Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78176 | Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Estructura molt ben conservada | Can Llobet es troba situada entre la Riera Seca i l'Autopista Ap-7, a uns 90m a ponent de la Riera Seca, entre Can Targa i la Ferrussa. S'hi accedeix des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on es pren el camí del Padró fins passat la Ferrussa. Un cop aquí es continua cap a ponent fins a la primera cruïlla, per un camí estret que passa primer per davant de Can Cadernera. Es troba a uns 400m a ponent en línia recta del camí del Padró. L'edifici principal del mas, correspon a una masia de nova planta edificada l'any 1882. Es tracta d'un edifici de tres cossos desenvolupat en planta baixa, planta pis i golfes. La façana és simètrica respecte el portal d'entrada. Destaca la seva balconada amb tres finestrals de la primera planta, els tres balcons petits de la segona i el terrat, darrera d'una barana en forma de merlet. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha un estel que corona, el punt central de la façana al nivell del terrat i els gerros amb motius florals que decoren la barana del terrat. El material és una barreja de còdols i maons, arrebossades i de color beix. Té dues naus laterals a banda i banda de planta baixa i planta pis amb porxo. L'escala és nova, amb paviment de terratzo. L'estructura de suport és de parets de càrrega i bigues de fusta. La planta de les golfes és de bigues de formigó. La coberta era originàriament coberta plana accessible que cobreix els tres cossos formant un terrat al nivell la planta tres. Hi ha terrats a banda i banda en el nivell de la planta dos. Aquests han quedat transformats en cobertes a tres aigües de teula àrab. | 08260-9 | Entre la Riera Seca i l'Ap-7 | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. 1189. Primera referència sobre el mas Trilla. Segle XIII: 1220. Berenguer de Llàcera va vendre a Pere Vullpelleres i a Ramon de Vullpelleres, el seu mas de Trilla, franc alou, situat a la parròquia de Santiga prop de Canalies. 1221. Els Vullperes venen a Guillem Mercader, el mas de Canalies dit de Trilla. 1266. Sibil·la de Mercader, filla de Guillem de Mercader, ven a Pere de Capellades representant de la Pia Almoina de Barcelona, el mas de Trilla de Santiga. Segle XIII. El mas Trilla pagava a la casa de Canalies una quartera d'ordi i un quartà de vi pel dret de llòçol. Segle XIV. Els habitants del mas (pagesos propietaris útils) duen el cognom Tria. Segle XV. 1432. Bartomeu sa Tria o Tries, senyor útil i possessor del mas sa Tria de Santiga, confessa en capbreu que el tenia per Jaume Canyelles, prevere i procurador de la Pia Almoina de Barcelona. 1438. Consta un Antic Llobet, àlies Trilla, pagès de Santiga, que confessa al rector de la mateixa parròquia, que tenia una peça de terra dita la Pineda, de pertinences del mas Trilla, a cens anual de 9 sous. La nova denominació del mas Tria (Llobet) es consolida des de mitjan segle XV. Segle XVI.Capítols matrimonials referits a la família del mas, apareixen sempre esmenten amb el cognom i nom Llobet. 1553. Fogatge. La pubilla, Clara Llobet, casada amb Cebrià Lletget, cabaler del proper mas Lletget de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell, és anomenat de les dues maneres: Sebrià Leget àlias Lobet. Al llistat dels caps de casa de Santiga torna a aparèixer el mateix Cebrià i ara només amb el cognom de la dona: Cebrià Llobet. El patrimoni del mas Trilla augmenta amb terres alou del monestir de Sant Miquel del Fai de pertinences del mas rònec dit Pons, comprades al matrimoni Castellet Gasius, propietaris de la casa de Canalies, en aquest moment ja denominada la Ferrussa. Segle XVII: Al mas Llobet continuen els casaments de fills i filles, documentats a les cases de pagès de la comarca. 1620, 1623, 1629 i 1633. L'hereu Lluís Llobet, exerceix el càrrec de batlle de Santiga. 1629. Lluís Llobet formula demanda contra Pau Lloberes (pagès de Santiga) per empara de garbes i garberes. 1635. Lluís Llobet fou interrogat per l'oficial judicial, per malferir a cops de canó de pedrenyal a Nicolau Mallol, minyó d'uns 10 anys d'edat del veí mas Mallol. Segona meitat segle XVII. Mort prematura de l'hereu Josep Llobet. La pubilla morí força jove deixant els fills menors d'edat a càrrec del marit Bonaventura Bolló (probablement fill o descendent de la casa i mas del Bolló de Santa Eugènia de Berga a la plana de Vic). 1666. Bonaventura Bolló pledeja per la propietat de la Ferrussa, la qual aconsegueix per sentència favorable de la Reial Audiència. 1695-1693. Mor prematurament Jaume Llobet i Bolló heretant el seu germà Josep, adroguer a Barcelona que morí jove. El patrimoni Llobet passa a Marianna Llobet i Bolló, la germana gran casada al mas Güell de Polinyà. Així s''ajunten per qüestions de maridatge dos patrimonis de masos, el de la casa de Sant Martí de Polinyà (entre can Querol i can Garcia), i el del mas Llobet de Santiga, més les terres adquirides del mas Vallhonrat. Segle XVIII.1700. Marianna Llobet i Bolló, pubilla del mas Llobet de Santiga, feia testament en el qual deixava tancada la successió dels dos masos amb el nomenament del fill gran, Antoni Güell i Llobet, com hereu dels dos patrimonis Antoni Güell i Llobet. 1727. Antoni Güell i Llobet és excomunicat perquè tocà les campanes sens autorització, encén ciris i després els llençà a terra, dient públicament que no volia pagar el que devia al procurador de Sant Pere de les Puel·les, ni la multa prèvia a l'excomunicació. 1717. Antoni Güell i Llobet i el seu fill Mateu, com a propietari i hereu dels masos Llobet de Santiga i Güell de Polinyà respectivament, venen a Maria, vídua de Pau Querol, pagès de Polinyà, el mas Güell, abans dit Gili i abans de Sant Martí de Baix. 1741. Mateu Güell i Llobet inicià el costum dels establiments a rabassa morta. Segles XVIII-XIX: Els Llobet es caracteritzaren per intentar garantir la subsistència familiar amb la renda dinària procedent dels establiments a rabassa, masoveries i establiments emfitèutics a termini limitat i viure per sobre de les possibilitats reals del que donava el patrimoni. Segle XIX. 1819. L'endeutament crònic força que Pau Güell Torres i el seu fill, Pau Güell i Farell, haguessin de vendre a carta de gràcia a Josep Llobet i Vinyals, revenedor establert a Barcelona, el mas Puiggalí de Santiga, pel preu de 2.698 lliures catalanes. 1832. Venien el dret de recobrar la propietat a favor de Joaquima Vinyes, vídua de Josep Llobet i Vinyals, pel preu de 2.250 lliures catalanes i 18 sous. 1849. Teresa Torres, vídua de Francesc Güell Llobet i Farell, natural de Lliçà de Vall, fa inventari dels béns del seu difunt marit. 1848. Continuïtat dels problemes econòmics que s'agreugen per la mort de Francesc Güell i Llobet Farell. 1879. La vídua va tornar a casar-se i va tenir descendència. Per pagar els dots de les germanastres i de la mare va vendre perpètuament a Antoni Grasses i Riera, advocat de Barcelona, el mas Llobet de Santiga amb 33 drets reials de recobrar peces de terres establertes a termini. 1880. Poc temps després el nou propietari va vendre can Llobet a carta de gràcia a Josep Voltà i Vivé, fabricant tèxtil i també de Sabadell, la propietat del mas Llobet de Santiga i els 33 drets reials de peces de terra establertes a termini i a rabassa morta. 1882. El nou propietari va edificar una masia de nova planta, a mig camí entre casa colonial, torre d'estiueig i masia típica de tres cossos amb sala. Segle XX.1927. Amillarament. A can Llobet encara quedaven 14 parcers i l'establiment emfitèutic de can Cadernera. 1941. L'hereu del patrimoni Voltà fou Josep Cirera Voltà que va actualitzar el registre de la propietat i va inscriure al registre la titularitat de can Llobet a favor seu com a hereu de la seva mare i com a nét del fabricant sabadellenc Josep Voltà Vives. 1941-1942. Josep Cirera Voltà va vendre en dos lots, a Josep Agustí, la propietat de can Llobet. Poc temps després, la va vendre a en Joaquim Font. Però tampoc trigà gaire a vendre-la al carnisser barceloní, avi de l'actual propietari.' | 41.5256700,2.1620200 | 430087 | 4597453 | 1882 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Té una font i una bassa del 1892. Hi ha diversos coberts al davant de la casa i al vessant dret de la façana principal la torre d'un molí d'aigua, de maó massís i arrebossat i de color blanc, amb la seva bassa quadrada. La font i la bassa són al davant de la façana principal. Noms anteriors: Mas TrillaFoto 2. Autor: Canyameres. Any: 2003 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 78177 | Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XVIII-XIX | Ca l'Andal és un edifici de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX, que es troba al bell mig del barri de la Florida, a la plaça Alta, núm. 2. Actualment passa desapercebuda com a masia. El context de ciutat jardí en el que es troba, fa que hom pensi més en un xalet o casa aïllada de tipus urbà. És una masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i coberta a dues aigües sobre la façana. Es tracta tipològicament del tipus més senzill i pobre, mol desenvolupat durant el segle XVIII. Desenvolupada en planta baixa i primer pis. La façana no presenta cap tipus de decoració a excepció d'un rellotge de sol situat a la planta pis, entre les finestres centrals. La distribució de les obertures és simètrica a nivell de la planta baixa respecte el portal principal, tot i que sembla l'edifici s'hauria allargat en un altre cos afegit cap a l'oest (?), que és de fet l'únic que trenca l'harmonia del conjunt. En aquest hi trobem un altre portal fins i tot més gran que pot funcionar actualment com a entrada de garatge. La porta principal és d'arc rebaixat d'execució contemporània, feta a base de pedra molt petita aplacada, a l'igual que la resta d'obertures de la planta baixa. Les quatre finestres de la planta pis són rectangulars i realitzades amb pedra petita. Els murs de les façanes estan arrebossats i pintats de color grana. Com a elements arquitectònics destaca el rellotge de sol de la façana principal. | 08260-10 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:Finals del s. XVIII. Sembla que s'edifica una nova casa dins la propietat de Can Murtra. Segle XIX.1803. La finca de Can Murtra és partida en dues propietats. Una conserva la casa del mas Murtra, la pallissa i l'era, que van restar en la finca 'Can Murtra Vell', i l'altra situada a la part més septentrional de la finca serà la propietat coneguda com Can Murtra Nou, i més tard com ca l'Andal. Aquesta constava d'una porció petita de terra alou franc, una part era alou de la Cartoixa de Montalegre i la peça on hi havia la casa nova era alou de Sant Miquel del Fai, i una peça era alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem. 1822. En un debitori dels propietaris del mas Granollacs (la Granja Soldevila actual) consta escrit que afrontava a migdia amb el mas Murtra Nou. 1878. Amillarament. Can Murtra Nou estava compost de 5,38 ha de secà, 5,38 ha de vinya, 3.86 ha d'erms i 5,80 ha de bosc. En total la propietat Murtra Nou tenia 20,42 ha d'extensió. Segle XX. El nom de Ca l'Andal sembla ser que estaria relacionat amb el sobrenom de la propietat: 'Eudald' que en la forma oral popular seria Andal. Tot i que s'apunta també la hipòtesi que aquest nom sigui més antic, ja que el masover de Can Murtra a finals del segle XVIII, eren la família d‘Andal Pous. Els renoms, sobrenoms i malnoms, a vegades queden físicament a la casa, a vegades marxen amb la família que se'n porten el sobrenom de la casa. 1920. Venda de Can Murtra Vell. A afrontacions consta que termeneja amb ca l'Andal. 1925. Escolapi Càrcer i Duaso, de Barcelona, presentà un pla de fer la ciutat Jardí La Florida a la part de la finca de ca l'Andal, propietat d'Antoni Guitard i Llong. 1926. Es ven aquesta meitat de ca l'Andal propietat d'Antoni Guitard i Llong a favor d'Escolapi Càrcer Duaso, al preu de 22.600 pessetes. 1940. S'inscriu al Registre de la Propietat de Sabadell la segregació d'una parcel·la de 860 metres quadrats en la qual hi ha la casa de ca l'Andal, identificada amb el número 3 (nomenclàtor anterior a la urbanització). | 41.5227400,2.1891900 | 432351 | 4597106 | 1803 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Un dels antics noms d'aquesta masia era Mas Murtra Nou. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78178 | Can Bellsolà - Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsola-can-cirera | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Façanes molt deixades. No hi ha hagut manteniment de l'edifici en general durant molt de temps. | Cal Cirera (antic Bellsolà) es troba al costat nord de la crta. B-140, al costat d'una rotonda situada per sota i a llevant de l'autopista Ap-7, just abans d'entrar al nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. L'accés es realitza pel camí del Cementiri, que passa per davant de Can Xiol. La casa actual de cal Cirera, pràcticament té poc a veure amb una masia de tres cossos, les reformes de la segona meitat del segle XIX i del XX han conformat una casa amb aspecte de torre d'estiueig tot i que conserva el barri. Amb tot a la banda de ponent encara s'aprecien parets més antigues pertanyent al que havia estat pròpiament la masia de Can Bellsolà. L'edifici principal és de planta rectangular i es desenvolupa en planta baixa, primera planta i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica amb tres balcons a nivell de la planta pis i amb tres obertures petites al pis golfes, dues de laterals quadrades i una de central rectangular també petita amb barana de balcó. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Tota ella presenta un aspecte general d'abandonament | 08260-11 | Camí Can Xiol - Can Sirera - Cementiri | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES. 2009:Segle XIV. 1396. Primera menció a la família dels Bellsolà de Santa Perpètua. Segle XV.1423. Primera notícia que expressa l'existència del mas Bellsolà. 1434. Bernat Bellsolà és present a la presa de possessió de la baronia de Mogoda i del castell de Cabanyes per part del monjo de la Cartoixa de Montalegre, Joan de Nea. 1450. Jaume Bellsolà l'any 1450 adquireix per la via de l'establiment, un gran camp alou de la rectoria. Segle XVI. 1555. Antoni Bellsolà ven el mas Seriol a Antic Lloberes. Amb aquesta venda desapareix la línia Bellsolà de Santiga. 1572. Capbreu de Montalegre. Es descriu el mas Bellsolà de Santa Perpètua de Mogoda on consta que tenia una extensió de 20 jornals franc alou, una gran peça de terra a tocar a la parròquia de pertinences del mas Cladells, a més de diverses peces de terra en alou d'altres. Mitjan segle XVII.Trencament generacional amb la mort prematura dels dos hereus (Jaume i Pere Joan Bellsolà. La viuda del segon confessa les terres de la Cartoixa, com a usufructuària. Segle XVIII Els hereus de Can Bellsolà els trobarem sempre casant-se amb filles de cases de pagès del mateix o major estatus social. La procedència és l'àmbit comarcal del Vallès. 1772. Josep Bosc i Josep Duran arrenden a Francesc Vinyals per 4 anys la propietat del mas Bellsolà pel preu de 200 lliures, 50 lliures cada any pagadores l'1 de gener. 1787. Francesc Bellsolà i Bosc, l'hereu, signà el conveni per retornar la riera de Caldes a l''alvèol' de 1777 amb els altres propietaris que tenien terres al voltant de la riera, Andreu Banús, Jaume Colomer, Josep Folguera Arimon, Joan Regàs, Francesc Casanoves i Josep Vaquer. Segle XIX.. 1821. Francesc Bellsolà Bosc comença el procés de segregació de terres a cens per fer vinya i vendes perpètues que portaran a una situació compromesa als seus hereus. 1842. Josep Bellsolà Cuscó, hereu de can Bellsolà, hipoteca els censos de les terres del mas Bellsolà que té establertes.per pagar un debitori de 800 lliures. Rafel Bellsolà Paradell, el darrer hereu, no va tenir descendència. Tots els seus béns passaran al bisbat de Barcelona per la via de la figura d'una fundació, la Fundació Bellsolà. 1878. Amillarament. Consta que Can Bellsolà estava format per la casa i dos camps de secà (4,7 ha) i una vinya de 3,7 ha. La resta fins a unes 20 ha era en mans de particulars i de parcers. Segle XX.1927. El 75% de terres de Can Bellsolà eren destinades a cereal de secà, i només un 25% aproximadament restaven com a vinya. | 41.5350400,2.1730200 | 431015 | 4598484 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 78179 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-4 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIV-XVI | Teulada parcialment esfondrada | Can Bruguera es troba situada al nord de la Carretera de Sabadell a Mollet ( B-140), entre la Riera de Santiga i el camí del Padró. Accés pel carrer Elisenda de Montcada, d'on surt un camí que mena a la propietat. Can Bruguera es troba a 427m a llevant del castell de Santiga. L'edifici principal del mas correspon a un mas del segle XVI ampliat al segle XX. Es desenvolupa en planta baixa i planta pis, construït en pedra a la planta baixa i maó a la planta pis. La coberta és a dues aigües, de teula àrab. Es troba envoltada de construccions modernes de tipus auxiliar, realitzada amb obra vista sense arrebossar. | 08260-12 | Al nord de la Carretera de Sabadell a Mollet ( B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIV.1361. Primera referència documental. Na Beatriu d'Horta, monja del Convent de Santa Maria de Jonqueres, firma àpoca de 2 florins d'Aragó per ajudar a maridar donzelles pobres, a favor de Ramon Seriol i Guillem de Feu, de Santiga, com a marmessors d'Elisenda, muller de Pere Bofill, difunt pagès de Santiga. Segle XV.1402. Guillem Dossa és documentat com a propietari útil del mas Bofill. 1413. Se signen capítols matrimonials entre Antic Bofí i Puig amb Francesca Palau. 1438. Bartomeu Bofill confessa que té pel rector de la mateixa parròquia, un hort prop de la riera de Santiga. 1465. Se signen capítols matrimonials entre Francesc Casapere amb Margarida Bofill. 1496. Es documenta la venda que fan Salvador Bofill i el seu fill Antic, a favor de Jaume Llobateres d'una peça que tenen a la parròquia de Santiga. Segle XVI.1509. Embargament de blat i altres cereals per part del castell de Santiga a Pasqual Gili perquè no ha pagat el delme i censos emfitèutics. Primera meitat del segle XVI, el nom del mas Bofill es perd i passa a dir-se Bruguera, per maridatge de la pubilla amb un Bruguera. 1592. Antiga Bruguera, ven el mas Bofill i les seves terres a Antic Lletget, pagès de Sant Feliu de Sabadell. 1598. Antic Lletget i el seu fill venen a Miquel de Salbà i de Vallseca, senyor del castell de Santiga, el mas Bofill de Santiga, amb totes les seves terres i possessions, en acte fet davant el notari públic de Barcelona. A partir d'ací, el mas Bruguera i les seves terres esdevindran la segona masoveria del castell de Santiga. Aquesta venda tan primerenca comportarà que l'edifici del mas Bruguera, majoritàriament fet al segle XVI a base de parets de tàpia, es mantingui pràcticament sense poques variacions fins als nostres dies. Per tant ens queda l'estructura d'un mas de finals del segle XVI 'fossilitzada' fins avui dia. XVIII.1798. Presa de possessió del representant del duc d'Hixar com a propietari del castell de Santiga. S'esmenta que també va prendre possessió de la 'casita' de Bruguera. Segle XIX. Mitjan segle XIX. can Bruguera és habitat per la família Soley (masovers). En aquest període can Bruguera és coneguda també pel renom de cal M'enganyes. | 41.5349300,2.1572100 | 429696 | 4598485 | 1361 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78179-foto-08260-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78179-foto-08260-12-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bofill.Foto 2. Autor: Canyameres. Any 2003. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 78180 | Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabau | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). SOLEY i SALA, Joan (2006). Les cròniques d'en Sila. Edició a cura d'Ernest Vilàs i Joan Ricart (CREM). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Pàg. 79-83. | XVI | Aspecte exterior façanes molt deixat. Darrera reforma de 1886. | La masia de Can Sabau es troba al costat sud d'una rotonda situada en la carretera de Sabadell a Mollet (B-140), a 1km a ponent del nucli urbà. L'edifici principal de la masia data del segle XVI, molt reformada al segle XVIII i primera meitat del segle XX. Podria conservar restes medievals. La seva estructura ha sofert diverses modificacions i actualment presenta una fisonomia molt singular amb 4 pisos d'alçada i les finestres gòtiques a la penúltima planta. La masia és de planta basilical quadrada (20x 20m) amb tres plantes i golfes. Presenta tres cossos, el central té planta baixa més 3 pisos (el darrer són les golfes) i els dos cossos laterals tenen una alçada de planta baixa més 2 pisos. L'escala és l'original. Es poden apreciar les diferents etapes de construcció a partir dels diversos tipus de finestres que s'observen a la façana posterior de l'edifici. Destaquen les que són d'ornamentació gòtica. La distribució de les obertures és molt simètrica. La façana principal no presenta cap tipus de decoració i tot l'edifici està cobert amb teulada a doble vessant, de teula àrab. Presenta dues entrades i la principal no està orientada a migjorn sinó a la part posterior. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra, amb bigues de pi de melis i revoltons ceràmics. Els paviments són de toves ceràmiques. La coberta a nivell de la planta 3 (golfes) és a dues aigües. A nivell de la segona planta, la coberta dels dos cossos laterals és a una sola aigua. Ambdues són de teula àrab i bigues de fusta. A la banda esquerra de la façana principal hi ha diversos coberts adossats: estable, garatge, zona de lavabos del restaurant, i un porxo de pilars d'obra de maó, amb bigues de fusta i coberta de fibrociment, de construcció recent. Les façanes són simètriques, amb tres nivells de finestres de mida decreixent. A la primera planta, finestres renaixentistes; a la segona planta gòtiques; a la tercera planta destaca el volum de les golfes amb una obertura central. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada no adovellat. Les parets són de còdols i sorra, amb acabat arrebossat i pintat de blanc, deixant les llindes de les finestres de pedra sorrenca vista. L'estructura de suport és en bon estat i correspon a l'original; la coberta també es en bon estat, a excepció de la zona de les golfes on hi ha degoters. Els arrebossats exteriors són relativament recents amb reparació de possibles esquerdes, però no s'ha pintat de nou en molt de temps. L'estructura funcional conserva la distribució de la fi de segle XIX. L'ús de la planta baixa és de restaurant, de la planta 1 i planta 2 com a habitatges independents i de la planta 3 de golfes. L'entorn és molt acurat, amb una àmplia zona d'aparcament enfront de la façana principal i un jardinet al darrere. | 08260-13 | Crta de Santa Perpètua a Sabadell (B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII.1137. Apareixen esmentats en el llistat de la donació del delme dos caps de casa amb el cognom Bord, Pere Bord i Arnal Ramon Bord. 1178. Dotalia de la consagració de l'actual església parroquial de Santa Perpètua. Consta un camp situat al coll de Santiga que treballa Ramon Ballestar. Segle XIII.1275 i 1290. Als llistats del llòçol consten dos masos Ballestar que paguen una quartera d'ordi i un quartà de vi, cadascun. Segle XIV. Amb la crisi demogràfica d'aquest segle restarà habitat només un dels dos masos Ballestar. Segle XV. A la primera meitat del segle consta com a família propietària útil els Mas. 1455. Guillem Galceran de Ribes, senyor del castell de Barberà, estableix tres peces de terra situades dins la parròquia de Barberà, a la torre de Canalies, al mas Ballestar de Santa Perpètua de Mogoda, i al mas Coll de Sant Pere de Reixac. Segle XVI. 1512. Venda d'una peça de terra al Padró de Santa Perpètua. 1572. Capbreu de Montalegre. Bernat Mas confessa el mas Ballestar, franc alou, que té 30 jornals d'extensió i que inclou un altre mas rònec també de nom Ballestar, alou de Santa Anna de Barcelona. Segle XVII. 1629. Sentència de la Reial Audiència de Barcelona condemnant el prior de Santa Anna a pagar els costos del procés que havia promogut contra la família Mas per pretendre que tot el mas Ballestar estava en alou de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona. 1629 i 1635. Es ven el mas Ballestar a carta de gràcia a Joan Pau Llopis. 1670. La propietat de Santa Perpètua de Mogoda es troba a càrrec de Narcís Feliu de la Penya i Farell, advocat, publicista i historiador i autor del Fènix de Catalunya. Segle XVIII. 1712. Salvador Feliu de la Penya i Farell, prior dels Mercedaris de Barcelona i germà, hereta la propietat de Santa Perpètua. Segle XIX. 1823. La propietat de can Sabau tenia 28 mujades de regadiu, 6 mujades de secà, 48 de bosc i 4 de vinya. En aquest document ja s'esmenta la 'Torre' pel nom actual can Sabau. Segurament és el nom d'algun dels masovers o alguna de les famílies de masovers del període en què la torre de Feliu fou dels mercedaris. 1830. Amb la restauració de l'absolutisme, can Sabau torna als mercedaris. 1835. Antoni de Nadal i Derrer reclama les propietats incautades l'any 1823. 1883. Segons l'escriptura de la finca aquesta constava d'una gran peça de terra on hi havia la casa i les seves dependències d'extensió unes 33,4442 ha. Can Sabau pagava un cens a la parròquia, un censal a la Santa Missió i un cens a la cartoixa de Montalegre. Segle XX. 1922. La propietat de Can Sabau constava aproximadament d'unes 34,44 ha. L'edifici principal fou reformat, ampliat amb unes golfes que donaven la forma de planta basilical i els finestrals gotitzants (aprofitats d'estructures anteriors) es van moure fins a posar-los al tercer pis. La façana es passà a la cara nord, on a principis dels anys trenta s'havia construït la carretera de Sabadell a Mollet. El comte de Caldes destinà can Sabau a masoveria principal del seu patrimoni vallesà, i punt de segona residència on passava alguns estius. Això durà fins a la postguerra i als anys cinquanta. També en tot aquest temps la família de masovers ha estat la mateixa: els Font. | 41.5326300,2.1641500 | 430272 | 4598224 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78180-foto-08260-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78180-foto-08260-13-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Ballestar, Torre Feliu, torre dels Mercedaris o un dels masos Bord.Actualment, continua essent un nucli d'explotació agrícola i al mateix temps, s'utilitza com a restaurant. És famosa en el municipi la font d'aigua potable que hi ha a uns 150 m de la masia, envoltada per diverses alzines. Cal destacar la bassa de rec i el magnífic plàtan de la part del darrere i també el camí d'entrada amb unes moreres que l'envolten i el bosquet. | 93|94|95|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78181 | Can Miró Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miro-nou | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Can Miró es troba al mig d'una illa de cases de la urbanització de Can Taió , molt per sobre dels nivells dels carrers que l'envolten (C/ de les Camèlies, C/ de l'Iris i C/del Gessamí). Can Miró és avui un edifici sense cap interès arquitectònic. En la seva construcció es van reutilitzar les pedres de l'edifici principal de l'antic mas que va ser enderrocat durant la dècada dels anys 50 (segle XX). Sabem que l'antiga casa de Can Miró l'any 1901 estava assenyalada amb el número 7 i constava de planta baixa, planta pis i golfes, i una superfície d'uns tres-cents quaranta-quatre metres aproximadament. | 08260-14 | C/Gessamí, 1. Barri Can Taió (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XI. 1020. Les primeres referències documentals són referents a l'indret on se situarà posteriorment Can Miró, a llevant de la riera d'Omet. El mas Om, després mas Bell·lloc i finalment can Miró, a més de les terres pròpies del mas alou de la Seu de Barcelona, tenien parts o havien tingut parts d'altres masos que són esmentats molt aviat als documents. Segle XII.1137. Entre el llistat de caps de casa que donen el delme per la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda trobem entre d'altres Carbonell d'Om i Bernat Pere d'Om. Segle XIII. 1275 i 1290. Llistats de lloçol de Santa Perpètua. apareix altre cop el mas d'Om. Segle XIV. Canvi de nom de mas Om a Bell·lloc. 1386. Existència del llinatge Bell·lloc, en l'acte de possessió del delme de Santa Perpètua de Mogoda, Santiga i Mollet. Segle XV. Està documentat que els Bell·lloc adquireixen per la via de l'establiment emfitèutic terres de masos rònecs, masos deshabitats (mas Cirera, mas Font, can Fontanet i mas Costa). Segle XVI. A la segona meitat del segle XVI hi ha problemes econòmics del mas Bell·lloc que acabaran aproximadament 80 anys més tard amb la venda del mas. Segle XVII. 1667. Venda per la fórmula de la insolutumdació del mas Bell·lloc i altres peces de terra. Segles XVIII-XIX. El mas Bell·lloc entra a formar part del patrimoni dels Duran fins a mitjan segle XIX en règim de masoveria una part i d'administració directa l'altra. 1844. Venda del mas Bell·lloc a Joan Güell i Balcells. 1847. Venda del mas Bell·lloc a Salvador Bonaplata i Corriol. 1873. Els hereus tornen a vendre a Joan Güell i Baucells la finca de can Miró de Santa Perpètua de Mogoda amb la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de can Miró. Segle XX. 1901. La casa de can Miró constava de baixos, un pis i golfes amb una superfície de 340 m2. Després de la guerra civil, els masovers de can Miró es traslladen al Castell ateses les males condicions de can Miró. A principis dels anys cinquanta el propietari de can Taió construeix Can Miró Nou amb les pedres de la vella masia, per als treballadors. | 41.5266900,2.1800000 | 431588 | 4597552 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bell·lloc, Mas Om. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 78182 | Can Vinyalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyalets | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxes (CD). RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 155-158. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XIX | El mas de Can Vinyalets es troba situat al nord del polígon del mateix nom, just al límit del terme municipal de Santa Perpètua amb Polinyà. S'hi accedeix per una rotonda de la carretera de Polinyà, just abans d'entrar en aquest terme. Can Vinyalets correspon a un mas del segle XIX molt reformat. És un mas de planta rectangular, originàriament desenvolupat en planta baixa i planta pis i golfes. Actualment però la façana principal presenta una planta més, quedant la part posterior de la casa més baixa. Ambdós cossos a diferents nivells presenten coberta a doble vessant de teula àrab. Probablement el cos més baix correspon a l'edifici principal del mas. La façana principal (oest) ofereix avui una composició simètrica amb dues obertures a banda i banda de la porta principal a nivell de la planta baixa, i tres balcons a nivell de primer pis. A la segona planta hi trobem tres finestres contínues amb arcada de mig punt realitzades amb maó vist. Totes les obertures de les façanes són d'execució contemporània, realitzades a base de maons i una llinda de fusta tant en portes com en balcons. A la façana sud hi trobem un portal d'accés a la planta baixa i tres balcons a la planta pis. Només a la façana posterior hi trobem una petita obertura quadrada o finestra en un lateral i una sèrie de cossos annexats a la planta baixa que difereixen de l'harmonia del conjunt. Com a elements a destacar observem en l'angle nord-oest del mas un tram de la cantonada construïda en pedra, que s'ha deixat a la vista. La resta de l'edifici es troba, a excepció de les obertures, arrebossat i pintat en color ocre. | 08260-15 | Poligon industrial Can Vinyalets | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. 1121. Primera referència documental del lloc on avui dia hi ha Can Vinyalets. 1137. Apareix documentat en Vidal en el llistat de caps de casa del terme de Santa Perpètua. 1194. Arnau de Foixà, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a Barcelona, estableix a cens anual el mas Joan a favor de Ferrer Dalmau i Pere Llobet. Segle XV. La història de Can Vinyalets es vincula amb els destins del mas Camp (actual Can Vinyals). Segle XVI. 1535. Es ven el mas Vidal a carta de gràcia a Bernat Mas. Es trobava ja en runes. 1550. Enric de Santjust, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona, féu precari per al mas Vidal, a Bernat Mas. 1554. S'adjudica a Bernat Soler els masos Camp i Vidal de la parròquia de Santa Perpètua. 1577. Pasqual Soler ven perpètuament a Pere Climent, el mas Vidal (en ruïnes). Segle XVII. 1672. Francesc Climent va vendre perpètuament a Francesc Bonaventura Torres, el mas Camp i el mas Vidal enrunat, de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XVIII. 1784. Francesc de Minguella Ferrer i la seva dóna Francesca Torres confessaren que tenien el mas Vidal (en ruïnes i deshabitat) amb la gleva de terra en què es trobava edificat. Segles XIX-XX. Segona meitat del segle XIX. Apareix en les terres de l'antic mas Vidal, un nou mas. 1904. És inscrit al registre de la propietat com a 'Manso Robira'. Tenia llavors unes 6,1971 ha, amb casa edificada amb planta baixa i pis amb barri de superfície de 400 metres quadrats. El nom del mas ve de que es trobava en terres de Can Vinyals. 1908. És inscrita al registre de la propietat de Sabadell, per Jaume Baqué i Permanyer. 1911. Francesc Rovira Ferrer ven la resta d'una finca anomenada mas Rovira de 1,42418 ha. Finals de segle. Reparcel·lació i construcció del polígon industrial. La masia és reformada i actualment és un restaurant. | 41.5398700,2.1665200 | 430478 | 4599026 | 1800 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78182-foto-08260-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78182-foto-08260-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Can Vinyalets (noms anteriors Mas Rovira, Mas Vidal). També dit antigament Cal mas Manso. Trobem també hi ha un molí de vent molt ben conservat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78183 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-6 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 5. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 71-78. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | L'any 1996, es manté únicament la façana existent mitjançant contrapesos sobre bastida i s'enderroca del tot l'habitatge darrera la façana del carrer. | L'antiga masia de Cal Rovira es troba situada al final de la Rambla, eix principal urbà de la Vila, a prop de l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer i de la plaça de la Vila. L'edifici està alineat amb el carrer i a la part posterior disposa d'un jardí amb accés pel carrer Prat de la Riba, amb arbres d'espècies diferents. A principi de segle XX es situaven en aquest indret diverses cases que varen ser afectades pels enderrocs necessaris per l'eixamplament de la Rambla. Dues d'aquestes cases eren propietat del Sr. Josep Mº Rovira (personatge il·lustrat i dinamitzador de la vida cultural de la vila) que aprofitant la part no ensorrada dels edificis, els va unir formant un únic habitatge amb una nova façana al 1933, obra de Josep Danès. L'any 1996, es manté únicament la façana existent mitjançant contrapesos sobre bastida i s'enderroca del tot l'habitatge darrera la façana del carrer. L'antic edifici constava de tres plantes, tancada per un ràfec i coberta a doble vessant amb teula àrab. A la planta baixa, la porta principal amb la dovella central, que està descentrada, on hi ha un escut (IHS). A la primera planta, hi ha dues finestres rectangulars amb un escut a la de la banda dreta. A la segona planta, hi ha cinc finestres amb arc de mig punt que podrien haver tingut la funció d'assecador. Fins a l'any 1996, presentava un cos adossat, ara desaparegut, amb data de 1624, molt més baix que el principal i que estava molt reformat. Aquest tenia un rellotge de sol a la façana, que també va desaparèixer. L'antic edifici es configurava per l'antiga estructura de les dues cases originals, de distribució bastant irregular, i d'una façana principal de construcció posterior (1933), que imita l'estil de les masies catalanes, fa que li resti importància al seu interès tipològic, tot i que actualment és el que es conserva. L'estructura de suport era de parets de còdols i sorra, amb bigues de fusta. La façana principal de l'any 1933 és de totxo. La coberta de teula àrab, era amb pendent a tres aigües. La paret de les façanes és de totxo massís, arrebossada i pintada de groc, l'adovellat del portal i les llindes i brancals, i ampits de les finestres de la planta pis són de pedra sorrenca vista. Com a elements arquitectònics a destacar tenim el portal adovellat i una de les finestres de la planta pis, amb unes inscripcions cristianes. Són les úniques peces antigues recuperades de les cases originals. La resta d'elements són imitacions. | 08260-16 | Rambla núm. 51 - 53 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | De l'edifici construït l'any 1933, en resta actualment tan sols la façana, la resta de l'habitatge fou enderrocat l'any 1996. Masia d'estil renaixentista que conserva les antigues pedres nobles pertanyent a l'antiga Cal Gatzira. | 41.5353700,2.1826100 | 431815 | 4598513 | 1933 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78183-foto-08260-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78183-foto-08260-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78183-foto-08260-16-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | de la façana: Josep Danès | Esmentat en L'IPA com a Cal Gatzira - Can Francisquet.El número 55 correspon a un bloc de pisos. En aquest indret fins a l'any 1996 s'ubicava el cos adossat a la dreta de la façana principal, que presentava un rellotge de sol, avui també desaparegut. | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 78184 | Ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 3. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa pàg. 79. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 135-142. | XI-XVI | Es la masia que millor conserva la tipologia respecte el seu ús original. | La masia de Ca n'Oller es troba a ponent del polígon industrial de Ca n'Oller, prop de la Riera de Caldes, tocant a Polinyà, en un paratge agrícola que encara es conserva al nord, sud i oest. L'accés per un camí de terra és dificultós. Pateix d'un alt grau d'aïllament respecte el casc urbà al qual s'hi arriba pel carrer de Catalunya. L'edifici principal del mas correspon a una masia del segle XVI. Consta de tres cossos (14 x 16 m), i es desenvolupa en planta baixa i planta pis. Orientada a migdia, té un cos adossat al vessant est que es fa servir de garatge. La planta baixa consta de menjador, cuina i rebost i la planta 1 amb les corresponents habitacions. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. A la nau central s'ha substituït per bigues de ferro i s'ha eliminat l'arc de pedra en el qual carregaven. En les dues naus de dreta i esquerra l'arc es manté. La coberta és a dues aigües i de teula àrab. Les construccions annexes estan formades per una sèrie de coberts d'obra vista (planta baixa més primer) sense arrebossar, un corral de vaques (planta baixa més primer) adossat a la casa a la banda oest i un habitatge unifamiliar en Planta baixa dels anys 60 (segle XX), a uns 40, enfront de la masia. Les façanes són simètriques respecte el portal adovellat d'entrada, amb tres finestres gòtiques, totes tres diferents quant a mida i motius; els dos forats a la planta baixa a banda i banda del portal són obertures noves. El tractament de les façanes està format per còdols i sorra, arrebossat en color blanc, deixant les llindes de les finestres i el portal de pedra sorrenca vista. Com a elements arquitectònics a destacar senyalem el portal rodó adovellat i les finestres, les petites escultures de les llindes, amb motius que fan referència a l'ofici d'oller. La conservació de l'estructura de suport està en bon estat, el forjat de la nau central en PB és nou, construït amb biguetes metàl·liques; la coberta està en bon estat, així com també la façana principal, est i oest. A la façana posterior de pedra i sorra vista hi ha reblum. L'estructura funcional està en bon estat, s'ha conservat l'original, amb cuina i banys totalment nous. L'entorn està també ben conservat. | 08260-17 | Polígon industrial de Ca n'Oller | Ressenya històrica segons CANYAMERES (2009, Fitxa pàg. 79): Segle XI. La zona de ca n'Oller era habitada i la propietat de les terres estava perfectament repartida. 1018. Hi havia al voltant del riu Fontanet cases com les de Belmir. 1044. Es documenta per primera vegada el nom Fontanet Jussà referint-se a les terres que avui dia es coneixen per ca n'Oller. Segle XII. 1137. Signen com a caps de casa Pons Ramon de Fontanet, Guillem Berenguer de Fontanet i Arnal Ramon del mas Regulat de Fontanet. 1151. Consta que el mas Fontanet Jussà era propietat al·lodial dels canonges regulars de Santa Maria de Terrassa. 1163. Guillem de Santa Coloma, senyor de Polinyà, i el monestir de Santa Maria de Terrassa es disputaven la propietat dels masos de Bernat de Fontanet i l'anomenat mas Cirera, també alou del monestir de Santa Maria de Terrassa. 1182 i 1183. Guillema de Fontanet fa una sèrie de pactes amb el monestir de Santa Maria de Terrassa pels quals els dona terres de pertinences del mas Font. Segle XIII. 1228. El mas Font era habitat per una família cognominada Font. El canvi de nom de mas Fontanet Jussà o de Baix, per l'actual Oller, sembla que tingui a veure amb un maridatge a finals del segle XIII. Segle XIV. 1311. Confirmació de l'establiment del mas Font a Simó de Font pel prior de Santa Maria de Terrassa. A finals del segle XIV, després de les terribles epidèmies de pesta, el monestir de Santa Maria de Terrassa, intenta posar ordre en els seus béns terrenals i promou les capbrevacions o confessions dels pagesos que han quedat. Entre ells hi ha Bernat Oller, de Santa Perpètua de Mogoda, que el 9 d'abril de l'any 1398 confessa que és home propi, soliu i afocat del monestir. Segle XV. 1498. Joan Soler, usufructuari de la seva muller, Antònia Oller, confessava en capbreu a favor de l'administrador del monestir de Santa Maria de Terrassa, els masos Oller i Font de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XVI. 1514, Jaume Diumer i el seu fill, Narcís Diumer, pagesos de Santiga, venien el dret de recuperar una peça de terra de pertinences del mas Diumer de Santiga, a favor de Joan Soler àlies Oller, pubill del mas Oller. Segle XVII. 1647. La família Oller no vivia al mas, ja que a la llista d‘assistents a la reunió per iniciar les obres del campanar de la parròquia consta que va faltar a la crida en Guillem Bonet, el masover de casa Oller. Segle XVIII. Primera meitat. Regència del mas per una pubilla, n‘Arcàngela Oller, filla de Pau Oller, serà la darrera d'aquest cognom a la masia. Segona meitat. Hereta Bonaventura Cuiàs Oller. Va fer millores al mas i obtingué drets d'aigua de l'intendent general del Principat de Catalunya qui li va establir les aigües del torrent de Caganell l'any 1777. 1779. Se signaven capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell entre Pere Cuiàs Oller i Giralt i Maria Comadran i Lledó. Segle XIX. 1820. Bernat Cuiàs Oller i Comadran tenia problemes econòmics greus. 1827 - 1830. Es ven totes les terres de l'antic mas Font. El principal comprador d'aquesta banda de la riera fou Josep Banús i Guasch, veí i propietari de Can Banús. El mas Oller o ca n'Oller, és pràcticament l'únic mas que malgrat els canvis i les crisis en diferents períodes històrics ha continuat en mans de la mateixa família de pagesos en els darrers 700 anys. | 41.5466400,2.1717900 | 430925 | 4599773 | 1044 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78184-foto-08260-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78184-foto-08260-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78184-foto-08260-17-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Antic Mas Fontanet Jussà, segons CANYAMERES (2009, Fitxa pàg. 79).A davant de la masia hi ha una gran palmera i un pou de pedra. Totes les altres edificacions són molt recents i la majoria són coberts o naus per a bestiar.Foto 2. Autor: Canyameres. Any: 2009. | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 78185 | Masia del carrer Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-carrer-sant-josep | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 9 | XVII-XVIII | Façana pintada de nou, fa molt goig. | La masia del Carrer de Sant Josep, 2 es troba situada en una parcel·la en cantonada a l'extrem d'una illa del nucli antic de cases de cos de dues plantes i envoltada per un pati en dues de les seves façanes. Correspon a la masia de planta rectangular de 14 x 10m amb tres cossos o crugies, desenvolupada en planta baixa, planta pis i planta de golfes sobre la nau central. Orientada a migdia, la seva façana principal queda enfonsada respecte l'alineació del carrer Sant Josep. La façana oest és mitgera amb els edificis del costat, la façana nord té adossada una nau en planta baixa i la façana est queda oberta cap al pati. L'estructura de suport és feta amb parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab. La coberta de la nau central de tres plantes és a dues aigües i les laterals de dues plantes són a una aigua. Al costat est de la parcel·la hi ha un pati, on es situen diversos coberts auxiliars. La façana és geomètrica. En planta baixa té el portal d'accés centrat amb una finestra rectangular a banda i banda. Aquesta composició es repeteix a la primera planta, amb tres finestres que corresponen a cada una de les crugies. A la planta de les golfes hi ha una única finestra. La façana no té cap tipus d'ornament. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades És un dels pocs exemples de masia inserida dins de la trama urbana que, amb el temps, no ha estat substituïda ni ha patit transformacions importants. | 08260-18 | Carrer Sant Josep, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | La data de la seva construcció no es pot precisar amb exactitud. Les úniques referències del seu origen, les trobaríem en la seva tipologia i la seva situació en la zona del nucli antic que va créixer al segle XVII i XVIII, seguint les traces de l'antic camí ral de Sabadell. | 41.5360300,2.1783300 | 431459 | 4598590 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78185-foto-08260-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78185-foto-08260-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78185-foto-08260-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons el Cadastre l'any de construcció del local principal és de l'any 1800. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78186 | Masia del carrer Joan Fiveller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-carrer-joan-fiveller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 10. | XVII-XVIII | Façanes en mal estat (arrebossats caiguts..) | La masia del C/Joan Fiveller, 17 es troba situada molt a prop de la part posterior de l'església de Santa Perpètua, al bell mig del nucli antic de la vila, en el punt d'encreuament dels carrers de Fiveller, d'Ignasi Iglesias i de Sant Ramon. Actualment és difícil el seu reconeixement, a causa de les moltes transformacions que ha sofert i la disposició dels edificis que l'envolten. La masia és de planta rectangular de 15m x 7m, amb tres cossos o crugies, desenvolupada en planta baixa, planta pis i golfes sobre la nau central. Orientada a migdia, la seva façana principal no és paral·lela al carrer pel qual té accés. Actualment té la meitat del seu volum endinsat a l'interior de l'illa on se situa i la seva façana queda mig amagada pels edificis construïts al voltant de l'absis de l'església, amb alineació perpendicular a la de l'edifici de la masia. L'estructura de suport és de càrrega de còdols i sorra, amb bigues de fusta. La coberta és de teula àrab. La coberta de la nau central de tres plantes és a dues aigües i les laterals de dues plantes són a una aigua. La típica composició simètrica amb el portal de planta baixa i les finestres a cada costat ha estat modificada amb el pas del temps. S'han obert noves finestres de diverses proporcions i el costat esquerre ha quedat convertit en una paret de separació interior, que comunica amb l'edifici perpendicular que està adossat a ella. La façana posterior s'ha convertit en mitgera. Els edificis que l'envolten són la majoria construccions dels anys 60 (segle XX). | 08260-19 | Carrer Joan Fiveller, 17 | La data de la seva construcció no es pot precisar amb exactitud, no obstant això, al segle XVI ja hi havia un edifici d'aquestes característiques en aquest mateix indret, a la vora de l'antic camí de la Creueta cap a Caldes. Es desconeix si aquesta masia és la que ens ha arribat fins als nostres dies. | 41.5354800,2.1790800 | 431521 | 4598528 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78186-foto-08260-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78186-foto-08260-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78186-foto-08260-19-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons el cadastre l'any de construcció del local principal és de l'any 1900. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78187 | Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banus-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa 61. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XIII-XVI | La masia de Can Banús es troba situada al costat de la carretera C-59 a Caldes, prop de l'autopista Ap-7, rodejada de camps de conreu a la seva vessant est. És una masia del segle XVI, de planta basilical distribuïda en tres plantes amb coberta a doble vessant. Destaca la finestra gòtica de la part central de l'edifici. La porta d'entrada és adovellada i les finestres tenen una estructura desigual. Una porta d'entrada dóna al pati on es troba la masia. La masia és de tres cossos en planta baixa, planta pis i golfes. Es va edificar en tres fases diferents, l'any 1830 es construeixen les golfes situades sobre la nau central i la nau del costat est. Afectada pel traçat de la carretera C-59 (antiga B-143), s'enderroquen les quadres que hi havia adossades a la vessant oest de l'edifici. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta de teula àrab és a dues aigües a pla planta golfes i d'una aigua a la nau oest. Es troba envoltada d'una tanca de pedra, amb un portal d'accés cobert. A la vessant est hi té annexats diversos cossos auxiliars en condicions ruïnoses. La façana era originàriament simètrica, respecte el portal d'accés de planta baixa i la finestra gòtica de planta pis, amb una finestra a banda i banda a cada planta. Actualment descompensada per la planta de golfes que puja un pis més sobre la nau central i la nau est, deixant el costat oest un pis més baix. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades de blanc. L'adovellat del portal, les llindes i els ampits de la finestra gòtica són de pedra vista. De la façana destaca el finestral gòtic i el portal adovellat. És una de les masies més antigues de Santa Perpètua. La seva fisonomia ha sofert moltes transformacions que han desvirtuant la seva tipologia, no obstant això la seva façana principal té una finestra gòtica de gran interès. | 08260-20 | Crta de Caldes C-59 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIII. 1202 es confirma l'existència documental a la zona entremig de la Rovira i Mogoda, de terres i cases propietat de Bernat Bonuç. 1206. Donació d'unes terres de la Milícia del Temple als Morral, esmenta que afronten a ponent amb terres de Pere Bonúç. 1290. Llistat del llòçol. Consta el mas Banús ha de pagar per lloçol a Bernat de Canalies, 1 quartera i mitja d'ordi i un quartà de vi. Segles XIV-XV. Hi ha documentades notícies discontínues sobre el mas Banús i la família Banús. 1492. Es signaven capítols matrimonials a Terrassa entre Jaume Banús amb Joana Costa. Mitjan segle XVI. Mas Banús no sempre manté una continuïtat biològica per línia masculina. Tot i això la possibilitat d'heretar el nom de la mare que permet el dret civil català, fa que es mantingui el cognom Banús fins a l'extinció de la línia d'hereus l'any 1866. 1574. Joan Banús signa la concòrdia amb la Cartoixa de Montalegre pel delme anual a pagar. Segona meitat segle XVI. Expansió territorial del mas Banús amb les primeres agregacions de terres de masos veïns. 1585. Àngela, vídua de Joan Banús, confessa una peça de terra al mas Conill, permutada pel seu marit amb Gaspar Colomer, alou de la Cartoixa de Montalegre. Segle XVII. 1604. Antic Banús, prevere beneficiat a la Seu de Barcelona, procurador d'Àngela, confessà en capbreu que tenien per la comanda dels hospitalers i la parròquia de Santa Perpètua peces de terra al lloc dit Les Hortes prop del camí de Santa Perpètua a Mollet. 1605. Àngela Banussa, hereva universal de Joan Banús, el seu pare, confessava en capbreu a fra Enric Joan, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem per les terres que tenien a Santa Perpètua de Mogoda. A finals del segle XVII el mas Banús continuava creixent i ja afrontava amb les terres dels Colomer i la riera de Caldes de Montbui. 1683. Jaume Banús, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, confessava el mas Banús, alou de la sagristia del monestir de Santa Maria de l'Estany i dels preveres beneficiats sota invocació de Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona. Segle XVIII. 1703. Es signaven capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell davant el notari Joan Baptista Asbert, entre Jaume Altaió amb Magdalena Banús, filla de Jaume Banús, pagès i hereu del mas Banús de Santa Perpètua de Mogoda, i de Beneta, difunta. Segle XIX. Primera meitat. Can Banús continua amb la seva expansió territorial amb l'adquisició de terres de ca n'Oller situades a l'esquerra de la riera de Caldes. 1866. Després de la mort de Salvador Banús Guasc comença un plet entre la vídua de segones núpcies i la família Castellvell conegut com a plet la Banussa, que es resolgué favorablement a la família Castellvell de Sentmenat. 1878. La propietat de Can Banús tenia 14 arrendaments de terres i 27 parcers que en total conreaven 48 ha. La masoveria tenia la casa i 20 ha (una vinya d'una quartera, 2 ha de bosc, 10 ha de regadiu i 7 de secà per sembrar). Segle XX. 1912. No és fins a l'hereu Josep Castellvell i Camp, la seva dona, Carme Costajussà, i els seus fills que s'instal·len a Can Banús. 1927. La família propietària menava 68 de les 80 ha que declaren que tenia en aquell moment la propietat de Can Banús. L'ACTUR de Gallecs va expropiar tota la finca malgrat la lluita de la vídua de l'hereu, Rosa Roca Guasc, per recuperar-la durant anys. | 41.5393200,2.1901100 | 432445 | 4598946 | 1202 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78187-foto-08260-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78187-foto-08260-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78187-foto-08260-20-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors del mas: Mas Bonuç ?Està fitxat el finestral gòtic (PEPPA).Foto 2: Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78188 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-5 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 6. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa, pàg. 11). RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 123-130. | XII-XVIII | Es veu deixat, sobretot pel C/Prat de la Riba, 4. | La masia de Can Colomer es troba al casc antic de Santa Perpètua de Mogoda, entre el carrer Santa Maria, 2 i C/ Prat de la Riba, 2-4. Actualment es troba endinsada entre dos edificis de 5 i 6 plantes d'alçada, que deixen les seves mitgeres vistes cap a l'interior del pati. La masia actual data del segle XVII però està construïda sobre una altra de més antiga documentada al segle XIII que va ser destruïda per una riuada a mitjan segle XVII, sense deixar rastre d'ella (PEPPA, Pàg. 154). Segons CANYAMERES (2009) L'edifici principal del mas correspon a una masia de nova planta del segle XVIII. Segons el cadastre l'any de construcció de l'edifici principal és de l'any 1850. La masia correspon tipològicament a la masia catalana de tres crugies (tres cossos), de planta quadrada de 16 x 16m, amb el cos central amb tres plantes i els laterals amb dues. La part que té accés pel carrer Prat de la Riba és de construcció posterior i està alineada al vial. Les golfes foren construïdes al 1947 per l'arquitecte Eduard Mª Valcells utilitzant l'estil gaudinià. Té coberta a dues vessants i portal d'arc de mig punt. Les dues finestres de la tercera planta que estan separades per un pilar quadrat, són també d'arc de mig punt. Presenta la façana principal arrebossada. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra, les llindes de les finestres són de totxo massís. Les bigues són de fusta, i les golfes són suportades per uns arcs ogivals i bigues de formigó. La coberta és de teula àrab, amb bigues i rastells de fusta. Hi ha diversos pendents a diferents nivells, segons les parts d'edifici que cobreixen. En el pati hi ha construïts a banda i banda de la porta d'accés de la tanca diversos coberts de totxana i totxo vist, uns amb terrat accessible i altres amb coberta a una aigua de teulada àrab. Pel carrer Prat de la Riba l'edifici es veu molt deixat, amb una porta principal amb arc rebaixat fet de maons, i una altra porta enreixada situada a l'esquerra de la porta esmentada. Per aquest costat l'edifici consta de planta baixa i primer pis, amb quatre finestres, una de les quals està tapiada. Aquesta façana té una composició típica de casa de cos entre mitgeres de planta baixa més planta pis. La façana principal que dóna al pati té una composició simètrica, on destaca la part central amb el portal adovellat de la planta baixa, la gran finestra de la planta pis i les dues finestres amb forma d'arc de la planta de golfes. Els forats de planta 1 i les golfes pertanyen a la reforma de 1947. Les parets són de còdols i sorra. Les golfes són de paret de totxo. I l'arrebossat general és pintat de blanc. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha el portal adovellat de la planta baixa i en l'interior destaca l'originalitat de l'estructura de suport de les golfes (arcs ogivals). En destaquem el barri i mur de tancament exterior fet de còdols i maons que dóna al Carrer Santa Maria. Des del carrer la masia quasi no es veu, queda enretirada al fons, separada per un pati que hi ha entremig. La conservació de l'estructura de suport presenta moltes zones amb bigues de fusta noves. A la part baixa on es situava un antic forn, les bigues estan substituïdes per bigues metàl·liques. Els arcs ogivals de les golfes presenten esquerdes estructurals. La coberta en general està en bon estat, ja que es van reconstruir parts en la darrera reforma. Els arrebossats de les façanes i la pintura estan molt malament. La fusteria està podrida per la humitat. L'estructura funcional és l'original. Els interiors estan enguixats i pintats amb sanefes de colors en molt mal estat. Els paviments són originals de tova ceràmica, en bon estat. L'entorn està constituït per coberts amb molt mal estat. | 08260-21 | C/Santa Maria, 2 - Prat de la Riba, 4 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIII. 1202 es confirma l'existència documental a la zona entremig de la Rovira i Mogoda, de terres i cases propietat de Bernat Bonuç. 1206. Donació d'unes terres de la Milícia del Temple als Morral, esmenta que afronten a ponent amb terres de Pere Bonúç. 1290. Llistat del llòçol. Consta el mas Banús ha de pagar per lloçol a Bernat de Canalies, 1 quartera i mitja d'ordi i un quartà de vi. Segles XIV-XV. Hi ha documentades notícies discontínues sobre el mas Banús i la família Banús. 1492. Es signaven capítols matrimonials a Terrassa entre Jaume Banús amb Joana Costa. Mitjan segle XVI. Mas Banús no sempre manté una continuïtat biològica per línia masculina. Tot i això la possibilitat d'heretar el nom de la mare que permet el dret civil català, fa que es mantingui el cognom Banús fins a l'extinció de la línia d'hereus l'any 1866. 1574. Joan Banús signa la concòrdia amb la Cartoixa de Montalegre pel delme anual a pagar. Segona meitat segle XVI. Expansió territorial del mas Banús amb les primeres agregacions de terres de masos veïns. 1585. Àngela, vídua de Joan Banús, confessa una peça de terra al mas Conill, permutada pel seu marit amb Gaspar Colomer, alou de la Cartoixa de Montalegre. Segle XVII. 1604. Antic Banús, prevere beneficiat a la Seu de Barcelona, procurador d'Àngela, confessà en capbreu que tenien per la comanda dels hospitalers i la parròquia de Santa Perpètua peces de terra al lloc dit Les Hortes prop del camí de Santa Perpètua a Mollet. 1605. Àngela Banussa, hereva universal de Joan Banús, el seu pare, confessava en capbreu a fra Enric Joan, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem per les terres que tenien a Santa Perpètua de Mogoda. A finals del segle XVII el mas Banús continuava creixent i ja afrontava amb les terres dels Colomer i la riera de Caldes de Montbui. 1683. Jaume Banús, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, confessava el mas Banús, alou de la sagristia del monestir de Santa Maria de l'Estany i dels preveres beneficiats sota invocació de Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona. Segle XVIII. 1703. Es signaven capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell davant el notari Joan Baptista Asbert, entre Jaume Altaió amb Magdalena Banús, filla de Jaume Banús, pagès i hereu del mas Banús de Santa Perpètua de Mogoda, i de Beneta, difunta. Segle XIX. Primera meitat. Can Banús continua amb la seva expansió territorial amb l'adquisició de terres de ca n'Oller situades a l'esquerra de la riera de Caldes. 1866. Després de la mort de Salvador Banús Guasc comença un plet entre la vídua de segones núpcies i la família Castellvell conegut com a plet la Banussa, que es resolgué favorablement a la família Castellvell de Sentmenat. 1878. La propietat de Can Banús tenia 14 arrendaments de terres i 27 parcers que en total conreaven 48 ha. La masoveria tenia la casa i 20 ha (una vinya d'una quartera, 2 ha de bosc, 10 ha de regadiu i 7 de secà per sembrar). Segle XX. 1912. No és fins a l'hereu Josep Castellvell i Camp, la seva dona, Carme Costajussà, i els seus fills que s'instal·len a Can Banús. 1927. La família propietària menava 68 de les 80 ha que declaren que tenia en aquell moment la propietat de Can Banús. L'ACTUR de Gallecs va expropiar tota la finca malgrat la lluita de la vídua de l'hereu per recuperar-la durant anys. | 41.5349900,2.1797500 | 431576 | 4598474 | 1137 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78188-foto-08260-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78188-foto-08260-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78188-foto-08260-21-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Eduard Mª Valcells (golfes) | Antic Mas Moragues i Mas Teixidor, segons CANYAMERES (2009, Fitxa pàg. 119). | 94|96|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 78189 | Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rector | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII-XVIII | Edifici i annexes rehabilitats. Recinte tancat. | La masia Torre del Rector es troba ubicada al mig del Polígon Industrial Bernades Subirà, entre els carrers del Vallès, C/ del Mar Mediterrani i C/ del Mar Carib, rodejada de naus. La Torre del Rector, té una disposició tradicional de tres cossos i va ser molt reformada al segle XVIII donant-li un aspecte molt diferent de la casa de pagès. A la part central del pis, hi havia la residència del senyor propietari que només venia a passar temporades. L'origen de la part més antiga de l'edifici i la petita capella es podria situar cap al segle XVI. En el segle XVIII es construeix just adossada a la primera masia, una nova ampliació; és aquest conjunt el que ha arribat fins als nostres dies. La masia és de planta basilical, de tres crugies en planta quadrada de 15 x 15m) amb coberta a doble vessant. Aquesta construcció està adossada a l'edificació més antiga de 15 x 9m, amb dues crugies perpendiculars a les anteriors. En múltiples ampliacions s'han anat afegint edificacions adossades a banda i banda. A la banda esquerra hi ha una vaqueria amb tipologia de masia catalana de planta baixa i pis (18 x 14m), a la banda esquerra un paller amb planta baixa i pis (4,5 x 24m) i un estable amb planta baixa amb coberta a dues aigües (10 x 24m). L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La masia i la vaqueria tenen coberta a dues aigües de teula àrab amb encavallades, bigues i rastells de fusta. El paller té coberta a una aigua de teula àrab i bigues de fusta. L'estable té coberta a dues aigües de fibrociment amb encavallades i bigues de fusta. Davant de la vaqueria Granja Roca hi ha una era de tova ceràmica. Davant la masia i enfrontada a la seva façana principal hi ha una petita construcció de 4 x 6 m de parets de còdols i coberta a dues aigües, on es situava l'antiga capella.. El seu darrer ús vas ser un galliner. La façana de la masia principal és simètrica respecte a l'eix principal. Està distribuïda en tres pisos i la porta d'entrada ha perdut la seva forma original. A banda i banda del portal d'accés de la planta baixa hi ha finestres rectangulars. A la planta pis, hi ha un balcó central i finestres a banda i banda. A la tercera planta s'hi troben les golfes amb tres finestres amb llindes en arc. A la façana posterior, destaquen les tres finestres del pis superior amb arc de mig punt. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades amb esgrafiats. Les llindes, els ampits i brancals de finestres de planta baixa i planta pis són de pedra. Els de la planta tercera són de totxo massís. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha el merlet de coronament de la façana principal, que amaga la coberta, té forma ondulada acabada en peces ceràmiques. L'estructura funcional és l'original. | 08260-22 | C/ del Mar Carib, 6. Polígon Industrial Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de les fitxes de CANYAMERES, 2009: La torre del Rector és el resultat històric de l'agregació de diversos masos medievals i terres disperses a partir de la compravenda dels drets de propietat útil entre els segles XVI i XVII. Els antics masos medievals Torrents de Rovira i Morral, són el nucli principal de terres i de la casa que formaren al segle XVIII la propietat dels Tagell, a més de les terres del mas Salom o de l'Om, o del mas Aguiló. 1136. Primera referència al topònim Morral que fa referència a un mas amb totes les seves possessions i pertinences. 1137. Aquest mas era habitat per una família cognominada amb el nom del lloc i del mas, el cap de casa de la família era Arnal Ramon de Morral. Segles XII i XIII. Diferents notícies sobre el mas i la família Morral. Al segle XIII hi havia dues propietats habitades amb el nom de Morral. Exemple: 1275. Document del llòçol de Mogoda es troba esmentat el mas Torrents de Rovira i dos masos Morral. Després dels episodis de pesta del segle XIV continua existint un mas Morral i un mas Torrents de Rovira habitats i explotats per famílies cognominades Morral i Torrents. Segle XV. El mas Morral estava compost de terres de secà, horts, prats (terres de pastura prop de la riera i en zona d'inundació). La major part eren alou de la Comanda Hospitalera de Sant Joan de Jerusalem. Segle XVI. Segona meitat segle. El mas Morral tenia problemes econòmics. 1574. Es ven la propietat útil del Mas Morral a Salvador Boera, notari de Barcelona. Aquest també comprà el mas Torrents de Rovira, alou de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. 1553. El mas Torrents encara era habitat per la família cognominada amb el mateix nom que el mas. 1584 Joana, vídua de Salvador Boera, confessava que tenia el mas Morral per la Cartoixa de Montalegre i que el mas Torrents també era seu. Posteriorment els béns del notari Boera a Santa Perpètua de Mogoda passaren a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona. 1593. El mas Torrents consta que s'havia venut a Rafel Costurer, un altre mercader de Barcelona. Segle XVII. El mas Torrents fou anomenat amb el nom de mas Costurer o Costurera pel temps en què fou regit per la vídua de Rafel Costurer, la vídua Costurera. 1645. L'església de Santa Maria del Mar de Barcelona fa venda perpètua de tot el mas Torrents de Rovira, el mas Morral i diverses peces de terra, situats a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. 1666. Els masos Torrents de Rovira i Morral són establerts pels successors de la vídua Messeguer a Pere Tagell. Els Tagell esdevenien propietaris d'una gran finca integrada per un mas principal, l'antic mas Torrents de Rovira, després dit Ferrer, i després Costurer, i un mas secundari, el mas Morral. 1740. El canonge Francesc Tagell era a Roma al servei del cardenal Colonna. En aquest moment escriví un extens poema satíric sobre la mort del papa Climent XII i l'elecció de Benet XIV, pel qual ha estat recordat. 1752. El canonge Francesc Tagell va fer construir un oratori a la casa. 1758. Testament d'Eulàlia Tagell i Pi. En el testament manà que tots els seus béns passessin al seu germà Francesc Tagell mentre visqués. Un cop mort aquest s'havia de subhastar tot en públic encant. Es fan diversos intents de fer la subhasta pública dels béns d'Eulàlia Tagell sense èxit. Finalment la propietat fou comprada per Don Manuel d'Amat i de Junyent (1700-1782), militar i polític, fill del primer marquès de Castellvell, arribà al grau de tinent general de l'exèrcit reial, i políticament al càrrec de virrei del Perú entre 1761 i 1776. 1777. El virrei retornà a Catalunya. Deixa com a llegat un mas totalment reformat al gust barroc de l'època. 1779. Manuel d'Amat i de Junyent es casà a Barcelona amb Francesca de Fivaller (la Virreina). 1782. La vídua en fou usufructuària fins que morí l'any 1791. 1773-1848. La propietat fou explotada en la forma clàssica de masoveria. 1778. La torre del Rector tenia declarades quasi 60 hectàrees (bosc, erms, regadiu, secà i vinya). 1848-1855. Esdevé propietari Jaume Pons, botiguer de la ciutat de Barcelona, la propietat situada al terme de Santa Perpètua i part a Palau-solità, i part a Polinyà. | 41.5482400,2.1831200 | 431871 | 4599942 | 1136 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78189-foto-08260-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78189-foto-08260-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78189-foto-08260-22-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També coneguda com a Can Roca, per un dels darrers propietaris, i per Mas Torrents de Rovira i Morral. Es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica en el Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.Foto 2: Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. | 94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 78190 | Granja Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-subira | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XI-XVI | En runes; es veuen restes de murs. | La Granja Subirà es troba dins el polígon industrial que porta el seu nom, al nord de la població. Tot i que enrunada encara es conserven restes de les parets de l'antiga masia. En la memòria històrica del PEPPASPM s'esmenta que a la Granja Subirà hi ha parets que daten del segle XI i XII, que tenen una certa importància arqueològica. Al seu moment durant la realització del catàleg del Pla esmentat es va considerar que l'estructura de l'edificació havia sofert moltes transformacions modernes que l'havien alterat fortament, i que per aquest motiu i pel seu poc interès no s'havia inclòs en dit Catàleg. Com a explotació ramadera va ser pionera i s'hi podien trobar els mecanismes i artefactes vinculats a l'edificació, que es varen enginyar per a la millora productiva d'aquesta activitat. | 08260-23 | C/Berguedà, 14 N2-16. Polígon Industrial Can Bernades Subirà | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Primera referència documental és de l'any 1075. La història del mas Anglí, ca n'Anglí, o la Granja Sobirà comença amb la transformació d'una vila alt medieval, en casa forta o torre, amb una família propietària rural, que amb la feudalització del segle XI, esdevenen milites, cavallers. N'és un dels protagonistes Berenguer Guillem (de Rovira). Aquesta família noble rural a cada generació fa donacions pietoses a l'Església, i finalment s'extingeix, passant tot el que quedava a una orde militar, justament els templers. A l'orde, li interessa que les terres produeixin i farà establiments a pagesos. En les terres donades es fan assentaments i proliferen masos als segles XII i XIII. Aquests masos, després de les crisis demogràfiques del segle XIV, esdevenen la majoria rònecs, els pocs que han sobreviscut als segles XV i XVI pel procés de concentració i reorganització dels masos a la Catalunya Vella, després de la Sentència Arbitral de Guadalupe, acabaran incorporats a únic gran mas al nord-est del terme de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest mas seguirà a partir del segle XVI totes les etapes dels masos del Vallès. Passarà per la fase de l'endeutament crònic del segle XVII, la fase de ruïna de la família Anglí i la venda de les terres i el mas. La penetració del capital forà, bàsicament barceloní, converteix el mas Anglí en una masoveria. El canvi a mans foranes a mesura que aquells emprenedors són succeïts pels seus descendents, en un procés d'assegurar el rendisme i el privilegi, acaba portant a una altra venda a un nou personatge forà emprenedor i així fins a 200 anys, amb la darrera etapa de màxima expansió. A principis del s. XX, una família pagesa comprà el mas Anglí. Aquesta masia es reconvertí als nous productes demanats per la gran ciutat industrial i de serveis que és Barcelona, en la granja Sobirà. L'explotació de ca n'Anglí es decantà molt vers la ramaderia i especialment les vaques. Finalment el desenvolupament industrial i urbà acaba amb aquest mas i els seus 1.000 anys d'història. A principis dels anys setanta iniciaren una de les primers promocions industrials a la zona RVASA. La resta de terres no dedicades al polígon i la casa i granja foren expropiades el 1971 per l'ACTUR de Gallecs. | 41.5534300,2.1801300 | 431627 | 4600521 | 1075 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78190-foto-08260-23-1.jpg | Inexistent | Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També coneguda per Ca l'Anglí o la domus o torre de Rovira.Destaquem que per aquests terrenys s'hi podria trobar algun tram de la mina d'aigua de Mogoda, donat que el solar no està urbanitzat. L'edifici principal hauria conservat, segons Canyameres, restes de la Torre Medieval. | 92|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 78191 | Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-2 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII-XIX | Sense manteniment, façanes molt deixades. | Can Vinyals és una masia de finals del segle XIX, envoltada de diferents coberts que n'obstaculitzen la visió completa de les diferents façanes. Es tracta d'un edifici rectangular que es desenvolupa en planta baixa i planta pis. Presenta el carener paral·lel a la façana principal, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La composició i geometria de la façana hauria estat originàriament simètrica respecte el portal d'entrada, amb balcons a la planta pis. Els murs de la façana són arrebossats i pintats de blanc, en mal estat de conservació. | 08260-24 | Crta de Sabadell (B-140) - Crta de Polinyà - Camí vell de Polinyà i Ap-7 | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: El que fou propietat de Can Vinyals era l'agrupació de tres masos medievals, el mas Diumer de la parròquia de Santiga i terme de Santa Perpètua de Mogoda, el mas Camp i el mas Vidal. Les primeres dades documentades de cadascun d'ells conformen la cronologia. Les referències a l'indret on hi havia el mas Vidal són de l'any 1121. 1247. Primera referència documental al mas Diumer de la parròquia de Santiga. En diverses confessions en capbreu i en successives vendes del mas Camp sempre s'esmenta el mas Diumer com a unitat. Segle XIV. Es consolida el nom del mas i dels seus habitants, els Camp. 1535. Els masos Camp i Vidal són venuts a carta de gràcia a Bernat Mas. 1554. A causa dels deutes contrets per Bernat Mas, hi ha una sentència que adjudica a Bernat Soler els masos Camp i Vidal de la parròquia de Santa Perpètua que havien estat d'Antoni Camp i posteriorment de Pere Pellicer. Des del segle XVI, el mas Camp esdevindrà una masoveria, fet que ajudarà a fixar el nom d'una de les nissagues de masovers com a nom de la propietat que ha perdurat fins als nostres dies. Segles XVI - XVIII. Es documenta la denominació torre Climenta. La propietat dels Torres comprenia 65 jornals de terra i hi tenien masovers. 1739. Miquel Vinyals i Palet fa testament. Miquel Vinyals havia estat molts anys masover de la torre Feliu (Can Sabau), i després junt amb el seu fill gran de masover a la casa del notari Pere Martí Torres. D'aquest Miquel Vinyals descendeixen totes les línies actuals de Vinyals de Santa Perpètua i a causa de la seva estada i la dels seus descendents com a masovers al mas Camp o la torre Climenta, aquesta propietat fixa el nom de Can Vinyals a partir del segle XVIII. A finals del segle XVIII, Can Vinyals passa per herència a Maria Francesca de Torres. Després a la filla, Teresa Minguella i Torres, casada amb Joaquim de Vedruna i Vidal. 1851. El matrimoni Vedruna Minguella donen la propietat de Santa Perpètua al seu fill no hereu Ferran de Vedruna i de Minguella. Ferran de Vedruna es casà amb Gertrudis de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, filla de Felip de Cruïlles de Peratallada Despujol i de Farnés, marquès de Castell Torrent, i de Maria Concepció de Segarra i de Vilamajor, tots domiciliats a Barcelona. 1851. La propietat de Can Vinyals era de 78 quarteres establertes a cens emfitèutic i 42 quarteres no establertes en les quals hi ha la casa, sínia i cisterna d'aigua, és a dir, és la part de masoveria i administració pròpia. La tradició de no vincular aquesta propietat a l'hereu sinó de donar-la com a part de l‘herència de lliure disposició, que ja havien practicat els avantpassats Torres es manté i Gertrudis de Cruïlles de Peratallada i Francesc de Vedruna i de Minguella donaren la propietat de Can Vinyals al fill no hereu, Lluís de Vedruna i Cruïlles de Peratallada, casat amb Concepció Blanca. El germà segon hereta part de les rendes dels Vedruna i Can Vinyals de Santa Perpètua de Mogoda. 1903. Lluís de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, la seva dona Concepció Blanca i els seus 8 fills consten com a empadronats que viuen a Santa Perpètua. 1940. Els germans Vedruna Blanca es reparteixen la finca de Can Vinyals a parts més o menys iguals en valor, i les inscriuen al registre de la propietat. A partir d'ací la propietat de Can Vinyals es vendrà a trossos en funció del que decideixi cadascun dels germans i a partir dels anys 40, cada lot es fraccionarà en menor o major grau depenent de la política de segregacions i vendes de cada germà: La urbanització del polígon industrial ha estat el final de la història rural. | 41.5345700,2.1696600 | 430734 | 4598435 | 1121 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Torre Climenta, Mas Pellicer, Mas Camp | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 78192 | Vapor Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vapor-aranyo | <p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda</em>. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.</p> <p>RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999).<em> El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979.</em> Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums.</p> <p>TRAVESET PLA, N., (2033). '<a href='https://revista.museologia.cat/ct/article/la-transformacio-de-col-leccio-a-museu-del-treball-i-la-industria-viva-a-santa-perp-tua-de-mogoda-museu-del-treball-i-la-industria-viva-mtiv-234'>La transformació de col·lecció a Museu del Treball i la Indústria Viva a Santa Perpètua de Mogoda Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV)</a>', <em>Mnemòsine, Revista Catalana de Museologia</em>, núm. 13.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2024). <em>Vapor Aranyó, l’èxit d’un fracàs.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Ha estat rehabilitat recentment per acollir el Museu del Treball i de la Indústria Viva. | <p>El Vapor Aranyó es troba situat en una illa de 6157 m2 amb l'accés principal a l'avinguda de Santiga, al límit del nucli antic. Es troba enmig de l'eixample de principis de segle XX, amb carrers estrets i envoltats d'edificis residencials.</p> <p>Les dues naus principals corresponen a la tipologia d'edifici industrial de totxo vist amb plantes lliures, de final del segle XIX. Disposades en L són independents l'una de l'altra, estan construïdes paral·lelament als carrers de Martí Costa i d'Enric Granados deixant la resta de la parcel·la lliure, on se situen d'una manera desordenada un seguit d'edificis annexos.</p> <p>La nau més gran (56 x 18m), té planta baixa més una planta pis, i l'altra (40 x 12m) es desenvolupa en planta baixa. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La planta pis de la nau més gran té unes arcades de totxo massís que suporten les bigues de fusta de la coberta. La nau de la planta baixa té coberta a dues aigües de teula àrab. La nau de planta baixa més planta pis també té coberta a dues aigües, però li sobresurten els volums de les finestres amb teulada de dues aigües, però perpendiculars a la teulada principal. <span><span><span><span><span><span><span>Les naus principals són un bon exemple d'arquitectura industrial de finals del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En l'espai lliure del recinte </span></span></span><span><span><span>industrial hi ha un jardí interior amb diversos arbres: plàtans, palmera, acàcies, etc. Una part de l’antic recinte industrial s’ha obert i s’ha format un espai públic, la plaça 8 de març.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaca entre totes les construccions l'alta xemeneia de totxo massís de l'antiga caldera. Tant la nau petita com la gran segueixen un ritme constant en la composició de les façanes. La repetició del mòdul de finestral en la nau petita i el joc entre aquests i les finestres bessones que es repeteixen alternativament a la planta pis destacant el seu volum respecte el pla de la teulada en la nau gran dóna a aquest conjunt una riquesa formal molt significativa dins la seva simplicitat. Destaquen, a nivell arquitectònic, els volums de les finestres de la planta pis de la nau gran i els contraforts de les façanes d'ambdues naus. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És la primera indústria </span></span></span><span><span><span>que s'instal·là a Santa Perpètua i representa</span></span></span><span><span><span> l’element </span></span></span><span><span><span>més important del patrimoni industrial de la vila. La seva existència ha tingut un paper fonamental per a la història del segle XX al municipi (1914 primera vaga d'obreres per reivindicacions salarials). </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08260-25 | C/ Enric Granados, 1-3 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Fundat per Claudi Arañó i Arañó al 1857, amb la construcció d’una nau d’una planta, per a encabir-hi una fàbrica tèxtil, la primera del municipi. Aquest empresari barceloní ja disposava d’una fàbrica de llana a Barcelona i, en aquells moments s’expandeix pel Vallès Occidental, amb aquesta fàbrica i una segona a Mollet del Vallès.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Quinze anys més tard construeix un segon edifici, de dues plantes i més llarg, per a ampliar la fàbrica, juntament amb l’edifici de la Caldera i la seva xemeneia com a quadra energètica del recinte. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Amb la mort de l’empresari al 1884, la seva vídua lloga el recinte a diversos industrials que segueixen dins el sector del tèxtil.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Durant la guerra civil es va fer servir de magatzem, garatge de vehicles i com a habitatge per als refugiats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>A partir de 1945 canvia de propietaris, a les famílies d’Agustí Portell i Guillem Moresco però continua la seva producció industrial tèxtil i, química als darrers anys.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al 1999 l’Ajuntament de Santa Perpètua adquireix el recinte. Al 2004 es rehabilita l’edifici de la nau baixa, i es converteix en un Centre Cívic, i l’edifici de la Caldera. Recentment, al 2023 es rehabiliten la resta d’espais i se'ls atorga nous usos, com el Museu del Treball i al Indústria Viva i una Sala polivalent per a usos Culturals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5359500,2.1797400 | 431576 | 4598580 | Edifici nau baixa: 1857 / Edifici planta alta i recinte industrial: 1872 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-exteriormtiv_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-interiormtiv.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-exteriormtiv.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-interiorcalderamtiv.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-foto-08260-25-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-04-05 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment el Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) té la seu principal a l'edifici principal del Vapor Aranyó. Aquest equipament es va inaugurar el 4 de març del2023, després de la restauració i condicionament de la nau gran, els edificis annexos i la urbanització de la plaça 8 de març.Aquest museu està dedicat al treball i la indústria viva, fa un recorregut per l’evolució de les formes de treball de la humanitat, amb la transformació del model productiu, del món agrari a l'industrial, així com una reflexió de les formes del treball del present i el futur. Més informació i horaris a info@mtiv.cat | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 78193 | Edifici Honda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-honda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | L'edifici Honda es troba situat en el polígon industrial Torre del Rector, en una illa situada entre els carrers Mar del Nord, on té el seu accés principal i el carrer del Japó que delimita l'illa pel costat nord. L'edifici es localitza dins d'una illa de 86000m2 propietat de l'empresa i s'aïlla dels sorolls de l'Ap-7 mitjançant una paret de vidre, inclinada, que recull tota la façana principal. L'edifici de volumetria específica aïllada, està format per dos edificis diferenciats però amb contacte per una de les seves cares. Un edifici longitudinal de planta baixa, planta pis de 1700m2 en planta, fa les vegades d'accés principal i conté les dependències administratives i de serveis de personal (vestidors, menjador per a 50 persones, aules). L'altre volum és una nau magatzem de 8600m2 en planta amb una alçada equivalent a tres pisos, de planta lliure, distribuïda segons l'ocasió. En el punt de contacte entre els dos, s'han creat uns patis oberts, que donen llum i ventilació als despatxos interiors amb jardí d'estil japonès. L'estructura de suport està feta a base de pilars i façanes de formigó en l'edifici administratiu, i de pilars, jàsseres i encavalcades metàl·liques en la nau magatzem. La coberta de l'edifici i administratiu és plana amb paviment de grava no accessible. La coberta de la nau magatzem de forma còncava és de xap d'alumini sobre jàsseres o metàl·liques foradades i encavalcades de tirants també metàl·lics. En el punt d'accés al recinte hi ha una petita cabina, amb els mateixos acabats de xapa metàl·lica, que fa les funcions de porteria i control d'accés. També hi ha una pista de conducció que ocupa uns 5000m2 en planta. En la composició de les façanes predomina l'horitzontalitat. La façana principal protegida per una gran mampara de vidre suportada per uns pilars metàl·lics inclinats, es reflecteix sobre un estany longitudinal. L'edifici magatzem és una gran caixa metàl·lica sense obertures, on destaca la seva coberta còncava. Els tancaments són fets amb peces de formigó prefabricades, vistes a l'interior i exteriorment recobertes per planxes d'alumini ondulat. Els tancaments són d'alumini. Quan a elements arquitectònics destaca la gran paret de vidre enfosquit, que fa les funcions de para-sol i barrera contra el soroll. També es converteix en façana principal i suport del logotip de l'empresa. És un exemple destacat d'arquitectura industrial contemporània, on s'han utilitzat materials i equipaments de nova tecnologia. | 08260-26 | C/ del Mar del Nord, 1. Poligon Industrial Torre del Rector (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | El 19 de maig de 1993, el president de la Generalitat de Catalunya inaugurà les dependències de l'empresa de fabricació de motocicletes Montesa-Honda. En l'actualitat s'ha construït la nau de magatzem i l'àrea administrativa i de serveis de personal. En un futur es completarà el complex amb una planta de producció i un centre de distribució de recanvis. | 41.5436800,2.1844800 | 431980 | 4599435 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roser Amador i Lluís Domènech | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78194 | Molí de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-mogoda | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII-XVIII | En runes, deixat. Sense senyalització. | El molí de Mogoda es troba situat a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres dels pous de glaç. Actualment es troba en runes. Des del nucli urbà l'accés a Mogoda es fa des d'una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l'avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. El molí es troba al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol. El molí de Mogoda és avui un edifici en runes, cobert de vegetació i deixalles, que no permeten observar la seva estructura. Aquest edifici va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX que s'abandonaria. Tot i en mal estat encara estava força sencer l'any 1972, quan va ser fotografiat per Fermí Vinyals (CANYAMERES, 2009: 115). Les runes que queden avui són només una petita part de l'edifici que hi havia llavors. En aquell any encara s'apreciaven a més de l'edifici el carcabà del molí amb les restes del que era el rodet, l'arbre, el pany i la canal. | 08260-27 | Plaça del Molí. Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES ( 2009: 112-114). 1181. Podria ser la data de la primera referència sobre el molí de Mogoda. 1187. Concòrdia entre Bernat de Mogoda i Pere de Sant Vicenç (senyor del castell de Cabanyes) sobre l'aigua que agafa Pere de Sant Vicenç per al seu molí de Prat de Caurell al Besòs, al carcabà dels molins de Bernat de Mogoda. Per aquesta concòrdia Pere de Sant Vicenç havia de fer un pontet per recollir tota l'aigua sens cap impediment i retenció. 1287. Es pot confirmar l'existència d'un casal de molins fariners a Mogoda. El rec que portava l'aigua al molí de Mogoda travessava pel bell mig de tota la plana de llevant de la riera de Caldes. 1703. Una riuada nega el rec moliner que portava l'aigua al molí de Mogoda i després al rec i al gorg de Mogoda. En successives inundacions, els cartoixans demanaren al batlle general de Catalunya que requerís als altres propietaris veïns amb la riera per on passa el camí ral i el rec moliner, i el rec dels horts, Jaume Banús, Josep Vaquer, de la parròquia de Cabanyes, Francesc Casanoves i Jaume Colomer, que contribuïssin en les despeses de fer aquestes defenses i que en fessin més des del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers en avall, així com l'actuació de canalitzar l'aigua del rec per sota el camí ja que fins llavors es perdia aigua provocant fangueig a l'esmentat camí. 1706. Aiguats que desbordaren la riera de Caldes i feren malbé el rec moliner de Mogoda. 1711. Una nova riuada inunda quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda, i per això, amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, pel torrent que hi havia sobre de les cases d'en Vilana (Can Bernades Vell). 1752. El prior de la cartoixa demanava a la Reial Intendència del Principat, que els fossin establertes les aigües subterrànies de la riera de Caldes des de l'ermita de Santa Magdalena (Palau-solità) fins al molí de Mogoda. 1754. Eulàlia Tagell i Pi retirà la demanda contra la cartoixa de Montalegre. Aquest seria per tant el final dels problemes del rec de Mogoda i els antecedents de la construcció de la mina de Mogoda. El molí de Mogoda va continuar funcionant tot el segle XVIII. Segle XIX. Primera meitat. L'Estat desamortitza les terres de l'església i de les ordes monàstiques com la cartoixa de Montalegre. La gran finca de Mogoda fou venuda en tres lots. 1844. Es va fer subhasta pública i es firmaven les escriptures de venda en poder del notari de l'Estat Manuel Clavillart. Un lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont. Segona meitat. Com la majoria de molins fariners propers a Barcelona deixà de funcionar per la introducció i competència de la molt més productiva indústria farinera moderna, moguda per les màquines de vapor. | 41.5297500,2.1963900 | 432959 | 4597879 | 1181 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78194-foto-08260-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78194-foto-08260-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78194-foto-08260-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | L'antiga bassa del molí es trobaria on actualment hi ha el camp de futbol, al costat mateix del molí. S'observa oculta darrera la vegetació restes dels murs de l'antiga bassa. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 78195 | Pous de glaç de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-glac-de-mogoda | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Envoltat de tanques metàl·liques i de fusta. Rehabilitació dels anys 90. | Els Pous de glaç de Mogoda, es troben situats a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres de l'antic molí de Mogoda, actualment en runes. Des del nucli urbà l'accés a Mogoda es fa des d'una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l'avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. Els pous es troben al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol. Els pous de Mogoda estan formats per dues construccions de planta circular, secció cilíndrica i volta en cúpula. El pou més gran sabem que ja estava construït l'any 1718. El pou petit situat just al costat de ponent, és el que es veu primer, es va realitzar a l'any esmentat. Es tracta de construccions soterrades, obrades amb còdols barrejats amb maons i lligam de morter de calç. El pou petit conserva la volta en cúpula, amb una part descoberta protegida per una reixa metàl·lica. A la part inferior, del parament exterior no soterrat s'hi observa una obertura d'accés al pou. Quan el pou estava en funcionament, una vegada carregat, es tapaven les obertures amb lloses, portes, pedres, etc. El glaç natural s'obtenia de fonts i mines pròximes que durant l'hivern quedaven glaçades, o bé de basses de poca fondària i de grans dimensions construïdes expressament. En el que és ara un camp de futbol, hi havia l'antiga bassa del Moli de Mogoda, que també hauria servit per a tal fi. | 08260-28 | Plaça del Molí (Mogoda) | Pous de glaç de Mogoda (CANYAMERES, 2009: 116-118). Els pous de glaç formen part d'aquell grup d'estructures de l'àmbit rural que com diria l'expressió popular: fan de mal conèixer. Generalment han deixat poc rastre escrit. Esbrinar la seva cronologia per la via dels documents resulta força complicat, i en la majoria de casos no hi ha resultats. S'ha de tenir en compte que hi ha moltes zones límit pel que fa a hores de fred, ja que normalment aquestes estructures productives es situen en zones de major alçada, a la muntanya i a les planes interiors, àrees més fredes que la plana del Vallès. Tant els pous de Sant Oleguer i Ribatallada a Sabadell com els de Mogoda o can Donadeu aprofiten el diferencial tèrmic que hi ha al Ripoll i el Baix Vallès durant l'hivern i que predisposa a patir més intensament les situacions d'inversió tèrmica i per tant glaçades més fortes. Un dels factors determinants per a la ubicació de pous de glaç era la distància als possibles centres de consum. En el cas dels pous del Vallès això no era cap limitació, sinó més aviat un avantatge. La limitació venia donada per les hores de fred. Un mínim de fred suficient per 'empouar' garantia uns menors costos, donada la proximitat a centre de consum com la ciutat de Barcelona'. Hom està d'acord que si bé la tècnica de la conservació de la neu i el glaç és coneguda des de l'antiguitat, però no és fins l'època moderna i especialment als segles XVII i XVIII quan a casa nostra podem parlar d'una indústria de l'obtenció, la conservació, el transport i el consum de glaç. En aquest sentit, les dades que tenim dels pous de glaç de Mogoda són del segle XVIII. El pou de glaç gran de Mogoda ja estava construït l'any 1718 i aquest mateix any es començava a fer el pou petit: 'També y tenim un pou de glas gran que est any se ha tret que era ple, aventlo començat de traurer a 10 de juny y averlo acabat de traurer a tres de juriol, 1233 cargas. Constant les cargas del 9 de juny, a 9 sous la carga, y les de juriol a 10 sous. Se ha tret 559 lliures. Sense 10 carregas que se'n tragué per nosaltres, y quatre sen da de limosna als Pares Capuchins de Barcelona. Les 1015 càrregas a 9 sous valen 456 lliures (...) Est any (1718) se fa lo altre pou petit,' El més d'octubre de 1774, dos regidors de Barcelona, el marquès de Lló (Domènec de Mota i d'Arenys) i Francesc de Portell, acompanyats dels experts Joan Soler i Lluís Sadurní Galí, visitaren diversos pous de glaç dels Vallès i el Maresme per encàrrec del consistori barceloni, amb l'objectiu d'estudiar les possibilitats de subministrament de glaç a la ciutat. En l'informe fan referència als dous pous de Mogoda a més de diverses consideracions que ratifiquen el que s'ha dit a l'inici sobre hores de fred al Vallès, i costos de transport. | 41.5300700,2.1964000 | 432960 | 4597914 | 1718 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78195-foto-08260-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78195-foto-08260-28-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Puntualment alguns diumenges el Grup Pro-Arqueologia organitza visites guiades als pous de glaç de Mogoda.Sense senyalització informativa.Les coordenades corresponen al pou gran, que és el de fet que apareix topografiat en tots els mapes. Les coordenades del pou petit són: x: 433049.96; Y: 4598110.86; Z: 67m snm. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 78196 | Edifici Caixa Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-caixa-sabadell | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | L'edifici Caixa Sabadell es troba en ple nucli urbà, i cèntric, situat a l'encreuament entre la Rambla, l'eix tradicional del municipi, i l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer, que comunica el centre urbà, amb la carretera cap a Sabadell i Barcelona. És un edifici de vivendes distribuïdes en cinc pisos amb local a la planta baixa de forma circular i construït en vidre, rodejat pels pilars de l'estructura (oficines de l'entitat) i garatge al soterrani. Té coberta plana, amb façana de maó massís i finestres balconeres de proporció vertical. A la façana, predominen els buits sobre els plens. L'element que sobresurt és el nucli de comunicacions verticals on se situa l'escala i l'ascensor. Aquest nucli està rematat per un mirador. Tot el conjunt és de forma circular. L'edifici Caixa de Sabadell correspon a un edifici d'habitatges construït al 1973-1975, amb un volum singular que consolida una aportació al millorament urbanístic de la zona en deixar uns porxos en els seus baixos que engrandeixen les voreres d'aquesta illa i en crear un punt de referència amb la torre que destaca des de totes les visuals. Presenta una volumetria específica, amb una composició en tres volums, dos longitudinals que formen un angle entre ells de 60º: un de 40 x 15m amb façana a la Rambla, i un de 15 x 8 amb façana a la plaça de la vila, articulats per un volum vertical consistent en una torre circular que és la caixa d'una de les tres escales de cargol d'accés als habitatges. Aquest edifici es constitueix en tancament de l'illa i inclou 27 habitatges i 2 locals comercials amb una alçada de 6 plantes. L'estructura de suport està formada per forjats de lloses de formigó alleugerit amb elements ceràmics i murs de càrrega de totxo, sobre pilars d'acer laminat a la planta baixa. El terrat és pla, accessible. La façana és plana amb obertures i balcons endinsats. Presenta una composició amb predomini de la totalitat del conjunt sobre la particularitat de cada dependència. Contrasta la horitzontalitat de la façana amb la verticalitat de la torre de cantonada que correspon a una de les escales de cargol. Destaca del conjunt la torre i les escales de cargol que proporcionen accés als tres grups d'habitatges. És l'exemple d'arquitectura contemporània més destacat del municipi. La singularitat del solar, suggereix la composició de l'edifici. La torre de volum complex i dominant cilíndrica es converteix en un element representatiu. El rellotge i el mirador del seu cim són els punts d'atracció. | 08260-29 | Plaça de la Vila, 1 - La Rambla, 48-50 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'edifici Caixa de Sabadell correspon a un edifici d'habitatges construït al 1973-1975. | 41.5352500,2.1832800 | 431871 | 4598500 | 1973-75 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Bohigas, Martorell, Mackay | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78197 | Casa Colonial núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-1 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Rehabilitació de 1994 | La Casa colonial n. 1 es troba situada a la barriada de la Florida, al carrer Tres, 16. És un edifici aïllat amb planta baixa, planta pis i golfes, d'estil colonial. Desenvolupat en planta quadrada de 10m x 10m. Hi destaquen reculades del seu volum i el porxo d'accés de la planta baixa que és converteix a la planta pis en terrassa amb balustrada. Les parets de càrrega són de totxo massís amb suport de bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana a dues aigües, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta i decorat amb cassetons de guix. La composició de les cobertes no és significativa, destaquen en canvi els volums, les teulades i la balustrada de la terrassa. Les llindes de les finestres adopten diferents formes: ondulada, triangular, recta... Les parets són de totxo, arrebossades i pintades. Les persianes són de llibrets de fusta. Com a element arquitectònic destaca el ràfec de la teulada. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives.1930-1940 | 08260-30 | C/Tres, núm. 16. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial i espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té millor connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) que amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, en quedar aïllada per una gran zona deshabitada. No obstant això, actualment, la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5222100,2.1915300 | 432546 | 4597045 | 1930 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78198 | Casa Colonial núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-2 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XX | La casa colonial n. 2 és un edifici situat a la barriada de la Florida, en el carrer Nou, davant per davant de l'avinguda Dotze, i a prop de l'Estació. És un edifici aïllat de planta rectangular de 10 x 14m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaca el volum de la tribuna de la planta pis que es converteix en un porxo d'accés a la planta baixa, suportat per dues columnes de pedra. Les balustrades dels balcons i la teulada són els elements ornamentals més significatius. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta com a estructura de suport. La coberta és de teula ceràmica a quatre aigües, capçada amb uns acabaments ornamentals ceràmics en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta. La composició de les obertures de les façanes no és significativa, destaquen l' espai volumètric, la teulada i les balustrades dels balcons. Les finestres de planta baixa tenen les llindes en arc i a la planta pis rectes. La tribuna de la façana, amb les columnes del porxo de planta baixa i el triple finestral subdividit també amb columnes de la planta pis donen un aire senyorial a l'edifici. Les parets són de totxo, arrebossades i amb un acabat que limita l'especejament d'obra de carreus. Destaquen com a elements arquitectònics les teulades i l'acabat de les façanes. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-31 | C/Nou, 14. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5219400,2.1950100 | 432836 | 4597013 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 78199 | Casa Colonial núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-3 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 3 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació n.18, fent cantonada amb la carretera N-152z. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 8 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaquen les reculades del seu volum i el joc de teulades a diferents nivells. L'accés s'efectua per un cos sortint a la planta baixa, amb la seva pròpia coberta. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen en canvi els volums i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades, amb presència d'esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. Com a elements arquitectònics destaquen els esgrafiats i les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona, que no ha sofert transformacions significatives a principi del segle XX. | 08260-32 | Avinguda de l'Estació, 18. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5198900,2.1960600 | 432921 | 4596784 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 78200 | Casa Colonial núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-4 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 4 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació, n.19. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 10 x 10m, desenvolupada en planta baixa, amb una torre quadrada de 2,5 x 2,5m i dues plantes d'alçada, que fa les funcions d'estudi i mirador, situada en una de les cantonades. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. El volum de la torre té la seva pròpia coberta, que com la resta de l'edifici és a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen les tres finestres i el volum de la torre i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades. Com a elements arquitectònics destaquen les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-33 | Avinguda de l'Estació, 19. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5203500,2.1959900 | 432916 | 4596835 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 78201 | Casa Colonial núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-5 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 5 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda Sis, n. 25. Es tracta d'un edifici aïllat de planta rectangular de 8 x 10m, desenvolupat en planta baixa i planta golfes. Damunt la gran pendent de la teulada destaquem els volums sobresortits de les finestres de la planta de les golfes. Això dóna a l'edifici un cert aire de xalet d'alta muntanya. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de les façanes i és sostingut per escaires de fusta. La coberta principal és a dues aigües, dues de curtes i dues de llargues. La coberta de les finestres de les golfes és dues aigües perpendiculars a coberta principal. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen l'espai volumètric i la teulada. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades de color groc-ataronjat amb sanefes llises de color grana fosc. Com a elements arquitectònics destaquem la teulada. La tanca original perimetral va ser substituïda per un mur de blocs de formigó vist. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives. | 08260-34 | Avinguda Sis, 25 (La Florida) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5190500,2.1912400 | 432518 | 4596695 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 78202 | Casa Mudèjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mudejar | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Actualment s'està rehabilitant | La casa Mudèjar ocupa un solar situat entre el carrer Cinc, el carrer Sis i l'Avinguda Tres, davant de la Plaça dels Cinc Carrers, en el barri de la Florida. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular de 20 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis, amb una torre descentrada de tres plantes. L'edifici està compost per quatre volums adossats que reculen tant en alçada com en façana. Hi ha un cos al costat dret de la torre, i dos a l'esquerra. L'ornamentació de les façanes és d'estil àrab. A la façana posterior hi ha una tribuna en planta baixa que es converteix en terrassa a la planta pis. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta, a quatre aigües, de la torre és de teula ceràmica plana, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. Els altres cossos tenen terrat pla accessible i estan coronats per un merlet esglaonat. A la part posterior de la parcel·la, hi ha una sèrie de coberts de totxana vista, autoconstruïts. La situació de les obertures està en funció de les dependències a les quals serveixen. Hi ha un cert desordre compositiu i una barreja de diferents ornamentacions d'estil oriental. Destaquen la torre-mirador, i la tribuna amb cinc finestres de la façana posterior. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades. Les finestres amb arc de ferradura són peces prefabricades de pedra artificial. Les llindes esglaonades de les finestres de la façana posterior són fetes amb totxo. Com a elements arquitectònics destaquem els diferents tipus de finestres: les d'estil àrab de la façana principal i les de llinda triangular esglaonada de la façana posterior. Aquest és un exemple únic i atípic dins la tipologia de caseta colonial de barri. La dimensió, tant de la parcel·la com de l'edifici, és molt més gran de l'habitual. El jardí pren un protagonisme que tampoc es dóna en la majoria d'edificacions de la zona. | 08260-35 | C/Cinc, 2 - C/Sis, 5 - Avinguda Tres. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5241800,2.1923500 | 432616 | 4597264 | 1920-30 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78203 | Casa La Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-la-caixa-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | La casa La Caixa es troba en un indret cèntric de la població, a la cantonada entre la Rambla, eix urbà principal del municipi, i el c/ de Martí Costa. Es tracta d'un edifici en cantonada amb dues façanes a l'exterior i les altres mitgeres. Ocupa el 100% d'una parcel·la de 9m x 24,5. Desenvolupat en planta soterrani, planta baixa i dues plantes pis, més una planta de serveis en forma de torre, que sobresurt respecte a la teulada. Les plantes estan formades per dues crugies de 4 i 5m, perpendiculars a la façana de la Rambla. L'estructura de suport està constituïda per murs, jàsseres i pilars de formigó armat a la planta soterrani. Les parets de càrrega de les plantes pis són de totxo massís i les bigues de formigó i revoltons de rajola. La coberta, és de teula àrab a dues aigües, i l'altra part és un terrat a la catalana, accessible. De les façanes planes hi destaquen les llindes, els ampits i brancals de les finestres de pedra sorrenca buixardada. La torre de planta quadrada i coberta a quatre aigües de teula àrab, articula el gir a 90º de la façana. Les parets són de totxo massís, acabades i pintades en Blanc. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha la torre i la fornícula o posella de la cantonada on en un inici es va situar una verge, ara inexistent. El seu valor arquitectònic és escàs, ja que es tracta d'una interpretació de l'estil popular de les masies mediterrànies, aplicat a un edifici d'habitatges en alçada i de caràcter urbà, no obstant això compositivament resol molt bé la cantonada i dóna una imatge representativa i singular a aquest punt de la Rambla. En resum podem dir que es tracta d'un edifici d'estructura tipus xalet-torre, format per tres plantes amb obertures que combinen l'arc de mig punt amb la forma allindada. A la segona planta hi ha tres balcons correguts i a la cantonada, l'edifici té un pis més. La coberta és a doble vessant formant un ràfec que sobresurt molt decorat per la paret de sota. Aquest tipus de coberta es troba també al carrer Martí Costa. Totes les obertures estan emmarcades per dovelles d'un tipus de material diferent a la resta de la construcció. És l'única decoració de l'edifici. | 08260-36 | Rambla 17 - C/Martí Costa, 2 | La casa La Caixa va ser construïda al 1959, com a edifici d'habitatges i ús social, a la planta baixa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis a Santa Perpètua de Mogoda. Actualment continua el seu ús residencial i a la planta baixa s'hi ha instal·lat una oficina comercial d'aquesta entitat. | 41.5349200,2.1808700 | 431670 | 4598465 | 1959 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 78204 | Cal Bacallaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacallaner-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Rehabilitacions de 1980 i 1989 | Cal Bacallaner es troba situada en una cantonada en una parcel·la triangular de 40 x 20m de costat. L'edifici es localitza en l'angle del carrer de Pompeu Fabra amb el carrer de Rafael de Casanova. La façana dóna a aquests dos carrers i al pati de parcel·la, tenint l'altre costat amb paret mitgera. L'accés directe és pel carrer de Pompeu Fabra i per l'avinguda de Mossèn Jacint Verdaguer té accés a través del jardí, per on s'arriba al garatge i a la planta noble situada al pis on es situava l'habitatge. És una casa colonial amb vocació d'edifici aïllat, però amb una de les seves façanes mitgera amb la parcel·la del costat i la resta alineades a vial. Desenvolupada en planta baixa i planta pis, és en origen unifamiliar, amb els serveis a planta baixa i la planta noble situada al pis on es situava l'habitatge. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta de melis. La coberta està formada per teulada a tres aigües de teula àrab, suportada per bigues de fusta, amb camera d'aire i cel ras de guix. En el jardí s'ha construït per a garatge un annex que dóna a la façana del carrer de Rafael de Casanova amb una terrassa accessible amb porxo, que comunica amb les terrasses existents que donen accés a la planta pis. La geometria de les façanes és molt regular amb finestres rectangulars a la planta pis, corresponents a cada una de les dependències. A la planta baixa destaca el portal d'accés a la façana alineada al carrer de Pompeu Fabra. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades. Les cantonades són de pedra sorrenca abuixardada. Com a elements arquitectònics destaquen la sanefa amb motius florals en el coronament superior sota el ràfec de la coberta. El ràfec sobresurt de la façana suportat per biguetes de fusta. A la planta baixa les distribucions s'han adequat a l'ús actual d'habitatge (abans era la zona de serveis). A la planta pis hi ha les distribucions originals, amb terres, pintures dels sostres, parets i mobiliari original. La fusteria és nova, menys a les portes d'accés. És un exemple de casa d'estil colonial, inserida en una illa de l'eixampla de la vila, en molt bon estat de conservació tant exterior com interior. | 08260-37 | C/Pompeu Fabra,15, C/Rafael Casanova,1,2 i Av. Mossèn Jacint Verdaguer, 20 | Va ser construïda al 1930, com a residència d'estiu de la família Fabra; el nom pel qual és coneguda la referència a la professió del seu primer propietari. Ha estat rehabilitada al 1980 i reformada per convertir-la en dos habitatges independents, a la planta baixa i planta pis, al 1989. | 41.5343000,2.1844100 | 431964 | 4598393 | 1930-33 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-3.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jardí va ésser dissenyat d'estil romàntic, amb les ornamentacions imitant troncs de fusta natural i grutes de pedra. El jardí original ha estat desfet i la majoria dels arbres tallats per poder construir el garatge i la piscina, no obstant això és molt acurat i les terrasses, escales i els elements d'ornamentació (fons, parterres, etc.) han estat conservats. | 101|102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 78205 | Casal d'avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-davis | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | Edifici reformat l'any 1980. | El casal d'avis es troba a la plaça de la Vila, 9-10 cantonada amb la Rambla i Carrer del Montseny. És un edifici aïllat de planta de creu grega a la qual es van adossar diferents cossos, una torre i un porxo. Té coberta a doble vessant a la torre i al cos central i a tres vessants, als braços de la creu. Consta de planta baixa i un pis, diferenciat per l'esgrafiat i la major intensitat de color (rosa). S'accedeix per un pòrtic i està fet de pedra vista i arrebossat, tot pintat. A l'interior del recinte, al costat d'aquest edifici però independent, hi ha una construcció de planta rectangular que té funció de garatge. Està rematat amb un ràfec decorat amb un frontó i una balustrada i tot ell, segueix la mateixa ornamentació que l'edifici principal. Es tracta d'un edifici aïllat amb un destacable joc de volums, situat en una parcel·la d'uns 800m2 amb façana a la plaça de la Vila, la Rambla i el carrer Montseny. La seva planta recorda les cases romanes. Amb un pati central a doble alçada; la planta es desenvolupa en forma de creu tenint la zona de dia a la planta baixa i els dormitoris a la planta pis. La llum natural s'aprofita mitjançant tres terrasses amb balustrades. D'altra banda, a la part posterior de la casa, unes escales condueixen al jardí posterior on hi ha l'edifici de l'antic garatge. A la cantonada oest de la casa hi ha una torre de quatre plantes, amb funció de mirador. L'estructura de suport es fa per mitja de parets de càrrega de totxo i bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta. La part central, amb coberta a quatre aigües, està més aixecada que les naus laterals que sobresurten en forma de creu, i que tenen coberta a tres aigües. La torre de la cantonada oest, també té coberta a quatre aigües. Totes són de teula plana de ceràmica vitrificada amb dos colors (verd i vermell). En el jardí hi ha una construcció de planta baixa, més primer pis d'uns 45m2 de planta i del mateix estil amb coberta plana accessible, que abans feia les funcions de garatge i ara les seves sales de planta lliure s'utilitzen per a activitats de lleure. En aquest edifici, la força compositiva està en el joc volumètric i la disposició de les terrasses i les cobertes a diferents alçades més que en la distribució de les obertures, que simplement corresponen a uns criteris pràctics d'il·luminació i ventilació de les diferents dependències. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades de color siena amb sanefes esgrafiades. Com a elements arquitectònics destaquen les teulades, la torre de quatre pisos de la cantonada i la tanca de pilars de totxo i reixa amb fanals de ferro fos. Pel seu caràcter representatiu, per la cèntrica localització i per la riquesa d'acabats tant interiors com exteriors, és un dels millors exemples de casa colonial de la ciutat. | 08260-38 | Plaça de la vila, 9-10 - Rambla, 48 - 08130 (Santa Perpètua de Mogoda) | La parcel·la on es situa aquest edifici era a principis de segle part de la gran extensió de camps de cultiu que s'estenien a partir del que avui és la Rambla. Al 1929 es construeix en aquest indret una casa d'estiueig que per tenir unes formes massa originals és enderrocada poc després per ordre dels seus propietaris. Tot seguit es construeix l'edifici definitiu que ha arribat als nostres dies. Al 1960 canvia d'amos, i al 1981 els hereus la venen a l'Ajuntament, que l'utilitzen com a seu del Casal d'Avis de la vila. | 41.5350900,2.1827700 | 431828 | 4598482 | 1930 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78205-foto-08260-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78205-foto-08260-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78205-foto-08260-38-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba envoltat per un jardinet romàntic i situat al final de l'eix urbà principal del municipi: La Rambla, dóna façana a la plaça de la Vila on es situa l'edifici de l'Ajuntament. En el jardinet hi ha un estany amb una font. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 78206 | Granja Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-soldevila | <p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda</em>. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.<br /> <br /> CANYAMERES, Esteve (2009). <em>Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX)</em>. Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p>RICART, Joan et alii (1993). <em>Temps enrera, portes endins</em>. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p>RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999).<em> El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979.</em> Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums.</p> | XII-XVIII | <p>La Granja Soldevila es troba situada a la zona limítrof amb el nucli urbà. A uns 80m de la façana principal es situa la línia de ferrocarril que el separa del barri de la Florida. A la vessant sud hi ha un petit jardí romàntic amb magnífics exemplars d'espècies vegetals, a la vessant est hi ha restes dels antics camps de conreu amb diverses construccions auxiliars, a la vessant nord es situa l'antic pati amb els corrals i a la vessant oest hi ha adossat l'edifici de la capella i l'antic habitatge dels porters, seu de ràdio Santa Perpètua. En aquesta mateixa vessant, i separat per un petit passatge, hi ha el modern edifici de l'institut d'ensenyament secundari. L'edifici principal correspon a un mas de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX. A principis de segle XX, respectant el primer pis de l'antic mas, dugueren a terme les obres d'ampliació de la casa que amb algunes modificacions posteriors esdevingué el que avui coneixem. El que s'observa avui és un edifici residencial amb trets modernistes format per un bloc central de planta rectangular (17 x 23m) amb tres crugies, desenvolupat en una planta semisoterrani, una planta baixa, dues plantes pis i una torre amb dos nivells més. A la vessant oest hi ha un cos de galeria que li dona un aire colonial, també existeix una porxada destinada a magatzem que està adossada a la façana posterior nord al nivell semisoterrani, i a la vessant oest hi ha un altre edifici de 3 plantes i una sola crugia que conté l'antiga capella i l'antic habitatge dels porters. A l'extrem d'aquest cos hi ha una segona torre de 4 plantes amb coberta a 4 aigües. Els interiors tenen una rica ornamentació. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues metàl·liques o de fusta amb revoltons ceràmics segons la dependència. A la planta soterrani els forjats són de volta de canó. La coberta: es combinen les zones de terrat accessible amb les de coberta inclinada, amb remats de teula ceràmica vitrificada. L'edifici principal té la seva crugia central amb terrat accessible i les cobertes de les crugies laterals són inclinades a una aigua. La façana principal té una composició simètrica respecte a l'eix central amb un portal adovellat i una finestra enreixada a banda i banda en planta baixa, 3 balcons en planta 1, i 3 finestres subdividides per columnes en planta 2. A la façana est destaca el seguit de finestres d'arc de mig punt de la galeria. La paret és de totxo arrebossada i treballada imitant obra de carreus. Les baranes dels balcons, les reixes de les finestres i els fanals són de diferent treballs de forja. Les fusteries suporten vidrieres emplomades de colors. Destaquen a nivell arquitectònic el volum de la torre mirador (amb dues plantes més que el cos de l'edifici principal) que queda enfonsat uns 10m a la façana sud i uns 5m respecte a la façana nord. També destaca la segona torre, una planta més baixa, amb coberta a 4 aigües. És un dels edifici que millor conjuga el seu valor com a exemple d'arquitectura modernista amb el paper destacat que va tenir en el desenvolupament històric i econòmic de la vila. Les seves generoses dimensions, la riquesa dels seus elements decoratius, i el bon estat general de conservació, van fer molt adequat el seu pas a ús públic.</p> | 08260-39 | Camí de la Granja, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span>Descripció del mas Granollacs, segons la inscripció registrat l'any 1864 al Registre de la Propietat, on es descriu com a casa i heretat anomenada Granullachs. Així per la descripció que se'n fa sabem que: 'La casa consta de soterrani i pis principal i segon amb galeria a llevant. Mesurava en pams 154 x 154 (23.716 pams quadrats). Tenia també un barri tancat amb murs amb porta d'entrada mirant a migdia. Afegit a la casa hi havia el corral, corts, celler, l'era i altres dependències agrícoles. Pel que fa a la finca aquesta es composava de 80 quarteres i 9 quartans, de les quals 8 anaven destinades a planter d'arbres fruiters i de passeig o ornament 25 quarteres 3 quartans de regadiu, 36 quarteres de cereals de secà, i 6 quarteres 6 quartans de vinya, 3 quarteres de bosc i 2 d'erm. Amb dret d'ús per a regar de l'aigua de la mina construïda dins les propietats Folguera, Colomer, Casanovas i Banús. Aquesta mina té de llarg 2,5 Km, 4 pams d'ample i 6 pams d'alçada. Té direcció de migdia a nord fins arribar al poble de Santa Perpètua. En aquest punt la mina forma un angle i pren direcció cap a llevant fins arribar a l'heretat Banús, pròpia de don Salvador Banús, on es troba un repartidor amb la seva porta tancada amb dos panys i dues claus diferents. En aquest repartidor es parteix l'aigua per la meitat, una serveix per al rec de les finques Banús i Mogoda i l'altra serveix per al rec de la propietat Casanovas, Regàs, Folguera i de l'heretat Granullacs' (Canyameres, 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: El que avui o en el decurs del segle XX ha estat la propietat moderna de la Granja Soldevila és el resultat de l'agregació de les terres de diversos masos, la majoria dels quals havien esdevingut masos rònecs d'origen medieval. Concretament la major part de les terres s'han fet a partir dels masos rònecs Cirera, Caldes, i Soler, a més de les compres de terres de Can Folguera del segle XIX. El nucli original, el formaven les terres del mas Granollacs, anteriorment dit mas Bruguera, i abans del s.XVI, anomenat mas Perera. Mas de Caldes. Deshabitat des del segle XV. Les seves terres es repartiren entre el mas Folguera i el mas Perera. Estava entremig de Can Folguera i la Granja Soldevila i com aquests dos, la propietat anava des de la serra fins a la riera de Caldes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Cirera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Havia estat un alou del priorat de Santa Maria de Terrassa. Estava situat a la serra entre el mas Bell·lloc (can Miró), el mas de Jaume Perera (terres de la Granja Soldevila) i el mas Folguera.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1163. Primera notícia sobre el Mas Cirera.</span><br /> <span>Segle XV, el mas Cirera ja era rònec. Fou establert pel prior de Terrassa als pagesos del mas Colomer de la sagrera de Mogoda.</span><br /> <span>A principis del segle XVI, les terres del mas Cirera, foren establertes pels diferents hereus Colomer als pagesos del mas Bell·lloc (Can Miró), del mas Prat (Can Bernat) i del mas Perera (Granja Soldevila).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Perera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>El mas Perera segurament té el seu origen a finals del segle XI o principis del XII.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1256. Primera menció a un mas Perera.</span><br /> <span>1275 i 1290. Queda confirmada l'existència del mas Perera en els llistats del llòçol.</span><br /> <span>1290. En els llistats de llòçol hi consta un segon mas, el de Jaume Perera que és el que continuarà. El mas Perera primer estava situat més a ponent, entre Can Vaquer i Can Bernat.</span><br /> <span>Al segle XIV hi ha documentades diverses noticies relacionades amb persones cognominades Perera. A finals del segle XIV i principis del XV el cap de casa del mas Perera, és Antic Perera, i el seu fill també de nom Antic Perera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Bruguera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>1450. Arribada dels Bruguera. El mas canviarà de nom i començarà un procés expansiu fins a finals del segle XVI.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>Segle XVI. La família del mas Bruguera esdevé una de les importants del Vallès.</span><br /> <span>1592. Incorporació del mas Llirana de Montmeló.</span><br /> <span>A finals de segle XVI havien començat els problemes econòmics al mas Bruguera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Granollacs. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Plet de 82 anys entre els Granollacs i els Bruguera.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1717. Pere de Ribes i de Granollacs, 2n marquès d'Alfarràs, cedí la casa heretat i mas anomenat Granollacs abans Bruguera a Josep de Bru i de Mora i a la seva dona Marianna de Sampsó-Rocabruna, senyora de Montpalau.</span><br /> <span>XVIII. El mas Granollacs estarà en mans de la família noble dels Bru de Sala durant una centena d'anys. La venda és forçada per la mala situació econòmica del cap de casa Jacint Bru de Sala, deguda a la Guerra del Francès.</span><br /> <span>1822. Consta que el mas Granollacs tenia una extensió aproximada de 40 quarteres de sembradura entre cultiu, erms, i bosc.</span><br /> <span>1864. Es fa la inscripció registral del mas Granollacs al Registre de la Propietat, on es descriu com a casa i heretat anomenada Granullachs. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La família Soldevila des de Lluís Soldevila (1911) fins a l'expropiació (ACTUR de Gallecs), estigué vinculada a activitats empresarials agràries, la producció i venda de llet, la llet condensada, les patates que feren famosa la finca de Santa Perpètua per la seva alta productivitat, i va estar entre els pioners de l'avicultura a Catalunya a la postguerra espanyola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5268200,2.1855600 | 432052 | 4597562 | 1163 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Romàntic|Eclecticisme|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-04-04 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors documentats: Mas Perera, Mas Bruguera, Mas Granollacs, Torre Bru.Actualment el recinte de la Granja conté diversos usos municipals, com són l'escola de música i de les arts (EMA), ràdio Santa Perpètua (ubicada a l’antiga masoveria) i les oficines tècniques de les Regidories de Cultura, Educació i Comunicació. Recentment, a l’abril del 2023, s’ha inaugurat una exposició a part de la zona baixa de l’edifici modernista, on es dona a conèixer la història de l’edifici i la seva explotació industrial fruït dels usos empresarials de la família Soldevila. Aquest espai, és una seu radial del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) ubicat al Vapor Aranyó. Per contactar-hi i visitar-lo, podeu demanar més informació a info@mtiv.cat | 94|96|101|102|105|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 78207 | Pavelló annex a la casa Windish | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-annex-a-la-casa-windish | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, Joan (1996). Coneguem Santa Perpètua. Recull d'articles. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | En obres, tot el recinte està tancat | El Pavelló annex a la casa Windisch, es troba situat a l'avinguda Nou, al barri de la Florida, en una finca de 7500m2, molt més gran que les parcel·les típiques de la ciutat-jardí de la Florida, amb un fort pendent dels terrenys entre l'avinguda Nou, que dóna accés al pavelló i l'avinguda Set, que dóna accés a la casa Windisch. Entre els dos edifici hi ha unes escalinates que els comuniquen i que donen accés a la planta soterrada del pavelló. El pavelló desenvolupat en una planta lliure de 10 x 25m, amb una alçada de 4m i una planta de serveis (despatxos, lavabos, magatzem) de 10 x 15m, soterrada amb una façana oberta i amb accés per la terrassa intermèdia, que salva el fort desnivell topogràfic. La planta superior té un sistema estructural format per pòrtics metàl·lics. La planta soterrani aprofita els murs de contenció com a estructurals. El forjat intermedi és de biguetes de formigó armat i cassetons. La coberta contínua, penjada dels pòrtics de la planta superior, del tipus invertida; capa de formigó cel·lular, impermeabilitzat, aïllament tèrmic i capa de graves. La coberta de la planta soterrani és a la vegada terrassa pavimentada de la sala polivalent i està composta per aïllament tèrmic, formigó cel·lular, impermeabilitzant, graves i paviment flotant al damunt. La geometria de les façanes presenten un volum únic, on els elements estructurals vistos marquen el ritme de la composició. La lleugeresa dels materials utilitzats a la façana contínua fan destacar l'horitzontalitat de la coberta plana. A la sala polivalent, els tancaments són de totxo vist (els fixes) i de vidre amb fusteries metàl·liques (els practicables). A la planta soterrani l'única façana vista és una gran vidriera amb fusteria de ferro. Com a elements arquitectònics destaquen el tractament transparent de les façanes i la coberta plana penjada amb el pòrtics metàl·lics de suport. És un exemple singular d'arquitectura contemporània pensada per a un ús social polivalent. Les seves proporcions i la seva transparència li donen un aspecte objectar. | 08260-40 | Avinguda Nou. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Va ser construït entre 1991 i 1993, com a pavelló annex a l'edifici existent denominat Casa Windisch que ha estat rehabilitat simultàniament per a seu del centre social del barri de la Florida. L'origen d'aquest es situa als anys 30 (segle XX), quan el seu propietari el va construir per a residència d'estiueig, rodejada d'un espaiós jardí romàntic. La família el va vendre a l'Ajuntament de la vila als voltants de 1985. Durant l'any 1996 s'estava realitzant el condicionament del jardí. | 41.5196700,2.1904200 | 432450 | 4596764 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78207-foto-08260-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78207-foto-08260-40-2.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Centre Cívic i Sala polivalent, construït i gestionat a iniciativa de l'Ajuntament.. El pavelló té a prop, però molt per sota, la pròpia casa Windisch, actualment rehabilitada.La finca té una vegetació ben desenvolupada, formada per masses boscoses autòctones i per exemples singulars. | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 78208 | Nucli de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. AADD. Catalunya Romànica. Encilopèdia Catalana. Barcelona, 1991. ÀLVAREZ, Bruna (2009). Santa Maria de Santiga: Fase inicial de l'estudi històric-arqueològic. L'ordit, vol. 2. CREM. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. 131-155. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 86-87. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. Notes, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. | X-XII | El nucli de Santiga es troba a la vall de Santiga enclavada entre la Serra de la Salut i la de Polinyà que emmarquen l'estructura de la seva conca, les aigües pluvials de la qual s'escorren per la riera. Aquesta àrea que encara conserva la seva original morfologia d'estructura agrícola ha quedat envoltada de noves zones industrials. La carretera de Sabadell a Mollet (B-140), que passa a uns 150m de la plaça principal del nucli, s'ha convertit en una nova frontera que ha deixat aïllat el barri de dalt respecte el barri de baix, que ha patit moltes més transformacions. Santiga és bàsicament, a banda de l'església i la masia fortificada, un grapat de cases de pagès disperses i més aviat pobres, que han sofert moltes transformacions. L'església dels segles XI-XII es desenvolupa en una nau principal de planta rectangular i una crugia, que té adossada una nau lateral, també d'una crugia, amb un absis rodó, sota la qual s'han trobat restes de l'absis de la primera ermita. El campanar és posterior i la capella dedicada a la mare de Déu de l'Heura és del segle XVII. L'edifici, d'estil romànic, ha incorporat trets gòtics en el seu llarg procés de construcció. L'altre edifici significatiu, és la masia fortificada del segle XVII (?) de planta quadrada amb tres crugies i de tres pisos d'alçada, envoltada d'un mur amb un portal adovellat d'accés. L'església té adossada a la seva façana posterior (est) i a la lateral (nord) l'edifici de la rectoria. Aquest edifici de planta baixa i pis té un pati interior que es connecta directament amb la part posterior de l'església; en el seu subsòl s'han trobat restes que possiblement siguin d'origen romà. Davant de la façana principal hi ha els antics nínxols del cementiri. L'edifici de la masia fortificada o castell està envoltat a les seves façanes nord, est i oest d'edificis auxiliars a nivell de planta baixa i pis, a excepció de la façana principal on es situa un petit jardí. La façana principal de l'església té una composició asimètrica. El portal d'accés està centrat respecte la nau principal i a sobre hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu. Més amunt hi ha una finestra rodona i tres creus de pedra. La façana principal del castell presenta una composició simètrica amb un portal adovellat d'accés a planta baixa i finestra a banda i banda, tres balcons a planta pis i un seguit de finestres amb arc de mig punt a la planta de golfes. Les parets de l'església són de pedra vista amb acabat rústic. Les de la masia fortificada o castell, són de parets de còdols i sorra arrebossades i pintades, les llindes i els brancals dels balcons i d'adovellat del portal d'accés són de pedra vista. Quan a elements arquitectònics a destacar hi ha de l'església: el campanar, la fornícula sobre el portal d'accés i les tres creus de pedra. Del castell el portal adovellat del mur d'accés al jardí i el portal adovellat d'accés a l'interior de l'edifici. La plaça on es situen tan l'església com la masia fortificada, conserva el seu caràcter pintoresc; en destaca la font i el safareig (que reben les aigües d'una canalització encara existent), el magnífic lledoner, a prop del mateix safareig, l'olivera del centre de la plaça i el vell plataner del costat. A prop de la rectoria encara es conserva un pou d'aigua fet d'obra. Actualment aquest nucli ha esdevingut un dels signes d'identitat de Santa Perpètua, amb l'aplec de Santiga, la festa de l'arbre o el dia de Santa Prisca. Aquestes festes han arrelat dins la vida cultural del municipi. És un testimoni encara viu del passat rural del municipi. | 08260-41 | Crta de Sabadell - Mollet (B-140) | Els orígens d'aquest assentament al voltant de la Riera es remunten a l'època prehistòrica, s'han trobat restes d'un poblat de l'època romana anomenat Canalies i indicis de que abans de l'ermita romànica que ha arribat als nostres dies, n'hi havia una altra dedicada a Santa Maria l'Antiga. L'església és l'epicentre de Santiga i la seva nau principal comença a edificar-se en els segles XI o XII. Des de l'edat mitjana Santiga havia tingut personalitat política i religiosa pròpia i fou un nucli independent fins el segle XIX. Al 1845 passa a pertànyer al terme municipal de Santa Perpètua. Santiga, emprant la riera com a frontera natural, es dividia en dos barris el de dalt i el de baix, del primer eren l'església, la masia fortificada o castell, Can Rectoret, Can Barnola i altres; del segon eren Can Sabau, Torreferrussa, Can Maiol i Can Llobet. Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: L'indret de Santiga, és document al segle X. Si bé el topònim que dóna nom a Santiga tingui la primera notícia escrita l'any 983, a la venda de l'any 969 de la vila de Polinyà que van fer el comte de Barcelona Borrell II i la seva esposa, la comtessa Letgarda, a Galí, a les afrontacions ja consten Omet i Santa Maria (d'Antiga). Altres topònims propers a Santiga com Canalies o el Congostell també apareixen el 988. L'any 994 es fa esment a l'existència d'una esglesiola, en canvi l'any 1068 ja es parla de l'edifici com església. Entremig, concretament l'any 1065, es documenta ja com a parròquia. Al segle XI, el poder religiós ja havia estructurat el territori de Santiga ampliant els seus dominis a part de la vall d'Omet. Santiga no obtindrà la categoria de castell termenat fins al segle XIV, quan tot el seu voltant ja està perfectament organitzat. De la vila altmedieval, poques notícies hi ha, el que està clar és que a finals del segle XI, Santiga té un cap de casa molt important, Arnal Geribert d'Antiga. És present com a testimoni en actes documentals importants com l'any 1098 en la confirmació que fa el comte Ramon Berenguer de la propietat del cenobi de Sant Llorenç del Munt a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. 1121. Testament Arnal Geribert. Fou el darrer hereu de la família propietària de la vila altmedieval de Santiga, que ja al segle IX havia donat la seva esglesiola al bisbe de Barcelona. Fa donació d'una part important del seu patrimoni a la parròquia de Santiga (sagrera i cementiri de Santiga) als monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, la canònica de Santa Maria de l'Estany, a la Seu de Barcelona, i dos masos a l'orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Es confirma l'existència d‘un edifici singular a més de l'església, la seva pròpia casa convertida en fortalesa. La parròquia de Santiga passa a ser una autèntica parròquia rural. És una propietat al·lodial independent dels vincles feudals. Però per altra banda en fortificar la casa de Santiga vincula el territori propi i el de la parròquia a una defensa i prestació típicament del món feudal. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 983 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78208-foto-08260-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78208-foto-08260-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78208-foto-08260-41-3.jpg | Legal | Paleocristià|Medieval|Romànic|Gòtic|Barroc|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 84|85|92|93|96|80 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 78209 | Conjunt de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 87-91. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XII-XIX | Hi ha una protecció específica de l'entorn (nivell D) que afecta el portal d'accés al pati d'armes, els pous de glaç, l'estructura dels horts, el plataner i els xiprers del pati d'armes. | El conjunt de Mogoda es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera C-59 i la línia de Renfe. Actualment queda ben comunicat amb el nucli de Santa Perpètua. L'antiga extensió de la finca ha quedat subdividida per les diferents comunicacions que la voregen tangencialment (autopista, tren, etc.). El conjunt de Mogoda està format per unes cinquanta cases que s'arrengleren al llarg dels dos carrers, el nou i el vell, dels que es compon el barri de Mogoda. Són construccions de finals del segle XIX. El barri però, gira a l'entorn de la masia fortificada (s. XII), residència dels senyors de Mogoda i seu de la baronia de Mogoda, propietat de la Cartoixa de Montalegre entre els s. XV i XIX. Les vivendes unifamiliars consten de planta baixa i un pis. Estan cobertes amb teulada plana correguda de teula àrab. El material de construcció predominant és la pedra recoberta amb un arrebossat. Separades per un carrer i davant d'aquest conjunt, es troben una filera de construccions de coberta a doble vessant que són utilitzades pels habitants del nucli per a diferents funcions. El conjunt està format per diversos edificis: la masia fortificada, la capella, l'edifici residencial i les cavallerisses, tots ells envoltant l'antic pati d'armes. Exteriorment a aquest conjunt es situen les 50 cases dels treballadors disposades en L. La masia fortificada (segles XII - XIII) de tres plantes d'alçada, té la part més antiga amb traces d'estil romànic i la part més nova amb elements gòtics. A la vessant est té adossat l'edifici de la capella (segle XIV) amb façana reformada el 1739, de planta rectangular, d'una única crugia i amb un pis d'alçada. Destaca la torre mirador central amb dos pisos més. Aquest edifici ha estat reformat a finals dels anys 80 (segle XX), amb elements contemporanis. L'edifici de la masia fortificada té una estructura de parets de càrrega de barreja de còdols i totxo, bigues de fusta en planta pis i voltes a la planta baixa. L'edifici residencial és de parets de càrrega de totxo, voltes en planta baixa i bigues de fusta en planta pis. L'edifici de les cavallerisses és de parets de càrrega de totxo i bigues noves de formigó. Els edificis de les casetes són de parets de càrrega de còdols i voltes de canó en planta baixa i bigues de fusta en planta pis. L'edifici de l'església és de parets de càrrega de barreja de còdols i totxo i volta de creueria. La coberta de tots els edificis esmentats és a dues aigües i de teula àrab, llevat de la de l'edifici de les cavallerisses que és a una sola aigua i de teula àrab. Davant de les casetes en filera dels treballadors i a l'altra banda del carrer, es situen un seguit de coberts relacionats amb els petits horts de les cases. A l'extrem nord del carrer principal sobre un petit turó es situen els dos antics pous de glaç que van ser rehabilitats a principis dels anys 90 (segle XX). La façana principal de la masia fortificada no té cap composició definida. Destaca el portal adovellat de pedra de l'accés al pati. L'edifici residencial té una façana principal de composició asimètrica amb el portal d'accés en un extrem i tres balcons a la planta pis. Els elements ornamentals tenen trets modernistes. L'edifici de les cavallerisses té la façana totalment modificada i s'han tapat els seus portals d'accés convertint-los en finestres. Destaca la torre mirador central. L'edifici de l'església presenta una façana simètrica, amb un portal d'accés amb la llinda i els brancals de pedra, una finestra rodona al damunt i un campanar coronant la part més alta. Les façanes de les casetes en filera repeteixen el mòdul de portal en planta baixa i finestra en planta pis. Les façanes dels edificis que donen al pati d'armes han estat arrebossats i pintats amb color almagra. Les façanes posteriors d'aquest edificis tenen l'arrebossat original. Les façanes de les casetes estan arrebossades i pintades. La façana de l'església té esgrafiats en dos colors. Com a elements arquitectònics destaquen els portals de totxo dels edificis principals i les finestres gòtiques de la masia fortificada. El nucli de Mogoda és un dels més encisadors de Santa Perpètua, alhora el que millor ha conservat la seva idiosincràsia. | 08260-42 | Barri de la Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | La història d'aquest conjunt que originàriament comprenia 258Ha, amb diversos masos, molins, etc, està estretament lligada al Castell o masia fortificada al voltant de la qual s'arrengleren les 50 cases que formen el nucli actual de només dos carrers, el nou i el vell. El castell (s.XII - XIII) i la capella (segle XIV) varen ser edificats pels antics senyors de Mogoda. Al 1434 la Cartoixa de Montalegre compra tot el conjunt i els seus drets feudals, portant a terme la seva explotació agrícola fins a finals del segle XIX, quan degut a la desamortització, passa a mans del Marquès de Comilles i posteriorment al seu hereu el Comte Güell. Durant la guerra civil la Generalitat incauta el castell, i les cases s'omplen de refugiats. A principis dels anys 70 la finca és expropiada pel govern franquista i amb la democràcia passa a mans de la Generalitat, que a través de l'INCASOL, és el responsable actual de la seva administració, conservació i utilització. | 41.5288400,2.1970700 | 433015 | 4597777 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78209-foto-08260-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78209-foto-08260-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78209-foto-08260-42-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També es conserven en el seu entorn dos antics pous de glaç.Actualment només queden restes dels antics jardins senyorials que envoltaven la part més noble, i de petits horts que donen servei directe a les casetes, dels treballadors originaris, que encara són habitades. La vegetació abundant dóna un aire pintoresc al conjunt. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78210 | Passatge de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-de-la-rectoria | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XVII-XVIII | El Passatge de la Rectoria es troba en el centre del nucli antic. El tram protegit pel PEPPASPM va del carrer de Santa Isabel al carrer de Sant Josep. Forma part del traçat d'un camí rural que des del centre de la vila duia cap als camps de conreu que rodejaven la ciutat. Amb el temps ha quedat inserit dins la trama del primer creixement del centre del nucli antic. Aquest passatge per a vianants comunica la plaça de l'església amb l'avinguda de Santiga, talment com si fos una escletxa a través de les antigues illes del centre de la vila. La singularitat del seu traçat ve donada per la forma de les parcel·les que hi limiten. Les dimensions estretes de 2 a 4m d'amplada i el curt recorregut (uns 50m) d'aquest passatge no ha facilitat el canvi de la seva morfologia; també hi ha contribuït el fet que no hi ha cap accés directe a les edificacions. L'acabat dels murs de tancament de les parcel·les, que donen façana a l'oest, és de còdols i sorra vista, igual que les parets mitgeres de les cases que es situen al nord del passatge. En el costat est, hi ha un mur de totxo massís arrebossat que ha substituït una antiga tanca. Al sud del passatge, en el punt en què comença a ser estret es va col·locar l'arc de pedra de l'antiga porta principal de l'església de Santa Perpètua, ornamentat amb unes inscripcions en llatí. El paviment és de material asfàltic continu. És un dels exemples pintorescos i amb menys modificacions d'un antic carrer de la vila. L'església de Santa Perpètua i les masies que encara subsisteixen formen un conjunt que fa referència als orígens del municipi. | 08260-43 | Nucli antic | 41.5357800,2.1786700 | 431487 | 4598562 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78210-foto-08260-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78210-foto-08260-43-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 78211 | Castell de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-santiga | <p>Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949). AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. Notes, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143.</p> | XI-XVII | <p>El castell de Santiga es troba situat al costat nord de la plaça de Santiga. En aquest lloc s'hi havia aixecat antigament l'antic castell de Santiga. Actualment hi ha un gran casal de planta quadrada amb tres crugies i tres pisos d'alçada, coberta a quatre vessants i envoltada d'un mur amb un portal adovellat d'accés. En aquest portal hi ha esculpit un escut amb les armes dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat. Al voltant de la masia s'aixequen construccions auxiliars excepte davant de la façana principal on hi ha un jardí. Al segle XVII es fan obres de reformes a les cases i al castell, fins al punt que pràcticament l'estructura actual són fruit d'aquesta època.</p> | 08260-44 | Santiga. Plaça de Santiga, 6 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: A finals del segle XI, Santiga té un cap de casa molt important, Arnal Geribert d'Antiga, entre les seves propietats consta la 'domus de Santiga'. És present com a testimoni en actes documentals importants com és el de l'any1098 en la confirmació que fa el comte Ramon Berenguer de la propietat del cenobi de Sant Llorenç del Munt a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. 1121. Testament d'Arnal Geribert. D'aquest es desprèn que ell fou el darrer hereu de la família propietària de la vila altmedieval de Santiga. Ja al segle IX havia donat la seva esglesiola al bisbe de Barcelona. Fa donació també de sagrera i el cementiri de Santiga. Llega una part important del seu patrimoni a la parròquia de Santiga, als monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, la canònica de Santa Maria de l'Estany, a la Seu de Barcelona, i dos masos a l'orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Confirmació del paper de fortalesa de la casa de Santiga. 1187. Es té notícia que una tal Arssenda era senyora de Santiga . 1262. Marimon de Plegamans consta com a senyor del castell de Santiga. Es desconeix en quin moment el castell de Santiga passa a la família dels Plegamans. 1323. Romeu de Corbera, senyor de Corbera de Llobregat, fill de Ramon Marimon de Plegamans, dóna al seu fill, Gilabert de Corbera, el castell de Santiga amb la fortalesa, cases i altres possessions, honors, homes, dones i jurisdicció. 1388. Privilegi reial. El territori de la parròquia de Santiga esdevé castell termenat. El castell de Santiga al segle XIV no era una fortalesa segura, des del punt de vista militar. A mitjan segle XIV es va decretar que la gent de Santiga havia de refugiar-se a la vila de Sabadell. Segles XIV-XV-XVI. Els Sentmenat són senyors del castell de Santiga. 1595. Ramon Vicenç de Sentmenat i de Vallseca deixa l'herència al seu parent Miquel de Salbà i de Vallseca. Miquel de Salbà i de Vallseca, doctor regent de la Reial Audiència de Catalunya i després regent del Consell Suprem d'Aragó, fou vertaderament l'artífex de la gran propietat agrícola en què es convertí el castell de Santiga al segle XVII. Morí vers 1627 deixant hereu el seu fill. 1613 - 1684. Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Jorba, de Santiga i primer marquès de Vilanant, va acumular dos grans patrimonis: el dels Vallgornera amb una gran propietat a l'Empordà a Vilanant, i l'altre vingut per l'àvia materna Vicenç de Sentmenat, el castell de Santiga. Fa millores a les cases i al castell, fins al punt que pràcticament l'estructura actual de tot el conjunt actual es deu a les reformes que va fer. Deixà rastre de la seva obra amb el seu escut personal amb les armes dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat esculpit al portal d'accés al pati. 1683. Don Miquel de Salbà i de Vallgornera, primer marquès de Vilanant va fer testament en el qual feia hereva universal la seva filla, na Caterina de Salbà i de Pons, casada amb el segon comte de Robres i de Montagut, Bernat Agustí de Pons i López de Mendoza. 1668-1729. Miquel Agustí Pons de Mendoza i de Salbà, 3r marquès de Vilanant, 3r comte de Robres i comte de Montagut, casat en primeres núpcies amb Esperanza de Gurrea Cerdan i Urritigoitia (+1702) i en segones amb Maria Ignàsia de Bournonville i Erill, filla del vescomte de Joc i marquès de Rupit, senyor del patrimoni de Vilademany de Caldes de Montbui. 1764. Poc abans d'aquest any el patrimoni del vescomtat de Joc, marquesat de Rupit, baronies d'Orcau i Eramprunyà, Vilademany de Caldes i el castell de Santiga retornaven als Pons de Mendoza, concretament a la cosina germana Maria Josepa Pons de Mendoza i de Bournonville, marquesa de Torres, i comtessa de Robres, vídua de Pedro Buenaventura Abarca de Bolea, novè comte d'Aranda. 1798. El comte d'Aranda moria al seu palau del poble d'Epila, a la província de Saragossa. Heretava el seu extens patrimoni català i aragonès el nebot fill de la germana Pedro Fadrique Fernández de Hijar, duc d'Hixar, una de les grans nissagues nobles aragoneses. 1802. El novè duc d'Hixar va vendre el castell de Santiga i el patrimoni Vilademany de Caldes de Montbui a favor de Jaume Mas i Dot. 1832. El nou propietari absentista fa testament. Hereta el seu fill, Santiago Mas i Giró. 1858. Santiago Mas i Giró va morir a l'edat de 65 anys. En testament deixava a la seva tia Gertrudis Giró Asenjo l'usdefruit de la finca. Un cop morta aquesta, la finca havia de ser venuda pels seus marmessors testamentaris per fer obres de caritat. Va deixar una bona quantitat de diners per a les obres de millora de l'església, rectoria i cementiri de Santiga així com per a guarniments del culte. 1873. La propietat del castell de Santiga és venuda a Josep Vila i Gener. A la venda es descriu que l'heretat del castell de Santiga tenia 186,5213 ha d'extensió, amb una parcel·la separada de la finca de 0,88 ha de vinya plantada propera al terme de Barberà i el camí de Ripollet. Era pràcticament la segona gran finca del nou terme de Santa Perpètua després de la de Mogoda. 1914. Josep Vila Casanoves esdevé propietari del castell de Santiga però també de can Puiggalí. 1932. Empar Vila inscriu al Registre de la propietat, tant la finca de can Puiggalí com la del castell de Santiga. 1948. Començaren les segregacions de peces petites properes a la parròquia i el castell, entre la carretera de Sabadell, el camí de Santiga, la parròquia i la riera. 1848-1951. Es ven el castell de Santiga a Josep Font de Falgàs i terres a Joan i Joan Baptista Vidal, Maria Bosc, Àngel Trompeta, Josep Vidal, Montserrat Cosidor, Maria Enric i Meliton Puig. 1951. Empar Vila i Santromà venia el lot de terres i cases que no comprenia el castell a favor dels germans Manuel i Josep Maria Agustí i Marfà, industrials de la ciutat de Mataró. 1950-1999. Els nous propietaris aniran venent peces de terra de diferents extensions. Els successors de Manel i Josep Agustí i Marfà, els germans Agustí Tura, continuen el procés de vendes. El que restava de terres a la banda dreta de la riera de Santiga, el castell i altres dependències foren comprades pel súbdit italià Sr. Ballota Baltasari.</p> | 41.5350500,2.1520200 | 429263 | 4598503 | 1098 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment l'edifici és destinat a lleure (Restaurant). Noms anteriors: Domus d'Antiga. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||
| 78212 | Domus de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | X-XIV | La Domus de Mogoda es troba al sud-est del nucli urbà, als límits entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol. És una masia fortificada (s. XII), que va ser residència dels senyors de Mogoda i seu de la baronia de Mogoda, propietat de la Cartoixa de Montalegre entre els s. XV i XIX. L'accés a la finca actual es fa per un portal d'obra amb forma d'arc, de tendència modernista que dóna pas al patí d'armes. El conjunt està format per diversos edificis: la masia fortificada, la capella, l'edifici residencial i les cavallerisses. Tots envolten l'antic pati d'armes. La masia fortificada, de tres plantes d'alçada, és l'ala dreta de les construccions que veiem passada la porta del barri. La part més antiga té traces d'estil romànic i la més nova, elements gòtics. El portal és romànic de mig punt, possiblement original. Les parets mitgeres tenen més d'1 metre de gruix i les interiors vora de 80 cm. | 08260-45 | Barri de Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 982. Primera referència documental. 1002. Primer testimoni de l'inici del procés de concentració de part de les terres de l'àmbit de Mogoda en mans de la família que després esdevindrà hegemònica, alhora que es cognominarà Mogoda. 1117. Bernat Guillem, el trobem cognominat com Bernat Guillem de Mogoda. 1137. El procés de diferenciació social és ja evident al terme de Santa Perpètua. Hi ha unes famílies feudals, originàries d'antigues famílies aloeres de les viles: els Rovira, els Sales de Rovira, els Fontanet, els Canalies o els Mogoda. Segle XII. Moltes referències documentals a peces de terra explotades per pagesos dins l'àmbit de Mogoda. La família dels Mogoda, a més de les terres del nucli de Mogoda, té terres a d'altres indrets propers, majoritàriament a Cabanyes i Martorelles. El seu patrimoni ha crescut. Segle XIII. Continua creixent el nombre de masos que mantindrà l'ascens social dels Mogoda. Bernat de Mogoda, el darrer del llinatge i també el més conegut per la seva participació a la conquesta de Mallorca amb el rei Jaume I, gaudirà de les rendes de tota aquesta munió de masos en les terres de Mogoda. El seu hereu, Jaume de Sant Martí, començarà el procés de venda del patrimoni dels Mogoda. 1278. Jaume de Sant Martí és documentat perquè ja ha fet la venda del patrimoni de Mogoda a Bernat de Santvicenç, senyor del castell i baronia de Cabanyes. 1287. Bernat de Sant Vicenç donà al seu fill Berenguer de Sant Vicenç per núpcies la seva casa de Mogoda, els molins amb casal, la meitat del delme de Santa Perpètua, homes i dones, oliveres, prats, selves pasturatges, a més dels rèdits i drets de carnalatge que tenia al mercat de queviures de Barcelona. Mitjan segle XIV. La nissaga dels Santvicenç tenen problemes econòmics. 1347. Berenguer de Sant Vicenç va vendre a Pere Guerau, el franc alou de pràcticament tots els masos que encara estaven habitats a la zona de Mogoda. 1379. Hereta la Pia Almoina de Barcelona. Segle XIV. Després de la crisi demogràfica Mogoda havia quedat amb molts masos rònecs que s'incorporen al patrimoni de la casa o torre de Mogoda. 1434. La Pia Almoina de Barcelona va vendre la baronia de Mogoda a la Cartoixa de Montalegre. Segles XVI-XVII. Els monjos cartoixans duen a terme una política de concentració de terres adquirint tot el que hi ha a prop de la casa de Mogoda i incorporant-ho a la masoveria de la torre de Mogoda, també anomenada de Mirambell. Després de totes aquestes incorporacions Mogoda ha esdevingut una gran finca agrícola, 'neta de masos' i portada a masoveria. 1719. Es va fer el cadastre de la quadra de Mogoda. Aquesta tenia una extensió superficial de 615 quarteres de sembradura (unes 238 ha), 5 quarteres de primera, 137 de segona, 83 de tercera, 157 de bosc de primera, 47 de segona, i 60 de tercera, 19 de prat, 30 d'erms i 24 d'arenal. A més del masover i batlle de la quadra, Lluís Quintana, la seva dona i tres fills, tenia també sis mossos, dues criades i 6 parells de bous. 1776. Visita pastoral del bisbe de Barcelona. Es va fer constar que a Mogoda hi havia una capella pública dedicada a Sant Antoni Abat en què deia missa els dies de festa un frare de la cartoixa. Santa Perpètua tenia llavors 300 ànimes de comunió. 1815. Visita pastoral. S'esmenta que no existeix ja cap capella. 1820. Fins aquest any Mogoda continua en mans de la Cartoixa. 1820-1823. Trienni Liberal. Comença el llarg procés de les desamortitzacions dels béns de l'Església i les ordres religioses. Els béns de la Cartoixa de Montalegre i concretament la propietat de Mogoda foren dels béns incautats en aquesta primera onada desamortitzadora. 1823. Les coses tornaren a la situació anterior al Trienni. 1835. S'inicia del procés de venda de Mogoda amb la subhasta del bosc de la finca de Mogoda. 1844. Es materialitzava la venda de l'antiga propietat de la Cartoixa. L'Estat havia posat a subhasta 3 lots de propietat que eren la divisió de la gran propietat de Mogoda. El primer lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont. 1858. Josep Safont morí solter i molta de la seva fortuna passà al seu germà, habitant de Barcelona, Jaume Safont i Lluc, accionista del banc de Barcelona i de 'Torre y Compañía', empresa cotonera de la colònia Viladomiu. 1870. Mogoda és adquirida per Antonio López López. 1878. Antonio López López seria nomenat marquès de Comillas amb grandesa d'Espanya. Es van fer moltes reformes de la mà del seu arquitecte de confiança, Joan Martorell i Montells. 1925. Claudi López Bru, el segon marquès de Comillas, moria sens descendència, passant tota l'herència al seu nebot, Joan Antoni de Güell i de López. 1920 al 1930. La finca va passar per herència al Comte de Güell, tercer marquès de Comillas. Joan Claudi de Güell i de Churruca, fill de Joan Antoni de Güell i de López, que el premorí l'any 1958, fou l'artífex de l'explotació racional de les extenses propietats provinents del fideïcomís Comillas. Intent d'establir una vaqueria a l'estil de la Granja Soldevila i Granja Sobirà. Després de la seva mort sembla que les aventures làctiques es deixaren i es retornà a l'administració a partir dels arrendaments de les terres de Mogoda. 1971. Va ser expropiada per l'ACTUR de Gallecs. | 41.5285600,2.1966500 | 432979 | 4597746 | 982 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78212-foto-08260-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78212-foto-08260-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78212-foto-08260-45-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Torre Mirambell, Mas Mirambell. Senyoria Al·lodial: Franc Alou dels Mogoda, després dels Sant Vicenç, després de la Pia Almoina i després de la Cartoixa de Montalegre. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78213 | Forn del Camp d'en Ventura de l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-camp-den-ventura-de-loller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | I | El forn romà del camp d'en Ventura de l'Oller es troba en el Polígon industrial de Ca n'Oller, just en el límit del terme municipal de Polinyà. S'hi accedeix per un camí que travessa el polígon industrial i que comença al barri de la Creueta de Santa Perpètua. L'accés és difícil per la manca de senyalització. No hi ha camí que hi porti expressament, ni tan sols un sender, però així i tot no té pèrdua arribar-hi. Es troba a l'extrem nord-oest del Bosc de Ca n'Oller en la part elevada d'un marge que marca la topografia actual. De lluny s'observa l'habitacle construït per tal de preservar-lo, que de fet és una caseta de pilars i coberta de formigó amb tancaments laterals formats per un sòcol d'1m de totxo vist i la resta de l'alçada de reixa metàl·lica, que permeten la visió des de l'exterior de les restes del forn. Es troba a llevant d'una instal·lació elèctrica (Hidroelèctrica de Catalunya, propietària dels terrenys). Es tracta d'un forn ceràmic d'època romana construït a la fi del segle I dC que formava part d'una vila romana dedicada a la producció de ceràmica. És de planta rectangular, excavat en bona part en el substrat natural d'argiles. El seu praefurnium (passadís on es cremava la llenya) té una longitud de 23m. La cambra de foc té 6m de longitud i 3,2m d'amplada. Està retallada en el mateix terreny natural i consta de sis arcades fetes de maons. La seva alçada mitjana és d'1,6m a nivell de les arcades. La graella consta de 7 rengleres d'orificis per on circulava l'aire calent necessari per a la cocció. Cada renglera estava formada per dues filades amb deu forats cadascuna, disposades en els espai entre les arcades de la cambra de foc. La conservació és força bona. Es conserva només, part de l'estança anterior al praefurnium. Dues de les arcades de la cambra de foc devien caure ja a l'època romana. De la graella en resten només dos terços, per tant es conserven 5 de les 7 rengleres de forats. De la cambra de cocció només es conserva l'arrencament de les parets que l'envolten, així com també el d'una obertura lateral per on es treien les peces un cop cuites. | 08260-46 | Polígon Industrial Ca n'Oller | Fou descobert al 1991 i excavat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. L'any 1993 s'acaben les obres de consolidació i adequació. | 41.5485000,2.1734700 | 431067 | 4599978 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Manca de senyalització d'accés, donat que la seva imatge no s'integra a l'indret ni suggereix però el seu contingut. És visitable si es demanen les claus. És un dels pocs vestigis arqueològics visitables de Santa Perpètua. | 83|80 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 78214 | Finestra gòtica de Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-can-banus | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XIV | La finestra gòtica de Can Banús es troba en la façana de Can Banús, situada al costat de la carretera C-59 a Caldes, prop de l'autopista Ap-7, rodejada de camps de conreu a la seva vessant est. La masia és de tres cossos en planta baixa, planta pis i golfes. Es va edificar en tres fases diferents, l'any 1830 es construeixen les golfes situades sobre la nau central i la nau del costat est. Afectada pel traçat de la carretera C-59 (antiga B-143), s'enderroquen les quadres que hi havia adossades a la vessant oest de l'edifici. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta de teula àrab és a dues aigües a pla planta golfes i d'una aigua a la nau oest. Es troba envoltada d'una tanca de pedra, amb un portal d'accés cobert. A la vessant est hi té annexats diversos cossos auxiliars en condicions ruïnoses. La façana era originàriament simètrica, respecte el portal d'accés de planta baixa i la finestra gòtica de planta pis, amb una finestra a banda i banda a cada planta. Actualment descompensada per la planta de golfes que puja un pis més sobre la nau central i la nau est, deixant el costat oest un pis més baix. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades de blanc. L'adovellat del portal, les llindes i els ampits de la finestra gòtica són de pedra vista. De la façana destaca el finestral gòtic i el portal adovellat. És una de les masies més antigues de Santa Perpètua. La seva fisonomia ha sofert moltes transformacions que han ant desvirtuant la seva tipologia, no obstant això la seva façana principal té una finestra gòtica de gran interès. | 08260-47 | Crta de Caldes C-59 | 41.5393200,2.1901100 | 432445 | 4598946 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78214-foto-08260-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78214-foto-08260-47-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 93|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 78215 | Rellotge sol. C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-cjosep-jardi-csant-llorenc | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 131. | XX | No conservat l'agulla. | Rellotge de sol situat a la cantonada dels carrers Josep Jardí amb carrer Sant Llorenç, en el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical, de forma semicircular, dins d'un requadre realitzat a base d'un suport de nou rajoles de ceràmica. Les línies horàries van de 6 a 6 i les senyals per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. La iconografia és una sardana situada a la part central, amb un lema que diu: 'Mentre el sol em tocarà sabràs l'hora que serà'. No té gnòmon. | 08260-48 | C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç | 41.5365900,2.1783500 | 431461 | 4598652 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pastor, M. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 78216 | Rellotge de sol de la Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-del-rector | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ | XX | Rellotge de sol de la Torre del Rector es troba a la façana de la masia coneguda com a Torre del Rector, situada en el carrer Mar del Carib, dins el polígon industrial Can Bernades Subirà . És tipus vertical declinant, realitzat sobre esgrafiat. Presenta una orientació Sud-Est. Les línies horàries es troben a les hores i les mitges hores, de les 5,30 a les 5, amb xifres aràbigues. | 08260-49 | C/ del Mar Carib, 6. Polígon Industrial Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5482400,2.1831200 | 431871 | 4599942 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78216-foto-08260-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jaume Salichs. Càlculs: Eduard Farré. | Fitxat com a Escola Taller Torre del Rector, Pol. Ind. Can Roc. Referència: 1074.L'escola taller va fer la restauració de la façana. Hi ha restes d'un antic quadrant en un petit edifici davant de la casa. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 78217 | Rellotge de sol de la Plaça alta, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-alta-2 | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 1079. | XIX-XX | El rellotge de sol de la Plaça Alta, 2 es troba situat a la façana principal de la masia de Ca l'Andal. Actualment totalment englobada dins el casc urbà, al barri de La Florida. El rellotge de sol és de tipus vertical declinant. Presenta un esgrafiat on hi figuren les inicials 'M.R.' i els anys '1808, 1960 i 1990'. | 08260-50 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5227200,2.1892100 | 432353 | 4597104 | 1808 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78217-foto-08260-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 78218 | Rellotge sol. Restaurant Castell Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-restaurant-castell-santiga | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Restaurant Castell de Santiga, Referència: 1451. | XVIII-XX | El Rellotge de sol Restaurant Castell de Santiga, es troba en la façana principal del Castell de Santiga, edifici que es troba a la plaça de Santiga. S'hi accedeix per la carretera de Sabadell a Sta. Perpètua de Mogoda (B-140). És de tipus vertical declinant, realitzat sobre suport de pedra, tallat de forma quadrada. Presenta una orientació sud-est, amb les línies horàries de les 7 a les 4, amb xifres romanes. Hi ha el cap d'un àngel en relleu a la part superior. | 08260-51 | Castell de Santiga. Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5350500,2.1520200 | 429263 | 4598503 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 78219 | Can Bernades I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades-i | GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 209. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | V- XV | Destruït | El jaciment de Can Bernades es troba localitzat en una illa del poligon industrial Can Bernades Subirà, situada entre els carrers Montsià, Vallès, Empordà, Ripollès i la carretera de Caldes (C-59). Es tracta d'una sitja amb material ceràmic medieval. | 08260-52 | C/ Montsià, 1. Polígon industrial Can Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Els membres col·laboradors del Museu de Santa Perpètua de Mogoda realitzaren el salvament de les restes arqueològiques. | 41.5504500,2.1845500 | 431993 | 4600186 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78219-foto-08260-52-1.jpg | Inexistent | Medieval|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Les naus més antigues es van construir l'any 1982, segons figura al Cadastre. | 85|87 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78220 | Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banus-1 | MIRÓ, Carme; MOLIST, Núria (1982). 'Estudi faunístic del jaciment de Can Banús i Can Vinyals (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 71-72. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. GARCIA, Pere; MARCET, Roger; MAS, Josep (1982). 'Can Banús, estructura a l'aire lliure del neolític antic (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 61-70. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LV/XVIII | Parcialment destruït | El jaciment de Can Banús es troba situat al nord-est del centre de Santa Perpètuade Mogoda, en el vessant oest d'un petit turó, a un quilòmetre aproximadament del nucli urbà, i a poca distància de la carretera C-59, en un camp situat a uns 75 m al nord de la masia de Can Banús. Aquí a finals dels anys seixanta es documentaren restes de ceràmiques prehistòriques; en els terrenys de la Masia de Can Banús a causa dels canvis de conreus es van poder localitzar fragments de ceràmica en superfície. A finals de l'any 1979 s'excavà una estructura circular. L'estructura excavada es trobava seccionada a la part sud-oest pel pas de l'arada. Les seves dimensions eren de 120cm de diàmetre, i d'una fondària des del terra de conreu al fons de la part excavada de 55cm. El material arqueològic ceràmic associat era format per peces amb sistemes de suspensió a base de nanses de pont i massisses perforades. La decoració era a base d'impressions de petxina, formant motius paral·lels i convergents. Les restes faunístiques recuperades pertanyen a bous, ovicàprids i cérvols. Es pensà que aquesta estructura podria formar part d'un conjunt més ampli. L'any 1995 els membres del Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua avisà de la presència de màquines excavadores en els terrenys del jaciment, en relació amb el desdoblament de la carretera B-143. L'ajuntament aturà els rebaixos i ordenà el control arqueològic dels rebaixos de terres. Aquest seguiment obrí una extensió de terres d'uns 2100m2 i detectà l'existència de dues possibles estructures excavades al subsòl que, durant la seva excavació es comprovà que eren estructures modernes: una relacionada amb una possible estructura de sosteniment, i l'altra, de planta rectangular, de funcionalitat indeterminada, aquestes es posaven de manifest amb un canvi en el sediment i pedres que les colmataven. Posteriorment, l'any 1998 es realitzaren novament rebaixos controlats en aquest jaciment amb motiu de les obres de desdoblament de la carretera B-143 de Mollet a Caldes. En aquesta ocasió es detectaren dues estructures que no fou possible atribuir a cap funcionalitat concreta. L'estructura documentada en els anys 80 no formaria part d'un jaciment més ampli, sinó que seria una resta isolada corresponent al Neolític Antic Cardial. | 08260-53 | Camp situat a uns 75 m al nord de la masia de Can Banús | L'any 1978-79 els col·laboradors del Museu de Mogoda i Museu de Sabadell van efectuar una actuació de salvament sobre el jaciment. | 41.5404500,2.1901100 | 432446 | 4599072 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78220-foto-08260-53-1.jpg | Legal | Neolític|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Neolític Antic Cardial (6000aC). | 78|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78221 | Salcies; Salzies; Paratge de Salzies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salcies-salzies-paratge-de-salzies | CASTELLS, Andreu; COSTA, Felip (1982). 'El jaciment epicardial a l'aire lliure de Salcies (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Ca Banús i Salcies. Pàg. 73-76. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, 1982. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LX/-XXX | Destruït | El jaciment de les Salcies està situat a l'oest del nucli de Santa Perpètua de Mogoda, on limita amb el municipi de Barberà del Vallès, concretament a la zona que es situa entre el Polígon Industrial de Santiga i l'autopista Ap-7. El jaciment es localitzà en el decurs dels rebaixos efectuats a la construcció de l'autopista de Mollet al Papiol l'any 1975. El Grup Pro Arqueologia i Història del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda va recuperar restes arqueològiques que es van relacionar amb una possible estructura prehistòrica. Es van documentar fragments ceràmics (brunyides, cordons aplicats), material lític (un fragment de jaspi) i restes d'una estructura de la qual no es van poder precisar ni la forma ni les dimensions. Amb motiu de les obres d'ampliació del quart carril de la B-30, tram El Papiol- Montmeló i la creació d'una nova sortida a l'altura de la població de Santa Perpètua de Mogoda al polígon industrial de Santiga, es va portar a terme un control i seguiment arqueològic de les obres de rebaix i possible extracció de terres. El resultat va ser negatiu. El 2007 es va dur a terme una altra prospecció arqueològica superficial a l'àrea afectada pel Pla Especial per a l'ordenació d'espais lliures i d'equipaments a la zona C9 i C0 del Torrent de les Salcies. També es van obtenir resultats negatius, ja que no es van trobar restes de materials arqueològics en superfície a causa de les característiques del terreny que dificultaven la prospecció visual al camp. | 08260-54 | Al sud del Polígon Industrial de Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 1975. Jaciment localitzat durant les obres de rebaix de l'autopista Ap-7 en el paratge de les 1975. Jaciment localitzat durant les obres de rebaix de l'autopista Ap-7 en el paratge de les Salzies. Els col·laboradors del Grup Pro-Arqueologia i Història del Museu de Santa Perpètua en van efectuar el salvament del material. | 41.5211500,2.1537100 | 429389 | 4596958 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78221-foto-08260-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78221-foto-08260-54-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 78|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 78222 | Estela ibèrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-iberica | PERICOT, L. (1940). 'Lectura de la nueva estela ibérica'. Ampurias. Barcelona. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 170-171. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VELLOSO, J. (1940). 'Una nueva estela ibérica'. Ampurias. Barcelona. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 63. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990). | - II | L'Estela ibèrica es va localitzar aproximadament a la zona avui situada entre l'avinguda Canalis i el carrer Font dels Joncs, al barri de la Florida. L'estela ibèrica és de pedra sorrenca i les seves mides són: 1,07 x 0,52 x 0,31m. La inscripció que porta gravada presenta 38 signes ibèrics d'una fondària d'uns 5 mm i es disposa en 7 línies. L'estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics, va ser datada pels arqueòlegs al segle IIdC. La interpretació dels signes de l'estela ibèrica de Santa Perpètua de Mogoda, segons Manuel Gómez Moreno, una vegada suplerts enterament els signes inicials de les dues primeres línies: Allò que resta és segur. Bascones o Baintanes Ebanen an Runingica Ortin se igica siba itin (Vinyals, 1994: 63). | 08260-55 | Entre Avinguda Canalis i Carrer Font dels Joncs. Barri la Florida. | Pel mes de maig de 1939, J. Velloso va localitzar l'estela ibèrica en el bosquet de Can Soldevila que és molt aprop de la Florida, a les rodalies de la Granja Soldevila i situada a uns dos quilòmetres al sud est de Santa Perpètua. J. Velloso trobà l'estela superficialment. Aquesta formava part d'uns bancs situats en un petit bosc artificial. | 41.5234200,2.1855400 | 432047 | 4597184 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Coneguda també com Estela ibèrica de Can Soldevila (s. IIaC), segons RICART (1993: 170-171). Actualment l'original es troba exposada al Museu Arqueològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 - Barcelona). Hi ha una reproducció al fons del Museu de Santa Perpètua de Mogoda.Les coordenades corresponen a l'indret aproximat de la troballa.Foto 2. Autor: Fermí Vinyals. Publicada a; VINYALS, 1994: 63. | 81|80 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 78223 | La Ferrussa. Can Maiol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferrussa-can-maiol | GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 207. MARCET, R.; PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del neolític al Bronze Final.' Estudios de la Antigüedad, 2. MELO, Joana (2008). Intervenció arqueològica a l'edifici medieval de Torrerrussa. La Domus fortificada de Canalies (s. XII-XIII). Pàg. 157 - 170. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 26-33. | -XX/XX | Bo: el jaciment entorn immediat de la torre medieval. Desconegut: el jaciment d'època antiga. | El jaciment es troba situat dins de les instal·lacions d'una granja experimental de la Generalitat de Catalunya (abans ICONA), al mig d'una plana, molt propera a l'autopista A-7, a ponent del nucli urbà, amb accés per la B-140. En els darrers anys s'ha dut una excavació arqueològica a l'edifici de la Ferrussa que ha posat al descobert les evidències físiques de la Domus de Canalies que apareix en la documentació escrita així com restes de la seva evolució al llarg del temps, d'una casa forta d'època medieval a mas agrícola en època moderna i contemporània. La intervenció arqueològica a l'interior de l'edifici de Torreferrussa s'emmarca en el projecte de rehabilitació de l'edifici per tal d'instal·lar-hi el Centre de la Propietat Forestal. La intervenció arqueològica s'ha dut a terme en dues fases, la primera l'any 2002 i la segona l'any 2004. Amb aquest treballs s'ha excavat pràcticament la totalitat de l'interior de l'edifici. En aquestes campanyes es van identificar les restes pertanyent a la Domus de Canalies (s. XII- XIII), i es descarta l'existència de cap resta arqueològica anterior a l'època medieval. Relacionat amb aquesta edificació medieval s'ha localitzat un fossat defensiu associat a la construcció de la torre circular que presideix l'edifici i 17 sitges al seu voltant amortitzades en diferents moments durant època medieval. S'ha pogut determinar l'existència de murs corresponents a una construcció datada al segle XV integrats en l'edifici actual. S'han documentat també una sèrie d'estructures que manifesten la profunda transformació de l'espai en època moderna, configurant un mas dedicat a l'explotació agrària (MELO, 2008). Es documenten quatre fases evolutives: Fase I. Ante quem inicis s. XII. La primera fase d'ocupació de l'indret el situen amb anterioritat a la construcció de la torre, amb la presència de tres sitges, amortitzades amb una massa compacta de morter i pedres escairades que es lligava als fonaments de la torre. En el seu interior només s'hi va recuperar algun fragment de ceràmica grisa medieval. Fase II. Segles XII-XIII. Aquesta fase s'inicia amb la construcció de la torre de planta circulat de 6,85m de diàmetre exterior i 3,25m de diàmetre interior, amb uns murs de 1,80m de gruixària, amb una alçada conservada de 8,70m i una finestra a 5m del nivell del sòl actual. Està obrada amb una llinda recta d'un sol bloc de pedra. Actualment dóna a un primer pis que el connecta amb un edifici annex d'època moderna. A la planta baixa de la torre hi ha una porta oberta segurament en època moderna o contemporània que dona accés a la planta baixa. Els fonaments de la torre queden vistos en una alçària de 1,20-1,30m. La torre presenta una fàbrica molt regular, feta de petits carreus rectangulars ben escairats disposats regularment en fileres horitzontals. Associada a la torre es va excavar un fossat defensiu, situat al costat sud de l'edifici, prenent una orientació est-oest. Tan sols es va poder documentar el vessant nord. Presenta un perfil en 'V' amb una amplada estimada d'uns 4,30m i una fondària màxima documentada de 2,87m, i una llargada d'uns 16m. L'edifici medieval s'emplaça a poca distància d'un barranc per on passa l'actual riera Seca, la torrentera esmentada en la documentació com a riu/riera de Canalies. Al voltant de la torre, i dins el perímetre que forma el fossat s'han localitzat un total de 9 sitges, amortitzades successivament durant els segles XII-XIII. En aquestes s'hi va recuperar ceràmica grollera de pasta reductora homogènia de color gris clar i gris fosc en menor mesura ceràmica grollera de cuita oxidant, ceràmica grollera de pastes ataronjades i grises de vores exvasades en S, una gerreta o setrill amb vidrat de color verd i cos estriat, amb nansa de secció lenticular aplicada i bec pinçat present en conjunts de la segona meitat del segle XIII, un fragment de vora d'un ataifor (ceràmica islàmica valenciana del segle XII/XIII, tenalles, etc. Aquesta fase s'acabaria a finals del segle XIII-inicis del segle XIV amb l'amortització del fossat que evidencia una transformació definitiva de les funcions militars-defensives. Fase III. Segles XIII-XIV. Es transforma l'espai que rodeja la torre. D'aquesta fase es documenten només dues sitges amb presència de ceràmica decorada en verd i manganès i monocrom manganès de producció catalana. Durant el segle XV a la part sud del jaciment i damunt de l'antic fossat es va construir un cos de planta rectangular que segurament ampliava les dependències originals de la torre, convertint la propietat en un edifici residencial d'explotació agrària, tipus mas. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de 17 x 6 m que es disposa seguint un eix est-oest. Els murs estan fets de còdols escairats lligats amb morter de calç i presenten una amplada d'uns 60cm. Associat a aquest edifici del segle XV es va documentar una canalització d'aigua de 50-60 cm d'amplada i una llargària d'uns 3,5m, amb pendent cap a l'oest i a l'exterior de l'edifici. Fase IV. Època moderna i contemporània. S. XVI-XX. Es documenta una important remodelació estructural de l'edifici i de l'espai transformant els espais en zones funcionals relacionades amb activitats agrícoles. Es conforma la fisonomia actual de l'edifici, amb dos cossos a banda i banda de la torre (segle XVII), adossant-se a l'edifici gòtic construït durant el segle XV. També es va documentar una sitja de grans dimensions amortitzada a mitjans del segle XVII, i un pou d'aigua fet d'obra amortitzat dins el segle XVII. Durant el segle XVIII es va ampliant l'edifici vers el nord al costat oest de la torre. Segurament l'alçat del segon pis de l'edifici actual (fet de tàpia) forma part d'aquestes rehabilitar. S'identifiquen diferents retalls i una canalització feta de teules lligades amb morter de calç i sorra. Durant el segle XIX i principis del segle XX es rehabilitaren els espais interiors de l'edifici, s'edifica la part nord i es delimitaren els espais construïts ja d'antic. | 08260-56 | Dins de les instal·lacions de la granja la Ferrussa (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'any 1968 els col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda prospectaren la zona i com a resultat es constatà l'existència de ceràmica de les edats del Bronze, ibèrica i romana. També aparegueren molins de pedra. El senyor Vinyals, historiador local, creia probable que hi hagué un poblat a les rodalies | 41.5281600,2.1650400 | 430342 | 4597727 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78223-foto-08260-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78223-foto-08260-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78223-foto-08260-56-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jaciment també conegut com l'Espina de la Ferrussa o Can Maiol.La delimitació del jaciment d'època antiga supera els límits de la propietat pública.Cronologia: Prehistòria. Edat del Bronze (2000aC-1300aC). | 79|80|81|83|85|94|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78224 | Can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soldevila-1 | BOQUER, Sílvia; MIRET, Josep (1996). 'Noves estructures arqueològiques a Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda). Campanya de 1993'. ARRAHONA revista d'història. III època, núm. 18. Pàg. 69-80. Patronat dels Museus Municipals de la Ciutat, Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell. COSTA, Felip; GARCIA, Pere; MARCET, Roger; MAS, Josep (1982). 'El jaciment prehistòric de Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 9-48. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'Can Soldevila, Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Sepulcre en fossa Can Soldevila VI'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Pàg. 89-90. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Excavacions arquològiques a Catalunya n. 1. MIRÓ, Carme; MOLIST, Núria (1982). 'Estudi de la fauna del jaciment de Can Soldevila III (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 55-60. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. VIVES, Elisenda (1982). 'Estudi antropològic de les restes òssies de la necròpolis de Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 49-54. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | -LX/V | Afectat parcialment per la realització de la via fèrria Mollet-El Papiol i per una rasa d'aigües. | El jaciment de Can Soldevila es troba situat entre l'avinguda de l'Onze de Setembre, l'avinguda de l'Estela Ibèrica i l'Avinguda Girona, partit en dos sectors per la línia del ferrocarril Papiol - Mollet. Ubicat al sud del centre de Santa Perpètua de Mogoda, entre aquest i el barri de la Florida. Es troba al cim d'una petita serra entre la riera de Caldes i el torrent de Can Sabau (terrenys actualment conreats). L'any 1978, a conseqüència de la realització de la via fèrria Mollet - El Papiol van sortir nombroses restes arqueològiques. L'any 1980 en obrir una rasa d'aigües van aparèixer més restes. Can Soldevila I: Es tracta d'una estructura circular de 100cm de fondària x 130cm de diàmetre. En el seu interior apareixen fragments de tubot i cendres. Material ceràmic del Bronze final. Can Soldevila II: Estructura de planta imprecisa, d'un diàmetre aproximat de 130cm. Material atribuïble al Bronze Final. Can Soldevila III: Sepulcre. Estructura circular de 120cm de diàmetre i 160cm de fondària. Es tracta d'un enterrament individual (a 50cm de l'esquelet s'hi trobà una gerra col·locada cap per avall i al seu costat unes restes de gos). El material indica una cronologia del Bronze Antic. Estructura IV: Estructura circular de 150cm de diàmetre. Apareix amb material del Neolític Antic Cardial. Estructura V: Estructura de planta circular de 165cm de diàmetre i 120cm de fondària. La sitja presenta un reompliment de pedres i poc material ceràmic, que la data en el Bronze Antic. Estructura VI: Estructura rectangular amb banquetes laterals i al mig una fossa amb una petita cambra (sepulcre de fossa). Les seves dimensions són 0,98m d'amplada, 2,55m de llargada des de la part oest fins al fons de l'absis de la cambra i 1,43m de fondària. La cambra contenia en el seu interior una inhumació individual. Cronològicament s'ha situat en el Neolític Mitjà. Estructura VII: Estructura de 150cm de diàmetre i 30cm de profunditat màxima. El material ceràmic la data com Neolític Antic Epicardial. Les restes faunístiques pertanyen a Canis familiaris, Sus csropha, Oryctolagus. Estructures VIII i IX: Estructures circulars que es daten en el Bronze Final. També es localitzaren 28 estructures rectangulars d'unes dimensions mitjanes de 90 x 40 x 15cm i disposades en agrupacions de manera paral·lela, la cronologia i la funció de les quals resta incerta ja que solament es recuperaren 2 fragments de ceràmica a mà. Estructura X: Fossa de forma circular, d'època romana, amb abundant presència de restes de tegula i dolia. Estructura XI: Fossa de forma arrodonida caracteritzada per la presència de nombrosos fragments de tegula i dolia. Els únics materials recuperats (tegula, dolia, maons i ceràmica comuna de fabricació local), solament ens permeten contextualitzar la fosa dins l'època romana. Estructura XII: Estructura de planta rectangular, amb els costats arrodonits i 1,95 x 1,75m de dimensions. Les parets eren verticals, el fons feia pendent de sud a nord i la potència màxima era de 85cm. A la part nord presentava una cambra inferior d'1,10 x 0,70 x 0,40m amb les parets lleugerament inclinades i el fons fent pendent de sud a nord. A l'interior de la cambra inferior, tocant a la paret nord i perfectament encaixada es trobà una llosa de considerables dimensions situada de manera vertical. Es recuperaren un total de 6 fragments de ceràmica informe feta a mà i un fragment cortical de sílex translúcid. La proximitat d'aquesta fossa a la sepultura VI i la seva tipologia, fan pensar en una cronologia del Neolític Mitjà. | 08260-57 | Av. 11 de setembre, Av. de l'estela ibèrica i Av. Girona (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'any 1978 els col·laboradors del Museu de Santa Perpètua realitzaren tres campanyes de salvament. | 41.5247600,2.1830900 | 431844 | 4597335 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78224-foto-08260-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78224-foto-08260-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78224-foto-08260-57-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També Can Soldevila I, Can Soldevila II, Can Soldevila III.El jaciment abasta dues àrees d'espectativa arqueològica (Serra de Granollacs o Granja Soldevila i Turó de Can Soldevila) dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 78225 | Bòbila Bellsolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-bellsola | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. COLOMINAS, J. (1932). 'Enterraments neolítics o en fossa'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, VIII (1927-1931). Barcelona. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica de los sepulcros de fosa. RIPOLL, E; LLONGUERAS, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias, XXV. Barcelona. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LX/-XXX | Expoliat d'antic | El jaciment Bòbila Bellsolà ha estat molt espoliat i les excavacions són molt antigues per aquesta raó, la informació és molt parcial. Es localitzen els enterraments al costat de la nova variant de la carretera de Mollet del Vallès a Caldes de Montbui. Els sepulcres localitzats són set, excavats directament al terra. Les restes humanes apareixen encongides, acompanyades de material arqueològic (destrals polimentades, ganivets de sílex, ceràmica, peces de cal·laïta, ...). | 08260-58 | A ponent del nucli de Mogoda | 1930-1940. Es recuperaren les primeres restes per part de col·laboradors del Museu de Caldes i del Museu Arqueològic de Barcelona, que es guarden al Museu Arqueològic de Barcelona. 1958. Segons consta a la memòria històrica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda, fou en aquest any que es van trobar 4 noves sepultures, aquestes ubicades en el Museu de Caldes. I l'any 1965 se'n troba una de nova que es guarda al Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5290500,2.2011700 | 433357 | 4597797 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78225-foto-08260-58-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Neolític Mig Recent (Primera meitat IV mileni).Pere García, membre del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, comenta de l'existència de dos sepulcres més que no van ser recollits per les publicacions. | 78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.