang='CA'><span><span>A partir del segle XIX aquest tipus de construccions s’estenen a Tona a causa de la millora econòmica que viu la vila. Aquest mas ha estat vinculat estretament amb el mas Planell. </span></span></span></p>	41.8477000,2.2063600	434116	4633171		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98014-p1100047.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98014-p1100046.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98014-dsc08941.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La masia ha estat reformada, respectant el caràcter original de la casa. En aquest procés, es varen afegir finestres d’imitació de pedra.	119\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98015	Corominons de la Barroca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corominons-de-la-barroca	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2008). Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24403'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p>	XVII - XVIII		<p><span><span><span>Edificació de planta quadrada, amb coberta a doble vessant amb carener paral·lela a la façana principal, encarada a llevant. Presenta planta baixa i pis, i les parets arrebossades. La casa ha estat reformada i els únics elements originaris són els que conformen l’eix central de la façana, el portal adovellat i la finestra d’estil gòtic amb motllura i arc conopial amb decoracions. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant de la casa hi ha un paller antic de pedra, amb les cantonades reforçades amb carreus de pedra. Al voltant, hi té dos coberts més destinats a magatzem i usos agrícoles. </span></span></span></span></span></p>	08283-253		<p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La zona coneguda com “La Barroca” és una franja de ponent respecte a Tona, delimitada per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es considerava als 'barrocans' un grup de pressió organitzat, sobretot durant els segles XVII i XVIII, ja que eren els grans terratinents del poble. La majoria dels masos situats a l'àrea geogràfica definida com La Barroca són dels més antics de Tona.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.8550900,2.2034100	433879	4633994		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98015-981.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98015-982.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98015-983.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			93\|94\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98016	El Prat de la Barroca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-la-barroca	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2008). Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24423'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Prat de la Barroca.</span></span></span></a></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24424'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La Cabanya de la Barroca. </span></span></span></a></p>	XII -XVII - XVIII		<p><span><span><span>Conjunt format per l'edifici principal, encarat a migdia, i un cos rectangular adossat a ponent creant una galeria porxada. Adossat a la galeria, hi ha un cobert que fa les funcions de garatge i magatzem. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici principal és de planta rectangular, amb una coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta baixa, planta primera i planta segona amb eixida central de tres arcs. La façana està mig arrebossada i pintada, i la part inferior mostra l’aparell de pedra comú. L’entrada es realitza a partir d’un portal adovellat, amb les dovelles centrals mig tapiades per la balconera del primer pis. Damunt d’aquesta, un escut de la casa amb la data de 1792. Les obertures principals presenten llinda i brancals de pedra tallada. És interessant la galeria del pis superior, acompanyada de dues finestres de secció rectangular.<br /> Les obertures de les restants façanes són de dimensions més reduïdes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Adossat al cos central hi ha un cos allargat, a ponent, amb una galeria contínua al primer pis, bastida l’any 1917, </span></span></span></span>i que els amos llogaven a l'estiu a estiuejants que venien a prendre les aigües.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La propietat preserva una cabanya, un interessant paller de tàpia i pedra situat davant la casa. És u</span></span></span><span lang='CA'><span>n sol cos de planta rectangular, sense obertures, amb una única entrada amb llinda de fusta i brancals de carreus escairats i carejats. Presenta sòcol de pedra i està bastida en tàpia. Va ser restaurada i es va canviar la teulada. <span>La major part de masos de la zona tenien una cabanya prop de la casa per guardar-hi la palla i els farratges i protegir-los de la humitat. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-254		<p><span><span><span><span lang='CA'>L'arbre genealògic de la família del mas, de cognom Pratsobrerroca, comença el 1196 i compta amb fins a trenta dues generacions</span>. El mas va acumular diverses possessions al territori, entre els segles XIII i XVII. Fou reconstruït en bona part el 1629, segurament a causa de l’expansió i bonança econòmica. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molts hereus del mas del Prat de la Barroca van ser batlles de Tona, entre el quals hi ha Francesc Pratsobrerroca (1683, 1685, 1689) i Francesc Gomar i Pratsobrerroca (1690), entre d'altres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El Prat de la Barroca forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, caracteritzada per un paisatge històric format per algunes de les masies més importants, i envoltades de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres. Aquesta masia s’esmenta en un llistat del segle XVII, juntament amb Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, el Planell, etc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>En l’actualitat, la família continua treballant la terra i mantenint els usos de residència i explotació agrícola i ramadera.</span></span></span></span></p>	41.8581100,2.2065700	434144	4634327	1629, 1792	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98016-1001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98016-1003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98016-98016-10042.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98016-1005.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			94\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98022	Monument a la 'Trilladora Tonense'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-trilladora-tonense	<p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). La Trilladora Tonense (1919-1979). D’una Associació de Pagesos a una Agrupació Recreativa. Llibre de Tona</span></span></span></p>	XX	Manquen algunes parts de les màquines i hi ha procés de corrosió del ferro.	<p><span><span><span>Monument dedicat a la pagesia local i a la històrica societat de la Trilladora Tonense. Ubicat en una rotonda sobre una base de blocs de formigó, s’hi exposen dues màquines agrícoles relacionades amb les tasques agrícoles: una arada brabant i una màquina segadora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arada brabant està proveïda d'avanttren, té dues pales, dues relles, dues ganivetes, les unes davant de les altres. Aquesta disposició servia perquè quan un grup treballava, l'altre restava enlaire, i a l’inrevés. La brabant s’utilitzava per obrir solcs a gran profunditat. Era arrossegada per animals i el llaurador dirigia l’operació des de darrera mitjançant una esteva per mantenir-la vertical. L’estructura està dotada de rodes, tota la peça és de ferro colat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La màquina de segar o agabelladora també és metàl·lica. Constava de rodes, el mecanisme principal era mogut mitjançant una corona dentada i un engranatge, muntat sobre un eix transversal que proporcionava moviment a la base de la torreta central, i al plat excèntric frontal, que movia la serra de tall, donant-li vaivé amb la llarga biela, per tallar les tiges dels cereals. La agabelladora duia, a la part frontal, una plataforma lateral dreta, que ajudava acompanyant les tiges tallades cap a la part del darrere de la màquina. La màquina era arrossegada per cavalls o matxos.</span></span></span></p>	08283-255	Rotonda confluència del c. de l’Era, c. de Seva, c. Tarabau	<p><span><span><span>Les màquines exposades a manera de monument serveixen per homenatjar la tradició agrícola de Tona i a la societat de la Trilladora Tonense. Com el seu nom indica, va ser creada per gestionar el batre dels seus socis entre els anys 1919 i 1920. Els seus estatuts definien que l’objectiu principal era procurar mútua d’ajuda als agricultors del municipi per totes les operacions habituals de la pràctica agrària, des d'adquirir mancomunadament matèries primeres a qualsevol cosa necessària per un progressiu desenvolupament dels conreus, amb l'objectiu de millorar i augmentar els seus productes, que la seva millor venda procuraria també per la societat. (PADRÓS, 2019)</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc on s’ubica el monument havia estat una de les eres de la societat: l’era de Dalt. Un any després de ser fundada, eren 215 socis a la Trilladora, la majoria de caps de família del poble. Els canvis socials i econòmics de la segona part del segle XX, van comportar la minva de socis, fins que l’any 1979, van cedir l’era al municipi, on anys més tard es va fundar l’actual escola pública de l’Era de Dalt. </span></span></span></p>	41.8461600,2.2296900	436051	4632983		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98022-p1100203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98022-p1100204.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98026	Marges entre camps del Mas Segalers, codi C09	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-del-mas-segalers-codi-c09	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 14,80 ha. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un conjunt de marges entre caps amb desnivells. La part nord és una zona amb forta presència de vegetació arbustiva, mentre que la part sud, més propera a la carretera N-141c, està en desenvolupament. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les espècies dominants són l’alzina <em>(Quercus ilex)</em>, com a arbre; els esbarzers com arbusts <em>(Rubus ulmifolia)</em>, i herbàcies com el marxívol <em>(Helleborus foetidus).</em></span></span></span></p>	08283-256	A l’extrem nord-oest del municipi, al límit municipal		41.8658000,2.2076100	434238	4635180		08283	Tona	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98027	Marges entre camps del Mas Segalers-II, codi C10	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-del-mas-segalers-ii-codi-c10	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 20,50 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai amb certa pendent envoltada de camps de conreu, excepte l’extrem oest que afronta a l’àrea forestal de les Estimbes, raó per la qual el paper de connector ecològic de la zona és destacable. La mateixa raó implica una elevada biodiversitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les espècies dominants són l’alzina <em>(Quercus ilex), </em>el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i oliveres <em>(Olea europaea) </em>disperses, com a estrat arbori; i els esbarzers <em>(Rubus ulmifolia)</em> i l’aranyoner <em>(Prunus spinosa) </em>com a estrat arbustiu.</span></span></span></p>	08283-257	A l’extrem nord-oest del municipi, al límit municipal.		41.8643300,2.2075900	434235	4635017		08283	Tona	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98029	Història del Noi de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-noi-de-tona		XIX, XX		<p><span lang='CA'><span><span>El relat sobre Josep Molera, l’anomenat el noi de Tona, està ple d’afirmacions pocs probables o </span></span></span><span><span><span>dubtoses, però el personatge va tenir un cert protagonisme social en la Catalunya de la segona meitat del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No se sap amb certesa, però més o menys s’apunta al fet que va néixer al 1851 al Carrer Major de Tona. Tampoc se sap quan Josep Molera va deixar de ser ell mateix per a convertir-se en el personatge, encara que no són poques les fonts que apunten a la Tercera Guerra Carlista (1872-1875), on va estar a punt de ser afusellat, com a principal culpable del 'clic' al seu cap. Des de llavors, Josep mai va tornar a ser el mateix i va sorgir l’excèntric xerraire Noi de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va fer tan popular el personatge fins al punt que avui dia encara es diu “sembles el Noi de Tona”, que vindria a significar que una persona xerra molt per persuadir algú d'alguna cosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra es va convertir en un rodamón de les terres catalanes, i anava de festa en festa i de fira en fira per tota la regió guanyant-se la vida amb discursos i poemes gràcies a la seva eloqüència, la seva bona memòria i la seva particular manera de ser. També es comenta d’ell que gaudia arrencant les dents a la gent. La seva figura era tan popular que va arribar fins i tot a aparèixer en una pel·lícula amb el seu nom, ‘Aventures del Noi de Tona’ (1917), dirigida per Manuel Catalán.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però aquesta no va ser la seva única incursió en el món de l’art, ja que la productora Discos Odeon va gravar diversos dels seus discursos i també va fer de model per al quadre ‘La càrrega’ de Ramon Casas (és l’home que jeu a terra).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Noi de Tona va morir a Barcelona al 1925, molt lluny de la fama que s’havia guanyat, sol i al carrer. Però la seva figura es va recuperar fa alguns anys, ja sigui en forma de gegant per a les festes del seu poble natal o donant nom a un premi de l’ajuntament de Tona a una persona cada any pels seus mereixements especials o serveis extraordinaris prestats al poble (NARVÀEZ, 2017 a Barcelona Secreta) .</span></span></span></p>	08283-258			41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98029-noi-de-tona-1892.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98029-captura.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	61	4.3	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98030	Festa Major de Sant Andreu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-andreu	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F905716'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p>			<p><span><span><span>Sant Andreu és el patró de la parròquia de Tona i el dia del Sant es celebra la Festa Major històrica i tradicional del poble. Es celebra entre el cap de setmana abans del 30 de novembre i el cap de setmana posterior. Els actes i activitats més tradicionals que la conformen són l'ofici solemne al matí del dia 30, sardanes, ball de Festa Major, cercavila de Gegants i capgrossos, el ball del Prothus, o el correfoc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de 1963 es convoca un premi de fotografia de Tona, avui dia vigent. També destaca la baixada al call amb carretons (que es realitza des de l'any 1986), activitats esportives, esdeveniments culturals variats, i la Fira Joc-Joc o la d’entitats. Des de l'any 1996, durant les festes es fa entrega del premi Mil·liari a una persona o entitat que hagi destacat per la seva dedicació a favor del poble.</span></span></span></p>	08283-259	Diferents espais del poble	<p><span><span><span>Es tracta de la Festa Major d’origen més antic, celebrada en honor del patró del poble, sant Andreu. (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La consagració de l’església del castell de l’any 889 ja considerava l’apòstol Andreu com a patró de la parròquia de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX la festa durava dos dies i tenia com a actes tradicionals l'ofici religiós, les ballades, alguna serenata i alguna representació teatral. El ball es feia en el cafè Orient, es feia ball de tarda i ball de nit amb manubri i més endavant amb orquestra. A finals dels anys 1970 la festa entrà en crisi, i quedà reduïda als actes religiosos (IPEC).</span></span></span></p>	41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98030-concurs-de-fotografia-castell-dor-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98030-correfoc-fmh23-2.jpeg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona.	98	2116	4.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98031	Carnestoltes de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-de-tona	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F905680'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya</a></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span>La festa del Carnestoltes actual de Tona té una estructura similar a la majoria de les celebrades arreu de Catalunya: l’arribada del Carnestoltes i la divisió entre el carnestoltes infantil i el carnestoltes adult, amb la celebració d’una rua de carrosses i comparses. El final de festa es fa a la sala de la Canal.</span></span></span></p>	08283-260	Carrers centrals del poble	<p><span><span><span>Abans de 1939 era costum passejar un ninot d'home amb xevira o civera pels carrers, acompanyat de 6 o 7 homes amb espelmes enceses i cantant les absoltes fetes per ells per anar a cremar-lo. Quan el començaven a remenar, els que el portaven es posaven a plorar molt alt, fent riure al públic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També era habitual que un home fes ballar una figa penjada amb un cordill a una canya, donant-li copets amb un bastonet mentre la mainada intentava queixalar-la amb les dents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 7 o 8 homes es disfressaven de dona o de dòmino i el diumenge es presentaven al ball on la mainada intentava descobrir qui eren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carnestoltes fou prohibit en acabar la Guerra Civil de 1936 i no es tornà a celebrar fins la dècada dels anys 1980. A partir d'aquest moment i fins l'any 1996, el carnestoltes de Tona fou bàsicament dedicat a la mainada. Aquell any anà prenent més importància el carnestoltes adult, fins l'any 1999 en què es celebrà el carnestoltes infantil el dissabte i la festa pels adults el diumenge i es passà el ball a la nit del dissabte en lloc del diumenge, tal i com s'havia fet fins llavors. (IPEC).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer terç del segle XX era habitual el Dijous llarder fer aplecs de gent a la vora d'una font per menjar i divertir-se. Els balls de Carnaval es feien al cafè Orient, on es penjava a la balconada el ninot del Carnestoltes (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p>	41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic		2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona.		2116	4.1		24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98032	Festa de Sant Antoni	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-5	<p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F905543'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>En homenatge a les arrels de pagès, cada any són beneïts pel rector de Tona els animals relacionats amb les feines del camp, que recorren el poble en una vistosa cercavila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El programa de la festivitat segueix aquesta estructura: esmorzar del participants, concentració de cavalleries, carruatges i tota mena d'animals, acompanyats dels Bastoners de l'Esbart Dansaire Castell de Tona. Benedicció i cercavila. </span></span></span></p>	08283-261	Carrers centrals del poble	<p><span><span><span>Fins ben entrat el segle XX, Sant Antoni Abad era una de les principals festes de Tona, un poble de camí ral on vivien molts traginers, carreters i pagesos (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els redactors de la fitxa de la Festa del Tonis, de l’Inventari del patrimoni etnològic de Catalunya (IPEC), de l’any 1998, la festa de Sant Antoni de Tona s'inicia el dia de la festivitat del sant a les nou del matí, amb la celebració l'ofici religiós en el seu honor. La resta d'actes tenen lloc el diumenge següent a Sant Antoni. Aquest dia la festa comença al matí amb un esmorzar popular a la plaça de l'església, i seguidament la concentració dels animals i carruatges. A les dotze del migdia es fa la benedicció i els tres tombs cercavila pels carrers del poble. A la tarda es feia el ball, l'entrega de plaques i trofeus als animals i carruatges més ben guarnits i el tradicional sorteig d'un porc, pollastres i conills (IPEC).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa de Sant Antoni de Tona s'ha celebrat ininterrompudament excepte els anys 1970 i 1971 (en què es va fer però no hi anà ningú). Durant la primera meitat de segle, la festa consistia en un ofici religiós, la benedicció d'animals ben engalanats a la plaça, carreres de cavalls i la rifa d'un porc, dos pollastres i un xai. El premi de les carreres en un inici eren pollastres, més endavant foren cèntims. Aquest acte deixà de fer-se per la seva perillositat. A la benedicció cada casa hi portava un animal. També es feia ball, anomenat ball de Tonis. Els Tonis eren els organitzadors de la festa. Encara s'usa a Tona la dita: 'es farà un ball de Tonis' quan es vol dir que alguna situació acabarà en un ball de bastons, per les baralles que sovint hi havia al ball. En les èpoques de més afluència havien arribat a concentrar-se uns 200 animals (IPEC).</span></span></span></p>	41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98032-240407-tonis-tona-087.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98032-240407-tonis-tona-042.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona.	98	2116	4.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98033	Elaboració de les atxes de Reis de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/elaboracio-de-les-atxes-de-reis-de-tona	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2018). “La nit de Reis: atxes i soroll. Vestigis vius de celebracions i creences antigues?”. Llibre de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Les atxes es construeixen amb espígol verd o barballó <em>(Lavandula angustifolia)</em>, que es recull a la tardor, s’asseca i es guarda protegit de la humitat. Es necessita una canya per atxa, també assecada prèviament, i el cordill per lligar els grapats d’espígol que es col·loquen de manera que ni la canya ni el cordill es vegi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les comencen a fer dos o tres setmanes abans de la Festa de Reis d'Orient, amb la qual està vinculada, ja que es tracta que els infants del poble les encenguin el 5 de gener a l’arribada dels reis, per tal de donar-los la benvinguda i que no s’oblidin de cap infant quan passin a portar regals. </span></span></span></p>	08283-262		<p><span><span><span>Es desconeix quan comença la tradició de fer les atxes, és una tradició compartida amb altres pobles d’Osona i del Moianès.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1951, el tonenc Josep Cruells va enviar una carta al folklorista Joan Amades per informar-lo dels costums locals. Un document escrit que retrata molt bé aquesta tradició en l'època anterior a la cavalcada: <em>'El dia 5 de gener, vigília dels Sants Reis, la mainada de Tona, un cop han sentit el toc d'oració, es posen davant les portes de llurs cases per fer els Reis; és de notar que fins ara aquest costum guarda en nostre poble tot el seu tipisme primitiu, doncs encara s'utilitzen com a lluminàries les típiques atxes de barballó (espígol), que en el fort del seu cremar donen als carrers un dantesc aspecte, a la vegada que el deixen perfumat per unes hores amb la bona flaire d'aquesta herba; aquestes atxes consisteixen en una canya d'una llargària quasi sempre exagerada per l'edat de l'infant que ha d'aguantar-la, la </em></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><em>qual es va vestint amb manadets de barballó que se subjecten amb un cordill; un cop ja enceses, han d'abrandar-se perquè no s'apaguin, cosa que generalment solen fer quasi sempre la gent gran, el pare, la mare, o bé un germà o germana, mentre que el menut, aguantant per un cap d'una manera força hipotètica i seguint amb el seu petit cos el moviment del brandeix, crida més aviat que no canta, amb tota la força dels seus tendres pulmons: (Els Reis, els Reis, els Reis de l'Orient / porten coses per a la pobra gent.) Aquesta demanda té la seva resposta, que es donen ells mateixos a continuació, ja que sense parar segueixen cridant: (Si, fillet, / coca blanca / i torronet. / Els Reis, els Reis, etc.) així segueixen cridant, fins que s'ha consumit tot el barballó que contenia la canya. D'uns anys en aquesta part, després de cremades les atxes perquè el foc no pugui espantar els cavalls, sol fer-se visible pels carrers del poble una cavalcada precedida pels sants Reis de l'Orient'</em>. (LLEOPART, 2018)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons Amadeu Lleopart, aquesta tradició tonenca, pot tenir la funció de guiar fins al poble, per mitjà de l'olor i la llum, els tres personatges màgics que arriben la nit del 5 de gener, encara que originàriament fossin invisibles, ha anat canviant i ha perdut alguns elements ben genuïns. Especialment dos: el fet d'encendre les atxes davant la porta de casa (el creixement de Tona i l'itinerari de la cavalcada comporten que avui tothom s’aplegui als carrers cèntrics) i la cantarella que acompanyava el moviment de fer anar amunt i avall la torxa (mantinguda, actualment, només per algunes famílies). És possible, que la crema del barballó hagués estat relacionada amb algun ritus col·lectiu de purificació i protecció del poble i alhora de la llar; per això es feia davant de casa. Segons el mateix autor, és probable que les atxes, formessin part de celebracions o rituals antics del temps del solstici d'hivern, i van ser aprofitades per a l’activitat de rebre els Reis Mags. Això succeïa abans que hi hagués cavalcades (LLEOPART, 2018).</span></span></span></span></p>	41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98033-atxes-1.png\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98033-atxes-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona.	98	60	4.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98034	Caramelles de Pasqua a Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-pasqua-a-tona	<p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F905558'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya</a></span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span>Durant la Pasqua a Tona es canten les tradicionals caramelles. </span></span></span><span><span><span>Un dels moments culminants té lloc el Diumenge de Resurrecció, quan surten a cantar Caramelles els cors Bonaire i les Veus de Tona per diferents indrets del poble. En acabar cada cantada, les dues colles recullen els donatius entre la gent que s'ha aplegat a sentir-los. </span></span></span></p>	08283-263	Per tot el poble	<p><span><span><span>Un dels elements més característics de la celebració de la Pasqua a Tona són les caramelles. L'origen de les cantades de caramelles data del segle XVII, quan la Confraria del Roser anava a cantar goigs el Dissabte Sant i la nit de Pasqua a canvi d'ous. Durant la primera meitat de segle XX, les colles de caramellaires sortien a cantar pel poble i també recorrien les cases de pagès. Sortien a la nit i anaven casa per casa fins que es feia clar. La gent els donava, a més d'ous, llonganissa, pollastre, cabrit. Les colles eren formades per un vintena de persones (IPEC).</span></span></span></p>	41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-04-11 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			98	62	4.4	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98035	Forn Guixera d’en Galí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-guixera-den-gali	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/index.html?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901516'>IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></span></span></span></p>	XX	Actualment, els forns estan emmascarats sota una profusa vegetació i no són totalment visibles, únicament se'n poden veure alguns trams de murs.	<p><span><span><span>Forns de cuita de pedra destinats a la producció de guix. Les restes constructives corresponen al conjunt de quatre forns de secció circular, excavats al subsòl i alineats, les boques d’entrada estan encarades a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es poden diferenciar dues fases constructives. Una primera, bastida amb pedra sorrenca vermellosa conformada per tres boques de forn; una segona, de factura més moderna, bastida amb rajol, conformada per tres boques de forn, una d’elles més elevada que la resta. Les boques són de dimensions similars amb arc de mig punt i volta de rajol, d’1,35 m d'amplada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de les estructures hi ha una àrea de treball i de producció auxiliar dels forns, situada a un nivell inferior.</span></span></span></p>	08283-264		<p><span><span><span>Segons informacions orals, la guixera podria tenir més d'un centenar d'anys, i va estar en funcionament fins els anys 1970. </span></span></span></p>	41.8474300,2.2321400	436256	4633122		08283	Tona	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1721.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1722.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1723.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Actualment els forns es troben tapiats i l'interior ha estat cobert de terra i runa per tal d'evitar el perill d'esfondrament i possibles caigudes.	119\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98036	Escut de l'antiga casa del Comú o de la Confraria de Sant Joan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lantiga-casa-del-comu-o-de-la-confraria-de-sant-joan	<p><span><span><span>BATLLÉS, R.; COLL I ALENTORN, M. (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona” a Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FLUVIÀ, Armand de (2017) ”L'heràldica cívica: un nou escut per a Tona”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 45-48.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, M. (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX” a Llibre de Tona, pàgina 58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL I FONT, Anna. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24370'>Inventari del Patrimonii Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p> </p>	XVII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut caironat gravat en pedra ubicat al primer pis a la façana principal de l'antiga Casa del Comú </span></span></span></span></span>o de la Confraria de Sant Joan<span><span><span><span lang='CA'><span>, entre dues finestres. Representa l’escut de Barcelona sostingut entre dos lleons.</span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de l’escut </span></span></span>l'escut del Comú de Tona, que el va emprar a partir del 1401, quan el rei Martí l'Humà va atorgar a Tona el privilegi de ser considerat 'carrer de Barcelona'. La presència d'aquest escut indica que el Comú de Tona va pagar les obres de construcció de l'edifici, n'indica el promotor.</p> <p><span><span><span>En aquest cas, la incorporació de l'escut de Barcelona es vincula amb la data de construcció de l’edifici, l'any 1646, que veiem inscrit en l’escut de pedra de la dovella central del portal d’entrada. </span></span></span></p>	08283-265	c. Barcelona, 23	<p><span><span><span>L'escut de Barcelona el trobem en aquest edifici però també en altres elements patrimonials de Tona. La inclusió d'aquest element s'explica a partir de l’obtenció del títol de “carrer de Barcelona” que la vila adquireix a partir del segle XV. <span lang='CA'><span>Això suposava gaudir dels mateixos privilegis que la ciutat de Barcelona i estar alliberats del domini dels senyors feudals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1646, per un acord entre el comú i la confraria de Sant Joan, es va construir la nova casa del Comú, dita també casa de la confraria, perquè serviria de lloc de reunió tant del comú com dels membres de la confraria de Sant Joan. </span></span>pel que fa a la confraria, aquesta va ser instituïda per una butlla del papa Pau V (1616) a l'església de Santa Maria del Barri.</span></span></span></p> <p>L'actual escut de l'Ajuntament de Tona, oficialitzat el 2016, s'inspira en aquest escut històric però incorpora, a més de la creu i els pals, la imatge d'un castell heràldic com a element diferenciador, en referència a l'històric castell de Tona i a la falda del qual va créixer la vila (DOGC de 20 de setembre de 2016),<span><span><span> (FLUVIÀ: 2017, p.45).</span></span></span></p>	41.8494200,2.2281200	435924	4633346	1646	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-copia-de-542.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-copia-de-543.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-escut-wikipedia-commons.jpg	Legal	Barroc\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic	BCIN	2024-12-13 00:00:00			L'escut de Barcelona el trobem també incorporat en altres elements patrimonials de Tona.	96\|119\|94	47	1.3	1760	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98041	Festa Major d’estiu a Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-a-tona	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F905542'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></span></span></span></p>			<p><span><span><span>La Festa Major de Tona es celebra entorn al primer diumenge d’agost i dura cinc dies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els actes s'inicien el divendres al vespre amb el pregó de festes a càrrec de gent del poble i s'allarguen fins el dimarts. Entre els actes més destacats hi ha el correfoc, a càrrec de la colla de diables de Tona; les ballades i audicions de sardanes i els balls de nit. El dilluns és el dia dedicat a la música, en què es fan concerts de tot tipus de música, especialment havaneres. Aquest dia també es fan activitats per la mainada, amb espectacles on la música hi té un paper important. El dimarts, la festa es tanca amb un castell de foc, i el popular ball del confeti a la plaça. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La imatgeria popular com els Gegants, acompanyats per la colla de grallers de Tona i d’altres balls convidats a Tona, i el Prothus, també tenen els seus moments de protagonisme.</span></span></span></p>	08283-266	Carrers centrals del poble.	<p><span><span><span>Tradicionalment, l’única Festa Major celebrada en honor del patró de la parròquia, Sant Andreu, era el 30 de novembre, però l’auge de l’estiueig a Tona arran dels descobriment de les aigües mineromedicinals, va fer que es creés la Festa Major d’estiu. Entre els anys 1895 i 1897 es començà a celebrar una nova Festa Major a l'estiu per entretenir els banyistes i estiuejants. La festa començà amb ballades dels estiuejants a l'aire lliure al camp de Can Casic. A l'any 1915 ja es feia en un envelat. Entre l'any 1920 i 1927 es feien dos envelats: un prop de la Canal i un altre prop de l’Hotel del Parque, aquest últim era el dels 'senyors'. Algun any es va aixecar tres envelats. L’envelat oficial va anar canviant de localització (plaça Major, placeta de l’Ajuntament, a prop de la Canal, al camp de futbol la Caseta). També s’utilitzaven els teatres cinema Orient i el Racó o el cafè Casino, o la mateixa plaça Major guarnida, on es programava teatre, cinema, balls i concerts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una comissió de festes, amb la participació de l’Ajuntament, era l’encarregada d’organitzar-la. Les dates de la Festa han anat canviant, al principi era el darrer cap de setmana d’agost, després es va avançar una setmana, però com que acostumaven a ser dies plujosos, l’any 1958 es va decidir traslladar la festa al primer cap de setmana d’agost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El programa de la Festa va anar evolucionant, però hi havia actes sempre habituals: els balls, les sardanes, la sarsuela, i més tard el futbol i els focs artificials. Es llogava una cobla que tocava cada dia als diversos esdeveniments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil s’incorporen actes com la lluita lliure americana i fins i tot l'any 1943 s'hi havia fet una cursa de braus (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p>	41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98041-trobada-gegants-2.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98041-concert.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona.	98	2116	4.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98042	Pessebre vivent de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-de-tona		XX		<p><span><span><span>Cada any per les festes nadalenques, se celebra a Tona el Pessebre Vivent. Aquest Pessebre consisteix en la representació dinàmica i parlada de diversos episodis del naixement de Jesús. L’espai on es desenvolupa és el Parc de les Feixetes, tot el pessebre està distribuït en escenes per dins del bosc de rouredes i alzines, a redós del turó del Castell de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’organització és a càrrec de l’Agrupació Pessebre Vivent de Tona. Aquesta agrupació no té socis, tots en són membres col·laboradors. Per al funcionament de l’entitat hi ha constituïda una junta amb president, sots president, tresorer i vocals, segons els estatuts de l’entitat. Aquesta funciona bàsicament per mitjà de grups de treball com poden ser: el grup de vestuari, edició i arranjaments de guions, construcció, assaig i posada a escena, etc. La major part dels integrants són veïns de Tona, tot i que la participació de persones d’altres pobles de la comarca també hi és present. Actualment poden ser unes 200 persones entre figurants i grups de treball.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que hi ha algunes estructures físiques que han quedat fixades al Parc, la gran majoria dels escenaris són desmuntats i tornats a reconstruir cada any. En les representacions, els personatges i els efectes especials de llum i so s’harmonitzen amb l’entorn natural (Agrupació Pessebre Vivent de Tona).</span></span></span></p>	08283-267	Parc de les Feixetes	<p><span><span><span>El pessebre va néixer l’any 1972 quan el grup d’Escoltes, l’Esbart dansaire i una colla de jovent del poble varen decidir que calia fer alguna activitat pels volts de Nadal, en aquell moment només se'n feien dos o tres de pessebres vivents a Catalunya. En veure que aquesta idea podia arrelar, es va formar l’anomenada Agrupació Pessebre Vivent de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De bon començament, les escenes eren totalment de pas, és a dir, el visitant realitzava el recorregut acompanyat per música nadalenca i anava veient els diferents diorames. De mica en mica, es va anar passant a un pessebre on la interpretació era cada cop més important, i s'incloïen escenes amb diàlegs juntament amb efectes de llum i so.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des dels seus inicis ha estat una constant el fet de representar el pessebre a la falda del Castell, que és un bosc de roures i alzines disposades en forma de feixes, cosa que possibilita l’entrada de diferents grups de visitants alhora. Com a característica cal dir que, pel fet de ser un bosc, no hi havia construccions o edificis. Això va fer que s’optés per construir cada any les diferents escenes (poble de Betlem, Anunciació, Naixement, etc.) i després de finalitzar l’última representació de l’any en curs, desmuntar-les per recuperar el material emprat. Els materials utilitzats per a la construcció eren bàsicament plaques de guix, fusta, pedres i altres materials diversos de construcció. Actualment una part important del pessebre es continua construint amb aquest sistema, tot i que s’han incorporat nous materials com és el cas del polièster o d’espumes expandides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a dada important a la història del pessebre, cal fer esment que l’entitat Agrupació Pessebre Vivent de Tona va ser una de les impulsores de la creació de la Coordinadora de pessebres vivents de Catalunya. El poble de Tona va tenir l’honor l’any 1991 de ser la seu de la primera assemblea on es signà l’acte de fundació de la Coordinadora (Agrupació Pessebre Vivent de Tona).</span></span></span></p>	41.8534600,2.2260100	435753	4633796	1972	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98042-pessebrevientfrancesc-valldeoriola-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98042-pessebrevientfrancesc-valldeoriola-8.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona.	98	2116	4.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98056	Goigs a llaor de Sant Joan Baptista	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-joan-baptista-0		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa a Sant Joan Baptista, sota el títol de “Goigs a llaor de Sant Joan Baptista venerat en la seva fornícula de l'església parroquial de Tona”. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edició consultada data d’abril de 1973, signada per Joan Colom, prevere.<strong> </strong></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La lletra de la peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Del Messies que venia,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>puix que sou el Precursor:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>Feu-nos ésser cada dia</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>més deixebles del Senyor</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>No va creure el vostre pare</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>el rar mot de l'àngel sant:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que la vella esposa, mare</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>pogués ésser d'un infant;</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i la parla li prenia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Déu que sempre té raó.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Per la vostra neu tan pura</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i pel vostre foc tan viu,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>preserveu-nos de sutzura</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i abrandeu-nos el caliu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Que l'amor que us encenia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ens augmenti l'escalfor.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-268	Plaça de l'Església s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p>	41.8526600,2.2214200	435371	4633710		08283	Tona	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Joan Colom, prevere			62	4.4		24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98057	Goigs a llaor de la Mare de Déu de Mont-rodon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu-de-mont-rodon		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa la Mare de Déu de Mont-rodon. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es recopilen dues edicions sense datar, una d’elles essent bisbe de Vic el Dr. Ramon Masnou, amb dibuix de la capella i la Verge de A. Batllori Jofré. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La lletra de la peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Puix que fóreu preservada</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>del pecat sola en el món,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>Sigueu la nostra advocada</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>oh Verge de Montrodon.</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El primer goig que sentíreu</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>fou la veu de Sant Gabriel,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>la divina veu que oíreu</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>de l'ambaixador del Cel:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>quedàreu Verge i Mare</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>del Senyor de tot el món.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des d'aquest soli, Maria,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>pedra, pesta, fam i guerra,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>més que tota heretgia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>aparteu d'aquesta terra:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>—Ho vull— dient Vós, Mare aimada,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>—També ho vull—, el Fill respon.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Puix que sou tan exaltada</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>per salut de tot el món,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>Sigueu la nostra advocada</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>oh Verge de Montrodon</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08283-269	Sector aïllat a l’oest del municipi. Serrat de Mont-rodon.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p>	41.8643500,2.2659900	439082	4634976		08283	Tona	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98057-montrodon-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	62	4.4	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98058	Goigs a llaor de Sant Cristòfol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-cristofol		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa a Sant Cristòfol, sota el títol de “Goigs a llaor de Sant Cristòfol màrtir venerat en la seva fornícula de l’església parroquial de Tona”. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edició consultada data de 1973, signada per Joan Colom, prevere, reeditada amb motiu del centenari d’aquest autor (1905-2005).<strong> </strong></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La lletra de la peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Puix amb tanta fe us venera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>tot xòfer, Cristòfol Sant:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Escolteu-nos la preguera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i agafeu-nos el volant.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>Alt, fornit, sense cap vici,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>bondadós i alegrement,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>heu complert el vostre ofici</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>de dur a coll, pel riu, la gent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Que feixuc i pesat era</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>l'eixerit Jesús Infant!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Els fidels xòfers de Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>també us tenen per Patró</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i avui fan una corona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>entorn de llur protector.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Satisfeu-los la delera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i atingueu el prec que us fan.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-270	Plaça de l'Església s/n	<p>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p>	41.8526600,2.2214200	435371	4633710		08283	Tona	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Joan Colom, prevere,			62	4.4		24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98060	Acta de consagració de l'església de Sant Andreu del Castell de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-andreu-del-castell-de-tona	<p>ALTURO, Jesús; ALAIX, Tània (2021). El canonge Adanagell de Vic (ca. 860-925). La cultura a la diòcesi d'Osona en els primers temps carolingis. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d'Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona</p> <p><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (2014). “La consagració de la primitiva església de Sant Andreu del Castell de Tona.” Llibre de Tona</span></span></span></p>	IX		<p><span><span><span>Acta de consagració i dotació de l'església de Sant Andreu del castell de Tona pel bisbe Gotmar de Vic, data de 13 de gener de 888. Va redactar el document Adanagild, canonge de Vic i secretari del bisbe Gotmar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les mesures del document són 26 x 47 cm, es tracta de pergamí. És escrit amb una pulcra lletra carolina. Cal destacar especialment la frase musicada amb neumes catalanonarbonesos que es consideren els més antics datats d'Europa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El document va ser un donatiu de Joaquim Miret i Sans a la Biblioteca.</span></span></span></p>	08283-271	Biblioteca Nacional de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56. 08001 Barcelona	<p><span><span><span>El pergamí documenta la cerimònia que va tenir lloc el 13 de gener del 888 a l'església de Sant Andreu de Tona, acabada de construir o reconstruir. El bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte. També de béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p>	41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98060-document-uv.png	Legal i física	Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			85	56	3.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98061	Camí ral de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-tona-0	<p><span><span><span>MENÉNDEZ, Xavier.; MOLIST, Núria (2002). 'El camí antic de Barcelona a Vic: el seu pas pel Congost', Monografies del Montseny, núm. 33. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1981): 'El camí ral' , La Veu de Tona, núm. 17, p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F900738'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/les-comunicacions-dosona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/les-comunicacions-dosona</a></span></span></span></p>	XIII	Cal distingir el tram urbà del que passa per territori rural, en algun tram deteriorat.	<p><span><span><span><span>L’eix que configura els actuals carrers Major, Barcelona i Nou, originat al segle XVI i conegut des del principi com el carrer de Tona, es va desenvolupar al llarg d’una via històrica important: el camí ral. Tona va néixer a peu del camí ral que anava de Barcelona a Vic, que era el principal camí ral d'Osona (veure apartat d’història).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A més, una altra variant del camí ral travessava Tona, sortint des de Corominons de la Creu i connectant Vic amb Collsupina.</span></span></span></span></p>	08283-272	carrer Major, carrer Barcelona i carrer Nou	<p><span><span><span>El camí ral de Barcelona a Vic té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d'Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Aquesta primera via és probable que fos complementada en època republicana per una que passava per Collsuspina fins a Caldes de Montbui, la testifiquen els mil·liaris trobats en aquest recorregut (al Vilar de Tona i dos d’altres trobats a la capella de Sant Miquel de Vilageriu i a Santa Eulàlia de Riuprimer).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest camí fou revitalitzat a ran de la reorganització del país en època dels francs i sortirà documentat sovint durant els segles X i XI com la <em>strata francisca.</em> Esmentada a Tona l’any 998.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La via principal tenia una desviació que des de la ciutat de Vic sortia pel carrer de Sant Pere i pel pont del Remei (l’actual és fet a inicis del segle XIV), anava cap al pont Pedrís, i per l’Hostal Nou seguia vers el Coll de Malla i el carrer de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Poc abans a Corminons de la Creu sortia una derivació vers Collsuspina; aquesta carretera continuava fins a Hostalets on s’unia a la clàssica via del Congost. Aquesta via, que devia ésser molt antiga, potser d’època romana, és la que l’any 1274 el rei Jaume I va convertir en l’únic camí ral o camí protegit per anar a Barcelona a través de Caldes de Montbui. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat d’aquesta xarxa principal hi havia tot un seguit de camins, sovint citats en les delimitacions de les actes de consagració (com la <em>strata Miliarea</em> o <em>de Miralies</em> de l’acta de consagració de Manlleu de l’any 906) que surten amb el nom de <em>via</em> o <em>strata</em>, els quals relligaven, com ara, tots els pobles o sagreres de la Plana; són els vells camins rals (AAVV).</span></span></span></p>	41.8503400,2.2281800	435930	4633448		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98061-p1100248.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98061-p1100246.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98061-cbarcelona4.jpg	Inexistent	Medieval\|Modern\|Contemporani\|Romà	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els anomenats camins rals eren camins públics principals, que formaven part del patrimoni de la corona o patrimoni reial (d'aquí el seu nom) i estaven sota la seva protecció.	85\|94\|98\|83	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98062	Goigs a la Mare de Déu de la Salut	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-la-salut		XX	Cal tenir en compte que la capella de la Mare de Déu de la Salut és tancada i abandonada.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest goig porta el títol de “Goigs en llahor de la verge de la salut patrona del manantial roqueta de Sant Andreu de tona”. L’edició consultada no és datada, està signada per Lluís Carles Viada y Lluch.<strong> </strong></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La lletra de la peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Remeyera celestial,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>del broll-Roqueta Patrona:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>Feu que quants vingan a Tona</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>troben remey a son mal</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Entre'ls elogis més alts</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que us fem en la Lletania,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>cap Vos escau, oh Maria,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>tant com 'Salut dels malalts.'</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La vostra mà divinal</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>a cos y a ánima la dóna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Son tants los vostres devots</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>fora y dins del Balneari,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que festa no pot mancar-hi</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>en que part hi prengan tots:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>de llur tribut filial</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>cenyiu-Vos-en la corona.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-273	Av. del Balneari - Parc Roqueta	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb ampla tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p>	41.8594800,2.2296600	436062	4634461		08283	Tona	Obert	Regular		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Lluís Carles Viada y Lluch			62	4.4		24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98063	Font de Sant Miquel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel-3				<p><span><span><span>Font ubicada al marge esquerra del Torrent de Güell, molt a prop de la llera. Amb un espai de vegetació densa amb abundància de lianes com l’heura. Una paret de bloc de pedres relativament gran, alineades i lligades amb morter, sustenta el camí que hi arriba, a la part inferior s’adossa el brollador, d’on surt el broc metàl·lic per on raja l’aigua a nivell de terra i que discorre fins al riu. Destaca un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i la data de setembre de 1981.</span></span></span></p>	08283-274	Torrent de Güells. A 280 m a l’oest de la capella de Sant Miquel de Vilageliu per la pista.		41.8381100,2.2063800	434108	4632106		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98063-font-2.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47
98064	Goigs al Sagrat Cor de Jesús. Mas Prat de la Barroca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-sagrat-cor-de-jesus-mas-prat-de-la-barroca		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa al Sagrat Cor de Jesús, sota el títol de “Goigs al Sagrat Cor de Jesús venerat a l'oratori del mas (Prat de la Barroca)”. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Se'n documenten dues edicions, una d’elles musicada per Jaume Planas i Pahissa de 1988, lletra de Mn Joan Colom de 1973 i il·lustrada per JBB Castro l’any 1974. Aquesta peça es va musicar per primera vegada amb motiu de la seva estrena “Schola Cordis Iesu”, a Cantonigròs, el 2 de setembre de 1989. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Una altra edició, no musicada, és del mateix autor de la lletra, Mn Joan Colom, de 1973, reeditada amb motiu del centenari d’aquest autor (1905-2005).<strong> </strong></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La lletra de la peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Puix l'amor us consumia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>i us consum de dia i nit:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='EN-GB'><span><span><span>Que flamegi nit i dia,</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>d'amor viu, el nostre pit</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>O la llàgrima primera,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>preciosa més que l'or!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>O Betlem, casa panera,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>primer flam del vostre Cor,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que en llum clara convertia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>la tenebra de la nit!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Sobre el Prat de la Barroca</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>no tanqueu el vostre Cor,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>sobre els tanys d'aquesta soca</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>cristiana que no mor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Beneïu camps i masia,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>endolciu-nos tot neguit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Bon Jesús: a la Corona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que us espina el Cor nafrat,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que no hi posi un fill de Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>cap espina de pecat;</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i, si alguna us el punyia,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>la treurà l'amor ardit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-275	Plaça de l'Església s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p>	41.8525500,2.2066400	434144	4633709		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98064-scor-tona.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Música de Jaume Planas i Pahissa, i lletra de Mn Joan Colom.		98	62	4.4	2484	24	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:47

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús