Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
86131 Costa de Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-santa-eulalia XVIII-XX Camí tradicional que comunica el raval de Santa Eulàlia amb la carretera d'accés a Oló, per anar al poble. S'anomena costa perquè ha de salvar el desnivell provocat per la vall del Torrent Gros, que discorre de nord a sud tot separant dos altiplans. El tram més ben conservat és el que va del raval fins al torrent. Consisteix en un corriol estret que ha conservat força bé l'empedrat tradicional. Després del torrent el corriol ha estat arranjat modernament amb elements de fusta. Aquest corriol separa dues propietats: els camps situats al sud són de cal Saladich, i els del nord són de ca l'Ambròs, que és la caseta que hi ha en aquest sector. 08258-289 Rodalies del nucli urbà, prop del raval de Santa Eulàlia 41.8788400,2.0327400 419742 4636776 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86131-foto-08258-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86131-foto-08258-289-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86132 Cal Pere Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-gros XVIII-XIX En ruïnes Casa de pagès de petites dimensions, actualment en ruïnes, que es troba en un emplaçament aïllat uns 100 m a ponent del raval de Santa Eulàlia. Es conserva més o menys dempeus excepte la coberta. Es tracta d'una casa popular que sembla aixecada en una sola fase constructiva, tal vegada als segles XVII-XVIII. És de planta quadrada, i probablement només tenia planta baixa i golfes. El portal d'accés és al costat de llevant. Els murs són de maçoneria, sense arrebossar. Actualment es troba molt coberta per la vegetació i tan sols s'hi pot apreciar alguna petita finestra, emmarcada amb llindes i brancals de pedra. Uns pocs metres a llevant hi ha una altra casa de pagès, més gran: cal Serrabassa Vell. 08258-290 Raval de Santa Eulàlia, al sector central del terme municipal 41.8780600,2.0299800 419512 4636692 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86132-foto-08258-290-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86133 Font del Cura https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cura La font ha estat coberta amb un dipòsit Antiga font que es troba en una petita fondalada uns 40 m al sud-oest del barri de Sant Tomàs. Tradicionalment era la font que utilitzava la gent d'aquest barri edificat a la dècada de 1930 als afores d'Oló. Era una font de clot i encara proporciona aigua, però a la dècada de 1980 el seu propietari va construir un dipòsit de totxo just al damunt de la font. La seva intenció era muntar una petita nau industrial tèxtil que havia de funcionar amb telers moderns de tipus hidràulic, els quals necessiten aigua per funcionar. Aquest projecte, però, no va reeixir. 08258-291 Rodalies del nucli urbà, prop del Barri de Sant Tomàs 41.8759200,2.0367100 420067 4636448 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86133-foto-08258-291-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86134 Antics pisos per als treballadors d'HEMALOSA https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-pisos-per-als-treballadors-dhemalosa FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 86, 124, 125, 216. XX Conjunt de pisos que foren construïts entre 1945 i 1960 per als treballadors de l'empresa Hemalosa, la més gran del poble i que volia seguir el model d'una colònia industrial. Consta de quatre blocs, situats a diferents alçades al costat de llevant de la carretera, en un terreny amb desnivell al qual s'hi accedeix mitjançant una sèrie d'escalinates per la part central. El bloc més interessant és el que està situat al sud-oest, que és el primer que es va construir. Consta de tres casetes adossades de dues plantes més golfes. La composició arquitectònica és de línies clares i senzilles, inspirades vagament en el noucentisme encara vigent als anys de postguerra. Tenen com a elements definitoris les triades de finestres a les golfes i els cabirons que sostenen els voladissos de les teulades. També és interessant la façana posterior d'aquest bloc, amb unes típiques eixides que recorden clarament les dels pisos obrers de les colònies industrials. En aquesta part intermèdia entre blocs hi trobem diferents magatzems per als habitants dels pisos. La resta d'habitatges es van construir després i segueixen més o menys la pauta estètica marcada per aquest primer bloc, però amb un caràcter més funcional. 08258-292 Avinguda de Manuel López, diversos números. Nucli urbà d'Oló Manuel López Antolí (1899-1940) era fill d'un mestre d'escola i fou viatjant de drogueria o de queviures. L'any 1924 va fundar una fàbrica a Oló (coneguda popularment com a fàbrica López) que en els anys posteriors va tenir un gran creixement i a la dècada de 1930 ja s'havia convertit en la més gran del poble. A la seva mort, el 1940, els hereus van passar a ser el matrimoni format per Joan M. Roger i Carme Vidal López, els quals crearen la raó social HEMALOSA, que era l'abreviació de 'Herederos de Manuel López'. Aquests van tenir una actitud més obertament paternalista i van intentar convertir Oló en una més de les colònies industrials tot impulsant i finançant alguns serveis al poble: l'asfaltat de la carretera, la construcció de pisos per treballadors, una església nova o un centre recreatiu. La seva intenció era que tota l'entrada al poble des de la carretera quedés sota el seu domini i s'assemblés a una colònia industrial. Entre els anys 1945 i 1960 l'empresa va construir aquests pisos per als treballadors, preveient que es necessitaria molta mà d'obra de fora, principalment de Valladolid, on l'empresa hi tenia diverses fàbriques. Es van edificar en diferents fases. Primer es van fer les cases més baixes al peu de la carretera, inspirades en l'estil noucentista. Després es van fer els blocs que segueixen més amunt al peu de carretera, i finalment els blocs de pisos més grans a la part de dalt. En total es van construir 48 habitatges repartits en quatre blocs de pisos, que tenien tres, quatre o sis habitacions. L'any 1977, quan l'empresa entrà en crisi, va posar a la venda els habitatges, donant preferència per comprar-los a les famílies que ja hi vivien de lloguer. 41.8754900,2.0350100 419926 4636402 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86134-foto-08258-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86134-foto-08258-292-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86135 Cal Sagués https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sagues COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 39. XX Casa unifamiliar emplaçada a l'eixample d'Oló que compta amb certs detalls a la façana d'inspiració vagament noucentista. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta semisoterrània, planta baixa, primer pis i golfes. L'únic element d'interès és la façana principal, encarada a la carretera. Hi destaca l'ampli balcó amb barana de fosa amb tres portes, cadascuna ressaltada amb una motllura superior amb forma geomètrica. La planta baixa ha estat modificada. Els fundadors de les tres cases adossades tenien lligams de parentiu. 08258-293 Avinguda de Manuel López, 11. Nucli urbà d'Oló Si hem de fes cas del cadastre, aquesta casa fou construïda el 1935. La va fer el mestre d'obres Ramon Camprubí Casadejús, que vivia a la casa del costat (cal Ramonet). Ramon Camprubí era un professional reconegut, que va ser també l'encarregat de construir l'església nova d'Oló o la reconstrucció del Pont de Cabrianes. Cal Sagués fou acabada després de la guerra. 41.8750900,2.0346100 419892 4636358 1935 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86135-foto-08258-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86135-foto-08258-293-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Ramon Camprubí Casadejús (mestre de cases) Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86136 Cal Ramonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-1 COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 37. XX Casa unifamiliar emplaçada a l'eixample d'Oló que compta amb detalls a la façana d'inspiració vagament noucentista. És una edificació entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de tres plantes, incloent-hi una planta semisoterrània. L'únic element d'interès és la façana principal, encarada a la carretera. Hi destaca un ampli balcó amb la barana de fosa i amb tres portes. La part superior és decorada amb unes sanefes de formes triangulars fetes amb rajola esmaltada. La planta baixa, que acull un bar, ha estat modificada. Sota el balcó hi ha un escut de pedra que representa la família Camprubí i que també incorpora la rajola. El va fer un català exiliat a França. 08258-294 Avinguda de Manuel López, 9. Nucli urbà d'Oló Si ens refiem del cadastre, aquesta casa fou construïda el 1935. La va fer el mestre d'obres Ramon Camprubí Casadejús i era la seva pròpia casa. Ramon Camprubí era un professional reconegut, que va ser també l'encarregat de construir l'església nova d'Oló o la reconstrucció del Pont de Cabrianes. Els fundadors de les tres cases adossades tenien lligams de parentiu. 41.8750200,2.0345900 419890 4636351 1935 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86136-foto-08258-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86136-foto-08258-294-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Ramon Camprubí Casadejús (mestre de cases) Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86137 Cal Tia Lurdes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tia-lurdes XX Casa unifamiliar emplaçada a l'eixample d'Oló que compta amb detalls d'inspiració vagament noucentista. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de dues plantes més golfes. La composició arquitectònica és de línies senzilles i elegants, amb uns lleugers destacats a les finestres inferiors, amb els reixats i un emmarcament fet de maons. Un altre detall és la sèrie de cinc finestrons de les golfes. 08258-295 Avinguda de Manuel López, 7. Nucli urbà d'Oló Si ens refiem del cadastre, aquesta casa fou construïda el 1937. La va fer el mestre d'obres Ramon Camprubí Casadejús, que vivia a la casa del costat (cal Ramonet). Ramon Camprubí era un professional reconegut, que va ser també l'encarregat de construir l'església nova d'Oló o la reconstrucció del Pont de Cabrianes. Els fundadors de les tres cases adossades tenien lligams de parentiu. 41.8749300,2.0345700 419889 4636341 1937 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86137-foto-08258-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86137-foto-08258-295-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Ramon Camprubí Casadejús (mestre de cases) Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86138 Cisterna de cal Castany https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-castany XIX Cisterna que pertanyia a cal Castany, al Raval de Santa Eulàlia, i que està emplaçada vora la casa, a l'altre costat del carrer i junt al camp. Es nodria amb les aigües pluvials de la casa. Antigament moltes cases d'Oló tenien la seva cisterna, que s'utilitzaven bàsicament per regar els horts. Aquesta cisterna té un brocal de pedra com els dels pous, amb una corriola. És una construcció força irregular que, en el seu interior, acull el dipòsit d'aigua. Tenia accés des dels dos costats: pel carrer i per la banda del camp. 08258-296 Vora cal Castany (carrer de Santa Eulàlia, 2). Raval de Santa Eulàla 41.8769100,2.0316000 419645 4636563 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86138-foto-08258-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86138-foto-08258-296-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86139 Cal Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilar PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 35. Web Amagats: a sobreviure: https://sites.google.com/site/historiesdelaguerracivil XVI-XX Masia de dimensions mitjanes emplaçada als afores del nucli d'Oló, al final del carrer anomenat Raval i ja en el camí que porta cap a la Rovirola. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té dos coberts al sud-oest. El que es troba més separat era el femer, que va ser sobrealçat el 1915 i recentment ha estat rehabilitat com a petit habitatge. La casa principal té un aspecte força homogeni i regular, i no s'hi observen fases constructives. La façana principal, encarada vers el sud-est, consta d'un portal central i té diferents finestres agrupades de manera més o menys simètrica a dreta i esquerra. Al costat de la dreta hi ha també un portal secundari (actualment tapiat) i, a les golfes, una petita galeria amb funcions d'assecador. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i els murs són arrebossats i pintats d'un color clar. A la façana posterior la casa té adossat el brocal d'una cisterna subterrània. Cal Vilar ha sabut mantenir pràcticament el mateix aspecte exterior que ja tenia el 1912, segons es pot observar en una fotografia d'aquell any. L'interior també ha conservat força bé la tipologia tradicional. A la planta baixa hi trobem dos cellers coberts amb volta de pedra. Cadascun vinculat a una tina, ja que fins ben entrat el segle XX la masia encara produïa força vi. 08258-307 Carrer el Raval, s/n. Afores del nucli urbà d'Oló L'arxiu particular de cal Vilar s'ha conservat (encara que de manera parcial i fragmentària) i els documents més antics corresponen al segle XVI. Són pergamins però no fan referència a cal Vilar sinó a altres masies d'Oló. El més antic és datat l'1 de febrer de 1509. És possible que la masia es construís en aquest moment. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Vila', a la parròquia de Santa Maria d'Oló, però no podem assegurar que correspongui a aquest mas. El més probable és que la casa es construís al segle XVII. Es conserva un document encapçalat com a 'acta de la casa que Hiacinto Vilar te en lo lloc d'Oló' que correspon a 1674. Només es conserva l'encapçalament, de manera que no podem saber si es tractava de cal Vilar o d'una altra casa. Un aspecte a remarcar és que, des del seu origen i fins els nostres dies, la masia ha estat habitada de manera ininterrompuda per la família Vilar. El fet que la masia estigués molt a prop del poble va propiciar que la família Vilar estigués tradicionalment molt vinculada als afers públics d'Oló. Hi ha constància de diferents síndics o jurats a la família, com ara Jacint Vilar, que a finals del segle XVII (1691 i 1697) ocupava el càrrec de Jurat. Josep Vilar va ser síndic dels termes de Santa Maria i Sant Joan d'Oló el 1718-1719. Ja al segle XIX, Ramon Vilar Pont va ser el primer alcalde constitucional d'Oló els anys 1843-44, i va repetir entre 1872 i 1876. Fou un home molt emprenedor i va promoure diverses obres de millora a la casa, per exemple l'eixida, els cellers, la cisterna o el femer. El fill i hereu de Ramon Vilar fou Joan Vilar Estevedeordal, i l'hereu d'aquest Ramon Vilar Colomer. Es casà amb Rosario Abadal i van tenir cinc fills. El 1915 es sobrealçà el femer de la casa (construït el 1888) per tal d'adequar-lo com a cobert que servia per guardar-hi el carro que s'havia comprat en aquest moment. Durant la Guerra Civil a la masia s'hi va amagar el rector de Sallent, Anselm Colomer Soldevila. Era un oncle de Ramon Vilar, i va estar tancat en una habitació al costat de la cuina durant els tres anys que va durar la guerra. Durant el segle XX també diversos membres de la família han estat alcaldes d'Oló. Ramon Vilar Colomer ho va ser entre 1918 i 1922. El seu fill, Joan Vilar Abadal, va ser el primer alcalde de la Democràcia, entre 1973 i 1983. Va impulsar el primer cens agrari del municipi, i també fou jutge de pau. El seu fill, Ramon Vilar Camprubí, va ser alcalde entre 2007 i 2015. 41.8731000,2.0312500 419611 4636140 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86139-foto-08258-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86139-foto-08258-307-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 35 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripcions al cobert: en una pedra de la volta de la planta inferior (1888) i en una pedra de la planta baixa (1915)Informació facilitada per Joan Vilar Abadal i Albert Vilar 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86141 Barri de Sant Tomàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-tomas COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 86. XX Petit barri de cases unifamiliars d'estil més o menys noucentista edificat a la dècada de 1930. És una prolongació del carrer de Vic, i consta de dos sectors, un situat a un nivell més alt que l'altre. El que es troba a un nivell inferior té tres cases, que són cal Joanet de cal Tomàs (número 8), cal Nané (número 6) i cal Quico Manyà (número 4). El que es troba a un nivell superior té tres cases més: ca l'Estrella (número 10), cal Ramon Polit (número 12) i cal Quico Secretari (número 8). Aquesta última s'ha canviat el nom tradicional pel de ca l'Orriols. Es tracta de cases més o menys adossades, que compten amb un petit jardí. Les tipologies són diverses. Algunes tenen dues plantes i altres només una. Els estils també són diferents i contrastats, però en general s'emmarquen dins els cànon de la casa unifamiliar noucentista que es va difondre àmpliament durant el període de la Segona República i que és molt representatiu d'aquesta època. Com a exemples més reeixits podem destacar ca l'Estrella i cal Ramon Polit. 08258-309 Carrer Barri de Sant Tomàs. Nucli urbà d'Oló A les primeres dècades del segle XX va prendre forma l'eixample d'Oló, que va quedar vertebrat per l'eix de la carretera, construïda el 1920. L'altre pol d'aquest eix era el carrer Mendoza (popularment Mundosa) que és com es va conèixer durant un temps una part del carrer de Vic. Havia sorgit de l'antic camí que anava cap a Vic, i es va edificar als primers decennis del segle XX. A la dècada de 1930 va sorgir com una prolongació del carrer de Vic el barri de Sant Tomàs. Les seves casetes unifamiliars d'inspiració noucentista són molt representatives d'aquest moment. Molts dels que van aixecar aquestes cases eren de la família Jubany, propietaris de la casa de cal Tomàs que es troba una mica més avall del carrer i que va donar nom al barri. 41.8762900,2.0371600 420105 4636489 08258 Santa Maria d'Oló Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86141-foto-08258-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86141-foto-08258-309-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana A la façana de la casa número 14: can Orriols 1936A la façana de cal Nané: 1936 (abans de la recent restauració hi constava J R 1936)Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86142 Ca l'Estrella https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrella XX Casa unifamiliar d'estil noucentista (amb reminiscències modernistes) emplaçada al barri de Sant Tomàs. És una construcció de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té un petit jardí al costat de migdia. La construcció es basa en un volum cúbic molt regular però que té diferents elements que trenquen la monotonia i li aporten originalitat. Per exemple, el porxo i galeria a dos nivells que abans quedava obert en un dels angles i ara ha quedat cegat, o les finestres de diferents formes ressaltades amb emmarcaments de maó vermellós. Tot plegat configura una composició asimètrica però equilibrada que recorda algunes cases modernistes. Si ens refiem del cadastre, ca l'Estrella es va edificar el 1935. 08258-310 Carrer Barri de Sant Tomàs, 10. Nucli urbà d'Oló A les primeres dècades del segle XX va prendre forma l'eixample d'Oló, que va quedar vertebrat per l'eix de la carretera, construïda el 1920. L'altre pol d'aquest eix era el carrer Mendoza (popularment Mundosa) que és com es va conèixer durant un temps una part del carrer de Vic. Havia sorgit de l'antic camí que anava cap a Vic, i es va edificar als primers decennis del segle XX. A la dècada de 1930 va sorgir com una prolongació del carrer de Vic el barri de Sant Tomàs. Les seves casetes unifamiliars d'inspiració noucentista són molt representatives d'aquest moment. Molts dels que van aixecar aquestes cases eren de la família Jubany, propietaris de la casa de cal Tomàs que es troba una mica més avall del carrer i que va donar nom al barri. 41.8764800,2.0372100 420110 4636510 1935 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86142-foto-08258-310-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86143 Cal Tomàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-9 XIX-XX Casa de pagès de dimensions mitjanes que ha quedat parcialment integrada dins el nucli urbà d'Oló. Concretament, entre el final del carrer de Vic i el barri de Sant Tomàs. És la casa més antiga d'aquest sector, probablement construïda al segle XIX. Diferents familiars d'aquesta casa són els que van fundar el barri veí de Sant Tomàs a la dècada de 1930. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes), que té un petit cos adossat al sud-est. Els volums originaris de l'edificació s'han mantingut més o menys, però amb reformes modernes substancials. La façana principal, encarada vers el carrer, conserva el portal antic rematat amb arc escarser, i més o menys també les finestres de la planta baixa. La resta de la casa ha estat modificada. 08258-311 Carrer Barri de Sant Tomàs, 2. Nucli urbà d'Oló A les primeres dècades del segle XX va prendre forma l'eixample d'Oló, que va quedar vertebrat per l'eix de la carretera, construïda el 1920. L'altre pol d'aquest eix era el carrer Mendoza (popularment Mundosa) que és com es va conèixer durant un temps una part del carrer de Vic. Havia sorgit de l'antic camí que anava cap a Vic, i es va edificar als primers decennis del segle XX. A la dècada de 1930 va sorgir com una prolongació del carrer de Vic el barri de Sant Tomàs. Les seves casetes unifamiliars d'inspiració noucentista són molt representatives d'aquest moment. Molts dels que van aixecar aquestes cases eren de la família Jubany, propietaris de la casa de cal Tomàs que es troba una mica més avall del carrer i que va donar nom al barri. 41.8757900,2.0370900 420099 4636434 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86143-foto-08258-311-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86144 Cementiri de Santa Maria d'Oló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-santa-maria-dolo FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 135. XX Cementiri municipal de Santa Maria d'Oló, emplaçat a les rodalies del nucli urbà, prop de la masia de cal Vilar. Consisteix en un recinte de plata irregular que té com a nucli central un espai rectangular, flanquejat a banda i banda per blocs de nínxols i amb un ampli corredor. Al mig hi ha una creu de pedra i, al fons, en una posició preeminent, s'aixeca l'únic panteó del recinte, pertanyent a la família “Altimiras Pons” (propietaris de la casa de cal Manant). Entrant a l'esquerra unes escales condueixen cap a una petita edificació de serveis que queda elevada i amb una mena de frontó o pinyó realçat. A ponent s'estén una zona amb xiprers i enjardinada on hi ha distribuïdes diferents sepultures marcades amb creus a terra. Dins el recinte els diferents sectors es van construir de manera progressiva. Primer s'aixecà l'edifici de l'esquerra, i després els nínxols al seu costat. Seguidament, els nínxols centrals (primer els de l'esquerra i després els de la dreta). Més tard, els nínxols de la part baixa i finalment els que es troben a l'angle sud-est. 08258-312 Rodalies del nucli urbà d'Oló Al llarg del segle XIX els pobles van procurar construir nous cementiris més allunyats del nucli urbà per qüestions de salubritat i higiene. A Oló entre 1890 i 1893 l'Ajuntament va fer un primer intent per construir un nou cementiri prop del camí que anava a Vic, però es va haver de desestimar per por de filtracions que contaminessin l'aigua. El 1925 l'Ajuntament va comprar el camp del Fidel per ubicar-hi el nou cementiri. El 1927 s'estava construint, i el 1928 el govern civil li donava l'autorització. Durant el República es va treure la creu del cementiri i el 1939 l'ajuntament franquista encarregava als paletes Ramon Camprubí i Pere Oller que la reconstruïssin. El 1948 s'anul·lava el cementiri vell. Uns anys més tard, el 1953, es va construir una fossa comuna per dipositar-hi totes les restes de l'antic cementiri i així poder-lo tancar definitivament. Altres fets relacionats amb la gestió del cementiri són que el 1944 es va comprar un cotxe funerari, i el 1950 una caixa d'autòpsies (FERRER, 1991: 135). 41.8717200,2.0301400 419517 4635988 1927 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86144-foto-08258-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86144-foto-08258-312-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Simbòlic 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86145 Cal Portí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-porti FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 90. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 32. XVIII-XX Algunes parts de la casa estan mancades de manteniment Masia de petites dimensions, emplaçada a les rodalies del raval de Rovirola. Consta d'un cos residencial de planta més o menys rectangular (de planta baixa més un pis i golfes), amb un ampli cobert a migdia que forma un barri o clos tancat, amb portal exterior. La façana principal, encarada vers migdia, compta amb un portal i diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A la façana de llevant hi ha més obertures similars, així com un balcó. Aquesta part és reforçada amb tres contraforts. En un moment donat la casa s'allargà cap a migdia, probablement ja al segle XIX o començaments del XX. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. 08258-313 Sector central del terme municipal, prop del raval de Rovirola La masia de cal Portí probablement fou aixecada al segle XVIII, segons indica la inscripció de la premsa. Segons la tradició familiar, els Portí eren originaris de l'Aragó, però van arribar a Oló tres germans que venien de la Posa (Avinyó). Un es va instal·lar a cal Músic, un altre a cal Bigotis (raval de Santa Eulàlia) i un altre a cal Portí. Des d'aleshores la família Portí ha continuat al capdavant de la masia fins a l'actualitat. En un moment donat, probablement al segle XIX o començament del XX, la casa va créixer i es va allargar cap a ponent, i també es devien anar construint els diferents coberts. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Purtí consta com a habitada, i formava part del raval de Rovirola. Devia ser cap a finals del segle XIX que va néixer l'avi de l'actual propietari, Josep Portí, el qual va tenir com a hereu Josep Portí Portabella, i aquest a Ramon Portí Aliguer. Cal portí tenia una forn d'obra (forn d'obra de la Rovirola), que estava situat uns 40 m al nord-oest. Va ser dels darrers que va estar en funcionament, fins a la dècada de 1940, i encara es conserva, en ruïnes. El feien anar la família de cal Pregones, que també elaboraven calç. 41.8766500,2.0238700 419003 4636542 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86145-foto-08258-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86145-foto-08258-313-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 32 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció del segle XVIII en una premsa de la casaInformació oral facilitada per Ramon Portí Aliguer i Miquel Casas Oller (de cal Gregori) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86146 Cal Miqueló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-2 FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 91. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 33. XVIII-XX Molt reformada, ha perdut la fisonomia tradicional Petita masia emplaçada a les rodalies del raval de Rovirola. Consta d'un cos residencial de planta més o menys rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) amb coberts adossats a ponent i un cobert aïllat a migdia.. El conjunt ha estat força modificat en les obres modernes i ha perdut en bona mesura la fisonomia tradicional. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat arrebossada amb ciment i algunes obertures han estat modificades. Així mateix, la part de llevant de la casa s'ha sobrealçat. També en la part dels coberts s'hi han fet obres modernes: s'ha adequat una nova entrada i una terrassa. Només alguns coberts han conservat els murs tradicionals de maçoneria: els de ponent parcialment, i el de migdia més íntegrament. 08258-314 Sector central del terme municipal, prop del raval de Rovirola No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII. A finals del segle XIX els propietaris eren la família Berengueras. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Micaló consta com a habitada, i formava part del raval de la Rovirola. Per aquesta època l'hereva era Josepa Berengueras Saladich, que es casà amb un pubill provinent d'Avinyó, Pere Corrius Companyó. El seu fill i hereu fou Isidre Corrius Berengueras, i el fill i hereu d'aquest Miquel Corrius Berengueras. 41.8746700,2.0264900 419218 4636319 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86146-foto-08258-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86146-foto-08258-314-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 33 (Pla Especial Urbanístic 2011)Informació facilitada per Miquel Corrius Berengueras 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86147 Fàbrica Borràs (nau de la Rovirola) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-borras-nau-de-la-rovirola FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 121-124. XX En ruïna Antiga fàbrica tèxtil que fou una nau secundària vinculada a diferents empreses d'Oló. Està emplaçada al raval de la Rovirola, i actualment es troba en estat de ruïna. És una construcció fabril de principis del segle XX que es caracteritza pels típics rengs de finestres emmarcades amb maó. És de planta rectangular i, a la meitat davantera, consta de dues plantes, mentre que la meitat posterior només en té una. La façana principal, encarada a migdia, s'estructura en tres eixos d'obertures, amb un senzill balcó a la part central. Els murs són de maçoneria. 08258-315 Raval de la Rovirola, s/n Al final del segle XIX a Oló hi havia tres fàbriques tèxtils de dimensions modestes. Una era la fàbrica de Joan Badia, que el 1896 va tenir els primers telers mecànics del poble. Estava situada al carrer Major, número 35. A més d'aquesta fàbrica al poble, Badia va construir també aquesta altra fàbrica al raval de la Rovirola. Segons fonts orals, va ser l'any 1905 i funcionava encara amb telers a mà. El 1920 Joaquim Borràs va comprar una de les fàbriques de la riera d'Oló, que es coneixia popularment amb el nom del Pastor. És la que a partir d'aleshores va ser coneguda com a fàbrica Borràs i actualment és la fàbrica Sauleda. Probablement en aquesta mateixa època va comprar també aquesta fàbrica al raval de la Rovirola. Joaquim Borràs (Manresa 1865-1963) era un industrial que s'introduí també en la política, partidari d'Antoni Maura es presentà diverses vegades com a diputat, fou alcalde de Manresa i vice-president de la Diputació de Barcelona. En una de les seves campanyes electorals va visitar Oló i s'adonà de l'oportunitat que representava aquesta localitat, ja que tenia una població acostumada al treball del tèxtil i els salaris eren més baixos, en un entorn rural de baixa conflictivitat social. Aquest industrial tenia la seva fàbrica principal a la colònia Borràs, de Castellbell i el Vilar, on es feien les feines de filar i una part del teixit. La fàbrica Borràs situada al poble va tenir un gran creixement. Va ser la segona més gran, després de la fàbrica López. La nau de la Rovirola estava vinculada a la fàbrica Borràs, però sembla que en aquest nou període només va servir com a magatzem. Els anys 1960 Manufactues Borràs S.A. era un important conglomerat industrial amb vinculacions també amb la banca. Tanmateix, la fàbrica va tancar les portes a principis d'aquesta dècada, degut a la crisi del tèxtil. Aleshores hi treballaven 70 persones. Més endavant la nau de la Rovirola fou utilitzada per guardar-hi bestiar, encara fins a la dècada de 1980. 41.8781800,2.0238500 419003 4636711 1905 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86147-foto-08258-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86147-foto-08258-315-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Miquel Casas Oller (de cal Gregori) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86148 Muralles d'Oló https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-dolo GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 460, 462. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 42, 81-91. XI-XVII Estat de conservació desigual. Alguns sectors han quedat abandonats Recinte murallat probablement d'època medieval que encercla tot el nucli antic d'Oló, conegut popularment com Dalt del Poble. Es tracta de la muralla no només del castell, que ocupava tan sols la part oriental del turó, sinó de tota la sagrera que va sorgir al costat de l'església i que s'estenia per tota la superfície del turó. La muralla s'ha conservat de manera força íntegra, tot i que només a les parts baixes, que feien de mur de contenció al perímetre de la muntanya. No hi ha cap llenç de mur que s'aixequi en alçada. El sector més ben conservat és el de migdia, on a la part central constava d'una doble muralla. La superior és formada per les mateixes façanes exteriors de les cases (cal Puigneró, la Caseta d'en Ruvís, cal Xola i cal Ferrer). S'hi conserven diferents arcs apuntats que permetien desguassar l'aigua del subsòl. La muralla inferior (que constituïa el recinte exterior principal) es pot seguir des de l'oratori de Sant Antoni Abat fins a cal Mas. Es troba adossada a la falda del turó, i té unes característiques similars a l'altra però amb una major solidesa. També consta de diversos arcs més o menys apuntats. L'aparell és fet de maçoneria o, en algun tram, amb carreus més o menys escairats i de forma allargassada. Sota l'actual a Plaça de Baix hi havia un dels portals per accedir al poble, del qual sortia el camí que anava cap a Sant Joan d'Oló. Sembla que estaria protegit per una mena de baluard o torre en forma d'angle obert. En quedarien vestigis al mur exterior de l'era de cal Mas. La muralla continuava per sota de cal Mas, on es conserva un tram que ha quedat lleugerament separat i per davant, fet de petits carreus i amb una disposició molt inclinada que podria ser la reminiscència d'una muralla més antiga. A l'alçada de cal Gabatxo i cal Trist el turó forma una defensa natural. Després la muralla es dirigia cap a la Plaça de l'Església, deixant a fora l'edifici de la Rectoria, que es va construir més tard, al segle XVII. Al pati de la Rectoria es conserva el tram de més alçada de la muralla, que bàsicament és també un mur de contenció. Continuava pel carrer Major fins que devia enllaçar amb el tram inicial a l'alçada de l'oratori de Sant Antoni. Aquí hi devia haver l'altre portal principal d'accés a la vila murallada, d'on sortia el camí per anar cap a Avinyó, cap a Vic (per l'actual carrer de Vic) o cap al Lluçanès. Un altre element d'interès és una espècie de mina o hipogeu que es troba als baixos de la Rectoria, al fons de la cambra semisoterrània de llevant. Només té una llargada d'uns tres metres, i actualment ha estat tapiat pel seu propietari. Podria ser que es tractés d'un intent de construir una mina de sortida perquè en cas d'emergència es poguessin escapar els residents a la Rectoria, o tal vegada era algun tipus d'hipogeu anterior i de funció desconeguda. 08258-316 Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) El turó de Dalt del Poble té unes excel·lents condicions defensives ja que, tot i no tenir un gran altitud, adopta unes formes abruptes que, en diferents punts, ofereixen una defensa natural. En època medieval hi havia el castell i l'església d'Oló, i s'hi va formar també una sagrera amb un petit nucli de cases que és l'origen de l'actual poble. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Un document conservat a cal Nanjo informa que el 1452 es van comprar dues cases de la sagrera i que en aquell moment ja eren velles. Són cal Nanjo i cal Tinet, que formen part d'aquest primer cercle. Però la tipologia arcaica de cal Puigneró, situada més enllà, suggereix que el segon cercle molt probablement ja devia existir també en aquest moment. També es conserva documentació que indica que cal Mas ja existia i que acollia les cavallerisses del castell. Pel que fa a la datació del recinte murat, no en coneixem dades documentals. El seu format força unitari ens fa pensar que és una obra fonamentalment del segle XIV, tot i que possiblement ja existia abans i posteriorment es devia anar reparant i mantenint. Entre 1386 i 1420 van tenir lloc els episodis més violents de l'enfrontament entre el poble d'Oló i el seu senyor, el monestir de l'Estany, i és precisament llavors quan la defensa del castell i del poble era més justificada. A conseqüència de la crisi baix-medieval, a finals del segle XIV la sagrera d'Oló devia quedar disminuïda. Fins ara es deia que pràcticament havia desaparegut, o que hi van quedar només tres o quatre famílies (GÜELL, 1988: 460). Tanmateix, considerem que aquest despoblament potser no va ser tan generalitzat com s'havia cregut. El cert és que al segle XVI es va tornar activar la construcció (o més aviat la reconstrucció) de cases a dalt del turó, fet que va suposar la formació definitiva del poble. No coneixem gaires dades al respecte, però diverses inscripcions de llindes indicarien que l'empenta més forta va tenir lloc al segle XVII, tot coincidint amb la construcció de la nova església. El procés, però, va ser lent; el 1686 hi havia 30 cases juntes, i el 1782 ja eren 67. Primerament es van formar dues places, la de l'església i la Plaça de Dalt (actualment Plaça major), així com tres carrers: el carrer de França, que recorda la immigració occitana d'aquesta època, el carrer del Mesón (avui carrer de Sant Jordi), anomenat així per una taverna de propietat municipal que hi havia, i el carrer Castell, emplaçat prop de l'antiga fortalesa. Tot aquest sector devia prendre la forma actual entre els segles XVI i XVII. 41.8703900,2.0346000 419885 4635836 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86148-foto-08258-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86148-foto-08258-316-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86149 Cal Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-1 PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 63, 73. XIV-XX Casa amb estructura de masia emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble). Es troba en una posició preeminent, vora d'on hi havia un dels dos portals principals de la muralla, del qual en sortia el camí cap a Sant Joan d'Oló. Consta d'un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis i golfes), així com una interessant pallissa aïllada, altres coberts secundaris i una era tancada per un barri. La casa s'assenta sobre un terreny amb desnivell i terrassat. La façana principal és encarada a llevant, vers el camí de Sant Joan. Té un portal adovellat i diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Per la façana de migdia té un contrafort que reforça la construcció del fort desnivell, així com un interessant porxo (en part tapiat), segurament fruit d'una ampliació de la casa cap aquest costat. Segons una llinda, aquesta part s'hauria fet el 1724. La façana nord dóna al carrer de França, per on la casa té un altre accés que dóna directament al primer pis. En general cal Mas ha conservat els volums i la tipologia originaris. Els murs mantenen l'arrebossat tradicional. A l'interior es conserva una volta gòtica, així com un interessant celler, tines i tres cisternes. També és interessant el mur de contenció de l'era per la banda sud-est, ja que devia formar part de la muralla. La seva forma en angle obert i l'aparell constructiu (amb carreus més aviat allargassats, iguals que els de la muralla) suggereixen que podria haver estat una mena de baluard o torre que defensaria el portal que hi havia en aquest sector. 08258-317 Carrer de França, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) Aquesta casa originàriament estava vinculada als senyors d'Oló, ja que en un principi eren les cavallerisses del castell. Això es desprèn d'alguns pergamins que es conserven i que a la dècada de 1930 foren traduïts pel capellà. Cal remarcar que es troba en un indret destacat del recinte murat medieval, al punt on hi havia un dels portals d'accés, protegit probablement per una mena de torre o baluard. Més endavant, la construcció medieval evolucionà cap a la forma actual de masia. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa d'en Mas', a la parròquia de Santa Maria d'Oló; i en el fogatge de 1553 hi apareix Antoni Mas. Als segles XVII i XVIII s'hi van fer reformes importants, i cal Mas es va consolidar com la casa hegemònica del nucli antic. Les inscripcions en llindes de 1724 i 1753 ens confirmen aquests canvis. Cal mas era la casa que tenia més terres; entre d'altres, tota la falda del turó de Dalt del Poble és propietat seva. La família propietària tenia el cognom Mas fins al segle XIX quan, pel casament de l'hereva amb un pubill, el cognom es canvià pel de Solà. En època de la Segona República Josep M. Vilar Colomer (un altre pubill de la casa) era el secretari de l'Ajuntament. Conegut popularment com el Pepet Mas, a ell cal atribuir el mèrit principal que no es cremessin els retaules barrocs de l'església. Després de la guerra la família es traslladà a Barcelona, però encara conserva la casa com a segona residència. 41.8702700,2.0341600 419849 4635824 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86149-foto-08258-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86149-foto-08258-317-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'edifici presenta les següents inscripcions:Llinda a la façana principal: 1724Llinda a la façana principal: 1753Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86150 Antigues escoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-4 FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139-141, 143-145. XIX-XX La casa necessitaria més manteniment i rehabilitació Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) i que durant molts anys va ser l'escola municipal. És un edifici de planta irregular, parcialment entre mitgeres, que consta de planta baixa més un pis i golfes. Antigament hi havies dues cases, que foren reformades a principis del segle XX per tal d'adequar l'immoble com a escola. L'edifici actual no té elements d'especial interès. La façana principal, encarada a la plaça, compta amb un porta lateral i diverses finestres de distribució més o menys regular. Antigament hi havia una altra porta a la dreta. Era la que donava accés a l'aula de les nenes, mentre que la de l'esquerra era l'entrada dels nens. Al primer pis hi ha dos balcons. Els murs són de maçoneria, actualment arrebossats. Durant el temps que va ser escola als baixos hi havia les dues aules, una per als nens i una altra per a les nenes. Al primer pis hi havia dos habitatges: un per al mestre i un altre per a la mestra. 08258-318 Plaça Independència, 1. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) On ara hi ha aquest edifici originàriament hi havia dues cases. A finals del segle XIX una d'elles va començar a utilitzar-se com a escola, però el procés va ser llarg i amb múltiples canvis abans no s'adequà definitivament l'immoble. El 1881 s'havia acordat destinar els baixos de l'Ajuntament a escola, però no sabem si això va arribar a fer-se realitat. Sembla que aquest any l'escola va ser un temps a cal Pons (a l'actual carrer Sant Antoni, abans carrer Major). El 1882 l'escola es traslladà ja a la casa del carrer Mesón (actualment Plaça de Baix). Probablement al principi només hi havia la de nenes, ja que l'escola dels nens s'havia traslladat el 1885 al carrer de Vic, a la casa de Francesc Rodoreda. Amb tants trasllats va créixer la consciència que calia fer unes escoles noves. Fou per això que el 1901 en una reunió dels caps de família l'Ajuntament decidí adequar per a aquesta funció els immobles de la Plaça de Baix. Per això van comprar dues cases, que juntes sumaven els 200 m2 de l'edifici actual. No sabem si això s'acomplí immediatament o van haver de passar uns anys. No va ser fins el 1920 que s'acordà fer un pis sobre les aules, que va costar 1.800 pessetes i s'adjudicà a Josep Bascompte Sala. En aquest emplaçament de la plaça de Baix (oficialment anomenada de la Independència) l'escola municipal s'hi va mantenir durant molts anys, tot i que al poble van sorgir altres iniciatives d'escoles privades. La de nenes estava regentada per les monges i era al convent, i la de nens es feia al Centre Catòlic. Durant la Guerra Civil hi havia dues aules a l'escola de la Plaça de Baix, més una de pàrvuls a cal Terme; és a dir, a la Casa de la Vila. Anys més tard, a partir de 1953 es començaren a fer gestions per la construcció d'una escola més moderna. La tramitació va ser llarga, i no va ser fins el 1961 que es van inaugurar les escoles actuals. Tanmateix, aquesta casa de la Plaça de Baix va mantenir la funció educativa. Fins la dècada de 1980 s'hi feia el primer cicle de primària. A partir d'aleshores encara es va mantenir uns anys com a guarderia. Durant un temps la casa va acollir el Moviment Junior, i posteriorment l'Ajuntament la va vendre a un particular. En el llibre 'Oló, un poble, una història' es recullen en un llistat aproximat els mestres que han exercit a Santa Maria d'Oló (FERRER, 1991: 143-144). 41.8704300,2.0342500 419856 4635841 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86150-foto-08258-318-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86151 Cal Nanjo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nanjo PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82. XIV-XX Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), d'origen medieval. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular. Per la part davantera disposa de planta baixa més dos pisos. És una casa popular que conserva les característiques tradicionals, tot i que ha estat reformada. La façana principal, encarada a la plaça, s'estructura en base a dos eixos d'obertures. A l'esquerra hi ha el portal, rematat amb arc escarser. A la primera planta s'hi ha habilitat un balcó que va de banda a banda. Aquesta façana queda remarcada pels dos murs laterals que sobresurten tot formant una mena de porxo, i és que antigament la casa continuava per aquest sector amb una eixida. Pels volts de 1900, coincidint amb la urbanització de la plaça, la casa es reformà i va adquirir l'aspecte actual. Només en aquesta part davantera els murs s'han deixat a pedra vista. A la dreta es conserva un distribuïdor de les aigües pluvials, que van canalitzades i passen per sota del carrer cap a la cisterna que hi ha a l'hort del Nanjo, a l'altra banda del carrer. 08258-319 Plaça de la Independència, 3. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) El nucli inicial del poble d'Oló es troba al turó conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera en època medieval i els segles XVI i XVII es reconstruí i va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. A cal Nanjo es conserva documentació que informa d'una compra que es va fer de dues cases (cal Tinet i cal Nanjo) al segle XV. En efecte, el 1452 la família Altimires (del mas Altimires) va comprar les dues cases al senyor del castell, que en aquesta època era l'abat de l'Estany. S'especifica que eren cases velles de la sagrera d'Oló. Poc després, el 1455, la família Vilanova va comprar cal Nanjo als Altimires. Els Vilanova s'han mantingut des d'aleshores en aquesta casa. Pels volts de 1900 es van fer reformes importants a cal Nanjo, quan s'urbanitzà la Plaça de Baix, denominada oficialment Plaça de la Independència. Una altra reforma es va fer durant la Guerra Civil, quan s'enderrocà la casa que hi havia adossada a llevant, cal Rectoret, per obrir el pas que donava al cementi vell. A començaments de segle XX l'hereva de la família Vilanova era una pubilla. Fruit del seu casament entrà un pubill, de cognom Canamasas. El fill i hereu fou Agustí Canamasas Vilanova. La propietat continua en mans de la família Canamasas. 41.8705600,2.0343800 419867 4635856 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86151-foto-08258-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86151-foto-08258-319-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86152 Hort del Nanjo https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-del-nanjo Hort urbà emplaçat a Dalt del Poble que és representatiu dels molts que hi havia a Oló, ja que antigament cada casa tenia el seu hort particular, que solia estar regat mitjançant una cisterna que recollia les aigües pluvials. Aquest hort ocupa una superfície modesta al costat de la casa de Cal Ferrer i molt a prop de cal Nanjo, que es troba a l'altra banda del carrer. L'hort és regat amb les aigües que venen canalitzades des de la teulada de cal Nanjo, passant per sota el carrer i emmagatzemades en una cisterna que està aixoplugada sota un cobert. Antigament en aquest sector hi havia una ferreria (la casa del costat és cal Ferrer) i encara s'hi troben mostres d'escòria. En aquesta zona, entre les cases de cal Ferrer, cal Xola, la Caseta d'en Ruvís i cal Puigneró, hi havia més horts de diferents propietaris. Es trobaven entre la part posterior de les cases i la muralla. 08258-320 Carrer de Sant Jordi. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) 41.8704800,2.0345100 419878 4635847 08258 Santa Maria d'Oló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86152-foto-08258-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86152-foto-08258-320-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86153 Monument a Rafael Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-0 XX Monument dedicat a Rafael Casanova que està format per una escultura de bronze situada a la Plaça de l'Església. El conjunt escultòric consta de tres figures. Una representa la imatge més coneguda de Rafael Casanova portant la bandera de Santa Eulàlia, i al seu costat hi ha dos joves amb barretina que representen la gent del poble. Un d'ells porta una arma. L'escultura reposa sobre diferents blocs de marbre de color rosat. Té una placa amb la següent inscripció: 'Oló a Rafael Casanova. 11 de setembre 2010'. Aquest monument fou encarregat pels volts de 1998 per l'Ajuntament a l'artista del Moianès Josep Molist i Molas. També va comptar amb una aportació de l'Associació Castell d'Oló. Degut a un canvi en el govern municipal l'obra es va mantenir en un magatzem fins que l'11 de setembre de 2010 fou col·locada a la Plaça de l'Església. 08258-321 Plaça de l'Església. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) 41.8706600,2.0342200 419854 4635867 1998 08258 Santa Maria d'Oló Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86153-foto-08258-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86153-foto-08258-321-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Josep Molist i Molas (escultor) 51 2.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86154 Oratori de Sant Antoni Abat https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-antoni-abat XIX Restaurat el 2020 Oratori dedicat a sant Antoni Abat que es troba a l'inici del carrer anomenat precisament Sant Antoni (antigament Carrer Major), en el punt on hi devia haver el portal principal que donava accés al recinte murallat de Dalt del Poble. És un edicle de planta quadrada que està adossat a la barana del carrer. Consta d'una base lleugerament més ampla i un cos rematat amb una teuladeta de doble vessant. A la part davantera té una fornícula on ara hi ha una imatge moderna del sant. Està tancada amb un porticó de fusta i una reixa, i al seu damunt té un fanalet. 08258-322 Carrer de Sant Antoni Abat. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) En aquest indret s'acaba el recinte murallat de Dalt del Poble i probablement hi havia un portal, però no en tenim constància documental. La capelleta o oratori fou construïda el 1898, segons constava en una inscripció pintada. L'any 2020 ha estat restaurat i s'ha arrebossat de nou. 41.8715000,2.0350400 419923 4635959 1898 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86154-foto-08258-322-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86155 Cal Puigneró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puignero PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82. XIV-XX Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), molt probablement d'origen medieval. El seu principal interès és que estava integrada en el complex de les muralles. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta irregular i que compta amb un nivell semisoterrani, planta baixa i un pis. La part més interessant es troba al darrera, ja que els murs de cal Puigneró, junt amb els de les cases veïnes (la Caseta del Ruvís, cal Xola i cal Ferrer) quedaven integrades en un tram superior de la muralla. Uns metres més enllà passa el recinte principal i exterior de la muralla, que es conserva encara força íntegrament. Entremig dels dos trams hi havia els horts, que avui són jardí. Aquest tram superior de muralla és en part un mur de contenció, i té diversos arcs apuntats que servien perquè l'aigua del subsòl pogués desguassar. Sota un d'aquests arcs hi ha una porta que permet entrar a cal Puigneró pel darrera. Dóna accés a la planta semisoterrània, que ha conservat unes característiques arquitectòniques força arcaiques. Entre la muralla i el que és pròpiament la façana de la casa hi queda un petit corredor que, tal vegada, hauria servit antigament com a camí de ronda. Més recentment, en aquesta part s'hi ha construït un cos annex quadrat amb terrat superior. Així mateix, la planta superior de l'habitatge també ha sofert reformes modernes. A la banda oposada hi ha la façana principal de la casa. És encarada al carrer Sant Jordi i té una composició més regular i convencional. Es devia bastir ja al segle XVII, segons indica una llinda. S'estructura en tres eixos d'obertures, amb el portal al centre. Les obertures són majoritàriament amb llinda de pedra. El mur s'ha deixat a pedra vista. 08258-323 Carrer Sant Jordi, 9. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Un document conservat a cal Nanjo informa que el 1452 es van comprar dues cases de la sagrera i que en aquell moment ja eren velles. Són cal Nanjo i cal Tinet, que formen part d'aquest primer cercle. Però la tipologia arcaica de cal Puigneró i el fet que es trobi adossada a la muralla suggereixen que el segon cercle molt probablement ja devia existir també en aquest moment. Per aquests factors suposem que cal Puigneró ja existia en època medieval, abans que la sagrera quedés més o menys despoblada. Els propietaris de la casa han estat la família Puigneró, que ja apareix documentada en la inscripció de la llinda de 1693. En aquest moment es devia remodelar la casa i la façana principal va adoptar la fesomia actual. En un moment donat (tal vegada al segle XIX) per un casament entre hereva i pubill el cognom va canviar pel de Portabella, que encara mantenen els actuals propietaris. 41.8706800,2.0348100 419903 4635868 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86155-foto-08258-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86155-foto-08258-323-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció en una llinda de la façana principal: IHS Joseph Puxnero 1693Informació facilitada per Jordi Portabella 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86156 Antiga Casa de la Vila (cal Terme) https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila-cal-terme FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139. XIV-XX Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), probablement d'origen medieval i que durant força anys va ser l'Ajuntament. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular. Compta amb planta baixa més dos pisos. La part alta, però, és sobrealçada. Es tracta d'una casa d'estil popular que ha conservat la tipologia dels segles XVII-XVIII, quan devia adquirir la forma actual. La façana principal, encarada vers el carrer Sant Jordi, s'estructura en base a dos eixos d'obertures, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte les superiors. Per la part posterior la casa ha estat objecte d'una ampliació moderna. 08258-324 Carrer Sant Jordi, 1. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Aquesta casa formava part del primer cercle de la sagrera, tot i que no en coneixem notícies antigues gaire concretes. Tenia el sobrenom de cal Terme, cosa que suggereix que des de temps enrere havia estat la casa del comú o l'ajuntament. Com a mínim ho era des de principis del segle XX. Molt a la vora pel costat sud-est, ja sota els horts, hi havia una construcció més antiga (de la qual fa uns anys encara se'n podien veure les ruïnes) que formava part de la mateixa casa i que tal vegada havia estat la primera seu de la Casa del Comú. Durant la Guerra Civil de 1936 l'Ajuntament i el Comitè Revolucionari es van traslladar a la Rectoria. Acabada la guerra, la Casa de la Vila es va emplaçar a l'avinguda Manuel López, on ara hi ha l'hostal, i després ha tingut altres ubicacions. Els anys de la Guerra Civil s'enderrocà la casa que hi havia adossada a ponent, cal Rectoret, per obrir el pas que donava al cementi vell. Molta gent recorda que als baixos de la Casa de la Vila hi havia una cambra que feia funcions de calabós. Posteriorment, la casa es va vendre a particulars i ha estat reformada. 41.8706400,2.0344700 419875 4635864 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86156-foto-08258-324-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86157 Cal Faurí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fauri PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82. XIV-XX Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), d'origen probablement medieval. És una de les més grans i principals d'aquest barri. Es tracta d'una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular i amb un cos adossat al sud-est. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La façana principal estava encarada vers el sud. Conserva un interessant portal de punt rodó fet amb llargues dovelles, i al seu damunt un balcó emmarcat amb llinda i brancals de pedra. Aquesta façana ha quedat parcialment coberta per un cos que s'hi va adossar el 1719, segons indica una llinda. La part superior de la casa ha estat reconstruïda modernament. Abans era feta amb tàpia. La façana de ponent, que dóna al carrer del Castell, presenta diverses obertures de distribució irregular. Actualment tots els murs són a pedra vista. La casa ha conservat força bé la tipologia tradicional, especialment a la planta baixa, on es conserven arcs de pedra i una volta de canó. 08258-325 Carrer del Castell, 2. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Cal Faurí forma part d'aquest segon cercle. Es troba a les proximitats del castell i molt probablement ja existia al segle XIV, tot i que no en coneixem cap notícia documental concreta. Era una de les cases més grans, fruit probablement de reformes i ampliacions als segles XVII i XVIII. El 1719 s'hi va afegir el cos adossat, segons informa la inscripció d'una llinda. Els propietaris eren els Vilaseca, una família benestant i que tenia moltes terres; entre d'altres els terrenys on s'hi va construir les cases de la Cooperativa. A la dècada de 1970 Joan Vilaseca va marxar cap a Sant Jaume de Frontanyà i va vendre la casa al metge del poble, Josep M. Bargalló. Darrerament ha estat objecte de reformes i s'hi ha reconstruït la part superior. 41.8707700,2.0348700 419908 4635878 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86157-foto-08258-325-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'edifici presenta les següents inscripcions: llinda en una finestra del cos adossat: 1719El nom popular de la casa devia ser cal Faurí, però sol pronunciar-se cal FuríInformació facilitada per Maria Obrador i Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86158 Cal Ció https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cio PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82. XIV-XX Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), d'origen probablement medieval. És una edificació entre mitgeres que fa cantonada. És de planta irregular i disposa de planta baixa més un pis i golfes. És una casa popular que ha conservat força bé les característiques tradicionals. Antigament la casa del darrere (cal Sastrico) era separada, però actualment estan unificades en una mateixa propietat. La façana principal de cal Ció és encarada a llevant, i compta amb diferents obertures de distribució irregular. Les façanes s'han arrebossat amb ciment, deixant alguns carreus al descobert. El principal interès d'aquesta casa és que conserva una llinda decorada amb un arc conopial. És un tipus de decoració característica dels segles XVI-XVII. 08258-326 Carrer Sant Jordi, 7. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Pel que fa a cal Ció, formava part d'aquest primer cercle, però no en coneixem notícies documentals antigues. L'arc conopial conservat en una llinda indicaria que la construcció actual es pot situar entorn dels segles XVI-XVII. Al llarg del segle XX la propietat d'aquesta casa ha anat passant per diferents mans. 41.8707100,2.0346000 419886 4635872 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86158-foto-08258-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86158-foto-08258-326-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86159 Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-0 FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 82-91. XVII-XX Les cases mantenen la tipologia originària de manera desigual i força parcial Raval d'antigues cases pageses d'estil popular emplaçat a l'extraradi d'Oló. Es va formar bàsicament al segle XVIII, en el turó que es troba a la banda de ponent del nucli antic. Per això el carrer fa pujada, i més amunt ja hi ha camps. Entremig dels dos turons hi baixa el Torrent Gros. Dels tres ravals d'Oló, és el que adopta un format més clàssic, que consisteix en un reng de cases adossades tot formant un carrer que es troba lleugerament separat del nucli urbà principal. D'est a oest, hi trobem les següents cases: cal Nasi (número 1), cal Buc (número 3), cal Cinto (número 5), cal Garlopa (número 7), cal Pòlit (número 9), cal Fidel (número 11). A més, hi ha dues cases aïllades situades en un trencall del camí que va en direcció sud. Són cal Bisquerra (número 13) i cal Borrasca. Originàriament cal Bisquerra eren dues cases. En general, les cases no han conservat gaire la seva tipologia originària. Cal Nasi (número 1) és la ha mantingut una fesomia més setcentista, i ens pot donar una idea de com podien ser les altres: habitatges unifamiliars de dues plantes amb les obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A la part posterior cada casa tenia el seu hort; avui la majoria s'han convertit en patis. Algunes de les cases han estat reformades o ampliades, de manera que presenten unes característiques més pròpies del segle XIX; per exemple, cal Cinto o cal Garlopa. D'altres s'han reformat substancialment ja al segle XX. Cal Bisquerra també ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris, mentre que cal Borrasca ha estat també molt reconstruïda al segle XX. 08258-327 Carrer el Raval. Nucli urbà d'Oló En general, els tres ravals d'Oló són més antics del que hom creia en un principi. Van aparèixer quan el nucli d'Oló encara estava en procés de creixement, segurament amb la finalitat que els habitants que es dedicaven a la pagesia disposessin d'habitatges més a prop dels camps i les vinyes. Al segle XVIII el sorgiment d'aquests ravals pagesos és un fenomen molt característic, ja que alguns propietaris, aprofitant la conjuntura de creixement agrari i demogràfic, van establir petites parcel·les als pagesos perquè s'hi construïssin cases amb horts i camps per plantar vinya. El Raval era conegut simplement amb aquest nom perquè devia ser el primer que es va formar, segurament a partir de finals del segle XVII. En aquest moment devien sorgir les primeres cases més o menys aïllades. Les notícies que en coneixem són mínimes. Simplement ens ha arribat que a cal Bisquerra hi havia una llinda interior amb una inscripció del final del segle XVII (ara ja no hi és). Pot ser que altres, com cal Borrasca o cal Fidel, fossin també d'aquesta etapa primerenca. A llarg del segle XVIII es devien construir la resta de cases amb una disposició ja més estructurada en forma de carrer. També en aquest segle van prendre forma els altres ravals del poble: el de Santa Eulàlia i el de la Rovirola. Al segle XIX el Raval ja estava ben consolidat. El 1860 hi havia 10 cases habitades per 10 famílies, tot i que una estava deshabitada. Aquestes 10 cases es van mantenir estables al llarg dels anys. El 1880 el número de famílies que hi vivien continuava sent 9. El 1930 es mantenien les 10 cases, vuit habitades. El 1961 el nombre de famílies que hi vivien eren 10. Segons el padró de 1986 ja només hi vivien 5 famílies. L'any 1930 els malnoms de les cases del Raval eren els següents: Casalot Jacinto, cal Vilar, cal Borrasca, cal Bisquerra, ca l'Oncle Noi, cal Pòlit, cal Garlopa, cal Jacinto, cal Pere Pardols i cal Nasi. Tradicionalment, la comunicació a peu amb el nucli de Dalt del Poble es feia per un corriol anomenat la Costa Xica. Sortia del carrer del Raval i pujava a dalt del turó fent ziga-zagues. Avui part d'aquest corriol s'ha acondicionat. 41.8727000,2.0324300 419708 4636095 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86159-foto-08258-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86159-foto-08258-327-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per la família de cal Bisquerra 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86160 Raval de la Rovirola (sector sud) https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-la-rovirola-sector-sud FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 82-91. XVIII-XXI Les cases mantenen la tipologia originària de manera desigual i parcial El Raval de la Rovirola està emplaçat un km al nord-oest del nucli d'Oló. Dels tres ravals del poble és el més allunyat del centre i també el més gran. Les seves cases no queden ben agrupades, sinó que es troben més o menys separades en diferents nuclis que no tenen una denominació concreta, i a més queden tallades pel pas de la carretera; per això els hem diferenciat com a sector sud, sector nord i sector oest. El sector sud és el més gran i es troba a la banda de migdia de la carretera. S'estructura al voltant d'un carrer principal que va de nord a sud i altres de secundaris que són transversals. En el carrer transversal que es troba més al nord (vora la carretera) hi trobem les següents cases: cal Cortès (número 9) i cal Pere Portí (número 7). A l'altra banda: ca la Pastora (número 13) i cal Titet (número 11). Un tros més enllà hi ha tres cases més: cal Galló (número 3), cal Quirot (número 1) i cal Garrofiné. A la zona central hi ha diverses cases al voltant d'una placeta. Al nord hi veiem un solar on abans hi havia cal Moliner Vell i cal Mortal. Al seu costat hi ha cal Becu (estava derruïda i a principis del segle XXI la van reconstruir). A la banda sud hi ha cal Mestre (número 21) i, a llevant, dues cases adossades: Ca l'Avaro i cal Ximènes. Més al sud hi ha cal Tinoi (número 25). Lleugerament separades cap al sud, hi ha ca l'Oms o ca l'Unclus (número 29), que està adossada a cal Cruz. A cal Cruz antigament hi havia dues cases. En un petit carrer transversal al costat de ponent hi ha, al número 15, cal Moliner. Actualment són tres cases però originàriament era la mateixa. A la banda sud hi ha cal Bac. Seguint el camí en direcció sud (i separada 300 m) hi ha cal Miqueló, que ja és una petita masia, i 150 m més al sud hi havia cal Graci, actualment en ruïnes. També una mica separada, al sud-oest hi ha cal Portí. En general les cases d'aquest sector han conservat la tipologia constructiva tradicional, tot i que amb modificacions modernes de caire divers. Entre les més interessants des del punt de vista patrimonial cal esmentar ca la Pastora, cal Pere Portí, cal Titet o cal Moliner. 08258-328 Raval de la Rovirola, a les rodalies del nucli urbà En general, els tres ravals d'Oló són més antics del que hom creia en un principi. Van aparèixer quan el nucli d'Oló encara estava en procés de creixement, segurament amb la finalitat que els habitants que es dedicaven a la pagesia disposessin d'habitatges més a prop dels camps i les vinyes. Al segle XVIII el sorgiment d'aquests ravals pagesos és un fenomen molt característic, ja que alguns propietaris, aprofitant la conjuntura de creixement agrari i demogràfic, van establir petites parcel·les als pagesos perquè s'hi construïssin cases amb horts i camps per plantar vinya. En el cas de la Rovirola ignorem qui fou el propietari que va incentivar la construcció de les cases. Tanmateix, la seva distribució poc regular denota un origen no gaire planificat i més aviat espontani. El topònim Rovirola es refereix a una roureda petita, de la qual encara en queda una mostra prop de cal Portí. Com passa amb els altres ravals, al principi hi havia algunes cases separades. Entre les més antigues cal esmentar cal Portí (té una inscripció del segle XVIII), cal Miqueló, cal Gregori (es guarden escriptures del 1711), cal Taran (té una llinda de 1776) o cal Podai (té una llinda del 1797). Aquestes dades suggereixen que les primeres cases van anar sorgint tot al llarg del segle XVIII. Al segle XIX el raval es va consolidar ja amb els diferents carrers, i moltes de les cases es van ampliar. El 1860 el raval de la Rovirola estava ben constituït, i aleshores s'hi diferenciaven tres carrers: el carrer Major del Raval, que tenia 18 cases, 11 d'habitades amb 14 famílies; el carrer de Dalt, amb 8 cases, 5 d'habitades, amb 6 famílies, i el carrer Avinyó, amb 11 cases, 9 d'habitades amb 10 famílies. El 1889 la situació no havia canviat gaire, i els tres carrers tenien 14, 6 i 8 famílies respectivament. El 1930 el conjunt del raval tenia 40 cases, però només 24 d'habitades. Posteriorment, el nombre de famílies continuava baixant: el 1961 eren 25, i el 1986 eren només 11. L'any 1930 els malnoms de les cases del Raval eren els següents: cal Músic, cal Purtí, ca l'Antueno, cal Podai, cal Soca, cal Moliné, cal Moliné Vell, cal Bach, cal Mortal, ca l'Avaro, cal Tinoi, Antueno, cal Jan Portí, cal Crus, cal Micaló, cal Pastora, cal Titet, cal Garrofiné, cal Quirot, cal Galló, cal Pere Purtí, cal Degà, ca l'Oriol, cal Jordi, cal Tararit, cal Pere Benet, cal Notari, Fàbrica Borràs, cal Pells, cal Gargori, cal Xicató, cal Jepets Nou, cal Coch, cal Jepeta, cal Jepeta Vell, Cobert Pere Benet, cal Jepets Vell, Cobert Gargori, ca la Mortal. 41.8771900,2.0264300 419216 4636599 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86160-foto-08258-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86160-foto-08258-328-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Miquel Casas Oller (de cal Gregori) i Josep Canamasas Güell 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86161 Raval de la Rovirola (sector nord) https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-la-rovirola-sector-nord FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 82-91. XVIII-XX Les cases mantenen la tipologia originària de manera desigual i parcial El Raval de la Rovirola està emplaçat un km al nord-oest del nucli d'Oló. Dels tres ravals del poble és el més allunyat del centre i també el més gran. Les seves cases no queden ben agrupades, sinó que es troben més o menys separades en diferents nuclis que no tenen una denominació concreta, i a més a més queden tallades pel pas de la carretera; per això els hem diferenciat com a sector sud, sector nord i sector oest. El sector nord es troba a la banda de tramuntana de la carretera. Queda a una cota més alta i està conformat per un sol carrer. Enumerem les cases d'est a oest. Al principi hi havia cal Degà, però només en queden algunes parets ja que es va enderrocar. Segueixen cal Jepet (número 4), cal Jep Zeta (número 6), cal Coc (número 8), cal Carinyo o cal Baró (número 10), cal Jep Zeta Vell (número 10 bis), cal Xisquetó (número 12), cal Gregori (número 14) i cal Pells, que actualment també és cal Gregori (número 14 bis). En general, les cases d'aquest sector han conservat la tipologia constructiva tradicional, tot i que amb modificacions modernes de caire divers. Així, per exemple, cal Xisquetó té parts construïdes de nou, com també cal Gregori. Algunes cases d'aquest sector estan relacionades amb anècdotes o llegendes populars. Cal Carinyo era anomenada antigament cal Baró. El motiu d'aquest malnom és una llegenda que diu que fa molts anys a la masia de la Rodoreda (una casa del terme de caire molt senyorial) hi havia un baró que practicava el dret de cuixa. El seu germà l'hauria fet fora i va venir a refugiar-se en aquesta casa del raval de la Rovirola. Cal dir, però, que no hi ha constància documental de cap baró en aquesta masia. Així mateix, es diu que a cal Coc hi van alletar al Pare Antoni M. Claret quan era un nadó. Havia nascut el 1807 a Sallent i, pel que sembla, els seus pares van haver de buscar una dida en aquest barri d'Oló. Més tard el Pare Claret va ser rector de la parròquia de Sant Joan d'Oló. Al nord-est d'aquest sector (en el carrer Avinyó) a finals de segle XX es va formar el barri conegut popularment com els Refugis, ja que eren construccions precàries destinades a segones residències. 08258-329 Raval de la Rovirola, a les rodalies del nucli urbà En general, els tres ravals d'Oló són més antics del que hom creia en un principi. Van aparèixer quan el nucli d'Oló encara estava en procés de creixement, segurament amb la finalitat que els habitants que es dedicaven a la pagesia disposessin d'habitatges més a prop dels camps i les vinyes. Al segle XVIII el sorgiment d'aquests ravals pagesos és un fenomen molt característic, ja que alguns propietaris, aprofitant la conjuntura de creixement agrari i demogràfic, van establir petites parcel·les als pagesos perquè s'hi construïssin cases amb horts i camps per plantar vinya. En el cas de la Rovirola ignorem qui fou el propietari que va incentivar la construcció de les cases. Tanmateix, la seva distribució poc regular denota un origen no gaire planificat i més aviat espontani. El topònim Rovirola es refereix a una roureda petita, de la qual encara en queda una mostra prop de cal Portí. Com passa amb els altres ravals, al principi hi havia algunes cases separades. Entre les més antigues cal esmentar cal Portí (té una inscripció del segle XVIII), cal Miqueló, cal Gregori (es guarden escriptures del 1711), cal Taran (té una llinda de 1776) o cal Podai (té una llinda del 1797). Aquestes dades suggereixen que les primeres cases van anar sorgint tot al llarg del segle XVIII. Al segle XIX el raval es va consolidar ja amb els diferents carrers, i moltes de les cases es van ampliar. El 1860 el raval de la Rovirola estava ben constituït, i aleshores s'hi diferenciaven tres carrers: el carrer Major del Raval, que tenia 18 cases, 11 d'habitades amb 14 famílies; el carrer de Dalt, amb 8 cases, 5 d'habitades, amb 6 famílies, i el carrer Avinyó, amb 11 cases, 9 d'habitades amb 10 famílies. El 1889 la situació no havia canviat gaire, i els tres carrers tenien 14, 6 i 8 famílies respectivament. El 1930 el conjunt del raval tenia 40 cases, però només 24 d'habitades. Posteriorment, el nombre de famílies continuava baixant: el 1961 eren 25, i el 1986 eren només 11. L'any 1930 els malnoms de les cases del Raval eren els següents: cal Músic, cal Purtí, ca l'Antueno, cal Podai, cal Soca, cal Moliné, cal Moliné Vell, cal Bach, cal Mortal, ca l'Avaro, cal Tinoi, Antueno, cal Jan Portí, cal Crus, cal Micaló, cal Pastora, cal Titet, cal Garrofiné, cal Quirot, cal Galló, cal Pere Purtí, cal Degà, ca l'Oriol, cal Jordi, cal Tararit, cal Pere Benet, cal Notari, Fàbrica Borràs, cal Pells, cal Gargori, cal Xicató, cal Jepets Nou, cal Coch, cal Jepeta, cal Jepeta Vell, Cobert Pere Benet, cal Jepets Vell, Cobert Gargori, ca la Mortal. 41.8777500,2.0256600 419153 4636662 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86161-foto-08258-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86161-foto-08258-329-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Miquel Casas Oller (de cal Gregori) i Josep Canamasas Güell 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86162 Raval de la Rovirola (sector oest) https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-la-rovirola-sector-oest FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 82-91. XVIII-XX El Raval de la Rovirola està emplaçat un km al nord-oest del nucli d'Oló. Dels tres ravals del poble és el més allunyat del centre i també el més gran. Les seves cases no queden ben agrupades, sinó que es troben més o menys separades en diferents nuclis que no tenen una denominació concreta, i a més queden tallades pel pas de la carretera; per això els hem diferenciat com a sector sud, sector nord i sector oest. El sector oest consta de diferents cases que es troben al peu de la carretera, cap a la banda de ponent. Les enumerem d'est a oest. En un primer nucli trobem Cal Soca (número 35), cal Podai (número 37) i ca l'Anton (número 39). En un segon nucli hi ha cal Notari (número 20), cal Pere Benet (número 22), cal Taran (número 24), cal Jordi (número 26) i ca l'Oriol. Separada uns 50 metres, hi ha cal Músic (número 43). Prop d'aquest sector es conserven les ruïnes d'una antiga nau industrial que havia pertangut a la fàbrica Borràs. Així mateix, al principi del camí que va al mas Ciuró hi havia els coberts anomenats de la Fassina, amb una font al costat. En aquests coberts hi havia les tines del mas Corral (actualment el Carme) i és probable que antigament hi hagués hagut una fassina. Els coberts van desaparèixer quan es construí l'Eix Transversal. En general, les cases d'aquest sector són les que millor han conservat la tipologia constructiva tradicional de tot el raval. Les modificacions han estat menors, encara que algunes s'han realçat, com cal Podai, o han estat més reformades, com cal Jordi. És aquí on millor s'aprecia la tipologia de les cases, moltes de les quals van originar-se al segle XVIII i al XIX es van reformar, de manera que ara la seva fesomia és més aviat vuitcentista. Com a informació rellevant cal esmentar que a cal Pere Benet hi havia hagut botiga i bar. Encara és visible l'entrada a aquest establiment per la dreta de la casa. 08258-330 Raval de la Rovirola, a les rodalies del nucli urbà En general, els tres ravals d'Oló són més antics del que hom creia en un principi. Van aparèixer quan el nucli d'Oló encara estava en procés de creixement, segurament amb la finalitat que els habitants que es dedicaven a la pagesia disposessin d'habitatges més a prop dels camps i les vinyes. Al segle XVIII el sorgiment d'aquests ravals pagesos és un fenomen molt característic, ja que alguns propietaris, aprofitant la conjuntura de creixement agrari i demogràfic, van establir petites parcel·les als pagesos perquè s'hi construïssin cases amb horts i camps per plantar vinya. En el cas de la Rovirola ignorem qui fou el propietari que va incentivar la construcció de les cases. Tanmateix, la seva distribució poc regular denota un origen no gaire planificat i més aviat espontani. El topònim Rovirola es refereix a una roureda petita, de la qual encara en queda una mostra prop de cal Portí. Com passa amb els altres ravals, al principi hi havia algunes cases separades. Entre les més antigues cal esmentar cal Portí (té una inscripció del segle XVIII), cal Miqueló, cal Gregori (es guarden escriptures del 1711), cal Taran (té una llinda de 1776) o cal Podai (té una llinda del 1797). Aquestes dades suggereixen que les primeres cases van anar sorgint tot al llarg del segle XVIII. Al segle XIX el raval es va consolidar ja amb els diferents carrers, i moltes de les cases es van ampliar. El 1860 el raval de la Rovirola estava ben constituït, i aleshores s'hi diferenciaven tres carrers: el carrer Major del Raval, que tenia 18 cases, 11 d'habitades amb 14 famílies; el carrer de Dalt, amb 8 cases, 5 d'habitades, amb 6 famílies, i el carrer Avinyó, amb 11 cases, 9 d'habitades amb 10 famílies. El 1889 la situació no havia canviat gaire, i els tres carrers tenien 14, 6 i 8 famílies respectivament. El 1930 el conjunt del raval tenia 40 cases, però només 24 d'habitades. Posteriorment, el nombre de famílies continuava baixant: el 1961 eren 25, i el 1986 eren només 11. L'any 1930 els malnoms de les cases del Raval eren els següents: cal Músic, cal Purtí, ca l'Antueno, cal Podai, cal Soca, cal Moliné, cal Moliné Vell, cal Bach, cal Mortal, ca l'Avaro, cal Tinoi, Antueno, cal Jan Portí, cal Crus, cal Micaló, cal Pastora, cal Titet, cal Garrofiné, cal Quirot, cal Galló, cal Pere Purtí, cal Degà, ca l'Oriol, cal Jordi, cal Tararit, cal Pere Benet, cal Notari, Fàbrica Borràs, cal Pells, cal Gargori, cal Xicató, cal Jepets Nou, cal Coch, cal Jepeta, cal Jepeta Vell, Cobert Pere Benet, cal Jepets Vell, Cobert Gargori, ca la Mortal. 41.8778800,2.0231300 418943 4636679 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86162-foto-08258-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86162-foto-08258-330-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana A cal Podai (número 37) hi ha una llinda amb la inscripció: 'Jusep CR Altarriba 1797'; i una altra: JP 1943.Llinda al portal de cal Taran (número 24): 1776. Inscripció moderna: Any 1965 Josep Mª Calafell.Llinda a cal Músic: Josep PurtíInformació facilitada per Miquel Casas Oller (de cal Gregori) i Josep Canamasas Güell 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86163 Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-17 FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139. XX Edifici en forma de xalet o torre residencial que en el seu origen havia estat residència per a directius d'HEMALOSA, i darrerament del metge de l'empresa, i que actualment és la seu de l'Ajuntament. Es troba a l'avinguda Manuel López i al costat de l'antiga fàbrica, en un entorn actualment enjardinat. És una edificació no gaire gran, de planta més o menys quadrada amb un cos adossat a la part davantera, i consta de planta baixa més un pis. La composició arquitectònica és senzilla però elegant, de línies clares i amb un joc de volums interessant. A la façana principal, encarada a l'avinguda, hi destaca la presència de dos balcons. En el més gran s'hi ha habilitat a sota un vestíbul. Com a elements decoratius tan sols cal remarcar els cabirons de fusta de la teulada i sota el balcó principal, una discreta decoració a la barana del balcó i els forats de ventilació de formes triangulars que hi ha sota la teulada i també entre obertures. En la façana posterior el pinyó sota teulada consta d'una triada de finestres de punt rodó que donen a aquesta part un toc vagament noucentista. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. A la façana de llevant sobresurt una petita tribuna a planta baixa. En el vestíbul hi ha una capelleta feta de rajola que representa una marededéu. Està firmada per M. Pérez de los Santos. Cal dir que molt a prop hi ha un altre xalet, actualment dins la propietat de l'empresa FACA, que té una tipologia pràcticament idèntica. 08258-331 Avinguda Manuel López, 1. Nucli urbà d'Oló La casa de la vila ha tingut diferents ubicacions al llarg del temps. La situació més antiga era dalt del poble, a la casa dita Cal Terme, a l'antic carrer Mesón (actualment Sant Jordi) número 1. Durant la guerra es va traslladar a la rectoria. Acabada la guerra va anar en una casa de l'avinguda de Manuel López, en una casa on ara hi ha l'hostal. Més tard es va traslladar a cal Manant, una casa d'influència modernista situada al carrer Sant Antoni. La seva propietària era Consuelo Altimires Pons, pertanyent a una família benestant que s'havia traslladat a Barcelona. Quan va morir va deixar al poble d'Oló aquesta casa amb l'obligació de destinar-la a casa de la vila. Els hereus de confiança de la finada (el matrimoni Roger-Vidal, propietaris d'HEMALOSA) en van fer donació al municipi. El nou ajuntament fou inaugurat el 21 d'agost de 1961. Però el 1977 ja es va iniciar un avantprojecte per construir un nou edifici consistorial al carrer Barcelona sense número. Va estar enllestit a principis de la dècada de 1980, i també incloïa el dispensari municipal (FERRER i altres, 1991: 139). En aquest emplaçament l'Ajuntament s'hi va estar fins els volts de 1997. Dos anys abans (el 1995) s'havia comprat un dels xalets que s'havien edificat a la dècada de 1950 com a habitatges per als directius d'HEMALOSA amb la intenció d'instal·lar-hi la seu del consistori. Aquestes torres residencials estan situades a l'Avinguda Manuel López i, per tant, eren molt a prop de la fàbrica. N'hi ha dues: una era per a l'amo de la fàbrica i en l'altre, en els darrers temps, hi vivia el metge de l'empresa. Aquesta última havia estat desocupada des del tancament de la fàbrica, i és l'actual Ajuntament. Després d'una lleu rehabilitació, el nou Ajuntament s'inaugurà l'abril de 1997. Pels volts de 2003 es va portar a terme l'enjardinament de l'entorn. 41.8740200,2.0348400 419910 4636239 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86163-foto-08258-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86163-foto-08258-331-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86164 Col·lecció de pintura de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-5 XX Col·lecció de pintura pertanyent a l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló que s'ha aplegat a partir del concurs de pintura que durant uns anys es feia per la festa major. Consta d'unes 14 obres, d'estils i tècniques diferents però que representen vistes i paisatges de Santa Maria d'Oló. Es troben repartits en diverses sales de l'Ajuntament, i vuit es guarden actualment en un local municipal del carrer Barcelona. Entre els anys 1984 i 1994 aproximadament per la festa major es van organitzar diversos concursos de pintura ràpida, de dibuix o de dibuix infantil. Els primers premis del concurs es quedaven a l'Ajuntament. 08258-332 Avinguda Manuel López, 1. Nucli urbà d'Oló 41.8740200,2.0348400 419910 4636239 08258 Santa Maria d'Oló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86164-foto-08258-332-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 53 2.3 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86165 Fons documental de l'Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-21 GINEBRA MOLINS, Rafael (26-02-2020), nota de premsa a la Comunitat de la Xarxa d'Arxius Municipals: http://xam.diba.cat/news/2020/02/26/arxiu-municipal-de-santa-maria-d-olo-ha-finalitzat-tractament-del-fons-de-antiga-emp XIX-XXI Fons documental de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló que es conserva en un semisoterrani d'un edifici annex a la casa consistorial, dins del mateix recinte. Concretament, a sota la llar d'infants. Inclou la documentació històrica i també l'arxiu administratiu en curs, però la part de la documentació semi-activa es troba en una sala de la planta baixa de l'Ajuntament, guardada en armaris compactes. Ja fa uns anys que l'arxiu ha estat objecte d'una intervenció d'ordenació i adequació per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Seguint el quadre de classificació d'aquest ordenament, els fons inclouen els següents grups de sèries: 1. Administració general (documentació conservada des de 1845), 2. Hisenda (des de 1842), 3. Proveïments (des de 1924), 4. Serveis socials (des de 1925), 5. Sanitat (des de 1853), 6. Obres i urbanisme (des de 1882), 7. Seguretat pública (des de 1860), 8. Serveis militars (des de 1832), 9. Població (des de 1863), 10. Eleccions (des de 1858), 11. Ensenyament (des de 1874), 12. Cultura (des de 1926), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (des de 1865), 14. Col·leccions factícies (des de 1930). A més d'aquests fons generats per l'administració pròpia de l'Ajuntament, a l'arxiu es conserven també fons provinents del jutjat de pau (1845-1993), de la Jefatura local del Movimiento (1967-1977), de la Cooperativa d'habitatges Dalt les Cases (1943-1984), així com un destacat fons de l'empresa Hemalosa (1932-2018). Els documents més antics de l'arxiu estan relacionats amb els allotjaments militars i subministraments a la tropa (1832-1844). 08258-333 Avinguda Manuel López, 1. Nucli urbà d'Oló Entre juny de 1997 i febrer de 1998 es va portar a terme la primera fase de classificació i ordenació de l'arxiu municipal per part de la Diputació de Barcelona. El 20 de novembre de 2008 es va firmar el conveni d'adhesió per entrar a formar part del Programa de Manteniment en la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. En aquests moments l'arxiver encarregat és Rafael Ginebra Molins. Recentment, el 2018, s'ha incorporat a l'arxiu un interessant fons provinent de l'empresa HEMALOSA, que va ser, durant molts anys, el principal puntal de l'economia d'Oló. Tanmateix, bona part d'aquesta documentació no fa referència a Oló sinó a altres seus d'aquesta empresa, que tenia per exemple diferents fàbriques a Valladolid. 41.8738900,2.0346700 419896 4636225 08258 Santa Maria d'Oló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86165-foto-08258-333-2.jpg Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Rafael Ginebra Molins, arxiver itinerant de la OPC Diputació de Barcelona 56 3.2 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86166 Rectoria antiga de Santa Maria d'Oló https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-antiga-de-santa-maria-dolo FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 142, 198-205. XVII-XXI Casa construïda pels volts de 1645 que fins fa poc va ser la rectoria de Santa Maria d'Oló i que avui és un habitatge particular. Es troba emplaçada a pocs metres de l'església, en un terreny amb fort pendent i terrassat que, en un principi, quedava fora del recinte de la muralla. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb baixos semisoterranis, planta baixa i un pis) i té adossat un cos més baix a ponent. El nucli originari era la part central. Posteriorment s'allargà pel darrera amb un cos més baix, també per davant amb un cos porxat i, finalment, s'hi adossà el cos de ponent, que sembla ja força modern. Per tant, la primitiva façana ha quedat coberta rere aquest cos que té un porxo a la planta baixa (el qual deixa entreveure el portal originari en forma d'arc rebaixat) i una galeria oberta al pis superior. Ara l'accés a la planta baixa es fa per una porta que s'ha obert modernament, ja que les dues plantes superiors estan segregades. Antigament on ara hi ha la porta hi havia una tina. La façana de llevant, retallada pel pas d'una escalinata, presenta diverses finestres de tipologia i distribució diversa. Les tres superiors, emmarcades amb maó, devien obrar-se ja al segle XIX. L'interior de la casa ha conservat força bé la tipologia originària. És especialment interessant la llinda que abans formava part de la façana exterior i en la qual s'hi representa el calze del Sagrat Sagrament junt amb la signatura C. DE. R. M., inicials que corresponen al rector Collderam, promotor de l'edifici. També és interessant el sector del pati, a la zona lateral i posterior. Queda limitat pel tram més alt que es conserva de l'antiga muralla, i hi trobem tres cisternes, de les quals en queda una de més visible. Aquestes cisternes captaven l'aigua mitjançant un curiós sistema de canalitzacions que venia de la teulada de l'església, passava per un carreró popularment anomenat les Canals i també per sobre la muralla. La casa també conserva tres tines; dues de més grans i una més petita. Un altre element d'interès és una mena de mina o hipogeu que es troba als baixos, al fons de la cambra semisoterrània de llevant. És un forat excavat al tapàs d'uns tres metres de llarg que va en direcció a la riera i, en un punt determinat, conforma dues plataformes. Pels volts de 2005 el propietari de l'immoble en va tapar l'entrada i ara no és accessible. Podria ser que es tractés d'un intent de construir una mina de sortida perquè en cas d'emergència es poguessin escapar els residents a la Rectoria, o tal vegada era una mena d'hipogeu de funció desconeguda. Cal recordar que per aquest sector hi passava la muralla, i no es pot descartar que fos un element anterior vinculat al recinte fortificat. 08258-334 Plaça de l'Església, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) A la primera meitat del segle XVII el poble d'Oló va créixer molt i l'església romànica havia quedat petita. Aleshores es decidí construir una església nova, que es va fer en diverses fases. El 1631 s'havia acabat la construcció de la capella del Sant Crist. El gros del conjunt de l'edifici es va construir a continuació i es finalitzà el 1646, data que es troba esculpida sobre el portal principal. Part de les obres van anar a càrrec del mestre de cases Esteve Puig, que el 1644 reconeixia haver cobrat 100 lliures com a primera paga. Pocs anys després es va construir el campanar: entorn de 1652, segons està gravat en una biga (GALOBART, 1996: 16). Pel que fa a la rectoria, antigament era en una casa de la Plaça Major o plaça de Dalt, la que té el sobrenom de Mossèn Joan (número 3). Pels volts de 1645, coincidint doncs amb les obres de l'església, es va construir també una nova rectoria. De la parròquia en coneixem els diferents rectors i també els vicaris des del segle XVI, els quals s'han recopilat al llibre 'Oló, un poble, una història' (FERRER i altres, 1991: 203). Tal com ens informa la interessant llinda a l'interior de l'edifici, el promotor de l'obra fou l'aleshores rector Josep Collderam, que a la llinda signa amb les inicials C. DE. R. M. El lloc on es va aixecar l'edifici quedava fora del recinte de les muralles. El casal originari es va ampliar en diverses fases. La darrera possiblement al segle XIX o ja al començament del XX. Durant la Guerra Civil de 1936 a la Rectoria s'hi instal·là l'Ajuntament i el Comitè Revolucionari. Segons es diu, els anticlericals volien destruir la llinda on s'hi representa el calze del Santíssim Sagrament, però el secretari de l'Ajuntament va aconseguir que no ho fessin i els va convèncer perquè simplement la tapessin amb guix i hi marquessin les quatre barres. La casa va mantenir la funció de Rectoria fins els volts de 1980. A més del rector, en aquesta casa hi vivien els vicaris de l'església, els quals després de 1946 van traslladar-se a l'antic convent de monges. Entorn de 1980 el rector va passar a viure en un pis de la casa anomenada cal Telèfons, i ja a la dècada de 1990 s'instal·là a l'actual rectoria en les dependències de l'església nova. Lluís Sans Masip, que ja tenia llogada una part de la casa, aleshores va comprar tot l'immoble. Posteriorment els dos pisos superiors s'han venut a un altre particular. 41.8707500,2.0340500 419840 4635877 1645 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86166-foto-08258-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86166-foto-08258-334-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Lluís Sans Masip 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86167 Llinda de la Rectoria de Santa Maria d'Oló https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-rectoria-de-santa-maria-dolo FERRER, Llorenç; PLADEVALL, Antoni i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 198-205. XVII Llinda de pedra amb un interessant gravat que es troba en una porta interior de l'edifici de l'antiga Rectoria de Santa Maria d'Oló, que actualment és una casa particular. Originàriament, formava part de la façana principal. Al centre de la llinda hi ha gravada dins una orla oval el calze del Santíssim Sagrament. A banda i banda hi podem llegir la següent inscripció: 'ALABAT SIA LO SANCTISSIM SAGRAMENT C DE R M 1645'. Les sigles C. DE. R. M. corresponen a qui fou rector de la parròquia aquest any. Era mossèn Josep Collderam, i devia ser el promotor de la nova rectoria. Les lletres de la inscripció i el gravat són pintades amb daurat i altres colors. 08258-335 Rectoria antiga de Santa Maria d'Oló. Plaça de l'Església, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) Pels volts de 1645, coincidint amb les obres de l'església, es va construir també una nova rectoria. De la parròquia en coneixem els diferents rectors i també els vicaris des del segle XVI, els quals s'han recopilat al llibre 'Oló, un poble, una història' (FERRER i altres, 1991: 203). Segons informa aquesta interessant llinda a l'interior de l'edifici, el promotor de l'obra fou l'aleshores rector Josep Collderam, que a la llinda signa amb les inicials C. DE. R. M. Durant la Guerra Civil de 1936 a la Rectoria s'hi instal·là l'Ajuntament i el Comitè Revolucionari. Segons es diu, els anticlericals volien destruir la llinda on s'hi representa el calze del Santíssim Sagrament, però el secretari de l'Ajuntament va aconseguir que no ho fessin i els va convèncer perquè simplement la tapessin amb guix i hi marquessin les quatre barres. 41.8707500,2.0340500 419840 4635877 1645 08258 Santa Maria d'Oló Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86168 Montcabrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/montcabrer GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 471. PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló a l'època medieval', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 66, 71, 107, 113, 114. SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 68. XIV-XX Masia d'origen medieval emplaçada a l'altiplà per on passava l'antic camí ral de Vic i l'actual carretera C-59. El conjunt consta, d'una banda, de l'antiga masia, adossada a una construcció anomenada Cabanya (un corral amb pallissa), i de l'altra, més a llevant, d'una antiga torre adossada a un habitatge construït el 1913, mentre que al sud-oest s'estenen les naus d'una granja moderna. Els elements més antics són la masia i la torre. L'any 1913 l'aleshores propietari Josep Bofill va fer construir la casa nova, la Cabanya i va portar a terme una remodelació de conjunt que afectà també la masia. Hom suposa que l'antiga masia és l'edificació adossada a la Cabanya. És de dimensions modestes i consta de planta baixa més un pis superior. L'entrada probablement era al costat de llevant, com ara, però amb la remodelació feta a principis de segle XX s'hi va construir un nou portal i també una finestra d'arc apuntat a la part posterior, totes aquestes obertures emmarcades amb maó. També es va modificar la teulada, fent-la d'un sol vessant per tal que convergís amb l'edifici de la Cabanya. A la part nord tenia el femer. Tanmateix, val a dir que com a masia és una construcció força atípica, perquè no s'hi veu el portal originari i el seu interior té una distribució més pròpia d'un cobert. Per això no es pot descartar que la masia originària fos en un altre ubicació, adossada a la torre, i que amb les obres de principis de segle XX fos destruïda. La torre és una construcció gairebé quadrada, molt sòlida i de cinc pisos. Els murs són fets amb un aparell desigual, en alguns trams amb carreus més o menys escairats i en d'altres més irregulars. A la cara principal (al nord-est) conserva una petita porta i una finestra amb una llinda decorada amb arc conopial. La resta de finestres són modernes, excepte les superiors que es troben als costats est i oest. La segona planta és coberta amb volta de pedra; la resta amb embigat o bé amb plaques de guix. Un fet curiós és que s'ignora com es feia l'accés vertical, ja que no s'ha conservat cap escala i la volta de la segona planta només té un petit forat per on amb prou feines hi passa una persona. Quan el 1913 es construí la casa adossada les plantes superiors de la torre van quedar integrades en el nou habitatge. Una de les cambres de la torre és l'anomenada habitació del bisbe, i conserva un sostre amb plaques de guix decorades amb relleus que tal vegada es podrien datar entorn del segle XVII. Antigament, a les dues plantes superiors hi havia un colomar. La datació d'aquesta torre es podria situar als segles XV-XVII, tot i que no es pot descartar que sigui del XIV. L'habitatge construït el 1913 és una edificació d'estil fabril característica de principis de segle XX, amb finestres distribuïdes regularment i emmarcades amb maó. Consta de dues plantes i queda perfectament alineat amb la torre, que s'integra a l'angle nord de la construcció. La façana principal, encarada a llevant, s'estructura en base a tres eixos d'obertures. A la part posterior té una terrassa. L'interior ha estat rehabilitat amb bon criteri, conservant les característiques originàries de la casa. Finalment, la construcció anomenada Cabanya és també una obra sòlida i de qualitat. És de planta rectangular i consta de dos pisos. Al de baix hi havia un corral de xais, mentre que la part superior era pallissa. En la façana de migdia es conserven tres obertures amb arc. Per la central, més gran, s'hi feia entrar la palla. 08258-336 Sector nord-est del terme municipal Aquest mas és d'origen medieval i les primeres notícies que en coneixem són del segle XIV, tot i que el mas ja devia existir de molt abans. El 1376 surt esmentat Macià de Montcabrer en una reunió dels caps de casa de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola. Cal suposar que era l'hereu en aquest moment. Poc després, el 1394, el mateix Macià de Montcabrer figura en un llistat de persones que van assistir a una reunió de veïns per tractar de la redempció del terme d'Oló. En el fogatge de 1515 hi consta 'la casa de Montcabrer', i en el de 1553 Jaume Moncabrer. La família dels Montcabrer va estar especialment vinculada als enfrontaments per la redempció del domini senyorial del terme d'Oló. El 1438 i el 1440 es parla de Bernat de Montcabré. Però qui va tenir un protagonisme més destacat fou sens dubte Antic de Montcabré, amo d'aquest mas que el 1598 era procurador o síndic del terme. Va ser ell qui va impulsar les gestions davant del rei Felip III, el qual el 1599 va acabar firmant el document proposat pels olonecs que concedia la desitjada redempció del terme d'Oló sobre els drets senyorials que hi exercia el monestir de l'Estany. La redempció es considera efectiva el 1606, quan es va acabar el darrer pagament. Des d'aleshores el poble d'Oló va incorporar-se definitivament a la Corona i va obtenir els privilegis de ser un carrer de Barcelona (PLADEVALL, 1991: 66). Pel que fa a la torre, no en coneixem dades documentals que ens puguin donar pistes sobre la seva cronologia. Alguns l'han situat al segle XIV. Però per la seva tipologia constructiva, i especialment per l'arc conopial, ens inclinem més aviat a situar-la entre els segles XV i XVII. Són uns anys en què va estar molt actiu el bandolerisme, i recordem que la masia es troba a la vora del camí ral. Està clar que els Montcabrer eren una família important, i sobta el fet que no s'ampliés la masia als segles XVII i XVIII, som sol ser habitual. Això també ens fa pensar, com a hipòtesi, que tal vegada el cos principal era adossat a la torre, i a principis de segle XX fou destruït. Un argument a favor d'això és que l'habitació del bisbe que hi ha a la torre podria datar-se entorn del segle XVII, i té una porta que dóna a l'interior de la casa actual. Per tant, és raonable pensar que aquesta habitació no estava isolada a la torre, sinó envoltada d'altres cambres residencials que donaven una certa categoria a la masia. S'entén que el bisbe devia utilitzar aquesta habitació quan es desplaçava per les terres d'aquesta zona, un fet més que demostra la importància de Montcabrer. No sabem exactament quan la família Montcabrer va quedar desvinculada del mas, però aquest va acabar sent una masoveria de Rocafort, que era el mas més important de la zona. Així era almenys a principis del segle XX. Entorn de 1913 la propietat passà a mans de Josep Bofill, dentista de Barcelona que també tenia altres masos en aquest sector i que estava casat amb una neboda de Ramon de Rocafort. En aquest moment es van portar a terme les importants obres i reformes que ja hem descrit: construcció del nou habitatge i del cobert de la Cabanya. Per una d'aquestes obres es va agafar pedra de l'antiga església romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol. L'any 1932 es va construir la font de Montcabrer vora la riera, però ja no es conserva. El 1950 Bofill va vendre Rocafort, el Molí de Rocafort, Montcabré i la Sala a Manel Font, casat amb Roser Gorina; és a dir, un gendre de Joan Gorina, un ric fabricant de Sabadell que havia comprat Rocabruna i s'hi havia fet construir un castell. El 1968 va morir Manel Font i va deixar la propietat a la seva muller, Roser Gorina, sembla que per desconfiança amb el seu hereu. Però la dona va nomenar administrador el fill (Joaquim Font Gorina), el qual va portar un elevat tren de vida i finalment va arruïnar el patrimoni, que va ser embargat. Abans, però, va vendre Montcabrer a Josep Pou, un agricultor de Vic. Feia molt de temps que de Montcabrer se'n feia càrrec un masover. 41.8968700,2.0946000 424896 4638722 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86168-foto-08258-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86168-foto-08258-336-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 68 (Pla Especial Urbanístic 2011)Inscripció en una pedra a la façana principal del nou habitatge: ANY 1913Informació facilitada per Josep Pou i Josep Canamasas GüellL'actual propietari, Josep Pou, va ampliar la granja que ja hi havia i en els darrers anys hi ha instal·lat una gran explotació porcina; també ha assumit la gestió de les terres de Rocafort, de la Torre de Vilanova i de la Rovirassa. 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86169 Cal Ton Soca https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-soca PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39. XIV-XX Casa unifamiliar emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que és de les que millor han conservat la tipologia originària, probablement dels segles XVI-XVII o tal vegada anterior. És una edificació aïllada, situada a un extrem del recinte murallat per la banda nord-est, darrera l'església. Té planta rectangular, amb una galeria adossada a llevant, i consta de d'una planta semisoterrània, planta baixa i un pis. La façana principal, encarada a migdia, s'ha conservat amb molt poques modificacions. Consta d'un bonic portal de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca. Les altres obertures, disposades de manera poc regular, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La finestra central s'ha transformat en balcó. Els murs són de maçoneria, i conserven el semi-arrebossat tradicional. La coberta és a una sola vessant i, en el voladís davanter, hi destaquen uns cabirons de fusta tallats que semblen força antics. A l'angle sud-est de la casa hi ha encastada una curiosa pedra amb el relleu d'una carassa d'estil popular. És probable sigui un element reaprofitat d'una altra procedència. 08258-337 Plaça Major, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) Aquesta casa quedava aïllada a un extrem del recinte murallat. És probable que tingués un origen medieval i formés part de la sagrera que es va formar al voltant de l'església. La notícia més antiga que en coneixem és la inscripció de la llinda amb la data 1682. Per la seva tipologia, la construcció actual podria obra d'aquesta època o també anterior. La denominació més antiga era cal Manel, i els propietaris eren una família benestant: els Altimires, probablement emparentats amb els propietaris del mas Altimires. Cap a finals del segle XIX o principis del XX Mario Altimires es va traslladar a una casa més avall. Llavors va comprar l'immoble Ton Vilella Bertran, àlies el Ton Soca, perquè venia de la casa de cal Soca, una mica més avall del carrer. Va ser ell que féu construir la galeria adossada. L'actual propietària és la besnéta de Ton Vilella. 41.8710200,2.0343200 419863 4635907 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86169-foto-08258-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86169-foto-08258-337-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'edifici presenta les següents inscripcions: llinda en una porta de la façana est: 1682Altres denominacions: cal ManelInformació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86170 Carassa de cal Ton Soca https://patrimonicultural.diba.cat/element/carassa-de-cal-ton-soca XIV-XVII Pedra amb el relleu d'una carassa d'estil popular que està encastada a la cantonada sud-est de la casa de cal Ton Soca. Els trets de la cara són molt esquemàtics, i a la boca hi té un forat que sembla perquè hi brolli l'aigua. És probable que sigui un element reaprofitat d'una altra procedència, per exemple d'una font o una aigüera. Pel que fa a la datació, és difícil de determinar. Cal suposar que és contemporània o anterior a la casa, que per la seva tipologia es podria datar als segles XVI-XVII. 08258-338 Cal Ton Soca. Plaça Major, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) 41.8710300,2.0344300 419872 4635908 08258 Santa Maria d'Oló Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86171 Costa Xica https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-xica-0 XIV-XX La part final ha estat arranjada i es conserva bé. La part més propera al torrent està pràcticament perduda i coberta per la vegetació Corriol que permetia accedir al turó de Dalt del Poble pel seu vessant nord. Tradicionalment hi havia tres costes que pujaven al nucli antic d'Oló: la Costa de cal Mas era la part final del camí que venia de Sant Joan d'Oló; la Costa de Sant Antoni o Costa Gran era l'entrada principal, per carrer que antigament s'anomenava Carrer Major, i la Costa Xica era el tram final d'un corriol que venia del Raval, a l'altre costat del torrent. Des de la carretera fins a la part superior, on desemboca en el carrer Sant Antoni, el corriol s'ha conservat bé. És un pas estret, amb fort pendent, que ha estat adequat amb un empedrat modern i una barana de fusta. Continuava cap a baix el torrent fent un recorregut en ziga-zagues. Aquesta part ja no s'utilitza i es troba envaïda per la vegetació, però encara se'n veuen les traces. A l'altra banda del torrent el camí enllaçava amb al carrer del Raval. Tot l'entorn d'aquest vessant del turó, que també conserva restes de l'antiga muralla, és obac i frondós, poblat per lledoners i escàrcies. És un dels paratges més interessants de l'entorn d'Oló, i contrasta vivament amb la part més seca de la vall de la riera d'Oló. 08258-339 Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) L'origen d'aquest corriol cal situar-lo probablement en època medieval, quan al turó hi havia el castell, l'església i una sagrera protegida per una muralla. La Costa Xica devia ser un dels tres accessos al recinte murallat. A la dècada de 1980 un particular (el Jaumet de cal Macià) es va encarregar d'arranjar aquest corriol i de fer-hi l'empedrat. Des de fa uns anys, quan es fa el Pessebre Vivent a Dalt del Poble la primera escena, l'Anunciació, es situa en aquest paratge. 41.8712500,2.0345300 419881 4635932 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86171-foto-08258-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86171-foto-08258-339-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86172 Cal Patron https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patron PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82. XVII-XX Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que ha conservat una tipologia representativa de les cases construïdes als segles XVI-XVII. És una edificació amb dues cantonades i adossada a una altra casa per la part posterior. És de planta rectangular i disposa de planta baixa més tres pisos. L'últim pis, però, ha estat sobrealçat modernament. La façana principal presenta una disposició d'obertures no gaire regular. El portal i la resta d'obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, amb alguna pedra més o menys escairada; actualment a pedra vista. A la façana de migdia, que dóna al carrer del Castell, hi trobem un balcó i una finestra amb llindes de fusta. El quart pis té una galeria obrada modernament. 08258-340 Carrer Sant Jordi, 6. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. Pel que fa a cal Patron, formaria part del segon cercle de la sagrera: entre les cases inicials i el castell. Pot ser que la casa s'originés en aquesta època o bé que es construís de nou als segles XVI-XVII, tal com indica la inscripció de la llinda. Els propietaris eren la família Vilar, que tal vegada provenien de la masia de cal Vilar, als afores del poble. 41.8708100,2.0346400 419889 4635883 1696 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86172-foto-08258-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86172-foto-08258-340-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'edifici presenta les següents inscripcions: llinda en una finestra de la façana principal: Jasint Vila 1696Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86173 Cal Seva https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seva PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82. XVII-XX Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que ha conservat una tipologia més o menys representativa de les cases construïdes als segles XVI-XVII, tot i que en aquest cas amb una important remodelació moderna. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta irregular, ja que té un cos afegit a l'angle sud-est. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al carrer de Sant Antoni, i també la de ponent, han estat modificades amb unes noves obertures més grans i regulars, i amb un balcó al primer pis. La casa conserva els volums i els murs originaris, actualment de pedra. Però sembla que el pis superior ha estat sobrealçat. 08258-341 Carrer Sant Antoni, 6. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) Cal Seva es troba en una posició ja molt perifèrica respecte al nucli inicial de la sagrera medieval; més aviat en l'àrea on hi hauria les dependències del castell. Probablement la casa es construí de nou el 1697, tal com informa la inscripció de la llinda conservada. Ja al segle XX, durant un temps hi va haver un bar que era conegut popularment com cal Joan o cal Jugamisses. El malnom venia del fet que molts joves en lloc d'anar a l'església passaven l'estona en aquest local. El bar només va estar obert entre els anys 1950 i 1952. En aquest moment la majoria de botigues i establiments de Dalt del Poble van anar tancant les portes. 41.8711700,2.0348100 419904 4635923 1697 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86173-foto-08258-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86173-foto-08258-341-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'edifici presenta les següents inscripcions: Llinda a la façana principal amb una sanefa i la inscripció: 1697 IHSInformació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86174 Convent https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 141-142. XVII-XX Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que al tombant de segle XX es transformà en convent de monges i, des de fa uns anys, torna a ser una casa particular. És una edificació de planta irregular entre mitgeres, i consta de planta baixa més dos pisos. Fruit de l'adequació com a convent l'edifici va adquirir unes característiques arquitectòniques pròpies de principis del segle XX, amb unes sèries de finestres regulars emmarcades amb maó. La façana principal, encarada al carrer Sant Antoni, queda retallada pel fort pendent que fa aquesta via. La paret no és ben recta, sinó que fa un lleuger gir per adaptar-se al traçat sinuós del carrer. La porta principal es situa en un queixal que l'edifici fa a ponent, i dóna accés directament a la planta intermèdia. A l'extrem est hi ha una altra porta que dóna accés a la planta inferior. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i les tres plantes queden separades per una fina cornisa de maó. 08258-342 Carrer Sant Antoni, 10. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) Originàriament en aquest indret hi havia una casa particular que formava part ja de l'àrea més exterior del recinte murallat de Dalt del Poble. Aquest sector es devia edificar al segle XVII. Al tombant de segle XX la casa es transformà en convent de monges quan es va donar compliment a un llegat testamentari de mossèn Jacint Vilar, que devia ser originari del poble. El 1892 es comprà la casa per 400 pessetes, i va caldre fer-hi una reforma en profunditat. El 1901 s'hi va establir la Congregació de Germanes Terciàries Descalces del Carme, fins el 1914. Durant els anys de la Segona República s'hi va hostatjar la Congregació de Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, d'origen mallorquí. S'hi van estar fins el 1946. Aquesta comunitat estava formada per quatre germanes que oferien ensenyament privat per a les nenes. Cal dir que a Oló ja hi havia una escola municipal, tant de nenes com de nens. Després de 1946 ja no hi va haver més monges. El convent va servir aleshores de residència dels vicaris (que abans s'estaven a la Rectoria) o d'alguna família sense recursos que arribava a la població. El 1959 s'hi va posar una guarderia, que era finançada per una fundació. Se'n va fer càrrec Pilar Farré, que vivia a cal Manel. Més tard es transformà en la Llar d'infants el Cuc, de gestió municipal, i des de principis dels anys 1970 es traslladà a les antigues escoles, a la Plaça de Baix. A la dècada de 1980 la parròquia va vendre l'immoble a uns particulars. 41.8713400,2.0348800 419910 4635942 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86174-foto-08258-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86174-foto-08258-342-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86175 Cal Jan Cinto https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-cinto FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 141-142. XVII-XX En procés de rehabilitació Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que ha conservat una tipologia representativa de les cases construïdes als segles XVII-XVIII, tot i que en aquest cas amb una reforma de principis del segle XX. És una edificació força gran, de planta més o menys quadrada i parcialment entre mitgeres. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Inicialment era més estreta, i en un moment donat s'amplià per la part posterior. La façana de llevant ha conservat les característiques dels segles XVI-XVII, amb diferents finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. El finestral superior és de 1929, segons es podia llegir en una inscripció encara no fa gaire. La façana principal, encarada al carrer Sant Antoni, també devia reformar-se en aquest moment. Aleshores s'hi va fer un nou portal, de punt rodó i emmarcat amb dovelles estretes, que conserva una bonica porta de fusta decorada i amb una reixa. Al costat té una finestra amb reixa també d'aquest moment. La part alta, en canvi, ha conservat les finestres de pedra picada pròpies de la construcció inicial, tot i que amb lleus canvis, ja que dues de les finestres s'han transformat en balcons. Per la part posterior la casa disposa d'una terrassa i un ampli pati. 08258-343 Carrer Sant Antoni, 11. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) Aquesta casa es situa en un extrem del nucli antic emmurallat, just en el punt on hi devia haver el portal principal d'accés a l'interior del recinte. Difícilment les cases de la sagrera medieval degueren arribar fins aquí; o sigui que aquest sector es devia edificar als segles XVII-XVIII. Per les seves dimensions, cal Jan Cinto s'ha de considerar una de les cases principals del nucli antic. Al segle XIX pertanyia a la família Vila i acollia una ferreria. Cal dir que a Dalt del Poble hi havia hagut una altra ferreria a la casa anomenada cal Ferrer, al carrer Sant Jordi. Durant la primera meitat del segle XX cal Jan Cinto va ser la casa del metge i dispensari. Tal com hem dit, l'any 1929 la part superior i la façana principal van ser objecte d'una reforma. Abans es podia llegir una inscripció amb aquesta data on ara hi ha el finestral lateral de maó. Més tard, la casa fou venuda i actualment és un habitatge particular. 41.8715100,2.0349300 419914 4635960 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86175-foto-08258-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86175-foto-08258-343-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86176 Cal Tià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tia-0 FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 141-142. XVII-XX Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que és representativa de les que van sorgir als segles XVI i XVII, tot i que en aquest cas ha patit una reforma moderna que n'ha desdibuixat la fesomia tradicional. És una edificació entre mitgeres, de planta més o menys quadrada, i consta de planta baixa més un pis i golfes. En la façana principal, encarada al carrer de Sant Antoni, la remodelació practicada al segle XX ha estat gairebé total. Actualment s'estructura en base a dos eixos d'obertures, amb la paret pintada de blanc. El seu principal interès és que durant molt temps havia estat fonda i botiga, fet que ha quedat en el record popular. 08258-344 Carrer de Sant Antoni, 11. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) Cal Tià es troba en l'àrea més exterior del recinte murallat de Dalt del Poble; un sector que es devia edificar als segles XVI-XVII. No coneixem notícies antigues de la casa. A la primera meitat del segle XX cal Tià era fonda i botiga de queviures, i ho va ser fins els volts de 1953. En aquests anys la majoria de botigues i establiments de Dalt del Poble van anar tancant les portes. 41.8712900,2.0347000 419895 4635936 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86176-foto-08258-344-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Josep Canamasas GüellDenominació actua (segons un rètol a la façana): cal Serral 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86177 Fàbrica Sauleda (antiga Fàbrica Borràs) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-sauleda-antiga-fabrica-borras COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 31-33. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 123-124, 215. PORTÍ PURTI, Lídia. Sauleda S.A. Una fàbrica de lones de Santa Maria d'Oló, treball de curs, Institut de Batxillerat Pius Font i Quer, Manresa, s.d. XIX-XXI Conjunt fabril que s'ha format a partir d'una primitiva fàbrica de finals del segle XIX, passant després a ser la fàbrica Borràs i actualment Sauleda. La seva distribució s'acosta a la d'una colònia industrial, ja que forma un clos tancat i consta d'una antiga casa del director, així com d'un bloc de pisos que eren per als treballadors, davant de l'entrada. El nucli principal és format per la primitiva nau (que s'ha ampliat considerablement pel costat de ponent) més dos edificis adossats a nord i a sud. La nau primitiva i els dos edificis són construïts de la mateixa època i formaven un conjunt homogeni d'estil modernista. Això fou entorn de 1919, quan s'inicià la fàbrica Borràs, i el projecte va anar a càrrec d'Ignasi Mas i Morell, nascut a Barcelona i que durant molt de temps fou arquitecte municipal de Sant Pol de Mar. Ara la nau antiga ha quedat integrada entre els amplis espais de producció, però encara són visibles els murs est i oest, que conserven alguns dels típics finestrals fabrils, rematats a la part superior amb arcs escarsers de maó vermell. L'edifici situat al sud era la casa del director. És la peça més destacada de tot el conjunt i també l'obra més reeixidament modernista que hi ha a Santa Maria d'Oló. Destaca per l'efecte cromàtic fruit de la combinació del vermell del totxo amb el blau dels cabirons de fusta de la teulada junt amb altres elements com la ceràmica o els forjats de les baranes. Tot això sobre el fons blanc de les façanes. L'edifici situat al nord és una edificació més gran, ara destinat a oficines. Antigament hi havia un menjador, vestidors, infermeria i despatxos, mentre que a la planta de baix hi havia un magatzem. La façana principal d'aquest edifici segueix unes pautes ornamentals similars a l'anterior. És una composició perfectament simètrica que recrea algunes de les formes característiques del modernisme. Al centre hi trobem un balcó rectangular amb dos pilars i, a banda i banda, finestrals de línies corbes compartimentats per pilars més petits de totxo vermell. Ara l'edifici queda adossat pel nord-oest a una construcció recent que acull el laboratori i que es va bastir en diverses fases, entre 1980 i 2015. L'any 2000 es va unificar el conjunt, dins d'una mateixa línia arquitectònica, i es van restaurar les oficines. 08258-345 Carrer Josep Sauleda i Roca, s/n. Nucli urbà d'Oló Al final del segle XIX a Oló hi havia tres fàbriques tèxtils de dimensions modestes. Una era la fàbrica de Joan Badia, que el 1896 va tenir els primers telers mecànics del poble. Funcionaven amb energia de vapor i també aprofitant tota l'aigua sobrant de la riera. L'any 1901 l'Ajuntament havia creat una comissió per captar fabricants que tornessin a obrir les fàbriques i donessin vida al poble. Però això no va evitar un període de crisi industrial entre 1900 i 1925, sobretot els anys posteriors a 1918, quan a Oló no hi havia cap fàbrica i moltes dones van haver de buscar feina en les fàbriques d'altres municipis, cosa que solia comportar llargues caminades a peu. Però al llarg de la dècada de 1920 s'hi van establir dues fàbriques, que en els anys següents s'havien de convertir en la base econòmica de la població: primer la fàbrica Borràs i després la fàbrica López. Ambdues tenien una gran rivalitat entre elles. Joaquim Borràs (Manresa 1865-1963) era un industrial que s'introduí també en la política, partidari d'Antoni Maura es presentà diverses vegades com a diputat, fou alcalde de Manresa i vice-president de la Diputació de Barcelona. En una de les seves campanyes electorals va visitar Oló i s'adonà de l'oportunitat que representava aquesta localitat, ja que tenia una població acostumada al treball del tèxtil i els salaris eren baixos, en un entorn rural de poca conflictivitat social. Aquest industrial tenia la seva fàbrica principal a la colònia Borràs (Castellbell i el Vilar), on es feien les feines de filar i una part del teixit. El 1920 va comprar una de les fàbriques a la riera d'Oló que ja havia funcionat, i que es coneixia popularment amb el nom del Pastor perquè abans hi havia hagut un corral d'ovelles. La primitiva fàbrica va ser completament remodelada i s'hi afegiren els dos edificis modernistes, obra d'Ignasi Mas i Morell (1881-1953). Mas i Morell residia a Sant Pol de Mar i durant molts anys fou l'arquitecte municipal d'aquesta localitat. Borràs també va adquirir una nau industrial situada al raval de la Rovirola que abans havia pertangut a Joan Badia, la qual fou destinada a magatzem. En la fàbrica al costat de la riera s'hi van instal·lar 42 telers que funcionaven amb dos motors de gas pobre, nodrits amb llenya. El 1936 la fàbrica ocupava 64 persones, i el 1955, 125. S'hi feia el teixit d'una part de les plegadores de les indústries Borràs. Elaborava teixits de qualitat: piqués, llençols i percales. En aquesta època algunes de les treballadores venien de pobles de l'entorn; per això disposaven d'habitacions per quedar-se a dormir durant la setmana. L'any 1955 l'empresa, tot seguint l'exemple de les colònies industrials, va aixecar un bloc de pisos per als treballadors de la fàbrica. Els anys 1960 Manufactures Borràs S.A. era un important conglomerat industrial que també tenia vinculacions amb la banca. Tanmateix, la fàbrica va tancar les portes a principis d'aquesta dècada, degut a la crisi del tèxtil. Aleshores hi treballaven 70 persones. El 1963 va comprar la fàbrica Josep M. Sauleda Parés. Era el successor de Victoriano Sauleda Roura, un indiano de Sant Pol de Mar que al seu retorn d'Amèrica havia fundat una empresa al poble, concretament una fàbrica de roba per a espardenyes. A la dècada de 1960, degut a les conseqüències del boom turístic i dels canvis en el mercat de treball, va decidir traslladar la part dels teixits a la fàbrica de Santa Maria d'Oló. La nova fàbrica es posava en funcionament l'any 1965, i en els anys successius s'anà ampliant. L'empresa s'ha especialitzat en la producció de teixits industrials, bàsicament per a tendals. El 1990 donava ocupació a 60 treballadors, i era la segona indústria espanyola en fabricació de lona. La producció, amb uns models de lona que són de disseny exclusiu, es destina al mercat espanyol i també a l'exportació. Actualment l'empresa continua en actiu i és un dels pilars bàsics de l'economia del poble. 41.8725200,2.0370700 420093 4636071 1920 08258 Santa Maria d'Oló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86177-foto-08258-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86177-foto-08258-345-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Núria Graells i Lluís Sauleda 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86178 Fàbrica Sauleda (Casa del director) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-sauleda-casa-del-director COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 31-33. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 123-124, 215. PORTÍ PURTI, Lídia. Sauleda S.A. Una fàbrica de lones de Santa Maria d'Oló, treball de curs, Institut de Batxillerat Pius Font i Quer, Manresa, s.d. XX Casa del director de l'antiga fàbrica Borràs (actualment fàbrica Sauleda), que es troba adossada a la primitiva nau per la banda sud, tot formant part d'un conjunt modernista que fou construït entorn de 1919, quan l'industrial Joaquim Borràs va iniciar la seva indústria a Oló. L'arquitecte fou Ignasi Mas i Morell, que va treballar durant molts anys a Sant Pol de Mar i fou arquitecte municipal d'aquesta localitat. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, que consta de planta baixa més dos pisos. És la peça més destacada de tot el conjunt fabril, i també l'obra més reeixidament modernista que hi ha a Santa Maria d'Oló. La casa sobresurt del conjunt de les naus per la seva alçària. Crida l'atenció per l'efecte cromàtic fruit de la combinació del vermell del totxo amb el blau dels cabirons de la teulada junt amb altres elements com la ceràmica i els forjats de les baranes. Tot això destaca sobre el fons blanc de les façanes. En la façana principal, encarada al sud, hi destaca una tribuna feta amb pilastres de totxo i arcs esgraonats. A l'entorn hi trobem obertures de formes diverses, sempre rematades amb totxo vermell. La façana de ponent té dos balcons a la part superior i, entremig, una capelleta de ceràmica dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Al seu damunt hi penja un interessant fanal de ferro forjat. En aquesta casa hi vivia el director de la fàbrica i el seu servei. Així mateix, la planta inferior tenia uns dormitoris on s'hi estaven durant la setmana les treballadores que venien de fora. Actualment els baixos de la casa acullen un espai adequat per fer-hi activitats formatives de l'empesa, mentre que les plantes superiors s'han conservat tal com era la casa del director en època de la fàbrica Borràs. 08258-346 Carrer Josep Sauleda i Roca, s/n. Nucli urbà d'Oló Al final del segle XIX a Oló hi havia tres fàbriques tèxtils de dimensions modestes. Una era la fàbrica de Joan Badia, que el 1896 va tenir els primers telers mecànics del poble. Funcionaven amb energia de vapor i també aprofitant tota l'aigua sobrant de la riera. L'any 1901 l'Ajuntament havia creat una comissió per captar fabricants que tornessin a obrir les fàbriques i donessin vida al poble. Però això no va evitar un període de crisi industrial entre 1900 i 1925, sobretot els anys posteriors a 1918, quan a Oló no hi havia cap fàbrica i moltes dones van haver de buscar feina en les fàbriques d'altres municipis, cosa que solia comportar llargues caminades a peu. Però al llarg de la dècada de 1920 s'hi van establir dues fàbriques, que en els anys següents s'havien de convertir en la base econòmica de la població: primer la fàbrica Borràs i després la fàbrica López. Ambdues tenien una gran rivalitat entre elles. Joaquim Borràs (Manresa 1865-1963) era un industrial que s'introduí també en la política, partidari d'Antoni Maura es presentà diverses vegades com a diputat, fou alcalde de Manresa i vice-president de la Diputació de Barcelona. En una de les seves campanyes electorals va visitar Oló i s'adonà de l'oportunitat que representava aquesta localitat, ja que tenia una població acostumada al treball del tèxtil i els salaris eren baixos, en un entorn rural de poca conflictivitat social. Aquest industrial tenia la seva fàbrica principal a la colònia Borràs (Castellbell i el Vilar), on es feien les feines de filar i una part del teixit. El 1920 va comprar una de les fàbriques a la riera d'Oló que ja havia funcionat, i que es coneixia popularment amb el nom del Pastor perquè abans hi havia hagut un corral d'ovelles. La primitiva fàbrica va ser completament remodelada i s'hi afegiren els dos edificis modernistes, obra d'Ignasi Mas i Morell (1881-1953). Mas i Morell residia a Sant Pol de Mar i durant molts anys fou l'arquitecte municipal d'aquesta localitat. Borràs també va adquirir una nau industrial situada al raval de la Rovirola que abans havia pertangut a Joan Badia, la qual fou destinada a magatzem. En la fàbrica al costat de la riera s'hi van instal·lar 42 telers que funcionaven amb dos motors de gas pobre, nodrits amb llenya. El 1936 la fàbrica ocupava 64 persones, i el 1955, 125. S'hi feia el teixit d'una part de les plegadores de les indústries Borràs. Elaborava teixits de qualitat: piqués, llençols i percales. En aquesta època algunes de les treballadores venien de pobles de l'entorn; per això disposaven d'habitacions per quedar-se a dormir durant la setmana. L'any 1955 l'empresa, tot seguint l'exemple de les colònies industrials, va aixecar un bloc de pisos per als treballadors de la fàbrica. Els anys 1960 Manufactures Borràs S.A. era un important conglomerat industrial que també tenia vinculacions amb la banca. Tanmateix, la fàbrica va tancar les portes a principis d'aquesta dècada, degut a la crisi del tèxtil. Aleshores hi treballaven 70 persones. El 1963 va comprar la fàbrica Josep M. Sauleda Parés. Era el successor de Victoriano Sauleda Roura, un indiano de Sant Pol de Mar que al seu retorn d'Amèrica havia fundat una empresa al poble, concretament una fàbrica de roba per a espardenyes. A la dècada de 1960, degut a les conseqüències del boom turístic i dels canvis en el mercat de treball, va decidir traslladar la part dels teixits a la fàbrica de Santa Maria d'Oló. La nova fàbrica es posava en funcionament l'any 1965, i en els anys successius s'anà ampliant. L'empresa s'ha especialitzat en la producció de teixits industrials, bàsicament per a tendals. El 1990 donava ocupació a 60 treballadors, i era la segona indústria espanyola en fabricació de lona. La producció, amb uns models de lona que són de disseny exclusiu, es destina al mercat espanyol i també a l'exportació. Actualment l'empresa continua en actiu i és un dels pilars bàsics de l'economia del poble. 41.8721700,2.0370600 420092 4636032 1920 08258 Santa Maria d'Oló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86178-foto-08258-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86178-foto-08258-346-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Núria Graells i Lluís Sauleda 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86179 Fàbrica Sauleda (edifici nord) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-sauleda-edifici-nord COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 31-33. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 123-124, 215. PORTÍ PURTI, Lídia. Sauleda S.A. Una fàbrica de lones de Santa Maria d'Oló, treball de curs, Institut de Batxillerat Pius Font i Quer, Manresa, s.d. XX Edifici de serveis de la fàbrica Sauleda (antiga fàbrica Borràs), que es troba adossat a la primitiva nau per la banda nord, tot formant part d'un conjunt modernista que fou construït entorn de 1919, quan l'industrial Joaquim Borràs va iniciar la seva indústria a Oló. L'arquitecte fou Ignasi Mas i Morell, el qual va treballar durant molts anys a Sant Pol de Mar i en fou l'arquitecte municipal. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, de la mateixa amplada que l'antiga nau, i consta de planta baixa més un pis i golfes. Juntament amb la casa del director, és la part més reeixida de tot el conjunt fabril. Destaca per l'efecte cromàtic fruit de la combinació del vermell del totxo amb el blau dels cabirons de la teulada i de petits elements ceràmics, tot sobre el fons blanc de les façanes. La façana principal, encarada al nord, té una composició simètrica basada en formes característiques del modernisme. Al centre hi trobem un balcó rectangular amb dos pilars i, a banda i banda, finestrals de línies corbes compartimentats per pilars més petits de totxo vermell. La façana lateral consta d'un doble nivell de finestrals rematats amb arcs escarsers de totxo, semblants als que trobem a la primitiva nau. Originàriament, aquest edifici acollia diferents serveis. Hi havia un menjador, vestidors, infermeria i despatxos, mentre que a la planta de baix hi havia un magatzem. Ara els antics compartiments han estat reconvertits en oficines. 08258-347 Carrer Josep Sauleda i Roca, s/n. Nucli urbà d'Oló Al final del segle XIX a Oló hi havia tres fàbriques tèxtils de dimensions modestes. Una era la fàbrica de Joan Badia, que el 1896 va tenir els primers telers mecànics del poble. Funcionaven amb energia de vapor i també aprofitant tota l'aigua sobrant de la riera. L'any 1901 l'Ajuntament havia creat una comissió per captar fabricants que tornessin a obrir les fàbriques i donessin vida al poble. Però això no va evitar un període de crisi industrial entre 1900 i 1925, sobretot els anys posteriors a 1918, quan a Oló no hi havia cap fàbrica i moltes dones van haver de buscar feina en les fàbriques d'altres municipis, cosa que solia comportar llargues caminades a peu. Però al llarg de la dècada de 1920 s'hi van establir dues fàbriques, que en els anys següents s'havien de convertir en la base econòmica de la població: primer la fàbrica Borràs i després la fàbrica López. Ambdues tenien una gran rivalitat entre elles. Joaquim Borràs (Manresa 1865-1963) era un industrial que s'introduí també en la política, partidari d'Antoni Maura es presentà diverses vegades com a diputat, fou alcalde de Manresa i vice-president de la Diputació de Barcelona. En una de les seves campanyes electorals va visitar Oló i s'adonà de l'oportunitat que representava aquesta localitat, ja que tenia una població acostumada al treball del tèxtil i els salaris eren baixos, en un entorn rural de poca conflictivitat social. Aquest industrial tenia la seva fàbrica principal a la colònia Borràs (Castellbell i el Vilar), on es feien les feines de filar i una part del teixit. El 1920 va comprar una de les fàbriques a la riera d'Oló que ja havia funcionat, i que es coneixia popularment amb el nom del Pastor perquè abans hi havia hagut un corral d'ovelles. La primitiva fàbrica va ser completament remodelada i s'hi afegiren els dos edificis modernistes, obra d'Ignasi Mas i Morell (1881-1953). Mas i Morell residia a Sant Pol de Mar i durant molts anys fou l'arquitecte municipal d'aquesta localitat. Borràs també va adquirir una nau industrial situada al raval de la Rovirola que abans havia pertangut a Joan Badia, la qual fou destinada a magatzem. En la fàbrica al costat de la riera s'hi van instal·lar 42 telers que funcionaven amb dos motors de gas pobre, nodrits amb llenya. El 1936 la fàbrica ocupava 64 persones, i el 1955, 125. S'hi feia el teixit d'una part de les plegadores de les indústries Borràs. Elaborava teixits de qualitat: piqués, llençols i percales. En aquesta època algunes de les treballadores venien de pobles de l'entorn; per això disposaven d'habitacions per quedar-se a dormir durant la setmana. L'any 1955 l'empresa, tot seguint l'exemple de les colònies industrials, va aixecar un bloc de pisos per als treballadors de la fàbrica. Els anys 1960 Manufactures Borràs S.A. era un important conglomerat industrial que també tenia vinculacions amb la banca. Tanmateix, la fàbrica va tancar les portes a principis d'aquesta dècada, degut a la crisi del tèxtil. Aleshores hi treballaven 70 persones. El 1963 va comprar la fàbrica Josep M. Sauleda Parés. Era el successor de Victoriano Sauleda Roura, un indiano de Sant Pol de Mar que al seu retorn d'Amèrica havia fundat una empresa al poble, concretament una fàbrica de roba per a espardenyes. A la dècada de 1960, degut a les conseqüències del boom turístic i dels canvis en el mercat de treball, va decidir traslladar la part dels teixits a la fàbrica de Santa Maria d'Oló. La nova fàbrica es posava en funcionament l'any 1965, i en els anys successius s'anà ampliant. L'empresa s'ha especialitzat en la producció de teixits industrials, bàsicament per a tendals. El 1990 donava ocupació a 60 treballadors, i era la segona indústria espanyola en fabricació de lona. La producció, amb uns models de lona que són de disseny exclusiu, es destina al mercat espanyol i també a l'exportació. Actualment l'empresa continua en actiu i és un dels pilars bàsics de l'economia del poble. 41.8728200,2.0370900 420095 4636104 1920 08258 Santa Maria d'Oló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86179-foto-08258-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86179-foto-08258-347-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Núria Graells i Lluís Sauleda 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86180 Pisos de l'antiga fàbrica Borràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-lantiga-fabrica-borras XX Blocs de pisos per a treballadors de l'antiga fàbrica Borràs (actualment Sauleda) construïts l'any 1955. Es troben just davant de l'entrada al recinte de la fàbrica, al carrer que actualment s'anomena Josep Sauleda i Roca. Conformen una edificació allargassada de planta rectangular i es divideixen en tres blocs, que tenen una disposició esglaonada ja que el carrer fa un pendent considerable. Els blocs de la part superior tenen més plantes. La façana principal és encarada al nord-oest. Cadascun dels tres blocs té ressaltat un cos central fet de maó on hi ha el portal, rematat amb un arc de punt rodó i amb una cornisa superior. En el voladís de la teulada hi veiem cabirons de fusta pintats de blau, un detall que recorda els edificis modernistes de la fàbrica. Per la façana posterior els pisos disposen d'amplis balcons. Les façanes són pintades d'un color ocre clar. 08258-348 Carrer Josep Sauleda i Roca, 16-20. Nucli urbà d'Oló La fàbrica Borràs començà a funcionar l'any 1920. Les fàbriques Borràs i López eren les més grans del poble, i van mantenir una forta rivalitat entre elles. Seguint l'exemple d'una colònia industrial, la fàbrica López construí pisos per als seus treballadors entre els anys 1945 i 1960. També la fàbrica Borràs va voler construir els seus blocs de pisos, i ho va fer el 1955. Això donava al recinte fabril, situat a un extrem del poble, l'aspecte d'una colònia industrial. Manufactures Borràs S.A. era un important conglomerat industrial amb vinculacions també amb la banca. Tanmateix, la fàbrica va tancar les portes a principis de la dècada de 1960, degut a la crisi del tèxtil. Les instal·lacions de la fàbrica i els pisos van passar a la nova indústria: Sauleda. Darrerament, alguns d'aquests pisos s'han venut als particulars i d'altres continuen sent propietat de Sauleda S.A. 41.8737400,2.0366400 420059 4636206 1955 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86180-foto-08258-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86180-foto-08258-348-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
86181 Cal Fèlix https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felix-2 PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Oló als temps medievals', 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39. XVIII-XX Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que ha conservat una tipologia més o menys representativa de les cases construïdes al segle XVIII. És una edificació entre mitgeres, de planta més o menys rectangular, i consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al carrer de Sant Antoni, conserva el mur de pedra però s'hi han remodelat les obertures per fer-les més regulars i s'hi ha adequat dos balcons. Antigament aquesta façana tenia dues llindes amb inscripcions, i en l'última reforma es van col·locar a la façana lateral. 08258-349 Carrer Sant Antoni, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) Cal Fèlix es troba en una posició relativament perifèrica respecte de l'antiga sagrera que en època medieval va sorgir al voltant de l'església. Possiblement aquest sector formava part de les dependències del castell, que s'aixecava uns metres a ponent. És possible que la casa es construís el 1704, tal com indica una de les llindes que abans hi havia a la façana principal. El text en llatí de la inscripció és difícil d'interpretar però fa referència a 'Devert', que vol dir allotjament o hospedatge. Tal vegada, doncs, en un principi la casa havia fet funcions d'hostal. Antigament la casa s'anomenava cal Cuet. Cap a mitjans del segle XIX un fadristern de cal Nanjo la va comprar, i hi devia fer reformes el 1881, tal com indica una altra de les llindes. Pels volts de 1912 el propietari va marxar a l'Argentina. En aquests anys de principis de segle XX (fins els volts de 1910) als baixos hi havia una sala de ball. La propietat de cal Fèlix va continuar a mans de la família de cal Nanjo, que eren els Vilanova i després Canamasas, pel canvi de cognom degut a un casament entre hereva i pubill. L'actual propietari, Josep Canamasas Güell, hi ha portat a terme les darreres reformes. 41.8710900,2.0346000 419886 4635914 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86181-foto-08258-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86181-foto-08258-349-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'edifici presenta les següents inscripcions:Inscripció en una llinda de la façana lateral (abans era a la façana principal): [...]RA AL DEVERT [F]ARER 1704Inscripció en una llinda de la façana lateral (abans era a la façana principal): SIT NOMEN DOMINI BENEDICTUM 1881El propietari, Josep Canamasas, té una col·lecció d'eines del camp i d'oficis tradicionals així com altres objectes aplegats de la tradició familiar i de procedències diverses.Informació facilitada per Josep Canamasas Güell 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml